Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 UD0. EL SABER FILOSÒFIC I EL COMENTARI DE TEXT 1. QUÈ ES LA FILOSOFIA? 1.1. La filosofia com a activitat racional i com a saber teòric Escriu José Antonio Marina: «Els professors de Filosofia es queixem amb freqüència que la nostra assignatura no està suficientment valorada, i els darrers canvis semblen donar-nos la raó. Estem convençuts que la filosofia no és un saber més, sinó que es mou en un pla més profund. És la intel·ligència reflexiva en acció. Filosofar és viure conscientment, reflexivament i responsablement. Per això, ens cal lluitar contra l’estúpida idea que la filosofia no serveix per a res. Aquesta suposada inutilitat era un elogi enverinat. Pretenia enaltir la nostra activitat salvant-la d’un maldestre utilitarisme, però ha servit d’argument per a aniquilar-la. Hem de reivindicar la utilitat de la filosofia, el seu interès personal i social. És el gran antídot contra el fatalisme, el dogmatisme, la credulitat, la superstició i la simplicitat. Desenvolupa tot tipus d’anticossos mentals: la capacitat crítica, la independència, la visió de conjunt, la valentia davant dels problemes i davant de les solucions d’aquests problemes.» (Carta presentació del llibre Filosofía y ciudadanía, 1 Batchillerato, SM). 1 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 La paraula filosofia procedeix del grec clàssic: phílos ‘amant’ i sophía ‘coneixement, saber’. Phílos (adj.) fa referència al amor entre amics, però també a l’afició, l’anhel, l’afany, la propensió i la tendència cap a alguna cosa. És en aquest darrer sentit on trobem el matís que ens orienta en l’actitud i la tasca de la filosofia: el filòsof és aquell que busca de manera activa el coneixement, ja que té constància que li falta. L’admiració i la estranyesa davant els fets i les coses activen l’afany i l’anhel d’explicació, de recerca d’una raó, d’un perquè. Així van interpretar Plató i Aristòtil l’origen de la filosofia, el que va moure els primer homes a les primeres indagacions filosòfiques. En l’obra del psiquiatra i filòsof existencialista alemany Karl Jaspers (18831969): La filosofia. Des del punt de vista de l’existència, llegim: «El mot grec «filòsof» (philósophos) es va formar en oposició a sophós. Es tracta de l’amant del coneixement (del saber) a diferència d’aquell que, estant en possessió del coneixement, es diu sapient o savi. Aquest sentit del mot ha persistit fins avui: la recerca de la veritat, no la seva possessió, és l’essència de la filosofia, malgrat que freqüentment se la traeixi en el dogmatisme, és a dir, en un saber enunciat en proposicions, definitiu, perfecte i ensenyable. Filosofia vol dir: anar de camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i tota resposta es converteix en una nova pregunta.» (La filosofía. Desde el punto de vista de la existencia, p. 11). Potser les actituds del filòsof i del científic no són gaire diferents en la seva inquietud de recerca sempre insatisfeta, tot i que en el científic hi ha una especialització en l’objecte de coneixement, els objectius i mètodes de la seva activitat que tot sovint no té l’activitat del filòsof. A més, el científic anhela resultats i respostes, mentre que el filòsof se centra en la recerca i la pregunta, en el problema i l’interrogant, en la insatisfacció de tota resposta, perquè cada vegada que es dona una resposta i s’aclareix o coneix una parcel·la de la realitat, s’obren noves qüestions i apareixen noves ombres que necessiten ser aclarides. 2 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 La filosofia, per tant, és una ACTIVITAT RACIONAL, un exercici de recerca intel·lectual que s’orienta a aconseguir una comprensió racional del món i de l’ésser humà. Aquesta comprensió no es basa en la simple imaginació, les emocions, en l’autoritat d’altres o en les creences religioses i populars, sinó en la facultat de pensar (la raó) i en la seva pràctica (el raonament, la reflexió, la crítica, el diàleg). Però, la filosofia es també el resultat d’aquest exercici intel·lectual. És a dir, és també un SABER TEÒRIC, un conjunt d’idees (de teories) amb les quals es pot donar resposta a cert tipus de preguntes fonamentals que els éssers humans ens plantegem des de sempre: què és la realitat?, què podem conèixer?, com hem de viure?, quin és el sentit de la vida? En aquest sentit, podem parlar de la filosofia de Plató, de Descartes o de Kant, per referir-nos a les seves interpretacions del que és el món, l’ésser humà, el coneixement o l’acció. La suma dels sistemes o doctrines dels filòsofs del passat constitueix la història de la filosofia. 1.2. Característiques de l’activitat filosòfica La filosofia treballa amb idees (això és, amb representacions mentals de coses, amb paraules i significats), i el resultat del seu treball és, també, alguna idea o algun conjunt d’idees amb les quals tracta d’explicar o donar raó d’algun fenomen (per exemple, idees sobre com es produeix el coneixement o sobre quin tipus d’accions són les bones accions). Ara bé, les teories filosòfiques no es construeixen sobre la buidor o la mera suposició. Res no hi ha de gratuït o capritxós en la reflexió filosòfica. Per començar, els filòsofs de totes les èpoques han abordat amb decisió els problemes més difícils i urgents que es plantejaven el seus contemporanis. A més, es característic de la filosofia analitzar de manera rigorosa les dades de què disposa i no acceptar cap idea, fet o valor sense sotmetre’l prèviament a crítica. Finalment, l’aspecte més característic de la filosofia consisteix a utilitzar l’argumentació lògica per donar raó de les posicions que defensa o critica. No hi ha cap àmbit de la naturalesa o de la societat, del coneixement, la política, l’art, la ciència o la religió que no sigui, o hagi estat, objecte de la reflexió 3 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 filosòfica. La filosofia s’ocupa de tots els temes essencials i abstractes que preocupen els humans, encara que és veritat que ho fa des d’un punt de vista particular: la filosofia va a les arrels dels problemes. En aquest sentit, diem que la filosofia és una ACTIVITAT RADICAL que consisteix en: • La filosofia tracta temes i problemes del més alt grau de generalitat. No es qüestiona què és una pedra, sinó què és un objecte físic?. No pregunta què hem de fer aquí i ara, sinó com cal viure?. No pregunta sobre la teva llibertat o la meva, sinó què és la llibertat? • Reflexiona sobre el que ja sabem o creiem saber. Per exemple, es pregunta: com sabem que el que anomenem ‘realitat’ existeix fora de les nostres ments? Com sabem que la realitat és tal com la percebem? Com sabem que és tal com la descriuen les ciències? • Es planteja i qüestiona fins els fonaments de les ciències, les arts, la religió, la política o la moral. Per exemple, es pregunta: què és una veritat científica? Com s’estableix? Què és una obra d’art? Quines raons donen suport a l’existència de Déu? Quines raons donen suport al contrari? Què és una bona acció? De què depèn: de la intenció o de les seves conseqüències? Per enfrontar-se a aquestes preguntes i problemes, la filosofia cal que comenci aclarint què signifiquen els conceptes que utilitza o que apareixen en les preguntes filosòfiques, establint el significat d’expressions tal com realitat, ment, veritat, ciència, Déu. Aquesta tasca d’establir definicions resulta imprescindible en filosofia, ja que mentre no sapiguem amb claredat de què es parla, no podrem discutir de forma raonable ni trobar resultats satisfactoris respecte de qualsevol tema que es plantegi. Després, la filosofia ha d’informar-se del que se sap amb certesa sobre el problema plantejat, reflexionar amb cautela analitzant amb rigor i críticament qualsevol idea que vagi sorgint abans d’acceptar-la com a vàlida, així com donar respostes mitjançant un raonament correcte fent ús de les regles de la lògica. El resultat d’aquest procés serà o bé la desaparició del problema (una vegada aclarit, el problema deixa de ser problema); o bé un conjunt d’idees que aspira a 4 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 la màxima racionalitat i a la veritat. Però, a diferència de les diferents disciplines científiques, la filosofia no posseeix un conjunt de veritats i resultats sobre els quals hi hagi acord. Ni tampoc no s’observa al llarg de la seva història un progrés acumulatiu a mesura que els problemes es van resolent. Per contra, entre les teories de Plató i Aristótil, o entre les de Descartes i Kant, hi ha més discrepàncies que punts de contacte, i molts dels problemes que en el seu moment es van plantejar segueixen vius i pendents de solució en l’actualitat. De fet, la filosofia planteja més preguntes de les que resol, i per aquesta raó s’assembla més a una activitat de coneixement que a un conjunt ben establert de sabers. Finalment, altres problemes es mantenen insolubles i possiblement es mantindran així per sempre més, tret que la intel·ligència humana experimenti un salt qualitatiu sense precedents. No obstant això, a pesar de saber que no tenen solució, la nostra ment s’enfronta una vegada i un altra a aquest carretó sense sortida perquè vol superar la ignorància. 2. ESPECIFICITAT DEL SABER FILOSÒFIC Tant si destaquem la seva vessant d’activitat racional com el seu caràcter de saber teòric, cal admetre que la filosofia és una activitat peculiar i un saber diferent d’altres modalitats de saber, sigui aquest el coneixement ordinari, el científic, el pensament religiós o l’artístic. En línies generals, la filosofia es distingeix d’altres sabers pel seu enfocament (reflexiu i crític), el seu mètode de treball (aclariment conceptual, anàlisi, raonament, diàleg) i els seus resultats (idees discutibles, interpretació raonada de les coses). Per aquest motius, podem dir que la filosofia NO ÉS ciència, no és religió ni tampoc no és literatura. 2.1. La filosofia no és ciència Tant la filosofia com la ciència són formes de pensament racional. No obstant això, en la ciència hi ha una especialització tant en els temes o objectes de coneixement, com en els objectius i mètodes de la seva activitat, els quals tot 5 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 sovint no són els mateixos que els plantejats per la filosofia. La filosofia tracta de certs temes que la ciències utilitzen, però que no en constitueixen objecte de reflexió. La física i la sociologia, per exemple, pretenen assolir i oferir coneixements veritables sobre la realitat que estudien, formular lleis que descriguin el funcionament de la realitat natural i social, i expressar aquestes lleis en un llenguatge precís, rigorós i objectiu. Però ni la física ni la sociologia no reflexionen sobre el coneixement, la veritat, la naturalesa de les lleis científiques o el llenguatge de la ciència. Aquest són exemples de temes en els quals la filosofia centra la seva atenció, i pertanyen als àmbits de la teoria del coneixement i de la filosofia del llenguatge. D’altra banda, el coneixement científic es distingeix del saber filosòfic per l’exactitud i per la capacitat de provar les seves afirmacions. En efecte, la filosofia no està en condicions de comprovar l’exactitud o la validesa dels seus resultats, ja que les seves qüestions són més abstractes i essencials que les que es formula la ciència, que són més concretes i accessòries. Les preguntes de la ciència empírica (de la física o la biologia, per exemple) sol·liciten informació concreta sobre les coses que ens envolten: per què cauen les coses? Per què els metalls es dilaten amb la calor? Quina és l’estructura de la cèl·lula? Com funciona el cervell humà? Per aquestes preguntes pot ser més o menys difícil la resposta, però sempre hi ha un camí (un mètode, una estratègia) que ens aproxima al resulta. Les preguntes de la filosofia, per contra, són tan generals que pràcticament ens obliguem a qüestionar-ho tot (i no únicament alguna cosa concreta o immediata). Per exemple, preguntes com ara què és la realitat? Què és la ment? Com cal viure?, no admeten una resposta concreta, sinó que ens condueixen a reconsiderar els fonaments de totes les nostres creences. Finalment, les ciències han desenvolupat mètodes de treball amb els quals confirmar els seus resultats i arribar a acords. Aquests acords permeten explicar el que succeeix i, també, predir el que succeirà. En canvi, la filosofia no produeix resultats en els quals hi hagi acord, i per aquest motiu la filosofia no pot explicar (en el sentit que ho fan les ciències empíriques) ni fer prediccions precises sobre el que succeirà en el futur. Les respostes filosòfiques només són interpretacions de coses o fenòmens, i no descripcions ni explicacions del que 6 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 succeeix. D’aquí que la funció de la filosofia no sigui augmentar el nostre coneixement, sinó ajudar-nos a comprendre millor el que ja coneixem. 2.2. La filosofia no és religió Així com hi ha terrenys en els quals coincideixen filosofia i ciència, també n’hi ha de comuns a filosofia i religió: coincideixen en el seu interès per l’origen del món, la raó de la existència humana, el sentit de la vida, l’explicació del dolor i la mort, etc. Aquests punts de contacte han comportat que, en determinats moments de la història, s’hagi confós religió i filosofia, o s’hagi considerat que la filosofia havia de treballar al servei de la religió. Una confusió difícil d’entendre si tenim en compte que la filosofia va néixer com a reacció al pensament mític i que, sovint, ha combatut les idees religioses. Tot i compartir amb la religió el interès per aquests temes, la filosofia adopta davant d’ells una actitud molt diferent. La filosofia tracta de trobar resposta per mitjà del raonament i la discussió, sense acceptar res que prèviament no hagi estat analitzat i sotmès a crítica. El resultat sempre és dubtós i provisional. La religió, per contra, aporta solucions concretes i definitives: un conjunt de creences sobre Déu i sobre el que li espera a l’ésser humà després de la mort fonamentades en la fe en una autoritat divina. Aquestes solucions han estat revelades per Déu i no es pot demostrar que siguin falses. El creient ha d’acceptar aquestes veritats sense qüestionar-les, ja que cauen fora de qualsevol possibilitat de verificació i, fins i tot, més enllà dels límits del pensament racional. En altres paraules: la religió ofereix conviccions, mentre que la filosofia s’obre cap a un terreny més insegur. Les respostes filosòfiques no es poden considerar veritats definitives; poden ser més o menys dubtoses o fins i tot falses i, en tota circumstància, són discutibles i refutables. La persona racional les accepta provisionalment com a vertaderes, però es manté disposada a canviar-les si descobreix que està equivocada. 2.3. La filosofia no és literatura La filosofia i la literatura es poden relacionar en tant que ambdues activitats 7 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 produeixen missatges verbals en els quals es comuniquen idees i expressen inquietuds. Tot i això, existeix una diferència d’arrel: el missatge literari es realitza amb l’objectiu de crear bellesa (la finalitat lògicoargumentativa pot quedar en un segon pla), mentre que la finalitat de la filosofia no és, en principi, estètica. Això no impedeix que hi hagi discursos literaris amb una gran càrrega filosòfica o que la literatura pugui incorporar elements afins a la crítica filosòfica. També hi ha discursos filosòfics de gran bellesa literària, o que es serveixen amb freqüència de recursos pròpiament literaris, com ara la narració o la metàfora, per tal de enriquir el seu discurs conceptual. La diferència en darrer terme, caldrà buscar-la en l’aspecte formal que adopta cada tipus de discurs: relat, poesia, teatre, per al discurs literari; assaig, aforisme, sistema d’idees, per al filosòfic. A pesar de la qual cosa, els entremesclaments són abundants i, per tant, els límits entre ambdues activitats són difusos. 3. LES BRANQUES DE LA FILOSOFIA A diferència de les ciències, la filosofia té un caràcter universalista i no està justificada una divisió en diverses branques o disciplines filosòfiques en funció dels continguts que tracta. El que fa que un discurs sigui filosòfic no depèn del tema tractat, sinó de la manera de fer-ho. Tanmateix, atesa la complexitat i amplitud de l’àmbit de la filosofia, la seva didàctica aconsella una divisió i classificació en diverses branques. Existeix una divisió clàssica de la filosofia que té les seves arrels en una distinció que, en l’àmbit dels sabers, va fer Aristòtil entre: a) la filosofia teòrica, que s’ocupa del coneixement de la realitat; b) la filosofia pràctica, que ho fa de l’acció humana. Partint d’aquesta distinció, les principals branques de la filosofia són les següents: 8 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 FILOSOFIA TEÒRICA Estudi del raonament, de les seves classes i de la seva correcció o validesa. La lògica ofereix un conjunt de regles Lògica generals que permeten comprovar la validesa d’un raonament, al mateix temps que ens prevé dels enganys o fal·làcies argumentatives. Reflexió sobre l’ésser, el que és o existeix, la totalitat i l'estructura de la realitat. Planteja qüestions sobre la naturalesa de l’existència i de com el que existeix ha arribat a Metafísica existir, preguntes sobre l’estructura de la realitat, sobre la ment i el cos, sobre Déu, el temps i l’espai. Es tracta d’una extensió del terreny del coneixement cap a temes que la ciència empírica no pot comprovar. Epistemologia Estudia els problemes relacionats amb el coneixement: el seu (teoria del origen, els seus fonaments, les condicions de possibilitats, els coneixement) seus límits, els criteris de veritat i certesa, etc. Reflexió sobre l’ésser humà en la seva dimensió biològica, social i cultural. La pregunta filosòfica sobre l’ésser humà Antropologia planteja quina és la seva característica definitòria i fins a quin punt l’ésser humà constitueix un món a part en el conjunt dels éssers de l’univers. Filosofia de la ciència Filosofia del llenguatge Reflexió sobre la ciència. Reflexió sobre el llenguatge. FILOSOFIA PRÀCTICA 9 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 Reflexió sobre els codis i les normes morals. Planteja Ètica (filosofia moral) preguntes i ofereix raonaments sobre els ideals i principis morals, sobre la felicitat, la justícia i, en general, sobre el que es valuós i desitjable per als éssers humans des del punt de vista de l’acció. Estètica (filosofia de l’art) Filosofia política Reflexió sobre l’art, la creació artística i la bellesa. Reflexió sobre l’organització social i política, la ciutadania, i l’organització del govern i de l’Estat. Aquesta classificació no és exhaustiva, però sí suficient. 4. LA FILOSOFIA I LA SEVA HISTÒRIA: FILÒFOS, ESCOLES I CORRENTS FILOSÒFICS [Mirar el document del Moodle: Filòsofs, escoles i corrents filosòfics. No és un document d’estudi, sinó de consulta per quan apareguin els noms dels filòsofs o dels corrents filosòfics més representatius de la història. Caldria fer una recerca al glossari de la matèria dels corrents filosòfics, sobretot del corrents que veurem durant aquest curs, com ara platonisme, racionalisme, empirisme...] 5. SENTIT I UTILITAT DE LA FILOSOFIA: LA FILOSOFIA AVUI Els éssers humans i llurs societats necessiten algú que examini críticament les seves idees i les seves activitats. Avui, la filosofia, no és una manera de criticar la nostra realitat? Separar-nos de la filosofia és perniciós per a la vida humana: suposa apartar-nos de la veritat. 10 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 «La filosofia, com tots els altres estudis, aspira primordialment al coneixement. El coneixement al qual aspira és aquella classe de coneixement que ens dóna la unitat i el sistema del cos de les ciències i el que resulta de l’examen crític del fonament de les nostres conviccions, prejudicis i creences». Bertrand RUSSELL, Els problemes de la filosofia Els prejudicis són teories que els humans inconscientment donen per establertes o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Són teories no conscientment sostingudes o sostingudes sense examen crític. El problema sorgeix quan veiem que aquestes teories tenen una gran importància per a les accions pràctiques de la gent. La filosofia ens pot ajudar a apartar-nos dels prejudicis i adoptar una posició crítica i racional davant de la vida. Aquest havia estat un dels objectius de la filosofia de la Il·lustració (segle XVIII). Segons Adela Cortina, quatre són les tasques que fan imprescindible la filosofia en el procés de socialització: 1) Fomentar la reflexió. Aprendre a filosofar ajuda les gents a recuperar el pols de la reflexió, fent un alt en el camí per arribar a autoconèixer-se i apropiar-se de les seves millors possibilitats vitals, que és, al cap i a la fi, allò en què consisteix la llibertat. 2) Fomentar la crítica. Excitar la capacitat crítica. Ens hem d’acostumar a discernir entre el que passa i el que hauria de passar, arrumbant els dogmatismes i els fonamentalismes que es blinden davant de l’argumentació. Exercir la capacitat crítica realment des de conviccions racionals obertes a l’argumentació exigeix conèixer aquests criteris que l’acció de filosofar ha anat descobrint al llarg de la seva història i que ens permeten distingir entre el que resulta inacceptable pel fet de no estar a l’alçada de la dignitat humana i el necessari per protegir i fomentar aquesta mateixa dignitat. 3) Exercitar-se en l’art de l’argumentació, és a dir, en el costum tan sa com poc usual de recolzar les pròpies posicions amb arguments i amb raons que altres persones puguin comprendre i acceptar o rebutjar amb arguments. No sembla haver-hi una altra manera de potenciar aquesta recerca desprevinguda del vertader i del just, que converteix les masses en pobles, 11 Història de la Filosofia 2n BAT Curs 2021-2022 preocupats per descobrir seriosament el millor i per forjar-se una certa voluntat comuna a través del diàleg obert i lliure. Fomentar una opinió pública que raoni a través de l’argumentació, la capacitat de deliberar seriosament en comitès, comissions i en l’espai obert pels mitjans de comunicació és una de les missions de la filosofia, indispensable perquè una societat sigui realment pluralista i democràtica. 4) Forjar ciutadans que puguin saber-se i sentir-se com a lliures i iguals. Si un ciutadà és qui fa la seva pròpia vida, el que no és vassall ni serf, encara menys esclau, i la fa juntament als qui són els seus iguals, els seus conciutadans, en el si de la comunitat política, més li val degustar els valors de la ciutadania sabent no només “el què”, sinó també i sobretot “el perquè”. Més li val no quedar-se a aprendre els valors de les constitucions i espavilar-se a saber «donar raó» dels que escull (Selecció de l’article “La filosofía en la escuela”, El País, dilluns, 9 de maig de 2005, “Opinión”, p. 16). 12
