La moda ràpida i el seu impacte ambiental. De primeres sembla un títol retòric d’una actuació que ens trobem cada dia a la premsa o televisió, però es quelcom més que tot això, es la realitat de la diferencia entre el primer mon i el segon mon. Amancio ortega, va marcar aquesta diferencia de mons en el segment tèxtil, ell amb la confecció lowcost, gràcies a pagar uns salaris pèssims i ridículs, i copiant al moment de sortir a les passarel·les o fins hi tot abans, gràcies als espionatges industrials, ha aconseguit portar a la gent un tipus de roba caduca. Aquesta roba es de fer servir i llençar, no es valora, i lo pitjor es que ho acceptem, i deixem de donar valor a la gent que realment actua correctament i legislativament. I l’administració es la culpable d’aquesta bona manera d’actuar, ja que qui no compleix aquestes mides o maneres de fer , no te espai en aquest país. Però feta la llei feta la trampa, sempre es pot encarregar el patronatge de la roba a fora.... La consciencia de cada persona es el que marcarà el futur d’aquest sector. I la administració hi es per regular-ho. Pensem-hi.
