GEOGRAFIA: TEMA 4 – ELS RECURSOS DE L’ENERGIA 1.LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDCRICS 1.1.Les conques hidrogràfiques Aqüífers: aigua procedent de la pluja i de la fosa de la neu que es filtra al subsòl Conca hidrogràfica: conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu El cabal fluvial i el seu regim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rep la conca del riu al llarg de l’any Rius del nord Espanya: règim fluvial irregular, crescudes a l’època de desglaç o pluges i estiatges intensos Vessant cantàbric i gallec, vessant atlàntic i vessant mediterrani 1.2. Els recursos hídrics Les confederacions hidrogràfiques són entitats que gestionen els recursos hídrics del territori que se’ls ha assignat. Espanya els recursos hídrics disponibles són superiors a la demanda total (37029hm) 1.3. Les conques i les vessants hidrogràfiques Vessant cantàbric i gallec: rius nombrosos, relativament cabalosos, mantenen un nivell constant d’aigua a causa de la regularitat de les precipitacions, pròpies del clima marítim al qual es troben associats. Els rius solen ser curts. (Sella, Navia i Miño) Vessant atlàntica: conques hidrogràfiques són molt extenses. Les conques del vesant atlàntic acusen la sequera estival (Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquiivr) Vessant mediterrània: es formen conques petites amb desnivells acusats. Estiatges, sobretot a l’estiu. I inundacions a la tardor a causa de les pluges torrencials. (Sènia, Túria, Mula) 1.4. Zones humides Zones humides: són uns dels ecosistemes més rics del mon i estan considerats espais vitals per la supervivència humana. D’aquestes zones s’obtenen aliments, aigua potable i materials de constricció o bioquímics per a medicaments Acullen especies migratòries. Grans absorbidors de gasos d’efecte hivernacle i s’hi concentra molta biodiversitat Estan sota una gran pressió derivada dels canvis en els usos del sòl per a l’agricultura o l’urbanisme. La sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació, les espècies invasores i el canvi climàtic amenacen la supervivència d’aquestes zones 2.AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLITIQUES HIDRÀULIQUES 2.1. L’aigua per a ús agrícola i ramader L’aigua per ús agrícola es aproximat mes d’un 60%. El regadiu fa augmentar la productivitat de la terra, permet diversificar els conreus i millora el nivell de vida agricultors. Però l’aigua per ús agrícola i ramaders també te alguns problemes per la sostenibilitat dels recursos hídrica: contaminació de l’aigua per adobs químics, pesticides i purins. Actualment s’han prohibit l’ús de productes molt contaminats i es tendeix a controlar l’abocament de purins. Per frenar l’ús d’aigua els agricultors reben ajudes per transformar en reg per aspersió en reg de degoteig, entre d’altres solucions. 2.2.L’aigua per ús urbà i industrial Presenta una demanda mes inferior a la del consum agrari. Ja que les industries necessiten aigua només per la refrigeració de la seva maquinària o per netejar i eliminar residus Previsió d’aigua per usos domèstics és priotària. A més té unes exigències de qualitat que garanteixen la potabilitat.. La despesa per persona el dia és de 200 litres Espanya, els subministraments domèstic i urbans acostumen a combinar aigües fluvials amb aigua dels aqüífers La contaminació d'aigua per abocaments urbans i industrials d'aigües residuals, converteix els rius en clavegueres. Ara, hi ha un control més estricte dels abocaments i per obligació d'instal·lar depuradores. 2.3 Polítiques hídriques Polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua La política de transvasaments. Desigual distribució dels recursos hídrics ha proposat aquesta política per derivar l'aigua d'un riu a un altre. La dessalinització de l'aigua del mar. S’estan instal·lant plantes dessalinitzadores. Però aquestes plantes consumeixen molta energia, però la tècnica de dessalar està fent molts progressos en l'abaratiment dels costos i l'aigua que s'obté és de bona qualitat. La recuperació dels aqüífers. Les aigües subterrànies s'exploten per mitjà de la perforació de pous i el bombeig d'aigua. L'extracció d'aigua dels aqüífers no solament n'ha fet disminuir el nivell, sinó que ha provocat també la dessecació total d'àrees lacustres i palustres. Àrees litorals el risc més greu és la salinització de l'aigua dels aqüífers. Els plans de sanejament dels rius finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l'aigua i també assolir un bon estat ecològic. Comporten un control sobre els abocaments industrials i urbans, així com la instal·lació de col·lectors i plantes depuradores d'aigua. 3. ELS RECUROSOS ENERGÈTICS 3.1 Espanya, un país amb dèficit de recursos energètics Augment del consum d'energia primària ha fet camí en paral·lel amb la seva industrialització, la mecanització del camp, el desenvolupament de les comunicacions I dels serveis i, en definitiva, el creixement de la riquesa del país i el benestar. Espanya exemple del creixement econòmic però és un país dependent des de el punt energètic. Els últims plans energètics nacionals han tingut com a objectiu reforçar les energies tradicionals, reduir el consum de petroli o intensificar les renovables. Intentant també, desenvolupar l'eficiència i l'estalvi. 3.2 L'aigua com a recurs energètic La força d'aigua mitjançant els salts d'aigua permeten el funcionament de les centrals hidroelèctriques. L'aigua que s'emmagatzema als embassaments serveix per assegurar la continuïtat dels salts d'aigua. Energia hidroelèctrica a espanya és molt important. Problema: cost inicial molt elevat, tot i que el manteniment és molt econòmic. Però explotació hidroelèctrica dels rius no permet ampliar-la. 4. ENERGIES NO RENOVABLES 4.1 El carbó Amb la Revolució Industrial el carbó va substituir la força de l'aigua per moure les màquines perquè oferia una energia més constant, eficaç. I a la segona meitat del segle va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs. Actualment la mineria de carbó es troba en ajustament i s'han tancat mines. Mala qualitat del carbó per convertir-se en carbó de coc per a la siderúrgica. Cost elevat en comparació a l'importat, per culpa dels terrenys que estan molt fallats Part del carbó obtingut és friable (s'engruna fàcilment). Només es pot aprofitar en centrals tèrmiques situades a peu de la mina Zona més important de producció de carbó és l’asturlleonesa (Astúries) · L'Estat ha intentat seguir amb el carbó per poder disminuir la dependència energètica. Mines d'antracita, hulla i lignit negre es van mantenir més temps obertes, gràcies a les subvencions de la Unió Europea. 4.2 El Petroli i el gas natural PETROLI Refinaries per la producció de combustible El petroli protagonitzar el creixement econòmic dels països industrialitzats, pel seu baix preu i el gran poder energètic. Es va posar en qüestió el possible esgotament d’aquest recurs malgrat tenir reserves La variació del preu dels carburants ha produït trastorns econòmics greus Espanya no té reserves d'hidrocarburs i la producció de petroli en comparació el consum es insignificant. Per això es tant important la dependència de l’exterior. Actualment, se segueix una política de diversificació de la procedència del subministrament, a fi d'assegurar el proveïment i d'evitar riscos. Moltes empreses (ex. Repsol) fan Inversions i prospeccions a països productors de petroli, controlen el refinatge i la distribució de petroli a Espanya GAS NATURAL El gas natural consisteix en una mescla de gasos. Font energètica important a Espanya, ja que les altres energies presenten moltes dificultats, i els avantatges quant a impacte ambiental (produeix menys contaminació) Esp. Té reserves, però els subministrament depèn de l'exterior. L’explotació del gas depèn d'un grup de grans empreses. demanda de gas ha augmentat i es preveu que continuarà creixent gràcies a l’ús domèstic i industrial i també per la utilització en generació d'electricitat. 5. ENERGIA NUCLEAR I ENERGIES RENOVABLES 5.1. Energia Nuclear Energia nuclear és la que s’allibera després d’una reacció nuclear. Avui, la producció es fa pel procés de fissió nuclear. Però s’està estudiant per la fusió nuclear, per les dificultats que suposa l’emmagatzematge d’uns residus amb alts nivells de radiació. Cada vegada es recorre més a l’energia nuclear. 5.2. Noves fonts d’energia renovables Són les que s’obtenen de fonts naturals inexhauribles. • Energia Solar Gran capacitat per a Espanya (Almeria, Huelva, Tenerife) pel clima i situació. Tot i que hi ha poques instal·lacions. Font gratuïta. Panells solars permeten que la gent pugui produir la seva pròpia energia. • Energia Eòlica Utilitza la força del vent. Espanya és el segon país productor d’aquesta energia. L’impacte ambiental que suposen els molins de vent, es planteja situar-los aprop del mar. • Energia de biomassa S’obté per combustió de la matèria orgànica. La biomassa residual es compon per residus derivats de l’activitat forestal, agrícola, alimentària. • Energia geotèrmica utilitza la color interna de la terra (Canàries). S’utilitza subministrament aigua calenta. Energies renovables molt defensades perquè són netes i permeten una explotació descentralitzada, però ningú vol tenir aquestes instal·lacions (ex plaques solars) aprop ja que necessiten molt d’espai i produeixen un fort impacte ambiental. 6. ELS RECURSOS MINERS 6.1. L’explotació de recursos miners A Espanya s’han reduït molt les mines. Això ha comportat dures reconversions laborals a zones de tradició minera (Ex. Astúries) Política minera espanyola té l’objectiu: incrementar la competitivitat de la minera nacional, millorar el medi ambient i fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic. • Mineria metàl·lica es troba en àrees de sòcol hercinià. Utilització per indústries de base (metal·lúrgia i química), també per indústries de transformació. Aquestes mineries han tingut tancaments d’explotacions com Almadén o Riotinto. • Mineria no metàl·lica es troba en formacions paleozoiques i en conques terciàries. Espanya alta producció de sal, tant amb els jaciments de sal gemma com la sal marina sal marina. Tenim les sals potàssiques • Roques industrials sector amb dinamisme ha sigut les activitats de les pedres per a l’extracció de roques industrials lligades a la indústria química i a la construcció (ex calcària, granit i marbre). 7.L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA 7.1. L’aigua a Catalunya Cursos fluvials a Catalunya són gairebé tots curts i de cabals força irregulars, marcats pel relleu muntanyós. Conques hidrogràfiques: Oriental o conques internes neixen a Catalunya i desemboquen a la mediterrània. Ocupa el 51% del territori i la seva gestió la porta la Generalitat de Catalunya, a través de la ACA. Conca més important: la del Llobregat i la del Ter. Occidental o conques intercomunitàries inclou l’Ebre i el riu Sénia, al vessant atlàntic, mediterrani i la Garona. (49% del territori). Gestionada per la generalitat i la confederació hidrogràfica de l’Ebre i la del Xúquer 7.2. La demanda d’aigua Més del 92% conques internes però consumeixen un 34%, el 55% ho consumeix, per regadiu, la conca intercomunitària. Gran desequilibri entre les dues demarcacions hidrogràfiques. Per resoldre això, s’han aprovat diverses solucions com transvasaments, instal·lacions de plantes dessalinitzadores, recuperació d’aqüífers, millora dels sistemes de canalització i de reg i reutilització de l’aigua. Consum aigua llars catalanes: 117 litres per habitants. 7.2. Els recursos energètics i minerals Recursos energètics mineria carbó s’aprofitava en centrals tèrmiques situades a peu de mina. Centrals nuclears, produeixen quantitats massives d’energia. Energia hidroelèctrica aprofita salts d’aigua a la noguera ribagorça, ter... Energies alternatives van guanyant pes. Malgrat tot, electricitat no suposa més del 20% de l’energia total. L’altre 80% es consumit amb transport i en tasques de calefacció i condicionament d’habitatges i espais comercials. Recursos minerals Minerals no metàl·lics: potassa i sal gema han perdut pe. Encara cal fer front problema de salinització aqüífers. Roques industrials: sobresurt l’extracció d’àrids naturals, roca calcària i argiles amb una producció creixent en paral·lel a les èpoques de prosperitat de la construcció