L’ÈPOCA MODERNA. El Barroc ESCULTURA CARACTERÍSTIQUES GENERALS ● Origen a Itàlia. ● Omnipresent (façances, retaules, monuments públics…). ● Multiplicitat de materials: pedra, marbre, alabastre, bronze… (fusta en el cas d’Espanya). ● Jocs cromàtics. ● Temes religiosos, mitològics, tombes, monuments… ● Simbolisme: virtuts humanes. Vanitas. ● Es recupera la unifacialitat, per sobre de la multifacialitat manierista. ● Teatralitat. Theatrum sacrum. ● Dramatisme. L’ÈPOCA MODERNA. El Barroc ESCULTURA Bernini Apol·lo i Dafne. FITXA TÈCNICA Nom: Apol·lo i Dafne. Autor: Gian Lorenzo Bernini. Data: 1622-25 Estil: barroc. Material i tècnica: marbre tallat. Mides: 2,43 m d’alt. Tipologia: escultura exempta. Grup escultòric. Cromatisme: monocroma. Tema: mitològic. Localització: Galeria Borghese (Roma, Itàlia). L’ART - CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL L’Art Barroc cal situar-lo dins el context històric de la crisi del segle XVII a Europa. Una crisi econòmico-social degut a males collites successives que provocaren fam i grans mortalitats produïdes per epidèmies o pestes. Una crisi política i religiosa encapçalada per les lluites entre catòlics i protestants i els monarques absoluts que volen imposar-se al poder del Papa. En general, la burgesia pren partit a favor dels reis i en contra dels nobles i eclesiàstics que defensen el Papa. Per tant en aquest context de crisi , la societat ha perdut l’optimisme, la confiança en l’home, en la raó, la ciència i en el progrés de la humanitat que caracteritzava el Renaixement, que és substituït per un pessimisme, una pèrdua de confiança en l’home que no es veu capaç de resoldre els seus problemes sense l’ajut de Déu. L’Art Barroc neix d’una espiritualitat, és un art religiós, vinculat a Roma, els Papes i que defensa les noves normes de la Contrarreforma Catòlica contra el protestantisme sorgida al Concili de Trento. L’Església , amb el nou estil, busca impressionar, emocionar, acollir al poble, fer propaganda de la fe catòlica que ha triomfat sobre els protestants. Vol despertar entre el poble una devoció, un fervor religiós que el reconforti de les seves angoixes, els seus dubtes i l’ajudi a superar la por a la mort, tan freqüent entre ells. És per tant un art teatral. Aparatós, exagerat, dramàtic, fastuós, recarregat que busca la fascinació i l’admiració del poble. L’AUTOR GIAN LORENZO BERNINI ● L’artista més complet i prolífic del Barroc: pintor, escultor, arquitecte, urbanista... ● És al Barroc el que Miquel Àngel va ser al Renaixment. ● Marcà un abans i un després en l’Art. ● Molt lligat al mecenatge del Papa Urbà VIII, qui li encarregà les seves obres més importants. Artista més cotitzat de Roma. ● ● Altres obres destacades: El David (1624), El rapte de Proserpina (1622), Èxtasi de Santa Teresa (1652). link Èxtasi Santa Teresa. Capella Cornaro, Roma. THEATRUM SACRUM: enfoc pictòric de l’escultura. Èxtasi Santa Teresa. Capella Cornaro, Roma. THEATRUM SACRUM ESTIL ● L’artista més destacat del Barroc italià. ● Obres de gran dramatisme que recreen molt bé l’esperit de la Contrareforma: crear ponts emotius entre l’obra i l’espectador. ● Gran virtuosisme en el treball del marbre. ● El rostre d’Apol·lo s’inspira en l’Apol·lo Belvedere: cànon bellesa masculina a la Grècia clàssica. ● Amb el neoclassicisme, i amb les teories de Wincklemann, la seva obra caurà en desgràcia. ● Al sXX se’l revaloritzarà. fes click a la imatge... Anima Beata, 1619. Anima Dannata, 1619. ANÀLISIS FORMAL ● Compositivament, aquest grup escultòric representa un instant concret (típic de Bernini i del Barroc): Dafne, perseguida per Apol·lo, es converteix en llorer quan ell la toca. ● Composició oberta: MULTIFACIALITAT (tot i que té un punt de vista privilegiat). ● Composició DINAMICA i HELICOÏDAL. Serpentinata. ● Línia DIAGONAL + 2 línies CORBES paral·leles. ● DRAMATISME. ● MOVIMENT. ● TENSIÓ i EXPRESSIVITAT. Gran Detallisme. INTUïM PERFECTAMENT TOTA LA SEQÜÈNCIA DE L’ACCIÓ. ANÀLISIS FORMAL ● ● DIFERENTS TEXTURES. LLUM: treball del marbre en clarobscurs, que donen “vida” a l’obra. INTERPRETACIÓ. Significat i funció (contingut). SIGNIFICAT Iconografia basada en un episodi de les Metamorfosis d’Ovidi. SIMBOLISME Mite pagà considerat com a símbol de castedat. Als peus de la escultura hi ha aquesta inscripció: “L’AMANT QUE CERCA EL PLAER DE LA BELLESA FUGISSERA / S’OMPLE LES MANS DE FULLARACA O CULL FRUITS D’AMARGUESA”. FUNCIÓ Escultura realitzada pel cardenal Padrone Scipione Caffarello Borghese per decorar la seva villa. MODELS I INFLUÈNCIES. MODELS: l’escultura de Giambologna. INFLUENCIÀ EN: tota l’escultura neoclàssica posterior (sXVIII).
