Naixement de Venus; Sandro Botticelli

El naixement de Venus
de Sandro Botticelli
Assignatura: 20250- Cultura visual. Temes i símbols en la història de l'art
Alumna: Júlia Salort Flaquer
Professor: Jaume Andreu Galmés
Setembre del 2012
1
ÍNDEX
Fitxa tècnica....................................................................................................3
Context de l'obra..............................................................................................3
Contingut de l'obra..........................................................................................4
Antecedents i conseqüències...........................................................................7
Conclusions.....................................................................................................8
Bibliografia......................................................................................................9
2
FITXA TÈCNICA
El Naixement de Venus (en italià Nascita di Venere) és una obra pictòrica creada per
Sandro Botticelli, datada aproximadament de 1484. La tècnica utilitzada és la de
tremp sobre tela, i te una altura de 172'5 centímetres i una amplada de 278'5
centímetres.
Actualment es troba a la Galeria Ufizzi, a la ciutat de Florència.
CONTEXT DE L'OBRA
Sandro Botticelli (Florència, 1 de març de 1445 – Florència 17 de maig de 1510) fou
un pintor, dibuixant i gravador del renaixement, és específicament del cuatroccento.
Aquesta època del renaixement es caracteritza per assentar les bases de la
perspectiva, ja que es deixa enrere l'aïllament dels personatges respecte al fons pla
que predominava en el gòtic. En canvi es segueix mantenint el predomini de la línia
sobre el color. La composició dels elements és
encara centralitzada, però es manifesta un cert
dinamisme i moviment. Però sobretot hem de
recalcar l'interès humanista predominant de
l'època per l'anatomia, i en contraposició
trobam un cert desinterès pel paisatge i la
natura.
Botticelli va estar sota el mecenatge dels Médici, i tradicionalment es creu que
Lorenzo di Pierfrancesco de Médici fou el que encarregà la Nascita di Venere, com va
fer amb La primavera, però estudis recents ho posen en dubte1, i es creu que va ser un
encàrrec d'una altra persona. L'obra és una de les més representatives de l'estil florentí
renaixentista, i, juntament amb La primavera, una de les obres més importants i
reconegudes de Botticelli. Es veu reflectit l'estil de l'artista en la cura que posa en els
detalls (la representació dels plecs de la roba dels personatges, les expressions facials
dels mateixos...), i la perfecció de les proporcions, com és l'exemple de la idealitzada
1 Webster Smith “On the original location of the Primavera”
3
Venus que observam. En canvi, el paisatge no rep gaire interès, quedant rellevat a un
simple escenari que imita la naturalesa, un tret representatiu de l'autor.
CONTINGUT DE L'OBRA
La escena plasmada està extreta de Les metamorfosis, d'Ovidi, i tot i el títol de l'obra,
l'escena no és exactament el moment del naixement, sinó la seva arribada a la terra.
El mite de Venus comença amb la castració d'Urà per part del seu fill Cronos amb una
falç adamantina, que després tirà els genitals del seu pare al mar. De l'escuma sorgida
va néixer Venus, Afrodita pels grecs, deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat. Va
néixer ja adulta i núbil, i va ser duita, empesa per divinitats alades fins a la costa
d'una illa. Hi ha diverses versions de quina és l'illa, pot ser Chipre, Pafos o Cirérea.
La lectura és de esquerra a dreta, guiada per l'alè de Zèfir, que empeny a Venus cap a
la platja. A l'esquerra trobam a Zèfir, déu del vent de l'oest, abraçat a Cloris, deesa de
la brisa i la seva esposa, que representen la unió entre la matèria i l'esperit, per a dotar
de vida a Venus. El vent de Zèfir és un vent fructificador, representació de l'esperit;
pneuma, l'alè diví que representa l'encarnació de l'ànima. Segons aquesta
interpretació, llavors, si que simbolitzaria el naixement, o més ben dit, el
començament de la vida d'aquesta, que comença envoltada amb els quatre elements
que apareixen a l'obra: aire, l'aigua i la terra que divideixen la pintura en tres parts, i
la claror que il·lumina l'escena, que és la
representació del foc.
La deessa que acompanya a Zèfir fou una nimfa
de les flors, Flora, fins que es va esposar amb ell
i va passar a anomenar-se Cloris. En l'escena
cauen roses, representació de l'amor i la bellesa i
atribut de Venus, creades a la vegada i metàfora
de com l'amor pot ser bell i a la vegada ferir amb les espines.
4
En el centre de la imatge trobam a Venus, tot i que està inclinada cap a la dreta i una
mica desplaçada de l'eix central, el que ens transmet sensació de moviment i deixa
clarament plasmada la direcció d'aquesta cap a la costa. Es troba dreta, nua, amb la
postura de la Venus Púdica, tapant-se amb les mans i els llargs cabells daurats el pit i
el pubis. La seva postura recorda a les antigues estàtues
gregues, per la posició dels braços i l'ús del contrapposto: el
pes recolzat en la cama esquerra i la dreta una mica
aixecada, i també per la tonalitat de la pell, pàl·lida com el
marfil, irreal en la seva perfecció. És de les poques
representacions d'aquesta divinitat pagana nua des de
l'antiguitat, i està dotada d'una bellesa delicada però fins i tot
deformada per assolir aquesta perfecció de bellesa, com
observam en la llargada antinatural del coll i els braços, i la
caiguda pronunciada de les espatlles. La seva nuesa
representa la bellesa pura, sense ornaments, la puresa d'una
ànima just començada la vida.
A la dreta del tot de la imatge, ja en terra ferma, trobam una de les deesses de les
estacions; les hores, específicament la Primavera, identificada per la seva túnica
brodada de blauets, que corre a arropar a Venus amb un mantell vermellós amb
motius igualment florals. Al coll hi porta una garlanda de fulles de murtera, símbol de
l'amor etern i un altre dels atributs de Venus. Entre les cames de la hora floreix una
anèmona blava, que reafirma la arribada de la primavera. Darrera aquesta podem
observar un bosquet de tarongers, que podrien ser una referència a la família Médici.
Referint-mos a la interpretació del quadre, alguns autors fan referència a la càrrega
neoplatònica present en l'obra, identificant la deessa com a Venus Humanitas,
representació de la idea pura de bellesa però també a la saviesa suprema. La nuesa
que presenta Venus en l'obra no te una repercussió sensual, sinó més bé
d'immaterialitat i perfecció, volent al·ludir a la unitat de bellesa, veritat i bondat,
5
conceptes de la corrent neoplatònica que identificava allò bell amb la bondat, i és
sabut que la cort de Lorenzo de Médici simpatitzava amb aquestes teories.
Altres autors han trobat relació amb el cristianisme, considerant que Botticelli
intentava enllaçar el tema mitològic amb el religiós cristià. Troben un paral·lelisme
entre el fet que Venus sorgeixi de l'aigua i la funció de l'aigua en el baptisme, que és
precisament el moment de naixement de l'ànima dins el cos.
També es pot trobar una unió entre el quadres de La Primavera i El naixement de
Venus, on, si es mira en conjunt es pot interpretar tot el cicle de l'ànima des del seu
naixement fins a re-ascensió al món espiritual. Si llegim els quadres començant per
l'esquerra, trobam com Zèfir insufla l'ànima a Venus, i posteriorment la Primavera li
atorga el cos. Seguint cap a la dreta, ja en el quadre de La Primavera, trobam a
Hermes, el missatger, com a mediador entre el món espiritual i el terrenal, en el qual
ens trobam d'entrada les Tres Gràcies, que representen virtuts que s'assoleixen en la
vida. Després ens tornam a trobar a Venus, però en un posat distint, més madur i amb
assumint la postura d'una dona embarassada. Al seu costat hi trobam la deessa Flora,
que representa aquest desenvolupament en la vida. I finalment trobam a Zèfir
enduent-se l'ànima en forma de una nimfa semi-nua, un altre cop cap al món
espiritual, acabant aixi el seu viatge cíclic, present en el platonisme.
6
ANTECEDENTS I CONSEQÜENCIES
El Renaixement és anomenat aixi perquè l'humanisme, la
corrent de pensament que col·loca l'home en el centre de la
creació, reneix. La perfecció ja ha estat aconseguida pels
artistes clàssics, per això es mira enrere per a seguir el seu
exemple. La mitologia clàssica es un tema molt recurrent en el
renaixement tot i que se llegeixen els mites segons els corrents
de pensament de l'època, per exemple la idealització del
neoplatonisme o la moral cristiana.
Formalment trobem antecedents d'aquesta obra en obres
gregues. La Venus de Botticelli és representada amb
característiques típiques de les obres gregues com la corba praxiteliana que apareix
en el Dorífor. La Venus, a més està representada púdicament com la Venus de Cnido
també de l'escultor grec Praxíteles.
Botticelli, tot i a al ruptura amb el passat més immediat del gòtic, segueix utilitzant
la concepció artística medieval anterior, que basava la elaboració de figures en
allargar les faccions i trets dels individus i acostumava a donar un tractament bastant
bidimensional. Per altra banda, rescata el concepte antic de Venus Púdica.
Aquesta pintura de Botticelli, una de les més reconegudes de tota la seva creació,
concentra totes les característiques de la seva obra. Aquesta va influir fortament en
els pintors italians del cinqueccento, com en seu desinterès pel paisatge, i els pintors
posteriors substituïren aquests elements naturals per elements arquitectònics. Per altra
banda, crea un prototip de dona estilitzada i sinuosa molt utilitzat pels artistes
renaixentistes que veuen en l'obra l'ideal de bellesa eterna i intemporal. Les
expressions melancòliques dels personatges serveix de precedent per la línia que
seguiren les obres del cinqueccento, amb rostres amb expressió de contenció.
7
CONCLUSIONS
Ens trobam davant una obra emblemàtica i cognoscible per tots, ja que ha tengut molt
de ressò donat a les nombroses interpretacions que avui en dia encara li donen experts
estudiosos. Totes aquestes teories contrasten amb la simplicitat formal i compositiva
que fan fàcil recordar visualment aquesta obra. Rere el que sembla tan sols la
representació de un dels episodis d'un mite tan conegut i representat durant el pas del
temps, trobem una enorme complexitat de simbologia i influencies filosòfiques.
Podem concloure que la finalitat de l'obra és representar aquesta idea de bellesa pura,
idealitzada i intemporal tan influenciada per la escola del neoplatonisme. Això ho
aconsegueix mitjançant unes línies harmonioses i un color sobri i equilibrat, sense
contrasts excessius, i una lluminositat homogènia que transmet un sentiment de
tranquil·litat i placidesa, que ha fet que arribi als nostres dies com una de les més
grans i icòniques obres de la història de l'art.
8
BIBLIOGRAFIA
•
Carlo Bo, Gabriele Mandel(1983) “Botticelli”, col. «Clásicos del arte», editorial Noguer
(Barcelona)
•
Lionello Venturi(1966) “Botticelli”, editorial Noguer (Barcelona)
•
Barbara Deimling(1999) “El arte en la Italia del renacimiento”, capítol: “La pintura del
Renacimiento Temprano en Florencia e Italia central” pag.279-284, editorial Könemann
•
Webster Smith “On the original location of the Primavera” [en línea] 2002 (Data de consulta
02.07.2012) http://www.jstor.org/discover/10.2307/3049335?
uid=3737952&uid=2&uid=4&sid=21101181010071
•
Davin Bowman “Botticelli's the Birth of Venus and La Primavera conjoined” [en línea] 2008
(Data de consulta 03.07.2012) http://www.aiwaz.net/birth-of-venus-and-la-primavera-asworld-cave/a116
•
Frederic chordá riollo “Los elementos y los estados de vida en el nacimiento de Venus y en
la primavera de Botticelli” [en línea] 1989 (Data de consulta 02.07.2012)
http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0332.html
•
Panofsky (1975) “Renacimiento y Renacimientos en el Arte Occidental”, Alianza Editorial
(Madrid)
•
Vicente Moreno Cullell “Botticelli: El naixement de Venus” [en línea] 2012 (Data de
consulta 05.07.2012) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/11/botticelli-elnaixement-de-venus/
9