resum pell freda

La pell freda
Capítol 1
Desembarquen a la petita illa i no troben l'oficial atmosfèric al qual va a substituir. La seva casa sembla
abandonada i l'únic veí, el faroner Batís Caffó, es troba en el far trastocat i no els dóna cap explicació.
El capità del vaixell li demana que no es quedi però decideix quedar-se a complir els dotze mesos que
dura la seva feina. Es queda a la platja mentre el vaixell s'allunya.
s'allunya.
Capítol 2
Desembalant l'equipatge va trobar una carta dels seus antics companys republicans demanant silenci.
Com tot orfe irlandès es va formar a la institució Blacktorne d'on va sortir amb el títol de tècnic de
logística Marítima. Amb 19anys costat de Tom va fer d'enllaç per als republicans, els van enxampar amb
una carta amagada a la bicicleta i per això Tom va anar a presó on va morir per la seva malaltia,
tuberculosis. En sortir de la institució es va unir a la causa republicana però quan Anglaterra es va retirar
d'Irlanda al veure que la seva causa no havia servit de res ja que la lluita seguia entre camarades es va
anar,k arribant a Holanda, Amsterdam, on va trobar aquest treball en una petita illa l’Atlàntic sud.
Capítol 3
Va anar al far a parlar amb Batís Caffó però li va rebre apuntant-li amb una escopeta des del balcó i
sense voler parlar. Va veure que els murs del far estavenprotegits amb claus, estaques i vidres, també en
el bosc va veure una font amb una placa de Batís.
A la nit estant a casa, quan el far ja estava encès, uns éssers no humans van atacar la casa. Va aconseguir
tancar totes les portes de les finestres i desfer-se del braç que li va agafar entrant per la gatera de la
porta. Després de tota la nit atacant la casa quan es va apagar el far els éssers se'n van anar.
Capítol 4
Volia viure, així que va reforçar la casa amb fossats, estaques i unes piles de llenya, llibres i petroli al
voltant de la casa. No volia adormir-se i va obrir les caixes que li havien quedat sense obrir després de
trobar la carta, eren dos fusells i dos mil bales que li havia deixat el capità.
Quan es va il·luminar el far va veure sortir de l'oceà als monstres, va encendre les piles i va disparar
perquè no entressin. Es van anar, assaltaven el far.
Al matí Batís va anar a veure-ho per demanar-li bales a canvi d'usar la font. Ell li va demanar que li deixés
anar al far però es va negar.
La tercera nit van atacar de nou. Cansat ja no podia més, al acostar-se a la porta el braç d'un li va agafar,
va aconseguir escapar i va agafar el fusell i va començar a disparar, al final se'n van anar.
Capítol 5
Necessitava el far per sobreviure. Es va situar en un arbre prop del far amb elfusell esperant que Batís
sortís. Va haver d'anar-se perquè es feia de nit. Aquella nit no van atacar la casa.
Al matí va tornar a l'arbre i va veure sortir al balcó a Batís però no va poder disparar. Tornant es va
banyar a dalt de la font i en creure que Batís estava agafant aigua es va llançar a per ell, però era un
monstre femella vestida. La va portar a casa i va esperar que Batís fora a recuperar-la. Quan Batís arribo
van lluitar però quan va començar a fosquejar Batís es va rendir. En dir-li que només volia el far per
protegir-se i avisar amb ell als vaixells que passin per anar-se'n d'aquesta illa, Batís li va explica que no
passaven vaixells que el far estava abandonat i ell era l'anterior atmosfèric. Van agafar els fusells i les
bales i es van anar tots al far. Els monstres ja estaven atacant. Mentre ell dormia, Bateu va defensar el
far.
Capítol 6
Quan va despertar portava cinquanta hores dormint. Batís havia portat totes les seves coses al far.
Després de dinar una sopa servida i feta per la mascota, Batís li va ensenyar el far i com protegir-lo. El
punt fluix era el balcó. Va anar a recollir el seu matalàs a la casa amb la mascota i el va posar al pis de
sota, la seva nova residència. A la nit van atacar més granotots que mai, la mascota avisava de la seva
arribada cantant.Batís i ell es van ficar al balcó i li va ensenyar a enderrocar la pila de granotots sense
malgastar bales. Les següents nits van ser molt tranquil·les.
No sabia res d'Batís, però no li tenia por, no creia que li traís. Era un home insociable, que simplificava i
que es reia en solitari, fornicava amb un dels monstres, la mascota, i la vestia per decència.
Capítol 7
Avancen cap a l'hivern i les nits cada vegada són més llargues. L'illa els proporciona tot el necessari:
crancs (que agafa fàcilment la mascota), fongs i abundant pesca. Aprofita un dia que Batis borratxo
desapareix al bosc per investigar la mascota, té un cos esvelt i musculat amb pell de serp, fred com un
cadàver. Suposa que els corrents calents d'aquesta regió marítima tenen alguna cosa a veure amb la
presència dels granotots.
Cada vegada els atacs són més nombrosos, violents i imprevisibles, arribant al cos a cos ja que els
monstres arriben fins al balcó. No podran seguir així molt de temps.
Capítol 8
Sabien que no aguantarien molt aquests atacs. Un dia mirant des del focus del far pregunto a Caffó que
transportava el vaixell enfonsat al escull, dinamita. Després d'una nit terrible, Caffó li va dir que hi havia
una xalupa amagada i si volia podia anar-se amb ella.
Ell li va proposar anar a agafar la dinamita del vaixell enfonsat amb unequip de bus que hi havia al far i la
xalupa, amb ella podrien matar centenars. Havien de assumir riscos, estaven ja al final del camí. Ell ja
havia decidit, si moria seria una mort escollida, però necessitava a Batís per accionar la bomba d'aire i
ajudar a pujar la dinamita. Va anar a buscar la xalupa i es va dur amb ell a la mascota. La barca estava
bé. Pensant que segurament moriria aviat va veure la mascota i va deixar de banda la seva moral, era el
més semblant a una dona. Va ser una experiència única, plaer extrem, natural, simple.
Capítol 9
A primera hora, quan els monstres eren més inactius, van anar amb la xalupa fins l'escull. Ell baixaria a
per la dinamita i Batís amb una mà accionaria la bomba d'aire i amb l'altra la politja per pujar les caixes.
Ell baixaria amb dues cordes, una per avisar Batís i altre per lligar les caixes. Va trobar els contenidors
sense haver d'entrar al celler. Caffó li va avisar que pugés ja, tenien uns 50 contenidors. Li va costar molt
pujar, van carregar i van tornar a la platja. Allí van comprovar que la dinamita estava bé i pensant amb
crueltat, en matar-los a tots, van tornar a per més dinamita. Aquesta vegada va haver d'entrar al celler a
per ella, després de pujar uns 20 es va adonar que estava envoltat de monstres, però eren més petits i
només volien jugar. Notenia por i ells tampoc. Va pujar al vaixell i Batís en veure un anava a disparar
però ell li va dir que no disparés, que només eren criatures.
Capítol 10
Amb part de la dinamita van fer tres fronts. Van passar els dies i els monstres no apareixien. Va tornar a
fornicar amb la mascota diverses vegades. Estava frustrat per no ser atacats després d'haver-se jugat la
vida per agafar la dinamita, però també per recordar-se de les criatures i per desitjar a la mascota. La
es va quedar paralitzat i ell va haver de detonar la primera defensa, centenars de monstres van morir
però el altres seguien intentant arribar a la porta. Va detonar també la defensa tercera, i mig bosc va
volar. Va comprendre que Batís havia afegit més dinamita a les defenses. Era un perill explotar l'última
defensa però Batís ho va fer. Va ser una massacre. De dia van sortir a desfer-se dels centenars de
cadàvers i a rematar als moribunds. Es va adonar que des del balcó la mascota plorava.
Capítol 11
El vaixell ja havia d'haver anat a per Kollege. En dos dies van tornar a atacar, Batis va haver de defensar
sol el far perquè ell es va enfonsar. L'endemà observant la mascota va veure que sabia plorar i riure, que
podien ser més que unsmonstres submarins. També es va adonar que no eren caníbals, que quan
quedava algun granotot ferit els altres anaven a auxiliar-lo i posar-lo fora de perill. Batis no volia saber
res i cada vegada estava més estrany. Kollege seguia fornicant amb la pell freda i la veia cada vegada
més humana.
Capítol 12
Cada vegada sentia més per la mascota, i no sabia perquè es quedava en el far. Buscava poder estar amb
ella cada vegada més peró quan eren al far ella li defugia. Un cop al bosc Batis gairebé els enxampa i és
ella qui tapa la boca a Kollege per no ser descoberts. Kollege va intentar dir-li amb Batis que no eren
Bèsties que estaven lluitant per la seva terra contra invasors, que havien de intentar dialogar i no lluitar
més. La mascota no cantava, parlava amb els seus. Kollege va deduir que Aneris era el nom d'ella, i a ells
es deien citauca. Batis no volia sentir res i cada vegada era més solitari. Kollege va deixar en una platja
l'escopeta sense munició de Batis com a senyal per als granotots.
Capítol 13
L'escopeta va desaparèixer i també l'agressivitat dels citaucas. Batís li va proposar anar al vaixell a per
més dinamita. Es va negar, l'única cosa factible era pactar amb ells. Una tarda va veure un vaixell a
l'horitzó, va córrer al far i va demanar ajuda a Batis per engegar i enviar un SOS,estava molt lluny i no va
servir de res. Van sortir discutint del far i van veure que la costa estava plena de petits citaucas. Batis va
anar a disparar però li va demanar que no ho fes que eren nens, no ho va fer. Cada dia s'acostaven més
els petits. Batis no sabia com reaccionar, es recloïa en el far. Un d'ells sempre era a l'illa i era el que més
s'acostava. Un dia Kollege li va pegar perquè li xuclo el lòbul de l'orella i quan el va veure plorant i sol el
va agafar i li va deixar que ho fes fins que es va quedar adormit, semblava orfe.
Capítol 14
Ja no va fer cap guàrdia a la nit amb Batís, mentre estiguessin els nens no calia. La relació amb Batis era
nul · la, i retenia Aneris més que mai, cada cop patia més al sentir -la amb ell. Al matí apareixien els nens
fins al vespre. El petit triangle dormia sempre amb ell. La mascota passava dels nens. Kollege no entenia
perquè Aneris no fugia, ni odiava a Batís, ni perquè no aconseguia signes d'afecte d'ella. Però estava viu,
al costat d'ella i fent-li l'amor sense límits, n'hi havia prou.
Capítol 15
Un dia els nens no van tornar. Batís estava feliç, tot tornava a la seva normalitat. Després de dinar junts
es van adonar que triangle no era al far. Kollege va sortir a buscar-lo i el va trobar envoltat de granotots,
però l'hi van donar. Batís des delbalcó va començar a disparar encara que ell li digués que no li volien fer
mal. El triangle es va escapar amb els granotots. Enfadat va tornar al far, Batís havia matat l'última
va començar a pegar-lo i li va retreura que havia dormit amb Aneris, que li havia traït. Quan Batís estava
a punt de matar-ho amb la destral, va dir: l'amor, i deixant-lo va sortir del far. Amb la destral i un tronc
va intentar defensar-se dels granotots però eren molts. Kollege va sortir al balcó amb el fusell per
ajudar-lo però ja no hi eren. I no tornaria.
Capítol 16
Va pasar setmanes sumit en una tristesa, estava sol i indefens. Els citauca no atacaven. No tocava a
Aneris, la seva conducta distant i freda li entristia més. Un dia li va pegar d'impotència, ell s'havia
refugiat en ella i ella al far. Va sortir del far i es va adonar que hi havia els granotots i no li atacaven. Va
anar cap a ells per negociar i recuperar a triangle però quan estava al costat es va adonar que els citauca
no volien aquella illa, volien el mateix que ell, a Aneris. els granotots no li prestaven atenció a ell sinó a
Aneris que era al balcó. Va tornar cap enrere, no podia viure sense Aneris. Al far, mig borratxo, Kollege
ignoro a Aneris, queestava poruga, però després li va donar una bufetada i encara que la desitjava la va
ignorar.
Capítol 17
Va seguir borratxo dies, feia que desitgés menys a Aneris . La va vestir i li pegava quan estava a prop.
Vivia perquè els citauca planificaven bé l'últim atac. Un matí borratxo van aparèixer al far un capità, amb
els seus mariners, i un jueu que era el tècnic meteorològic. Buscaven a Batís Caffó, tècnic de senyals
marines , per preguntar-li per l'anterior oficial atmosfèric . No van trobar resposta i van marxar. Des del
balcó va veure com reparaven la casa de l'oficial i després partia el vaixell . A la nit els granotots van
atacar la casa . Al matí es va apropar i va trobar al jove indefens . Va buscar la munició i li va demanar la
meitat per cedir-li mitja illa . El jove va dir que era a ell a qui havia de portar al far, que no volia morir allí
. Del coll ho va portar a la platja i li va dir que marxes, que no cregués en el far que allí només arribaven
homes sense fe , que caminés sobre de les aigües i tornés a on era . El jove es va ficar a l'aigua i va
començar a caminar, renunciava a les perversions de l'illa. Però aviat va refer el camí convertint-se en un
esperit combatent, lluitar fins al final .
El món era un lloc previsible i sense novetats . Kollege només es preguntava on era triangle .
Capítol 1
Un vaixell arriba a una illa amb l’obligació de deixar un home que té que treballar a aque ll lloc. El seu
ofici es oficial atmosfèric. Viuria en aquella illa sol amb provisions per a un any.
Ell i el capità van anar al far, on hi havia un home gitat al llit i nu que no sabia on era l’oficial atmosfèric.
Va traure al capità de les seues caselles, ja que no contestava quasi mai a les preguntes que li feia.
El capità li va oferir al protagonista l’opció d’anar -se’n, de no agafar aquell ofici, però l’oficial atmosfèric
va dir que no hi havia problema, que tenia tot el que necessitava per a treballar i que acceptava l’ofici.
Capítol 2
El primer que va fer va ser ordenar un poc la seua casa, sense saber res de l’antic oficial atmosfèric. Van
començar a arribar-li encàrrecs per a observar insectes, promulgar el cristianisme...
Va obrir una carta i va c omençar a recordar el que l’havia portat a eixa illa.
Ell va estudiar a una universitat irlandesa i anava cada dia amb un amic anomenat Tom que estava
malalt: tenia tuberculosis. Cada dia pasaven un control per a passar amb les seues bicicletes, fins que un
dia vaninvestigar les seues bicicletes i els oficials anglesos van descobrir una carta que deis que s’havia
suspés la reunió per aconseguir una república. Era suficient per a declarar-los culpables. En el judici,
Tom es va declarar culpable i va morir dos mesos més tard a la càrcel.
Ell va decidir viatjar er Europa, no volia seguir a aquell país, i es va apuntar a un vaixell que eixia de
França. El seu títol de TLS i els pocs tripulants que es van apuntar li van permetre entrar prompte al
vaixell. Cuant van anunciar eixe ofici, aïllat de la civilització en una illa, no ho va dubtar i va acceptar ser
oficial atmosèric.
Capítol 3
Després de llegir la carta, es va acostar al far per intentar parlar amb l’home que hi vivia allí:
s’anomenava Batís. El va cridar sense obtindre resposta, i es va adonar que des de l’última visita havien
canviat coses a l’exterior del far. De sobte, cuant va tornar a mirar el balcó del far, Batís tenia a la mà
una escopeta i estava apuntant-lo, diguent-li que se’n anara. No volia a nar-se’n, però finalment va
accedir.
Cuant estava a casa, mig borratxo, molt cansat front al foc, una grup de monstres, ambsang blava i amb
les mans amb membranes entre els dits, van intentar accedir-hi per tots els llocs possibles, sense èxit. A
un el va atacar amb una pala, fent-li sang al braç. Els monstres van atacar un parell de vegades durant la
nit, però al eixir el sol i apagar- se el far, se’n van anar.
Capítol 4
Abans del segon atac dels monstres, el protagonista va decidir protegir la cabanya amb foses on h i havia
gavinets amb la punta cap a dalt, petroli estés al voltant per a encendre foc, etc. Dins d’unes caixes va
trobar dos fusells i moltes bales, el que li serviria per a disparar i ferir als monstres des de l’interior de la
casa. Els montres van atacar pero s’hi van retirar molt prompte. Van anar a atacar el far, on Batís es
defenia disparant des del balcó.
Al dia següent, Batís li va demanar bales, però ell va esclatar i Batís se’n va anar per on havia vingut. Ell
el va acusar de deixar-lo morir a mans dels monstres sense ajudar-lo: l’acusà de ser un assassí.
Eixa nit el monstres van tornar a atacar, i ell al principi no podia més, no havia dormit en tot el temps
que portava a l’illa. Els monstres colpejaven la porta, un li vaagafar la cama i ell li va mosegar la mà,
arrancant-li un dit amb la seua corresponent membrana. Va agafar el fusell i va disparar a la porta fins
que se’n van anar: la porta va quedar feta un colador.
Capítol 5
El protagonista va anar a la rama d’un arbre carregat amb e l fusell i va posar al punt de mira a Batís, nu
en el balcó, pero no va disparar. Se’n va anar a la font a banyar -se, i va sentir com algú s’acostava. Es va
abalançar sobre ell: era un montre. Li va pegar fins deixar-lo malferit i el va agafar com a ostatge. Batís
es va acostar a la seua cabanya, reclamant al monstre i va començar una batalla amb el monstre pel mig,
nugat amb una corda. Batís va disparar a la corda i el montre va ser lliure, però el protagonista el va
tornar a agafar. Batís a la fi es va re ndir i es van posar a parlar sobre els objectius de cadascú d’ells. Batís
volia al montre i ell volia abandonar l’illa fent senyals amb el far. Batís li va dir que no passava ningún
vaixell, que no podia abandonar l’illa. Tots dos van agafar l’armament i v an anar al far, ja que començava
un altre atac dels montres.
El protagonista es va posar el canó delfusell de Batís al pit, i va dir que si volia matar-lo, que ho fera ara.
Batís es va negar i va començar la lluita per mantindre el far contra aquelles bestioles de pell gris.
Capítol 6
El monstre que vivia amb ells era la seua mascota. Va acompanyar al protagonista per les coses que li
quedaven en la cabanya. Servia de molta utilitat, ja que, cuant s’acostaven els de la seua espècie per a
-cents monstres. ABatís, no li va fer gaire il·lusió, deia que molt difícil accedir fins a aquelles
profunditats. Mentreel Kollage intentava convèncer a Batís, els dos anaven satisfent les seves ànsies
sexuals amb elmonstre.
Capítol 9
Finalment, el Kollage, va convèncer a en Batís i van idear un pla per a la immersió, també vanidear un
pla de comunicació mitjançant una corda. Van anar agafar la xalupa a la platja, i esvan endinsar dins el
mar. El vaixell portuguès, estava a cent metres de la costa. Quan vanarribar al punt ideal, el Kollage es va
posar el tratje de bus. En la primera immersió, el Kollageno va tenir gaires problemes. Quan van omplir
la xalupa de caixes van viatjar fins a la costa, allíles van deixar i les van obrir. En observar el que havia,
van decidir anar a buscar les caixes quefaltaven. La segona immersió no va anar tant bé. El Kollage, va
tenir més cura amb la cordaque li permetia respirar
, degut a la por a que l’acer la talles
. Quan va arribar a la bodega delvaixell, va carregar les altres caixes a la politja. Però de sobte, va perdre
de vista la sortida i no
sabia com sortir. Al cap d’
uns segons, un monstre li va aparèixer davant seu, i això vaaugmentar el seu nerviosisme. Però aquell
monstre era inofensiu i li va ensenyar la sortida i elva acompanyar fins a la xalupa. En arribar a la xalupa,
en Batís, el volia matar, però el Kollage liva impedir.
Capítol 10
Quan els protagonistes, varen arribar a la platja nevada, van transportar els explosius fins al
far. L’endemà al mati va
dissenyar un pla per col·locar els explosius i posteriorment els vancol·locar en tres fileres. Durant molts
dies, el monstres no paraven
d’atacar i en Kollage i en
Batís feien vida normal dins el far. Al cap de tres dies, van rebre un gran atac de monstres.Varen matarlos ràpid amb els explosius que havien aconseguit. Durant les explosions Kollageestava preocupat per Ba
tís, no sabia on era, però ell estava al balcó de dalt observant l’atac.
Capítol 11
Va anar passant els dies i no rebien cap atac. En Kollage va anar refent el calendari, i va arribar
a la conclusió de el dia que l’havien d’anar recollir ja havia
passat. Kollage es va imaginar laseva vida en la illa, ell volia morir. Els continuaven passant i no rebien
cap atac, la relació entreBatís i Kollage es va anar refredant, Batís continuava amb la seva vida
quotidiana, i en Kollage
s’anava preocupant. Un dia de sobte, van rebre l’atac d’un monstre, aquest anava acompanyat
de quatre més, que el protegien. Llavors els protagonistes van descobrir que els monstres
tenien por d’ells
Capítol 12
En Kollage decideix, descobrir qui és la dona que ell havia vist. Va buscant, fins que un dia ambBatís,
descobreixen la seva casa. Quan entre a
l’habitacle
, descobreixen que no es una noia i
que és un monstre. Els dos s’espanten molt, però en Kollage està convençut de que l’Arenis és
bona i que no els hi farà mal. Fin
s i tot el Kollage i l’Aner
is mantenen relacions sexuals. Vanposar la bandera blanca a la platja juntament amb un arma de foc.
Volien transmetre el
missatge “l’alto al foc”. En Batís estava completament en contra deia que els monstres eren
dolents per nat
uralesa. En canvi en Kollage comença a pensa malament d’en Batís, pensa que
és un fugitiu o que està boig, degut al seu comportament.
Capítol 13
L’endemà al matí, Kollage va anar a veure a en Batís, ell li va dir que tenia un pla: podien anar a
buscar més dinamita al vaixell per tal de matar tots els monstres que quedaven. En Kollage noli va fer
cas. De sobte es va posar a ploure, en Kollage va anar a casa del meteoròleg, allí es va
trobar amb l’Aneris, i van m antenir relacions sexuals. L’endemà al matí.
Kollage va veure unvaixell, i va anar corrent fins al port per fer una senyal de socors, li va demanar
ajudar a enBatís, però aquest no li va fer gaire cas perquè deia que no pararien. Efectivament el vaixell
vapassar de llarg. Durant la nit en Kollage va obrir els ulls i va veure una mena de monstres petitsal
voltant del far. Kollage els va anar observar, i en veure que eren inofensius van començar aestablir una
molt bona relació amb aquells monstres petits. Kollage pensava que eren moltsimilars als humans.
Capítol 14
L’ hivern va marxar, i la primavera va arribar. Casa cop de r
ebien menys atacs dels monstres,ells creien que era degut a la relació que havien establert amb els
nens, el fet de que els nensestiguessin amb evitaria futurs atacs. I així va ser no van rebre cap més atac,
mentrestant enKollage anava mantenint relacions sexuals amb Aneris i no tenien gaire relació amb
Batís.
Capítol 15
Aquell matí de primavera, els nens no van anar al far, i el s protagonistes van començar a
pensar que aquell no seria un dia normal. Efectivament al cap d’una estona en Triangle va
aparèixer amb altres monstres disposats a dialogar, però en Batís fidel als seus ideals va agafar
l’escopeta i va disparar contra ells
, aquestos van marxar ràpidament. Kollage va decidir anar abuscar a Batís, el volia escarmentar. Quan
van arribar al far, els dos protagonistes vanprotagonitzar una baralla. Kollage, deia que Batís era poc
empatic; i Batís deia, que Kollage eraun traïdor. Això va ocasionar un batalla. Aquesta va ser aturada
quan de sobte, una gran
multitud de monstres van envoltar el far, llavors Batís va decidir sortir amb l’escopeta per
matar-los, però aquestos es van tirar a sobre del Batís. Quan Kollage va decidir anar a ajudar a
en Batís, els monstres ja se’l havien endut, i segurament ja no el tornaria a veure.
Capítol 16
Els dies es van anar fent llargs degut a la mort
d’en Batís, i de tan en tan en Kollage
es barallava
amb l’
Aneris. Durant aquells dies en Kollage va reflexionar sobre la seva relació amb Batís. Undia, de sobte els
monstres van envoltar el far, Kollage va decidir sortir a veure si podien
dialogar amb ells, ell pensava que volien a l’ Aneris.
Quan va ser al seu costat, no el varenatacar, no li varen fer res i en Kollage va decidir tornar al far amb
Aneris. Quan ja eren dins alfar, Kollage va pegar a Aneris.
Capítol 17
En Kollage, es volia evadir de la realitat, i cada dia s’emborratxava. Un
dia l’Aneris el vadespertar, un mariners, anaven a buscar Batís. S’havia acabat el contracte de Batís i un
altrenoi l’anava a substituir. Quan el capità va veure que Batís no hi era, i van acusar a en
Kollaged’assassinat però aquest va dir que era inno
cent i que Batís havia desaparegut. Finalment el
capità s’ho creu i decideix marxar de l’illa. Quan els mariners marxen el nou oficial atmosfèric,s’instal·la
a la seva nova casa. Kollage decideix explicar les seves aventures a l’illa, i el nou
oficial es
va atemorir. Diu que vol marxar, i finalment decideix marxar caminant per l’aigua, i
llavors es quan Kollage descobreix que tot ha sigut una al·lucinació.