Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

TEMA −6
CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
1.− Aspectes demogràfics
1.1.− Fort creixement de la població.
A Catalunya la població creix un 40% augmenta el pes de la població catalana a l'Estat Espanyol (10%)
A l'Estat Espanyol la població creix en un 26%
La població catalana creix més que la resta de l'estat espanyol.
Causes del creixement en el conjunt:
− Disminució de mortalitat per la millora de l'higiene, vida,... i tot aixó hi ha en aquet periode episodes de
mortalitat catastrofica.
− La disminució dela mortalitat infantil.
− Increment de la esperança de vida, es pasa de 35 anys de mitxa a50.
Pel que fa a la natalitat a Catalunya la mortalitat va disminuir lleullerament de 25−23%ø .
En cambi en el conjunt de l'estat Espanyol les taxes de mortalitat es van mantenir més elevades.
El creixement més important de la població catalana respecte del conjunt de l'estat espanyol s'explica per la
migració.
1.2.− Increment de fenomen migratori
Les zones rurals de l'estat espanyol no podien absorbir el creixement de la població perque tenia més població
que no pas recursos per mantenirla. Aixó obligava a la població d'aquestes zones a emigrar cap a les zones
urbanes on l'industria els oferia més posibilitats de subsistir.
Dintre de les migracións del 1er. Terç del S. XX hi ha de 2 tipos.
− Les migracions internacionals aquestes s'havien iniciat a finals de S.XIX...
Els migrants marxen de Galicia, Canaries i de llevant i es dirilleixen sobretot cap a Sud America, cap a França
i el nord d'Africa.
− Les migracions internes són de carácter camp−ciutat i suposen una redestribució geografica de la població
espanyola.
A Catalunya arriba població prosedent de Murcia, Andalucia Oriental, Aragó i Pais Valencià.
Al mateix temps es desplaça la pobació de les comarques del sud i del centre de catalunya cap a Barna i altres
ciutats industrials.
1
Perque cap a Barcelona?
− Per les posivilitats de treball que els i oferia l'industria.
− Per treballar en la construcció de centrals hidroelectriques.
− Treballar en la construcció del metro.
− Posibilitats de treballar en obres publiques.
1.3.− Creixement del procés d'urbanització
Les ciutats especialment les industrials, van absorbir el creixement de la població durant el 1er terç del S.XX
de manera que en el conjunt de l'estat espanyol el percentatge de la població urbana creixia en prejudici del de
la ppoblació rural.
Consecuencies:
− En un 1er moment empitxoren les condicions de vida de la major part dels habitant:
− No hi ha vivendes suficients.
− No hi ha serveis suficients. (electricitat, clavageram)
− Les ciutats creixen per la anexió dels municipis propers i per la creació de varris obrers a la periferia.
− Amb el temps serà necesaria una política urbanistica de modernització i ordenació de les ciutats i de
lextenció de la xarxa de serveis i dels transports publis a tota l'aria urbana.
− El cambi en els costumps i en la mentalitat de la població.
2.− Aspectes econòmics
2.1.− Periodització
1ª Etapa 1914−1922 coincidirà amb la 1ª guerra mundial (1914−1918) i la crisis del sistema de la restauració.
2ª Etapa 1923−1930) Expanció economica dels anys 20/ Dictadura de primo de Rivera.
3ª Etapa 1931−1936 anys de depresió economica/ II republica.
1ª Etapa 1914−1922
La 1ª G.M. va ser el factor decencadenant d'un cambi molt important en l'economia espanyola. Amb la
entrada de les grans potencies industrials a la guerra. Espanya havia de:
− Proveirse de tots aquells productes que avans importaven.
− Espanya podia vendre productes als paisos que estaven en guerra.
− Espanya havia de produir per 3ers paisos que avans de la guerra compraven als paisos que estaven e guerra.
2
Es van ampliar molt els mercats de l'industria espanyola, va aumentar la producció, va aumentar els llocs de
treball i els benefisis.
La 1ª G.M. va ser el que va donar l'impuls difinitiu a la industrialització espanyola.
Transformacións:
− Aument de la producció sobretot en els sectors textil i siderurgic.
− El desenbolupament d'una industria de substitució de les importacions.
− L'economia de capitals en mans de la banca, l'aparició d'aquestes industries va impulsar la compra d'accións
a trabés de la borse. Les inversions van llenerar grans venefisis que disposaven en els bancs, d'aquesta manera
els bancs es van combertir en els probeidors de capital per les noves industries que es creaven, a partir d'aquet
moment la industria espanyola dependerà molt de la banca.
−− Quines consecuencies socials van patir tots aquets cambis? −−
− Va aumentar el nombre d'obrers que treballaven a l'industria moderna, a partir de 1915 es produeix un
important augment dels preus que afecta sobretot a les classes treballadores, els salaris de les quals no
aumenten el salari dels preus . l'empitxorament de les seues condicions de vida tindrà com a resultat la
radicalització del moviment obrer que consegirà victories tan sicnificatives com la reducció de la jornada
laboral a les 8h.
1920−1922 l'economia espanyola acusa als afectes de la crisis pos velica:
Les exportacions disminueixen, la producció s'ha de reduir, moltes e........... ....... deixen de ser rendibles i
molta gent es queda sense feina.
2ª Etapa 1923−1930 Es consolida la industria basica gracies als capitals que havia acomulat la banca en el
periode anterior. La política economica de la dictadura de Primo de Rivera.
− La política de control dels sindicats.
− La politica proteccionosta
− La intervenció de l'estat en l'economia.
3ª Etapa 1931−1936 II republica
Cal destacar 2 fets.
• Influencia de la crisis economica mundial, la crisis arriba tard a Espanya i te uns afectes moderats
això explica per el carácter gairabè autàrquic que te la economia espanyola durant l'etapa anterior.
Quins efectes va tenir la crisis?
− Una disminució de les xifres del comerç exterior.
− Disminució de la producció industrial (moderada)
− L'aument de l'atur.
3
• La politica social de la II republica.
− Va tenir tambe abjectius economics: − Crear una massa més gran de consumidors que actuesin com un
estimul de la industria del pais.
Millora del nivell de vida del conjunt de la població
Aumenta la demanda de productes de consum
Ha d'aumentar la producció
Quines mesures es van utilitzar?
Un aument apreciable als salaris que va xocar amb la tendencia internacional a mantenirlos a la baixa amb la
qual cosa les empreses espanyoles tenien uns costos molt alts, i en cambi els..............molt baixos.
S'intenta combertir a una gran massa de pallesos, llornalers en propietaris.
− lleis de la reforma agraria
2.2.−L'agricultura
− Importància del sector agrari
En la economia espanyola es un index del seu grau de modernització en el conjunt del estat espanyol es encara
una actitud important que ocupa força mà d'obra però durant aquets 30 anys va perdent pes en el conjunt de
l'economia tant per el % de mà d'obra que ocupa com per el que representa en el producte interior brut.
• 1930
Població activa 61'5% 46'4% (treballava al camo)
Població Intermitxa 40'4% 34'6%
Pel que fà a Catalunya el pes del sector agrari es menor i disminueix més rapidament.
− Coecsistencia d'una agricultura tradicional i una de moderna. Algunes zones de Catalunya i del Pais Vasc es
produeix desde la 1ª decada del segle un aument de la producció agricola gracies de la modernització al camp.
− Introducció de maquinaria agricola.
− Adobs químics.
− Extensió dels regadius.
− Especialització en productes destinats a l' exportació.
En altres zones Sud/Centre es manté una agricultura tradicional de secà centrada en el conreu en
cereals/vinyes/citrics/olibera que no aumenta la seva producció, no genera puestos de treball, destina la seva
producció als mercats locals.
Estructura de la propietat de la tierra.
4
Es el principal problema del sector agrari.
− Impideix la modernització de l'agricultura.
− Un dels grans focus de tencions social.
Cal distingir:
− Les regions entre el centre i el sud on predominen les grans propietats explotades y poc productives en les
que s'utilitzen tecniques rudimentaries i que no permeten la subsistencia d'una població en aument.
− Les regions del llevant i del nort i predominen la propietat petita i mitxana i la majoria dels pallesos tenen
accés a la terra.
En el cas de Catalunya el p rincipal conflicte està en el gran nombre de parcers, arrendataris, masovers, que
desde generacions treballen unes terres que no són dells atraves de diversos tipos de contractes.
Aquet conjunt de pallesos desitxaven convertr−se en propietaris i les seves reindivicacións es canalitzarien
amb la creació de l'unió de revasaires (1921)
L'estructura de lapropietat de la terra havia de ser modificada atrabes de una reforma agraria que asegurés
l'aument de la producció i procurés l'accés a la terra a la majoria dels camperols. Aixó es el que interesa per la
reforma agraria de la II republica.
2.3.− La industria
Al primer terç del S. XX l'arrencada definitiva del proces d'industrialització de l'estat espanyol que es
manifesta en el creixement i la diversificació de l'industria
• El desenvolupament de noves fonts d'energia, a principis de segle la font d'energia majoritariament
utilitzada era el carbó aplicat a la maquinaria de bapor, pero rapidament es va extendre l'us de la
electricitat que a Catalunya era molt més varata, ja que per optenir−la s'utilitzaven recursos propis.
−−centrals hidroelectriques−−
D'aquesta manera la industria catalana podia tenir una independencia energetica.
A la 2ª decada es van crear les grans empreses que construirien els envasaments necesaris per produir
electricitat. I la xarxa electrica s'estendria per tota Catalunya.
−− Barcelonatraction, light and power−−
−− La Canadenca−−
En aquesta epoca s'electrifica la industria les vivendes les ciutats i els transports.
La segona font d'energia que es comença a utilitzar−se en aquesta epoca es el petroli, aplicat al motor
d'explosió que va revolucionar els sistemes de transport.
A Catalunya es van crear les primeres industries per la fabricació d'automobils i de motors, com la
Hispano−suiza.
Diversificació industrial
5
A Catalunya el sector textil continua sent el més important i en aquet moment s'electrifica. Es desenvolupen
nous sectors com les industries metalurgiques, industria alimentaria, la industria papelera, industria de
materials per a la construcció, sector quimic−adobs, pintures, medicines, −industria electromecanica.
3.− Aspectes socials
3.1.− Estructura econòmicosocial de la poblacïó espanyola.
La transformació de l'economia durant el periode 1914−1929 va donar joc a l'aparició d'una nova societat molt
diferent a la de principis de segle.
− Aumenta el % de població activa en els sectors secundari i terciari.
− Persistencia d'un grup important de camperols que vivien unes condicions molt inferiors a la resta de la
població dels paisos de l'europa occidental.
Quins grups socials formaven l'estructura social espanyola l'any 1930?
Clases dominants Representen un % molt petit en el total de població. El grup dominant es l'alta
burgesia, profesións liberals, funcionaris i politics. Aixó suposa un cambi respecte la cituació de
principis de segle quan el grup predominant eren els terratinents.
Clases mitxanes Grup més nombrós dintre de la societat espanyola. A diferencia que a la resta d'Europa
dintre de les classes mitxanes predominen, arrendataris, ...
A la mayoria dels casos no disfrutaven d'un nivell de vida massa elevat.
Clases obreres representen un 45% de la població dintre d'aquet grup obrers agricoles, obrers industrials
representen uns % similar. Aixó vol dir que la població del camp està sense terres te un pes molt important
dintre de la societat i pot ser un focus de tencions socials.
En conjunt les condicions de vida dels obrers eren encara molt dures:
− Els horaris laborals molt llargs.
− Les condicions de les vivendes molt precaries per que molt d'ells eren emigrants que s'estaben en les ciutats
en barris subburbials, barraques.
− No gaudien de cap mena de protecció social.
(serà amb la dictadura de Primo de Rivera, es promulgin i es fasin efectives les primeres mesures de legislació
social)
− Els jornalers eren el sector més desafaborit perque no tenia accés a la terra i el seu treball era absolutament
previ. Els seus salaris eren baixisims, i l'atur era constant, aixó forçava als avitants de determinades regions
(centre−sud) a emigrar cap a les zones industrials per trobar feina com a obrers.
2.2. Agricultura
− Quina es la tendencia general
• Taula 6
6
− Quines caracteristiques de la propietat de la terra a:
• Al conjunt de l'estat espanyol
• A les regions del centre i sud
• A les regions de llevant i nord
• Taula 7
− Globalment com estava distribuida la propietat de la terra
− Com evoluciona el % de població activa en cada un dels sectors economics
7