Resum Fonaments de les arts

FONAMENTS DE LES ARTS
1. EL SEGLE XIX: DEL ROMANTICISME AL POSTIMPRESSIONISME
1.1 EL ROMANTICISME: L’INDIVIDUALISME I L’HISTORICISME
- El Romanticisme és un moviment cultural i ideològic originat a
f
Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII com a reacció contra
el racionalisme de la Il·lustració i al Neoclassicisme, que confereix
prioritat al sentimentalisme, l’individualisme, la imaginació, l’estima
per la natura i el rebuig a les estrictes normes socials.
La Llibertat Guiant el Poble, Eugène Delacroix, 1830
- La filosofia racionalista es desenvolupà a Europa en els segles XVII i XVIII i accentuava el
paper de la raó en l'adquisició del coneixement, col·locant la racionalització davant de qualsevol
altra instància.
- Com a reacció davant aquest domini de la raó, sorgeix el Romanticisme, que posa l'accent
en la importància de l'home, la seva llibertat, els seus anhels enfront els principis d'autoritat
monàrquics i religiosos.
- El Romanticisme va ser una revolució artística, política, social i ideològica tan important que
encara avui viuen molts dels seus principis: la llibertat individual, la democràcia o el
nacionalisme.
- Des d’un punt de vista artístic el Romanticisme vol trencar amb la tradició classicista i
l’academicisme, i rebutja que l’artista aprengui un conjunt de regles estereotipades que guiïn la
seva creació.
- Vol que l’artista tingui llibertat creativa i apel·li als seus sentiments més profunds.
- Aquest a vegades es presenta com un artista turmentat, mogut per les seves passions, que
lluita sense obtenir reconeixement.
- El Romanticisme determinà un renovament profund en el camp de la literatura, la música i les
arts visuals.
- Va aportar canvis importants en el món cultural, entre els més significatius cal destacar:
- La llibertat creativa: reivindica el geni creador i entén que l’obra no ha d’ajustar-se a models
establerts, sinó que ha de ser sobretot personal, original, basada en la imaginació, la intuïció
i la inspiració.
- La visió malenconiosa de la vida: tradueix el desajust entre les aspiracions de l’artista (el
record de mons millors o els seus desitjos) amb l’adversitat de la realitat quotidiana, que
impossibilita els seus projectes.
- La valoració de l’art populars i nacional: aquesta nostàlgia també es traspassa a recordar
un passat gloriós i a voler rescatar l’aportació de l’art popular i dels elements identitaris d’una
1
territori o nació. El Romanticisme serà base per al desvetllament de la
identitat nacional i molts dels elements citats seran incorporats a l’art.
- Els artistes romàntics van cercar nous camps d'exploració temàtica:
temes exòtics, conflictes bèl·lics i polítics contemporanis o del passat,
anàlisis psicològica, passions amoroses, cementiris, bandolers, viatges i
aventures, paisatges tempestuosos, el sofriment del poble, la bogeria, el
suïcidi, la mort, personatges sobrenaturals, entre d’altres.
La Matança de Quios, Eugène Delacroix, 1824
- CONTEXT HISTÒRIC
- El context històric en què va aparèixer el romanticisme ve marcat per la presència de dues
grans revolucions que testimonien la inestabilitat política i la reestructuració social que es va
viure en aquelles dècades.
- La revolució francesa (1789-1799). Va marcar profundament la política europea del segle
XIX. Per això, al llarg d’aquest període se succeeixen els intents de crear un sistema polític
que reculli les idees liberals sorgides a partir d’ella: divisió de poders, potenciació de les
llibertats i els drets dels ciutadans, constitucionalisme… Aquestes reivindicacions van ser
assumides i defensades per una burgesia que cada vegada esdevenia més activa, en
perjudici de la vella aristocràcia i de l’estament religiós.
- La revolució industrial (1760-1840). La industrialització va augmentar el poder econòmic
de la burgesia, que era la principal destinatària dels beneficis empresarials, i que, amb el
poder econòmic a les seves mans, es va convertir molt aviat en la classe social dominant.
- Revolucions burgeses de 1820, 1830 i 1848. L’artista
romàntic identificat amb la burgesia revolucionària i
amb el poble.
- Reaccions contra el pensament il·lustrat i la raó.
- Lluites per a la independència de Grècia, Bèlgica i
Polònia. Apogeu del nacionalisme.
- Canvis produïts per la industrialització.
- Burgesia com a nova consumidora d’art.
- Mercat de l’art a través del Salons i Exposicions i
Pluja, vapor i velocitat, Joseph Mallord William Turner, 1844
augmenta la importància del crític d’art.
- CARACTERÍSTIQUES
- Rebutjava la raó i els gustos clàssics. Va revaloritzar l’expressió dels sentiments i la passió, així
com de l’exaltació de l’individu. Els romàntics s’inspiraven en el dolor, la soledat, la tristesa, la
malencolia… en definitiva, en una profunda insatisfacció amb el seu món. A la vegada, els
romàntics van establir una actitud positiva davant la naturalesa que els portaria a establir-hi una
proximitat afectiva.
- Es va imposar una nova visió del món i de l’ésser humà que implicava la supremacia de la
imaginació, la fantasia, la necessitat de fugir i la creativitat sobre el món acadèmic. És a dir, el
2
creador romàntic estava marcat per un esperit de rebel·lia que el portava a reclamar més
llibertat enfront de les normes acadèmiques.
- Buscava la inspiració en l’edat mitjana i no en l’època
clàssica, perquè era en aquell temps on situaven l’origen
històric dels pobles europeus i on buscaven les seves arrels
culturals i lingüístiques. És per això que es va posar de moda
la novel·la històrica d’ambient medieval i que en l’arquitectura
es van recuperar les formes gòtiques, donant lloc al neogòtic.
També en aquesta estreta relació amb l’historicisme trobem la
relació que vincularia el romanticisme amb els moviments
nacionalistes.
Palau de Westminster, Charles Barry, 1834
- PINTURA
- Característiques
- El predomini del color sobre la línia i el tractament de la llum per tal d’esfumar les figures i
accentuar el cromatisme (llums de tempesta, aurores...). Així es van alliberar les formes i els
límits excessivament definits. La tècnica és ràpida, amb pinzellades soltes i pastoses. Trenca
absolutament amb el Neoclassicisme i enllaça amb el Barroc.
NEOCLASSICISME
LÍNIA
ROMANTICISME
COLOR
Vaixell d’esclaus, William Turner, 1840
Cupid i Psique,Jacques-Louis David, 1817
- El dramatisme de les composicions, marcades per la preocupació pel moviment i per la
complexitat compositiva. Interessen els gestos violents, els detalls anatòmics i ambientals (a
vegades per accentuar el moviment col·loquen els personatges sobre una base inestable
El rai de la Medusa, Theodore Géricault, 1819
Theodore Géricault, 1819
3
- Temes d'actualitat (revolucions, guerres, desastres) i la gran importància del tema històric (la
Història és l'actualitat del passat). Tindrà també importància el paisatge, a través del qual
apareixen molt sovint les innovacions tècniques.
Abadia en la roureda, David Friederich, 1809
Paisatge de nit amb ruines gòtiques,
El mar de gel, David Friederich, 1824
Lluís Rigalt, 1850
- Tècnica ràpida, amb pinzellades soltes i pastoses, herència dels pintors venecians, dels barrocs
flamencs i de Goya
- Pintors més coneguts
- THÉODORE GERICAULT (1791-1824)
• Va ser un dels introductors del romanticisme en la pintura
• Es centrava en les escenes de la vida quotidiana i temàtiques poc
populars i arriscades (naufragis, retrats de bojos, tracta de negres,
cadàvers…)
• Pel seu temperament va ser el prototip d’home romàntic
• Es va interessar molt d’hora pels retrats de pacients de psiquiàtrics i
malalts de tot tipus
• Pintava en grans llenços foscos i depressius carregats d’expressivitat
• S’inspirava en el seu ídol Rubens i d’un altre famós percursor del
romanticisme, Goya
• Per pintar una de les seves obres més famoses, “El rai de la
Medusa”, va fer un estudi contstruint una rèplica exacta de la bassa
Estudis
en el seu estudi, entrevistant a alguns dels embogits supervivents i
acudint a dipòsits de cadàvers per estudiar la textura i color de la carn putrefacta per donar un
extrem realisme a la seva pintura.
- EUGÈNE DELACROIX (1798-1963)
• Pintor romàntic francés. Potser el més emblemàtic del moviment
• Avançat al seu temps. Audàcia i mestratge en la utilització del color
• Es va sentir fascinat per la ruïnes medievals, la llibertat de l'obra
de Goya i els clàssics barrocs com Rubens, Velázquez o Rembrandt.
• En el seu interior, va sentir que l'art no tenia perquè ser tan racional, i
es va encendre un desig de trobar la realitat després de les aparences.
• En la seva obra es barreja la fantasia, el macabre i l’eròtic
• Valora més els sentiments i emocions que els ideals, una cosa que al
costat de les seves temàtiques i l’exotisme i misteri que desprenen els
Jove òrfena al cementiri, 1823
seus quadres el converteixen el paradigma de pintor romàntic, influint
en tot el moviment a nivell europeu i internacional.
4
- CASPAR DAVID FRIEDERICH (1774-1840)
• Va introduir el romanticisme a Alemanya
• Els seus paisatges alegòrics, que mostren el valor
romàntic de lo sublim, il·lustran cels tormentosos, boires
matinals i ruïnes gòtiques, tot molt del gust del
romanticisme alemany
• El seu interés principal era la naturalesa, i de vegades
ubicava al ser humà petit per fer contrast amb els seus
paisatges. Dirigeix la mirada de l’espectador cap a la seva
dimensió metafísica.
• Sempre va patir depressions i transtorns mentals, que enr
ealitat van influir en el seu treball. els seus paisatges
reflexen el seu tormentos paisatge anterior
• Va pertànyer a una primera generació de artistes lliures,
Caminant damunt un mar de boira, 1817
que no pintaven per encàrrec.
- JOHN CONSTABLE (1776-1837)
• Va ser un dels primers pintors en treballar a l’aire
lliure
• Devant d’un altre paisatgisme romàntic liderat per
Turner que mostrava lo sublim, ell va preferir centrarse en lo pintoresc, tirant cap al realisme encara que
amb el objectiu de evocar idees o emocions
• En els seus paisatges es va preocupar en la llum i com
Carro de ferratge, 1824
aquesta afecta a l’ambient (el anar i venir dels núvols, el moviment de la llum en els arbres…)
• D’aquesta manera, dividiria les pinzellades per expressar millor les variacions llumíniques
• Acabarà fent servir petites taques de color, de vegades aplicant pintura espesa amb l’espàtula
- WILLIAM TURNER (1775-1851)
• És un dels millors paisatgistes de la història, és el
responsables de que el paisatge sigui reconegut
avui en dia com un gènere major
• És considerat com el pintor de la llum
• Als 14 anys va conseguir una plaça en la Royal
Academy of Art I va tenir la sort de viatjar pel món
aprenent de grans mestres.
• Mentre es feia vell, només li interessava la pintura
• Va ser un pintor extraordinariament popular per la
seva audàcia i talent i un experimentador que va
El Temerari remolcat a dic sec, 1839
portar l’oli tècniques pròpies de la acuarela.
• Es va apropar a l’impressionisme i inclús al art abstracte
5
- PRERAFAELITES
- Moviment pictòric format a Anglaterra el 1848
- La intenció del grup era la reforma de l'art refusant el manierisme per considerar-lo com una
aproximació mecanicista adoptada pels artistes seguidors de Rafael i Miquel Àngel.
- Pensaven que els posats clàssics i les elegants composicions de Rafael, en particular, havien
tingut una influència corruptiva sobre l'ensenyament acadèmic de l'art. D'aquí el nom de
«Prerafaelites».
- Buscaven un retorn al detallisme, els colors intensos i les composicions complexes
del Quattrocento italià.
- Pintors coneguts
- DANTE GABRIEL ROSSETI (1828-1882)
• Exerceix de cap visible del moviment
• Va utilitzar per la seva obra imatges simbòliques i mitològiques
• No li interessava la vida moderna, centrava la seva atenció al
passat
• va idealitzar a la seva estimada com la Beatriz de Dante (amant
pèl-roja i obsessivament idealitzada), i la pintaria en multitud
d’obres
• Les dorgues van anar minvant la seva salut mental
• Durant un temps va començar a pintar animals exòtics
L’estimat, 1865
- JOHN EVERETT MILLAIS (1829-1896)
•Va ser un dels millors exemples estètics
• Temàtica bíblica i literària, la seva pintura va voler acostarse a aquests pintors medievals i del primer renaixament
• Pinta posant una gran atenció pels detalls, destacant la
bellesa i complexitat de la naturalesa
• Després del matrimoni, es tornaría més “comercial”, i va
començar a imitar pintors postrafaelites com Velázquez, i
Ofèlia, 1852
per això va ser cusat de vendre’s
- ORIENTALISME
- És l'interès i l'estudi de les societats del Pròxim Orient i
de l'Orient Llunyà per la cultura occidental.
- Amb el terme orientalisme es coneix igualment la
imitació o la representació d'aspectes de les cultures
orientals a Occident per part d'escriptors, dissenyadors i
artistes.
- Es basa en l'autenticitat i la cerca de la veracitat.
6
Mulay Abderraman, Eugène Delacroix 1845
1.2 LA INDUSTRIALITZACIÓ : LES ARTS & CRAFTS, L’ARQUITECTURA DE FERRO I
ELS INICIS DEL DISSENY
- La industrialització va representar la mecanització dels sistemes de producció i, per
tant, la fabriació de productes en sèrie.
- Aquest canvi de model productiu, de l’artesania a la indústria, no fou gens positiu per a
l’estètica i funcionalitat dels objectes fabricats.
- En general imperava el que s’anomenà ‘el mal gust’ ja que era difícil aconseguir les
formes desitjades produint industrialment.
- Era difícil aconseguir les formes desitjades industrialment
- S’havia trencat la cadena pròpia de l’artesania, on la funció, la tria dels materials, la
manera de treballar-los s’ajustaven a la forma triada per l’artesà.
- La indústria intentarà primer demanar ajuda als artistes, però la cadena no es tornarà a
establir fins que no aparegui la feina del que ara anomenem el dissenyador.
- Sintenten buscar solucions:
- Museus d’Arts Decoratives
- Tractats d’Arts Decoratives
- Exposicions Universals
- Escoles d’Arts Decoratives
- Henry Cole (1808-1882) és responsable d’un bon nombre d’innovacions en el camp del
comerç, l’educació i les arts decoratives.
- Fou nomenat primer superindentendent general del Departament d’Art Pràctic,
instituït pel govern per millorar els estàndards artístics amb la intenció de facilitar-ne
l'aplicació industrial.
- S’experimentà la recerca d’una arquitectura adaptada a les necessitats i a les
possibilitats de la nova societat:
- Historicisme: Rcuperació d’estils del passat
- Arquitectura del ferro: Explora les possibilitats dels nous materials
- Arts & Crafts: revaloritza l’arquitectura popular
- HISTORICISME / ARQUITECTURA HISTORICISTA
- Tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques adaptant-los a les necessitats del
moment i a les noves tipologies d’edificis.
- Les reaccions contràries al progrés industrial i l’aparició dels nacionalismes durant el segle XIX
seran dos elements que generaran la necessitat de buscar les arrels autèntiques en el passat.
- Es busca inspiració arquitectònica especialment en l’època medieval. El gòtic serà l’estil més
evocat, però també hi trobem elements clàssics, mudèjars,...
7
- Això sumat als estils exòtics de llocs allunyats que proporcionarà el colonialisme produeix un
gran Eclecticisme amb barreja de diferents estils
- En arquitectura historicista es parla dels NEO (nou): Neoclassicisme per Nou Classicisme
- Neoclàssic
- Neoromànic
- Neogòtic
- Neomudèjar
- Neobarroc
- Es comença amb el Neoclàssic, es continua amb el Neoromànic, el Neogòtic i els estils basats
en influències exòtiques.
- NEOCLÀSSIC
- Recull els valors i l’estètica de l’Art Clàssic grecoromà
- Sol ser utilitzat en edificis civils de gran tamany, tot i que també
s’utilitza en cases.
- Característiques
- Preocupació per la racionalitat i la simplicitat. Les formes
Església de la Madeleine, 1845
expressen la funció
-
Inspiració en models clàssics (grecoromà I renaixentista)
Solemnitat i austeritat
Línies simples
Harmonia de volums i bellesa del conjunt
L’element de sustentació bàsic és la columna. dòrica i amb el
fust acanalat
- Ús de cúpules
- Obra civil
Església Sainte-Geneviève, J.G.
- NEOROMÀNIC
- Estil que reinterpreta l’Art Romànic de l’Edat Mitjana
- Sobretot és un estil utilitzat en edificis de caràcter religiós, castells
o edificis civils
- Característiques
- Les edificacions de maó o pedra monocromàtica
- Abundància d'arcs de mig punt sobre les obertures (portes i
Catedral de la Major de Marsella,
finestres) i també amb fins decoratius
- Disposició de torres poligonals als costats de les façanes
- Cobertes de formes diverses
- Ús de les voltes de canó en els interiors
8
Castell de Culzean, Robert Adam,
NEOGÓTIC
- NEOGÒTIC
- Imita al gòtic original i s’oposa al moviment
GÓTIC
neoclàssic
- Es caracteritza per la recuperació i, a
vegades, reinterpretació, de les formes més
típiques de l'arquitectura gòtica medieval i en
particular dels seus referents canònics, les
grans catedrals gòtiques franceses.
- Característiques
- Arc apuntat
Catedral de Sant Patrici, 1879
Catedral de Burgos, 1221
- Volta de creueria
- Per construir edificis més alts i delicats amb parets més primes, els arquitectes gòtics van
emprar contraforts voladors per recolzar-se. Aquestes estructures de pedra van permetre als
arquitectes a crear catedrals i esglésies monumentals.
- Finestres i vidrieres
- NEOMUDÈJAR
- Renaixement de l’Art Mudèjar a la Península
Ibèrica
- És utilitzat sobretot per edifics de caràcter
lúdic
- Es reivindica l’estil com a nacional
- S’hi pot apreciar l’ús de maons, ceràmica,
l’arc de ferradura, l’ús de torres com si fossin
Mosaics enrajolats i arcs de
Murs de maó de vist
ferradura pilicromats
minarets.
- El mudejar era l'estil
seguit pels moriscos o habitants
d'origen musulmà dels territoris cristians
- Característiques
- Murs de Maó vist
- Mosaics enrajolats
- Arcs de ferradura pilicromats
Casino Sant Feliu, 1890
- NEOBARROC
- S'utilitzà especialment per als teatres, ja que el Barroc
havia contribuït a una florida de les arts escenogràfiques.
- En el període tardà de l'historicisme la tendència general
cap al Renaixement entra en un segon pla i el Neobarroc
s'utilitza en nombroses construccions.
Òpera de París, 1875
9
-
Característiques
Ornamentació, recarregament
Barreja materials
Pedra, metall, fusta.
Doble columna
Idea de riquesa
Idea escenogràfic, teatral
Façanes no planes
Escultures
Grandiositat
Formes ovals, rectes, corbes…
Gran Teatre de l’Havana, Paul
Beleu, 1838
Catedral de Berlín, 1894
- EXOTISMES
- D’influència més pintoresca és el Pavelló Reial de
Brighton: està inspirat en l’arquitectura índia, però
utilitza nous materials com el ferro per a les columnes.
- ARUITECTURA DEL FERRO
- Els canvis produïts als segle XIX generaren noves necessitats constructives:
- Nous mitjans de transport (estacions ferrocarril, de metro, obres públiques)
- Noves activitats econòmiques (fàbriques, magatzems, oficines, hotels)
- Augment de la població (habitatges de construcció ràpida i poc costosa)
- Necessitats culturals (museus, biblioteques, pavellons…)
- Poder de la burgesia (habitatges familiars, botigues, restaurants, cafès)
- Els nous materials que el progrés tecnològic derivat de la Revolució Industrial oferia, van
aportar solucions constructives a les noves necessitats. Primer van ser utilitzats pels enginyers,
i més tard pels arquitectes. Entre els nous materials destaquen:
- El ferro colat: un material de gran resistència que permet crear grans bigues.
- El vidre: produït en làmines de gran format per substituir els murs i fer obertures.
- El formigó: un material aparegut a finals del s. XIX
- Es van organitzar exposicions universals per mostrar les
innovacions produïdes en la indústria, el comerç i les arts, van
constituir el millor exponent d’aquest tipus d’arquitectura per la
necessitat de disposar de pavellons de grans dimensions on d'encabirhi tota una diversitat de productes.
- A la 1a Exposició Universal, Londres 1851, es va obrir un concurs
per trobar materials que es poguessin reutilitzar. S’havia de projectar
un pavelló desmuntable. El concurs el va guanyar l’enginyer Joseph
Paxton, amb el Crystal Palace considerat el paradigma de la
construcció del ferro i del vidre.
10
Crystal Palace, Joseph Pxton, 1851
- Henri Labrouste va fer l’interior de la
Biblioteca Nacional de París. La sala de
lectura estava formada per esveltes
columnes de ferro que sostenien àmplies
voltes de 4 puntes de terra cuita, creant un
espai diàfan i d’una gran lleugeresa. En
aquell moment es va considerar una obra
Biblioteca de Sainte-Genevière, París, (1843-1861), Henri Labrouste
audaç.
-Per a l’Exposició Universal de París de 1889 es va
encarregar a l’enginyer Gustave Eiffel la construcció d’un
monument emblemàtic que representés el triomf de la
tècnica en el món modern. Eiffel va aconseguir aixecar
una gran torre de 300 metres d’alçada que es va
convertir en un símbol de progrés i modernitat i en una
icona de París
- ESCOLA DE CHICAGO
- Als Estat Units d’Amèrica l’augment continuat de les ciutats també va obligar a buscar noves
solucions arquitectòniques.
- L’arquitectura de Chicago havia de resoldre alguns problemes com:
- La rapidesa de construcció
- la no utilització de la fusta per tal d’evitar incendis
- L’edificació en alçada per l’encariment dels solars
- Els van resoldre amb la tècnica dels constructors de ponts i
d’estructures de ferro. Aquest material els permetia superposar
molts pisos i reduir la construcció a un problema d’estructures i
revestiments. (La invenció de l’ascensor va eliminar el principal
inconvenient dels edificis alts)
- Característiques
- Construcció d’edificis alts (gratacels) degut a l’ús d’estructures de ferro.
- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
- Eliminació dels murs de càrrega per l’ús d’estructura de ferro.
- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana.
- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens el 1887).
- Se suprimeixen decoracions a l’exterior s’opta per superfícies llises i cristalleres.
- Predominen les línies horitzontals i verticals.
11
- ARTS & CRAFTS
- Va ser un moviment artístic lligat al disseny i les arts
decoratives
- Va néixer a Gran Bretanya cap al 1860 i es desenvolupà fins a
la I Guerra mundial
- Va sorgir com a resposta als efectes de l'expansió de la
industrialització
- Característiques
- Qualitats naturals del material
- Valor de les formes simples
- Inspiració en la natura
- Inspiració en les formes tradicionals locals
- Valor del treball manual
- WILLIAM MORRIS (1834-1896)
• Va ser un artesà, dissenyador, impressor, poeta, escriptor, activista
polític, pintor i dissenyador britànic, fundador del moviment Arts
and Crafts
• Va fundar l’empresa “Morris and Company” que produïa objectes
seriats de manera artesanal.
• Va lluitar per la perfecció i l’originalitat de les obres d’artesania
• La seva lluita anava dirigida contra la decadència que suponía la producció industrial, de
menys valor que la manual, i contra els objectes fabricats en sèrie per mèquines que a causa
del seu preu més baix, van conquistar al món, substituint la bellesa i la veritat per la falsedat i
l’engany.
- Principis de la lluita
- Rebuig de la separació entre l’art i l’artesania. el diseny dels
objectes útils és considerat una necessitat funcional i moral.
- Rebuig dels mètodes industrials de treball, que separen al
treballador de la obra que realitza, fragmentant les seves
tasques
- Proposta d’un retorn al medievalisme, tant en l’arquitectura
(amb el neogòtic) com en les arts aplicades
- Proposta de l’arquitectura com a centre de totes les activitats
de diseny. Una idea que sería recollida pel racionalisme de pricipis del segle XX.
- Proposta d’agrupació dels artesans en tallers, seguint el model medieval de treball col·lectiu
- Proposta del treball ben fet, ben acabat i satisfactori per l’artista i pel client
12
1.3 EL REALISME (1840-1880)
- Moviment històric de les arts visuals i la literatura, format
inicialment a França
- Té com a propòsit oferir una representació verídica, objectiva
del món real, basada en l’observació de la vida del moment
- S’allunya per tant de la visió expressiva i emotiva de
Romanticisme i és contrari a les nocions de l’art com a
aparença o il·lusió que ofereix una realitat fictícia
Bonjour, Monsieur Courbet, Gustave Courbet, 1854
- Factors que van ajudar a la seva aparició:
- La implantació de la burgesia, que preferia els plaers reals de la vida a l’idealisme
- El positivisme filosòfic d’August Compte que considerava l’observació i l’experiència com les
fonts úniques de coneixement
- La consciència en els artistes dels problemes socials provocats per la industrialització:
l’artista veu que la seva tasca ha de ser la denúncia i es compromet amb els més humils
- El desencís pels fracassos revolucionaris de 1848
- L’aparició d’alguns avenços tecnològics com la fotografia, la premsa escrita….
- Característiques del Realisme pictòric
- Es representa directament tot allò que envolta l’artista, sense cap tipus d’idealització, això fa
que s’apliïn les temàtiques:
- El treball i els treballadors, la vida a l’aire lliure, la ciutat, els paisatges urbans, situacions
quotidianes…
El sembrado, J.F. Millet, 1850
- Els enquadraments són casuals, com d’instantània fotogràfica, amb punts de vista propers
Els pentinadors de parquet, Gustave
En vaga, Hubert von
13
- Utilitzen tant la pintura, com el dibuix i la litografia per difondre la realitat, també l’escultura
Courbet, Enterrament a Ornans, Gustave
Escultura, Daumier
Litografia, Daumier
- La tècnica és lliure i l’estil també. Alguns pintors deformen intencionalment les figures per
dotar-les de major expressivitat. d’altres opten pel naturalisme o altres detalls
Dibuix, Daumier
La vicaría, Marià Fortuny, 1870
- Context artístic dominat pels Salons i per les Acadèmies d’art i els crítics que deliberaven
sobre les obres
Four O’Clock, François-Auguste Biard, 1847
- Artistes més coneguts
- JEAN-FRANÇOIS MILLET (1814-1875)
• Era un pintor molt vinculat a la terra i la seva obra es
relaciona amb el paisatgisme
• Els seus quadres reflecteixen la senzillesa, l’esforç i la
fraternitat del món pagès
• La naturalesa era molt important per a ell
14
L’angelus, Millet, 1859
- HONORÉ DAUMIER (1808-1879)
• Caricaturista, pintor, escultor, dibuixant… V ser un dels
artistes més importants del realisme francés
• Sempre va preferir el dibuix, des d’allà va ficar-lis canya a
diferents polítics de l’època, va denunciar la corrupció de
jutges i diputats, es va riure d’escenes ridícules de la
burgesia parisina i va participar en lluites com la de
Vagó de tercera classe, Daumier, 1864
l’emancipació de les dones
• Els seus quadres semblen inacabats, amb gran força de traç, i una sorprenent expressivitat
que podem veure com a precedents algunes corrents expressionistes
• Els seus quadres evoquen el tema de la marginació i la reivindicació i resulten innovadors per
la força expressiva que aconsegueix mitjançant figures esbossades
- GUSTAVE COURBET (1819-1877)
• Va ajudar a crear el realisme
• En aquest període va arribar a tenir responsabilitats a
l’administració en temes artístics
• El seu art serà un dels més originals
• Socialista convençut que va participar en la Revolució de
1848 i la Comuna de París. Després d’aquesta es va haver
d’exiliar a Suïssa
• Va pintar tot tipus de temes com: escenes quotidianes,
L’origen del món, Courbet, 1866
paisatges, retrats, nus
• Les seves obres no van ser acceptades ni en els Salons i en l’Exposició Universal de París.
Llavors ell va organitzar una exposició paral·lela ( 1855) on va presentar “El taller de l’artista”
que va provocar rebuig en els moralistes i admiració en els estudiants rebels
- MARIÀ FORTUNY (1838-1874)
• La seva obra es caracteritza per la minuciositat i l’efectisme
• Deu el seu èxit als quadres de costums, els anomenats quadres de “casacones” pintats amb
gran detallisme, amb pinzellades soltes i una gamma de colors variada i brillant, plena de
personatges vestits amb casaques
La batalla de Tetuán, Marià Fortuny, 1873
- Escultura realista
- MIQUEL BLAY (1866-1936)
• Es movia entre la tradició i la introducció de les avantguardes
• Es va formar a Olot i a París
• Va ser membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
15
Els primers freds, 1892
1.4 L’IMPRESSIONISME (1874-1886)
- És un moviment artístic que marca el trencament definitiu entre allò que hem anomenat art
modern i l’academicisme. És un terme que uqalifica sobretot a la pintura, i també a la música
- Porta a l’extrem l’empirisme pur: captar les impressions sensorials, les impressions visuals i
reporduir-les pictòricament
- Els impressionistes arriben a les últimes conseqüències del Realisme pel fet d’inten-tar captar la
realitat en el moment concret. Pinten a l’aire lliure amb una tècnica lleuge-ra i ràpida
- Va ser el 1r. moviment artístic modern lligat a un grup de pintors amb objectius comuns i que
s’oposava al món artístic establert
- Context històric
- París en la segona meitat de segle XIX és escenari de:
- La revolució de 1848, el II Imperi, la Comuna i la III República
- Els grans canvis urbanístics dirigits pel Baró Haussmann ( boulevards, exposicions universals
( torre Eiffel)…)
-
Ciutat més, gran m ́ és moviment, més població, més vehicles
Reunions d’artistes i intel·lectuals en els cafès (cafè Guerbois)
Els grans Salons, organitzats per les Acadèmies
El treball dels marxants d’art i dels crítics
- Condicionants tècnics
- Els impressionistes van conèixer la teoria dels colors de Chevreul i l’aplicaren a les seves obres.
Posen en contacte els colors primaris amb els complementaris per a produir efectes de llum
pura, i així aconsegueixen efectes atmosfèrics sorprenents
- L’ús del ferrocarril no només escurça les distàncies,
sinó que la successió d’imatges des del tren en
moviment demostra la subjectivitat de les impressions
visuals
- La comercialització de pintures a l’oli de bona qualitat
en tubs d’estany van afavorir la pintura a l’aire lliure,
perquè permet utilitzar la pintura tal com surt del tub,
sense cap preparació prèvia
- La fotografia va influir en el
moviment ja que la còpia de la
Pluja, vapor i velocitat, Joseph Mallord William Turner, 1844
realitat deixa de ser l’objectiu de la pintura. Obre un ventall de possibilitats
tècniques del pintar: congela els gestos, reflecteix la realitat sense
intermediaris, permet analitzar l’estructura dels moviments i les
composicions i els enquadraments esdevenen fruit de la casualitat, de
l’instant
L’absenta, Degas, 1876
16
- Antecedents estilístics
- La tradició paisatgística, tant pel tema com pels estudis de llum. Hi ha incipients estudis de llum
en els paisatges holandesos del segle XVII de Hobbema i Ruysdael
La avenida de Middelharnis,
Veleros junto a una aldea,
- Els paisatges anglesos ( Constable i Turner) que introdueixen variacions en el cel i en els núvols
- L’Escola de Barbizon que mostra un paisatge de bellesa ideal amb un toc de rusticitat. Planteja
el problema de la pintura a l’aire lliure
- El realisme de Millet, Daumier i Courbet que intenten copsar un moment quotidià
Les Casseurs de pierres, Courbet, 1849
Les espigoladores, Millet, 1857
- Les estampes japoneses: el Japó va instal·lar un pavelló en l’Exposició Universal de París de
1867 que va despertar l’interès de molts artistes europeus. Millet i Rousseau van col·leccionar
gravats japonesos. Manet va fer un retrat de Zola amb una estampa japonesa. Whistler i Manet
van pintar retrats de dona en quimono... Els interessaven sobre tot la claredat de la llum i els
colors llisos
- Trets estilístics
- Desinterès pel tema i per tot allò que no sigui
estrictament pictòric, per això prefereixen el paisatge
- Treball a l’aire lliure i rebuig dels convencionalismes
del treball al taller
- Desaparició del dibuix com a forma prèvia al color:
tècnica de pinzellada solta, de taques de color
Nenúfars, Monet, 1920
pastoses i gruixudes. Tots van coincidir en una tècnica
de tocs juxtaposats de colors clars, des dels punts de
Seurat als entrellaçats de Monet
17
La parada, Seurat, 1889
- Estudi de les ombres i de les relacions entre els colors complementaris. No utilitzen el color
negre per enfosquir els colors a l’ombra. Desapareix el clarobscur i les ombres es redueixen a
espais acolorits amb tonalitats complementàries (llums grogues/ ombres violades)
- Repetició dels temes en diferents circumstàncies de llum per tal de captar la diversitat d’un
mateix paisatge o tema en funció del temps i del moment concret
Serie de La caredral de Ruan, Monet
- Artistes més coneguts
- CLAUDE MONET (1840-1926)
• “Impressió d’un sol naixent”, va ser el quadre que va
donar nom a l’impressionisme
• Les seves inovacions en l’estudi del color i la llum van
causar tanta admiració com rebuig
• En el Rgene Unit coneix a Turner, que el marca com
ningú ho havia fet. Comença a plasmar-ho en pintura
mitjançant taques
• Era un artista poc comercial, excessivament comercial.
Impressió d’un sol naixent, 1872, Monet
• Va intentar captar l'instant (els seus trens amb fum), la llum (els seus paisatges), les variacions
del color a través de les seves sèries sobre un mateix tema, a diferents hores o durant
estacions diferents
• Monet pintava sempre del natural. El caràcter canviant de la llum, de l’aigua i del paisatge en
general l’empenyien a una pintura ràpida, basada en petites pinzellades de colors purs que
donen al quadre l’aspecte d’esbossat, d’inacabat quan es mira de prop, però que es fonen a
l’ull de l’espectador en allunyar-se.
• De mica en mica va anar accentuant els efectes lluminosos fins a arribar, en ocasions, a
difuminar les formes o fins i tot a fondre-les entre si
- AUGUSTE RENOIR (1848-1919)
• A diferència dels seus companys paisatgistes, ell es
centrava en la figura humana i la sensualitat del cos femení
• Utilitza la tècnica impressionista en la majoria de les seves
obres: pinzellades soltes, petites i juxtaposades de colors
complementaris. Això li permet crear uns efectes de llum
inestable força suggestius
L’esmorçar dels remers, Renoir, 1881
18
- CAMILE PISSARRO (1830-1903)
• Al seu voltant es va formar la segona generació de
pintors impressionistes: Cezanne, Gauguin...
• Es va encarregar del grup després de Monet, l’any 1880
• Va rebre influència de Courbet i Corot. Va utilitzar
diferents tècniques, com el gravat, l’aquarel·la, l’oli... i
també diferents estils com l’Impressionisme a l’estil de
Monet i el Puntillisme a l’estil de Seurat
• Va pintar la llum, l'instant, l'atmosfera, la impressió…
Boulevard Montmartre, Pissarro,1897
- BERTHE MORISOT (1841-1895)
• Van estudiar un any de la mà de Camille Corot la forma de captar
la realitat a través de llum i el color va influir amb notorietat en la
seva obra. A més les va introduir en el plein-air (pintura a l'aire
lliure)
• Va començar a desenvolupar una mena de nova «taquigrafia
visual» de pinzellades curtes i ràpides per pintar el que tenia
davant, fossin objectes o persones
• Va plasmar el moviment i la caiguda de la llum traçant ratlles
discontínues amb la superfície de l'pinzell, ràpides línies amb
l'punta d'ell mateix i ratllant la pintura amb el mànec
Davant el mirall, Berthe Morisot, 1876
• Pintava el que veia, li agradava pintar a l’aire lliure
• El seu estil era molt més propi i autèntic que el de qualsevol altre pintor
- ALFRED SISLEY (1839-1899)
La neige a Louveciennes, Sisley, 1878
• Va treballar a l’aire lliure amb Monet i Renoir
• Va rebre una clara influència de Corot
• Va treballar dos temes principalment: el de l’aigua i el de la neu, que li
permeteren estudiar les propietats de refracció de la llum i reflexar la
seva brillantor
• Va mostrar una gran preocupació pel paisatge, tant rural com urbà
- EDGAR DEGAS (1834-1917)
• Pintor i escultor, mestre del pastel i obsesionat per la dansa, més
ben dit per les ballarines
• No li va interessar molt el paisatge com a la resta
d’impressionistes, prefería els interiors, i es va dedicar quasi
exclusivament a l’estudi del cos humà
• Li interesava captar el moviment d’una manera natural i
fotogràfica
• Es va preocupar, sobre tot, per la llum artificial, el fum i els vapors
• La seva pintura és menys colorista i més intel·lectual.
• Els temes més habituals són: les ballarines, els retrats les curses
de cavalls i les dones
19
La classe de dansa, Degas, 1874
- EL NEOIMPRESSIONISME (divisionisme o puntillisme)
- Cap a 1884 alguns pintors intentaren donar un fonament
teòric i científic al procés artístic, basant-se en la teoria
dels colors de Chevreul i en estudis sobre les lleis
Òptiques
- Consisteix en la descomposició de la visió pictòrica en
petites pinzellades de colors purs que es barrejaven en
Gravelines, Seurat, 1890
la retina de l'espectador i li donaven la il·lusió de realitat.
- Artistes coneguts
- GEORGES SEURAT (1859-1891)
• Va desenvolupar la tècnica del “puntillisme” o
“divisionisme”
• Va arribar a la conclusió que no havia de barrejar els
colors sinó pintar amb petites pinzellades de colors
purs, en forma de punts, col·locats un al costat de
l’altre, de forma que l’ull de l’espectador en mirar el
quadre, veuria la síntesi, igual que quan mira la realitat
• Al mateix temps les formes es reduïen a formes
Diumenge a la Gran Jatte, Seurat, 1886
geomètriques
• Temàticament es va mostrar sempre interessat per la vida moderna parisenca, amb els
seus monuments (la Torre Eiffel), els seus paisatges(l'illa de la Gran Jatte) i les seves gents
1.5 EL NACIONALISME MUSICAL
- El Nacionalisme és un moviment musical sorgit en diversos països durant el segle XIX el
propòsit del qual és exaltar la identitat musical pròpia d'un país a partir de la cerca de tradicions
nacionals i del folklore
- La difusió del nacionalisme ideològic des de començaments del segle XIX va impulsar una
música que buscava reflectir la música popular de cada poble
- I això es degut a que a la segona meitat del segle XIX es van anar intensificant els
sentiments a causa de la burgesia, que pretenia formar estats lliberals independents de grans
imperis (unificacions d'Alemanya i Itàlia)
- És un moviment que s' estén ràpidament per Europa, sobretot en països que, fins al
romanticisme havien estat al marge dels moviments culturals com Espanya, Noruega,
Finlàndia…
- Característiques
- 1r Nacionalisme (1850-1900)
- Música inspirada en el folklore
- Apareixen tres grans escoles: la russa, la bohemia i la escandinava
- 2n Nacionalisme (1900-1950)
- Més que l’inspiració directa en la música popular, se cerca la seva essència
- Escola hongaresa i espanyola
20
-
ESCOLA NACIONALISTA RUSSA
Primera escola nacionalista
Màxim i principal exponent trobem a Mihail Glinka
Va ser el primer en recollir l’extens i variat folklore rus, amb el qual va produïr les seves obres
Va ser el que va reunir al grup de compositors que van passar a la història com “Els Cinc”: Mili
Balàkirev, César Cui, Modest Mússorgski, Nikolai Rimski-Kórsakov i Aleksandr Borodín
- ESCOLA NACIONALISTA BOHÈMIA
- Els músics bohemis d'aquesta època adopten el lema "pel cant s'arriba al cor, per el cor, a la
pàtria”
- Destaquem com a màxim exponent a Bedrich Smetana, és un dels fundadors d'aquesta escola.
Utilitza cançons i danses folklòriques del seu país
- Smetana va quedar sord sobtadament i tot i així va continuar component. Com per exemple el
Moldava i els boscos de Bohèmia. L'altre compositor destacat és Antonín Dvorák, va investigar
la música txeca i eslovaca i les seves obres consten d'un gran sentiment nacionalista
- ESCOLA NACIONALISTA HONGARESA
- Els màxims exponents de la escola nacionalista hongaresa són: Zoltan Kodály i Béla Bartók
- A Hongria cal dir, que van conviure diferents races (húngara, gitana, turca..) que aporta un
folklore variat. També es caracteritza per una preponderància del ritme i per la inestabilitat tonal
- Zoltan Kodály, va compondre imitant formes, i a partir de 1945, va desenvolupar un sistema
d'educació musical, les escoles públiques hongareses. Consiteix en l'entonació de cançons del
folklore hongarés
- Béla Bartók, va desenvolupar un estil personal, amb melodies teixides contrapuntísticament,
ritmes asimètrics i a contratemps i una tonalitat inestable
- ESCOLA NACIONALISTA ESCANDINAVA
- Com a màxims exponents trobem al finlandès Jean Sibelius i el noruec Edward Grieg
- J. Sibelius va ser un dels autors simfònics més rellevants del segle XX. S'inspira en la natura i
les llegendes finlandeses. No fa molt ús de les músiques folklòriques, pero si d'esquemes
rítmics i melòdics
- E. Grieg va defensar l'escola basada en la música folklòrica noruega. S'origina un enfrontament
amb els músics conservadors. Liszt va ser el primer en lloar el seu treball
- ESCOLA NACIONALISTA ANGLESA
- Després del barroc la música anglesa havia decaigut. En aquesta època, el músic de gran
rellevància és Edward Elgar
- Tracta estats d'ànims variats. L'obra mestra que el va consagrar com a compositor va ser el
Somni de Geronci. També destaquem Pompa i Circumstància
- ESCOLA NACIONALISTA NORD I SUD AMERICANA
- Nord-Americana: Als Estats Units la música nacionalista agafa un caràcter especial, alhora
que s'explota el jazz. Destaquem a George Gershwin, que va compondre musicals i cancçons
agafant elements del jazz
- Sud-Americana: A Hispanoamèrica el nacionalisme va suposar el naixament de la creació
musical alhora que s'aprofitava la música popular destaquem a Héctor Villalobos
21
- ESCOLA NACIONALISTA ESPANYOLA
- Els compositors espanyols, prenen com a punt de referència el material folklòric andalús.
Destaquem els següents compositors, Isaac Albéniz nascut a Girona, que compon sobretot per
a piano
- Enric Granados, nascut a Lleida, pianista i compositor, obra destacada "Goyescas". I finalment
a Manuel de Falla nascut a Càdiz, va ser el músic que va arribar a l'essència del nacionalisme
espanyol pur
- NACIONALISME CATALÀ
- El moviment nacionalista català parteix de la renaixença, fenòmen literari i polític que pretén un
renaixament de la personalitat, dels costums i de la cultura catalana
- Destaquem a Felip Pedrell i a Enric Morera
- Els moviments modernistes: de l’Art Nouveau francès al Modernisme català
1.6 ELS MOVIMENTS MODERNISTES: DE L’ART NOUVEAU FRANCÈS AL
MODERNISME CATALÀ
- El Modernisme neix al voltant del canvi de segle (1890-1910) com un nou moviment
arquitectònic que reacciona contra l’historicisme acadèmic i proposa una nova arquitectura
decorativista de formes inspirades en la natura
- El Modernisme és un moviment essencialment esteticista i integrador de les arts (arquitectura,
mobiliari, objectes d’ús quotidià...). Tractava de superar la vella antítesi entre arts majors i
menors: mobles i edifici han de ser inseparables
-
Característiques
Trencar definitivament amb la tradició
Aprofitar els avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria
Integra les diferents arts en un entorn dissenyat (arquitectura, escultura, pintura…)
Reivindica el treball artesanal enfront la fredor de la producció industrial
Art Nouveau (Francia)
És un moviment artístic que sorgeix a finals del segle XIX i fins a
principis del segle XX a Bruseles
- Art Nouveau és Francès i significa “nou art”
- Neix en contra de l’estil eclèctic i va en contra de la revolució
industrial, trencant els esquemes de línies rectes, simetría i el
concepte de caixa de sabates. Tendeix a trencar esquemes
- Era una sèrie de colors, figures, idees creuant per Europa
- Es van dissenyar no només edificis i interiors, també es van
dissenyar aparells, recameres, pisos, quadres, poesía, il·lustracions,
instruments musicals…
Job, Alphonse Mucha, 1896
- Millorava qualsevol aspecte que pogués utilitzar i crear per a un humà, fou una corrent que va
impulsar a varis artistes i va crear varies obres d’art
- Característiques
22
- No es va ensenyar en les escoles o les acadèmies, si no en els tallers artesans on creaven
figures que no només fossin útils si no estètiques i agradables als sentits
- Recurría a les línies sinuoses i composicions asimètriques. Els motius més freqüents eren
flors, fulles, núbols, petxines, fum, papallones, tot allò relacionat amb la naturalesa
- La figura femenina forma gran part d’aquest moviment i va ser una gran influència, la mostren
com una dona delicada, femenina, dedicda i sàbia, plena de vida
- Busca algo totalment nou i renovador, donat a que previs estils es basen en altres conceptes
i els arquitectes d’aquests temps volien donar-li un aire nou a l’arquitectura i interiors
- Els artistes s’inspiraven en l’oriental, que fa servir figures exòtiques. Per això les seves
formes tendeixen a ser curves, com tretes de l’imaginació, fent servir una mica més l¡idea del
romanticisme “sentiments sobre la raó”, o en aquest cas la natrualesa
- Sezession (Àustria)
- Va formar part del moviment del Modernisme
- Va ser un projecte de renovació artística que
tractava de reinterpretar els estils del passat
devant la producció industrial que estava
despullant estèticament i estructuralment la
realitat de l’art i la societat de l’època
- Característiques
- Encara que es busca l’elegancia, predomina la
sobrietat formal, i inclús certa severitat, en els
The Beethoven Frieze, Gustav Klimt, 1902
casos en els que es transgredeix la sobrietat surt
el expressionisme
- Abstarcció geomètrica, formes rectilínies
- Va tractar de conciliar l’arquitectura amb les arts decoratives
- Jugendstil (Alemania)
- Aquest estil està considerat una publicació rellevant pel món de l’art
i la literatura de canvi de sigle
- Juntament a les il·lustracions modernes i ornamentades els textos
satírics i crítics van desenvolupar un paper important en la
publicació
- Tenien uns objectius més idealistes que els Europeus
- No només pretenien reformar l’art sinó també recuperar un estil de
Andromedia, Hans
vida més sencill i menys condicionat pels imperatius comercials
- S’inspiraven en el funcionament del món natural que revelaven els avenços en investigació
científica i tecnològica
23
- Modern Style (Regne Unit)
- Es pot considerar dins del modernisme arquitectònic a
Charles Rennie Mackintosh:
- Els seus plantejaments són originals i aporten noves
solucions als seus problemes arquitectònics
- Són característiques les formes prismàtiques i
octogonals
- Disenya mobles i joies, i contrueix l’Escola d’art de
Hill House, Mackintosh, 1904
Glagow
- Liverty (Regne Unit i Itàlia)
- Aquest estil torba a Itàlia una dificultat més lligada a la
mitologia nacionalista que impregna la vida política i
cultural
- La resistència dels acadèmics, l’afecció als estils del
passat i la tenaç defensa de l’identitat nacional, van
fer que el Modernisme durés poc a Itàlia
- Pietro Fengolio, arquitecte, contrueix la seva pròpia
casa amb línies dinàmiques i lleugeres, propies de
l’Art Nouveau: la forma de les finestres, les baranes
dels balcons i la sortint del cos angular de la contrucció
Casa Fenoglio-Lafleur, Fenoglio, 1902
- Modernisme (Catalunya)
- El modernisme català fou un moviment artístic que es desenvolupa a partir de 1880 fins les
primeres dues dècades del segle XX
- S’emmarca en un moment de canvi i de recerca de noves formes que acontentessin a la
burgesia catalana i s’inscriu en el context cultural de la Renaixença, moviment cultural de
caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans
- És un moviment que aplega diferents àmbits artístics (literatura, escultura, pintura...), però serà
en l’arquitectura on prendrà un gran protagonisme, i on es planteja una síntesi entra la
modernitat de les grans estructures de ferro i vidre de caràcter funcional i la tradició constructiva
i artesanal, sobre tot, el gòtic català
- Les arquitectures modernistes s’ideen com una obra d’art integral, com una peça sencera on
els interiors, els forjats, la fusteria o el mobiliari encaixen en l’estètica de l’edifici
- La decoració es concep com una transposició de la natura, i això comporta el predomini de la
corba, el contrast de colors i la combinació de materials
- L’ornamentació modernista és rica i variada: decoració en fusta fent relleus, estucs o esgrafiats
a les parets estucs, gran ús del ferro forjat, etc. Els objectes són creats amb la intenció que no
puguin ser reproduïts si no és mitjançant tècniques artesanals.
- Amb aquesta recuperació de la tradició es relaciona l’ús de la volta de rajola amb tirants de
ferro (la volta catalana) i la recuperació del maó com a material fonamental en la construcció
24
- LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER (1850-1923)
- Va ser un dels més importants protagonistes del
Modernisme Català
- Es va incorporar com a professor a l’Escola
d’Arquitectura, de la que en va ser director el 1900, i
on va poder formar deixebles com Josep Puig i
Cadafalch, Antoni Gaudí, Josep M. Jujol…
- També va destacar com a dissenyador de tipografies
i enquadernacions de llibres i il·lustrador
Casa Fuster, Domènech i Montaner, 1908
- JOSEP PUIG DE CADAFALCH (1867-1956)
- Va ser arquitecte, historiador de l’art i polític
- Era especialista en art romànic, va promoure les excavacions de
les ruïnes d’Empúries i nombroses restauracions de monuments
- Va treballar com arquitecte a l’ajuntament de Mataró i a
Barcelona
- Puig era un home preocupat per aspectes relatius al
desenvolupament social i el paper que l’urbanisme i
l’arquitectura podia jugar en aconseguir-ho: higiene,
comunicacions i educació
Casa Amatller, Puig, 1898
- ANTONI GAUDÍ (1852-1926)
- Va néixer a Reus d’una família de calderers
amb qui va aprendre l’ofici artesanal que li
donarà el gust pel tractament dels materials
metàl·lics i l’interès pels detalls
- Es va formar com arquitecte a Barcelona
- En els seus inicis reflecteix una forta influència
dels estils historicistes (neomudèjar i gòtic)
- Gaudí es va sentir atret per les formes de la
natura, vegetals i animals
- La seva obra és fruit d’una contínua
experimentació que combina els elements
Casa Milà, Gaudí, 1910
moderns (estructures de ferro) amb la recuperació de materials i tècniques tradicionals (voltes
de maó) i la investigació de solucions estructurals basades en l’observació (arc catenari)
- El resultat és una arquitectura d’espais complexos i formes exteriors sorprenents, que moltes
vegades rebutjaven els seus contemporanis
- Gaudí dissenyava tots els elements interiors: mobiliari, llars de foc, decoració mural... Un dels
- elements més característics és el trencadís, revestiment mural a mena de mosaic fet a base de
fragments de ceràmica trencats de forma arbitrària
25
26
27
1.7 LA DANSA I ALTRES ARTS ESCÈNIQUES AL SEGLE XIX
- Teatre romàntic
- Es caracteritza per una voluntat de transgressió amb la barreja de gèneres, i la combinació de
vers i prosa
- Es presenten accions dinàmiques que transcorren en diferents temps i espais i que requereixen
llargues acotacions explicatives
-
Són obres de caràcter melodramàtic que juguen amb commoure emocionalment al públic
Un dels temes més freqüents és l’amor, impossible i perfecte, la venjança, l’humor
Les històries s’acostuma a presentar-les amb un rerefons històric o de llegenda
També són comuns les referències a un poder abusiu i l’aparició d’herois d’origen misteriós,
propers al mite, de destí incert a causa d’injustícies polítiques
- Durant el romanticisme, l’escenografia viu una etapa de plenitud
- Es desenvolupa una maquinària teatral més sofisticada per buscar nous efectes
- Durant tot el segle XIX, amb el creixement de les grans ciutats, els teatres es van repartint per
tot el territori urbà
- Al llarg de tota la segona meitat del segle s’obren a Barcelona i també a altres ciutats catalanes
molts espais teatrals nous
-
Apareix també un teatre de caire popular amb locals per a totes les classes socials
Teatre realista o naturalista
El naturalisme i el realisme (1830-1880) són dues etapes del matix fenomen artístic
El naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema
Els dramaturgs abandonaran les grans històries imaginades per tal de situar l’acció a l’època
contemporània i mostar situacions properes a la realitat
- Característiques
- No temàtica històrica, mitològica o exòtica
- Mostra situacions reals
- Ús de la prosa
- Ambientació contemporània i realista
- Llengua i expressió quotidiana dels personatges
- Personatges de la vida corrent, mostrats sense heroïcitats, mostrats des d’un punt de vista
psicològic
- A vegades finalitat moralitzadora
- Ballet romàntic
- És considerat com l'etapa més prolífica de la dansa clàssica
- El ballet romàntic estableix un nou concepte escènic:
- L'estructura en dos actes, el primer realista, terrenal, alegre, ple de llum, en el qual una
vilatana sent la trucada de l’amor
- El segon acte, irreal i misteriós - ballet blanc - es desenvolupa en general a la llum de la lluna,
en un bosc poblat d'éssers sobrenaturals, i en ell l'heroïna simbolitza l'esperit pur que el seu
estimat no pot aconseguir, l'amor insatisfet i inassolible que perdura més enllà de la tomba
28
1.8 LA REVOLUCIÓ DE LA REPRODUCCIÓ TÈCNICA: LA SERIACIÓ DE LA IMATGE,
ELS INICIS DE LA FOTOGRAFIA I DEL CINEMA
- El segle XIX és un moment de grans avenços per la ciència i la tècnica
- Un dels avenços més important serà l’aparició o el perfeccionament de tècniques per a crear
obres d’art produïdes en sèrie
- Des d’antic que s’han reproduït les obres d’art, que s’han fet servir motlles per fer escultures o
gravats per estampar una sèrie d’imatges, però els canvis del segle XIX tindran una repercussió
més gran en aquest àmbit concretament destaquem tres aspectes:
- Millora dels mitjans de reproducció d’imatges:
- La millora en els mètodes d’impressió i l’aparició de tècniques com la litografia, permeten
que es puguin reproduir tècnicament les imatges per a fer-ne moltes còpies i,
conseqüentment, una més gran difusió
- Això propiciarà tot un seguit de discussions en el món de l’art sobre el valor de l’obra d’art
única (un sol exemplar) i sobre el valor d’allò creat manualment i no tècnicament
- I també contribuirà a la difusió de la informació i a l’inici de l’expansió dels mitjans
d’informació gràfica
- Descobriment de la fotografia:
- Els avenços en la química dels materials fotosensibles i en òptica permetran que sigui
possible captar imatges de la realitat i que la qualitat d’aquesta captura vagi millorant
- També permetrà que les fotografies siguin reproduïbles se’n puguin fer moltes còpies
iguals
- La fotografia farà qüestionar algunes idees del món de l’art: el valor de l’obra única, el valor
del realisme, entre d’altres
- Enregistrament sonor:
- Apareixen invents que permeten enregistrar el so i reproduir-lo
- Aquest fet tindrà repercussió en la difusió i comercialització de la música
- Podem dir que s’acaba l’hegemonia de la música en directe
- Descobriment del cinema:
- A finals de segle la unió de diferents fenòmens possibilita l’enregistrament d’imatges en
moviment
- Apareix el cinema, un mitjà que desenvoluparà la seva capacitat creadors com a mitjà
artístic al llarg del segle XX
- El fet de què de les pel·lícules se’n puguin fer còpies acabarà convertint aquest art en un
mitjà de comunicació de masses, amb una gran repercussió cultural, social i econòmica
- Mètodes de gravat i estampació
- La litografia és una tècnica que consisteix en la impremta en paper d’un gravat previament
dissenyat
- En aquest cas, el primer que es fa és allisar una pedra fins que quedi una superfície
completament llisa
- Aleshores, es crea el disseny que es vol estampar i es pinta amb una tinta greixosa
29
- Quan el disseny està acabat es passa una capa d’una solució química especial que evita que
els llocs on no hi ha tinta agafin la pintura
- D’aquesta manera, quan s’escampa la pintura per sobre la pedra, aquesta queda només
enganxada a la tinta greixosa del dibuix
- Una vegada la pedra ha quedat impregnada de tinta, es posa el paper a sobre i es premsa per
tal d’imprimir el disseny sobre el paper
- La serigrafia és un procediment d'estampació planogràfic, sense relleu, i per això no es pot
considerar un gravat
- Consisteix a transferir tinta a través d'una gasa tibada en un marc o bastidor
- A aquest conjunt, l'anomenen pantalla serigràfica
- Per tant, s'ha d'obturar la gasa en les parts que no es vol deixar passar tinta, mitjançant
una emulsió, vernís, cinta adhesiva o emulsió fotosensible
1.8 ELS PRECEDENTS DE LES AVANTGUARDES: EL POSTIMPRESSIONISME I EL
SIMBOLISME
- EL POSTIMPRESSIONISME
- És el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle
XIX posteriors a l’impressionisme
- És un moviment que neix del trencament del grup
impressionista perquè hi ha artistes que volen anar més enllà
- És un grup de pintors que partint de l’impressionisme, el
superen i amb els seus plantejaments personals prefiguren
l’art del segle XX
La nit estrellada, Van Gogh, 1889
- Característiques
- Volen anar més enllà de la mera captació de la llum i l’atmosfera. També volen plasmar
l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades
- Basen les seves obres en l’ús del color però de manera subjectiva; utilitzen el color com
element expressiu no per representar la naturalesa sinó, una visió més subjectiva del món
- Recuperen l’importància de la forma
es mostren contraris a la dissolució que realitzaven
els impressionistes
- Utilitzen colors vius i intensos, aplicats de manera compacta i amb una pinzellada perfectament
visible
- Artistes coneguts
- PAUL CÉZANNE (1839-1906)
Els jugadors de naipes, Cézanne, 1895
• Creu que els impressionistes són massa superficials i vol arribar a
l’essència dels objectes i de les persones
• Per a ell aquestes formes essencials seran les figures
geomètriques: el cub, l’esfera, el cilindre, la piramide… Pensa que
tota la natura es pot reduir a volums geomètrics, per això estilitza
geomètricament tots els objectes, personatges i paisatges
30
• Per modelar els objectes i ressaltar el seu volum no utilitza el clarobscur, sinó que fa servir el
color i els contrastos de tons càlids i freds
• Utilitza el color er subratllar les dormes de les coses
• Cézanne està considerat com el pintor de l’espai, el volum i les formes
• Va tractar d’aconseguir un conjunt armoniós entre naturalisme, expressió personal I ordre
pictòric
• Va rebutjar les idealitzacions en els temes i les xorrades en el seu estil
• Les seves pinzellades són molt característiques, totes conjugades per formar un conjunt
complex, representant el que l’ull obsreva i al mateix temps una abstraccio d’aquest
• Revolucionari va ser l’observació dels objectes des de diferents punts de vista, el que el porta
a la seva representació des de perspectives diferents al mateix temps. Aquesta simultaneïtat
seria adoptada després pels cubistes
• Pinta lentament, demanant-li al model que tingui paciència, com una natura morta. De fet, es
podria dir que tot era tractat com a objectes: una figura humana, banys a l'aire lliure, pomes
sobre una taula o paisatges: tot treballat alliberant, disminuint i redreçant els espais
- PAUL GOGAIN (1848-1903)
• Va crear un nou llenguatge que després adaptarien els joves avantguardistes: un novedos i
expressiu us del color, el gust per la simplicitat del primitivisme, l’audaç experimentació en tots
els àmbits i tècniques i la intenció d’allunyar-se del que estableix
• Comença a separar la imatge pictòrica en zones de
color fortament contrastades i delineades amb negre,
arribant a recordar a les vidreres i es va volcar en el
sintetisme
• Va buscar sempre una puresa emocional en els seus
temes, predicant l’armonía entre home i naturalesa
• Li va fascinar la intrussió de el sobrenatural a la vida
diaria, el folklore i l’art popular, la religió des d’un punt
de vista místic i la búsqueda del paraís, que potser
Dones Tahitianes, Gogain, 1891
mai va trobar
- VINCENT VAN GOGH (1853-1890)
• La seva obra transmet una gran càrrega passional,
mitjançant la llum i el color
• Empra colors purs amb pinzellades corbes i sinuoses
• La pintura està aplicada amb pinzellades ràpides i
plenes de pasta
• Utilitza colors intensos, de gran lluminositat, on
reflecteix els seus sentiments i el seu cràcter impulsiu
• Remarca el contorn de les figures amb una línia de
Descans al migdia, Van Gogh, 1890
tons obscurs
• La utilització simbòlica del color i la forma, així com l’ús d’una pinzellada vigorosa i empastada
el converteix en precedent clar del Fauvisme una de les primeres avantguardes del segle XX
31
- SIMBOLISME
- El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del segle XIX,
d’origen francès i belga
- El simbolisme francès va ser en part una reacció contra el naturalisme i
el realisme, uns moviments que intentaven capturar l’essència de la
realitat
- El simbolisme en les belles arts representa una consqüència dels
aspectes més foscos i gòtics del romanticisme
- Si el romanticisme va ser impetuós i rebel, l’art simbolista va ser
El dia, Gaetano Previati, 1907
estàtic i heràtic
- Els simbolistes creien que l’art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les
quals només podia accedir-se per mètodes indirectes
- Escrivien d’una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant imatges o objectes particulars
d’un significat simbòlic
- Per arribar a aquestes veritats absolutes era important fixar-se en el món de la imaginació i tot
allò irònic
- Artistes coneguts
- GUSTAV MOREAU (1826-1898)
• És un d'aquells artistes inclassificables que van influir, probablement
sense saber-ho, en la història de l’art
• Es va formar en diversos tallers (i també de manera autodidacta) i va
acabar tenint un relatiu èxit, encara que els seus estranyes
temàtiques no van ser molt ben acceptades per diversos sectors
• Com en literatura, el seu simbolisme va ser una reacció per evadir-se
de aquesta vida social burgesa fent ús de «símbols» i imatges
recurrents com adolescents andrògins, dones fatals, criatures
monstruoses…
• El seu estil tendeix en algunes ocasions a l’orientalisme a l'estampa
japonesa o la iconografia índia, però sempre amb un segell molt
Èdip i l’esfinx, Moreau, 1864
personal i recognoscible
• Moureau va ser un experimentador que va utilitzar recursos tradicionals de línia i color, però
també fregats, rascats, incisions i tot tipus de tècniques per a dotar d'una major expressivitat a
la seva obra
- PUVIS DE CHAVANNES (1824-1898)
• És el més clàssic dels simbolistes
• El seu art coincideix amb el dels impressionistes, però res tindrà a veure amb aquests doncs
presenta en la seva obra una simplicitat i fins a un cert academicisme que la fa encara més
desconcertant i bella
• Li va donar un impuls al muralisme i va decorar diverses parets que li van donar fama i èxit, no
només a França, sinó també a la resta d'Europa i els Estats Units, on es pot veure la seva obra
en alguns edificis públics
32
• De fet, molts dels seus olis semblen frescos
• S’admirava la seva obra per estar plena de fantasia i per
usar el color com li donava la gana. La llibertat era molt
important per a Puvis de Chavannes i això de simplificar
tant el dibuix i aplicar el color sobre grans superfícies amb
un mateix to era una cosa profètic de l' art de el futur
• Per la seva temàtica, es va inspirar, com a bon simbolista,
en la mitologia, la història i la literatura i en les seves obres
es respira una estranya calma i quietud, un silenci
agradable
• Són com somnis, com visions, com imatges que se'ns
apareixen més enllà de el temps i l’espai
• Les seves figures tenen un aspecte atemporal, d'un cert
Joves a la vora del mar, Puvis, 1887
primitivisme que ens pot recordar a antigues cultures
mediterrànies, i sabent que són al·legories, es tradueixen en imatges arquetípiques que
multipliquen el efecte gairebé màgic de la seva pintura
- ODILON REDON (1840-1916)
• Era d'aquests artistes precursors de tot (Simbolisme, Postimpressionisme, Surrealisme…)
• Amant de la literatura (Poe i Baudelaire), la
història i mitologia, la ciència (materialisme científic), i
sobretot l'art, la seva obra reflecteix totes aquestes referències i
més
• Plens d'imaginació, els seus quadres barregen el modern i
l'antic, la realitat i la ficció, el somni i la vigília, el conscient i
l’inconscient
• Molts dels significats de la seva obra són intraduïbles en
L’aranya somrient, Redon, 1881
paraules
• Obres d'art indeterminat, molt experimentals i suggerents més que descriptives
• El misteri és la seva principal eina i com va escapar de l'naturalisme de l'època, va ser un
artista acostumat a la controvèrsia
• Caps tallats, aranyes somrients, esperits, Satan, Buda…
• Amb el seu art, va pretendre fer visible l’invisible
• Odilon, com els seus col·legues simbolistes, prefereix la visió a la vista
• El món de les aparences desapareix davant un univers oníric, mitològic i ancestral
• Els més variats elements s'animen i adquireixen forma gairebé humana, convertint-se
en malsons de vegades
33
2. LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX: LES PRIMERES
AVANTGUARDES I EL FUNCIONALISME
2.1 LES PRIMERES AVANTGUARDES: FAUVISME, EXPRESSIONISME, CUBISME,
FUTURISME, NEOPLASTICISME, SUPREMATISME, CONSTRUCTIVISME, DADAISME
I SURREALISME
- FAUVISME (1905-1907)
- El Fauvisme serà el primer moviment artístic trencador del segle XX que es desenvolupa a
França
- Prenen com a referents els moviments de finals del segle XIX: Impressionisme, PostImpressionisme i Simbolisme i els influencia l’art africà i oriental
- Característiques
- Els fauvistes no busquen la imitació. No creuen en el Positivisme i el Naturalisme.
Simplifiquen i exageren les formes. No són detallistes
- Intenten donar una nova concepció del color, que és autònom en relació amb la forma, és
arbitrari respecte a la realitat. El color no només és llum com en l’impressionisme, té
autonomia
- Utilitzen colors primaris i secundaris amb un clar interès per crear contrastos
- Busquen mitjançant l’estridència cromàtica i el contrast noves harmonies i sensacions (el
color utilitzat amb finalitats simbòliques o emocionals)
- Fan pinzellades soltes i pastoses marcant el gest
- Conceben l’art com a impuls vital i volen plasmar les seves sensacions. Creuen que l’art ha
de ser agradable als sentits. Pur, serà i no depriment
- Els temes més freqüents són paisatges, retrats i alguns bodegons
- Artistes coneguts
- HENRY MATISSE (1869-1954)
• El seu revolucionari ús del color va canviar la pintura i va
encapçalar una de les primeres avantguardes, el fauvisme
• Es va internar en un nou i desconegut llenguatge pictòric
basat en l' ús lliure de la color , el vigor expressiu i el rebuig
a ser una mera imitació de la natura
• Aquests colors contrastats juntament amb la influència de
la escultura africana i altres cultures primitives seran
denominador comú d'aquesta etapa de pintor, però sobre
els anys 20 l'artista es serena una mica i comença a tendir
a la sensualitat, l'ornament i la tradició
• Tenia una debilitat sobre totes les altres: les dones
La línia verda, Matisse, 1905
34
- ANDRÉ DERAIN (1880-1954)
• Potser el més radical de les fauvistes
• Però abans de res era un artista lliure, de
manera que va tocar moltes més corrents
pictòriques, inclosa les «tradicionals»
• També va ser escultor, il·lustrador i escenògraf
• Els seus paisatges tenia colors encara més
radicals que els dels seus companys i
ràpidament es converteix en un dels artistes
Corba en el camí, Derain, 1906
d'avantguarda del París previ a la Gran Guerra
• La pintura de Derain va ser molt lloada. Va arribar a ser un pintor de gran èxit, admirat
per Picasso o Matisse
• A més posseïa gran intel·ligència i cultura
• En la seva obra Derain va manejar tot tipus de gèneres com l'històric, el bodegó i el retrat,
encara que hem de destacar els seus sorprenents paisatges de composicions i cromatismes
inimaginables per l’època
Chaville, Vlaminck, 1905
- MAURICE VLAMINCK (1876-1958)
• El seu amic Derain el convenç de que el seu futur està en la
pintura i no en el ciclisme
• Junts creen un estudi conjunt
• L’obra de Van Gogh influeix sobre tot en el color
- EXPRESSIONISME
- És un moviment cultural que neix a Alemanya i que es manifesta
en moltes arts (pintura, escultura, cinema, dansa, literatura…)
- Defensa un art personal i més intuïtiu, on domina la visió interior
de l’artista, envers la plasmació de la realitat, és a dir, l’expressió
per sobre la impressió, la pulsió vital interna per sobre la descripció
objectiva
- Va ser un corrent d’oposició que negà el Naturalisme i el
Positivisme
- En l’Expressionisme s’hi reflecteixen les tensions polítiques i
socials del primer terç del segle XX, marcat per la guerra i el
militarisme, l’apogeu dels feixisme i una situació social i econòmica
inestable
Fränzi davant d’una carida
tallada, Ludwig, 1910
- És un reflex de la fi de la fe en el progrés científic, cultural i social
- Va adoptar la filosofia de Nietzsche i la seva visió nihilista (negació de tot principi religiós, polític
i social; destrucció perquè hi hagi construcció)
- Hi ha també un cert caràcter romàntic, la insistència en la llibertat individual i en el caràcter
irracional
- L’angoixa, el terror, la misèria i l’opressió seran temes recurrents
35
- Característiques
- L’expressionisme és variat estilísticament
- No existia un programa ni característiques estilístiques comunes
- A Alemanya però s’organitza a partir de dos grups Die Brücke (1905) i Der Blaue Reiter
(1911) i posteriorment a la 1a Guerra Mundial aparegué la Nova Objectivitat (1920)
-
Tots els elements plàstics i visuals estan al servei de l’expressió
Rebuig de la imitació de la realitat, antinaturalisme
Preponderància de les línies trencades i anguloses. Es nota als traços
Colors contrastats combinats amb el negre
En alguns casos el color és saturats i en d’altres desaturat i barrejat amb negre
Esquematització, deformació i exageració
Composicions plenes amb acumulació d’elements
Sensació de moviment, de certa violència i de negativitat
Perspectives exagerades, no voluntat de representar amb precisió l’espai i els volums
- Autors coneguts
- EDVARD MUNCH (1863-1944)
• Pintor de l'angoixa, de la por, de la malaltia, de la mort ...
• I precisament per això va ser precursor de l'Expressionisme
alemany, al què tant li agradaven aquestes temàtiques
sòrdides
• D'alguna manera, per Munch això representava bellesa
• “De la mateixa manera que Leonardo da Vinci havia
estudiat l'anatomia humana i disseccionat cossos, jo intento
disseccionar ànimes”
• D'alguna manera, va retratar a la perfecció a l'home modern i
el seu sofriment existèncial, tan lligat al sexe com a la mort i
que es va traduir en els temes que va tractar en la seva
El crit, Edvard Munch, 1893
pintura: la solitud i la angoixa
• El seu estil, molt personal i expressiu, res de naturalista, va cridar l’atenció
- JAMES ENSOR (1860-1949)
• La seva obsessió amb el carnaval i les màscares en les que va
poder expressar el grotesc, formen una part fonamental de la seva
obra
• L'art d’Ensor és cada vegada més estrany en la seva temàtica
• La mare de l'artista tenia una botiga de regals, i li van quedar
gravats tots aquests disfresses que apareixien en carnestoltes
• A poc a poc va introduint màscares, esquelets i desfilades
de grotesques criatures
• Destaca també en la seva obra aquest agressiu sarcasme i un toc
de escatologia que van fer les delícies d'una altra gran
avantguarda: el surrealisme
Autoretrat amb màscares, Ensor, 1889
36
- Die Brücke (1905-1913)
- Aquest grup segueix els principis de l’Expressionisme però busca parlar de la situació a
Alemany
- Com a grup es trobaven al taller de Kirchner, per dibuixar i parla
- Havien d’exposar junts i les obres que s'exhibien, havien d’estar aprovades per tot el grup
- ERNST LUDWIG KIRCHNER (1880-1938)
• La seva obra es caracteritza per la simplificació formal i un ús
arbitrari del color
• Va crear una espècie de culte a la subjectivitat i el «lleig»
• Les típiques formes de Kirchner recorden la xilografia, amb els
seus contorns de línies gruixudes, de vegades irregulars, com
si fossin incisions en fusta
• Recorden una mica a Van Gogh, però encara més sintètic i
bidimensional, de pinzellades encara més gruixudes, i una
autonomia del color sense precedents
• La seva temàtica va ser en general bastant escabrosa, molt
en sintonia la forma amb el contingut: tuguris, carrers estrets,
Berlín, artistes de circ, ballarins i músics de cabaret,
Carrer amb prostituta de vermell, Kirchner, 1914
prostitutes... tots al marge de la societat, o en termes nietzscheans, del mateix món que els
artistes plàstics
- ERICH HECKEL (1883-1970)
• Tant el grup com Heckel es van entusiasmar per l’art holandès, influència de
la qual seria evident en les seves obres
• Va ser un prolífic artista gràfic amb gravats en fusta, litografíes…
Man on a Plain, Erich Heckel, 1917
- EMIL NOLDE (1867-1956)
• El seu art sorprèn sobretot pel seu fort cromatisme i una gran
senzillesa de les obres, sense detalls innocus
• Sovint les cares que retratava semblen màscares, una mica
copiat d'un dels seus grans ídols James Ensor, i com els seus
companys expressionistes no buscava la bellesa precisament,
sinó més aviat tot el contrari
Natura morta de màscares III, Emil Nolde, 1911
37
- Der Blaue Reiter (1911)
- Va ser un grup d'artistes expressionistes fundat a Munic per Wassily Kandinsky i Franz Marc en
1911
- Característiques
- Els unia el seu interès comú en l'art medieval i primitiu així com en els moviments artístics del
moment: el Fauvisme i el Cubisme
- August Macke i Franz Marc defensaven l'opinió que cada persona posseeix una veritable
vivència o experiència interna i externa, que es donen la mà per mitjà de l’art
- A diferència de Die Brücke, els artistes de Der Blaue Reiter sentien la necessitat de modular
un llenguatge més controlat per a emetre els seus missatges. Van desenvolupar un art
espiritual, en el qual van reduir el naturalisme fins a arribar a l’abstracció
- Compartien certes actituds amb els expressionistes de Die Brücke però tendien més a una
purificació dels instints i el que volien era captar l'essència espiritual de la realitat; en aquest
sentit les seves actituds eren més refinades i especulatives
- La seva poètica es va definir com un expressionisme líric, en el qual l'evasió no s'encaminava
cap al món salvatge sinó cap a la part espiritual de la naturalesa i cap al món interior
- Volen una "igualtat de drets" de les diferents manifestacions artístiques
- Autors coneguts
- GABRIELE MÜNTER (1866-1944)
• Quant va conèixer la seva obra es va fer
simpatitzant fauvista, encara que era massa alemanya i el
seu estil massa simple, gairebé fregant l'art abstracte
• El seu futur estava en l'expressionisme, i amb quant més
color, millor
• El color és el que defineix l'obra de Münter. I uns contorns
La carta, Münter, 1917
negres a les figures
• Der Blaue Reiter era el seu lloc, on l'acceptaven, i on estava el seu mestre, el seu amant... la
gegantina figura que li faria ombra, Kandinsky
- WASSILY KANDINSKY (1866-1944)
• Li interessaven les cultures primitives i les manifestacions artístiques populars russes
• Va viatjar per nombrosos països per descobrir colors, formes i formes de representació
allunyades de la mimesi tradicional
• Va anar agafant una mica de la llibertat cromàtica dels fauvistes, l'impuls personal de l'artista
típic dels expressionistes i una espiritualitat que robava
tant de les matemàtiques com de la música
• Línies negres agrupades al costat de vius colors,
geometries, motius decoratius eslaus i formes en harmonia
• Seria per tant, un dels pares de l' art abstracte,que
s'acabaria diversificant i contaminant a altres moviments,
de l'Surrealisme a l'Neoplasticisme, passant
pel Constructivisme i el Expressionisme abstracte
38
Cases de Munic, Kandinsky, 1908
- FRANZ MARC (1880-1916)
• Les seves pintures més populars són els retrats d'animals, amb
una increïble brillantor de colors i una simplicitat que donen a la
seva obra aquesta força vital i emoció
• El seu color va obrir les portes d'un nou art que influiria en tot el
posterior, però li va interessar sobretot pel món animal (sobretot
cavalls i corbs…)
• L'humà en canvi li semblava un ésser menyspreable que no era
digne de retratar-se
El tigre, Franz Marc, 1912
- Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat)
- És una tendència que apareix a l’Alemanya d’entreguerres, als anys 20 fins a l’ascens del
nacionalsocialisme. Oficialment es consagra a la mostra que fan el 1925 a Mannheim
- Es situa dins la línia de l’expressionisme però amb un llenguatge més realista que fa que també
se’ls anomeni post-expressionisme
- Vol mostrar la situació social de forma descarnada i directa
- Volen que els missatges arribin al poble, al que creuen cec i abduït
- Les seves obres volen explicar com és la situació social del moment després del somni
imperialista, la derrota de la I Guerra Mundial posa a Alemanya en una situació econòmica i
social molt complicada que portarà a l’ascens del feixisme
- El seu art és provocatiu, satíric, exagerat, sarcàstic, crític, agressiu
- Utilitza un llenguatge figuratiu ple de la lletjor, deformitat, caricatura, barreja i cúmul d’elements
- En les obres hi pareixen temes com la mort, la violència, la guerra, les mutilacions, els ferits, la
prostitució, la fam, l’odi, els suborns, l’antisemitisme, els poders del moment (policia,
governants, líders polítics, directors de diaris…)
- També retraten personatges de la intel·lectualitat d’entreguerres
- Autors coneguts
- OTTO DIX (1891-1969)
• Sorgit de l'expressionisme, l'art de Dix és cru, provocatiu i
asprament satíric
• Potser la seva va ser la forma més realista de mostrar la
realitat
• El seu art era molt personal i avançat
• Les seves influències van des dels pintors renaixentistes
alemanys fins al Cubisme, el Futurisme i el Dadaisme
• L'art de Dix és brutalment honest
• Està carregat de missatge, però buit de pedanteria
• Critica a la societat, però no la jutja
• Es pot considerar «lleig», però en realitat és d'una gran bellesa
pel que té de veritable
Retrat de la periodista Sylvia von
Harden, Otto Dix, 1926
39
- GEORG GROSZ (1893-1959)
• Va voler ser dibuixant de còmics i treballar com a caricaturista en
diaris locals
• Comença aquí una progressiva simplificació de les formes, alhora
que comença a involucrar-se en el expressionisme, com la resta de
joves pintors alemanys
• Des dels seus dibuixos caricaturescos va evolucionar a visions
urbanes apocalíptiques i retrats de la violència, en ocasions molt
polititzats
The gray day, Grosz, 1921
- Expressionisme austríac
- Autors coneguts
- OSKAR KOKOSCHKA (1886-1980)
• Els seus quadres estaven carregats de capes que esquerden
la realitat i que no sempre eren del gust dels retratats
• Kokoschka els veia a la seva propia manera, gairebé com
una dislocació del seu temps
• Es podrien qualificar els seus quadres lletjos i foscos, plens
de matèria, tot i que d'alguna manera mostren «l'aura que els
homes projecten en l’espai»
La novia del viento, Kokoschka, 1914
- EGON SCHIELE (1890-1918)
• Va ser gairebé exclusivament un dibuixant de la figura
humana (inclosa una obsessió pel autoretrat)
• Schiele analitza el cos humà arrasant amb qualsevol
convenció cultural i fins i tot moral d'aquesta època
• Així mateix, li interessa la sexualitat, de vegades fregant la
pornografia més que l’erotisme
• Schiele tenia veritable amor pel nu
• Els seus nus eren durs i aguts, amb línies tallants i incisives,
però no només físics: la profunditat psicològica dels retratats
va més enllà de qualsevol sexualitat
• Les figures són extremadament primes amb poses
antinaturals, ulls desorbitats i mans deformes, retorçant no se
sap si de dolor o de luxúria
• L'artista escapa de tot naturalisme, tant en línia com en color
(usava aquarel·la)
Noia nua amb els cabells negres,
Schiele, 1910
• Tampoc hi ha fons... La figura està sola
• Schiele retrata molt bé l'angoixant solitud. Això es veu en els seus autoretrats que demostren
que va ser un dels artistes que més va observar «el seu propi jo», cada vegada més deforme i
amb posis més extravagants i gestos més expressius
40
- Expressionisme a París
- Autors coneguts
- AMADEO MODIGLIANI (1860-1949)
• Els seus quadres de l'època són veloços
• Retrats fets en poques hores, però segons els retratats,
autèntiques instantànies de l’ànima
• Pinta borratxo en el seu diminut estudi de Montparnasse i
comença a esculpir influenciat per Brancusi
• Tant en pintura com en escultura, es dedica gairebé
exclusivament a la figura humana, amb obres
molt estilitzades (encara que primitives), amb aquests colls
llargs, ulls ametllats i boques petites
La dona de l’abric blanc, Modigliani, 1917
- CHAÏM SOUTINE (1893-1943)
• Ningú es pot comparar a la intensitat lírica dels seus
paisatges, barrejada amb el traç violent de les seves formes i
els seus colors vívids
• També són típiques d'aquest artista les seves sanguinolientes
natures mortes
• Mai va ser capaç de pintar si no tenia el model
davant. Pintava de forma frenètica, febril, col·locant colors a la
tela com un posseït
• Se sap que recorria les carnisseries de París a la recerca de
carns que tinguessin la tonalitat i l'aspecte que buscava (en
una ocasió es va emportar un bou sencer que es va anar
El botons, Soutine, 1925
podrint poc a poc)
- La dansa en l’expressionisme
- ISADORA DUNCAN (1878-1927)
• Fou una ballarina i coreògrafa estatunidenca considerada per molts
com la creadora de la dansa moderna
• Li fascinen les expressions artístiques de la Grècia clàssica i,
especialment, els gots decorats amb figures de ballarines
• És en aquesta època quan comença a consolidar-se l'estil únic
d’Isadora
• Es tracta d'una dansa molt allunyada dels patrons clàssics coneguts
fins aleshores, que incorpora escenificacions i moviments que tenien
més a veure amb una visió filosòfica de la vida lligada potser a
l'expressionisme i, per tant, a una recerca de l'essència de l'art que
Isadora Duncan
només pot procedir de l’interior
• Els temes de les danses d'Isadora eren clàssics, sovint relacionats amb la mort o el dolor, però
s'oposava als assumptes de la dansa clàssica coneguda fins aleshores, que giraven a l'entorn
d'herois i follets
41
- MARY WIGMAN (1886-1973)
• Els quatre aspectes bàsics de la dansa de M. Wigman són:
expressionisme, espai, la dansa sense música i el principi de tensiórelaxació
• Posseïa un alt sentit de la introspecció, el seu món intern reflectia el
caos que li va tocar viure
• Per a ella l'expressió proporcionava vida, força i sentit a la forma,
aquesta havia de sorgir només a partir de la primera
• La dansa va ser el seu mitjà d'acte expressió i autorealització
• Va utilitzar màscares per emfatitzar l'expressió del seu rostre
• A causa del seu ampli coneixement sobre l'expressió facial,
aconseguia impressionants transformacions a la cara, quan no
Mary Wigman
portava màscares
• Agradava dels moviments en els nivells baix i mitjà: agenollada, ajupida, gatejant, arrossegantse, lliscant, caient, en ocasions completament ajaguda a terra
• En altres moments concebia la dansa a l'estil oriental, asseguda, utilitzant el tors, els braços i
les mans
• Considerava fonamental la relació de l'ballarí amb l'espai: penetrar, conèixer, entendre i
dominar l'espai per recrear en formes visibles
• Per M. Wigman temps, espai i energia són elements que un ballarí ha de conèixer
profundament per donar vida a una dansa
• Va ser una de les primeres que van realitzar coreografies totalment en silenci, sostenia que la
dansa és un acte independent de la música
- RUDOLF VAN LABAN (1878-1959)
• Va ser el precursor de la dansa moderna alemanya
• Laban va observar el procés de el moviment en tots els
aspectes de la vida
• Va analitzar i va investigar els patrons de moviment des de les
arts marcials fins a les persones amb discapacitat física o
mental
• L’anàlisi de Laban proveeix un vocabulari sistemàtic per
descriure moviment qualitativa i quantitativament
• És aplicable a la dansa, els esports, el teatre, la dansa
teràpia, la psiquiatria, l'antropologia, la sociologia
• En les arts escèniques possibilita l'observació exhaustiva per
ampliar l'espectre de el vocabulari en expressivitat i
funcionalitat
Rudolf Laban
• Per a la qual terapèutic, possibilita una major comprensió dels subtils canvis de l'ús de el cos i
les conseqüències en el significat i l'adaptació a l’entorn
42
- El cinema de l’expressionisme alemany
- El cinema expressionista alemany es situa en el període d’entreguerres a Alemanya
(1918-1939)
- Està lligat a l'aparició de la productora europea més important de l'època, la UFA de Berlín
apareguda durant la República del Weimar
- Es tractava d'uns estudis econòmicament potents ja que amb la hiperinflació que hi havia en
aquest país era rentable produir pel·lícules i exportar-les per treure’n rendiment
- S’hi van produir pel·lícules comercials, d’altres més avantguardistes i les d’estil expressionista
- L'expressionisme a nivell cinematogràfic coincideixen amb el desig d'expressar l’ambient
pessimista de l'Alemanya d’entreguerres
- Característiques
- Distorsionar la realitat i la barregen amb elements i criatures fantàstiques
- Il·luminació a base de clarobscurs, contrasts entre espais de llum i espais d’ombra, ús de
llum molt dura, ombres exagerades, ombres en moviment, rodatges sempre a l'interior dels
estudis amb il·luminació artificial per crear ambients inquietants i depriments
- L'ús d’angulacions de càmera exagerades, picats i contrapicats, posicions estranyes del punt
de vista
- Disseny de decorats de perspectives impossibles, asimetries, plans oblics, línies inclinades,
angles tancats
- Interpretacions afectades dels actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i
el cos per expressar-se emocionalment
- Maquillatges exagerats amb rostres plans d’ombres que deformen la cara i converteixen els
personatges en sinistres
- Un vestuari molt fosc, sobri, amb peces molt grans que amaguen el cos…
- Històries plenes de misteris, terror, personatges sobrenaturals, personatges malignes, morts
Metropolis, Fritz Lang, 1926
El gabinete del Dr. Caligari, Robert Wiene, 1920
Nosferatu, Murnau, 1922
43
- CUBISME
- El cubisme és un dels ismes d’avantguarda que es manifestà a través de la pintura i l’escultura
- Va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914 i és un dels moviment que empeny a l’art
cap a l’abstracció, ja que el cubisme transforma la representació convencional de l’espai i dels
volums
- El nom prové d’una descripció que es fa de l’obra del pintor Georges Braque ‘rareses cúbiques’
- En les obres cubistes els objectes s’analitzen, es trenquen i es reconstrueixen
- No es representen des d’un sol punt de vista sinó que l’artista juxtaposa diferents punts de vista
de l’objecte en una mateixa composició
- La pintura ja no és una finestra a través de la qual es veu una escena
- L'escultura va deixar de ser un objecte sòlid per esdevenir oberta i transparent
- Els cubistes pinten motius força quotidians per a desenvolupar les seves experimentacions
formals: natures mortes, retrats, algun paisatge urbà
- Es divideix en dues etapes: cubisme analític i cubisme sintètic
- CUBISME ANALÍTIC (1909-1912)
- En els anys 1909-1912 Picasso i Braque desenvoluparen el "cubisme analític", és a dir
experimentaren amb la descomposició de la imatge en plans geomètrics de colors neutres
estructurats en facetes
- Aquesta tècnica els portà cap una progressiva desintegració de l'objecte representat, de manera
que gairebé no el podem identificar: les pintures dels anys 1911 i 1912 han donat nom
al "cubisme hermètic", una fase en la que el cubisme pràcticament porta a l’abstracció
- Però Picasso i Braque es consideraven "pintors realistes", l'abstracció no els interessava. En
arribar a aquest punt començaren a introduir en la pintura elements "realistes" no icònics, és a
dir que no fan referència a la realitat per similitud visual: primer foren lletres escrites sobre la
pintura
- Artistes coneguts
- PABLO PICASSO (1881-1973)
La mujer sentada, Picasso, 1902
• Utilització de formes geomètriques, exactament cubs per
representar les formes
• Tot i ser pintura d'avantguarda, els temes que tracten no ho
són, així són freqüents els clàssics bodegons i els retrats,
tractats des d'una altra perspectiva
• Es va caracteritzar per la utilització de l'collage, barreja de
retalls de diaris sobre les pintures
44
- GEORGES BRAQUE (1882-1963)
• Va realitzar un estudi intens dels efectes de la llum i la
perspectiva i els mitjans tècnics que els pintors usaven per
a representar aquests efectes, posant en qüestió les
convencions artístiques establertes
• Braque reduïa sovint una estructura arquitectònica a una
forma geomètrica aproximada a un cub, fent les ombres
de forma que semblés alhora plana i tridimensional
• D'aquesta manera, Braque atreia l'atenció a l'essència de
Bottle and fish, Braque, 1912
la il·lusió òptica i la representació artística
- CUBISME SINTÈTIC (1912-1921)
- Més endavant decidiren enganxar directament sobre la tela "trossos de coses reals" com
papers d'empaperar, retalls de diaris, trossos de linòleum
- L'experiència del collage implicà un replantejament del llenguatge cubista
- També introduïren el color i la imitació de textures amb trames que deriven del "puntillisme",
però aplicats de manera que la textura o el color no coincideixen exactament amb els contorns
de l'objecte, és a dir, com a referències conceptuals més que visuals
- Les composicions es feren més clares i ordenades, s'eliminaren els valors escultòrics, d'aquesta
manera l'objecte torna a ser reconeixible encara que no estigui representat a la manera
tradicional
- Autors coneguts
45