Jackson Pollock: Número 1 FITXA TÈCNICA: - Nom de l'obra: Número 1 - Autor: Jackson Pollock - Cronologia: 1950 - Estil: Expresionisme abstracte - Suport i tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela - Dimensions: Gran format 1,69 x 2,59 m - Localització: National Gallery ( Washington ) CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA: En acabar la II Guerra Mundial EEUU es converteix en la primera potència mundial del bloc occidental i d'un món dividit en dos blocs antagònics. Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic. Nombrosos artistes avantguardistes s'havien exiliat allà durant la guerra. Les trendències més innovadores van sorgir allà, i el seus museus es van anar convertint en els primers del món. La primera d'aquestes tendències va ser l'Expressionisme abstracte, la qual va ser la potenciada des de el propi govern americà com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista. Era l'època de la Guerra Freda. Pollock i De Kooning va ser els artistes que més van destacar en el panorama artístic nordamericà fins a l'aparició del Pop Art, final de la dècada dels 50. AUTOR: Jackson Pollock és un referent bàsic de l'expressionisme abstracte. Al 1929 va abandonar el seu estat natal, Wyoming, per anar a Nova York, On va entrar en contacte amb l'Obra d'artistes europeus de les avantguardes i que van influir en la seva producció, com el surrealisme o l'abstracció de Kandinsky. La seva obra també presenta infulències de la cultura dels indígenes americans, tant pel seu simbolisme com per les seves pintures realitzades amb sorra o del muralista Siqueiros , amb qui va treballar fent murals i del qual va prendre el seu gust per realitzar teles de gran format. Al 1945 es va allunyar de la figuració i es va endinsar en l'abstracció utilitzant tècniques noves, com el splashing o el dripping, tècniques que consisteixen en llençar en pintura sobre la tela o deixar-la gotejar damunt, sense fer dibuixos ni esbossos. ESTIL: L'Expressionisme Abstracte és una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu, resultat de la fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció. Altres característiques d'aquest estil són: - L'utilització de grans formats. - All-over-painting. Pintar tota la superfície completament. L'expressionisme abstracte inclou diverses tendències: corrent gestual, corrent sígnic o cal·lígrafic i corrent espacialista. Número 1 s'ha d'incloure dins de la tendència gestual. Número 1 és un dels drippings més representatius dels realitzats per Jackson Pollock. ANÀLISI FORMAL: Número 1 presenta un dens entramat de líniees i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap vestigi figuratiu. La tècnica utilitzada és la del Dripping o degoteig. Sobre la tela sense preparar deixa degotar oli, pintura d'alumini i esmalt. "All-over-painting" espai totalment cobert, cap centre d'atenció. La tècnica utilitzada va ser al Action painting. Per Pollock, la pintura és una experiència vital. Abandona la pintura de cavallet i pinta de quadres de grans dimensions en els quals cos i ànima s'involucren en l'execució del quadre. L'altre tècnica que va utilitzar Pollock va ser el dripping. Tècnica que consisteix en pintar a partir d'esquitxos i regalims, llençar pintura sobre la superfície(tela) estesa a terra, mitjançant pots foradtas, bastons, xops de pintura, etc. Tot el cos del pintor entra en acció i la pintura deixa de ser la tradicional conseqüència dek moviment de la mà. Amb el llenç sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l'ús del tradicional cavallet. L'obrea es realitza sense pla previ i com el jazz, es va fent al mateix temps que s'interpreta. Els elements plàstics. La gamma cromàtica és reduïda i austera: negres i blancs, tocs grisos i ataronjats. Predomini de línea en si mateixa. Els entramats lineals formats pels regalims de diferents colors s'estenen per tota la superfície de la tela. No hi ha cap tipus de referent formal o d'al·lusió figurativa. L'energia del traç i la violència del gest són ben visibles i adquireixen una gran importància. Abandonament de la idea tradicional de composició entesa com la relació entre les parts donat que no hi ha cap centre d'atenció principal, del qual derivin els altres elements. Això provoca que l'espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar de l'obra. La profunditat a l'obra ve donada per la superposició de les línies i de les capes de pintura. No hi ha un focus de llum concret. Malgrat si que es pot observar efectes d'ombres que incrementen l'expressivitat de l'obra. Gran dinamisme, resultat de la tècnica emprada; de l'energia i la violència del traç i del contrast entre els diferents tipus de pigment que la formen. El ritme, l'acció són els elements principals d'aquesta obra, de fet és com la plasmació plàstica d'un ritual, d'una dansa, d'una coreografia que s'ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu utilitzat pel pintor. El temps és difícil de definir, és la congelació de la seqüència temporal necessària per l'execució del ritual, però que cada vegada que un espectador l'observa torna a començar de nou realitzada per la mirada de l'espectador. INTERPRETACIÓ: Número 1 presenta res més que un dens entramat de línies i taques que omplen completament tota la superfície de la tela sense mostrar cap vestigi figutatiu. Pollock reforça aquesta voluntat d'abstracció i de no donar cap referent figuratiu posant com a títol un número. Un fet que en l'obra de Pollock s'esdevinarà recurrent. Volia que l'espectador s'enfrontés al quadre sense cap dada que pugui condicionar la seva mirada o limitar els sentiments o emocions que cada espectador pugui sentir en mirar el quadre. Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden pbservar-se des de tots els cantons, així l'espectador pot participar, ien certa forma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d'ànim. SIGNIFICAT: Respecet a Número 1, són varies les interpretacions que els diferents autors han postulat: - Per alguns autors l'obra no ñes més que la representació dels ritmes primaris de la natura. - Per altres, aquesta obra és la representació d'una dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt de la tela per mitjà del singular procés creatiu amb el que ha estat realitzada. - Des de un punt de vista més psicològic i emocional, també hi ha autors que postulen que l'obra de Pollock és el reflex de la seva angoixa vital que el va abocar a l'alcoholisme i a l'autodestrucció. -Altres, des de un enfocament més social, postulen que aquesta pintura és l'expressió d'una època i d'un món marcats per profunds canvis socials i polítics, i per l'experimentació atòmica. - Per últim també hi ha que postulen que el que realment pretén Pollock és oferir a cada espectador una experiència plàstica singular i única en cada un d'ells i d'acord amb les seves vivències personals una singular i particular experiència emocional. ALTRES CONSIDERACIONS: Els drippings de Pollock són el s¡resultat d'una gran suma d'influències que tenen com a base les experiències i les teories abstractes de Kandinsky.També l'ús de les teles molt grans deriva dels muralistes mexicans. Pel que fa l'execució de l'obra té una doble influència: els rituals dels indis americans i la tèncinca surrealista de l'automatisme. Per últim cal destacar que l'obra de Polloc està considerada com el paradifma del nou art Americà i el seu peculiar estil creatiu se'l considera com un precedent dels Hapennings i del Body Art.
