TDR

EL MÓN
CAPITALISTA
S ’HA
COL.LAPSAT?
Adrián Luna i Adam Calvo
Tutors: Toni Lamagrande i Marta Casas
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ………………………………………………………...pàgina 1
1.1. Justificació……………………………………………………………. pàgina 1
1.2. Objectius……………………………………………………………...pàgina 2
1.3. Pregunta inicial………………………………………………………pàgina 2
1.4. Hipòtesi……………………………………………………………….pàgina 3
1.5. Estructura del treball…………………………………………………pàgina 3
1.6 Marc teòric……………………………………………………………..pàgina 3
1.7 Pla de treball…………………………………………………………...pàgina 4,5
2. COS DEL TREBALL……………………………………………………pàgina 5
2.1. Què és i com funciona el capitalisme……………………………...pàgina 6
2.2. Característiques del capitalisme…………………………………...pàgina 7,8
2.3. La desigualtat econòmica…………………………………………..pàgina 9-12
2.4. Comparació entre persones adinerades i els països més
pobres………………………………………………………………………pàgina 13,14
2.5.Les crisis……………………………………………………………....pàgina 14-20
2.6.Els recursos naturals…………………………………………………pàgina 20-23
2.7.Les modes a un país capitalista…………………………………….pàgina 24
2.8. La contaminació provocada per el capitalisme…………………...pàgina 25
2.9. S’han pres mesures per evitar la contaminació?…………………pàgina 26
3. CONCLUSIONS………………………………………………………...pàgina 27
4. WEBGRAFIA………………………………………………………….pàgina
5.ANNEXOS…………………………………………………………………pàgina
1. INTRODUCCIÓ
"Comunisme i capitalisme són les dues cares d'una mateixa moneda, més que
combatre mútuament es complementen en una única finalitat: aconseguir la
total destrucció dels valors eterns de l'ésser humà."
Samael Àdhuc Weor
En aquest Treball de Recerca tractarem el tema del capitalisme. Un tema que ens
captiva molt, però que és el capitalisme?
El capitalisme és un ordre o sistema social i econòmic que es troba en constant
moviment, derivat de l'ús de fruit de la propietat privada sobre el capital com a eina
de producció, que es troba majorment constituït per relacions empresarials
vinculades a les activitats d'inversió i obtenció de beneficis, així com de relacions
laborals, tant autònomes com assalariades subordinades lliures, amb fins
mercantils.
En aquest treball parlarem i analitzarem les crisis mundials i com han afectat l'
economia global. A més parlarem sobre l'explotació dels recursos naturals cosa que
esmenta Samael Àdhuc Weor en una de les seves famoses frases aconseguir la
total destrucció dels valors eterns de l'ésser humà.
1.1 JUSTIFICACIÓ
Hem escollit aquest treball, ja que té una relació directa amb l'economia i és una
assignatura que té molt a veure amb la carrera que volem estudiar (ADE) també per
poder resoldre la gran pregunta que hi ha de títol: el capitalisme, està col·lapsat? Ja
que és un tema d'actualitat que ens preocupa.
-1-
1.2 OBJECTIUS
Presentació dels objectius
1. Demostrar si els recursos naturals s'esgotaran si continuem explotant-los.
2. Comparar la desigualtat entre països desenvolupats i països no
desenvolupats.
3. Esbrinar si les modes afecten el que comprem i deixem de comprar.
4. Considerar si la justificació econòmica és vàlida per tot.
5. Identificar qui mana en aquest món capitalista.
6. Analitzar si hi ha crisis econòmiques cícliques.
7. Comparar les majors crisis del nostre país.
8. Analitzar si hi ha mesures per evitar la contaminació.
1.3 PREGUNTA INICIAL
La pregunta inicial que ens marquem com a punt de partida i que volem donar
resposta al final de la nostra recerca seria la següent:
El sistema liberal capitalista, està col·lapsat?
-2-
1.4 HIPÒTESIS
Respecte a la pregunta sobre si el capitalisme està col.lapsat, plantegem 2
hipòtesis:
A-Per començar ens preguntem si és just que hi hagi una gran desigualtat
econòmica entre gent adinerada i gent amb un sou "digne".
B-La segona hipòtesi que ens plantegem és per què continuem fent un consumisme
excessiu dels recursos no renovables quan tenim recursos renovables.?
1.5 ESTRUCTURA DEL TREBALL
1- El capitalisme
1.1- Què és i com funciona
1.2- La desigualtat econòmica
1.3- Comparació entre les persones més adinerades i els països més pobres.
2- Les crisis
2.1- Què és
2.2- Anàlisi de les crisis mundials i com van afectar els altres països.
3- Els recursos naturals
3.1- Renovables
3.2- No renovables
4- Les modes
4.1 Què són les modes
4.2- Enquesta sobre que i perquè compren
1.6 MARC TEÒRIC
Per començar aquest marc teòric explicarem què és el capitalisme, quines van ser
les seves bases com ha evolucionat a mesura que ha canviat el temps i si continua
subjecte a les seves bases principals. En segon lloc farem l'anàlisi de les crisis
mundials i també parlarem sobre els recursos naturals i finalment farem un anàlisi
de les modes.
Tot això ho farem extraient la informació d'internet.
-3-
1.6 PLA DE TREBALL
En el nostre treball de recerca farem una enquesta a diferents adolescents de la
zona de Can Llong preguntant sobre les modes.I un estudi comparatiu de les
diferents crisis que ha viscut el país.
Enquestes:
1.Les modes
En aquest punt la nostra enquesta parlarà sobre si la gent compra per necessitat o
bé per anar a la moda. Aquesta serà una altra manera de saber si el nostre sistema
econòmic és consumista i fins quin punt poden afectar les modes.
Per aconseguir això, farem un seguit de preguntes a nois i noies entre les següents
franges d'edat.
12-15 anys
16-21 anys
22-35 anys
+de 35 anys
Estudi de comparació:
En aquest punt farem un estudi comparatiu de les majors crisis mundials. En el qual
farem una recerca d'informació sobre 3 crisi ( crack del 29, Crisi del petroli i la crisi
del maó). La finalitat d'aquesta recerca és fer una comparació de totes
aquestes(causes, conseqüències,duració…) i per saber si aquestes crisi són
cicliques i finalment averiguar si podria succeir una altra crisi a aquest nivell.
2. COS DEL TREBALL
Abans d’ explicar què és el capitalisme ens agradaria fer una petita introducció a
l’economia.
-4-
L'economia és una ciència social que estudia la forma d'administrar els recursos
disponibles per satisfer les necessitats humanes. També estudia el comportament i
les accions dels éssers humans.
Com que els recursos del planeta són escassos i, malauradament, no tots podem
disposar de tot, ens veiem obligats a administrar aquests béns per aconseguir el que
ens falta. La ciència econòmica envolveix la presa de decisions dels individus, les
organitzacions i els Estats per assignar aquests recursos escassos.
L'economia es centra també en el comportament dels individus, la seva interacció
davant determinats successos i l'efecte que produeixen en el seu entorn (en els
preus, la producció, la riquesa o el consum, entre d'altres). És una ciència social
perquè estudia l'activitat i comportament humans, que és un objecte d'estudi
altament dinàmic. Els humans som impredictibles.
-5-
2.1 QUÈ ÉS I COM FUNCIONA EL CAPITALISME
La primera idea del capitalisme va sorgir, aproximadament, al segle XVII a Europa
quan el feudalisme estava desapareixent a Anglaterra. Des de llavors, es va
convertir en un sistema econòmic dominant en el món occidental, regit pels diners,
l'economia de mercat i els capitals.
Aquests sistema a l’antiguitat funcionava de la següent manera, les persones, tenien
l'obligació de treballar als vincles de servitud o esclavitud que existien en el
feudalisme. Però, amb l'aparició del capitalisme, la proposta laboral va canviar i des
de llavors es treballa a canvi d'un salari.
El capitalisme actual s’originà a l’ época de la Revolució Industrial a finals del segle
XIX i el precursor va ser el filòsof Adam Smith ja que va ser el primer en redactar els
principis econòmics bàsics que defineixen aquest sistema econòmic.
El capitalisme és un sistema socioeconòmic en el qual els mitjans de producció i
distribució són de propietat privada i amb fins de lucre. El principal objectiu del
capitalisme és la maximització de beneficis i la minimització dels costos.
És un sistema basat en la titularitat dels recursos que es produeixen i que són de
caràcter privat. És a dir, les empreses són propietàries de la seva producció, això
promou la competitivitat i la propietat privada.
Com funciona?
El capitalisme, també conegut com a sistema de mercat lliure, requereix una oferta i
demanda no regulada i la intervenció del govern en matèria de comerç. Cada
individu és lliure de produir el que vol i vendre-ho al preu que consideri
convenient. Aquestes decisions són realitzades seguint les lleis de l'oferta i la
demanda; si no hi ha demanda d'un producte particular, el productor no serà capaç
d'aconseguir un benefici, però si la demanda és alta, podrà vendre molts béns.
En un món ideal tots es beneficiarien d'aquest sistema, perquè els productors
només crearien els productes que la gent demandés i consumís, pagant el que ells
consideressin oportú segons el producte. Idealment, com més demanda hagués
d'un producte i més béns es produïssin, més baixarien els preus. No obstant
això, en aquest sistema, la competició està a l'ordre del dia necessitant que diversos
proveïdors d'un producte competeixin entre si perquè disminueixi el seu valor i, així,
teòricament, millori la qualitat del mateix.
-6-
2.2. CARACTERÍSTIQUES DEL CAPITALISME
Llibertat de mercat
El mercat es regeix per la lliure competència de la llei de l'oferta i la
demanda.L'intercanvi dels béns i els recursos es realitza mitjançant el mercat lliure.
En aquest àmbit es fabriquen, compren i venen tota clase de béns i serveis que són
demandats per la societat.
Lliure empresa i contractació del treball
Les persones amb recursos econòmics poden obrir qualsevol tipus d'empresa que
sigui legal i són lliures d'aconseguir recursos econòmics per produir béns o serveis.
Aquesta llibertat també s'estén als treballadors i els consumidors, ja que els
treballadors poden realitzar un treball qualsevol dins de les seves capacitats i els
consumidors té la llibertat de triar el que volen consumir, buscant que el producte
compleixi amb les seves necessitats i estigui al seu abast.
Mínima intervenció estatal
L'activitat del govern únicament és necessària per gestionar la defensa nacional, fer
respectar la propietat privada i garantir que es compleixin els contractes. L'estat
actua com a organisme regulador només en empreses d'alt risc per evitar els
monopolis (empreses de telecomunicacions, aigua, energia).
Respecte per la propietat privada
En els sistemes capitalistes la major part dels mitjans de producció és privada. El
que indica que la construcció d'aquest sistema es basa en un règim de béns de
capital industrial i de tinença i ús de la terra de propietat privada.
Lliure formació de preus
La interacció de les lleis de l'oferta i la demanda forma i regula els preus amb els
quals s'intercanvien els béns i serveis. Això permet l'assignació de recursos i la
distribució de la riquesa entre els individus.
-7-
Avantatges i desavantatges
Avantatges
1. El capital privat pot generar molta riquesa, cosa difícil en altres sistemes.
2. Es té accés a la propietat privada.
3. Tots poden exercir tant els seus drets individuals com els del sector al qual
pertanyen.
4. Es promou l'emprenedoria.
5. Existeix un moviment econòmic constant, ni que sigui un percentatge mínim
de la riquesa del país.
6. Hi ha una presa de decisions basada en la llibertat de pensament de cada
persona.
Desavantatges
1. La descentralització del poder permet que la producció no es reparteixi, de
manera que el sistema no sempre va a satisfer les necessitats bàsiques de la
població ni va a oferir les mateixa possibilitats de participació en la distribució
de la riquesa.
2. Hi ha una enorme competència pels diners, ja que aquest és l'únic motor
social.
3. Es donen males condicions de treball com l'explotació o l'acomiadament,
justificables perquè el capitalisme ofereixi i aconsegueixi el que promet
(llibertat de l'home i desenvolupament econòmic).
4. No satisfà les necessitats dels que tenen menys.
5. Hi ha una gran tendència al monopoli (encara que no hauria de ser així).
6. La llibertat individual s'anteposa a la resta de drets humans.
-8-
2.3 LA DESIGUALTAT ECONÒMICA
La desigualtat econòmica és la diferència que hi ha en la distribució de béns,
ingressos i rendes en el si d'un grup, una societat, un país o entre països.
Un clar exemple de desigualtat econòmica seria la que hi ha entre països
desenvolupats i països en vies de desenvolupament.
Els desequilibris econòmics han existit sempre en el context mundial, apareixent de
forma més o menys explícita segons el moment històric, però és amb la revolució
industrial quan les diferències entre els països rics i països pobres s'accentuen. Així,
entre els més importants problemes que afecten el món actual, potser un dels més
sagnants sigui la divisió del planeta en dos blocs econòmics perfectament definits:
els països rics i els pobres.
Als països desenvolupats es viu cada vegada millor, ja que té cobertes les seves
necessitats d'aliment, educació, salut, així com l’accés a una gran varietat de
satisfactors. Per la seva banda nacions en vies de desenvolupament pretenen
reproduir el model econòmic dominant, tractant d'arribar al nivell dels països rics
com el Japó, la Unió Europea.
Diferències entre països desenvolupats i subdesenvolupats:
● Què és un país desenvolupat?
En termes generals, es considera com a país desenvolupat tot aquell que presenta
alts nivells de qualitat de vida, amb ampli desenvolupament industrial i
socioeconòmic. Són països que posseeixen un Producte Intern Brut (PIB) per càpita
i un Producte Nacional Brut (PNB) alts, així com un índex de desenvolupament
humà elevat.
El sector industrial, comerç i els avenços econòmics són importants factors
econòmics en aquests països. Això permet l'existència d'un mercat laboral actiu. A
més a més , una gran part de la població té accés a l'educació superior i hi ha una
alta taxa d'escolaritat.
-9-
L'estabilitat política i social són elements claus dins d'aquests països. No hi ha
conflictes armats interns, i presenten un millor repartiment de la riquesa i major
igualtat social.
El sistema de salut és fort, i la Seguretat Social es troba a l'abast de la majoria de la
població. La taxa de mortalitat infantil és mínima i l'esperança de vida és més llarga
que en altres països amb menor desenvolupament.
Índex de desenvolupament humà
Per al Banc Mundial, els països que compten amb un producte nacional brut per
càpita anual superior a USD 12.056 són considerats com a economies d'alts
ingressos. En 2018, el total de països dalt d'aquesta xifra era de 81.
Quant a l'índex de desenvolupament humà, el Programa de Nacions Unides per al
Desenvolupament considera que els països que aconsegueixen un grau de 0,80,
posseeixen un índex de desenvolupament humà qualificat com a "molt alt". En 2018,
s'estimava que 58 països aconseguien aquest rang.
Característiques dels països desenvolupats
● Sector industrial i de serveis altament desenvolupats.
● Alts nivells de qualitat de vida.
● Estabilitat política.
● Fort sistema de salut i seguretat social.
● Producte intern brut per càpita i producte nacional brut per càpita elevats.
● Alt índex de desenvolupament humà.
● Alt nivell d'ocupació.
● Baixos nivells de desigualtat socioeconòmica.
● Baixa taxa mortalitat infantil i una llarga esperança de vida.
● Alts nivells d'escolaritat.
-10-
-
Què és un país en vies de desenvolupament?
Es coneix com a país en vies de desenvolupament, a aquell que té un producte
intern brut per càpita, un producte nacional brut per càpita i un índex de
desenvolupament humà baixos en relació amb altres països més desenvolupats.
El subdesenvolupament d'aquests països no es refereix simplement al fet que es
trobin en una etapa prèvia al desenvolupament; que un país sigui subdesenvolupat
vol dir que, en aquest moment particular, aquest país té una situació que no li
permet assolir millors estàndards de qualitat de vida i econòmics.
Principals problemes en els països en vies de desenvolupament:
Aquests països presenten una bretxa en el repartiment de la riquesa superior a la
dels països desenvolupats. Hi ha una major divisió social pel que fa a l'accés a
recursos.
Inestabilitat política, dificultat d'accés a l'ocupació i feble infraestructura industrial
provoquen problemes de pobresa, marginalització interna i una dinàmica migratòria
constant.
La mortalitat infantil és més alta que als països desenvolupats, mentre que
l'esperança de vida és més curta, ja que el sistema de salut no és tan forta.
Una gran part de la població adulta no compta amb formació superior i hi ha un alt
nivell d'abandonament escolar en l'educació secundària.
A nivell econòmic i comercial, aquests països són dependents d'un sector primari
poc industrialitzat. La major part dels productes manufacturats provenen de
l'exterior.
Indicadors de desenvolupament dels països subdesenvolupats:
Per al Banc Mundial, un país es troba en subdesenvolupament o en vies de
desenvolupament si posseeix un Producte Intern Brut per càpita entre els USD 996 i
USD 12.055. En total hi ha 103 països que es troben dins d'aquest rang.
Quant a l'índex de desenvolupament humà, el Programa de les Nacions Unides per
al Desenvolupament considera que els països que arriben a un grau entre 0,50 i
-11-
0,79, posseeixen un índex de desenvolupament humà "mitjà" o "alt". En 2018,
s'estimava que 92 països es trobaven dins d'aquest rang.
Característiques dels països subdesenvolupats:
●
●
●
●
●
●
●
Forta dependència del sector agrícola i poc desenvolupament industrial.
Convivència d'una economia de mercat i de subsistència.
Baixos nivells de qualitat de vida.
Presència de cert grau d'inestabilitat política.
Producte intern brut per càpita i un producte nacional brut baixos.
Índex de desenvolupament humà baix.
Alta taxa de natalitat i de densitat poblacional.
EL CAPITALISME ALS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT
La major empresa capitalista és Inditex amb botigues com: Zara, Bershka, Pull &
Bear o Stradivarius és un clar exemple de capitalisme.
Aquesta aprofita la pobresa d'alguns països per explotar a la gent i fins i tot als nens,
els fa treballar durant moltes hores, amb unes condicions pèssimes i amb uns sous
molt baixos. Com és una empresa amb molts proveïdors per fer una peça de roba
aquesta passa per moltes empreses petites i no poden saber si aquestes empreses
petites compleixen amb la normativa i quan comprem una peça de una d’aquestes
botigues pot ser que els botons siguin de una empresa petita que es troba a un país
subdesenvolupat y que en aquesta els treballadors no treballin en unes condicions
humanes.
-12-
2.4.COMPARACIÓ ENTRE PERSONES ADINERADES I ELS
PAÏSOS MÉS POBRES
Les vuit persones més riques del món, tots homes, acumulen més riquesa que la meitat
de la població del món més pobre, unes 3.600 milions de persones.
Oxfam, una ONG que s’encarrega d’erradicar la pobresa afirma que la bretxa entre rics i
pobres és "més gran del que es temia", i que cada vegada els rics són més rics i els
pobres més pobres.
Necessites diners en efectiu i actius per 63 760,9144 € per entrar en el selecte grup del
10% del món que té més riquesa, i
662 896,224 €per passar a l'exclusiu grup de l'1% més ric.
Els vuit milionaris amb més diners segons Forbes / Oxfam
1. Bill Gates (EUA): cofundador de Microsoft (US $ 75.000 milions)
2. Amancio Ortega (Espanya): fundador de Zara propietari d'Inditex (US $ 67.000
milllones)
3. Warren Buffett (EUA): accionista majoritari de Berkshire Hathaway (US $
60.800 milions)
4. Carlos Slim Helú (Mèxic): propietari de Grup Carso (US $ 50.000 milions)
5. Jeff Bezos (EUA): fundador i director executiu d'Amazon (US $ 45.200 milions)
6. Mark Zuckerberg (EUA): cofundador i CEO de Facebook (US $ 44.600 milions)
7. Larry Ellison (EUA): cofundador i CEO d'Oracle (US $ 43.600 milions)
8. Michael Bloomberg (EUA): amo de Bloomberg LP (US $ 40.000 milions)
-13-
ELS 10 PAÏSOS MÉS POBRES DEL MÓN PER PIB PER CÁPITA
Sudán del Sur: 224,75 $
Burundi: 309,87 $
Malaui: 361,15 $
Sierra Leona: 489,31 $
República Centroafricana: 489,55 $
Mozambique: 500,77 $
Madagascar: 500,95 $
República Democrática del Congo: 501,65 $
Níger: 503,31 $
Afganistán: 577,21
2.5 LES CRISIS ECONÒMIQUES
Què són?
Una crisi és un procés d'inversió excessiva i equivocada. Si les inversions fossin
ajustades a l'estalvi i a la demanda dels ciutadans, serien inversions encertades, i tot
el que fos produït seria venut i no hi hauria problemes. Si n'hi ha, i clar que n'hi ha,
és perquè no tot el produït pot ser venut, o no pot ser venut a preus que cobreixin
els costos.
-14-
En aquest apartat del TDR analitzarem i compararem les següents crisis.
1. Crack del 29
2. Crisi del petroli
3. Crisi del maó
Crack del 29:
-Què va ser el Crack del 29?
El Crack del 29 va ser la més gran caiguda de la borsa nord-americana (va ocórrer a
finals d'octubre de 1929) en tota la història, va tenir influència no només de forma
local, afectant molts països. La seva influència va ser tal que va causar una de les
crisis econòmiques més greus de la història, l'anomenada Crisi del 29 o Gran
Depressió.
El Crack del 29 es pot dividir en tres fases: Dijous Negre, dilluns Negre i Dimarts
Negre. El Crack no va ser cosa d'un sol día, sinó que es va allargar durant diversos,
sent la baixada continuada de la borsa el que va causar la crisi. Dijous hi va haver
una petita caiguda però van ser les caigudes de dilluns i dimarts les que van causar
un véritable desastre en l'economia.
La crisi va afectar més als Estats Units, especialment a Nova York, però a poc a poc
va anar passant a altres països. Alguns dels més afectats van ser els europeus, els
quals encara s'estan recuperant dels danys soferts durant la Primera Guerra
Mundial.
-Algunes de les causes són les següents:
Sobreproducció i subconsum, és a dir, la producció era cada vegada més gran,
però al no millorar l'economia de les classes mitjanes i baixes aquestes no podien
permetre continuar consumint tant. Tot això va causar que no hi hagués prou
-15-
compradors per a tants productes.La crisi a Europa. Després de la Primera Guerra
Mundial els països europeus estaven passant greus problemes econòmics, les
seves monedes estaven devaluades, i els Estats Units va perdre a molts dels seus
majors compradors. Tot i així, Europa depenia molt del Estats Units, i per això va ser
arrossegada a la crisi després del Crack.
L'especulació va ser una de les majors causes, es compraven accions a baix preu
per vendre-les en quant pugen de preu. Això va provocar una crescuda artificial de
la borsa, causant un desajust entre la borsa i l'economia real.
Els crèdits dels bancs eren molt fàcils d'aconseguir, i usaven generalment per
comprar accions a la borsa, això provocava un abús del crèdit i el sorgint de grans
deutes.
-Conseqüències més importants del Crack del 29 són les següents:
1. Començament de la crisi econòmica del 29 o Gran Depressió.
2. Tancament de nombroses empreses a causa de la caiguda de la Borsa.
3. Baixada de preu dels productes a causa del menor poder adquisitiu dels
consumidors.
4. Després de la caiguda de la Borsa la gent va treure els seus diners del banc,
molts dels quals no van poder donar tants diners, a causa que molt d'aquests
diners era a inversions, causant la ruïna de clients i bancs.
5. Molts països entren en el proteccionisme, reduint els acords comercials.
Cada país busca sortir de la crisi per si sol, en lloc de recolzar-se entre
diversos estats.
6. Pujada de la taxa d'atur a causa de les crisis de les empreses.
7. Una greu crisi agrícola, que comporto que moltes collites no fossin recollides.
8. Augment dels membres dels sindicats obrers.
9. Baixada de la taxa de natalitat en els Estats Units.
-16-
Crisi del petroli
-Què va ser la crisi del petroli?
La crisi econòmica derivada de les alteracions del mercat del petroli en 1973 va
provocar un canvi de rumb en l'economia mundial. Amb ella va començar el principi
de la fi dels “ 30 anys gloriosos” de l'economia capitalista, que van néixer amb els
acords de Bretton-*Woods i el Pla Marshall després de la Segona Guerra Mundial.
La crisi energètica va ser una causa directa de l'enfrontament bèl·lic àrab-israelià de
la Guerra del Yom Kippur que s'inicia el mateix any. El suport dels EUA,
principalment, i els seus aliats occidentals a Israel va ser el detonant perquè els
països àrabs d'Orient Pròxim castiguessin a les economies d'occident amb la pujada
del preu del petroli. Els impactes sobre aquestes van ser importants, la commoció va
ser major perquè el model econòmic aplicat des de 1945 ja va tenir els seus primers
vaivens a la fi de la dècada dels seixanta i principis dels setanta, moment en què
apareixen els primers símptomes; els més importants serien la crisi monetària
internacional derivada de la caiguda del preu de dòlar i la inflació generalitzada en
les economies europees. A més, la competència industrial s'havia incrementat
fortament amb el creixement de sectors fabrils dels països subdesenvolupats, amb
la consegüent crisi comercial, incrementada per la reducció de la demanda.
-Com va afectar en Espanya en comparació de la resta de països desenvolupats?
Els efectes a Espanya van ser més aguts que en la resta de països europeus a
causa de dos problemes fonamentalment.
- El primer, la feblesa dels Governs conseqüència de la fractura de la dictadura a
nivell social i polític:
Existia incertesa per la reacció del règim després de l'assassinat de Carrero Blanco
per ETA. Els problemes econòmics van quedar solapats pels polítics, tan sols
s'intentaven solucionar parcialment a través d'escarides i tímides mesures que
poguessin salvar l'aturada econòmica que Espanya estava sofrint, les mesures
implantades no van estar a l'altura del revés econòmic que va viure el país.
-17-
-El segon problema eren els grans defectes estructurals que tenia l'economia
espanyola.
Afavorits pels desequilibris d'aquesta com a resultat del Pla d'Estabilització que va
marcar un nou rumb a Espanya a nivell econòmic en els anys seixanta. El Govern
va concedir ajudes per a inversions de manera arbitrària, tant a empreses públiques
i privades, com a sectors concrets, derivats dels Plans de Desenvolupament. D'aquí
la importància que va tenir el tràfic d'influències amb els homes de l'Executiu per al
triomf econòmic d'uns pocs.
Mentre que la resta de països d'occident sortien de la crisi per les mesures preses
en 1973 i 1974, Espanya estava cada vegada més enfonsada en la seva pròpia
crisi, que va arribar al seu punt àlgid en 1977. L'increment del preu del petroli al país
va ser demolidor per a la seva indústria energètica, ja que més de la meitat del
consum era de cru procedent d'Aràbia. La multiplicació per quatre del preu entre el
final de 1973 i durant tot 1974, va implicar un alt dèficit comercial.
Els països europeus van actuar d'una altra manera, implantant noves polítiques
econòmiques d'ajust o augment del preu dels combustibles. Les conseqüències per
a la inoperància de l'Estat espanyol va ser el seu endeutament, a més de que el
dèficit comercial augmenta de manera escandalosa. En qualsevol cas, el preu de la
gasolina va pujar gairebé més d'un quart del seu valor abans de la crisi, encara que
amb l'estratègia de l'endeutament de l'Estat es va aconseguir que els productes
derivats del petroli baixessin el seu preu.
A partir d'aquesta crisi, tot el món industrialitzat va posar en marxa ambiciosos
programes de generació tèrmica d'electricitat i d'energia nuclear, la qual cosa va
provocar una davallada important de la demanda i del preu del petroli a nivell
mundial.
Crisi del maó:
-
Que va ser la Crisi del maó?
L'expressió crisi immobiliària espanyola iniciada en 2008 fa referència al conjunt
d'indicadors econòmics (caiguda brusca del preu de l'habitatge a Espanya,
escassetat de crèdits, etc.) que, amb tota virulència en 2008, evidenciarien la
deterioració d'expectatives immobiliàries i de la indústria de la construcció a
Espanya en el context d'una crisi econòmic.
-18-
Com va arribar la crisi?
Des dels 90, Espanya va experimentar un notable creixement, sustentat en bona
part pel sector de la construcció, que es va convertir en pocs anys en la locomotora
de l'expansió econòmica del país, gràcies al fàcil accés al crèdit i a les perspectives
de constant revaloració i augment de preu de l'habitatge. Aquest ascens va tocar
sostre en 2007 quan la crisi econòmica als EUA va provocar un augment del tipus
d'interès i els primers talls en el flux de crèdit. A Espanya el punt d'inflexió es va
produir al juliol d'aquest any amb la caiguda de Martinsa Fadesa, una de les
principals immobiliàries del país, que va provocar un autèntic efecte va dominar,
arrossegant a proveïdors, socis, clients i bancs.
S'ha convertit el mercat immobiliari en l'últim vagó de l'economia espanyola?
Després de la caiguda de Martinsa Fadesa, l'esclat de la bombolla va ser ja
imparable amb constants caigudes de preus, un brusc descens en la venda
d'habitatges i un fort impacte en l'economia del país. La fallida de promotores i
immobiliàries es va succeir en un ritme constant, arrossegant a altres sectors i
provocant un fort increment de la taxa d'atur i un gran impacte en el consum intern i
la confiança dels consumidors. El mercat immobiliari va quedar greument ferit,
acumulant habitatges buits, promocions a mitjà construir i projectes que es van
quedar en el tintero.se calcula que Espanya té 2,5 milions d'habitatges buits (segons
l'INE), de les quals al voltant de 700.000 són construccions noves sense vendre.
Conseqüències:
Les principals conseqüències de l'esclat van ser la fallida de nombrosos bancs i
entitats financeres, provocant la seva posterior nacionalització i inversió de fons per
part de l'Estat, un augment considerable de l'atur que es va situar, a vegades, en
més del 23% de la població i provocant un atur juvenil del 55%, una crisi
immobiliària i el sorgiment d'una nova llei hipotecària. També va suposar una gran
taxa d'abandó escolar.
-19-
Es podrían repetir alguna crisis?
Si comparem les condicions de l'economia que es va esfondrar fa uns 80 anys.
Segurament en l'actualitat hi ha circumstàncies semblants al període de 1929-1933.
Però aquestes circumstàncies són empetitides per gegantesques diferències.
Per exemple, en 1930, la llei Smoot Hawley va obrir el camí a una dècada de tarifes
restrictives i de discòrdies internacionals. En l'actualitat, la crisi està marcada per un
alt grau de comerç lliure i de cooperació global. En 1933, la llei de Recuperació
Nacional de la Indústria va encoratjar la creació de cartells de les empreses
manufactureres i dels sindicats. Com a resultat, va disminuir la competitivitat a nivell
intern. I això en res es compara amb l'actual situació. Les empreses
estatunidenques es troben en millors condicions que mai per a lluitar.
Finalment, una segona Gran Depressió és molt difícil que es concreti a causa de les
institucions creades per a bregar amb la primera. L'exemple més prominent és la
Corporació Federal per a Assegurar els Dipòsits, essencial per a estabilitzar el
sistema bancari.
2.6.ELS RECURSOS NATURALS
-Que són?
Els recursos naturals són aquells elements presents en el medi natural que
permeten cobrir les necessitats (biològiques i socials) de les societats humanes i que
l’home pot utilitzar i aprofitar.
Aquests recursos naturals representen, a més a més, fonts de riquesa per a
l’explotació econòmica. Per exemple, els minerals, el sòl, els animals i les plantes
constitueixen recursos naturals que l’home pot utilitzar directament com a fonts per
aquesta explotació. De la mateixa manera, els combustibles, el vent i l’aigua poden
ser utilitzats com a recursos naturals per a la producció d’energia. Però la millor
utilització d’un recurs natural depèn del coneixement que l’home en tingui i de les lleis
que ordenen la seva conservació.
-20-
Quina és la importància dels recursos naturals?
Sabem que són molts els recursos que necessitem avui dia i que no tots són naturals.
És més, pot semblar-te que els recursos naturals puguin passar a un segon pla
davant, per exemple, recursos energètics. Però si busques el rerefons d'aquests
recursos generats per l'home trobaràs la seva importància.
En primer lloc, aquests recursos naturals són completament indispensables perquè
es pugui desenvolupar la vida. Exemples d'això són l'aire o l'aigua, els quals
s'aprofiten directament.
A partir d'això, aquests recursos són utilitzables des del punt de vista pràctic per a la
producció d'altres matèries primeres o energies (transport, electricitat, indústria…). És
a dir, aquests recursos són la base i els responsables que puguem gaudir del nostre
estil de vida actual.
Tipus de recursos naturals
Els recursos naturals es divideixen en diferents tipus segons les fonts. En general
totes elles coincideixen en classificar aquests recursos naturals en dos grans grups:
recursos naturals renovables i recursos naturals no renovables. Aquesta
distinció es basa en el temps que triguen a generar-se i regenerar-se aquests
recursos per si mateixos en la naturalesa.
-Els recursos naturals renovables
Són aquells que no s'esgoten malgrat la seva utilització perquè es regeneren a una
taxa molt més alta de la que es consumeixen. Però hem d'anar amb compte en
aquest últim aspecte. Si la taxa d'utilització fos superior a la taxa a la qual es
regenera el recurs, comença a estar en perill d'esgotar-se i deixar de ser un recurs
renovable. Per aquesta raó, hem de tenir sempre present fer un ús responsable dels
nostres recursos naturals.
Alguns exemples de recursos naturals renovables són:
1.
2.
3.
4.
L'aigua
La radiació solar
El vent
La biomassa
-21-
A més, es consideren també recursos naturals renovables aquelles energies que es
poden obtenir d'aquestes fonts, dites energies renovables, com poden ser l'energia
hidràulica, l'energia mareomotriu, l'energia solar, l'energia eòlica, l'energia
geotèrmica o els biocombustibles.
-Recursos naturals no renovables
Els recursos naturals no renovables. Són aquells la formació dels quals té majors
dificultats quant al temps que triguen a generar-se (a escala geològica triguen molts
milers d'anys). Per tant, no poden ser reutilitzats, regenerats o produïts a un ritme
suficient per a mantenir una taxa elevada de consum. Aquesta taxa sol ser molt alta
per a tot el temps que han trigat a generar-se. A més, aquests recursos existeixen
en quantitats limitades.
Alguns exemples dels recursos naturals no renovables són:
Combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas natural.
Minerals.
Metalls.
Combustibles nuclears.
Aigües subterrànies confinades en aqüífers aïllats.
Quins són els recursos naturals que s'esgotaran abans?
-Aigua
El planeta està ple d'aigua. Però la majoria és aigua salada, que no es pot beure ni
usar per al reg de cultius. Només el 2,5% del total d'aigua en el món és aigua dolça.
D'aquest percentatge, el 70% es troba en forma de gel i neu permanent. La
demanda d'aigua superarà l'oferta en els pròxims anys. El recurs més indispensable
per a l'ésser humà pot ser un dels primers que escassegi.
-Petroli
Les reserves de petroli són finites. Això fa molt temps que se sap. Per què es
continua usant, llavors? Interessos econòmics i polítics han frenat el
desenvolupament de les energies renovables, però ja no es pot esperar més. En
uns anys s'aconseguirà el que els experts diuen "el pic del petroli".
-22-
Ni la pròpia indústria s'atreveix a negar-ho. El BP Statistical Review of World Energy,
un estudi elaborat per una companyia petroliera i, per tant, segurament optimista,
preveu que només hi ha suficient petroli per als pròxims 46 anys. Això si la
producció mundial segueix al ritme actual. En algunes zones, les reserves s'estan
acabant ja.
-Gas natural
Amb el gas natural ocorre alguna cosa semblant al que passa amb el petroli. Es
calcula que hi ha reserves provades per a proveir al món els pròxims 58 anys.
Almenys, és el que diuen les companyies. Si és veritat o si s'acabarà abans, només
ells ho saben. El que és segur és que el Sol sí que seguirà aquí. I també el vent.
-Fòsfor
El fòsfor és essencial per al creixement de les plantes. És un component bàsic per
als fertilitzants, per tant. Els fosfats s'obtenen solament en alguns països, com els
Estats Units, la Xina o el Marroc. Cal alimentar als 7.000 milions de persones que
viuen en el planeta, per al que cal fertilitzar les plantes perquè produeixin més
aliments. Però els científics de l'organització Global Phosphorus Research Initiative
prediuen que el fòsfor es podria esgotar en cinquanta o cent anys. L'única
esperança és que es descobreixin noves reserves de l'element. O que no siguin
necessaris perquè s'inventen noves tècniques en l'agricultura.
-Carbó
A part del perjudici que es causa al medi ambient quan s'usa, la qual cosa ja hauria
de ser una raó suficient per a no consumir més carbó, aquest combustible brut
també s'esgotarà. Encara que hi ha més reserves que de petroli o de gas natural,
Xinesa i altres països en desenvolupament continuen augmentant el seu consum de
carbó, per la qual cosa la seva demanda pot, finalment, superar a l'oferta. Basant els
càlculs en el ritme de consum actual, hi ha carbó per als pròxims 188 anys.
-23-
2.7. LES MODES EN UN PAÍS CAPITALISTA
La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de
construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que
condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord
amb l'època i la civilització.
Com influeixen les modes a la nostra societat?
La importància de la moda en la nostra societat és palpable i evident. Entre la
joventut de pot apreciar la gran influència que causa. Tan sols amb sortir al carrer
podem apreciar tot mena d'estils.
La moda es va reinventant i les tendències es modifiquen i això fa que la nostra
societat es vegi en constant canvi i evolució abillaments i estils.
La influència de la moda es reflecteix al carrer. Estem davant un món globalitzat en
el qual la moda és una tendència de gran calibre en la nostra societat. La moda és
un negoci i alhora una eina bastant simbòlica que defineix a les persones. És a dir,
l'estil, les peces i abillaments que portem configuren part de la nostra personalitat de
forma totalment intrínseca.
La moda és, per tant, un imperi de gran poder que constitueix un instrument per a
definir-nos socioculturalment, perquè com molts diuen: el nostre estil ens defineix.
Per tant, per a bé o per a mal, la moda s'associa a la nostra actitud i a la nostra
personalitat.
-24-
2.8 LA CONTAMINACIÓ PROVOCADA PEL CAPITALISME
El canvi climàtic s'ha convertit en una realitat que posa en perill el futur del planeta i
de la humanitat. La raó s'obvia, sota el capitalisme, un sistema que es basa en la
producció pel màxim benefici d'una minoria encara que això comporti retallades i
opressió sembla impossible frenar la destrucció del planeta.
Algunes empreses capitalistes no tenen en compte el mal que li fan al planeta.
Es calcula que el 63% de les emissions de CO₂ en l'àmbit mundial són
conseqüència de l'activitat de 90 multinacionals, i només en Europa el 60% de la
contaminació és produïda per 5 d'elles.
També com la majoria d'empreses capitalistes busquen el seu benefici per sobre de
qualsevol altra cosa, la seva producció busca els productes o matèries primeres
més econòmiques o fàcils de fabricar per maximitzar la seva producció, i la majoria
d'aquests productes són molt contaminants com, per exemple; els plàstics als últims
anys la fabricació de plàstics s'ha disparat, si anem a qualsevol supermercat veurem
que la majoria d'aliments que hi ha estan envasats amb plàstic, el plàstic triga molt a
desaparèixer i normalment el plàstic que utilitzem el llencem molt ràpidament el que
fa que la massa de plàstic global augmenti molt dia a dia, una simple bossa de
plàstic triga 150 anys a desaparèixer i una ampolla d'aigua 1000 anys. Per això és
necessari que les empreses busquin solucions a aquest gran problema global i que
busquin una manera de què els envasos siguin fàcils de degradar.
-25-
2.9 S’HAN PRES MESURES PER EVITAR LA CONTAMINACIÓ?
Tot i que la majoria d'empreses capitalistes no pensen a millorar el planeta hi ha
algunes que han buscat solucions per evitar la contaminació.
Una empresa molt coneguda a Espanya anomenada Estrella Damm, que fabrica
principalment cervesa es va adonar que el plàstic que subjecta les llaunes juntes
afectava a alguns animals marins com les tortugues, quan les tortugues són petites
es queden atrapades dins d'aquest plàstic i quan creixen, aquest els provoca
malformacions. L'empresa ha començat a fabricar una nova manera de subjectar les
llaunes en aquest cas de cartó biodegradable.
També tenim el cas d'una empresa de Chile, les bosses de plàstic són un element
molt utilitzat en el dia a dia del ésser humà i com hem vist abans les bosses de
plàstic triguen 150 anys a degradar-se, aquesta empresa durant 5 anys va estar
buscant una manera per fer que la degradació de les bosses fos mínima. L'empresa
SoluBag va crear una bossa que no està feta de plàstic, està fet amb alcohol
polivinílic i sucres naturals que fa que l'aigua es degradi en 3 minuts i que només
quedi carboni quan s'ha dissolt, fins i tot, l'aigua que queda és potable.
-26-
3.CONCLUSIONS
Amb aquest treball hem anat analitzant els pros i els contres del capitalisme i
sobretot el seu estat actual. Hem pogut veure que hi ha més contres que pros i les
grans desigualtats que hi ha al món com a resultat del capitalisme. Igualment és un
sistema que segueix funcionant. La hipòtesi del nostre treball era si el sistema
capitalista està col·lapsat. A la conclusió que hem arribat fent aquest treball es que
encara no està col·lapsat però està a punt de fer-ho. Actualment encara es pot viure
en un sistema capitalista i no ha arribat a un punt on no es pugui solucionar el mal
que ha fet.
Això ho podem enllaçar amb un altre punt del nostre TDR, els recursos.
Si continuem amb aquesta dinámica de sobrepoducció en la cual importa més
maximitzar els beneficis sense tenir en compte el mal que pot fer al nostre planeta i
a les properes generacions de persones que viuran o més bé o intentaran fer,
acabarem amb els nostres recursos naturals. Tret que els nostres polítics arribin
algun acord i puguin posar mesures perquè tant els països subdesenvolupats com
desenvolupats les compleixen i d'aquesta forma també aconseguir una petita
igualtat econòmica entre aquests.
Després d’aquesta conclusió més general sobre el TDR, a continuació explicarem a
les que hem arribat punt per punt i sobre les nostres hipòtesis i objectius inicials que
ens vam plantejar.
Un dels nostres principals objectius va ser demostrar si el recursos naturals
s'esgotaran si continuem explotant-los. I a través de fer una recerca en diferents
pàgines webs especialitzades en aquest àmbit, la resposta és que Sí. Per exemple
recursos com l'aigua, el petroli, el gas natural, el fòsfor o el carbó són uns dels
principals recursos en perill. Tot això per culpa de grans empreses capitalistes que
fan un ús massiu d'aquests recursos per fabricar els seus productes. Les
conseqüències del fet que s'esgotin els recursos són catastròfiques, un recurs tan
important com l'aigua podria esgotar-se i afectaria al món sencer, ja que és el recurs
més indispensable de la humanitat i com hem vist a la nostra recerca d'informació
només el 2,5% de l'aigua de tot el planeta és dolça i gran part es troba en forma de
gel o de neu, i això que sembla tan llunyà com l'esgotament de l'aigua llegint això
cada vegada sembla més proper.
Un altre dels nostres objectius va ser esbrinar si les modes afecten al que
comprem i deixem de comprar.
-27-
Gràcies a una enquesta que vam realitzar al nostre institut vam poder observar com
afecten les modes a les persones(majoritàriament als adolescents) a l'hora de
comprar.
El resultat de l'enquesta no va ser del tot com esperaven, vam fer un seguit de
preguntes però les que més ens van interessar són les següents
-Quin és el motiu pel qual compres roba?
-Quin valor li dónes a les marques a l'hora de comprar roba?
Després de realitzar aquestes preguntes les persones majoritàriament van
respondre que comprem per necessitat, però amb l'altra pregunta van dir que si li
donen importància bastant importància a la moda. Llavors vam decidir fer la següent
pregunta:
- Que prefereixes gastarte 60€ en una peça de roba de la teva marca preferida
o gastar 60€ en quatre samarretes bàsiques que t'agradin?
El resultat va ser el següent: 70% una peça de roba de la teva marca preferida I
30% quatre samarretes bàsiques que t'agradin. I gràcies a aquesta enquesta vam
arribar a la següent conclusió.
Les persones habitualment comprem per necessitat però tenim una tendència a
comprar la roba que està de moda. Això ho diem perquè la mostra de població a la
qual vam fer les preguntes diuen que compra per necessitat però a l'hora de
comprar prefereixen comprar una peça per 60 € només per ser de marca en
comptes de 4 bàsiques.
I com afecta això al capitalisme?
Doncs les grans empreses s'aprofiten d'aquesta situació la qual fomenten les
marques a través del màrqueting, per posar preus molt elevats a peces de roba que
en comparació a roba que no és de marca, moltes d'aquestes tenen una qualitat
molt semblant. Però clar ells diuen que el que estem pagant és l'exclusivitat.
Un altre punt que hem analitzat és la contaminació en el món capitalista, hem vist
com el futur de la humanitat està en perill si seguim maximitzant la producció sense
pensar en les conseqüències mediambientals, hem vist que el 60% de la
contaminació a Espanya és produïda per només 5 multinacionals, i el 63% de
l'emissió de CO₂ a tot el planeta és produïda per l'activitat de 90 multinacionals.
-28-
També hem vist l'augment en l'ús de plàstics al món, i el dolent que és el plàstic pel
medi ambient, una bossa de plàstic triga 150 anys en degradar-se i és un dels
objectes més utilitzats dia a dia, igualment en l'apartat de si hi han empreses que
prenguin mesures per evitar aquesta gran contaminació ens ha sorprès trobar una
empresa que fabriqui unes bosses que fan que es degraden a l'aigua en 3 minuts i
que a l'aigua només quedi carboni i que l'aigua sigui considerada potable encara
que una bossa hagi sigut dissolta. També l'empresa Estrella Damm que ha canviat
la manera d'envasar el seu producte, per així, evitar que els animals marins tinguin
problemes a la seva salut. Després d'analitzar la contaminació vam creure que el
capitalisme ja estava col.lapsat, ja que en un període curt de temps, el planeta
perdria gran part de la seva vida, però quan vam buscar informació sobre si algú
estava prenent mesures per evitar tot això que estava passant, ho vam fer pensant
que no trobaríem cap mesura rellevant i que pogués canviar aquesta situació d'una
manera important, però trobant aquest dos exemples creiem que encara es pot
salvar aquest sistema i que si la gent fa un canvi de mentalitat i busca maneres de
millorar la manera fer les coses habituals a la vida humana, el capitalisme és un
sistema que amb uns canvis pot arribar un sistema amb equilibri.
Respecte a la hipòtesi A hem arribat a la conclusió del fet que hi ha una desigualtat
molt gran entre les persones més riques del món, hi ha països amb un PIB que no
arriba a l'1% de la persona més rica del món.
Respecte a la hipòtesi B hem arribat a la següent conclusió.
Al nostre món capitalista actual mana el que més diners té, llavors als nostres
governs les interessa més treure beneficis explotant recursos no renovables, quan
perfectament tenim recursos que podrien substituir aquest que contaminen però clar
si fessin això no obtindrien tants diners. Llavors veiem el nostre govern prefereixen
potenciar l'economia del país en comptes de mirar pel medi ambient. I això justifica
un dels nostres objectius que és si la justificació econòmica és vàlida per tot.
GLOSSARI
Feudalisme: El feudalisme va ser una forma d'organització social i política basada
en les relacions de vassallatge entre els vassalls i els senyors feudals. El feudalisme
té els seus orígens en la decadència de l'Imperi Romà, i va predominar a Europa
durant l'Edat Mitjana.
PIB:Sigla de producte interior brut, conjunt dels béns i serveis produïts en un país
durant un espai de temps, generalment un any.
4rt món:Quart món és un terme amb el qual es designa les mancances i la
marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals
bona part dels seus integrants gaudeix d'abundància i de prosperitat. Aquests espais
de depressió social se solen trobar a les àrees urbanes de grans ciutats del Primer
Món.
Martinsa-Fadesa, S.A: Va ser una de les grans empreses immobiliàries d'Espanya.
És popular per protagonitzar en 2008 el major concurs de creditors de la història
d'Espanya amb un deute de 7.000 milions d'euros.
WEBGRAFIA
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Capitalismo
https://directa.cat/el-capitalisme-de-les-nostres-dades/
https://directa.cat/el-capitalisme-de-les-nostres-dades/
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Recurso_natural
https://concepto.de/que-son-y-cuales-son-los-recursos-naturales/
https://www.iberdrola.com/medio-ambiente/sobreexplotacion-de-los-recursosnaturales
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Crac_del_29
https://www.bbc.com/mundo/noticias-50189619
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Crisis_del_petr%C3%B3leo_de_1973
http://www.finanzas.com/noticias/vivienda/20141122/crisis-ladrillo-seis-claves2810640.html
https://www.pisos.com/aldia/claves-para-entender-la-crisis-del-ladrillo/56348/
https://www.diferenciador.com/paises-desarrollados-y-paises-subdesarrollados/
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%ADs_desarrollado
https://www.dinero.com/economia/articulo/paises-mas-desarrollados-delmundo/243843
Annexos
Resultat enquesta
Necessitat
Moda
67
DONA
Necessitat
HOME
Altre motiu
8
Moda
34
21
Awltre motiu
2
8
Quin valor li dones a les marques a l'hora de comprar roba?
Cap= 0
Poca=1
Bastant=2
Molta= 3
Que prefereixes gastarte 60€ en una peça de roba de la teva marca preferida o
gastar 60€ en quatre samarretes bàsiques que t'agradin?