cultura audiovisual vocabulari

VOCABULARI CULTURA AUDIOVISUAL
FILTRE:​ ​filtre òptic de la part frontal de l’objectiu d’una càmera per a aconseguir un
determinat efecte a la fotografia.
FLASH: ​dispositiu que dona llum a una fotografia instantània.
FLASH BACK: ​escena retrospectiva​ ​o tornada ràpida al passat en mig del relat​.
FORA DE CAMP: ​elements que queden fora del camp visual però que imaginem.
que estan.
FOTOGRAMA: ​cadascuna de les imatges que composen la pel·lícula fotogràfica
FRAME: ​sinònim de fotograma
GÈNERE CINEMATOGRÀFIC: ​tema general d’una pel·lícula que serveix per a
classificar-la.
GÈNERE FOTOGRÀFIC: ​diferents temes de les fotografies per a poder
classificar-les.
GÈNERE PERIODÍSTIC: ​estil informatiu caracteritzat per la font de difusió : medis
moderns i premsa.
GRAN PLAN GENERAL: ​L’espai és més important que els personatges i aquests
són gairebé imperceptibles.
IL.LUMINACIÓ: ​conjunt de tècniques per a il·luminar l’escena d’una fotografia.
INFOGRAFIA: ​tècnica d’obtenció d’imatges (gràfics o signes) mitjançant
procediments informàtics.
LENT: ​peça de vidre circular que s’empra en instruments òptics.
LLEI DE TERÇOS: ​ ​forma de composició que ordena objectes dins la imatges i a
més la divideix en nou parts iguals.
MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC:​ context en el qual s’engloba la pel·lícula segons
les seves característiques( per exemple cinema surrealista, cinema soviètic, etc.)
MUNTATGE: ​l'ordenació narrativa i rítmica dels plans gravats prèviament en un
producte audiovisual.
PRIMER PLA: ​des del pit o les espatlles fins al cap​.
PRIMERÍSSIM PLA: ​normalment des del front fins a la barbeta
PROFUNDITAT DE CAMP: ​espai que queda determinat pel camp visual on la
imatge roman nítida, és a dir, enfocada.
PUNT DE FUGA: ​lloc en el qual conflueixen les projeccions de totes les rectes
paral·leles a una certa direcció en l'espai, però que no són paral·leles al pla de la
projecció.
RITME: ​repetició de línies i formes que fan captar l’atenció de l’ull.
RESOLUCIÓ: ​qualitat d’una imatge
SINTONIA:
TALL: ​Pas d’un pla amb un altre per mitjà de la connexió directa sense que hi hagi
un altre pla intermedi.
TRÍPODE: ​Suport amb tres peus que suporta la càmera durant la presa o el rodatge
que evita moviments o vibracions.
ZOOM: ​ ​Tipus d’òptica que permet, gràcies al moviment de les seves lents, un
apropament o allunyament sense desplaçar la càmera.
PLA: ​Unitat bàsica de la narrativa audiovisual.
● PLA AMERICÀ: ​personatges tallats a l’altura dels genolls
● PLA DETALL: ​enquadra un objecte o una part del cos
● PLA DE CONJUNT: ​els personatges queden equilibrats amb el fons creant
un conjunt
● PLA GENERAL:​ l’espai és més important que els personatges.
● PLA MIG:​ personatges tallats per la cintura o per sobre del pit, depenent si és
un pla llarg o curt respectivament.
● PLAN SENCER:​ personatges des dels peus fins al cap.
● PLA SUBJECTIU: ​es fa des del punt de vista dels ulls d’un personatge.
● PLA ZENITAL:​ on la càmera es troba perpendicular al terra i mostra una visió
de dalt a baix.
16:9:​ relació d'aspecte amb un ample de 16 unitats i alçada de 9.
4:3: ​relació d’aspecte anomenada quadriangular que es inferior un 30% que el 16:9.
CÀMERA RÀPIDA: ​filmació lenta que en reproduir-la es veu a major velocitat.
ANGLE: ​Porció indefinida de pla limitada per dues línies que parteixen d'un mateix
punt o per dos plans que parteixen d'una mateixa línia.
CÀMERA LENTA: ​Rodatge accelerat perquè així en reproduir-la a velocitat normal
causi un efecte de lentitud en els moviments.
CÀMERA SUBJECTIVA: ​posició de la càmera des dels ulls d’un personatge que
ens fa veure el seu punt de vista.
CAMP: ​Espai captat per la càmera i limitat per l’enquadrament.
CONNOTACIÓ: ​significat subjectiu de la imatge on es vol trobar un significat més
enllà.
CONTRAPICAT: ​pla contrari al picat, en aquest la càmera està enfocant des de
sota cap a dalt.
DENOTACIÓ:​ significat objectiu dels elements que apareixen en una imatge.
EDICIÓ: ​modificar imatges per manipular-les o retocar-les, per tal d’aconseguir el
resultat que es vol.
EIX: ​línia imaginària que recorre els centres d'un sistema òptic i forma angle recte
amb el pla de la imatge.
ENFOCAR: ​Fer que la imatge es produeixi exactament en el lloc adequat perquè es
vegi amb nitidesa.
ENQUADRAMENT: ​forma en la qual s'ordenen els objectes captats per la càmera i
a més en forma de quadre.
ESCENA: ​Conjunt de plans que es desenvolupen en una mateixa localització,
encara que és més típic del món del teatre.
OBJECTIU: ​és el conjunt de lents i a més el sistema d’enfocament i obturació d’una
càmera.
PANORÀMICA:​ imatge que mostra una panorama normalment un paisatge i es
distingeix per l’ampli horitzó que abarca.
ONOMATOPEIA: ​Formació de mots o paraules a partir de la imitació de sons
naturals.
PICAT: ​Pla obtingut quan la càmera està en una posició més alta que l’objecte o
persona que es vol gravar.
PÍXEL: ​unitat mínima que forma una imatge.
VEU EN OFF: ​recurs narratiu del cinema en el qual algú parla com a part de
l'espectacle sense que aparegui a la pantalla.