Tema 5: El Franquisme (1939-1975). Primer: Fase Totalitària (1939-1959) 1. Característiques del règim. 2. Els suports del règim. 3. L’organització de l’estat. 3.1. Les lleis fonamentals. 3.2. La democràcia orgànica. 4. Autarquia econòmica. 5. Fases de l’etapa totalitària. 5.1. Segona Guerra Mundial. 5.2. Etapa d’aïllament (1945-1953). 5.3. Etapa del reconeixement internacional (1953-59) 6. El funcionament de la repressió. 7. L’oposició a la dictadura. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). Segon: Fase Tecnocràtica i de descomposició (1959-1975) • FASE TOTALITÀRIA (1939-1959) Tema 5: El règim franquista (1939-1975) C o n t e x t Segona Guerra Mundial (1939-45) Guerra Freda (1947-1989) Etapa Totalitària (1939-1959) Aliança amb el règims feixistes (1939-45) Aïllament Internacional (1946-51) Característiques del Franquisme Etapa Tecnocràtica Reconeixement internacional. Acords amb els EEUU i el vaticà (1953-75) Actituds davant la dictadura Repressió sistemàtica. Centralisme i uniformisme. Integrisme catòlic. Pilars del règim Autarquia econòmica Objectius Dictadura Totalitària. Cabdillisme. Antidemocràcia. Etapa de Descomposició Adhesió Passivitat Classes altes i pagesia rica i mitjana Classes mitjanes i populars 1.Exèrcit espanyol Resistència Classes treballadores 2.Església espanyola Intervenció de l’estat Autosuficiència econòmica. Discurs patriòtic en matèria econòmica. 3. Movimiento Nacional Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 1.Les característiques del règim. a)Dictadura totalitària. b)El cabdillisme. c) El règim franquista defensava una Espanya unitària i centralista de l’estat. d)Repressió constant i planificada contra el bàndol vençut. e)Va instaurar una rígida censura. f) Catolicisme integrista. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). Fase totalitària (1939-1959) 1. Les característiques del règim. a) Dictadura totalitària La dictadura s’inspirava en els règims feixistes alemany i italià. L'Entrevista a Hendaia fou una trobada entre Francisco Franco i Adolf Hitler el 23 d'octubre de 1940 a l'estació de tren de la localitat francesa d'Hendaia prop de la frontera amb Espanya. Totalitarisme: règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d'una nació o d'un estat i que, sense admetre cap forma d'oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d'un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). Fase totalitària (1939-1959) 1. Les característiques del règim. b) El cabdillisme. La figura de Franco concentrava tots els poders en la seva persona. Cabdill: líder carismàtic, especialment militar i polític. Terme molt utilitzat a Sud-Amèrica. El 12 de febrer de 1941, Franco s'entrevista amb Mussolini a Bordighera (Itàlia). Tema 5: El Franquisme (1939-1975). Fase totalitària (1939-1959) 1. Les característiques del règim. c) Concepció unitarista i centralista de l’Estat. El Franquisme va fomentar l’espanyolització de tot el territori. La idea de nació espanyola del franquisme era exclusivista i no admetia l’existència de cap altra nacionalitat dins de l’Estat. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). Fase totalitària (1939-1959) 1. Les característiques del règim. d) Repressió constant i planificada contra el bàndol vençut. El Franquisme va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d’eliminar els opositors. Celebració d’una missa a la presó model de Barcelona (1939) Entre 1939 i 1975 el règim franquista va fer de la presó una peça clau de repressió de la ciutadania i aplicà de manera sistemàtica el càstig i la tortura contra la disconformitat política. La mortalitat entre els presoners va ser molt alta deguda a les pèssimes condicions higièniques, a la mala alimentació i a la gran concentració de gent. Molts dels reclusos van haver de formar part dels batallons de treballadors, que eren aquells presoners que eren castigats realitzant treballs forçats com la reconstrucció de tots els danys que es van produir durant la Guerra Civil. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). Fase totalitària (1939-1959) 1. Les característiques del règim. e) Control dels mitjans de comunicació Tot allò que es publicava a l’Espanya franquista havia de passar una rígida censura. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). Fase totalitària (1939-1959) 1. Les característiques del règim. f) Integrisme catòlic La religió catòlica fou un element clau per legitimar el règim franquista. L'Església espanyola, que havia beneït el Movimiento com a Cruzada, va assolir una posició privilegiada dins la societat: no només fou finançada per l'Estat, que proclamà la religió catòlica com a única i obligatòria per a tothom, sinó que va tenir un paper decisiu de repressió ideològica i de control social i de la vida pública. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 2.Els suports del règim Exèrcit Institucionals Església Autors del cop d’estat. Proclamen el caràcter de “croada” a la Guerra Civil. Falange Española Tradicionalista i de las JONS Elits polítiques Frente de Juventudes Socials Classes mitjanes (passivitat) Classes populars (resistència) Coalició franquista: falangistes, carlins i monàrquics. Polítiques A partir dels anys 60. Organitzacions catòliques: ACNDP, Opus Dei... Sección Femenina Sindicato Español Universitario Central Nacional Sindicalista Movimiento Nacional Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 2.Els suports del règim Grans comerciants Els franquistes catalans. En contra Les reformes de la República. Industrials Propietaris agraris Financers La Lliga Catalana (alguns membres). Alguns antics lerrouxistes. La revolució a la zona republicana Els franquistes catalans van ocupar llocs polítics secundaris. Portada de Lavanguardia el dia de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya. 26/01/39 El general Yagüe, cap del cos del exèrcit marroquí, el coronel Barrón i Dioniso Ridruejo a la Plaça Catalunya (1939). Visita de Franco a Reus (1940) Joan Antoni Samaranch (1920-2010) fou un dirigent esportiu, polític i empresari català. Va ser president del Comitè Olímpic Internacional entre 1980 i 2001. Afiliat a FET-JONS des de molt jove, inicià la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona en ser nomenat regidor d'Esports. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.1 Les Lleis fonamentals. Fuero del Trabajo (1938) De clara inspiració feixista, basada amb la Carta del Lavoro italiana. Creació d’un sindicat únic que agrupava a treballadors i empresaris. El general Franco amb la seva esposa Carmen Polo. Filla d'una família de la classe alta, es va casar amb Franco, tot i l'oposició inicial de la seva família (1923) i tingueren una única filla. No sembla que exercís gaire influència en la política espanyola. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.1 Les Lleis fonamentals. Llei Constitutiva de les Corts (1942) Establia la formació d'una assemblea unicameral, les Corts Espanyoles. Solament tenia caràcter consultiu i d’assessorament. La llei definia les corts com a “òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l’estat”. Tots els seus representats eren anomenats procuradors i eren designats pel poder. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.1 Les Lleis fonamentals. Fuero de los españoles (1945) Volia ser una mena de constitució del règim per tal d’aparentar una obertura que no tenia. Eren un conjunt de drets i de deures dels espanyols. Franco i els seus generals amb la mà alçada durant el “desfile de la victòria”. Burgos (1939). Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.1 Les Lleis fonamentals. Llei del referèndum nacional (1945) El cap d’estat podia sotmetre a consulta popular algunes de les qüestions que considerés oportunes. Per ratificar les Lleis Fonamentals i donar una aparença de legitimació popular, el règim franquista celebrà dos referèndums, un per a votar la Ley de Sucesión (1947) a la Jefatura del Estado i l’altre per a votar la Ley Organica del Estado (1967) Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.1 Les Lleis fonamentals. Llei de successió (1947) Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme. L’any 1969, i d’acord amb el que estipulava la Llei de Successió, Franco va designar com a successor, amb el títol de Príncep d’Espanya, Joan Carles de Borbó. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.1 Les Lleis fonamentals. Llei de “Principios del Movimiento” (1958) Actualitzava els principis de l’estat. Tots els funcionaris estaven obligats a jurar els “principios del Movimiento”. Visita del general Franco a Barcelona (1970). Al costat del general Franco hi ha l’alcalde Porcioles. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.1 Les Lleis fonamentals. Ley orgánica del estado (1967). Defineix el sistema polític espanyol com “una democracia orgánica”. La llei introduïa retocs en algunes lleis fonamentals, depurava el seu llenguatge de la retòrica feixista, confirmava la institució monàrquica del règim i pretenia deixar el futur “atado y bien atado”. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.2. La democràcia orgànica. Esquema del llibre (ed. Vicens Vives) pàgina 311. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 3. Organització de l’estat. 3.2. La democràcia orgànica. El franquisme, com a règim totalitari, rebutjava obertament el sistema democràtic basat en la voluntat popular expressada mitjançant el sufragi universal. Per això, en la construcció del Nuevo Estado va inspirar-se en el model corporativista del feixisme italià, el qual organitzava la participació popular a partir de tres unitats bàsiques artificioses: la família, el municipi i el sindicat. Democràcia Orgànica El nom fou una invenció del franquisme, el qual pretenia donar legitimitat democràtica al règim. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 4. Autarquia econòmica (1939-1959) Substitució del lliure mercat per la intervenció de l’estat. OBJECTIUS PRINCIPALS DEL FRANQUISME EN MATÈRIA ECONÒMICA Política aïllament econòmic. Autosuficiència econòmica. Equiparar-se al discurs feixista d’Itàlia en matèria econòmica. Buscar un discurs patriòtic en matèria econòmica. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 4. Autarquia econòmica (1939-1959) Àmbits d’actuació: Reglamentació del comerç exterior. Reducció de les importacions. Encariment de productes considerats vitals. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 4. Autarquia econòmica (1939-1959) Àmbits d’actuació: Foment de la Indústria. ENHER (1946) Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (1941) Instituto Nacional de Industria (1941) Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE) SEAT (1950) IBERIA (1943) Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 4. Autarquia econòmica (1939-1959) Àmbits d’actuació: Intervenció estatal en el sector primari. Baixada oficial de preus. L’estat va passar a regular la producció, la comercialització, el consum de la majoria de productes i els preus. Baixada de producció. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 4. Autarquia econòmica (1939-1959) Conseqüències 1r. Espanya va patir un estancament econòmic molt dur. La modernització de l’economia espanyola es va frenar. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 4. Autarquia econòmica (1939-1959) Conseqüències 2n Els productes agrícoles estaven controlats per l’estat. Manca d’abastament d’aliments i racionament dels productes (cartilla fins 1952). Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 4. Autarquia econòmica (1939-1959) Conseqüències 3r Existència d’un mercat negre d’aliments, matèries primeres i productes industrials. Matèries primeres Productes industrials Mercat il·legal Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 4. Autarquia econòmica (1939-1959) Conseqüències 4t Greus conseqüències sociosanitàries. Esperança de vida/home 47 anys (1945) Esperança de vida/dona 53 anys (1945) Taxa de mortalitat 18,7 (per mil) Taxa de mortalitat infantil 143 (per mil) Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 5. Fases de l’etapa totalitària (1939-59). 5.1. Segona Guerra Mundial (1939-1945). Entrevista Hendaia, 1940. Entrevista Bordighera, 1941. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 5.1. Segona Guerra Mundial (1939-1945). Nom donat a la División Española de Voluntarios que lluità al front soviètic al costat dels alemanys des de l’octubre del 1941 fins el 1943. Els combatents espanyols al front soviètic foren, en conjunt, uns 40.000 dels quals 4000 van morir al front. A mesura que Hitler va anar perdent la Guerra, el règim va retirar els seus soldats. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 5. Fases de l’etapa totalitària (1939-59). 5.2. Etapa d’aïllament (1945-53). Durant els anys 1945-47 el règim va quedar totalment aïllat internacionalment. Les Nacions Unides van condemnar el règim. França va tancar les fronteres i fins i tot les Nacions Unides van recomanar la retirada dels ambaixadors de Madrid. Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 5. Fases de l’etapa totalitària (1939-59). 5.3. L’Etapa del reconeixement (1953-59) Finalment l’any 1953, Franco va obtenir el reconeixement internacional amb la signatura dels acords dels EEUU oficial Franco rep Eisenhower, president dels EEUU a Madrid (1959). Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 5. Fases de l’etapa totalitària (1939-59). 5.3. L’Etapa del reconeixement oficial (1953-59) Signatura del concordat amb la Santa Seu (restabliment de la confessionalitat de l’estat i estatus de privilegi per a l’Església Catòlica). Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 5. Fases de l’etapa totalitària (1939-59). 5.3. L’Etapa del reconeixement oficial (1953-59) Tractat entre EEUU i España (1953). Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 6. El funcionament de la repressió Institucionalització de la repressió. Llei de Responsabilitats polítiques (1939) Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria (1940) Depuració de l’administració pública. Repressió cultural Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 6. El funcionament de la repressió Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 7. L’oposició a la dictadura. Reorganització EXILI Govern i corts a l’exili Febleses i divisions Govern de la Generalitat Tema 5: El Franquisme (1939-1975). 7. L’oposició a la dictadura. Reconstrucció INTERIOR Maquis L’esperança perduda Nova conflictivitat social.
