Història de l’Art HISTÒRIA DE L’ART La història de l'art classifica les obres d'acord al seu moment de creació, per a això compta amb períodes temporals que s’han denominat de la següent manera: Edat Antiga (3100 a.C-800 d.C) Aquest període comença amb el descobriment de l'escriptura. Les zones on s'han trobat restes artístiques inclouen la zona de Mesopotàmia (actualment Síria i l'Iraq), l'Amèrica precolombina, Àfrica i per descomptat, les àrees de l'art antic clàssic: Grècia i Roma. Edat Medieval (800-1450) L'art medieval correspon amb un ampli període que ha vist l'evolució de les arts en la societat. Durant l'Alta Edat mitjana les arts eren considerats oficis de poca qualitat però quan aquestes van tenir la seva època de major esplendor gràcies a moviments com el Romànic o el Gòtic, els artistes van passar a ser els impulsors de les Belles arts i amb això van guanyar més reconeixement. Edat Moderna (1450-1789) Es caracteritza pels grans moviments artístics del Renaixement i el Barroc. Algunes de les obres més conegudes i importants, pertanyen a aquesta època, com La Gioconda de Leonardo da Vinci o La Capella Sixtina de Miguel Ángel. Edat Contemporània (1789-present) En aquest període podem distingir els següents segles: Segle XIX: Conegut com l'època Romàntica, que va ser la precursora dels artistes impressionistes i postimpressionistes. Segle XX: Característic per les Avantguardes. Moviments artístics de poca durada i diferents entre si. Algunes de les Avantguardes més conegudes són el Cubisme, l'Expressionisme o el Surrealisme. Durant aquest segle també es va desenvolupar el famós Pop-Art el principal exponent del qual era Andy Warhol. MESOPOTAMIA Considerada el bressol de la civilització i entre els seus desenvolupaments culturals més significatius es troben els primers exemples d'escriptura i la construcció de temples a gran escala. A les terres de l'Eufrates i el Tigris es van desenvolupar dues civilitzacions de fonaments diferents que van suscitar unes manifestacions artístiques de valors oposats: Sumeris – Accadis al sud i Assiris al nord. Descoberta principal és l’arc arquitectònic. Com que no tenien fusta ni pedra, construïen amb fang (maons) A destacar els Ziggurats, gran temple-ciutat piramidals esglaonats i l’escultura en relleu. Ziggurat d’Ur. (Iraq) Porta d’Ishtar (Babilonia 580aC) Entrada al Palau de Dur Sharrukin 2 Lammasus Codi d’Hammurabi 1750 aC La Lleona Ferida. Palau de Nínive SVII aC GRÈCIA CLÀSSICA (500-323 Ac) Etapa d’equilibri i perfecció en l’art, que s’inicia amb l’hegemonia d’Atenes, arran de les Guerres Mèdiques, i s’acaba al final del regnat d’Alexandre el Gran. El centre d’interès principal de la cultura grega era l’home en totes les seves facetes: física, intel·lectual, moral i religiosa. Protàgores: “l’home és la mesura de totes les coses” defineix perfectament l’antropocentrisme cultural grec. És també l’època dels grans filòsofs: Pitàgores, Sócrates, Plató... i dels grans dramaturgs com Eurípides o Aristòfanes. El seu concepte racional de la bellesa exigia que cada part de l’edifici estigués en proporció i harmonia amb el conjunt. D’aquí en va sorgir el fonament d’ordre arquitectònic. L’arquitectura grega arriba al seu moment de màxima perfecció i plenitud (Ex.: Partenó, Erectèon i Teatre d’Epidaure) Dòric S.VII aC Jònic S.VI Corinti S. IV aC Escultura - Miró va iniciar un període de gran creació dins l’escultura grega. “Discòbol” - Policlet va aconseguir amb la seva obra un model masculí basant-se en la teorització i l’aplicació de noves normes de composició: el cànon, el contrapposto, que es veuen reflectides en el “Dorífor”. - Fídies es va fer càrrec de la direcció de les obres de reconstrucció de l’Acròpolis, destruïda durant les Guerres Mèdiques i va treballar en el moment més esplendorós de la història d’Atenes. “Fris de Panathenees” - Praxíteles, autor dels primers models de figures femenines, va treballar en el darrer període de l’època clàssica. Va aplicar el principi del contrapposto de Policlet aconseguint que la figura descrigui una lleugera corba (coneguda, en les seves escultures, com la corba praxitel·liana). Ex.: “Hermes amb Dionís infant”. La Victoria de Samotracia 190 aC Laocoont i els seus fills. Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes 27 dC Pintura: Poques obres conservades. La major part decorativa a ceràmica ROMA Deutora evident de l’art grec, aconsegueix estil propi al S.I amb les característiques següents: • Pragmatisme: Caràcter pràctic i funcional que desenvoluparà l’arquitectura cap a una vessant més funcional (ponts, aqüeductes, calçada,...) • Perfeccionen l’arc de mig punt mesopotàmic amb les doveles. • Art propagandístic i commemoratiu: Encàrrecs de qui paga que portarà a un Colossalisme oficial. (Estàtues, arcs de Triomf, columnes triomfals...) Naumàquies: Representació de batalles navals • Edificis: Mausoleu, basílica, teatre, amfiteatre, circ, termes, ... Castell Sant Àngelo: Mausoleu • En resum: els tres principis de Viturbi: Solidesa, utilitat i bellesa. d’Adriano Art Islàmic Inici de la fugida de Mahoma de la Meca a Medina el 622 (La Hègira) fins l’actualitat. A la península Ibèrica va del 711 fins el 1492. Comença a l’Aràbia i s’expandeix cap a Síria, Bagdad i pròxim orient fins l’Indus a l’est i al nord d’Àfrica i la Península Ibèrica cap a l’oest Arquitectura Els tipus principals de construccions de l'arquitectura islàmica són: la mesquita, la tomba, el palau i el fort; encara que també van destacar edificacions de menor importància com els banys públics, les fonts i l'arquitectura domèstica. Es diu que la columna, l'arc i la cúpula són la "santíssima trinitat" de l'arquitectura islàmica, ja que les tres juntes són característiques que li donen bellesa i originalitat. Principals obres: Mesquita de Còrdoba: s’inicia el 786 sobre basílica hispanoromana de Sant Vicens Màrtir 1300 columnes i 365 arcs. Los Reales Alcázares de Sevilla: són un conjunt d'edificis palatins, construïts en diferents èpoques a partir del 914 a l'alta edat mitjana, on es superposen múltiples estils, des de l'art islàmic dels seus primers habitants, el mudèjar i gòtic del període posterior. Destaquen «el Patio de las Muñecas», «el Patio de las Doncellas» o «la Sala de los Azulejos» La Giralda: antic minaret de la mesquita almohade de Sevilla de 94m, està constituïda per diversos cossos diferenciats, encara que perfectament units, mostrant un exemple perfecte de la riquesa del gresol de cultures existent en la ciutat. El cos musulmà és el més antic, va ser construït el 1184. Es puja per una consecució de 35 rampes, que permetia la seva ascensió a caball. La corona «El Giraldillo» penell del 1568 Rèpliques a l’Arboç i a Kansas City (agermanada amb Sevilla) La Torre del Oro: torre militar albarrana (separada de la resta de la muralla) de 36m d’alçada. Construida en tres etapes diferents en els segles XIII, XIV i XVIII. El nom li ve de l’aspecte que tenia en reflectir el sol a l’aigua del Guadalquivir sobre les rajoles que la cobrien. La Alhambra és una ciutat palatina, formada per un conjunt de palaus, jardins i fortalesa defensiva que formen un tot. Una teoria explica que la paraula Alhambra té el seu origen en la paraula àrab “Al-Hamrá” que significa «castell vermell» Les primeres referències de la Alhambra daten del segle IX, quan en 889 Sawwar Ben Hamdun va haver de refugiar-se en la Alcazaba. En el segle XIII, amb l'arribada de Mohamed ben Al-Hamar, primer monarca nassarí, es va fixar la residència reial al castell de la Alhambra, marcant l'inici de la seva època de major esplendor. Segons l'Alcorà, als homes que seguissin les seves doctrines se'ls podria premiar amb un paradís en la terra on tots els seus desitjos serien satisfets i aconseguirien la felicitat, dins de la qual es troba la contemplació de la bellesa a través dels sentits. La Alhambra va ser concebuda per a proporcionar a l'home sensacions agradables: Auditives: amb el córrer de l'aigua. Visuals: la llum i el color. Olfactives: els jardins. L’ Alhambra de Granada des del mirador de l’Albaicín És el segon monument més visitat a Espanya amb més de 2.7M de visitants. Renaixement Moviment cultural de caire humanista de transició de l’edat mitjana i la Moderna entre els segles XV I XVI sorgit a la Florència dels Mèdici, que s’espandirà per l’Europa occidental, impregnant totes les arts. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme i una ciència moderna. Dues etapes bàsiques, el Quattrocento (S.XV) i el Cinquecento (S.XVI). Arquitectura: moment de ruptura a la història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic, sustentada en dos pilars, l’Humanisme i el Classicisme i el fet que els artesans anònims que construïen edificis, ara són tècnics arquitectes especialitzats. Santa Maria del Fiore San Lorenzo de Fiore San Pietro in Montorio San Pedro Vaticano Galeria Uffizi Palau Generalitat Pintura Unitat de la composició, de la perspectiva, de l'anatomia i la morbidesa muscular i de la bellesa exterior física. Perspectiva, proporció, anatomia i el descobriment i l'ús de l'oli, faran una manera de pintar més realista que no s'havia donat abans. Sorgiran diferents escoles per tota Europa, a part de la pintura italiana tenim la flamenca, l’alemanya, l’holandesa o la francesa. El Naixement de Venus de Sandro Botticelli L’Escola d’Atenes de Rafael Capella Sixtina de Miquel Àngel Escultura Procés de recuperació de l'escultura de l'Antiguitat clàssica. El cos humà va representar la Bellesa absoluta, ja que la correspondència matemàtica entre les parts es trobava ben definida, i el contrapposto va ser utilitzat constantment des de Donatello a Miquel Àngel. En aquesta època es va donar pràcticament l'alliberació de l'escultura del marc arquitectònic. La Pietat, el David i Moisès de Miquel Àngel i el David de Donatello Leonardo di Ser Piero Da Vinci 1452-1519 Arquetip i el símbol humà del Renaixement, un geni universal, un filòsof humanista amb una curiositat il·limitada, i una gran força creativa. Ha estat considerat com un dels pintors més destacats de tots els temps i potser la persona més polifacètica i talentosa en un major nombre d'àmbits diferents. La Giocconda, L’últim sopar, l’home de Viturbi o la Mare de Dèu de les Roques son les seves obres pictòriques més importants. Mona Lisa? Lisa Gherardini Técnica característica? Sfumato Destaca també la seva faceta de científic, pensador, naturalista, arquitecte i inventor. Compta amb dissenys de bombes hidràuliques, de mecanismes amb maneta, d'ales per als obusos de morter o prototips d’helicòpters, canó de vapor, també el del submarí, diversos autòmats, el carro de combat, l'automòbil, flotadors per a caminar sobre l'aigua, la concentració d'energia solar, la calculadora, l'escafandre amb casc, el doble casc dels vaixells o el rodament mecànic. L'atribució de la invenció de la bicicleta és controvertida. La tomba de Leonardo és al castell d'Amboise a França. BARROC Període històric i cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle XVII i els inicis del segle XVIII (entre el Renaixement i el Neoclàssic). Va influir la literatura, l’escultura, la pintura, l’arquitectura i les arts escèniques. Finals del XVI període de crisi econòmica, política i religiosa (Contrareforma) provocarà exacerbació religiosa. En l’arquitectura apareix l’estil rococó i destacarà Bernini com a constructor i l’Hôpital des Invalides a Paris. Columnata de la plaça de Sant Pere al Vaticà de Bernini La pintura barroca es preocupa més per la forma que pel fons i sorgeix el tenebrisme. Es desenvolupen nous gèneres com la natura morta (bodegones) o els paisatges. El color, la llum, el moviment, profonditat, perspectiva i volum seran elements identificatius. Les tres Gràcies Rubens Sagrada Família de l’ocellet Murillo Lliçó d’anatomia Rembrandt Las Meninas Velázquez El Sant enterrament Caravagio Santa Casilda Zurbarán La rendición de Breda Velázquez L’escultura barroca és naturalista (tal com és sense idealitzacions) i s’integra novament en l’arquitectura. Busca el moviment amb línies complexes com l'helicoïdal o serpentinata. El prinicipal autor del barroc serà Bernini Èxtasis de Santa Teresa Apolo i Dafne David La font del Tritó El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. S'associaran els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó. En arquitectura desapareix progressivament la religiosa i es construeixen edificis públics amb finalitat civil: biblioteques, museus, pòrtics, etc. Napoleó, per exemple, amb un ànim propagandístic, emula l'arquitectura romana (Arc de Triomf París). A destacar l’obra de Teodor Ardemans (Granja de Sant Ildefons) o Juan Villanueva (M.Prado) Pintura Neoclàssica Predomini de dibuixos sobre el color amb predilecció pel retrat i els temes mitològics. Els pintors principals del neoclassicisme seran Goya o Jaques Louis David Los fusilamientos del 3 de mayo, La família de Carlos IV, Els Capricis o Saturn devorant un fill de F. Goya La mort de Marat Jaques-Louis David Napoleó creuant els Alps i Les Sabines Jacques-Louis David A partir del S.XIX els estils és diversifiquen en el temps i territori. Els més significatius són: Impressionisme Moviment fonamentalment pictòric que podem identificar amb les figures de Claude Monet, Edgar Degas, Eduard Manet i Auguste Renoir . És a dir, els impressionistes són un grup relativament reduït de pintors francesos. Tanmateix, també trobem un cas excepcional dins del món de l’escultura amb la figura d’Auguste Rodin. La catedral de Rouen. Monet La classe de dansa. Degas Le Pont Royale Pissarro Esmorzar campestre. Manet El Pensador de Rodin Les banyistes. Renoir Post-Impressionisme Posteriorment a aquesta cronologia, en el tombant de segle encara trobarem pintors molt influenciats per l’impressionisme (Cézanne, Gauguin, Tolouse-Lautrec, Van Gogh, Munch o Soroya), artistes que en seran hereus i continuadors del moviment, però només en part, perquè els matisos personals que introduiran en les seves composicions pictòriques ja començarien a obrir les portes a les diferents avantguardes del segle XX. Els jugadors de cartes. Cezane Munch:El Crit Van Gogh: Autorretrat Girasols Nit Estelada Tres figures tahitianes. Gaugin Le Moulin Rouge. T. Lautrec Modernisme Entre 1890 i 1910 va difondre’s per Europa un nou moviment artístic molt original: el modernisme o art nouveau, que va tenir l’expressió més important en el camp de l’arquitectura, però també va influir moltíssim en la decoració, i en un moment determinat va arribar a inspirar d’una o altra manera totes les manifestacions artístiques inspirat en la natura i la importància de l’artesania. A Catalunya el Palau de la Música (Doménech i Muntaner), la Sagrada Familia, La Pedrera o el Parc Güell (A. Gaudí) Quant a escultura El Desconsol de Llimona i en pintura La Càrrega de Ramón Casas o els Jardins d’Aranjuez de Santiago Rusiñol Cubisme Set anys (1907-1914) van ser suficients perquè un nombre important d'artistes, encapçalats per Picasso, Braque o Gris, canviessin la percepció de l'objecte i traslladessin tota la seva complexitat a la superfície plana del llenç, descomponent els volums i revelant la seva estructura interna. Ja no és un art d'imitació, sinó de pensament. Arlequí amb mirall de Picasso Las Meninas de Picasso El Guernica de Picasso Les senyoretes d’Avinyó Picasso El Portuguès de Braque Arlequí amb guitarra de Juan Gris La taula amb guitarra de J. Gris El Funcionalisme, en arquitectura d’inicis del S.XX, és el principi pel qual l'arquitecte que dissenya un edifici hauria de fer-lo basant-se en el propòsit que tindrà aqueix edifici. Ferro i formigó armat seran la base i apareix la figura de l’enginyer com a contrapunt de l’arquitecte. L’ Art Abstracte estil artístic que va sorgir a l'inici del S.XX i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX. En pintura destacaran Mondriain o Kandinski i en escultura Moore, Calder o Gargallo. Tableau II. Mondrian Groc vermell i blau. Kandinsky Segment blau. Kandinsky Guerrer caigut. Henry Moore El Surrealisme Moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests. Va ser creat el 1924 a partir, i al voltant, del Manifest surrealista d'André Breton. Busca l'alliberament de la ment i emfatitza les facultats imaginatives de l'inconscient. Afecta a l’escriptura i la pintura i els seus autors més rellevants seran: Salvador Dalí Figueres (1904 – 1989) El Gran Masturbador La persistencia de la memoria Noia a la finestra Joan Miró Giorgio de Chirico La conquesta del filòsof La migdiada Art Contemporani Normalment s'utilitza per referir-se a les pràctiques artístiques i obres produïdes a partir de la dècada dels seixanta del segle XX i fins als nostres dies, sobre tot en el camp arquitectònic i pictòric. Josep Lluís Sert Fundació Miró Palau Sant Jordi. Isozaki Ciudad lineal Madrid Arturo Soria Ciudad Radieuse Le Corbusier Walden 7. Ricardo Bofill Arribarà a d’altres disciplines com la pintura amb Warhol o Hockney com a referents A Bigger Splash. David Hockney Latas de sopa Campbell. Andy Warhol The Shot Marilyns. Andy Warhol Museus del món Louvre a París Museus Vaticans CV-Roma Museu Britànic a Londres Museu Metropolità d’Art Nova York Museu d’Art Modern MOMA Nova York Galeria Nacional d’Art Washington Centre Pompidou París Museu del Prado a Madrid Museu d’Orsay París L’Hermitage Sant Petesburg Centre d’Art Reina Sofia a Madrid Galeria dels Uffizi Florència Museu Van Gogh Amsterdam Galeria de la Academia Florència Museu del Pèrgam Berlín Guggenheim de Bilbao Galeria Belvedere Viena Galeria Borghese Roma Fi Gràcies per la vostra atenció...