ExamenT1
Anuncio
Examen filosofia 1rBatx Unitat 1. Filosofia, ciència i altres models de coneixement. 1 La pregunta pel sentit de les coses i els models d’explicació de la realitat 1.1 La pregunta pel sentit de les coses Friederich Nietxsche (filòsof alemany s.XIX): “l’ésser humà és un animal malalt”. diu que no es conforma amb la simple idea de poder satisfer les seves necessitats bàsiques, i que a més d’això ha de trobar-li un perquè i poder intentar-lo relacionar amb la seva pròpia vida. Desig de saber aquesta necessitat d’atribuir sentit a les coses i vida pròpia te trets característics: - - - “Sembla” mancat de tot valor vital: cert sentit un luxe o anomalia, no sabem que hi hagi cap altre animal que s’ho plantegi com nosaltres i això no els impossibilita el desenvolupament de la seva vida. És problemàtic: Situació d’angoixa perquè no trobem respostes que ens satisfacin o descobrim que les respostes vàlides són errònies. (ha de trobar una resposta raonable que li sembli convincent.) És inevitable: l’ésser humà no podria deixar de pensar i tornar a la pura animalitat. Jean-Paul Sartre (filòsof s.XX): “estem condemnats a ser lliures”. ens diu que el sentit que li donem a les coses, és allò que escollim. Però ens diu que és una elecció que no podem evitar. Siguin les coses o sentit que donem a la nostre vida, sempre en ultima instància. Analitzar possibilitats , la nostra pròpia opció: sentit que nosaltres vulguem donar a la nostra vida i coses. 1.2 Què ha fet possible aquesta pregunta? (Bases antropològiques que possibiliten la pregunta: allò que ens diferencia de la resta dels animals) Aquesta actitud humana, porta a la persona a intentar conèixer i explicar tot allò que l’envolta, hi ha una raó biològica. El fonament es troba en la capacitat que posseeix ésser humà per modificar entorn. Aquesta capacitat també és present en altres animals. Animals construeixen el seu món interaccionant amb medi i s’adapten a les noves condicions, viuen una realitat merament biològica. Com ho fan? - - - Tenen relació d’immediatesa amb els seu entorn, per resoldre problemes, nomes utilitzen elements presents en el seu entorn, objectes naturals, relació amb aquests es ús immediat, no els conserven ni els van perfeccionant al llarg del temps. Allò que un individu pugui aprendre, generalment mor amb ell, atès no tenen altres mitjans de transmissió, raons per les quals les seves formes de vida es mantenen pràcticament invariables. D’alguna manera modifiquen entorn construint nius, marcant territoris, pel que sabem, no han creat una cultura. Ésser humà en canvi, capaç de crear cultura. Construeix el seu món a partir de la seva capacitat de pensar abstractament i desenvolupament llenguatge. Examen filosofia 1rBatx Trets que diferencien resta animals: - - Ha après a fabricar instruments artificials, implica modificació objectes naturals segons finalitat preestablerta, conserva i va perfeccionant. Desenvolupament llenguatge articulat i pensament conceptual, ha permès transmetre el seus coneixements a altres membres de l’espècie perquè així amb el temps els coneixements s’han anat acumulant i han permès canviar la forma de vida de l’espècie Ésser humà, únic animal capaç de pensar llenguatge per articular simbòlicament la seva experiència. 1.3 La gènesi de la pregunta i la resposta: models d’explicació de la realitat: Creació cultura, va tenir com a objectiu el domini de l’entorn i resolució dels problemes imminents (aixoplugar-se cova, fer foc, preparar trampes, fabricar eines...), un cop resoltes aquestes necessitats bàsiques, obrir nou horitzó. Així sorgeix ésser humà necessitat de trobar explicació fonaments naturals. D’aquesta manera, es produeix canvi qualitatiu, procés acumulatiu va provocar salt preguntes motivades per produir coses útils. Per respondre a aquestes preguntes l’ésser humà ha elaborat diferents models d’explicació. - Explicació mítica: mite i religió. Explicació racional: filosofia i ciència. Objectiu comú: explicar la realitat i la vida humana amb intenció de trobar sentit. La diferència entre cadascun d’aquest models: - Esquema mental, entén realitat de manera determinada partint d’uns pressupòsits concrets. Manera elaborar respostes, assignen valor de veritat determinat. Incidència en la forma de vida: utilitzat per donar resposta a les seves recerques de sentit. 1.4 Models mítics d’explicació de la realitat: el mite i la religió Durant major part història de l’espècie humana, les explicacions sobre natura i societat van tenir caràcter mític. (els moviments religiosos segueixen aquest model explicatiu) Exemples propers de discurs mítics mitologia clàssica (grega i romana) i religions com cristianisme, islam, judaisme o budisme. Model de comprensió i explicació de la realitat En la dimensió teòrica, la clau interpretativa per explicar enigmes, a partir intervenció d’éssers de caràcter sobrenatural. (déus, forces naturals divinitzades o, éssers humans extraordinaris (Herois)) Examen filosofia 1rBatx Mite, es recull en un conjunt de narracions que prenen la forma d’un relat fabulós. Té lloc en un passat remot i quasi sempre imprecís. Mites poden tractar d’explicar fenòmens naturals (origen i formació univers), servir de fonament per explicar l’origen de la comunitat (fundació ciutat) o habilitat humana (invenció tècnica mite Prometeu) Dimensió pràctica: - El discurs mític es complementa amb ritus o cerimònies (expressió comunicació sobrenatural) prescripcions ( conjunt obligacions o mandats) Prohibicions morals. Pressupòsits que parteix: - Protagonisme del que és sobrenatural: en el mite, les forces i elements naturals (foc, vent...) són personificats i divinitzats. Model antropomòrfic: interpreta acció d’aquestes forces seguint el patró de conducta humana. Dotades de: voluntat, necessitats passions i desitjos (similars humans). Model màgic: atès que allò que succeeix en la natura i nostre futur és determinat pels desitjos dels déus. Són les forces que condueixen l’univers. Fonamental intentar establir comunicació per conèixer intencions i aconseguir-ne el favor. Manera d’elaborar les seves respostes i valor que els assignen - Revelat: d’on surten les respostes que el mite ofereix? fruit de la inspiració del poeta en el mite o revelació que Déu fa al profeta en la religió. Irracional i acceptat per la fe: en que ens basem per acceptar-les? Dogmàtic: quina és la possibilitat de posar-les en qüestió o de dubtar-ne? Es presenten com a veritats absolutes. Incontrastable: és impossible de comprovar. Simplista: és molt senzill. 1.5 Models racionals d’explicació de la realitat: la filosofia i la ciència Primers que van elaborar un saber racional, van ser els primers filòsofs. En els seus inicis, la filosofia apareix com manera d’explicar el món contraposada al saber mític. Saber filosòfic i científic, filosofia i ciència, neixen juntes i es mantenen així fins revolució científica dels segles XVI i XVII. - Model de comprensió i explicació de la realitat En la dimensió teòrica, la clau interpretativa, és explicar els enigmes que es planteja l’ésser humà a partir de l’elaboració de teories abstractes que interrelacionen diversos conceptes. El seu pressupòsit fonamental és el naturalisme. Examen filosofia 1rBatx Dimensió pràctica: - Reflexionar sobre com ha de ser la nostra conducta amb els altres (ètica) Com s’ha d’organitzar i gestionar la nostra vida en societat (Política) Manera d’elaborar les seves respostes i valor que els assignen 1- Racional: resultat de la combinació entre l’observació de la natura (sentits) i la reflexió racional (raó) a la recerca de regularitats (indagació racional). 2- Justificat: davant la fe o la creença, el saber racional busca justificar les seves afirmacions, a través d’argumentacions o raonaments. 3- Crític: es caracteritza perquè revisa i contesta les seves teories. Examen filosofia 2 1rBatx El saber filosòfic 2.1 El pas del mite al logos: la gènesi del saber racional Naixement filosofia, es va produir al segle VI aC a l’Antiga Grècia, a la ciutat de Milet (costa jònica, actualment Turquia). Primers filòsofs, criticaven saber mític com forma d’explicació de la realitat, i el van substituir per saber racional. (Pas del mite al logos) En realitat, es tractava de traslladar impuls racionalitzador que havia sorgit de l’intent d’ordenar nou espai polític i social creat de la polis (ciutat-estat) a la investigació natura (physis). A Milet: es substituïa la força i el llinatge com a eina per prendre decisions sobre assumptes polític per l’argumentació i la paraula (logos) Aquests filòsofs denominats presocràtics, es van haver d’enfrontar al repte de buscar primeres explicacions sobre origen univers (cosmogonia) i estructura i funcionament (cosmologia). Només amb l’ajut de la raó i l’observació 2.2 L’origen de la filosofia: l’admiració i el reconeixement de la pròpia ignorància Filosofia va sorgir del mateix desig de buscar un sentit a les coses que va generar el mite però des de pressupòsits racionals. Des d’antic, els filòsofs van situar a l’origen de la filosofia dos elements: - Admiració i reconeixement de la pròpia ignorància. La creació de cultura en l’ésser humà, té una funció; satisfer les seves necessitats vitals urgents. A mesura que domina entorn, es creen condicions necessàries per poder contemplar la realitat d’una manera nova i ens presenta el seu ésser com un enigma, com alguna cosa que ens sorprèn. L’ésser humà veu en l’aigua allò que sadolla la seva set. I intentarà proveir-se’n i assegurar-se que mai no n’hi mancarà. Aquell que ja ha aconseguit això pot observar-la i admirar-se del seu ésser. La filosofia necessita aquest temps que proporciona les necessitats vitals cobertes. “No pot filosofar aquell que viu urgit per la necessitat immediata” Mantenir capacitat d’admirar-se o de sorprendre’s davant les coses, és tret fonamental de l’actitud filosòfica. Aquell que s’admira o sorprèn reconeix la seva pròpia ignorància, té consciència que no posseeix saber. El reconeixement de la nostra pròpia ignorància, el motor del nostre pensament, el que porta a intentar trobar les respostes. Per tant, el reconeixement de la pròpia ignorància va unit al desig del saber. La necessitat de la filosofia Els sabers més valorats son aquells que creiem pràctics i útils, aquells que ens poden facilitar i millorar la vida de manera immediata. Examen filosofia - 1rBatx La ciència ( ens proporciona el coneixement general sobre el món i sobre nosaltres mateixos) . La tècnica ( ens dota aquells instruments que ens poden fer la vida més fàcil, divertida o duradora). Naixem i vivim, però necessitem donar sentit a la nostra vida, definir-nos com a persones, relacionar-nos amb els altres... 2.3 El sentit de la filosofia Per a què serveix, i quina es la seva funció o el seu sentit? El significat etimològic del terme La paraula grega philosophia prové del phileo (amor) i de sophia (saviesa),podria traduir-se per amor a la saviesa, i en gran part recull actitud pròpia del filòsof. El primers filòsofs es van autodenominar en una actitud d’humilitat. Si aquests es trobaven en possessió del saber, el philosophos es declarava amant del saber i reconeixia que encara estava en procés d’assolir-lo. La filosofia com a crítica del saber comú Primeres virtuts del saber filosòfic, és que ens permet passar d’un saber comú acrític a un saber crític racionalment justificat. Des que naixem i mitjançant l’educació, aprenem la manera de com s’interpreten i valoren les coses i la pròpia vida. És el que denomina saber comú. A mesura que creixem, tenim experiències i adquirim nous coneixements, i ens adonem que moltes de les idees assumides no són vàlides per a nosaltres o no tenen fonament. És així com comencem a dubtar-ne i les sotmetem a la crítica des de la raó. Qüestionar el que hem après, la nostra manera de ser, els valors o la vida pròpia pot ser problemàtic i pot crear-nos pors i inseguretats. Les noves idees, se n’ha d’acceptar la provisionalitat, fer-ne revisió constant mentre avancem en la nostra experiència i anem adquirint nous coneixements. Saber filosòfic, es converteix en una eina que ens pot ajudar en viure intel·lectualment i moralment sense tenir una concepció tancada i dogmàtica del món. La filosofia com a saber justificat, obert i constructiu Tret essencial: l’ús de l’argumentació. No és només com formula preguntes, sinó també com les respon. Justifica raonadament tant les seves crítiques com les seves propostes. L’actitud filosòfica no es conforma amb la simple expressió d’idees ni amb les meres creences. La construcció del saber filosòfic es caracteritza per un discurs obert a altres opinions i postures davant les quals manté actitud respectuosa i atenta. L’actitud del filòsof consisteix a escoltar les Examen filosofia 1rBatx altres opinions i en el cas que siguin millors que les seves, acceptar-les com a més ben justificades. Es tracta de reflexionar amb profunditat sobre aquestes qüestions atent i sospesant les raons dels uns i dels altres, la veritat humana és una construcció social i col·lectiva. La filosofia com a capacitat de suscitar noves preguntes Virtuts que s’atribueixen al saber filosòfic és la seva capacitat per formular noves preguntes, per mirar les coses des de nous punts de vista, descobrir nous problemes, nous horitzons i acció dels éssers humans. - Filòsof i matemàtic anglès Bertrand Rusell (1872-1970). De vegades, el que és fonamental de la filosofia no són les respostes, sinó la capacitat que té per suscitar-nos dubtes i obrir interrogants que facin avançar-ne el coneixement. 2.4 L’especificitat del saber filosòfic Ciència i filosofia, tipus de saber racional. - Saber filosòfic, vol donar explicació de la realitat en la seva totalitat. En ciència, enfocament és sempre d’una part de la realitat i des d’una determinada perspectiva. És centra en una àrea de la realitat. En filosofia, l’enfocament és sempre general. En les ciències acostuma a existir un model de ciència normal que implica una manera comuna d’entendre el que és científic, uns pressupòsits teòrics i una determinada concepció del mètode. En canvi, en la filosofia, la manera de concebre-la i el seu mètode varien en el temps. Podem dir, que fins a la modernitat, la filosofia es concep com un saber que intenta donar respostes a la pregunta sobre què és la realitat, a partir es constitueix en una crítica del coneixement humà, en l’època contemporània, en una reflexió sobre el llenguatge. Alguns corrents conceben la filosofia com una activitat d’anàlisi conceptual, d’aclariment del significat i d’ús dels nostres conceptes i idees. Així com la reflexió crítica sobre altres sabers o produccions humanes. - Saber teòric: ideologies, religions, mite o ciència. Pràctic: moral o política. Productiu: tecnologia o art. La ciència, té un cert consens pel que fa a les respostes que troba mitjançant les seves lleis i teories. Tenen un conjunt d’afirmacions “provades” i acceptades per la comunitat científica. Els sistemes filosòfics, es fan propostes alternatives quasi sempre excloents entre si, que poden servir per reflexionar sobre qüestions fonamentals que planteja l’esser humà. Examen filosofia 1rBatx Hi ha qüestions que sent inevitables per l’ésser humà són irresolubles des de la ciència - Com hem de viure Quin sentit pot tenir la vida Com hem d’actuar en relació als altres. Davant d’aquestes preguntes, una possible resposta pot ser la d’un mite o religió. Però la filosofia ens ofereix l’alternativa del saber racional, crític i fonamental. Aquestes respostes seran provisionals i estaran obertes a noves propostes Examen filosofia 3 1rBatx La ciència 3.1 L’origen i el desenvolupament de la ciència La ciència, com a model d’explicació racional de la realitat, sorgeix al mateix temps que la filosofia i com un saber indistint. Filosofia i ciència compartien objecte i mètode però a partir de la revolució científica dels segles XVI-XVII les diverses ciències es van diferenciar progressivament i es van separar de la filosofia. La filosofia de la ciència, a partir de les teories de Thomas s. Kuhn (1922-1996) com a coneixement científic ha anat variant amb el temps. Kuhn parla d’un estat inicial de presciència que convivien diversos models de ciència i utilitzaven mètodes i instruments diferents; una activitat diversa i desorganitzada. La Comunitat científica va estructurar visió unitària de la ciència; ciència normal o paradigma científic. Aquest model de ciència normal estaria definit per uns supòsits teòrics generals sobre la realitat i per un conjunt de lleis i tècniques que defineixen quin coneixement és científic i en que consisteix la comunitat científica. Partint d’aquests pressupòsits i instruments, desenvolupen la seva activitat investigant i explicant alguns aspectes importants de la natura o societat. El model o paradigma, és desenvoluparà en el temps, i anirà explicant aspectes de la realitat. Hi haurà un moment en el que hi haurà fets que no siguin capaços d’explicar i problemes que no podran resoldre amb la manera de entendre la ciència, aleshores entrarà en crisi. Quan és proposen nous pressupòsits, nous mètodes i una nova manera de entendre la ciència, sorgeix un nou mètode. Es produeix una revolució científica quan el nou mètode aconsegueix resoldre els nous problemes i també aconsegueix explicar els vells. 3.2 Què és la ciència? Trets generals de les ciències Intentar definir què és la ciència resulta complex, i el coneixement científic és un tipus de saber que implica múltiples aspectes. Partim d’una noció general, aquesta ens permetrà introduir els múltiples aspectes progressivament. Indicarem a la vegada quins són els trets comunes a les ciències. Ciència: una activitat humana que dóna lloc a “un cos sistemàtic i organitzat de coneixements que fa ús de lleis o principis generals” Marx W. Wartofsky” La ciència com a construcció social Primer aspecte que cal destacar, és activitats social complexa desenvolupada en centres d’investigació privats o estatals que es denomina comunitat científica. És important tenir Examen filosofia 1rBatx present trets psicològics d’aquestes comunitats, ja que les investigacions que es faran dependran dels seus interessos i de les seves fonts de finançament. Estan condicionades pels valors i creences (tan científiques com extra científiques) i també pel grau de cooperació i per la competència. La ciència com a cos sistemàtic i organitzat de coneixements Primer es determina el seu objecte, el tipus de fets que tracta de descriure i explicar. Per fer-ho de manera sistemàtica i organitzada haurà de definir el tipus de realitats que són els subjectes d’aquests fets, descrivint les propietats. Definició d’un sistema: < A, P, R > A: conjunt d’objectes o entitats. (defineix aquella parcel·la de la realitat que es vol conèixer o estudiar) P: Conjunt de propietats. R: Conjunt de relacions. Després de determinar l’objecte i definir el sistema, s’han de buscar regularitats. D’aquesta manera a més d’obtenir una explicació podem preveure-la. Per buscar aquestes regularitats, hem de recórrer el mètode científic, i explicar-les mitjançant hipòtesis científiques. Si són generals i importants es convertiran en lleis científiques. La ciència com a model d’explicació i predicció Hi ha dues característiques que volem destacar que fan que sigui un model de saber potent i efectiu: la seva capacitat per explicar i predir fets. La ciència pretén fer intangible per l’ésser humà el funcionament de la natura i societat. Investigació científica, objectiu: comprendre aquest funcionament i explicar-lo a través de les seves lleis i teories. Aquest coneixement científic, ens permet anticipar, preveure fets futurs. La ciència en la seva aplicació pràctica Capacitat de poder explicar i predir la ciència, la que condueix a la seva dimensió pràctica, els seus coneixements són la base per al desenvolupament de la tècnica i tecnologia. La ciència com a coneixement objectiu Trets fonamentals coneixement científic, és la seva objectivitat: Explicacions científiques, exposades en llenguatge precís (termes matemàtics) i manera sistematitzada. Fets que han de ser coneguts mitjançant observació i produïts a través d’expermients. Afirmacions, es justifiquen mitjançant la comprovació experimental. Examen filosofia 1rBatx La ciència com a marc conceptual o paradigma En les lleis i principis generals s’inclouen: Descriuen funcionament mateixa ciència. Manera determinada d’entendre activitat científica. Supòsits teòrics generals referits a la manera de entendre la realitat, serveixen de marc conceptual general per a la investigació científica. Conjunt de lleis i teories científiques, intenten descriure i explicar diferents parcel·les de la realitat. 3.3 Classificació de les ciències Es fa a partir de dos criteris: 1- La manera com estableixen les seves afirmacions o veritats 2- L’objecte del qual s’ocupen. Es distingeixen entre: 1- Ciències formals, aquelles que la veritat de les seves afirmacions pot ser determinada mitjançant mètode deductiu. Es constitueixen en sistemes formals axiomàtics. 2- Ciències empíriques, aquelles que estableixen la veritat de les seves afirmacions a través de les dades recollides a través de l’experiència i que han estat constatades mitjanant l’experimentació (mètode hipotètic deductiu). Segons l’objecte es divideixen en: a) Ciències naturals, aquelles que tenen per objecte entitats de àmbit natural com(física, química, biologia...) b) Ciències socials o humanes, tenen per objecte ésser humà i entitats àmbit social com (sociologia, història, economia, psicologia, geografia, antropologia...) 3.4 El mètode científic Problemes més complexos de l’activitat científica és el mètode. Mètode hipotètic deductiu. La ciència comença amb problemes Segons Karl R. Popper (1902-1994), la investigació no comença amb la simple observació, sinó amb problemes, amb fets que criden l’atenció del científic. Formulació d’hipòtesis Per intentar trobar explicació, el científic proposa una hipòtesi que suposa existència relació o regularitat entre dos determinats fets. Tota hipòtesi per ser acceptable i considerada científica, ha d’estar ben formulada i no ha d’incloure ambigüitats ni contradiccions. Les hipòtesis científiques són conjectures sobre possibles relacions entre fets que s’intervenen. Examen filosofia 1rBatx Comprovació hipòtesis Un cop s’ha establert provisionalment, el pas següent es contrastar amb l’experiència. Això duu a terme dos passos: 1- Deducció de conseqüències a partir de la hipòtesi: la predicció Deduir conseqüències Ens preguntem què hauria de succeir si la hipòtesi fos certa. Per mitja del raonament deductiu, partint de coneixements previs que tenim i de la hipòtesi, deduïm una conseqüència, elaborem predicció. 2- Contrastació empírica de la hipòtesi: l’experimentació Per comprovar si predicció es compleix o no, se’n dissenya un experiment. Investigador hi intervé activament A l’hora de considerar els resultats, es important tenir en compte que l’observació es guiada per hipòtesi. Si un cop realitzat experiment, la predicció no es compleix, la hipòtesi queda refutada. Si predicció és compleix, hipòtesi queda corroborada provisionalment. Si la hipòtesi amb els experiments no es compleix queda refusada, sinó es diu corroborada. Formulació de lleis Quan una hipòtesi és suficientment general i important, ha estat sotmesa a diversos processos de comprovació, es considera com una llei científica. 3.5 Abast de les lleis i teories científiques Dir avui dia que alguna cosa està demostrada científicament, equival a donar-ho com a vertader. Hi ha dues maneres d’interpretar el valor de les lleis i de les teories científiques: 1- Realisme: Considera que les lleis i teories científiques descriuen el funcionament real de la natura i societat. Suposa realitat d’un cert ordre racional que relaciona fets amb uns altres. Ésser humà seria capaç de descobrir-ho i expressar-ho de manera rigorosa i precisa. Lleis i teories, un cop contrastades, passarien a ser confirmades i es considerarien com vertaderes. 2- Instrumentalisme: Considera que les teories científiques no pretenen explicar realitat ni descriure-la sinó que només per fer prediccions. Això implica que no direm que les lleis son vertaderes sinó que útils.
