Transexualidad: se sujeto tutelado a la autonomía de la voluntad

GRAU EN DRET
TRANSEXUALITAT: de subjecte
tutelat a l’autonomia de la voluntat
Anna de Nicolás Martínez
[email protected]
Data
Treball Final de Grau
Àrea d'especialització: Dret civil, constitucional, dret internacional públic
Director/a: Carles Grima
Curso 2019, 1r semestre
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Índex
RESUM ................................................................................................................................................... 4
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................ 7
ABREVIATURES I ACRÒNIMS ................................................................................................................ 10
1.
SUCCINTA APROXIMACIÓ A LA DEFINICIÓ DE TRANSSEXUAL......................................................................... 12
2.
BREU HISTORIA DE LA TUTELA LGTBIQ+ ................................................................................................ 14
3.
4.
5.
6.
7.
2.1.
Lleis a l’antiga roma ........................................................................................................... 14
2.2.
Edat Mitjana, Lleis a l’època visigoda i musulmana ........................................................... 15
2.3.
Llei als regnes hispànics ...................................................................................................... 15
2.4.
Lleis durant la monarquia hispànica ................................................................................... 16
2.5.
Segle XIX ............................................................................................................................. 16
2.6.
Lleis al s. XX, dictadura de Primo de Rivera i la segona República...................................... 16
2.7.
Lleis durant el franquisme .................................................................................................. 17
INICIS D’UN MOVIMENT SOCIAL ............................................................................................................ 17
3.1.
Magnus Hirschfield ............................................................................................................. 17
3.2.
Els disturbis de l’inici del canvi: 1966 Cafeteria Compton i 1969 Bar Stonewall Inn (EUA) . 18
3.3.
Repercussió dels disturbis dels EUA a Espanya ................................................................... 19
CONCEPTUALITZACIÓ ......................................................................................................................... 20
4.1.
Transsexualitat des de un punt de vista mèdic ................................................................... 20
4.2.
Aproximació històrica ......................................................................................................... 22
4.3.
Mes enllà de la visió occidental .......................................................................................... 23
CONTEXT ACTUAL .............................................................................................................................. 25
5.1.
Capitalisme neoliberal, les tesis de Foucault ...................................................................... 25
5.2.
Desafiant el sistema heteropatriarcal ................................................................................ 27
EL FENOMEN TRANS EN L’ESPANYA DEMOCRÁTICA ................................................................................... 30
6.1.
La defensa dels drets constitucionals ................................................................................. 30
6.2.
Evolució jurisprudencial: el camí del canvi a partir dels anys 80 ........................................ 32
MARC LEGAL VIGENT.......................................................................................................................... 34
7.1.
Marc normatiu .................................................................................................................... 34
7.2.
Llei 3/2007 i la inconstitucionalitat de l’article 1 a la STC 99/2019 .................................... 35
7.3.
Un model a aplicar. Llei 26.743 sobre Identitat de Gènere (Argentina) ............................. 37
7.4.
Estudi de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per a garantitzar els drets de lesbianes, gais,
bisexuals, trangèneres i intersexuals i per a erradicar la homofòbia, la bifòbia i la transfòbia........ 38
Anna de Nicolás Martínez
2
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
CONCLUSIONS...................................................................................................................................... 40
EPÍLEG.................................................................................................................................................. 44
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .......................................................................................................... 45
Llibres ................................................................................................................................................ 45
Articles de Revista ............................................................................................................................. 45
ANNEXOS ............................................................................................................................................. 47
ANNEX I. LEGISLACIÓ I JURISPRUDÈNCIA .......................................................................................................... 47
Legislació Internacional .................................................................................................................... 47
Legislació Estatal............................................................................................................................... 48
Legislació Autonòmica ...................................................................................................................... 49
Andalusia ...................................................................................................................................................... 50
Aragó ............................................................................................................................................................ 51
Cantàbria ...................................................................................................................................................... 51
Castella i Lleó ................................................................................................................................................ 52
Castella-la Manxa ......................................................................................................................................... 52
Catalunya ..................................................................................................................................................... 52
Comunitat de Madrid ................................................................................................................................... 53
Comunitat Valenciana .................................................................................................................................. 53
Extremadura ................................................................................................................................................. 53
Galícia ........................................................................................................................................................... 54
Illes Balears .................................................................................................................................................. 54
Illes Canàries ................................................................................................................................................ 55
La Rioja ......................................................................................................................................................... 55
Navarra ......................................................................................................................................................... 55
País Basc ....................................................................................................................................................... 55
Principat d’Astúries ...................................................................................................................................... 55
Regió de Múrcia ........................................................................................................................................... 56
Documents d’interès .................................................................................................................................... 56
Jurisprudència ................................................................................................................................... 56
Annex II. Entrevista amb Eugeni Rodríguez director de l’Observatori Contra l’Homofobia (OCH). ... 58
Annex III. Dos models: UTIG vs TRANSIT ........................................................................................... 63
Anna de Nicolás Martínez
3
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Transsexualitat: de subjecte tutelat a l’autonomia de la voluntat.
Anna de Nicolás Martínez ([email protected])
RESUM
La transsexualitat ha estat durant molt de temps incompresa. S'ha entès com un
extrem de l'homosexualitat. Caldrà esperar fins al segle XX perquè la
transsexualitat, entesa des d'un punt de vista mèdic, es diferenciï de
l'homosexualitat. El diagnòstic mèdic considera els dos casos com malalties
mentals. A la fi de segle XX es despatologiza l'homosexualitat i es bifurquen els
camins d'ambdues situacions. En l'actualitat, mentre es realitza el present treball,
la transsexualitat es continua considerant com una malaltia mental, i les persones
que la "pateixen" necessiten una tutela exterior per poder-se desenvolupar.
Cal esperar a principis de la s. XXI perquè aquest fenomen es reivindiqui com
una cosa connatural a la condició humana, la seva diversitat, i, per tant, es
fomenti la lluita per esborrar el seu estigma com "desordre mental". Tant des de
les instàncies internacionals com de les autoritats de caràcter local promou una
legislació que alleugi l'estigma d'aquesta imposició mèdica i jurídica en pro d'una
autonomia de la voluntat de la persona. Per la Organització de les Nacions
Unides (des d’ara, ONU), l'autonomia de la personalitat es reconeix com a
autoritat suficient, és l'inici al seu reconeixement com a criteri vàlid per a
autodeterminar la gestió de propi cos.
El present treball és un recorregut per aquesta transició de mentalitat, des de
l'antiguitat fins als nostres dies. S'incideix especialment en l'aspecte jurídic per
respondre a determinades qüestions com analitzar i contextualitzar la legislació
actual per comprovar si dona resposta als problemes. A la fi d'aquest recorregut
s'exposarà una possible proposta sobre el contingut d'una Llei adequada que
solucioni els problemes jurídics, personals i socials que genera la transsexualitat.
Paraules clau: Transsexualitat, despatologització, autodeterminació personal,
expressió de gènere.
Anna de Nicolás Martínez
4
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Resumen
La transexualidad ha sido durante mucho tiempo incomprendida. Se ha
entendido como un extremo de la homosexualidad. Habrá que esperar hasta el
siglo XX para que la transexualidad, entendida desde un punto de vista médico,
se diferencie de la homosexualidad. El diagnóstico médico considera ambos
casos como enfermedades mentales. A finales del siglo XX se despatologiza la
homosexualidad y se bifurcan los caminos de ambas situaciones. En la
actualidad, mientras se realiza el presente trabajo, la transexualidad se sigue
considerando como una enfermedad mental, y las personas que la “padecen”
necesitan una tutela exterior para poderse desarrollar.
Es necesario esperar a principios del s. XXI para que este fenómeno se
reivindique como algo connatural a la condición humana, a su diversidad, y, por
tanto, se fomente la lucha por borrar su estigma como “desorden mental”. Tanto
desde las instancias internacionales como de las autoridades de carácter local
promueve una legislación que alivie el estigma de esta imposición médica y
jurídica en pro de una autonomía de la voluntad de la persona. Para la ONU, la
autonomía de la personalidad se reconoce como autoridad suficiente, es el inicio
a su reconocimiento como criterio válido para autodeterminar la gestión del
propio cuerpo.
El presente trabajo es un recorrido por esta transición de mentalidad, desde la
antigüedad hasta nuestros días. Se incide especialmente en el aspecto jurídico
para responder a determinadas cuestiones como analizar y contextualizar la
legislación actual para comprobar si da respuesta a los problemas. Al final de
este recorrido se expondrá una posible propuesta sobre el contenido de una ley
adecuada que solvente los problemas jurídicos, personales y sociales que
genera la transexualidad.
Palabras
clave:
Transexualidad,
despatologización,
autodeterminación
personal, expresión de género.
Abstract
Anna de Nicolás Martínez
5
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Transsexuality has been misunderstood for a long time. It has been perceived as
an extreme to/ (within?) Homosexuality. It will not be until the XX century that
transsexualism, approached from a medical point of view, shall be told apart from
Homosexuality. Medical diagnosis considered both cases mental illness. In the
late XX century homosexuality is depathologizes and each situation takes a
separate path. Currently, at the time of producing this essay, transsexualism is
still being considered a mental illness and people who "suffer" from such are in
need of external protection to allow full development.
It was necessary to wait until beginnings of the XXI century for this phenomenon
to be reclaimed as something inherently natural to the human condition, its
diversity, and, therefore, is then encouraged to fight for the elimination of its
"mental illness" stigma. International institutions as well as local authorities
promote a legislation that relieves this medical and legal imposition stigma in
support a person free will autonomy. For the UN, the personality autonomy is
recognized as a suficient authority, is the starting point of its recognition as valid
criteria in order to achieve self-determination upon the management of ones own
body.
The present work is a journey through this mental transition, from the past to our
time. Special emphasis is placed on the legal aspect to answer certain questions
such as analyzing and contextualizing the current legislation to check if it answers
the problems. At the end of this journey a possible proposal will be presented
about the content of an adequate law that resolves the legal, personal and social
problems generated by transsexuality will be presented.
Keywords: Transsexuality, depathologization, personal self-determination,
gender expression.
Anna de Nicolás Martínez
6
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
INTRODUCCIÓ
En el present treball plantegem la qüestió de la tutela a la que han estat i
segueixen estant les persones transsexuals, també anomenades “trans”. El
gènere i el rol de gènere, tot y que han estat i són fonamentals per entendre la
societat, no haurien d’importar per entendre un determinat tipus de família i un
determinat tipus de repartiment de l'activitat social, (laboral, familiar, afectiva).
En el present treball prenem com a punt de partida la visió heteronormativa i
binària que la societat ha tingut i té durant gran part de la seva història. També
posem el focus en aquelles persones dissidents o simplement diverses que han
pagat la seva manera de viure patint el control, la marginació, el desterrament
social, l'exili, la pobresa, l'ostracisme, la violència física o la mort.
El coneixement real de la transsexualitat de manera autònoma es ben recent, ja
que al llarg de la història pràcticament no s’ha diferenciat en res de
l’homosexualitat. S’ha penalitzat de manera més acusada en el cas d’homes
homosexuals, com en el de dones assignades homes en néixer. En aquest
context històric, el legislador ha fet grans esforços per mantenir a ratlla aquesta
transgressió. S’han comès, com amb les persones negres o jueves, un dels
majors processos d’extermini sistemàtic dut a terme de la mà de “l’home”.
El poder no ha estat monopoli de l’Estat fins fa relativament poc temps, en altres
èpoques era exercit per l’Imperi Romà i l’omnipresent Església Catòlica a
Europa. Amb el desenvolupament de la societat y l’Estat de dret ha esdevingut
en un poder del poble, que ja no està sotmès als dictats, sovint capritxosos, del
sobirà de torn, o del Governant impositiu.
En el present treball exposarem una comparativa de la tutela que ha exercit
l’estat en les seves diferents vessants. Tant si ha estat a través de l’Estat
monàrquic absolut, el autocràtic o el democràtic, mitjançant Lleis que pretenien
guiar la conducta desviada, imposant les corresponents penes, sovint mancades
de justificació i control. Actualment, l’Estat democràtic, social i de dret tutela a les
persones transsexuals. No obstant això estem en un moment de tensions entre
Anna de Nicolás Martínez
7
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
els drets consolidats o que s’estan consolidant i determinats grups emergents
que poden comportar la seva retallada o fins i tot la derogació.
La motivació d’aquest treball és, d’una banda, la fascinació que ha exercit,
sobretot de manera negativa, el fet transsexual patint la marginació,
incomprensió, fàstic o desinterès, unes vegades ben vista i d’altres permesa.
D’altra banda ens interessa especialment què fa i què pot fer l’Estat, tant a nivell
nacional com internacional, per consolidar una protecció i reconeixement d’unes
persones que bé mereixen un tracte igual i just. Així, amb la nostra humil
aportació, ens volem aturar davant d’aquest fenomen que tant ha agitat a
persones favorables i detractores i fer-lo més visible.
Els objectius:
•
Pretenem demostrar amb aquest treball com les persones transsexuals,
al llarg de la història, han estat objecte de la tutela estatal.
•
Estudiarem les Lleis com a instrument amb una finalitat repressora i de
control social
•
Analitzarem la patologització
despatologització.
•
Exposarem l’ús polític de la problemàtica del col·lectiu transsexual.
•
Incidirem en un estudi de la jurisprudència primerenca i la seva evolució
en el temps fins arribar a l’actualitat.
•
Ens aturarem a analitzar el canvi de paradigma arran la influencia de la
ONU, TEDH, TJUE, CdeE.
•
Estudiarem la Llei 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, i de
la inconstitucionalitat de l’article 1 en el cas de menors.
•
També considerarem les Lleis protectores de drets LGTBIQ+ (Lèsbic, Gai,
Transsexual, Bisexual, Intersexual, Queer, +, símbol que inclou qualsevol
altra identitat).
•
Per últim veurem les diferencies entre tutela i acompanyament de la
persona transsexual.
del
fet
transsexual
i
la
seva
Anna de Nicolás Martínez
8
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Aquest treball pretén demostrar com les persones transsexuals han estat objecte
al llarg de la història d’un linxament sistemàtic, premeditat i destructiu. A través
de l’instrument del dret s’han promulgat Lleis molt injustes per a fins inhumans.
Aquestes Lleis en la majoria de les ocasions s’han erigit com guardianes d’un
ordre natural que la persona transsexual infringia portada per un ànim libidinós i
promiscuïtat maligna. És per aquest motiu que l’Estat es convertia en un
legitimador d’aquests comportaments inhumans.
Aquesta opressió segueixen vigent, en 37 Estats l’homosexualitat es il·legal, la
transsexualitat també. Com veurem, als països occidentals la violència
governativa es porta a terme d’altres maneres. La nostra tasca és fer visible
aquesta imposició, i proposar que el Dret no serveixi a aquests fins.
Anna de Nicolás Martínez
9
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
ABREVIATURES I ACRÒNIMS
Adj.
Adjetivo
CC
Codi Civil
CCAA
Comunitats Autònomes
CdeE
Consejo de Europa
CE
Constitució Espanyola
CIS
Cisgenerisme
COFLHEE
Coordinadora de Organizaciones y Frentes de Liberación
Homosexual del Estado Español
DGRN
Direcció General dels Registres i del Notariat
DNI
Document Nacional d’Identitat
f
femenino/femení
LGTBIQ+
Lèsbic, Gai, Bisexual, Transsexual, Intersexual, Queer, +,
símbol que inclou qualsevol altra identitat
LO
Llei Orgànica
LRC
Llei sobre el Registre Civil
m
masculino/masculí
ONG’s
Organización No Gubernamental
ONU
Organització de les Nacions Unides
RAE
Real Academia Española
RC
Registre Civil
RRC
Reglament del Registre Civil
s.
segle
Anna de Nicolás Martínez
10
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
STC
Sentència del Tribunal Constitucional
STP
Stop Trans Patologization
STS
Sentència del Tribunal Suprem
TC
Tribunal Constitucional
TEDH
Tribunal Europeu de Drets Humans
TERF
Trans-Exclusionary Radical Feminist (Feminisme Radical
Trans Excloent)
TJUE
Tribunal de Justicia de la Unió Europea
TS
Tribunal Suprem
U. t. c. s.
Usado también como sustantivo
UP
Unides Podem
UTIG/UIG
Abans Unitat de Trastorn de gènere, actualment Unitat
d’Identitat de Gènere
UTIG/UIG
Unitat de Trastorn de gènere, actualment Unitat d’Identitat de
Gènere
Anna de Nicolás Martínez
11
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
1. SUCCINTA APROXIMACIÓ A LA DEFINICIÓ DE TRANSSEXUAL
Transsexual, és un terme que ja no resulta tabú en els nostres temps, el seu ús
s'ha convertit en quelcom més normalitzat. No obstant això, no sempre es coneix
el seu significat real, com succeeix amb molts altres termes que, sovint, s'utilitzen
d'una manera equívoca. Per això, en aquest primer apartat creiem convenient
realitzar una primera aproximació a la terminologia que utilitzarem en el present
treball perquè el lector pugui comprendre les reflexions que s'hi contenen.
Per tant, abans d'endinsar-nos a aprofundir en la seva història, la seva naturalesa
o la seva regulació, és imprescindible delimitar, encara que sigui de manera
succinta, la definició del terme transsexual, entre altres. En aquest punt, farem
una primera referència a la definició que aporta la Reial Acadèmia de la Llengua
Española1 (des d’ara, RAE). El terme transsexual preveu tres accepcions:
1. adj. Perteneciente o relativo al cambio de sexo. Cirugía transexual.
2. adj. Dicho de una persona: Que se siente del sexo contrario, y adopta sus
atuendos y comportamientos. U. t. c. s.
3. adj. Dicho de una persona: Que mediante tratamiento hormonal e
intervención quirúrgica adquiere los caracteres sexuales del sexo
opuesto. U. t. c. s.
Una altra accepció de transsexual que interessa es la que trobem a la pàgina
web diccionari.cat2 del Grup Enciclopèdia Catalana, i que diu així:
Adj. i m i f PSIC
1. Dit de l'individu que per les seves característiques físiques, anatòmiques,
cromosòmiques, gonadals i hormonals és d'un determinat sexe, però té el
convenciment total i absolut de pertànyer a l'oposat i que el seu sexe
aparent és un error de la natura.
1
2
Consultat a: https://dle.rae.es/transexual?m=form
Consultat a: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0136373
Anna de Nicolás Martínez
12
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
2. Dit de l'individu sotmès a un procés de transsexualitat.
Com es pot comprovar de les definicions exposades una persona transsexual es
aquella que “es sent” del sexe oposat al que té assignat biològicament al néixer.
No es tracta, per tant, d’una qüestió d’aparença, o un caprici esporàdic. Tampoc
es correcte parlar d’una malaltia, trastorn o patologia mental de la persona o que
estigui provocada per l’origen familiar o per traumes patits.
Hi ha diverses Lleis que dediquen algun precepte a la definició de transsexual, a
més d’altres termes. Per no estendre'ns en excés, interessa ara endinsar-nos en
altres definicions que també convé exposar per a la comprensió del context en
el qual encaixa el nostre present estudi. Per exposar aquestes definicions, no hi
ha una llei a nivell estatal que les contempli, així, tot i que hi ha diverses
Comunitats Autònomes que sí ho fan, hem triat la Llei 23/2108, de 29 de
novembre, d'igualtat de les persones LGTBI de la Comunitat Valenciana, ja que
ens sembla tot un exemple de claredat que comprèn les diferents definicions que
ens interessen, així, l’article 4 diu:
A los efectos de la presente ley, y para facilitar la aplicación de su contenido,
se establecen las siguientes definiciones:
1. Orientación sexual: el hecho de sentir deseo, afecto o atracción física o
afectiva por una persona, con independencia de realizar o no prácticas
sexuales. Si se siente únicamente con personas de distinto sexo, se
denomina orientación heterosexual, si se siente únicamente con personas del
mismo sexo, se denomina orientación homosexual, y si se siente con
personas de diferentes sexos, no necesariamente al mismo tiempo, de la
misma manera, ni en el mismo grado ni con la misma intensidad, se denomina
orientación bisexual.
2. Identidad de género: vivencia interna e individual del género tal y como
cada persona lo siente y autodetermina, pudiendo o no corresponder con el
sexo asignado en el momento del nacimiento.
Anna de Nicolás Martínez
13
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
3. Expresión de género: manifestación de cada persona de su identidad de
género.
La llista de definicions es més extensa, arriba fins a 23, però aquestes son les
principals que interessen per entendre la exposició que segueix a continuació.
Més endavant parlarem de Lleis d’altres països, com Argentina o Uruguai que
han regulat aquesta matèria de manera més extensa, i que també tenen
definicions de la terminologia necessària per entendre el seu contingut. Per tant,
i per no fer més extensa aquesta part il·lustrativa conceptual, passem a
l’exposició de l’historia de la tutela LGTBIQ+.
2. BREU HISTORIA DE LA TUTELA LGTBIQ+
2.1. Lleis a l’antiga roma
A Roma, des de l’època de la monarquia3 fins a l’emperador Teodosi4, no es pot
parlar de persecucions pròpiament dites contra les persones o contra les
pràctiques homosexuals. Roma, tenia una moral que oscil·lava entre la plena
acceptació i el rebuig social. Partim de la base que la societat romana era
masclista i els homes eren els propietaris i senyors de la seva família i tenien
plena capacitat per a dur a terme dels seus desitjos sexuals sense cap restricció
sempre dins de l’esfera privada.
En el cas de les dones, degut a les absències dels seus marits tenien la
possibilitat de mantenir relacions amb altres dones sense despertar sospites. El
lesbianisme només en concebia a Roma com a fantasia sexual masculina. A
diferencia dels grecs, l’exercit romà no acceptava l’homosexualitat, llevat que el
general així ho volgués. Per exemple, el General Mario ho castigava amb pena
de mort, però Julio Cèsar era tolerant.
3
La Monarquia Romana s'inicia amb el govern de Ròmul en l'any 753 a.C. i conclou en l'any
509 a.C., amb l'expulsió del rei Tarquini El Superb. Consultat a:
https://mihistoriauniversal.com/edad-antigua/monarquia-romana/
4 Emperador romà (379-395). Consultat a: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0065580.xml
Anna de Nicolás Martínez
14
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
El Codi Civil (des d’ara CC) romà castiga l’adulteri entenent-lo com una relació
extramatrimonial entre dues persones de la mateixa categoria social. La relació
d’una persona amb una de rang inferior o un esclau no era adulteri ni la practica
d’agressions sexuals cap delicte contra els esclaus. Es amb l’oficialitat del
cristianisme com a religió oficial de l’Imperi quan la moral canvia i amb aquesta
les Lleis que comencen a perseguir les pràctiques homosexuals.
2.2. Edat Mitjana, Lleis a l’època visigoda i musulmana
Durant la edat mitjana a la península ibèrica5 s’interrelacionen diferents
concepcions religioses i jurídiques: la jueva, la cristiana i la musulmana. Per una
banda, al nord de la península resten el regnes cristians i d’altra, al sud, la
civilització musulmana i els jueues a les diferents parts del regnes. Els textos
legals que regulen les relacions homosexuals fan referencia a les relacions entre
homes. En aquest sentit la Lex Visigothorum o el Liber Iudiciorum recullen
normes que penalitzen l’homosexualitat.
Una de Rei Egica, relativa als homes que jeuen amb altres homes, en la qual es
mana castrar als sodomites per la justícia civil i lliurar-los posteriorment als
bisbes perquè els empresonessin o els obliguessin a fer penitència, quedant
dissolt el vincle matrimonial si estaven casats. Una altra, del Rei Recesvint, que
establia que qualsevol home, llec o eclesiàstic que hagués comès el pecat
sodomític sigui castrat i excomunicat.
2.3. Llei als regnes hispànics
Els diferents territoris que acabarien unificats sota l'actual regne d'Espanya van
condemnar la pràctica de la sodomia a través de diferents textos. Furs locals,
com el de Béjar – “qui fuer preso en sodomítico pecado, quemarlo” -, textos
anteriors com els edictes dels reis Flavio Rescindo i Flavio Egica que apareixen
en el Fuero Juzgo, o les Set Partides d'Alfonso X en ple segle XIII.
5
La història de l'Edat Mitjana a Espanya és un període de més de 1000 anys, entre els segles
V i XV (476 – 1492 d.C.). Consultat a: https://historia.hispantic.com/edat-mitjana-peninsulaiberica/
Anna de Nicolás Martínez
15
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
2.4. Lleis durant la monarquia hispànica
Si bé, trobem fora de les nostres fronteres un document molt interessant, es
tracta del decret publicat per la Universitat de París de 14 de maig de 1431, si be
el 2 d’abril s’havien retirat els càrrecs de bruixeria. Així doncs es condemnava a
la crema a la foguera a Joana d’Arc per vestir d’home, de tal manera que es
considerava que “seguia els costums bàrbars i pagans”, ergo era considerada
una heretge. El 1451 el tribunal de la doctrina de la fe obté l’autorització per
ajusticiar els casos de bruixeria per part del vaticà als territoris que no tenia
La Pragmàtica de 1497 dictada pels Reis Catòlics que unifica els criteris de
processament i càstig, i una altra de 1592 de boca de Felip II que facilita els
mètodes de prova. Les dues Lleis acabaran formant part de la Nova i la Novísima
Recopilació, textos legals fonamentals a Espanya fins al segle XIX que recollien
la condemna a la foguera, aplicada a Espanya almenys fins a finals del s. XVII.
2.5. Segle XIX
En el Projecte de Constitució Federal de la Primera República, de 1873, trobem
un altre antecedent, tot i que de poc valor jurídic, que recull en el títol preliminar
un seguit de drets, reconeguts a tota persona, sense que cap Poder tingui facultat
per cohibir-los, ni cap Llei facultat per a desvirtuar-los, entre els quals hi ha el
dret a la dignitat de la vida.
2.6. Lleis al s. XX, dictadura de Primo de Rivera i la segona República
El 13.09.1923 el General Primo de Rivera executa un cop d’estat, com a
conseqüència es reforma el CP (des d’ara CP), vigent fins el 1932. Les relacions
homosexuals es tipifiquen com a delicte en dos supòsits. D’una banda, per la via
de l'article 69 preveia en relació amb el delicte d'abusos deshonestos quan té
lloc entre persones del mateix sexe del culpable. D'altra, l'article 616, en relació
amb el delicte d'escàndol públic, prescrivia que el que habitualment o amb
escàndol, cometés actes contraris al pudor amb persones del mateix sexe.
Amb la Constitució de la Segona República Espanyola de 1931 es promouen
nou drets en relació amb el Dret Internacional, d’acord amb l’art 7 de la
Anna de Nicolás Martínez
16
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
constitució republicana, doncs es compromet a incorporar les normes universals
com a dret positiu.
2.7. Lleis durant el franquisme
Durant la dictadura franquista, trobem referències a la dignitat de la persona en
dues de les Lleis Fonamentals (art. 1 de el Fur dels Espanyols i art. 3 de la Llei
Orgànica de l'Estat). A més de l'oprobi social històricament patit, van començar
a ser perseguides legalment pel CP de 1928 sota la forma de l’escàndol públic.
Posteriorment, es van convertir en un dels objectius de la Llei de ganduls i
Malfactors.
El marc jurídic de la dictadura va mantenir intacta aquesta Llei republicana i el
15 de juliol de 1954 es va reforma per incloure explícitament el delicte
d'homosexualitat. El 1970 aquesta Llei va donar pas a una nova Llei repressiva
dels costums: la Llei de perillositat i rehabilitació social. Aquesta Llei no només
penava comportaments, sinó que admetia la persecució per la simple aparença
o sospita. És a dir, les persones LGTBI eren punibles només per ser-ho o per
semblar-ho, sense que fos necessari incórrer en cap infracció. Les protestes
contra aquesta Llei només van aconseguir que no es penalitzés a les persones
homosexuals, però es va mantenir contra les conductes homosexuals.
3. INICIS D’UN MOVIMENT SOCIAL
3.1. Magnus Hirschfield
Magnus Hirschfeld, va ser un líder jueu gai de la primera onada d'alliberament
gai a Alemanya el 1880. L’any 1987 va fundar el Comitè Científic Humanitari,
sent la primera organització per la fi de la intolerància legal i social contra
l'homosexualitat/transsexualitat. Els objectius d'aquesta organització van ser
tres: 1) abolir el paràgraf 175, 2) explicar al gran públic que és l'homosexualitat,
i 3) involucrar les pròpies persones homosexuals en la lluita pels seus drets.
Aquest comitè va lluitar per la derogació del paràgraf 175 del CP alemany,
introduït sense debat al Parlament (Reichstag), que prohibia les relacions
Anna de Nicolás Martínez
17
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
sexuals entre homes. El Comitè havia de reunir més de 6.000 signatures d'altes
personalitats de la cultura alemanya acompanyant les peticions. No obstant això
la Càmera va votar majoritàriament en contra.
En 1904 va publicar "Els homosexuals de Berlín", on analitza la problemàtica de
les persones uranites davant la Llei i l'opinió pública. En 1919, Hirschfeld va
instal·lar l'Institut per a la Ciència Sexual a Berlin. Amb el temps es convertiria
en una mena d'universitat, amb l'arxiu de documentació biològica, antropològica,
estadística i etnològica sobre sexualitat humana més important del món.
Hirschfield es precursor de l’atenció a persones trans: desenvolupa les quatre
categories d’estadis entremitjos:
1. Intersexuals,
2. Caràcters corporals atípics per al seu gènere,
3. Estat intermedi dels impulsos sexuals,
4. Estadi intermedi de caràcters psíquics (per a ell “Die Transvestiten, 1910”)
Hirschfield treballa amb Steinach o amb Harry Benjamin. De manera que
mitjançant l’efecte de les hormones que descobreix Steinach i els seus efectes
morfològics es crea un primer protocol d’assistència a persones trans que era no
patologitzador i d’acompanyament. L’Institut per a la Ciència Sexual inicia les
primeres operacions de canvi de sexe en 1920. Hirschfeld practica la medicina
per a ajudar a aquestes persones en la seva necessitat de canvi corporal.
Treballa amb la policia de Berlín creant un protocol anti transfòbia per erradicar
l’assetjament a les persones “trans”.
3.2. Els disturbis de l’inici del canvi: 1966 Cafeteria Compton6 i 1969 Bar
Stonewall Inn7 (EUA)
Nombrosos experts i activistes han criticat el camí de l’activisme pro drets gais i
lèsbic des de els successos incendiaris de finals dels anys 60. Les persones eren
6
7
Per ampliar més informació, consultar: https://esacademic.com/dic.nsf/eswiki/383047
Per ampliar més informació, consultar: https://esacademic.com/dic.nsf/eswiki/383030
Anna de Nicolás Martínez
18
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
criminalitzades i perseguides pera la seva orientació sexual i de gènere. Fins que
l’any 1966 a la Cafeteria Compton es va produir el primer incident que suposaria
un canvi rellevant: d’amagar-se a lluitar per defensar els seus drets.
Va ser al 1969, al Bar Stonewall Inn, quan es va produir un altre altercat que va
ser definitiu per impulsar la lluita provocant manifestacions contra la opressió
policial que sofria aquest col·lectiu. Degut a l’interès que va despertar, que van
monopolitzar la lluita la GLAD,(Gay and Lesbian Advocates Defenders) la HRC
(Human Rights Campaing), i la National Gay and Lesbian Task Force . La revolta
inicialment marginal del 28 de juny de 1969 va convertir-se en un referent
mundial, celebrat desprès com “el dia de l’orgull gai”8.
3.3. Repercussió dels disturbis dels EUA a Espanya
En l'època en que van esdevenir els disturbis dels EUA, a Espanya se seguia
sota una dictadura que no permetia ni el reconeixement dels drets LGTBI ni les
manifestacions en defensa seva. Caldrà esperar fins a 1970 quan “Mir Bellgai
(pseudònim de Francesc Francino) i Roger de Gaimon (Armand de Fluvià) creen
clandestinament a Barcelona el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual
(segles en espanyol, MELH), primera associació de defensa dels drets dels
homosexuals a Espanya”9.
En l’àmbit legislatiu, l’agost del mateix any, i en substitució de la llei de “vagos y
maleantes”, es va aprovar la Llei 16/1970 sobre perillositat i rehabilitació social10,
que contemplava penes de cinc anys de presó o internament psiquiàtric per les
persones
homosexuals,
considerats
perillosos
juntament
amb:
“vagos
habituales; rufianes y proxenetes; los que ejerzan la prostitución; los que
promuevan o fomenten la pornografia, los mendigos habituales; etc.”.
8
Informació de: https://www.diainternacionalde.com/ficha/dia-orgullo-gay ; també a:
https://www.elconfidencial.com/mundo/2019-06-28/50-anos-de-stonewall-el-recuerdoamargo-que-dio-pie-a-la-lucha-y-al-orgullo-gay_2087246/
9 Cronologia del movement LGTBI, consultat a:
https://www.elperiodico.com/es/gente/20170611/cronologia-movimiento-lgtbi-6089082
10 Consultada a: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1970-854
Anna de Nicolás Martínez
19
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Haurem d’esperar fins a 1977 per veure la primera manifestació a Espanya en
defensa del col·lectiu. La va convocar el Front d’Alliberament Gai de Catalunya
(FAGC), encara era il·legal, ja que no es va legalitzar fins l’any 1980. L’any 1978
es va crear per l’artista Gilbert Baker la bandera “arcoiris”, onejant per primera
vegada al Festival de San Francisco (EUA). I, per fi, l’any 1979 es van
despenalitzar les pràctiques homosexuals. Però no serà fins l’any 1990 quan
retirin l’homosexualitat de la llista d’infermetats mentals de l’Organització Mundial
de la Salut (des d’ara, OMS).
Per finalitzar aquest breu recorregut per la cronologia del col·lectiu LGTBI a
Espanya, tot i que per motius d’espai no podem fer esment a tots els
esdeveniments, si hem de destacar dos èxits: d’una banda la legalització del
matrimoni homosexual regulat en la Llei 13/2005 d'1 de juliol, per la qual es
modifica el Codi Civil en matèria de dret a contreure matrimoni11. I, d’altra banda,
enfront del Reial Decret 63/1995 que exclou la cobertura per la Seguretat Social
del procés transsexualitzador, s’inicien respostes autonòmiques per incloure
aquesta cirurgia de reassignació. La primera Andalusia l’any 1999, a la que
segueixen: Extremadura, Madrid, Astúries, Aragó i Catalunya.
4. CONCEPTUALITZACIÓ
4.1. Transsexualitat des de un punt de vista mèdic
La transsexualitat des de un punt de vista mèdic també te molt matisos. Si partim
de la base que tots els éssers humans neixen amb una identitat biològica
genètica pròpia, que s'hereta dels pares i no canvia al llarg de la seva vida.
Aquesta herència determina l'anomenat sexe biològic. Està establert des del
moment de la fertilització pels gàmetes del pare i la mare i està present en
cadascuna de les cèl·lules de la persona. Aquesta informació és la responsable
que es desenvolupi un cos, un cervell i conductes amb característiques diferents
per a l'home i per la dona, segons Orozco (2009), al seu estudi de les emocions
11
Consultat a: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2005-11364
Anna de Nicolás Martínez
20
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
en transsexuals, a això se li denomina dimorfisme sexual. Segons López
Moratalla (2016):
El desenvolupament harmònic, que aporta i manté la identitat personal,
permet que coincideixi el sexe cerebral i psicològic amb el corporal. En
aquesta identitat també cal considerar factors socials en al·lusió a un rol de
gènere. Segons Camps, la identitat de sexual es continua construint amb
posterioritat al naixement i al llarg de les diferents etapes de la vida.
En les persones transsexuals es produeix una fractura entre l'adequació al sexe
biològic i la identificació de gènere. Així aquesta percepció es manifesta de
manera constant i persistent amb el sexe oposat. La primera definició data de
1953 i va ser encunyada per Harry Benjamin com “el desig irreversible de
pertànyer al sexe contrari al genèticament establert i assumir el rol corresponent
i recórrer, si escau, a un tractament hormonal i quirúrgic destinat a corregir
aquest desajust entre la ment i el cos”. (traducció lliure).
El Mateix Benjamin va afirmar en 1976 que "m'agradaria recordar un fet important
i fonamental: la diferència entre sexe i gènere. Sexe és el que es veu. Gènere el
que se sent. L'harmonia entre tots dos és essencial per a la felicitat humana".
Harry Benjamin era un metge que intentava ajudar a qui li demanés ajuda, a
vegades gratuïtament. Va trobar eines per resoldre els problemes mèdics i
adequar el cos amb el gènere. A Benjamin li derivaven pacients de tot el món per
a sotmetre’s a un tractament d’hormones. Benjamin no tenia una mirada
patologitzant, però introdueix els criteris per a diagnosticar la Transsexualitat en
la seva obra The Transsexual Phenomenon de l’any 1966.
Arran d’això es quan es creen els conceptes de transsexual vertader (Stoller
1968) i de secundari o primari (Pearson i Ovesey). Benjamin crea la HBIGDA
“Associació Internacional per a la disfòria de gènere” i en 1980 entra dins del la
categoria de malaltia mental en el DSM de la APA, en 1990 es reconeguda como
malaltia mental por la OMS.
Anna de Nicolás Martínez
21
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Si bé la ciència no és categòrica hi ha diferents posicions en relació amb les
causes de la transsexualitat. D'una banda, hi ha la hipòtesi de la preeminència
dels aspectes psicosocials i d'altra banda la hipòtesi biològica que es basa en el
desenvolupament embriològic i de la influència hormonal en el cervell del fetus.
Tot i això, no es tant determinant saber l’origen físic del fenomen com a permetre
el desenvolupament i la protecció de la personalitat de les persones trans, en
qualsevol moment de la seva trajectòria vital.
4.2. Aproximació històrica
Històricament, el concepte de transsexualitat ha estat estretament vinculat al
d'homosexualitat, de fet, durant molt de temps, homosexualitat, travestisme i
transsexualitat han estat percebudes com una mateixa cosa. A mitjan s. XIX
comencen a sorgir les primeres teories que intenten explicar el fenomen. En
aquest sentit Richard Von Kraft-Ebing (1886), un metge vienès interessat per la
classificació dels trastorns sexuals, afirmava que l'homosexualitat era un trastorn
de gènere i no una orientació i que la transsexualitat era una "metamorfosi sexual
paranoica".
Així es classifiquen dues classes d'homosexualitat: l'adquirida i la congènita,
ambdues posseïdores d'elements transsexuals. Tots aquests conceptes tenien
per finalitat demostrar l'existència d'un trastorn emocional o físic en tant que
s'allunyaven de les relacions heterosexuals i reproductives, de manera que el
concepte d'homosexualitat aplegava les practiques sexuals minoritàries.
A les acaballes del s. XIX Karl Heinrich Ulrichs12 desenvolupa la teoria del tercer
sexe, amb aquesta pretén explicar i abordar les diferents realitats i teories
mèdiques vers l’homosexualitat, el travestisme i la transsexualitat. Segons
Ulrichs, la societat es divideix en: homes, dones i uranistes. Es defineix uranista
com a persona amb cos d’home i ànima de dona. Un home gai te ànima de dona
12 Més informació sobre Karl Heinrich Ulrichs:
http://www.angelfire.com/fl3/celebration2000/spanish.html
Anna de Nicolás Martínez
22
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
i una dona lesbiana ànima d’home. Kertbeny13 poeta hongarès que l’any 1869
inventa el terme homosexual. A principis del s. XX Magnus Hirschfeld diferencia
l’orientació sexual de la identitat de gènere. La Dra. en Historia Trans Susan
Stryker (2017) diu a “Historia de la Trans” que “Hirschfeld va ser un defensor
pioner de les persones trans”.
Ja en el s. XX, quan en els anys 60 començaven a funcionar de forma
experimental les primeres clíniques acadèmiques de disfòria de gènere als
EEUU, l'equip mèdic va deixar de realitzar operacions als pacients que les
sol·licitaven a petició personal, pel risc professional que acarava dur a terme
cirurgies experimentals en "sociòpates". Encara no hi havia criteris oficials de
diagnòstic, transsexual era qualsevol que demanés assistència. Es tractava
d'una situació que comprometia la professionalitat del metge arran de la qual es
va construir una categoria de "transsexual" sota principis científics convencionals
i sistemàtics amb la finalitat d'aprovar l'acceptació a la clínica.
Els metges ideen un diagnòstic diferencial que no depengui de sensacions
subjectives com "sento que aquest no és el meu cos". En aquest sentit el test
havia de ser científic, objectiu, i repetible. Així i tot no va ser possible dissenyar
un test senzill i infal·lible per diagnosticar disfòria de gènere. Es va acabar
dissenyant el test, i es va acabar publicant en revistes científiques, després va
ser molt fàcil diagnosticar la disfòria de gènere doncs les persones disposades a
sotmetre`s al procés de diagnosis ja sabien per l’estudi el que havien de
contestar.
4.3. Mes enllà de la visió occidental
En aquest apartat nomes volem fer un petit esment a la recepció per part de
societats no occidentals del fet transsexual. En aquest sentit es pronuncia
13 Karl-Maria Kertbeny (nascut a Viena, febrer 28 de 1824 - mor a Budapest 23 de gener de
1882) va ser un escriptor, poeta, traductor de l'hongarès a l'alemany, patriota hongarès i
pioner del moviment homosexual. Va ser qui va crear, en un opuscle de 1869, la paraula
"homosexual". Més informació a: https://erikostark001.wordpress.com/2017/08/02/lacreacion-de-la-palabra-homosexualidad/
Anna de Nicolás Martínez
23
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
l’exposició de motius de la Llei 2/2014, de 8 de juliol, integral per a la no
discriminació per motius d'identitat de gènere i reconeixement dels drets de les
persones transsexuals d'Andalusia. En el dit preàmbul es considera que:
La transsexualitat no és un fenomen actual. Existeix des de sempre i en totes
les cultures de la humanitat. Les respostes que les diferents societats han
donat a aquesta realitat de l'ésser humà han estat molt diverses al llarg de el
temps i en les diferents geografies del nostre món. Són conegudes, arribades
als nostres dies, les tradicions de les muxes, a Mèxic, les fa'afafine, a Samoa,
o les hijras, a l'Índia, entre moltes altres. Algunes societats han acceptat en
major o menor grau aquesta realitat i han articulat mecanismes socials i Lleis
que promouen la integració de les persones transsexuals en la societat.
D'altres han manifestat diversos graus de rebuig i repressió de la
transsexualitat, generant greus violacions dels drets humans de les persones
transsexuals.
Podem dir, doncs, que en cap cas les persones trans han estat considerats
persones normals, doncs, en les nacions indígenes del que avui es Canadà o
Estats Units se’ls deia “ojibwa niizh manidoowag” que literalment significa “dos
esperits”. Els europeus els anomenaven “bardages” (bardage via), paraula
d’origen francès per designar als joves mantinguts per adults com amants. Les
persones amb dos esperits tenien connotacions místiques i supersticioses,
tenien funcions de conselleres i eren respectades dins la comunitat.
En altres parts com Xile o Argentina les persones trans tenien la funció de ser
xamans i vestien de dona. Aquest pobles eren els Tebuelche, d’Argentina, els
Guaires, de Veneçuela i Colòmbia, etc. També a Índia amb els Pardhi, en
Birmània, Vietnam i Corea els transvestits eren considerats essers místics i
portaven a terme funcions cerimonials.
A Àfrica també hi havia la figura religioses com Lisa-Mron en el poble Aborney
que incorpora tots dos generes. També el Deu Shango podia ser representat de
manera no binaria, a Brasil on va viatjar aquesta creença també adoren al Deu
Anna de Nicolás Martínez
24
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
home-dona Yansan. A Kenia ancestralment les persones trans eren conselleres
dels líders polítics masculins i portaven robes femenines. En les societats tribals
com els Kwayama d’Angola exerceixen tasques endevinatòries i de curanderes.
L’excepció de trangèneres sense significat o funció religiosa la trobem als pobles
nòmades dels Nandi a Kenia, els Dinka i els Nuer al Sudan, els Konso i Mahara
d’Etiòpia, els Wolof de Senegal, etc. Els pobles indígenes de l’àrtic com els
Kamchadal, Koryay i Inuits tenien xamans que vestien de dona. El mateix va
passar a Europa, doncs el paganisme considerava natural les persones no
binaries, si ve quedaven inserides dins del món místic, cosa que amb l’arribada
del cristianisme i amb la associació de l’homosexualitat amb el pecat van créixer
en hostilitat amb el pas del temps.
5. CONTEXT ACTUAL
5.1. Capitalisme neoliberal, les tesis de Foucault14
Amb l’inici competitiu del capitalisme, quan la nova burgesia encara lluitava
contra el feudalisme i el seu bagatge ideològic, aquests s’enorgullien de la seva
visió liberal i científica del món i de la societat
El capitalisme neix de la burgesia liberal enfront dels privilegis burgesos. El
capitalisme és la naturalesa i la raó de ser aquesta. Els burgesos entenien la vida
des d’un punt de vista modern i racional, lluitant contra els antics prejudicis,
proteccions i imperfeccions de l’antic règim. El capitalisme burgès econòmic
maximitza el benefici en detriment del benestar del treballador. L’explotació
laboral s’instal·la a les fàbriques, i les persones són considerades objectes. La
burgesia demanda conformisme i els treballadors la intervenció de l’estat.
El context liberal maximitza el concepte utilitarista de la persona com a
engranatge de la maquinària productiva. Tant homes com dones, dins de la seva
designació biològica determinada aporten la seva força de treball per maximitzar
14
Més informació sobre Michel Foucault a: https://foucaultmichel.wordpress.com/biografia-2/
Anna de Nicolás Martínez
25
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
el benestar de la comunitat. Així, la dona s’ocupa de les cures domèstiques i
l’home de l’obtenció dels ingressos. Aquesta visió separa i complementa els
sexes, fomenta una visió binària molt rígida i excloent. Tot i ser considerat
immoral o antinatural, el transvestisme segueix sent part de l’expressió humana.
Després de la segona guerra mundial s’estableix el sistema social que reconeix
drets socials als treballadors occidentals mentre s’exploten a les antigues
colònies. Després d’això, l’estat paternal social es dilueix i tot es torna insegur,
líquid. No hi ha la referència de l’estat com a garant de certa estabilitat. La
població es transforma en un conjunt de persones que lluiten per aconseguir
recursos, desapareix la solidaritat social. És la persona per si mateixa la que ha
de responsabilitzar-se dels seus actes.
La societat actual es caracteritza per produir individus aïllats els uns dels altres
però interconnectats pel poder normatiu. S’estableix una tutela social no
emanada de l’estat, sinó de les normes capitalistes socials que entenem com a
regles de reconeixement. Aquestes regles es legitimen a través de l’ús de la
vigilància que prevé dels perills socials, estableix una moralitat dòcil i promet la
seguretat mitjançant el control social. La ciència, la tecnologia i la raó
sistematitzen la població i la cataloguen.
En aquest context es re formula el concepte higienista com certa tendència
eugenèsica de la societat. Sabem com hem de ser, com ens hem de comportar
i que cossos hem habitar i si sortim de la normativitat hetero reproductiva
normativa perdem la pertinença al grup normatiu de persones que compleixen
l’estàndard corporal i moral. En aquest sentit convé fer esment de la teoria del
biopoder de Foucault (1977), que crea un marc de significació i control que
distribueixen injustament les oportunitats.
El poder a la nostra societat es vincula a la violència. Foucault qüestiona que el
poder es tracti fonamentalment de la repressió o la sostracció, afirmant que és
molt més complex. Segons l’autor, és un error creure que el poder s’exerceix
Anna de Nicolás Martínez
26
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Essencialment com una instància de deducció, un mecanisme de sostracció,
el dret d’apropiar-se d’una part de les riqueses, l’extorsió de productes, béns,
serveis, treball i sang, imposat als súbdits. Les deduccions només són una
peça entre altres que tinguin funcions d’incitació, reforçament, control,
vigilància, augment i organització de les forces que sotmet; un poder destinat
a produir forces, a fer-les créixer i ordenar-les que a doblegar.
Molt contràriament la principal amenaça social i en especial a les persones trans
són els sistemes de repartiment d’oportunitats, aquests es basen en el
capacitisme, la transfòbia, la xenofòbia, el sexisme, diversitat funcional, edat etc.
És un sistema de violència que transcendeix la diada víctima/agressor en la qual
es fixen moltes ONG’s i porten a incidir en la legislació en matèria penal. Així la
persona trans entra en contacte amb règims administratius que distribueixen les
oportunitats i fomenten certes maneres de vida a expenses d’altres, tot això
funcionant sota règims jurídics que declaren que la igualtat és universal.
Quan en realitat mostren la pluridimensionalitat de l’homofòbia, transfòbia,
sexisme, capacitisme, racisme. D’aquesta manera concebem la societat com un
ens disciplinat i poblacionalment ordenat. Foucault descriu el poder disciplinari
dient que “està centrat en el cos”, produeix efectes individualitzadors. Manipula
el cos com a focus de forces que cal fer útils i dòcils a la vegada “. Mitjançant
normes disciplinàries, ens ensenyen a com ser home, dona, noi o noia com cal;
com ser sa, cast, puntual, productiu, intel·ligent, extravertit com a qualitats
valorades en el nostre context capitalista.
5.2. Desafiant el sistema heteropatriarcal
La transsexualitat es un fenomen que transcendeix lo purament físic, es més que
un canvi d’aparença o de modificació corporal. En aquest sentit una de les
qüestions que més controvèrsia genera es com s’han de produir els subjectes
transsexuals. Per una banda, la societat genera una sèrie de construccions
identitaries, d’allò que es considera femení o masculí. Aquesta construcció
Anna de Nicolás Martínez
27
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
identitària també es fomenta en les UTIG/UIG (abans Unitat de Trastorn de
gènere, actualment Unitat d’Identitat de Gènere).
En aquest sentit, les UTIG valoren a la persona trans en base a uns criteris
marcadament binaris i heteronormatius. Les persones que es consideren
femenines o masculines i que la seva expressió de gènere es concordant
possiblement no tindran cap problema i seran diagnosticats de disfòria de gènere
o actualment, de incongruència de gènere. Però hi ha persones que no poden o
no volen estar delimitades per uns marcs tan estrets i llavors es quan s’estableix
la diferencia entre els transsexuals bons i els transsexuals dolents, els autèntics
i els falsos. I aquest fet te implicacions molt importants.
La transsexualitat entesa com a malaltia es atesa pels serveis mèdics de països
com Iran o la Xina, mentre que la homosexualitat està penada amb presó o mort.
Iran és, després de Tailàndia, el país que realitza més operacions de
reassignació de gènere a tot el món. Consideren correcte el canvi de sexe
sempre que s’adoptin els rols i comportaments del sexe sentit. Però feta la Llei
fet la trampa, hi ha casos en els que persones homosexuals inicien tractaments
transsexualitzadors per poder lliurar-se de la presó o la mort. (Missé, 2015).
D’altra banda, també hi ha critiques del sectors feministes, tant del sector trans
inclusiu, al ser un exemple per trencar el binarisme de gènere i tota la repressió
que comporta (Butler, 2006), com del feminisme no incloent (TERF15) que
considera que les persones trans son homes que s’infiltren en el gènere contrari.
Podem considerar el transfeminisme com reivindicador de drets socials perduts
normalment per transitar d’un gènere a un altre. Això succeeix en els casos de
dones assignades homes al néixer, que, un cop han fet el trànsit, pateixen
discriminació per ser dones i enyoren els privilegis perduts. També hi ha un
transfeminisme maculí, el de homes trans que no volen perdre les seves
capacitats naturals per procrear i decideixen ser pares i gestar els seus propis
15
TERF: Sigles en anglès: Trans-Exclusionary Radical Feminist (Feminisme Radical Trans
Excloent)
Anna de Nicolás Martínez
28
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
fills, o que donen un toc d’atenció als altres homes al haver patit anteriorment el
masclisme. "El cos", com va dir Simone de Beauvoir (2017), "és una situació".
Aquestes interseccionalitats també estan marcades per la raça, les creences, la
classe social, l’entorn cultural i l’educació. Així, Belsué (2011), considera que el
gènere i el sexe son elements socialment construïts i que les persones
transsexuals anhelen un sexe “perfecte”, es a dir, un ideal de feminitat gens
realista. En el que el cos i l’expressió de gènere siguin els marcats pel sistema,
en quant que així seran persones acceptades socialment, però que perpetuen
les normes de gènere hegemòniques i patologitzen a les persones trans.
El transfeminisme s’alia amb el feminisme sota les tesis de Butler (2006), i la
teoria queer, en la desnaturalització del gènere com quelcom correcte o
incorrecte en una aliança que te molts punts en comú. Com poden ser la pressa
de decisions sobre el propi cos, o lluita a favor de la igualtat i la constatació de
determinats de privilegis de gènere que atorga la societat (credibilitat, accés al
poder, fiabilitat etc.).
Aquest tipus de discurs és molt important, doncs salva vides. El discurs
transfeminista advoca, en contra dels postulats mèdics, en la relaxació dels
imperatius del gènere heteronormatiu i la seva representació. Això es tradueix a
efectes pràctics en la visibilització de diferents realitats corporals, de tal manera,
que la persona trans, sobre tot les mes joves, tenen referents positius de cossos
diversos. Amb aquest postulats s’allunyen els sentiments d’auto rebuig que els
discursos binaris de gènere poden fomentar, per part no només de la pròpia
persona, sinó de la resta de la societat: així doncs, estem parlant de transfòbia.
En aquest sentit és interessant veure la relativa superiorat moral o intel·lectual
de determinades persones CIS (cisgenerisme). Un exemple ho trobem al llibre
“Transexualismo y salud integral de la persona” de José López Guzmán (2016)
en el que a la pàgina 148 diu sobre la tesis d’en Missé (2015):
Missé llega a la conclusión de que el problema no es el transexualismo, el
problema es la transfobia. Los datos aportados en las páginas anteriores de
Anna de Nicolás Martínez
29
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
este libro avalan que se pueda señalar que la anterior afirmación es algo
simplista y elude abordar la cuestión de raíz, asignado o culpabilizando a la
sociedad de una cuestión concreta que no deja de ser manifestación de una
realidad.
Es evident que la transfòbia entesa com a l’hegemonia heteronormativa binaria
de gènere es un factor estressant o directament malaltís. Fa el mateix mal en
quant a la pressió que trasllada a les dones per accedir a uns models ideals
impossibles, com per a les persones trans que tenen encara més difícil
aconseguir aquestes fites. Per tant, la solució, dita d’una manera senzilla, seria
relaxar els canons i rols de gènere en benefici de tots. Per lluitar contra la
masculinitat tòxica que aniquila les dones, de la feminitat competitiva que aïlla
les dones i evita la sororitat i per la recerca d’una major llibertat en el
desenvolupament de la persona (art. 10.1 CE).
Tot i que sembla que l’enemic polític de les persones trans sigui
l’heteropatricartat que perpetua rols de gènere també hi ha un feminisme
transfòbic ultra ortodoxe (TERF) que considera agressors sexuals en potència a
les persones trans, el feminisme transfòbic té la seva principal ideòlogues en JG
Raymond (1979) i Millot (1984). En aquesa línia, Raymond afirma que:
La violación... es una violación masculinista de la integridad corporal. Todos
los transexuales violan el cuerpo de la mujer al reducir la forma femenina a
un mero artefacto, apropiándose de este cuerpo... La violación, a pesar de
que normalmente se perpetra a la fuerza, puede también llevarse a cabo a
través del engaño.
6. EL FENOMEN TRANS EN L’ESPANYA DEMOCRÁTICA
6.1. La defensa dels drets constitucionals
Anna de Nicolás Martínez
30
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
El diari ABC de 8 de juny de 1978 recull la reunió celebrada per la COFLHEE16
a Sevilla, impulsada per Mar Cambrollé al MHAR17 per aconseguir el titular de
premsa: "Els travestis demanen que la Constitució reconegui els seus drets",
reivindicant expressament "la llibertat de expressió i el respecte al dret de tota
persona a vestir-se i adornar-com vulgui i a la lliure disposició del seu cos ", el
que es coneixerà com a expressió de gènere.
Amb l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola es van reconèixer una sèrie
de drets en relació amb l'homosexualitat i la transsexualitat. Es va reformar la
Llei de perillositat i rehabilitació social, excloent-se de la seva tipificació les
pràctiques homosexuals. No obstant això, els Tribunals van seguir castigant
aquestes conductes per la via del delicte d'escàndol públic de l'article 431 del CP
de 197318, encara vigent. La LO 8/1983, suposa una important avantatge social
per a despenalitzar les operacions de canvi de sexe sempre que es practiquen
amb el consentiment lliure i expressió del pacient. Afegeix a l'article 428 del CP
un segon paràgraf que especifica que “el consentiment lliure i expressament
emès eximeix de responsabilitat penal en els supòsits de trasplantament
d'òrgans efectuats d'acord amb el que disposa la Llei, esterilitzacions i cirurgia
transsexual realitzades per facultatiu”;
Aquesta nova direcció quedarà plasmada primer per la reforma Llei Orgànica
3/1989, de 21 de juny, d'actualització del CP de 1973 sobre operacions de
reassignació. Finalment s’arriba al nou CP per Llei Orgànica 10/1995, de 23 de
novembre. En l’aspecte jurídic trobem diferents estadis vers la manera de tutelar
el tema trans per part dels tribunals.
16
Coordinadora de Fronts d'Alliberament Homosexual de l'Estat Espanyol (COFLHEE) creada
el 1977, consultat a: http://leopoldest.blogspot.com/2013/01/los-origenes-del-movimientolgtb-en-el.html
17 Més informació sobre MHAR (Movimiento Homosexual de Acción Revolucionaria):
https://www.togayther.es/noticias/igualdad/mhar-movimiento-homosexual-de-accionrevolucionaria/
18 Decreto 3096/1973, de 14 de septiembre, por el que se publica el Código Penal, texto
refundido conforme a la Ley 44/1971, de 15 de noviembre.
Anna de Nicolás Martínez
31
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
6.2. Evolució jurisprudencial: el camí del canvi a partir dels anys 80
Els primers al reconeixements jurídics a la transsexualitat a Espanya els trobem
a la dècada de 1980. Gracies en part per la reforma del CP efectuada el 1983,
que despenalitza la cirurgia de reassignació de sexe, castigada com un supòsit
de castració.
En una primera etapa, només era possible la modificació registral del sexe de les
persones intersexuals, es a dir, les persones que manifestaven una discordança
de gènere de caràcter físic. La jurisprudència denominava aquest fenomen com
“discordança originària” entre el sexe inscrit i el que es manifestava mes tard,
d’acord amb els arts. 93.3 LRC de 195719 i 294 RRC de 195820. El fet de ser una
patologia permetia la rectificació registral del sexe de la persona per via de
l'expedient governatiu en relació amb l’existència d’una errada en l’anotació
registral. Es fa necessari el procediment judicial per tractar-se de supòsits en que
es produiria una contradicció amb el sexe inscrit d’acord amb l’art. 92 LRC.
En una segona etapa, en la jurisprudència dels tribunals i del TS, es comença a
admetre el canvi de sexe, després de la corresponent cirurgia de reassignació,
a efectes registrals. Però ja que no es produeix un canvi de sexe a un a nivell
cromosòmic es considerava a aquesta modificació com de cirurgia estètica i
sense efecte real. Extrem que comportava la subsegüent manca de capacitat per
a l'exercici de tots els drets que derivarien del sexe reassignat. De tal manera
que la persona transsexual no podia casar-se, ni amb el contrari del seu nou
sexe, ni amb persones del mateix sexe. És evident la clara discriminació i es
relegava la persona a un mer succedani sexual sense drets civils ni socials.
Tot i aquesta pèrdua de drets que experimentava la persona transsexual, les
decisions judicial es portaven a terme per la via dels drets fonamentals, cosa que
no deixa de ser paradoxal, doncs gràcies a l’article 10 CE “el dret al lliure
19
20
Ley de 8 de junio de 1957 sobre el Registro Civil.
Decreto de 14 de noviembre de 1958 por el que se aprueba el Reglamento de la Ley del
Registro Civil.
Anna de Nicolás Martínez
32
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
desenvolupament de la personalitat” així com en la emergent invocació dels
articles 8 i 12 del Conveni de Roma, de protecció dels Drets Humans i Llibertats
Fonamentals, es perdia el dret a contraure matrimoni (art. 32 CE).
El TS en Sentència 8700/1987, per primera vegada reconeix el canvi de nom a
una dona transsexual. La seva argumentació sostenia que la dona trans “serà
una ficció de femella si es vol; però el Dret també tendeix la seva protecció a les
ficcions”, argument reiterat en Sentències posteriors com la STS 9470/1988; STS
8991/1989; STS 15880/1991. Es reconeixia per primer cop que “el transsexual
té un primigeni dret a canviar el nom d'home pel de femella”
Així mateix, també s’expressa per part de la DGRN en resolucions com la de 2
octubre 1991 (R. 8611). S'admet la inscripció del canvi de sexe però a efectes
purament socials com a remei artificial a fi a defensar el lliure desenvolupament
de la personalitat, però sense més conseqüències.
La tercera etapa de l'evolució en aquest assumpte ve decidida per l'acceptació
jurisprudencial del canvi de sexe, no només a efectes purament socials o
merament registrals, inclosa la possibilitat de contraure matrimoni. Si bé
mantenint l'exigència de la prèvia operació de cirurgia de reassignació i
tractament hormonal. Aquesta modificació de criteri, anterior a la reforma del CC
per Llei 13/2005, que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe,
permetent que aquelles persones que haguessin canviat de sexe, i inscrits en el
RC com a tals, poguessin contraure matrimoni amb una altra persona del sexe
diferent al seu després de la modificació registral (l'art. 10 i 32 CE).
La doctrina jurisprudencial també s'ha pronunciat sobre la vigència del dret al
lliure desenvolupament de la personalitat d'acord l'art.10 CE. El segon cas en
arribar l'Alt Tribunal sobre aquesta matèria és en la STS 9445/1988, a la que ja
es fa una lectura dels fets per "la via dels drets fonamentals". Concretament, la
resolució diu que:
el art. 10.1 de la Constitución Española establece como derechos
fundamentales de la persona, entre otros, el del «libre desarrollo de la
Anna de Nicolás Martínez
33
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
personalidad», término éste que en una proyección hermenéutica amplia
autoriza a incluir los cambios físicos de forma del ser humano, siempre que
ello no implique o suponga delito o cuando menos ilícito civil, supuestos que
en este caso no concurren, tanto por razón de la despenalización de ciertas
mutilaciones (art. 428 del Código penal) como de no estar expresamente
prohibido por la normativa sustantiva ni procesal civil.
7. MARC LEGAL VIGENT
7.1. Marc normatiu
La Resolució de l'Europarlament contra la discriminació cap a les persones trans
el 12 de setembre de 198921, que reconeixia que “la dignitat humana i el dret al
lliure desenvolupament de la personalitat ha d'abastar el dret a viure d'acord amb
la identitat sexual” (art. 10.1 CE) , i “demana als Estats membres que aprovin
disposicions sobre el dret dels transsexuals a un canvi de sexe de caràcter
endocrinològic, plàstic-quirúrgic i estètic, el procediment i la prohibició del seva
discriminació”. D'aquesta manera comencen a entrar en l'agenda parlamentària
diferents propostes amb la intenció de garantir els drets de les persones trans.
També s'han anat realitzant alguns avenços en l'àmbit regional, amb
actualitzacions autonòmiques de la Llei de 2007 que s'han anat aprovant en els
Parlaments de les diferents comunitats: Navarra en 2009 (derogada), Euskadi el
2012, Andalusia i Canàries en 2014, Madrid al 2016 i la Comunitat Valenciana
en 2017 han aconseguit sengles Lleis integrals de transsexualitat que esperen la
Llei estatal que les complementi.
Així, des de fa uns anys i com a conseqüència d'aquest gradual canvi de
perspectiva, han anat aprovant-se una sèrie de Lleis contra la discriminació a
nivell autonòmic, i en l'actualitat estan ja vigents, encara que no degudament
desenvolupades, les de Galícia i Catalunya, de 2014, Múrcia i Extremadura,
21
La Llei 14/2012 ho recull a la seva exposició de motius, apartat III, paràgraf 6è.
Anna de Nicolás Martínez
34
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
aparegudes en 2015, i Balears i Madrid, aprovades el 2016, amb les quals es
pretén perseguir les conductes discriminatòries a través de la via administrativa.
7.2. Llei 3/2007 i la inconstitucionalitat de l’article 1 a la STC 99/2019
La Llei 3/2007 de 15 de març reguladora de la rectificació registral de la menció
relativa al sexe de les persones es va aprovar amb el vot en contra del Partit
Popular. La Rectificació de la Menció Relativa al Sexe de les Persones a 2007
s’aprova per dilucidar la principal discrepància sobre si calia o no realitzar la
cirurgia de reassignació de sexe per poder accedir al canvi de nom registral.
D’aquesta manera aquest dilema quedaria resolt en el fet de regular,
explícitament en un text legal, la possibilitat registral del canvi de sexe i d'altra
banda, en la supressió en el seu art. 4.2 de l'exigència de cirurgia de reassignació
per permetre l'accés al Registre del canvi de sexe, sempre que es donin les
circumstàncies previstes en l'esmentat precepte:
a) Que li ha estat diagnosticada disfòria de gènere.
L'acreditació de l'acompliment d'aquest requisit es realitzarà mitjançant
informe de metge o psicòleg clínic, col·legiats a Espanya o els títols hagin
estat reconeguts o homologats a Espanya, i que haurà de fer referència:
1. A l'existència de dissonància entre el sexe morfològic o gènere fisiològic
inicialment inscrit i la identitat de gènere sentida pel sol·licitant o sexe
psicosocial, així com l'estabilitat i persistència d'aquesta dissonància.
2. A l'absència de trastorns de personalitat que poguessin influir, de forma
determinant, en l'existència de la dissonància ressenyada en el punt
anterior.
b) Que ha estat tractada mèdicament durant al menys dos anys per acomodar
les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat.
L'acreditació de l'acompliment d'aquest requisit s'efectuarà mitjançant informe
de metge col·legiat sota la direcció s'hagi realitzat el tractament o, si no,
mitjançant informe d'un metge forense especialitzat.
Anna de Nicolás Martínez
35
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
D’altra banda, mitjançant interlocutòria del Ple de la Sala 1ª del TS dicta un Auto
de 10 de març de 2016 (ATS 1583/2015) en el que es planteja qüestió
d'inconstitucionalitat contra la Llei 3/2007 per presumpta vulneració dels arts. 15,
18.1 i 43.1 CE, en relació a l'art. 10.1 CE i en relació fonamentalment amb l'art.
1 d’aquella, que limita a les persones majors d'edat la legitimació per sol·licitar
en judici declaratiu ordinari la rectificació de la menció registral del sexe i del nom
en casos de persones transsexuals amb disfòria de gènere.
L'octubre de 2014 els pares de la menor sol·liciten rectificació registral en la
inscripció de naixement cosa que dona origen a la interlocutòria. La menor havia
estat diagnosticada amb trastorn d'identitat de gènere, amb remissió a l’endocrí
per iniciar el tractament hormonal. Davant la negativa del registrador civil
d’inscriure el canvi de nom i sexe s’obre procés ordinari davant els tribunals. En
primera Instància d'Osca com a apel·lació (SAP HU 50/2015) es desestima la
pretensió dels progenitors. Mitjançant Interlocutòria del TS s’admet a tràmit el
recurs extraordinari interposat per infracció processal i de cassació, donant lloc
posteriorment a la interlocutòria de 2016 .
El Tribunal Constitucional (des d’ara TC) a la seva Sentència 99/2019 considera
inconstitucional l'article 1.1 de la Llei Reguladora de la Rectificació de la Menció
Relativa al Sexe de les Persones que impedeix als menors i als seus progenitors
instar la modificació de la referència al sexe en el Registre El Ple del TC avala
(fonament jurídic 8è) que els menors "amb suficient maduresa" i que "es trobin
en una situació estable de transsexualitat" puguin sol·licitar el seu canvi de
gènere en el Registre Civil (des d’ara, RC), sense esperar a complir els 18 anys.".
La STC 99/2019 del Ple de la Sala Civil de l'Alt Tribunal va argumentar que tenia
"seriosos dubtes" sobre la restricció legal perquè entenia que els menors són
també titulars dels drets que reconeix la Llei quan tenen la "suficient maduresa"
i realitzen una "petició seriosa" per trobar-se en una situació estable de
transsexualitat. El TC aprecia que la restricció legal als menors sota aquestes
circumstàncies representa un grau de més reduït de satisfacció l'interès superior
Anna de Nicolás Martínez
36
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
del menor d'edat perseguit pel legislador i, per això, s'aprecia la vulneració del
principi de desenvolupament de la personalitat i del dret a la intimitat.
En aquest sentit, mantenim uns missatges per correu electrònic amb l’advocat
de l’associació Crhysalis qui va arribar fins el TC, el Dr. Javier Maldonado qui diu
que:
No estamos nada conformes con la STC. Partía de la limitación que la
cuestión de inconstitucional se refería a menores con "suficiente madurez" y
"estabilidad", y claro no se reconoce el derecho a la identidad de todas las
personas trans menores de edad, como correspondería.
En cuanto a la normativa autonómica, son parches, benditos parches, para
proteger el derecho a la identidad sexual de menores ante la inacción del
Estado.
En cuanto a nuestra posición en trabajos legislativos, hemos participado con
algunas personas de la Comisión para la reforma de la Ley 3/2007, a la que
faltó muy poco; y en su momento redacté el borrador de lo que luego en lo
esencial, aunque no con coincidencia total, fue el texto presentado por
Podemos en nombre de la Plataforma de entidades trans (en la que Chrysallis
estuvo, pero ya no está).
7.3. Un model a aplicar. Llei 26.743 sobre Identitat de Gènere (Argentina)
La Llei 26.743 sobre d'Identitat de Gènere de 9 de maig (Argentina), s’articula
d’acord amb el principi d’auto determinació personal i permet el tractament social
pel gènere sentit i la inscripció i obtenció dels documents pertinents. Si bé no es
la primera Llei que regula la transsexualitat, si que es la primera que ho fa en
base al principi de no patologització.
Després d’Argentina s’han promulgat Lleis similars a Noruega, Dinamarca, Xile,
Uruguai, Malta i a Nepal com a dret constitucional. Aquesta Llei ordena que el
tractaments d’adequació corporal siguin una prestació de la cartera del sistema
sanitari obligatori, de tal manera que garanteix la cobertura tant en el sistema
públic com el privat.
Anna de Nicolás Martínez
37
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
La Llei de 2012 es un esforç culminant quan a partir de 2007 es van impulsant
proposicions de Llei per a garantir el dret a l’atenció integral de la salut a
persones no normatives (transvestits, transsexuals i transgènere) amb la finalitat
d’impulsar el dret a la identitat auto percebuda. Diferents recursos es van
impulsar davant el Tribunal Contenciós Administratiu i Tributari de Buenos Aires.
El judicis d’empara tenien per finalitat ordenar la modificació registral de sexe i
nom de persones trans.
El projecte de Llei va ser presentat per les diputades Conti, Tulli, Giudici el 8 de
novembre a la comissió de Legislació General i de Justícia del Congrés. El dia 1
de desembre de 2011 va ser aprovada per 167 vots positius, 17 en contra i 7
abstencions. Al Senat per 55 vots a favor i 1 abstenció.
La Llei 26.743 permet la modificació de les dades personals al registre en base
al nom sentit; es pot accedir a tractaments endocrins i intervencions quirúrgiques
per adequar el cos a la identitat en base al desenvolupament de la personalitat.
El tràmit registral no necessita advocat, només s’ha de presentar un escrit
demanant els canvis i indicar el nou nom triat.
7.4. Estudi de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per a garantitzar els drets
de lesbianes, gais, bisexuals, trangèneres i intersexuals i per a
erradicar la homofòbia, la bifòbia i la transfòbia
La Llei 11/2014 es impulsada per diferents partits polítics i entitats de defensa
dels drets civils, i va ser aprovada al Parlament amb un ampli consens. El 2014
la Xunta de Galicia va impulsar, la Ley 2/2014, de 14 de abril, por la igualdad de
trato y la no discriminación de lesbianas, gays, transexuales, bisexuales e
intersexuales. De igual manera, a Andalusia, la Junta, impulsava la Ley 2/2014,
de 8 de julio, integral para la no discriminación por motivos de identidad de
género y reconocimiento de los derechos de las personas transexuales de
Andalucía.
La principal i controvertida diferencia entre aquestes Lleis es que la Llei catalana
imposa sancions administratives específiques amb finalitat punitiva. En aquest
Anna de Nicolás Martínez
38
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
sentit l’article 34 sobre infraccions, fa una distinció entre infraccions lleus, greus
i molt greu. Si bé no es qüestiona la bona voluntat d’aquesta iniciativa, entenem
que es una mena de CP autonòmic, doncs castiga comportaments que estarien
dins de l’àmbit penal.
La manca de competència autonòmica en aquesta matèria, es recolza en la
capacitat que atorga el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre procediment
sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat, en base al
que disposa la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic en
matèria de potestat sancionadora. Així doncs, segons l’article 149.1.6º de la CE
el desenvolupament legislatiu en matèria penal es exclusiu de l’estat. No obstant
això, segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’article 40.2, 40,7 i 40.8
especifica com a competència autonòmica la lluita per a la promoció de la igualtat
de totes les persones i la lluita contra la homofòbia.
El marc de la potestat sancionadora el determina l’article 27 sobre principi de
tipicitat. No obstant això, el règim sancionador que contempla la Llei 11/2014 ha
estat criticat pels seus propis impulsors. El balanç que realitza entitats com
l’Observatori Contra la Homofòbia (des d’ara, OCH), es molt crític. En una roda
de premsa realitzada al centre LGTBI el passat 2 d’octubre de 2019, sobre el
balanç de la implantació d’aquesta Llei, el president de l’OCH, Eugeni Rodríguez
de les 561 registrades en el 5 anys de vigència de la Llei la Generalitat ha posat
únicament 12 sancions.
A part de la potestat sancionadora que estableix la Llei 11/2014, aquesta també
estableix un marc normatiu transversal que protegeix els diferents àmbits de la
vida de les persones LGTBI a diferents etapes vitals. Per exemple, el Títol II
sobre salut, educació, universitats, cultura, mercat de treball, marc jurídic dels
escorcolls per accedir en condicions d’igualtat al treball de l’Administració, tant
funcionarial com laboral, també el règim penitenciari de les persones trans, etc.
En el sentit de la Transsexualitat, aquesta be reflectida al Títol III “Transidentitat
i intersexualitat”. Es molt rellevant per una banda l’article 23 el qual determina la
Anna de Nicolás Martínez
39
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
despatologització del fet trans. En aquest sentit, aquesta despatologització
autonòmica col·lisiona amb la Llei 3/2007 la qual exigeix un informe mèdic per
accedir al canvi registral de la menció de nom i sexe RC. Les persones
transgènere i les persones intersexuals s’han poder acollir al que estableix
aquesta Llei sense que calgui cap diagnòstic de disfòria de gènere ni cap
tractament mèdic. Sobre la Llei 11/2014 es pot veure l’opinió extreta de
l’entrevista amb Eugeni Rodríguez22, activista pro drets LGTBI i director de
l’OCH.
CONCLUSIONS
De l’exposició del treball arribem al punt on convergeixen els punts més
rellevants que s'han tractat. Així hem vist la història d'un col·lectiu tradicionalment
oprimit. En el millor dels casos tolerat i menysvalorat per prendre decisions per
si mateix. Hem fet esment de com el Poders han intervingut en aquest col·lectiu
depenent dels interessos, tant en sentit favorable, como al contrari, convertits en
objectiu d’eliminació.
La transsexualitat planteja problemes jurídics, sí, però també psico socials,
mèdics, conjugals, de família, herències, divorcis, bullying, assetjament laboral,
especialment durant el trànsit. No obstant això, no totes les persones trans volen
arribar d'un punt A fins a un punt E i es queden a la Æ per pròpia voluntat, és a
dir persones no binàries. En qualsevol cas, només és una mostra més de la
diversitat humana i per si mateixa és una finalitat.
En les referències històriques hem vist que, des d'un punt de vista mèdic,
persones com Hirschfeld o fins i tot Benjamin incitant el tractament de la
transsexualitat des d'un punt de vista humanista, és a dir, des de
l'acompanyament i no la tutela. Arran de la medicalització de la transsexualitat,
la creació de protocols, la recerca d'un mètode diagnòstics, i la credulitat de les
diferents instàncies polítiques i jurídiques en aquests experts és quan la persona
22
Veure Annex II amb l’entrevista completa.
Anna de Nicolás Martínez
40
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
que demana ajuda comença a ser tractada com a malalt, la seva vivència interna
es configura en malaltia i perd el control sobre la seva vida.
La patologització va ser una victòria pírrica per part del col·lectiu trans, amb ella
es creia que s'anava a incloure el tractament hormonal i cirurgies en la cartera
de serveis de la seguretat social, però no ha estat així. La patologització ha vingut
acompanyada del binarisme entenent com a saludable mentalment el trànsit cap
a un rol de gènere definit. (De molt home a molta dona). Afortunadament, avui
en dia, gran part de la comunitat científica està d'acord a afirmar que no hi ha un
mètode diagnòstic científic efectiu per determinar la transsexualitat, i que no s'ha
de confondre la transsexualitat amb les patologies, ansietat, estrès, puguin
distorsionar una mostres.
Cal diferenciar entre transsexualitat com a vivència de gènere que es manifesta
en la infància sense patologia i el desgast emocional i psicosocial que pot
generar portar una vida no hetero normativa. En aquest sentit és quan veiem que
les Lleis durant molt de temps han enfocat erròniament (o interessadament) el
problema. Tot just fa 15 anys que el col·lectiu trans, comença a incidir en la
classe dirigent i en la classe mèdica per ser escoltats.
Hem vist els tímids inicis contra la marginació de les persones trans que emet el
consell d'Europa el 1989, però no és fins al segon lustre de la dècada de el 00,
després de la institucionalització del matrimoni entre persones del mateix sexe
(que també beneficia persones trans) quan coincideix a Espanya i a la resta de
el món la campanya STP (Stop Trans Patologization). L'ONU, el CdeE, es
comença a plantejar la hipòtesi que les persones trans poden prendre les seves
pròpies decisions i auto determinar el seu cos. Que no hi ha un mètode diagnòstic
concloent i que els protocols de les UTIG vulneren la dignitat de la persona.
Així, el 2007 ja no és condició necessària realitzar-se una vaginoplàstia com a
element de la pràctica de la prova en un judici civil, ni la condició que aquesta
sigui "practicable" per part d'un forense per a optar al canvi de la menció registral
relativa al sexe de la persona. Aquests requisits que soscaven la dignitat de la
Anna de Nicolás Martínez
41
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
persona són erradicats per la Llei 3/2007. No obstant això, aquesta Llei,
concretament el seu article 1, en relació amb els menors transsexuals nega el
caràcter innat, i per tant mancat de voluntat (ningú tria ser esquerrà o destre). La
Llei 3/2007 xoca amb les Lleis que comencen a florir en el nostre entorn
autonòmic “parafederal”, d'aquesta manera les CCAA generen en matèria
transferida (àmbit educatiu i sanitari, cultural, esportiu o sobretot) les seves
pròpies legislacions.
La primera a legislar, però des d'un punt de vista patològic va ser la Comunitat
Foral de Navarra en l'any 2009, més tard en 2017 promulguen una nova Llei no
patologitzant. Una altra fita és la Llei argentina d'identitat de gènere amb una
quota laboral per a persones trans establerta per Llei, també no patologitzant. A
Catalunya, l'any 2014 la Llei 11/2014 genera la promulgació d'una Llei amb
ambició integral amb un règim sancionador administratiu, que crea un servei
d'acompanyament en matèria de salut denominat Trànsit, des d'una mirada no
patologitzant, així com un òrgan consultiu i de seguiment de polítiques i la creació
de protocols en diferents matèries.
En 2017 Unides Podem (des d’ara, UP) s'aplica tots aquests precedents en una
Llei molt ambiciosa que estableix la prohibició de tractar com a malalts mentals
a les persones sexualment no normatives, estableix un règim sancionador per a
actes LTGBIQ+ fòbics, estableix un òrgan consultiu rector en polítiques LTGBI,
així com la coordinació amb les CCAA en les matèries competencials que tinguin
regulades. Aquesta proposició de Llei d'UP podria donar respostes als problemes
jurídics i no tan jurídics que planteja la transsexualitat, ja que és una Llei integral
i els problemes de la població LGTBI i especialment trans* són problemes
transversals.
En la nostra opinió, en matèria d'ocupació únicament estableix la disposició l'art.
9.2 sobre igualtat efectiva que els poders públics es comprometen a impulsar,
però no s'estableix un "contingent" per Llei com si fan altres disposicions
normatives. També és positiu que la dona trans sigui tractada com a víctima de
violència de gènere en cas d'agressió per la seva parella home, i que se li apliquin
Anna de Nicolás Martínez
42
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
els protocols que estableix la Llei de 2004, de la mateixa manera que les
persones LGTBI puguin acollir-se a l'estatut de la víctima i als seus beneficis en
cas d'agressió del tipus que sigui recollit per la norma adequada.
D'altra banda, seria adequat, tal com indica la Llei Trans uruguaiana, els actes
de reparació al col·lectiu LGTBI i especialment al trans. Hem vist que el preàmbul
de la proposició de Llei de UP parla dels "centres de reeducació per a
homosexuals", en realitat eren presons o centres de concentració. Si bé és cert
que s'han donat indemnitzacions a persones que van ser empresonades pel
simple fet de ser objectiu de la reforma de 1954 de la Llei de Ganduls i Malfactors
que tipificava com a delicte ser LGTBI, falten també actes de reparació no només
contra l'acció discriminadora de l'estat dictatorial, sinó també contra la seva
omissió o desistiment de funcions en l'etapa democràtica. Doncs els jutges van
eliminar drets, com el de el matrimoni, a les primeres persones transsexuals. Fins
i tot actes de reparació dins de la pròpia població LGTBI, que no és un ens
monolític i tant gais com lesbianes (TERF) han exercit discriminació contra el
col·lectiu trans, tant femení com masculí.
En aquest viatge acadèmic hem vist una petita mostra filosòfica, històrica,
mèdica, jurídica, jurisprudencial i legislativa del que ha viscut el col·lectiu trans
des que se li ha marginat, se li ha tutelat i finalment la societat li ha deixat, no
sense esforç, que pugui decidir el seu camí.
Anna de Nicolás Martínez
43
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
EPÍLEG
Aquesta història, encara no ha acabat, no només queda molt per fer respecte als
adults, sinó que més especialment caldria atendre al menor, més encara quan
no ha pogut fer efectiu el canvi registral de la menció de sexe i nom.
El recent 17 desembre 2019 el Tribunal Suprem, en el ple de la Sala Civil, ha
dictat la Sentència número 685/201923.
Després de fer el recorregut des de Primera Instància, de l’Audiència Provincial
d'Osca, del recurs d'inconstitucionalitat, i finalment la Sentència 99/2019, de 18
de juliol que declara inconstitucional l'article 1.1 de la Llei 3/2007 podem
comprovar la importància que té aquesta Resolució.
El TS casa la Sentència i remet les actuacions al Tribunal d'apel·lació, en aquest
punt, es dóna via lliure a que el menor pugui comparèixer en qualitat de legitimat.
Serà l'Audiència Provincial d'Osca la que finalment determini, mitjançant una
nova Sentència, després de tres anys de litigi, si el menor que ja té 17 anys
d'edat, compleix els requisits que dicta la llei, és a dir: que la seva situació de
transsexualitat sigui estable i que la seva maduresa sigui la que exigeix la llei, i
que l'apreciï l'òrgan tutelar, el Tribunal. Així com que es quedin resoltes la resta
de les qüestions de fet i de dret que plantejava el recurs d'apel·lació.
23
Consultada a: Sentència número 685/2019 (pdf).
Anna de Nicolás Martínez
44
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Llibres
Benjamin, H. (1977). The transsexual phenomenon. New York: Warner Books.
Butler, J. (2006). Deshacer el genero. Barcelona. Paidos Iberica,
De Beauvoir, S. (2017). El segundo sexo. Ediciones Cátedra.
Foucault, M. (1977). La Voluntad De Saber. Historia de la sexualidad. Madrid:
Siglo XXI.
López Guzmán, J. (2016). Transexualismo y salud integral de la persona.
Valencia: Tirant lo Blanch.
Millot, C. (1984). Exsexo. Un ensayo sobre el transexualimo. Buenos Aires:
Paradiso.
Missé M. (2013). Transexualidades. Otras miradas posibles. Barcelona: Egales.
Raymond, J. G. (1979). The transsexual empire: The making of the she-male.
New York: Beacon Press.
Stoller, R.J. (1968). Sex and gender: the development of masculinity and
femininity. New York: Science House.
Stryker, S.; Pérez, M. i Sánchez, T. (2017). Historia de lo trans: las raíces de la
revolución de hoy. Madrid: Continta me tienes.
Von Krafft-Ebing, R. i King, B. (1886). Psychopathia sexualis: with especial
reference to contrary sexual instinct: a clinical-forensic study. Burbank,
Calif: Bloat.
Articles de Revista
Almirall R. (2013). “Atención a la salud de las personas trans: Respetando sus
necesidades”. Intervenció en el XV Seminario De Autoformación REDCAPS. Barcelona, 8 de Noviembre,Residència d’Investigadors. C/ Hospital,
Anna de Nicolás Martínez
45
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
64. Consultat a: http://www.caps.cat/redcaps/seminaris/396-xv-seminarioredcaps.html
Belsué Guillorme K. (2011). Sexo, género y transexualidad: de los desafíos
teóricos a las debilidades de la legislación española. Acciones e
Investigaciones Sociales, 29, 7-32.
López Moratalla N, i Calleja A. (2016). Transexualidad: una alteración cerebral
que co-mienza a conocerse. Cuadernos de Bioética, 27, 87-94.
Orozco Calderón, G. (2009). Bases Biológicas de la Orientacióin Sexual: Un
estudio de las Emociones en Transexuales. Revista Neuropsicología,
Neuropsiquiatría y Neurociencias, 9, 9-24.
Anna de Nicolás Martínez
46
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
ANNEXOS
Annex I. Legislació i jurisprudència
Legislació Internacional
Conveni de Roma de 4 de novembre de 1950, per a la Protecció dels Drets
Humans i de les Llibertats Fonamentals. (BOE núm. 108, de 6 de mayo de
1999).
Resolució 2048 (2015) de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa de 22
d'abril de 2015 qualifica de ofensa a la dignitat humana i d'obstacle a la
inclusió social dels transsexuals la consideració de la seva situació com a
malaltia per part dels manuals internacionals de diagnòstic, i insta els estats
a abolir els tractaments mèdics obligatoris i el diagnòstic de salut mental
com exigències legals prèvies al canvi de nom i gènere inscrits en l'estat
civil.
Els Principis de Yogyakarta sobre l'aplicació de la legislació internacional de
drets humans en relació amb l'orientació sexual i la identitat de gènere.
Convenció sobre els Drets de l'Infant, adoptada per l'Assemblea General de les
Nacions Unides el 20 de novembre de de 1989. (BOE núm. 313, de 31 de
diciembre de 1990).
Carta Europea dels Drets de l'Infant (DOCE núm. C 241, de 21 de Setembre de
1992).
DUDH. Declaració universal de Drets Humans Art. 25. (BOE núm. 243, de 10 de
octubre de 1979).
PIDESC. Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Adoptat i
obert a la signatura, ratificació i adhesió per l'Assemblea General en la seva
resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966. Art. 12.
Ley 26.743 - De Identidad de Género, de 9 de mayo de 2012 (Argentina).
Ley nº 19.684 Integral para Personas Trans, de 18 de octubre de 2018 (Uruguay).
Anna de Nicolás Martínez
47
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Legislació Estatal
Constitució Espanyola de 1978. (BOE núm. 311, de 29/12/1978).
Ley Orgánica 8/1983, de 25 de junio, de Reforma Urgente y Parcial del Código
Penal. (BOE núm. 152, de 27 de junio de 1983).
Ley Orgánica 3/1989, de 21 de junio, de actualización del Código Penal. (BOE
núm. 148, de 22 de junio de 1989).
Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de
modificació del Codi Civil i de la Llei d'enjudiciament civil. (BOE núm. 15,
de 17/01/1996).
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), modificada en part de la
seva articulació per la LOMCE, incorporava la necessitat de reconèixer la
diversitat afectiva sexual.
Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de
Cataluña.
(BOE
núm.
172,
de
20/07/2006).
(BOE núm. 106,
de
04/05/2006).
Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes,
constitueix l'estructura jurídica de la igualtat de gènere.
Ley de 8 de junio de 1957 sobre el Registro Civil. (BOE núm. 151, de
10/06/1957).
Ley 13/2005, de 1 de julio, por la que se modifica el Código Civil en materia de
derecho a contraer matrimonio. (BOE núm. 157, de 2 de julio de 2005).
Ley 3/2007, de 15 de marzo, reguladora de la rectificación registral de la mención
relativa al sexo de las personas. (BOE núm. 65, de 16 de marzo de 2007).
Ley 14/2012, de 28 de junio, de no discriminación por motivos de identidad de
género y de reconocimiento de los derechos de las personas transexuales.
(BOE núm. 172, de 19 de julio de 2012).
Anna de Nicolás Martínez
48
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público. (BOE
núm. 236, de 02/10/2015).
Decreto 3096/1973, de 14 de septiembre, por el que se publica el Código Penal,
texto refundido conforme a la Ley 44/1971, de 15 de noviembre. (BOE núm.
297, de 12 de diciembre de 1973).
Proposició de Llei per a la reforma de la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora
de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, per
permetre la rectificació registral de la menció relativa al sexe i nom dels
menors transsexuals i / o trans, per a modificar exigències que estableix
l'article 4 respecte al registre del canvi de sexe, i per possibilitar mesures
per millorar la integració de les persones estrangeres residents a Espanya.
Proposició de Llei (122/000097) contra la discriminació per orientació sexual,
identitat o expressió de gènere i característiques sexuals, i d'igualtat social
de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgènere i intersexuals.
Proposició no de Llei relativa a la inscripció al RC de noms de persones la
identitat sexual no coincideix amb el seu menció registral relativa al sexe.
Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de Sanitat, en l'article 10 regula el deure de
totes les administracions públiques de salut, el respecte a la personalitat, la
dignitat humana i la intimitat, sense ser discriminat sobre la base d'origen
racial o ètnic, sobre la base de gènere i orientació sexual, invalidesa o
qualsevol altra circumstància personal o social. (BOE» núm. 102, de
29/04/1986).
Legislació Autonòmica
Fins al moment de concloure aquest treball acadèmic són dotze les Comunitats
Autònomes que, des de 2009 han legislat sobre els drets de les persones LGTBI
o sobre la Identitat de Gènere. Pràcticament després de l'aprovació de la Llei
3/2007 i en tot just una dècada el legislador autonòmic ha vingut a intentar suplir.
Anna de Nicolás Martínez
49
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Com ha passat en altres moltes ocasions, la manca d'activitat del legislador
nacional, creant, des del nostre punt de vista, algunes discordances que en
alguns moments, han plantejat problemes efectius de debat sobre la possible
absència de competència legislativa autonòmica sobre la matèria abordada.
D’altra banda, també ha plantejat, des del nostre punt de vista, en alguns casos
concrets, dubtes sobre la creació d'un doble sistema d'identificació de la persona
al marge de la prevista a través de la LRC, diferenciant-se de manera una mica
artificial entre identitat registral i identitat administrativa.
Repassem a continuació les lleis autonòmiques que existeixen, incloent
avantprojectes i protocols d’actuació:
Andalusia
Llei 2/2014, de 8 de juliol, integral per a la no discriminació per motius d'identitat
de gènere i reconeixement dels drets de les persones transsexuals
d'Andalusia . (BOE núm. 193, de 09/08/2014).
Llei 8/2017, de 28 de desembre, per garantir els drets, la igualtat de tracte i no
discriminació de les persones LGTBI i els seus familiars a Andalusia.
(BOJA núm. 10, de 15/01/2018, BOE núm. 33, de 06/02/2018).
Protocol d'actuació sobre identitat de gènere en el sistema educatiu andalús
(Ordre de 28 d'abril de 2015)
Acord de 16 de febrer de 2016, del Consell de Govern, pel qual s'aprova el II Pla
Estratègic d'Igualtat de Gènere en Educació 2016-2021
Instruccions als Centres Sanitaris del SSPA per a l'organització assistencial de
l'atenció de les persones transsexuals d'Andalusia, de 26 de febrer de 2015
Instruccions als Centres Sanitaris de SSPA per a l'organització assistencial de
l'organització a les persones transsexuals menors de 14 anys d'Andalusia,
de 17 de març de 2016
Procediment de la Direcció General d'Assistència Sanitària i Resultats en Salut
del Servei Andalús de Salut sobre el canvi de nom de persones
Anna de Nicolás Martínez
50
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
transsexuals a la base de dades d'Usuaris d'Andalusia (BDU) i emissió de
documents d'acreditació, de 6 de juny de 2016
Procés Assistencial Integrat per a l'atenció sanitària a persones trans en la
infància i adolescència (PAI Ptía), de 24 de gener de 2017
Procés Assistencial Integrat per a l'atenció sanitària a persones transsexuals
adultes, de 24 de gener de 2017
Aragó
Llei 18/2018, de 20 de desembre, d'igualtat i protecció integral contra la
discriminació per raó d'orientació sexual, expressió i identitat de gènere a
la
Comunitat
Autònoma
d'Aragó.
(BOA núm. 7,
de
11/01/2019, BOE núm. 50, de 27/02/2019).
Llei 4/2018, de 19 d'abril, d'identitat i Expressió de Gènere i Igualtat Social i no
Discriminació de la Comunitat Autònoma d'Aragó. (BOA núm. 86, de
07/05/2018, BOE núm. 131, de 30/05/2018).
Instrucció de la Direcció General d'Assistència Sanitària sobre Atenció a
persones transsexuals en els centres sanitaris públics del Sistema de Salut
d'Aragó, de 16 de maig de 2016
Resolució de 20 d'octubre de 2016, del director general d'Innovació, Equitat i
Participació, pel qual es faciliten orientacions per a l'actuació amb l'alumnat
transsexual en els centres públics i privats concertats
Acord de 21 de setembre de 2018, de Consell de Govern de la Universitat de
Saragossa, pel qual s'aprova el procediment d'atenció a persones trans i
intersexuals a la Universitat de Saragossa.
Cantàbria
Avantprojecte de Llei de Cantàbria de garantia de drets de les persones
lesbianes, gais, transsexuals, transgènere, bisexuals i intersexuals i no
discriminació per raó d'orientació sexual i identitat de gènere, de 2017.
Anna de Nicolás Martínez
51
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Castella i Lleó
Proposició de Llei d'igualtat social de la diversitat sexual i de gènere, i de
polítiques públiques contra la discriminació per orientació sexual i identitat
de gènere de la Comunitat de Castella i Lleó, d'1 de març de 2018.
Protocol d'atenció educativa i acompanyament a l'alumnat en situació de
transsexualitat i alumnat amb expressió de gènere no normativa.
Castella-la Manxa
Resolució de 25/01/2017, de l'Institut de dones de Castella-la Manxa, per la qual
es compromet a donar a conèixer el protocol d'actuacions dirigides a
menors d'edat sobre identitat i expressió de gènere.
Proposta de llei sobre igualtat social, tractament i no discriminació a partir de
l'orientació sexual i la identitat de gènere a Castella-la Manxa.
Catalunya
Llei 11/2014, de 10 octubre, que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
trangèneres i intersexuals i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la
transfòbia. (BOE núm. 281, de 20 de noviembre de 2014 - DOGC núm.
6730, de 17 de octubre de 2014).
Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador
d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat. (DOGC núm. 1827
de 29 de Noviembre de 1993).
"Documents per a l'Organització i la gestió dels centres. Actuacions del centre
en diversos supòsits ", de 20 de juny de 2018.
Trànsit: Model d'atenció a la salut de les persones trans *, de novembre de 2017.
Protocol que desplega el deure d'intervenció de les persones que treballen a les
Administracions Públiques de Catalunya per a Fer efectiu l'abordatge de
l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya octubre 2017
Anna de Nicolás Martínez
52
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere als centres
educatius (Elaborat per donar Compliment a la Llei 11/2014, per a garantir
els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trangèneres i intersexuals I per a
erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia i la Moció 140/XI del
Parlament de Catalunya aprovada el 29.06.2017
Guia per a la Incorporació de la diversitat sexual i de gènere a les Universitats
catalans a partir de la Llei 11/2014
Protocol de prevenció, detecció I intervenció enfront l'Assetjament escolar a
persones LGBTI (Elaborat per Instància del Parlament de Catalunya en
Compliment de la Moció 101/XI aprovada el 03.09.2017)
Comunitat de Madrid
Llei 2/2016, de 29 de març, d'identitat i Expressió de Gènere i Igualtat Social i no
Discriminació
de
la
Comunitat
de
Madrid.
(BOCM núm. 98,
de
26/04/2016, BOE núm. 169, de 14/07/2016).
Llei 3/2016, de 22 de juliol, de protecció integral contra LGTBIfobia i la
Discriminació per Raó d'Orientació i Identitat Sexual a la Comunitat de
Madrid. (BOCM núm. 190, de 10/08/2016, BOE núm. 285, de 25/11/2016).
Comunitat Valenciana
Llei 8/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a
la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana. (BOE
núm. 112, de 11 de mayo de 2017).
Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política
Educativa, per la qual s'estableix el protocol d'acompanyament per a
garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la
intersexualitat
Llei 23/2018, de 29 de novembre, d'igualtat de les persones LGTBI.
(DOGV núm. 8436, de 03/12/2018).
Extremadura
Anna de Nicolás Martínez
53
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Llei 12/2015, de 8 d'abril, d'igualtat social de lesbianes, gais, bisexuals,
transsexuals, transgènere i intersexuals i de polítiques públiques contra la
discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en la Comunitat
Autònoma d'Extremadura. (DOE núm. 68, de 10/04/2015, BOE núm. 108).
Resolució 697/IX, subsegüent a la Proposta d'Impuls davant del Ple 186/IX
(PDIP-189), per la qual l'Assemblea d'Extremadura insta la Junta
d'Extremadura a elaborar, en compliment de la Llei 12/2015, de 8 d'abril,
amb la participació d'associacions de persones transsexuals, un protocol
d'actuació perquè el Servei Extremeño de Salut emeti les targetes
sanitàries individuals amb el nom del gènere sentit, així com amb aquest
gènere, per a les persones transsexuals que ho sol·licitin, sense que sigui
necessari una modificació prèvia de les dades inscrites en el RC, en el DNI
o l'aprovació dels jutjats i tribunals, en el cas de menors, de 22 de març de
2018
Galícia
Llei 2/2014, de 14 d'abril, per la igualtat de tracte i la no discriminació de
lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals a Galícia. (BOE núm.
127, de 26/05/2014).
"Protocolo educativo par garantir a Igualdade, a non discriminación i a la liberta
a identidade de Xénero", abril de 2016, Dirección Xeral de Educación,
Formación Profesional i Innovación Educativa
Instrución pola que se estabulei o procedemento a seguir polas profesionais do
Servizo Galego de Saúde par a atención á transexualidade donas persoas
menores de Idade, de 16 de outubro de 2017
Illes Balears
Llei 8/2016, de 30 de maig, que garanteix els drets de lesbianes, gais, trans,
bisexuals i intersexuals i per erradicar la LGTBI fòbia. (BOIB núm. 69, de
02/06/2016, BOE núm. 157).
Anna de Nicolás Martínez
54
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Protocol de detecció, comunicació i actuacions per a alumnes transsexuals i
transgènere als centres educatius de les Illes Balears.
Protocol d'Atenció de la Salut per a les persones trans * a les Illes Balears.
Illes Canàries
Llei 8/2014, de 28 d'octubre, de no discriminació per motius d'identitat de gènere
i de reconeixement dels drets de les persones transsexuals.
Protocol per a l'acompanyament a l'alumnat trans * i atenció a la diversitat de
gènere en els centres educatius de Canàries, modificació de 2018.
Document informatiu.
Esborrany de Guia Clínica d'Atenció Sanitària a Persones Trans.
La Rioja
Proposició de Llei de no discriminació d'identitat de gènere i de reconeixement
dels drets de les persones transsexuals, de la Rioja
Navarra
Llei Foral 8/2017, de 19 de juny, per a la igualtat social de les persones LGTBI+.
(BON núm. 124, de 28/06/2017, BOE núm. 173).
Protocol educatiu davant de casos de transsexualitat, Departament d'Educació
del Govern de Navarra, de 2016.
País Basc
Llei 14/2012, de 28 juny, de drets de les persones transsexuals del País Basc.
(BOE» núm. 172, de 19 de julio de 2012).
Decret núm. 234/2015, de 22 de desembre, sobre Documentació administrativa
de les persones transsexuals
"Guia d'atenció integral a les persones transsexuals. Actuacions recomanades
des dels àmbits educatiu, social i sanitari "de març de 2016
Principat d’Astúries
Anna de Nicolás Martínez
55
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Avantprojecte de Llei de garantia del dret a la lliure expressió de la identitat
sexual i/o gènere, de 2017
Regió de Múrcia
Llei 8/2016, de 27 de maig, d'igualtat social de lesbianes, gais, bisexuals,
transsexuals, transgènere i intersexuals, i de polítiques públiques contra la
discriminació per orientació sexual i identitat de gènere a la Comunitat
Autònoma
de
la
Regió
de
Múrcia.
(BORM» núm. 125,
de
31/05/2016, «BOE» núm. 153).
Resolució de 13 de novembre de 2017, de la Direcció General d'Atenció a la
Diversitat i Qualitat Educativa, per la qual es dicten Instruccions per a la
millora de la convivència escolar en els centres educatius no universitaris
sostinguts amb fons públics de la Comunitat Autònoma de la regió de
Múrcia (pàg 11).
Documents d’interès
Instrucció 14/2017 de 10 de novembre de 2017. Implantació del Model d’atenció
a les persones trans en l’àmbit del CatSalut.
Jurisprudència
Sentencia del Tribunal Constitucional 99/2019, de 18 de julio de 2019.
Consultada
a:
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-
11911
Sentencia del Tribunal Supremo 8700/1987, de 2 de julio de 1987. Consultada
a:
http://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/55af488e247ce993/
19960110
Sentencia del Tribunal Supremo 9445/1988, de 15 de julio de 1988. Consultada
a:
http://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/51d2e642b20b340f
/19960109
Anna de Nicolás Martínez
56
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Sentencia del Tribunal Supremo 9470/1988 de 18 de julio de 1988. Consultada
a:
http://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/8bd82d573a94dc57
/19960109
Sentencia del Tribunal Supremo 8991/1989 de 3 de marzo de 1989. Consultada
a:
http://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/2a35f59d3850fd00/
19960108
Sentencia del Tribunal Supremo 15880/1991 de 19 de abril de 1991. Consultada
a:
http://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/0470dc74a2f2c935/
19960106
Sentencia de la Audiencia Provincial de Huesca 50/2015, de 13 de marzo de
2015.
Consultada
a:
http://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/1d75339761a4662
3/20150408
Auto del Tribunal Supremo 1583/2015, 10 de Marzo de 2016. Consultat a:
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&ved
=2ahUKEwiYmsz40_mAhWKGBQKHXpACqwQFjABegQIBBAC&url=http%3A%2F%2Fwww.p
oderjudicial.es%2Fstfls%2FTRIBUNAL%2520SUPREMO%2FDOCUMEN
TOS%2520DE%2520INTER%25C3%2589S%2FTS%2520Civil%252017
%2520dic%25202019.PDF&usg=AOvVaw1063Q3skCHopvus1qCxlxs
Anna de Nicolás Martínez
57
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Annex II. Entrevista amb Eugeni Rodríguez24 director de l’Observatori
Contra l’Homofobia (OCH).
Pregunta: L'actual legislació dóna resposta als problemes que planteja la
transsexualitat?.
Resposta: “La legislació actual si ens referim a lleis que s'han fet i s'han publicat,
si. Quins problemes tenim
amb
les
lleis?
Quins
problemes tenim amb l'estat
espanyol? Que és un estat,
que qualsevol estudiant de
dret
sap,
ordenances,
dic
jo,
té
lleis
que
no
s'han derogat. Hi ha moltes,
tenim
lleis
bones.
Són
millorables ?, anem a pams.
Tenim
per
exemple
a
Catalunya la llei 11/2014 ¿és
una bona llei ?, sí ¿s'ha
desplegat? No. És a dir, el gran problema que tenim actualment són que a les
lleis, no se li han donat el pressupost adequat, ni les estructures adequades, ni
la implementació adequada. Podríem tenir una legislació més acurada? Sí. I,
sobretot, per exemple, cal una llei trans estatal, això està claríssim i una llei
LGTBI estatal que abordi aquells àmbits que no són exclusivament competència
de les comunitats autònomes. Però sobretot cal que quan es faci una llei es pugui
implementar de forma adequada.”
24
Biografía para saber más sobre Eugeni Rodríguez:
https://eugenirodriguez.wordpress.com/2011/10/24/biografia-eugeni-rodriguez-gimenez/
Anna de Nicolás Martínez
58
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
P.: Dels protocols que ha s’han desenvolupat arran de la llei 11/2014 quin
consideres que es el més important?
R.: “La llei 11/2014 ha activat protocols, ha activat protocols, jo crec que el més
important és de les tècniques de reproducció assistida, que ha estat un protocol
molt ben fet la veritat. Ho vam fer entre el model feminista i l'observatori contra
l'homofòbia jo crec que és bo, és potent, és clar que no hi ha un banc públic
d'esperma, això és un problema, ni d'òvuls no tenim un banc públic, però sí que
és cert que la llei és bona.
Però continuant amb el mateix, no s'implementen les lleis, no s'arriba a tot el
territori, no li arriba a tots els ginecòlegs, per tant, no coneixen, ni existeix aquest
protocol que el tenim, i després hi ha un altre tema que és la inversió. Quants
diners poses el teu perquè realment tota aquesta demanda que hi ha? Per
exemple, a persones que es volen fer la reassignació, persones que volen
assistència a la reproducció assistida tinguin realment els mitjans ens cal invertir.
Cal invertir, en els drets LGBTI i per tant cal invertir d'una manera força
important.”
P.: Que caldria per a que les persones trans puguin desenvolupar la seva
autonomia de la voluntat?
R.: La feina és una prioritat per als drets de les persones trans. És poder tenir la
seguretat de poder tenir una feina, això és per a mi és el més urgent. A
l'Observatori es treballarà aquest tema, aquests són drets efectius per a les
persones trans, perquè la diagnosi està feta. Es parteix d'una discriminació
atàvica, una violència atàvica, la qual desplaça a les persones trans a el món de
l'espectacle, a la prostitució, a la feina sexual, voluntària per algunes per a moltes
altres no. Per tant, hi ha moltíssimes professionals, moltíssimes persones trans,
sobretot dones, que necessiten aquesta discriminació positiva. Jo sóc fan de la
discriminació positiva.
P.: La legislació en Argentina o en Uruguai estableix una quota trans per llei, que
en penses?
Anna de Nicolás Martínez
59
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
R.: ¿La quota trans? No és el mateix Uruguai que Espanya, Uruguai té tres
milions. Què passa? un tres per cent a correus, estem parlant de l'esgarrifosa
xifra de 3000 persones trans. Per tant, de vegades cal ser conscient de no
quantificar en un tant per cent. Però sí cal obligar a l'administració a que n'hi hagi,
és una mica com a les universitats, però jo crec en l'obligatorietat de fer polítiques
públiques, d'inserció efectiva de persones trans, és a dir, que a la fi de l' any
volem una memòria de totes les persones han inserit. Jo crec que això és sa.
Aquests són drets, jo utilitzo molt: eficàcia, efectivitat i sobretot l'última que sigui
efectiu, que sigui eficaç amb les polítiques públiques, però sobretot efectiu, que
la persona vegi que ho has implementat en la seva vida, és a dir que vagi a la
feina, que treballi i li paguin. No només que l'has format, no, la persona necessita
que la formis, però que tingui una feina i que aquest treball sigui remunerat,
perquè si no ho dius poden donar-te una feina que no ho sigui i si ho és, que ho
sigui dignament. És a dir, si treballa que acabi a la fi de mes amb un sou, perquè
si no dius tot això, es queda en res. Ha de tenir una feina que li permeti viure
autònomament com qualsevol altra persona
•
Estudi sobre l’estat de la LGTBI
Per il·lustrar l’aplicació de la Llei 11/2014 ens farem servei de les dades que el
propi OCH facilita a través de l’estudi que publica anualment. L’últim disponible
és de l’any 201725, seguint el contingut del mateix estudi destacarem el següent.
En la comparativa amb les dades d’anys anteriors destaca un
desplaçament entre els itineraris del deure d’intervenció i de la Llei 11/2014,
en favor de l’aplicació de la llei. És a dir, les incidències que segueixen
25
Taula extreta de: https://och.cat/estat-lgtbifobia/ Anualment, l’Observatori contra l’Homòfobia
(OCH) s’encarrega de realitzar un estudi sobre l’estat de la LGTBI a Catalunya.
Anna de Nicolás Martínez
60
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
l’itinerari de la Llei 11/2014 passen de ser del 0,0% el 2016 al 27,9%, mentre que
les que segueixen el deure d’intervenció passen del 59,5% el 2016 al 19,9%.
Com ja vam avançar en informes passats, el deure d’intervenció era un itinerari
pensat per a casos molt concrets i que s’estava utilitzant més del que hauria de
ser, atesa la manca de règim sancionador. En el moment que s’ha començat a
treballar sobre l’aplicació del règim previst a la Llei 11/2014, moltes incidències
han pogut fer l’itinerari adequat de la llei. A més, l’elaboració d’un protocol per a
l’aplicació del deure d’intervenció també ha facilitat que administracions i
organitzacions puguin aplicar-lo de manera més adequada.
Cal destacar, també, l’augment d’incidències que segueixen un procés
penal respecte als anys passats (9,7% el 2015, 2,4% el 2016 i 16,2% el 2017),
cosa que segurament està molt relacionada amb el fet que hagin augmentat les
incidències registrades d’agressions físiques, verbals, assetjament i vexacions.
No obstant això, recordem que el 2017 també ha estat l’any en què les
agressions verbals desapareixen del Codi Penal, a excepció de quan són
amenaces o una situació d’assetjament.
Anna de Nicolás Martínez
61
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Si comparem les incidències per col·lectiu registrades els darrers tres anys,
s’observa una certa pauta estable.
Concretament, la majoria de les incidències registrades són per homes gais o
bisexuals (55,7% el 2015, 46,4% el 2016 i 51,4% el 2017). Pel que fa a les
incidències registrades per persones trans, es mantenen com les terceres més
freqüents, però molt més a prop del percentatge d’incidències generalistes que
el de dones lesbianes i bisexuals aquest 2017 (13,3% el 2015, 15,5% el 2016 i
17,1% el 2017).
El percentatge d’incidències registrades per dones lesbianes i bisexuals ha
disminuït considerablement respecte del 2016, en què havien augmentat
respecte del 2015 (11,5% el 2015, 13,1% el 2016 i 10,8% el 2017).
Pel que fa al percentatge d’incidències de persones bisexuals, ja era baix, però
a més ha disminuït de manera important i el 2017 només s’ha registrat una
incidència, de manera que es torna a les dades del 2015 (0,9% el 2015, 3,6% el
2016 i 0,9% el 2017).
Finalment, les incidències de persones intersexuals sempre han estat quasi
inexistents i aquest 2017 no se n’ha produït cap, malgrat que el 2016 se’n
van produir 2 (0,0% el 2015, 2,4% el 2016 i 0,0% el 2017).19
Anna de Nicolás Martínez
62
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
Annex III. Dos models: UTIG vs TRANSIT
El dia 21 de novembre anem al cap del carrer Numancia a Barcelona, a les 13
hores hem quedat amb Lina. La Lina es administrativa, agent de salut i persona
trans que ens dona la benvinguda al Servei Trànsit de l’ASSIR Esquerra26.
Trànsit es el servei d’assistència primària per a persones trans i està
institucionalitzat des de el 2017.
La seva fonamentació jurídica la
trobem a la Llei 11/2014 de 10
d’octubre, que garanteix els drets de
lesbianes,
gais,
bisexuals,
trangèneres
i
intersexuals
i
l’erradicació
de
l’homofòbia,
la
bifòbia i la transfòbia. L’article 16.3
estableix
en
relació
amb
les
persones trans i intersexuals que a)
no es pot tractar com a una
patologia. I la lletra i) que s’ha
d’incorporar
al
sistema
sanitari
Lina (a l’esquerra) i la seva dona Ali. Juntes des de fa 20
anys, des que Lina era Fabiano, segueixen inseparables.
públic l’atenció integral a les persones
trans i intersexuals.
A l’octubre de 2016 el Departament de Salut reorganitza el servei d’atenció a les
persones trans en un model que no considera la transsexualitat com una malaltia
mental i que la persona trans té capacitat per a decidir per si mateixa si vol iniciar
un procés transsexualitzador. Trànsit es formalitza administrativament mitjançant
la instrucció 14/2017 de CatSalut no obstant això, trànsit funciona de facto des
de 2012. Es tracta d’una assistència fora d’horari, (“consulta amiga” diu la Lina)
26
Per més informació: https://catsalut.gencat.cat/ca/serveis-sanitaris/altres-serveis/modeldatencio-a-la-salut-de-les-persones-trans/
Anna de Nicolás Martínez
63
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
del cap del Carrer de Manso que portava a terme la Dra. Maria Rosa Almirall, qui
atenia a les persones rebutjades per la UTIG del Clínic.
Lina ens diu:
Les UTIG (UIG), antigues unitats de trastorn de gènere, es caracteritzen per
donar tracte igual i homogeni a persones trans sense contemplar la mirada
psico social. L’atenció es du a terme des d'una mirada biomèdica. Entén el fet
trans com una patologia i com tal es tracta. Es caracteritza per la poca relació
entre la persona i el professional. El professional tutela i indueix al pacient un
camí tancat, sense possibilitat de poder triar. El model de la UIG`s, és per a
un determinat grup de persona, perquè no totes encaixen pel que s’entén per
persones trans, des de una òptica molt binària. Les UTIGS es guien per uns
estereotips de rols molts rígids, i binaris. Es cerca el que es diu “Transsexual
vertader”. Totes aquelles identitats que queden entre aquests, com el gènere
fluid, simplement no existeixen. No entren, no contemplen aquest fet.
Gràcies a la tasca de Rosa Maria Almirall, i el boca a boca, el col·lectiu activista
trans va fer seu aquest model d’atenció a la salut i es el que es va reivindicar
com a propi des de plataformes com Trans*Forma la Salut a la Generalitat de
Catalunya. Actualment hi ha tres unitats Trànsit: una a Barcelona, una a Reus, i
una a Lleida. L’equip de Barcelona està format per 2 ginecòlogues per a homes
trans, 2 psicòlogues, 2 administratives i 1 metge de família.
L’administrativa, Lina, ens diu que la part mèdica es la més fàcil de tractar.
Trànsit també fa acompanyament psicosocial i recolzament legal. El tema legal
es controvertit. La norma estatal en matèria de canvi registral de la menció del
sexe de la persona es la Llei 3/2007, aquesta estableix com a conditio sine qua
non l’informe de disfòria de gènere i un tractament hormonal (test de vida real)
de mínim 2 anys.
El model català vigent ja no es el de la UTIG, tot i que aquesta continua existint,
així que la disfòria no es diagnostica per Trànsit perquè no cap al model actual.
Així doncs, Lina ens explica que per a que la persona pugui accedir a la inscripció
Anna de Nicolás Martínez
64
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
registral, simplement fan un informe donant resposta al que demana formalment
la Llei estatal del RC, sense necessitat dels dos anys d’hormonació reals de la
Llei estatal, amb un n’hi ha prou, de manera que agilitzen el procés.
Preguntem “si la legislació actual dona resposta a aquest problemes” i
efectivament la resposta es que no. En l’àmbit administratiu la manca d’harmonia
entre la legislació autonòmica i la estatal fa que es salti la Llei en benefici de la
persona usuària. Lina ens diu que sap que no es legal això, i diu que “ja vindran”.
També ens diu que, efectivament, fan “un vestit a mida” de la persona, si la
persona demanda assistència psicològica se li dona però no es una condició
necessària. La pròpia Rosa Almirall diu al XV seminari d’auto formació REDCAPS, 201327 que “no hi ha cap procediment diagnòstic que permeti confirmar
la transsexualitat”.
També ens diu que el que estableix el DSM V28 es que els sentiments de
pertinència al gènere sentit siguin persistents, de manera que, per a valorar si
una persona es sent transsexual i està disposada a iniciar algun tractament
hormonal, no son necessaris instruments psiquiàtrics. En la major part dels casos
una entrevista en profunditat, dirigida a explorar aquest sentiments d’identitat de
gènere, és suficient per definir la situació. En molts pocs casos es considera
necessari derivar al servei de psicologia Transit.
Per acabar la entrevista amb Lina li pregunto què hauria de dir una Llei integral
a nivell estatal, em respon amb l’exemple de la Ley 26.743 de Identidad de
Género de 2012 d’Argentina (ja citada més amunt) o la Ley 19684 Integral para
Personas Trans de 18 de octubre de 2018 d’Uruguai29 que estableix polítiques
públiques per a garantir els drets humans de la població trans. L’objectiu de la
Llei es disminuir la discriminació estructural que pateix la població trans. És una
27
Més informació sobre la intervenció de Rosa Almirall:
http://www.caps.cat/images/stories/Rosa_M_Almirall.pdf
28 Manual Estadístic dels trastorns mentals.
29 Consultada a: https://legislativo.parlamento.gub.uy/temporales/docu9303362777608.htm
Anna de Nicolás Martínez
65
Transsexualitat: de subjecte tutelat a la autonomia de la voluntat.
norma integral que inclou mesures de protecció, promoció i reparació en
múltiples aspectes, com la salut, la feina i l’educació.
Anna de Nicolás Martínez
66