HISTÒRIA DE L’ART ARNAU JOAN DE KONING DISCÒBOL 1. FITXA TÈCNICA Nom de l’obra: Discòbol. Autor: Miró (Elèuteres, actiu entre 480 – 440 aC.). Cronologia: 460 aC. Tipologia: Escultura exempta. Materials: Original de bronze, còpia romana de marbre. Estil: Grec clàssic Localització: Museo Nazionale Romano, Roma, Itàlia. 2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Va ser esculpit durant l’època clàssica grega (segles V – IV aC), concretament durant la transició entre l’estil arcaic i el primer classicisme, com passa amb altres escultures, no es conserva l’original del discòbol, no obstant, es considera que aquest podria haver estat fet de bronze. En aquell moment, es van desenvolupar les Guerres Mèdiques (500 – 440 aC), en la que els grecs obtenen la victòria davant dels perses. A més, durant aquella època apareixen les polis, ciutats-estat gregues de les quals se’n destaquen dues: Atenes i Esparta. Entre aquestes dues, hi ha molta tensió per raons de cultura, que culminarà en la Guerra del Peloponès (431 – 404 aC). Atenes té una plenitud artística i cultural, i es regeix per un sistema polític democràtic. L’autor del Discòbol és Miró, que va ser un dels mes grans i importants escultors de la Grècia Clàssica. Segons Plini (Escriptor Romà), Miró va ser deixeble d’Agelades, fonedor d’Argos, i va treballar a Atenes durant el govern de Pèricles, en plena època de màxima esplendor, aproximadament a mitjans del segle V aC. La seva obra destacava pel seu naturalisme, el dinamisme en les figures i l’estabilitat de les proporcions. Actualment es poden estudiar i conèixer algunes de les seves obres gràcies a les copies romanes de marbre que se’n van fer. 3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA El Discòbol és una escultura exempta, que és una còpia romana de marbre, feta originalment de bronze, i que actualment no es conserva. L’escultura representa un atleta en plena acció de llançar un disc en una competició. Amb aquesta obra, Miró trenca amb els principis bàsics de la frontalitat i la rigidesa que presentava l’escultura arcaica i mostra les ganes de l’autor de mostrar el moviment, que aconsegueix per mitja de la complexa posició del personatge. Des d’un punt de vista lateral, el cos de l’atleta representat forma una “S” que compon la figura de dalt a baix i que combina amb la forma d’arc que tenen els seus braços. Miró expressa l’acció de forma violenta, no obstant, es fa evident la seva habilitat per equilibrar la composició, fent que el braç sostenidor del disc, actuï com a contrapès amb la cama a la que es recolza l’altre braç. Aquesta ordenació es coneix com a “Rythmos”. HISTÒRIA DE L’ART ARNAU JOAN DE KONING Un altre punt a destacar és el magnífic treball anatòmic que realitza l’autor, que marca de manera fidel tots els músculs del personatge i la tensió que pateixen amb l’exercici atlètic de llançar un disc. Tot i que, aquest treball anatòmic no és tant magnífic en relació amb el cap de l’atleta, el qual encara conserva alguns trets de l’escultura arcaica com en són el hieratisme en el rostre i la geometria en els cabells. Per últim, cal remarcar que l’escultura original de bronze no necessitava cap mena d’element de suport, en canvi, la còpia de marbre no en pot prescindir. Miró va ser influenciat per les escultures del moviment arcaic, pels vasos de ceràmica pintats i per les petites escultures de bronze i argila a l’hora de fer el Discòbol. Aquest va influenciar després en el Segon Classicisme (Hermes amb Dionís infant) i en l’Hel·lenisme. 4. INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL Es considera que la persona representada en el Discòbol, era un jove atleta anomenat Jacint, que va morir en el transcurs d’uns jocs atlètics dedicats a Apol·lo, per això es reconeix com una escultura commemorativa. Representa el moment de màxima concentració just instants abans de llençar el disc. Fins aquell moment no s’havia esculpit mai ningú representant el moviment, sinó que es representaven drets i rígids. En el discòbol, l’atleta té la posició del llançament just després d’haver donat la volta, per això es pot observar l’esforç, la força i la plenitud física del moment.
