REGLES DE LA E OBERTA 1.- Quan a la e tònica li seguix una i en la següent sílaba. Eixemple: misteri A soles s'exceptuen les paraules següents: Valéncia, Dénia, sénia, séquia, sépia, ténia, església. 2.- Quan la e tònica vaja seguida en la següent sílaba per una u. Eixemple: crèdul 3.- Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups: e + rr > guerra. e + r + consonant que no siga labial (m, b, p) o velar (k, g) > Infern. e + consonant labial (m, b, p) > Josep Eixemple: Pep, Salem En tots els demés casos és tancada. Eixemple: fem e + x [ks] > nexe. e + l > tela. Com excepció existix la paraula, armela, que es pronuncia en e tancada. e + ct / pt ( -ect - i - ept - ) Eixemple: objecte, recepta REGLES DE LA O OBERTA 1.- Quan la o tònica vaja seguida, en la sílaba següent d'una vocal i. 2.- Quan la o tònica vaja seguida per una u en la següent sílaba. Excepcions: pou, jou, tou 3. Termes científics i erudits: esòfag, tòrax, òvul. Excepció: estómac 4. En les terminacions següents: -oc, -oca, -oç, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, - ossa, -ost, -osta, ot, -ota. Exemples: groc, roig, tort, Mariola, grandot... REGLES GENERALS Les agudes solen ser tancades: café, després, aniré, comprén, nové, avió, camió... EXCEPTE: arròs, terròs, açò, això, allò, ressò, repòs, rebò, perquè... Les planes majoritàriament són obertes: dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil... EXCEPTE: - els verbs de la 2a conjugació: véncer, créixer, córrer... - les formes del verb ser: fóra... - altres mots, com ara:, cérvol, préstec, feréstec, llépol, furóncol... Quant als verbs, la conjugació sencera respecta l’accent tancat, quan pertoca: déiem, córrec, preméreu (perfet simple). Les esdrúixoles majoritàriament solen ser obertes: gènere, història, ciència... EXCEPTE: fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, llémena, feréstega... Formes esdrúixoles dels verbs de la 2a conjugació: ocórrega... (cuan les parules acaben en diftong decreixent, no es consideren vocals, sino semivocals, per tant si es aguda no s’accentua i si es plana sí) 1 (son a més del acte de dormir,és el possessiu) (Frases para memorizar: Sí, ho sé bé, el nét de déu és més poderos, mòlt el món amb la mà. Sóc més pelut que un ós amb pèls, que té fam, dóna voltes al sòl, vés, i véns per xafar les móres. Ell féu ús del cotxe, però, si fóra llest, sabria que ells ho són més.) REMARQUES Alguns dels mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: adéu, rodamón, besnét, subsòl… Recordeu que els monosíl·labs, llevat que siguen diacrítics, no s’accentuen mai: fa, pla, pa, ben... DIÈRESI 1. Indicar la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. 2. Trencar diftongs decreixents: 2.1 Indicar gràficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent ja que són vocals; és a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents. Exemples: raïm, veïna, peüc, heroïna... 2.2 Indicar que la i / u col·locada entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena. Exemples: conduïa, produïa, conduïen No obstant això, si podem accentuar les vocals i / u, no hem de posar-hi dièresi sinó accent. Lluís > Lluïsa suís > suïssa país > països beneíem > beneïa reduíeu > reduïen Cal recordar que porten dièresi:traïdor, suïcidi, diürètic, ensaïmada, fluïdesa, trapezoïdal, arcaïtzant, europeïtzant, heroïcitat.( Frases para memorizar: No és ser un traïdor, ni un suïcidi, menjarse una ensaïmada trapezoïdal amb fluïdesa, es una heroïcitat i europeïtzant, a més es diüretic.) Les paraules que acaben en vocal + -ïtat no acostumen a formar diftong i, per això, porten dièresi. Exemples: espontaneïtat, homogeneïtat... Hi ha alguns casos en què no cal posar dièresi, vegeu-los: - Les formes verbals de l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + -ir: agrairé, introduirem, produir, produiries, conduint... Pel que fa a les formes verbals, recordeu que no heu de posar dièresi en els imperfets d’indicatiu en què la i és semiconsonàntica. Exemples: creia, queia, duia, deia, veia... - Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista (precedits de vocal). Exemples: egoisme, heroisme, europeista... Excepte els mots proïsme i lluïsme que no són sufixats. - En els mots compostos amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-. Exemples: contraindicació, antiinflamatori, reincidència, preindustrial... Atenció: no es consideren compostos: reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïxes, reïx... - En les paraules que acaben en les terminacions llatines -us, -um (precedides de la vocal i). Exemples: Màrius, Pius, harmònium, linòleum... VOCALISME Unitat 2. Ortografia 2.1 Vocalisme S’escriuen amb A afaitar, ambaixada, arravatar, assassí, avaluar, avaria, extraversió, latrina, maragda, picaporta, posa, rancor, sanefa, Sardenya 2 S’escriuen amb E ametista, assemblea, ebenista, efeminat, Empar/emparar, Empordà, enyorar, eruga, estendard, esternudar, ferm, gelea, honestedat, javelina, litre, meravella, metre, monestir, ràfega, resplendor, revenja, santedat, següent, seguretat, sergent, vernís S’escriuen amb I ambigüitat, antiguitat, arri!, ciment, contemporània, contenidor, declivi, diabetis, eclipsi, infermeria, làctia, línia, mantenidor, nucli, ordinador, penis, sobirania,Tunis S’escriuen amb O aixovar, assortir, atordir, avorrir-se, bordell, Bordeus, Borriana, botifarra, brúixola, calorós, capítol, cartolina, complir, colobra, conservadorisme, cònsol, cobrir, corba, croada, dolç, durador, embotit, Empordà, escàndol, escodrinyar, escopir, escrúpol, esdrúixole, stoig, estora, estrafolari, expenedoria, fonament, furóncol, governamental, gropa, Hongria, hongarés, Joan, joglar, joguet, joventut, monyó, nodrir, ordir, pèndol, ploma, podrir, polir, pols, polsar, polvoritzar, rètol, retolador, rostir, rigorós, robí, Romania, rossinyol, sofrir, sorgir, sospir, tamboret, temorós, títol, tolit, tomba, torbar, torró S’escriuen amb U ateu, ateneu, bufetada, butxaca, cacau, cautxú, escull / escullera, fetus, focus, fórum, globus, muntanya, muntar, museu, Pireu, Pirineus, porus, ritu, sèrum, sufocar, supèrbia, suportar Tipus, turmell, tramuntana, trofeu, turment. Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g Aquestes consonants s’anomenen oclusives perquè, durant el procés d’articulació, primer es produeix un tancament que obstaculitza el pas de l’aire i després hi ha una obertura que deixa eixir l’aire bruscament. Quan es troben a final de paraula, les consonants oclusives neutralitzen el seu so. Tingueu en compte la regla següent. En síl·labes finals: (para recordar aPeTeCe ,BoDeGa) EXCEPCIONS! Mots femenins acabats en –ETUD, -ITUD: inquietud, solitud. Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, ànec, mànec, càrrec, espàrrec, fàstic. (para recordar Un ànec que viatjava al sud perquè tenia fred, trobà a un aljub amb forma de cub, un espàrrec que semblava un tub o un mànec, però li va fer fàstic, em faig càrrec!) La 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs velaritzats: aprenc, comprenc, entenc, tinc. Fixeu-vos també en aquests mots: baptisme, acceptar, accelerar, accent, succés, recepta, conjectura, submergir, addició, suggerir, augmentar, escriptor, repte, dubte, dissabte, sobte, captivar, capçal, pneumàtic, pneumònia. Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda (s com el castella) i essa sonora (zzzzz) ESSA SONORA /z/ Grafia S - entre vocals: espaiosa, pisos... - els derivats o compostos de: fons: enfonsar dins: endinsar trans: transistor Grafia Z - a principi de mot: zona, zebra... - darrere de consonant: pinzell, colze... - Altres mots (una gran quantitat dels quals deriven del grec): amazona, esquizofrènic, trapezi, zoològic, Bizantí, topazi, nazi... (para recordar Un nazi esquizofrènic anigué al Amazonas, trobà un topazi Bizantí i compra un zoològic amb forma de trapezi.) ESSA SORDA /s/ S: - A principi de mot: seguretat, segona... - Després dels prefixos: a (asimetria)ante ( antesala) anti (antisèptic) bi (bisexual) contra (contrasentit) entre (entresuat) mono ( monosíl·lab) uni (unisexual) tri (trisòdic) poli (polisíl·lab) - a fi de mot: armaris, mes... - entre consonant i vocal i entre vocal i consonant: sensual, aspecte... SS: - Entre vocals: passadís, tassa... - Femenins amb el sufix -essa: poetessa, comtessa, abadessa... 3 (però princesa, burgesa, pagesa i marquesa)- Compostos de : -gressió: agressió -missió: emissió -pressió: impressió - Superlatius: - íssim: moltíssim - íssima: moltíssima Les grafies C i Ç Coincideix moltes vegades amb la resta de llengües romàniques, com el francés o el castellà. Les paraules d’una mateixa família alternen dins dels membres de cada parella, mai alternen barrejades. Exemple: braç s’escriu amb Ç, per tant, el diminutiu bracet s’escriu amb C (ja que la Ç no pot anar davant de E); tros s’escriu amb S, per tant, el diminutiu trosset s’escriu amb SS (perquè va entre vocals). C: - Davant e i i: gratacel opcional - Sufixos: -ància: constancia -ència: consciencia Ç: - Davant a, o, u: França, cançó,vençut - A fi de mot: feliç, audaç... - Sufixos: - ança: esperança - ença: renaixença Consonantisme: la b i la v Escriurem amb B - davant l, r ex.: obra, pobre, moble, poble - darrere m ex.: ambició excepcions: tramvia, circumval·lació, triumvirat c. alternant amb p en mots de la mateixa familia ex.: llop, lloba cap, cabut rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben S’escriuen amb B Àlaba, arribar, baf, baró, basc, bena, berruga, besllum, biga, Biscaia, bolcar, calb, comboi, corb, debanar, desimbolt, móbil, oblidar, rebentar, riba, saba, trobador, trobar (para recordar Un baró basc, que va oblidar que era calb amb una berruga al cap, la tapa amb una bena. Quan arribà va trobar un comboi móbil, que per una biga va bolcar i ades rebentà mentres un corb desimbolt) Escriurem amb V -darrere n ex.: convertir, canvi - alternant amb u en paraules de la mateixa Familia ex.: blau, blava escriure, escrivint beure, bevent - en les desinències de l’imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació ex.: cantava, cantaves, treballàvem, treballàveu Altres mots: advocat, alcova, almíva, arravatar, avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, canvi, cascavell, cavalcar, cavall , cavaller, cervell, Còrdova, covard, endívia, envestir, espavilar, escovilló, esvelt, fava, gavardina, govern, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, savi, sivella, taverna. (para recordar El meu avi que era un advocat, esvelt, amb bon servell i savi. Quan savorria com no era un covard li posava al seu cavall un cascavell amb una sivella junt al llavi ple de bava. Junt l’avet, la fava i la endivia, el govern volia muntar un pavello, pero per un nuvol va haver d’avortar l’idea i fer un canvi i anar més avall a la taverna) Compte amb els pseudoderivats, mots que poden divergir ortogràficament de la resta de mots de la seua familia Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix G / J / TG / TJ4. So: germà, ginebre, metge (com l’anglés John o l’italià giro) G - davant E. I: germà, ginebra J - davant A, O, U: jaqueta, jonc, juliol EXCEPCIONS - els llatinismes i anglicismes: jeroglífic, jerarquia, majestat, jersei, jeep (i derivats). - els aplecs -JECT- , -JECC-: subjecte, injecció, adjectiu. - el verb JAURE (o jeure): jec, jéiem, jeia.- noms d’origen hebreu: Jesús, Jeremies, Jericó, Jerusalem. TG Mots acabats en -ATGE: formatge -ETGE: fetge -OTGE: rellotge -UTGE: jutge TJ els mots: platja, mitja, corretja, botja, natja, lletja, llotja, pitjor. els verbs: desitjar, enutjar, estotjar,jutjar, petjar, pitjar, rebutjar,trepitjar, viatjar. (a l’hora de conjugar aquests verbs es produeixen canvis ortogràfics: jo viatge, ell viatja) TG/TJ Sempre van entre vocals. Tingueu en compte que els derivats alternaran TG-TJ segons la vocal amb què es forme la síl·laba: lletja, lletges. X / TX / IG. So: panxa, xulla (com el castellà chaleco). X - a principi de paraula: xocolate, xulla. Excepcions: Txaikovski, República Txeca, txec, txapela... - darrere de consonant: perxa, planxa. 4 TX - entre vocals: cotxe, fitxa, fletxa. Posició final: X – TX – IG - després de consonant posem X: Elx, Barx. - després de vocal posem: TX si els derivats s’escriuen amb TX: despatx (despatxar) IG si els derivats s’escriuen amb G, J, TG, TG: desig (desitjar), bateig (batejar). X / IX. So: Xixona, caixa (com l’anglés she o el francés château, chéri). X - a principi de paraula: Xàtiva, xifra - després de diftong: rauxa, disbauxa. IX - entre vocals: caixa. - a fi de mot: peix, guix. Les nasals: m, n, ny Escrivim m - Davant p, b: campió, ombra - Davant m: immoral, immens - Davant f: àmfora, pamflet Excepte - compostos com benparlat, benmereixent, enmig, granment, tanmateix, etc. - fanfarró, fanfàrria - els prefixos: con-: confessar, conflicto en-: enfilar, enfosquir in-: infinit, infart Escrivim n - Davant de v: canvi, enveja Excepte - tramvia, triumvirat i circumval·lació Cal recordar l’ortografia d’algunes paraules: Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar, ennegrir, ennuvolar, innocent, innecessari, innat, innocu, somriure, somni, premsa, Samsó, comte, empremta, femta, impremta, somnàmbul, amnistía S’escriuen amb l’aplec mp (en què la p és muda) els mots següents amb els seus compostos i derivats: assumpció, assumpte, comptar, exempt, peremptori, prompte, presumpte, redemptor, símptoma, sumptuós, temps, temptar Consonantisme: la h H (hac) no representa cap so i l’emprem només amb un valor etimològic. Manllevats d’altres llengües que no han passat per una adaptació fonética, la h es pronuncia de manera aspirada. Són els casos dels mots: hobby, Hawai, hippy, etc. Cal anar amb compte, però, amb algunes paraules que sí que han estat adaptades fonèticament: hoquei, handbol, handicap, haixix, Hèlsinki Les que presenten discrepàncies respecte al castellà. Amb H ahir, herba, hivern, ham, harmonia, hivernacle, hereu, hissar, hostessa Sense H orfe, os, Rin, Maó, orxata, cacauet, truà, Ester, ou, coet, ostatge, Osca H intercalada aprehensió, conhort, exhortar, menhir, aleshores, anihilar, adherir, exhalar, inhibir, filharmònica, tothom, anhelar, alcohol, exhaurir, subasta, alhora, totora, substrahend. Consonantisme: les consonants geminades La ela geminada (l·l) Mots començats en: al·l-: Al·là, al·legar, al·legoria, al·legro, al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·literació, al·lucinar, al·ludir, al·luvió, al·locució, al·lot. col·l-: col·laborar, col·lapse, col·lació, col·lateral, col·lecció, col·lecta, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·liri, col·lisió, col·locar, col·loqui, col·lagen, col·lineal. gal·l-: Gal·la (fem. de gal), Gal·les, Gàl·lies, gal·licisme, Gal·lípoli. il·l-: il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustrar, il·latiu. mil·l-: mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre. sil·l-: síl·laba, sil·lepsi, sil·logisme. Mots acabats en: -el·la: aquarel·la, caravel·la, cel·la, Compostel·la, damisel·la, fumarel·la, Marcel·la, mortadel·la, novel·la, parcel·la, passarel·la, pastorel·la, salmonel·la. -il·la: Camil·la, Ciril·la, Clorofil·la, Escil·la, goril·la, papil·la, Priscil·la, pupil·la, sibil·la, til·la, tranquil·la, vil·la. -il·lar: bacil·lar (adj.), cavil·lar, destil·lar, oscil·lar, vacil·lar (verb). Altres mots que s’escriuen amb l·l: al·liaci, ampul·lós, axil·la, cancel·lar, capil·lar, cerebel·lós, coral·lí, cristal·lí, fal·lible, flagel·lar, mal·leable, metàl·lic, pel·lícula, sigil·lografia, apel·lar Apol·lo, Aquil·les, Avel·lí, bèl·lic, beril·li, Brussel·les, cal·ligrafia, cèl·lula, cel·lulosa, circumval·lació, corol·la, el·lipse, estel·lar, excel·lent, expel·lir, fal·laç, fàl·lic, fil·loxera, hel·lènic, idil·li, imbecil·litat, instal·lar, intel·ligent, interpel·lar, libèl·lula, lil·liputenc, maquiavèl·lic, medul·la, miscel·lània, mol·lusc, nul·la, anul·lar, pal·liar, pàl·lid, paral·lel, penicil·lina, pol·len, rebel·lia, repel·lir, satèl·lit, sol·licitar. ALTRES GEMINACIONS MM: Posem m davant de m (per això els mots que en castellà s’escriuen amb nm, habitualment en castellà porten mm -excepte granment i tanmateix-). Exemples: immens, immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma. NN: Anna, connexió, annex, biennal, connotació, tarannà, innecessari, ennegrir, ennuvolar. DD: addicte, additiu, adduir, addicional, addició. GG: suggerir. 5