TEMA 4: DISFÀGIA Dificultat per a la deglució ocasionada per alteracions estructurals o funcionals. Sensació subjectiva de dificultat. Aspiració: aliment/líquid a la tràquea Baveig: sortida incontrolada de saliva PARELLS CRANIALS (TC) Silent: quan no esta el mecanisme protector Sialorrea: excessiva producció de saliva AFERENTS: trigemin (V), facial (VII), glosso-faringi (IX), vague (X) → sensitiu (sensibilitat i gust) Penetració: aliment/líquid a la laringe ABDUCCIO (obertura) / ADDUCIÓ (tancament) EFERENTS: trigemin (V), facial (VII), glosso-faringi (IX), vague (X) i hipoglòs (XII) → motor (ordres motores) ETIOLOGIA alteracions anatòmiques, neurològiques, de l’EES, patologies neuromusculars, infeccions i malalties metabòliques, tractaments adjuvants, edat, medicació Radioteràpia (RDT) Quimio/radioteràpia Objectiu: treure/reduir tumor. (no es immediata poden sorgir conseqüències fins 2a + tard) La circulació de tòxics pel cos degut a la quimioradiacio por provocar la disfàgia fins i tot 2a després Es un tractament únic o combinat que es pot fer abans/després IQ. del tractament. Conseqüències: Xerostomia, fibrosi (M: Super-supraglotica i Mendelshon), limfedema, disgusta, Seqüeles tardanes: reducció flux capil·lar, atrofia i necrosi, limfedema, fibrosi neuromuscular, hiposecrecions, mucositats, desvascularitzacio, cicatrització hipertròfica i queloidea. salivació i infecció. Gravetat, depèn de: dosi de radiació, mida, meta dels volums, tècniques d’administració del tractament, quimioteràpia simultània, factors genètics, via alimentació, tabac i factors psicològics. Tumors ( Sistema TMN) T – TAMANY / EXTENSIÓ TUMOR → T0 (sense evidencia de tumor) Hi ha tumor T1<T2<T3<T4 / Tis (carcinoma in “situ” és més superficial / Tx (no s’avalua) N – NOMBRE DE GANGLIS → N0 (no afecta ganglis), N1, N2, N3 , Nx (no es pot avaluar) M – METÀSTASI (presència / absència) → M0 (no existeix), M1 (metàstasi distant), MX *Lo millor són els casos que NO tenen metàstasi CLASSIFICACIÓ : segons etapa deglutòria (oral, faríngia o esofàgica) segons grau (lleu, moderat, sever) OBJECTIUS: aconseguir una alimentació oral, amb una deglució segura (eliminar aspiracions) i que COM S’EVIDENCIA? permeti mantenir una nutrició i hidratació adequades. ↓residus. Observant – podem determinar si te disfàgia L’alimentació pot ser: Oral, Enteral (sonda) i Parenteral (via venosa) Símptomes principals: mal tancament labial, baveig, residus, tos, carraspeig, febre. (ennuegament) MANIFESTACIONS I SIMPTOMES (sospita disfàgia) Desnutrició, Infeccions respiratòries Altres menys freqüents: Odinofàgia (dolor deglutir), reflux nasal (surt menjar pel nas), baveig, sorolls, canvis de veu (veu humida, disfònics, ronca i rasposa), aspiracions (pre-deguliacio (FO I), deglucio (FF), post-deglucio (FE), tos i ennuegaments (x aspiració). (pàg. 9) EXPLORACIÓ ANAMNESI FASES DE LA DEGLUCIÓ (pàg. 3,4, FASE ORAL O DEGLUTÒRIA I, II → Voluntària (1r: preparatòria, 2n: transport) 1r- PREPARATÒRIA 2n- TRANSPORT Preparació del bol alimentari. Manipulació i trituració, no poden quedar residus. Respiració alhora. Preparació del bol per transportar-lo cap a la part posterior de la boca. Propulsat sencer. No pot passa Necessitats: segellat dels llavis, musculatura facial bona, correcta funció mandibular, sensibilitat oral i res al nas. No residus. (s’entra amb apnea) secreció salivar. Necessitats: músculs llengua (to, força i mobilitat), vel competent, bon segell labial. FASE FARÍNGIA → involuntària, reflexa, centra de la deglució *<1” – Hioides / laringe ↑ i s’avancen, epiglotis ↓, glotis aDDució, apnea Hem d’aconseguir que l’aliment NO passi a la via aèria. No aspiració. No residus. Necessitats: esfínter glòtic competent, constrictors laringis impulsor bol cap a l’esòfag cervical. Sensibilitat laríngia. FASE ESOFÀGICA → involuntària, reflexa 20”, peristalsi (contracció – relaxació) Necessitats: bona peristalsi (el bol cau EEI)