El naixement de la filosofia

Anuncio
1. El naixement de la filosofia
• El pas del mite al logos*
Logos=Raó*
➢
➢
➢
➢
➢
➢
Els mites son patrons morals(model de conducta)
Son narracions fabuloses en les quals la gent aprèn.
Protagonitzades per deus.
S’aprenen i transmeten de forma oral.
No busquen la veritat.
Els grecs extreuen d’ells els valors de la vida que ells admiren, aspirant a ser
els millors, treballant el seu esperit per ser millors.
• Motius del pas del mite al logos
➢ Es una època caracteritzada pels conflictes bèl·lics (entre grecs i perses, entre
polis gregues), que provoca una fuga de cervells que fomentarà l’expansió de
pensaments.
➢ La filosofia neix a la polis
➢ El comerç provoca intercanvi d’idees, cultura i coneixements.
2. Els primers filòsofs
➢ La filosofia va néixer a la polis, on els homes es barregen i comporten
opinions gracies als diàlegs.
➢ Les preguntes bàsiques:
o La physis: D’on provenen els fenòmens naturals? Com es formen?
o L’arkhé: El principi de les coses
Per primer cop la humanitat es planteja aquestes qüestions mitjançant els sentits i la raó
(pensament de l’esperit lliure).
3. Monistes (Pre-socràtics)
Aposten per l’existència d’un sol arkhé per explicar la realitat.
• Tales
El primer en plantejar-se l’origen de la veritat. Neix al s VI aC i se suposa que va
ser el primer filòsof i científic.
Per Tales l’arkhé es l’aigua, ja que tot depèn de la humitat i l’aigua, i considera que
la naturalesa es com un animal viu, teoria anomenada hilozoisme*(matèria en
vida). També creu que tot canvia amb la humitat. Per a ell la terra és un disc.
•
Anaximandre
Es un gran pas endavant respecte Tales, que considera que l’arkhé és
l’àperion(l’indeterminat). Intenta explicar la veritat amb un pensament abstracte.
Diu que hi ha infinits mons i que totes les espècies neixen del mar. Per a
Alaximandre la terra es un cilindre.
•
Anaximenes
Per a ell l’arkhé es l’aire, perquè l’aire es un principi de vida. Anaxímenes es un petit
pas enrere.
• Pitagorisme
Fa referència a l'escola de Pitàgores la qual és una escola de filòsofs mixtes que
barregen la filosofia la ciència i la religió. Són una secta amb els seus propis
costums.
Per primera vegada trobem a Occident a gent que creia que el cos i l'ànima anaven per
separat.
Pitàgores volia crear una secta internacional, però un dia acabo malament.
Els pitagòrics defensaven:
La metempsicosi: la immortalitat i la transmigració de l'ànima. La solució era el
coneixement, és a dir, fer la catarsi per aconseguir la purificació de l'ànima.
El pitagorisme destaca per barrejar la teoria del coneixement i l'antropologia.
• Heràclit
Heràclit trobem una llavor del que s'entén per dialèctica. Per a ell les coses són i no són
ja que tot està en constant canvi.
La dialèctica consisteix en: la tesi, l'antítesi i la síntesi.
Per Heràclit el foc és l'arkhé, que suposa el antítesi de tot.
• Parmènides
Defensava que res no canviava. Descobridor de la lògica.
També va ser l'iniciador del discurs metafísic i ontològic (el qual se centra en l'estudi
de l'ésser).
Defensava l'existència de dos camins (en el punt d'elecció "Dyke" d'Il·luminació), la
via de la raó (la via difícil), i via l'opinió (la via fàcil).
Parmènides era considerat "racionalista".
La veritat és el descobriment de l'ésser (del que és), ha de ser quelcom rodona
(influència pitagòrica).
· La veritat és la il·luminació oposada a la opinió (doxa). També és raó i pensament i
no s'arriba a través dels sentits.
A partir de l'ús de la raó es tracta de dir tot allò que puc dir o pensar sobre l'ésser:
a) L’ésser és i no és no ésser (veritat)
b) No és i és necessàriament (doxa) [Aquesta és la posició d'Heràclit]
Principis d'identitat i de no contradicció:
a) L'ésser és
b) No ésser no és. [principi d'identitat]
c) No el no ésser és
d) No l'ésser no és [principi de no contradicció]
Atributs de l'ésser:
-
Ingènit I indestructible
-
Complert i únic
-
Immòbil
-
Continu
Els atributs de l'ésser coincidiran amb les característiques de les idees, i serà la base de
les característiques del cristianisme.
£ LA GRÈCIA DELS SOFISTES
1. Contextualització (S.V i IV a.C., en Atenes)
2. Els Sofistes, manyacs del saber
2.1. Protàgores d'Abdera
2.2. Gòrgies de Leontin
3. Sòcrates
3.1. La missió de la filosofia. La polèmica amb els sofistes
3.2. El mètode Socràtic
3.3. “Els veritables filòsofs s'exerciten per a la mort”
*Pericles serà defensor d'un sistema polític (“demos”), la democràcia.
Ara el tema d'estudi de caire filosòfic n'eren els arkhés, si no l'home, l'home a la polis,
l'home polític.
A Atena arriben uns estrangers anomenats metecs, que tenen la peculiaritat de que no
poden participar en la política. Alguns d'aquests metecs són savis, són Sofistes, i experts
en el saber. Els Sofistes inventen la feina de mestre, els sofistes són mestres que cobren
dels seus serveis. (Plató diu que el coneixement no s'ha de cobrar).Aquests ensenyen
ètica, política, retòrica, art, oratòria, etc...
•
Els sofistes reneguen de la veritat. Són relativistes i escèptics, ideal que els
xocarà amb Plató i Sòcrates.
Els Sofistes ensenyen tot el que es necessita per triomfar en societat (de caràcter
polític), on el poble té poder. Ja no interessa tant la Phisis ni la naturalesa com la
política.
Sofistes VS Plató i Sòcrates
•
Aquests defensen aristós (l'aristocracia), o sigui, el poder per als millors.
Areté → És la virtut (la cultura i la política són fonamentals) [Terreny llavat]
+ SOFISTES:
Convencionalisme narmíos, llei
Relativisme: negació dels valors absoluts
Escepticisme (radical)
*Amb la cultural tu cultives el teu coneixement, fen-te millor persona I més sociable.
• Pluralistes
Empèdocles (S. V a.C.)
Per a ell hi ha 4 arkhés, que són els quatre elements; foc, terra, aire i aigua.
Tot en l'univers és una qüestió de proporcions, i que aquests elements es mesclen
proporcionalment formant l'ésser. L'amor i la discòrdia són els dos principis que
impulsen la seva unió.
Anaxàgores (S. V a.C.)
Totes les coses estan en tot. No hi ha 4 arkhés, hi ha moltes més, hi ha tantes com
coses hi ha. Tot està fet a partir de la unió d'unes llavors anomenades
"hexmeomenés", i es destrueixen en trencar-se.
• Atomistes
Leucip
Demòcrit
[concepte antiparmenidal → Existeix el buit (entre aquests àtoms) ]
Per a ells l’àtom és l'arkhé, és sòlid, impenetrable, invisible i hi ha infinits. La vida i la
mort és la unió i la separació d'àtoms.
Que aquests circulen pel buit, xoquen i es mesclen, a més, es mouen per necessitat i
no a l'atzar.
Descargar
Fichas aleatorios
tarjeta del programa pfizer norvasc

0 Tarjetas joseyepezsumino

tarjeta del programa pfizer norvasc

0 Tarjetas joseyepezsumino

tarjeta del programa pfizer norvasc

0 Tarjetas joseyepezsumino

tarjeta del programa pfizer norvasc

0 Tarjetas joseyepezsumino

tarjeta del programa pfizer norvasc

0 Tarjetas joseyepezsumino

Crear fichas