10 centims - Hemeroteca Digital

Anuncio
ANY VII
BARCELONA
i NOVEMBRE 1894..
10 centims (
Veig 1' Agneta y 'n Maten
qu' allá baix s' han arreglar
á ferho ja han comensat
mes prop la Llusia y I' Anc
¿Quin dia será ¡oh espós me
que puga íerho jo aviat.
NÚM.
322
LA TOMASA
ÜJ8
DO DÍA DBDjS
l'tsten, A ntún,
que 'I qu' es queda, ja 's,compon.
Í |¿/?os morts si quo ho teñen raagre!.. ab 365 días que
*b¿? té 1' aiiy, sois sa'is n' hi ds;dica un y aixó perqué no pot ser menos; ei hi litigues dias de dotze horas
estioh segur qns ae 'n hauría tiint un d' aquets pera
dedicarlo ais que h-m sigut.
Y encara aixó no es res, EÍ es que la gent del altre
barrí no 's dona compte d& lo que passa en aqnest...;,
perqué, de d cepcióas ne ÜLidi'iai].'... A 1' aleada &' un
campanar.
Jo conech uaa srnyora que á la mort del F eu marit
va renyir ab 1& familia perqué no varen voler fioarla
dins de ¡a csixa »ib éli, \ ni cap do tres meaos tenía
relacióus ab un catat y pp.rs de tres criaturas.
Reparin \oi ninxos Io8 dir.s deis mortp. Al primer
any d' haverhi nou inquilíno, es raro '1 que no estiga
adornat ab la seva corona quan menos; pero 1' any
seguent, ío xeixsnta per cent d' ells si '1 mort no surt
á posarli, com vu!garment 's diu, fuma ab pipi?.
Ara tb-la moda de Ins coronas de ferro no 's nota
tant aquista falta... Corona hi ha que no sé com no
está cansada d' estar al eementiri prenent la fresca.
També es molt cornú veurer paseejar en aquesta
diada pels carrera de los nostws campos santos á enamoradas pareilas casadas en segooas nupcias, sens
pensar que tal vegada las ánimas de )n /trímera edicto
los contemplan jeiosas y i b la rabia do la impotencia
pintada en lo lloch hont quan estavsn en Jo mon hi
tenían lá cara,
¡Pobres mort*! En Julio, un company meu qu' estava enamorát com un Momeo de la seva cosina y que
no hi faltava un sol dia á feria pe'ni', doeda que es
morta que ni un sol cop ha anat á visitarla al l'och
del descans; total hi compareixeré en aquesta diuda
y... graciaí; y que se 'n despedeixi elia, perqué 1' any
que vé ab lo seu carácter enamoradís ja la pobre víctima tindrá sustituí ó sustituid que no ¡i costará un
céntim.
Ub!... y lo poch respecte que meroixen loi morts f.egóns á qui, á un?, dona lletxi y tonta ó á na homo 1'i'n,
se li dia: ¡quia raort que n1 li" hí> d' ¡iquest meslre, ó
d' aquesta mostra!..
Qaaa ! s pretent consolar á una pecíoua que plora
la pérdua d' sigan parent próxina, ó ami'-h íntim, sa
li acostuma á dir;—Ba per qué ploras ara?. . vcurás, uo
hi pensis; no '1 farás pag tornar ab liágrimas; lo qu'
has de procurar es distreurel; es á dir, !o mort que s'
estiga al cementiri y'tú ndi'n'fassie cas; relega! al olvi!; jíraü 1' réqii;en8,.r;:-%^||» que;si ios morís touou
vergony», ais ^ius no 'üs Batiií-íis deimirar la'cara psr
un may mes.
""•
¡Qae nl hi ha pochs d' exemples cuín el d' aquella
dama roiaana que volerst enterrar lo eeu marit en ló
seu eos, se '1 va menjá fet de mica en mica en platíüo
ab sebetas! D' aixó 'n dich amor d' ultrs tomba; tot lo
daraés son rocnan?o3.
Ja pot serne I1 home de ge ós de la seva doria... viva, la vigile, 1' assedia, no la deixa sortir ¡sola; p->ro ló
IÍÍ desgracia de morirseli, adioa jelos!... i-dios persecucións!... fina la dcixa acomp^nyar par to'.s los amiohs
y el!, seguint la :noda 's queda á casa.
No fa com donya Joana la baja que no va voler que
lo cadavre de D. Fuüp !' líennos passés la nit eu un
eonvent do monjas de j'i!os que tení'i d' éll. ni so repeteix los casHOS d' aquel noble que encara dosprés do
morta la seva niuller, hi v¿ hive;hi sempre lo plat á
taula en lo lloch qu' oeup:iv*, á tall de í). Jjan T u non'o; aquestos casos aislats encara serveixea per fer
mes odiosa la regia genera!.
¡Ah si os morts pogueasin parlai!... E^ rritat que
se l ls podría preguntar: IJJ, y ¿qué feyau vosaltres ab
los que varen durvos la ds!.;nteru?... Segur que no sabrían que renpondrer parqü*!, poch mes ó menos, sempre ha signt lo inittij: y fegur que d' aixó ne ''a sortir
aquell popular refrán:
Vesten, Antón,
que '1 qu' ea queda, j \ 's compon.
SBBBALLONGA.
Lo dia deis morts
Avuy lo camp de la morí
ven sas lombas adornadas
ab ricas joyas posadas
com á tribut d' un recori.
'I'oih'om en eixa diada
per durhi presents s' esvara.
Lo lili, lo nebot, lo pare,
la viuda desconsolada.
L' amich, lo germá, '1 criat,
1' enamorada fadrína...
fins 1' hermosa concubina
nc porta ai seu eslimai.
Ab tot no hi vulgan trovar
!a modesta presentalla,
sino I' eterna batalla
de lluhí y de figurar.
Per tot un luxo que mata.
Coronas de molt valor.
! li ha tombas ab fanals d' or,
llánt'as y Cristos de plata.
Tnihom se dona '1 trrvull
de figurar mes de '! qu' es,
v |,er tot no 's veu res mes
qu' una gran dossis d! orgull.
Porque avuy ab richs presents,
per ;ués que sembli increíble,
se china forma tangible
ais prostergats sentiments.
Pero jo hi veig los molius
de tan luxo y tants tresors.
Duhent richs presents ais rnorts
se parla molt mes deis vius.
|Miserable humanitatl
¿Ahont t' han deporta aquels punís
si 'I trist recort deis disfunts
excita ta vanitat?
J. PUIG CASSANYAS
Sabadelí,
619
LA TOMASA
VITLfc'ADA FUNERARIA
GURIOSITATS
CELEBRADA AB MOTHJ DE LA
-^— FESTIVITAT DEL DÍA
los salons de la tomba
del Marqués de Tragadraps
(que fa deu anys á la vora
1' infelis ya ana á can Taps,)
avuy hi ha una gran vctllada
en la que están convidáis
esqueletos y esqueletos
que allí están empadronáis.
Fan los honors de la casa
dugas filias del Marqués
que alií no poguent fer goma
fan...' una por d'alió mes .
La marquesa está assentada
y la festa presideix
molt riallera; (si fos viva
diría que posa grei.x )
Quan ben pié.de calaveras
está 1' elegant saló
que sembla alió un gran dipósit
d' ossos vells al per majó,
comensa á toca una orquesta
cert ball que sembla vol sé
la dansa macabra, pero
ni es ma ni es cabra ni es té.
Puig ab lo soroll que mouliai
fent estranyas contorsións
mes aviat sembla que irnitiü
un típich ball de bastóns.
Quan aquesta dansa acava
hi ha una mica de conccri
alternant tercetos místichs
ab dúos de cel... no obert.
També llegeixtn poesías
en Ja/quals á dret y á tort
ab verbos mal fets demostráis
que aquel! que no es viu... es moit.
Per aplaudir ells emplean
formas rn'olt estravagants;
se donan cops á la closca
ab los ossets de las mans.
í o marqués molt salislPt
se passeja amunt y avali.
si bé s' rguanta las barras
tot s,ovint per fe un badall,
Quan la vetllada s' aca\a
refrescan las dents un xich
y brinda tothom á la
salut del mort mes antich.
Entre ellas petóns se donan
entre ells se donar1 la má
y entre tots se donan... ossos
• (qaa es 1' únich que 's poden dá.)
Al,cap de un quart, de ia fesla
no 'n queda mes '1 recort:
puig" tols tornan á la vida;
ti di á la ¡ida d_ mort.
J. ASMARATS.
entén per gastos funeraria, segons la lley de
'Toro,
la cera, missas y gastos del enterrament,
per exemple, 1' hábit ab que s' amortalla '1 mort, la
cera que 's gasta á la c sa mentras está ¡o eos present
ó igualment á I' iglesia, gastos de sepultura, etc., etc.
La lley 12, tít. XIII de la Partida 1.a, s' ocupa de
las expensas que facen Ls homes respccte; ais difünts
y disposa que deuhen pagarse de's bens del mort
abans de: pegar cap de las mandas del testament, ni
deis deutes que '1 difunt poguós teñir, y abans de que
'ls heredera 's parteisin los bens de la herencis.
Los acreedora deis gastos funeraria se cóntari los
primera entre 'ls mas privilegiáis, de modo queden cas
de caneare, deuhen ser satisfets sb preferencia con tal
que s:gan proporcionáis al rango y fortuna del difunt.
L' article 747 del nou Oódich Civi! mana que si lo
testador disppg.éa de tot ó parfc deis seas bens pera
sufragis y obras pías en benefici déla Eeva ánima,
fentho indeterminadament y sense especificar la seva
nplícació, los albaceas vendrán los bens y distribuirán
lo seu imporí, dónantne la meytat al diocessá perqué
los destini ais indicats sufragis y á las atencióus y neceBsitats de 1" Iglesia, y 1' altra meytat al gobernador
civil pera, 'ls establiments benéfichs del dotoicili del
difunt, y en son defeete ais de la provincia.
:-:
Si no hi hagués en 1' herencia diner bastan* pera '1
pago de fuoerals y llegáis y'ls heredera Bolo facilitessin del seu pecuni particular, renlisaiáa..los aibítceas
la venda deis bens mobles del difunl; y si Aquestos no
basíesiin, ia deis inmobles, eempre i.b Já; ihtervenció
deis hertderg.
PJSPET DEL HOET,
EPITAKIS
Jau aquí '1 castellá Lucas
que fou un gran taberna,
treyent aygua al pou caygué;
¡are se '! menjan las cucas!
Dorm en aquí la vergonya
y á dessobre un arbre hi creix,
¡pobre! diehuli un parnos!r.e .'
que ja ningi'i la cóneix.
Descansa aquí 'I meu marit..
jo també descanso al Hit.
A
LA TOMASA
__
1/ ÁNGEL SENKE JTTOTCT
-Saeut aquesta galbana ... .-,
No üngas lo cor de roca. .
¡Tora_ Marti, prcnpie.. toca
Que ja estera mitj rocrts de gana!
LA TOMASA
NOTAS TKISTAS
— Otra qui Dios!.. Esto debe ser un cuartel...
—Vaya... y de la guardia civil.
Volvámonos.
• —¿Per qué 't giras, noya?
—Per veurer si n puch enterrar ún altre.
Be li puch dur una corona
en cambi de la d l
martiri que 'm resalava ela en
i ¡ hay ut Dios tras «'a abura
por dcnde los asiros van
ara "m veureu esmorsant
si peu de sa sepultura.
LA TOMASA
622
Veus eixos mármols.senzills?
Donchs encara hi ha 1' ossera
de una xicota soltera
que. . sois va tindre tres filis.
---Aquí descansa 'n Nayans
que un gandul en vida fou.
—Llavors no fa res de nou,
puig que fa '1 que feya abans.
Jau dintre aquesta fossana
cert reverent molt humi!
que '1 va roba un de 1' Habana,
deixantlo fins.. sense fil
per cusirse la sotana.
Dintre aquest ninxo tan just
jaü la lilla-de 'n Bautista,
que va ser una modista
que tenia molt bon gust.
J. TABRE Y R.
Jau en aqu! en Pepet Sendra
jove de certa experiencia,
se va perdre i consecuencia
de resultas de ser jendre.
Ha sigut deis de «La Fulla»
membre acérrim com éll sol,
y encare que molt mussol
sabía buscar la bulla.
Ja que 'm consta á mi que 'I cen
en que mes se dedica,
(tre
íou sempre lo denuncia
forsa mohiments de ventre.
''''..•-•-,Fá tres:anys que visch aqui
y >?í: hi estich mal ó no,
h'ó'bo vulguís saber leció
perqué tarnpóeh t' ho haig de di.
: Gbm quiesé qn' has de morí
Vyjija.:.sivv§!s ab un' hatxa,
é^StfSnijíÉiia ma fatxa
'fcáiriíilñsarás segú,
; qiiief per ^ber de ser ningú
Válrnés que 't porti vcntatja.
••...,'V
V
1ÜSCAM1LLO
Dessota de aquesta llosa,
disfruta 1" etern descans,
un politich deis farsants
que per tot arreu fan nosa.
Va moure molt de xivarri
per son fin poguer lograi
y al cap y al fi s' en va anar
á enganyá ais del akre barri.
«Sense que ¡i toqui '1 vent,
baix aquesta freda llosa
jau fa temps,: jí'nieva esposa.
Requiescant itiifáce. Amén.»
Un ma'rit que aixó llegí,
deya trisf: —A mí 'rn subleva
no pogUér-á na tajmeva
ferli un egttafi així.
Jau aqui un pobre senyó
que passava la existencia,
inculcant ais noys la ciencia
y difundint la instrucció.
Y al fi de los seus travalls
tan gran recompensa 'n treya
que 1- infelís, tant sois feya
de cassussa molts badalls.
En aquest ninxo que veus,
hi descansa \n Pau Molinas,
que 's va tallar fots dos'peus
per no gastar las botinas. ,
Per no muáar de ciutat
—quan era Viu fne va di :
lo vellet senyorjMartí,— •
á cent anys seré=enterrat.
Mes si val á djr, vritat,
jo crech que 'r'senyor Mari!
á cent anys f v i morí'
per... no mudársela edat. <
Descansa dintre aquet ninxo
qu' es tancat ab una reixa
una sogra que á disgustos
va matar sis ó set gendres.
LL. SALVADOR.
Dintre d' aqueix panteón
tan hermós com rich y gran
tranquil está reposant
home mes pillo del mon.
Va guanyarse un capital
robant, y després de mort,
encare, com á recort
li axecan un pedestal.
Un poeta deis mes bons
que aplausos en gran logra
fa ja algún temps que baixa
d' eixa freda tombs al fóns.
Guanyá palmas y llorer
posant lo séu nom molt alt;
pero... com es natural
no tingué may cap diner. .
Aquí descansa en Pau Plana
cómich tronal á desdir;
.
diu que desd' que va morir
no ha patit may mes de gana.
En aquest estret forat,
hi jau un pobre soldat
qü' havíá estat molt valent;
pfódensá, que está enterrat
no ha fet cap mes moviroent.
•
V. PADRÓS VIDAL.
::
: Jau aqui una baylarina
y allá '1 mestre senycr Got;
éll, ensenyava doctrina
;
y ella ho ensenyava tot.
Disset anys avuy fá jj.á,..'; ,; : i :
que 'n aqueix mármol iponfós^ '.
hi descansa lo Hantiós
i: :'..: :
prebere, Mossen Será,
ÁNGEL SALABERT.
En aquesta sepultura
hi descansa un pobre aotor
qu' en Tos papers de traydpr,
ratllá sempre á gran altura.
Ans de mori '1 van mata,;
á dotzenas de vegadas,
á tiros y á punyaladas
y sempre ressucitá.
YJa sevapobre esposa,
.
qüan lo vá veürer morir
á casa seva, va dir
ab expressió dolorosa:
.—¿jPgbret! ¡Ja ets mort Salvado/
pro tí hl vistmort tantas voltas
qué fora molt carnestoltas
si '¿n causes capjrnpresstó'.
FRA-ÑCÉSCH COMAS.
H
LA TOMASA
Fou torero, es digué Branyas.
Va morir de sentiment,
al saber que tanta.gent.
en vivia de las banyas.
633
Un mestre d' estudi vell
jau á sota d' aquest gram,
que volguent matar la fam,
la fam va matarlo á n' éll.
Descansa sota eixa llosa
un infortunat pegot;
va morir, segons murmuran,
d' estira massa '1 nyinyol.
MET-GUIXAIRE.
Jaffa;q:üi, desde cert diá
un qu' es deya Malavia.
Va morir sense xaveta...
—Ja-lías dit prou; era un poeta.
Aqui jau en Pau Sevé
(alias lo pintxo de Llotxas)
Había/e/ mols relJótxes,
sense habé estat rellotxé.
SALVADOR BONAVIA.
A sota d' aquest desmay
jau la muller d' en Pau Pí,
que Pura se feya di
y éll diu que no ho sigue may.
Fa ja temps que jau aqui
1' home de la Pepa Tap;
lo pobret ne va morí
del pes que li feu dú a¡ cap.
Aquí jau en Pau Titellas
home valent y airevit;
morí d' una afecció al pit
de menjar tantas coslellas (i).
Descansa aquí una modista
que passá una vida trista
perqué marit no trobá.
Segú que al cel aniria,
puig cada dia rebía
visitas d' un capellá.
«Aquí reposan los restos
d' un infelís impresor
que morí sense cap quarto,
sense familia, ni humor.»
Aíxó un caixista Uegí
visitant un cementirí,
y exclama:—Vet en aquí
'1 mateix que haig de tenirhi.
En aquesta tomba baixa
jau un avaro tan gran...
que li sab greu jeure tant
per por de gastar la caixa.
R. BALCELLS BELLVÉ.
Aquí descansa ma sogra,
aparteuvos per pietat;
que sí de cas se 'n adona
potsé os esgarrapará.
Descansa en aquesta fossa
un músich municipal;
sent viu, lo fiscorn tocava,
are, toca... '!s resullats.
Tanca aquesta freda tomba
donya Reparada Brull,
que morí, segons los metjes,
de teñí una brossa al ull.
Jau dintre d' aquesta fossa
ún sacrista de Santa Ana,
lo va sorpendrer la mort
estant tocant la campana.
Un torero desgraciat
jau aquí dintre; morí
df una tremenda cojida
á' una vaca'delpaís.
QUIMET BoRRELL.
(I)
A.
dehaltres.
TS/ZJi.
recordó ma infantesa..,
¡ditxós temps qu' ha passat ja!
Temps en que 1' acariciarme
era mare vostre afany.
Temps en que per un sol bes
en lo meu rostre estampat
crech qu1 oblidarvos podíau
del Deu, que vida 'ns dona.
Cqntemplant ab dols amor
al vostre fill estimat
passavan per vos las horas
olvidant antichs pesars.
Y amoroseta 'm guiavau
pera apartarme del mal,
cubrint mon camí de rosas,
• perqué-no.-sufrís,cap: dany.,.: ..
Vau tanca 'ls ulls á la vida
y desd' aquel! jorn mortal
en mon camí sois hi ha espinas
precipicis y rocam.
En lo cor clavada porto
la espina deis desenganys,
quan no caich sobre las rocas
en los precipicis caich,,;! iPateixo tant, mare méva,
que visch en lo mon frisánt
y la fé hi psfduda tota
que no pensó recobrar.
Sois m' aleña una esperansa
y es vení al vostre costat.
¡Que ditxosos lóf morts mare!
¡Pobre fill que viu encarl
La meva ánima vos erau,
y '1 meu cor tot d' un plegat,
y ánima y cor me robaren
deixantme la vida encar.
Vida que com mort es fera,
que '1 pit me va rosegant,
qu' ompla mon cap de tristésa
. quejos xneus membres abat.
¿Com puéh la fé consérvame?
¿Com puch resignarme may?
Si ab vos I' ánima 'm robaren,
si '1 meu cor no existeix ja?
. JOAN JORDI.
o
9 ES
Sg
i: so o. c
(A
V
e »-:s
«5 U. —
.2,-g o
— i
<« *>
l-TJ « . _
«
U 3
-Sil
c
c
c
V B O
66
LA TOMASA
Fernando, com una avenida de ca 'n Tunis lo carrer
de la Boquería.
Vull dir que no hi han disíincións entre 'is morts de
carrer y carrer: lo progrés tot ho nivella.
Causa una verdadera matansa ¡ó progrés en lo vestir, per exemple.
La manía d8figurary de far la pol», ocasionan heE' hi han de ben VÍUB.
catombes á rahó d' uua per temporada.
N' hi han que 'B bellugan, qtie son de carn y
Y no preoistment se coutan íiuits morts per la culpa
ossos y altres que no 'B mouhen que son 'le de... ja ho de volguar anar maco, no: lu teca deixa molts difunta.
trovarem.
Lo donarse Ilustre, lo tioure mes al Sol que no hi
Pe '1 paseeig de Gracia ae 'n trovan á cada pcs 'Js he. é l ' ombra, es lo que mata.
diamenge3, tañí homes com donas.
D1 aqoí ve que hi hsgi ttmts morts en tertulias y
¡'S veu cada vesfit de faill y de cretona que 'm fan teatros. :
1' tfecte d' un sudan!
Ver aixó 's veuhen tants moría en cotse.
¡Sa trova cada barret de senyora qu1 ss una llosa
Molts rengles de carruatges anwlnty avall del Parch
funeraria.
me fen 1' tfeete d' un entono á íot gasto, ab la sola
¡Topém ab cada cara t nfarinada qu' es un cadavre!
diferen~ia que 'ls morís van á diirreca.
¡Y la impo:'!ai ún que' donan 'ls morís f.b faldillas
Dina dal Parnás tambe almudIU Isa defuncións poéquan van mudáis ó á Ja moda.'
ticas, los morí» literaria.
Las líibretas son 'ls nitxos de 1' altra classe de morts
Laa Bailas Arts també toa verdaderas tombas deveque déyam.
gadas.
Lo lucxo. vaíenUe deis stus sectaris que son las
Y aixís com lo comers per culpa d' aquestos morts
pretensión1}, deixa, eada difaut per les botigas, qne are en forma de tractats y iñudos moriendi es uu Campo
ínaieix cada tatabiiment <s un cementiri.
Santo, la Industria, j i ben raorta, que 'n dura pocha
Oh! Y lo mes (rist es que la multitul de morts que de capellán» al enterro.
ocasionan las1 modas son causa del enterro de molts
Da modo y de manera que, pe»1 resumir, dintre de la
botiguers.
pau que disfrutan tots 'ls ráms del saber y totas las
O sino, fixinse en 1! estat tigónich del comers al de- forsas vivas (mortas) del pida, podém pyclamar:
tall, avay eom avuy.
-—¡Pau ais morts!—
Tant sembla una isla del Pobló Nou lo carrer de
J. BARBANY.
xxia. m b r t
trobantme gayrc bu
un diumenge cap al tarf,
al métje vaig avissar
perqué 'm digués son paré...
—Tot aixó no será ré —
boy pujsaitme me va di.
•—Forsa unturas de sagi
y deixis de tonterías—
y al cap d un parell de días,
lo cert es que 'm vaig morí.
Tan disgust y desconso!
va causar la meya mort,
que 'ls meus parents per recort
tots se vestiren de dol.
Lo pis no deixaren sol
estant jo cié eos present,
demostrant moit sentiment
y estimac.ó verdadera,
pero després vegi qu' era
pera veure '1 testament.
Un cop vaig ser enterrat,
no sentint burgit per fora,
y quietut un té á la vora,
vaig quedar molt descansat;
puig que talrnent marejat
vaig arribar del camí;
¡quina pena y quin palí
peí passeig del cementiri!
que ¡vajai semblant martiri
cap mort lo pot resistí.
Aqui jo tinch
un cómich molt carrkiclÓ ..
y un tenor de carrero
que sois canta cants estráriys? "
Un militar qu' ab regáhys
á tothom contestar sab,
y trayent veri del pap
1». sogra arma tais querellas
que.s' arrenca las costellas ,.
y 'ns.se las tira peí cap.
, ¿f
Fa poch temps qu' esiich tancat
dintre d' aquesta caseta,
sent tan fosca y tatt estreta
que casi estich asfixiat;
ni tan sois un mal forat
van deixarm per respirar,
y fresca pogués enlrar
per pá'fsa'r millór'fa mort,
deixantme sois per recort
no poguerme bellugar.
Ja veuhen si divertit ... ;„'"••
aquí diris )Ó dech e$tar>; :
que rio,'rri '¿¿eixan descansar
ni de día íjí'de nit.
Estich ja tan abürrit
que res del mon mefa riuré,
y si un moment tingues 1!iure
un rewolver agafava
y la meva morí matava
per si pogués torna á viure.
M. GARDO FERRER,
Q
tí
o.-
o
o
a
3
o
8
8
u
8
O3
05
> o ••
g. a:
U
en w
S en
«
4) y)
ü
o_
- tí" 3
ni Ó; tí
42
H
ti
42 ,rt
ni
V rt -w
ti
«•
(
93 ^
ut< •-<
;
rt
.
..Cw
«5
O
O
en
J'
J5 ^
¿a g
'o
43
O
a,
S
43
43
u
O
O
43
tí'
O
o '
s
43
42
Ü .
a 9
a
ta
eá
43
3
• O 45 .
43
§2
43
en
tí
43 *rt
43 42 . r t
rt 43
43
o
a
T3
rt
en
a
•Si'
'n?
.r
til
a
tn
O»
5
3
a,
rt
i 43
. O' -Í3 0
9
•
• 0Dfi
CLTd
'CV
en
rt
*d
en m
rt »-
rt
3
-+-l
i
93
43
rt $j tn
•4-i* -—(
1
u
O)
c, £ a a
ú'i-M
W . O 43
tí
05 '
•
tn
43
• tí O •<-<
tí -ni •£
o *v t
J
Q
O
2 1 tí
rt H
"•43
en
O
(tí
Q
!
43 ti a
*-> 43 a;
b/> rt en
en c¡
O B
rt'1
a rt tí
o a •
t-t-i
-*
13., <J
03
en
rt
^ o-?
Sfe
y»ll
i^
U
_42
l
'c^fía
tí
a
"i
£-
re
Cu
ce
M
g3
P
>i fD
^1
r
•*
soS
O O
fs
S
—
i
M
¡3
Tí fío
Ii-J *^ W
tyi
p
/!> S- &)
Cu C (Ti ¡J» í"
o- n>
Jp"
3 3
U5 P
»
y
1
B
rt
o o ¥
"' S. 0
o
0 O. p
+ ~- fD
P-
3 _
"* . P O !?"
0) o H^
•tin
Ci
o
<T
o
a rt P
í
»-
alie
—^,
w
cr
tu •*
c
*J
i' Tu
P
luí)
O
-
ers
3
O
P
<*
p
Cu
O
•"t
w
bra
<;
W
50
ín
-i
3
n
P
i
O." o
Idas,
nchs,
lomi
iama
~*
w.
•re
tu
c •-o 5' ir,
2-
Tí
3-
O
P
ille
Trs
T)
CC
o
O)
<
ich,
m
[ort <
r^
W
r^ (Ti
>
i
3 1 i
P C t
§ 13
Ave
sens,
ins, 1
rassa Bere
to
•-t
, Bou
: Láu
del;
as, D
'£> rt
3
•-:
o <?£
| O
del ei
o §a
P
t ue liasi, Gra
Í—
i-t
Cade
Órga
<3
>Os
O
w
i O re o
orq
^2 0
bra die
rt>
r tai
ton
TJ TI
H
•-i i " O
0
3
tfl
p in
<« i
tu
rt
LA TOMASA
D< ULTRA TOMBA
—Ay pobre de mil., en '^'ipjj^
ja no mes hj quedan !os ftíxats.
—-Pau.. ¿qué t' ha dut corona la teva dona?
-No.., ja 'm va corona en vida.
—Tú 'm dabas plahers sens miday
y dailonsas á desdi...
¡Ay... qui pegues, Valentí
torna á donarte la vida!
,
—¿Qu' hérn de fev?.. Quantocará aquesia
diixosa trompeta'
LA TOMASA
628
.LA. CADENA
HUMANA
J * Í H I R , nostres volguts pares <,
nos c(uyan al cementir,
¡ rrfoStrant ab sas grogas caras
.í(ji',criidel de son sofrir.
j'-f'^lí 1 feyan que resessim
péls que 'ls dongueren lo ser,
y ab coronas adornessim
deis avis lo Hit daner.
Afuy, ab los filis fem vía
yejrs k>-íecintesagrat
-'-,.ig,pan"arfiva ab dol lo día
^'ijfíi'/als c^ifunts dedicat.
•>í|,{freís'¡iv|s"fem que resin,
,y&^fr4a\ son Hit de mort;
<¿üe $á tomba ab fervor besin
' ^ , ? guardin d' ells recort.
^'J" fls filis, seguint 1' exemplc,
ais neis també
^
ab flors lo temple
-deisqué van deixar de se.
Abrí en la forta cadena
que Higa á la Humanitat,
units los sigles de pana
ab jorns de felicitat,
••'••
á cada argolla perduda
un' altra vindrá á suplí,
fins que á n' ai caos, rompuda,
vagi á parar son destí,
ab la térra barrejada
que 'ns don vida y 'ns sosté
Itots fets pols d' una vegada!
d' hont sortí 1' homo primé.
A, GüASCH TOMBAS.
3o Octubre 1894.
• ROMEA
Lo repertori andeh barrejat ab los \Tenorios\ del senyor
Ferrer y Codina han fet lo gasto en la setmana que finéix,
logrant unas entradas qtleíseífítíjfcque ho donguin.
Los días de cátala,' ciespr&:,íeÍS;:4'c!S: estrenos fracasos, s'
omplan també ab las citadas ofiíasí ;v , ' :, ,
Ara s' espera Leí marca defoch, dé; murcii desconeguda, y
•Lo nuvi de 'n Feüu, per qual obra plata algo r n Soler y Rovirosa.
•
•••.':,'.
•
:'
T1V0L1 ;'-;;;:V '
A causa de no estar llestos de decorat los artefactes necesaris é indispensables per L' arte al natural, exhibido de
quadros al viu presentada per Mr. Onofroff, hasta avuy no
pot teñir lloch.
Per los informes qué 'n teníro, augurém brillants resultáis al Sr. Elias.
La companyia de sarsuela ha anat fent lo gasto ab la Marina per lo distingit tenor Sr. Casañas alternada ab Robinsou pelit que sempre es escoltat ab gust.
Pera avuy també está anunciada la antiga sarsuela El postillón de la Rioja qual protagonista será cantat per lo senyor
Casañas.
•• . .;,
Li desitjém trobi en ¿il; un.segón Jorge de !a Marina.
Llegeixis la revista de l i setmana anterior y en ella veurán que '1 célebre Frégoli va Üé triunfo en triunfo, so'sament que are cada nit n'obté dos ó tres ó mes, ja que
ademís de las chansoneltes, executa dos obretas de las del
seu reperiori.
Fins á 1' altra setmana no pot donar comens la companyia de opereta italiana, de quals jembras los podém adelantar que n' ,hi han algunas capassas de fer desesperar ais
mes mansos pares de familia.
Ojo, donchsl
UN CÓMICH RETJBAÍ
Un esperitista rn' ha assegurat que lo día 2 tindrá llbch
á 1' altre barri un banquet monstruo de 200 pessetas la
cubert.
/; .•••.-.
v
S e r á a l i ó q u ' e s d i u : Un bañqyéi'dtícá\'l
Bis be.
No son reprobables aquets tibefisf
"•..
Si 'n Castelar f'03 aquí encara li preguntaríam.
PRINCIPAL
Lo pobre forner ferit moftalmenf en la Rambla de.babaSergio Panineúltima obra estrenada y nova per complert
dell va morir causant un verdader trastorn á la poblado,
en Espanya, original de Ohnet resulta rnolt inferior al Fe
L' assessí te vint anys... a'bañs'no morí de vell encara 'n
Upe Derblay del mateix autor, havent obüngut un éxit molt
:
.
duptós á causa de las escenas falsas y exageradas que con- padrá despatxar algún altre . '.-..
¡Pobre Espanya!
• :.: • :•
tinuament se sucseheixen.
A tractarse de escriptorespanyol ó de menos importancia
Lo Diluvi segueix treyetit drapéts 'al sol en la questió de
que Ohnet, en la nit de son estreno Sergio Panine anava al
1' herencia de D. Rosendo Ar-üs.
fosso.
.
,
Ditxosa herencia de confransa!... Si jo fos del Sr. AlmiPera aquets días se prepara lo tipien. Don Juan Tenorio
rall ja I' hauria renunciaba;' •
.
que no dupt¿m ab losexcelen'.s actors que forman part de
No voldria per u n í tosa que al fi y al cap sois li deu do
la companyia, resultará notable.
nar mals de cap, que !rri portessin-y 'm iraguessin á' aquesNOVETATS
ta manara, en las piañas delsperiódichs.
Eli m' hagués de creurer...
Gom de costura en ia diada, pera aquets días se executará
lo Don Joan Tenorio ademésdel ¡3 imprescindible continuaLlegim que lo torero Eürich Vargas (Minuto) ha desafiat
dor ó sia El nuevo Tenorio quals protagonistas serán d:a! célebre Guerrila á tor.ejar deü corridas, totas eílas de gasempenyats per lo repntai primer actor Sr. Borras presen
nadería diferente!, apostant 40,000 duros que guanyará el
tantse ab.'lo notable decorat de! eximí escenógrafo Sr. Soler qui millor lidihi y mati los toros, baix un inteligent .lurat
y Roviros».
compost de impartíais aficion'ats.
Está en estucii lo saynete deis Srs. Mirabent y M' svres,
V¡ijí que si resulta cerw'lá noticia., podrém dir qua fins
titulan La fiescateria, per qua! obra lo reputat escenógrafo
teníarn á alguns toreros p'er.i..'séba8-/ pero en lo successiu
Sr. Moragas está pintant utia decorado que representará ¡a
los tindrém per... sabis.
Boquéría (mereat de Sant Joseph).
r iVoués se creyan an?.vam á dir simples?
Areno ho fassin correr, no foscas que lo aeuyor Mír
Donchs s' han equiyocat.
(empressari) me rnirés malament,
LA TOMASA
629
Días passats dsya un andalús que estant en ¡o servey van
A Igú 'ns ha fet notar que lo gran D. Emilio al regrés de
enterrarlo viu durant un atach epüeptich y sort de no ser viatje estava mo!t desmillorat y que f^ya moiias ulleras.
escrúpulos, va poguerse mantenir de cuchs fins ai cap de 1'
Petser no !i haurá probat lo clima de Nápols.
any que al obrir lo ninxo varen trobarlo bó y sá.
Aixó deu s*;r.
Si es Cert, á aquellas pobres bestias los hi va sortir bé lo
tiro per la culata.
Aixó es á la justicia
prender.
(De /• allre mon)
A un que se li havSa morí la dona de repe-nr, durant la
laftirn, 1,—8 mití.—Moviraeat d1 en ! rad,i darant I
seva ausencia, no savían c&m notificarii la no:icia pus era
any
econórnich que fine'x: Dos miuistres; eínquauta treB
un home que idolatrava la familia y temían que lo tras.tor.ri;.-
diputits, rail c<snt tfís regidot1?; noranta tras dirfidors
•de consuma, v i n t y t i e s membres d a l a Fulla y doa
Un tranquil va brindarse á donar ¡a.fatal nova, prometerá
que en comptes de trastorn li daría una alegría y... efecüva-! cents hereiis de confiansa.
ment, ana á trobarlo y li diguí:
;
' : ])»!egats d' hioead >, burots, iaterreatora, vist.is d'
—•Noy, tens cremada la casa y han mort.en,l. ! incendi, ion
4duana, inspao'o.s y donas de vidi airada: vnitsnta
pare, ta mare, la teva dona y los t.eus¡fi|ls.'::"-;',-: ,. ;. '
qaalre mil tres cents cinquanta.
no '1 mates també á n' él i1.
.
..:•••-
•••
Lo viudo va correr desesperat*á,casa seívá.yál vsúrér que
total se li havía mort la dona, per ppch s'ttiortcíe I'1 alegría
que li va causar lo ciesquento que-va fersé a l a Seyá desgracia.
:
• : ;..; . '•-.•':".' •/•• :.
P E E B BOTBBO
A Nimes, dimar¿ passat va ínorir una> nóya efecte d' un
tip de riurer.
£.••''••'
'
"•" '
. •
'
•
Llitns, 1.—9 id.—12 15Q casats vti.ls ab donas joves
49,753 indasti'ials ab los clatelia encara plons d' esoluí'oüaa d' ou, 3,234 emi'grants á la América del Sar,
22,450 ximples y 83,432 criaturas sease batejar oontanthi los fetos de 4 Hutías.
Ja es lo segon cas durant 1' any q u ' ha tingu't lloch |ñ.v
aquella ciutat.
.-;.
"
'• '-'Z
M03 SEN SERÁ.
: Cel, 1 —10 id.—Eatrada duranfc i' any: 0.
Y lo mes estrany del cas es que al cap de sis horas, dé
morta encara reya.
'•'•,
v.. '
Quina m o r t m e ? Gaya!...
;
, ••; ;
Segons un astrónomo alemany, la causa ele la temperatura anormal que s' esperimenta fa días, eí que ío planeta
Marte s' ha separat uns quants mus metros de la seva órbita.
Vaja... ha dsscarrilat, com si diguessim.
No se sab que hi hagi hagut desgracias personáis.'.
PKKB.
"~~^Í0LÍGÍO1JÑI V EBSAL
• DK ia Y 2 " ENSEÑANZA
Incorporado
ni Instituto
de esta JE-pjL*ovincia
Calle Ancha, 69.—BARCELONA
(Klificio (iN:u Gu^rrer»^
Primero en España en donde, se enseñan lodos los
Ha mort repentinament 1' esposa de D Joan Torreras, g:rent de la Empresa del Teatro Romea.
Acompanyém al amich y á tota la familia ab lo sentiment
qu' ha d' haverloshi causat tan irreparable pérdua.
K. P. U.
IDIOMAS
BUROPl'OS
=» Preparación para la carrera de INTÉRPRETES. =====
COMERCIO
C o r r e s p o n d e n c i a comercial, G i ' c u l o mercantil y T e n e d u r í a
de libros.—Clases de T e n e d u r í a é I d i o m a s d e 8 á í o noche.
Se admiten pensionistas, medio pensinnistas, reeomendados y exteíiios.
PERA. APUNTACIONS DEL SORTEIG DE NADAL ,
Magníficament litografiáis é impresos á
dugas tintas ab una alegoría de la Fortuna.
g
• Los da ±OO fulla
Id. »
SO »
Id. >? 2 5 »
á S O cántims
á SO
á2 5
• VEINT-AS AL. P K E M.AJOR
L1TOGEAFIA
"5rT MKNOR
BAEOBLOITBSA
DE
5, Sant Ramón, 5.—BARCELONA
Ais eeuyora correapotisals de LA TOMASA, .llibreters, k¡ovkos y deinés punts de véate, se'ls
,
_ f 6 r ¿ j 0 desqüsnto acostumaí.
— —
"
LA TOMASA
UN MORT!
XARADA
trovarás tú
lo meu hú
Una teguda molt roía
la segona.
Del at eceJari es
vocal ¡res.
Si veis sapigué '1 Total
te 'I diré d' altra minera:
es lo nom d' un general ' •.
la primera—dos —terícra.
TERS DE SILABAS
Buscar una paraula que treyentli cada vegada una lleira del radera dongui: 1: carrer de Barcelona; 2: útil de
cuyna;'.'<:en los terrais: 4: alíment y 5:
coosoaant.
Sustituir los punts per (letras que
llegidas verHcal y horisonwlrncnt diguió: i. a , 2. a y 3. a ratitas: tres ñoras d'
home.
J TaOM-'ETA.
J. BORDAS.
LOGOGRIFO NUMÉRICH
i 2 ? 4 5 b 7 8 <).—Carrer Barcelona
1 4 9 3 7 4 J .—Nom ¿' horne,
4 3 8 6 7 2 4.—Carrer Barcelona
1 4 5 . 1 4 y.—
»
»
3 4 9 1 8.— »
(.
3 4 a 5.— t>
v
1 4 7.—Nom d' horne.
1 2.—Cirrer Barcelona.
1 —CiHSonánt.
MANIX BELLVK
INTRÍNGULIS
ENIGMA
LEONOR, EMILIA,
AMALIA,
SILETA,
NIEVES, RAMONA.
Coloca 1 -'aqutits ooms de m o l o que
ab una ¡letra de cada un y Hegm .,o
dalt á baix donguin un aitre nom de
dona.
SACAS.
M. EMULAP.
GEROGLIFIUH
LLADRE
NO 'S X T
R:
LLADRE
SOLUOÍONS
í LO «SE8TÍ.1 K LS SiUtlO 3 2 I
Xarati;; —A-- it — ln.
Logogrifo aumérich. — Filomena.
Ende vi o al la . — La llánli't.Lit. Barcelonesa de Ramón Estany
«:5, SÍJÍIÍ Ramón, 5 —BARCELONA*
Descargar