CENTSMS lo núnjepo - Hemeroteca Digital

Anuncio
NÚM. 161
ANYIV
BARCELONA 25
SEPTEMBRE
1891
HETMÁN ARI
CENTSMS lo núnjepo
Copia fot. de F. Debas, de Madrid.
o3S
LA TOMABA
ho várem dir en nostre
número passat. Barcelona
ab Eon esperit caritatiu,
lloable per tots concepte&, ha donat uua bona prova de
carinyo á sos pobles germana de
Andalusía, contribuhint de tot
cor ab grandiosos óbols á minvar
lo seu infortuni.
^ a a 1 u e s l 0 S casos se coneix
lograude elevats sentiments que
posseheix un poblé, y lo nostre,
ara y en tot temps s' ha distingit en serlo primer d' aixugarlas
llágrimas al desva^ut, de amaynar la fam al famolénch, de vestir al nú, de amparar al erront.
Catalunya caritativa per aixó rebrá sempre las benedicciúns de tots los que sentin 1' agrahiment, y avuy,
que per desgracia li ha tocat lo torn á la regió de Coasuegra y sos voltaats, estém segurs de que aquella infortunada gent, ab llágrimas ais ulls, quan pensin en
benehir á tots quants han contribuhit á fer menys feixuga s» dissort, se recordarán de nostra térra quals
pobladas sentím 1! amargor de sa terrible desgracia.
•
*
Dn petiódich deis Estats Units corita un fet que 's
presta á la broma. En un convent dominica de Williamslurg forman la comunitat sis germanetas que
foreti víctimas fa poch temps del assalt d' un sátiro
que sense sapiguer com ni de quina manera vá introduhirsc- en la santa casa logrant fugir del mateix modo
misterios.
UtiUiían ser las dolze de la nit, quan una monja,
que derruía en lo segón pís del convent vá dasperti:so (pvarada al sentir en lo seu Hit certs movimcuts d' altra persona... (¡Bomba, bomba! ¿que seráV) Y al preguntar ab veu tremolosa qui havía díntre
la ceWa, vá: contest&rli una veu de másele, mentres
li tapava la boca ab una má:
—Cula, ó bé ct matol
La casta monja sense fer cas de 1! amenassa va lluytar peí desferse d' aquell brétul, y vá ser tant lo soroll que movLn I03 doa batalladors que varen despertarse las demés germnnas, presentantse dintre la celda de sa companyera.
¡Quia quadro mes esgarrifós debía presentarse á sa
vista!
L' ajadesa entre tant s' había quedat fora, á encendrer una ilúm.
Lo iúliro al veurers descubert, vá agafar peí seu
cotnpie á una altra monja., y després á un' altra...
('¡Reden!) ab quinas sostingué forta lluyta, y la cosa
'm sfiinbla que hauría resultat ab consequencias terribles per la part dábila á no haberse presentat la priora aguantant la liúm... que había enees.
Aquista, sense temer al furiós guerrero, perqué ja
era molt vella, vá obrir una finestra y comensá á cridar
nb toUs sas forsas á un reverent pater que viu prop
del convent, seas dupte pera guardar de qualsevol perill á las débils esposas de Deu, y aquell se presenta ab
calsotets (¡Horror!) y ab un trabuch en una má (¡Hóóó!)
que va descarregar en lo pati del convent al objecte
de cridar 1' atenció de la policía.
No cal dir que aquella santa casa del repós vá quedar convertida en un camp de Agramante. Mit.ja dotzena de monjas sense vestir y un capeliá en calsotets....
¡Quin roercat de Oalaf!
¿Y '1 sátiro, com vá escaparse? ¿Xo era pas lo sagristá del pare del trabuch?
"Tot se ssbrá á son degut temps, diu lo periódich
nortamericá; no tardnrám vuyt ó nou mesos sense
treuren 1' aygua clara.,,
Naturalment.
DOCTOR GKKONI.
Aquestos llabis rosats
que porta '1 desítj al bes,
aquestos cabells daurats,
y aquest ull qu' apresonats
tants cors enamorats té,
aquestas dents com perletas,
aquest nasset curro y llis,
aquestas dugas galletas,
com rosellas vermelletas,
y aquest peu de serafí.
Aquest coll, que tornejat
per ma de mestre deu ser,
aquest eos tan ben midat,
aquest cor pié de bondat
y aquest amor verdader,
aquest suspir que no anhelas,
aquest seno virginal,
aquest somrís
que recelas...
¡Y que n1 valdría de pelas
tot aixó... y quatre mil naps!
MAYET.
SEGUIDILLAS
Ma aymía; qui no plora
quan penas passa,
no 'n duptis ni una mica;
sentits li faltan.
Per 50, ma nina,
m' apars si algún cop ploras,
molt mes bonica.
En ton pit, una rosa
vareig posar,
y tú, ab rabia de fera
la vas Henear...
Mes ayl ¡Quín moni...
avuy, prou la desitjas
pro... ho tens frescos.
Lo sol se 'n va á la posta;
¡com s' enfosqueix!
Tot s' omple de tristura
perqué ell ens deix...
Mes ay! demá
quan ell de nou retorni,
mes bell será.
S . FÁBREGAS C A S A N Q V A S .
LA
*••*- - § 3 9
q;ia.e sostingueren "Barcelona" 37" la campana
AB MOTIU DE LAS FESTAS. DE LA MERCÉ
—¿Puch entrar?—-Sense trucar...
¡Hola! ¿ets tú amiga Tomasa?
¿com es que per vindre á casa
has deixat lo Campanar?
—Te desitjav.a parlar,
pera posarnos de acort
sobre la Fiesta major...
—Inútilment te molestas...
íilleta, no estich per Festas
no 'm trovo de bon humor!
En la Plassa Real, galanas,
las filias del Ampurdá
no 's cansavan de baila
sardanas y mes sardanas,
de lluhirse tenint ganas,
Iluminarias feyan molts,
qui no ab aíxas, ab gressols...
—Si es que avuy feu Iluminarias,
poseu llántias funerarias,
en senyal de los meus dols!
Y com si aixó~iio}fos proü
per matar nostra-.^entura,
la Filoxe>\\eíií apura,
la Fe^o/a,ens posa 1' jou... 'deis návols tanta aygua plau
que á Consuegra treu de! Mapa
y de la mort ningú escapa,
entrant ab imbécils fins
una colla de Carlins
van á Roma á veure 7 Papa (5).
—Aixó crech, mes considera
que encar' que ab dolor t' aneguis,
es necesari t ' distreguis,
¡sempre tristor desespera!
no pots negar que anys enrera
molt gustosa t' divertías,
y no obstant, també tenías
mals de cap de totas menas...
—Si, pero, si alió eran penas
las de avuy son agonías!
—Sortijas á discreció
Jira, regatas y loros,
balls de cristians y de moros, (3)
Cucanyas y Exposició,
y ademes gran professó,
de capellans y vehins...
—Donchs avuy, per serios fins,
(si es que professó se fá)
al earrer nosortirá...
\La professó va per dinsl
¿Cóm vols donchs, tingui, alegría?
¿Cóm vols tú, que estigui alegra
Sabent lo cas de Consuegra
de Valencia y Almería?
¿fer escarní no sería;
á tant terrible dolor,
celebrar Festa major?
inútilment te molestas,
Tomasa, no estich per/estos,
ideixa que plori. 1' meu cor!
—Encara 'm sembla que t' veig
d' or y de porpra vestida,
com si fossis escullida
per reyna de un gran Torneig;
ab incansable festeig
losteus filis t' engalanavarl,
yflors ais teus peus llensavan..',
—¡Es cert! mes, tot ha cambiat,
y aquellas Jlors se han tornat
arestas que al corsé 'm clavan!
—;Com alegran mi memoria
aquellas grandiosas festas'—¡Quant ab son recort molestas,
la meva passada gloria!
—Distreu 1' amarga cabória
que t' consum, pobre Comtesa
—No puch, que vivint sotmésa
al partit Conservador,
tant sois motius de dolor
trobo en mitx de ma grandesa!
Ja que Espahya avuy s' endola
per'la térra Toledana,
"e
jo, que á mes de Catalana,
nó deixo de sé Espanyola,
sabent que sempre aconsola
á un poblé desventurat
la divina Caritat,
devant miseria tant forta,
aniré de porta, en porta
demanant per ell pietañ
—Ramblas y carrers lluhían
adornáis de richs travalls...
y fins los Xiquets de Valls
á divertirte venían,
per admirarte sortían
los gegants y 'ls regidors (1),
y ais meus to.chs festejadors
alternavan las músicas...
—\Tomasa, si; avuy repicas,
ja cal que toquis á morísl,
Veig perills per totas parts,
per tot arreu, injusticias,
traidorias y malicias,
impudencia y malas arts,
los dolents moren de farts,
los bons de miseria moren
y tants sufriments acoran
á los tristos deis meus filis
que entre infamias y perills
los que no gemegan, ploran!
—Las levas rahons Comtesa
me han deixat tant convensuda,
•que pensó donar ajuda
.
á eixa benéfica empresa,
ab flama de amor encesa .
los meus tochs al goig esquíus
cridarán per tais motius
á tots los sensibles cors, >
—De nit davas goig de veure...
¡quanta gentada ¡Deu meu!
y quants llums per totarreu...
¡que era dia feyan creure...
es fácil quedes á deure
1' Ajuntament gas y trastos...
pero ¿qui repara ab gastos.^
al pensar ab 1' As de copas
fins aquells que menjan sopas (2)
s' olvidan del nou de bastos'.
La por de Europea guerra
y crisis amenasania... (4)
ais mes atrevits espanta
y tot lo negoci esguerra;
1' industria tiran per térra
ah tractats y mes tractats
y al veures amenassats
de gran pluja de paper
los richs désan lo diner
fuigint de papers mulláis.
*•
¡UNA LLÁGRIMA PELS;M.ORTS
Y UNA. CA.RITAT PELS VIUS!
JOSEPH M . " CffDOi OSA.
1. Com slcligucstrci «gegants y n inos*
2.": No 'rVret'ereixíV'aUque no teñen dents(
mea si ais obrevs que de sopa s Alimentan
y... gracias. .;
3. Y fins lo Ball de 'n Serrallo^a
4. Y tant.ámenassanli, qaej. la tenim 4
demunt.
"
5. Y á portarlí dineróns
í
que á Consuegra foraa bóni^
LA TOMASA
FESTAS DE LA MERCE
l
Avans, graas torneigs.
. 'i Volcans... moit peluts,
3 Eatrellas ab cúa;
4 Pero ara... cncut.
LA TOMASA
CONSUEGRA Y ALMERÍA
Concessións al Banch d' Espanya,
' ab los yankees un Tractat,
y ara inundacións pels pobles...
'Tres desgracias en un any!
542
LA TOMASA
REYÉM que 1' ofici que avuy dona mes,
es lo de jardiner.
g'/j No sé de ie3 que 's fassi tant d' ús
y d' abús, com de las flors. Casi estera
en qué se 'n gasta inés que de pá.
Las floristas han -de teñir molt de despaig. A la forsa.
La moda en las seoyoretas de posarse
flors al pit ó á la cintura, y la costúm deís
gomosos de posarse una poncella de rosa, un clavell ó
una gardenia en lo trau de 1' americana, es lo menudall
del negoci, pero son molts pochs que fan un molt de
gran importancia.
En las fondas y restaurants cada día hi ha dinars,
sopars ó esmorsars de convit, y molts días n' hi ha
també en casas particulars, y en totas las taulas hi figuran rams de flors; en los casaments, que com se sol
dir, no n' hi ha cap de pobre, las flors y 'ls raras van
endoyna; en los beneficis deis artistas escénichs, y en
altrés días que no son de benefici, s' encatifa 1' escena
ab las flors que 's tiran ais obsequiáis y si 1' obsequi
es á una actriu, ademes no hi faltan toyas colossals;
en molts balls y soireés, ee donan ramellets á totas las
senyoras y senyoretas, y si alguna d' ellas pren part en
lo concert que 's dongni, ja pot contar ab un ram al
aixecarse del piano, ó al acabar la romanza; en lo día
deis Morts, los cementiris semblan,., ¡qué jardins! magatzéms de flors, y molts deis que allí reposan, hi han
anat ab lo bagul colgat de rams y coronas de flors naturals; en los monumeuts de Setmana Santa, s' hi veuhen mes flors que llums; per Corpus, plouhen fiors devant de la custodia y demunt del tálam; tot 1' any se
'n venen peís teatros, circos y cafés; en una paraula,
quíui flus s' ha arribat á tirar flors á ne 'ls toreros, ja
no hi ha mes que di per ponderar 1' abús que 's fa d'
ellas.
Y no volém parlar de'l'infinitat de flors que s' utilisan en las fábrisas de; perfuma, per fer esséncias y en
los laboratoris deis apotecaris por fer ayguas medicináis. Las rosas, aromas, iaronginas, violas y altras flors
que en aquestos punti se gastan, no ténen fí ni cómpte.
Ni volém dir res de las aufábregas que 's venen per
allunyá 'ls mosquits; y de las rudas, per teñir sort.
¡Taja que 1' ofici de florista té d' rsser una ruina!
Per si hi faltava encara un altre motiu per donar
major t cvtida ais productes deis jardins, ara s' han introduit en algunas festivitats las batallas de flors.
Y no 't creguin qne de las flora no se 'n hagin tret
perniciosas partits.
Tothon sab la mort de la famosa trágica francesa
Adriana Lecouvreur, produhida per un perfum venenos que una séva rival li había posat en un ram de
flors que ella olorá sense imaginar que contenía aquell
elemeut mortal.
¡Quantas senyoras y Senyoretas han trobat escrits
insultants entre las flors d' alguna toya que 'ls hi ha
sigut enviada! ¡A quintas situacións dramáticas han
donat peu semblants fets!
També se las ha fetas servir d' emblemas de succesos terribles, com en la guerra civil, coneguda per
"guerra de las dugas rosas,, que en lo sigle xv assolá
1' Inglaterra.
Pero no hem prés la ploma per narrar cap aconteixement trágich causat per las flors, sino per relatar un
fet que si bó pertany á 1' historia privada, no veyém
inconvenient en ferio públich, perqué encara que dona
motiu á un rompiment d' amistat entre tres senyoretas, en res fa desmereixer á cap d' ellas, y tal vegada
esplicantho ab la senzillesa ab que ocorregué, contribuirém á que 's reconcilien.
Eran tres amigas que, encara que 's deyan un nom
distint, feyan lo Sant lo mateix día. L' una 's deya María, 1' altra Gloria y 1' altra Assumció, tres noms diferents que tota fan la festivitat per la Mare de Deu dl
Ag03t. Aquí tenim un altre exemple, tant bó com lo
que 'ns esplica Ja Doctrina Cristiana per demostrar lo
misteri de la Santíssima Trinitat: tres nonas diferents,
y una sola pati ona verdadera.
Va arribar lo quinze d' Agost, y cada amiga va volguer obsequiar á 1' altra.
Totas ellas habían rebut rams de flors de varias conegudas, companyas de col-legi, etc., de modo, que las
tres ne tenían de sobras.
La María, no obstant, va fer compra dos rams y 'n
va enviá ua á la Gloria y un altre á 1' Assumció.
Y va donar la malehida casualitat que vaig á esplicá.
La Gloria y 1' Assumció, per no comprar cap altre
ram, ja que 'n tonían peí pare y per la mare, s' enviaren 1' una á la altra '1 ram que habían rebut de la María, y á aquesta li enviaren los rams que ellas dagas s'
habian cambiat. Aixís, la María 's va trobar ab los dos
mateixos rams que ella había remes. Y com en la profusió de rams rebuts en casa de la María, la criada d'
aquesta no mes pogué dir que habían portat un ram
de la Gloria y nn de 1' Assumció, donant las tarjetas
barrejadas entre moltas d' altras, la María 's vá creure
que cada una de las dugas li retornava '1 regalo que
ella 'ls hi había fet.
La María, que era un xich malicioseta, no va pensar
que '1 fet sigues casual, sino que la Gloria y 1' Assumció li tenían algún ressentiment y s' habían convingut
en ferli aquell clespreci.
La mamá de la María, mes mal pensada que la séva
filia, va posar llenya al fooh de la malicia d'Jaquesta,
trobant tot seguit que la mala acció de las dugas provenía de qué li tenían enveja perqué 'n Eossendo 's
dirigía mes á n' ella (á la filia) que á n' ellas.
La María aixís ho va creure, va deixá d' anar á las
reunións que 's donavan cada setmana en casa de la
Gloria, deixá de visitarla, lo mateix que á 1' Assumció,
y velshiaquí una triple amistat rompuda per causa d'
uns rams d' ignoscentas ttors.
CONEAT ROÜBE.
CAKTARS
Podrás sabe de guisa
com la mes hábil cuynera,
pero m' estás fent sempre
lo mateix: moka escudella.
¿Qué no tinch res, dius, Roseta?
Mira, donchs, com molt t' enganyas;
tinch foradats los mitjóns
y á mes d'aixó, molta mandra.
ROSSENOO PONS.
LA TOMASA
543
la generalitat del públich que 's repetís á causa de I o
molt pesat que hagué de ser pera los. músichs, .
En lo segón concert sobressortiren la obertura de
y la Societat de Ooncerts de Madrit.
Tanháuser en que los violins feren prodigis de execució may sentits; y causa assombro la quinta sinfonía de
Beethoven, principalment 1' andante que fou tocat ab
un ajust imponderable.
En lo tercer concert agradaren las Escenas venecianas
[AN prompte com s' anuncia que aquesta distingida societat daría algún concert en lo teatro del mestre Mancinelü, principalment al tocar lo tros
del Tívoli, se regosiljaren losfilarmónichsde que descriu la «fuga de los amantes» que mereixé bs ho
nostra ciutat, com á mostra evident de la justa nom- nors de la repetido.
En aquest concert, ab marcadas mostras de disgust s'
bradla que aquella gosa y de los moltissims aficionáis
hi observa una nota discordant y sigúé al tocarse!' úlque lo publich barceloní conta per la bona música.
La notable impresió que los concerts han causat, ha tim número del programa que fou la España, rapsodia
sigut causa deque abloéxtassis d' admirado que se dé Chabrier, en que la secció de metall ana molt dessentía, tothom se récordes ab sentiment.de que á pesar concertada produhint desastrosos efectes de sonoritat.
Vist la notable aceptado que han tingut los tres con
de veurer entre nosaltres notables concertistas y distingits mestres, capassos uns y altres de formar també certs esmentats, la societat determina darne dos mes
un conjunt notabílissim, no s' haji pogut lograr may, d' estraordinaris los qui -debian teñir liben en las nits
per culpa de las corrents de abandono que imperan deis dias 22 y 23. La setmana entrant ne parlarém.
en nostra capital.
RAMÓN ESTANY.
Si lo Municipi aixiscom també la Diputació, en
Uoch de destinar grans cantitats en sos pressupostos
pera construir palaus».y sostenir edificis que cap Ilustre é importancia poden dar á nostra ciutat, destinessin alguna cantitat important creada sois peí sosteniment del art lirich, ja fos subvencionant societats,
ja assegurant ais artistas un pervindre, ja fent que lo
teatro del Liceo fos una escola del art en lloch de una
Jk.
pagoda'de especuladors y negociants, á bon segur que
La nit, son róssech d' estrellas .
lo que are vejém impossible dintre poch temps sería
lluhía en son negre front;.;
realisable y de próspers resultáis.
bressat per las auras bellas, [ ~
L' element musical que nosaltres possehim, ab la
dormir semblava lo mon:
eventualitat de teñir lo gran teatro tancat ó de que quan
de la ¡luna no brillavan •
trevalla corre 1' albur de que hi haji una empresa poch
ja, d' argent los richs esclats
escrupulosa en sos debers y que en un cas imprevist
y secre'.s del cor contavan
desapareixi, deixant per lo tant en déscubert algunas
dos joves enamorats..
decenas, las que eran necessarias per lo indispensable
Tú ja hu sabs, amiga meva,, -,
deis artistas ó sia son sosteniment; dadas totas aquestas
quins eran los sersaquells •.;' =
eventualitats, que deixan de serho jaque existeixen,
que, junts, passejant seris' treva,
no te resd'estrany que no vulguin sacrificarse y aceptin
parlavan de flors y aucells.
bolos allá ahont se li presentin, nocuydantse poch ni
Com que diu que 'ls que sofreixen
molt del estudi y de la unió,com bo fan los de Madrit,
s' enténen molt fácilment,
que teñen la temporada del teatro Real assegurada, ja
y deis cors que d' amor bleixen
que lo Gobern subvenciona lo teatro.
s' endavina 'I pensament;
Entrant de pié ais concerts, dirém que entre las pessas
abdós, que glatint sofrían
que han arrebatat, sobressurten la Rapsodia húngara át:
bebent del fel la amargor,
Listz.per la vigorositat y valentía ab que fou tocada, 1'
ab pochs mots, jprou s' entenían,
scher\o del Sueño de una noche de verano de Mendelsohn
barrejant lo seu dolor!
composició en que 1' inspiració y bellesa del composiPro 'ls aucells aquells, amiga,
tor van juntadas á la ciencia musical y que fou executaque tú sabs, potsé entretant
da ab una seguritat y delicadesa imponderables; el mur.
dormían sens' cap fadiga
mullo de la selva de Wagner digne de la fama del emiy ab somnis d' or delirant.
nent mestre de Baireuth, la obertura de Cleopatra
Potsé M fréch d' un dols somriure •
original del mestre director Sr. Mancinelli, qae ja
brillava en sos rostres bells
coneixiam, per haberla sentida en nostra banda Municiy de planys y queixas Uiure
pal y que la societat de concerts ab la mágica batuta de
s' obría un.cel devant d' élls.
son mestre-autor hi dongué en relléu tan' estraordina¡Contrast amarch de la vida!
ri que 'ns sembla completament nova; la polonesa de
de las Tiallas y deis plors
concert de Wieux-Temps que á pesar de estar compossentir aun temps la embranzida:
ta pera un sol violí, fou executada per vint primers ab
junts sempre, espinas y flors!
un ajust y precisió tant estraordinari que continuament
habían de reprimirse los murmulls de aprobado de tota
FRANCESCH MARULL.
la concurrencia á fí de no perdrer los delicats matisos
que los violins dona van á tan magistral concepció, sortintse de mare, si aixíspot dirse, al final, que no volgué
LO MESTRE LLUIS MANGINELLÍ
LA TOMASA
:TTNA PELOTARI
Jo no hi euteach ni una jofc
pero 'm sembla que ja 'n t>é
sois mirantme á n' ella bé,"
y hi jugaría á pilota
LA TOMASA
UNA SORPRESA
ff
(He entrat. ab molta quietut
y 'm sembla sentí pendencias).
—Lo teu marit es molt" brut;
—lío ho negó pas; convingut.
LA TOMASA
546
NOSTRE RETRATO
Ab motiu deis concerts donats en lo teatro
del Tívoli^parlém en altre lloch del periódich
del qui doném avuy per formar part de nostra
Galería Artística.
En LLUIS MANCINELLI, autor de la Cleopatray dl altras notabilíssimas composicións
musicals, es un deis tres ó quatre primers directors d' orquesta, á qui ha tingut lo gust d'
aplaudir y admirar recientment lo nostre públich, aplaudiments que han sigut lo ressó deis
que ha rebut lo mateix mestre en tots los teatros de las capitals de mes importancia, ahont
ha agafat la batuta.
ROMEA.
nants, fentli una ovació de la que ne participa 1* ti pie se.
nyora Bassi. Mes de catorze vegadas los* entussiastas van
fer aixecar lo teló pera aplaudir í H tiple y al tenor, y tan
fou 1' entussiasme de lo públich, que desbordantse va assaltar lo escenari pera abrassar al tenor Angioletti,'1 qual
pot quedar content y setisfet de que se'1 aprecihi d'aquest
modo en lo que val.
La despedida que se. li feu fou cariftyosíssima, d' aquellas que no tot sovint se 'n veuhen y que deixan grat recort al artista.
Pera dissaptes'anuncia lo betiefici del reputat tenor scnyor Bertrán ab la primera representado de sa ópera favorita, titulada: Carmen.
No faltará concurrencia y ab millor motiu per ser una
do las óperas que mes popularitat ha lograt en nostrs públich.
CONCERTS DEEUTERPE
(Tívoli)
Está anunciat un concert extraordinari pera lo matí del
día 24 del corrent, lo qui será á benefici del mestre Director Sr. Goula (fill) que dadas las simpatías, que ha sabüt
captarse en la present temporada per son acert en la elecció
de obras aixís com per la notable execució y colorit que ab
sa batuta ha sabut impregnarhi, creyém se veurá concorregudíssim.
També 'ns assevera nostra creencia lo escullit programa,
que ha combinat, ja que ademes de cantarse Los nets deis
almogavers ab la adició deis cornetas que tant crida la atenció en lo concert últim, se cantará Jo notable coro Fraternitat de Goula (pare) y lo grandiós himne dedicat al Czar de
Russia, en el que perdeferencia aljautor mestre Goula (pare)
y beneficiat mestre Goula (fill) hi pendran part las Stas. Vázquez, Mata, Huguet, Fons, Calvera, etc. etc., y los Srs. Pomer, Lluriá, Carbonell, Faff, Mestres, etc., es á dir tot 1' estat major deis artistas d' ópera cataláns, que teñen sa residencia en Barcelona.
U N CÓMICH aETIRAT.
Ja s' han publicat las'llistas pera la temporada próxima.
La companyía no ha sufert cap alterado de la de! any
passat, per lo tant será dirigida per los primers actors senyors Ríutort, Borras, Soler y Capdevila.
De obras dramáticas n' hi há un magatzém de modo que
si s' en estrenes sois una quarta part, sería una temporada
de grans recorts.
NOVEDATS
Res de nou hi hagut durant la setmana passad.a puig
hasta en lo benefici de la Pepeta Maíeu que estava anunciat 1'estreno del monólech En Benel, tingué que diferirse
á causa d' una inJisposició repentina del Sr. Colomer encarrega.tde son desempenyo.
CATALUNYA
Estava anunciada la inaugurado pera dimars, habentse
contractat ademes deis artistas anunciáis en lo número passat, las Srtas. Pino y Pastor.
Celebrarém que lo conjunt resulti ser una «companyía
notablescom anunciavan los cartells.
A UNA..,,
Si casarte ab mí desitjas
noya, ha de sé abeondició
de no dúr may á garro
ni tampoch brutas las mitjas,
Has de porta millo vida,
t' has de treure 'ls mochs del nás
y no tens d' anár com vas
á tota hora, mal vestida.
No has de ser tan trapassera,
ni has de fé com mokas donas
que garlant passan estonas
deixant la feyna endarrera,
y no tinguis mal de caps,
si cumpleixes sempre bé
veurás com me casaré...
ab la que tingui mes naps.
JOAN MALLOL.
TÍVOLI
Pera lo benefici de la Sra. Montañés, se dona una representacióde La Africanita, que com ja sabém desempenya
admirablement, única circunstancia notable que te aqueixa
sarzuela. Del éxit que ha obtingut la «Societat de concerts
de Madrit» en anide apart ne parla nostre company de redacció en Ramón Estany.
GAYARRE
Ab la ópera Roberto ildiavolo y lo dúo del acte quart de
Gli Ugonotli mes á mes, diumenge á la nit van despedirse
del públith la tiple Sra Bassi y '1 célebre tenor Angioletti
que com sempre ratllá á envejable altura. Lo teatro estava
pié de gom á gom y res com aixó demostra las simpatías
que tañen los artistas de la talla del nostre tenor. Lo públich 1' aplaudí frenéticament en ios passatges mes culmi-
QÜKNTO
Un subjecte que 's volía vendré una casa, de la que
no n' estava eontent, 1' ensenyava á un altre que 'n
volía compra una, fent veure á aquest, per suposat,
que 1' ediñei tenía molt mérit. Al que volía compra va
compendre que la casa estava molt lluny de teñir cap
mérit.
—Ara que hem seguit tota lá casa, digué '1 propietarii
li vull fer veure un secret que té, ¿Veu? Aquí hi ha un
quarto arnagat.
^_
<
—¿Amagat?... Donchs es com lo mórit de tot 1
edifici.
LA TOMASA
UN APRENSIU
—¿Qué 't diu la doDa de mí?
—Que es molt eavilós; ja ho sab;
que '1 mal de vosté es al cap.
—També ho diu ll seu cosí.
513
LA TOMASA
Aplaudim de totas veras aquest mohiment que "s nota en
tothom per aussiliar á las víctimas de las ínuñdacións.
í.a premosa periódica,'ls estudiants, las societats coráis,
las corporacións oficiáis y particulars, los gremis, las empresas, los artistas, tothom vol coadjuvará aquesta obra
benéfica.
A tots doném 1'enhorabona y desitjém que després tinguém de aplaudir també 1' equitativa repartido deis quantiosos donatíus en metálich y en efectes.
Tres jóves parissienchs se presentaren al espasa Ángel Pastor perqué
'ls h¡ ensenyés la tauromaquia, á
la que estavan decidas á dedicarse.
L' espasa volía tréurelshi del cap,
pero en vista de 1' insistencia d' ells>
los hi va donar una carta de recomendado perquí siguin admesos com á novillers en la
plassa de Madrit.
En aquesta professió si que tan se 'ns enJonaria que la
competencia extranjera mates á I1 Musiría espanyola.
Diulien de Buenos-Aires, que ara s'está extrayent d'
squellis ayguas lo barco espanyol «Nuestra Señora da Loreto>, que va naufragar 1' any 1792.
Si li convenían banys,
en compte de vuyt ó nou,
ab un n' haurá tingut prou,
pero llarguet... de cent anys.
Lo pelotari Irún, que 's va ¿asá '1 día 12 del mes passat,
ha cobrai 45.000 pessetas, import de la seva última campanya í Buenos Aires.
|AIsa amigo, que anirá grassa la lluna de mel!
A Sant Sebastián, s' ha introduit la costum en lo teatro^
de que las senyoras y senyoretas, durant ¡os entreactes, se
posin dretas devant de las sevas butacas, com fan los
senyors.
Aixísdisfrutan de millors vistas ellas... y ells.
A París volía ferse, en ocasió de la representado del Lo.
ktttgrir, de Wagner en lo teatro de I1 Opera, una manifestadóanti-alemanya, per rahó de ser alemany 1' autor de
la música. Pero'1 t»atro va está pié de gom á gom á la primera representado, per escullida concurrencia que vá pagar
las locaiitats ab primas fabulosas, y 1' ópera va esser molt
aplaudida.
Resultat: que la manifestado va resultar contraria ais
propósi:s deis manifestants, que no varen atinar en que'1
patriotisme ha de demostrarse d' altra manera.
S'haFormat procés judicial contra una curandera déla
provincia de León, que va assistí á un guarda de consums,
que va morí ais pocas días.
Aixís.aixís; que tanta farsa de santas y apóstols se 'n vagi
al cel.
Se nota que en las maniobras militars escassejavan los es
pectadors.
¡Y aix5 que se sabía que tenían d' anar bí\
Sé veü que las comedias al ayre lliure no ténen gayre
atractiu.
Un ciutadá d' Hamburg, s' ha fet construí una casa de
paper; ab la particularitat, que ab una sustancia que posaá I
la pasta, 1' edifici es incombustible. Y diu que es un' obra i
molt forta.
.
f
Ab aquesta noticia, los bomb^rs anirán de baixa; y las |
casas de la fira de Sta. Llucia, estarán d' alsa.
Una familia de Palencia ha trobat quatremil duros en
unsasd' or, en una arca, que servía feya temps pera posarshi al deinunt cistells d' hortaiissa, senss que ningú sospités que tenía aquella ánima.
Si 'ls que haa trabadas las unsas las posan en circulació,
aviat lo Banch d' Espanya las convertirá en paper.
En lo Gsrtáman literari de Tarragona, que celebra enguany 1'Ateneo tarraconense de la classe obrera de aquella j
ciutat, ha sigut llorejat ab lo premi de una lápida de mar- i
bre ab las barras catalanas oferta per la Colla escut caíala í
nostre Redactor lo popular poeta D. Joaquím Ayné Rabell \
per sa magnífica poesía Lo Progrés de Catalunya.
\
Nos plau felicitar tan sovintá nostre amich per sos repetits triunfos poétichs .
y
En la nit del passat dilluns lo ¡ove y ja reputat pianista
D. Joaquím Malats pensionat en París per nostre excelentíssim Ajuntament, dongué un concert en ¡os salóns ds la
casa Erard á fí de demostrar lo fruyt de sos estudis en lo
Conservatori de dita ciutat.
Los molts aplausos que durant lo trascurs alcansá, aixís
com las continuas repeticións á que se vejé obligat pera
acallar 1' entussiasme de la'escullida concurrencia, son
mostra patent de que no ha estudiat en va y que han sigu
profitosos los dispendis á ell sacrificáis.
—¿Quant val aquesta cuixa, Mariana?
—¿Qué no 'm guardeu '1 coll avuy mestressa?
—Ay despatxim per Deu que porto préssa
—Deu esperarla algú á n' aquesta dona.
—Y á vosté qui !' apreta que enrahona
Ficantse allá ahont no deu ¡eh bona pessa!
—Com qu' es ella primera 1' in.teféssa
—Valenta fardo es la que I' abona.
—Parli ab modos m' entente jo n o j ' insulto
Puig só capas d' inflarlhi ben bé.'Isnássos
(Va voltantlas de gent un gran tumulto)
Llensan las dos rivals tots los embrássos (1)
i>' abrahonan dientse lladre y pilla
y en lloch se veu la sombra d' un guindilla.
J. T. Í R.
(1) Los cistells de la compra.
LA TOMASA
849
Diuhen que '1 tenor Massini vindrá á cantar, encara que
per pocas funcións, al Liceo.
No ho creurém fiijaqui: ho veurém, perqué á 1' empresa
A Valiadolit corre una senyora, ó mes ben dit corría,
perqué es de suposar que ja li batirán destorbat lo pás, del Real de Madrit, que. M contracta va donantli 26.000 duros
que encarregava-dos duros de missas; donava un bitllet de per 20 funcións, ó sigan i5.5oo pessetas en or per cada
cinch duros, n' hi tornavan tres, y després lo capellá 's funció, li presenta aquestas exigencias:
i." Que se li entregarían 65.OQQ pessetas, avansde sortrobava ab que '1 bitllet era fals.
tir de Milán, impon de las deu últimas funcións.
Aquí teñen una devota que feya dir missas per 1' ánima
2.a Cobrar per adelantat diariament, las deu primeras,
de la séva butxaca.
3.a No teñir de ressarcir á 1' empresa deis adelantos, si
per qualsevol causa rescindía'1 contráete.
A Fransa un processat que debía esser condemnat á mort,
Es clá que 1' empresa del Real no va admetre aquestas
pero que pels seus bons antecedents ho sigue sois á trevalls condicións. ¡Sino que hagués tingut pá al ull!
forsats perpetuament, ara, que f¿ 7 anys que está cumY si vé á Barcelona ¡serJn proporcionalment las mateixas
plint, sembla qii'e resulta ignoscent del fet perqué se '1 va condicións?
processá.
Si té d' esser aixís, nos sembla que 1' empresa del Liceo
Ara, en vista de la seva ignoscéncia se '1 podrá posa en
obrará molt santament imitant á la de Madrit, perqué d'
lliberíat, y probablement se 1' indemnifará en quant siguí
aixó no s.j'n díu guanyar.
possible, deis perjudicis n_buts.
Pero, si no s' hagués ates, ó no haguessen resultat los
bonsantecedents del acusat y se 1' h¡ hagués aplicat 1' última
pena quiq^remey hi hauría?
Au, senyor Mané y Flaquer, contestiho ab una dominical.
Fiepiolis
Telegram as
Delanálissisde2i mostras de vi que dediferentas tabernas
va recullir lo concejal senyor Gualdo, n' han resultat set
que contenen sustancias nocivas.
Los tribunals de justicia deurán dir la pena que s' ha d'
imposar á n' aquestos expendedors ó enmaizinadors.
Madrit.—Los diputáis cubans tractan de demostrar
en las Córts qua '1 comers ab los Estats Units 110 perjudica á Catalunya. Deuhen volgué dir que no perjudica á Catalunya solamcnt, y en aixó ténen rahó, perqué també perjudica á altras provincias.
LLEIOL.
Fa molt temps que en los periódichs Uegim que ha sigut
Koma.—La. peregrinació espanyola ha arribat. La
rehabílitat en la pensió que disfrutava '{corista exclaustrat majoría deis homes han anat á las perruquerías y s' ha
fulano ó mengano.
declarat una baixa considerable en lo pi'eu deis mataDe manera que en áquest pas, los coristas exclaustrats,
lasaos. Las míijordoaas y las nebodas fan poaat de molt
en número aviat farán la competencia ais coristas de 'n satisfeta?.
Clavé.
Mcrsoios.'
f
41
KJV JL< I S L A D K CUBA )
HAN MORT
ZELsiloerrfc relDU-i; t o t s los i n c o n v e n i e n t s
(Gracias
4
4»
ais conservadors)
Á CONSECUENCIA DE Ll EPIDEMIA CONEGUDA PER «Tractat ab los Estats UnitS"
Los seus parents fariners, agricultors, cotonayres, llibreters, ferraters, etc, etc., y 'ls seus curadors
de tots los sentits lliberals, al participar ais seus amichs y coneguts tan desastrosa'pérdua, 'ls hi recomanan que las tingan presentas en los seus prechs peí cambi de situació y 'ls invitan perqué se serveixin assistir ais funerals que tindrán lloch en totas las agencias de transporta y fábricas de la península, menos, en las refinadas de sucre, que, per ara, no han sofert cap perjudici.
SE SUPLICA LA PROTESTA.
LA TOMASA
FESTAS DE LA MERCE
JT—
Com que aqueat any Barcelona
no te féstas preparadas,
si aixó veyém jiels carrera
encara podrém dar gracias.
SBCCIÓ
XARADA I.
SOLUCIONS
ROMBO
Ma primera aliment es,
ma segona un animal,
noiti de dona ma Total:
,encare no m' has compres?
i 10 1SSÍBTAT EN 10 HUMERO 1KTIIUII
Xarada.—Ke-ró-Kí-cij. '
Trenca-caps.— La crea de la Masía,
Problema.—
Al fill gran
2_.4i7*627 duros.
P. MORA GALLART.
II
»
Es un arbre ¡a primera,
la segona una vocal,
una negació tercera
y un instrument lo total.
Sustituhir los punts per lietras de
manera que llegits vertical y horisontalment digui: i.* ratlla: Consonant;
2 *: Un peix; 3.a: Nom d' home; 4,":
En los barcos; 5.": Vocal.
F. CABRERAS
TRENCA-CAPS
UN RATA.
PROBLEMA
Carlota V. de Tenlor
Roda.
•»
6.000'
LA TOMASA
FtllliBlCÍ FEST1Í, il-LCSUAT 1 MIESMI
SALVADOR IIUIAM.
Preus de. auscripoió:
TERS DK SÍLABAS
Sustituhir los punts per Metras de
manera que llegiís vertical, y honsontalment diguina : i." ratita.
Nom de dona; 2. : Ídem.; 3. a :
ídem.
1
¡--Vocal.
2 5—Nota música!.
1 2 1—Consonant.
4 0 2
—Habitado.
2 3 4
—Nom de dona.
— »
4 5 —Mineral.
4 —preposició afirmativa.
—Vocal.
DOMENECH.
.A-Grents
»
i.44i'y5o
LOGüGRIFü NüMÉiíiuH
JOSEPH M." FELIU.
JOAN
2.*I4O'42l>
Acentígrafo.—Parroquia.—Parrojt:
Ters de silabas.—
MA TA RÓ
<•'
TA RRA SA
RO SA RIO •
Logogrifo numérich, — Coiomtncii.
Gcroglífich.-Í7« any es igual á 365iüi
Buscar dos cantitats que sumadas
donguin per resultat-jo y restadas 12.
Formar ab aquestas Metras lo titul
d* un drama castellá y el de la parodia.
)) 2 . "
» » 3.r
M. EMULAP.
dLe I_..A-
Espanya y Portugal, trimestre.
Cuba y Puerto Rico i d . . .
íxtrangor
iii
Número current.
. . .
,, «trassat. , ,
. 1*50 ¡!J,
. .2 „
2'iO „ i
ü'!li „
NOTA—Tota reclamació podrá diri-|
girse á la Administracicy Redacció iefc
periódich, cárter de Sant Ramón, n.°),í
LITOGRAFÍA DE RIBERA Y ESTANY.
Lít. Barcelonesa, S. Ramón, 5.—Baria
em.
ÍVIme. Schnpider, Kiosque ÍÍO, Jtioulevard M.ontmartre
'M'mc'i EjtíJÚaít-j'e, ífíOMyíit; 3 4 , '
» '
dé» Itáliens..
j
Descargar