Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània il Orient Mitjà

advertisement
Fundación CIDOB - Calle Elisabets, 12 - 08001 Barcelona, España - Tel. (+34) 93 302 6495 - Fax. (+34) 93 302 6495 - info@cidob.org
Documentos CIDOB
Mediterráneo; 13
Els interessos econòmics catalans a la mediterrània i l’Orient Mitjà.
Nous sectors i tendències de futur
Javier Albarracin Corredor
documentos
Serie: Mediterráneo
Número 13. Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània
i l’Orient Mitjà: Nous sectors i tendències de futur
© Javier Albarracin Corredor
© Fundació CIDOB, de esta edición
Edita:CIDOB edicions
Elisabets, 12
08001 Barcelona
Tel. 93 302 64 95
Fax. 93 302 21 18
E-mail: publicaciones@cidob.org
URL: http://www.cidob.org
Depósito legal: B-46.797-2001
ISSN: 1696-9979
Imprime: Color Marfil, S.L.
Distribuye: Edicions Bellaterra, S.L.
Navas de Tolosa, 289 bis, 08026 Barcelona
www.ed-bellaterra.com
Barcelona, septiembre de 2008
Els interessos econòmics
catalans a la Mediterrània i l’orient Mitjà:
nous sectors i tendències de futur
Javier Albarracin Corredor*
Septiembre de 2008
*Consultor de l’Àrea Mediterrània i Orient Mitjà del COPCA
Col·laborador de la Fundació CIDOB
Les opinions expressades en aquest document corresponen només a l’autor i no corresponen
necessàriament a les mantingudes pel COPCA o per la Fundació CIDOB
Objectiu de l’estudi
Aquest estudi pretén plasmar els principals interessos econòmics actuals i futurs de Catalunya i els seus actors econòmics, en l’àrea compresa
pels països de la Mediterrània no europea, l’Orient Mitjà i la zona de la
Península Aràbiga (en la terminologia anglesa és l’anomenat Middle East
and Nord Africa: la regió MENA).
Aquesta àmplia zona del món presenta innumerables, variats i complexos interessos per a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Temes tan
diversos com les migracions, la seguretat en termes militars, diferents
tràfics il·lícits, el medi ambient, l’energia o la integració política són alguns d’aquests interessos creixents. Indubtablement, la majoria d’aquests
temes tenen unes connotacions i un impacte econòmic important per als
diferents actors regionals implicats.
No obstant això, aquest estudi se centra en “interessos econòmics” en
un sentit més estricte. Les empreses catalanes, les principals institucions
i actors econòmics catalans, i Catalunya com a realitat econòmica, tenen
una sèrie de relacions econòmiques desenvolupades amb aquesta zona
en termes d’exportacions, importacions, inversions, acords tecnològics
i sinergies econòmiques bilaterals. És en aquest sentit que aquest estudi pretén mostrar els principals trets existents en l’actualitat en el camp
més purament econòmic. Però també, i molt especialment, té la voluntat
d’exposar com haurien d’evolucionar aquests “interessos econòmics catalans” a la zona en un futur proper.
Aquest estudi no té com a objectiu fer una recopilació exhaustiva de dades
estadístiques individualitzades dels països de la zona per tal de veure empíricament la intensitat de la relació comercial de Catalunya amb cadascun
d’aquests. La finalitat és tenir una idea global del que representa i del que
hauria de representar econòmicament aquesta zona per a Catalunya.
5
Javier Albarracin Corredor
La informació plasmada en aquest article es basa, principalment, en
una experiència diària de col·laboració amb tot tipus d’actors econòmics catalans en el marc del COPCA, l’organisme que la Generalitat
de Catalunya va crear, a final dels vuitanta, per potenciar, a tots els nivells, la internacionalització de l’economia catalana. Tanmateix, també és fruit d’un seguit d’entrevistes amb alguns dels actors econòmics
més rellevants i representatius de la realitat econòmica catalana, com
són, entre d’altres, el Port de Barcelona, l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona o diferents càrrecs d’organismes
de la Generalitat.
Una certa realitat econòmica catalana
Catalunya és una realitat econòmica amb un teixit empresarial eminentment de petita i mitjana empresa (pime). Aquest fet, inevitablement, condiciona la seva relació econòmica amb la resta del món. És
una economia amb poques empreses tractores que puguin, mitjançant
les seves aliances estratègiques, arrossegar moltes altres empreses satèl·
lits en els seus projectes d’internacionalització.
No obstant això, Catalunya és una economia definitiva i irreversiblement oberta al món, especialment des de l’ingrés d’Espanya a la
llavors Comunitat Econòmica Europea el 1986. Aquest fet va ser la manifestació més evident d’un lent procés de fons d’inserció de la seva
economia en els fluxos internacionals.
Tot i això, l’eclosió del procés d’internacionalització de l’economia
catalana, i dels seus actors principals, es va donar a partir de la dècada
dels noranta. L’any 1990, a Catalunya hi havia unes 5.000 empreses
amb un volum d’exportació significatiu. El 2005 aquesta xifra s’havia
multiplicat per cinc fins a arribar a les 26.500 empreses exportadores,
de les quals unes 12.000 ho fan de forma regular. Això representa el
6
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
35,5% de les empreses exportadores espanyoles, una xifra similar a
la suma de les tres següents comunitats autònomes espanyoles més
potents en aquest camp: País Valencià, Madrid i Andalusia. En aquest
mateix sentit, les exportacions catalanes han passat de 6.597 milions
d’euros el 1988 a 47.129 milions d’euros el 2006, amb un increment
mitjà anual de l’11,8%
En aquest temps, la presència empresarial catalana a l’exterior ha
donat un gran salt qualitatiu ja que en aquests moments el procés
més destacable de la internacionalització de l’economia catalana ja
no és el comerç internacional sinó la creixent implantació permanent
empresarial catalana a l’exterior, ja sigui en el seu vessant productiu
o comercial. En aquesta línia, els darrers 10 anys el nombre de multinacionals catalanes s’ha multiplicat per tres, passant a ser unes 300
multinacionals implantades permanentment arreu del món.
En aquests moments existeixen diferents reptes fonamentals per al
futur econòmic de Catalunya com a economia plenament integrada
en la globalització. Entre aquests, des d’un punt de vista purament
d’internacionalització empresarial, podem destacar els següents:
– la potent aparició de nous nínxols d’especialització, amb especial
rellevància dintre del sector serveis a Catalunya (amb la proliferació
de pimes molt actives i amb molt valor afegit);
– la diversificació de mercats exteriors on cal estar present;
– la sofisticació de la presència empresarial a altres mercats (amb
creixents implantacions permanents comercials o productives, joint-ventures, subcontractacions, acords de transferència tecnològica, franquícies, etc.);
– la necessitat de maximització de tots els instruments, tant tècnics
com financers, que existeixen a escala internacional per tal d’estar
presents en altres mercats (fons multilaterals, concursos públics,
acords tècnics de cooperació, etc.).
Número 13, 2008
7
Javier Albarracin Corredor
Consideracions del comerç exterior català
En relació amb la internacionalització de l’economia catalana, i si
ens centrem en les clàssiques variables d’exportacions i importacions,
podem observar que entorn de tres quartes parts de les exportacions
catalanes tenen com a destí la Unió Europea, i aquesta va ser una
tendència en augment fins a l’any 2004. Així, l’any 1988, les exportacions catalanes en aquesta zona representaven el 66,2%, passant
al 74,8% el 2004. Tot i això, dos anys més tard, el 2006, aquestes
s’havien reduït al 71,5%.
No obstant això, si es mira de forma més detinguda les xifres d’exportacions, podem observar que no és la UE en el seu conjunt (els altres 26 estats)
qui concentra aquest volum de comerç exterior català. La gran concentració
es dóna en set mercats europeus que representen entorn del 58% de les exportacions catalanes. En aquest sentit, no es pot parlar de la UE en general com a
mercat de destí de les exportacions catalanes, sinó d’aquests set mercats1.
Aquesta concentració de les exportacions catalanes és fruit de la
proximitat d’aquests mercats, la seva capacitat adquisitiva, la seva
grandària, la seva maduresa pel que fa a les pautes de consum com
també la seva consideració de mercat interior a tots els efectes d’exportació. Tanmateix, la realitat econòmica mundial està canviant, i
més ràpid que mai en la història, i fa aparèixer amb força economies
emergents que es converteixen en grans actors econòmics mundials.
Aquests canvis en els equilibris econòmics mundials tenen, inevitablement, un impacte a Catalunya.
1.Aquest set països de la UE són França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Països
Baixos i Bèlgica.
8
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
Pel que fa a les importacions, aquestes presenten una major heterogeneïtat geogràfica i la seva tendència és que augmentin els propers anys, tant pel
que fa al volum total de les importacions com a la diversificació dels seus
orígens. Això és cert pel que fa a l’anàlisi general per regions de les relacions
comercials clàssiques. No obstant això, si entrem més en detall, podem
observar com a la Mediterrània i l’Orient Mitjà trobem alguns del principals socis comercials de Catalunya com també alguns dels països amb què
s’intensifiquen més ràpidament aquestes relacions comercials.
En el primer cas, cal destacar Turquia i el Marroc. Aquests dos mercats
es troben entre els primers socis comercials de Catalunya fora dels grans
països de la UE; tots dos es troben entre els 12 primers. De fet, el Marroc
és el tercer país amb major penetració comercial catalana (pes percentual
de Catalunya sobre el total de les importacions d’un país), només per
darrere d’Andorra i Portugal.
En el segon cas, és a dir, entre els països amb els quals Catalunya està
augmentant més, en termes percentuals, les seves relacions comercials els
darrers anys, hi ha diversos estats d’aquesta zona, entre els quals destaquen Algèria, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.
Pel que fa a la inversió catalana a l’exterior, que és una altra variable
clàssica per mesurar la intensitat de les relacions econòmiques entre dos
economies, s’observa que la presència inversora catalana al Marroc és una
de les més elevades. De fet, les empreses catalanes representen més d’un
terç de les aproximadament 1.000 empreses espanyoles implantades en
aquesta economia; Espanya és el segon inversor al Marroc.
No obstant això, amb la creixent complexitat i sofisticació de la realitat
econòmica internacional, les variables clàssiques d’importacions i exportacions són cada cop menys explicatives de les interaccions econòmiques
entre dues economies. Segons aquesta lògica, la Mediterrània i l’Orient
Mitjà adquireixen més força com a zona d’interès econòmic per a Catalunya i els actors econòmics catalans.
Número 13, 2008
9
Javier Albarracin Corredor
Dificultats catalanes per accedir als mercats de la
Mediterrània i l’Orient Mitjà
Com s’ha vist, les empreses catalanes són creixentment actives en l'àmbit exterior, i han aconseguit en pocs anys importants èxits internacionals. En diferents circumstàncies, les empreses catalanes han tendit cap a
zones econòmiques on se sentien més properes, la qual cosa no ha significat sistemàticament més facilitats d’accés o èxit econòmic. En un primer
moment, desprès de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Europea, els seus
Estats Membres van ser les economies preferides per a la pime catalana.
Posteriorment, el salt internacional es va plantejar cap a Amèrica Llatina,
sobretot pels lligams socioculturals històrics, i després van seguir cap a
Amèrica del Nord. Darrerament, la nova aposta internacional es dirigeix
cap als nous països de la Unió Europea i certes economies emergents
asiàtiques, amb especial èmfasi a la Xina. En aquesta dinàmica, els països
de la Mediterrània i l’Orient Mitjà han quedat, en general, relegats a un
segon nivell, sense entrar de forma significativa en els plans d’expansió
internacional de les empreses catalanes.
Tanmateix, aquest fet està canviant els darrers anys. No solament perquè els intercanvis comercials amb certes economies de la zona estiguin
augmentant, sinó pel fet que en aquesta zona es troben algunes de les
principals economies emergents del món (com són els casos de Turquia,
Egipte, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita o Israel) amb espectaculars
creixements econòmics i industrials sostinguts durant els últims anys.
Uns nivells que són comparables, com es mostra en la taula següent, als
que s’observen en països de gran atractiu per a l’empresariat català com
Polònia o l’Índia.
10
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
Creixement del PIB (%)
Turquia
Egipte
Eua
Aràbia Saudita
Israel
Bulgària
Polònia
Rússia
Malàsia
Índia
2002
2003
2004
2005
2006
7,9
3,2
2,6
0,1
- 0,6
5,8
3,2
11,9
7,7
2,3
8,9
4,1
9,7
5,3
5,2
7,4
4,5
8,2
6,1
5,3
6,1
6,8
9,4
4,3
5,2
2007 Agregat 2008 (prev)
5
7,1
7,7
4,1
5,1
41,1
28,9
49,5
27,6
22,5
5,3
7,3
6,6
4,3
3,8
4,5
1,4
4,7
4,4
4,5
5
3,9
7,3
5,5
6,9
6,6
5,3
7,2
7,2
7,9
6,2
3,6
6,4
5,2
9
6,1
6,1
6,7
5,9
9,7
6
6
7
5,8
8,9
34,4
26,3
39,3
34
46,9
5,9
5,3
6,5
5,6
8,4
Font: World Economic Outlook, FMI (Octubre 2007)
Això, unit a l’important creixement demogràfic de certs països d’aquesta zona, com podem observar en el gràfic següent, ha atret de forma progressiva, en alguns casos de forma exponencial, l’interès econòmic català
envers aquest mercats.
Marroc
Algèria
Egipte
Turquia
Síria
Aràbia Saudita
Emirats Àrabs Units
Israel
Espanya
Número 13, 2008
Població 2007
(milions)
Creixement %
Creixement absolut
anual
32
33
73
74
19
25,3
4,3
7
45
1,15
1,5
1,9
1,64
2,3
3,4
7
1,71
0,13
368.000
495.000
1.387.000
1.210.000
440.000
860.000
300.000
120.000
60.000
11
Javier Albarracin Corredor
No obstant això, les empreses catalanes han de fer front a un seguit de factors que dificulten la seva presència en aquesta zona, en comparació amb altres àrees econòmiques del món. Entre aquests factors adversos cal destacar:
1.Desconeixement i problemes d’imatge
Els empresaris catalans sovint comencen a conèixer i a interessar-se per
uns mercats a través de les notícies obtingudes pels mitjans de comunicació generalistes. En relació amb la zona que es tracta en aquest article,
aquests mitjans sovint es fan un escàs ressò de les notícies vinculades amb
la complexa realitat política de la zona, i apareixen bàsicament quan hi
ha atemptats, actes violents, revoltes, etc. En aquest sentit, es pot dir que
la visió de molts mitjans de comunicació és molt parcial.
Així, en general, la informació que els empresaris catalans reben a través
dels mitjans de comunicació sol ser esbiaixada en no cobrir els canvis, les
reformes i el potencial econòmic d’aquesta zona. I en el terreny estrictament econòmic, la informació que es rep és escassa, quan no directament
nul·la. En altres paraules, aquesta regió té un seriós problema d’imatge,
en general, que és encara més dramàtic en el terreny econòmic.
2.Inexistent tradició socioeconòmica catalana a la zona
Tal com es comentava anteriorment, els empresaris catalans no tenen
uns llaços econòmics o fins i tot familiars amb els països de la Mediterrània i l’Orient Mitjà. Uns lligams que sí tenen amb altres zones del món,
molt especialment amb l’Europa Occidental i l'Amèrica Llatina, fruit
de la important emigració catalana durant la guerra civil i la dictadura.
Aquest fet, que en l’àmbit econòmic pot semblar secundari, ha afavorit
històricament que molts empresaris iniciessin la seva expansió internacional per França, Alemanya, Mèxic, Veneçuela o Argentina abans que per
12
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
altres mercats més propers i possiblement igualment interessants, però
amb menys lligams socioculturals.
3.Absència d’empreses tractores espanyoles a la zona
Aquest és un factor clau per explicar l’escassa presència històrica empresarial i econòmica catalana a la zona, com també l’espanyola en general.
A diferència, novament, de mercats europeus o americans, els mercats
de la Mediterrània i l’Orient Mitjà no han atret els grans conglomerats
empresarials espanyols, motors de certs sectors estratègics i arrossegadors
de tot un seguit de pimes proveïdores de productes i serveis d’aquests
gegants. Així, entitats com el BBVA o el Santander o empreses com Repsol, Iberdrola, Endesa, Telefónica, Abertis o grans constructores com
ACS, FCC o Ferrovial no han optat, de moment, de forma decidida per
aquests mercats.
Cal destacar les excepcions d’algunes empreses espanyoles com OHL,
amb la línia d’alta velocitat turca d’Istanbul a Ankara, o la recent concessió a
aquesta mateixa empresa d’un hospital a Qatar per 1.500 milions de dòlars;
els interessos d’Agbar a Algèria i Aràbia Saudita o els nous possibles mercats
de Gas Natural. Darrerament hi ha alguns casos puntuals com els d’Unión
Fenosa a Egipte o el més recent acord d’Iberdrola per a la construcció d'una
important subestació elèctrica a Qatar. No obstant això, la seva presència no
es pot considerar significativa, massiva ni consolidada, comparada especialment amb la que s’observa a Europa i Amèrica.
Tot i trobar-se amb aquests problemes, durant els darrers anys l’interès
econòmic de les empreses catalanes per aquesta zona ha augmentat de
forma notable. Així, la presència dels diferents actors econòmics catalans,
públics i privats en diferents mercats de la Mediterrània i l’Orient Mitjà
està essent exponencial.
No obstant això, existeix un factor positiu que no s’havia produït fins
a l’actualitat, i és el fet que mai no hi havia hagut tants catalans que par-
Número 13, 2008
13
Javier Albarracin Corredor
lessin i tinguessin un coneixement de la cultura àrab tan proper. Això és
fruit de la nombrosa immigració d’origen àrab, molt especialment marroquina però també argelina, que viu a Catalunya així com dels seus fills
nascuts a Catalunya, que són híbrids entre les dues realitats culturals2.
Aquest nou element està apropant la realitat social i econòmica del
nord d’Àfrica, especialment la del Marroc, a Catalunya i afavorint l’interès i la introducció empresarial catalana en aquesta zona a través d’aquesta comunitat, ja sigui com a expatriats-retornats o bé com a responsables
regionals a empreses catalanes d’aquesta zona del món.
Una presència econòmica en augment
Aquesta presència creixent respon tant a factors endògens com exògens. D’una banda, alguns dels països de la zona es troben immensos
en reeixits processos de liberalització econòmica i obertura a l’exterior,
acompanyats d’importants creixements econòmics, desconeguts en la
zona amb anterioritat. Això s’ha produït de forma especialment intensa
des del començament de la dècada del 2000.
Els dos casos més destacables són les economies dels dos països més poblats de la zona: Turquia i Egipte. Turquia està creixent des de l’any 2002
a ritmes que es troben entre el 5% i el 9%, únicament comparables a
nivell mundial amb els creixements sostinguts de la Xina i l’Índia. Aquest
fet ha convertint Turquia en una de les principals economies emergents
del món i en la 19a potència econòmica mundial. Egipte, per la seva
banda, va ser reconegut l’any 2007 pel Banc Mundial com l’economia
2.���������������������������������������������������������������������������������
Algunes xifres mostren que del poc més d’un milió de marroquins que viuen a Espanya, més de la meitat es troben a Catalunya.
14
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
més reformista del món, i des del 2004 es troba amb taxes de creixement
econòmic entre el 4% i el 7%, sumant als darrers quatre anys un 29% de
creixement econòmic agregat.
Aquests dos països no representen solament una important força productiva emergent sinó que són, cada vegada més, uns importants mercats
consumidors de productes acabats. Això es produeix a causa dels més de
72 milions d’habitants que tenen cadascun d’aquests països i al creixement demogràfic de més d’un milió de nous habitants anual a cada país.
En aquesta mateixa línia també és destacable el creixement econòmic
sostingut els darrers anys de Tunísia, amb taxes des del 2003 que oscil·len
entre el 4% i el 6% anual.
D’altra banda, les economies del Golf Pèrsic estan creixent a ritmes desconeguts a la zona a causa, en gran part, de l’augment permanent del preu
del petroli, que ja ha sobrepassat els 100 dòlars el barril. Aquest fet ha
proporcionat a aquests països uns recursos financers sense precedents en
la història, i els ha convertit en una de les zones econòmiques més actives,
atractives i cobdiciades del món. En aquest sentit, les economies dels països que integren el Consell de Cooperació del Golf3 van acumular l’any
2007 407 bilions de dòlars en ingressos pel petroli i el gas, segons dades de
l’Institut Internacional de Finances (IIF). Si es manté un preu del barril de
100 dòlars (en aquest moment està per sobre de 105 dòlars/barril) aquest
mateix Institut preveu que aquestes economies acumularan l’any 2020 uns
9 bilions de dòlars. Els casos més paradigmàtics d’aquesta nova realitat econòmica a la zona del Golf són els dels Emirats Àrabs Units, amb taxes de
creixement d’entre el 7,7% i el 12% anual des del 2003, i Aràbia Saudita,
amb taxes en el mateix període d’entre el 4% i el 7,7%.
3.El Consell de Cooperació del Golf (CCG) està integrat per Aràbia Saudita, Kuwait,
Qatar, Bahrein, Emirats Àrabs Units i Oman.
Número 13, 2008
15
Javier Albarracin Corredor
Aquest moment històric per a les economies de certs països de la
Mediterrània i l’Orient Mitjà ha coincidit en el temps amb tres factors
interns de la dinàmica econòmica catalana. En primer lloc, la recerca
de nous mercats per part d’empreses catalanes internacionalitzades
que ja han assolit una certa presència, més o menys consolidada, en
altres zones més clàssiques, especialment Amèrica i Europa. En segon
lloc, la creixent aparició d’una nova generació de pimes en els sectors
de serveis, més especialitzades i amb un fort component tecnològic
i de coneixement que no tenen por, a diferència d’altres empresaris
de sectors més clàssics, d’aprofitar aquests creixements de les economies d’aquesta zona. En tercer i darrer lloc, el fet que certs actors
econòmics catalans nous en l’escena internacional opten per la seva
internacionalització, i ho fan analitzant els mercats de la zona amb
els mateixos paràmetres d’atractivitat que en altres àrees. El resultat
és que associacions empresarials de tot tipus; centres de recerca industrial com l’Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius (ASCAM) o l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA);
diferents universitats catalanes públiques i privades; grans organismes
públics amb un important impacte econòmic com l’Ajuntament de
Barcelona, El Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona i la
Fira de Barcelona o associacions com Barcelona Centre Mèdic, entre
d’altres, estableixen vincles i interessos econòmics creixents amb actors econòmics de certs països de la Mediterrània i l’Orient Mitjà.
Davant d’aquesta situació, cal entrar en el detall de la realitat de la
presència econòmica catalana a la zona. Això ens permetrà identificar
els segments econòmics catalans més assentats a la zona i aquells que
emergeixen amb més força com també els actors més actius i rellevants. Finalment, ens permetrà plantejar certes tendències o hipòtesis
de futur i algunes propostes de millora i intensificació d’aquestes relacions comercials.
16
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
Apunts sectorials: sectors productius clàssics
Aquest article analitza els interessos econòmics catalans en aquesta
àrea. No obstant això, se centra en la realitat més incipient. En altres paraules, en els sectors i actors econòmics més nous que estan fent d’aquesta
zona econòmica una de les seves prioritats exteriors. No ens detindrem
en sectors que podríem anomenar tradicionals o clàssics, que comprenen
els sectors més clarament industrials, de productes més tangibles i amb
una trajectòria ja molt madura a Catalunya. Això ens portaria a detallar
la presència, ja arrelada, de sectors catalans que van emprendre la seva
aposta mediterrània fa dècades, com és el cas del sector químic (per l’alimentació, el sector farmacèutic humà i animal, el tèxtil, etc.); del sector
agrícola (maquinària, productes pel camp com correctors, fertilitzants,
etc.); de l’alimentari o del de maquinària en general (per a la construcció,
el sector metal·lúrgic, el sector tèxtil, etc.).
Evidentment, les empreses i associacions catalanes d’aquests sectors es troben en una situació de presència madura en alguns d’aquests mercats, fruit
de la seva aposta pionera de fa ja temps. Cal esmentar que mercats com
el del Marroc, Tunísia, Turquia o, fins i tot, Aràbia Saudita compten amb
una dilatada presència catalana en alguns d’aquests sectors. El fet de no ser
tractats en aquest estudi no vol dir que no tinguin rellevància econòmica
en les relacions bilaterals ni tampoc que no tinguin futur en els mercats de
la zona. De fet, empreses catalanes d’alguns d’aquests sectors tenen a certs
països mediterranis entre els seus principals mercats.
Tot i que a continuació sí que analitzarem tres d’aquests sectors més
clàssics –l’agricultura i els industrials del tèxtil i l’automoció– perquè poden estar davant d’una nova època d’expansió a la Mediterrània, aquesta
anàlisi reserva una atenció preferent als sectors i actors de presència més
recent i que presenten un major potencial de creixement i consolidació, condicionant així el futur dels vincles econòmics de Catalunya amb
aquesta zona.
Número 13, 2008
17
Javier Albarracin Corredor
El sector agrícola
A causa de l’actual conjuntura internacional, hi ha diferents factors
que permeten plantejar una nova etapa de desenvolupament més eficient
del sector agrícola en certs països de la zona. Així, l’encariment en els
mercats internacionals dels productes alimentaris de primera necessitat,
com són els casos del blat o l’arròs, l’encariment del preu del petroli, que
fa cada cop més car el transport en llargues distàncies de productes amb
poca complexitat i valor afegit (com els productes agrícoles), o les mesures liberalitzadores empreses per certs Governs de la zona en un sector tan
tradicional i estratègic com l’agrícola (especialment al Marroc i Turquia)
fan que el potencial agrícola de certs mercats mediterranis es revalori als
ulls d’Europa.
En aquesta línia, les autoritats del Marroc han dut a terme els darrers
anys dos importants processos de concursos internacionals per a concessions de grans superfícies fèrtils públiques a empresaris experts en el sector
agrícola. Amb aquestes concessions han aconseguit atraure no només inversió estrangera, especialment andalusa i francesa, sinó també l’aplicació
d’un know how especialitzat d’àmbit internacional en aquestes terres.
De fet, Espanya representa uns dels primers mercats de destí de les creixents exportacions marroquines, i empresaris espanyols, entre ells catalans,
s’estan implicant de forma creixent en la gestió de les terres així com tot el
procés productiu i de transport en zones com Agadir o el nord del país.
Turquia, per la seva banda, és ja una de les principals potències agrícoles
de la Mediterrània, ja que exporta grans quantitats i de creixent qualitat a
mercats del centre i nord d’Europa. Tot i això, Turquia està desenvolupant
un gran projecte d’infraestructures regionals, anomenat GAP, que implica la
construcció de 22 preses que permetrà fer irrigable una nova zona al sud-est
del país equivalent a més del doble de l’extensió total de Catalunya.
Els darrers anys, empresaris i associacions catalanes del sector agrícola
han fet diferents visites i prospeccions a Turquia per tal d’analitzar les
18
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
possibilitats de cooperació que ofereix el potencial agrícola turc amb l’experiència i el know how agrícola català, a causa de les similituds climatològiques i de la terra entre tots dos països.
En aquest sentit, és previsible, a curt i mig termini, una implicació
catalana creixent en el sector agrícola d’aquests dos països, així com una
revalorització del Marroc i Turquia per part d’Europa com a proveïdors
alimentaris propers, segurs i de més qualitat.
El sector tèxtil
Aquest ha estat, tradicionalment, un dels sectors més madurs a Catalunya i dels més pioners a l’hora de sortir a l’exterior, per tal de buscar,
en un primer moment, mercats per vendre els seus productes. Posteriorment, per cercar països amb avantatges competitius en costos per tal de
poder competir en els mercats internacionals. Seguint aquesta segona lògica, ja fa anys que les empreses catalanes, tant les grans com les pimes del
sector, van apostar per països propers com el Marroc, Tunísia o Turquia
per tal de muntar cadenes productives pròpies o bé subcontractar part de
la producció. El producte final retornava als mercats europeus per ser comercialitzat amb marca pròpia. Posteriorment, fruit d’aquesta dinàmica
de minimització del costos fixos de producció, molt especialment la mà
d’obra, les empreses han optat els darrers 5 o 7 anys per desplaçar la seva
producció (pròpia o subcontractada) a les economies emergents d’Àsia:
la Xina, l’Índia, el Pakistan, etc.
No obstant això, les tendències internacionals més recents del sector
de la moda estan fent que certs tipus d’empreses redescobreixin alguns
mercats de la Mediterrània. Aquests són més accessibles des d’un punt de
vista logístic i qualitativament més sofisticats. Aquest és el cas de països
com Turquia o Egipte, que tenen un rol cada vegada més important en
les produccions de línies de qualitat mitjana-alta, amb sèries relativament
curtes, amb col·leccions molt variades, que exigeixen rapidesa de pro-
Número 13, 2008
19
Javier Albarracin Corredor
ducció, lliurament i accessibilitat logística als mercats europeus, així com
tractes duaners comparativament preferencials (inexistència d’aranzels,
inexistència de quotes, etc.). Així doncs, no solament grans empreses internacionals i espanyoles del món de la moda se subministren de producció pròpia o de tercers en certs mercats de la Mediterrània, sinó que cada
vegada més les pimes catalanes estan redescobrint els avantatges d’alguns
d’aquests mercats amb una base productiva i tècnica molt important en
aquest sector. Roba per a nens, moda per a adults d’ambdós sexes, roba
interior d’home i dona, complements, roba de bany, entre d’altres, són
subsectors que ja tornen a apostar pel subministrament des de mercats
com Turquia (per qualitat, sofisticació tècnica, disseny i accessibilitat logística), Tunísia (per la seva creixent qualitat de producte) o Egipte (per
costos de producció i extensa base productiva).
A més a més, aquest darrer país s’ha tornat a posicionar en el mapa
internacional de la producció tèxtil com a resultat dels acords especials que ha signat amb els Estats Units. Egipte ha signat i desenvolupat
les anomenades Zones Industrials Qualificades (QIZ en les seves sigles
en anglès). Aquestes zones funcionen com a polígons industrials amb
una acord preferencial amb els Estats Units, pel qual qualsevol producte
produït en aquestes QIZ té lliure accés als Estats Units, sense quotes ni
aranzels, sempre que inclogui un 13% del valor afegit d’Israel. Aquest
acord, que, d’altra banda, no requereix prorrogació cíclica per part del
Govern dels Estats Units sinó que és perenne, ha atret una enorme quantitat d’empreses internacionals del sector tèxtil que han establert importants bases productives a Egipte amb vistes al mercat nord-americà. Això
ha potenciat de forma exponencial la producció i les exportacions tèxtil
egípcies, afavorint una segona vida a aquest sector a Egipte ja que s’havia
vist desplaçat per les economies asiàtiques pel que fa a l’atractiu de costos
de producció, especialment mà d’obra.
D’altra banda, altres països de la zona, especialment el Marroc, poden
estar perdent progressivament atractiu per al sector productiu tèxtil per-
20
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
què s’han vist abocats a jugar bàsicament a la variable de costos de mà
d’obra, però aquesta lògica sempre troba uns preus més atractius a Àsia.
El sector de l’automoció
De nou, aquest és un dels sectors industrials catalans més importants
tant pel nombre d’empreses catalanes existents com per la tecnologia
aplicada en la recerca i la producció, com també pel seu grau d’internacionalització.
El sector de l’automoció, entès com a sector estructurat per a la fabricació de vehicles acabats en sèrie (i, per tant, no adreçat al sector postvenda recanvista), es troba poc desenvolupat en la Mediterrània, amb la
important excepció de Turquia. Aquest país fabrica en l’actualitat més
de 1.200.000 vehicles de diferents marques multinacionals destinats bàsicament per a l’exportació, en especial a Europa. L’aposta internacional
de les multinacionals per a la producció a Turquia data ja de fa dècades.
Empreses com Fiat, Ford, Toyota, Renault, Honda o Mercedes-Benz van
implantar-se fa temps amb importants cadenes de muntatge.
Seguint l’estela de les multinacionals, el sector català de l’automoció va
començar a interessar-se pel mercat turc i van començar les exportacions.
Després, empreses catalanes clau com Ficosa o Barcelonesa de Metales
(Bamesa) van muntar importants fàbriques a Turquia, que darrerament
han ampliat en capacitat productiva. En aquests moments un nombre
creixent de pimes catalanes de components o de maquinària s’estan plantejant molt seriosament implantar-se productivament tenint com a soci
l’empresa local que tradicionalment ha fet de distribuïdor per al mercat
turc. Aquest comença a ser un pas natural més en la penetració del sector
català de l’automoció a Turquia.
Darrerament, l’atenció del sector de l’automoció a la Mediterrània
s’ha desviat cap al Marroc, concretament al projecte de Nissan-Renault a
Tànger. En aquest cas, a diferència de Turquia, l’interès no es troba tant
Número 13, 2008
21
Javier Albarracin Corredor
en un mercat com en un projecte concret. Renault ha signat un acord
amb les autoritats del Marroc per tal d’invertir 1.000 milions d’euros al
polígon industrial Melloussa I, a prop de Tànger, per a la fabricació de
200.000 vehicles l'any 2010, amb vistes a doblar la producció pocs anys
després. Aquest ambiciós pla està fent que el feble sector de components
d’automoció marroquí es trobi en ebullició ja que està atraient multinacionals que busquen participar en aquest projecte. Així, multinacionals
com Dephi, Faurecia o Magna tenen projectes d’implantació productiva
de diferent magnitud. En aquesta línia, un gran nombre de proveïdors
catalans de productes i serveis a les plantes espanyoles de Nissan i Renault
han començat a estudiar i desenvolupar la seva estratègia envers aquest
projecte, que no vol dir envers el mercat marroquí, ja que en aquest cas
el país de destí no és el factor més rellevant.
Un cop vistos aquests tres sectors industrials catalans clàssics, que per
diferents motius poden tornar a tenir un moment d’expansió a la Mediterrània, val la pena centrar-se en els sectors econòmics més emergents.
Aquests són sectors vinculats als serveis, de més valor afegit i innovació,
ja que estan vinculats a intangibles que requereixen més creativitat que
no pas inversió en costos fixos de producció material.
Sectors econòmics emergents
Els darrers anys, com a combinació de la recerca de nous mercats per
a la internacionalització de les empreses catalanes i dels bons i sostinguts
resultats econòmics de les reformes dutes a terme per certs governs de la
zona, nous sectors econòmics catalans estan apostant per la seva expansió
a la Mediterrània i l’Orient Mitjà. Així, una gran varietat d’empreses de
sectors serveis de valor afegit, moltes d’aquestes pimes i de creació relativament recent, estan iniciant, consolidant o sofisticant la seva presència
en aquesta zona.
22
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
Aquest fet és destacable respecte als sectors industrials ja que els sectors
englobats sota el concepte “serveis” mostren interès pels mercats de la
zona pel seu propi potencial intern. Per contra, els sectors més productius-industrials solen implantar-se en aquesta zona pels seus avantatges
comparatius de costos, especialment pel que fa a la mà d’obra, per després exportar els seus productes cap a mercats més desenvolupats, especialment cap a Europa i Amèrica.
Els sectors serveis, a diferència dels anteriors, s’implanten majoritàriament pel potencial del mercat per se, perquè està en creixement, perquè
el Govern està duent a terme polítiques liberalitzadores atractives, pel
futur del sector en el mercat de destí, etc. No obstant això, el principal
motiu és, gairebé sempre, consolidar la seva presència en el país pel propi mercat, i no en el país com a base productiva per exportar a tercers.
Aquest fet mostra un salt qualitatiu del compromís de la pime catalana
en aquesta zona del món i una confiança en el futur econòmic d’alguns
d’aquests països.
Cal destacar, pel seu pes i el seu impacte multiplicador, els següents
sectors:
El sector de la logística
Diverses economies de la zona analitzada estan duent a terme esforços
econòmics sense precedent per al desenvolupament tant de la indústria
com de les infraestructures. Aquestes darreres són imprescindibles per
millorar l’atractiu econòmic internacional d’un país i atraure així inversió
estrangera.
Aquesta dinàmica està acompanyada d’una creixent privatització d’importants infraestructures noves o ja existents, sota fórmules com Build
Operate Transfer (BOT). Els estats més innovadors de la zona volen que el
sector privat, local o internacional, tingui un paper cada cop més actiu en
el desenvolupament i la gestió de les grans infraestructures nacionals. En
Número 13, 2008
23
Javier Albarracin Corredor
aquest sentit, destaquen països com Turquia, Egipte, els Emirats Àrabs
Units, Tunísia o el Marroc.
Empreses catalanes de diferent mida estan aprofitant aquesta situació
per situar-se com a líders creixents en aquest sector. Un exemple és el cas
de l’empresa catalana Grup Marítim Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB), gestora, entre d’altres, d’una de les terminals de càrrega
del Port de Barcelona. Aquesta empresa va aconseguir, a final del 2007,
la gestió d’un important port de mercaderies a prop d’Izmir, a Turquia.
En aquesta línia d’expansió prioritària mediterrània també ha aconseguit
l’adjudicació del port de Rades (Tunísia) tot i que el Govern nacional ha
paralitzat temporalment aquesta privatització.
Com a conseqüència del creixement demogràfic i econòmic d’aquesta
zona, altres empreses especialitzades del sector de la logística i la gestió d’infraestructures han mostrat interès per la zona. Una empresa catalana líder europea en el transport de vehicles de turismes acabats es va establir recentment
al Marroc. Dos anys després, aquesta empresa gestiona aproximadament el
50% del transport d’aquest tipus de vehicles al país (importacions, exportacions i distribució nacional). Aquesta empresa ha mostrat un interès manifest
per expandir-se en altres mercats de la zona com Algèria i, molt especialment,
Turquia. L’altra gran empresa catalana del sector també ha mostrat el mateix
interès i confiança en el desenvolupament del seu sector en aquesta zona.
En aquesta mateixa línia, dos dels principals actors catalans logístics
en els seus àmbits respectius, el Port de Barcelona i el Saló Internacional
de la Logística (SIL), han mostrat un interès estratègic per desenvolupar
la seva presència a la Mediterrània. L’Autoritat Portuària de Barcelona
(APB), un dels actors econòmics i logístics més importants de Catalunya,
té com a objectiu estratègic de present i futur convertir-se en la porta
d’entrada a Europa dels productes asiàtics destinats al sud del continent.
I això passa per l’aposta que la Mediterrània en general desenvolupi i
rendibilitzi el seu potencial logístic, ja que és una zona de trànsit vital i
obligada d’aquest flux de mercaderies cap a Europa.
24
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
El creixement del moviment de mercaderies en aquesta direcció està essent espectacular, i s’espera que continuï així donada la fortalesa de l’euro
respecte del dòlar, cosa que afavoreix les importacions europees. De fet,
el passat 2007 el volum de mercaderies transportades des d’Àsia a Europa
va augmentar un 17,2%, segons fonts de Global Insight –reconeguda
empresa d’anàlisi econòmica–, fet que significava una xifra que suposa el
doble del volum de mercaderies transportades l’any 2003 cap a Europa.
De fet, per aquest mateix paper de porta sud d’entrada a Europa, l’APB
està competint amb Marsella (França), Gènova (Itàlia), Port Saïd (Egipte),
Tànger (Marroc) i a l’entorn del Bòsfor a Turquia. En aquest sentit, per al
Port de Barcelona, i Catalunya per extensió, la Mediterrània és la ruta prioritària i estratègica que cal consolidar. Aquesta aposta donarà un salt qualitatiu a les infraestructures catalanes i el seu teixit econòmic. Així, segons el
professor de Teoria Econòmica de la UB, Ramon Tremosa, “Catalunya serà
logística o no serà”, amb referència a la materialització de l’aposta que ha de
desenvolupar Catalunya en aquest sector de gran valor afegit.
Fruit d’aquesta lluita internacional per posicionar-se com a hub logístic
pel sud d’Europa, l’APB acaba de signar un acord, l’abril del 2008, amb
l’Autoritat del Port de Tànger Med per a la gestió de 10 hectàrees de
terreny per a ús logístic en aquest nou port marroquí. En aquesta línia
d’interès de reafirmació de l’APB a la Mediterrània, no és casualitat que
de les nou importants missions econòmiques que ha dut a terme al món,
quatre hagin estat a la zona Mediterrània: dues al Marroc (una al juny de
2008), una a Tunísia i una a Turquia.
La Mediterrània proporciona una segona activat econòmica al Port de
Barcelona i a la ciutat en general. Barcelona és el port que més creueristes
rep del món, amb l’excepció de certs ports del Carib. L’any 2007 més de
1,7 milions de turistes van passar per Barcelona en creuer. A més a més, una
immensa majoria d’aquests ho fa com a origen o destí del seu creuer per la
Mediterrània. Aquest fet implica un major moviment econòmic per a la ciutat donat que comporta accedir amb avió, utilització de nits d’hotel, etc.
Número 13, 2008
25
Javier Albarracin Corredor
Un dels altres grans actors de la logística a Catalunya, el Saló Internacional de la Logística (SIL), també té la Mediterrània com a una zona estratègica prioritària. De fet, el SIL pretén ser el punt de trobada de referència pel
sector logístic d’Europa, Amèrica Llatina i la Mediterrània. I en aquesta línia
treballa per potenciar Barcelona i aquest Saló entre els principals operadors
logístics de països com el Marroc, Algèria, Egipte i Turquia (que serà precisament país convidat en l’edició d’aquest 2008), expandint darrerament el
seu enfocament també cap al Golf Pèrsic, amb especial atenció a Dubai.
Cal destacar, en aquest mateix sector, el creixent interès per aquesta
zona d’un nou tipus d’actor logístic. Així, la Mediterrània i l’Orient Mitjà és una de les zones en què l’empresa pública Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA), que té com a finalitat aconseguir noves rutes aèries
directes a Barcelona, dedica especials esforços per tal de potenciar les
comunicacions aèries entre Barcelona i altres ciutats rellevants de la zona.
A això s’afegeix que les línies aèries anomenades low cost que tenen base
operativa a Catalunya, especialment a Barcelona i Girona, com Ryanair,
Vueling o Clickair, tenen la Mediterrània com a zona d’expansió estratègica, volant en aquests moments de forma regular a vàries ciutats del
Marroc i a Tel Aviv i estudiant noves rutes com Istanbul o el Caire.
El sector de les telecomunicacions i noves tecnologies afins
Si hi ha un sector econòmic que es troba en una revolució en la zona
Mediterrània i l’Orient Mitjà, aquest és el sector de les telecomunicacions
i les tecnologies relacionades. Factors com el creixement demogràfic; la
deficient infraestructura tecnològica fixa per a la transmissió i recepció
de les telecomunicacions (telefonia, televisió...); les liberalitzacions dels
monopolis estatals de gestió de les telecomunicacions (telefonia fixa, llicències de telefonia mòbil, proveïdors d’Internet...), o la gran proliferació
regional de canals de televisió via satèl·lit (autòctons o forans) han permès un creixement espectacular els darrers anys de la demanda de serveis
26
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
i tecnologia relacionada amb les TIC. Amb una gran receptivitat cap a les
noves tecnologies per part d'àmplies capes de joves i amb el creixement
econòmic de gran part d’aquests països, les noves tecnologies han experimentat una autèntica revolució.
Aquest espectacular creixement ha estat aprofitat per empreses catalanes
amb productes i serveis capdavanters en els seus segments respectius. És el
cas, per exemple, d’empreses catalanes d’enginyeria de solucions integrades
per a les telecomunicacions basades en la fibra òptica que han vist en les
possibilitats que ofereixen els mercats mediterranis la seva zona d’expansió
estratègica. Com a exemple pioner, una important i activa pime catalana
del sector ha creat, els darrers anys, filials al Marroc, a Xipre –per cobrir
certs mercats de la Mediterrània Oriental– i a Dubai, per l’Orient Mitjà, a
causa del creixement que preveu en ambdues zones. Aquesta empresa està
guanyant darrerament importants concursos públics a la zona, competint
amb multinacionals de primer nivell i fent-se un nom entre certs segments
d’alguns d’aquests mercats.
Un altra cas exemplificador d’aquest potencial creixent és una empresa
catalana especialitzada en el desenvolupament de continguts per a telefonia mòbil que va guanyar fa dos anys un concurs internacional per
ser proveïdora de la segona empresa d’aquest tipus de telefonia al Marroc, Meditel (que alhora té com a accionista de referència a Telefónica Móviles). Aquesta pime catalana està donant serveis similars a altres
importants companyies de telefonia mòbil en mercats del Golf Pèrsic, i
guanya aquesta presència a costa de grans multinacionals del sector. En
la mateixa línia, i com una mostra més de les oportunitats per a les pimes
catalanes, una associació de formació en el món del software, vinculada a
la multinacional Cisco Systems i amb la seva seu a Barcelona, està expandint-se a vàries de les diferents economies de la Mediterrània de forma
exponencial a causa del seu potencial de creixement.
De fet, l’interès econòmic de les empreses catalanes és fruit del gran
desenvolupament que estan experimentant alguns d’aquests països. En
Número 13, 2008
27
Javier Albarracin Corredor
aquest sentit, cal destacar Israel (proveïdor de software d’un nombre creixent d’empreses catalanes per al regadiu, maquinària tèxtil, de precisió o
per a telecomunicacions), Turquia o Egipte (que té la voluntat de convertir-se en l’Índia del món àrab, en al·lusió a l’elevada preparació tècnica dels
seus treballadors i la potenciació del sector de la programació). Així, per
les bones perspectives, empreses catalanes d’aquests sectors tenen alguns
dels països de la zona com als seus principals mercats, molt especialment
Turquia i la zona del Golf Pèrsic, on s’està implantant comercialment i
on, fins i tot, està adquirint empreses locals per tal d’augmentar la seva
presència a la zona.
Sector de serveis vinculats a la construcció
Els darrers anys han coincidit dos importants factors en el sector de
la construcció que han fet créixer l’interès de l’empresariat català per
aquesta zona. D’una banda, el gran creixement d’aquest sector en alguns
d’aquests països. Un creixement que és fruit de les necessitats d’habitatges per poder satisfer el creixement demogràfic de les societats; del ràpid
desenvolupament del sector turisme, empès per les importants inversions estrangeres; i de les polítiques governamentals de desenvolupament
d’importants infraestructures. De l’altra, hi ha un motiu de caire intern.
És el final d’un cicle de creixement del sector de la construcció a l’Estat,
que està produint una accentuada saturació i ralentització del sector a
Espanya.
La combinació d’aquests dos factors ha fet que els darrers anys moltes
pimes catalanes de serveis vinculats a aquest sector hagin apostat per introduir els seus serveis en aquesta zona. Així, un nombre creixent d’immobiliàries catalanes ha començat a oferir els seus coneixements i serveis
a Turquia, Egipte i, molt especialment, al Marroc. De fet, hi ha desenes
de petites immobiliàries i promotores catalanes amb oficines pròpies a
28
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
Marràqueix, Casablanca, la costa mediterrània turca (especialment Antalya) o destinacions turístiques egípcies que ofereixen segones residències i centres turístics a europeus o nacionals de classe mitjana-alta dels
mateixos països.
En aquesta mateixa línia, existeixen enginyeries i bufets d’arquitectes
catalans que duen a terme projectes a Tànger, Casablanca, Alger i, cada
vegada més, al Golf Pèrsic des d’oficines pròpies implantades en aquests
països. Aquí cal destacar l’interès i presència creixent d’empresaris catalans amb base permanent a Dubai per operar en tota la zona del Consell
de Cooperació del Golf (CCG). Dissenyadors d’interiorisme, de mobiliari i il·luminació urbana, urbanistes i arquitectes, entre d’altres, aspiren
a consolidar la seva presència en aquests mercats i s’estan fent un espai
entre les multinacionals i grans empreses locals presents ja en aquests
països.
També existeixen enginyeries catalanes que estan implicades en projectes de desenvolupament industrial en diversos països de la zona. Concretament, estan treballant en projectes emblemàtics com execussió de
complexos industrials o gasoductes.
En aquesta mateixa dinàmica també cal incloure, com a importants
casos d’èxit, algunes empreses catalanes molt internacionalitzades i especialitzades en el màrqueting turístic per a governs i per a grans empreses
promotores turístiques. Empreses com THR o Tourism & Leisure estan
duent a terme projectes molt importants de potenciació del sector turístic tant pel sector públic com pel privat en països com el Marroc, Tunísia,
l’Aràbia Saudita o Oman. De fet, alguns d’aquests països s’han convertit
en apostes estratègiques per a aquestes empreses en els seus plans de desenvolupament de futur pel seu potencial turístic.
Tanmateix, cal destacar el creixement d’empreses catalanes que gestionen hotels propis o llogats de diferents estàndards en aquesta zona mediterrània, i creixentment al Golf Pèrsic. Així, empreses especialitzades en
la gestió hotelera i de la restauració estan desenvolupant els seus projectes
Número 13, 2008
29
Javier Albarracin Corredor
d’expansió en uns mercats on el turisme és una de les principals esperances de desenvolupament econòmic. El Marroc, amb el seu Pla Azur, que
preveu arribar als 10 milions de turistes el 2010; Egipte, que ja els rep i
pretén augmentar-los significativament els propers anys, i, especialment,
Turquia, amb uns 20 milions de visitants anuals, són zones d’expansió
natural per a les empreses catalanes amb un know-how d’un sector que
presenta unes condicions climatològiques i de desenvolupament sectorial
comparables a les espanyoles de fa uns anys.
Una mostra manifesta d’aquest creixent interès immobiliari i de serveis
afins per a la Mediterrània i l’Orient Mitjà és el fet que el saló immobiliari més important d’Espanya –el saló Meeting Point que se celebra
a Barcelona– hagi dedicat, les darrers edicions, una atenció especial al
Marroc, a Turquia i cada vegada més al Golf Pèrsic.
Finalment, cal destacar una certa sofisticació de la col·laboració empresarial catalana en aquest sector en alguns d’aquests mercats. Els casos més
significatius són Turquia i certs països del Golf Pèrsic. En el cas de Turquia,
on el sector de la construcció està molt consolidat i internacionalitzat, un
creixent nombre d’empreses catalanes de serveis vinculats a la construcció (enginyeries d’il·luminació, certes especialitzacions molt tècniques de
la construcció, dissenyadors i instal·ladors d’interiorisme...) treballen en
tercers mercats en col·laboració amb el seu soci turc. Rússia, Azerbaidjan,
Kazakhstan o l’Aràbia Saudita són mercats emergents naturals per als socis
turcs de l’empresa catalana, i arriben a acords de col·laboració que d’una
altra manera quedarien fora de l’abast de l’empresari català.
En el cas del Golf, molt especialment a Dubai i Qatar, un nombre significatiu d’empreses catalanes del sector han aconseguit projectes rellevants a
països com l’Índia, Malàisia o les repúbliques d’Àsia Central mitjançant els
col·laboradors que tenen en aquests països. I donades les perspectives econòmiques i d’internacionalització d’aquests mercats i de les seves empreses,
és previsible un augment d’aquest tipus de col·laboració triangular entre
empreses catalanes molt especialitzades i empreses locals del Golf.
30
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
El sector del medi ambient, una sector en ple dinamisme
Entre els sectors de serveis considerats emergents, el sector del medi
ambient és un dels més amplis i de major potencial de creixement, tant
a Catalunya com a la Mediterrània i l’Orient Mitjà. Dins de la categoria
de “medi ambient” s’engloben temes tan diversos com el cicle integral de
l’aigua, les energies alternatives o el reciclatge industrial i urbà.
De fet, fins fa pocs anys, les possibilitats que oferien aquests sectors en
els països de la zona eren més aviat escasses. Però el seu creixement demogràfic, l’important desenvolupament industrial i el potencial benefici econòmic que poden oferir alguns d’aquests subsectors per a les seves societats
ha fet que la demanda de serveis relacionats amb el medi ambient tingui
uns creixements exponencials. De fet, els actors interessats en l’aplicació de
mesures de sostenibilitat mediambiental són múltiples. Organismes multilaterals com el Grup Banc Mundial o el Banc Europeu d’Inversions, els
governs dels mateixos estats, entitats autònomes creades ad hoc per satisfer
aquestes necessitats, com agències de l’aigua, municipis importants i, fins i
tot, i cada vegada més, el sector industrial privat estan fent especial èmfasi
en polítiques de desenvolupament econòmic sostenible.
Un fenomen nou i cada cop més rellevant és que els diferents estaments
i actors implicats estan posant recursos econòmics per a la seva implementació. Aquest fet és el que revalora l’interès empresarial per aquesta
zona, ja que fins fa uns anys les necessitats mediambientals no anaven
acompanyades de partides pressupostàries adients per tal d’executar els
plans sectorials establerts.
El cas més paradigmàtic és el del tractament del cicle de l’aigua i la
seva reutilització i/o potabilització. Les condicions climatològiques i demogràfiques de tots aquests països fan que l’escassetat d’aigua esdevingui
una necessitat crònica. Així, tant agències específiques de l’aigua com
ajuntaments, ministeris i organismes internacionals estan destinant grans
esforços en la potenciació de l’accessibilitat a aigua.
Número 13, 2008
31
Javier Albarracin Corredor
En aquest sentit, un gran nombre de pimes catalanes estan apostant
per les oportunitats que ofereixen els concursos a la zona. Enginyeries,
empreses de components, de productes químics, empreses amb capacitats per fer projectes “claus en mà” estan entrant en aquests mercats.
Al Marroc, Algèria, Egipte o l’Aràbia Saudita hi ha empreses catalanes
implicades en diferents projectes dins d’aquest segment.
Aquest sector requereix una menció especial en el cas de Turquia.
Aquest país es troba en un procés de desenvolupament econòmic i industrial espectacular, i alhora es troba en ple procés negociador per ingressar
a la Unió Europea. Aquests dos fets fan que les necessitats mediambientals hagin passat a ocupar els primers llocs de l’agenda política del país.
El fet de ser candidat en negociació implica que Turquia haurà d’adoptar
els estàndards comunitaris en matèria també mediambiental, la qual cosa
fa que el futur d’aquest sector en aquest país sigui força interessant. A
més, paral·lelament a aquestes negociacions, la UE està dedicant molts
recursos econòmics a projectes on es materialitzi aquest compromís turc
amb els estàndards comunitaris. Aquest fet està facilitant que ja hi hagi
empreses catalanes del sector que hagin dut a terme, per exemple, projectes de generació d’energia sostenible en infraestructures turístiques, d’altres amb creixents interessos en el sector del reciclatge industrial i, fins i
tot, enginyeries especialitzades darrere d’importants concursos públics de
projectes de tractament d’aigua o deixalleries urbanes.
Un altre element que cal destacar en aquest sector és el procés pel qual
s’estan rendibilitzant certs segments econòmics que fins fa molt poc es
consideraven improductius en aquests països. Així, hi ha una creixent
vertebració del teixit de pimes i de microespècies entorn al món del reciclatge. Petites empreses locals i especialment traders, que centralitzen
majors quantitats de producte de reciclatge, estan desenvolupant el reciclatge selectiu de productes com la roba de segona mà, restes tèxtils,
recollida selectiva de diversos tipus de plàstics de diferents tipus de vidres,
entre d’altres. Aquesta és una nova cultura socioempresarial, que en certs
32
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
països com el Marroc, Egipte o, de forma més madura, Turquia, està
apareixent amb certa força.
Les empreses catalanes estan començant a aprofitar-se’n donada la
proximitat logística dels potencials proveïdors, els baixos costos de l’obtenció de la matèria primera i la creixent escassetat de certs productes
a Europa. Existeixen empreses d’aquí que actualment importen part
de la seva matèria primera (diferents materials de rebuig i restes tèxtils,
de PET o altres plàstics) d’aquests mercats per reconvertir-la en productes nous i vendre-la a Europa. Altres, fins i tot, tornen a exportar
el resultant de la manipulació a Catalunya a aquests mateixos mercats
en forma de producte acabat de valor afegit. De fet, hi ha alguna empresa que, vist el potencial verge de certs segments en aquests mercats,
es planteja inversions productives directes en alguns d’aquests països
per tal de participar localment en el procés de selecció i reconversió en
productes de més valor afegit.
El sector salut, un segment d’oportunitats exponencials.
Catalunya com a referent regional
El fet que la població dels països de la zona estigui creixent a un ritme
entre l’1,15% i el 3,5% anual està comportant un augment de més de sis
milions de persones per any. Això, unit a les millores en les condicions
de vida de la població que permet un augment de l’esperança de vida, fa
que el sector dels serveis sanitaris sigui un dels que més pressions socials,
polítiques i econòmiques rep pel seu desenvolupament a la regió.
La creixent concentració d’aquesta població en ciutats, algunes d’aquestes de més de 3 milions d’habitants com Casablanca, Alger, Ankara o
Damasc i d’altres superiors a 12 milions com Istanbul o el Caire, afegeix
més pressió per a l’eficaç prestació de serveis de salut per part dels Governs. Com a conseqüència d’això, i de la manca de recursos públics per
fer front a aquestes demandes bàsiques creixents, els darrers anys alguns
Número 13, 2008
33
Javier Albarracin Corredor
governs de la zona han optat per obrir el sector de forma significativa a la
iniciativa privada, ja sigui nacional o internacional.
A Catalunya aquest sector empresarial, fruit de l’evolució històrica
i del model d’Estat del benestar implantat, presenta una gran nombre
d’empreses i institucions amb una gran capacitat d’innovació, gestió i
tecnologia que tenen un paper creixent a la zona amb formes d’actuació
molt diverses.
Així, pel que fa a la gestió d’infraestructures sanitàries a la zona, cal
destacar el projecte d’USP Hospitales. Aquest grup hospitalari privat català ha guanyat un concurs internacional per a la gestió durant 30 anys
de 13 hospitals públics a diferents ciutats del Marroc, concretament a
Casablanca, Rabat, Marràqueix, Tànger i Agadir. La intenció d’aquesta
empresa catalana és continuar creixent en països de l’àrea mediterrània
i l’Orient Mitjà durant els propers anys. Altres empreses estan mostrant
especial interès per a les cessions de la gestió que estan duent a terme
diversos governs de la zona, especialment l’egipci o el jordà.
Des d’un altre punt de vista, Barcelona pretén convertir-se en un dels
centres sanitaris de referència a la zona de la Mediterrània i l’Orient Mitjà. En aquesta línia existeixen actors que, de forma col·lectiva o individual, estan potenciant aquest vessant. Barcelona Centre Mèdic (BCM),
associació de 23 centres de serveis mèdics de la ciutat amb reconegut
prestigi internacional, contempla aquesta zona com una de les zones amb
més creixement estratègic per als propers anys.
De fet, vol arribar a acords amb diferents actors del sector a països com
el Marroc, Egipte o els estats del Golf Pèrsic per tal d’atraure a Barcelona
el major nombre possible de persones amb problemes de salut per ser
tractades aquí. En el marc d’aquestes accions, BCM ha visitat diverses vegades la principal fira del sector sanitari a la regió, Arab Health de Dubai.
Fruit de tots aquests esforços, la regió de la Mediterrània i l’Orient Mitjà
és la que més pacients-turistes aporta a Barcelona (un 26% del total)
després dels procedents de la UE.
34
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
En una línia similar, i a causa de les deficiències en camps molt especialitzats, alguns dels principals laboratoris d’analítica clínica especial de
Catalunya estan apostant decididament per aquesta zona. La seva activitat implica, novament, fer de Barcelona la ciutat de referència sanitària ja
que les mostres d’aquests països es porten aquí per tal de fer les anàlisis.
Alguns d’aquests laboratoris han arribat a acords amb socis locals per tal
d’obrir oficines pròpies a la zona, en concret a Beirut i el Caire. En aquest
sentit, una zona on aquest sector català està posant molt èmfasi és als països del Golf Pèrsic, amb especial atenció a Dubai com a base operativa
regional. El potencial que ofereix aquesta línia de negoci per a Barcelona
és molt elevat.
Alguns dels membres de BCM ja han arribat a acords estratègics amb
certs països de la zona pels quals un cert nombre anual de persones vénen a tractar-se de certs problemes de salut. Aquest és el cas de la Clínica Barraquer que té un acord amb l’exèrcit d’Algèria: cada any vénen a
tractar-se la vista gairebé mig miler d’oficials. En una lògica similar i de
forma habitual es tracten a la Clínica Barraquer personalitats importants
de diversos països del Golf.
Com a cas pioner, però que pot marcar una línia estratègica que cal
consolidar i desenvolupar, hem de destacar també l’experiència que està
duent a terme l’hospital de Sant Joan de Déu, un dels més prestigiosos
del món en el tractament de nens. Membres d’aquest hospital visiten Trípoli (Líbia) de forma regular per tal de fer intervencions especialitzades
en aquest país i, en paral·lel, formar equips tècnics en aquests camps i
fer que es dotin dels equipaments necessaris per poder donar uns serveis
de qualitat in situ als seus ciutadans. Si bé aquest cas, o el de la Clínica
Barraquer, són relativament aïllats, si és cert que mostren el potencial de
Barcelona i dels seus actors del sector sanitari en aquesta zona, i aporten
tant oportunitats econòmiques com prestigi a la ciutat.
Cal destacar, per últim, la gran penetració comercial d’un gran i creixent nombre de pimes catalanes de productes, serveis i tecnologia en
Número 13, 2008
35
Javier Albarracin Corredor
segments com el farmacèutic, la ginecologia, equipament mèdic i hospitalari, enginyeries especialitzades en el sector sanitari o fabricants de tot
tipus de consumibles hospitalaris.
Encara hi ha, però, un gran camp per recórrer des de Catalunya en
aquesta zona en el sector de la salut, considerant les oportunitats presents
i futures existents. Així, i segons fonts expertes del mateix sector, empreses de consultoria sanitària, de gestió especialitzada en aquest tipus d’infraestructures o de formació tècnica, tant des de Barcelona com in situ en
els mateixos països, poden gaudir de grans oportunitats. A més a més, i
gràcies entre d’altres als casos pioners comentats, existeix una important
receptivitat en aquest aspecte en certs països de la zona pel que fa a les
ofertes i propostes que procedeixin de Barcelona.
L’aparició, amb força, de nous actors econòmics
catalans a la zona
Des de fa uns anys s’ha produït, des de Catalunya, un fet econòmic en
la zona que cal destacar: l’aparició d’un nou tipus d’actor econòmic que
ha irromput amb força. Als tradicionals actors actius internacionalment,
diferents departaments i organismes de la Generalitat, associacions empresarials (cambres de comerç, patronals, etc.) i les mateixes empreses,
s’ha sumat darrerament uns actors híbrids que són públics, o semipúblics, però que es regeixen per paràmetres econòmics de sector privat.
Alguns d’aquests actors amb una important dimensió econòmica estan
duent a terme aproximacions estratègiques a la zona de la Mediterrània i
l’Orient Mitjà. Entre aquests actors de nova aparició en l’escena econòmica catalana a la zona cal destacar els següents:
El Consorci de la Zona Franca. Aquest important organisme
públic de gestió de la Zona Franca de Barcelona es troba en un procés de
plena expansió a Catalunya que el duu a desenvolupar noves línies d’ac-
36
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
ció en les quals no estava focalitzat amb anterioritat. En aquest sentit, els
darrers anys s’està desenvolupant una aproximació a diversos mercats de
la zona amb l’objectiu d’establir una zona industrial catalano-espanyola
en algun dels mercats emergents més importants. En un primer moment,
el Consorci es va plantejar un important projecte en aquesta direcció a
Algèria, a causa del creixent interès empresarial català per aquest mercat.
Tot i que finalment aquest projecte no va arribar a executar-se, sí que va
proporcionar al Consorci una visibilitat i un coneixement exterior a la
Mediterrània que no tenia amb anterioritat.
Seguint un model similar, el Consorci ha signat un acord amb una
empresa egípcia per a l’estudi de la creació i desenvolupament d’un parc
industrial catalano-espanyol a Egipte. Aquest acord està supeditat al fet
que un important nombre d’empreses espanyoles decideixin invertir productivament en aquest país per tal de poder gestionar una zona industrial
que pugui generar sinergies positives per a les empreses que s’implantin.
Tot i que es tracta d’un projecte ambiciós i de lenta implementació, no
deixa de ser indicatiu que un organisme com el Consorci, que es troba
diàriament amb la problemàtica productiva i logística de les empreses de
la Zona Franca, opti per sortir a l’exterior per aprofitar el seu know-how
començant per la zona mediterrània.
Un altre gran actor amb creixent presència i interès estratègic a la Mediterrània és l’Ajuntament de Barcelona. Aquest Ajuntament, a part de
desenvolupar diferents accions en la zona a través de l’Àrea de Promoció
Econòmica, com Business Bridges, té com a programa de govern recent
la creació dels anomenats Consolats del Mar. Aquests seran una espècie
d’oficines permanents de representació de Barcelona a l’exterior que tindran objectius amplis, entre aquests l’atracció a Barcelona d’actes importants, personalitats rellevants així com potenciar l’atractiu internacional
de Barcelona per a la inversió estrangera. En aquesta línia, dintre del
programa de desplegaments d’aquests Consolats del Mar, es té intenció
de crear-ne de diferents a la zona de la Mediterrània i l’Orient Mitjà. En-
Número 13, 2008
37
Javier Albarracin Corredor
tre aquests estarien els del Marroc, Turquia, Israel i Dubai. Sens dubte, el
fet que des del mateix Ajuntament de Barcelona es contemplin aquests
destins com uns dels prioritaris per a una representació permanent de la
ciutat demostra la rellevància econòmica i estratègica d’aquests per a Barcelona, en general, i per al seu teixit econòmic i social, en particular.
Un dels actors econòmics catalans més destacats i actius en aquesta
zona és la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
El ventall de programes i projectes que duu a terme a la Mediterrània i
l’Orient Mitjà abasta, entre d’altres, trobades empresarials a Barcelona
amb líders de la zona, missions comercials, assistència a fires i organització de seminaris. La seva visibilitat, especialment a països com el Marroc
o Algèria, fa que Barcelona tingui una important i sistemàtica presència
entre certs actors econòmics rellevants de l’àrea. No obstant això, a diferència dels actors tractats en aquest apartat, la presència de la Cambra
de Barcelona a la zona no és nova, sinó que data de fa molts anys i, per
tant, no és un nou actor amb presència econòmica sinó un actor ja clàssic
en l’àrea.
També cal destacar el fet que diferents centres de recerca i desenvolupament tecnològic empresarial de diversos sectors estan mostrant-se cada
vegada més actius en la zona mediterrània. Així, la Fundació ASCAMM,
de l’Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius, està desenvolupant diferents acords de col·laboració i transferència tecnològica amb
entitats similars de sectors industrials en països com el Marroc, Egipte o
Israel. Per la seva banda, l’Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària (IRTA), que depèn de la Generalitat de Catalunya, està mostrant
un interès creixent per a certs països de la zona, arribant a acords de col·
laboració en investigació especialitzada amb entitats similars al Marroc,
Israel o Turquia.
Amb aquest tipus d’acords, aquests centres d’investigació i desenvolupament catalans estan exportant imatge de qualitat, tecnologia avançada
en els seus camps i proporcionant ponts reals als empresaris catalans per
38
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
entrar en aquests segments econòmics dels països de la zona on s’estan
duent a terme aquests intercanvis. Ambdós centres d’investigació estan
optant per aquests països pel fet de ser economies emergents, properes
i on Catalunya és una certa referència en els seus camps econòmics respectius.
En aquest apartat cal destacar un darrer actor que, per la seva capacitat
tècnica i pel seu volum, pot esdevenir un dels més rellevants en el futur
de les relacions econòmiques i tècniques entre Catalunya i aquesta zona
del món: les universitats. Els darrers anys les universitats catalanes, tant
públiques com privades, han mostrat un creixent interès per alguns del
països de la zona, ja sigui per atraure estudiants als seus centres a Catalunya, ja sigui per formar-los in situ en els seus propis països.
Així, per exemple, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) o la Universitat Rovira i
Virgili (URV) han fet esforços per arribar a acords de col·laboració amb
organitzacions de formació superior d’alguns d’aquests països, molt especialment al Marroc. Altres, com ESADE, han desenvolupat acords amb
centres superiors privats per tal d’implementar els seus models de formació en els centres associats a països com el Marroc o Egipte.
Un dels casos més destacables és la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta
universitat ja fa uns 10 anys que duu a terme formació especialitzada sobre la gestió de l’Administració Pública a responsables públics d’Algèria
en el país. Aquest fet ha significat que, al llarg dels anys, la UPF es consideri una prestigiosa institució de formació superior entre certs segments
de l’Administració Pública d’Algèria. Aquesta opció de formació especialitzada en certs segments tècnics en el país mateix pot ser un model a
seguir pels diferents estaments catalans implicats ja que la seva capacitat
multiplicadora i difusora del coneixement i del prestigi de Catalunya és
molt important.
Fins a aquest punt hem presentat els sectors amb més capacitat de creixement en aquestes economies emergents i on l’empresa catalana ja està
Número 13, 2008
39
Javier Albarracin Corredor
present, de forma més o menys amplia. Tanmateix, també s’han presentat
altres sectors on les experiències empresarials catalanes són puntuals i
pioneres però que exemplifiquen les grans oportunitats de desenvolupament existents, ja que són en sectors de gran valor afegit tecnològic i
econòmic on s’estan produint grans canvis a la zona.
Sens dubte, els països de la Mediterrània i l’Orient Mitjà han de ser
tinguts més en compte per les empreses i altres actors econòmics catalans
del que ho són en aquests moments. El seu potencial demogràfic i de
desenvolupament econòmic, la seva proximitat i la capacitat que té Catalunya de convertir-se en un referent regional així ho aconsellen.
En aquest sentit, també hem de destacar que en certs països de la zona,
Catalunya i les seves empreses han aconseguit ja un cert prestigi. Així, al
Marroc, Algèria i cada vegada més a Turquia i Egipte la realitat econòmica i tecnològica catalana és apreciada com a sinònim de coneixement
i valor afegit. Entre les àrees econòmiques dels seus governs el potencial
de Catalunya és vist com un soci que cal tenir en compte, i més encara
com a possible porta d’accés privilegiat a altres zones econòmiques més
amplies com Espanya, Europa o, fins i tot, Amèrica Llatina.
Aquesta mateixa lògica d’utilització de l’economia de Catalunya com
a pont d’accés és creixentment utilitzada també de forma inversa per
multinacionals europees, americanes o asiàtiques per accedir als països
de la Mediterrània.
Per tal de poder participar en els reptes econòmics de la zona, des de
Catalunya s’han de dissenyar i desenvolupar diferents mesures i projectes
a diversos nivells. La finalitat d’aquests han de ser que Catalunya estigui
permanentment present entre les personalitats i organismes locals que
planifiquen el futur, prenen les decisions i apliquen les polítiques, tant
des del sector públic com des del sector privat.
En aquest sentit, a continuació s’exposen algunes de les mesures que podrien ser útils per tal d’afavorir aquest apropament de la seva realitat econòmica a Catalunya i permetre també una major implicació catalana.
40
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
Possibles mesures que cal desenvolupar per potenciar
la presència econòmica catalana a la zona
Catalunya necessita projecció exterior a zones on pot ser rellevant i influent com a realitat econòmica i política ja que li manquen els recursos polítics, econòmics i simbòlics d’un Estat. La Mediterrània és una de les àrees
més adients i potencialment receptives per a aquesta projecció. Segurament
la més adient. Aconseguir-ho la revaloraria sensiblement políticament i econòmicament a Europa, Amèrica i la mateixa Mediterrània.
En aquest sentit, tot i l’espectacular creixement econòmic i financer del
Golf Pèrsic, Catalunya hauria de concentrar els seus esforços en l’àrea de
la Mediterrània, on té molts més interessos en joc i on, de forma realista,
pot acabar consolidant-se com una referència necessària. Per tant, la zona
del Golf, on col·lisionen els grans interessos estratègics dels grans actors
mundials, no ha de ser una zona d’interès econòmic estratègic catalana.
Això no vol dir que no es facin esforços a tots els nivells (econòmics,
polítics i simbòlics) per tal d’estar el màxim present en aquesta zona en
ebullició econòmica. Però no s’haurien de dedicar recursos, ja de per si
escassos, de forma sistemàtica a una zona on s’ha de competir amb els
interessos de les potències mundials. La batalla és massa cara i desigual
per obtenir resultats beneficiosos en la mateixa escala que els recursos que
s'inverteixen.
La Mediterrània representa el cas contrari. Catalunya ha d’apostar i
invertir recursos econòmics, polítics i humans per convertir-se en un actor influent, encara que evidentment no determinant, en aquest espai
socioeconòmic. En aquest sentit, en aquesta secció es presenten una sèrie
de propostes des d’un punt de vista eminentment econòmic, tot tenint
present el necessari suport –actiu i explícit– dels estaments polítics.
La clau de l’èxit en aquest esforç per a les empreses catalanes radica en
una sistemàtica i fluïda cooperació entre els estaments governamentals
(especialment la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona); el sector pri-
Número 13, 2008
41
Javier Albarracin Corredor
vat (empreses, cambres, associacions sectorials o regionals i patronals) i
altres grans actors econòmics (l’Autoritat Portuària de Barcelona, el Port
de Tarragona, El Consorci de la Zona Franca, La Fira de Barcelona...). En
aquest sentit, s’hauria de definir com una espècie de partenariat públicprivat que generés sinergies positives, evitant les vies individuals encara
massa presents a Catalunya.
1. S’haurien de programar importants missions polítiques i econòmiques anuals en certes ciutats de la zona que fixessin objectius concrets i
tangibles que s'han d'assolir en cada edició en vistes de l’edició següent.
Ciutats com Tànger, Alger, el Caire/Alexandria, Tel-Aviv, Istanbul o
Beirut/Damasc requereixen una presència de Catalunya permanent –real i
simbòlica. En funció de la ciutat, aquesta missió hauria d’adaptar el seu
contingut i expectatives als sectors econòmics més rellevants en cada cas.
El fet d’adaptar les delegacions econòmiques a cada realitat atorga molta
més credibilitat, capacitat de penetració en el país per part catalana i major
receptivitat local.
2. Catalunya ha de tenir, si no és presència permanent (considerant els
elevats costos que això suposa i la falta de competències polítiques), sí
personal tècnic a les principals organitzacions econòmiques de la zona.
Seria important poder ubicar gent en aquestes organitzacions per tal
d’aconseguir experts econòmics catalans amb gran coneixement de la
zona i donar així visibilitat catalana en aquests organismes. Entre aquests
organismes destaquen:
– Les principals oficines del Banc Europeu d’Inversions a la zona;
– La seu regional al Caire de la Corporació Financera Internacional
(IFC) del Grup Banc Mundial pel seu programa de desenvolupament
del sector privat a la regió (PEP-MENA);
– La seu a Marsella de la xarxa ANIMA que gestionarà el programa
regional de la UE Med-Invest;
42
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
– I/o certes seus de les principals agències nacionals de desenvolupament i patronals empresarials amb vocació internacional dels principals països de la Mediterrània.
3. En una línia similar, des de Catalunya s’hauria de potenciar la presència de delegacions diplomàtiques i econòmiques permanents de països de la zona a Barcelona. Aquest fet és clau ja que potencia de forma
exponencial la visibilitat dels diferents països i les seves realitats econòmiques de forma bilateral.
De fet, cap dels països de la zona, excepte el Marroc i Egipte, té una
presència oficial estable a Barcelona, un fet que no deixa de ser sorprenent quan Catalunya sol representar entre una tercera i una quarta part
de les relacions econòmiques espanyoles amb aquests països i és terra de
destí d’una part molt significativa de l’emigració a Espanya de nacionals
d’aquests països. Aquesta absència manifesta de representació oficial permanent a Catalunya es dóna tant pel que fa als estats de la Mediterrània
com els de la zona del Golf.
S’ha comprovat que el fet de tenir una delegació permanent i activa
d’un país a Barcelona potencia molt les relacions polítiques, l’interès econòmic i la cooperació tècnica entre actors catalans i els seus homònims
del país en qüestió.
Aquest ha estat el cas, sens dubte, d’Egipte després de l’obertura de la
seva Oficina Comercial a Barcelona fa pocs anys. La visibilitat de la realitat econòmica egípcia a Catalunya ha donat un salt qualitatiu que d’una
altra manera no s’hagués produït, potenciant els intercanvis tant polítics
com econòmics entre ambdós països.
4. Generar a Barcelona un fòrum anual de debat econòmic que reuneixi tots els actors econòmics de la zona sense excepció per tal que puguin
presentar i intercanviar idees i informacions sobre les respectives polítiques econòmiques. El fet de no excloure ningú donaria a aquest fòrum
de Barcelona un pes diferencial respecte d’altres ja existents. Per donar
Número 13, 2008
43
Javier Albarracin Corredor
credibilitat real a Barcelona, caldria que poguessin assistir organitzacions
econòmiques, la presència de les quals pot ser políticament sensible. Així,
s’hauria de convidar els responsables econòmics d’organitzacions rellevants pels seus països com els Germans Musulmans d’Egipte, de Hamàs
de Palestina, de Hezbol·lah del Líban o rellevants patronals islàmiques
com la turca MÜSIAD, per tal que poguessin explicar els seus programes econòmics (acotant, en la mesura del possible, el seu discurs als
aspectes més estrictament econòmics). Una iniciativa d’aquestes característiques seria molt rellevant per a la imatge de Barcelona a la regió. De
forma clara, Barcelona ha d’intentar ser la capital econòmica de la Mediterrània, però també la capital econòmica per a la Mediterrània.
5. Aconseguir vols directes amb relativa freqüència entre Barcelona, i
potser altres ciutats catalans com Girona, amb les principals ciutats de la
zona mediterrània. Això es vàlid per a qualsevol altre lloc del món, però
encara és més dramàtic quan per anar a un país de la Mediterrània s’ha de
fer escala a un tercer país. En aquest sentit, també seria molt important
mantenir i reforçar la connexió marítima regular de passatgers i vehicles
(turismes però molt especialment mercaderies) entre Barcelona i Tànger
(Marroc) i entre Barcelona i Orà (Algèria)
6. Caldria aprofitar la gran imatge de Barcelona a escala internacional
en molts aspectes. En aquest sentit, i des d’un punt de vista merament
econòmic, Barcelona representa un model de ciutat amb qualitat de vida
per als seus habitants, sostenible, integrador i desenvolupat econòmicament. Per tant, seria molt atractiu poder unificar les grans empreses,
públiques i privades, responsables de la gestió dels serveis urbans de la
ciutat per tal d’implementar totalment o parcialment el Model Barcelona
a altres ciutats importants de la zona.
La possible coordinació d’un cert model entre empreses amb molta
experiència en els seus camps com Mercabarna a l’hora de garantir l’abastiment d’alimentació a una ciutat, Gas Natural en el camp de la distribució de gas ciutat, Aigües de Barcelona en el camp de l’aigua, empreses
44
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
de gestió de residus urbans, de gestió sanitària i de gestió del transport
terrestre urbà implicaria una oferta molt atractiva pels principals centres
urbans de la zona.
El fet de poder ajudar a implantar empreses tractores d’aquest tipus no
només faria que d’altres empreses catalanes s’interessessin per la zona, sinó
que donaria prestigi a Catalunya a través del Model Barcelona entre importants capes urbanes beneficiàries de les ciutats que ho implementessin.
A causa de la inevitable emergència de nous centres urbans als països de
la zona, els seus governs estan intentant implementar models de desenvolupament d'èxit, un fet que situaria el Model Barcelona en un lloc força
interessant per proximitat, afinitat i imatge.
En aquest sentit, s’ha de tenir molt en compte que el futur de la Mediterrània es juga bàsicament a les ciutats com a grans centres de desenvolupament econòmic i creació de llocs de treball. Per tant, la correcta o
incorrecta gestió d’aquestes generarà estabilitat o descontentament en un
futur proper. I Barcelona pot aportar una experiència molt vàlida.
7. En aquesta lògica de donar un paper rellevant a les autoritats
urbanes, també aportaria resultats econòmics el fet que certes ciutats
catalanes arribessin a establir agermanaments estratègics, amb continguts tangibles, amb altres ciutats amb realitats similars de països de
la Mediterrània. Així, per exemple, Tarragona podria arribar a aquest
tipus d’acord amb ciutats portuàries petroquímiques de Turquia i
Egipte per transferir experiències en la gestió, intercanvi de tècnics,
acords de cooperació logística, etc.
Ciutats catalanes rellevants per a certes temàtiques amb connotacions
econòmiques, com la diversificació del turisme en nous camps com el
rural sostenible (per exemple Besalú), o la gestió de grans zones agrícoles
i de l’aigua requerida per aquestes (com podrien ser algunes ciutats de la
província de Lleida i de les Terres de l’Ebre), podrien desenvolupar acords
estratègics amb implicacions econòmiques, formatives i tècniques amb
ciutats similars de l’arc mediterrani.
Número 13, 2008
45
Javier Albarracin Corredor
8. En una època de globalització tecnològica i de la mobilitat, és bàsic
poder fer de Barcelona un centre regional del coneixement. Seria molt
important aconseguir la coordinació dels principals centres formatius
acadèmics i professionals de Catalunya (universitats, hospitals, centres
tecnològics, centres tècnics especialitzats com ara els vinculats al Port de
Barcelona, etc.) amb el Govern català per tal de potenciar Catalunya, i
més concretament Barcelona, com a centre tècnic i formatiu de referència a la zona.
El fet que centenars o milers de futurs professionals mediterranis dels
més diversos camps econòmics i tècnics puguin especialitzar-se a Barcelona ens dotaria d’uns ponts personals immillorables, així com d’una
influència econòmica de Catalunya molt significativa.
9. La Fira de Barcelona hauria d’arribar a acords estratègics amb les
grans ciutats i organitzadors firals de la zona per tal de multiplicar la
presència mútua a salons de gran importància. Així, ciutats com Istanbul, el Caire o Tel-Aviv són centres firals importants dins de la zona euromediterrània, i fins i tot en zones més amplies com Orient Mitjà o
Àsia Central, en diferents segments. Poder garantir una presència oficial
i empresarial en els principals actes de la ribera sud de la Mediterrània, i
creixentment en doble direcció, tindria un notable impacte econòmic i
de coneixement.
De fet, diversos salons sectorials de la Fira de Barcelona tenen com a
zona d’influència i expansió natural i estratègica certs mercats de la Mediterrània. Així, Hostelco, Construmat, Saló Piscina, Alimentaria o el SIL
aposten de forma decidida per mercats com el Marroc, Algèria, Egipte,
Israel o Turquia.
46
Documentos CIDOB, Mediterráneo
Els interessos econòmics catalans a la Mediterrània i l’Orient Mitjà
Conclusions
Si Catalunya, amb una política sistemàtica i coordinada entre el sector
privat i el Govern, aconsegueix realment augmentar i consolidar la seva
presència econòmica a la Mediterrània, convertint-se així en un actor econòmic de referència per a la zona, generarà unes sinergies econòmiques
molt beneficioses per a ambdues parts. En l’actualitat, empreses britàniques, alemanyes, japoneses, suïsses o nord-americanes ja estan utilitzant
la seva presència econòmica aquí per tal d’executar les seves polítiques en
veure Catalunya com a porta natural per a aquesta expansió. I això, de
nou, torna a revalorar Catalunya en l’entorn econòmic mediterrani. És
un cercle que es retroalimenta.
De fet, els sectors serveis aquí esmentats ofereixen unes grans oportunitats de desenvolupament humà, tècnic i econòmic per a qui les vulgui
aprofitar. Són mercats amb dinàmiques possiblement difícils pel que fa
a la manera de fer negocis. Això és perquè es tracta d’un referent cultural diferent respecte a altres zones culturalment més properes, com s’ha
comentat a l’inici d’aquest estudi. No obstant això, és una de les zones
econòmiques on Catalunya gaudeix d’una millor posició per tal de ser
influent i penetrar en tots els nivells: econòmic, polític, social i cultural.
No fer-ho, o al menys no intentar-ho, seria catastròfic per a Catalunya
tenint en compte la situació econòmica i política internacional.
Seria nefast que les empreses catalanes quedessin relegades a purs observadors en aquests mercats tant per a aquestes com per a Catalunya
en termes de competitivitat internacional. Catalunya pot aprofitar, i ha
d’aprofitar, el seu bagatge ampli i divers per tal d’ajudar a desenvolupar
aquests importants països, i fer que les empreses catalanes es beneficiïn
activament del desenvolupament humà i econòmic de la zona.
Número 13, 2008
47
Descargar