Masia Freixa de Terrassa

Masia Freixa de Terrassa
143
Dades bàsiques de l'edifici
Comarca : Vallès Occ¡dental
a
Municipi: Terrassa
Olot
aBergq
Localització: Parc de Sant Jordi, al costat de
la plaça Freixa
i
Argemí.
aSolsono
aVìc
Tipologia: Antiga fàbrica formada per una nau rectangular
Sonto CoLomo
de Fornés
a
amb incorporació posterìor de porxos per dues de les seves
cares, ì d'una torre-m¡rador en un angle.
aN4onreso
Època: Orìgen de
fàbrica: final segle xrx; reforma modernista i transformació en habitatge: 1907-19'10.
la
alguolodo
Autor: Lluís Muncunill i Parellada, arquìtecte.
Ús
primitiri:
0
aMortorell
Fàbrica i habitatge unifamiliar.
Sont FeÌiua
Hospitolet
avilofronco dêl
Ús actual: Conservatori Professional Municipal de Música
Propietat: Ajuntament de Terrassa.
el
lo GeLlrú
Dades bàsiques de la intervenció
Tipus d'intervenció
Restauració de cobertes i de fusteria, pintura de paraments
É
F
exterìors. reposicìó del sòcol de la façana ì instal.lació de calefacció.
Projecte
Autor: Joan Baca i Pericot, årquitecte
Data: 985
'1
Obra
Direcció: Joan Baca i Pericot, arqu¡tecte.
Col.laboradors: Pablo Carbó, arquitecte, i Manuel Adell i Segarra i Santiago Rius, aparelladors.
Empresa constructora: Andrés Ponas Gómez. Terrassa.
Fusteria: Carpinterías San Marcos, Sociedad Cooperativa.
Terrassa.
Electricitat: Electro Acuña, S.A. Terrassa.
Vidrieria: Cristalerías Terrassa. Terrassa.
Instal.lació de calefacció: lsidro Galí, S.A. Terrassa.
Pintura: Aguilera, Societat Cooperativa Limitada Catalana.
Terrassa.
Ceràmica: Ceràmica Natural, S.4., Badalona.
lmpermeabilització
de cobertes: Cemarksa lbérìca, S.A.
Montcada i Reixac.
lmpermeabilització de façanes: Rubson lbèrica, S.A. prat de
Llobregat.
Data: Abrìl 1985-maig '1987.
Inauguració: 6 de maig de 1987
Pressupost: 30.625.917 pessetes, a càrrec de la Diputació
de Barcelona i l'Ajuntament de Terrassa a parts ¡guals.
Estudi històric
Raquel Lacuesta, hìstoriadora de l'art.
Foto: Joan Francés, 14 de juliol de 197g
g1
Masia Freixa de Terrassa
144
Descripció de l'edifici
Notícia històrica
La masia Freixa és el resultat del remodelatge operat en l'ant¡ga fàbrica Freixa l'any 1907, per convertir-la en residència
familiar.
La masia està situada al parc municipal de Sant Jordi, a la
zona oest de la ciutat de Tenassa. Aquest parc havia format
part d'un de més gran que envoltava una antiga fàbrica de
filats, de la qual era propietari l'industrial terrassenc Josep
L'edifici s'aixeca sobre una plataforma rectangular de contorn ondulaî. Consta de planta baixa i d'un cos de planta rectangular sobrealçat per damunt de la coberta, a manera de
cimbori, en el qual s'obre una teoria d'arcs parabòlics que
supoften una coberta de triple ondulació.
Al cantó nord-est hi ha la torre.mirador, que es corona amb
una balustrada de major diàmetre que la torre i una crlpula
generada per un arc parabòlic. S'hi puja a través d'una escala
de cargol.
Tot l'edifici està bastit en una successió d'arcs parabòlics de
tradició gaudiniana que configuren un porxo quasi perimètric
i que donen forma a un ric joc de cobertes arrodonides, la
qual cosa, junt amb la continuìTat del mur blanc, té com a
resultat la perfecta correlació entre construcció i expressió.
A l'extrem nord, el poxo queda interromput per un cos de
galeria adossat a l'edifici. de dues plantes: la planta baixa té
un ritme de finestres en arc rebaixat i la superior repeteix els
arcs parabòlics del cimbori central.
La resta d'obertures formen també arcs parabòlics, amb fusteria molt simple de seccions pr¡smàtiques però d'arestes
arrodonides.
Freixa iArgemí.
L'any 1907, Freixa va decidir de convertir la fàbrica en residència familiar, per a la qual cosa va encarregar a l'arquitecte
Lluís Muncunill el pro.¡ecte de remodelatge de l'edifici.
Lluís Muncunill (Fals 186&Tenassa 1931 , amb títol de 1892),
va realitzar la seva obra fonamentalment a Terrassa, la qual,
estilísticament, va evolucionar des de I'historicisme neoromànic i gòtic a un llenguatge modernista d'inspiració gaudi-
niana, però amb unes aportacions constructives i formals
que el personalitzen. Muncunill és el constructor de la ciutat
de Terrassa per excel.lència; hi va construir prop de vint edificis industrials (entre fàbriques i mag?tzems, com ara la fàbrica Aymerich, Amat iJover o el rn-Jatzem Farnés), edificis
públics (l'Ajuntament de Terrassa i l'Escola lndustrial) i nombroses cases unifamiliars.
La masia Freixa és potser un dels edificis on més es palesa
la influència de Gaudí. Muncunill, sense enderrocar les parets ni la coberta d'encavallades de fusta de la nau fabril, la
revestí amb una estructura d'arcs i voltes parabòlics. L'any
1910 hi afegí un cos de galeria i una torre-mirador al cantó
nord. També va dissenyar i construir les portes exteriors i
interiors ì les finestres, adoptant-h¡ el mateix llenguatge que
havia inspirat l'obra.
Les parets estan arrebossades i pintades de color blanc. Un
sòcol de ceràmica vidriada blanca (realitzat a la fàbrica Pujol i
Bausis, d'Esplugues de Llobregat) que segueix les línies si-
nuoses de la composició general de l'edifici decora les parets internes del poxo.
Les cobertes const¡tue¡xen la part més representativa de la
masia, tant des del punt de vista plàstic com constructiu.
Estan tractades amb un arrebossat de morter barrelat amb
trencadís de vidre que hi proporciona uns reflexos molt particulars, solució semblant a la que ja havia utilitzat Gaudí al
palau Güell de Barcelona uns vint anys abans. La fusteria
exterior està pintada de color verd, la qual cosa destaca de
manera molt característica sobre el blanc lluminós de les façanes.
A l'interior, les portes de fusta envernissades i els detalls
constructius i ornamentals porten l'empremta personal de
Lluís Muncunill, malgrat que alguns espais s'han remodelat
per la nova funció de l'edifici. RL
Façana sud i porro de migdia abans de
la restaurac¡ó. Fotos: Joân Francés, 29
d'abril de 1985.
Detall del porxo i de la tribuna del cantó
oesl, ja restaurats. Foto: Joan Francés,
1 0 de febrer de 1 987.
Cap als anys 50 el conjunt de la masia i el parc, que fins
aleshores havia estat prou apartat de la població, va començar a ser engolit per edificacions de nova planta i d'altura
considerable. El 1958, l'Ajuntament de Terrassa va adquirir
l'edifici i el parc i els va restaurar.
El 4 de juliol de i959 s'obria al públic el nou parc municipal
de Sant Jordi i s'inaugurava la masia com a nova seu de
I'escola municipal de música de Terrassa, la qual havia estat
allotjada d'ençà de la seva creació, el 1 909, fins aleshores en
un edifici modernista de la plaça de Mn. Jacint Verdaguer,
obra també de Muncunill, que va ser enderrocat per construir-hi l'edifici de Coneus. RL
Masia Freixa de Terrassa
Descripció de les obres
L'any 1984, l'Ajuntament de Terrassa va sol.licitar la col.labo.
ració de la Diputació de Barcelona per restaurar la masia, que
començava a presentar deficiències a les cobertes i requeria
una neteja í una p¡ntada generals. Les obres de restauració
es van portar a terme sota la direcció dels serve¡s tècnics de
l'A¡untament de Terrassa, amb el seguiment del Servei.
Els treballs van començar amb la realització de les proves i
assaigs pertinents, previs a qualsevol intervenció. El criteri
general seguit en la restauració va ser reparar les parts malmeses i substituir els elements que estaven deteriorats per
d'altres iguals o similars, sense afegir res de nou a l,obra de
Muncunill.
û
-,t
ilÌr
r\-z/
I \v,/
&ß
¡ \
&
FAçÀNA NORO
FACANA EST
Les obres es van iniciar a la coberta. Es van treure les capes
superiors de morters de les voltes i es van refer els trams i
cornises fets malbé. El tractament nou va consistir en la col-
locació d'un material impermeabilitzant, del tipus (terra-
cemD, una capa de 2 o 3 cm de morter <cempralr amb malla
de vidre <mallatex>, que pogués recollir millor els moviments d'aquestes superfícies, i es va cobrir amb un trencadís de vidre de granulometria 1O/'12, garbellat, que es va incrustar al morter, encara fresc.
Les tasques següents van consistir en la reparació i neteja
dels paraments, per a la qual cosa es van repicar els arrebossats deteriorats i es van tornâr a refer amb morter de calç,
griffit ¡ material plastificant. Després es van enlluir i es van
pintar amb pintura plàstica del tipus <Rubsonr.
Els treballs van comportar també la restauració del sòcol i la
fusteria. Algunes de les peces ceràmiques del sòcol estaven
trencades i es van haver de substituir per unes de noves que
es van reproduir fidelment del model original. Ouant a la fusteria, es van substituir també alguns elements i es van re.
passar balconades, finestres i persianes de llibret, les quals
es van protegir amb pintura plàst¡ca s¡ntètica de color verd,
igual que el que hi havía anteriorment.
FACANA SIJD
ñAÊANA OÊST
A l'interior, els treballs van consistir en la instal.lació d'una
xarxa elèctrica nova i en la neteja i pintada de paraments.
a
a
A l'exterior, a més, es van col.locar projectors d'il.luminació
general per potenciar a la nit la imatge de l'edifici. PCB/RL
a
0
PLANTA BAIXA
PLANÎA PIS
O
N
10
PLANTA PIS
]O
PLANTA PIS
?
Alçats ¡ plantes després de la restauració.
Masia Freixa de Terrassa
146
Porxo de m¡gdia i de l¡evant després de
la restaurac¡ó. Fotos: Joan Francés, 10
de febrer de 1 987.
Entrada principal de l'ed¡fici i cúpula
després de Ia restauració. Foto : Joan
Francés, 1 4 de juliol de 1 987.
Bibliografia
Fnerx¡, Mrnrn: <Lluís Muncunill, constructor de la c¡utat ¡ndustrial>, dins Studlos Pro Afte, núm. 5, 1975.
Fnerxr, MrRrn: <Aproximación a la historia de la arquitectura
en Terrassar, dins Jano Arquitectura, núm. 61 , juny 1978.
SenvE¡ oel P¡rRrvo¡u AnourrEcrÒNrc: Celebració de la restauració de la masia Freixa. Terrassa (Vallès Occidentaf. Diputació de Barcelona, 6 de maig de 1987 (trípt¡c).
L¡cuesr¡, Rnouer, GoruzÁlz, Arurorur: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona, ed. Gili, 1990.
Masía Freixa de Terrassa
lnfo¡mación básica del edificio
Descripción del edificio
Noticia histórica
Descripción de las ob¡as
Comarca : Vallès Occ¡dental.
La masía Freixa es el resultado de la remodelación operada
en la antigua fábrica Freixa en el año 1 907 para convertirla en
residencìa familiar.
La masía está situada en el parque mun¡cipal de Sant Jordi.
en la zona oeste de la ciudad deTerrassa. Este parque había
formado parte de uno más grande que rodeaba una antigua
fábr¡ca de hilados, de la cual era prop¡etar¡o el ¡ndustr¡al tarrasense Josep Freixa i Argemí.
En el año 1984, el Ayuntamiento de Terrassa sol¡citó la colaboración de la Diputación de Barcelona para restaurar la ma-
Municipio: ïerrassa.
Localización: En el Parque de Sant Jordi, al lado de la plaza
Fre¡xa ¡Argemí.
El ed¡ficìo se levanta sobre una plataforma rectangular de
contorno ondulado. Consta de planta baja y de un cuerpo de
planta rectangular sobrealzado por encima de la cub¡erta, a
Tipología: Antigua fábrica formada por una nave rectangular
manera de cimborr¡o, en el cual se abren una teoría de arcos
parabólicos que soportan una cub¡erta de tr¡ple ondulación.
con incorporac¡ón posterjor de porches por dos de sus caras,
y de una torre-mirador en un ángulo.
Época: Origen de la fábrica: final del siglo xrx; reforma modernista y transformación en v¡vienda: 19071910.
En el lado nordeste está la torre-mirâdor, que se corona con
una balaustrada de mayor dÌámetro que la torre, y una cúpula
generada por un arco parabólico. Se sube a ella a través de
una escalera de caracol.
Autor: Lluís Muncunill i Parellada, arqu¡tecto.
Uso primitivo: Fábrica y vivienda un¡fam¡l¡ar.
Todo el edificio está construìdo en una suces¡ón de arcos
parabólicos de tradición gaudiniana que configuran un porche
Uso actual: ConseNatorio Profesional Municipâl de Música.
cas¡ perimétr¡co y que dan forma a un r¡co juego de cubiertas
redondeadâs, lo que, junto con la continuidad del muro blan-
Propiedad: Ayuntamiento de Terrassa.
co, tiene como resultado la perfecta correlación entre construcción y expres¡ón.
Información básica de la intervención
Tipo de intervención
Restauración de cubiertas y de carpinteríâ. p¡ntura de paramentos exteriores, repos¡cìón del zócalo de la fachada e ins-
En el extremo norte, el porche queda interrumpido por un
cuerpo de galería adosado al ed¡ficio, de dos plantas: Ia planta baja t¡eile un ritmo de ventanas en arco rebajado y la supe.
rior repite los arcos paraból¡cos del c¡mborr¡o central.
talación de calefacción.
El resto de los vanos forman también arcos parabólìcos con
carpintería muy simple de secc¡ones prismát¡cas pero de
Proyecto
Autor: Joan Baca Pericot, arquitecto.
Fecha:1985.
aristas redondeadas.
Obra
Dirección: Joan Baca Per¡cot, arquitecto.
Colaboradorcs: Pablo Carbó, arqu¡tecto, y Manuel Adell Segarra y Santiago Rius, aparejadores.
Empresa constructora: Andrés Poras Gómez. Terrassa.
Carpintería: Carp¡nterÍas San Marcos. Sociedad Cooperativa.
Terrassa.
Electricidad: Electro Acuña, S.A. Terrassa.
Cristalería: Cr¡stalerías Terrassa. Terrassa.
Instalación de calefacción: lsidro Galí, S.A. Terrassa.
P¡ntura: Aguilera, Sociedad Cooperativa L¡mìtada Catalana.
Terrassa.
Cerámica: Cerámica Natural, S.A. Badalona.
Las paredes están revocadas y pintadas de color blanco. Un
zócalo de cerámica vidriada blanca (realizado en la fábrìca Pujol i Bausis, de Esplugues de Llobregat) que sigue las líneas
sinuosas de la composÌción general del edificio decora las
paredes ìnternas del porche.
Las cub¡ertas constituyen la parte más representativa de la
masía, tanto desde el punto de v¡sta plásΡco como constructivo. Están lratadas con un revoco de mortero mezclado con
trencadís de v¡drio que proporciona unos reflejos muy particulares, solución parecìda a la que ya había utilìzado Gaudí
en el palacio Güell de Barcelona unos ve¡nte años antes. La
carpintería exterior está p¡ntada de color verde, lo que destaca de manera muy característica sobre el blanco luminoso de
la fachada.
lmpermeabilización de cubiertas: Cemarksa lbérica, S.A.
Montcada ¡ Reixac.
lmpermeabilización de fachadas: Rubson lbérica, S.A. Prat
de Llobregat.
Fecha: Abril 1985-mayo 1987.
lnaugumción: 6 de mayo de 1987.
Presupuesto: 30.625.917 pesetas. a cargo de la Diputac¡ón
de Barcelona y el Ayuntamiento de Terrassa a partes ìguales.
Estudio h¡stór¡co: Raquel Lacuesta, historiadora del ane.
En el interior, las puertas de madera barnizadas y los detalles
construct¡vos y ornamentales llevan el sello personal de Lluís
Muncun¡ll a pesar de que algunos espacios se han remodelado por la nueva función del edif¡c¡o. RL
En el año 1907, Freixa decidió convertir la fábr¡ca en residenc¡a familiar. por lo que encargó al arquilecto Lluís Muncunill
el proyecto de remodelacìón del edificio.
Lluís Muncunill (Ëals, 1868-Terrassa. 193'1. con título de
1892), realizó su obra fundamentalmente en Terrassa, la
cual, estilíst¡camente. evolucionó desde el historicismo neorrománico y gótico a un lenguaje modernista de ìnspiración
gaudiniana, pero con unas aportaciones construct¡vas y formales que le personalizan. Muncuniìl es el constructor de Ia
ciudad de Terrassa por excelencia; allí construyó más de
ve¡nte ed¡f¡cios industriales (entre fábricas y almacenes,
como la fábr¡ca Aymerich, Amat i Jover o el almacén Farnés),
edificios públ¡cos (el Ayuntamiento de Terrassa y la Escuela
lndustrial) y numerosas casas unifamiliares.
La masía Freixa es quìzás uno de los ed¡f¡cios èn los que más
queda patente la ¡nfluencia de Gaudí. Muncunill, sin derribar
las paredes ni la cubierta de armaduras de madera de la nave
fabril, la rev¡stió con una estructura de arcos y bóvedas paraból¡cas. En el año 1910 añadìó un cuerpo de galería y una
torrê.mìrador en el lado norte. También diseñó y construyó
las puertas exteriores e interlores y las ventanas, adoptando
en ellas el mismo lenguaje que había inspirado la obra.
Hacia los años 50 el conjunto de la masía y el parque, que
hasta entonces había estado bastante alejado de la población, comenzó a ser engullido por edìficaciones de nueva
planta y de altura considerable. En 1958, el Ayuntamiento
adquìrió el parque y el edificìo y los restauró.
sía que comenzaba a presentar defìciencìas en las cubiertas
y requería una l¡mp¡eza y p¡ntura generales. Las obras de restaurac¡ón se llevaron a cabo bajo la d¡rección de los servicios
técnicos del Ayuntamìento de Terrassa, con el segu¡m¡ento
del Seruicio.
Los trabajos comenzaron con la realizacìón de las pruebas y
ensayos pertinentes, previos a cualqu¡er ¡ntervención. El cr¡terìo general seguido en la restaurac¡ón fue reparar las partes
deterìoradas y sust¡luir los elementos que estaban estropeados por otros iguales o sim¡lares, sin añadir nada nuevo a la
obra de Muncunill.
Las obras se iniciaron en la cub¡erta. Se quitaron las capas
superiores de morteros de las bóvedas y se rehicieron los
tramos y cornisas estropeados. El tratamiento nuevo consistió en la colocación de un material ìmpèrmeabilìzante, del
lipo terracem, una capa de 2 ó 3 cm de mortero <cempralt
con malla de vidrio <mallatexD, que pudìerã recoger mejor
los movim¡entos de estas superfic¡es, y se cubrìó con trencad/s de vidrio de granulometría I D/1 2, crìbado, que se ¡ncrustó
en el mortero, aún fresco.
Las tareas s¡guientes consist¡emn en la reparac¡ón y limpieza
de los paramentos, para lo que se repicaron los revocos deter¡orados y se volvieron a hacer con mortero de cal, griff¡t y
material plastificante. Después se enlucieron y pintaron con
pintura plástica del tipo (Rubson).
Los trabajos componaron también la restauraciðn del zócalo
y la carpintería. Algunas de las piezas cerámicas del zócalo
estaban rotas y se tuvieron que sustìtu¡r por otras nuevas
que se reprodujeron f¡elmente del original. En cuanto a la
carpintería, se sustituyeron también algunos elementos y se
repasaron balcones, ventanas y persianas de libro, las cuales
El 4 de jul¡o de 1959 se abría de nuevo êl públ¡co el parque
munic¡pal de Sant Jordi y se inauguraba la masía como nueva
sede de la escuela municipal de música de Terrassa, que
había estado alojada desde su creación, en '1909, hasta entonces en un edificio modern¡sta de la plaza de Mn. Jacint
Verdaguer, obra tamb¡én de Muncunill, que fue derribado
para constru¡r en su lugar el edific¡o de Correos. RL
fueron protegidas con p¡ntura plást¡ca s¡ntética de color verde, ìgual al que había anteriormente.
En el interior, los trabajos cons¡st¡eron en la instalac¡ón de
una red eléctr¡ca nueva y en la limpieza y pintura de los paramentos.
En êl exterìor, además, se colocaron proyectores de iluminación general para potenciar de noche la imagen del edificio.
PCB/RL