lá-TEUDEL-MONTSERRATl

HmPiP
O i s s a p t e , 2 7 cié DA-are <íe
Arxy lÜXl.
1886.
KTúwi. 1 3 .
lá-TEUDEL-MONTSERRATl
m:
:Í^\
j|W*!
m
-^ñd^i
^SEt'
-^^V^:
SETMÁMAR3I f i F B l á K BE
10 CREDO DEL CATALANISB.
Un diari de Madrit, órguen deis republicans
possibilistas, ocupantse l'altre dia, molt á la
lleugera, de laja famosa llegenda épica de Mossen Jacinto Verdaguer, «Canigó,» entre altras
plomalladas de polítich niadrileny, deya que
no li feya cap por lo renaxement literari de
Catalunya, perqué aquestas expansions literarias son unas com válvulas per las quals s'esbrava inofensivanient l'esperit regionalistaj
volentdir que mentres nos permetem la h u morada d'escriure en cátala y celebrar poéticas
festas, no tindrá la cosa cap conseqüencia y
nos oblidarém de certas revendicacions. Si'l
redactor del Globo que escrigué agó hagués assistit á la festa que en Ripoll celebrárem lo
diumenge passat, segurament hauría rectificat
bon xicli la sua opinió, y hauría sentit com
dintre del renaxement literari de Catalunya hi
palpita alguna cosa mes que una afieló anacrónica ó la llengua patria.
Realment feya pler d'estarhi allí propetdel
capolat bressol de la nacionalitat catalana!
Apesar del espectacle sempre trist de las ruinas, allí al peu de aquells murs desplombats,
sobre aquells enderrochs en los quals hi ha
piarcada la ignominiosa petja de las passions
humanas, en aquell. temple profanat y que te|iía per volta la del cel, en aquells moments
blava y serena, lo cor afligit se conhortava,
1 esperit mes abatut se revenía, y á moments
tsnt fort era Palé de vida y d'esperansa que allí
^isteriosament se sentía, que nos sembla com
ffÁTAiiWYA.
si repercutís en las parets desoladas aquell crit
de ossa árida! de la visió d'Ezechiel.
N'hem presenciadas ja moltas de festas catalanas; hem assistit á moltíssims actes de
aquestos que se''n diuhen catalanistas: pero no
'n recordem cap, absolutament cap, en que l'esperit genuinament cátala ressurtís ab tanta vivesa y dominas ab tanta forsa. Y es d'advertir
que aquesta impressió fou general en tots
quants allí^s trobavan, desde'l que podem anomenar en cert modo profeta inspirat de la renaxensa catalana. En Marian Aguiló, fins al
mesjovede la colla, que quan s'acostal mes
de Maig somía encara las englantinas floralescas. Ministres de Deu que al altar acompanyavan al venerable Pastor, homens del foro é
hisendats, publicistas y catedrátichs, historiadors y artistas, que de tot bona representació
hi havia en aquell clos de la basílica ripollesa,
tots se sentiren allí mes catalans, y sens cap
esfors d'entussiasme convencional tothom sentí las vibracions de son cor ajustarse perfectament á la nota del mes pur é ingenuo patriotisme. No volem aquí descriure la festa; mes
enllánedonam algunas pinzelladas; aquí volem tan sois ferne notar lo carácter y trauren
consoladoras impressions.
A Ripoll, sens preparado de cap mena, sense acort previ se formula lo verdader credo del
catalanisme. Haviam anat pura y simplement
á fer una ceremonia religiosa per inaugurarlas
obras de restauració del temple, y sens adonarsen, tothom se trobá possehit de grans oSfS^-^v^
tes y mogut per alts y nobles pensamen,ts?,;y-v7*aquesta es per nosaltres la excepcional i(hf)br''-'r¿é^
tancia de la festa del dia de Sant Benet,, Tcit^ .^ ^
hom entengué perfectament la veu que ix- d é í " ^
• "¿¿He
Aimmmtfimí mumMm-mmmijí-<*'
LA VEU DEL MONTSERRAT.
aquellas ruinas, y tot afalagant la esperansa
de veure altra volta i^efet y consagrat á Deu lo
temple de Santa Maria de Ripoll, tothom va
capir lo concepte de una mes alta y mes trascendental restaurado, qual norma y principáis
lineaments veya com marcats en las escantelladas siluetas del arruinat edifici.
«Mes que axecar un nou temple á Deu y tornar un monument á la patria, mes que restituhir á lloch sagrat los restos venerandos deis
inmortals reconquistadors, mes que salvar per
l'art y per l'historia las riquesas inestimables
que hi ha en eixas ruinas, la restaurado de
Ripoll ha de ser com la expressió tangible de
una mes alta restauració; tot nostre intent ha
'de ser y tot nostre esfbrs ha de dirigirse á revivar lo verdader esperit cátala. I'esperit deis
fundadors de aquest Cenobio esperit de fe indomable, de treball constant, de sobrietat varonil, de Ueallat sincera, de patriotisme may
desmentit.»
Axis ó en termes consemblants, parla en lo
calor de sa improvisació loExcm. Sr. Morgades, y cada una de sas páranlas trobava echo y
hermosa consonancia en lo cor escalfat deis
allí presents, y tots veyaní en carácters lluminosos tragada la vía que deu seguir lo C;italanisme, si'l catalanisme lia de significar la salvado de Catalunya.
Y trobant no sois las relacions históricas sino fins certas relacions geográficas de Ripoll
ab la térra hont se parla cátala, exclamava'l
Prelat en un trasport d'entussiasme: «Sia que
la Providencia nos tinga destinat que un dia
tornem á recobrar lo que en mal hora nos fou
arrebátate sia que'ns toqui defensarlo que'ns
queda encara contra enemichs de dins y de fora, sempre s'enten perlas vias legáis, no sois
en ordre al territori, sino en furs y costums....
es pi'egís axecar aquest baluart de nostra fe y
símboT de nostra cónstittifcló civil, que recordantnos sempre lo que fórem y lo que férem,
cobrem novas forsas per ser lo que hem de ser
y per fer lo que devem fer.»
Prenent aquest to la ripollesa festa ¿no's
convertia, preguntam, en un acte molt trascendental, en un verdader acontexement per
Catalunya? Tothom axis ho cómprenla, y l'entussiasme que vessava deis cors de tots dava
eloqüencia á la frase; com los grans entussiasmes solen ab sas ratxas de llum donar las
grans intuicions, no hi havia allí qui no tingues la intuido deis grans ideáis del catalanisme.
Deu sois sab lo que gosárem en aquells moments! Eli coneix las grans mercés que li férem de veure ja realisats en part aquestos
ideáis, ab lo mer fet de veure á un Prelat de la
Iglesia, á un Bisbe cátala, axecar alta ben alta
la bandera del catalanisme sobre las runas del
monument mes típich de la nacionalitat catalana, y convidar á tothom qui porte sanch catalana, no precisament á tornar alsar lo monument de pedra, sino á restaurar la patria! A
tots los que s'engalanan y honran ab lo títol de
catalanistas, y que baix tal denominado forman associacions de propaganda, hauriam
volgut á Ripoll per sentir en aquell lloch doblementsagrat, formular lo verdader Credo del
Catalanisme, y haguessen pogut respondre ab
los secrets batements del cor á la calurosa invitado que'ls dirigí, á ells singularment,-lo
Excm. Sr. Morgades.
Y á tots los catalanistas y á tots los qui forman en agó que''s úmben J'orsas vivas del páys,
hauriam volgut presents a Ripoll, quan á la
tarde, de sobretaula, lo eminent jurisconsult
Excm. Sr. D. Manuel Duran y Bas, prenent
peu d'una frase que'l Bisbe havia dit al malí á
Figlesia, pronuncia ab un foch de plena joventut, una improvisació la mesfelís que ha tingut
en sa fecunda y laboriosa vida. La perorado
del il-lustre defensor del dret cátala, de la qnal
procuraren! dar en lo número vinent una aproximada idea, fou lo complement no sois de
aquella festa, sino del programa que allí s'anava formulant del verdader catalanisme, y ningú ab mes conexement qu'ell ni ab mes autoritat, podía parlar de lo que constituheix la vida social de Catalunya y per tant lo que deu
constituhir la part essenf^-ial del catalanisme y
condició sirte qua non per donar serietat y una
finalitat á la propaganda catalanista.
Ja veuhen nos.tres amichs si motius hi ha
per felicitarse de lo de Ripoll: Deu prospérelo
que tant be comensa.
J. C.
I J O OANIGhO
ESTUDIAT BAIX LO PUNT DE VISTA LITERARI Y DEL
EXCURSIONISME.
(Conclusió.)
Lo cant L'enterro es noble, sentit, religiós y dramátich, la venerable figura d'Oliva's destaca com l'Arch
de Sanl Marli després de la tempesta, entre'ls dos germans, y ránima compungida'l veu marxar devant la
funeral comitiva, com la Santa Creu lias de pau y guia
de llurs accions y passos, allí un sent caminar pausadament aquells guerrers que si soportan lleugers lo pes
de sas armaduras y la fatiga de las Uuytas, ara troban
feixuga la carga d'una flor (Gentil) morta quant tot
just s'obria al sol de las esperansas. Al contemplar
aquell quadro Guífre ferit peí remordimenl clama penitencia y funda un monastir, lo que dona lloch á posar
en boca á'Olioa la tradició deis de Exalada y Cuxá romans d'un metre tan alrevit y original com ben sostingut y armónich.
Una de las planas mes ben acabadas y arrodonidas,
son las del cant Guisla, romans tot ell correcle, impregnat de sentiment y tristesa, de sabor local, de carácter d'época, d'una atmósfera tan plena d'amor y religió, que si'ls ulls no'S cansan de repassarlo, lampoch
los cors de sentirlo.
Oliva es lo cant XI que coin l'anierior es per ell sol
una obra acabada; qui no s'encanta al veurer la creixensa del Monestir de Sant Marti ? al desviar los ulls
d'aqueils versos, sembla havem de teñir devant aquell
movimenl, brugit y animació de las construccions grandiosas, los manobres aixecant fonaments y murs, voltas y campanar, los pedrayres dant la primera vida á
la materia, en plafons, frisos y cornisas, al escultor
brodant ogivas y finestrals y cisellánt capitells y estatuas. Pero aqueix efecte, puja encara mes gran en
l'exacle y precís trasllat que fa, en llurs planas, de la
perlada y monestir de Sania María de Ripoll; la descripció d'aquell arch de triomf del Grislianisme, segons
ell, es un calch, una fotografía arxivada al temps en
que aquella joya anava revestida ab la explendent, detallada y riquíssima túnica que, mes que obra del borne, pareixia teixida en lo coixí d'aquella iglesia per
ángeis y serafins, com modelo de blonda per fer la
mantellina catalana. Aquesta fou la primera fogata encesa per nostra fe, si lo vent de las tempestas revolucionarias va apagarla, resta'l caliu que los ayres d'amor
patri y artístich farán reviure, esvenlant las cendras
per dar pas á la potent flama de la reconslrucció; ja ab
cerlesa, aquellas runas que moral y literariament ha reedificat Verdaguer, gracias al zel d'un digne successor
d'Oliva, las veurem prompte palpable y materialment
reedificadas.
Acaba la llegenda ab La Creu del Canigó, que mes
que cant es un himne continuat; quan, á mon entendrer,
hauria guanyat dantli mes unilat ab l'acció y fonent, podriam dir, aquellas arias en grans chors, puig se fa difícil é la atenció seguir al poeta en sas diferentas voladas. N' obstant, los sentiments de religió y de patria
que l'han dictat, l'hi donan grandiositat y armonía extraordinaria; allí 's troba l'inspiració de Gounod, ab la
magesluositat de Meyerber; la delicadesa y sentiment
de Rafael, ab la genialilat de Miquel Ángel; allí's ven
la liuyta del cel ab l'infern, de la veritat que arriva, ab
la fábula que fuig, l'arbre del paganisme que mor y lo
del cristianisme que íloreix; en fi, las tenebras que s'esvaexen dant pas á la llum, que com altre sol escampa
la Creu, plantada en lo cim del Canigó.
4 Qué deduhirém d'aquestas observacions? primerament que al donar á llum Mossen Jacinto Verdaguer
la última producció de son ingeni, ha fel com las mares ab rúltim fill; l'autor ha Irevallat, ates y mimat ab
carinyo especial sa obra, que alletada per la fe ha crescut ferma y robusta, velllada per l'ángel déla patria.
En ella, ha donat altre prova de un numen, vol y
atreviment poélichs extraordinari; en la part descriptiva y lírica, pedra de toch, segons Hugo Blair, de tot
talent poétich hi ha deixat marca superior á la de mes
bona lley, puig es tal la veritat, senzillés, concisió y
vida que aquella obra ja editada ab tot lo luxo de la
imaginació y fantasía, y enriquida ab magnificas il-lustracions escritas, sembla mes que un Ilibre, un museo
de paisatjes.
4Quíns son los fragments mes superiors? no hi son;
d'aquestos ne trobaféu alguns que de moment vos ho
semblarán perqué os cautivan y arrastran á la admiració y entussiasme; pero venen á ser com los primers
termes d'un quadro, que no perque'l pintor los cuyda y
treballa mes, disminuhexen Tefecte del total; son com
los concertanls d'una ópera que fan batre de mans y
rompre en aclamacions, al costal de las altres pessas,
que per sa senzillés, sentiment é inspiració vos fan
batre lo cor. Aquest mérit lo posseheix l'autor en grau
superlatiu, toca com Homero lo ressort que fa bolHr la
fantasía y com Virgili lo que fa sentir al esperit y enllassantlos com dos corrents eléctricas oposadas, produheix aquells dolls de llum poética qu' encantan y enlluernan.
¿Té detectes la obra? alguns, si tal nom mereixen,
quedan apuntáis y altres que podriam afegirni, com alguna digressió massa desviada del objecliu principal y
alguns tochs dramálichs y fins trájichs que's presentan sobtals per fugir com lo vent, desapareixen com
l'aygua d'un riu en la iumensitat del mar, com lo resplandor d'un aereolito per la grandiosa volla del cel.
En fi, crech que lo Canigó lo firmarian ab orgull los
poetas de mes valúa y renom, desde'ls temps del clasicisme á nostre segle, y que los filis d'aquesl, al veurers potser pelits tremolarían al firmarlo.
Vista la importancia extraordinaria y merescuda del
Canigó, com obra literaria, considerem per breus moments son valer, que no es menos, baix l'objectiu del
Excursionisme.
• .
¿Qué's proposa aquel? tan be com jo ho sabéu vosaltres; seguir de cap á cap la Ierra que'ns ha vist naixer,
estudiar sos usos y costums, repassar sa Uengua, admirar sas bellesas nalurals y artisticas, aplegar tradicions, llegendas, cansons, modismes, etc. estudiar llurs
conslitucions geológicas, fer reviure los recorts hislórichs, arrancar de sas entranyas restos arqueológichs,
y tot axó y encara mes, ferho coneixer per medi de la
memoria, de la revista, del álbum, de la conferencia, de
l'excursió práctica, per ensenyansa de tots, educació de
gustos y desvetllamenl d'interós y afecte per tots los
tresors que'enclou nostra estimada Catalunya. Per demostrar que aixó ho logra Mossen Jacinto d'una manera complerla, agafeu al etzar qualsevol cant de la
llegenda y ne lindreu la prova «fies evident.
Lo Canigó, no es altre cosa que un aplech de memorias escritas en vers; aquestas son filias de diferents
y atrevidas excursions ais punís mes privilegiáis de
nostra térra, per la ma de Deu, de la natura y de la
historia. Tal es lo Pirineu y panoramas que s'adorman
en sas vessants com filis esporuguits pero hermosos,
que reposan en la falda de sos pares gegants.
Qui llegeixi ab atenció aquest Ilibre, pot ben dir que
coneix pam per pam tots los llochs d'acció de la llegenda; qui's propose seguirlos, ho fas.se altra cosa que
posar lo Ilibre sota'l bras com la mes celebrada guia, y
ella vos conduhirá pels camins mes assequibles ais
punís desitjats, donantvos noticia detallada de lo curios,
notable, artístich, tradicional y llegendari dd Uoch que
visiteu.
En lo primer cant estudia y fa reviure los usos, costums y festas populars de nostra térra, ¡ l'aplech y romialje anyal á Termita del Sant Patró de Tencontradal
-y típicas bailadas de la sardana y contrapás; las festas
també's fan, potser ab mes animació y bombo, pero ab
menos sentiment, fervor y entussiasme qu'aquellas, y'ls
balls d'avuy son escarní de lo que foren.
Inclou en son llengualje las páranlas técnicas, ditxos
y modismes propis de cada lloch; que llegeixin los crítichs mes lestaruls de nostra llengua y's convencerán de
sa importancia com á tal y de sa riquesa superior á moltas d'allres. Descriu admirablemenl fins á ferias palpables, las numerosas bellesas de llurs paisatjes^ que's
presentan á nostres ulls com la mes rica col-lecció de
vistas estereoscópicas.
Com entussiasta de l'art, pinta exactament aquellas
joyas amagadas entre opadas de monlanyas, com la
perla entre monlanyas d'aygua; ¡prova'n son, los moT)
neslirs de Sant Marti y Santa María de Ripoll, prime-
ras filas que marcan nostra gloria, primers monüments
(jue pregonan nostras grandesas y primers sepulcres de
noslres héroes.
Quía aplech no fa de Iradicions y Hegendas? las del
Ram Sant Joanench, baixada de Deu á la Malehida,
campana de Sant Guillem, fundado de Perpinyá y monestirs d'Exalada, Cuxá y altres, fan una inmensa toya
qii'escampa sos perfums com l'encens en los allars de
la fe y de la patria.
iQuántas cansons y canls no ha sorpresos i los de
fades, gojes, Flordeneu, Gentil, Oliva, hermitans, monjos y sants, semblan un Irasllat de las passades de rossinyols que s'escoltan en lo cor d'aquellas monlanyas.
Las conslilucions de la Ierra, las ensenya poóticament, pero ab vers fonaments cientifichs y arqueológichs; lals son las de la Malehida y Rosselló.
^Quánts recorls histórichs no aixeca del olvit y presenta ab tota la vida y naturalitat de sos temps, com
los primers crits de guerra y tochs de sometent que ressonaren per las afraus del Canigó'? ¿y quéntas runas
no aixeca de castells, paiaus y monestirs que déstruhiren en Iluyta eterna, la ma del home, las neus y las
tempestas?
. Conegudas estas indicacions, ningú podrá negar la
importancia excursionista de la obra; y per nostra Associació, no sois es útil ó interessant, perqué aten y
destria un per un los variats objectes que's proposa, sino per teñir la ventatje de que sa lectura es fortament
tentadora. Quánts n'hi ha que avans de llegir lo Canigó, sabian solzament qu'era una grandiosa montanya,
posada en mitx del Rosselló y Cerdanya, com la nanga
que uneix aquells cistells de flors: pero avuy que Verdaguer n'ha fet lo lloch escénich de sa llegenda, avuy
que nos l'ha píntat desde'l cel, núvols y boyras que l'hi
fan de bambolinas, á las califas de neu que I'alfombran,
avuy ja volem en alas del desitj per coneixel y trepitjarlo, demá trobarém inacabable lo camí d'arrivarhi y al
serhi voldriam arrelar, com lo centenari roure per rabejarnos en l'explendidés de son espectácle; que ho digan tres de nostres consocis, que no poguentse contenir com l'esparver devant la presa, han volat á visitarlo;
desde sa arrivada no leñen prous sentiments per ferio
sentir, ni prous páranlas per ponderarlo; cor y boca
s'han tancat, per cedir l'expressió á la máquina fotográfica.
Ja veyeu, donchs, que á la munió de dictáis que pregonan arreu, arreu, lo nom de Mossen Jacinto Verdaguer, per las pro vas exposadas devem afegirni un altre,
també ben merescul, lo de Excursionista de cap d'ala.
Be deu teñirlo qui, desafian! perills y obslacles, sens
mes companyía que l'hermosa soledat, sens altres recomenacions que sos desitjos, mes atnevit que las águi'
las que han de reposar en la pujada, s'ha enfilat d'una
volada ais cimals del Pirineu; allí penjá lo niu, sota las
alas de son amor patri y religiós, cová sa obra, que al
sortir á llum com lo sol que fon las neus, ha fos aquellas serras, com altre David d'un colp de ploma ha aterrat aquells Goliats Pirenáichs perqué dos pobles germans que la natura separa, fonguessen en coral y estreta abrassada sas grandesas. ¡ Rosselló y Catalunya! una
es vostra mare, vostra rassa, vostra 1 lengua, historia y
literatura; sígui també un y de tot cor, vostre aplauso,
agrahiment y enhorabona al cantor y excursionista del
Canigó.
Si sortós ó desgraciat som estal en las precedents
declaracions, vosallres, oyenls ó llegidors, tan bon jutges com jo, 'm donaréu lo fallo al coneixer la causa,
raoliu y honra d'aquestas ratllas.—He dil.
Barcelona, 12 Febrer de 1886.
JOAQUIM CABOT Y ROVIRA.
Seccü Literaria.
aWEHXIES ©f^MES»
—OfcOCNSO—
Escolla, Tanimeta
la pena mia,
escóltam y no dormís,
ma dolsa aymia.
Ay si sabies
quanla dolsura guardo
pels que m'estiman!
Lo rossinyol que canta
en l'enramada,
la palmera que's branda
en l'esplanada,
teñen companya;
Jesús no té qui l'aymi
deis que tant ayma.
Gotetes de rosada
plora l'aurora,
les plantes l'afalagan
ab sos aromas:
també jo ploro
y no trobo qui'm dongui
Famor que anyoro.
Tot en la nit callada
dorm y reposa;
no dormo jo que vetllo
junt á ta porta.
Óbrala, aymia,
óbrala al Cor dolcissim
que tant t'eslima.
JosEPH
PALLES.
Valencia, Juny de 1885.
¡IlSrGrI=lA.T!
Per las brancas sal tant y per la molsa,
son cant assaja l'aucellet cantor,
y d'entre tolas sa cansó mes dolsa
dedica á son Criador.
La flor del gral perfum, que suau mou l'ayre
y que estoja en son cálzer rica mel,
envía sas olors, sa dolsa ñayre,
fins á portarla al Cel.
L'onada que en la mar avansa ab fressa
besant mansa las rocas y'l sorral,
agrahida, també á son Deu endressa
son himne marinal.
Tot en lo mon sa gratilul pregona;
mes l'home á qui lo Criador lo feu
racional y semblan! á sa persona,
¡renega fins de Deu!
LLUÍS TINTURÉ ME;RCADER.
LA VEÜ BEL MONTSERRAT.'
CróDlca Beliflosa.
MotiDs de consol.
Ho son certamenl los que resultan d'una simple inspecció del Atlas de las Missions católicas del P. Verner, corretgit y aumentat per Valeria Groffier, que acaba
de publicar la casa editorial Herder de Friburg á Brisgau. En lo Planisferi del Groffier s'hi veu l'estat comparaliu de las Missions católicas en 1822 y en 1885, y
pren la primera fetxa com á terme de comparació perqué en tal any s'instiluhí la Obra francesa que tan admirables resultats ha donat de la Propagado de la fe.
Y per veure com ha benehit Deu l'apostolat católich
en exos anys, basta íicsarse en quatre de las parts del
mon.
Asia.—L'any 1822 no hi havia ai extrem Orient mes
que 12 Biabes assistits de pochs missioners, dos Bisbes á r India, sis á la Xina y quatre á 1' Indo-Xina.
Avuy la península indiana y Tilla de Ceylan contan 26
Arquebisbes y Bisbes y 1200 sacerdots, mentres á la
Xina, á Tlndo-Xina y al Japón un miiió y mitx de fiéis
se agrupan obedienls y devots baix lo bácul pastoral
de 50 Vicaris apostólichs, auxiliats per 1400 missioners
europeus é indígenas.
África.—kns
deis 1822 no's trobava en tot lo continent áfrica ni tan sois un Bisbe, y avuy la infelicíssima térra de Cham está ocupada en tots los punís de sa
inmensa frontera marítima per verdaderas legions de
Apóstüls, y obligada, per dirho axis, á obrir son cruel
é impenetrable cor al infatigable y ardentíssim zel deis
predicadors de la divina páranla. Hi ha actualment establertas en África 16 Prefecturas Apostólicas, 17 V¡cariats y 14 Bisbats, contantshi dos Arquebisbes.
América.—Aquí'ls progressos se poden dir inmensos.
Abans del 1822, los católichs del Canadá estavan reduhits al arquebisbat de Quebec y al Bisbat de Montreal. Cap missatge de la B.ona noca havia penetrat en
las vastas soledats que s' extenen de V illa Vancouver
fins á la badía d'Hudson. Avuy aquella regió está tota
euberta de iglesias y capellas, y 1000 sacerdots á las
ordres de 30 Bisbes reunexen un poblé de dos milions
•le ánimas al entorn de la cátedra de veritat. En la ma*exa época de que parlavam la Iglesia deis Estats Units
no centava mesque una dotzena dediócessis servidas per
ina dotzena de sacerdots cada una. Pero- en lo decurs
oe xexanta tres anys tal ha sigut la crexensa del catoIJcisme en la jove república del Nou Mon, que'l número de católichs es de 8 milions y's contan 77 Bisbes ab
ínes de 7000 sacerdots.
Australia.
En exa gran porció de l'Occeania la proPagació ha sigut verament miraculosa. L'any 1820 un
^ dos missioners desembarcavan d'incógnit en Sidney
y ab prou feynas podían dar algún consol ais pobres
ij^landesos allí deportats per lo gobern inglés. Y avuy
•^'nmens arxipélach occeánich está poblat de predica•íors apostólichs, y las obras católicas florexen per tot
^'gorosas, y.en particular á Australia y Nova Zelanda.
^ aquestas missions de la hora undécima, teñen no
Kienys de 23 Bisbes, y gran número de florexents co'^unitats religiosas, y l'Arquebisbe de Sidney ha sigut
^'timament honrat per Lleó XIII ab la púrpura cardenalicia.
Motius hi ha per consolarse y per alabar á Deu Nos® Senyor que axis fa guanyar á la sua Iglesia ab es••eix lo que desgraciadament ha perdut en los pobles
apostatas de la vella Europa.
Lo diiscurs que'l Sant Pare, seguint la costum esla-
ÍOl
blerta, dirigí ais Predicadors quaresmals de Roma, es
molt comenlat per la prempsa. Lo Papa fa notar a t
vivesa d'estil y energía de concepte la situació actual
del Pontifical, cada día mes intolerable, y retrayentlos
recorts de sa primera joventut senyala la diferencia de
la Roma que ell vegé en 1' any jubilar de 1825 ab la
del any 1886.
Contextant á un qucesiíum ó consulta,, la Sagrada
Penitenciaría de Roma ha respost que 'Is dos dejunis
manats per guanyar lo Sant Jubileu, no es pas necessari ferlos dintre una matexa setmana, com aigú havia suposat; sino que's poden fer ab l'interval de dias
que's vulga.
Está ja en cami cap á Espanya lo venerable sacerdot Don Bosco, fundador deis Salesians. Encara que
no ben restablert del tot de sa última malaltía, ha emprés lo viatge, en lo qual visitará las Casas que'l seu
Institut te á Fransa y á Espanya.
La fetxa del 21 de Mars será sempre mes memorable per los católichs del Cantó del Ticino, (Suissa.) En
tal día fou aprobada per lo poblé ticinés y per una gran
majoría la nova lley ecclesiástica que restituheix á la
Iglesia Católica la sua Ilibertat. Es una bella victoria y
una reparació temps ha suspirada, acabantse las tristas
condicions en que havian posat ais católichs las Jleys
del 1853 y 1855, que eran totalment contrarias a la divina constitució de la Iglesia. Lo intrépit confessor de
la fe, Monsenyor Lachat, que en Basilea oposá tan ferma resistencia ais anomenats vells católichs, ara en
son nou bisbat te la ditxa de veure obtingut un triunfo'l mes complert sobre las passions deis anticlericals
suissos.
A las quexas públicament manifestadas per lo historiador proteslant, Gregoroviu^, sobre'ls treballs de demolido que baix pretext de urbanisació s'están fent
-á Roma, s'hi han de anyadir ara las que consigna en
termes molt agres en un opúscol, ua altre protestan!,
eminent arqueólecb, Hermán Grimm. Reproba altament
lo que s'está realisant en la Ciutat Eterna, que califica
repetidas vegadas de vandaíisme, y diu que tots los
pobles teñen un dret en que Roma no perde son carácter hislórich y artístich.
S'está organisant á Holanda una peregrinaeió ól Valicá per lo vinent mes de Maig. Los peregrina pehsah
estar á Roma del 16 al 24.
—Lo Papa, segons diu la Gaceta de Colonia, ha terminal ja l'arreglo de las relacions de la Iglesia ab lo
nou estat independent del Congo. Conforme al desitx
del rey Leopold, ha d^terminat que'l Primal de Bélgica, r Arquebisbe de Malinas, hi exercesca la jurisdicció ecclesiástica. Las missions del Cardenal Lavigerie,
van desplegantse cada dia ab mes activitát. Lo Seminari áfrica^ recentment instituhit en la Universitat de
Lowaina, prepara'ls sacerdots que deurán ésser investits de las parroquias que s'establirán al Congo.
—Lo célebre compositor Gounod, que dedicá'l seu ültim oratori musical Mors et Vita al Papa Lleó X I I I ,
n'ha fet enviar á Sa Santedat un exemplar raagníficament enquadernat.
-*-í==«8^=*-
ÍIX VEU DEL MONTSERRAT.
im
CURRESPONDENCIX.
Sr. Director de L A V E U DEL MOATSERBAT.
Palma de Mallorca, 25 Mars de 1886.
Molt Sr. meu; Un mes fa que l'hi escribía donanll compte de
successos que per cert res tenían de falaguers, y avuy molt contre'l meu gust n'hi tench que referir d'altres que per desgracia no
heu son mes que aquolls.
En efecte, días vertederament calamitosos per l'agricultura foren el 4, 5 y 6 del present mes, durant els quals el fort vent del
Nort que reina causa grans destrosSos ais olíverars, garroverals
y ametlerars que tant abundan á Mallorca.
F a ja molts de anys que no s'havia vist que una ventada causas tant de danys y que al mateix temps abarcas tanta estensió
de terreno com aquesta que liltimament s'ha deíxat sentir d'una
manera tan intensa.
En lo que va d'any no liem tengut tres días bons no interromputs, ni lia passat .semmana sense plourer, lo que h a retrassat en
gran manera las feynas agrícolas. La gran cantidat d'aigo que
eaigué els días 11 y 12 fou causa de que quedassen estanyats per
, espay d'una porció de días molts camps de diferentas comarcas.
Passant & coses mes alegres sabrá q u e l dia 14 tengué lloch en
es Teatro Principal la reparticíó deis premis del segon Gertánion
celebrat per la Juventut Artística, societat de jovenets, nins en
sa major part, qual oljjecte es cultivar la literatura y las bellas
arts proporcionantse així ratos de agradable dístracció al propi
temps que educan se seva iutel-ligencia y la preparan p e r donar
tal vegada dins breus anys fruits esquisits q-ue sian Uetgitim orguU del pais que'ls ha vist neixer.
Alcansá en aquella Uuita poética el premi de la flor natural D.
Francisco Oasasnovas Mir, que'u feu present á la nina D.* Lluisa
Campaner, filia del apreciable D. Alvaro, conegut en aqueixa ciutat, á qui proclama reina de la festa. Una volta asseguda en el
trono repartí els demés premis que toron otorgats, resultant esser
amb ells agraciáis els Srs. D. Baltasar Salva, amb el segon ordinari; D. Francisco Oasasnovas Mir amb el tercer y octau extraordínaris y D. Maten Gelabert ámb el quart, y D.* María Ignacia
Cortés amb el nové també extraordinaris. Oljtengueren accéssits;
dos, D. Manuel Peña y Gelabert y un solament D. Antoni Font y
Sbert, D. Antoni Barceló, D. J u a n Frontera, D. Bartomeu Barceló, D." Catalina Mesquída y D . Miquel Palmer. Obtengueren
mencions honoríficas; duas, D. Antoni Font y Sbert, y una no mes
D. Baltasar Salva, D. Jaume Pomar y D. Juan Vidal Baquer.
No foren coneguts els noms deis autors de ti-es composícions que
obtengueren accéssits y de duas que foren recompensadas amb
mencions honoríficas els quals, usant del sen dret suplicaren al
j u r a t calificador que no fossen uberts els plechs que'ls contenían.
El tercer premi ordínari no fou adjudicat, com tampoch no ho foren quatre deis extraordinaris y dos que quedaren deserts.
'l'ots els autors foren molt aplandits al ser llegidas las sevas
composícions y a l anar á recuUír sos premis, y la dístingída concurrencia que hi assisti, queda molt complaguda d'aquell acte,
per qual felis éxit es mereixedora la Juventut Artística de la mes
cordial enhorabona.
F a uns quants días que sorti d'aquesta illa ahont ha permanescut una quinzenada per arreglar assnmptos relatius á í'índustria
á que u m b tant d'acert se dedica, l'acreditat fundidor de campa
lias d'aCiueixa ciutat D. Miquel Porcada, qui n'ha foses j a una porció, qite desde els cairtpanat« Jnalloi'quins, epsampan los ,saves
veas armoniosos.
Molts d'anys feya que se parlava de se casi necessítat d'erigir
un altar al Patriarca Sant Joseph en la noslra Catedral, ahont
sois hi estava representat per dos quadros al olí que ocupan en
els altars que están, uns puestos bastants secundaris.
Al final del any 84 se lleva Faltar dit de las ánimas per trasla, darlo á una capella que n'estava sense y se procedí á netejarse
que amb motíu de tal traslado quedava buyda, del referit y cmblanquínat amb que havia estat enlletjida al igual que algunas
altres que encare el conservan, en época que al pareixer no reínava el bon gust.
El dia 19 de Mars del any passat nostro difunt Sr. Bisbe Q. D.
T. benehí se magestuosa escultura del P a t r ó Universal de l'Iglesia, y d'aquélla época ensá se pot d i r que s'ha trebayat sens interrüpció en construhir, decorar y daurar lo retaule, en que havia
-d'estar coUocada juntament a m b las que representan á Sant J a u me y Sante Teresa.
El día 18 próxim passat al eapvespre el M. Iltre. Sr. Vicari Capitular D. Joan Maura, benehí las ditas duas imatges y acte se•guit se cantaren solemnes Completas en honor de Sant Joseph,
-terminadas las quals se canta un Te-Deum per solemnisar l'acte
que acabava de verificarse.
Molt bó es s'efecte que cause en conjunt s ' a l t a r que poch ha se
ha inaugural y que al present es s'únich d'estíl gótích que servéis
p'es culto en la nostre marevellosa Catedral de qual estil es una
prodúcelo tant admirable. Contribueíx en gran manera á fer r e s ,
saltar las obras de r e s t a u r a d o que s'han fet en la capella de que
m'ocup, els magnifichs retxats de ferro que la tancau y que procedents de la capella de Sant Pere feya molts d'anys que estavan
arreconats.
Els artistas d'aquesta ciutat, Sr. Galmés, de qui son obra las
tres imatges á las quals ha saíiut imprimir un aspecte serio y al
mateix temps mistich, y el Sr. Llorens, á carrech de qui ha anat
el dorar y decorar el retaule y'ls retxats, poden estar satisfets del
éxit que han alcansat els seus trebays.
Sens altre particular, se repeteix de vosté Sr. Director S. S. S.
q. b . s. m.
UN
C Á T A L A DE M A L L O R C A .
COMUNICAT.
Sr. Director de LA VEU DEL MONTSERRAT.
Los pares deis joves de la Zona de Vich, redimits per la Empresa Felíp, esperan de la seva bondat se dignará fer estampar en
lo Setmanari de sa digna direcció las segttents rallas, per lo que
li donan ja anticipadas gracias.—La Comissió.
Haventse presentat algún dubte en l'acte de entregar ó presentar
ais joves que habían tractat ab la Empresa Felíp, alarmats los
pares, varem acudir desseguida ab lo Excm. é Il-ln). Sr. Bísbe y
ab lo M. I . Ajuntament perqué en nom nostre y deis filis acudissen á las Autoritats superiors per tornar la tranquilitat á las nostras familias.
Aixis ho varen practicar, poguent la Comís.sió que vá ana á
Barcelona, gracias á las sevas instancias, lograr bon écsit, secundats per lo diputa t á Corts que fou per aquest Districte D. Pere
Bosch y Labrús, lo qual personalment va acompanyar la Comissió al Gobern militar y emplea ab bons resultáis la seva inflnencis. Tampoch no devem olvidar lo molt zel y bona voluntat del
Diputat provincial Sr. Badía, que també acompanyá á la Comissió, poguent la mateixa tornar á la tarde del mateix dia ab la
sati.sfacció complerta, fetaja la aclaració que's desitjava.
Per agó la Comissió en nom deis pares y deis minyons no po-.dem menos que fer pública la nostra gratitut al Excm, é I l - l m . |
Sr. Bísbe, á la M. I. Corporació Municipal, al Sr. D. Pere Bosch*
y Labrús y al Diputat provincial Sr. Badía, per lo gran interés^
y empenyo ab que procuraren tornar la tranquilitat á tantas f*'
mílias, que no olvidarán may mes los favors de tan dignas Auto-'
ritats.—Vich, 27 de Mars de 1886.—LA COMISSIÓ.
CONDÜCCIÓ Á VICH DE LAS ÁYfiüAS DE MONALLOTS,
Societal Fossas y Companyía.—Gerencia.
Aquesta empresa fa á saber al püblich que tan sois man
tindi'á'ls preus que te establerts per la venda y arriendo, *
las sevas ayguas flns lo dia ültiin del pró.xim mes de Jurioll;
per quant le acordat aumentar aqueixos preus passada dil*
fetxa. Vich, 26 de Mars de iSm.—Modest Fossas Pi.
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
(Dia
20 de Mars
de
1886.)
Qnartera." Hectílitre,
Qnartera. Hectálitrí-
P t a s . e s . Ptfis. es.
Xexa
Forment.
Mestall. .
Ségoj. . .
Ordi
Gibada. .
Espelta. .
.
.
.
.
.
13'25
12'50
10'50
9'50
7'25
6' »
5' »
18'64.
17'58.
14'75.
13'35.
10'19.
8'44.
7'04.
Ptas. es.
Blaldomoro
Mili
Fajol
Fabas..
Llegum.
Fasols..
Ciurons.
Corren General.
NACIONAL.
Dexant á part tot lo formiguer de las eleccions, Q
belluga d'una manera realment assombrosa, nos toca *
'm
LA VEU DEL MOMTSERRATdar compte y trasllat d'iin dociiment de verdadera importancia.
Tal es la carta que sobre la conducta de certs periódichs que's diuhen tradicionalistas, lia escrit lo Sr. D. Francisco Navarro Viiloslada, qual represenlació dintre'l partit
carlista es ben notoria, y s'ha significat inés desde la mort
de D. Candi Nocedal.
Dio axis:
—«Senyors Directors de La Fé: Molt senyors meus y
amichs de ma raes dislingida consideració: Periodista de
tota ma vida, calorze ó quinze anys ha que no he publicat ni escrit ni un sol article de poülica; y si avuy me
decidescli á rompre'l silenci, es perqué en conciencia m'hi
crech obligat.
»De poch temps enQá, no tinch perqué ocuitarho, lo senyor duch de Madrit me lia dispensat la insigne honra de
consultarme respecte algunas qüestions que lia resoit públicament,'ab lo tino, prudencia y sabiduría que en ell son habituáis. Ab est motiu, he cregut de mon dever indioarli alguna cosa de las tendencias, á mon parér funesUssimas, que's
van manifeslant en varis periódichs de provincia, per altra
part excel-lenls, respecte deis senyors Bisbes.
»Es possible, es" probable polseí-, que sobre d'aquest gravissim assurnpto recaygue prompte ordre superior que pose
lerme ai conflicte; pero com aquest es cada dia major, y sembla aumentarse fins per momenls, prego encaridament ais
periódichs ais quals aludo que cessen per complet en sa actitut, y ¡i tols los tradicionalistas, que no's presten á ningún
acte que directa ó indirectament tendesca á perturbar la bona armonía, la cega sumissió en que sempre ha viscut la comünió catóiich-monárquica ab la Iglesia, y per consegüent,
ab los successors deis Apóstols.
»AQÓ de retirarse á las trinxeras de la política per sustraures á l'acció episcopal, ademes de ser inútil y fins contraproducenl, implica una especie ó concepte erróneo, qual
es suposar que la política, filia de la moral, no.cau baix
la jurisdicció y magisteri de la Iglesia. La Iglesia es mestra
en l'ordre politich, ab dret y missió per prescriure y seByalar los devers de aquest ordre, y per judicar ais que
en ell prenguen alguna pait. Es cert que á la Iglesia no
pertany la acetó política; pero si la emenyanca y'l judict
respecte deis que exercitan exa acció: y per lo tant respecte deis que en ella prenguen alguna part, encara que
sois sia aoonsellant ó persuadint en la prempsa, que se
obre ó's dexe de obrar de aquest ó aquell modo. No es
possibleevadii-se d'exa jurisdicció y magisteri, y per lo tant
es precís baxar humilment lo cap devanldels niestres de
la veritat, fonament y arrel de tota santa intransigencia.
Si en llúch d'agó, se insinúan censuras ais Prelals, prenent,
l>erdirho axis, la ofensiva, y jiitjant sos documents episcoPals en que ells ensenyan y jutjan ó determinan lo modo
com se proposan juljar, es, en ma hiimil opinió, induptable
que's proceiieix erradament.
Se procedeix aximaleix, n'estich ben segur, contra las
intencions y vehemenifssims desitxs del Senyor duch de
Madi-it. Est excels Príncep que préviament s'adherí á totas
y cada' una de las resoiucions del Concili Vaticá, á sos
Cánons y á son esperit, está desde alashoras sincera, profunda y estretament.adherit al esperit y doctrina de la Sania
Sede. Son programa es avuy la Encíclica Immoríale Dé,
^esde'l principi fins al fi, en totas sas parts, sens llevarli
*>' anyadii'li una sola lletra. Aquest programa es y te que ser
^1 de lots los tradicionalistas, que obrant axl corresponen á la
• constant tradició del partit, y á la lletra y al esperit de
*iuants documents han dat á llum los augustos personatges
que han tingut los drets y la autoritat que avuy le pera
nosaltres'l senyor duch de Madrit.
Prego á vostés, senyors directors que, ab Turgencia possible, se servescan insertar aquestas rallas en Tacreditat periódich que vostés tan dignament dirigeixen, y donantlos
per aquest favor anticipadas gracias, queda son afectíssim y
verdader amich, O- B. S. M.—Francisco Navarro Viiloslada. r>
No hem de ser nosaltres los qui fassem comentaris á tan
important document, que sens dupte portará conseqüencias.
Ais tradicioualistas se'ls ha imposat silenci per ordre supeperior, y veusaquí que'ls fressossos agiladors que, en rebent
algún document pontifici ó episcopal, procuravan á copia de
notas y comentaris y articles de llanlerna mágica, desvirtuar
inmediatament son efecte, ara moxos y quiets retirar los
treballs que tenían á punt per explicar la carta del Sr. Navarro Yilloslada. De manera que una vegada mes se verifica
alió de que, qui no creu á pare y mare, ha de creure á la
pell de cabra.
étúm tU k ÉptmmtU
DE
SANTA MARÍA DE RIPOLL.
LA FESTA INAUGURAL.
No podia comensar millor la obra, y te molta rahó un
colega nostre de Barcelona en dir que'l dia 21 de Mars
de i886, será memorable per Catalunya. Lo senliment
religiós y Tentussiasme patriólich mes que agermanats,
refosos en un sol afecte, feren d'una funció senzilla y
modesta un acte sobremanera imponent.
A las deu del mátí entrava en la vila de Rippli la
comitiva numerosa que acompanyava al Excm! Sr.
Bisbe de Vich, ais acorts de la música y al repich de
las campanas de las iglesias de Sant Pere y de Sant
Eudalt. Tot l'Ajuntament de Ripoll, presídit per son
Alcalde D. Antoni Ginesta, lo Rnt. Clero, la Junta local y las personas mes visibles surtiren á la estació á
rebre y cumplimentar al Prelat; y en los carrers se
notava ja extraordinaria animacíó, veyenlse en los
grupos del poblé vermellejar la ayrosa barretina que,
desterrada de las Ierras baxas, se refugia á la montan ya.
Sens perdre temps tothom se reuní á la Parroquial
de Sant Pere, ahont s'organisá la processó, que eslava
ordenada en la següenl forma: Primer las banderas de
las confrarias, venian luego los noys de las escolas pública's, parliculars ab atxa y los congregants de la Sanch
ab sa negra vesta de penitencia, que acompanyavan la
severa imatge del Sant Cristo que prodigiosament fou
salvada del incendi. Entre'ls portaiits de la imatge hi
havia en Lluís Pigrau, un deis tres que l'any 35 entraren en la incendiada basílica y tragueren materialment
del foch lo Sant Cristo.
Després deis congregants venian las comissions do
104
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
Barcelona, Gerona y Vich, y la Junta de Ripoll, essent
cosa imponent lo veure aquella lant dislingida repre> sentació de lleals y entussiastas patriéis fent com guardia d'honor, ab sos blandons en las mans, á las venerandas despullas del Comte Jofre '1 Pelos y de son fill
l'Abat Rodulf, que eran portadas en senzillas urnas
adornadas ab l'escut de Catalunya y la inscripció ab
lletras dauradas: Ossa Wifredi—Ossa
Rodulphi.
Un chor de cantors dirigit per lo intel-ligent professor de Vich, D. Ventura Casanovas, cantava alternativament ab lo Clero, y sois ab lo palétich acompanyament de fagot, lo salm Miserere, y oficia va de preste
revestit de pontifical lo Excm. Sr. Bisbe, assistit deis
SS. Ganonges Collell y Vilarrasa y del Regent de Ripoll. Enlre'l Clero cridavan l'atencíó dos monjes de
Montserrat, figuranthi ademes un religiós dominico,
provincial.de Filipinas, un pare jesuíta y '1 R. P. Eduardo Llanas, de las Escolas Pías y l'arxipreste de Sant
Joan ab hábits canonicals. Detrás venia la Corporació
municipal.
Seguits los principáis carrers de la vila, entra la processóen la gran ñau central del arruinat Monastir, y
col-Iocantse las Autoritats y convidáis en ios dos brassosdel creuher, únicas parts del temple cubertas ab sólida volta^ part antiga y part restaurada, puja al altar
lo Prelat y comensá en mitx de aquell poblé commogut y silencios lo Sant Sacrifici de la Missa. Sobre la
credenza, y ressaltant de un fondo de cortinatge morat,
flordelisat de plata, s'hi veya lo Sant Cristo de la Sanch,
y en lo eos superior, formal per un gran dosser, l'imatge de Sant Benet, grandiosa estatua que's venerava en
la Catedral de Vich en lo altar que avuy es de la Mare
de Deu de Montserrat. Un quadret senzill posat en la
primera grada de la credenza recordava l'antiga imatge
de la Madona deis Comtes de Barcelona, Santa Maria
de Ripoll. Á cada costal del altar, qual mesa era soslinguda per duas monumentals claus de la volta gótica, estavan posadas las dessusditas urnas cinerarias
sobre un pedestal artísticament formal per fragmenls
de columnas y antichs capitells. L'efecte total tenia la
sublimitat de la senzillés, y mereix una especial felicitació lo artista D. Joaquim Nolla, que dirigí, y en part
executá, tan entesa decorado.
Mentres la celebrado de la Missa, la capella de müsichs y cantors omplia de accents religiosos que entravan
al ánima aquell desolal recinle, cantant alguns verséis
del Miserere, ans de la consagració los tres primers de
penediment y després los últims d' esperansa y consolado : Benignefac
ut cediftcentur muri Jerusalem!
La emoció s' anava apoderant deis ánimos y tothom
comprenia que era solemne aquella hora; y mes que
ningú emocional eslava lo Sr. Bisbe que, terminada la
Missa, s'assentá en mitx del presbiteri sobre 'Is restes
del mosáich del sigle XI, y ab paraula forta pero trémula
per la vehemencia del sentiment, feu en llengua catalana que allí mes que en cap altre lloch s' imposava, com
diguó S. E. L, un breu y eloqíientis^m discurs que sentim en 1' ánima no fos al inslant taquigrafiat perqué tot
Catalunya poguós conexer y assabí)rir los conceples
profundos y las frases enérgicas de tan inspirada peroració. A molts deis circunslants los fou difícil reprimir
J'entussiasme que esclatava impetuós, y molls ulls vegérem humitejals de llégrimas, (juan lo ánimos Prelat,
recordant que no havia de llansar los anatemas de sa
indignació sobre'l crim que anavam á reparar, qiían
acabava de derramarse en saludable expiació, en lo incruent sacrifici, la sanch qu'esborra los pecats del mon
y Jesús Crucificat se'ns mostrava ab los brassos oberts,
manifesté lo que significava en exos temps de angoixa
y de convulsions sociéls la restauració d'un Monastir
com lo de Ripoll, d'un monument que simbolisa l'esfors gegantesch de un poblé per rompre'I joa del ene-
mich de sa religió y de sa patria. Oportunament relragué alguns passHlges biblichs per probar la importancia
que te'l temple en la vida religiosa deis pobles y,las benediccions que'l Senyor vincula en las casas que l'home
consagra á son culto, y fent alusió á la obra de destrucció que actuaiment s'eslá consumant á Roma en odi
al calolicisme, pondera l'empenyo que ha de posar tot
bon caíala en dar aquest gran_exemple de fe y de virilitat reedificant la basílica de son predecessor Oliva. Un
deule de gratitut envers Deu y un deule de gralitut envers la patria, diguó en resumen, nos obligan á tots á
restaurar aquell temple en que per mil anys se dona
gloria á Deu y se honra á la excelsa Reyna de ceis y
térra, y que á la vegada fou com l'arca Santa de las
nostras tradicions y panteó deis gloriosos y esforsats
fundadors de la noslra nacionalitat.
No es possible descriure l'efecte de aquell momonl;
lo cel seré y l'atmósfera tranquila nos portavan ja alens
primaverals; la veu del Pastor ressonant en aquells
murs quartejats semblava lalment un crit de resurrecció,
y al contemplar los grupos de nobles y simpáticas fesomías que rodejavan al Prelat de la Seu Ausetana; al
veure aquell estol de valiosos representants de la causa catalana, un s'oblidava casi del espectacle de desolado del temple arruinat, y en esperil se contemplavan
ja los pilans axecats y las vollas passadas, y 's veya
de nou soplujarse en son anlich casal reslaurat á la
gent catalana. Y si á Deu plau agó será; quan lo Excm.
Sr. Morgades, després de donada la benedicció, declara inauguradas las obras, tothom se dona per convidat
per las festas milenarias del any 1888.
Se torna alashoras á ordenar la processó que, surtint
per lo portal major, entra al precios claustre, y al arribar al indret hont estavan las sepulturas deis Com-»
tes, que es l'ala del Nort y la que sufrí total ruina, se
canta una absolta solemne, que be merexian aqueix sufragi y aquexa recordaRsa aquells héroes de la Reconquista, quals cendras per bona sort s'han pogut salvar.
Los escolanets, de cota vermella y garnatxa, tornaren á carregarse las urnas que durant l'absolta havian posat allá al peu mateix deis fragmenls que restan
de la lápida del brau Tallaferro, y la processó acaba
de desfilar per entre aquella primorosa columnata, y
sortí per la porta de la Curia del Vicarial, avuy Casa
Consistorial, rompent á tocar ayres de festa las duas
coblas de música que eslavan en la gran plassa previngudas, unint sos jubilosos accents ab lo so de las
campanas que á tola tesa repicavan.
Los sacerdots cantaren VAve Maris Stella y l'hymne de Confessors no Pontífices en honor de Sant Benet,
y de regrés á la iglesia de Sant í ^ i « se canté la antífona y orado del Príncep deis Apóstols, terminant axis
la religiosa ceremonia. La comitiva oficial passá alashoras é la gran sala del Col-legi del Carme, ahont se
serví'l diñar ofert per lo Sr. Bisbe, y del qual ne farém
párrafo especial un altre dia.
Durant la funció de Ripoll varis aficionáis tragueren
vistas fotográficas de diferents indrets, y alguna que
n'ha arribat ja á nostras mans reproduheix molí be la
perspectiva del ábside en lo moment de la celebr^ió de
la Missa. La casa Montaner y Simón hi envié un jove
dibuxant, lo Sr. Fortuny, que, á mes de varis croquis,
ha tret un magnifich dibuix de la famosa portada.
Lo foto-grabat en que's reproduhirá estem segurs ha
de cridar molt la atenció del públich. La Ilustrado
Catalana dedicará també algunas de sas planas il-lustradas á tan interessant festa.
Imprempta de R. Anglada.—1886.