FONT NOVA 19050219 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
CAMPRODON
SUSORIPCIÓMi
PeriódtéSíJliistrado defensor de los interèses de Camprodon y deldistiito
REDACCl6W'TjÍMrNISTRACr^^
Niím·ro SU9U0 1& ctobiíaoa
Anuncies y comunicndos à preciós couven-»
cionales.
, ,
•
No sé deviielvon origiíiales
'
ll.iH'i'n
m- DE, FEBBKRO DE 1905
ANO II
g'l mi ^·^n
Núm 26
FÀBRICA D£ QASEOSAS M i B E S Y ÜORCHATAS ,
Jopoe
i íïJ'
^ Anguera í
ha abierto su CQnsultorio en Ja calle de t^aférieia 20 bis
i
EspeciaJidaden Besupanes
ValenGía, Camprodon
o|(# édre de la dinamita... y... nio se En }ugm ée, mihïhvM c&a un banqitete el U deí FeUrem, \m repartida
afitiísrdè ïhfe dííl a-^ünto.
;., ,^lg|>fi^· yaiíée!aM^<)d!0:::ctó' dl ;íin·^€^r^.
rp <i<f,jà$ ííííjptl^rifaiè? | E i (|U,Q tíon el fra- güro estaran especíiado cada a|vo can
Conste qué tót»iï#tïíbï*é^'4^àr^ en cksiçl'atii'ïíi^íí^ftA*^
^' *'^ Memmto* yamayor interéadiclia, para eíloa memM-^
la lista de sòc']ò^^S"t^í^^ïí^ -Casino ó sedèsfeóSfó* itó'^u'fídfértlfé la Pre-nsà rablefecha. 1
jAsi es conoQse lograrà que la el ase
Círculo políticò^frt<ílli»isfe;tlüje éste he- séHà çòn,|#:Sjatt^í^étita^ burlas dirícho, tan sencülo, frt:oçí#feè^i^fÍf· Igí una gidaís aj ;4jt?mò poliçiàl 4,Yà'no queda pudiente pierda miedo al Coco/ ,
espècie de satisf^gii^ióitís (gi^f®|^i v^pn espicfò'eh susiííòlufhh^ (líénas mu« *
ello quisiera deí^ostipar:^ lais .genï^ chals veces de toritéfÍ8:s),p^ràídecir un
Vov ün &Vdínguè se ha di^mdo \isiis.r
que al permaneoéri^fcgadocf^lP Campo dia^|| 'jí.jotro también, que i^I "hecho, esta
comarca.
político, me m·dü.iévig^^^/fMilú'i·ífn pe- no íliií<|^^qb£dar.' irapüriè? |E's que no
cado de gitamria, y por lo .talíl©f^|òj un hay q ^ i ^ s&·^i#!^ k p^Jir al'gobièr- . Hasta la fecha no conocíamos màs
flençms que los que las ninas casaderas
super-hombre y..^. (iHi*&. .hail ;enfen^idorio deje ceaàfttóè: i" £Mo?i^Í^^^iímdàreÍ
^l^acían
para-atrapar algun galàn denVds.? è,No? Ni es fà^i»; porqúe ni yo coh ífisigrias de^èíóridàdV por intpff(fsd^ però ahora... lo que es abora, pomismo me entierideKÍ;r'fïí-í'
decir que ese amj^o del farmaTa *féra;rt'f,Vd:S; ;^«íd!ftty; éf ni) queda demoís
Quise decir con etlo/'qéie río pienso
céu.ilGOpe^di· Providencia del médiço sin
en nd en cuestiones políticas, però que imt)ü ilei^(c6sà 4M vóf é1í*é|éndo) 4^^ cUentes, nós hn cojido todo el cuerpo,
como cada quisquetengo mis simpatías- beràs^esu dèscubfimiento à l à pi^ra ^con la agravante de que ha pasado
por uno il,atror^e fos diférentes^iwrfos cafeuàlidad y no à ningun tral^ajo po-^ para entrar en él, por, íil bolsillo del
que hechan sobre bus-ítorabrosía"pe- licfaco.f'
"•^^''í^';^..,
:v:, ,•, chaleco, en dónde no ha dejado ni
sada y difícil tarea de hacernÒs felices , El deècubrir j)ísí<is p#t*'niecíiò del tor- lírisí de las pocas perras-chicas de que
siempre, launquè nunea loconsi^üen! liiéntò ft'acasó en vista del grito de érgimos poseedores.
y que mis simpatías fnaturalmerite! índígnatjt|$·p que^lanzaí^òh las riaciose las lleva tódo lo' què se?i-'tiàcia el rieèçivilïéadas, y por lo lànto, se les " i jVaya con el to^oíjf/D. SIMÓN y qüé
T a ^ S t - ^ p a o ^ Z O nos ha arreado!
Progreso. ;
• -^
restè à nuestras autoridades, el ^nko jH^sta la fecha presente yo he podijClaroesque no sé si es progre- rpédio d(| probar sus talentóè' y persb^urlar su vigilància, peroya veràn
saró nó, el viajar en tm tramia qtie ^itiàciï^sí íK)Ucia(?afe.· Como quiera que do
me pesca!
atropella à las ^entesv pera yo como no es fàcil se. atreyan à fefétir la metíe, Vds-Y siCon^9
es
así,
ya pueden mis lectores
por ahora voy muy àjai gusto en ély téndremos que pedir por favor à la cantar victòria,
pues por lo ménos en
aún no me ha airopelladó'Xi^^ quiera Dio^Europa (|íaciviiizada, éntendàtnanos!)
dos
semanitas,
se
veràn libres de rais
que tal sficeda) me resulta m|Uy i>rÉyre- qüe deje é. tiuestros hotobres de ór- latas.
sivo y muy clòmodo.
den aplicar undiS estaquillas y algo màs,
ÍYo ya sé quién se alegrarà!
Lo que yano me resulta tan adelàn- con el fín dé' \«er si pueden quedar
* •
tado, es que las gentes prògresentah- bien ante la opínién. '
' '
iPor fín, el Gobierno ruso se decito", que al otro dia de una hecatombe
jCómo hay Dios, que èstamos bién!
diéià dejar en Hbertad al cèlebre nocomo la de la callé de FerhaWao, c'iérren sus ojos à las làgrimas, sus es'píNo sé qéé agpu'pactòn republicana veiísta Màximo Gorkí, con lo cual
ritus de Jüsticia hà'cia el degcu^bri- ha sid(:^, pero/sea-'lai ftié- sea, merece sienta un mal preceéente, pues los
miento del criminal, y su olfato al Ml (pètrabienes por su eoàdiaetai
ótros sediciosos no tienen ninguna
;-„:'j.!·iiii,;-!íi
«;; / f i : , . ' ï f - . · ï '
' •-•....•
••
tn<S'?'
'''f
••'• I-:.'
:•'•
• ;*•!*.''••:•"•«''•
•
.'
..
.
,.
;;,
2
culpa de revelarse contra la tirania...
y no saber escribir novelas.
Yo creo, que el Gobierno, para satisfacer al mundo intelecíual que pidió su indulto, debia dejar libre al
novelista... y castigar severamente al
sedicioso, que en momentos de verdader'o peligro para su pàtria, se revelà^
contra quien asume la tremenda responsabiliíiad del undimiento de lodo
un Impèrio.
jEso àntes ó después de la guerra,,
no en íos actuales momentos!
LA FONT-NOVA
—<iDe qué 's tracta?
—De saber si'l frare que hudit la misa, en
altre temps ha sigut general del exèrcit fran''c|s.
-r-Me sembla q i ' us enganyeu.
—^Coneixeu, potse l'historia d'aquest home?
—De verietat, no, perquè nosaltres no *D8
preocupem dels nostres companys sinó per
lo que son, may per lo que han estat. Un
frare lio tó passat ni futur, siuo present.
—Seria, donohs, una indiscreció tractar de
aclarir aquest dupte?
—No, y si hi teniu interès, y ell vol satisfer
vostra curiositat; podreu parlarli desseguida.
• *
—Si ho permeteu, vos n' estaré agrahit.
Echegaray ha estrenado un drama
Manà 'I prior comparèixer à sa ceUla al
con gran éxito!
frare de referència, que 's presentà als pochs
Empiezo.à ver en ello algo asi como moments.
eltràgaladií teatro catalàn que hasta —Escolteu, va dirli aquest; lo senyor diu
hoy haeía el gasto en la Capital de Es- que us coneix.
pana.
—^A mi?
^Vendrà el rompimiento*?
-Si; vos erau general de las trepis francesas.
jQuién sabé! jAlli duran tan poco
—Efectivament.
las cósas.'...
—Jo u.s he vist al dovantd' una divisió de
retorn de la guerra.
E. GÜILLOT.
—De la Crimea.
—Just. Entràreu à Montpellier en mitj de
las ovacions populars. Ho recordo com si haNo fa molts anys UQ metje bon xich aficio- gués sigut ahir.
—Veniam, con vos he dit, de Crimea. Cuan
nat al nostre renaixament català, j que morí
encara jove, explicava en agradable y amisto- I' assalt de le torre de iíelacoff, jo manava la
sa tertúlia la segtlent bonica é històrica anèc- 'tercera divisió que debía intentar dominaria.
dota, com k rasgo del hermíVs patriotisme que iiLaprimera y la segona havlan. caygut semse sobreposa ab mes profons sentinleots liitiins. brant lo voltant de cadavres, y trossos d'armas,
—Per deber del meu carrech de metj«^ al- y 'Is cossos de nostres braujs soldats iormavan
guns dias de la setmaTravisitava als frares dü «C(Un un mnro qu€b debía-íafiUUEnos I* ^aíia|T
Montalegre, íloo anomenat la Conreria, situat ila. ) ^ \ manarme 'I,general en gefe que ab mos
mes arautít dé Fransa, desd' ahont se disfruta valents soldats francesos donés la embestida,
d' un paisatje éxpléndit, puig se dominia lo qii'era la qusdevia decidir de ja victorià, me
oalmós j blavench Mediterrani, corejat per la, iposi al devaut de mos batallons, jurant, alagames joliva de las oostas per una banda y per jfar la bandera, que si eixia ab vida del assalt
1' altra las senaladas que guardan lo Mont- deixfiria mos honors militars per 1' hàbit de
serrat y M Montseny y llà de llà los alts tu- frare. Avansarem ab 1' afany d* alcansar la
roDs dels Pirineus, servint de fondo que tan- honra d' aquella sangrienta jornada; 1' encontre fpu terrible: los que embastlam y'ls que
ca la regió catalana.
Després de la obligada visita, que ben poc 'ns aturavan queyan barrejats oonfonjóiieiit la
me donava que fer, per lo sanas que .son aque- nostre sanch, que ab sa humitat «alenta 'ns
Has alturas portanthi las brisas de terra las retornava ab lo dolor delas feridas la serenitat
fluyras dels boscos y '1 lleveig del mar las de judici qiie 'ns feya compendre erara tots à
saUtrosas emanacions de las oiias, ola missa, la fiindividuos de la humanitat, olvidantnos
avaus de retornar à la capital, celebrada per dels rencors de la rassa que 'ns destcuhian.
Caigui ferit perdent lo mon de vista, haventme
un dels relligiosos de la comunitat.
sostingut lo coratje fins à haver clavat en lo
Un dia va impresionarme la persona del
cim de la torre la bandera imperial tricolor.
celebrant. Sa figura, sa fesonomía y sos mpviCurat de mas feridas y acabada la guerra, torments me despertareu lo recort d'altres temps,
narem las Uegións franoesas à la pàtria y al
sens poguer de prompte fixar cóm y ahónt
entrar à Montpellier cuberts de glòria y de
havia vist aquell home; sortint del convent en
sanch y llot de las terras vensudas, un enviat
direcció àBarcelona, preocupat ab endevinar
del Emperador me feu entrega de la oreu de la
la relació quo ab mas memorias tenia aquell
llegió d' honor. En «q"®^^ moment se m' acosfrare.
tà un pobre vell y vih un crit del fons de son
Coordinant fetxas y refent escenas, casi es- ànima va pregiUatarme:
mortuhidas en mon pensamen, anà prenent us
—^Y'I meu fill?
de forma un recort de quan estava d' estudiant
—I Vostre flllí cóm se deya?
en un col-legi de Montpellier.
Me digué son nev) y jo alsant lo bras vaig
A impuls de la curiositat, vaig tornar altre
volta al convent, entrant, per la llibertat qüe signarli '1 cel.
Sos ulls 8* ajcrasaren per lo plor, y de repent,
hi tenia y sens cap obstacle, en la colda del
refentse, esclatà ab veu forta:
prior.
—IVlsca la Fransa!
—Dispenseu si us molesto, vaig dirli; però ja
^^Ho recordo. Vaig sentirho.
era bou tros lluny d'aquí cuan unapreocupap
ció que me 'n duya, se m' ha desfet, y torno
—AUavors, girantme al que'm duy$4 preperquè m'acabeu de confirmar lo que no dupto mi de ma victorià li digui: Torneuho al Empeen cert.
rador, y junt ab la oreu, que li agraheixo, li
IVISCA LA FÍ^ANSAI
entrego ma faixa de general. Digueuli que al
retornarli, no es per despreoi, sinó pera oumplir un jurament sagrat. Y d' allavors, m' he
dedicat al servey de Deu, pera demanarli *l.
perdó de tans horrors com cometen los h o mens destruhínt las hermosas obras que 'ns
inspirà pera gosarlas en lo goig de la pau.
Profundament emocionat, deya lo nostre
amich, vaig estrènyer la ma d' aquell home
que desprecià los afalachs de la glòria dO laa
armas per la quietut de la humil oelda d' ua
convent.
SIMÓN ALSINA T CLOS
(De «L' aureneta»)
-<•>-
jQue hermosa quan dorm...!
sa Orarà riallera.
la mes encisera,
que alegra mon cor;
es joya que guardo,
dintre d' ell tancada,
oom perla sagrada,
com un gran tressor.
,jPer res la cambiaría...!
la dicha qüe sento,
quant yo la contemplo,
mirantla extasiat,
me sembla nn àngel,
^
que ab goig y veaturu,
me porta, segura
la felicitat.
. iSomriu aíormvla...!
sos llavis se m oh nen
y aj riure's conmouhen .
llensantan sospir;
iqui sap que somia...!
;. .jà$i ioh! si podia
M entrar dms Son pat.
' |Si podia yo entrari...!
que oosas sabria...
tot ho buscaria
per estarue segur;
si hi ha algou altre,
que son oor estima
y ami m' escatima
mon gran amor pur.
|No potser que siga..-!
de segur soinía,
que jo ab al^ría
li faig un petó
y dorm oom criatura,
perquè està segura
^ue jo ja li guardo,
el meu gran amor.
J. PBLLICER CIVIT
G-ULexu-to
Cosas de noys.
—Se tFoba à casa la teva mamà?
—No, senyor; ha sortit.
—^Y no sabs quan tornarà?
—Això si que no m* ho ha dit pas.
Esperis una migueta, vaig a preguntarli. .
LA FONT^mVÀ.
INiotieias
EI sorteo de mozos para el próximo reeeraplazo efectuaio ej dymiflig;o próximo pasado,
dió el' resultado síguientè:
Son miiohísímas las personas que han debido pagar tributo à la ehférmedad reinànte,
siendo raras las familias que no tengan algun
individuo obligado à guardar cama. Afortunadamente, por ahora la enfermèdad Se presenta de caràcter benigno.
Unos veciqos de esta; villa tuvieron la
N.° 1 Fraücisco Peràls TOràllas.
ocurrència de condonarà un pobre felino à
'>^ 2 Jaan Vila Molas.
que velarà uu farcido dè cerJo, BQOerràndoio
» 3 Joaquin Sau Santaló.
en una despensa, PaHada la hora reglumenta» 4 Jaime Surribas Pascal.
ría, nuestros vecinos se olvidarOTi- de relevar
)) 5 Ricardo Dufàn Sangenís.
el gato de la pesada guardià, y quedando
» 6 Francisco. Pujol Bertran.
dormido el centitíeltf, entraren los raiones y
> 7 José Posas Serradell. ^
causaren gi-aü destrozo èn los etabutídos me•> 8 ])elfin Molas Carrera.
nores, respétando/sin embargo, las piezas
» 9 Jacinto Grataoós Giral
grandesy sin 4uda pgr no oompreiÉieter dema» 10 Antonio Claret Coiíia!
siado al mostachudo guardià.
» 11 Ricardo Surroca Duran.
» 12 Juan Saqués Noguer.
Acariciéndose dos niujeres en ja calle de
)) 13 José Guillaumes Juncà.
fCantallopg, una deellas salto à tomar un ba» 14 Juau Blanch Carrera.
ifio en-la acequia-què cirpula;©n parte al lado
> 15 Pedró Pagès Pujol.
de dicha calle, y sin màs conseojuencius que
» 16 Bartolomé Vidal Planella.
el su^to y el remojón consiguierites, gracias à
» 17 José Solà Casàdesiís. los auxilies que le prestaroa unc^ vecinos.
» 18 José Casals y Casals.
. La Gaceta ha publicado el Decreto para
» 19 rranc|8CQyila.noya Banquet.
fquei
el dia 12 de Marzo se efectue la elÍBociÓin
» 20 IldeíònsòBrüsi Puig.
i dè'Diputades provinoiales; però, lio debierido
.» 21 Francisco 8uriaa(>h;Burrat
jreuQvar^e màs qiue jl^ mitad de,la Diputación
> 22 Vicente,Casals íexidor.
'y,h^biéJ(idpseef6Ctüà(Í0|la última elçcción en
» 23 Seoundiao Montès Ponò.
» 24 Paladio Soler Morèt,
el paítipío de P,\^igÇ!ijrdà,-dicho Decreto no re» »5 JMÓ Oliva "ÇMa-dú.
za. para esta, comarca..
. . .
» 26 Pedró Çíiríiií'Clíiret.
Con el t'ítàlò'de «Màrílíada» ntiestro colà» 27 LuisMayà Serrat.
borador
D. José Domènech Rouret està escri> 28 Juan Puigmal Sau,
J bLendo,un drama líííço en uu aoto, (letra y
» 29 Venancio Prat Vilïipgva, 1 ^
l'nílisica
nrigin«il) dedicïído ^ D. Eduardo Gui» 30Pédro'Feííu Rodà. '•
> 31 Pranoísco Bonada Morer. ' **' '" ' Jlot·vy.'iwyó estreno'Se VériÚoarà el próximo
vérano' en el Teatro que el primero "posee" 'en
» 32 Isidro Iglesias Surroca.
, su torre de Olot.
Se ha inaugurado la dohle via del primer
trozo de ferrocarril que ha habido en Espaíía,
de Barcelona à Mataró, construida la primera
en el ano 1848.
La íunción teatral anunciada para el u l t i mo dotningo, tuvo què luspenderse por enfer-medad-de algunes de la t^mpanía.
El dia 1.° de lÉwzo piffilkimo debcn con'«entrarse en las çabeuel^as ai las cajas de recluta para su deatiuo à ouèi'po, las tres quin—
tas partes de los y^clutas q«fe quedan en cajja
del reemplazo de 1903 y la j^rimera quintí^
parte del de 1904.
Los 425 reclutas <|ue corroi^onden à la zor
na de Gerona seran deslinaddi 4 los sigüientes
cuerpos:
Al regimiento infanteria d« Vergara, n ú mero 57, 270.—ídem de oaballería de Santiago, número 9, 80.—NoVèoo regimienta
montado de artilleria, 14.—|*Hmer idem artilleria de montana, 10.—Ipomandanoia de
ídem de Barcelona, 16. dlQI&tto regimiento
mixto de ingenieros, 16.^»«Eegimionto de
pontoneros, 2.—Batallóu de iferrocarriles, 2.
—Cuartà compaflia de Admiiliè|(ràcióa militar, 6.—.Sanidad militar del íliarto cuerpo de
ejército, 4.—Brigada obrera f topogràfica de
Estado Mayor, 5.
"ïiiiii
I
f'
Ellíiempo seria iàtttiBJora'bll ú 1Q« rayos de
sol calien tes ^DioviniiBsenabojï»ïasados, de corrienteà de aire frío, oontíibtíyendo àl actual
estado dé msalubridad.
< H« tornado posesión de su eargo el nuèvo'
Délegadò de Hacienda de est(i provincià, don
-^nrique Gtoiizalez de la Ve'ga.
Itó^.dePèdro'Aubertj'Valéndlfc, 87, Campricid0a.'
27
26
TREBALLADOR ler.
Que 'm de fer. [i Bado.)
BADO
(Are 68 la meva.) («/).)
{Sense escoltar res, se posa d cridar aÒ desordre y.entV/Siasme.),,
jNoys! 86 'ms ha trahit.,. Tenim un espia que ho. ha xerrat
tot al amo!
TREBALLADOR 2OD.
riQui esH ique mori!
TREBALLADOR ler,
Dig-ueulo.
BADO
En Pere.
PERE
i Jo! ('ú!tí(?/«MÍ«»ííí; Embustero.
BADO
Ell ha dit al amo que voliam fer kuil^a, y afe 1' amo m' ho
ha dit, y V amo icompanysl vol tencar la fundicló.
^. AJÍDREtJ.
jPer matarnos de ftan!
BADO
iVos ho juro!
PERE
AÀx6&9,mmMa..(posantsealmitj.]
.
, ..
BADO
L* amohohadit.
: j
.,».,
FEDRICH
[Treyeulol
JüA'N
;Aforal
TREBALLADBO lor
Que marxi.
{Deurà procurarse que hi hagi gran desordre y molta animació y éhpenyant i Pere d la
part dreta metUres gue Sadó diu ai e»tusiasíM sent adonarien d§ lo gkejasa.)
BADO
Y ja que l'alMo vol tencar la fündl^$} ja que l'amo vol
apretarnos per la llni; iGoinpanys tots A'k unal que la tenqüt
besde avuy aqui no hitoatrém mes,flusqUe '1 amo hagi cedit à
lo que U demanarem.
TREBALLM)RO ler,
|Mes jornal! imenos horas!
ANDREU
jMes diners!
•JONA ^
jMenos trabain "
' '
ALGUNS
jAixó! jaixól
: „.ANDREU
jViva la huelgai
BADO
\Àhag9\& burg-uesía^
LAFONT-NOVA.
^•»-**#fÍÉ* -A. N
XJ rsT O I O S*iüí|§<MM»S&ALQUIiA
i
ALMAnÈN DE VINOS Y QR/JNOS
^
DE
'
^ ^
' • • 1 1
«
ArittnéVicà;—tíàlculos meroantlles—Reloriaa
d'elétt-à; Otfogrftfía, Gòï*l*Bpondencia y docuirtentiaóióQi
,,
Cuentas corrientes,—Comercio—Francés—
Éstüdibs teoritítí-i^tdcticos para tenedor de Li-
W^ SÜmR&T
#
•'brbs; •
' Gonfeirenclas'paFtioularies para las asignàtu-j
raç de 2;" ensétPajíza—Preparación para carre-f
Pkra informes ISistach y
, ra,8 especialeSS.
Vda. Sàrgatol ÇaffipírodÓB
Paciència y esmero en la énsenanza.
Callè ValéhcíH
27,-1 .•*
' Camprodon.
* i . . ...fajíiivi l'ri ii;j<iini.v--
SAN JUAN DE LAS ABA-DE^AS
íS£ÍS]íQímC
Tipografia
OE LOS
PIRÍNEOS
pOíftPlDOR
•
(casa Borra)
: fiiiàà M
fií.
fiEJb
GABALLOS
díft'fiiferzaí dentifo da
ia pòbfaÇTÒii, òon ó
,
•
•
•
'
.
• - . '
V " . »
'.!, /
...1.
•',
•
'•
!
•_,
f
r
j ,
l^aïeacíà à'^j—Òftitípj'odón
'
CÉlttltítiOé
ORIENTAI/BS5>
Éstafclecimieh'tó' «íe' leí. órden.—ïll riiejot sitio de la
vílla.-Pïaza de la- Còn8titu«ión;-Cilial?toB íièàtnente amueblados.--Vaétos salones y beïtto^oe jàrdiaeli. -,
Ècítíèflí, Ò&Ta^ttídóit:
TàYj^tas (fé íodas cïaws-^Fffcturíís—FapO;! tirobiado—ProgramaH
—RoglamenitoB-rQirculares fftc.
Èfétioà
iechmce&oem.
§ l í , ( 5 ï í DE BAftOS
'"'T*''--*'•"''
aíji.
•'•'r·''(
'
'
-
"
•
*
^
"
'
•
*
'
·
^
·
-
'
·
-
'
-
ni'ifafii.iiii»
'
de
Se tftíwidn'y GOfeponen M a cfose l« íeloges à preciós mtiy reducidos.—-tàlencia, 19, Camprodon.
ÍÍ8
25
jViva!. Tio mori!
, ,; -,
(Deic procurar SC qae hi hagi gran con/u^ió
de crits de tots els treballadors de *!móf'%! /viva! /eHt' dé manera ^ué hi fegni gran desordre, cuant abu)i crit de 'n Badó^ td^om ealla
y el tndt) del silenci diu:y
BADO ,^ ,,,,., V, •.'•
líJòtriíyaúys! iots * èàsa èft té^mi dígài
(Ai aéddaii' éií Èdè6éHt¥é éfits de \muera\
\viva\ imorilíjfim^faH animació van mar-'
(çant^ ò(^^C7:egwt^,4e logue acaba de dir. en
Bç((í(i es^ un ^^^^
• ireèaUàr mes.]
.
'
ESCENA XL • '
,.;. ' ,.,,,
.,, I P^BB »oL ,,:; ,
(Aquet que ha quedat dret e)i mi costat, de
escena ab las empenias dels frebdïtadoi·s·y
cuan surten é^tteti sé 'Is mira y vd amansant
al fons y al haberte perdut Ja ds erits get
bullici format anterior, aen vd al mitjÀel
proceni y ab pausa y com pensant del quels
pot súccehir diu:)
Sembla mentida... Si 'Is íii prediqueu el bé hus malehéixen.... yíieg-ueixen à un borratxo!
.;
[Ficsant la Dista pér ahont antes han marxat)
CAU EL TELÓ RÀPIDAMENT.
iJoi...
Ja que sembla sou el director d' això... Véj^am... Veyam si
ho sabeu dífiglf bé...
(8en và. Bàdó qiiedaal·dtid^con/ós mirant"
Ití jkié qn' ka desa'paréimt.^ y de sapté cópi
acudintli el pensament de de/ensarse diu aí
excitaoiòi)
ESCENA IX
iMalehit Pere! m' hastrahit, pro... (com acudintli un«, idea)
També que ara li podia dir tot... jSi hagués sigut en Tomàs!
(Com volguent dir naquet si perquè ett valent* pro tot df topte pensa ab I* amo y diu:)
jEl fl^uma! (ab sarcasme àirígintst per ahont ha sortit Ramon) Vol tencar la fundició... ha dit hó vol malH d'e oati...
;Are 't venen! jJate'n donaré Jo! Téncala, téncala la fàbrica,
téacala que à petardos te 1' obrirem, te la esbotzarem per tota
cuafre cantons fins que üo quedi pedra sobfe pedra, y en mltj
les explosions tu hi cauràs perquè 1 fassís bocins... ó 'm daràs
diners, ne necessito molts, momy... éls vull; ó .-xixó, que s' en
fonsi.
(Se sent la ean^pana de la /ttndició, hora
de sortir y cuant tan sortint els treballadors
diu:)
ESCEÍÍÍL X.
Bado, Andreu, Joan, TomàS; iPedi'ích. ^Prebftllàdot léi'., Treballador 2on. altres y Pere.
{Aquest tiltim surt cuant en Sadó l· ano-^
mena.)
Descargar