NORBERT FONT i SAGUÉ

Anuncio
NORBERT FONT i SAGUÉ
Neix i mor a Barcelona (1874-1910).
Geòleg, espeleòleg, naturalista i
escriptor. També sacerdot.
Membre del Centre Excursionista de
Catalunya i de la Societat de Ciències
Naturals del Club Muntanyenc.
Als 14 anys ingressa al seminari
Conciliar de Barcelona.
AFCEC
0001-1-F
Qui és qui
Des de molt jove col·labora amb
treballs literaris i de divulgació
històrica en diverses publicacions i
obté premis als Jocs Florals (el 1894
als de Barcelona, amb “Les Creus de
Pedra de Catalunya”; el 1896 a
Granollers, amb “Lo Vallès”, publicat
el 1904; el 1897 a Barcelona, amb
“Determinació de les Comarques
Naturals i Històriques de Catalunya”,
entre d’altres).
El seus primers contactes amb el món de
l’espeleologia van ser de la mà del canonge
Almera, el qual li va despertar l’interès per la
geologia en encarregar-li la custodia del Museu
Paleontològic del Seminari. Això també el va dur
a fer la carrera de Ciències Naturals.
El 1896 Font i Sagué acompanya Edouard Alfred
Martel i Louis Armand a visitar la cova de la Fou
de Bor. Els ha convidat el Centre Excursionista de
Catalunya i vénen d’estudiar les coves de
Mallorca. Aquest contacte representa l'inici d’una
intensa activitat subterrània per Font i Sagué,
que esdevindrà l'introductor de l’espeleologia a
Catalunya i Espanya.
Norbert Font i Sagué camí de l’avenc del Bruc. (AFCEC)
Font i Sagué, N.
1907, abans de baixar a l’avenc d’en Roca. Font i Sagué,
Faura i Sans –encordats- Co de Triola, Serafí Alemany i,
possiblement, Josep i Timoteu Colomines (AFCEC)
0001-2-F
Qui és qui
Font i Sagué, N.
El 1897, amb el patronatge del Centre
Excursionista de Catalunya i seguint el que havia
publicat tres anys abans en Puig y Larraz ,
"Cavernas y Simas de España“, inicia una
enquesta per tot el territori per obtenir els
resultats que li permetran publicar el Catàleg
Espeleològic de Catalunya.
Entre les cavitats que explora destaca l’avenc de
Can Sadurní (1897), l’avenc del Bruc (1898)
i la Ferla, al Garraf (1898), on supera els
100 m de profunditat. Per baixar a l’avenc de
Can Sadurní utilitza només un parell de cordes,
però s’adona del risc que això suposa i decideix
incorporar les escales de corda al seu equip de
material d’exploracions. Cal citar les paraules
emocionades d’en Font i Sagué quan va arribar al
fons de Can Sadurní. "Ja havia tocat la fi d’aquell
avenc insondable, segons la gent del país, i ple de
misteris i perills. Sense dar-me compte s’escapà
de mos llavis un crit de VISCA CATALUNYA!".
El 1899 va fer una campanya espeleològica pel
Priorat i les muntanyes de Prades i el 1901 va
davallar al forat de Sant Ou, al Montgrony.
0001-3-F
Qui és qui
El 1900 va ser ordenat sacerdot.
Font i Sagué, N.
El 1902 es va llicenciar en ciències naturals a la
Universitat de Barcelona i es va doctorar a la de
Madrid. Aquest mateix any va efectuar una de
les primeres expedicions científiques al Sàhara
Occidental i es va dedicar a intentar trobar
aigua potable a la regió de Río de Oro.
Al Sàhara va recollir una important col·lecció
d’insectes, musclos, fòssils, plantes i objectes
prehistòrics, un valuós material que li permetria
anar publicant els resultats en diversos butlletins
d’institucions d’història natural, revistes i diaris.
Els anys que segueixen a aquesta experiència
africana es caracteritzen per una de les èpoques
mes actives de Font i Sagué.
El 1904 va exercir la càtedra de Geologia dels
Estudis Universitaris Catalans i va publicar un
Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicat
a Catalunya.
Amb Jaume Almera va contribuir a la formació
de la col·lecció paleontològica i mineralògica de
la Institució Catalana d’Història Natural (1905).
Signatura de Font i Sagué recollida
d’una edició del Museu del Seminari
titulada “Científics i naturalistes del
Montseny”.
0001-4-F
Qui és qui
El 1906 va anar a Conca, i hom li deu la
popularització de la Ciudad Encantada.
Font i Sagué, N.
Va ser membre de la Junta de Ciències Naturals
de l’Ajuntament de Barcelona i va crear el Museu
Petrogràfic, a l’aire lliure, del parc de la Ciutadella.
També va contribuir a la creació de la col·lecció
paleontològica i mineralògica del Seminari
Conciliar de Barcelona.
Cap al 1907 va reempendre les exploracions
subterrànies en companyia de Colomines i Roca,
Có de Triola, Albert Santamaria i altres joves que
havien constituït el Club Muntanyenc.
Entre les seves nombroses obres destaca una
Història de Catalunya (1899), de caràcter
divulgador, un Breu compendi de la història de la
literatura catalana (1900), Història de les ciències
naturals a Catalunya del segle IX al XVIII (1908),
El Diluvi bíblic segons la geologia (1909). També
Cuadros del Sahara, La Formación geológica del
Río de Oro, al Sahara español, Cursos de
geología dinámica y estratigrafía aplicada a
Cataluña (1905).
0001-5-F
Qui és qui
Va col•laborar en diverses publicacions com ara
La Veu de Catalunya i, molt especialment, Sota
Terra, el butlletí del Centre Excursionista de
Catalunya.
Font i Sagué, N.
Va morir el 1910. Tenia només 35 anys i estava
treballant en les excavacions dels jaciments de
Capellades. Les va haver de continuar el seu
amic i mestre Lluís Marià Vidal.
La Federació Catalana d'Espeleologia, en
memòria a aquest personatge tant il·lustre atorga
cada any els premis "Font i Sagué" als millors
treballs realitzats pels grups espeleològics
catalans.
Excavacions jaciment
de Capellades
0001-6-F
Qui és qui
Aquest any 2010 es commemora l’aniversari de
la mort d’en Font i Sagué i els espeleòlegs
el recorden amb un seguit d’actes i publicacions.
Font i Sagué, N.
També ho fa Sarawak, tot dedicant-li
la primera fitxa dels personatges
Qui és qui de l’espeleologia.
Revista Muntanya núm. 888
Fonts: Enciclopèdia Catalana,
Clergues excursionistes, Sota terra,
Muntanya i altres.
:
Autor fitxa h
t Ubac
Montserra
Imatges, deferència
de la revista Muntanya i de Francesc Miret
0001-7-F
Qui és qui
ALBERT MARTÍNEZ RIUS
Neix el 28 de gener del 1956 a
Barcelona.
El 1972, quan tenia 16 anys, s’inicia a
l’espeleologia.
És membre de l‘ ERE, del Centre
Excursionista de Catalunya i anteriorment ho va ser del GEFOMA.
De professió és geòleg consultor i
ostenta el càrrec de vocal del Il·lustre
Col·legi Oficial de Geòlegs de la Delegació de Catalunya (COLGEOCAT).
Viu a Barcelona.
S’ha especialitzat en la topografia
subterrània i en la espeleologia
subaquàtica.
0002-1-M
Qui és qui
Ha participat en diverses campanyes
espeleològiques, de les quals cal
destacar les d’Arañonera (1974-1977)
i Perú (Hirca 76 i Milpu 77).
El 1976 va obtenir el títol d’immersió
del CRIS i el 1981 el d’espeleòleg
subaquàtic de la Federació Francesa
d’Espeleologia.
Martínez Rius, A.
El seu primer sifó va ser a la cova de la
Font del Molí al 1977.
Albert Martínez al sifó de la surgència Tannaeria
(França) l’any 1984. Foto d’abaix, els espeleòlegs
surtint de la cavitat.
El 1985, amb companys de Granollers després d’explorar el
sifó de la Font Bordonera (Alt Urgell).
0002-2-M
Qui és qui
El 1989 es va treure el títol de pilot del Tanit, un
mini-submarí que va participar en el projecte
d’investigació sobre els models de biosedimentació en la plataforma continental balear i que podia
assolir els 260 metres amb un sol tripulant.
Martínez Rius, A
Albert Martínez amb Josep Ma. Cervelló després
d’una exploració a la zona d’Arañonera (2002).
El mini-submarí d’exploració TANIT, a Cabrera (1991).
L’Albert a l’aigua, just després de sortir del submarí.
0002-3-M
Qui és qui
El primer treball que va publicar va ser
al núm 16 de la revista Espeleòleg
de l’ERE.
Martínez Rius, A
L’Albert Martínez
el 1972 quan tenia
16 anys, en
una de les
entrades d’en
Gorner
(Vilafranca del
Conflent, França).
El 1974, fent la topografia de l’avenc
T1 d’Arañonera (Osca) amb un
teodolit cedit per Berdala, per tal de
situar les diverses cavitats de la zona
(Santa Elena i T7).
0002-4-M
Qui és qui
Dels articles i treballs publicats destaquen:
Martínez Rius, A
“Nota para el conocimiento de los trabajos
topográficos realizados en el sistema subterraneo
de Arañonera”. Técnica Topográfica, IV(9).
Martínez,A. (1976).
“Sobre qualcunes observacions hidrogeològiques i
tèrmiques del sistema freàtic i càrstic de Riudabella”. Speleon, 22. Mor, J.M. Martínez,A. (1976).
“La cova de la Font del Molí i la seves relacions
hidrogeològiques. Espeleòleg, 25. Martínez,A.
J. Garriga i R. Romero (1977).
“Nota sobre el sediment de la Cueva de los
Guaicharos (Perú). Speleon, 23. Martínez, A.
i D. Romero (1979).
Piedra de San Martín. Iniciación a la espeleologia
Llibre editat per Don Bosco (Barcelona), Martínez,
A. (1973).
Topografia espeleològica. (Manual d’ introducció a
la topografía). Edita Escola Catalana d'Espeleologia, Martínez, A.(1983).
Fotografia que va servir de portada del llibre editat per
l’Escola Catalana d’Espeleologia on es veu l’autor
topografiant l’avenc T1 d’Arañonera l’any 1974.
0002-5-M
Qui és qui
“El carst del Nord del Perú. Expedició Hirca76/Millpu-77. Speleon, 26/27. Martínez,A.
D. Romero i C. Rivero.
Martínez Rius, A
L’Albert Martínez és autor també
de diversos còmics.
Acudit
parodiant la
terminologia
falsa de
denominar
avencs
tectònics al
que en realitat
són esquerdes
gravitacionals
(Espeleòleg,
20, 1974).
Fragment d’una
història sobre una
hipotètica exploració
d’un sifó amb el
TANIT, publicada a
Espeleo còmic de
l’any 1988.
Fragment d’una història de l’Abert sobre un
espeleòleg subaquàtic que troba una catedral
de vidre dintre d’un sifó, publicada a Espeleo
còmic de l’any 1988.
ínez
t
r
a
M
t
bert tinez.ca
l
A
:
ar
es
Dad albertm
.
www
0002-6-M
Qui és qui
MANUEL JOSÉ GONZÁLEZ RÍOS
Nace el 24 de abril de 1955 en
Granada.
Se inicia en la espeleología en 1971.
Es miembro y vocal de publicaciones
del Grupo de Espeleólogos Granadinos, así como su representante en
la Asamblea de la Federación
Andaluza de Espeleología. También
es monitor de la Escuela Española de
Espeleología.
Es fundador y director del Centro de
Documentación y Museo de la
Espeleología.
0003-1-G
Qui és qui
Ha formado parte del Grupo Juvenil
de Espeleología de la OJE y durante
muchos años ha sido miembro de las
asambleas de la Federación Andaluza
y Española de Espeleología.
González Rios, M.J.
Se ha especializado en topografía y fotografía y,
muy especialmente, en historia de la espeleología.
Es miembro de la Sociedad Filatélica y
Numismática Granadina y posee una de las más
importantes colecciones de espeleofilatelia.
De profesión: espeleólogo. Desde 1975 es
miembro del Servicio de Investigaciones
Arqueológicas de la Cueva del Agua y desde
1989 el coordinador, por la Diputación de
Granada, del laboratorio subterráneo de esta
famosa cavidad andaluza.
González Ríos en la plataforma de madera de
acceso al pozo Lepinexu (Piedra de San Martín,
Navarra).
En la Cueva de Nerja, 2009 Foto: Eneko Aguirre.
0003-2-G
Qui és qui
González Rios, M.J.
El mismo año 71 en el que empieza a practicar
espeleología de la mano de un amigo espeleólogo
de la OJE de Granada, participa en el XI
Campamento Nacional de Espeleología que se
organiza en Ramales de la Victoria.
En 1973 repite la experiencia y obtiene el título de
Guía Nacional de Espeleología. Colabora en la
topotografía de la Sima del Mortero de Astrana y
visita también los grandes complejos cántabros,
entre otros, Coventosa y Cullavera. En el 74
pasa a formar parte del Grupo de Espeleólogos
Granadinos y colabora muy de lleno en todas las
actividades tanto deportivas como sociales.
1971. Manuel J. González Ríos y otro compañero
en el sifón terminal de la Cueva de Cullalvera
(Ramales de la Victoria, Cantabria).
1973. Descenso
del P-105 de la
Sima del Aguila
(Atarfe, Granada)
Foto: Guillermo
García.
0003-3-G
Qui és qui
González Rios, M.J.
González Ríos considera una suerte que su
grupo estuviera siempre contactando con
espeleólogos de otras localidades y organizando
expediciones por doquier.
De sus mejores recuerdos cita la travesía de
Cueto Coventosa. “Fuimos los segundos
españoles en realizarla y como no teníamos claro
el poder salir por Coventosa lo dejamos todo
instalado y entramos de nuevo
a la cavidad para retirarlo”. El material se sacó
por la boca de Cueto, con
lo que ello significa.
Sin embargo, de esta
experiencia Gonzalez Ríos
recuerda con satisfacción
los tres días que pasó
dentro del complejo
realizando espectaculares
fotos a base de golpes
de magnesio.
1981. Baena (Córdoba). José Antonio
Mora Luque hace entraga de los
trofeos de fotografia a Miguel López
Molina (GEG) y Manuel J. González
Ríos (GEG).
1979. De izquierda a
derecha: Angel Ortego,
Gerardo Martín, José Luís
Montero, Manuel J.
González Ríos y José Luis
Menjíbar, en la entrada de
Hundidero-Gato (Málaga).
0003-4-G
Qui és qui
Entre las exploraciones de la época destaca la de
Garmaciega-Cellagua, hasta el sifón y la
expedición a Sima GESM en el 77, en la que se
alcanzó la Cornisa Granada y que fue una de las
últimas realizadas con escaleras metálicas.
“Aunque yo tuve la suerte de subir los pozos con
mis primeros Jumar”, nos cuenta.
En los años 80 participa con su grupo granadino
en una expedición fotográfica a la Sima de la
Piedra San Martín. “Íbamos cargados como mulos
de material fotográfico, baterías, etc., dispuestos
a captar con las cámaras aquellos gigantescos
conductos subterráneos- comenta-. Llevábamos
tanta iluminación que llegamos a quemar una foto
de la Sala de la Verna”.
Ha llevado a cabo un sinfín de expediciones por
toda la geografía española. En el extranjero
destaca la organizada conjuntamente con el GES
de Málaga y el Club Mediterráneo de Elche a la
Gouffre Berger (Francia). También la de la Spluga
della Preta en Italia y otras cavidades en
compañía de espeleólogos de la Comm. E.
Boegan de Trieste.
González Rios, M.J.
Piedra San Martín.
Foto: González Rios
En la caseta
de EDF, a la
entrada del
túnel de La
Verna
preparando
el equipo
de fotografía
0003-5-G
Qui és qui
González Rios, M.J.
A principio de los 90 participa junto con
espeleólogos del ECA de Almería en la
exploración de los grandes sistemas yesíferos de
la región de Podolia (Ucrania) y de Bologna
(Italia).
Crea la revista Andalucía Subterránea (órgano de
difusión de la FAE); el Boletín del Museo de la
Espeleología, del que llevan editados 16 números;
las revistas Spes, Espeleo-Sur y serie Granada
Subterránea dentro del seno del Grupo de
Espeleólogos Granadinos. Autor de diversos
libros sobre la Cueva del Agua (Iznalloz), así
como de más de 140 artículos relacionados con
las cavidades granadinas, espeleo-filatelia y otros
de temática espeleológica.
Desde su creación es el delegado por Andalucía
para la revista Subterránea de la FEE.
A mediados de los 80 funda el Museo de la
Espeleología, actual Centro de Documentación y
Museo de la Espeleología que forma parte de la
Red Andaluza de Bibliotecas Especializadas de la
Junta de Andalucía.
0003-6-G
Qui és qui
Ha realizado más de 40 exposiciones monográficas
sobre la historia de la espeleología por toda la
geografía española.
Ha colaborado en la apertura
al turismo de la Cueva de las
Ventanas en Piñar y Mina del
Cerro del Toro (Granada),
Cueva de Mendukilo (Navarra),
Cueva El Soplao (Cantabria),
así como en los proyectos de
Ojo Guareña (Burgos),
Cueva del Agua (Granada),
Túnel del Viento (Lanzarote)
en fase de apertura y ha asesorado
a otras cuevas ya habilitadas.
Siempre intentando buscar el
equilibrio entre la conservación
del medio y su puesta en valor.
por
a
d
a
rcion Ríos
o
p
o
r
ión p onzález oo.es
c
a
m
G
d
Infor nuel J. @wana
Ma ez.rios
zal
Gon
González Rios, M.J.
El Oásis (Cueto-Coventosa) diciembre 1980.
Delante y de izquierda a derecha: Jaime Damians,
González Ríos, Ramón Moltó. Arriba: Paco
Peralta, José M. Fernández y Manuel Calvo.
0003-7-G
Qui és qui
Descargar