Barcelona 30 de Juny de 1889 Núm. 215

•
P E R I O D I C H
QUINZENAL,
ARTISTICH,
LlTERARI
Y ClENTIFICH
Núm. 215
Barcelona 30 de Juny de 1889
Any X
!
fRHUS DK SUStRlfCiO
[
ANY
SRMKSTKK
TRIMKSTRH
8 pesseías
PKKUS !)K SUSt-^KI^-CIO, PACÍANT KN OK
Filipinas, Méjich y Riu de la Plata
Direcció-Administració:
220, Gran Vía, 2 2 0 . — Teléfono: n ü m . 130
6
SUMARI
1 KX'I'. — Cró>¡.ica getieral, per Jaciiilo Laporta. — Nostres
^rabuts.—
í.os CLinips de Sardenya, per Ediiart T o d a , — L a rondalla del l-'erreret, per Lliiís B. N a d a l . — D i s c a r s sobre ¿a si^JiiJlcació é imPortaucia 7'eranieití nacional del Saiituari de Sa7ita ñlaria del
inoiíasíir de /xíj^oll {acüha.msnt), p e r j o s e p h M. PelHcer.—Elegía
(poesía), per Raiiiun E . Bassegoda.—Ao cot.\:c d' Arbucias, per
Emili Vilan<;vy.^ 'i'allcrs ToJiias a I 'ilanova y Gflírú, per L. García del Real. — AVr'/.vAí de íeatres, per X . — L a vcnjansa d' un
Jiadn^ per Aiitoni Careta y Vidal. — /,as bruixas , jier F . Maspons y Labros,
GRABATS.—7,í) Pare /íoil, e=;cLiItura per Manel Fuxá. — ¡uircelona,
apuiitacions per Andreu Sola. —/-« Man- di: Den y déla hojues,
qi I adro de Bouguereau.—.1 ahasltir nins, composícin per J . Pahiísa.
presó delprinccp de Viafia, qiindro per E. Sala.
•'-VE
te:
CRÓNICA GENERAL
Í¿J^-^V-2>. ^ " í .
^ La Academia de Jurisprudencia y Legislació de
Barcelona celebra una solemne sessió en obsequi
ais senadors y diputáis catalans que van alsar la
veu en defensa del Dret civil cátala. Aquell acte ve
á. esser un deis mes importants de la serie que 's va
fent entre tot Catalunya pera protestar contra la
sentencia de mort á que 'Is centralistes han volgut
condemnar á la nostra patria. Y la esmentada serie
no s acaba encara; á les reunions publiques y m a nifestacions imponents de que en les cróniques a n tenors hem anat donant compte, s' hi han d' afegir
Jos aplechs de Sant Cugat del Vall.-s v Bruch, la
protesta del colegi d' advocats de Pamplona y la
deis catalans de Santiago de Cuba.
Ab tot axó que s' ha anat fent, s' ha lograt la reorma del article 15 del nou Códich civ.l; no es tot
' " ^ " ' ^o'dríam, pero al cap d' avall algún fruyt se
a tret de la agitació regionalista que 's desparta al
amenassarnos desde Madrid ab la supressió del nostre dret.
LO
SRMHSTf K
PARE
IJOIL,
»
>
Se paga per endevant..— NiÍTiieros solts, i pess -ta
Aiiuncjs Á preus convencionals.—Los úníchs encarregats de rebre'¡s anuncis estrangers son los Srs. Saavedra germans, Taitbout, 55, París
L' Ateneo Arenyench anuncia la celebraci6 de
certamen anyal, oferintse en lo cartell sis pre-
ANV
MATHEU
4*50 péscelas
»
Se paga per endevaiu.—Números so t5, 1 pesseta
•^
!
DlKHCTOF
FRANCESCH
II
Se publica 'Is días 15 y últim de cada mes
F u n d a d o r ; Carlos Sanpons y Carbó
Se publica 'Is días 15 y úliim de cada me-
ESCULTURA
PER M A N E L
FUXÁ
fe
3 pesos for'.s
3 50 »
^
'
^
.
178
LA I L U S T R A C I O
mis á treballs en prosa y en vers, los quals poden
ésser escrits en la nostra llengua.
Continúa distrayent la atenció deis aficionats lo
debat polítich del Congrés deis diputats, ahont se
diuhen coses molt boniques que fan pensar una vegada mes en la poca serietat deis personatjes politichs que mes volen passar per graves y entenimentats. Valga que '1 país ja no fa cas de tota aquexa
comedia que s' está representant anys há en la c a pital d' Espanya; perqué no son los que avuy fan
los primers papers los qui han de salvar á la p a tria; lo país ho veu ben ciar y espera que vinga de
una altra banda lo remey que tots desitjem, que
vindrá segurament, encara que ja 's fa esperar un
xich raassa.
CATALANA
en lo teatre Romea, de don E. Aulés.—Poesías de
la térra (quadern primer), de don J. Ayné.—El renacimiento clásico en la literatura catalana, discurs
de recepció en la Academia de Bones Lletres, per
don A. Rubio y Lluch, acompanyat del discurs de
contestació de don C. Vidal Valenciano.—^E/ Código civil español y el derecho de Cataluña, per
don F. Puig-Samper, ab un prólech de don M. Duran y Bas (ha exit lo primer quadern).—Sarrasin^
Moine et Martyr, Uegenda de don Víctor Balaguer,
traduhida al francés per Mrs. Contamine de Latour
y Foulche Delbosch.—
** *
NECROLOGÍA.—Don Francisco Bonel y Bonfill,
professor de Física y Química del Instituí Provincial de segona ensenyansa de Barcelona desde feya
molts anys; actualment era director del mateix establiment.
* *
Don Manuel Oms y Canet, escultor cátala distinS' ha constituhit aquí la Junta local de la Societat gidíssim; ha produhit moltes y notables obres; entre
antiesclavista espanyola. Es una idea molt santa la les que mes nom li donaren figura '1 monument á
de treballar per la abolido déla esclavitut á 1' Áfri- Isabel la Católica, de pochs anys axecat en Madrid.
ca: pero ¿no era del cas pensar lo mateix quan EsM. I. Sr. Dr. don Felip Vergésy Permanyer; nat
panya permetía la esclavitut en les possessions de en aquesta ciutat á principis de 1814, ha estat caAmerica? Faig aquesta pregunta perqué no vaig veu- tedrátich de la Facultat de Dret de Barcelona, degá
re may que 'Is antiesclavistes d' avuy se moguessen de la matexa, President de la Academia de Legisen tal sentit, ¡será tal vegada que reconexen que la lado y Jurisprudencia, de la de Bones Lletres, de
esclavitut desdiu de la cultura d' África y que, al la Societat Económica d' Amichs del País, y de la
contrari, esqueyamolt bé ala bárbara nació espa- Comissió executiva del Congrés de jurisconsults de
nyola!
Catalunya; ara desempenyava, ademes, lo cárrech
de Vicari general d' aquesta diócessis. No figura
* *
may en cap partit polllich; en lo Congrés de jurisEn una casa de prop de París, habitada ara per consults se manifestá tant entussiasta de les coses
un descendent del celebre Ali-Beyel-Abassi, s' han de Catalunya com conexedor del dret, combatent,
trobat molts documents del viatjer cátala relatius á en un dircurs que causa gran sensació, la tendencia
ses excursions per Assia y África y sa corres- uniñcadora que ja alsava 1 bras pera ferir mortalpondencia oficial y particular ab Godoy y '1 ge- ment á les legislacions regionals. Lo doctor Vergés
neral Castaños, Ais bons oficis del nostre ilustrat era un carácter sencer, un home honral, un advocompatriota don Eduart Toda se deu que aquells cat sabi y un professor que honrava á la Universipapers s' hajan enviat á Espanya, y segurament se- tat de Barcelona.
rán custodiáis en un museo de Catalunya.
]^es festes celebrades en Granada ab motiu de la
coronado del eminent poeta castellá, don Joseph
Zorrilla, foren verament espléndidas. La professó fou molt concorreguda, lo concert dirigit pe
lo mestre Bretón mogué tempestáis de picaments
de mans, y no cal dir si serla brillanl 1' acte de la
coronació, que va teñir lloch en lo pati del palau
de Caries V, artíslicament decorat pera tan solemne ocasió pe '1 nostre adornista senyor Vilanova.
Lo poeta feslejat llegí una inspirada composició que
expressament va escriure y que fou entussiastamenl
aplaudida.
Una comissió del Ajuntamenl de Barcelona va
assistir á la solemne festa celebrada en honor del
mes popular deis poetes de Castellá, y va rebre deis
granadins tota Uey d' atencions y obsequis; no lothom empero está conforme en aplaudir aquest vial
je deis nostres concellers, que ceriament se fan conéxer massa per son afany d' exhibirse y de lluhir
á costes de la ciutat, trayentne, com se sol dir, mes
al sol que no n' hi há á la sombra.
** *
BIBLIOGRAFÍA.-/íí/^í Floráis de Barcelona, i88g,
contenint los treballs llegits en la poética festa.—
Mostra deis escrits ett prosa y vers del Rvnt. Doctor
Fracesch Vicens García, rector de Vallfogona^ precedida d' algunes noticies biográfiques, per mossen
Ramón Corbelló, Pbre.— Guía itineraria de las regions del Lhissanés, Pyrineus, Cerdanya, Serras de
Cadí y Andorra, per don A. Osona.—Lo Sant
Cristo gros, arreglo en tres actes y en vers, estrenat
La inundació de Pensylvania, de la qual los diaris han anal donant aterradores noticies, fou verament horrorosa. En una eminencia situada junt á la
ciutat de Johnstown y á 300 peus d' alsada respecte
á aquesta hi havía un grandiós depósit d' aygua,
que aumentada per lo caudal deis torrents, va rompre la resclosa, inundant aquella ciutat, composta
d' unes cinch mil cases, y dexant solaraent cinch
edificis, y encara mitx destruhits; se calcula que
van morir ofegades mes de 1500 persones. Allres
ciutats van sufrir semblant desgracia, pero no fins
á un grau tan desconsolador com la que va afligir
á la abans citada ciutat. Se contan detalls esgarrifosos de la catástrofe.
TomX
artista Sr. Fuxá, es prou conegut per saber que no
havla de quedar malament en una obra que se li
confies. Las líneas severas del frare y 1' expressió
de gotx espiritual armonisan perfeclament en aquesta figura, modelada ab amor y combinada justament ab la del esclau redimit.
Barcelona
Comensem en aquest número una colecció de
apuntacions deis principáis edificis de Barcelona,
qu' anirém publicant de tant en tant, havent encarregat los dibuxos al inteligent artista Sr. Sola,
qui 's serveix per molt de fotografías deis Srs. Martí
y Esplugas,
La Mare de Deu y deis h o m e s
Tothom coneix lo nom de Bouguereau, 1' eminent pintor francés, que vingué á presidir lo jurat
de Bellas Arts en la nostra Exposició Universal.
Tothom coneix los quadros, y 'I mateix que reproduhim en aquest número ha dat la volta al món en
fotografía y fotograbáis. La copia que publiquem
es feta ab tota conciencia y representa ab tola exactitut la magnifica tela honl Jesús abrassa á Sant
Joan en la divina falda de la Mare de tots.
A abastar nlus
Aquesta composició, com totas las d' en Pahissa,
plenas de poesía y de veritat, presenta una escena
que molts cops haurém presencial entre la quitxalla
del camp. La afieló á abastar nius es de tots los
baylets, y sórt que no tots los aucells los hi posan
tan á má, que sino no 'n quedaría rassa; tal fora la
devastado que 'n farían aquellas manetas menudas
y aquellas inteligencias tendres, que sembla que no
haurían de fer cap mal.
Presó del príncep de Viana
Un deis fets mes trascendenials de la nostra historia está representat per aquest quadro de don
E. Sala y Francés. Com las figuras históricas leñen
fesomla tan marcada y sos actes interessan tant ais
pobles, los pintors s' han de subjectar en sas obras
á la expressió tradicional, sense la que sos personatjes no foren reconeguts.
LOS CAMPS DE SARDENYA
Molts son també los recorts catalans que han
quedat fora de las vilas de la Isla sardenyesa. En
tola sa extensió se deixá sentir la benéfica influencia que hi portaren nostres atrevits guerrers del sigle XIV, y que no ha pogut extingirse després deis
Lo gobern enviá auxili ais punís que ho necessi- aconteixements polítichs que fatalment devían trostavan, y per tot arreu s' ha desperlat 1' esperil fi- sejar la gloriosa nacionalitat de Catalunya.
La Sardenya ofereix curiosíssim exemple de la
lantrópich, cercanl medis d' aliviar aquella gran
incontrastable forsa de vitalitat ab que las institudesgracia.
Brigades d' obrers s' han ocupat en recullir ca- cions y las costums s' arrelan en un país, quan
dávres, que s' han anal apilotant en gran número. massa directas invasions exteriors no malmeten son
Fins alguns carrers de Washington se van veure organisme. En las ricas planas deis Campidans y
coberts per la inundació, y en moltes comarques van en los frestechs boscos de la serralada que forma
ésser notables les desgracies personáis y les pér- com Uarga costella de la Isla, se donaren cita p o bles de diversas procedencias, s' establiren rassas
dues malcriáis.
Les grans plujes que van caure durant alguns que sois tenían la comunilat del odi per combádíes van ésser la causa de la horrorosa inundació. trers, y tolas se establiren en vehlnas rodalías sens
que la acció del temps haja pogut encara avuy arriJ. LAPORTA
bar á fondrerlas ni á unirlas en cap forma. Viatjar
per la Sardenya en nostres días es prácticament veure y tocar nacions y pobles que dintre del continent
europeo ía temps dormen en las planas de la hisNOSTRES GRABATS
toria.
LO pare Boíl
Prenent la vida sardenyesa en lo moment que
Es una de las esculturas que figuran en lo pedes- aquells antichs sardanas deis monuments egipcis
tal del monument á Colon, son autor, lo distingit queyan domináis per las armas poderosas de la
LA I L U S T R A C I O
Tom X
il-lustre Roma, se segueix en ella la cadena de rassas y de fets que la portan á nostres temps, sens
que apenas una curta interrupció li fassa trencar
un sigle'de sa historia. Ficantvos al interior del
país, vos será fácil trobar lo montanyés de barba
negra y llargas clenxas, vestit de pells, deseáis de
peus, sembiant en tot A aquells selvatjes que 'Is autors romans declaravan indomables. Entreu á Biti
y sentiréu dir al poblé: ^/Z/a Aora esl?—Ego vado
domu mea: encara parlan lo llatí bárbaro del Baix
Imperi. A Sásser y á Carloforte se sen 1' antich genovés de las crónicas deis Doria: á Iglesias parlan
lo pisa del sigla xn: al Alguer y á Vallvert lo cátala de nostres almogavers del sigla xiv: en altres
punts, son llengua del poblé cent confusos dialectes, que varían de vila en vila ahont se barrejan
paraulas llatinas, genovesas, pisanas, catalanas, castellanas, francesas é italianas modernas, formant
abigarrat conjunt d' estudi tan difícil com poch
profitós.
Eix desgavell sembla una aberració de la naturaiesa. No ho es; al contrari, afirma y justifica lo
carácter essencialment individualista del poblé sardenyés, y prova que nosempreson possibles las nivellacións, ahont lo poblé s' aterra á sa manera de
ser particular y característica. Fóra gran desgracia
que tal estat hagués de desaparéixer, puix d' ell ha
nascut no sois la conservació deis diferents tipos
sardenyesos, sino la formació de una literatura p o pular rica de fantasía y hermosa per sas creacions,
que ningú encara ha cuydat d' estudiar.
Com ja vaig lamentar en mon Uibre Z ' Alguer^
no he tingut temps ni ocasió de fer 1' inventari de
totas las paraulas catalanas que 's troban vivas y
en US diari en los diferents dialectes sardenyesos
que á la Isla 's parlan, 'l'ots han sofert nostra influencia y no la han perduda, aixís marcantse en
ells lo rastre que hauría sigut mes fondo si la voluntat de Ueu nos hagués reservat pera millors destms. Lo cátala que avuy se parla sois al Alguer, se
havía extés per tota la Isla, era casi '1 únich idioma
corrent en la capital, entrant per las vilas y ficantse
á la montanya, semblava portar á tots los pobles un
destell de nostra vida. Los temps han variat: las
rahons d' estat que ara s' invocan com fonts de dret
han repartit la antiga patria entre tres ó quatre nacíonalitats diversas, mes allí queda nostra llengua,
per protesta de la desgracia que sufrim sens resig•larnos, y com lias que déu unirnos en estret vincle
de gerraanor.
Per r interior de la Isla, lo mateix en sa part baixa que en son cap de dalt, se troban barrejadas ab
la llengua del poblé, ademes de mollas altras que
no he notat, las paraulas á continuació apuntadas:
Agafar
Arrecada
'^"'
Bartomeu
Basca
Bastaix
^°'^''
Bosch
I^'-agué
Bruixa
^ru'
Butxaca
Cadira
Caixa
Caixal
Calaix
Calent
Canadella
Candela
Capa
Cara
Catre
Cedas
Cofia
Cfeu
Criatura
Crü
Cuixa
Cuixí
Cuixinera
CiiUera
Dents
Desitj
Despatxar
Devantal
Dida
Embolicar
Embrutar
Ensertar
Entregar
Escopeta
Emorsar
Esperó
Paula
Ferro
Fuster
Geroni
Gerra
Goig
Groch
Guix
Jauíne
Jordi
Llanda
Llen.sol
Llegar
Mánega
Mans
Matafaluga
Mátalas
Mateix
Mestre d'aixa
Missa
Mitja
Mocador
Monja
Nenias
Ous
Pagell
Palaya
Pana
Recordar
Retxa
Roda
Sabater
Sen (iglesia)
.Seu
Sindria
Sobressada
.Sopera
Sota
Suro
Surra
Tancar
Tap
Tauló
Teulada
Torrada
Paper
Pare
Pica
Trau
Tripa
Trona
Ulleras
Ungía
Verdader
Vos
Xícara
Picapedrer
Piga
Pigota
Pre.soner
Prestatje
Pruna
Rajóla
CATALANA
Deixant també apart 1' Alguer y sa rodonada,
ahont, com ja he dit diferentas vegadas, tot es cátala, fora interminable la llista deis noms de nostra
térra que 's troban encara vius en aquells camps.
Vehíns á Sásser ni há Montserrat y Cardona, com
ademes s' anomena Montserrat, un santuari vehí
á Osieri en la comarca de Galura. La serra seca, á
la banda de llevant de la ciutat sassaresa, moslra
son expléndil bosch d' oliveras que forma la riquesa del país. Ampurias, Oristá^ Rosselló, Bonvehi,
son altres noms sempre existents en la Isla. Alguns
han sigut desfets: aixís Poagre s' ha convertil en
Ploaghe. Al Uarch de las costas trobem també los
esculls coneguts per islas del mal de ventre y de la
ctnxa de dona. Ab menos fortuna, la dominado castellana que succehí á la nostra ha deixat escassa
senyal: sois recordó á Burgos, vila y comarca en lo
districle de Goceano, que se li puga atribuhir.
De la nostra dominado, la Sardenya guardará
sempre gral recorl per la obtenció d' un deis m i llors beneficia de que disfrutan sos camps: las cuUilas de oli. Desde la antiguetat, 1' oliver creixía en
en estat silvestre en boscos y planuras, sent molí
abundant en alguns llochs, que fins reberen lo nom
d' Ollastra: mes era escás lo número d' arbres que
se empeltavan y rebían conreu apropiat pera ferlos
produhir olivas. Per obviar eix mal y obrir novas
fonts de riquesa á la agricultura, se imposá ab ordres oficiáis la obligado d' empellar los arbres, cedint lo delme al propietari, mes tais disposicions
caygueren en desiís y no 's cumpüren en los temps
calamitosos de darrers del sigle x vi en que la guerra
devasta '1 país mes de una volta. Lo Parlament reunit á Cáller 1' any 1603 s' ocupa seriamente d' eixa
qüestió, en una proposta deis tres Eslaments, que
fou favorablement acullida tan per lo decret vicereal, com per la regia confirmado que llavors era
necessaria. Tan curiosa ordenansa foy convertida
en lley del regne, y eslava redactada en los termes següents:
Ítem suplican (los Estaments) á V. S. I. que ates en lo
present Regne y á moltes olivastres, que si se empeltan se
faria molta abundancia de olives y o!i, per lo qual efecte
alias se feu Pragmática que se empelta.isen, y que se pagas
al .Señor del lloch de deu hu, y de tot lo que 's farie, y
fins vui no se ha efectuat cosa alguna, per go que
V. S. mane decretar, que en totes les Encontrades, villas y
en los territoris deis quals y a oleastres, sian tinguts y
obligats cada vassall que paga feu empellar en cascun any
deu arbres de ollastre en olivas, sots pena cada hu que
contratara cascun any de quaranta sous, aplícadora al
Senyor del lloch; y los arbres que cascun empeltará sían
propis de aquell, ab que pague cascu al Señor del lloch
de deu y de les olives; y que los Señors del lloch hont y
haura numero de olivers, go es de sinch cent arbres en
amunt, a be que no sian empelláis dins tres anys, sia
tengut, y obligat teñir molí pera fer oli, per lo qual pugan
ser forgats, etiam ad instantiam deis dits vassalls,.y lo
matex se entenga en les ciutats, terres, y viles Reals, aplicadera al Real Fisch, y azo sensperjudici de les exempcions
inmunitats, y privilegis que teñen les ciutats del present
Regne.
i?9
los naturals teñen áfer semblants arbitres, com serien sedes,
oli, olives, draps, y altres semblantes coses, la qual industria
es just sia exilada; y per go suplican á V. S. T. mane estatuyir, y decretar, que tots los del present Regne, axí de
ciutats, com de viles, que linen vinyes, y alguns camps, ó
tancats, que no servexen per sembrar forment, ordis ó
faves, que sian tinguts, y obligats, criarhi, y mantenirhi,
en las tais vinyas ó tancats, dos dozenas al menys cascu
de arbres de moras, y que azo sia efectuat dins tres anys,
sots pena á quiscu que contrafará de sinch Iliures, en
la qual si incidesca incontinent, que passats los dits tres
anys no se trobaran plantáis los dits arbres de moras, y
aprés se incidesca de dos en dos anys en dita pena, lo
que se trobara no haver plantat los tais arbres; y dita pena
se aplique, en las Ciutats e viles Reals, al Real fisch, y en
las villas y llochs de liarons ais Senyors del lloch; porque
de esta manera, aventhi en lo Regne mollas moras, se
introduhirá ab facilitat 1'art de fer seda, cosa que será
molt utilosa al present Regne, y asso sens perjudici de les
essempcions, immunitats y privilegis que teñen les ciutats
del present Regne.
Decret Vicereal. Que se fassa com se suplica, en les terres
aptes per criar y ferse arbres de moras.—Sabater Notarius,
Decret Real.—Está be lo decretat per lo Virrey.—Covarrubias Vicecancellarius.
La producció del oli ha prosperat considerablement en la hermosa Isla germana. Avuy en día lo
cultiu de la olivera está extés per tot arreu, y sos
productes mereixen doble considerado per la bona
qualitat que teñen y la grossa quantitat á que pujan.
Per la banda de Tortoli, á Sásser, y fins al Alguer,
r oli es un deis millors rendiments que teñen los
pagesos. Mes no pot dirse '1 mateix respecte á la
morera, ja que ni 'Is arbres foren plantáis, ni 1' art
de la seda ha pogut introduhirse en un país quals
condicions especiáis 1' haurían, sens dupte, afavorit
bastant.
Los conreus á Sardenya se limitan naturalment
á la part plana, molt febrosa en rahó deis numerosos estanys que enverinan I' ayre ab sos pestilenls
miasmas. La manera de treballar d' aquella gent se
sembla molt á la nostra, y si ara res tením que ensenyar per allá, tampoch crech que hi tinguéssem
res que apendre. Lo pagés sardenyés es un tipo
molt intesessant, ab sa negra barretina al cap, la
camisa de groixut llí, los calsons ampies y demunt
d' ells la calsa de roda que encara al sigle passat
s' usava á Mallorca y que jo crech sia una reminiscencia mora. Tipo simpátich lo d' aquell home,
negre del implacable sol de la térra, enmagrit tant
per las febres com per la miseria, mirant ab desdeny lo camp perqué si d' ell viu també per ell sucumbeix, No li demaneu gran aciivitat: allí lo clima cálit se fa sentir massa, y ademes emplea part
del matí y del vespre pera anar y venir de la térra,
ja que viure en aquesta es massa mal sá. Per aixó
ais Campidans los poblets agrícols casi 's tocan, y
en son interior prou revelan la pobresa deis habitan ts.
A montanya ja es un altra cosa. Allí no hi regnan las febres, las ayguas son bonas, la naturalesa
Decrel del Virrey.—Que se guarde y execute la Real
hi desplega tota sa grandiositat. Es hermós 1' especPragmática.
tacle de la altíssima y abrupta serralada que 'Is dos
Sabater Notarius
cims casi sempre neváis del Genargentu y del BronDecret Real. —'S.^X.á. bé decretal per lo Virrey. Y quanl cu spina dominan, com centinellas que vetllessen lo
al molí que se fassa com se suplica. Covarrubias.
somni de las monlanyas. Quan lo bosch era cresVicecancellarius.
cut, la escena devía ser superba. Avuy los carboners s' han ficat per tot arreu, y las quinze mil toEn lo mateix Parlament se volgué imposar .i la
neladas de carbó vegetal que anyalment entran en
Isla sardenyesa lo cultiu del arbre de la morera,
lo porl de Barcelona, venen tolas de Sardenya.
com medi d' introduhir en lo país la industria de
¡Calculis quin estrago no suposan en las seculars
la seda que també hauría reportat grans beneficis.
arbredas!
Altre Capítol de Cort redactat per los tres E s En las serras hi viuhen los pastors, y allí guartaments y aprovat per las autoritats superiors, aixís
dan
sos ramats, allí fan sas pletas tancadas per e s ho manava en la següeni forma:
bardissas. Los bons sardenyesos no teñen rival al
món per sa figura, sas carns y sa forsa. Los tossiítem suplican á V. S. I. los dits Staments, que attés lo
nos creixen com singlans: los nioltons en cambi no
present Regne es apte per fer qualsevol arbitre, y la causa
per la qual se dexa de fer moltes coses que serian de molta
valen gayre. Y en la regió mes amagada de las
utilitat, y ganancia, es la poca inclinació y industria que
montanyas, la cassa grossa s' hi iroba en abun-
i8o
LA I L U S T R A C I O
L o convent de las Atloratrius
dancia: los porcn-espins, cabirols y mi/jlons no hi
faltan may.
EDUART
TODA
LA RONDALLA DEL F E R R E R E T O
Era aquest Ferreret home de lletja reputació dintre y fóra del poblé. Ais parroqiiians los rebía á
cosses, cora á ell los animáis que ferrava. Ais parents
y ais vehins los crucificava ab- males paraules. Era
un home excomunicat.
En r ofici era mestre acabat, pero se '1 menjava
la peresa. La taberna 1' atreya mes que la fornal.
Era mes amich d' estirar la orella al gat, que de
calgar los peus de les besties.
S' esdevingué que un día, o millor, una nit passaren pe '1 poblé uns pobres caminants. Eran marit y
muller y una criatura tant bonica y tant rossa que,
al entrar en aquells carrers, sembla que s' acabava
la nit y arrivava 1' alba á deshora.
Venía '1 nin mitx adormidet en la falda de la
mare, la qual cavalcava en una borriqueta mansa
que tirava del ronsal lo marit, home ja d' etat, que
dexava per rastre un' olor de bondat d' aquella que
no 'n corre gayre.
La borriqueta coxejava. S' havía desferrat de
dues potes bon xich abans d' entrar en poblat. V e jaren en una porta, tancada y barrada, com totes
les altres del carrer, clavada una ferradura y trucaren.
—Pam, pam.
—¿Quí hi há?—grunyí desde diníre una vella
xaruga.
—Aquí, que venim si 'ns podrían ferrar la burra.
Som uns pobres caminants perseguits y no podem
esperar lo día.
—¡Ala, al diable, si 'us heu begut 1' enteniment!
]A quí se 1' ocorre venir á ferrar un animal á la
mitja nit ben tocada!
—Féuho per caritat. Lo Senyorvos ho premiará.
—]Ala, alai tiráu de llarch, sino 'us enjego 'Is
gossos.
Peró'ls viatgers s' exclamaren tant, que la vella
obrl la porta.
( I ) Alfons Dnndet lia piiblic.at, vertlcl.i en fi-.'iiicc?, aqnestíi rondalla
que aprenfíuc en provensal. No es del cas, donchs, qne la desdenycni
nosaltres quan escripLors tan reputáis 1' aprofitan. Ko he tingut ocasió
de consultar si figura en cap deis uostres Rfuidallaris. Jo la contó com
r he apresa de petit, seiis tocarhi absolutament res. E n c a r a que fós uo
mes que per fer coust.ir que .á nosaltres no 'ns falta aquexa rondalla,
me cregui en lo deber de publicarla. Ks jués hermosa y consoladora
qne la d' en D a n d e t , en la qual 1' ánima 's cjueda volaut en 1' espay, impeuitent y sacrilej;a. La versió q u e j o 'n donch 1" aprengiu' á Vich, cont a d a per un minyó de Centellas ara fa uns -'4 anys. \U\ V anomenava
Jimídalla del I'cíü h',-rrcrei; jo lie supriniit lo de P,-ttt^ per elegancia.
N . del A,
CATALANA
Demanáren pe '1 Ferreret.
—A la taberna es encara
'1 gran condempnat.
—Féunos la mercé d' anar
lo á buscar.
Rondiná la vella, pero
aquells caminants feyan cara
de tant bona gent que la ren
diren.
Al cap de mitja hora Uarga
venía '1 Ferreret, arrapantse
á les parets del carrer y llansant per la boca infernal, entre 'Is vapors del esperit, tota
la lletanla de renechs que
havía aprés en les males companyíes.
A copia de prechs se decidí
á ferrar la borriqueta, y, un
colp fet, para la niá per arreplegar la paga y anar á la
taberna á jugársela.
—Deu vos ho pach,— d i gueren los viatgers;—no t e nim ni una malla.
Y r home ab una tempestat de blasfemies despena al infantó, que clava les dues estrelletes deis
seus ulls en lo malparlat, fentli abaxar la cara.
—Deu vos ho pagará,—repetí la mare, mirant
també ab tanta tendresa al Ferreret que acaba de
confóndrel.
—Donchs, enllá, y poca feyna d' aquesta.
Y prengué altre colp lo camí del vici.
***
Y cóntan que s' endurí tant lo cor d' aquell mal
home que no hi hagué vicios com ell, ni malvat
com ell, ni escándalos com ell. A totes parts ahont
anava hi duya '1 mal viure. Un día, faltantli '1 diner,
per lograrlo li vengué al diable la ánima. Pero '1
temor de la altra vida 1' encaparrava sempre.
Vingué r hora fatal y morí. Havía encomenat en
lo testament que dintre de la caxa li posassen un
martell, unes estenalles y una paperina de confits.
Y axis r enterraren.
La ánima 's trobá volant per 1' espay, armada ab
aquelles eynes y sens saber ahont darla. Vegé allá
baix un raig de claror vermella que sortía pe '1 forat
d' una clau.
—L'Infern,—se digué;—allá es á casa meva.
Y devallá fins á trobar aquella porta.
—Pam, pam.
—¿Quí hi há?
—Lo Ferreret.
—Benvingut sla.
Y obríren de bat á bat.
Passá allá dins unes quantes hores, mes era lo home
tant inquiet y busca-bregues,
que ni r Infern pogué resistirlo y 'Is diables 1' enjegaren
afora.
Y véuhse aquí altre colp
la animeta volant en 1' espay,
carregada encara ab aquells
trastets y sens saber quín cara! p<!:ndre.
Allí adalt, raolt amunt, hi
havía un raig de llum blanca
que sortía pe '1 pany d' una
altra porta. Y vola que volarás fins á trobarla, per mes
que n' hi havía per morirshi
novament de fadiga.
Era la porta del cel. Truca.
—Pam, pam.
—¿Quí hi há?— pregunta
Sant Pere.
rom \
—Lo Ferreret.
—¡Ala, condemnat, al diable!
—No m' hi volen.
—Donchs aquí tampoch, mala púa.
—Adeusiáu, vell reganyós. Tornaré á provar á
ca 'n Llucifer.
Y baxa que baxarás altra vegada.
—Pam, pam.
—¿Quí hi há?
—Lo Ferreret.
— ¡Enllá, mal sorge!
—¡Si qu' estera ben guarnits, si en Uoch te volen!
—se digué ell.
Entretant al sol anunci de que tornava '1 Ferreret se n' havía armat una allá dintre (¡ue les parets
del gran casal tremolavan.
Ell s' ho escoltava, pacientment assentat en un
pedrís que allá afora hi havía.
Tot plegat sortí pe '1 forat lo ñas d' un diable á
ensumar si encara hi era. Al Ferreret li acudí la idea
de la venjanga. Agarra '1 ñas ab la estenalles y '1
feu saltar ab un colp de martell.
Y fugí del esvalot que hi degué haver allá, volantsen altra vegada cap al cel.
Arriba en lo nioment en que Sant Pare, ab la
porta mitx oberta, estava atrafegat repassant los
passaports d' un parell d' animes allí piantades.
Lo Ferreret aprofitá la ocasió y buydá per allá
térra la paperina de confits. A Sant Pere li feu goig
alió y s' ajupí á cullirho. Y '1 Ferreret s' esquitllá
cap adintre.
Sant Pere vegé que 1' havía feta. Tanca la porta
ab una revolada y encalgá al traydor. Pero Sant
Pere, com vellet qu' es, no pogué atraparlo.
S' esqueya de passar Sant Joan y '1 consulta sobre '1 cas.
—Mira tu lo que se 'ns espera quan ho sapia
Nostramo.
Sant Joan tingué una idea lluminosa y li digué:
—No t' apures. Jo ho arreglaré tot.
Y '1 cap d' uns moments se passejava '1 Baptista
pe 'Is carrers del Cel, ab una caxeta penjada al
coll, cridant:
— ¡Llibrets y mixtos!
Com al cel no 's fuma, ningú 1' escoltava. Pero '1
Ferreret no sabía res d' axi') y caygué en la trampa.
Sant Joan 1' agafá pe'l coll, y desseguida s' hi feu
allí un rotllo de gent que crida la atenció á Nostramo, Feu anar á preguntar lo que era alió y li respongueren qu' era un intrús que s' havía ficat allí
valentse d' una mala treta.
Nostramo maná tréurel, pero, haventshi acostat
aleshores la IVlare de Deu y Sant Joseph, intercediren per ell. Les rahons que gastaren per convencer
\Á'Í gran teatre (!cl Liceu
Tom X
LA
Lo Plá (ie la IJoquería
á Nostramo feren efecte. L' ordre fou revocada. Lo
Ferreret se quedaría al cel.
EU s' ho havfa guanyat ab aquella bona acció de
ferrar per caritat, en una fosca nit, la borriqueta
sobre la qual anava María Santíssima y "1 bon Fillet quan fugian á Egipte.
LLUÍS B . NADAL.
DISCURS
SOBRE LA SIGNIFTCACIÓ i: IMPORTANCIA VEKAMENT
NACIONAL DEL SANTUARI DE SANTA MARÍA DEL
MONASTIR DE RIPOLJ,.
( Acabíuiieiit)
II
Quan inmens era 1' afecte ab que los benedictins
treballaban per 1' exaltació del santuari, haix tots
conceptes cátala, tan en(!;rgica fou sa actitut en combátrer lo que podía desnaturalisarlo, com palpablement se veijé des que lo Compromís de Caspe,
rebutjant nostre Uegítim rey en Jaume lo Desditxat,
deposita 1 ceptre en mans d' un advenedís de Castella, en Ferran lo d' Antequera.
Comensá á las horas la decadencia de Catalunya
y de son monument; caifa apartar de Ripoll los ulls
deis catalans á fi de castellanisarlos, y veus aquí
que de primera entúvia se 'n fa independent Montserrat, y allí 's fixan los monarcas sobrevinguts, fins
á convertir lo favorescut sanluari en símbol de la
Catalunya castellana, En mas derreras paraulas
considero (com aun-u compres) á Montserrat baix
aspecte polítich, puix baix lo religiós sabut es que
la basílica ripollesa es 1' alma mater de la montserratina, y may una mare reyna ha sentit ni pot
sentir enveja de que sa aymada filia arribi á c o ronarse emperatriu.
Com SI la mateixa natura s' estremeixés per las
consecutivas desgracias que anavan á ploure sobre
nostra aymada térra, orfe de propris reys, sobrevingueren pahorosos terratrémols, que feren bambolejar
as arcadas, del panteó deis princeps, enxombantse
ab terrorffich estrépit las voltas de 1' Olivana basíhca. Esglayada la gent ab senyals tan funestas,
corrían ensá y enllá, clamant al cel los Iliurés de
majors calamitats que pressentían, quan de Xátiva
arnbá la esfereydora noticia de la trágica mort de 'n
Jaume lo Dcsditxai, al qui vellet, indefens, cautiu
escanyaren en sa presó, ¿quí diríau? los mateixos
hlls del d' Antequera, ¡dignes descendents tots ells
del fratricida bort de Trastamara! ¡Y miréu 'Is h i pócritas! rica presentalla en Montserrat oferiren per
havérloshi reixit lo vil projecte. [Se n guardaren pu
Prou d' atansarse á Ripoll 1 lo sagrat paviment de la
LUSTKACIO
CATALANA
basílica, no poguent soportar
ais Cains, al sentirse profanat, se'ns dupte s' els haguera
enguUit.
Guerras y mes guerras esdataren, y també novas desgracias pe 'i cátala santuari.
Endevades sos faels servidors, abandonáis á llurs propis recursos y no obstant 1'
oposició del rey n' Alfós, 1'
havían reedificat ab extraordinaria magnificencia: tantost lo retaule d' or y pedrería, las imatges y llántias d'
argent, las creus filigranadas
junt ab las demés preciosas
ofrenas ocuparen 1' antich
lloch; se revifá la Iluyta entre
lo rey D. Joan II y son primogenit 1' infortunat Caries
de Viana.
Los partidaris del castellanisme reforsat per la
Joana Enriquez, madrastre del de Viana, caygueren
qual aus de rapinya demunt del cátala santuari per
arrebassar lo sagrat tresor, com sacrílegament 1' arrebassaren, mes fou tal 1' ex|)losió del sentiment nacional, que tan mateix lo monarca espavordit se
cuytá á satisfer á la saquejada basílica una crescuda
quantitat; petita compensado á tan greu escándol y
monstruosas rapinyas. ¡Encara era viu en Catalunya
r entussiasme ])er son temple, ni 'Is enemichs de la
patria lo podían impunement profanar!
Ab la preponderancia de Castella lo desitj creixía de castellanisarnos, y d' aytal fal-lera foren sempre oberts adversaris los cenobitas ripollesos. Perro
contra d' ells, desde '1 segle xvi, se desencadena la
persecució mes activa; ab pretext de reforma se 'Is
volgué substituhir per monjos castellans, y si bé lograren rebutjar ab bon éxit la centralista pretensió;
ab tot, Madrid els hi portava amenassada, y primer
llur abatiraent, després sa destrucció decretada fou,
quan los abats incorruptibles de Ripoll, enviats per
Catalunya á la Cort en la guerra deis segadors,
arribaren á imposarse al despota Olivares, tan g e gant en fortuna com pigmeu devant del patriotisme
deis prelats de Santa María.
|Sí! llur ruina fou decretada, y no seguiré, senyors, pás á pás, en lo camí del llur Calvari ais defensors del monument del inmortal Jofre, sois diré
per abreviar, que llur may desmentit catalanisme fou
punitab la successivaabolido deis privilegis, rendas,
tftols y prerogativas ab que nostres subirans havían
fet gala d' afavorirlos, essent molt de notar que sempre quiscün atentat contra Catalunya, tingué fatal
ressonancia en son monument, y es encara mes
d' admirar que cuan nostra patria fou en provincias
quarterada; 1' incendi atiat per lo jacobinisme central y la conseqüent desamortisació, acabaren també ab la
millor gloria catalana, ab la
fundado del inmortal Jofre,
de la que no 'n havía de
quedar pedra sobre pedra,
])ressupostada (vergonya causa esmentarho) pressupostada
á tres mil Uiuras per gent tan
enemiga d e l regionalisme,
com fanática defensora del
despotisme cessariá.
Mes en quinas circunstancias se consumía la ruina del
monument deis catalans? ¡Ahí
Senyors, no ignoreu que 'ni
refereixo á la época en que
las universitats se tancaren,
y s' obriren escolas de tauromaquia, y 'Is convents se
cremaren y al estranger pas-
r8i
savan las bibliotecas, los archius; los recorts mes
preciosos de nostre principat. A 1' época en que
foren abolits los gremis, que en alguna manera facilitavan la resolució del pahorós problema del capital y del treball, á 1' época en que 's va trencar la
eterna geografía d' Espanya, partintla en quaranta
nou provincias, mal limitadas y pitjor entesas, com
si d' una planura 's tractés sense ethnografía y sens
Historia; á 1' época en que fou creat 1' únich tribunal de suprema justicia; en que 's comensaren los
propnsits d' un nou Códich Civil, y en que s' obriren tantas y tais bretxas á la Uibertat automática,
que no las havía sufert iguals Catalunya desde '1
reynat de Felip V.
Llavors, donchs, repeteixo, també fou sacrílegament saquejat lo temple nacional deis Catalans,
cremats los altars y 1' archiu, protanadas las momias
deis Comtes, dispersats los cenobitas, venut lo monastir, enfosquida, fins ridiculisada sa nobilíssima
historia.
¿Que US apar? ¿no fou ell la vera imatje de la
patria en sa prosperitat, en sa decadencia, en sa tremenda agonía? Donchs, també a l a patria seguir debía en sa renaixensa, y de fet s' ha seguida. Omiteixo parlarvos deis gegantius esforsos que han
sigut necessaris pera arrancarlo primer á la desamortisació, luego pera evitar sa ruina y ültimament
per las primeras obras restauradoras. ¿Quí poguent
gaudirse ab la fortuna, prefereix adolorirse ab lo
recort de las angoixas (¡ue sa adquisició ha ocasionadas? De mi se dir, Senyors, que si bé durant los
vint anys que porto consagráis á tan patriótich objecte, ja com escriptor, ja com vocal de la Comissió
de monuments de la provincia de Girona, ja com
delegat á Ripoll de la Real Academia de Bellas
Arts de Sant Fernando, si bé molt y molt he frissat
y sufert pera evitar la desaparició de nostre gran
monument, tot ho dono per ben esmersat, y fins
ara 'm plauría que doblats haguessen estat mos treballs, que doblada fóra ma alegría al poguervos anunciar com puch ferho, que la restaurado
del monument deis Catalans toca á son terme, gracias á la entussiasta sol licitut, constancia heroica y
desprendiment sens igual del Excelentíssim Morgades y Gili bisbe de Vich.
¿Y ab quina actitut rebé Catalunya tan nobiiísim
propósit? La majoría de las poblacions, per no dir
totas, entussiasmadas ab lo sublím exemple del successor d' Oliva, han considerat ésser deute d' honor
prolongar la vida del Matussaiem cátala, qui vetlla
desde '1 fons de 1' alta montanya lo bressol de nostra nacionalitat.
Deute d' honor he dit, y cal afegir deute á' amista! per lo que á determinadas poblacions expecta,
entre ellas Mataró. ¿Y per qué, dirá algú, per que
precisament Mataró? Escolteu, Senyors, qualques
ivas iMagdalenas
l82
íntimas relacions que entre aquesta antiga ciutat
y '1 ripollés cenobi de temps inmemorial existeixen.
Ja desde 1 segle xi descubrim certa fraternitat
entre la basílica olivana y la parroquia d' Alarona,
com ho indica 1' obsequi anyal de vi d' Armancias
que 'Is cenobitas ripoUesos li oferlan. Traginers enviáis pe '1 monastir, y desde el segle xiii amparáis
per butllas del papa Alexandre III, provehlan deis
productes de la celebrada horta y de la saborosa
pesca de civitas fracta, establint son actiu comers
relacions tan íntimas com de llarga durada. Com
Mataró per la part de marina ocupa '1 centre de la
antiga regió layetana, quals extrems Montserrat y
Tossa foren per espay de mes de cinch cents anys
possehits y regits per benedictins ripoUesos, sa benéfica influencia desde dits extrems necessariament
havía d' irradiar en los poblats intermedis. Percü
no m' admira veure en un deis altars de la parroquia de Santa María 1' imatge de Sant Eudal, lo
prehuat mártir de la basílica olivana, y altre altar
ab la excelsa patrona de son priorat montserratí,
ni 'm causa cap sorpresa vint anys enrera sentir
encara en vostres temples religiosos cántichs de la
mateixa basílica procedents. En ella ressoná lo primer Te deum en acció de gracias per la gran victoria que en la valí del Fraser reporta contra las hosts
napoleónicas F il-lustre mataroní Llauder, mediant
los somatents encoratjats per 1' abat ripollés Casaus,
aquell mateix sabi Casaus que ab sas disquisicions
históricas tan havía de contribuir luego á resóldrer
lo problema de la vera situació de nostre lluro. No
mancan per altra part en Mataró nobles familias,
quals il-lustres ascendents honraren com lo gran
Oliva r hábit benedictí del cenobi ripollés. Citaré
solsament la noble familia de BofaruU, que conta
entre sos ascendents lo benemérit monjo Franch,
propparent y colaborador del sabi Olsinellas. De la
propietat de Estamariu que mil y setze anys enrera fou la primera donació del inmortal Jofre al
temple nacional per ell fondat, n' es, ja d' antich,
propietaria la noble casa mataronina de D. Joaquim de Palau. ¿Qué mes? Quan la funesta guerra
deis set anys dispersa las familias de 1' incendiada
vila monasterial, gran nombre d' ellas, entre las
que la meva se contava, arribaren á aquesta generosa ciutat. ¡ Quántas voltas en ma infantesa vas
sentir referir la fraternal acullida que en Mataró
tingueren! Prou s' en recordan alguns que tal vegada m' escoltan, de lo que Uavors la caritat mataronina realisá, jo no puch recordármen, donchs encara no existía, sois si puch assegurarvos que entre 'Is noms que ma bona mare (al cel sia) me ensenyá á proferir ab amor y respecte, un d' ells fou
lo nom de 1' hospitalaria Mataró.
Per últim, no dech oblidar, atesa la gran oportunitat que s' ofereix, que de la primera comissió de
la Academia de Bellas Arts de Barcelona que tractá sériament de la restaurado de la basílica Olivana, y á RipoU en 1863 se traslada, formaba part
vostre distingit compatrici, Mestre en Gay Saber y
nostre actual president, Dr. D. Terenci Thos y Co
dina, qui per cert trobá llavors sa inspiració per
altre de sas llorejadas poesías, en un deis arrunats
castells d' aquella histórica encontrada.
Aytals antecedents, ab altres que no sens recansa
omiteixo, proban lo bastant que si com filis de Catalunya es per nosaltres deute d' honor contribuhir
al objecte d' aquesta vetllada, com filis de Mataró
altre deute d' amistat obliga á correspóndrehi ab la
possible munificencia. No es per lo dit novetat, sino
renovació interesarvos per una tan patriótica com
meritoria obra que á ningú excluheix, qualsevuUa
que sía son partit polítich, ans á tots necessitem, á
tots cercara, á tots demanam, pera que 'ns ajudin á
enlayrar en lo pinácul del gran temple la inmaculada bandera de la Espanya regionalista. Bandera que
deu acabar ab lo que 'n Balmes ne diu lo despotisme per medí de las lleys, despotisme que • ni té la
franquesa de dirnos ahont va, que Uavors fa '1 v^-
LA I L U S T R A C I O
CATALANA
lent quan de peus y raans té Uigada la víctima
inexperta, despotisme que pretén acabar ab la familia catalana, y al que es preferible lo procehir
deis vireys de la casa d' Austria y deis generáis de
Felip V, quan ab pretext d' exterminar lo bandolerisme, arrasaban las masías, las fortalesas, las millors casas payrals, essent lo ver propósit arrasar en
definitiva la patria catalana.
Empunyémia, donchs, la bandera regionalista,
perqué arribat es lo cas de decidirnos per ella ó
per... la filosa qu' ens regala lo centralisme, creyentnos prou degeneráis per aceptarla. Empunyémia, sí, tan gloriosa bandera, presenlemla de nou á
Santa María de Ripoll, renovera en lo sagrat recinte
sos mes preuhats recorts devant la sagrada imatge,
donatiu precios de nostre santíssim Pare Lleó XIII;
crémia de nou per may mes extingirse 1' argéntea
llántia del gran Berenguer lo deis Usatjes, com símbol de nostres inviolables é inabolibles lleys, y la
del insigne comte d' Urgell, Armengol de Gerb,
antecessor de 'n Jaume lo Desditxai, resplandeixi
també en senyal de que desitja Catalunya un g o bern espanyol que no sía en sas preferencias sempre y en tot castellá.
Especial menció he cregut deber fer, senyors, de
las dos esmenladas llandas, qual simbolisme tan al
viu respon á la idea del regionalisme y deis usatjes,
ab r incent de que lo deute d' honor y d' amistat
de aquest antiquíssim municipi, satisfet sía ab presentalla restauradora deis dos comtals recorts. Si
aquest projecte reix, per endevant vos felicito, per
ésser lo donatiu de tanta significado com oportunilat.
Coralje, donchs, y á 1' obra. Que tots los aquí
congregáis no faltin lo día del milenar á las rialleras valls del Ter y del Fraser. Allí convé tornarraos
á veure, que allí, en lo recinte del gran monument, en que sois amor pátri se respira, pregarém
fervorosos á la celestial Reina de Catalunya, que
noslras justas aspiracions satisfacía, que gureixi ais
gobernants de la monomanía centralista, que respectadas slan noslras lleys, ennoblida nostra llengua, vindicada nostra historia, protegida nostra
agricultura, industria, marina y comers, que no faUia jamay aquella insigne profecía del antich ceno
bita ripollés, quan ebriach d' entussiasme per la
victoriosa jornada de Panizars, escrigué: ¡Oh Caihalunyal ¡glorificada fer tots los segles sias, de
grans recot?ipensas tos jnerits te f eran digne, dominarás y ab inagotable riqtiesa lo treball de tos filis
veurás sempre remunerat!
Donchs fins á revéurens, senyors, en las valls del
Ter y del Fraser lo día del milenar, en tan que jo,
portal per 1' entussiasme que inspira lo trobarse en
mitx de lo mes selecte de la societat mataronina,
que tan evidentas mostras ha donat sempre de ver
amor á la Espanya regionalista; termeno ab un crit
de / Visca la patria! y que visca, etern slrabol de
ella, Santa María del Monastir de Ripoll.—HE DIT.
J. M.
PELLICER Y PAGÉS
ELEGÍA
TomX
Ser de mon ser en qui Deu transfundía
ab ma sanch la meva ánima matexa,
¿qui mes felís que jo al món se diría
quan en mon fitl me vaig jo reconexe?
V al voltant del bressol els homenatjes
van comensar llavors, ¡quánta ventura!
g u a r d a t per pudoro.sos cortinatjes
á mitja Uum y h o n t lo respir s' atura.
S' afoga allí '1 ramor de la petjada
y es tebi 1' ayre allí com d' un umbracle
h o n t se g u a r d a la flor mes delicada
que viu, només, de Deu com per miracle.
.\llí de nit ó jorn 1' a m o r vetUava
espiante la primera rialleta,
petit Moisés que vora '1 Nil salvava
del F a r a ó la h e r m o s a princeseta.
Allí vetUá r amor, fins que ben p r o m p t e
per mi t o r n a n t els dies luctuosos
en un m o m e n t la mort d o n a v a compte
de tots mos somnis de v e n t u r a h e r m o s o s .
Oh, mort, faresta mort, ¡que poch s' hi deya
lo teu h o r r o r de cínica cruesa
a b la blancor d' aquell bressol h o n t jeya
tot quan vol di' ignocencia y candidesa!
l'rofanació, lili meu, no res mes era
r obra vil de la mort en aquell día,
tu, '1 fanatisme de ma vida entera
qu' á voltes ni á besar jo m' atrevía.
— T e n s un ángel al cel—sense c o m p e n d r e
lo meu dolor me d e y a n — d ' h o n t t' esguarda.—
Y era cert, lo que á mi D e u me va p e n d r e
era '1 meu mateix Ángel de la G u a r d a .
Com un altar del Jesuset Uuhía
ton Hit de mort; els ciris hi cremavan
y eran les flors que en ell jo t' ofería
les ilusions darreres que 'm q u e d a v a n .
IS h o m e ditxós en mon dolor no "s miri
si espera encar p e r ell j o r n s de ventura,
no 'm veja á mi camí del cementiri,
millor diré, carrer de 1' A m a r g u r a .
Del meu costat, Senyor, me '1 varen p e n d r e
quan mos petons no conexía encara.
¿A q u é un ser dar al món, si ni c o m p e n d r e
li dexen com 1' estima lo seu pare?
¿Quina fou la influencia malasíruga
que 'm feu passar, Senyor, per tan gran p r o b a ,
que m' h a fet vell sense p o s a ' u n a a r r u g a
ni un cabell b l a n d í sobre ma testa jova?
¡Ofi, fillet meu del cor! á la poesía
c o n h o r t d e m a n o j o en mos j o r n s adversos,
mes avuy ma tristíssima elegía
se Uegeix en mos uUs, no en los meus versos.
RAMÓN E . BASSEGODA
JuUol de 18
LO COTXE D' ARBUCIAS O
k LA M O R T D E MON F I I . L E T
jSi jo tingues un nen! axí exclamava
en les h o r e s mes tristes de ma vida
y sembla qu' un m o m e n t Deu m' ascoltava
terrae p o s a n t á mon dolor sens mida.
Oh, instant suprem en que un nou ser sentía
agitarse ma esposa en ses e n t r a n y e s
y sens saber p e r q u é á plorar rompía
—¿Oiga V., paisano, cuántos cojen aquí dentro
que ya no queda espacio ni para cerrar los ojos?
—¿Aquí dins?... no s' amohini, segons; com las
personas que ara s' estilan no son igualas, que n' hi
ha de primas y de revingudas... Enlenemse: ja té
papeleta vosté?
—iQué he de tener!... ni falta.
—Donchs, mi primero, tindrá la bondal de bai-
son cor oprés per e m o c i o n s estranyes.
Y al món vingueres per estrenye els llassos
d' un a m o r p u r y sant que Deu Uigava;
p e r a cobrir, tan sois, de flors mos passos
en aquest món, b e n cert, D e u t' enyiav^.
( I ) Seguint la nostra coíítum de dar á conéxer per un fragment los
Uibres cátalans que van sortint, copiem avuy aquest q u a d r o del últim
volum qu' ha publicat lo simpátich escriptor D . Emili Vilanova ab lo
títol de Gent de casa, editat p e r l a empresa de La
Renaixensa,
Es una colecciódeestudis, articles de costums, y passatemps literaris,
que recomanem de debo ais nostres lectors. (N. de la R ) .
LA I L U S T R A C I O
Tom X
xar. Los que 1' han presa á Barcelona teñen la prefería.
—¿Qué me está V. cantando? Yo, no bajo.
—¿Cóm vol dir? Aniria contra lley; no pot ser,
dissimuli: Ms que teñen 1' assiento pagat á la Administració son los amos. Es una cosa sagrada que 's
respecta per tot arreu. ¿Qué no s' estilan los carruatjes á la seva térra?
—Mejores que estos.
—Per aixó que ho havía sentit á dir, sino que 'Is
teñen desats per mor de las carreteras. (Aquestos
feligresos que no parlan com nosaltres, semblan del
Riu de la Plata: tot ho teñen millor y tot va á
dojo).
—Ea, que no me muevo. Yo no me quedo en
tierra.
—¿Y per qué s' hi ha de quedar? Ni usted ni
ningú.
Ja veurá, fassi '1 favor, baixi, cregui á n' en Perico, que li vol bé. Lo vaig á colocar arriba del im
perial que verá usted el país mitja hora avans que
'Is demés. Jo també n' hi sigut de tropa y sé lo que
es la consigtia y 'Is perjudicis que porta, |no n' he
presenciat pochs de consells de guerra! ¡y la gent
que he vist anar al Fijol
No s' hi quedará en tierra de destacat?ient; primer
no sortirá '1 cotxe ni 's bellugará cap cascabell que
vosté no estiga acomodat. Pugi, si es servit.
No la palpi la escala, ja es de confiansa.
—Corriente, porque sino se armaba aquí el zipizape de la época. ¿Y van las personas decentes ahí
arriba?
—¡Qué diu! (Aqueix també deu teñir un tío Canónigo y serveix al Rey per distreurers). Fins generáis hi han pujat. No veu que 's va arran d' arbres
que hi passa una fresqueta que no ha tocat la cara
de ningü. Per aixó 'n diuhen 1' imperial perqué no
hi ha res mes amunt: s' acaba 1' edifici.
—A mi no me venga V. con zirigañas; esto es
una perrera. Oiga V., compadre, ¿estaremos seguros? A ver si se me cae un baúl encima y me habilita pa la enfermería.
—(iQuín pistólo mes valent, tot li fa por!) Senyis,
home, senyis, si té repugnancia. No tingui por deis
baguls; van trincados com facinerosos.
Lo perill li vindrá d' un altre costat; d' aqueix
floreyo de minyonas que es la Canela de las Espanyas. Si en arrivant á posada no demana Uicencia
ab la macita, ja pot embestir de frente V enemich,
que no li farán res las balas.
jApa, pubillas, no xiscleu tant, prou n' hi ha!
iQuin guiño! Feu un bocinet de lloch á aqueix cabo
tan curro. ¿Qué tal mi primero? ¡A veure si 'm pacifica la ?iació! ¡Vaja, plagotas, feu bondat!
*
—Ara estich per vostés.
—Miri que jo tinch delantera.
—Ja m' ho figuro...
—Y jo, cupé.
—Dallonsas, cotxero, aquí té las papeletas. Vejara ¿ahónt seuré jo?
—¡Tots teñen un sis ó un as! Bé, corrent, señores, ja 's compondrá. Catxassa, prudencia y satislacció. Aquí no hi ha compromisos ni conxorxas,
tothom ha d' anar ben colocat. Jo 'Is hi represento
pare.
—Es que... cotxero, ¿ahónt m' assento? Jo he pagat y '1 meu assiento consta en lo registre. ¿Y aixó 's
comporta? ¿teñir la gent entretinguda d' aquesta
manera al raig del sol?...
~^ tothom se li fará justicia; no 's precipitin.
Si '1 bestiar se neguiteja mes que vostés de la frisansa que té pera marxar. ¿Veuhen? lo cabo que tot ho
volía atropellar, ja '1 tinch arresserat allí dalt ab
aquellas minyonas, que no cambiaría la graduació
ab cap coronel.
183
CATALANA
—]Qué havém de ferl ¡Qué 'n té de camándula
aquest home!
—Voy, senyores; ¿quants n' hi ha aquí dintre?
—Ja es pié.
—Donchs mirin... Ep, aquell senyor que no li
prova '1 sol, que té papeleta de Barcelona, ¿ahónt
es? ¡Ahí... ¿no es vosté que té 1' assiento pagat? Vegi d' acomodarse: n' hi manca un; es lo seu: que
tinch ordes molt puntuáis de 1' administrador.
—jMestre! ¡ay que estém de pletxería! ¡y aquí
dins me tinch d' enquibir! Quíns goberns los d' Espanya; aixó no 's deuría permetre, estivar las personas com si fossin fardos.
—Si té '1 mateix lloch que '1 sargento...
—¡Y qué té que veure! aquí no mes m' hi entra
una cama.
—L' altra també té '1 dret d' entrarhi, ¿qué vol
que 'n fassi de la que sobra? No 'n carrego de presentallas.
¿Veu? Lo que deyam: las naturalesas no son igualas. Lo cabo es primet, vosté d' altra complexió; lo
que no 's paga ab llágrimas se bestreu en sospirs:
r altre viatje tots eran magres, topa com topa; ¿quí
la goberna la etxura de las personas? lo carruatje
no fa trasmudansas: quan venen assientos de bon
regent s' amóla, que li estampeixen 1' empostissat y
cruix, pero ell no s' aixampla.
Y encara diuhen d' anar ab diligencia, ab aquesta
antigualla.
—Y '1 que 'n dirán. Desenganyis; tant be com al
cel no hi estará en lloch. Ja pot corre la seca y la
meca.
— ¡No 's despacienti; baguls ray, no n' hi mancarán: cada viatje 'n sobran!
—Si no es lo meu vosté '1 pagará; á tot rigor.
—No 'm fassi cremar, senyora, que tinch las espressions compromesas y no puch caragolarne de
aquellas que pican. Porto dos Reverendos y ojo,
Peret, que aquí dins hi ha la censura. No tinguin
por, senyors Pares Capellans: en Peret es de broma,
y encara que 1' ofici té mala anomenada, no 'n dirá
cap d' espressió lletja pera fer creure ais animáis...
¡Coronado, olla! A lo ditxo y no dormim, que vaig
ab las mans Hígadas y 'ns tenim d' entendre ab las
páranlas cubertas. ¡Que diu, que 's raareja aquesta
senyora del bagul 1 ¡Ansia, Noble, Pinturero, au, au!
* *
Passada la temporada de portar malalts á Sant
Hilari, s' acaban las pressas, los compromisos y
r encotxar gent cap á la festa major d' Arbucias.
Quan comensan á caure las fullas y 'Is días son mes
pererosos y mes tristos, allavors ja no puja ni baixa '1
senyorío y vaig amunt y avall d' Hostalrich á Arbucias ab lo cotxe buyt que 'ns adormim de migranya jo y 'Is cavalls. Ara que hi hauría lloch per
tots ara no venen. Ningú '1 reclama á n' en Peret,
ningú se 'n recorda: ja están servits. Algún día tot
era éll.
L' amo que tinch fa deu anys, ve que 's cansa de
apuntar setmanadas sense rescabalar cap ganancia
y un dissapte 'm crida y 'm diu ¿comptém, Peret?
que ara ab la tartana no mes aniré servint la parroquia. Passém comptes, y me 'n en duch una mosta
de pessetas que Deu n' hi do. Han estat ben escarrassadas ab crits y fadigas y poch dormir, pero quan
arribo á casa, á Gracia, y revento '1 mocador d a munt la taula s' esbarrian ab un trincar y rodolan
donant toms, que sembla que etjegui un vol d' aucellets de plata... Una pila de manetas s' aplanan
allí sobre per deturarlas que jo las umplo de petons.
¡Quina alegría! Sota d' aquells dits grassonets la
paga de totas las enquimeradas y damunt la meva
ditxa escampantla y atapahintla ab tants petons
que 'm cauhen de la boca, pero que 'm pujan de
dins del cor.
—Olla Pinturero, Garboso; au, au. Noble, Coronado.
—Cotxero, cotxero, aturis, que no sé si han carregat lo meu bagul.
—¡Me caso ab Ronda! ¿D' hónt surt aquesta dona
ab lo bagul? Ara que teniam una arrencada que la
llansa tocava boy á Arbucias. No ho fassi may mes
aixó, senyora. ¿Qué 's pensa que vull matar los animáis? ¿Y quin bagul es lo de vosté?
—Aixís, viciáis mes, diu la Madroneta...
—Un de negre, ab llistonets de fusta y tatxas
blancas.
Si cada vegada que t' he anomenat m' haguesses
—Si no 'm dona altres entressenyas, ja li dich sentit, no t' arrendo la ganancia. No m' hi vull queque no sé de que 'm parla. O, y 'Is baguls que son dar tants mesos sola; aqueixa casa sembla Andorra.
com la tropa, tots van iguals. Potser n' hi ha vinti- Cap me creu, me fan veure 'Is uUs verts.
cinch á dalt de la vaca ab llistonets de fusta y '1
—¿Y en Pere, que no fa bondat?
trage negre de cerimonia.
—Es un dimoni seré.
—^Miri, escolti si es servit: hi ha una erre y una
—¿Y en Lieos?
be fetas ab clauhets daurats.
—Mes dolent que 'Is altres.
—Deu volguer dir no / ' hi encaparris. Si senyo—¿Y en Quím y '1 Ton, y... y... 'Is altres quatre?
ra, ja '1 trovarém si hi es, ja '1 tinch present. Son
—No me 'n parlis; no 's poden aguantar.
duas xifras que van solas: no 'n passi ansia, mes—¿Es dir, que tots presentan malas notas?
tressa: arrivará á posada al mateix temps que
—¡Per aixó t' esperava, perqué 'Is arreglessis!
vosté.
—Ja veurás, sopera, que porto una gana que sera—¡Quín home! ¿Qué 's pensa que no 1' he sentit? bla que fassi tres mesos que no hagi sopat.
Veyám, algú pagará si 's pert.
—Ansia, Primoroso: apa, que hi ha una costa que
*
ve de pujada. Quina saragata que arma '1 cabo.
¿Qué tal, Don Cascante, va ben acomodat aquí á la
Contin, la deixo ab sis criaturas, y jo rae 'n vaig
golfa?
per lo mon á guanyárloshi '1 pa. Perqué totas raen—Mejor que en la gloria.
jan, gracias á Deu. Y cada setraana entran set rodas
—Permeti Deu que el bagul no surti, que vosté '1 de molí de nou Iliuras y '1 dissapte no 'n hi ha un á
pagará.
la post. Tots teñen la dentadura que no 'Is hi m a n —Es que no n' hi ha de femeninas tan carras á ca res; ab una rahó que 'n donan mirántloshi las
las Andalucías.
gaitas, que sembla que 'Is engreixin cada día y que
—Sí. las hay, pero están lejos.
las hi pintin ab colors freschs. Las senyoras se 'Is
—Y 'n corren moltas de xatas; las catalanas t e - guaytant que ab la vista sembla que se 'Is menjin;
ñen lo ñas mes proporcionat com un timonet de cora los veuhen tant sanitosos, tant plens y sapats,
barco.
s' hi encantan. ¡No, no 'n necessitan d' oli de fetje
Al demés senyora, no barbotegi, y no me '1 fassi de bacallá!
deturar una altra vegada '1 tiro, que 's fa malbé de
Del modo que 'Is hi agrada, y la dona 'Is ho comla melsa.
bina, es lo fetje sol, ab seba, y '1 bacallá fregit. Ja
—¡Es dir, que un hora no pot reclamar lo que es ve á ser lo mateix remey y 'Is raateixos ingredients,
seul
pero no passan per tants alambins...
r
„-
LA M A R E l D E
DEU Y DELS HOMES,
QUADRO DE BOUGUEREAU
~ í _ , - ->
A!,—- -^
, # ^ Í ^
LA I L U S T R A C I O
i86
¡La Seca de casa!... val un imperi; ja poden posarli '1 collar al inrevés, que per aixó tira. Ab sis
malandandos, que 1' un per 1' altre resurten ab sis
esquinsos cada día, quan están quiets, que no hi
solen estar; y no parlém de la curiositat, perqué
aquellas caras y '1 sigronet que teñen per ñas, si
no 'Is hi passa '1 sargil y no 'Is hi rebrega dotze
cops al día, ni ella ni jo ni '1 vehinat los coneixería. Se las guarneixan tan bé que no raes respectan
lo blanch deis uUs: de lo demés ja 's refian de sa
mare.
Encara no se 'n adona ja 'n trova á faltar algún,
y vinga desseguida llamada y tropa y passar llista;
aixís que 'Is té plegats, ells tots sois s' escampan fins
que torna á teñir ansia y altra vegada á repassarlo
caudal.
Ella s' hi crema; jo li dich paciencia, Madroneta.
Ara ray que tots senten á la Uoca y venen; si algún
día contas y contas y veus que te n' hi manca algún!...
Y á la pobre se li trenca '1 cor y quan dormen,
los fillets nostres, ¡los infants de Lara! los petoneja
ab un desfici que jo li faig: prou, Madrona, que ja
no n' hi caben mes y relliscarán; lospetons son com
las maduixas, que apilotadas no fan goig. Jo 'Is hi
beso aquellas petxinetas closas, que cuan s' obran
son dos sois negres de claror los clotets de la ma y
prou...
Quan ha fet la estació, s' acosta á la tauleta y
allavors es 1' hora mes tranquila per repassar la roba, que ni un día m' hi assentat al pescante ab sets
á las calsas y las criaturas han exit al carrer ab botons sense presillas, ó ab creuheras de beta á la es
quena en compte d' elástichs. Després quan ja son
altas horas no la puch cridar ni ferli cap pregunta
del Hit estant, no 'm respón. Parla ab la Mare de
Deu, li encomana la salut y la guarda deis nostres
filis.
Jo pensó. Ella prou nos la guardará, si Deu vol;
pero '1 gobern se 'Is quintará tots sis, sense misericordia, que no teñen entranyas... allí dalt, á Madrit!
Y per distreurem d" aquestos calendaris m' enfilo
al pescante y per plassas y carrers passejo la tormenta ésperant lo bon teraps per tornar á Arbucias
á disputar ab los passatjers y á rlurehi y fer aquells
crits de au, au, Garbosa, Coronada, Castellana!...
rebatuda!...
TALLERS TOMÁS
Á VILANOVA Y G E L T R Ú
Es r únich establiment de sa classe que hi há á
Espanya, hont, per procediments que li han valgut
medallas d' or y de perfecció en varias Exposicions,
se construheix lo material complet per conduccions
y distribucions d' aygua y gas, ab privilegis d' i n venció per las canonadas de ferro y d' acer dolsos
inoxidables , servint també per' emplassar los conductors eléctrichs subterranis.
Los senyors Tomás germans son filis d' un deis
industriáis de mes vasta inteligencia y de mes pit
que hi ha hagut al nostre país, y qualsevol que 'Is
conega y haja tingut 1' honra de tractarlos compren
qu' han heredat mokas de las qualitats excelents
de son ilutre progenitor, entre ellas la perseverancia ab que han axecat lo crédit de sa casa á una
altura honrosíssima.
Per axó '1 recort de la visita á sos famosos tallers
es un deis mes agradables de ma estada á Vilanova
y Geltrú.
Están eraplassats tocant ab 1' estació del ferrocarril directe de Madrid á Zaragoza y Barcelona.
Constan d' un gran quadrilátero de 111,264 paras
quadrats, hont s' han construhit, entrant desde la
carretera de Barcelona, hontcomensa la fatxada
CATALANA
Tom X
en los tallers á una pressió hidráulica de 40 atmósferas.
També 'Is construhexen de xapa de ferro b de
acer galvanisats^ que s' usan ab grans ventatjas
pera condueles de vapor, bombas, etc. Sa durada,
la baratura del seu preu y la facilitat de sa colocació influhexen en que '1 seu us se generalise en tots
aquells casos en que 1' empleo de tuberías de gran
resistencia y de pes reduhit son condicions molt favorables á la marxa deis treballs.
Tubos de ferro embeiumat ab unions d enchufe,
per descens d' ayguas pluvials, retretes, etc. Evitan
complelament la huraitat en los edificis, qual conservació, juntament ab la higiene, reclaman per
aquests casos la conslrucció de condueles que á
una gran resistencia y durado, reunescan la qualitat de ser perfectaraent tancats é impermeables.
Per axó 'Is enginyers, arquitectes y mestres d' obras
adoptan aquests tubos de ferro embeiumat, sistema
Tomás.
Bocas de ferro y d' incendi, construhidas ab bronzo de superior calital, pera serveys públichs, fábricas, tallers, parques, jardins y establiments particulars. Son los raes baratos que 's coneixen en son
género.
Xemeneyas y depósits de palastre. Furaistería en
general.
Extractors d' ayre o ventosas, sistema Tomás per
evitar las obstruccions que provenen de la acuraulació de 1' ayre en los punís alts de las canalisacions
d' aygua. Funcionan auloraáticament, y sa durado
es ilimitada per no estar exposada á laoxidaciócap
de sas parts. La proba, que tots los que hi há colocáis funcionan perfectaraent sens haver dat lloch á
cap reclamado.
Fonts monumentals y de vehinat. Las fan de ferro
fos, de totas classes y dimencions, segons dibuxos ó
modelos que se 'Is hi envíe. Teñen fonts de vehinat
ab rexeta colectora d' ayguas sobrants, tot de ferro
fos y á preus molt moderáis, senl de gran utilitat
pera serveys públichs, fábricas, granjas, etc., y no
exigint cap gasto per sa conservado.
Axetas itioxidables, sistema Tomás, pera descargas de sifons, en las conduccions d' aygua, safreigs,
depósits de vi y d' alcohol, y en tots los casos en
que 's necessitan axetas de diámetro major de dos
ó tres centímetres. May s' atascan y s' obran y tancan sensa esfors, ab la circunstancia de ser un cin
quanta per cent mes baratas que las de bronzo ó
La naturalesa especial d' aquests tubos los hi ha llautó, y sa duració ilimitada.
Portellas de registre, sistema Tomás ab privilegi
dat un gran crédit desde 1864 en que s' establí la
fábrica, ja que en aquest teraps passan de 165 las d' invenció per guardar las claus d' aforo en las
poblacions canalisadas, molías d' ellas en vista del distribucions d' aygua. Provehídas del pany, sisteéxit obtingut repetidament, tant per aygua com per ma Tomás, constituhexen per las empresas d' a y guas la raillor garantía contra '1 frau, tant per part
gas, ó bé per tots dos objectes albora.
L' éxit es tal, que '1 registre especial de la casa deis consumidors com deis matexos encarregats del
Tomás s' ha auraentat durant 1' últim any ab mes servey.
Válvulas de fas, per aygua, gas y vapor, consde 25 poblacions canalisadas, entre ellas importants
truhidas de ferro fos y las pessas principáis, de
capitals.
La casa elabora tubos desde 0*03 metros fins bronzo. Se tanca per comporta vertical, abrassanl
á I'60, quals excepcionals dimensions los fan espe- tota la secció del orifici.
Material pera fábricas de
gas.—Barrilels.—Cociáis pera obras hidráulicas d' importancia, especialment sifons, ab lo qual se logra abaratir aquest lumnas per cok.—Condensadors. — Depósits per
sistema de conducció d' ayguas, puix resulta molt aygua y quitrá.—Gasómetros.—Rentadors.—Puride pressió.—Sifons autoraámes económich lo tubo de ferro que no '1 d' obra ficadors.—Reguladors
tichs, sistema Tomás. —Llautonería de tolas classes,
de raarapostería.
En diferets exposicions ha obtingut la casa To- y material complet per fontanería.
más 12 medallas d' or, plata y bronzo, y ha sigut la
Al la enumerado d' aquests objectes y altres per
única en sa classe qu' ha lograt pera '1 material qual enumerado 'ns falla espay, y '1 crédit de la
complet pera conducció y distribució d' aygua la casa Tomás, de Vilanova y Geltrú, nostres lectors
medalla d' or.
podrán formarse idea de la importancia escepcioSos tubos privilegiats d' acer dols inoxidables se nal que leñen en la industria catalana los magnífichs
emplean principalment per canalisacions d' aygua Tallers qu' en aquest número reproduhira.
y ayre comprimit á alta pressió; están construhits
L. GARCÍA DEL REAL
de la matexa manera que 'Is de ferro dols inoxidables, y per conseqiiencia reunexen totas sas qualitats ab la ventatja de que, empleantse '1 cer en lloch
del ferro, resulta un material molt apropósit pera
resistir grans pressions. Tots los de cer son probáis
principal de 71 metres, y 's troban á la dreta las
oficinas y despaig deis directors de la casa, y á la
esquerra la portería y quadra. Un gran pati dona
llum á totas las demés dependencias y permet lo
accés deis carros y altres vehículs ais diferents tallers. Seguint r ala esquerra se troban los cuberts
destinats á las operacions de galvanisació, hont en
varis depósits, safreigs y calderas s' efectúan las
raanipulacions anexas al galvanisat, segons després
descriurém.
Al mitx del quadrilátero s' eleva una gran quadra
hont están instaladas las máquinas, aparatos y altras obras necessarias per las operacions següents:
tall de planxas, cilindrat, cusit, regulació de forma,
cimbrejat, revestiment de sorra y banys interiors,
quals operacions s' executan ab raolt deserabrás
gracias al gran espay disponible.
A la banda dreta hi há 'Is raagatzeras per tubería, raaterials de fontanería y tot lo necessari pera
las condicions d' aygua.
A la part posterior hi há la xeraeneya pera '1 tiratje de tretze fogons, pou ab bombas pera elevad o d' aygua al depósit d' hont la preñen las diferents operacions que la necessitan, y bassas de
quitrá.
La rápida idea que donera deis Tallers Tomás,
fácilment permeterá compendre ais nostres lectors
que tais elements poden fabricar 500 metres de canonada diaris.
Com que 'Is tubos Tomás se construhexen especialment per un procediment privilegiat, indicarém
cóm sa verifican las operacions sense entrar en detalls.
La planxa de ferro dols se talla á la mida necassaria y 's renta perfectaraent per tréureli tota oxidad o ó brutedat. Verificada aquesta operació, 's passa
á coure las canonadas en sa longitut, verificantse
cuydadosament la unió. En aquest estat y gracias al
privilegi Tomás, se galvanisan los tubos que de
aquesta manera quedan d' una sola pessa, ja que '1
galvanisme 'Is recobreix enterament. Se 'Is calibra
per tornárloshi la forma cilindrica si al galvanisarse poguessen sofrir qualsevol desperfecto, y se 'Is
hi afegexen las unions. Se 'Is proba á pressió h i dráulica de 20 atmósferas y se 'Is recobreix exteriorment d' un revestiment compost essencialraent
de quitrá mineral y arena, y per fí 's barnissan interiorment, acabantse axis las operacions y quedant
llestos pera ser entregats pera la canalisació.
LA I L U S T R A C I O
Tom X
REVISTA DE T E A T R E S
Novelli, lo gran actor continua la serie d' i'-.xits
en lo l'eatre Lfrich. Sois ha flaíiuejat un poch en Un
drama nuovo, tal volta per la precipitació ab que
degué posarlo en escena. No 'ns extench mes: no
per desvio al célebre artista sino per correspondre
com se deu á la Empresa del Teatre Lírich.
En r Espanyol reaparesqué lo nostre compatrici Rossell ab San Sebastian Mártir. Árala companyia queda completainent arrodonida. Tot esperantlo á ell, se po.saren en escena Lo que vale el talento^ Ferreol, Vivir en grande, y s' estrena una
pessa molt ben rebuda, Los demojiios en el cuerpo.
Rossell ha posat El señor gobernador escrita pera
qu' ell la representes, y en bona veritat, confesso
qu' es una de las que mellor li van al nostre actor
cómich.
Mentres s' anuncia FJ Enemigo, van representantse obras conegudas; Meterse á redentor, El chiquitín de la casa, Las tres jaquecas y altras.
Al Tívoli s' ha despedit la companyla de üucazcal, ab la Bruja, alterada en son reparto, lo qual
ha raotivat manifestacions de disgust del públich
y la premsa, que no han vist ab gust se destrossessin
pessas d' aquella inspirada música al transportatlas
pera que vinguessen bé á las tessituras deis nous intérpretes. ha.joia final del primer acte per barítono
resulta unas absoltas.
La senyoreta Soler Difranco feu son benefici ab
El Milagro de la Virgen, cantant, ademes, lo célebre wals d' Arditi, / / baccio. Crech inútil consignar
que tant en la una com en la altra estigué insuperable y fou motiu de justíssimas mostras d' entussiasrae.
La senyora Fabra també fou molt obsequiada en
la seva funció de gracia, en que 's representa Cádiz, ¡Tierra! y El ^orro frigio.
La compañía d' opera de Novedats se sosté brillantment. Ha anat posant Ajfricana, Barbero y
Faust. Pera debut de la contralt Italia Giorgio se
posa La Favorita, que li valgué molis aplausos.
Verdaderament es una companyía aquella, que
sense constar de cap eminencia, es de las mes arrodonidas (¡ue s' han sentit en Barcelona en las condicions del teatre de Novedats.
Allá ahont se lluhexen molt es en lo desempenyo
de Dinorah, la inspirada creació de Meyerbeer.
Tant la Fons com la Cescati y la Amat, y tant en
Carbonell com en Brotat, en Campins y 1' Oliver
fan esforsos inverosslmils per lluhirse, lo qual conseguexen sempre, contribuhinthi no poch la entesa
batuta del niestre Pérez Cabrero.
Lo teatre de Catalunya ha continuat ab lo drama
A espaldas de la ley. Los autors, que vingueren expressament pera assistir á la representació, foren
molt festejáis pe '1 números públich que omplía '1
teatre.
Lo senyor Vico ha anat intercalant ab aquesta
obra representacions d' altras de conegudas, com
Manantial que no se agola, La bola de nieve y El
nudo gordiano.
Ara s' anuncia 1' estreno de JPar7-icida? drama
del senyor Llanas.
En lo teatre Calvo-Vico s' ha estrenat una revista,
El año pasado por agua, que á pesar d' ésser molt
anunciada per carrers y plassas ha resultat bastant
passada por agua. Entre mitx s' han posat las pessas ab un acte del repertori de la companyía. Los
autors madrilenys s' haurlan de desenganyar una
mica. De Gran vía, sois se 'n fa una y aquesta se
encerta per casualitat. Deurían comensar á convencer's de que 'ns merexem una mica mes.
En lo Circo Eqüestre no ha debutat mes que la
familia Kremo, qu' ha sigut molt ben rebuda. S' esperan altras novedats.
Lo nou teatre que devía maugurarse, posará en
escena lo repertori que 1" any passat omplí 1' Eldorado baix la direcció d' en Colomer.
Per final de revista dech parlar de la companyía
catalana que actúa en lo teatre Fortuny de Reus,
que cada día es mes aplaudida, y del concert que,
dedicat á la Associació Musical, dona lo conegut
professor de violl senyor Juli Pérez en lo Saló Martín del Restaurant del Parck, y que fou una solemnitat artística.
.
, j , •
Me reservo per altra revista parlar de la mauguració del ferro carril aéreo del Passeig de Gracia.
X
LA VENJANSA D' UN PADRI
« Qui me la fa me le paga: trigar pot; mes á la fi
no s' escapa. Malaventurat del qui nV agravia, que
no li perdono tan fácüment.»
187
CATALANA
Aixts me deya una vegada lo setiyor Paneras,
adroguer retirat de Mataró, home vell de fesomia
indefinible que vestía levita Uarga ab punys cordats,
gastava perruca roja y tenia '1 eos corcovat com la
seva conciencia. Lo vaig coneixe fa molts anys en lo
magatzem de mon cosi, hont soliaprovehir 1' honorable revenedor. M' havia pres de grat, y may que
vingués á Barcelona se 'n tornava sens ferme una
visita, y no era pas que á mi m' agrades; ans al
contrari, de bona gana lo n' hauria fet franch.
«Perqué vejas si 'm passa res per alt—continua,
•—vaig á explicarte no mes una feta.»
«Quan va morir lo pare deixá hereu á mon germá que tenia mes anys quejo; lo que 'ns dugué fortas qüestions, perqué jo no vaig convenirmhi. ¿ No
tens lo dret de Ilegítima? ¿no t' han posat establiment? me deya 1' Arcis.—¿ Donchs que mes vols?
— «Ser tan com tu—jo li responía.» — «¡Pero si tampoch has tingut los meus mals de cap; si, ben mirat, de casa n' has tret mes que jol—«No hi fa res;
vull parts iguals.»—No poguf lograrho y 'u vaig tirar per justicia.»
«¡Abnotaris, advocats y procuradors; concell
d' aquí, paper sellat d' allá, no vaig gastarme pocas
unsas 1 Valdament hi hagués enterrat lo patrimoni
fins una malla, no m' hauria sabut greu ab tal d'arrancar una sentencia definitiva que fes volar á mon
germá; pero totas me foren contrarias, perqu' en lo
mon no hi ha justicia. Ja pots pensar ab mon germá, ja no 'ns mirarem la cara; pero ell me 1' havia
de pagar, trigar podia; y, com passavan anys sens
que vingués la ocasió de revenjarme, ho va pagar
un gos llebrer qu' ell tenia: la bestia entrava sovint
á casa; y un vespre, tancantlo á la cuyna.... Ab un
lias escorredor passat al coll ¡nyachl vaig ferli 'Is
comptes.»
—i Quina culpa tenia 1' animalsi culpa hi havia!
—no poguí menys de dir al vellot,
—] Oh!—respongué 1' adroguer.—Aixís mon germá va pendre una bona rabiada.»
«Mes rixó era poca cosa, y la venjansa debia
ser exemplar, y mon germá 's feya vell, y 1' ocasió
no venía; pero jo pensava: «si no es ab tu, ab algún
deis teus m' he d' esbravar, encara que sia de la
quarta generació.» Un día vaig saber qu' ell eslava
molt mal, y jo no vaig abaixarmhi pas; ell, trobantse á las portas de la mort, m' enviá á cercar. Vaig
anarhi, no 'u sé perqué, y m' invita á fer las paus:
jo vaig arronsar las espatllas; pero fou gran m' alegría quant ell digué qu' en prova de confiansa y
com una mostra d' oblit de lo que hi havia hagut
entre nosaltres, me feya tudor y curador de son
fiU.... Ell mateix portava la carn al Ilop, ell niateix
facilitava ma venjansa »
«Mort ell, vaig encarregarme del noy, que tenía
quinz' anys, y tot lo temps qu' estigué á mon costat
ja va passar lo pelegrí. Entre 'Is dinou y 'Is vint
anys, s' enamora d' una xicota, y jo cop de ferli
la contra y privarlo ñns de véurela. Aixís ell patia
y s' anava amagrint; d' aquesta manera jo 'm venjava qu' era un gust, y hauria sigut complerta ma
revenja, si alguna mala persona no hagués aconcellat y protegit mon nebot.... |Sempre hi há personas
dolentasl Lo cert es qu' ell á vint y dos anys se feu
declarar major d' etat, tragué de las mevas mans
r administració de sos bens y va casarse sens lo
meu permls.... Llavors sí que vaig picar de peus,
pero al últim vaig dir: un altre dia.»
«Y aquest dia ha vingut. Fará tres mesos que raen
nebot y la seva dona m' escrigueren que, mitjansant Déu, abiat serian pares, y, com jo era '1 mes
prop-parent, desitjavan molt que fos padrí del que
tenia de vindre al mon Aixó era lo que jo volia.»
«Vaig contestarlos ab molta afabilitat convenintme en lo que 'm demanavan, y '1 diumenge vinent
pujaren tots dos al carril y 'm ferem una visita á
ma casa de Mataró. Perqué ni sospitessen mas intencions, los vaig tractar ab gran manyagueria y
res me va dolre pera obsequiarlos. ] No marxaren
poch satisfets! Poch s' ho pensavan ells lo que 'Is
succehiria.»
«Dilluns vaig rebre carta del Arciset en que 'm
feya saber que tenia una noya. «Sobre tot o n d e —
me deya,—sia aquí dijous per' anar á batojarla y
rumie un nom ben bonich; I' Esperansa voldria que
la filia nostra se digués un nom bonich.» Me fiquí
la carta á la butxaca, y ja '1 vaig rumiar, y 'm costa
prou, prou vegadas vaig regirar lo calendari fins á
trobarlo.»
«Avuy so vingut per co del bateig. Entre carril,
un mocador nou pe '1 coll y ferme enllustrar las
sabatas, he gastat prop d' un duro y mitj; pero
no 'm sap greu, avuy ha sigut per mi lo gran dia.»
«Al arribar, he vist cotxes que'ns esparaván:—
«¿Qu' hem d' anar á cavall? — he preguntat á
mon nebot.»—«Sí, senyor m' ha respost ell.—
«Donchs si no s' hi va á peu, jo me 'n torno.»—Y
l)er mes que ell m' ha dit y m' ha pregat, los cotxes
han hagut de tornarsen.»
«Quan hem sigut á 1' esglesia, jo m' he posat
amatent y, al demanar lo capellá 'Is noms, ans que
que la padrina obrís la boca, jo '1 so donat. Vetaqui á la mare de 1' Esperansa feta una furia y á
mon nebot trayent foch pe 'Is caixals. Tornem á
casa, y la partera, que ignorava tots los disgusts,
pregunta desseguida:—«(Quins noms li han posat?
—L' Arciset no sabía com escusar la resposta; mes
jo he respost tot seguit: — «Lloba.»
— «¿Cóm? ¿quin nom diu?»
— «¡Lloba, Lloba, Llobal—hecridat jo.»
«Y, agafant lo barret, he baixat 1' escala, d e i xant á la partera en basca y á tots despitant contra mí.»
«¡Ja, estich venjatl La neta de mon germá porta
á sobre un nom qu' es per' ella com una maledicció:
quan será al temps de jugar, las altras noyas 1' anomenarán com motejantla; quan sia gran, tothom se
riurá d' ella; y may, may trobará un home que la
vulla. ¿Qui vols que s' hi case ab una dona que 's
diu Lloba?»
«Y aquest nom 1' haurá de portar sempre, sempre fins que 's mori... Ara si que ma venjansa es
ben complerta.»
Y, al dir aixó, lo vellot reya, reya d' una manera
estranya; lo seu riure tenia alguna cosa de bestia y
de dimoni del infern.
ANTONI CARETA Y VIDAL
LAS BRUIXAS (•)
I
Estesa ha sigut per molt temps la creencia sobre
las bruixas. Mollas é importants obras de literatura
de tots paísfos ne parlan si no las teñen per base;
prova certa de que vivían en lo poblé y d' ell havían vida Si 'n volguéssim citar, ne ompliríam páginas enteras, recordém sois per exemple ¡a magnífica creació del Machbet, de Shaspeare; Mistral las
hi dedica un cant en la Mireya; L' ase d' or, de
Apulejus naix de 1' art de bruxería, etc., etc.: la inquisissió ensas terribles sentencias nos nedona també una prova certa y la tradició popular ja en Uibres ja encara en boca del poblé nos ho demostran.
Afortunadament desapareix mes cada dia la part
dolenta de dita creencia y 'Is anals jurídichs son
mes escassos en registrar assessinats ó feridas contra pobres donas que no tenían altre pecat qu' esser
pobres y lletjas pera trobar en ellas, "la superstició
ignorant y de mala lley un recort, de las malignes
arts de bruxería tan en boga durant la etat mitjana.
Un Ilibre del Sr. Consiglieri Pedroso, referent á
las bruixas, nos ha posat la ploma á la má, y just
es que li dediquém encara que sían breus ratllas.
Ans que tot debém alabar una vegada mes la fraternitat literaria que lo cultiu de nostra Literatura
Catalana nos porta. Deis paíssos del Nort nos ve(i) Aquests articles foren escrits ab motiu de la publicació del Ilibre del Sr. Consiglieri Pedroso «As bniíxas na tradicpáo do nossopovo.»
i88
LA I L U S T R A C I O
A ABASTAR
CATALANA
NIUS, COMPOSICIÓ DE J . PAHISSA
l'urn X
i'otn a
LA
ILUSTRACIO
CATALANA
189
IQO
nen sovint agradables visitas, pera no fer esment
deis pobles mes vehins, que tant nos favoreixen; y
quedan tots tan agradats, que '1 recort de nostra
bona acullida per tot escampan y avivan.
Lo docta y simpátich Sr. Wulf, nos feu eixa primavera una honrosa visita, y quan eixint d' aquí
va anar á Portugal á celebrar las festas del gran
poeta Camoens, va bastar que digués que venía de
Catalunya pera que ab afecte los escriptors d' allá
li parlessin de nostra térra; y no sabem perqué tan
inmerescuda honra nosaltres vam meréixer, que al
tornar dit senyor á nostre país, pera empéndrer lo
camí de sa térra, nos feu agradable present de part
d' algún escriptor d' allí, de Ilibres pera nosaltres
de molta estima.
Entre ells es un lo que avuy nos ocupa sobre las
bruixas; Ilibre rich en erudicció y sana crítica com
totas las obras del Sr. Consiglieri Pedroso.
Escriptor castís, elegant en mitj de la aridés que
eixos treballs portan, se fa desde '1 primer moment
agradable y lo que es mes, interesant sobre tot per
son bon criteri, exactitut, habilitat y discresió en
recullir datos, tan difícil en treballs d' eixa mena.
Aixís ho proba entre altres en sa obra As superslinóes populares na legislafáo religiosa y en sos
estudis, r un sobre la Mitología comparada de Gerard de Rialle, y 1' altre titulat A Grecia na historia
da humanidades; d' ell també rebuts.
En lo referent á las bruixas, després de una serie
de consideracions generáis sobre la tradició popular y la historia moderna de las mateixas, que li
serveixen de peu pera 1' objecte de son treball, entra de pié en lo estudi d' aquellas, distingint entre
lo que en Portugal, era bruxería y fetillería, conceptes enterament diversos, como diu, que corresponen á dos fets parescuts empero no similars, ni
tampoch d' estensió análoga. La fetillería té un
carácter molt menos popular que la bruxería, eixa
entra com un deis elements d' aquella, pero á mes
se forma d' un altra ordre d'elements que res teñen
que veure ab aquella; la fetillería era molt mes elevada, pera dirho millor, erudita, se valía de una
serie de prácticas ó fórmulas, de diversas ceremonias é invocacions comunas á molts altres pobles,
importadas de punts diferents, impregnadas d' esperit sibilítich, sapigudas sois per gent mes ó menos
asciensada, era lo que nosaltres ne diríam 1' art
mágica; la bruxería era vulgar, filia enterament del
poblé, enterament ingenua y molt mes estesa que la
primera. Aixó no obstant la fetillería era un grau
pera arribar á la bruxería; eixa tenía mes poder
sobrenatural que aquella.
La fetillera, segons pareix, era una dona, ordinariament vella y bruta que tenía comunicació ó part
ab lo dimoni, mes sens pérdrer per aixó la forma
humana y sens teñir poders estraordinaris ó sobrehumans, á no ser en certs casos per medi del dimoni; mes la bruixa tenía molt mes poder que aixó;
segons la tradició, las bruixas comensavan pera
ésser fetilleras y després de teñir comunicació ablo
diable, aqueix las induhía ab falsas promesas á esser
bruixas, exigíntlashi un cert nombre de juraments
y vots. Eixos vots devían ésser fets ab tota solemnitat damunt d' un Ilibre negre en lo qual no hi
havía mes que una fulla blanca. Dos dimonis feyan
d' acompanyants á la neófita, un á cada costal de
ella, y un tercer aguantava '1 Ilibre overl demunt lo
qual ella posava sas mans eslesas.
Llaveras comensava 1' inlerrogaiori.—¿Juras, li
deya lo dimoni, no servir may á altre deu que á
nosaltres?—Juro, responía la bruixa—¿Renegas de
Deu y del baptisme que vas rébrer.''—Renegó.—
¿Promets no fer may mes que la voluntat nostra?—
Prometo.—¿Promets no anomenar may lo nom de
Jesús, en cap forma ni manera, y noconfessar may
la veritat, si per cas te confessas?—Prometo.—¿Promets apartarte de Deu, de no seguir sa lley, y de
ferli tot lo mal que puguis?—Prometo, etc., etc.
A qual interrogatori anomenavan baptisme. En se-
LA I L U S T R A C I O
CATALANA
guida tenían acte carnal la bruixa ab lo dimoni
que havía fet las preguntas. També lo dimoni li
posava una senyal en lo dit xich de la má esquerra
ó en lo eos y quedava sellat lo pacte, entenentse
desde llavors d' un modo misterios é inteligible
pera 'Is no iniciats.
Acostumavan reunirse las bruixas ab lo diable
en temps determináis, en los quals en moltas casas se feyan certas ceremonias per allunyarlas. En
sent á la hora senyalada de la nit s' untan de certs
ungüents, se posan á cavall d' una escombra y pronuncian certas paraulas, volan per los ayres, ab una
velocitat espantosa fins á ésser en lo camp senyalat per lo demoni qu' ellas mateixas no saben.
La fórmula es:
voá, voá^
por cima de toda d folha!...
Desgraciada la que inesperta se enganya y diu:
vba, vba,
por debaixo de toda a folha!...
Y aquí no podém menys de fer notar la semblansa ab la equivocado de lo incident d' Apulejus
y sobre tot ab lo de nostre qüento popular «Altafulla» (n.° 6i de lo «Rondallayre»).
En lo dit camp, diu la declarado de la bruixa,
de que 's treuhen los anteriors datos, s' hi reunían
gent de totas nacions y llenguas y de totas condicions, homes aixís pobres com filis de bonas casas
y jovenetas y donas guapas. Ja veurém després en
altre article com aquí en Catalunya, no son solzament bruixas, segons la creencia popular, las donas
vellas, sino que també n' hi há de guapas que ho
son; y que també hi há homes bruixots.
Reunits en aquell camp comensan sas ceremonias y luego sos ajuntaments carnals de bruixas ab
dimonis y fins d' eixos transformáis per un moment
en donas ab los bruixots; després segueix un repás
de carn fresca, que sois sab á olor de sofra y de
quilrá damunt una taula negra, sens esloballas ni res
que r adorni, ilumináis per antorxas de fum negre,
fosch y pudenl, fins que toca la mitja nit, que canta
lo gall; en qual moment tol desapareix y las bruixas tornan á sas casas de la mateixa manera, volant
per r ayre.
També quedava disolta la reunió, segons la mateixa bruixa, si algú arribava á pronunciar per la
admiració que li causava, lo que veya, lo nom de
Jesús, era un efecte mágich, los dimonis se llensavan á ierra, lolhom cridava y lol desaparexía en un
moment.
Aixís lo senyor C. P. trayenlho de varios documents y especialmenl de una copia d' un manuscrit
del segle xvi, va reconslituhint un lol de 1' art de
bruxería, y del poder y modo de fer las bruixas.
Com altre deis juraments que fan al entrar en lo
gremi, es fer y procurar tot lo mal possible, d' aquí
es, que altre de sos afers es embruixar y matar
quanlas criaturas poden, entran de nit en las casas,
ó de día, en companyía del dimoni que may en
eixos casos las deixa y las guía y ensenya allí
ahont han de fer lo mal, y quan teñen lo pobre infantó li xupan la sanch per la boca fins que lo deixan sens vida, enduhenlsen la-sanch en un vas per
fersen un ungüent ab que s' untan tolas á fi de teñir mes íntim tráete ab lo dimoni.
Lo senyor C P. nos diu que eixa creencia de
que las bruixas matan á las criaturas, encara 's troba
existenl en Portugal y cita pera demoslrarho varios
dalos; també, desgraciadaraent, si bé queja va perdentse, se troba en Catalunya.
Aixó ha fel que, pera resguardarsen, lo poblé
hagi inventat una pila de superslicions ab las quals
creu salvar á sas criaturas ó contrapesar un poder
mes fon al de las bruixas. Lo Ilibre de que 'ns ocupem ne porta varias com existenls en Portugal. De
ellas ne posarém unas pocas perqué allargaríam
massa nostre treball, ja prou llarch de sí.
Tom X
Com la época mes perillosa pera las pobres criaturas es mentres no son batejadas, en alguns punts
teñen la precaució, mentres dit sagrament no té
lloch, de lenir constantmenl de nit y día un llum
enees en lo cuarto de la criatura.
Quan una de eixas está malalta se li deu posar al
coll un collar de cabessas de all, pera Iliurarla de
tola mena de bruxerías. Lo primer cabell que 's talla á una criatura tampoch deu llensarse á fora,
donchs d'ell se n' aprontan las bruixas pera la seva
mala art. Quanl se menjan ous se deuhen esclafar
bé las closcas, perqué si quedan dos milats senceras s' hi fican las bruixas y ab ellas atravesarían lo
mar fins á la India pera anar allí á xupar la sanch
de las criaturas, etc., etc.
També respecte al modo com neixen ó se forman
las bruixas, posa lo colector de qui 'ns ocupém alguns datos ben curiosos. Es creencia, diu, en Lisboa, que la mare que té sel filias seguidas sens cap
fill, la séptima filia es bruixa, com també ho es lo
seté fill si no hi ha hagut cap noya entremitj: que
d' evitarho no hi há mes que posar al seté, un nom
de la familia sagrada.
Quan las bruixas volen saber alguna cosa, se 'n
van á mitja nit per un carrer, pican tres cops de
mans, cridan: ¡üimonil [Dimonil ¡Dimoni! y quan
suri aquest lo aprelan entre sas camas y ell los hi
diu tol lo que volen.
Aixís va enriquint lo Sr. C. P. son treball de datos curiosíssims, acabant per las frases y aforismes
populars referenls al mateix assumpto, entre los
quals podém citar lo que nosaltres lenim de «que
quan plou y fá sol les bruixes se pentinen,» que en
Portugal se diu de la següenl manera:
<.<• Quando faz sol e chove, esíáo as brvxas d pentear se etn Campo Maior. »
Per lo dit podrá compéndres si es interessant la
obra que 'ns ocupa del Sr. Consiglieri Pedroso.
Treta la major part d' ella de documenls auténtichs
guardáis en los arxius, té la garantía de la exactitut
y certesa deis dalos que dona á conéixer, los processos de la inquisissió es principalment lo que li ha
servil de base, lo element popular poch s' hi troba;
en Catalunya es al revés, de lo escrit poch ne podém dir, de lo tradicional encara per lo poch que
hem pogul arreplegar se coneix que n' exisleix alguna cosa; lo día que 's pogués examinar y estudiar, com á fel lo Sr. C. P., lo arxiu de la inquisissió pera veure las confessions é indagatorias, com
ne diríam ara, deis processals per bruixos, de segur
que descubriríam preciosos dalos tan importants
polser com los de dit senyor. Ara sois nos devém
contentar en donar una idea de lo que en eixa materia viu encara existenl en nostre poblé, lo qual
será objecte d' un altre article.
F. MASPONS Y LABROS
Recomanem los axarobs y horxatas
lónich-refrescanls de la fábrica de P'rancisco Fortuny, premiáis ab medalla d' or en la Exposició
Universal de Barcelona, y de venda en tots los colmados y Ultramarins. Son los mes higiénichs.
Al en gros Princesa, 55.
;L VinodeQuiniumdeA.
Labarraque
¿^l^g^ miembro de la Acudéinia de Medicina de
P;iris, es un medicumento enértrico y
[dulce á la vez, que conviene á toilas las
personas di bililadas; á los ad(jlescen tes latinados
por un crecimiento muy rápido; á las muchaclias,
que encuentran diñouliad en formarse y desarrullarse; á las señonis que araban de dar á luz
y á las nodrizas; á los ancianos debililados por
la edad; á lo? diabéticos, a los convalecientes de
calenturas tifoideas, de pneumonías, y en general,
á lusqiie padecen : del E s t ó m a g o ; de A n e m i a ;
de A g o t a m i e n t o d e F u e r z a s ; de F i e b r e s .
En r.izóii á su eiiergin el vino de Qninium se loma
á la dosis de una copa de las de licor d^,•^-pués de cíida
comida. — Se vende en todas las farmacias y en París,
19, rué Jacob.
LA I L U S T R A C I O CATALANA
Tom X
191
TALLERS DE REPRODUCCIONS ARTÍSTICAS
_„
Reproiiacciona :.pográficas
DE
T E L É F O N O N.° 1 5 6
T^on^^ís ^ G¡
L A U R I A , 144
PUBLICACIONS
BARCELONA
estampería,
f o n d o s d ' a c c l o n s , etz., etz.
PROCEDIMENT NOU DE GRABAT QUÍMICH
pera la reproducció directa d' objectes presos del natural,
vistas, monuments, quadros, aquarelas, bronzes, medallas, tapicerías
y tota classe de catálechs artístichs é industriáis
PARÍS
Pessetas
Pensament de nit. — Melodía
d e dibulxos d e totas classes, cartas geográficas, planos, música,
EXPOSICIÓN DE
LA IlüSTEACIÓ CATALANA
i25 pr 100 lie
pera cant y piano. Lletra de Francesch Matheu; música d e Joseph
García Robles
P i l e r r e r . — Necrología, per J o a n
Sarda
'50
I
Funerals deis reys d' Aragó
á P o b l e t , transcrit per Manuel
BofaruU y Sartorio
T r e s e n g l a n t i n e s . — / í ^ M f a Aragó!—¡Depressa!— Ferran V.— Poesíes d e R a m ó n Picó y Campamar,
mestre en Gay Saber, ab un prólech de J . Sarda, retrato per Ross
y lamines de Baixeras, Pahissa y
Pellicer
I
2
M e m o r i a s d ' u n n i h i l i s t a , escritas per Isaac Paulowsky, y traduhidas al cátala per Narcís OUer. 1*50
E s t a n c i a e c o n ó m i c a á p r e c i o fijo, p o r el t i e m p o q u e s e q u i e r a ,
DESDE 9 HASTA 26 PESETAS AL DIA
v
D e t o t s C O l o r s . — N o v é l e l a s y quadros, per Narcís OUer
3
Excursions v viatges de MosLos C U P O N E S D E H O T E L de la Sociedad V o y a g e s é c o n o m i q u e s ponen á los viajeros
al a b r i g o d e t o d a e x p l o t a c i ó n , p e r m i t i é n d o l e s fijar s u p r e s u p u e s t o , en términos de saber exactamente, antes de ponerse en camino, c u á n t a s p e s e t a s a l d i a l e s h a d e c o s t a r p o r p e r s o n a e l a l o j a m i e n t o y c o m i d a , incluso en los m e j o r e s h o t e l e s y c o n e n t e r a i n d e p e n d e n c i a sin obligación á viaje ni estancia en compañía.
L o s p o r t a d o r e s de estos cupones, que gozarán de completa i n d e p e n d e n c i a , t e n d r á n gabinete periódicos españoles, agencia
de cambios é informes de toda clase, en la casa de los Sres. Saavedra hermanos, 55, rué T a i t b o u t .
sen Jacinto Verdaguer, mestre en
Gay Saber, profusament ilustráis
per Pahissa, Pinos y Sivillá, comprenent los viatges al Alt Pallars,
á la Costa d' África, al N o r t d' Europa y á la Mare de Deu del Mont.
3
D i e t a r i d' u n p e l e g r i á T e r r a S a n t a , per Mossen Jacinto
Verdaguer
3
L a C o p a . — Brindis y cansons d e
Francesch Matheu (tercera edició). i ' 5 0
Pídase la Circular Explicativa:
E N P A R Í S , á los referidos Sres. Saavedra.
E N B A R C E L O N A , á « E l P o r v e n i r d e l a I n d u s t r i a , » Puerta del Ángel 2, entresuelo.
E s t u d i s de B . Galofre.— D o s magnífichs fac-símils en fototipia d e
T h o m á s y C.'', sobre ricas cartolinas. Cada fac-símil
1*50
Los comediants del segon
REVISTA DE CIENCIAS HISTÓRICAS
PUBLICADA POR S A L V A D O R S A N P E R E Y MTQUEL
Coiáicioiies de esta piitilicacióii
La R E V I S T A D E C I E N C I A S H I S T Ó -
RICAS se publica p o r cuadernos mensuales d e 1 0 0 páginas en cuarto,
ilustradas con profusión de g r a b a d o s
intercalados en el texto y sueltos si
los trabajos lo requieren.
El precio de suscripción al año, en
toda España, es de 2 0 p e s e t a s , y
p a r a el extranjero y Ultramar 2 5
p e s e t a s . T o m o s publicados 1 5
pesetas uno.
Se suscribe e n E s p a ñ a y extranjero, en las principales librerías.
BARCELONA
Redacción y AMnístración
220,
CORTES,
i a
3
PEPSINA
POR
titulada
PILDORAS
PILDORAS
PILDORAS
El.CUERPO
MCLDICO
DESDE
1354.
de XIOGrGr, es cinco v e c e s m a s a c t i v a que la
Pepsina
amilácea.
S E P E P S I N - A . P I T R A a. C I B I F I C A S A ,
Males de e s t ó m a g o , d i g e s t i o n e s difíciles, g a s t r a l g i a , etc.
de P E P S I N A con H I E S R O reiluriilo por ii\ H I B R C C E N O ,
M a l a s d i g e s t i o n e s de p e r s o n a s débiles y a n é m i c a s
SE
PEPSINA
con-
lODTjaO
restaJilece las fuerzas,
las digestiones, el apetito.
Es el mejor reconstituyente üo
las personas debilitadas por
la edad, el crecimiento, las enfermedades
DEL E S T O M I A G O
LANGUIDEZ, ANEMIA, etc.
SI grandioso éxito ba dado origen i
machas imttaciones¡ debe, pues, exigirse
¡a fírma CATILLON.
3, Boolevard Saiat-Martin, Parit
j OD '.3S baenas farmacias
M E D > L L » EN B>ncELON»,
1888
DE HIEBSO,
Dispepsia c o m p l i c a d a de linfatismo, de r a q u i t i s m o , e t c .
Estas
pildoras
.•-on muy solubles
en el
estómago.
K O C - G ,
2 , RUÉ GASTIGLIONE, P . A . X 2 . I S y
FAliMACIAS.
p i s . — N o v é l e l a de costums, original de Joaquim Riera y Bertrán. . ' 5 0
G e n t d e m a r . — D r a m a en tres actes, per Joaquim Riera y Bertrán. . 2
L l i b r e d e S O n e t S , per Joaquim
R i e r a y Bertrán
i"56
L a b o n a g e n t . —Novélela de costums, per Bonaventura Bassegoda. i ' 5 0
B e n e t R o u r e . — Novela d e Lluis
B. N a d a l
l'sc
M a l a h e r b a . — D r a m a en quatre
actes, per Francesch Ubach y Vinyeta, mestre en Gay SaVjer. . . 2
FABRICA DE LICORS DE JOAN PARERA
L a g e n t d e 1' a n y v u j r t . — D r a ma en tres actes y en vers, per mossen J a u m e Collell, mestre en G a y
Saber
Boria, 22 y Princesa, 7
Primer Ilibret de faulas de
BARCELONA
La poesia catalana á Sar-
220
rj^j^^|^.|^,|;f,Y^^t^
RECEXADA
ül V I N O do
PEPTONA
CATIUUON
LA CO-f^FIANiSA
Felip Jacinto Sala
~~~~—
Venta per íots los punts en barrils y botellas de
tots tamanys.
A niés de las classes que la casa anuncia, segons
nota de preus, se ' n farán d' altras, quals preus estarán en relació a b la calitat q u e c o n v i n g a a l comprador.
T é corresponsals en tots los punts productors, y
especialment per Rom.. Cognac, Absenta, vins Champagne y Burdeos.
'50
d e n y a , per E d u a r t T o d a . .
.
. i'so
Las Conseqüencias. — Novela
de Antoni Careta y Vidal.
.
.
. 3
A P U N T DE SORTIR
Recorts catalana de Sarden y a , per E d u a r t T o d a
TALLERS 11'EBANISTERÍA
En todas las Perfumerías y Peluquerías
de Francia y del Extranjero
vtvo
Y DECORAT
EN
l'So
SUSCRIPCIÓ
IT H A B I T A C I O N S
Poesies de Manuel Milá y
Polvo de Arroz
especial
PRE:RAnADO
AU
BI5MUXO.
Por C H - F A Y , Perfumista
9 . K.-U© d e l a . T = s i 2 c . © , r = A R , I S
go:íi?_g^er26z
F o n t a n a l s , ricament ilustrades.
Mobles d' art de totas épocas y estils, y
mobles económichs de fantasía y capritxo.
VERDADEROS G R A N O S
IDE SALUD DEL Df FRANCK
Montaner Í33 y 135, entre -i de Mallorca y Provensa
ft«^2^«
BARCELONA
*/
«I
SI
Picaduras d. Moruna
OBTIÉNESE
t
Aperitivos, Estomacales, Pnrgantil
Depurativos
Centra la Falta de Apetito
«t Estreñimiento, laJaoqueea
Jos Vahídos. Congestiones, etc.
GRAINS
j
o i£\ *\^i 'Dosis ordinaria I
tiSgranot
aecatUe
Notídaencadscsj»
rfu .(Vrni» IU^
*
A A l /?nf>finll> / * E i i e i r los Verdaderos en OAUS
J \ OUaoCieur
Ifizuth
con rótulo d e * c o l o r e » y
^ v . ' f R A M r í C yj^ «1 Se//o azul do la Unión da lo»
V v f y ^ ^ S ^ *
FABfl I CANTES.
*•**«••
París, hrmm leny / ptlneipíle» I "
UN SiiLlO REPARADOR
loniaiidü a l íicostarati
H Ó4
tapHUlinau
LLlBRERiA D' A. VERDAGUER
NEUROSIS!
ENFERMEDADES^
Jarabe-Gélineau
*J^^ll\í\XeBroinurOyCloral
C ' M f í l d o » C 0 D « l \ 3 PESETAS EL MEDIO FRASCO.
V e n d a d e obras catalanas deis principáis
autors.
Suscripció á tots los periódichs catalans,
(Ilustracions, Revistas, Diaris).
Rambla
del Miír
y.—Barcelona
LA ILUSTRACIO
192
CATALANA
rom 31
PASTA PECTORAL DEL DOCTOR ANDREU
JD:E
B.JA^I^c:EXJOlT^^
Remey segur pera tots los que pateixen catarros, ronqueras y constipáis rebeldes, etz,, ÍRcilitant sempre la espectoració
Alivi y curació
ó sofocació de tota
clase de
Aquest remey es tan pos¡tiii,qii s ni en un
5ol cas hnn fallat sos bous resultats. A las
primeras tomas d' aqiiesia pasta, lo nialalt
sent ja un gran aüvi qiie'l sorpren y anima.
I.' elixir hitiiénich del célebre inetje
] ) r . Guiler,
pe'l
];)r, Aiulreu
Pera probar la virtut y valer d' aquesta pasta, basta dir
, aleuian
,
.
-., prepnrat
,..-,,
. . . , de
Harcelona, es
nión. Aqucst
Aqucst elixir
elixir obra
obra d'
es lo
lo mellor
mellor dentifrícli
dentifrícli que
que 's
's coneix
coneix en
en lo
lo món.
d' una numera
que moits facultatius de Espanya, quals nnnis som aiitorisats Harcelona,
segura
y
admirable,
y
sos
efectes
son
sempre
los
següents
F u n i a r t lui sol cigarrillo fms en los atachs niés forts del
per publicar, hrin ciirat la los a b eixa pasta pectoral, dc-^prcs
i: Calma y evita 'I dolor de caixal. — 2: Extingeix lo mal alé y dona frescura á la boca. asma, se sent al instaut lui gran ali\-i. La eípectoracíó 's prode haver recorregiit á totas las fórnuilas mes conegiidas, per
duheix
mes fácilment. la tos s' alivia, k> pit bat a b mes regu— ;Í: Neteja y embh-nqueix I' esmalt de la dentadura.— 4: Deté las caries y cura rad'calment
qiial rahó la prescriuhen constaiitment á sos inalahs, dtls
r escorbut — 5 : Dona (ixesa á ¡as dents y caixals, puix vÍgorÍsa las genlvas de tal manera, jaritat, y '1 malalt acaba per respirar librement.
quals rebcm cada día mostras de verdadera gratiiut
v
afect'
gratilut V :
que las fa insensibles ais accesos de calor y fret.
LOS A T A C H S D'
P*^"" '^ " ' ' ^^ calman al instarit ab los
Es també lo luedicament mes cómodo
Aquestas y altras ventatjas se consegeixen sempre ab I' us del elixir del sabi alemán docpapers azoats, crc:iianlne un dins I' hator Gutler, essent d' absoliUa necessitat a totas las lamiiia.s que estimen en alguna co.sa la imy agradable que 's coiicix; no molesta en
bit.'^ció, de modo que '1 malalt qne 't
portanl salut de la boca. — S e venen tots eixos metiicainents en las luellors farmacias (Je las
troba jtrivaí de descansar, sent ben
io mes mínim al iiialalt. y son sabor balsáprompte
un agradable henestar que
principáis
pobiacioiis
d'
Espanya
y
América,
aixi
com
Fiansa
é
Italia,
Inglaterra
y
Portugal.
mich es molt agradable.
's conv'erteix en Ir mies a prtcible snmní.
PROSPECTES GRATIS
¡BOCA! «^RA^ REMEY ¡BOCA!
TOS
ASMA
ati los cigarrillos lalsámclis y los papers azoats
TO
MA
PEIFUIRIA-ORIZA L. LEGRAl
a
LLISTA DE
• PKRFUMS-ORIZA
PERFUMS CONCRETS
A S M A Y CATARRO
207, rué St.-Honoré, PARÍS
Curados por los CIGARRILLOS ESPIC. 2 fr. la Cajiía.
SOLIDIFICÁIS \,
O p r e s i o n e s , T o s , C o n s t i p a d o s . R e r m a s . BTeural^ias
Venta por Mayor: i^AULS. J. E.SPIC. ruó .S luil-l.azarj, id.
EXiyir esta Hrma sobre cadn
ciyarnllo.
Depósito en todas las Droguerías y Farmacias de España.
Interessant Descubriment Parisién
Viohtte clu Cz.-ir.
Jiismni (¡'Espigue.
Héüotrope blanc.
DELICIOSOS
Lilas (lo M.TÍ.
en forma de Uapis y pastillas
Foin coupv.
Oriza ¡ys,
Bastn i'rf'gar Heugcvamont los objecles per perfuJocA'ey-CJuí), BoiiqueL
marlos ]nstantáneame¡it
Opopoiiax
Id.
DIÍSCONFII'^S DE LAS FALSIFICACIONiS
ünroUne
1(1.
Migihirdise.
Id.
Se ven á Espanya en totas las Perfumerías
y Perruquerías
Impéi'ít trice
Id.
Oviza-Deí'hy Id.
LO CATÁLECH-BIJOU S' ENVÍA GRATIS
12 O L O R S
VI D E T A U L A
El mejor
cientriñco
^ agrada jjle y. soJ}re\
todo,mas
Higiénico.
Cullíta partíciilar íe 1' liíseiida»INDIANO ^'
|ApadePMlíppe|
empleada con la
;ili Mi'iLillii Ji' Piala, tu la ExfifisiVió .Iragdiifsa de iS^!.')
Odontalina
ESTERILITAT DE LA DONA
PREMIAT
Preu: 50 céntims ampolla
PASTA DENTARIA, VERDADERO
CARNl N DE LA BOCA
Tant .si prové de sa constitucio, com d' accidents; curada com]>letannent ab lo íractament de Mad.
Lachaiielle.
Consullas de tres á
cinch, 2 7 , R u e
P l a s s a del D u c h de M e d i n a c e l i , 6
Mont-Thabor,
HERraUIN,2A,r.d'Enghien
BARCELONA
P a r i s , piop de las l'ullen'as.
Tííiiiie:^^ T o m H ^
_^*>..
ExDOSício de Yaleicia
>ss3
YILANOVA Y GELTRÜ
P r o v i n c i a de Barcelona
M e d a l l a d' o r
Exposicló de Salamanca
'''^^
Medalla de plata
Exposicló Leonesa
Regional i
18S2.
187 6.
Medalla de perfecció
Medalla de b r o n z e
Eegloial de VilaiYa
Nacional de Madrid
18S2.
Medalla de mórit
Medalla de coure
EXDOslció de Matanzas
Agrícola de Barcelona
T88r.
1872,
Medalla de plata
Medalla de bronze
EXDOSlcló de Gandía
General Catalana
1881.
latírial
COIDIIÍBI W GoMiccioiis
í flistiticioiis í a i i y m
1871.
Medalla de bronze
Medalla de coure
134 POBLACIONS CAIMALISADAS
Exposicló de Liip
Exposicló Aragonesa
1877.
1S68.
Medalla de plata
Menció honorífica
EXPOSICIÓ
UNIVERSAL
DE BARCELONA
^P
MEDALLA D' OR Y MEDALLA DE PLATA
liA CIIARIIIERESSE
I^olvoa
refrigerantes,
el <•( non p\us ultra w de los polvos para 1;L belleza. Su comi)Oíiicion absolutamente
nueva
bajo el punto de visLa de la higiene, .su íiuurj, su untuü.si(ia(l y ^u jierfecui adherencia, recomiendan BU USO para las facciones mas dolicaijas. Hefresca la piel, di.'imuhi las arrugas, da á !a te?; la blancura niatc, suave ,y discreta de la camelia yhace desaparecer como por enciiiiLo Lod;is las iuiperfeccionea (pecas,
paOoá, rojeces, etc.) I'ara balie 6 especLáculi) donde hay mucha iuz, pídase la C H A R M E R E S S E C O N C E N T R É E y solidificada, en estuche, muy adherente. ; Gran
noveda.d!
~ UUSSE»,Inventor
J £ t « e J . - J ' , - y í O M « « e t t i f . i t ' ' l , l ' a > - i í í . íEDAffií^rica.ea todas las Perfumenasi. Macínd: MELCHOR GARCÍA, y en las Perfumíms Pascual, Frera, InQlesa, Urqulola.etc.—íarce/oíia: VICENTE FERRER.iiepositario.yeniasPerfuniemsdeLafont. ote
• ' í ' - í ' Í J .y^ ffpr-O'tltmA
•
'^ttstir.a V
litfriívm
Imp. de K. liiro. i»i;*ntf
I
S? tntñ/in
n-um.£ros de most-rfi /o^a 'ii' H-ir-