DIDÀCTICA ETIMOLOGIA DICCIONARI didaskein

DIDÀCTICA
ETIMOLOGIA
didaskein
(ensenyar)
DICCIONARI
Pompeu Fabra (1935)
“Art o ciència
d’ensenyar”
ENSENYAR / APRENDRE
• Docent < docere
(ensenyar)
• Discent < discere
(aprendre)
• el que ensenya
• el que aprèn
REPRESENTANTS
DESTACATS
S. XVII:
• COMENIUS (1628) Didactica Magna
• RADTKE (1571-1635) Aforismes didàctics
INT E RRO G A NT S Q UE HA D E RE S PO ND RE
P E R Q U È form ar els alu m n es i
q u in a m illora n ecesssita el p rofessorat
Q U I só n els n ostres alu m n es i
com ap ren en
Q U È volem en sen yar i q u e ap ren g u in
C O M I A M B Q U IN S M ITJA N S en sen yarem
LA INTERVENCIÓ
DIDÀCTICA
M O M E N TS
P R E -A C TIU
IN TE R -A C TIU
P O S T-A C TIU
PERSPECTIVES DE LA
DIDÀCTICA
A CIT C À DI D A L E D S E VIT C E P S R E P
A R O D A G A D NI- L A R U T L U C
A CIT SÍT R A
A CI G Ò L O N C ET
CARACTERÍSTIQUES
DE LA DIDÀCTICA
1. Té caràcter normatiu
– normes generals. Ex. Stöcker
– normes específiques
– normes particulars
2. Té caràcter formatiu
3. Té caràcter mediacional
PRINCIPIS DIDÀCTICS DE
PROCEDIMENT
1. Principi d’intuïció
2. Principi d’activitat
3. Principi d’adaptació
4. Principi de vitalització/socialització
5. Principi de consolidació de l’èxit
DIDÀCTICA / CURRICULUM
L’ENSENYANÇA
• < insignare
• Característiques:
–
–
–
–
–
–
–
activitat
intencional
interpersonalitzada
institucionalitzada
forçada
jeràrquica
grupal
EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE
D’ENSENYANÇA
•
•
•
•
•
•
Versió tradicional
Versió tecnològica
Versió no directiva
Versió constructivista
Versió ecològica
Versió crítica
PER EZ (1992).”L’ensenyança pot considerar-se com un procés que facilita la
transformació permanent del pensament, les actituds i comportaments dels
alumnes provocant el contrast de les seves adquisicions més o menys
espontànies en la seva vida quotidiana amb les proposicions de les disciplines
científiques, artístiques i especulatives i també estimulant la seva
experimentació a la realitat.”
PAUTES D’ACTUACIÓ PER UNA
ENSENYANÇA EFICAÇ
ROSENSHINE i STEVENS (1986)
proposen:
1. Control previ del treball dels dies anteriors
2. Presentació de nous continguts i habilitats
3. Guia de la pràctica de l’alumne i
comprovació
4. Feed-back i correcció
5. Pràctica independent dels alumnes
6. Revisions (setmanals, mensuals,..)
L’Ensenyança es considera:
- una acció intencional
contextualitzada
- determinada socialment pel:
medi social i cultural
microclima de l’aula
L’APRENENTATGE
•
•
•
•
•
•
FACTORS QUE L’INFLUENCIEN:
L’habilitat
La pràctica
La percepció de la tasca i dels processos
instructius
Les expectatives del mestre
Els processos d’atribució
L’atenció
DELORS, J. (1996). Educació: hi ha un
tresor amagat a dins. Barcelona.UNESCO.
E L S 4 P IL A R S D E L 'E D U C A C IÓ
APRENDRE
A
C O N È IX E R
APRENDRE
A
FER
APRENDRE
A
SER
APRENDRE
A
V IU R E JU N TS
LA INSTRUCCIÓ
• < instruere
• Formació específica que proporciona
l’escola
• Connecta l’ensenyança i l’aprenentatge
• Relaciona l’escola i els mestres amb la
societat
R elacions concep tuals i term inològiq ues
D E L A T O R R E , S aturnino (1993). D idáctica y curriculo. B ases y com ponentes del proceso
form ativo . M adrid: D ykinso n. P . 73.
CONTEXTO SOCIOCULTURAL
EDUCACIÓN
FORMACIÓN
ENSEÑANZA
INSTRUCCIÓN
APRENDIZAJE