Humanismo 19370515 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
Organo de la C.N.T.-F.A.I. y portavoz de las JJ. LL. de Ripoli
Año
II. Núm. 33 l2ipoil de 15 mayo
1937
Redacción
y administración:
-
Semanario de superación y combate
P. 27 de Mayo,
2.
Número
suelto,
20 cts.
Después, ¿qué pasará?
Esta es la pregunta que nos hacemos, después
del choque sangriento que entre los diversos partidos
antifascistas han tenido lugar en Cataluña.
Preveíamos, ja antes, este hecho luctuoso al
contemplar la campaña de insidias ij difamaciones
que contra la C. N.T. ij la F.A. 1.se estaba llevando a
cabo; campaña que no era otra cosa que preparar el
terreno para cuando estos mismos sucesos ocurriesen,
desprestigiar a la organización confederal específica.
La lección ha sido dura para unos j otros.
De ello deberíamos sacar provecho todos los
antifascistas. ¿Sabremos hacerlo? Tememos que no.
Existe aún quien está interesado en que la tan pré
ponderada unidad obrera, no se haga. Por eso vemos
que mug a pesar de las buenas intenciones que ani
man a muchos, haj quien quiere seguir continuando
la campaña de difamación contra la organización
confederal. ¿Qué finalidad se prosigue? Sólo puede
ser la pretensión de que la unidad no sea un hecho.
Si la sinceridad guiara a los hombres, todos nos
daríamos cuenta de las equivocaciones que hemos
tenido, g haríamos el máximo esfuerzo para enmen
dárles. No es así; porque por encima de esta sinceridad
hag quien opone las conveniencias de partido.
Los intereses de partido, con ser mug apreciables,
no lo son tanto como el interés colectivo. Si en
ji
realidad se quiere que la colaboración unidad sin
dical sean un hecho, haij que dejar a un lado todos
los intereses o conveniencias partidistas g laborar
conjuntamente por la causa que a todos nos anima
Que detengan su lengua los mordaces que sólo
para calumniar saben aprovecharla. Que pongan un
momento siquiera lo que dicen, a examen de su
propia conducta, j se darán cuenta de la responsabi
lidad que en estos sangrientos sucesos han contraído.
Si no lo hacen así, será no hacer nada; continuará la
tirantez entre los partidos antifascistas, y cualquier
hecho aislado, puede ser la chispa que nos lleve de
nuevo a una lucha fratricida entre los trabajadores, y
como consecuencia a la derrota total del antifascismo.
Sólo la comprensión debe obrar en estos mo
mentos. Los que a ello no se atengan, serán los
responsables de la debacle que estamos gestando en
la retaguardia, por nuestra insensatez.
Si se quiere la unidad, hay que tener reflexión;
meditando sobre los hechos ocurridos, comprendere
mos lo necesaria que es.
Si de verdad la queremos, debemos todos des
poseernos de esta charlatanería mordaz que se viene
empleando, y obrar de conjunto en bien de todos.
Laboremos por esta unidad; si no lo hacemos,
después, ¿qué pasará?
HUMANISMO
2
Cern
goanyar.
la.BIICPPfl
¡laRevol
Després de ‘experiénciaúltimament viscuda
Arnb gran insistncia nosaltres ad
vertíem
les trágiques conseqüncies
que podria portar l’enverinament que
paulatinament
s’anava fent objecte a
la reraguarda, per aquelis que, seguint
un pla preconcebut,
están interessats
en que I’unitat obrera no parsi d’ésser
un tópic agradable peró sense efectivi
ta. El més lamentable de tot és que
eis obrers, eis auténtics obrers, no sá
piguen veure que aixó no és més que
una manera sistemática d’anar-nos zo
cavant per tant de qu algun dia, totes
les aventatges cotiquerides, quedin es
furnades com el vaoor. Aleshores es
donaran compte de qu han estat mi
serabiement
enganyats i compren dran,
potser rnassa tard, que aquells «incon
trolats» que es rebelaven contra de la
marxa de la contrarrevolució,
tenien
raó. Peró ailavors, si els interessats amb
tot aixó, aconsegueixen llurs fins, tin
drem una Republiqueta democrática, i
aquells que més tinguin, gaudiran de
tot, i els que no, patiran privacions.
No cal dir que aquests últirns, se
ran els obrers i d’entre eils, els qui avui
fan el joc als seus enemics de sempre
—digul’s el nom que es vulgui— els
quals no tindran escrúpol en !!ençar a
la força pública contra de gui protesti.
tairnent corn fins el 19 de juliol venia
succent,
i potser amb més cruesa, per
qu si avans n’eren deu els privilegiats,
ara en seran vint i portaran més gana.
Vet-ho-aquí,
cornpanys, que tornarien
a intensificar-se l’arnor propi mal com
prés, l’orgull i la vaiitat que nosaitres
volein avui enterrar,
Gom evitar aixó? Qu cal fer si de
veres es vol guanyar la guerra i la re
volució? Deixem-nos, treballadors, d’a
tacar-nos nlútuarnent; deixern que els
polítics i els conformistes, liencin ilurs
conignes,
nosaltres no bern de fer-ne
cas d’eiles ¡ bern d’evitar parlar de rés
que pugui ferir els sentirnents d’altres
companys militants en una altre sindi
cal que nó és la nostra. Procurar atrau
re’ns uns als altres, és el que havem de
fer, i discutir arnb harmo&a eis inte—
ressos que ens són comuns, respectant
les diferentes ideologíes, fent per ma
nera d’aunar-les amb la persuació. Es-
-
-
tructurem
en conjunt la nostra nova
societat, peró fem ho el més aviat pos
sibie, desseguida.
Mentre uns lluiten al front contra
els exrcits deis feixistes i deis iladres
invasors, els altres hem d’aixecar una
base sólida que permeti atendre ais que
lluiten i disposar i’economia de manera
que demá, acabada la guerra, poguern
consolidar aquell i disfrutar del nostre
esforç.
No creieu als que us diguin que
primer la guerra ¡ després la revolució.
Si ho fem així podiern guanyar la guer
ra, peró la revolució la perderem; per
qué, corn ja he dit, hi ha qui té interés
en que les aspiracions del proletariat
no puguin assolir-se. No podem dei
xar-ho tot tant desvallestat com está,
seria suicida. ¿Creieu que en aquestes
hores d’horror, és pot salvar l’econo
mia —l’economia de tots, no d’uns
quants—, amb els mateixos mitjans que
empraven els poiítics, sense acon seguir
ho? Ens bern de convencer que la guer
ra i la revolució es complementen, for
men un bloc compacte que ha d’aixa
far al feixisme de socarrel. La guerra
els ha de foragitar d’Jbéria i del nión;
la revolució social ha de transformar
totainient el rnón actual i ha d’edificar
ne un de nou, capaç d’aixoplugar a to
ta una Hurnanitat lliure.
Una de les bases primordials de la
revolució i la més positiva pels treba
lladors, és l’estructuració
de les Fede
racions d’Jndústries, que una vega da
portades a efectivitat, impediran que
cap poder coercitiu pugui contra no
saltres i fará que els parásits restn anu
lats. Arnb les Federacions d’lndústries
realitzarem
la síntesis deis interessos
particuiarsi
establirem un interés ge
neral sobre la base de la tilés complerta
igualtat socjal: el control fraternal, pe
ró sever, de l’acció individual collecti
va. Anern, després deis Comités de ta
Ilers, Consells de fabrica i Sindicats
d’indústria,
vers a l’establiment de la
Federació Regional d’lndústria, Federa
cié Nacional d’lndústria ¡ fins, quant
sigui possible, a la Federació Interna
cional d’lndústria. Capacitern-ños amb
l’estudi ¡ i’experiéncia que l’História
ens d6na, siguem. dignes de nosaltres
mateixos.
Fora rancúni es, treballem
units.
Obrers de la U.G.T., els de la C.N.T.
sán treballadors com vosaltres. Confe
derals, els proletaris de la U. U. T. són
germans vostres. 1 fora d’aixó, tot el
que us diguin aquells rnaivats que con
viuen injustament entre nosaltres, difa
mant ais components d’una o altre sin
dical, bern. de rebutjai-- ho amb energia
i senyalar-los com a tradors que són
Es així com hern de comportar
nos tots. Ami? unitat ¡ fermesa per a
superar-nos,
podrern fer que s’aceleri
el dia en que poguern dir com el filosof:
«Més de la meitat de la jornada de tsebali ens és lliure i la dediquern a l’estu
di de les ciéncies i les arts o qualsevu
ila ocupació. Nostra labor en aquest
terreny, és tant més •profitosa, qu.ant
més productiu ha estat el trebail rea
itzat en la resta del dia, perqué el de
dicar-ho a la ciéncia i a les arts és el
pt-oducte de l’inclinació natural, i no
qüestió de conveniéncies i interessos,»
corn ternps ha succefa.
¡Unitat! Que una cornunitat orga
nitzada sota el principi de qué tots som
treballadors,
será el bastant rica per a
convenir en que tots els seu membres,
siguin bornes o dones, arribada certa
edat, no molt avançada, quedin lliures
de l’obligació moral de prendre part
directe en l’execució del treball manual
necessari, posant-lo així en condicions
de dedicar-se d’una manera complerta,
a alló més agradós en el terreny de la
ciéncia, de les arts o d’un trebali qual
sevol lles aventatges de tot génere ¡
en tots sentits, surgiran.
¡Maleit sigui qui contra i’unitat
deis treballadors intenti!
Unitat per guanyar la guerra i la
revolució. Unitat. Unitat. Unitat.
-
JAME
De ahora en adelante
-
-
deberá
decirse
de todo imposible
roísmo:
heroico, como un anar
guísta
-espaoL
he-
RaIph:Dates
HUMANISMO.
La contrarevolució
en marxa
Divendres
passat ens parl el nostre cornpany Pigrau. Presidí la companya
Consol Soler, la qual obrí l’acte cedint la paraula seguidanient al conferenciant
desprésde
fer evident el prou coneguda que és peis bons militants de la C. N. T.
la conducta del que anava a fer ús de la paraula, qui esta entre nosaitres disfrutant
uns dies de permís per després retornar al Front per complir amb el seu deure, i
aprofita
aquesta avinentesa per posar-se en contacte amb el poble com ha fet
altres vegades.
Din el company Pigrau que eh exposar el seu punt de vista particular deis
moments viscuts, tant en el front com a la reraguarda, i deis fets d’aquests dies
tan lamentables com dolorosos.
Els que fins ara, en non iliesos de Imita, han estat al costat nostre, sembla
vulguin im posar-se emprant niitjans quasi dictatoriais, perseguint les organitzacions
ilibertries,
metraliant els conipanys obrers, com en temps de Martínez Anido i
nomenant-nOS incontrolats perqué volem portar a cap la nova estructuració social.
Sempre hem cregut que vindria la contrarevolució, peró que seria un cop aixafat el
feixisme, mai en moments de lluita com en eis actuals. També a Ucrania hi havia
companys que sentien ideals de ilibertat més aniphis que els que convenien al
govern de Moscú, i eren maitractats, peró quan l’exércit invasor s’acostava i el
penh el-a iniminent, tot era signar pactes i més pactes reconeixent els seus drets
peró quan s’allunyava l’invasor derrotat per la voiuntat de ferro deis braus defeti
sors de la hlibertat, tornaven d’una manera ignominiosa a trencar tots els pactes i
eren perseguits aferrissadament per oposar- se a una nova dictadura representada
pel govern de Moscú. La C. tJ. T. ha obrat sempre amb sinceritat; peró molts deis
que ens donaven una abraçada amagaren el punyal al darrera per matar-nos de
traidor. Sembla que niolts partits polítics i organitzacions vulguin fer obra peis
propis feixistes i aix que elis tenen la trágica experiéncia del 6 d’octubre que foren
derrotats completarnent i si un hloc oferí lluita i resisténcia és penqué s’arrib
a una intelligéncia amb els elements anarquistes. Volen que siguem transigents
inclús arnb els partits explotadors que varen fei- la hlei de Vagos, etiqueta que sei-via
per a perseguir eis revolucionaris, acompanyats del pacte de la fam i tot perqué
aquests arribistes militen dintre organitzacions on tenen la missió de vethlar pels
interessos creats arnb la sang deis obrers, evitant la cristallització de l’obra regene
radora que la revolució porta a cap. Fou respectada la seva vida i elis paguen
aquesta generositat del poble fent obra pci feixisme, actuant en tot mornent corn
a cinquena columna, diuen voten protegir a! petit burgés i senibren la discój-dia
entre els proletaris valent-se de tots els reclams i al-mes per repugnants que siguin;
sembien posseir l’art de la criptografia i escriuen secretament fins en la sang deis
mateixos proletanis. Han fet una ferma campanya contra les Patrulles de Control
on eren representades
totes les forces antifeixistes, perqué anib elles no podien
jugar, perqué elles ni es deixaven enganyar amb falses raons ni amb miserables
pessetes, voten crear forces armades tipus semblants a les d’abans penqué guardin
les seves espatiles i les armen amb tot luxe, mentre al front d’Aragó he vist trinxe
res de cent setanta homes que tenen sois dos fusells i vint cartutxos, i, aixó ¿sabeu
per qué, companys? perqué al front d’Amgó es fa la guerra i la revolució al mateix
temps, i aixó no els hi convé; hi ha qui ti interessa que es perdi la revolució.
La C. NL T. no aspira sois al benestar d’una classe, vol eh benestar de tots
sense distincions, lluita sois per la llibertat, i la hlibertat no és exclusiva de republi—
cans ni sociatistes, ni comunistes; la llibertat pertany a tot el poble.
Els primers dies la bandera roja i negra era passejada peis carrers de Barcelona.
Si tothom l’aplaudia i la veia onejar saiudant-la arnb eh puny enlaire, perqué fáu la
primera
en sortir a defensar les llibertats del pobie, ara volen la bandera única i
argumenten eh seu desig cercant disculpes estúpides, dient que a l’estranger ens
ajudanien si veiessin la bandera republicana, i solament que es hluitava per una
fr
Zt.&alló eel•lecuuó
as
de la
CONSTRUCCiO
=
Uralita Graniçats
Mosaics de tota mena
-
t-epública dernocrtica,
sense pensar
que molts companys morts al front 110
nioriren pas per una i-epúbiica, pci’ qué
puguin tornar les coses corn abans,
poc més o menys; nioriren assedegats
de justícia social, i els que avui dernanen
tant la bandera única i la república
dernocrtica,
són els que quan els fets
de juliol es quedaren a casa i no rabe
ren defensar corn a homes la bandera
de i’estat centralista que tant diuen
esti ni ar.
Companys,
el nostre deure és
vetllar tots units, per la iiostra confe
deració, amb set-enitat i fortalesa; elis
ens voten desprestigiar, omplint de ca
lúmnies als bornes del nostre partit;
recordem el cas d’en Maroto, el com
pany que ha pagat la seva fidelitat arnb
la presó, i tants i tants casos que sois
culpen als nostres representants deis
actes inés criminosos, i chis, a i’ensenis
que voten desarmar el poble, armen els
els seus afiliats, amaguen els tancs, i es
preparen
per imposar un régirn de
terror. Per damunt de tot escoiteni les
ordres de la Regional i estem preparats
per evitar totes les manipuiacions deis
veiis traficants de la política. Per da
munt de tot lluitem al front i a la
rerguarda
contra els feixistes ele tots
colors.
Heus ací les consignes del moment.
AquelI que les r’ebutgi es collocar
en
front deis defensors de la vertadera
liibertat del poble.
Si se quiere que la unidad y ¡a
concordia sean nuestro guía, es
preciso que nadie intente ni directa
ni indirectamente
preparar el
terreno para imponerse.
HUMANISMO
4
Eldeuve
de
lescdats
en
lanava
Espa
CONFERENCIA
(Co,tinuació)
La virtut auténtica sol néixer, com
la flama de la pedra, al cop del deure,
com una força que se ti oposa. 1 amb
aquestes condicions, quan la rebeldia
espontánia, carregada del sentit de la
vida que emana la joventut, com el seu
perfurn essencial, topa arnb I’obstacle
de l’ambient i no s’apaga, si no que, al
contrari, s’enlaira i ennobleix, llavors,
sense dubte, la rebeldia és una virtut.
Al bon borne conservador, so1 po
sar-se-li el cabeil de punta, l’escás ca
belI, perque una de les característiques
deis hornes conservadors és la calva
prematura,
quan sent parlar de rebel
dia. Rebeldia sona en les seves orelies
com queicom personificat en un ésser
frenétic, amb la cara torva i les armes
a la má, que es subleva contra la pau
social. Es, en una paraula, que sona -a
trets, a revolta, a incéndis i, finaiment,
a la força. «Rebel, diu d’un modo tetual
el diccionári, és aquell que es subleva
o rebelia, faltant a la obediéncia degu
da». Mes el mateix diccionari, —tran—
qui!itzern, dones, a I’horne d’orde—diu
també:. «Rebelde, es denornina a l’indo
mable, dur, fort i tenaç.»
Doncs bé, nosaltres agreguem que
en efecte, el jove deu ésser indémit,
dur, fort i tenaç. Deu ésser així, i si no
ho és, no será digne de sí rnateix. Jo
ventut no és una paraula fofa ni un nou
tema per a els poetes líi’ics. Es una rea
litat orgánica, viva i paipitant, de con
tingut transcendental. Es una modalitat
peculiar i distinta de totes les demés
edats, de l’anatomia i de la fisiologia
de cada orgue; més encara, és una mo
dalitat que diferencia a cada una de les
céduies de l’organisme jove de les c
dules aparentment iguals deis organis
mes, en les dernés edats.
REBELDE:
DUR, INDOMIT,
FORT, TENAÇ
En l’edat jovenil, té d’entussiasmar
la música i les Iletres, mes no decaure
en el misticisme, ja que el jove té d’és
ser, deu ésser: indómit, dur, fort i te
naç; en resum, rebel. La joventut és la
única época en qué la personalitat con s
trueix els seus motllos irnmutables que
es defineixen pienament quan entrem
PER RIGARD CARSI
en l’edat madura. ¿1 rom va a efectuarse la gran obra de la foija de la perso
nalitat sense iluites, sense arbitrarietats,
sense rebeldia? Tota la pedagogia, sal
vant delicades excepcions, tendeix a
fer del jove un ésset sense distinció
prpi, callat, sense trassos forts i aspereses, ço que en dirien els arnericans,
un jove estandart, i aixó equivaldria ni
més ni menys que a destruir la joventut.
EL SUBTERFUGI DE L’ESPORT 1 LA
FASCINACIO
DE L’ACTUALITAT
Tatit funet sistema d’ensenyança,
sofert per gairebé tots els hornes de la
nostra época, tenia com a subterfugi la
exaltació de l’exercici físic de l’esport.
En els iniliors coliegis, que han estat
sempre els més dolents, perqué en elis
s’efectuava més perfectament que en
els dolents la rnort alevosa de la perso
nalitat deis joves, es cuida molt de l’es
port i es preté que, en efecte, s’ha do
nat a la joventut tot el que necessita
l’escotar en acabar Ilurs estudis, amb
unes copes guanyades artib eis jocs,
junt amb els sobressalients i demés tituis de Ilurs victóries acadérniques.
Hem d’expressar la nostra antipa
tia peis entusiasmes esportius corn a
instrurnent de cultura, i d’utilitat higié
nica podria discutir-se moR, admetent
com magnífic I’esport des lel punt de
vista higiénic, és indubtable la pernicio
sa influéncia que exerceix en la menta
litat de quins el practiquen corn un
máxim ideal.
•Es difícil, en les escoles, substituir
l’esfors brillant i teatral de l’esport, pel
noble, caliat i heróic esfors del treball.
No s’ha donat el cas de que un depor
tista de primera magnitud, una vegada
recorregut el cicle, sempre breu, deis
seus triomfs, serveixi per alguna cosa
de profit. A aquests homes se’ls ano
mena «Asos» i en efecte, aquest con
cepte té un sentit niolt profon, perqué
I’esplendor d’aquests «Asos» no dura
més que el de la carta afortunada sobre
la baieta verda d’una taula de joc.
Atribuireni
aquesta desmesurada
afició a l’esport, a la fascinació de l’ac
tualitat, reconeixent que l’época actual
és l’época deportiva per exceiiéncia.
El qui s’enganxa voluntáriarnent al car
io de l’actualitat, renuncia en el acte al
noble afiny de l’ideal pee el perdurable,
ja que i’actual deixar d’ésser en quant
el Sol s’aixequi altre volta per l’Orient
Per aixó, voldria jo, que els joves eni
pleessin una part de llur rebeldia, en
rebelar-se
conta
1‘actualitat
o, si
voleu, contra la moda: és a dir, que
no fossin deportistes perqué es troben
sota i’irnperi de l’<Esport». 1 aixó en
tots els aspectes de la vida.
LA JOVENTUT HA D’ESSER
REBEL EN POLITICA
Al nostre juí, el jove deu opinar,
deu interessar-se,
‘liés encara, deu a—
passionar-se per la política del seu país,
contribuint a formar l’anibient que els
hornes polítics han de menester pee a
que llur actuació no sigui una simple
agitació de titelles en un teatre buit. 1,
és més: jo cree que el jove no deu limi
tar- se únicarnent a opinar, encara que
sigui ainb passió desordenada i impul
siva, sinó que, en consonáncia arnb llur
joventut,
deu adoptar una actitud de
re bel dia.
Essent l’Estat actual una estructu
ra transitória, ja que no satisf pee un
igual a tots, i essent per tant una es
tructura necessitada de constants reno
vacions, la força llegítirnament propul
sora d’aquest canvi té d’ésser, deu és
ser la joventut.
Un jove conservador
és sempre anacrónic. Amb l’irnpuls en
tusiasta,
iconoc1stic,
de la joventut
digna de si mateixa, els semblará als
timorats que la societat vaciPla en els
seus cirnents; mes en la efectivitat, en
les entranyes d’aqueixa rebeldia sestá
forjant l’estabilitat Ilegítima i duradera
del denié.
ELS JOVES
DEVANT L’AMOR
La joventut, si no casta, ha d’ésser
continent,
i aixó que semblará una
contradicció,
és soIs aparent. Es diu
de la joventut que és l’edat de l’amor,
mes aquesta veritat, es refereix exclus
sivament als cornponents imaginatius i
sentimentais de la passió amorosa, i de
cap manera, a l’elernent orgánic de la
mateixa, a la aptitut per l’amor físic,
que és encara molt limitat.
(Continuara)
5
HUMANISMO
¿iModo
se
despe
rtarfl
RAMILLETE
DEAMAPOLAS.
PARA LOS CAlDOS...
La giadaña de la discordia entre los productores ¡‘zapasado por los trigales
rojos. En plena lozanía. ¡‘jancaído para siempre abnegados luchadores. Lo sensi
ble, lo doloroso, lo más revollante es que todos eran idealistas. Es parte de esta
briosa juventud que tantos días de gloria h dado a la causa antzjascista,
la qúc
ha caído bajo las balas manejadas con hahi2idad por gentes enemigas del proleta
riado, culiertas bajo la capa de un revoluciojiarismo
circunstancial,
ligado a la
ambición personal y atado a los intereses de u’z partido. En plena primavera, en la
frondosidad
del campo proletario, en plena floración del trigo rojo, en el momento
que la espiga surge de la caña enhiesta, rodeada de amapolas, hemos visto como
unos malvados segaban la vida d” estas amapolas, hermanos de un mismo dolor,
curtidos en las luchas por los mismos sufrimientos,
e inspirados, sin duda, del
mismo afán de liberar-se para siempre del yugo y de la explotación capitalista.
Acallado el ruído del fusil. sin el tableteo de la ametralladora, Barcelona re
‘cobra su vida,’ sólo faltan aquellos hermanos que tanto queríamos y que hoy ya no
son más que sombra que pertenece a la historia.
Que este mes de mayo, mes florido por excelencia, perfumado como debe ser
nuestra vida de bien “star y libertad, sirva de estimulante para. unos y para otros
y en la savia de la Naturaleza, que es vida, hallemos el camino de lafrat”rnidad.
Sirva el perfume que se dí’sprende de todos los campos en flor, para embriagarnos
de cordialidad y de ternura p’zra que jamás vuelva a surg’ir en la vida, discordia
alguna entre productores: es lo que sinceramente anhelamos los hombres de corazón
Como idealistas abnegados, como anarquistas por convicción ypor temera
mento, esperamos que desde hoy en adelante, en lugar de hablar las armas para
discernir discrepancias, apelaremos al diálogo siempre cordial, puesto que dialo
gar es buscar luz en la obscuridad de los pro ‘lemas y ant” el gran problema que a
todos nos afecta por un igual, d»b»mos estar en permanent» diálogo has/a hallar
la luz que alumbre nuestro camino de la victoria contra el fascismo y a la vez alumbre por un igual a todas las fábricas y centros de producción y principalmente
aquéllas o aquéllos don,re nuestras compañeras trabajan con ardor y entusiasmo,
tejiendo el tapiz por donde han de pasar nuestros hermanos victoriosos del fascis
mo, al regresar a sus hogares.
Este póstumo recuerdo a todos los caídos, lo dirigimos con la esperanza de
que jamás volveremos a tener que lamentaz una víctima entre hermanos.
Sinceridad en la expresión y en la actuación, es lo que siempre han puesto
los sindicalistas y anurcosindicalistas y generalmente todos los obreros. No así o
bran los que militan en ciertas fracciones políticas y aquí es donde surgen los fo
cos de infección que emponzoñan la relación entre productores. .Sepamos todos en
el avenir huir de estos fragmentos de nucleos ciudadanos, para engrosar las filas
de la organización sindical, la única llamada a estructurar la nueva vida, de co
mún acuerdo con la aspiración de los productores.
(Del Boletin de Información CNT
-
FA!)
TALLER COLLECTIURAM DE LA FUSTA
Progrés, 91 - RIPOLL
-
TeIfon
100 Hores despatx: de 8 a 12 1 de 2 a 6
-
e&t óoutiató
¿ isw.&teó cls toteó claóoeó
-
-
Desgraciadamente
hay muchos in
dividuos
que
creen que la guerra
la tenemos ganada. Para ganar la guer
ra tenemos que pensar que estamos
luchando
contra
el mundo opresor
que ha metido sus garras en las regiones
ibéricas, a cambio de algunas colonias
o de ciertas concesiones mineras.
El proletariado universal debe re
accionar enérgicamente ante la amenaza
que representaría el triunfo del fascio;
debe exigir de sus gobiernos que facili
ten armamentos al Gobierno legal de
España, para hacer frente a esa cana
llesca invasión que no tiene semblanza
en la Historia.
España es país de cultura y de
democracia;
pues bien se ve que no
quiere sorneterse a la esclavitud que
quisieran imponerle.
No hay derecho a que sea olvidada
porque ella nunca se olvidó de los,
oprimidosSi todas las naciones imitaran el
ejemlo
de Méjico y de Rusia, muy
pronto estaría terminada esta guerra de
invasión. Los fascistas, con la consigna
de combatir el bolcheviquismo, envían
continuamente
contingentes de hom
bres con la más gran indiferencia de las
principales
naciones demócratas como
son Francia e Inglaterra, que ven dara
mente que los mercenarios de Franco
vienen a sembrar la destrucción.
Nosotros
representarnos
a paz y
el progreso; ellos, la destiucción y la
barbarie. El inundo entero sabe perfec
tamente la obra que están realizando
los facciosos. El mundo se conmueve
al ver los destrozos causados por los
que quieren atribuirse el nombre de
españoles
y en cambio los gobiernos
dem ocráticos están mirán dolo im pasi
bles sin comprender la gran tragedia
española.
Tiempo quedará para juzgar actua
ciones, y, precisamente, las’ de estas
democracias
no serán de las que se
podrá decir que han hecho obra hurna
nitaria.
ORTI
T.
.Cetux, abril de 1937
HUMANISMO
6
L’ITALIA FEIXISTA
Extractamos de la JVational Zeitung
de Basilea:
«Para quien conozca al pueblo ita
liano, ciertas manifestaciones de fatiga
aparecen claramente. Cualquiera que
haya estado en italia hasta antes de la
campaña etiópica, sabe que no había
entonces mucho entusiasmo los films
guerreros que pasaban por la pantalla
para enardecer el entusiasmo no encon
traban sino poco eco. El estado de es
píritu se elevó a consecuencia de los
éxitos en Etiopia. Ahora, si no es malo,
es bastante indiferente. La fundación
del Imperio no ha hecho impresión por
mucho tiempo...
Es la lectura de los periódicos
donde aparece mejor que en parte al
guna la indiferencia popular. En la Ita•
ha prefascista, los periódicos eran de
vorados; a excepción quizás del griego,
el italiano era el lector de periódicos
más apasionado. Casi todo el mundo
compraba diariamente tres o cuatro pe
riódicos de diversas tendencias. Hoy el
italiano medio se entretiene en leer los
títulos de los periódicos colocados en
los kioskos de venta. Si compra un pe
riódico, es sobre todo por el sport y
no comprará más que uno, porque to
dos los demás dicen apróximadamente
lo mismo. Lo que se comprueba en el III
Reich, se comprueba igualmente aquí:
los dictadores que se han arrogado el
derecho de despertar el sentido políti
co del pueblo, despolitizan precisarnen
Suscripción pro-víctimas
de la lucha antifascista
SEMANA 17
Fábrica Comas Farré, 183 pesetas;
Sección Yeso, 32; Metalúrgicos Varios,
101; Campesinos, 36; Fábrica Botey,
400; Ramo de la Madera, 55’50;Cubridores, 12; Fábrica Ballvé núm, 1, (aspes)
44; Fábrica Noguera, (semana 16 y 17)
92’50; Fábrica Ballvé, núm. 2, 205b0;
Fábrica Serra Balet, 353; Transportes,
76; Ramo Alimentación, 46; Taller Co
lectivo dç la Madera, 132; Campesinos,
42’95 Fábrica Ballvé núm. 1, 168; Ramo
Construcción, 100; Total, 2.079’45 ptas.
SEMANA 1
Vicente Josep, 20 pesetas; Meta
A la memoria del heroico camarada
JAIMECABEZA
Que estas humildeslíneas sean como
flores en tu tumba, arrancadas del
jardín de nuestra amistad, como re
cuerdo póstumo a los días de lucha
ínfatitjable vividos en tu juventud.
te a la población. Ya no se cree absolu
tamente nada y se es a todo indiferen
te. Bien es verdad que esto resulta mu
cho más fuerte en el italiano, de natu
raleza de por sí escéptica, que en el
Sumido en profunda meditación,
alemán que cree en la autoridad. Lo
permanezco
extasiado contemplando
que sucedió en los primeros tiempos
el
paisaje
de
la revolución, cruzando
del fascismo ocurre ahora con más fre
por
mi
mente
la
nube de los recuerdos.
cuencia: la educación fascista tan inten
Mientras
el
humo
del cañón pasa len
siva no sirve para nada puesto que a un
tamente como una visión siniestra, aun
cierto momento los jóvenes flaquean.
que confusa, veo tu cuerpo atlético
Estos han passado por los «halillas» y
transformado
en piltrafa humana por
se convierten enseguida en «avanguar
obra
y
gracia
de
los Cuervos Divinos y de
distas». Pero de repente como en una
las
manadas
de
hienas de Franco.
crissis de pubertad tardía, dudan de
Tu vida fué segada en plena ju
todo. Se puede decir igualmente que
ventud
y vitalidad por la guadaña im
descubren su corazón deseoso de li
placable
de la Muerte, cuando luchan
bertad. En fin de cuentas el italiano es
do
cuerpo
a cuerpo contra la ola des
un occidental que ha sido influído por
tructora
del
invasor, convirtiéndose
el
las ideas de la revolución francesa de
lugar donde caíste, en un campo de
manera diferente a] alemán. Es preciso
honor.
no olvidar que el Resurgimiento, ha si
Fué tu sangre juvenil y noble, co
do un movimiento de libertad.
mo
la
de otros muchos héroes, la de
Para el extranjero, Italia es siempre
signada
a regar la semilla de la Victoria
un buen mercado, pero el italiano se
y lograr, al fin, la emancipación del
queja del coste de la vida y de los im
proletariado mundial.
puestos cada vez mayores. Ciertamen
Eres uno de los muchos caídos
te el precio de la carne no interesa más
anónimos
que con vuestra sangre la
que a una pequeña masa de la pobla
vareis
las
manchas
de la tradicción de
ción. Si esta Italia ébria de potencia
la historia de las Revoluciones.
mundial puede mantenerse, es gracias
¡Cuantas ilusiones perdiste al caer!
en primer lugar a base de una fuerte
¡No pudiste llegar a ver la obra cum
subconsumación.
A este efecto, es más
bre que representa la emancipación del
sólida que el Tercer Reich; pero las cla
proletario, por el cual has dado tu san
ses medias parece igualrntnte que se
empobrecen...
MEJAgre! ¡Cuanta juventud caída en terrible
lucha contra la tiranía!.. juventud que
entonaba
su canto armonioso con el
arpa
del
amor!
lúrgicos, 213; Varios, 56; Fábrica Re
¡Amor!, irónica palabra en estos
xach, 126; Fábrica Botey, 400; Cubri
momentos transcendentales que la evo
dores, 12; Artes Gráficas ,22; Sección
lución del tiempo nos pide responsabi
Yeso, 32; Antonio Roca, 5; Transpor
lidad por los que dieron su vida a tra
tes, 118, Fábrica del Pla, 605; Alimenta
vés de las revoluciones en pro de la
ción, 45; Construcción,
100; Campesi
causa
común.
nos, 56’SO;Fábrica del Roig (semanas
¡Que satisfacción tan immensa, el
17 i 28), 1.043’05; Total, 2.853’55 ptas.
haber sido elegido para servir de ejem
plo en la revolución!, máxime sabiendo
que a través de la comprensión—que
nos
llevará a la unificación proletaria—
INPORTANTE
la semilla que regaste con tu sangre
Se ruega a todos los ca
dará el fruto por tí tan deseado, coro
maradas de las Juventudes Li
nando la Victoria, y será como un ra
bertarias de Ripoli que se ha
mo de flores depositadas
por el prole
llen en los diferentes frentes o
tariado en tu tumba.
cuarteles, envien su dirección
a las JJ.LL de Ripoil.
J.
Ribas, 9-5-37.
MuNTAMAT y
J:
CASTRILLO.
7
HUMANISMO
HtRMANOS
So.I.dh..,.:do’s
de p-1c.mo
‘AL AMIGÓ)
(CARTAS,
CONTTMUACIOP4
En un pueblo fértil, donde la rique
za se hacía inagotable, y las industrias
florecíán por doquier, vivían dos her
manos. El mayor, forjado en las expe
riencias de la vida, era de carácter noble
y justiciero,’ destacándose del otro, por
la fuerza que desarrollaba su espíritu.
Esto hacía que el menor no fraternizase
del todo con él, aun.y teniendp mucho
de lo que agitaba a su hermano.
El padre de los dos muchachos,
reflejo supremo de la Sabiduría, sentía
en el alma verlos actuar por separado;
cosa que intentaba hacerles compren
dei-, dándoles sanos consejos; mas todo
en vano, cuando se separaban de él, la
Maldad, ec complicidad con la Igno.
rancia, haca.n de las. syas hasta llevar
los otra vez por el camino de la dis
cordia...
.
Y llegó lo inevitable: Un día, con
siderando estas dos alimañas preparado
el terreno, intentaron poner a los dós
hermanos frente a fi-ente; pero el viejo
velaba y llegó a tiempo de detener lo
que habria sido una desgi-acia fatal...
Fué entonces, cuando intentando un
último .esfuerzojes dijo:
«Hijos míos, ¿por qué no actuáis
como lo que sois? Si lleváis l.a misma
sangre los dos? si dentro de vuestro ser
se agitan análogas ansias de libertad,
¿qué puede i.mpedíroslo?
Meditad mis palabras... Hay quien
pretende aniquilaros. Me. refiero a la
Maldad, que en forma de cizaña, bi-ota
hoy a vuestros pies... Unidos, podéis
aplastarl
fácilmente. Si no. lo hacéis,
crecerá como toda mala hierba, ‘y cual
quier otro día inesperado penetrará en
vuestras entraa5... Pensad que cuando
esto suceda. ya.s.erá.trd,’pórque
os
habrá envenenado el corazón...
Sois hermanos, y habéis de querer
serlo. Dejad ya de escuchar a merce
narios indignos. El día. que tengáis el
valor suficiente para despreciarlos, se
réis lo:dueños del.a:nachmn...»
‘Así ‘habló la Saliduría a sus dos
hijos, un día en que la Maldad había
hecho hrotar.Ia sangre de sus cuerpos...
Algunas maldiciones lejanas se oye
ron, acompañadas por el t-echinar vario
de los camastros. Luego todo quedó
en sikncio.
Aquella risa había penetrado
en
mi alma como algo acíago, y estuve al
gún tiempo despierto. Después fuí per
diendo la noción de las cosas, ternii
nando por quedar otra vez dormido...
2 de Mayo
Mucho se ha escrito referente al
amor. Miles de poetas han detallado
sobre cuai-tillas, este afecto sublime
que embellece nuestra vida, y que pe
netra como bálsamo eficiente, hasta lo
más hondo de nuestros sentidos. Sin
embargo,
queda bastante por decir
aún... Voy a analizarlo a mi manera:
El mundo es inmenso. Cada ser
representa
una vida. Cada vida una
historia, pequeña o grande, según la
sensibilidad del que la plasma. La parte
más destacada ‘de ella, es la que corres
ponde a1 ideal primero; después, a los
sentimientos amorosos...
Dos almas que se buscan, para
unirse en una sola... La primera, con
personalidad propia, lleva un concepto
de la vida a su manera, y su espíritu
jalea, en medio de los demás, según los
ímpetus de su temple... La segunda ha
ce lo propio, en diferentes aspectos.
Si estos son de una diferencia enorme,
nunca llegan a comprenderse; en cam
bio, si lo que palpita en su interior se
aserneja, con la ayuda de Cupido, pue
den llegar perfectamente
a una fusión
totalitaria.
Las heridas no llegaron a ser graves
y pudieron curarse. De no ser así, la
tierra y los pastos se habrían cubierto
de rojo; la cosecha y las industrias ha
brían ardido, desapareciendo consumi
das por el fuego, y los pueblos y las
ciudades,
resentidas por la debacle,
serían en’ estos momentos botín de
perros. y de aves de’ra’piña...
La Experiencia, como dueña sobe
rana, tiene ahora la palabra... Y si ve
Ahí está el porqué de mis raciona
m ien tos:
Ayer tuve que acompañar a Olga,
a una casa de campo algo distante del
pueblo.
Era por la tarde. ‘Hacía un sol mag
nífico, y los pájaros cantaban por do
quier, contentos.
Convencido de que el destino me
otoraba
aquella ocasión, pal-a que la
aprovechase,
juréme a mi mismo ha
cerlo. Lo malo era que no sabía como
empezar. Esto hizo que pasase mucho
tiempo a su lado, silencioso...
Ella, como si adivinase lo que pasa
ba dentro de mí, por miedo a lo que es
peraba, seguíame sin mirarme siquiera.
Esto duró enormemente
Por
azar, cuando más incapaz me creía de
cumplir lo prometido, unas. ,.hierbecillas
que brotaban en el camino, vinieron
en mi ayuda: Olga resbaló con ellas, y
yo, al querer sostenerla.
Caímos los dos sobre el cesped.
—Te has dañado?
preguntéle,
ansioso.
—Aquí..., un poco —contçstóme.
Y me señaló más arriba de la rodi
....
lla derecha.
—eQuieres mirarlo?—le pedí, des
provisto de mala intención.
Me miró, como si le hubiese dicho
algo excedido, contestándoine,
rubo
rosa:
—No.., gracias. Ya se me pasará...
(Continuard)
PRINcIPIANTE
en todos los aspectos el más allá de esta
desgracia, que li Bondad lamenta dolo
rosamente, dirá a los dos hermanos
estas solas palabras:
«Como antaño, continuáis siendo
los dueños de los dioses; pero tened
cuidado, qu.e si no aprovecháis esta
lección, la misma Tierra, vuestra madre,
se abrirá para arrojaros a los dos en el
abismo de la Esclavitud...’
PRINCIPIANTE
La unión de los trabajadores en un solo orga
nismo, loca!, regional y nacional, representa
la agrupación de todos los hombres del país
.T.TTT%A
Amb eis interessós
deis obrers no s’hijuga
ESPECTACLESPUBLICS
Formidables films
peis dies 15 i 16 maig 1937
Són molt lamentables els fets oco
rreguts a Barcelona la setmana passada;
és trist que germans que persegueixen
eis mateixos ideals tinguin de matar-se
peis carrers per motius que podrien
tenir fácil soiüció.
Diem nosaltres de fácil arranja
ment; peró es veu ben clarament que
hi ha elements que estant jugant amb
les aspiracions de la classe trebailadora;
es vol terjiversar la marxa de la Revo
lució; sistemáticament es vol oposar a
les conquestes del proietariat.
Una mala disposició deis que hau
rien de tenir més compte en fer les co
-ses, donava peu a que unes forces més
o menys nombroses que representen
l’antifeixisme es tiressin al carrer, en
sangrentant la ciutat de Barcelona, per
motius que es podien evitar practicant
una mica de justícia.
Sortosament
els ánims están cal
mats degut a la bona disposició de la
massa treballadora que a fi de comptes
és la que posa més bona voiuntat a les
coses; peró les causes que al nostre en
tendre ho provocaren no han desapa
regut. Al contrari, que es redoblen els
esforços per veure si es provoquen al
tre cop. Tots sabem allá on ens volen
dur, peró han de tenir en compte que
la massa treballadora no dorm, que no
es creguin que les conquestes obtingu
des amb la sang de les prpies yenes
se les deixin prendre; l’obrer no recu
lará ni un pas.
El poble es Ilançá al carrer per
vencer al feixisme i fer la revolució. Els
feixistes estan bastant Iluny de casa
nOstra ¡ la revolució continuará I1lalgrat
tot i per damunt de tot i a desgrat de
tots els revolucionaris de conveniéncja
que es conjuren per barrar el pas a les
nostres aspiracions i que amparats anib
el mite de la legalitat, voleo imposar-se
d’una manera descarada, volen ensorrar
els que fan nosa per les seves manio
bres personals, fent rehuir una política
determinada sobre els ¡nteressos sagrats
deis trebahladors.
No s’hi val a jugar amb les coses
conquerides a cópia de sang. Que tin
gui en compte qui deu tenir-ne, que
quant el poble dóna una bofetada no
mira on la deixa caure, peró sempre
arreplega a qui se la mereix.
IDEALCINEMA
Oiorcio
e lafamilia
ia somhra
deladuda
COMTALCINEMA
Marido
ycollipahl
Silprimera
escapa
Nosaltres creiem que per comptes
d’entretenir-se
en futeses de més o
menys aparatosa visualitat, deuriem
preocuparnos
més deis problemes que
•a cada moment van resorgint, propis
de la guerra; que no tinguem de veure
l’espectacle
de sentir companys que
CASADELPOBLE
arriben del front i eris diuen que a les
avançadetes hi manca el més necessari
per fer una campanya profitosa, mentre
aquí hi ha un luxe d’armament que fa
feredat i el que és pitjor que serveixj
per ametrallar als propis obrers.
Esperem que s’imposará la sereni-.
tat, que cada u complirá amb el seu
deure de la millor manera possibie, ja
que de les nostres discrdies se’n apro
fita l’enemic i que del que pugui passar
entre nosaltres no será nostra la culpa.
KAÑTHACLAR
En els cinernes Comtal i
Casa del Poble es projecta
r
l’interessant reportatge
Orilldemos
por
elamor
l imperio
delos
llallgsle
Is Áliots
dela?IAII.
QPgRATIVfl
D’AftTS GOFIQUfl
—R$POL
Descargar