Organo de la C.N.T.-F.A.I. y portavoz de las JJ. LL. de Ripoli Año II. Núm. 33 l2ipoil de 15 mayo 1937 Redacción y administración: - Semanario de superación y combate P. 27 de Mayo, 2. Número suelto, 20 cts. Después, ¿qué pasará? Esta es la pregunta que nos hacemos, después del choque sangriento que entre los diversos partidos antifascistas han tenido lugar en Cataluña. Preveíamos, ja antes, este hecho luctuoso al contemplar la campaña de insidias ij difamaciones que contra la C. N.T. ij la F.A. 1.se estaba llevando a cabo; campaña que no era otra cosa que preparar el terreno para cuando estos mismos sucesos ocurriesen, desprestigiar a la organización confederal específica. La lección ha sido dura para unos j otros. De ello deberíamos sacar provecho todos los antifascistas. ¿Sabremos hacerlo? Tememos que no. Existe aún quien está interesado en que la tan pré ponderada unidad obrera, no se haga. Por eso vemos que mug a pesar de las buenas intenciones que ani man a muchos, haj quien quiere seguir continuando la campaña de difamación contra la organización confederal. ¿Qué finalidad se prosigue? Sólo puede ser la pretensión de que la unidad no sea un hecho. Si la sinceridad guiara a los hombres, todos nos daríamos cuenta de las equivocaciones que hemos tenido, g haríamos el máximo esfuerzo para enmen dárles. No es así; porque por encima de esta sinceridad hag quien opone las conveniencias de partido. Los intereses de partido, con ser mug apreciables, no lo son tanto como el interés colectivo. Si en ji realidad se quiere que la colaboración unidad sin dical sean un hecho, haij que dejar a un lado todos los intereses o conveniencias partidistas g laborar conjuntamente por la causa que a todos nos anima Que detengan su lengua los mordaces que sólo para calumniar saben aprovecharla. Que pongan un momento siquiera lo que dicen, a examen de su propia conducta, j se darán cuenta de la responsabi lidad que en estos sangrientos sucesos han contraído. Si no lo hacen así, será no hacer nada; continuará la tirantez entre los partidos antifascistas, y cualquier hecho aislado, puede ser la chispa que nos lleve de nuevo a una lucha fratricida entre los trabajadores, y como consecuencia a la derrota total del antifascismo. Sólo la comprensión debe obrar en estos mo mentos. Los que a ello no se atengan, serán los responsables de la debacle que estamos gestando en la retaguardia, por nuestra insensatez. Si se quiere la unidad, hay que tener reflexión; meditando sobre los hechos ocurridos, comprendere mos lo necesaria que es. Si de verdad la queremos, debemos todos des poseernos de esta charlatanería mordaz que se viene empleando, y obrar de conjunto en bien de todos. Laboremos por esta unidad; si no lo hacemos, después, ¿qué pasará? HUMANISMO 2 Cern goanyar. la.BIICPPfl ¡laRevol Després de ‘experiénciaúltimament viscuda Arnb gran insistncia nosaltres ad vertíem les trágiques conseqüncies que podria portar l’enverinament que paulatinament s’anava fent objecte a la reraguarda, per aquelis que, seguint un pla preconcebut, están interessats en que I’unitat obrera no parsi d’ésser un tópic agradable peró sense efectivi ta. El més lamentable de tot és que eis obrers, eis auténtics obrers, no sá piguen veure que aixó no és més que una manera sistemática d’anar-nos zo cavant per tant de qu algun dia, totes les aventatges cotiquerides, quedin es furnades com el vaoor. Aleshores es donaran compte de qu han estat mi serabiement enganyats i compren dran, potser rnassa tard, que aquells «incon trolats» que es rebelaven contra de la marxa de la contrarrevolució, tenien raó. Peró ailavors, si els interessats amb tot aixó, aconsegueixen llurs fins, tin drem una Republiqueta democrática, i aquells que més tinguin, gaudiran de tot, i els que no, patiran privacions. No cal dir que aquests últirns, se ran els obrers i d’entre eils, els qui avui fan el joc als seus enemics de sempre —digul’s el nom que es vulgui— els quals no tindran escrúpol en !!ençar a la força pública contra de gui protesti. tairnent corn fins el 19 de juliol venia succent, i potser amb més cruesa, per qu si avans n’eren deu els privilegiats, ara en seran vint i portaran més gana. Vet-ho-aquí, cornpanys, que tornarien a intensificar-se l’arnor propi mal com prés, l’orgull i la vaiitat que nosaitres volein avui enterrar, Gom evitar aixó? Qu cal fer si de veres es vol guanyar la guerra i la re volució? Deixem-nos, treballadors, d’a tacar-nos nlútuarnent; deixern que els polítics i els conformistes, liencin ilurs conignes, nosaltres no bern de fer-ne cas d’eiles ¡ bern d’evitar parlar de rés que pugui ferir els sentirnents d’altres companys militants en una altre sindi cal que nó és la nostra. Procurar atrau re’ns uns als altres, és el que havem de fer, i discutir arnb harmo&a eis inte— ressos que ens són comuns, respectant les diferentes ideologíes, fent per ma nera d’aunar-les amb la persuació. Es- - - tructurem en conjunt la nostra nova societat, peró fem ho el més aviat pos sibie, desseguida. Mentre uns lluiten al front contra els exrcits deis feixistes i deis iladres invasors, els altres hem d’aixecar una base sólida que permeti atendre ais que lluiten i disposar i’economia de manera que demá, acabada la guerra, poguern consolidar aquell i disfrutar del nostre esforç. No creieu als que us diguin que primer la guerra ¡ després la revolució. Si ho fem així podiern guanyar la guer ra, peró la revolució la perderem; per qué, corn ja he dit, hi ha qui té interés en que les aspiracions del proletariat no puguin assolir-se. No podem dei xar-ho tot tant desvallestat com está, seria suicida. ¿Creieu que en aquestes hores d’horror, és pot salvar l’econo mia —l’economia de tots, no d’uns quants—, amb els mateixos mitjans que empraven els poiítics, sense acon seguir ho? Ens bern de convencer que la guer ra i la revolució es complementen, for men un bloc compacte que ha d’aixa far al feixisme de socarrel. La guerra els ha de foragitar d’Jbéria i del nión; la revolució social ha de transformar totainient el rnón actual i ha d’edificar ne un de nou, capaç d’aixoplugar a to ta una Hurnanitat lliure. Una de les bases primordials de la revolució i la més positiva pels treba lladors, és l’estructuració de les Fede racions d’Jndústries, que una vega da portades a efectivitat, impediran que cap poder coercitiu pugui contra no saltres i fará que els parásits restn anu lats. Arnb les Federacions d’lndústries realitzarem la síntesis deis interessos particuiarsi establirem un interés ge neral sobre la base de la tilés complerta igualtat socjal: el control fraternal, pe ró sever, de l’acció individual collecti va. Anern, després deis Comités de ta Ilers, Consells de fabrica i Sindicats d’indústria, vers a l’establiment de la Federació Regional d’lndústria, Federa cié Nacional d’lndústria ¡ fins, quant sigui possible, a la Federació Interna cional d’lndústria. Capacitern-ños amb l’estudi ¡ i’experiéncia que l’História ens d6na, siguem. dignes de nosaltres mateixos. Fora rancúni es, treballem units. Obrers de la U.G.T., els de la C.N.T. sán treballadors com vosaltres. Confe derals, els proletaris de la U. U. T. són germans vostres. 1 fora d’aixó, tot el que us diguin aquells rnaivats que con viuen injustament entre nosaltres, difa mant ais components d’una o altre sin dical, bern. de rebutjai-- ho amb energia i senyalar-los com a tradors que són Es així com hern de comportar nos tots. Ami? unitat ¡ fermesa per a superar-nos, podrern fer que s’aceleri el dia en que poguern dir com el filosof: «Més de la meitat de la jornada de tsebali ens és lliure i la dediquern a l’estu di de les ciéncies i les arts o qualsevu ila ocupació. Nostra labor en aquest terreny, és tant més •profitosa, qu.ant més productiu ha estat el trebail rea itzat en la resta del dia, perqué el de dicar-ho a la ciéncia i a les arts és el pt-oducte de l’inclinació natural, i no qüestió de conveniéncies i interessos,» corn ternps ha succefa. ¡Unitat! Que una cornunitat orga nitzada sota el principi de qué tots som treballadors, será el bastant rica per a convenir en que tots els seu membres, siguin bornes o dones, arribada certa edat, no molt avançada, quedin lliures de l’obligació moral de prendre part directe en l’execució del treball manual necessari, posant-lo així en condicions de dedicar-se d’una manera complerta, a alló més agradós en el terreny de la ciéncia, de les arts o d’un trebali qual sevol lles aventatges de tot génere ¡ en tots sentits, surgiran. ¡Maleit sigui qui contra i’unitat deis treballadors intenti! Unitat per guanyar la guerra i la revolució. Unitat. Unitat. Unitat. - JAME De ahora en adelante - - deberá decirse de todo imposible roísmo: heroico, como un anar guísta -espaoL he- RaIph:Dates HUMANISMO. La contrarevolució en marxa Divendres passat ens parl el nostre cornpany Pigrau. Presidí la companya Consol Soler, la qual obrí l’acte cedint la paraula seguidanient al conferenciant desprésde fer evident el prou coneguda que és peis bons militants de la C. N. T. la conducta del que anava a fer ús de la paraula, qui esta entre nosaitres disfrutant uns dies de permís per després retornar al Front per complir amb el seu deure, i aprofita aquesta avinentesa per posar-se en contacte amb el poble com ha fet altres vegades. Din el company Pigrau que eh exposar el seu punt de vista particular deis moments viscuts, tant en el front com a la reraguarda, i deis fets d’aquests dies tan lamentables com dolorosos. Els que fins ara, en non iliesos de Imita, han estat al costat nostre, sembla vulguin im posar-se emprant niitjans quasi dictatoriais, perseguint les organitzacions ilibertries, metraliant els conipanys obrers, com en temps de Martínez Anido i nomenant-nOS incontrolats perqué volem portar a cap la nova estructuració social. Sempre hem cregut que vindria la contrarevolució, peró que seria un cop aixafat el feixisme, mai en moments de lluita com en eis actuals. També a Ucrania hi havia companys que sentien ideals de ilibertat més aniphis que els que convenien al govern de Moscú, i eren maitractats, peró quan l’exércit invasor s’acostava i el penh el-a iniminent, tot era signar pactes i més pactes reconeixent els seus drets peró quan s’allunyava l’invasor derrotat per la voiuntat de ferro deis braus defeti sors de la hlibertat, tornaven d’una manera ignominiosa a trencar tots els pactes i eren perseguits aferrissadament per oposar- se a una nova dictadura representada pel govern de Moscú. La C. tJ. T. ha obrat sempre amb sinceritat; peró molts deis que ens donaven una abraçada amagaren el punyal al darrera per matar-nos de traidor. Sembla que niolts partits polítics i organitzacions vulguin fer obra peis propis feixistes i aix que elis tenen la trágica experiéncia del 6 d’octubre que foren derrotats completarnent i si un hloc oferí lluita i resisténcia és penqué s’arrib a una intelligéncia amb els elements anarquistes. Volen que siguem transigents inclús arnb els partits explotadors que varen fei- la hlei de Vagos, etiqueta que sei-via per a perseguir eis revolucionaris, acompanyats del pacte de la fam i tot perqué aquests arribistes militen dintre organitzacions on tenen la missió de vethlar pels interessos creats arnb la sang deis obrers, evitant la cristallització de l’obra regene radora que la revolució porta a cap. Fou respectada la seva vida i elis paguen aquesta generositat del poble fent obra pci feixisme, actuant en tot mornent corn a cinquena columna, diuen voten protegir a! petit burgés i senibren la discój-dia entre els proletaris valent-se de tots els reclams i al-mes per repugnants que siguin; sembien posseir l’art de la criptografia i escriuen secretament fins en la sang deis mateixos proletanis. Han fet una ferma campanya contra les Patrulles de Control on eren representades totes les forces antifeixistes, perqué anib elles no podien jugar, perqué elles ni es deixaven enganyar amb falses raons ni amb miserables pessetes, voten crear forces armades tipus semblants a les d’abans penqué guardin les seves espatiles i les armen amb tot luxe, mentre al front d’Aragó he vist trinxe res de cent setanta homes que tenen sois dos fusells i vint cartutxos, i, aixó ¿sabeu per qué, companys? perqué al front d’Amgó es fa la guerra i la revolució al mateix temps, i aixó no els hi convé; hi ha qui ti interessa que es perdi la revolució. La C. NL T. no aspira sois al benestar d’una classe, vol eh benestar de tots sense distincions, lluita sois per la llibertat, i la hlibertat no és exclusiva de republi— cans ni sociatistes, ni comunistes; la llibertat pertany a tot el poble. Els primers dies la bandera roja i negra era passejada peis carrers de Barcelona. Si tothom l’aplaudia i la veia onejar saiudant-la arnb eh puny enlaire, perqué fáu la primera en sortir a defensar les llibertats del pobie, ara volen la bandera única i argumenten eh seu desig cercant disculpes estúpides, dient que a l’estranger ens ajudanien si veiessin la bandera republicana, i solament que es hluitava per una fr Zt.&alló eel•lecuuó as de la CONSTRUCCiO = Uralita Graniçats Mosaics de tota mena - t-epública dernocrtica, sense pensar que molts companys morts al front 110 nioriren pas per una i-epúbiica, pci’ qué puguin tornar les coses corn abans, poc més o menys; nioriren assedegats de justícia social, i els que avui dernanen tant la bandera única i la república dernocrtica, són els que quan els fets de juliol es quedaren a casa i no rabe ren defensar corn a homes la bandera de i’estat centralista que tant diuen esti ni ar. Companys, el nostre deure és vetllar tots units, per la iiostra confe deració, amb set-enitat i fortalesa; elis ens voten desprestigiar, omplint de ca lúmnies als bornes del nostre partit; recordem el cas d’en Maroto, el com pany que ha pagat la seva fidelitat arnb la presó, i tants i tants casos que sois culpen als nostres representants deis actes inés criminosos, i chis, a i’ensenis que voten desarmar el poble, armen els els seus afiliats, amaguen els tancs, i es preparen per imposar un régirn de terror. Per damunt de tot escoiteni les ordres de la Regional i estem preparats per evitar totes les manipuiacions deis veiis traficants de la política. Per da munt de tot lluitem al front i a la rerguarda contra els feixistes ele tots colors. Heus ací les consignes del moment. AquelI que les r’ebutgi es collocar en front deis defensors de la vertadera liibertat del poble. Si se quiere que la unidad y ¡a concordia sean nuestro guía, es preciso que nadie intente ni directa ni indirectamente preparar el terreno para imponerse. HUMANISMO 4 Eldeuve de lescdats en lanava Espa CONFERENCIA (Co,tinuació) La virtut auténtica sol néixer, com la flama de la pedra, al cop del deure, com una força que se ti oposa. 1 amb aquestes condicions, quan la rebeldia espontánia, carregada del sentit de la vida que emana la joventut, com el seu perfurn essencial, topa arnb I’obstacle de l’ambient i no s’apaga, si no que, al contrari, s’enlaira i ennobleix, llavors, sense dubte, la rebeldia és una virtut. Al bon borne conservador, so1 po sar-se-li el cabeil de punta, l’escás ca belI, perque una de les característiques deis hornes conservadors és la calva prematura, quan sent parlar de rebel dia. Rebeldia sona en les seves orelies com queicom personificat en un ésser frenétic, amb la cara torva i les armes a la má, que es subleva contra la pau social. Es, en una paraula, que sona -a trets, a revolta, a incéndis i, finaiment, a la força. «Rebel, diu d’un modo tetual el diccionári, és aquell que es subleva o rebelia, faltant a la obediéncia degu da». Mes el mateix diccionari, —tran— qui!itzern, dones, a I’horne d’orde—diu també:. «Rebelde, es denornina a l’indo mable, dur, fort i tenaç.» Doncs bé, nosaltres agreguem que en efecte, el jove deu ésser indémit, dur, fort i tenaç. Deu ésser així, i si no ho és, no será digne de sí rnateix. Jo ventut no és una paraula fofa ni un nou tema per a els poetes líi’ics. Es una rea litat orgánica, viva i paipitant, de con tingut transcendental. Es una modalitat peculiar i distinta de totes les demés edats, de l’anatomia i de la fisiologia de cada orgue; més encara, és una mo dalitat que diferencia a cada una de les céduies de l’organisme jove de les c dules aparentment iguals deis organis mes, en les dernés edats. REBELDE: DUR, INDOMIT, FORT, TENAÇ En l’edat jovenil, té d’entussiasmar la música i les Iletres, mes no decaure en el misticisme, ja que el jove té d’és ser, deu ésser: indómit, dur, fort i te naç; en resum, rebel. La joventut és la única época en qué la personalitat con s trueix els seus motllos irnmutables que es defineixen pienament quan entrem PER RIGARD CARSI en l’edat madura. ¿1 rom va a efectuarse la gran obra de la foija de la perso nalitat sense iluites, sense arbitrarietats, sense rebeldia? Tota la pedagogia, sal vant delicades excepcions, tendeix a fer del jove un ésset sense distinció prpi, callat, sense trassos forts i aspereses, ço que en dirien els arnericans, un jove estandart, i aixó equivaldria ni més ni menys que a destruir la joventut. EL SUBTERFUGI DE L’ESPORT 1 LA FASCINACIO DE L’ACTUALITAT Tatit funet sistema d’ensenyança, sofert per gairebé tots els hornes de la nostra época, tenia com a subterfugi la exaltació de l’exercici físic de l’esport. En els iniliors coliegis, que han estat sempre els més dolents, perqué en elis s’efectuava més perfectament que en els dolents la rnort alevosa de la perso nalitat deis joves, es cuida molt de l’es port i es preté que, en efecte, s’ha do nat a la joventut tot el que necessita l’escotar en acabar Ilurs estudis, amb unes copes guanyades artib eis jocs, junt amb els sobressalients i demés tituis de Ilurs victóries acadérniques. Hem d’expressar la nostra antipa tia peis entusiasmes esportius corn a instrurnent de cultura, i d’utilitat higié nica podria discutir-se moR, admetent com magnífic I’esport des lel punt de vista higiénic, és indubtable la pernicio sa influéncia que exerceix en la menta litat de quins el practiquen corn un máxim ideal. •Es difícil, en les escoles, substituir l’esfors brillant i teatral de l’esport, pel noble, caliat i heróic esfors del treball. No s’ha donat el cas de que un depor tista de primera magnitud, una vegada recorregut el cicle, sempre breu, deis seus triomfs, serveixi per alguna cosa de profit. A aquests homes se’ls ano mena «Asos» i en efecte, aquest con cepte té un sentit niolt profon, perqué I’esplendor d’aquests «Asos» no dura més que el de la carta afortunada sobre la baieta verda d’una taula de joc. Atribuireni aquesta desmesurada afició a l’esport, a la fascinació de l’ac tualitat, reconeixent que l’época actual és l’época deportiva per exceiiéncia. El qui s’enganxa voluntáriarnent al car io de l’actualitat, renuncia en el acte al noble afiny de l’ideal pee el perdurable, ja que i’actual deixar d’ésser en quant el Sol s’aixequi altre volta per l’Orient Per aixó, voldria jo, que els joves eni pleessin una part de llur rebeldia, en rebelar-se conta 1‘actualitat o, si voleu, contra la moda: és a dir, que no fossin deportistes perqué es troben sota i’irnperi de l’<Esport». 1 aixó en tots els aspectes de la vida. LA JOVENTUT HA D’ESSER REBEL EN POLITICA Al nostre juí, el jove deu opinar, deu interessar-se, ‘liés encara, deu a— passionar-se per la política del seu país, contribuint a formar l’anibient que els hornes polítics han de menester pee a que llur actuació no sigui una simple agitació de titelles en un teatre buit. 1, és més: jo cree que el jove no deu limi tar- se únicarnent a opinar, encara que sigui ainb passió desordenada i impul siva, sinó que, en consonáncia arnb llur joventut, deu adoptar una actitud de re bel dia. Essent l’Estat actual una estructu ra transitória, ja que no satisf pee un igual a tots, i essent per tant una es tructura necessitada de constants reno vacions, la força llegítirnament propul sora d’aquest canvi té d’ésser, deu és ser la joventut. Un jove conservador és sempre anacrónic. Amb l’irnpuls en tusiasta, iconoc1stic, de la joventut digna de si mateixa, els semblará als timorats que la societat vaciPla en els seus cirnents; mes en la efectivitat, en les entranyes d’aqueixa rebeldia sestá forjant l’estabilitat Ilegítima i duradera del denié. ELS JOVES DEVANT L’AMOR La joventut, si no casta, ha d’ésser continent, i aixó que semblará una contradicció, és soIs aparent. Es diu de la joventut que és l’edat de l’amor, mes aquesta veritat, es refereix exclus sivament als cornponents imaginatius i sentimentais de la passió amorosa, i de cap manera, a l’elernent orgánic de la mateixa, a la aptitut per l’amor físic, que és encara molt limitat. (Continuara) 5 HUMANISMO ¿iModo se despe rtarfl RAMILLETE DEAMAPOLAS. PARA LOS CAlDOS... La giadaña de la discordia entre los productores ¡‘zapasado por los trigales rojos. En plena lozanía. ¡‘jancaído para siempre abnegados luchadores. Lo sensi ble, lo doloroso, lo más revollante es que todos eran idealistas. Es parte de esta briosa juventud que tantos días de gloria h dado a la causa antzjascista, la qúc ha caído bajo las balas manejadas con hahi2idad por gentes enemigas del proleta riado, culiertas bajo la capa de un revoluciojiarismo circunstancial, ligado a la ambición personal y atado a los intereses de u’z partido. En plena primavera, en la frondosidad del campo proletario, en plena floración del trigo rojo, en el momento que la espiga surge de la caña enhiesta, rodeada de amapolas, hemos visto como unos malvados segaban la vida d” estas amapolas, hermanos de un mismo dolor, curtidos en las luchas por los mismos sufrimientos, e inspirados, sin duda, del mismo afán de liberar-se para siempre del yugo y de la explotación capitalista. Acallado el ruído del fusil. sin el tableteo de la ametralladora, Barcelona re ‘cobra su vida,’ sólo faltan aquellos hermanos que tanto queríamos y que hoy ya no son más que sombra que pertenece a la historia. Que este mes de mayo, mes florido por excelencia, perfumado como debe ser nuestra vida de bien “star y libertad, sirva de estimulante para. unos y para otros y en la savia de la Naturaleza, que es vida, hallemos el camino de lafrat”rnidad. Sirva el perfume que se dí’sprende de todos los campos en flor, para embriagarnos de cordialidad y de ternura p’zra que jamás vuelva a surg’ir en la vida, discordia alguna entre productores: es lo que sinceramente anhelamos los hombres de corazón Como idealistas abnegados, como anarquistas por convicción ypor temera mento, esperamos que desde hoy en adelante, en lugar de hablar las armas para discernir discrepancias, apelaremos al diálogo siempre cordial, puesto que dialo gar es buscar luz en la obscuridad de los pro ‘lemas y ant” el gran problema que a todos nos afecta por un igual, d»b»mos estar en permanent» diálogo has/a hallar la luz que alumbre nuestro camino de la victoria contra el fascismo y a la vez alumbre por un igual a todas las fábricas y centros de producción y principalmente aquéllas o aquéllos don,re nuestras compañeras trabajan con ardor y entusiasmo, tejiendo el tapiz por donde han de pasar nuestros hermanos victoriosos del fascis mo, al regresar a sus hogares. Este póstumo recuerdo a todos los caídos, lo dirigimos con la esperanza de que jamás volveremos a tener que lamentaz una víctima entre hermanos. Sinceridad en la expresión y en la actuación, es lo que siempre han puesto los sindicalistas y anurcosindicalistas y generalmente todos los obreros. No así o bran los que militan en ciertas fracciones políticas y aquí es donde surgen los fo cos de infección que emponzoñan la relación entre productores. .Sepamos todos en el avenir huir de estos fragmentos de nucleos ciudadanos, para engrosar las filas de la organización sindical, la única llamada a estructurar la nueva vida, de co mún acuerdo con la aspiración de los productores. (Del Boletin de Información CNT - FA!) TALLER COLLECTIURAM DE LA FUSTA Progrés, 91 - RIPOLL - TeIfon 100 Hores despatx: de 8 a 12 1 de 2 a 6 - e&t óoutiató ¿ isw.&teó cls toteó claóoeó - - Desgraciadamente hay muchos in dividuos que creen que la guerra la tenemos ganada. Para ganar la guer ra tenemos que pensar que estamos luchando contra el mundo opresor que ha metido sus garras en las regiones ibéricas, a cambio de algunas colonias o de ciertas concesiones mineras. El proletariado universal debe re accionar enérgicamente ante la amenaza que representaría el triunfo del fascio; debe exigir de sus gobiernos que facili ten armamentos al Gobierno legal de España, para hacer frente a esa cana llesca invasión que no tiene semblanza en la Historia. España es país de cultura y de democracia; pues bien se ve que no quiere sorneterse a la esclavitud que quisieran imponerle. No hay derecho a que sea olvidada porque ella nunca se olvidó de los, oprimidosSi todas las naciones imitaran el ejemlo de Méjico y de Rusia, muy pronto estaría terminada esta guerra de invasión. Los fascistas, con la consigna de combatir el bolcheviquismo, envían continuamente contingentes de hom bres con la más gran indiferencia de las principales naciones demócratas como son Francia e Inglaterra, que ven dara mente que los mercenarios de Franco vienen a sembrar la destrucción. Nosotros representarnos a paz y el progreso; ellos, la destiucción y la barbarie. El inundo entero sabe perfec tamente la obra que están realizando los facciosos. El mundo se conmueve al ver los destrozos causados por los que quieren atribuirse el nombre de españoles y en cambio los gobiernos dem ocráticos están mirán dolo im pasi bles sin comprender la gran tragedia española. Tiempo quedará para juzgar actua ciones, y, precisamente, las’ de estas democracias no serán de las que se podrá decir que han hecho obra hurna nitaria. ORTI T. .Cetux, abril de 1937 HUMANISMO 6 L’ITALIA FEIXISTA Extractamos de la JVational Zeitung de Basilea: «Para quien conozca al pueblo ita liano, ciertas manifestaciones de fatiga aparecen claramente. Cualquiera que haya estado en italia hasta antes de la campaña etiópica, sabe que no había entonces mucho entusiasmo los films guerreros que pasaban por la pantalla para enardecer el entusiasmo no encon traban sino poco eco. El estado de es píritu se elevó a consecuencia de los éxitos en Etiopia. Ahora, si no es malo, es bastante indiferente. La fundación del Imperio no ha hecho impresión por mucho tiempo... Es la lectura de los periódicos donde aparece mejor que en parte al guna la indiferencia popular. En la Ita• ha prefascista, los periódicos eran de vorados; a excepción quizás del griego, el italiano era el lector de periódicos más apasionado. Casi todo el mundo compraba diariamente tres o cuatro pe riódicos de diversas tendencias. Hoy el italiano medio se entretiene en leer los títulos de los periódicos colocados en los kioskos de venta. Si compra un pe riódico, es sobre todo por el sport y no comprará más que uno, porque to dos los demás dicen apróximadamente lo mismo. Lo que se comprueba en el III Reich, se comprueba igualmente aquí: los dictadores que se han arrogado el derecho de despertar el sentido políti co del pueblo, despolitizan precisarnen Suscripción pro-víctimas de la lucha antifascista SEMANA 17 Fábrica Comas Farré, 183 pesetas; Sección Yeso, 32; Metalúrgicos Varios, 101; Campesinos, 36; Fábrica Botey, 400; Ramo de la Madera, 55’50;Cubridores, 12; Fábrica Ballvé núm, 1, (aspes) 44; Fábrica Noguera, (semana 16 y 17) 92’50; Fábrica Ballvé, núm. 2, 205b0; Fábrica Serra Balet, 353; Transportes, 76; Ramo Alimentación, 46; Taller Co lectivo dç la Madera, 132; Campesinos, 42’95 Fábrica Ballvé núm. 1, 168; Ramo Construcción, 100; Total, 2.079’45 ptas. SEMANA 1 Vicente Josep, 20 pesetas; Meta A la memoria del heroico camarada JAIMECABEZA Que estas humildeslíneas sean como flores en tu tumba, arrancadas del jardín de nuestra amistad, como re cuerdo póstumo a los días de lucha ínfatitjable vividos en tu juventud. te a la población. Ya no se cree absolu tamente nada y se es a todo indiferen te. Bien es verdad que esto resulta mu cho más fuerte en el italiano, de natu raleza de por sí escéptica, que en el Sumido en profunda meditación, alemán que cree en la autoridad. Lo permanezco extasiado contemplando que sucedió en los primeros tiempos el paisaje de la revolución, cruzando del fascismo ocurre ahora con más fre por mi mente la nube de los recuerdos. cuencia: la educación fascista tan inten Mientras el humo del cañón pasa len siva no sirve para nada puesto que a un tamente como una visión siniestra, aun cierto momento los jóvenes flaquean. que confusa, veo tu cuerpo atlético Estos han passado por los «halillas» y transformado en piltrafa humana por se convierten enseguida en «avanguar obra y gracia de los Cuervos Divinos y de distas». Pero de repente como en una las manadas de hienas de Franco. crissis de pubertad tardía, dudan de Tu vida fué segada en plena ju todo. Se puede decir igualmente que ventud y vitalidad por la guadaña im descubren su corazón deseoso de li placable de la Muerte, cuando luchan bertad. En fin de cuentas el italiano es do cuerpo a cuerpo contra la ola des un occidental que ha sido influído por tructora del invasor, convirtiéndose el las ideas de la revolución francesa de lugar donde caíste, en un campo de manera diferente a] alemán. Es preciso honor. no olvidar que el Resurgimiento, ha si Fué tu sangre juvenil y noble, co do un movimiento de libertad. mo la de otros muchos héroes, la de Para el extranjero, Italia es siempre signada a regar la semilla de la Victoria un buen mercado, pero el italiano se y lograr, al fin, la emancipación del queja del coste de la vida y de los im proletariado mundial. puestos cada vez mayores. Ciertamen Eres uno de los muchos caídos te el precio de la carne no interesa más anónimos que con vuestra sangre la que a una pequeña masa de la pobla vareis las manchas de la tradicción de ción. Si esta Italia ébria de potencia la historia de las Revoluciones. mundial puede mantenerse, es gracias ¡Cuantas ilusiones perdiste al caer! en primer lugar a base de una fuerte ¡No pudiste llegar a ver la obra cum subconsumación. A este efecto, es más bre que representa la emancipación del sólida que el Tercer Reich; pero las cla proletario, por el cual has dado tu san ses medias parece igualrntnte que se empobrecen... MEJAgre! ¡Cuanta juventud caída en terrible lucha contra la tiranía!.. juventud que entonaba su canto armonioso con el arpa del amor! lúrgicos, 213; Varios, 56; Fábrica Re ¡Amor!, irónica palabra en estos xach, 126; Fábrica Botey, 400; Cubri momentos transcendentales que la evo dores, 12; Artes Gráficas ,22; Sección lución del tiempo nos pide responsabi Yeso, 32; Antonio Roca, 5; Transpor lidad por los que dieron su vida a tra tes, 118, Fábrica del Pla, 605; Alimenta vés de las revoluciones en pro de la ción, 45; Construcción, 100; Campesi causa común. nos, 56’SO;Fábrica del Roig (semanas ¡Que satisfacción tan immensa, el 17 i 28), 1.043’05; Total, 2.853’55 ptas. haber sido elegido para servir de ejem plo en la revolución!, máxime sabiendo que a través de la comprensión—que nos llevará a la unificación proletaria— INPORTANTE la semilla que regaste con tu sangre Se ruega a todos los ca dará el fruto por tí tan deseado, coro maradas de las Juventudes Li nando la Victoria, y será como un ra bertarias de Ripoli que se ha mo de flores depositadas por el prole llen en los diferentes frentes o tariado en tu tumba. cuarteles, envien su dirección a las JJ.LL de Ripoil. J. Ribas, 9-5-37. MuNTAMAT y J: CASTRILLO. 7 HUMANISMO HtRMANOS So.I.dh..,.:do’s de p-1c.mo ‘AL AMIGÓ) (CARTAS, CONTTMUACIOP4 En un pueblo fértil, donde la rique za se hacía inagotable, y las industrias florecíán por doquier, vivían dos her manos. El mayor, forjado en las expe riencias de la vida, era de carácter noble y justiciero,’ destacándose del otro, por la fuerza que desarrollaba su espíritu. Esto hacía que el menor no fraternizase del todo con él, aun.y teniendp mucho de lo que agitaba a su hermano. El padre de los dos muchachos, reflejo supremo de la Sabiduría, sentía en el alma verlos actuar por separado; cosa que intentaba hacerles compren dei-, dándoles sanos consejos; mas todo en vano, cuando se separaban de él, la Maldad, ec complicidad con la Igno. rancia, haca.n de las. syas hasta llevar los otra vez por el camino de la dis cordia... . Y llegó lo inevitable: Un día, con siderando estas dos alimañas preparado el terreno, intentaron poner a los dós hermanos frente a fi-ente; pero el viejo velaba y llegó a tiempo de detener lo que habria sido una desgi-acia fatal... Fué entonces, cuando intentando un último .esfuerzojes dijo: «Hijos míos, ¿por qué no actuáis como lo que sois? Si lleváis l.a misma sangre los dos? si dentro de vuestro ser se agitan análogas ansias de libertad, ¿qué puede i.mpedíroslo? Meditad mis palabras... Hay quien pretende aniquilaros. Me. refiero a la Maldad, que en forma de cizaña, bi-ota hoy a vuestros pies... Unidos, podéis aplastarl fácilmente. Si no. lo hacéis, crecerá como toda mala hierba, ‘y cual quier otro día inesperado penetrará en vuestras entraa5... Pensad que cuando esto suceda. ya.s.erá.trd,’pórque os habrá envenenado el corazón... Sois hermanos, y habéis de querer serlo. Dejad ya de escuchar a merce narios indignos. El día. que tengáis el valor suficiente para despreciarlos, se réis lo:dueños del.a:nachmn...» ‘Así ‘habló la Saliduría a sus dos hijos, un día en que la Maldad había hecho hrotar.Ia sangre de sus cuerpos... Algunas maldiciones lejanas se oye ron, acompañadas por el t-echinar vario de los camastros. Luego todo quedó en sikncio. Aquella risa había penetrado en mi alma como algo acíago, y estuve al gún tiempo despierto. Después fuí per diendo la noción de las cosas, ternii nando por quedar otra vez dormido... 2 de Mayo Mucho se ha escrito referente al amor. Miles de poetas han detallado sobre cuai-tillas, este afecto sublime que embellece nuestra vida, y que pe netra como bálsamo eficiente, hasta lo más hondo de nuestros sentidos. Sin embargo, queda bastante por decir aún... Voy a analizarlo a mi manera: El mundo es inmenso. Cada ser representa una vida. Cada vida una historia, pequeña o grande, según la sensibilidad del que la plasma. La parte más destacada ‘de ella, es la que corres ponde a1 ideal primero; después, a los sentimientos amorosos... Dos almas que se buscan, para unirse en una sola... La primera, con personalidad propia, lleva un concepto de la vida a su manera, y su espíritu jalea, en medio de los demás, según los ímpetus de su temple... La segunda ha ce lo propio, en diferentes aspectos. Si estos son de una diferencia enorme, nunca llegan a comprenderse; en cam bio, si lo que palpita en su interior se aserneja, con la ayuda de Cupido, pue den llegar perfectamente a una fusión totalitaria. Las heridas no llegaron a ser graves y pudieron curarse. De no ser así, la tierra y los pastos se habrían cubierto de rojo; la cosecha y las industrias ha brían ardido, desapareciendo consumi das por el fuego, y los pueblos y las ciudades, resentidas por la debacle, serían en’ estos momentos botín de perros. y de aves de’ra’piña... La Experiencia, como dueña sobe rana, tiene ahora la palabra... Y si ve Ahí está el porqué de mis raciona m ien tos: Ayer tuve que acompañar a Olga, a una casa de campo algo distante del pueblo. Era por la tarde. ‘Hacía un sol mag nífico, y los pájaros cantaban por do quier, contentos. Convencido de que el destino me otoraba aquella ocasión, pal-a que la aprovechase, juréme a mi mismo ha cerlo. Lo malo era que no sabía como empezar. Esto hizo que pasase mucho tiempo a su lado, silencioso... Ella, como si adivinase lo que pasa ba dentro de mí, por miedo a lo que es peraba, seguíame sin mirarme siquiera. Esto duró enormemente Por azar, cuando más incapaz me creía de cumplir lo prometido, unas. ,.hierbecillas que brotaban en el camino, vinieron en mi ayuda: Olga resbaló con ellas, y yo, al querer sostenerla. Caímos los dos sobre el cesped. —Te has dañado? preguntéle, ansioso. —Aquí..., un poco —contçstóme. Y me señaló más arriba de la rodi .... lla derecha. —eQuieres mirarlo?—le pedí, des provisto de mala intención. Me miró, como si le hubiese dicho algo excedido, contestándoine, rubo rosa: —No.., gracias. Ya se me pasará... (Continuard) PRINcIPIANTE en todos los aspectos el más allá de esta desgracia, que li Bondad lamenta dolo rosamente, dirá a los dos hermanos estas solas palabras: «Como antaño, continuáis siendo los dueños de los dioses; pero tened cuidado, qu.e si no aprovecháis esta lección, la misma Tierra, vuestra madre, se abrirá para arrojaros a los dos en el abismo de la Esclavitud...’ PRINCIPIANTE La unión de los trabajadores en un solo orga nismo, loca!, regional y nacional, representa la agrupación de todos los hombres del país .T.TTT%A Amb eis interessós deis obrers no s’hijuga ESPECTACLESPUBLICS Formidables films peis dies 15 i 16 maig 1937 Són molt lamentables els fets oco rreguts a Barcelona la setmana passada; és trist que germans que persegueixen eis mateixos ideals tinguin de matar-se peis carrers per motius que podrien tenir fácil soiüció. Diem nosaltres de fácil arranja ment; peró es veu ben clarament que hi ha elements que estant jugant amb les aspiracions de la classe trebailadora; es vol terjiversar la marxa de la Revo lució; sistemáticament es vol oposar a les conquestes del proietariat. Una mala disposició deis que hau rien de tenir més compte en fer les co -ses, donava peu a que unes forces més o menys nombroses que representen l’antifeixisme es tiressin al carrer, en sangrentant la ciutat de Barcelona, per motius que es podien evitar practicant una mica de justícia. Sortosament els ánims están cal mats degut a la bona disposició de la massa treballadora que a fi de comptes és la que posa més bona voiuntat a les coses; peró les causes que al nostre en tendre ho provocaren no han desapa regut. Al contrari, que es redoblen els esforços per veure si es provoquen al tre cop. Tots sabem allá on ens volen dur, peró han de tenir en compte que la massa treballadora no dorm, que no es creguin que les conquestes obtingu des amb la sang de les prpies yenes se les deixin prendre; l’obrer no recu lará ni un pas. El poble es Ilançá al carrer per vencer al feixisme i fer la revolució. Els feixistes estan bastant Iluny de casa nOstra ¡ la revolució continuará I1lalgrat tot i per damunt de tot i a desgrat de tots els revolucionaris de conveniéncja que es conjuren per barrar el pas a les nostres aspiracions i que amparats anib el mite de la legalitat, voleo imposar-se d’una manera descarada, volen ensorrar els que fan nosa per les seves manio bres personals, fent rehuir una política determinada sobre els ¡nteressos sagrats deis trebahladors. No s’hi val a jugar amb les coses conquerides a cópia de sang. Que tin gui en compte qui deu tenir-ne, que quant el poble dóna una bofetada no mira on la deixa caure, peró sempre arreplega a qui se la mereix. IDEALCINEMA Oiorcio e lafamilia ia somhra deladuda COMTALCINEMA Marido ycollipahl Silprimera escapa Nosaltres creiem que per comptes d’entretenir-se en futeses de més o menys aparatosa visualitat, deuriem preocuparnos més deis problemes que •a cada moment van resorgint, propis de la guerra; que no tinguem de veure l’espectacle de sentir companys que CASADELPOBLE arriben del front i eris diuen que a les avançadetes hi manca el més necessari per fer una campanya profitosa, mentre aquí hi ha un luxe d’armament que fa feredat i el que és pitjor que serveixj per ametrallar als propis obrers. Esperem que s’imposará la sereni-. tat, que cada u complirá amb el seu deure de la millor manera possibie, ja que de les nostres discrdies se’n apro fita l’enemic i que del que pugui passar entre nosaltres no será nostra la culpa. KAÑTHACLAR En els cinernes Comtal i Casa del Poble es projecta r l’interessant reportatge Orilldemos por elamor l imperio delos llallgsle Is Áliots dela?IAII. QPgRATIVfl D’AftTS GOFIQUfl —R$POL