¿Sfc. ri A. *■') ^ (i"^ -Í 2 o :)t,fefc1R , ii) ( ^ i ^ ') A a o > q 4, > o i L i) ^ 2 c > ‘^í>^S^ f t ) ; (I) A ('S") i U o) AMOROSAS VE US, AB Q U E y LOS PP. MISSIONISTÁS FRANCISCAKÜS DEL SEUIb’Afil DE S. MIQUEL D E ESCORNALBOU, ARQUEB ISBAT D E T A R R A G O N A EN CATALUN YA, CO NV ID A N AI.S PE CAD OR S, t A TO TS LOS FIELS CIIRISTUKS í DEtXAS SOS V1CI8) ' Y ABHASSAa L A S SA N TA S V i A I C l S . AB LLICEN aA: ÜEL'S: PFR PAU r i e r a , eslíuiipcj- y B í 3 L l C T r 7. ‘ VISCA JESUS. VISCA SON DIVINO AMOR. VISCA L A DIVINA GRACIA. M ÓRIA LO PECAT. M ÓRÍA LO DIMONI. VISCA M ARÍA SANTÌSSIMA. VISCA JESUS P E R A SEMPRE. AMEN. LLETRETAS DELS M A N A M E N T S D E t A S A N T A I G LE SI A. PRIM ER. V l n cliristianament en to t tem ps y llocli, Per fu gir del foch del elern torm ent. T o t Dium enge y festa, q u e v e entre semana oh ir Missa s’ roana, no sols se amonesta : t u pues manifesta q u ’ets ben obedient &c. Pero r bas de oliir tan t posât en Deu, com sì á Cil ris to en creu veje'sses m o r ir : lo amorós suspir sia allí frecuent &o. I)ormir en lo tem ple es descortesía : parlar ab porfía es dar mal ex em ple: sa llengna pues tem ple qui es tan t desatent & c. HI . QUAD. I » V i u cliristiaiiament en t ô t temps y llo cb, P er fu g ir del focli d el etcrn torm ent. C a d a a n y confessar la Iglesia te obliga; y á mes te convida á no tant ta r d a r : si vols acertar, veslii frecu en lm en t 3íc. E n cada u u mes l ii h a setcentas horas; d e totas disposas á ton g u s t, e Ínteres: ¿sois no hi haurá re» p e r est S agram ent? & c. Q u i vu lga alcansar la misericordia, la gracia y la gloría, y un feliz estar, vaja á confessar prest y exactam ent ^ c. A i x í confessât, crega T pecador, q u e a quell D e u de am&r la p a u li ha d o n a t: m a y ha despreciat un tal p en iten t &e. V i u christianam ent en t o t tem ps y llo ch , P er fu g ir del fo ch del etern torm ent. Qui va á com bregar sois q u a u t se li mana, m ostra po ca gana de tan t dols m enjár: procu ra gustar I# mes d ’ est alim ent &c. Q uant los Christians fiovint combregavan, se manifestavati casi tots uns Sants, servint m olt constants al O m n ip oten t &c. S i de un R e y sabias q u e t vol visitar, y en ta casa entrarj t o t te alegrarías^ y es ccrt li farias gran acatament Jesús te ofereix un inGnit be, donant t o t q u a n t tc^ fins á sí m a t é i s : vejas si m ereix ton agrahim ent &c* V I u christianament en to t temps y llocb, Tf. P er fugir del foch del e te in torm ent. L a Iglesia en lo q u a rt certs dejunis mana al C h ristiá y Christiana, q u e tingan de edat v in t y u n a n y contât, sens im pedim en t &c. Q ua n t dejunaras en la edat contada, sols una mcnjada al dia fards : de c a m te abstindras, B u llía no prenent & c. î i i ab B u tlla podrás earn y peix mesclar, q u a n t á dejunar o bligat estás: aixi ho guardarás rigurosam ent & c. S em pre qu e abstinencia nos sia manada, de tots observada deu ser en concienciaj rendint obediencia á est Manament &c. V i u christianament en tô t tem ps y llo cb, Per fu g ir d el foch del e te in torm ent. Pagar m ana T q u in t sens fr a u ni injusticia l o delm e y prim icia dels f r u its , qu e c u llim : si aixis obebim farcm santament & c. D e lm a n t , mirarás á la cantitat, y a la calitat de r qu e culliras: t ô t ho delmaras lo b o , y lo dolent & c. E n la cantitat segueix lo costum; p ero en q u a n t al p u n t de la calitat, no te res v a r ia i aquest Manament Si D e u te ha donat l o t q u a n t has cullit^ ser desagrabit no pots sens pecat : p u e s , com t’ es m an al, paga llealm ent &c. REFLEXIONS SOBRE LO NEGOCI DE LA, S A L V A C l Ó . 1. Es la salvació lo negocí mw im p o r t a n t, y lo litiich necessari, que Iciiim en aquest mon. T o t lo denies es e n g a u y , y vanitat de vanitats. ¿ Que/ï tra u ria m , nos diu lo m ateií J e s u -C h r ist ( i ) , d e ser am os d e tot q u a n t h i hà en lo m o n , si despues nos co n d e n in a v a m ? Suposem que u n home arribas á ser tan t rich y po dero s, qu e tingues tots los bens y trésors, qu e pogues desitjar. ¿ D e que li servirían en la liora de la mort, sino de mes pena y sentiment? S u ­ posem quen hi há un a lt r e , qu e fa tanta fo r tu n a , qu e li donan los em­ pleos mes elevats y bonoi’ifichs, que îii lia sobre la t e r r a , ab tal aplauso y circunstancias, que es venerat y a dorat de totliom. V in d r a la hora de la m ort 5 y veurà qu e to t se lia passât com una bufada de veut. Per ültim si algù füs tant particular, que visques c e n t, m i l, deu m il a n y s , al> lots los regalos y conveniencias ima* ( 1) M - i t b . 1 6 , Y. 26. ? ginables; ¿ lio passarîa per aixo m ¡ilor en lo p u n t critich de la m o r t , y despues p e r tota la e t e r n ita l? A y ! que á las horas cambiaría segurament la sua sort ab la del mes pobre y desvalgut; y exclamaría com lo p ia ­ dos îlo n a r ca F elip I I I , qu ant se tro bava en igual pas : M e s m e h a u ria estim ât ser un h u m il p o rter d e un C o u v e n t, que H ey d e E s p a n y a , y S en y o r d e ta n ts a ltres estais en las q u a tre p a rts d e l m on ( i ) . Pfo hi ha q u e cansarse: de tô t lo del m ou nous en p ortarem res, nins q u ed a ­ rá res mes que las obras bonas, qu e haurem fe t: ellas solas nos douarilu alegría y consol en la ú ltim a h o r a : tôt lo demes nons causará sino cuugoixas, y amarguras. 2. ¡O si tots feyam aquestas re­ flexions no mes qu e per lo espay dô qu a rt cada dia! |Qne' poch cas fâriaiQ de tô t lo del m on î ¡Cóm treballariam per nostra salvaciô! A r a pues qu e D eu nos dona tem ps, ara es hora de aprofitarnos^ si n o , q u a n t ^stariam regoneguts, ]a estariam per•iuts. Eutengam qu e sens treballar, ( i ) K jcrcju b crg D i f e r e n c i a e n t r e iv U titP^rul jr e te r n o liiù . a. ca p . i 3. 1 •• y fer los médis de nostra p a r t , nons salvarem. Y aixi tots los nostres peasameuts, tots los nostres projectes, t ô t lo nostre t r e b a ll, en una parauîa , tôt qu.nnt fem montras v i v i m , lia de anar d irigit á conseguir la salvació. N o estigam vanam eut confiats; ni pensem com alguiis necios y cn ganyats del d im o n i, qu e perq u e ra­ san lo Rosari de qualsevol manera} ó van á Hissa sens atenciü ni recullim e n t , buscant la mes c u r ta qu e tro ­ t a n *, ó fan altras devocions sem ­ b la n ts, jais apar tenir segur lo cel. jO quin error tant porniciùs! ¡A quants y quantas ha t i r â t , y tira cada dia al infern ! Desenganyemnos de una vegada : es menester fernos altra v i o le n c i a , y practica r altres médis p e r anar al c e l, com nos ho d iu Jesu-Christ en varias parts de son sagrat Evangeli ( i ) . U n a ferma y constant resolucio de servir á Dcuj de corretgir los vicis y mais costuins; de a dqu irir las verdaderas y sólidas v i r t u ts; de no fer cas del m o n , ni de sas vanitats; de despreciar lo temor del q u e d i r á n , qu e llansa á perdref ” (i) Mattb. 7. V. 14 9. V, a3. et àlibi. . u . V. á mollas ánimas; y finalment de fer guerra coutinua al m o n , d im o n i, y carn, y seguir á J e s u - C h r is t , son las únicas cosas, qu e assegurarán la c o s­ tra salvació. 3. T r e m o le m (que bastant m otín tenim ), tremolem al pensar qu e com las volvas de n e u , aixx caulieu tant espessas las ánimas en lo infern*, y T-ie de trenta m il quen moriré» lo dia qu e m orí lo P. S . B e r n a t, sois íen salvaren c in c h j y encara los tres anaren al P urgatori. j O quánts condemnats! ¿ Q u í no trem olará? Si un sol de tots los homens del m on se liavia de condemnar j tots tindríam motiu per t e m e r, y pensar ¿ fju i sab í e r é y o ? iQ u á n t mes condem nantsen tantsl N o viseara pues d e scu y dats. O rdenem nostra vida de m odo <lue p u gam teñir una m oral c e r titu t dtí salvarnos. P er aixó servirán las reglas, q u e van á donarse, de las ^uals podrá cada un pendi'cr las qu e li a p aregauj ab la advertenc qui mes ne observará, y ab mes ^sperit y fe r v o r , mes podrá confiar •ie salvarse*, y qui n’ observará me’~ y ab me'nos e x a c t i t u t , m e s lia u fa de temer la sua condemuació. Es aquest un assumpto de la m ajor con­ secuencia^ pues no hi va menos que u na félicitât ó infelicitat eterna. Y aixi fassa cada quai lo qu e voldria liavei' fe t eu lu liora de la m ort. B E G L A S P E R V I U R E R BE, y SALVARSE. Xn TES d e TOT. 1 . F e r confessio general de tota la vida qui no la haja fet m ay. û- Resûldrerse de veras á abo rrir los vicis y pecats, y seguir lo cami de la v ir tu t. 0- Elegir un bon Confessor, y confoisarse sempre ab ell^ manifesta n lli tôt lo in terio r, y no fent m a y res de importancia sens la sM* consulta y aprobacio. 4 - A partarse enterament de malas com pan yias, y de totas las ocasjons de pecar. 5 - F e r testament, y ordenar las co­ sas de m od o que no se seguescâ cap d a a y , ni d is tu r b i, encaraqii® ■yinga uua m ort repcutiaa. cknk CIA. 6. Encomanarse á i)eu al llevarse, y al aiiarseti ni )]¡t. y. O h ir Missa ab la atenci¿ y d e v o c iü ; y combregai* espiri» tuainieiit. 8. F er uii fermíssim proposit de absteiiit'sc en aquell dia de' tot pe* c a t , en particu lar de aquell víci ó passiú, en que lii há mes costum, ó peril) de caurer. S- T o iiir un rato de oració meiitaT; lle;;itil áiites un piinl del F o m e n t d e p ieta ty ó de allre llibre espi­ rit u a l, q u e subministre materia apta per la m ed itaciú; la qual podrá ser de la m o r t , del judjci, del nifcrn , de la g lo ria , de ía p.is6ió de Jesu-Clirist & o .; procurant sobre tot á tráurerne cada vegada lo f r u y t corresponent, q u e es la csmena y railfora de la vida. *0^ Llegir ab pausa y reflexíó algrin llibre espiritua l, com es a r a , 1« T em p o ra l y e te r n o , ó lo C riso l d e l C r iso l d e deseni*años, la G u ia d e p eca d o re s del P. G ra n a d a , lo» K je r cicios d e p erfección del P. R o d rig uez, E l añ o cristiano^ ó «Uras vidas de Sants & c. j confor*> ui. QUAo. a m e 1¡ apares:« al P. Confessor. 1 1 . Rosar lo Rosari ageiiollat devant de alguna im atge, o estampa de Maria Satitíssima. l a . Examinar sens falta la concien­ cia antes de retirarse, y demanar )erdü deis pecats: y si alguu dia li liií algún grun i m p e d im e n t , al endemá al mati fer la primera 00' sa lo examen del dia antes. i 3 . F e r algún sufragi per los difunts> CADA SEMANA, E n las festas assistir á la Miss* m a jo r, al se rm ó , y demes funcioné de iglesia: visitar los malalts; y p ractica r altras obras de miseri­ cordia. 1 5 . Confessarse c a d a v u y t , ó quinsC d i a s , ó á l o m e n o s c a d a r a e s , ab tan t fervor c o m si f o s la úUim* Gonfessió d e la v i d a . CA DA BIES. 1 6 . E m plear un dia en mes retiro J oració per veurer cora va lo cann espiritua l, y lo negoci de la sal' ▼ació. , CADA ANY. í-r'. F e r alguns dias de exercicis e í ' p ir ituais, ó en casa, ó m illo r , en un S e m i n a n , ó Convent. l 3 . F er confessió a nn ual, só e s , des­ de la últim a g e n e r a l, qu e se ha feí. 19. En lo dia del cum pleanys reno­ var ab m olt esperit las promesas del Sant Baptisme de renunciar á 'Sutanas, y á totas sas pom pas y enganys. 30. C eleb ra rla s fe s tiv ita tsprincipals de N . Sr., María Santíssima, y Sants Patrons, ab alguna Novena, ó altra especial d evo ciój y renovar los bons p rop ósits, qu e un tinga fets. EN TOT TEMPS. 21. G u a rd a r puntualm ent los tnanaments de la Iley de D e u , y de 1« Iglesia; y cu m plir be las obligacions del prop ri estât. 22. N o fer res per p u r coslum © r u ­ tina, ni per respectes hum ans; si­ no ab una rectíssima intenció de f>gradar á D e u , y santificarse. ^5 . Entregar lo co r enterament ¡í Deu N . Sr., y no fixar la afició en res del mon. ^ ' T en ir c u y d a d o de evitar los p««ftts veníais j particularm ent tota y 4 2* q u a 1spv(»î me n l i f l í » , p e r Ir v e q u e si a. a 5. esperiiilissimîi d e v o c i o á M a n a S i i i l i s s í i n a ; in¡r:ii-|a c o m » M h !'«*; y pos c i r e u e l l a g r u t i c o u - ílHdSH. a6. Kiic(»m;marse sovint al Angel de la g u a r d a , y domi's <S;mLs Patrons» 27. A v iv a r «'Jilre dia la preseiu'ia dc D e n . y fer algunas jaculatorias, majorriK'ut al tocar horas. a 8 ' l ' f r los exerciois espii'itnals m o lí fervor y a len ciú ; y en las oracioiis vO'íhIs proniiiin»ar tota® las paraiilas ab talila [>ai)sa y cU* r e d a l , eoin si un parlas oara a ca­ ra ab lo mateix l.)en, ó ab los Santsa g. ( iu a n y a r totas hts indulgencias ques pnga; y aülstarse en las coii‘ fravias, e'ipeclaliníMit en la del Ro* s e r, del S »ni issim Sa g ram en t, deis sagráis cors ele Jesns y de Marín» en la tercera ü r d e del P. S* 'rancoscli. 3 o. E'il' ir si'inpre ben pen etral de 1* ' »reciosilal ilel t(*tnps, y no ijaslai" o tnalament, iti cáIul' ua histaiit oció-*5 i . íVcostumarse ú lK‘ varse dn bo« m a i i ; (|ue porta mollas uliiitats» y e u qu a ut se pu¡^a, síimpre Í Í lina l)ora í i x a , srns condesrendir ni un nmnu'iil »b la pert-.sa. 3 y. nu-njiu- iii d o in iir mes que lo i i r C ( ' S S i i i i. 55. Abslí-iilise de l)alls, oonipdias, joclis, |)lHi>nen:ís, ronvc’rsjis o cioSJIS, y driiu-s ios;is llosas, y d(slra<“tivíis; solire li)t tle Íj> Íjuiiíliiirihil ab personas de dii'erent sexo. N o tocar á iiin£;ij, ni deixarsc lo c a r ; Icnint presfiit lo «díi«] qu e d i u : JocUs (le inansy jo c h s d e llu n s. 5 5 . Í5o r b( ' n b u m i l , p a c i e n l , y afa­ ble a b lots. 5 6 . N o renyií’ ab ningtí , ni m u rm u ­ r a r , ni dir pnraiilas pirnuts, ni burlescas, ni reneclis, ó allras m a­ las paraulas. ^7. l'’er raritat ais p o b r e s, y tanta ^ beiicfii'is (oni se piiga á lollioni. ^8 . l ’ciiir fot resfX'í’l e , y veneraciá á la J n s lir ia , ais S a c e r d o ls, vells, y d(*jnes stjperíors. ^9 * N o iinpaí'inilarse, n¡ queixarse cn los treballs, ai en res qu e succclwsca; siiin rrsiííiiarse enteraw«>iit ;í la vo lu u la t de D eu uostre Senyur. -fD. T e n i r escrit un arreglo de vid» com aqu est, ó altre semblontj y Jlegirlo cada dia de couí’essió per veurer si se observa 5 y douarue oonipte al P . Confessor. L O S C A S A T S , A M O S , Y PA R E S DE FAM ILIA. 1. Estimarse m o l t , y sufrirse m utuam ent las faltas m arit y muller; no dir mal lo un del al Ire; y ex­ hortarse á la frecuencia de Sagram e n t s , y demes bonas obras. Enrahonarse amigablement las co­ sas , qu e tocan al bon govern de la casa y familia. 5. C u y d a r m olt p articu larm ent de vetllar sobre la conducta dels fills y dom estichsj de avisarlos, repc’ndrerlos, o castigarlos q u a n t sia jiecessari; de instruirlos en la docIriua C h ristian a, en las lletras, y demes quels convinga ; de donarlos üfici; de saber ah qui se acompany a u ; y de ferlos em plear be lo temps. - ÎVo perme'trerlos lo mes minim festeig ; ni lo exir de nit ; ni lo entrar en cap taverna, ni casa de jocli* 5. N o deixarlos passar m ay la sua# 4 ni a p oy a rlo s, ni defensarlos qu ant ne iai) alguna 5 siiio castisai'los com mereixeii; v. gr. n» donarlos d i­ n a r , ó sopar; y ferlos estar agenoJlats alli a! devant mcutras d in a n , ó sopan 6. Ferlos anar á Missa cada d i a , ai R o s a r i , á la doctrina , y scrmo , j á confessar sovin tj busrantlos un. Confessor docte y zelós, quels es­ tim u le bc al cami de la v irtu t. 7. Portarsen á la Iglesia , y teñirlo» al c o s la t, lo Pare los fills, y U Mare las iillas. 8. Encoraanarlos tots los dias á Den m olt de veras. 9 - C u y d a r de qu e tingan t o t res­ pecte ais S a cerd o ts, vells, y altres ¿superiors. lo. En qu ant à donai'los es tâ t, fer­ los probar bti )a vocacio ]>cr son Confessor, ó altras personas d oc­ tas, procurant ademes qu e fassau U n s ex ercicis, pera resóldrerse ab major segnritat. Mirar si) criât y criad a , ó altres domestirlis tenen alguna forta amistat, ó enra)ionan á solas y de secret; y mo)t mes sis tocan ni de ud Gl de roba. l a . Los días de festa em plear un bon rato en enseuyjir á loja la fa­ milia la doctrina C liris lia n a , lo m odo de coiifessarse, de oliir Mis­ sa , de fer o ra c io , de ser coi’tesos y pohtichs &c. l 3 * Eu las vetlladas, Tnajorment de iv e r n , IJegir devant de toU alguii llibre es[)irilunl, v. la vida de un S a n t , la l^ a m ilia regulada^ Îh in str u c c ió n d e la ju ven tu d ^ lo llibret in titu lâ t £ o n d ia , 6 la Jiona n it. 14* F e r besar la mû als fills y fillaS qu ant venen de cotifessarse ; quant se llev a n , y sen van al l l i t ; des­ pues de haver d it gra cia s, ó lo Rosari ôic. j S em pre quels liajan de r e n y a r ó caslíg.ir, ferlos dem anar perd» ageuüllats. 5. E l Á M E N COTIDIA DE LA LÜNUtNLlA. 1. U n tlels médis, q u e mes p o üeii assegnrarnos una m ort y ufta el(Muil;it d ilx o s a , es lo examen co tidia de la concionitia. Eli nos cond uluix al coiu-ixenient de nosaltres ïnalofixos, ah Jo (jual, cora diu lo J’ - 8. Bernât ( l ) , se airausa la h u niijiuit, lo leinor de D e u , y !a salvaciù. De aqtn es qu e apenas lii há Sanl ni D o * lo r, que notis Itaja recomjuiiit ab m olla parli<'ularilat lo cu^-daiio de exainin.ir rada dia nostras conricncias. Los mes sal)is en ­ tréis gentils, guials unicanienl de la ilum iiatur;*], solian examinarse tots ios dias, y acousellar ais di-mes que fossen lo m aleix. Detonimnos pues poch en ac|ncst p iin t, <j»ie es de oonsernenria, y diiínissim de parleni d e e ll ab tota energía íos M'tiisires de O c u , espe«‘ialinent los J Missiontstas*, qne st en las santas dissions podiaui deixar ben radicada 5 (O Serm. y sujier Cántie. a*» en los fiels aquesta d ev o ció , tindriam sens d u p te lo consol de ve urer mes ben lo g r a t , y mes durader lo fr u y t de nostras fatigas. 2. Es una viva llástima qu e b baja tants C h ristian s, que viscan en lo torpíssim descuy t de passar meses e a ters , y á vegadas un any ó roes anys sens examinarse. ¿Q u e se lia de seguir de a qu í? qu e no considérant ni coneixent la fealdat y malicia du sos p ecá is, los cometen sens temor, ni vergouya ; y se habitúan en ellí de tal m an era, que arriban á estar tranquilos y alegres en m itg de las furias de sos vicís y desordes. jO quina ganancia taut gran fa per aquest m edi lo espcrit infernal! ¿Es possible que si reflexionaran sobre s» mateixas aquestas miserables y perdudas ánim as, visquesscn en tauta ceguera ? ¿ Podrían deixar de reparar en la indignacio de tot un D e u , que están p r o v o c a n t , y en las penas eter­ nas , qu e per moments los aguardan? Y réparant aquest p e r iii, ¿ no se horrorisarian, encarnciue fossen mes i»' sensibles qu e un diam jïul? ¿ N o abof" ririan las suas culpas? No se confcsr sariao de elldS itam ediatam eat? qui pogues persuadir á tots los h o mens qu e empleássen cada dia un quai't de bora en examinar la siia conciencia! [Quant aviat se reforma­ rla tot io m on! ¡Q uant se disrainuiria lo im pcri del Princep de las te. nebras! ¡Q uánts y quiJnlas anirian á gosar de Deu per tota la eternitat, «jue ara caulien en las mans de S a ta »as! Si púguessem p regun tar als que eslan en lo infern qual lia estât la cansa de la sua eondemnacíü? rcspoudrian segurament la major pa rt de ells, qu e per no liaverse pai-at á consideiar lo mal qu e fe y a u , per no Jiaverse en lr etin g u t en examinarsts foren p r é cip ita is, quant menos se ho ])ensavan, en aqueli lloch terrible de loi'iuents. 3. Es per lo tant un dels majoi's ®rdits de qne sc val lo dimoni pera pürdrer á las ííuimas, lo ferias olvi­ dar del examen frecuent de sa conciiiucia. Y per aixü qu ant veu algtiperso n a , qu e ha pres la saludamáxima de examinarse cada dia, tots los esforssos pera deslorbarla, ^•icara qu e conega q u e non Iraurá *‘es. Ben Ilu ny eslava de deixar aquesta utilissima devocip lo Boato F e lip de A q u ila Franciscano. No obslaiil lo niali^iie no podeiiL sufrir lü costum <|ue ell tt’ uia de iiunrssen cada iiil ú la capeila del Siiiitissim a exaniiiinr la sua concienciii \ se ii a pareixia algun<is vegadas eii la ridi­ cula figura de una c a b r a , q u e s»ltaiit y briucaiit al sí mj re d e d o r , per Ü li apagava la liaiitia; y burlaiitse d e cll , lo deixava á las foscas (l)> Pero no es geus de estranyar aquest gran a b o r r i m e n t , q u e leí lo mal esperit al exiítiien cotidiá de la con­ ciencia, porque sab ell ios incalcu­ lables proíils, qu e de cll se segueix e n , y ios gravissims perills á que se exposan los (|ue nol fan. 4. Prim eram ent si un per des gracia lia comes entre dia algún pGc a t m o r ta l, y sen va al Hit sotis exa­ minarse ni arrepentirse, y despreJ me'ntras está d o r m in t, li ve uua m o r t r ep en tin a , cota per tants y tants altres l>a v in g u t ; ¿ a lio n l anira -8 p a ra r? ¡ A h inteiiz! qu e lo matei< será despertarse, q u e Irobarse en lo pro fu n d o del infera. Pero sí ántcí ( 1) V . P . G o asalc* C i’o n ic . S c r a f . p a r t. lib a. cap. 17. de posarse á descansar, fa «n r{‘p<>3 óe .su coiicitMiciii, y Ji-nniiia perdú a Deu ele tot lo íjiie trobii hitvei' faltiil en a(|iieii .lia, per medi de im íervoros acle de co n lric ió ; encara (jiití morís repcMiliiiaineiil, y sen* poderse coiilessiii’ , ja sen aniria ui ccl; porque ah lo exilmeu y dolor, que ha p r a c u r a l áiiles de aiiarsen al l li l, ja se hii f>osat «’u t^racia de ü c u . 5. Ei» segon lloch al>a(jiiest exa­ men pí)t nii estar tmiralnieut cert de qu e fa l)0«jas ronl’essicnis; y sena ell se exposa á ferias millas y sacri­ legas. IV-rqne si un á la nit se posa ó pensar lo qu e ha fe l entre d i a , en­ cara no se recordará de tot. Pues si de un dia no sabem recordarnos, ¿<|uánt menos nos rerordare'm de Una saman-i? Si de una semana no, ¿quánt menos si esperam al cap de Uu mes á examinarnos? í de aquí podem discorrer que es lo que ha de succehir eu aquells, íjiie ho aguar­ dan de la una festa a n y a l al altra, O .hé mili» a n y , ó h e u n , ó mes auys. | 0 qniu periil hl há eu seuibiaut R«i»t de ff?r malns confessions pee falla deexa'men! ¿ C ó m se poden re­ cordar deis peuaU q u e b a a comes eu tant tem ps? ¿ Y si se olvidan de a lguus, ¿IÍO será per culpa sua? Sa­ ben per ex])eriencia la curted ad y fragilitat de la sua m em o ria, ¿ y volen que Deu fassa una especie de m iracle de presentarlos á la vista al cap del any tot lo qu e lian fe t? Una oaiissió tan grossera ¿tin d rá escusa en lo Divino tribu n al? ¿ S e portan de aqueixa manera en los negocis del m on ? ¿ Passan tant temps sense pensarlii? Y en lo negoci mes intéres­ san t, q u e es la salvació, la qual no p o t lograrse sens la puresa de la conciencia, ¿ q u e no se Iii baja de pensar sino q u a n t obiiga lo cum plimetit del precopte pasqu al? Bastaiit se deixa veurer q u in examen han fot alguns, qu ant al cap del any se pre­ sentan al coufessionari ab menos fal­ tas en cara , qu e aquells q u e sole« confessars’e cada semana ; ó be ixe» ab la frescura de qu e,.gracias á Deu» «o tenen cap vici. ¡O e n g a n y l ¡i> d e s c u y t , digne de plorarse ab llágrimas de sanch! Molt al contrari passa ab las ánimas, qu e se e x a m i' nan cada dia. A(juestas com va» ortaut de memoria las suas faltas, icilm eat las tenen presents quant E han de confessarse: y en cas de ol~. vidarse de a lg u n a , com lian í c t d« sa part lo qu e han p o g u t , ja sels )erdona, acusantse, y lo n n a n t door de lots SOS pecats en general. De conseguent tencn grau m otiu pe­ ra confiar qne sempre sou Louas las suas confessions. 6. A ix í mateix logran las áni­ mas, que acostunian examinarse c a ­ da d ia , lo descans y benefici de qu e cjuant se van a confessar, nols cal fer examen, perque jal portan fet de cada dia. ¡Ó quin consol es aquest*. ¡y de quanta pena y tortura se li­ bran aquestas ditxosas ánimas! Per­ qué los qu e esperan al ültim á exaniinarse, se veuiien en un laberinto, y en una co n fu sió, qu e no saben com surtirne. Seis presenta com un niívol al d e v a n t, y per mes pecats <¡ue tin gan , nols saben coneixer , ui distingir. Comensan á cansarse y fastidiarse; y á vegadas per aixó sol se retrauhen y espantan de anarse ú confessar, á no ser qu e no pugnw passar mes: y á las horas trobantse hüpossibilitats de tráurerne la aygut* clara, ho han de agafar de gros en gr«s, y eollestirho de quaUevoi m»- n c f a . ¡ D e u se vnljja a p iitd a r <le semLimita coiiiWsioiis! 7. A l t r a i i l i t i t a t se s e g U f i x de c x a t n i i i a r s t ; cacl.i diet. ( Juj u u u se r e ­ c o r d a d e t o l a s ó c a s i t o l a s ifis í n l l a s , í a s p o i e x p l i c a r c l a i a m e i i l a l P . Cou» f e s s o r , y <lii'li ü u s l o u u i n e r o d e ullas, no sois d e las m o r í a i s , siiiO l ütn!)e' d e l a s p r i n c i p á i s v e n í a i s , v. í;r. ta n ta s v e d a d a s ha m n n iiu ra t ; he d it m alas pa f antas & c . l í e a q n o s t m o d o l o P . CionítíSAor p o t í o r i u a r j u ­ d i e ) d e c o n i e s l a <i(|uel)a á c i i n i a i nas sou las siias dolcucias; si va esnienautse, o no & c. ; y per coiistíguciit 11 es fácil lo aplicar las medi­ cinas mes couvenieuts y e.speciíicas. Perque si n o , coiifcssaiUse de í?ros en g ro s, se exposa a' q u e lo P. C o n ­ fessor li fíissa tamlii* las exho rtacions, y !i done los rrím<*ys de gros Ciigro s, qu e valdnín lo (|ue podrán» 8. ^ Sí)bre tot se ha de notar que una anima qu e tinga lo saiit coslnin de oxantinai'se tf)ts l<»s dias, es moralm ent impossible q n e fassa mala v id a , y que persevere m o lt temps eft sos vicis. l^Tíjue lo pecat de s* mateix es una cosa fea y abomina^ W ü j es üua fiera horrible y e*j)aulo*' sa; y per aixo quaîse\’ 0î quel roneg» deguil^tneiil, pol deixur de fugir de eli. ¿Q ui scr.I lo qui pataiilse 3 coiisidorar his iiijiiriiis qu e fil al rnaliMx Deu que! lia c r i a i , y quel ha lie iutH<‘iir. y io focli del iiif’t ru qu e ha de durar per lota uua Cleriiilal, vulga persistir en sa ohstiuaciù, y eu sou pecatPSeria precis 0 renegar de ta f e , ó tenir uua ma­ licia tant refinada corn i J u c i fe r , ó iie una especie «le locura. JNo sent sixi, ja se pot desafiar al pecador &1CS abandonat u sas passions, que ûo tardará á cixir de sou mal estât, Sols se determine de entretenirse un ralo a'ntps de «narseu al Hit en pen­ sar seriarnent en lo «pie ha fet entre dia. A qu ella memoria dels pecats li s<-‘rá u n co iiliiiu o fiscal, <|ue] acusara lo tribunal de la sua maleixa ral'ü; Il excitará, per media (|ue sia la *Ua dnresa, remordiments en la c o a ­ cten« la; Ú be' si }>>ls acostniua sentir, hi anirà avivant de dia eti dia; ]ircsentarÎ ah mes y mes claredat st>a perfidia, lus d.tnys qu e se 11 *®ftneixt'ii dt .son in-tl modo de viu la justicia (le 0 ‘U irr ifid a rou* si) eu uua pa ra u lu, unirá ubriut s» los ulls de tal m an era, q n e aqnclls mateixos pecats, qne antes lo diraoni li encubria , no deixânlloshi mi­ rar sino de Iluny á I lu n y , y tont superficialmei>t, q u e ape'nas podia ad­ v e rtirlo s, ja sfîs veurá devant en sa propriü figura y fealdat. Y á las ho* r a s ¿ p o d r á d e ix a r d e aborrirlos? ¿ de coni'ossarse y esmenarse? ¿ d e resùldrerse eutcram ent de apartar las oca« sions, y aplicar los demos reiueys convenients? g . Es tambe m o lt cert qiie 1« practica del examen cotidiá ha de estimular precisament á qiialsevol a confessarse sovint. Perqne veurà que va carregantse de fallas: las anirà co û ta n t: lo un dia ne trobara 1res, îo altre d os, lo altre lina; y aixi al cap de v u y t o deu dias trobara que jan te d e u , d o lse , quinse: veurà que ja sen ha fet un f e i x , qu e no deixâ de pesarlij li vindrà luego una es­ pecie de vergonya y remordimeut» y dirá ; P u e s j o duU a n a rm e à con' f e s s a r , y posarm e en tra n q u ilita t d e co n cien cia . A h ! qu e no hi hauria á las horas cap a nyer , ni tal ve­ gada qui pogue's aguantar mes d« Un mes sens confessarse. jQuaiits J quánts peoats menos se com etriaa e» lo mon! ¡Q uánts y quanls seriaa Uns verdaders siervos de Deu , que ara son esclaus de L lu cifer! Quánts V quánts gosariau de la gloría del cel, que ara hauráu de rabiar per tota uua eternitat en lo infern! l 'i üalment per medi del reíerit exáraon Va un preparautse cada dia p e r la m ort, y cu m p le ab lo q u e tantas vegadas nos recorda Jesu-C hrist en lo evangeli que no estigm n descuy^ dais y que v e t l l c m , y eslcm a lerta , perque qu a nt m enos pen sárém f nos cridarán à com ptes &c. ( l ) 10. Éstas y altras son las u tilitats del exáuien cotidiá de la con­ ciencia. ¡ V u l g a D eu qu e prengam tots aquesta devoció com una de las principals y mes proprias pera sal­ varnos y santificarnos; y ja m ay !a deixem, per ocupats qu e estigam; aconsolanlnos de deixar prim era­ i e n t altras devocions de menos im ­ portancia, qu e lo examen de la con­ ciencia! Y si algún dia bi bá tal dcstorp ü inconvenient, <jue nol pugam fer, sia un de nostres primers c u y fi)~ M aü L T 4Tt 7.*44. Ibid. a5. v. i 3. « UUh. diidos del ondema »1 mnli lo examU narnus del din aiilos. 1 1 . Ks ociisiù oportuna pora ft’f lo cxilraeii (jiianl un s«* retira á .so» aposento pr*i* jinrírsei» sil Hit. Pero si á las ])oras I>h de tenir alh algú <]IK'1 impedt’sca; ú hé .sah per <-xpt-ricncia q u e no se Iroba á g il, y ben desperlj t> qu e perilla de fic^rshi la peros» per« ferli d eix a r, ó apressiirar; val n iesqn e l fassa á la ta rd e, encara quC sia lo t tre h a ila n l, si no pot de allí» m anera. A g en o lla t pues devant dfi u u S. C lir is lo , ó de allra imatgc, son yát, y penetral de la f)resencia de ü e u , li demana qu e ii fassa venir á la memoria tot lo qne ha í’e t entre dia. L uego va segnint a|> lo pensam en t de Imra en hora desíle qu e se ha llevat fins ú m itg d ia , y lo matéis á la tarde íins á la hora en que se tro ba; mirant alionl ha a n a l; (jtie ha fe t ; quinas conversas ha tini;nl &c. ■Despues mira si ha deixat per culpa las cosas riel sant servey cb? Dt-u; í> si las ba fet de pressa y njaiaiurnt} si ha empleal bé lo temps; si ha cu m plerl l^s obligarions; y s<d»ri? tot si ha ca y g n t en aqticll vic¡, qu e al m alí ha prüpusatsspecidlmjiit evil^f' • 12. T r e ta s en límpift las faltas del día, se jiinlKii hI> 1:<s ({mc* nii porta do iiK'inoria deis jillrtis dias desde no se lia coiifc.’s s a l , ( p e r q u é coli­ vi* aliarlas sempre c ì i h I ì h i I , y cu cadeiiant del un día al a llr e ) ; y fuialim'tiL las tie la villa passada : y cora 8i un ias vi-jcs totas ni d ev a n t, fa los arlos nu’S substanciáis y profilosos di*l oxiÍHUín , (juc so n ; línmiliarstí fins al profiindo df.’ l no n » al veur«r lo nial (|'ie lia fe t ; excitarse á un vivíssitu d o lo r; proposar al» tolas vera* li p«!in«*nn ; y dciuanar la gracia de Deu nostre S c u y u r per «o tornar á caurer. l5. Rn lo propúsit es a b o n t mes se ha de insistir. Aquellas faltas, que 1m Iro b.iten aqmdl d ía , ¡ qiiáiitas alIras vegadas ias hanrá comesi Y pot ter qu e aquell mateix malí haja re­ noval lo propúsit de no comelrerlas. Pih's aqni se po t ex cla m a r: D e ií ¿ V no vos ho h a v ia prom es <ivifY m a tei.v , fjne p ro cu ra ría no caiirfír en lu í fa ltft? ¿ C o m pues lii he ta n t fa c ilm e n t? S i ho hd^iies p r o m e s a un home^ m e do» fiat'ia t^er^imya d e no cum plirhoi y hauéiU voiho prom es 4 sou mon D e u , he f a lt a t à la pro­ m esa. P e r o j a torno d proposar de n o u : a r a si que m e esmenaré^ ajiid a t d e vo stra D iv in a g r a d a . Ja p ra ctica ré ta l m ed i; m e apartaré d e ta l ocasión ò d e ta l tra ete ; in­ v o ca re m es so v in t lo vostre au xili; m e m ortifica ré en a lg u n a co sa , -í» torn o à f a l t a r y v , gr. J'regaré la llen g u a p e r ter ra ; m e p r iv a r e de ta l cosa d e m e n ja r ; ò f a r e ta l a l­ tra p en iten cia . Aquestos propósits ben especìGcats, y majorment si p o rta n la ciia, que se acaba de dir, de alguna luortificacioneta, se veu qu e no son de boca solam ent, sino qu e surten del c o r ; y van acompanyats de un fervoros desitg de que s i a l i eficassos. P er lo tant Deu nos­ tre S e n y or los acostuma beneliir de m odo que ó no se tornan á cometrer las faltas; ó se van disminuìnt de dia en d ia ; ó de ellas mateixas ne trau la anima mes ganancia; y lo infern mes confusió. N ota E n las casas, alion t d iu hen lo R o sa ri a g e n o lla ts, poden f e r lo e x à m en d e co n cien cia en comii y acabat lo R osari. Los udmos, j P a r e s d e f a m ilia cu y d en d e en- sen ja r a sos fills y acm es d e casa /o m odo d e ferlo^ y a v erig ü en sil fan c a d a d ia ; p rocu ra n t adem es (jue lin d a n un ra to d e oració men~ tal m éntrn s ouhen M issa , o a l a n ar o tornar d e l tr é b a ll, o be tot tre^ hallant : y sobre to i que fr e c u e n te n ^os S a n ts Sagréim ents. A q u esto s ^res m edis hen p ra ctica ts los J a r á n ser bons d to ts , y a lca n sa r la eter«a g lo ria . Mo d o LAS pr á c tíc h d e c o n fe ssa r se PERSONAS Q tE FHEGÜENTAK tO S SA N T S S A G R A M E X T S . S e n y d t , y d it lo jo p eca d o r, cofnensard lo matei¿v p e n ite n t la con^ fessio d e aquesta ^ o sem blant ma^ P a r e , tant temps lia que no me he fonfessat. Ja vaig cu m p lir la peni­ tencia. De lo que liaja faltat en cum ­ plirla degudament, ja men acuso; cora tatnbe’ del pocb dolor y disposicio» ab qu e viach á rebrer aquest saut Sagrament de la Penitencia. Desde úUimg coníessió me acuso de tal y tal cosa. 4 j q u i e x p lic a r á breiim ent la s fa h taSy que p o rla e x a m in a d a s ; y des­ pu és prosse^ uird: ? I e a c u > o d e Ins d e m e s f a l t n s q u e l i a¡ n c o m e s e n Ihs cosí i s d e l s a n t ser* vey dì D e n , y c*u l o c n m p l i m e n l dô las m i a s ol i l Í£; ac¡ f )i i s ; v d e t o t q u a n t p e r pens:«ment, p oran ia y obra lia* j a o f e s á f ) t ! u n n s l r e S e n y o r d e s d e la Ü l l i m a cíjnfessió. 4 j qn¿ p o d rá d ir hreu m cnt a l P> C o iif 'físsor si en a q u ell tem ps ha fc^ ab e x a c titu t los e x e r c ic is espiri" tu a is; qu in as co-isideracions lo han mo^ul m es; qu in s a cles r propòsiti ha fet., ¿ r e n o i'a t ; com se ha portai en las te n tn c io n s. sin ha tin¡^ut 'ainhe li ha d e d en ta n ar lUcenciii p er ¡as m ortiflcacinns , r qualsevo^ a ltr a cosa e x tr a o r d in a r ia ^que vul‘ ga J v r ^ c . 7 D esp u es d ir à : Per materia mes certa y determi" nadn de aqu<‘st saut Si«granient m* acuso eu l.i vida passada de tal ú t^l^ pecats. jé q u i se acusará d e al^ un d gnus d eis pecats mes £¡raves que hit contes en sa v i d a , y que j a son cart* fessais a ltra s v e g a d a s , v . g r. deis dos liltims pecats de impuresa j del primer robo & c. ten in tlo s p resen ts en son e iite n im e n t, y f o r m a n tn s dolor. Y fînalraent m e acuso de to ts les pecats mortals y veníais de tota ma vida, dels quais ne demano novaraent perdo á Deu nostre S e n y o r ab fermissira prop ósit de la esmena , y à Vos, P a r e , penitencia y absolució, íisó digne de ella. Y tambe H demaoo llicencia per anar á rebrer á JesuClirist, encara qu e indignissim ( ó iQdignissima , si es d o n a ). E sc o lta r á ab m o lta a te n cio la ^ h o r ta c io d e l P . C o n fe s s o r , sens Pensar si se ha d e ix a t r e s , n i a lcosa a lg u n a . EXERCIGI DEL CHRISTIA PER LO MÀTl. Luego que será despert, se per^^§nará y s e n y a r á y desprcs , dirá : Jesús y M aría, jo VOS douo lo j V ánima mia. L le v a t d e l H it, y v e s tit ^ se agen o lla rd d e v a n t d e a lg u n a devota im a tg e , y d ir á : S e n y o r D eu m e u , en q u i crecb ' espero; vos adoro y amo ab toi o cor. V o s dono gracias de bavermó c r i a t , r e d e m it, fet C h r is tiá , y con­ servât en aquesta u it. Oferesch á honra y gloria vostra tots mos pensfiments, parau las, obras y treballs* V o s demano h u m ilm ent perdó d® mos pecats; y me pesa de tot mot» cor de havervos oles. V o s suplico p e r los ine'rits de Jesu-C h rist y dií María Sanlíssima, quem fassau la gra­ cia de q u e no vos ofenga m a y , y principalm ent en aquest dia. D úspres d ir á á lo m enos lo Pare nostre, la A v e María y G loria Patri» /o^Grech en un D e u , y la o r a d o del já n g e l d e la g u a rd a , coni se segueiXA n g e l de D e u , qu e sou custoci* m e u , á mi qu e eslich á Vos encoinanat ab celestial p i e l a t , en aques* dia illu m in a u m e, g u a rd a u m e , regiii' me y governaum e. Am en. O on ien sa n t a tr e b a lla r j d ir a S e n y o r Dou m e u , vos oferesct» J aquesta fey n a ; d o u a u lila Tostra sau ta bcnedicció. Í E n tr e d ia a lsa rà so v in t lo cor d Oeu ah a lg u n a s aspiracion s ó jacu~ atarías j v . g r. la s tres seg u en ts, d ífli que co n ced i 3 o o d ia s d e In d u l-' (encia N . Sin- P - P io i- Jesús, Jo seph , y M aría, jo to s dono ab lo cor Y ánima mía. 5- Jesús, Jo sep h , y María, assistiume en la últim a agonía, p í Jesús, Joseph, y M aría, fe a qu e espire en p au ab vosaltres 1’ áni­ ma mia. A n t e s d e m e n ja r d ir a : Senyor D e u m e u , donau la vostra í'enedicciü á nosaltres, y al menjár íue ara p e n d r c m , pera mantenirnus «ü vostre sani servey. D esp res d e h a v e r m e n ja t , d o lara g r a c ia s , d ie n t: V o s donam gracias, S e n y o r , del •tteujár quens haveu d on at: feunos ?facia quens ne serviam en be. Q u a n t tocan horas, d ir á : V o s oferesch, S e n y o r , tots los insUnts de aquesta h o ra ; y desitjo em­ plearlos en cu m plir vostra santissima ^oluntat. y resa rà u n a A v e María * M a r ia S a n tissim a en jn cnioria la hora y m isteri d e la en ca r^qgíq d e son D iv in o F i l l ¡ ah que g u a n j'a r á m il d ia s d e Indulgencia c o n ce d its p e r JV. S fn . P . L ieo X , ] co n firm a is p e r P a u lo V . ( l ) (^uant se trabará m o lesta i d e al­ g u n a tentaciOy se f a r d lo s c n ja l di la creu ; in v o ca rá los dolcissv^^^ N o m s d e Jesú s y d e M a r ia ; y dim- ■ Dolían m e g ra cia , S c u y o r , pera<|ue no vos oíenga ma y. M aría, Mare de g ra cia , Mare m isericordia ; defensaume de eiiem ichs, y am paraum e a r a , y la h o ra de la m ort, y resarà A v e María. Q u a n t c o n e ix e r d , ¿ d u p ta rá ha com es a lg ú n p e c a t ^f a r d un /c/"' v o ro s a cte d e co n trició ; y procuTO'" r d con fessa rse ta n t a v ia t com pug<*' E n los tre b a lls d ir á : Donaurae paciencia, D e u m eu; acceptau aquest treball, qu e patesclJ»] satisfaccio de las mias culpas. Q u a n t a l m a ti, n iitg d ia , y toca la cam pa na d e las oracioT^^y a l p r im e r tcch d ir á : A n g elu s Dom ini iiu n tia vit Man^®' t t co n ce p ii de S p ir ita Saucto. o t a r ia &c. 1 ( ‘ ) V. Burlo R'^mnnorum t ’u notüia lit. Lew X. A l segon toch : Ecce ancilla D o m in i: fíat m i t i *ccundum v e ib u m tuu m . A v e M a~ '■ »a &c. A l tercer toch: E t V e r b u in caro fa ctu m e s t, et ^abitavit iii nobis. A v e M a r ia &o. N o t a . A b esta d ev o ció se guan^ fün cen t d ia s d e In d u lg e n c ia p e r ^da v e g a d a , y ca d a m es I n ­ dulgencia p le n a r ia co n fessa n t y ^m bregant, p e r concessio d e B e X I I I y B e n e t X I ; p ero se ^ d e esta r a g o n o lla t, m enos lo ^issapte á la n i t , tot lo dium engC f ! tot lo tem ps p a s q u a l, en que sa '^sa d r e t, , Ç)uant se toca la o r a d o d e las ^im as d ir á un De p r o f u i i d i s ;y no '^ en tlo, n Pare uostre y u n a A v e ^4r ía , ab lo ^^ers Réquiem aeter&c. a g e n o lla t tot lo a n y ; y ^dnyará tam be cen t d ia s d e I i i ^l^enda Qada vegad a ^ y u na da ^'laria c a d a a n y , con fessa n t y ^'^ibregarit, y p r c g a n t p e r la pan. con cordia & c. A i x í b o concedí «ement X I I . Q u a n t se p o rta lo S a n tissin i oí*' g ra m en t als n ia la lls , lo acampan' y a r d , p era g u a n y a v la s Indidgencia s. S i no p o t , se a g e n o lla r d , adora n tlo ; resard un Parc u ostrey A v e María 5y d ir a : D o n a u , S e n y o r , á aquell mala» las gracias uecessarias per ia sua sa* l u t , y gloria vostra. A D F E R T E N C IJ , Los D iu m m g e s y F e s ta s se d c^ h en em p lea r en cosas d e l sa n t ssf' v e y d e D e u ; a s sislin t a ls Divii^^^^ O jic is , P r e d i c a , D o c tr in a , y sa r i; v is ita n t la s cr e u s, y tavt^^ los m a la lts ; y em p lea n tse en alti’^ ohras b o n a s, y a b sten in tse d e m a la s y p e r illo s a s , esp ecia lm en t à tr e b a lla r , d e f e s t e ig s , b a lls , p ro h ib its EX ER G ICI D E L C IIR IS T IA PER LA. N I X . A n t e s d e a n a r a l H it se H ard; y hahentse p er sig n a t y y a t , d ir à : S e n y o r D eu m e u , en qui crc^ y espero; vos adoro y amo ab tot cor. V o s dono gracias de hayerme criat, r e d e m it , í’e t C b r is t iá , y con­ servât en aquest dia. D onaum e gra­ cia pera qu e conega los meus pecats, y tinga de ells un verdader dolor. A q u i e x a m in a r á lo que ha f e t fntre d i a , a n a n t seg u in t ab lo p en iQment d e hora en hora d e sd e que ífi ha lle v a t f in s á m itg d ia y y lo f'^ateix d la ta r d e f in s à la n it¡ mirant ahont ha a n a l; que ha f e t ; ju in a s con versa s h a lin g u t; qu in s ^egocis ha tra c ta t : y luego que ^ j a tre t en lim p io las f a l t a s , que com es en a q u e ll d ia ; f a r d un ®cíe d e co n tr ició , a r rep en tin tse d e cor d e e lla s , y d e tots los p ec a ts d e ^ v id a p a ssa d a . D esp res d ir á : Conscrvaum e, S e n y o r , en aquesta sens p e c a t , v deslliuraum e de tût mal. A r a será bo que r e fle x io n e p er m om ent si se troha en lo estaty que v o ld r ia trabarse en la hora ®la m ort. S i t¿ a lg ú n o d i o r e n ; si v iu d esh on esta m en t ; si te d e ren ega r y m u r m u ra r, o tre~ ‘^Uar en las fe s t a s ^ s i está ocíJí, y no cu m p le sas ohligacions ^c.¡ ¿ v o ld r ia que la m ort l i vin^uGi a q u ella n i t ? . . P u e s t é m i a , y tracte d e a r r e p c n lir s e , y esmenarse, p erq u e jio t¿ n i un in sta n t d e vida seg u r. D esp res d ir á d lo m enos lo Par* n o s tr e , la A v e M aría, lo C rech eo u n D e u , y la oració d e l A n g e l át la g u a rd a f com se s e g u e ix : A n g e l de D e u , qu e sou custoili m e u , á m i qu e estich á V o s cdco* m anat ab celestial p ie t a t , en aquest» n i t illu m in a u m e , g u a r d a u m e , rfi" giu m e y governaum e. A m en . P o s â t en lo Hit d ir á : Santíssima T r i n i t a t , f e u m e graci# de m orir be'. Jesus y M a r ía , jo vos dono lo c o r , y 1’ ánima mía. Y p o t a d orm irse p en sa n t en ^ m ort y o en a ltr a cosa bona. Postre S S . P . P io V I L . à ia 10 d e A b r il d e 1821 co n ced í p e r p e tu a m ent u na I n d u lg e n c ia p le n a r ia per s i , f a ltr a p e r u na á n im a d el P u r g a to ri à tots los fie ls , que toTifessant y c o m b re g a n t, re~ sen d ev o ta m en t d e v a n t d e un S . C h risto la seg u en t O R A C IÓ . i A q u í e s t i c h , ó bo y dolcissim íesus, postrat d evant de vostra p r e ­ sencia-, y vos demano y suplico ab totas las forsas d é l a mia ánima, qne ^os digiieu im p rim ir en m o n c o f vius sentiments de fe, esperansa, y ca rita t, y un verdader arrcponti®ient de mas cu lp as, ab un fcrm issim propósit de la esmena; m cntras gran ternura y dolor m edito y contemplo las vostras cincb llagas, tenint preseut lo qu e ja d eya lo Profeta D a vit ; T ra sp a ssa ren las ^ias m a n s, y los m eus p eu s ; co n ^^ren tots los m eus ossos. Z a s d o s r e f e r i d a s J n d u lf,e n tia i J a c o n c e d id a s p e r lo s Sunim os P o n C lem e n t l'J J I / Ú C M t X l h ': / P i * KOTA. Iq 3 conjirm ú. A D V E R T E N C IA . L o s q u e acostum an d confessarsi ca d a sem ana p o d e n g u a iiy a r iotai la s I n d u lg e n c ia s , que están con c^ d id a s ah la co n d icio d e con fessa r^ c o m h r e g a r , en ca ra que nos confe^ sen , n i com breguen en a q u ell d ii m én tra s no lia ja n com es cap pcci m o r la l d esd e la ù ltim a confcssiò- • A lili lio declara JV. S S . P . Clemeul X I I I en g de Desembre de 17 6 5 . L À U S D E O , EJÜSQ l’ E P U R ISS IM A MATaJ-| N O T A . E n a ltre s Ilih rets , d is tr ib u e ix e n los P P . M issionista d e E sco rn a lbo u , (deis quals ne ve* tam be lo S r. Pau Hiera estamper llibreter de Keus) se tro bardn altrt* d ife r e n ts lle tr e ta s y d evo cio n s. 1 Lo Excin. ¿ Illra. Sr. D. Anton Frrna tic tchanobe y ZaLtibar, Aiqucbisbe tic Ta ra^oa, tlia 6 tic Mars tic iZóo concedí 8o de Iiululconcia a tots y á cada un deis que firvolaiucnt llegiráu ó cautariín, tí ol rán llcgir ó cantar alguna de las ÍlctrctaSj páginas de aoiiost llibrot. A est fi liua coDcedit també los ait* lUms. y RcTms. Sis. Bisbcs de Catalunya ' dias (lu ludul^oiicia cada un. T u ts ju n ts fa n 36o d ia s p e r cada ó p á g iu a . iV o í ír c 5 5 . P . B o n if a c i V I I con* c e d i ^y B e iie t X I I I confirmó^ •vuytanta m il a n ys d e In d u lg e n ' cia d tots los que d ig a n la íc* g u en t O R A C IÓ . S e n y o r D e u meu Jesu-Cîirîst, Pâ* re dolcissim , per la alegría q u e tin' g u e la vostra amada Mare qu ant 1‘ apareguereu en la sagrada nit Resurrección y p e r la alegría qu« tin g u e q u a n t vos veje pie de glori* ab la llu m de la D iv in ita t ; vos sü* p lico me illum ineu ab los dons del E sperit Sant, peraque pu ga cumplid la vostra voliintat en tots los dias át la mia v id a : pues viv iu y regnau los sigles deis sigles. A m en . N o str e 5 5 . P . C lem e?it X I V cort' c e d í c e n t d ia s d e In d u lg en cia ais que di^ an lo seg u en t t r i s s a o ü y ais q u e l d ig a n c a d a d ia p er esp a y d e un m es , con fessa n t j co m b re g a n t, In d u lg e n c ia p len a ' r ia : sen s a ltra s m o lía s, h a n c o n c e d it 'varios P r é la ts la Ig le s ia . T R ISSA G I L tA SANTISSIM A TRIN ITÄT. Bencliida y alabada sia la Santísíinia T r in it ä t , Pare, y F ill, y Espe­ fit Sa n i; S a n t , S a n t , S a n t : Senyor dels exe'rcits, plens estan los tels y la terra de vostra gloria: G l o ­ ria al P a r e , gloria al F i l l , glo ria al ^perit Sant. Am en. ^rech en la Santissima T r in itä t: ^pero en la Santissima T r in it ä t : Attio á la Santissima T r in itä t: pesa de haver ofes á la Santissi­ ma T r in ita t: l^sitjo veurer á la Santissima T r i ­ nität. A m en . Mostre S S . P - P i o V I I d ia a g à e M ars d e 1 8 1 7 , co n ced i cen t d ia s de In d u lg e n c ia p e r ca d a v e g a d a <tls que resen la seg aen t JACU LA TO R IA . Etern P a r e ! jo vos oferesch la **iìch preciosissima de Jesu-C hrist ^ remissió de mos p e c a t s , y per ^ QCcessilats de la santa Iglesia. y ’) ( / T A- ♦ 4K iim í^ à •Vi. %raî 5T t i » î î i