y - Dadun

Anuncio
¿Sfc.
ri
A.
*■')
^
(i"^
-Í 2 o :)t,fefc1R ,
ii)
(
^ i ^ ')
A a o > q 4, > o i
L i)
^ 2 c > ‘^í>^S^ f t )
;
(I)
A
('S")
i
U o)
AMOROSAS VE US,
AB Q U E
y LOS PP. MISSIONISTÁS FRANCISCAKÜS
DEL SEUIb’Afil
DE S. MIQUEL D E ESCORNALBOU,
ARQUEB ISBAT D E T A R R A G O N A
EN CATALUN YA,
CO NV ID A N AI.S PE CAD OR S,
t A TO TS LOS FIELS CIIRISTUKS
í DEtXAS SOS V1CI8) '
Y ABHASSAa L A S SA N TA S V i A I C l S .
AB LLICEN aA:
ÜEL'S: PFR PAU r i e r a , eslíuiipcj- y
B í 3 L l C T r 7. ‘
VISCA JESUS.
VISCA SON DIVINO AMOR.
VISCA L A DIVINA GRACIA.
M ÓRIA LO PECAT.
M ÓRÍA LO DIMONI.
VISCA M ARÍA SANTÌSSIMA.
VISCA JESUS P E R A SEMPRE.
AMEN.
LLETRETAS
DELS M A N A M E N T S D E t A
S A N T A I G LE SI A.
PRIM ER.
V l n cliristianament
en to t tem ps y llocli,
Per fu gir del foch
del elern torm ent.
T o t Dium enge y festa,
q u e v e entre semana
oh ir Missa s’ roana,
no sols se amonesta :
t u pues manifesta
q u ’ets ben obedient &c.
Pero r bas de oliir
tan t posât en Deu,
com sì á Cil ris to en creu
veje'sses m o r ir :
lo amorós suspir
sia allí frecuent &o.
I)ormir en lo tem ple
es descortesía :
parlar ab porfía
es dar mal ex em ple:
sa llengna pues tem ple
qui es tan t desatent & c.
HI . QUAD.
I »
V i u cliristiaiiament
en t ô t temps y llo cb,
P er fu g ir del focli
d el etcrn torm ent.
C a d a a n y confessar
la Iglesia te obliga;
y á mes te convida
á no tant ta r d a r :
si vols acertar,
veslii frecu en lm en t 3íc.
E n cada u u mes
l ii h a setcentas horas;
d e totas disposas
á ton g u s t, e Ínteres:
¿sois no hi haurá re»
p e r est S agram ent? & c.
Q u i vu lga alcansar
la misericordia,
la gracia y la gloría,
y un feliz estar,
vaja á confessar
prest y exactam ent ^ c.
A i x í confessât,
crega T pecador,
q u e a quell D e u de am&r
la p a u li ha d o n a t:
m a y ha despreciat
un tal p en iten t &e.
V i u christianam ent
en t o t tem ps y llo ch ,
P er fu g ir del fo ch
del etern torm ent.
Qui va á com bregar
sois q u a u t se li mana,
m ostra po ca gana
de tan t dols m enjár:
procu ra gustar
I#
mes d ’ est alim ent &c.
Q uant los Christians
fiovint combregavan,
se manifestavati
casi tots uns Sants,
servint m olt constants
al O m n ip oten t &c.
S i de un R e y sabias
q u e t vol visitar,
y en ta casa entrarj
t o t te alegrarías^
y es ccrt li farias
gran acatament
Jesús te ofereix
un inGnit be,
donant t o t q u a n t tc^
fins á sí m a t é i s :
vejas si m ereix
ton agrahim ent &c*
V I u christianament
en to t temps y llocb,
Tf. P er fugir del foch
del e te in torm ent.
L a Iglesia en lo q u a rt
certs dejunis mana
al C h ristiá y Christiana,
q u e tingan de edat
v in t y u n a n y contât,
sens im pedim en t &c.
Q ua n t dejunaras
en la edat contada,
sols una mcnjada
al dia fards :
de c a m te abstindras,
B u llía no prenent & c.
î i i ab B u tlla podrás
earn y peix mesclar,
q u a n t á dejunar
o bligat estás:
aixi ho guardarás
rigurosam ent & c.
S em pre qu e abstinencia
nos sia manada,
de tots observada
deu ser en concienciaj
rendint obediencia
á est Manament &c.
V i u christianament
en tô t tem ps y llo cb,
Per fu g ir d el foch
del e te in torm ent.
Pagar m ana T q u in t
sens fr a u ni injusticia
l o delm e y prim icia
dels f r u its , qu e c u llim :
si aixis obebim
farcm santament & c.
D e lm a n t , mirarás
á la cantitat,
y a la calitat
de r qu e culliras:
t ô t ho delmaras
lo b o , y lo dolent & c.
E n la cantitat
segueix lo costum;
p ero en q u a n t al p u n t
de la calitat,
no te res v a r ia i
aquest Manament
Si D e u te ha donat
l o t q u a n t has cullit^
ser desagrabit
no pots sens pecat :
p u e s , com t’ es m an al,
paga llealm ent &c.
REFLEXIONS
SOBRE LO NEGOCI DE
LA, S A L V A C l Ó .
1.
Es la salvació lo negocí mw
im p o r t a n t, y lo litiich necessari, que
Iciiim en aquest mon. T o t lo denies
es e n g a u y , y vanitat de vanitats.
¿ Que/ï tra u ria m , nos diu lo m ateií
J e s u -C h r ist ( i ) , d e ser am os d e tot
q u a n t h i hà en lo m o n , si despues
nos co n d e n in a v a m ? Suposem que
u n home arribas á ser tan t rich y
po dero s, qu e tingues tots los bens y
trésors, qu e pogues desitjar. ¿ D e que
li servirían en la liora de la mort,
sino de mes pena y sentiment? S u ­
posem quen hi há un a lt r e , qu e fa
tanta fo r tu n a , qu e li donan los em­
pleos mes elevats y bonoi’ifichs, que
îii lia sobre la t e r r a , ab tal aplauso
y circunstancias, que es venerat y
a dorat de totliom. V in d r a la hora
de la m ort 5 y veurà qu e to t se lia
passât com una bufada de veut. Per
ültim si algù füs tant particular, que
visques c e n t, m i l, deu m il a n y s , al>
lots los regalos y conveniencias ima*
( 1)
M - i t b . 1 6 , Y. 26.
?
ginables; ¿ lio passarîa per aixo m ¡ilor en lo p u n t critich de la m o r t , y
despues p e r tota la e t e r n ita l? A y !
que á las horas cambiaría segurament
la sua sort ab la del mes pobre y
desvalgut; y exclamaría com lo p ia ­
dos îlo n a r ca F elip I I I , qu ant se tro bava en igual pas : M e s m e h a u ria
estim ât ser un h u m il p o rter d e un
C o u v e n t, que H ey d e E s p a n y a , y
S en y o r d e ta n ts a ltres estais en
las q u a tre p a rts d e l m on ( i ) . Pfo hi
ha q u e cansarse: de tô t lo del m ou
nous en p ortarem res, nins q u ed a ­
rá res mes que las obras bonas, qu e
haurem fe t: ellas solas nos douarilu
alegría y consol en la ú ltim a h o r a :
tôt lo demes nons causará sino cuugoixas, y amarguras.
2.
¡O si tots feyam aquestas re­
flexions no mes qu e per lo espay dô
qu a rt cada dia! |Qne' poch cas
fâriaiQ de tô t lo del m on î ¡Cóm treballariam per nostra salvaciô! A r a
pues qu e D eu nos dona tem ps, ara
es hora de aprofitarnos^ si n o , q u a n t
^stariam regoneguts, ]a estariam per•iuts. Eutengam qu e sens treballar,
( i ) K jcrcju b crg D i f e r e n c i a e n t r e iv U titP^rul jr e te r n o liiù . a. ca p . i
3.
1 ••
y fer los médis de nostra p a r t , nons
salvarem. Y aixi tots los nostres peasameuts, tots los nostres projectes,
t ô t lo nostre t r e b a ll, en una parauîa , tôt qu.nnt fem montras v i v i m , lia
de anar d irigit á conseguir la salvació. N o estigam vanam eut confiats;
ni pensem com alguiis necios y cn ganyats del d im o n i, qu e perq u e ra­
san lo Rosari de qualsevol manera}
ó van á Hissa sens atenciü ni recullim e n t , buscant la mes c u r ta qu e tro ­
t a n *, ó fan altras devocions sem ­
b la n ts, jais apar tenir segur lo cel.
jO quin error tant porniciùs! ¡A
quants y quantas ha t i r â t , y tira
cada dia al infern ! Desenganyemnos
de una vegada : es menester fernos
altra v i o le n c i a , y practica r altres
médis p e r anar al c e l, com nos ho
d iu Jesu-Christ en varias parts de
son sagrat Evangeli ( i ) . U n a ferma
y constant resolucio de servir á Dcuj
de corretgir los vicis y mais costuins;
de a dqu irir las verdaderas y sólidas
v i r t u ts; de no fer cas del m o n , ni de
sas vanitats; de despreciar lo temor
del q u e d i r á n , qu e llansa á perdref
” (i) Mattb. 7. V. 14
9. V, a3. et àlibi.
.
u . V.
á mollas ánimas; y finalment de fer
guerra coutinua al m o n , d im o n i, y
carn, y seguir á J e s u - C h r is t , son las
únicas cosas, qu e assegurarán la c o s­
tra salvació.
3.
T r e m o le m (que bastant m otín
tenim ), tremolem al pensar qu e com
las volvas de n e u , aixx caulieu tant
espessas las ánimas en lo infern*, y
T-ie de trenta m il quen moriré» lo
dia qu e m orí lo P. S . B e r n a t, sois
íen salvaren c in c h j y encara los tres
anaren al P urgatori. j O quánts condemnats! ¿ Q u í no trem olará? Si un
sol de tots los homens del m on se
liavia de condemnar j tots tindríam
motiu per t e m e r, y pensar ¿ fju i sab
í e r é y o ? iQ u á n t mes condem nantsen tantsl N o viseara pues d e scu y dats. O rdenem nostra vida de m odo
<lue p u gam teñir una m oral c e r titu t
dtí salvarnos. P er aixó servirán las
reglas, q u e van á donarse, de las
^uals podrá cada un pendi'cr las qu e
li
a p aregauj ab la advertenc
qui mes ne observará, y ab mes
^sperit y fe r v o r , mes podrá confiar
•ie salvarse*, y qui n’ observará me’~
y ab me'nos e x a c t i t u t , m e s lia u fa de temer la sua condemuació. Es
aquest un assumpto de la m ajor con­
secuencia^ pues no hi va menos que
u na félicitât ó infelicitat eterna. Y
aixi fassa cada quai lo qu e voldria
liavei' fe t eu lu liora de la m ort.
B E G L A S P E R V I U R E R BE,
y
SALVARSE.
Xn TES
d e
TOT.
1 . F e r confessio general de tota la
vida qui no la haja fet m ay.
û- Resûldrerse de veras á abo rrir los
vicis y pecats, y seguir lo cami de
la v ir tu t.
0- Elegir un bon Confessor, y confoisarse sempre ab ell^ manifesta n lli tôt lo in terio r, y no fent
m a y res de importancia sens la sM*
consulta y aprobacio.
4 - A partarse enterament de malas
com pan yias, y de totas las ocasjons de pecar.
5 - F e r testament, y ordenar las co­
sas de m od o que no se seguescâ
cap d a a y , ni d is tu r b i, encaraqii®
■yinga uua m ort repcutiaa.
cknk CIA.
6. Encomanarse á i)eu al llevarse,
y al aiiarseti ni )]¡t.
y. O h ir Missa ab la
atenci¿
y d e v o c iü ; y combregai* espiri»
tuainieiit.
8. F er uii fermíssim proposit de
absteiiit'sc en aquell dia de' tot pe*
c a t , en particu lar de aquell víci ó
passiú, en que lii há mes costum,
ó peril) de caurer.
S- T o iiir un rato de oració meiitaT;
lle;;itil áiites un piinl del F o m e n t
d e p ieta ty ó de allre llibre espi­
rit u a l, q u e subministre materia
apta per la m ed itaciú; la qual
podrá ser de la m o r t , del judjci,
del nifcrn , de la g lo ria , de ía p.is6ió de Jesu-Clirist & o .; procurant
sobre tot á tráurerne cada vegada
lo f r u y t corresponent, q u e es la
csmena y railfora de la vida.
*0^ Llegir ab pausa y reflexíó algrin
llibre espiritua l, com es a r a , 1«
T em p o ra l y e te r n o , ó lo C riso l
d e l C r iso l d e deseni*años, la G u ia
d e p eca d o re s del P. G ra n a d a , lo»
K je r cicios d e p erfección del P.
R o d rig uez, E l añ o cristiano^ ó
«Uras vidas de Sants & c. j confor*>
ui. QUAo.
a
m e 1¡ apares:« al P. Confessor.
1 1 . Rosar lo Rosari ageiiollat devant
de alguna im atge, o estampa de
Maria Satitíssima.
l a . Examinar sens falta la concien­
cia antes de retirarse, y demanar
)erdü deis pecats: y si alguu dia
li liií algún grun i m p e d im e n t , al
endemá al mati fer la primera 00'
sa lo examen del dia antes.
i 3 . F e r algún sufragi per los difunts>
CADA
SEMANA,
E n las festas assistir á la Miss*
m a jo r, al se rm ó , y demes funcioné
de iglesia: visitar los malalts; y
p ractica r altras obras de miseri­
cordia.
1 5 . Confessarse c a d a v u y t , ó quinsC
d i a s , ó á l o m e n o s c a d a r a e s , ab
tan t fervor c o m si f o s la úUim*
Gonfessió d e la v i d a .
CA DA
BIES.
1 6 . E m plear un dia en mes retiro J
oració per veurer cora va lo cann
espiritua l, y lo negoci de la sal'
▼ació. ,
CADA
ANY.
í-r'. F e r alguns dias de exercicis e í '
p ir ituais, ó en casa, ó m illo r , en
un S e m i n a n , ó Convent.
l 3 . F er confessió a nn ual, só e s , des­
de la últim a g e n e r a l, qu e se ha feí.
19. En lo dia del cum pleanys reno­
var ab m olt esperit las promesas
del Sant Baptisme de renunciar á
'Sutanas, y á totas sas pom pas y
enganys.
30. C eleb ra rla s fe s tiv ita tsprincipals
de N . Sr., María Santíssima, y
Sants Patrons, ab alguna Novena,
ó altra especial d evo ciój y renovar
los bons p rop ósits, qu e un tinga
fets.
EN
TOT
TEMPS.
21. G u a rd a r puntualm ent los tnanaments de la Iley de D e u , y de 1«
Iglesia; y cu m plir be las obligacions del prop ri estât.
22. N o fer res per p u r coslum © r u ­
tina, ni per respectes hum ans; si­
no ab una rectíssima intenció de
f>gradar á D e u , y santificarse.
^5 . Entregar lo co r enterament ¡í
Deu N . Sr., y no fixar la afició en
res del mon.
^ ' T en ir c u y d a d o de evitar los p««ftts veníais j particularm ent tota y
4
2*
q u a 1spv(»î me n l i f l í » , p e r Ir v e q u e si a.
a
5.
esperiiilissimîi d e v o c i o
á M a n a S i i i l i s s í i n a ; in¡r:ii-|a c o m »
M
h !'«*;
y
pos c i r e u e l l a g r u t i c o u -
ílHdSH.
a6. Kiic(»m;marse sovint al Angel de
la g u a r d a , y domi's <S;mLs Patrons»
27. A v iv a r «'Jilre dia la preseiu'ia dc
D e n . y fer algunas jaculatorias,
majorriK'ut al tocar horas.
a 8 ' l ' f r los exerciois espii'itnals
m o lí fervor y a len ciú ; y en las
oracioiis vO'íhIs proniiiin»ar tota®
las paraiilas ab talila [>ai)sa y cU*
r e d a l , eoin si un parlas oara a ca­
ra ab lo mateix l.)en, ó ab los Santsa g. ( iu a n y a r totas hts indulgencias
ques pnga; y aülstarse en las coii‘
fravias, e'ipeclaliníMit en la del Ro*
s e r, del S »ni issim Sa g ram en t, deis
sagráis cors ele Jesns y de Marín»
en la tercera ü r d e del P. S*
'rancoscli.
3 o. E'il' ir si'inpre ben pen etral de 1*
' »reciosilal ilel t(*tnps, y no ijaslai"
o tnalament, iti cáIul' ua histaiit
oció-*5 i . íVcostumarse ú lK‘ varse dn bo«
m a i i ; (|ue porta mollas uliiitats»
y e u qu a ut se pu¡^a, síimpre
Í
Í
lina l)ora í i x a , srns condesrendir
ni un nmnu'iil »b la pert-.sa.
3 y.
nu-njiu- iii d o in iir mes que
lo
i i r C ( ' S S i i i i.
55. Abslí-iilise de l)alls, oonipdias,
joclis, |)lHi>nen:ís, ronvc’rsjis o cioSJIS, y driiu-s ios;is
llosas, y
d(slra<“tivíis; solire li)t tle Íj> Íjuiiíliiirihil ab personas de dii'erent
sexo.
N o tocar á iiin£;ij, ni deixarsc
lo c a r ; Icnint presfiit lo «díi«] qu e
d i u : JocUs (le inansy jo c h s d e
llu n s.
5 5 . Í5o r b( ' n b u m i l , p a c i e n l , y
afa­
ble a b lots.
5 6 . N o renyií’ ab ningtí , ni m u rm u ­
r a r , ni dir pnraiilas pirnuts, ni
burlescas, ni reneclis, ó allras m a­
las paraulas.
^7. l'’er raritat ais p o b r e s, y tanta
^ beiicfii'is (oni se piiga á lollioni.
^8 . l ’ciiir fot resfX'í’l e , y veneraciá
á la J n s lir ia , ais S a c e r d o ls, vells,
y d(*jnes stjperíors.
^9 * N o iinpaí'inilarse, n¡ queixarse
cn los treballs, ai en res qu e succclwsca; siiin rrsiííiiarse enteraw«>iit ;í la vo lu u la t de D eu uostre
Senyur.
-fD. T e n i r escrit un arreglo de vid»
com aqu est, ó altre semblontj y
Jlegirlo cada dia de couí’essió per
veurer si se observa 5 y douarue
oonipte al P . Confessor.
L O S C A S A T S , A M O S , Y PA R E S
DE FAM ILIA.
1. Estimarse m o l t , y sufrirse m utuam ent las faltas m arit y muller;
no dir mal lo un del al Ire; y ex­
hortarse á la frecuencia de Sagram e n t s , y demes bonas obras.
Enrahonarse amigablement las co­
sas , qu e tocan al bon govern de la
casa y familia.
5. C u y d a r m olt p articu larm ent de
vetllar sobre la conducta dels fills
y dom estichsj de avisarlos, repc’ndrerlos, o castigarlos q u a n t sia
jiecessari; de instruirlos en la docIriua C h ristian a, en las lletras, y
demes quels convinga ; de donarlos
üfici; de saber ah qui se acompany a u ; y de ferlos em plear be lo
temps.
- ÎVo perme'trerlos lo mes minim festeig ; ni lo exir de nit ; ni lo entrar
en cap taverna, ni casa de jocli*
5. N o deixarlos passar m ay la sua#
4
ni a p oy a rlo s, ni defensarlos qu ant
ne iai) alguna 5 siiio castisai'los com
mereixeii; v. gr. n» donarlos d i­
n a r , ó sopar; y ferlos estar agenoJlats alli a! devant mcutras d in a n , ó sopan
6. Ferlos anar á Missa cada d i a , ai
R o s a r i , á la doctrina , y scrmo , j
á confessar sovin tj busrantlos un.
Confessor docte y zelós, quels es­
tim u le bc al cami de la v irtu t.
7. Portarsen á la Iglesia , y teñirlo»
al c o s la t, lo Pare los fills, y U
Mare las iillas.
8. Encoraanarlos tots los dias á Den
m olt de veras.
9 - C u y d a r de qu e tingan t o t res­
pecte ais S a cerd o ts, vells, y altres
¿superiors.
lo. En qu ant à donai'los es tâ t, fer­
los probar bti )a vocacio ]>cr son
Confessor, ó altras personas d oc­
tas, procurant ademes qu e fassau
U n s ex ercicis, pera resóldrerse ab
major segnritat.
Mirar si) criât y criad a , ó altres
domestirlis tenen alguna forta
amistat, ó enra)ionan á solas y de
secret; y mo)t mes sis tocan ni de
ud Gl de roba.
l a . Los días de festa em plear un
bon rato en enseuyjir á loja la fa­
milia la doctrina C liris lia n a , lo
m odo de coiifessarse, de oliir Mis­
sa , de fer o ra c io , de ser coi’tesos
y pohtichs &c.
l 3 * Eu las vetlladas, Tnajorment de
iv e r n , IJegir devant de toU alguii
llibre es[)irilunl, v.
la vida de
un S a n t , la l^ a m ilia regulada^
Îh in str u c c ió n d e la ju ven tu d ^
lo llibret in titu lâ t £ o n d ia , 6 la
Jiona n it.
14* F e r besar la mû als fills y fillaS
qu ant venen de cotifessarse ; quant
se llev a n , y sen van al l l i t ; des­
pues de haver d it gra cia s, ó lo
Rosari ôic.
j
S em pre quels liajan de r e n y a r ó
caslíg.ir, ferlos dem anar perd»
ageuüllats.
5.
E l Á M E N COTIDIA
DE LA LÜNUtNLlA.
1.
U n tlels médis, q u e mes p o üeii assegnrarnos una m ort y ufta
el(Muil;it d ilx o s a , es lo examen co tidia de la concionitia. Eli nos cond uluix al coiu-ixenient de nosaltres
ïnalofixos, ah Jo (jual, cora diu lo
J’ - 8. Bernât ( l ) , se airausa la h u niijiuit, lo leinor de D e u , y !a salvaciù. De aqtn es qu e apenas lii há
Sanl ni D o * lo r, que notis Itaja recomjuiiit ab m olla parli<'ularilat lo
cu^-daiio de exainin.ir rada dia nostras conricncias. Los mes sal)is en ­
tréis gentils, guials unicanienl de la
ilum iiatur;*], solian examinarse tots
ios dias, y acousellar ais di-mes que
fossen lo m aleix. Detonimnos pues
poch en ac|ncst p iin t, <j»ie es de
oonsernenria, y diiínissim de
parleni d e e ll ab tota energía íos
M'tiisires de O c u , espe«‘ialinent los
J
Missiontstas*, qne st en las santas
dissions podiaui deixar ben radicada
5
(O Serm. y sujier Cántie.
a*»
en los fiels aquesta d ev o ció , tindriam
sens d u p te lo consol de ve urer mes
ben lo g r a t , y mes durader lo fr u y t
de nostras fatigas.
2.
Es una viva llástima qu e b
baja tants C h ristian s, que viscan en
lo torpíssim descuy t de passar meses
e a ters , y á vegadas un any ó roes
anys sens examinarse. ¿Q u e se lia de
seguir de a qu í? qu e no considérant
ni coneixent la fealdat y malicia du
sos p ecá is, los cometen sens temor,
ni vergouya ; y se habitúan en ellí
de tal m an era, que arriban á estar
tranquilos y alegres en m itg de las
furias de sos vicís y desordes. jO
quina ganancia taut gran fa per
aquest m edi lo espcrit infernal! ¿Es
possible que si reflexionaran sobre s»
mateixas aquestas miserables y perdudas ánim as, visquesscn en tauta
ceguera ? ¿ Podrían deixar de reparar
en la indignacio de tot un D e u , que
están p r o v o c a n t , y en las penas eter­
nas , qu e per moments los aguardan?
Y réparant aquest p e r iii, ¿ no se horrorisarian, encarnciue fossen mes i»'
sensibles qu e un diam jïul? ¿ N o abof"
ririan las suas culpas? No se confcsr
sariao de elldS itam ediatam eat?
qui pogues persuadir á tots los h o mens qu e empleássen cada dia un
quai't de bora en examinar la siia
conciencia! [Quant aviat se reforma­
rla tot io m on! ¡Q uant se disrainuiria lo im pcri del Princep de las te. nebras! ¡Q uánts y quiJnlas anirian á
gosar de Deu per tota la eternitat,
«jue ara caulien en las mans de S a ta »as! Si púguessem p regun tar als que
eslan en lo infern qual lia estât la
cansa de la sua eondemnacíü? rcspoudrian segurament la major pa rt
de ells, qu e per no liaverse pai-at á
consideiar lo mal qu e fe y a u , per no
Jiaverse en lr etin g u t en examinarsts
foren p r é cip ita is, quant menos se ho
])ensavan, en aqueli lloch terrible de
loi'iuents.
3.
Es per lo tant un dels majoi's
®rdits de qne sc val lo dimoni pera
pürdrer á las ííuimas, lo ferias olvi­
dar del examen frecuent de sa conciiiucia. Y per aixü qu ant veu algtiperso n a , qu e ha pres la saludamáxima de examinarse cada dia,
tots los esforssos pera deslorbarla,
^•icara qu e conega q u e non Iraurá
*‘es. Ben Ilu ny eslava de deixar
aquesta utilissima devocip lo Boato
F e lip de A q u ila Franciscano. No
obslaiil lo niali^iie no podeiiL sufrir
lü costum <|ue ell tt’ uia de iiunrssen
cada iiil ú la capeila del Siiiitissim a
exaniiiinr la sua concienciii \ se ii
a pareixia algun<is vegadas eii la ridi­
cula figura de una c a b r a , q u e s»ltaiit y briucaiit al sí mj re d e d o r , per
Ü li apagava la liaiitia; y burlaiitse
d e cll , lo deixava á las foscas (l)>
Pero no es geus de estranyar aquest
gran a b o r r i m e n t , q u e leí lo mal esperit al exiítiien cotidiá de la con­
ciencia, porque sab ell ios incalcu­
lables proíils, qu e de cll se segueix e n , y ios gravissims perills á que
se exposan los (|ue nol fan.
4.
Prim eram ent si un per des
gracia lia comes entre dia algún pGc a t m o r ta l, y sen va al Hit sotis exa­
minarse ni arrepentirse, y despreJ
me'ntras está d o r m in t, li ve uua
m o r t r ep en tin a , cota per tants y
tants altres l>a v in g u t ; ¿ a lio n l anira
-8 p a ra r? ¡ A h inteiiz! qu e lo matei<
será despertarse, q u e Irobarse en lo
pro fu n d o del infera. Pero sí ántcí
( 1)
V . P . G o asalc* C i’o n ic . S c r a f . p a r t.
lib a. cap. 17.
de posarse á descansar, fa «n r{‘p<>3
óe .su coiicitMiciii, y Ji-nniiia perdú a
Deu ele tot lo íjiie trobii hitvei' faltiil en a(|iieii .lia, per medi de im
íervoros acle de co n lric ió ; encara
(jiití morís repcMiliiiaineiil, y sen*
poderse coiilessiii’ , ja sen aniria ui
ccl; porque ah lo exilmeu y dolor,
que ha p r a c u r a l áiiles de aiiarsen al
l li l, ja se hii f>osat «’u t^racia de ü c u .
5.
Ei» segon lloch al>a(jiiest exa­
men pí)t nii estar tmiralnieut cert
de qu e fa l)0«jas ronl’essicnis; y sena
ell se exposa á ferias millas y sacri­
legas. IV-rqne si un á la nit se posa
ó pensar lo qu e ha fe l entre d i a , en­
cara no se recordará de tot. Pues si
de un dia no sabem recordarnos,
¿<|uánt menos nos rerordare'm de
Una saman-i? Si de una semana no,
¿quánt menos si esperam al cap de
Uu mes á examinarnos? í de aquí
podem discorrer que es lo que ha de
succehir eu aquells, íjiie ho aguar­
dan de la una festa a n y a l al altra,
O .hé mili» a n y , ó h e u n , ó mes auys.
| 0 qniu periil hl há eu seuibiaut
R«i»t de ff?r malns confessions pee
falla deexa'men! ¿ C ó m se poden re­
cordar deis peuaU q u e b a a comes
eu tant tem ps? ¿ Y si se olvidan de
a lguus, ¿IÍO será per culpa sua? Sa­
ben per ex])eriencia la curted ad y
fragilitat de la sua m em o ria, ¿ y
volen que Deu fassa una especie de
m iracle de presentarlos á la vista al
cap del any tot lo qu e lian fe t? Una
oaiissió tan grossera ¿tin d rá escusa
en lo Divino tribu n al? ¿ S e portan
de aqueixa manera en los negocis del
m on ? ¿ Passan tant temps sense pensarlii? Y en lo negoci mes intéres­
san t, q u e es la salvació, la qual no
p o t lograrse sens la puresa de la
conciencia, ¿ q u e no se Iii baja de
pensar sino q u a n t obiiga lo cum plimetit del precopte pasqu al? Bastaiit
se deixa veurer q u in examen han fot
alguns, qu ant al cap del any se pre­
sentan al coufessionari ab menos fal­
tas en cara , qu e aquells q u e sole«
confessars’e cada semana ; ó be ixe»
ab la frescura de qu e,.gracias á Deu»
«o tenen cap vici. ¡O e n g a n y l ¡i>
d e s c u y t , digne de plorarse ab llágrimas de sanch! Molt al contrari
passa ab las ánimas, qu e se e x a m i'
nan cada dia. A(juestas com va»
ortaut de memoria las suas faltas,
icilm eat las tenen presents quant
E
han de confessarse: y en cas de ol~.
vidarse de a lg u n a , com lian í c t d«
sa part lo qu e han p o g u t , ja sels
)erdona, acusantse, y lo n n a n t door de lots SOS pecats en general.
De conseguent tencn grau m otiu pe­
ra confiar qne sempre sou Louas las
suas confessions.
6.
A ix í mateix logran las áni­
mas, que acostunian examinarse c a ­
da d ia , lo descans y benefici de qu e
cjuant se van a confessar, nols cal
fer examen, perque jal portan fet de
cada dia. ¡Ó quin consol es aquest*.
¡y de quanta pena y tortura se li­
bran aquestas ditxosas ánimas! Per­
qué los qu e esperan al ültim á exaniinarse, se veuiien en un laberinto,
y en una co n fu sió, qu e no saben
com surtirne. Seis presenta com un
niívol al d e v a n t, y per mes pecats
<¡ue tin gan , nols saben coneixer , ui
distingir. Comensan á cansarse y
fastidiarse; y á vegadas per aixó sol
se retrauhen y espantan de anarse ú
confessar, á no ser qu e no pugnw
passar mes: y á las horas trobantse
hüpossibilitats de tráurerne la aygut*
clara, ho han de agafar de gros en
gr«s, y eollestirho de quaUevoi m»-
n c f a . ¡ D e u se vnljja a p iitd a r <le semLimita coiiiWsioiis!
7.
A l t r a i i l i t i t a t se s e g U f i x de
c x a t n i i i a r s t ; cacl.i diet. ( Juj u u u se r e ­
c o r d a d e t o l a s ó c a s i t o l a s ifis í n l l a s ,
í a s p o i e x p l i c a r c l a i a m e i i l a l P . Cou»
f e s s o r , y <lii'li ü u s l o u u i n e r o d e
ullas,
no sois d e
las m o r í a i s ,
siiiO
l ütn!)e' d e l a s p r i n c i p á i s v e n í a i s , v. í;r.
ta n ta s v e d a d a s ha m n n iiu ra t ; he
d it m alas pa f antas & c . l í e a q n o s t
m o d o l o P . CionítíSAor p o t í o r i u a r j u ­
d i e ) d e c o n i e s l a <i(|uel)a á c i i n i a i
nas sou las siias dolcucias; si va esnienautse, o no & c. ; y per coiistíguciit 11 es fácil lo aplicar las medi­
cinas mes couvenieuts y e.speciíicas.
Perque si n o , coiifcssaiUse de í?ros
en g ro s, se exposa a' q u e lo P. C o n ­
fessor li fíissa tamlii* las exho rtacions, y !i done los rrím<*ys de gros
Ciigro s, qu e valdnín lo (|ue podrán»
8. ^ Sí)bre tot se ha de notar que
una anima qu e tinga lo saiit coslnin
de oxantinai'se tf)ts l<»s dias, es moralm ent impossible q n e fassa mala
v id a , y que persevere m o lt temps
eft sos vicis. l^Tíjue lo pecat de s*
mateix es una cosa fea y abomina^
W ü j es üua fiera horrible y e*j)aulo*'
sa; y per aixo quaîse\’ 0î quel roneg»
deguil^tneiil,
pol deixur de
fugir de eli. ¿Q ui scr.I lo qui pataiilse 3 coiisidorar his iiijiiriiis qu e
fil al rnaliMx Deu que! lia c r i a i , y
quel ha lie iutH<‘iir. y io focli del
iiif’t ru qu e ha de durar per lota uua
Cleriiilal, vulga persistir en sa ohstiuaciù, y eu sou pecatPSeria precis
0 renegar de ta f e , ó tenir uua ma­
licia tant refinada corn i J u c i fe r , ó
iie una especie «le locura. JNo sent
sixi, ja se pot desafiar al pecador
&1CS abandonat u sas passions, que
ûo tardará á cixir de sou mal estât,
Sols se determine de entretenirse un
ralo a'ntps de «narseu al Hit en pen­
sar seriarnent en lo «pie ha fet entre
dia. A qu ella memoria dels pecats li
s<-‘rá u n co iiliiiu o fiscal, <|ue] acusara
lo tribunal de la sua maleixa ral'ü; Il excitará, per media (|ue sia la
*Ua dnresa, remordiments en la c o a ­
cten« la; Ú be' si }>>ls acostniua sentir,
hi anirà avivant de dia eti dia;
]ircsentarÎ ah mes y mes claredat
st>a perfidia, lus d.tnys qu e se 11
*®ftneixt'ii dt .son in-tl modo de viu la justicia (le 0 ‘U irr ifid a rou*
si) eu uua pa ra u lu, unirá ubriut
s»
los ulls de tal m an era, q n e aqnclls
mateixos pecats, qne antes lo diraoni li encubria , no deixânlloshi mi­
rar sino de Iluny á I lu n y , y tont superficialmei>t, q u e ape'nas podia ad­
v e rtirlo s, ja sfîs veurá devant en sa
propriü figura y fealdat. Y á las ho*
r a s ¿ p o d r á d e ix a r d e aborrirlos? ¿ de
coni'ossarse y esmenarse? ¿ d e resùldrerse eutcram ent de apartar las oca«
sions, y aplicar los demos reiueys
convenients?
g . Es tambe m o lt cert qiie 1«
practica del examen cotidiá ha de
estimular precisament á qiialsevol a
confessarse sovint. Perqne veurà que
va carregantse de fallas: las anirà
co û ta n t: lo un dia ne trobara 1res,
îo altre d os, lo altre lina; y aixi al
cap de v u y t o deu dias trobara que
jan te d e u , d o lse , quinse: veurà que
ja sen ha fet un f e i x , qu e no deixâ
de pesarlij li vindrà luego una es­
pecie de vergonya y remordimeut»
y dirá ; P u e s j o duU a n a rm e à con'
f e s s a r , y posarm e en tra n q u ilita t
d e co n cien cia . A h ! qu e no hi hauria á las horas cap a nyer , ni tal ve­
gada qui pogue's aguantar mes d«
Un mes sens confessarse. jQuaiits J
quánts peoats menos se com etriaa
e» lo mon! ¡Q uánts y quanls seriaa
Uns verdaders siervos de Deu , que
ara son esclaus de L lu cifer! Quánts
V quánts gosariau de la gloría del
cel, que ara hauráu de rabiar per
tota uua eternitat en lo infern! l 'i üalment per medi del reíerit exáraon
Va un preparautse cada dia p e r la
m ort, y cu m p le ab lo q u e tantas
vegadas nos recorda Jesu-C hrist en
lo evangeli que no estigm n descuy^
dais y que v e t l l c m , y eslcm a lerta ,
perque qu a nt m enos pen sárém f nos
cridarán à com ptes &c. ( l )
10.
Éstas y altras son las u tilitats del exáuien cotidiá de la con­
ciencia. ¡ V u l g a D eu qu e prengam
tots aquesta devoció com una de las
principals y mes proprias pera sal­
varnos y santificarnos; y ja m ay !a
deixem, per ocupats qu e estigam;
aconsolanlnos de deixar prim era­
i e n t altras devocions de menos im ­
portancia, qu e lo examen de la con­
ciencia! Y si algún dia bi bá tal dcstorp ü inconvenient, <jue nol pugam
fer, sia un de nostres primers c u y fi)~ M aü L T 4Tt 7.*44. Ibid. a5. v. i 3. «
UUh.
diidos del ondema »1 mnli lo examU
narnus del din aiilos.
1 1 . Ks ociisiù oportuna pora ft’f
lo cxilraeii (jiianl un s«* retira á .so»
aposento pr*i* jinrírsei» sil Hit. Pero si
á las ])oras I>h de tenir alh algú <]IK'1
impedt’sca; ú hé .sah per <-xpt-ricncia
q u e no se Iroba á g il, y ben desperlj
t> qu e perilla de fic^rshi la peros»
per« ferli d eix a r, ó apressiirar; val
n iesqn e l fassa á la ta rd e, encara quC
sia lo t tre h a ila n l, si no pot de allí»
m anera. A g en o lla t pues devant dfi
u u S. C lir is lo , ó de allra imatgc,
son yát, y penetral de la f)resencia
de ü e u , li demana qu e ii fassa venir
á la memoria tot lo qne ha í’e t entre
dia. L uego va segnint a|> lo pensam en t de Imra en hora desíle qu e se
ha llevat fins ú m itg d ia , y lo matéis
á la tarde íins á la hora en que se
tro ba; mirant alionl ha a n a l; (jtie ha
fe t ; quinas conversas ha tini;nl &c.
■Despues mira si ha deixat per culpa
las cosas riel sant servey cb? Dt-u; í>
si las ba fet de pressa y njaiaiurnt}
si ha empleal bé lo temps; si ha
cu m plerl l^s obligarions; y s<d»ri? tot
si ha ca y g n t en aqticll vic¡, qu e al
m alí ha prüpusatsspecidlmjiit evil^f'
• 12. T r e ta s en límpift las faltas del
día, se jiinlKii hI> 1:<s ({mc* nii porta
do iiK'inoria deis jillrtis dias desde
no se lia coiifc.’s s a l , ( p e r q u é coli­
vi* aliarlas sempre c ì i h I ì h i I , y cu cadeiiant del un día al a llr e ) ; y fuialim'tiL las tie la villa passada : y cora
8i un ias vi-jcs totas ni d ev a n t, fa los
arlos nu’S substanciáis y profilosos
di*l oxiÍHUín , (juc so n ; línmiliarstí fins
al profiindo df.’ l no n » al veur«r lo
nial (|'ie lia fe t ; excitarse á un vivíssitu d o lo r; proposar al» tolas vera*
li p«!in«*nn ; y dciuanar la gracia de
Deu nostre S c u y u r per «o tornar á
caurer.
l5.
Rn lo propúsit es a b o n t mes
se ha de insistir. Aquellas faltas, que
1m Iro b.iten aqmdl d ía , ¡ qiiáiitas alIras vegadas ias hanrá comesi Y pot
ter qu e aquell mateix malí haja re­
noval lo propúsit de no comelrerlas.
Pih's aqni se po t ex cla m a r: D e ií
¿ V no vos ho h a v ia prom es
<ivifY m a tei.v , fjne p ro cu ra ría no
caiirfír en lu í fa ltft? ¿ C o m pues lii
he
ta n t fa c ilm e n t? S i ho
hd^iies p r o m e s a un home^ m e do»
fiat'ia t^er^imya d e no cum plirhoi
y hauéiU voiho prom es
4
sou mon D e u , he f a lt a t à la pro­
m esa. P e r o j a torno d proposar de
n o u : a r a si que m e esmenaré^ ajiid a t d e vo stra D iv in a g r a d a . Ja
p ra ctica ré ta l m ed i; m e apartaré
d e ta l ocasión ò d e ta l tra ete ; in­
v o ca re m es so v in t lo vostre au xili;
m e m ortifica ré en a lg u n a co sa , -í»
torn o à f a l t a r y v , gr. J'regaré la
llen g u a p e r ter ra ; m e p r iv a r e de
ta l cosa d e m e n ja r ; ò f a r e ta l a l­
tra p en iten cia . Aquestos propósits
ben especìGcats, y majorment si
p o rta n la ciia, que se acaba de dir,
de alguna luortificacioneta, se veu
qu e no son de boca solam ent, sino
qu e surten del c o r ; y van acompanyats de un fervoros desitg de que
s i a l i eficassos. P er lo tant Deu nos­
tre S e n y or los acostuma beneliir de
m odo que ó no se tornan á cometrer
las faltas; ó se van disminuìnt de
dia en d ia ; ó de ellas mateixas ne
trau la anima mes ganancia; y lo
infern mes confusió.
N ota
E n las casas, alion t d iu hen lo R o sa ri a g e n o lla ts, poden
f e r lo e x à m en d e co n cien cia en
comii y acabat lo R osari. Los udmos,
j P a r e s d e f a m ilia cu y d en d e en-
sen ja r a sos fills y acm es d e casa
/o m odo d e ferlo^ y a v erig ü en sil
fan c a d a d ia ; p rocu ra n t adem es
(jue lin d a n un ra to d e oració men~
tal m éntrn s ouhen M issa , o a l a n ar
o tornar d e l tr é b a ll, o be tot tre^
hallant : y sobre to i que fr e c u e n te n
^os S a n ts Sagréim ents. A q u esto s
^res m edis hen p ra ctica ts los J a r á n
ser bons d to ts , y a lca n sa r la eter«a g lo ria .
Mo d o
LAS
pr á c tíc h d e c o n fe ssa r se
PERSONAS
Q tE
FHEGÜENTAK tO S
SA N T S S A G R A M E X T S .
S e n y d t , y d it lo jo p eca d o r, cofnensard lo matei¿v p e n ite n t la con^
fessio d e aquesta ^ o sem blant ma^
P a r e , tant temps lia que no me he
fonfessat. Ja vaig cu m p lir la peni­
tencia. De lo que liaja faltat en cum ­
plirla degudament, ja men acuso; cora
tatnbe’ del pocb dolor y disposicio»
ab qu e viach á rebrer aquest saut
Sagrament de la Penitencia. Desde
úUimg coníessió me acuso de tal
y tal cosa.
4
j q u i e x p lic a r á breiim ent la s fa h
taSy que p o rla e x a m in a d a s ; y des­
pu és prosse^ uird:
? I e a c u > o d e Ins d e m e s f a l t n s q u e
l i a¡ n c o m e s e n Ihs cosí i s d e l s a n t ser*
vey dì
D e n , y c*u l o c n m p l i m e n l dô
las m i a s ol i l Í£; ac¡ f )i i s ; v d e t o t q u a n t
p e r pens:«ment, p oran ia
y obra
lia*
j a o f e s á f ) t ! u n n s l r e S e n y o r d e s d e la
Ü l l i m a cíjnfessió.
4
j qn¿ p o d rá d ir hreu m cnt a l P>
C o iif 'físsor si en a q u ell tem ps ha fc^
ab e x a c titu t los e x e r c ic is espiri"
tu a is; qu in as co-isideracions lo han
mo^ul m es; qu in s a cles r propòsiti
ha fet., ¿ r e n o i'a t ; com se ha portai
en las te n tn c io n s. sin ha tin¡^ut
'ainhe li ha d e d en ta n ar lUcenciii
p er ¡as m ortiflcacinns , r qualsevo^
a ltr a cosa e x tr a o r d in a r ia ^que vul‘
ga J v r ^ c .
7
D esp u es d ir à :
Per materia mes certa y determi"
nadn de aqu<‘st saut Si«granient m*
acuso eu l.i vida passada de tal ú t^l^
pecats.
jé q u i se acusará d e al^ un d
gnus d eis pecats mes £¡raves que hit
contes en sa v i d a , y que j a son cart*
fessais a ltra s v e g a d a s , v . g r. deis
dos liltims pecats de impuresa j del
primer robo & c. ten in tlo s p resen ts
en son e iite n im e n t, y f o r m a n tn s
dolor.
Y
fînalraent m e acuso de to ts les
pecats mortals y veníais de tota ma
vida, dels quais ne demano novaraent
perdo á Deu nostre S e n y o r ab fermissira prop ósit de la esmena , y à
Vos, P a r e , penitencia y absolució,
íisó digne de ella. Y tambe H demaoo llicencia per anar á rebrer á JesuClirist, encara qu e indignissim ( ó
iQdignissima , si es d o n a ).
E sc o lta r á ab m o lta a te n cio la
^ h o r ta c io d e l P . C o n fe s s o r , sens
Pensar si se ha d e ix a t r e s , n i a lcosa a lg u n a .
EXERCIGI DEL CHRISTIA
PER LO MÀTl.
Luego que será despert, se per^^§nará y s e n y a r á y desprcs
,
dirá :
Jesús y M aría, jo VOS douo lo
j V ánima mia.
L le v a t d e l H it, y v e s tit ^ se agen o lla rd d e v a n t d e a lg u n a devota
im a tg e , y d ir á :
S e n y o r D eu m e u , en q u i crecb
' espero; vos adoro y amo ab toi
o cor. V o s dono gracias de bavermó
c r i a t , r e d e m it, fet C h r is tiá , y con­
servât en aquesta u it. Oferesch á
honra y gloria vostra tots mos pensfiments, parau las, obras y treballs*
V o s demano h u m ilm ent perdó d®
mos pecats; y me pesa de tot mot»
cor de havervos oles. V o s suplico
p e r los ine'rits de Jesu-C h rist y dií
María Sanlíssima, quem fassau la gra­
cia de q u e no vos ofenga m a y , y
principalm ent en aquest dia.
D úspres d ir á á lo m enos lo Pare
nostre, la A v e María y G loria Patri»
/o^Grech en un D e u , y la o r a d o del
já n g e l d e la g u a rd a , coni se segueiXA n g e l de D e u , qu e sou custoci*
m e u , á mi qu e eslich á Vos encoinanat ab celestial p i e l a t , en aques*
dia illu m in a u m e, g u a rd a u m e , regiii'
me y governaum e. Am en.
O on ien sa n t a tr e b a lla r j d ir a S e n y o r Dou m e u , vos oferesct» J
aquesta fey n a ; d o u a u lila Tostra sau
ta bcnedicció.
Í
E n tr e d ia a lsa rà so v in t lo cor d
Oeu ah a lg u n a s aspiracion s ó jacu~
atarías j v . g r. la s tres seg u en ts, d
ífli que co n ced i 3 o o d ia s d e In d u l-'
(encia N . Sin- P - P io
i- Jesús, Jo seph , y M aría, jo to s
dono ab lo cor Y ánima mía.
5- Jesús, Jo sep h , y María, assistiume en la últim a agonía,
p í Jesús, Joseph, y M aría, fe a qu e
espire en p au ab vosaltres 1’ áni­
ma mia.
A n t e s d e m e n ja r d ir a :
Senyor D e u m e u , donau la vostra
í'enedicciü á nosaltres, y al menjár
íue ara p e n d r c m , pera mantenirnus
«ü vostre sani servey.
D esp res d e h a v e r m e n ja t , d o lara g r a c ia s , d ie n t:
V o s donam gracias, S e n y o r , del
•tteujár quens haveu d on at: feunos
?facia quens ne serviam en be.
Q u a n t tocan horas, d ir á :
V o s oferesch, S e n y o r , tots los insUnts de aquesta h o ra ; y desitjo em­
plearlos en cu m plir vostra santissima
^oluntat. y resa rà u n a A v e María
* M a r ia S a n tissim a en jn cnioria
la hora y m isteri d e la en ca r^qgíq d e son D iv in o F i l l ¡ ah que
g u a n j'a r á m il d ia s d e Indulgencia
c o n ce d its p e r JV. S fn . P . L ieo X , ]
co n firm a is p e r P a u lo V . ( l )
(^uant se trabará m o lesta i d e al­
g u n a tentaciOy se f a r d lo s c n ja l di
la creu ; in v o ca rá los dolcissv^^^
N o m s d e Jesú s y d e M a r ia ; y dim- ■
Dolían m e g ra cia , S c u y o r , pera<|ue no vos oíenga ma y.
M aría, Mare de g ra cia , Mare
m isericordia ; defensaume de
eiiem ichs, y am paraum e a r a , y
la h o ra de la m ort, y resarà
A v e María.
Q u a n t c o n e ix e r d , ¿ d u p ta rá
ha com es a lg ú n p e c a t ^f a r d un /c/"'
v o ro s a cte d e co n trició ; y procuTO'"
r d con fessa rse ta n t a v ia t com pug<*'
E n los tre b a lls d ir á :
Donaurae paciencia, D e u m eu;
acceptau aquest treball, qu e patesclJ»]
satisfaccio de las mias culpas.
Q u a n t a l m a ti, n iitg d ia , y
toca la cam pa na d e las oracioT^^y
a l p r im e r tcch d ir á :
A n g elu s Dom ini iiu n tia vit Man^®'
t t co n ce p ii de S p ir ita Saucto.
o t a r ia &c.
1
( ‘ ) V. Burlo R'^mnnorum
t ’u notüia lit. Lew X.
A l segon toch :
Ecce ancilla D o m in i: fíat m i t i
*ccundum v e ib u m tuu m . A v e M a~
'■
»a &c.
A l tercer toch:
E t V e r b u in caro fa ctu m e s t, et
^abitavit iii nobis. A v e M a r ia &o.
N o t a . A b esta d ev o ció se guan^
fün cen t d ia s d e In d u lg e n c ia p e r
^da v e g a d a , y ca d a m es I n ­
dulgencia p le n a r ia co n fessa n t y
^m bregant, p e r concessio d e B e X I I I y B e n e t X I ; p ero se
^ d e esta r a g o n o lla t, m enos lo
^issapte á la n i t , tot lo dium engC f
! tot lo tem ps p a s q u a l, en que sa
'^sa d r e t,
, Ç)uant se toca la o r a d o d e las
^im as d ir á un De p r o f u i i d i s ;y no
'^ en tlo, n Pare uostre y u n a A v e
^4r ía , ab lo ^^ers Réquiem aeter&c. a g e n o lla t tot lo a n y ; y
^dnyará tam be cen t d ia s d e I i i ^l^enda Qada vegad a ^ y u na da
^'laria c a d a a n y , con fessa n t y
^'^ibregarit, y p r c g a n t p e r la pan.
con cordia & c. A i x í b o concedí
«ement X I I .
Q u a n t se p o rta lo S a n tissin i oí*'
g ra m en t als n ia la lls , lo acampan'
y a r d , p era g u a n y a v la s Indidgencia s. S i no p o t , se a g e n o lla r d , adora n tlo ; resard un Parc u ostrey
A v e María 5y d ir a :
D o n a u , S e n y o r , á aquell mala»
las gracias uecessarias per ia sua sa*
l u t , y gloria vostra.
A D F E R T E N C IJ ,
Los D iu m m g e s y F e s ta s se d c^
h en em p lea r en cosas d e l sa n t ssf'
v e y d e D e u ; a s sislin t a ls Divii^^^^
O jic is , P r e d i c a , D o c tr in a , y
sa r i; v is ita n t la s cr e u s, y tavt^^
los m a la lts ; y em p lea n tse en alti’^
ohras b o n a s, y a b sten in tse d e
m a la s y p e r illo s a s , esp ecia lm en t à
tr e b a lla r , d e f e s t e ig s , b a lls ,
p ro h ib its
EX ER G ICI D E L C IIR IS T IA
PER
LA. N I X .
A n t e s d e a n a r a l H it se
H ard; y hahentse p er sig n a t y
y a t , d ir à :
S e n y o r D eu m e u , en qui crc^
y espero; vos adoro y amo ab tot
cor. V o s dono gracias de hayerme
criat, r e d e m it , í’e t C b r is t iá , y con­
servât en aquest dia. D onaum e gra­
cia pera qu e conega los meus pecats,
y tinga de ells un verdader dolor.
A q u i e x a m in a r á lo que ha f e t
fntre d i a , a n a n t seg u in t ab lo p en iQment d e hora en hora d e sd e que
ífi ha lle v a t f in s á m itg d ia y y lo
f'^ateix d la ta r d e f in s à la n it¡
mirant ahont ha a n a l; que ha f e t ;
ju in a s con versa s h a lin g u t; qu in s
^egocis ha tra c ta t
: y luego que
^ j a tre t en lim p io las f a l t a s , que
com es en a q u e ll d ia ; f a r d un
®cíe d e co n tr ició , a r rep en tin tse d e
cor d e e lla s , y d e tots los p ec a ts d e
^ v id a p a ssa d a .
D esp res d ir á :
Conscrvaum e, S e n y o r , en aquesta
sens p e c a t , v deslliuraum e de
tût mal.
A r a será bo que r e fle x io n e p er
m om ent si se troha en lo estaty
que v o ld r ia trabarse en la hora
®la m ort. S i t¿ a lg ú n o d i o r e n ; si v iu d esh on esta m en t ; si te
d e ren ega r y m u r m u ra r, o tre~
‘^Uar en las fe s t a s ^ s i está ocíJí,
y no cu m p le sas ohligacions ^c.¡
¿ v o ld r ia que la m ort l i vin^uGi
a q u ella n i t ? . . P u e s t é m i a , y tracte d e a r r e p c n lir s e , y esmenarse,
p erq u e jio t¿ n i un in sta n t d e vida
seg u r.
D esp res d ir á d lo m enos lo Par*
n o s tr e , la A v e M aría, lo C rech eo
u n D e u , y la oració d e l A n g e l át
la g u a rd a f com se s e g u e ix :
A n g e l de D e u , qu e sou custoili
m e u , á m i qu e estich á V o s cdco*
m anat ab celestial p ie t a t , en aquest»
n i t illu m in a u m e , g u a r d a u m e , rfi"
giu m e y governaum e. A m en .
P o s â t en lo Hit d ir á :
Santíssima T r i n i t a t , f e u m e graci#
de m orir be'. Jesus y M a r ía , jo vos
dono lo c o r , y 1’ ánima mía.
Y
p o t a d orm irse p en sa n t en ^
m ort y o en a ltr a cosa bona.
Postre S S . P . P io V I L . à ia 10 d e
A b r il d e 1821 co n ced í p e r p e tu a m ent u na I n d u lg e n c ia p le n a r ia
per s i , f a ltr a p e r u na á n im a
d el P u r g a to ri à tots los fie ls , que
toTifessant y c o m b re g a n t, re~
sen d ev o ta m en t d e v a n t d e un
S . C h risto la seg u en t
O R A C IÓ .
i
A q u í e s t i c h , ó bo y dolcissim
íesus, postrat d evant de vostra p r e ­
sencia-, y vos demano y suplico ab
totas las forsas d é l a mia ánima, qne
^os digiieu im p rim ir en m o n c o f
vius sentiments de fe, esperansa,
y ca rita t, y un verdader arrcponti®ient de mas cu lp as, ab un fcrm issim propósit de la esmena; m cntras
gran ternura y dolor m edito y
contemplo las vostras cincb llagas,
tenint preseut lo qu e ja d eya lo
Profeta D a vit ; T ra sp a ssa ren las
^ias m a n s, y los m eus p eu s ; co n ^^ren tots los m eus ossos.
Z a s d o s r e f e r i d a s J n d u lf,e n tia i
J a c o n c e d id a s p e r lo s Sunim os P o n C lem e n t l'J J I / Ú C M t X l h ': / P i *
KOTA.
Iq 3 conjirm ú.
A D V E R T E N C IA .
L o s q u e acostum an d confessarsi
ca d a sem ana p o d e n g u a iiy a r iotai
la s I n d u lg e n c ia s , que están con c^
d id a s ah la co n d icio d e con fessa r^
c o m h r e g a r , en ca ra que nos confe^
sen , n i com breguen en a q u ell d ii
m én tra s no lia ja n com es cap pcci
m o r la l d esd e la ù ltim a confcssiò- •
A lili lio declara JV. S S . P . Clemeul
X I I I en g de Desembre de 17 6 5 .
L À U S D E O , EJÜSQ l’ E P U R ISS IM A MATaJ-|
N O T A . E n a ltre s Ilih rets ,
d is tr ib u e ix e n los P P . M issionista
d e E sco rn a lbo u , (deis quals ne ve*
tam be lo S r. Pau Hiera estamper
llibreter de Keus) se tro bardn altrt*
d ife r e n ts lle tr e ta s y d evo cio n s.
1
Lo Excin. ¿ Illra. Sr. D. Anton Frrna
tic tchanobe y ZaLtibar, Aiqucbisbe tic Ta
ra^oa, tlia 6 tic Mars tic iZóo concedí 8o
de Iiululconcia a tots y á cada un deis
que firvolaiucnt llegiráu ó cautariín, tí ol
rán llcgir ó cantar alguna de las ÍlctrctaSj
páginas de aoiiost llibrot.
A est fi liua coDcedit també los ait*
lUms. y RcTms. Sis. Bisbcs de Catalunya '
dias (lu ludul^oiicia cada un.
T u ts ju n ts fa n 36o d ia s p e r cada
ó p á g iu a .
iV o í ír c 5 5 . P . B o n if a c i V I I con*
c e d i ^y B e iie t X I I I confirmó^
•vuytanta m il a n ys d e In d u lg e n '
cia d tots los que d ig a n la íc*
g u en t
O R A C IÓ .
S e n y o r D e u meu Jesu-Cîirîst, Pâ*
re dolcissim , per la alegría q u e tin'
g u e la vostra amada Mare qu ant 1‘
apareguereu en la sagrada nit
Resurrección y p e r la alegría qu«
tin g u e q u a n t vos veje pie de glori*
ab la llu m de la D iv in ita t ; vos sü*
p lico me illum ineu ab los dons del
E sperit Sant, peraque pu ga cumplid
la vostra voliintat en tots los dias át
la mia v id a : pues viv iu y regnau
los sigles deis sigles. A m en .
N o str e 5 5 . P . C lem e?it X I V cort'
c e d í c e n t d ia s d e In d u lg en cia
ais que di^ an lo seg u en t t r i s s a o ü
y ais q u e l d ig a n c a d a d ia p er
esp a y d e un m es , con fessa n t j
co m b re g a n t, In d u lg e n c ia p len a '
r ia : sen s a ltra s m o lía s,
h a n c o n c e d it 'varios P r é la ts
la Ig le s ia .
T R ISSA G I
L tA
SANTISSIM A
TRIN ITÄT.
Bencliida y alabada sia la Santísíinia T r in it ä t , Pare, y F ill, y Espe­
fit Sa n i; S a n t , S a n t , S a n t : Senyor
dels exe'rcits, plens estan los
tels y la terra de vostra gloria: G l o ­
ria al P a r e , gloria al F i l l , glo ria al
^perit Sant. Am en.
^rech en la Santissima T r in itä t:
^pero en la Santissima T r in it ä t :
Attio á la Santissima T r in itä t:
pesa de haver ofes á la Santissi­
ma T r in ita t:
l^sitjo veurer á la Santissima T r i ­
nität. A m en .
Mostre S S . P - P i o V I I d ia a g à e
M ars d e 1 8 1 7 , co n ced i cen t d ia s
de In d u lg e n c ia p e r ca d a v e g a d a
<tls que resen la seg aen t
JACU LA TO R IA .
Etern P a r e ! jo vos oferesch la
**iìch preciosissima de Jesu-C hrist
^ remissió de mos p e c a t s , y per
^ QCcessilats de la santa Iglesia.
y
’)
(
/ T
A-
♦
4K
iim
í^
à
•Vi.
%raî 5T t i » î î i
Descargar