Sessió núm - Parlament de Catalunya

Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
TRANSCRIPCIÓ EN BRUT
Aquesta transcripció està pendent de
verificació i correcció. Pot contenir, doncs,
errades de fidelitat i incorreccions
lingüístiques i no es pot considerar
com una publicació oficial
1
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Fitxer 01
Comissió d'Investigació sobre el Frau i l'Evasió Fiscals i les Pràctiques de
Corrupció Política
X legislatura / Sisè període / 4 de maig de 2015
Comissió d'Investigació sobre el Frau i l'Evasió Fiscals i les Pràctiques de
Corrupció Política
Presidència de David Fernàndez i Ramos
Sessió núm. 22
SESSIÓ NÚM. 22
La sessió s’obre a **. Presideix David Fernàndez i Ramos. Assisteix la Mesa el
lletrat Francesc Pau i Vall.
Hi són presents els diputats Meritxell Borràs i Solé i Roger Montañola i Busquets,
pel G. P. de Convergència i Unió; Oriol Amorós i March i Sergi Sabrià i Benito, pel
G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya; Maurici Lucena i Betriu i Jordi
Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialista; Josep Enric Millo i Rocher i Santi
Rodríguez i Serra, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Joan Mena Arca i
Marc Vidal i Pou, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i
Alternativa; Carlos Carrizosa Torres i José María Espejo-Saavedra Conesa, pel G.
P. de Ciutadans, i Quim Arrufat Ibáñez i Isabel Vallet Sànchez, pel G. Mixt.
Assisteix/-en a aquesta sessió...
2
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
1. Compareixença de José María Romero de Tejada, fiscal superior de Catalunya,
davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de
Corrupció Política (tram. 357-00887/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i
l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
2. Compareixença de María Jesús Muro Sebastián, sòcia de la divisió de
consultoria d’Iberaudit Kreston, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i
l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00856/10).
Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de
Corrupció Política. Compareixença.
3. Compareixença de Pedro Navarrete Sanz, expresident de Sony Espanya i
exvicepresident de Sony Europa, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i
l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00857/10).
Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de
Corrupció Política. Compareixença.
4. Compareixença d’Alejandro Guerrero Kandler, empresari de Life Mataró, davant
la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de
Corrupció Política (tram. 357-00855/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i
l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
5. Compareixença de Ricard Tubau Roca, president d’AndBank España, davant la
Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de
Corrupció Política (tram. 357-01128/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i
l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
6. Compareixença de Rafael Gascó Sales, conseller delegat d’Andbank España,
davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de
Corrupció Política (tram. 357-01129/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i
l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
El president
Bona tarda a totes i a tots, si us sembla obrim la sessió amb la primera
compareixença prevista pel dia d’avui...
3
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Compareixença
de José María Romero de Tejada, fiscal superior de Catalunya,
davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les
Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00887/10).
...i donem la benvinguda i l’agraïment al senyor José María Romero de Tejada,
fiscal superior de Catalunya, qui en un primer moment farà una primera intervenció,
una primera valoració respecte a la seva compareixença. Benvingut al Parlament.
El fiscal superior de Catalunya (José María Romero de Tejada)
Bona tarda a tothom. He venido aquí a hablar de –como me pedían ustedes– el
fraude y evasión fiscal y prácticas de corrupción política. Ante el hecho delictivo a
que se refieren…, a estos delitos, caben tres posiciones o tres formas de llevarlos.
Unos, por la Fiscalía Anticorrupción, ¿cuáles son estos? Aquellos hechos que la
fiscal o el fiscal, actualmente la fiscal o la Fiscalía General del Estado, le atribuye la
Fiscalía Anticorrupción. Aquí, actualmente, en Barcelona, existen tres compañeros
delegados de la Fiscalía Anticorrupción.
En segundo lugar, aquellos hechos delictivos que se han podido cometer por un
aforado, en este caso, la competencia sería de la Fiscalía Superior de Cataluña y,
en tercer lugar, los hechos delictivos en general, que es llevado por todas las
fiscalías, por los juzgados correspondientes.
Voy a describir la situación actual en Cataluña. En Girona existen actualmente
cuarenta y dos procedimientos en los juzgados, en la mayoría diligencias previas y
algunos ya están en PA, en procedimiento abreviado. En fiscalías hay cinco
diligencias de investigación fiscal sobre el fraude fiscal y la corrupción. En Girona
es una situación problemática por el gran movimiento de fiscales que ha habido por
la juventud de la plantilla y estamos tomando medidas, entre ellas este viernes se
va a celebrar un seminario a los compañeros de Girona, de la Fiscalía de Girona,
sobre el fraude fiscal y la corrupción.
Lleida es la provincia que está en mejor situación en Cataluña. Existen
actualmente unos doce delitos fiscales, no hay ninguna novedad y se siguen
llevando puntualmente.
4
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Tarragona empieza a ser también más problemática, como Girona, sin llegar a la
situación de Girona, en la cual también se llevan unos doce o quince
procedimientos, entre doce y quince procedimientos actualmente están en curso y
hay dos que son llevados por la Fiscalía Anticorrupción.
Y por último, la ciudad de Barcelona, que es la que presenta mayor problema, la
Fiscalía Provincial de Barcelona. Se lleva a través de un servicio de delitos
económicos. Hay siete compañeros adscritos a esta sección, a este servicio.
Actualmente se llevan 695 procedimientos penales, 328 en fase de instrucción y
367 calificados. De manera que los siete fiscales del servicio asciende la libranza
de cada uno de ellos de aproximadamente cien procedimientos penales en
distribución objetiva.
Tengo también aquí una relación de los procedimientos penales por partidos
judiciales, en Barcelona capital hay 140 en trámite y 160 ya calificados, eh? en las
fiscalías de área, por la de Sabadell, son 17 en trámite y 27 calificados. Bueno y
así las distintas, en total, entre el número este que hace de 695 procedimientos
pendientes, actualmente.
Esta Fiscalía de Delitos Económicos Especializados lleva no sólo los de Barcelona
ciudad sino algunos, también, de la provincia de Barcelona, en la cual por su
complejidad es necesario que le lleve este servicio centralizado. Y así, este último
trimestre, se han incorporado un asunto de Igualada, Rubí, de Gavà, de Vilanova y
varios de Barcelona, que llevarían otros compañeros.
Una problemática también importante son los juicios orales. El último trimestre se
han celebrado 49 procedimientos, o se han señalado 49 procedimientos, de los
cuales, finalmente se han celebrado 27 juicios orales. Esta es una problemática
importantísima, la suspensión que supone un retraso enorme en la Administración
de Justicia. También estas diligencias de investigación se han confeccionado y
visado un total de 12 decretos informes en los cuales se ha archivado el
procedimiento por el cual se ha entendido que no había constitutivo de delito.
Y durante el último trimestre se han interpuesto 6 querellas por delitos contra la
hacienda pública y se han visado un total de 38 escritos de calificación provisional,
una problemática, también, que tenemos en estos delitos fiscales, es no sólo la
complejidad de los asuntos, sino también la asistencia de abogados cualificados,
5
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
bueno, conocedores más y que retrasan, no es que tengan la culpa los letrados ni
muchísimo menos, pero la complejidad del asunto hace que se retrase. Para citar
un ejemplo, últimamente ha habido una conformidad de un delito fiscal en el cual el
juez de instrucción había archivado dos veces el procedimiento y el fiscal había
interpuesto recurso de apelación.
Otra problemática que tenemos, también, es en el retraso en los recursos de
apelación, que tardan a veces más de lo debido y es por eso que hace esta
dilación que el Ministerio Fiscal es el primero en lamentar, eh? y bueno, yo he
hecho esta problemática general y estoy a las preguntas que me puedan hacer
todos ustedes.
El president
Moltíssimes gràcies, senyor Romero de Tejada. Començarem pel Grup
Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, per un temps de cinc minuts,
cinc minuts, sí, en veu de l’il·lustre diputat Oriol Amorós.
Oriol Amorós i March
Gràcies, president. Gràcies, senyor Romero de Tejada, per comparèixer en
aquesta comissió. No ha estat la pràctica de molts alts funcionaris de l’Estat, que
no han volgut comparèixer i em sembla que li arribarà notificació d’aquesta qüestió.
En tot cas a vostè li volem agrair molt que avui sigui aquí.
Miri, aquesta és una comissió que a més a més d’interessar-se per la lluita contra
la corrupció i contra el frau, el que ha de fer com a comissió d’investigació d’un
parlament que és, és delimitar responsabilitats polítiques. Per tant, li faré un parell
de preguntes, que són de veïnatge entre l’àmbit de la Fiscalia i la política, a les
quals vostè òbviament respondrà el que cregui oportú, però jo crec que tinc
l’obligació de fer-li aquestes preguntes, no? perquè clar, són els principis d’actuació
del Ministeri Fiscal la imparcialitat i el compliment de la llei, no? i per tant, sobre la
imparcialitat volia fer-li un parell de preguntes.
La primera és quan vostè va ser nomenat, el Fiscal General de l’Estat va dir que li
havia encarregat tenir present una idea nacional d’Espanya i també la idea de
sensibilitat cap a Catalunya. I jo em pregunto, quin paper hi té aquí la seva
ideologia en la seva feina de fiscal, si els principis del Ministeri Fiscal són la
imparcialitat i el compliment de la llei, però clar, vostè va ser nomenat just després
6
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
d’una destitució que va ser polèmica, que era la del senyor Martínez Sol, perdó
Martín Rodríguez Sol, que va dir una frase tan –des del nostre punt de vista
innocent i innòcua com que: «Al pueblo hay que darle la posibilidad de expressar lo
que quiere.» I li faig aquesta pregunta per saber quin és el veïnatge de la política
amb la seva activitat i quina és la incidència de la política en la seva activitat.
Un cas semblant va passar quan la Fiscalia General de l’Estat els va forçar, els va
obligar, sembla ser, contra un posicionament inicial contrari dels fiscals catalans, a
presentar una querella contra el president de la Generalitat i dos consellers per la
celebració de la consulta del 9 de novembre, querella que com vostè pot imaginar,
nosaltres no hi estem gens d’acord, però que aquí vam veure que se’ls forçava a
anar contra la seva voluntat. Per tant, la pregunta, també, com que aquí treballem
de la credibilitat de les institucions, és com creu que queda la credibilitat del principi
d’imparcialitat de la Fiscalia quan succeeixen dos episodis com aquests, no?, del
senyor Rodríguez Sol o el de la querella contra el president de la Generalitat.
Una altra qüestió que també té veïnatge entre la Fiscalia i la política, que li volíem
plantejar, és sobre els mitjans que s’utilitzen, la repercussió mediàtica de les
actuacions dirigides o bé per jutges instructors o bé per fiscals, operacions policials
i l’ús polític de les mateixes, no?
Què pensa, vostè, del manteniment de l’obligació del secret de sumari? Perquè en
aquesta comissió, bàsicament, la font informativa principal ha estat la ruptura del
secret de sumari, és bastant paradoxal, no?, aquesta situació? O qui avisa la
premsa quan hi ha actuacions dirigides o bé per fiscals o bé per jutges instructors,
qui avisa la premsa, no?, perquè a vegades sembla que les actuacions de Fiscalia
o de jutges instructors doncs hi hagi un ús interessat políticament, no? Per
exemple, li posaré un exemple d’un cas en el qual el nostre grup ha estat molt
exigent, en aquesta comissió i la resta de diputats en poden donar testimoni, que
és el cas de les ITV, no? on nosaltres, ja diem, avui, que exigirem responsabilitats
polítiques sobre aquest cas, clarament, eh?, però que al mateix temps, quan es
produeixen les detencions, és just després d’un congrés de Convergència i Unió en
el que Convergència i Unió es diu defensar l’estat propi, i això passa dos, tres dies
després, i una persona que després tenia tan poc risc de fuga que no es va instruir
res més, com el senyor Mesalles, va ser detingut i emmanillat a la seu de la
Direcció General d’Indústria.
7
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
O una altra pregunta, no?, com és que en actuacions contra corrupció poques
vegades la policia judicial és mossos d’esquadra? Quan té un excel·lent nivell de
col·laboració amb l’Audiència Nacional, per exemple, amb diferents membres de la
judicatura, en moltes operacions, no?, de molts tipus, no?, i en canvi en aquest
tema, sembla que no els agafen gens.
Canviant d’ordre de temes i anant més a la qüestió que vostè ha expressat, vostè
quan va prendre possessió, va dir que calia potenciar la tasca investigadora del
delicte econòmic i contra la corrupció i que si calia, calia demanar més mitjans i
personal a l’Administració. Jo rellegint la memòria darrera, que és la de 2013, de
l’activitat de 2013, he vist que Fiscalia Anticorrupció tenia una persona i una
persona de reforç, ara vostè ens ha dit tres, em sembla, per tant hem guanyat una,
eh?, no sé si vostè fa una valoració positiva, dels mitjans amb els que disposa per
lluitar contra la corrupció. Li voldríem preguntar, també, dels darrers anys, quins
casos coneix vostè i com han funcionat i quina experiència n’ha tret, en la lluita
contra la corrupció.
Una qüestió que crec que preocupa molt als ciutadans, vostè n’ha fet menció,
també, són les estratègies –i en la memòria en fa menció– són les dilacions en les
instruccions, en el període d’instrucció, l’estratègia dilatòria. I crec que aquí, en
l’àmbit de la lluita contra la corrupció s’han donat casos que han generat alarma
social, no?, el cas hisenda, vint anys, fins a tenir sentència, no? en un cas que
alarmava tant com la presumpta i després condemnada corrupció a dos inspectors
d’hisenda, no? Per tant, semblava com una cosa que..., tants anys oberta la ferida
és realment greu, no?
O, aquí li vull fer una pregunta, també, que em sembla que és d’actualitat i molt
important per la qualitat de la nostra democràcia, que és la independència de
l’estament judicial –ja sé que el Ministeri Fiscal no és el mateix, però treballen junts
tot el dia, segur que vostè tindrà una opinió al respecte–, quan treballa contra la
corrupció, no?, em semblen escandalosos o molt preocupants, no?, el cas del jutge
Ruz, que està portant casos tan importants i que la seva independència hauria de
ser tan protegida i tan mimada i en canvi, està en plaça d’interinatge esperant que
un dia, vés a saber, si és destituït de la feina que està fent, no? i em sembla que és
un jutge que l’hauríem de blindar absolutament, la seva independència, perquè
treballés amb la màxima independència possible i el poder polític a través del
8
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Consell General del Poder Judicial, en aquest cas, està posant la seva posició amb
una gran feblesa.
O el cas del jutge Castro, que demana no jubilar-se i que també porta uns temes
molt importants i se li denega aquesta petició, no? no li sembla a vostè que quan o
bé un fiscal o bé un jutge instructor estigui treballant sobre un cas de corrupció
hauria d’estar absolutament protegida, la seva continuïtat, no hi guanyaríem en
evitar dilacions en els processos d’instrucció? No hi guanyaríem en independència
i credibilitat de l’activitat de la justícia?
I una darrera pregunta, si em permet, president. Hem rellegit una mica els casos
que porta la Fiscalia, que porta, perdó, que expressa en la memòria fiscal, l’activitat
principal ha estat a la Unitat de Delictes Econòmics, hem vist que molts d’aquests
casos corresponen a frau sobre l’impost del valor afegit, sobre l’IVA, no? ocupa
una part molt important, no? clar, vostè sap que en aquesta comissió, un dels
elements que va fer que sorgís va ser un frau sobre l’impost de patrimoni, sobre
l’evasió de capitals i en la memòria no hem trobat feina sobre la persecució de
l’evasió de capitals.
Vostè sap que en els treballs d’aquesta comissió doncs ens ha tocat investigar, en
la mesura que podem, conèixer casos d’evasió fiscal. Tenen eines per lluitar contra
l’evasió fiscal? Poden realment fer-ho? I només un aclariment del que vostè ha
explicat, ha dit «Hem obert quaranta-nou procediments de judici oral» perdó
«quaranta-nou procediments de judicis orals» sí? dels quals només s’han fet vint-iset, vint-i-set judicis. Aleshores, què ha passat? Ha dit també que era un
endarreriment enorme i una situació preocupant, com que no sóc expert del seu
àmbit m’agradaria que ampliés aquesta afirmació.
Moltes gràcies senyor fiscal.
El president
Gràcies, senyor Amorós. Senyor...
El fiscal superior de Catalunya
Muchísimas gracias y le voy a contestar a las preguntas, empezando puede ser
por detrás, que es la última que tengo: cuarenta y siete juicios…
9
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Fitxer 2
...señalados, y veintisiete celebrados, o cuarentainueve-veintisiete, lo mismo da.
Los demás, se suspende, y se señalan otros señalamientos. Pero claro, esto
implica retraso, porque los juzgados ya tienen agenda de los señalamientos de
juicio.
Pero se celebrarán, ¿eh? O sea, que esto no quiere decir que no se vayan a
celebrar. Lo único, que quedan suspendidos, pero no se pueden señalar al día
siguiente, ni al cabo, a lo mejor, de una semana, porque los juzgados ya mueven,
al menos, un trimestre entero tiene señalamientos de juicios; pero se celebrará.
La penúltima, con relación al IVA, a la evasión fiscal, el ministerio fiscal lucha igual
contra el IVA, contra el IRPF, contra todo tipo de corrupción y contra la evasión
fiscal, con los medios, evidentemente, que tenemos. Pero la lucha es hasta el final,
¿eh? Hasta el final, y con lo que podemos.
La antepenúltima pregunta que usted me ha hecho sobre el juez Ruz y el juez
Castro, que se le habían de blindar, tiene usted toda la razón. Pero estamos en un
principio de legalidad, en la legalidad absoluta, que también afecta a ellos. Si el
principio de legalidad dice que a los setenta años, el estatuto del poder judicial nos
dice que se ha de jubilar una persona, puede quedar luego emérito, como pasa
normalmente en el Supremo; pero no puede quedar emérito diciendo: «Y yo me
sigo llevando este caso a mi casa», como si fuera el juguete de un niño. No, oiga,
mire, esto no se puede hacer, estamos en un principio de legalidad.
Y al juez Ruz le pasa lo mismo. Le nombraron, y, cuando se ha cubierto la plaza,
pues, se ha tenido que ir. Pero que hasta este momento, hasta que el día que el
juez Castro se jubile, o el juez..., bueno, el juez Ruz ya se ha ido, ha tenido todo el
amparo del ministerio fiscal, todo el amparo para su independencia.
Poca colaboración con los Mossos d’Esquadra. Mire, yo en esto no estoy de
acuerdo. Los Mossos d’Esquadra tienen todo..., al menos, por lo que se refiere a la
fiscalía, todo el beneplácito, y nos llevamos estupendamente bien con el conseller
de Interior, con el director general de la Policía, y con el jefe de los Mossos
d’Esquadra. Es la situación. El fiscal, desde luego, en algunos asuntos nombra a
quien quiere, vaya. Y en los juzgados, muchas veces, estos delitos de
10
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
anticorrupción no se ciñen únicamente a la comunidad de Cataluña, sino que
exceden del resto de Cataluña, y, a lo mejor, la..., bueno, tendrán más facilidad
para obtener datos, a lo mejor, la Policía Nacional o la Guardia Civil, o los de
vigilancia de donde haya.
El secreto del sumario. El secreto del sumario sería ideal que todos los que
estuviéramos allí mantuviéramos el secreto del sumario, en primer lugar, para el
propio perjudicado, también, y para la sociedad entera, ¿eh?
El ministerio fiscal, –yo hablo por la fiscalía, de los demás ya no me meto, no
puedo hablar– sí que mantiene auténticamente el secreto del sumario. Pero
tenemos que pensar que en muchas partes hay muchos intereses contrapuestos, y
hay muchos acusados; y, a lo mejor, alguno, pues, echa la culpa a otro, o filtra
unos datos que, a lo mejor, el ministerio fiscal..., que luego se puede acusar al
ministerio fiscal, o a la judicatura, y yo creo que, la verdad, no se tiene razón.
Y, por la primera pregunta que me decía usted, eso de mi nombramiento y todo
esto, lo que le puedo asegurar es que el ministerio fiscal actúa por los principios de
legalidad e imparcialidad, ¿eh? Y está sometido, eso sí, a la jerarquía. La
imparcialidad de la legalidad en el ministerio fiscal en lo que se refiere a la fiscalía
actualmente de Cataluña, le puedo decir que es plena. Ahora, dentro de esta
plena, puede haber discrepancias entre propios compañeros. Hay algunos que
pensamos una cosa, y otros que piensan otra. Y, en definitiva, decide el superior;
eso no afecta en modo alguno al principio de legalidad e imparcialidad, porque
puede ser tan imparcial uno que esté pensando que esto a lo mejor no es delito, o
esto, que esté pensando que sí que es delito.
Igual pasa en los jueces. En los jueces hay muchas veces, y usted lo verá, en las
sentencias, que a lo mejor hay un voto discordante, que ha entendido que no
constituye..., que los hechos no son constituyentes de delito, y pedía a lo mejor la
absolución o la condena, y efectúa un voto particular, un voto de reserva. ¿Qué
quiere decir esto? Que los demás jueces que votan que piensan distinto están
atentando al principio de legalidad? Yo le digo que no.
Yo no sé si he contestado a las preguntas que usted me ha dicho, pero..., aquí me
ha parecido apuntarlas, y esto es lo que le puedo decir, ¿eh?
El president
11
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Gràcies, senyor Romero de Tejada.
Passarem al torn del Grup Parlamentari del Partit Socialista de Catalunya. I, si de
cas, com saben, en qualitat d’expert que compareix, si cal un obrir un segon torn,
posteriorment el podem obrir.
És el torn de l’il·lustre diputat Jordi Terrades.
Jordi Terrades i Santacreu
Gràcies, president. Bona tarda, senyor Romero. Jo, per economia processal,
algunes de les preguntes que li volia formular les han formulat; per tant, no les
formularé, eh?
Sí que estic interessat en un tema que vostè també hi ha incidit, quan ens feia el
relat de quina és la situació de cada una de les províncies, i ens explicava algun
dels problemes que la fiscalia té en alguna d’aquestes demarcacions territorials.
Tots sabem que, en els darrers anys, l’economia s’ha globalitzat, els mercats estan
absolutament oberts, tenim unes regles, o uns comportaments, que ja no estan
dintre del que seria l’estricte marc territorial del propi país, és aquesta complexitat
que vostè també afirmava en la seva intervenció inicial. Per tant, les regles de joc,
també, dels delictes econòmics i de la corrupció política, doncs, també han canviat,
també han mutat. La fiscalia s’ha adaptat, en aquest nou marc econòmic en què
ens estem movent? Aquesta és una pregunta important, per la fase de conclusions
que després haurem d’arribar-hi, perquè, per perseguir delictes, probablement, o
aquest tipus de delictes, ja no és només exclusiu de les lleis nacionals, sinó que
probablement haurem d’anar a un marc una mica més ampli, no? Per tant, el que
voldríem saber és com s’ha adaptat la fiscalia en aquest fenomen de més
complexitat respecte a quinze anys enrere, eh? I, per tant, m’agradaria conèixer la
seva opinió.
L’organització no governamental de Transparència Internacional, en el seu informe
de 2014, destacava que a Espanya no hi ha una corrupció sistèmica, però és cert
que els darrers anys han aparegut alguns casos de corrupció, o de presumpta
corrupció, perquè alguns d’ells encara no estan jutjats, i que han impactat d’una
manera molt important en l’opinió pública, han creat alarma social evident, no? Hi
ha un increment d’exigència social. I, malgrat la seva lentitud, que vostè també
12
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
explicava en la seva intervenció, jo crec que la..., la meva opinió, que la justícia i
els seus mecanismes, també les lleis, estan complint la seva funció.
Ara bé, un cop feta aquesta afirmació genèrica, és cert que tenim un problema al
damunt de la taula. Què creu vostè que hauríem de modificar, de l’actual sistema
de lleis, del sistema legislatiu, per ser encara molt més eficaços? Perquè aquells
que tenen la responsabilitat, no d’arribar a conclusions polítiques, sinó d’arribar a la
veritat judicial, doncs, tinguin més instruments per perseguir aquest tipus de
delictes.
Jo també li voldria preguntar, perquè, home, d’haver-hi, n’hi han, eh? Hi han jutges
estrella, allò que hem anat..., hem anomenat jutges estrella; probablement, també
fiscals, potser menys, eh? Estant al focus, pot fer cometre errors en la instrucció?
Quina és la seva opinió?
També ens agradaria conèixer, si és que les pot manifestar, aquestes
modificacions anunciades pel ministre de Justícia, per aconseguir no dilatar tant els
processos, si van en la bona direcció, o, justament, van en la direcció contrària del
que es persegueix, no?
La figura de l’imputat, que, en principi és una –en tot cas, corregeixi’m– figura que,
en el seu moment, es va fixar per salvaguardar els drets i els interessos d’aquella
persona investigada, vostè creu que, amb aquesta filtració, també, sistemàtica, a
vegades, de reality show, que estem veient, ajuda, justament, a garantir aquests
drets que un imputat té, o no? Quines modificacions s’haurien de fer? Com es
podria perseguir la filtració d’aquests sumaris? Tot i que ja alguna pista ens ha
donat, no?
Ara, sí que és cert que, a vegades, hi han molts advocats, moltes parts, interessos
contraposats. Ara, a la fase inicial, generalment, diguem, està en el secret de les
coses que passaran la fiscalia, el jutge instructor, i, probablement, algun servei que
fa de policia judicial, eh? Ens podria explicar –per entendre-ho, eh– com és que a
vegades arriben abans als mitjans de comunicació..., algun registre, abans que el
propi interessat ho sàpiga? No estem, tots plegats, ajudant a denunciar això que a
vegades critiquem del reality show? No ho convertim, o no ho podem ajudar a
convertir, una mica, aquest tema?
13
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
I, finalment, dues preguntes, president, i acabo. Algun dirigent polític s’ha vantat de
tenir fiscals amics. Vostè ens pot certificar la imparcialitat de la fiscalia? O els
fiscals... La fiscalia és una cosa majestàtica, no? Els fiscals, es deixen portar,
també, pels seus criteris ideològics, o no?
I si vostès, a la fiscalia de Catalunya, han fet alguna investigació interna per saber
si les manifestacions que s’han fet, que «jo tinc amics a la fiscalia» –no jo, eh? Que
algú ha dit que tenia amics a la fiscalia–, eren certes o no.
Gràcies, president.
El fiscal superior de Catalunya
Bueno, las preguntas son muy largas. Si se las hiciera yo a un acusado en el juicio
oral, tardaría en responder, ¿eh? (Veus de fons.)
Esto... Si se ha adaptado la fiscalía a la situación actual, la primera pregunta que
yo tengo recogida: Sí. Prueba de ello es que se ha creado la fiscalía
anticorrupción, la fiscalía de la sección de delitos económicos en Barcelona, que se
lleva, como ya he dicho, más de seis..., casi setecientos juicios, hay asuntos, que
lo lleva pendiente. Se ha especializado. Hay una sección especializada, con sus
funcionarios especializados, y, con lo cual, vigilando los plazos. O sea, que la
contestación es sí, ¿eh? O sea...
Luego, qué se debe modificar, me ha pedido, para ser más eficaces. Yo, en esto,
diría que tendrían que ser ustedes, los legisladores, los que tendrían que modifica.
En este caso, el fiscal, como el juez, bueno, en el caso del fiscal, es legalidad e
imparcialidad. Lo que al fiscal no le corresponde ser legislador, sino lo que ustedes
digan.
La Administración de justicia, como hay unas tardanzas extraordinarias, un retraso
extraordinario, me dicen ustedes: «Bueno, ¿cuál seria a lo mejor su criterio?» Mi
criterio, sería difícil. No soy legislador, evidentemente, y no estaríamos de acuerdo,
porque, a lo mejor, esto lo avalamos, muchas veces, entre compañeros, y cada
uno dice una posición distinta. Lo cierto es que llama la atención el retraso de
algunos procedimientos, que no puede ser.
Otra tercera pregunta que usted me ha dicho, si cometen fallos los jueces estrella
por estar bajo los focos de la presión mediática. Yo le digo, como cualquier mortal,
14
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
puede cometer un fallo, en un momento determinado, como ustedes aquí, a lo
mejor, efectuando su tarea, pues, a lo mejor, se equivocan, como... Ni más ni
menos; ni más ni menos.
Si los plazos que pueden ser eficaces, los que va a imponer, o que están en
trámite legislativo, ahora, el plazo este famoso de seis meses o dieciocho meses.
Yo no sé si será eficaz o no, y a mí no me corresponde. Yo, cuando tenga la ley en
la mano, cumpliré la ley, y seré imparcial, con arreglo a la ley. O sea, no voy a
decir «sí» para favorecer, a lo mejor, al grupo parlamentario que lo presenta, o
«no» por decir que el..., por oponerme al grupo parlamentario que lo presente. Yo,
únicamente, ya le sigo diciendo, en la legalidad y la imparcialidad del ministerio
fiscal. Lo único que sí veo, como yo creo que lo verán todos ustedes, es que hay
que poner un tiempo razonable. Que ya se puso en el estatuto del ministerio fiscal.
Nosotros teníamos unas diligencias de investigación que no teníamos plazo. La
modificación del estatuto, se puso un plazo de seis meses, prorrogable pidiendo
autorización al fiscal general del Estado. Lo cierto es que hay algunos delitos,
pensemos una alcoholemia, para poner un ejemplo: es ilógico que dure más de
seis meses, porque está el delito o no está el delito, vamos a celebrarlo ya.
Fitxer 22CIFEF3
...luego si las filtraciones pueden atentar a los derechos del imputado;
evidentemente, esto ya lo he dicho anteriormente, evidentemente que sí, las
filtraciones nos afectan a todos, ¿eh?, a todos lo que están: al fiscal le molestan, al
juez le molestan, a la sociedad también, porque a lo mejor vaya usted a saber
cómo ha acabado el procedimiento, y al propio imputado desde luego.
¿Cómo antes llega a los medios de comunicación, a las noticias, a los medios de
comunicación? Mire, antes de venir aquí, he salido de fiscalía a las dos y media,
estamos muy cerca, a los dos y veinte me he metido en un periódico digital y veía
la señora Esperanza Aguirre que iba a ser juzgada por un delito de faltas, la
audiencia había... Bueno, estoy convencido que lo sabe antes que lo sabe ella
misma y ya salía en la prensa, porque supongo que esta noticia va a salir hoy.
15
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Pues, evidentemente, la prensa llega antes –llega antes–, está ahí todo el día y se
entera.
¿Cómo llegan antes los medios de comunicación? Pues, no sé qué decirle, ¿eh?,
pero a veces sí que también puede afectar que, oiga, mire, antes de saberlo yo,
antes de saber que estoy imputado, pues, la prensa ya lo airea el día anterior en el
periódico. No lo sé, la verdad.
Y luego, fiscales, hay alguien que dice fiscales amigos, bueno, por lo que diga la
gente no podemos estar todo el rato pensando en algo. Claro que hay gente que
tiene fiscales amigos, yo soy amigo de muchos abogados, de muchos abogados y
no abogados, de ingenieros, de arquitectos... Evidentemente, que alguien por ahí
pueda decir: «Oiga, es amigo del fiscal superior de justicia.», pues, bueno, que lo
diga, está en su derecho, pero el fiscal se sigue sometiendo al principio de
legalidad e imparcialidad, ¿eh? Y no podemos estar al albur de lo que digan,
porque
estaríamos
todo
el
rato
iniciando
diligencias
de
investigación,
continuamente.
He contestado..., bueno, yo creo que a todas las preguntas que he anotado, con
mayor o menor acierto, ¿eh?
El president
Gràcies, senyor Romero Tejada. És el torn ara del Grup Parlamentari del Partit
Popular, en veu de l’il·lustre diputat Sergio Santamaría.
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, en primer lugar, agradecerle al fiscal superior de Cataluña su comparecencia en
esta comisión, fundamentalmente, para sentar las bases de lo que debe ser la
actuación que, como usted bien ha expuesto, debe guiar al ministerio fiscal, que
son los principios de legalidad y de imparcialidad.
Pero con carácter previo a hacerle algunas preguntas en relación con la cuestión
que nos ocupa, yo quiero dejarle claramente establecido que este portavoz sí que
será prudente en su intervención y, por tanto, no le hará preguntas que exijan
respuestas de contenido político, porque, evidentemente, a usted le comprometen
y usted, con buen criterio, está en su derecho de no tener por qué pronunciarse
sobre cuestiones que, como digo, no deberían ni siquiera formulárseles.
16
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Lo mismo que tampoco este portavoz parlamentario entrará en el chismorreo,
porque el chismorreo está bien para una tertulia, está bien para el amarillismo,
pero no, desde luego, para la seriedad y el respeto que el trabajo de esta cámara a
este que les habla por lo menos le impone.
Por tanto, entrando en la cuestión, también me parece que es importante dejar
claramente establecido que esta cámara y esta comisión ejerce un control
estrictamente
político,
por
encima
incluso
del
principio
de
cooperación
interadministrativa. Por tanto, hay que dejar claramente establecido que nosotros ni
somos fiscales ni somos jueces, sino que, en definitiva, estamos expuestos, en
este caso, a la necesaria actuación política para depurar, en la medida de lo
posible, la actuación que en este caso le incumbe a esta cámara, cuando tiene
además un cometido tan importante como el que nos ocupa. Y también, ligado con
esta cuestión, usted comparece precisamente en esta cámara porque usted es
fiscal superior de Cataluña, efectivamente, de la comunidad autónoma de
Cataluña.
Y eso es bueno que otros portavoces parlamentarios lo tengan bien presente,
porque, efectivamente, la presencia de las autoridades y funcionarios que esta
comisión puede exigir debe únicamente y exclusivamente limitarse al ámbito de la
comunidad autónoma de Cataluña; no es –no es–, en contra de otras opiniones,
una posibilidad limitada de reclamar comparecencias de toda aquella persona que
esta comisión tenga a bien citar.
Lo digo porque tengo la sensación de que a veces el soberanismo nubla la mente y
hay quien confunde soberanía con autonomía. Esta es una cámara autonómica y
mientras la Constitución diga lo que diga, a eso habrá que estar. Lo digo porque
estoy convencido de que usted esto lo tiene meridianamente claro.
Por tanto, me parece que, en primer lugar, es fundamental que dado que usted
aporta datos significativos que de alguna forma interfieren en el correcto
funcionamiento de la Administración de Justicia, yo querría, en primer lugar,
preguntarle qué soluciones podemos encontrar para evitar que la suspensión de
los juicios orales, como usted ha establecido, lastre la ágil respuesta judicial que,
además, procedimientos complejos de esta naturaleza imponen.
17
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Entiendo que es difícil, entiendo que, evidentemente, el legislador tiene mucho que
decir al respecto, pero, en cualquier caso, es importante que si existen esas
dificultades operativas, usted, por su experiencia, pueda arrojar datos que faciliten,
precisamente, la gestión de estas disfunciones.
Al mismo tiempo, y en relación con los delitos relacionados con la corrupción, me
gustaría saber qué opinión puede dar usted en relación con los recursos humanos
y materiales con que cuenta en este caso la fiscalía superior de Cataluña, sobre
todo además en aquello que depende del Departamento de Justicia de la
Generalitat de Cataluña. Hasta qué punto esa colaboración, esa dotación de
recursos, como digo, humanos y materiales es suficiente, es manifiestamente
mejorable o, en definitiva, si, como vengo diciendo, exige un mayor grado de
implicación, precisamente, para agilizar la respuesta judicial que toda la ciudadanía
reclama en este tipo de casos.
También me parece que es importante, y teniendo en cuenta que es una cuestión
fundamental que está ocupando el objeto de esta comisión, me gustaría conocer el
estado de los procedimientos que afectan a la familia Pujol, desde el punto de vista
de la actuación que la fiscalía lleva a cabo en los juzgados de instrucción de
Barcelona, saber, como digo, cuál es el estado del procedimiento, si usted tiene
una información de primera mano sobre cuáles son aquellas diligencias de
investigación que están pendientes de llevarse a cabo. En definitiva, saber hasta
qué punto estos procedimientos no se van a eternizar, porque muchas veces
sucede que la actualidad política..., que la actualidad periodística nos pone sobre
la mesa las noticias y cuando no interesa desaparecen y nunca más se supo. Y es
una cuestión que yo creo que interesa, y de qué manera, a la ciudadanía, saber
exactamente cuál es el estado del procedimiento, porque lo que pide la ciudadanía
fundamentalmente es una respuesta, como digo, ágil, eficaz y pronta.
Por tanto, esas son las cuestiones que yo quería plantearle. Y, en cualquier caso,
agradecerle, como decía al inicio de mi intervención, su comparecencia para rendir
cuentas ante esta comisión de investigación.
Nada más muchísimas gracias.
El president
Gràcies, senyor Santamaría. És el seu torn.
18
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
José M. Romero de Tejada
Buenos días, y reiterarlo, ya lo he dicho al principio, estoy encantado de
comparecer aquí y vendré todas la veces que ustedes lo pidan, ¿eh?
Yo le he anotado tres preguntas, en definitiva, que ha dicho: soluciones a los
juicios orales. Le digo esto excede también de la posición del fiscal, del fiscal jefe
de Cataluña, vaya; soluciones, pues, lo ideal sería que se celebraran todos los
juicios en los días que están señalados. Soluciones, pues, también le digo lo que
he dicho anteriormente: el legislador..., no sé, que adopte medidas para evitar que
haya estas suspensiones.
En segundo lugar, la pregunta que me ha hecho, los recursos, que si tenemos
medios y si nos proporciona la conselleria de Justicia medios. El fiscal también nos
proporciona los medios dentro de lo que tiene en la escasez que hoy en día hay
también; nos proporciona todos los medios que puede. La Fiscalía Superior de
Cataluña también se lleva una relación muy buena con el conseller Gordó y con
toda la conselleria. Y nos tratan, la verdad, muy bien, o sea, que tenemos los
medios que hoy en día puede tener la sociedad española para combatir los delitos.
Y la tercera y última pregunta que le visto sobre cómo está el asunto de la familia
Pujol, eso sí que ni voy a entrar a contestar: esto es una cosa que está en los
juzgados, excede de lo que usted ha dicho aquí, que esto es una comisión
parlamentaria, que no tiene nada que ver ahora estando pendiente un juicio, ¿eh?
O sea, que eso ya me abstengo de decir nada.
El president
Gràcies, senyor Romero Tejada. És el torn ara del Grup Parlamentari d’iniciativa
per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat
Joan Mena.
Joan Mena Arca
Gràcies, president. I, primer de tot, bona tarda, senyor Romero de Tejada. Agrair-li
la seva compareixença, com han fet alguns diputats que m’han precedit en l’ús de
la paraula, senzillament, perquè hi ha molta gent que entenc que amb una mostra
clara de falta de respecte cap a aquest Parlament no participen en aquesta
comissió parlamentària i vostè, doncs, no només ha vingut avui, sinó que s’ha ofert
19
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
que si en altres ocasions necessitem la seva expertesa en aquest àmbit, doncs,
vostè estarà predisposat a participar. Per tant, agrair-li aquesta compareixença
com a alt funcionari de l’Estat, i esperem que d’altres també puguin tenir la mateixa
actitud que té vostè.
Jo volia començar situant una mica per què tenim aquesta comissió parlamentària
en el Parlament de Catalunya, i és que el 25 de juliol no una persona qualsevol,
sinó l’expresident durant molts anys del Govern de la Generalitat de Catalunya va
reconèixer que era un defraudador, que havia fet frau fiscal en el seu moment, i
arran d’aquí, doncs, van saltar totes les alarmes del que havia passat en un país
que no pot detectar que, primer de tot, el president, qui segurament hauria de
donar primer exemple fiscal a tota la resta de la ciutadania, doncs, s’ha convertit en
un defraudador.
Dit això, hi ha dos elements que a mi em sembla que són fonamentals, i que també
ens agradaria, doncs, comptar amb la seva experiència, que estan instal·lats en la
percepció de la ciutadania: un és el tema de la impunitat. No només ens preocupa
el frau o la corrupció que, malauradament, existeix, sinó la sensació d’impunitat
que hi ha al costat de la corrupció. No sé si vostè pensa que té a veure amb la
tardança d’algunes resolucions judicials i amb la tardança del com s’acaben
solucionant alguns d’aquests casos, és a dir, de quina manera podríem evitar..., ja
mirarem com i segurament toca al legislador intentar evitar la corrupció i el frau
fiscal, però també ens interessa quin tipus de mesures es poden implementar per
intentar evitar aquesta sensació d’impunitat que té una part important de la
ciutadania.
I el segon, un element per nosaltres també fonamental, que és la percepció que
tenen molts ciutadans que avui la justícia és desigual: que segons si tens les
esquenes políticament ben cobertes, et tractarà d’una manera o et tractarà d’una
altra. Per tant, volia saber, senyor Romero de Tejada, quines són les seves
reflexions respecte a això que jo li dic.
I, després, voldria situar-li també tres blocs de preguntes, algunes bastant més
concretes. El primer, sobre el tema Pujol: vostè ens ha dit que no contestarà; jo no
li demanaré en quina situació es troba el cas Pujol, perquè això no és competència
d’aquests diputats, però sí que m’agradaria que vostè valorés l’actitud de la família
Pujol: si entén que ha sigut una actitud obstruccionista, si això impossibilita la bona
20
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
evolució del cas, si això impossibilitat i, per tant, dóna mala sensació i dóna una
mala imatge al conjunt de la ciutadania, si vostè creu que es podria haver
solucionat molt, i aquesta comissió s’hagués estalviat segurament moltes hores de
compareixents, si el mateix president Pujol o alguna altra persona de la seva
família hagués demanat l’aixecament del secret bancari de la família en
determinats països que són paradisos fiscals. Si vostè creu que això, d’alguna
manera, es podia promoure i, per tant, intentar solucionar aquest conflicte.
Aquest seria un primer bloc de preguntes, sobre el cas Pujol.
El segon, sobre l’actitud de l’Estat. També m’agradaria si és possible que vostè la
valori. En quin sentit? Doncs, hem escoltat tant d’una banda com de l’altra en
aquestes compareixences –i jo, sincerament, també tinc la meva opinió–, i és si
l’Estat podria haver estat coneixedor del frau comès per l’expresident Pujol, però
no el va voler fer públic, no es va denunciar, no es va perseguir fins que
políticament no va interessar. Jo voldria saber en paraules del fiscal superior de
Catalunya si això pot passar, és a dir, si amb els instruments que té l’Estat al seu
abast pot tenir informació no només de l’expresident, sinó de qualsevol altra
persona i no perseguir-la, no fer-la pública fins que políticament interessa. Perquè,
si no, vostè, suposo, senyor Romero de Tejada, comparteix amb mi que ens
trobem en una desprotecció del conjunt de la ciutadania, dels ciutadans i les
ciutadanes, que majoritàriament som honestos.
I el tercer bloc de preguntes, que són les que més m’interessen, perquè a partir
d’aquí aquesta comissió d’investigació tindrà un procés de conclusions i amb
aquestes conclusions podrem aprovar determinades mesures, algunes fins i tot de
caràcter urgent, que es poden aplicar, i les que més interessen al Grup d’Iniciativa i
Esquerra Unida, precisament, són les que tenen a veure amb el frau fiscal. (Sona
el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) I vaig
acabant. Segons el sindicat Gestha, a l’Estat espanyol hi han 90.000 milions
d’euros de frau fiscal
Fitxer 4
21
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
…d’aquests 90.000 milions, el 72 per cent els cometen les grans fortunes i les
grans empreses. Per tant, qui defrauda l’Estat espanyol no és el manyà que ens ve
a casa i ens ha una recepta, una factura sense IVA, sinó que són les grans
empreses i les grans fortunes d’aquest país, amb l’agreujant que hi ha una
prescripció del delicte de quatre anys, per tant, fa fàcil que determinades famílies
d’aquest país, que determinades fortunes, facin del frau el seu modus operandi.
És cert, i té vostè tota la raó, que hi ha determinades mesures que s’hauran
d’aplicar des de l’àmbit legislatiu, haurà de ser a través de lleis. Ja veurem si pesen
més els interessos dels més poderosos, que poden despenjar un telèfon i fer
capgirar la voluntat d’una llei, com està passant en el Congrés dels Diputats, però
jo voldria saber de quina manera creu vostè que podríem millorar aquesta
persecució del frau fiscal, si necessitem més inspectors d’Hisenda, o si és que per
desgràcia el que no hi ha és voluntat política de perseguir el frau fiscal.
El fiscal superior de Catalunya
Bueno, muchas gracias. En primer lugar, he cogido sobre la impunidad. No existe
impunidad en estos delitos –no existe impunidad. La gente puede tener el
convencimiento de que no hay impunidad en estos tipos delictivos, sino que falta
muchas veces que se descubra un hecho delictivo. O sea que el fraude, el delito
fiscal, se persigue cuando se tiene conocimiento de un hecho delictivo, sea quien
sea. El fiscal está sometido al principio, lo sigo diciendo, de la legalidad e
imparcialidad. O sea que no existe este sentimiento de impunidad. Por poner un
ejemplo, y un ejemplo fácil, por ejemplo a lo mejor hoy se han robado muchas
carteras en Barcelona, o ha habido muchos hurtos, y a lo mejor los han cogido a
todos, evidentemente. Pues, ¿qué quiere decir, que son impunes algunos hechos
delictivos? Pues no, solo aquel del cual se tiene conocimiento, y que se coge.
En segundo lugar, que la justicia es desigual. Yo le digo que no. Le digo que se
trata igual a todo el mundo –igual a todo el mundo. La justicia, o al menos por parte
de la fiscalía, no es desigual, eh?, no es desigual sino que es igual, todo el mundo
está sometido al criterio de la fiscalía, igual que cualquier otra persona, sea rico,
pobre, alto, bajo, gordo o flaco. O sea que lo mismo da.
22
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Sobre el asunto Pujol, o valorar su familia, en modo alguno, como usted
comprenderá, excede lo que pueda decir este fiscal suprior aquí. Por tanto, ahora
me abstengo también de decir cualquier cosa.
Sobre el Estado, si era conocedor también de estos hechos, también me abstengo.
En primer lugar, no puedo saber lo que puede hacer otra persona, me abstengo
totalmente de valorar esta situación.
Y con relación al fraude fiscal, evidentemente, los inspectores de Hacienda son los
que tienen más conocimientos del medio o modos con los cuales combatir la
corrupción y el fraude fiscal. A nosotros nos llegan, la inmensa mayoría de los
delitos fiscales –la inmensa mayoría– nos llega a través de la Agencia Tributaria, y
son ellos los que tienen que poner el conocimiento, los medios y saber, y los que
deben gestionar este fraude fiscal. Ahora, yo también les digo que todo el mundo
es igual ante la ley, o sea que no existen favoritismos de ningún tipo.
Y con esto… No sé si he respondido a sus preguntas, vaya.
El president
Gràcies, senyor Romero de Tejada. Hi haurà segon torn, si s’escau. És el torn ara
del Grup Parlamentari de Ciutadans, en veu de l’il·lustre diputat Carlos Carrizosa.
Carlos Carrizosa Torres
Gracias, señor presidente. Gracias por estar aquí, señor Romero de Tejada. Yo le
voy a hacer…, me he preparado nueve preguntas, a ver si conseguimos que de las
nueve podamos tener alguna respuesta, porque está usted siendo muy parco, yo
creo, en sus explicaciones. Yo a ver si estoy claro y le facilito la contestación.
Acaba de decir usted ahora mismo que todo el mundo es igual ante la ley. Dice
usted: «Al menos en la fiscalía.» Bueno, pues yo, a cuenta de eso, le quisiera
preguntar por su opinión respecto a los aforamientos ante los tribunales superiores
de Justicia. Como usted sabe, el artículo 334 de la Ley orgánica del Poder Judicial
establece que los magistrados del Tribunal Superior de Justicia se nombrarán por
el Consejo General del Poder Judicial a propuesta de una terna que eleva el
parlamento de cada una de las comunidades autónomas. Y esto ha motivado, por
ejemplo, que gracias… Bueno, esto pudo haber motivado, no sabemos si lo ha
motivado o no, pero el presidente del Tribunal Superior de Justicia de Valencia fue
23
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
clave para el archivo de la causa contra Camps en el caso Gürtel. En Andalucía,
unos consejeros imputados por el asunto de los ERE votaron a favor del
nombramiento en el Parlamento andaluz de algunos de los magistrados del
Tribunal Superior de Justicia que han de decidir sobre su asunto. Y aquí, en
Cataluña, tenemos querellados al señor Artur Mas, la señora Irene Rigau y la
vicepresidenta Ortega, y yo tengo aquí una noticia: «Artur Mas comparte mesa con
el fiscal jefe que firmó la querella contra él, y también contra el presidente de
Tribunal Superior de Justicia, Miguel Ángel Gimeno Cubero.» Yo le quería
preguntar, lo primero, si esta cercanía en los nombramientos, tanto desde el
Consejo General del Poder Judicial y las cuotas políticas, como la directamente
designación por parte de los parlamentos, si usted cree que en determinados
casos, en los de los aforados, hacen igual la justicia igual para todos, y si cualquier
imputado de estos hurtos de las carteras a los que usted se refería hace un
momento, cenan con el presidente del Tribunal Superior de Justicia y altos
miembros de la fiscalía.
En segundo lugar, le quería preguntar si además de estas influencias que son
directamente los nombramientos políticos, si usted ha detectado aquí, en Cataluña,
que por parte de la consejería del Interior se haga algún tipo de uso de la policía
para recabar datos contra personas significadas, tanto en judicatura, fiscalías, solo
para tenerlos, digamos, como un arma, una posible arma contra ellos. Si usted
sabe o le consta que haya habido algún tipo de actuación de esta forma, al
margen, por parte de la conselleria de Interior.
En tercer lugar, los casos de corrupción en Cataluña y en el resto de España. En
los ERE, el caso de los ERE, hay gente en prisión; en el caso Gürtel, hay gente en
prisión; en los casos de corrupción política de Cataluña, a mí no me consta que
haya gente en prisión. Yo le pregunto si la fiscalía del Tribunal Superior de Justicia
en la petición de adopción de medidas cautelares, tiene los mismos criterios que
en el resto del Estado, y cómo explica usted, si es que hay menor entidad en los
casos de corrupción detectados en Cataluña, o son de menor entidad y por tanto
no hay prisiones, o cuál es la razón a su juicio de que esto aquí, en Cataluña, no
ocurra.
Muy breve. La oficina antifraude. Juzgue usted, por favor, o denos una opinión,
acerca de su utilidad. Aquí compareció una señora que dijo que había llevado
24
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
abundante documentación a la Oficina Antifraude, una señora relacionada con
todos estos trasiegos de dinero de la familia Pujol. Ella dijo que había ido a
Antifraude, que la trataron muy bien, pero que no se hacía nada, y verdaderamente
los resultados de la Oficina Antifraude, al menos a este grupo parlamentario, nos
parecen muy, muy poco satisfactorios. Quería saber la opinión del fiscal jefe de
Cataluña.
Tema malversación de caudales públicos. ¿Considera usted que la malversación
de caudales públicos está incluida en el apartado de corrupción política, cuando las
efectúan miembros…, cargos políticos y funcionarios de…, cargos políticos? Lo
digo por si considera usted que la querella del 9N, que incluye el tema de
malversación de caudales públicos, si usted considera que estaría encuadrado en
el ámbito de la corrupción política para ustedes, los fiscales del Tribunal Superior
de Justicia de Cataluña.
Sexta: caso Banca Catalana. Usted, en los años ochenta, según tengo entendido,
se pronunció a favor de que la querella prosperase, por tanto, al lado del señor
Villarejo. El señor Villarejo ha comparecido en esta misma comisión, y nos ha
explicado que recibieron órdenes del fiscal general del Estado de aquella época,
de no perseguir, de no continuar persiguiendo al señor Jordi Pujol. ¿Le consta a
usted este aspecto?
Séptimo. ¿Usted considera que en Cataluña vivimos, o hemos vivido, en un oasis,
que ha habido una corrupción más o menos generalizada que no ha llegado a
trascender? ¿O su opinión sobre este caso se la reserva como fiscal? ¿O
considera que puede decirnos algo sobre ello?
Octava, penúltima pregunta. La legalidad. Usted dice: «La fiscalía se rige por
criterios de legalidad e imparcialidad.» Y yo le pregunto: ¿Eso cómo se conjuga
con el tema de que se decida por consenso entre los fiscales de Cataluña, según
han dicho en los medios, la admisión de la querella del 9 de noviembre, la
interposición de la querella por los hechos del 9 de noviembre contra el presidente
Artur Mas y otras dos personas? Según trascendió a los medios, hubo una especie
de consenso en principio entre los fiscales del Tribunal Superior, en que no
existían méritos para realizar tal querella, cosa que luego fue rebatida por parte de
su superior, el fiscal general del Estado, y entonces ustedes interpusieron la
querella. Yo le digo, ¿cómo se concilian los intereses de legalidad e imparcialidad,
25
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
con el debate de que en el Tribunal Superior de Justicia se considere que no hay
delito? Yo le pregunto también: ¿La cercanía con los hechos, la cercanía con el
poder en un sitio pequeño, influye en las personas? ¿Usted cree que puede influir?
(Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.)
Y por último, novena pregunta, que ya me toca el tiempo. Si usted cree que… La
cuestión de la imputación, sabe usted que hay muchísimo debate con si los
imputados deben o no figurar en las listas, etcétera. Yo le pido a usted una
valoración jurídica sobre la cuestión de la imputación contra cargos políticos.
¿Cree usted que hoy día se está adelantando el juicio, o se adelanta el reproche
penal contra los imputados? Ha dado usted unas cifras de los asuntos incoados
por la fiscalía, no sabemos cuántos se llegan a incoar y cuántos al final sí que
terminan en condena, de todos aquellos que se inician. Entonces, yo quería saber
su opinión, si existe una discordancia entre lo que el derecho prevé y lo que
actualmente la sociedad está demandando, que es que los imputados no vayan en
listas.
Gracias.
El fiscal superior de Catalunya
Pues, también muchas gracias. En primer lugar, ¿me deja que le interpele yo un
momento? (Veus de fons.) Cuando pone esa foto mía con el presidente de la
Audiencia, ¿dónde era?
Carlos Carrizosa Torres
«Artur Mas comparte mesa con el fiscal jefe que firmó la querella contra él.»
Noticia del 1 del 12 del 2014.
El fiscal superior de Catalunya
¿Y dónde era?
Carlos Carrizosa Torres
Diario ABC.
El fiscal superior de Catalunya
¿Y dónde era?
Carlos Carrizosa Torres
26
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
«El calendario institucional es a veces caprichoso, han coincidido durante un acto
oficial y en una misma mesa el presidente de la Generalitat…, que firmó la
querella… El discurso de tono soberanista del presidente catalán ha sido recibido
con impasibilidad…» (Remor de veus.) No dice… (Veus de fons.)
El fiscal superior de Catalunya
Por eso, me extrañaba a mí porque no he comido nunca con el señor Mas –no he
comido nunca.
Y la primea pregunta es sobre los aforamientos. Sobre los aforamientos se ha
discutido muchísimo. Entre otras cosas, usted sabe que nosotros estamos
aforados también, y la realidad es que con relación a nuestro aforamiento, de
fiscales y jueces, si quieren una opinión en éste, yo estoy a favor del aforamiento.
Eso no quiere decir impunidad, sino que en lugar de ser juzgado por un
determinado órgano judicial, te juzgue otro órgano judicial. Actualmente, como
fiscal superior de Cataluña, le quiero decir que tenemos infinidad de denuncias
o…, normalmente denuncias, contra jueces. Todo aquél a quien no le va bien el
pleito pues denuncia al juez por prevaricación, porque todo el mundo cree que
tiene razón. Es decir, si no hubiera este aforamiento, pues estaríamos perdidos,
vaya, en este caso. Con relación al aforamiento, ¿se podía limitar? Pues puede ser
que sí, pero el aforamiento que se viene conociendo con el nombre de impunidad
no es tal impunidad, sino únicamente que prejuzgue un órgano judicial distinto, eh?
En segundo lugar, con relación a la foto, ya ha quedado claro, ¿eh? La foto que…
Jamás –jamás– no he comido nunca con el señor Mas, y esa foto fue el Día de la
Justicia, evidentemente, que estábamos en la misma mesa, dando el president
Mas, el señor Gordó, me parece, el secretario de Estado, me parece recordar, el
presidente de la Audiencia y yo. Como puede suponer usted, como fiscal superior
de Cataluña, el día que se da la medalla a la justicia de Cataluña pues tengo que
asistir…
Fitxer 05
27
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
En segundo lugar, me ha dicho..., ¿el uso de la política...? El uso de la… Lo he
escrito mal. A ver. ¿El uso de…?
Carlos Carrizosa Torres
El uso por parte de la consejería de Justicia de los medios que la Policía le da,
pues para recabar informaciones, o…
José María Romero de Tejada
Ah, sí, sí; la conselleria de Interior lo ignoró –lo ignoró. Usted también sabrá, y si
no se lo cuento yo ahora, que yo también he sido sujeto pasivo de un error policial
importante. Lo sabe usted. Y que ha salido en primera página en muchos
periódicos, y que he sido objeto…, que pasé, particularmente, lo digo, un malísimo
rato. Yo y toda mi familia, en el sentido este. Un error… Yo entiendo que es un
error policial. En modo alguno me he sentido yo, la verdad, ni espiado ni…, y lo
ignoro. O sea que son unas cosas que no podemos hablar.
En tercer lugar, ¿el ERE, Gürtel, gente que está en prisión, y mismo criterio que el
resto del Estado? Pues mire, yo le diría que sí. El mismo criterio que el resto del
Estado. Además del principio de legalidad e imparcialidad, he dicho el de jerarquía.
El de jerarquía, al menos este fiscal general superior de Catalunya, lo cumple a
rajatabla. Y cualquier asunto importante lo pone en conocimiento de la Fiscalía
General del Estado, ¿eh?, y con las medidas a adoptar. Y siempre hemos tenido la
aprobación de la Fiscalía General del Estado. O sea que quiero decir que el criterio
yo creo que es el mismo, y creo que todos los compañeros, en un asunto de
relevancia lo ponen en conocimiento de la Fiscalía General del Estado.
En cuatro lugar, ha estado hablando sobre la Oficina Antifraude. Si sería necesario
o no excede de lo que pueda decir este fiscal. A lo mejor supondría muchas otras
cosas. A lo mejor, puede ser. O sea que yo no he venido aquí a hablar sobre la
Oficina Antifraude. Solo tengo que decir que la Oficina Antifraude firmó un
convenio con la Fiscalía Superior de Cataluña. Convenio que viene de la señora
Teresa Compte, mi predecesora. Después vino el señor Rodríguez Sol y luego he
venido yo. Y nos mandan determinados asuntos que se investigan, se pone
denuncia o se pone querella, o si no se archiva, se dice, como cualquier
ciudadano: «Oiga, mire, la fiscalía ha entendido esto no es hecho delictivo, si
quiere usted, ponga la querella o la denuncia directamente en los juzgados.» cosa
28
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
que, repito, la Fiscalía de Cataluña lo hace, y supongo yo que en toda España con
todas aquellas personas que denuncian un hecho delictivo. La fiscalía lo estudia, y
siempre se le contesta y le dice: «Mire usted, el hecho es delictivo y ponemos la
denuncia.» O: «El hecho no es delictivo; sin embargo, esta resolución no es
recurrible, pero usted tiene los juzgados para poner la denuncia o querella
correspondiente.»
Luego, sobre la malversación de caudales públicos. Evidentemente, existen delitos
de malversación de caudales públicos. Y los que cometen este delito de
malversación de caudales públicos son aquellas personas que manejan los
caudales públicos. Es decir, yo difícilmente puedo cometer este delito, porque no
tengo un duro, en el sentido de dinero público, ¿entiende usted? Pero entiendo,
digo que sí, que puede cometer… No sé a qué se refería con relación a la querella
del 9-N. Me parece que… Bueno, está ahí puesta la querella. De la querella, como
puede usted suponer, no voy a hablar nada, pero evidentemente, el delito de
malversación de caudales públicos únicamente lo pueden cometer aquellas
personas que tienen la disponibilidad del dinero.
Banda Catalana. Evidentemente, estuve en la junta de Banca Catalana. No me
acuerdo ya de mucho, porque hace muchísimo tiempo. No sé lo que pasó en la
junta de fiscalías, porque cualquier hecho relevante se pone, de hecho, desde
junta de fiscalía. No me consta, si tuviera prisión…, el señor Mena o Villarejo…, y
si ellos lo dijeron, pues será verdad. Pero a mí en modo alguno me consta, en el
sentido que no hablamos en aquel momento no tenía la percepción.
¿Si en Cataluña vivimos…, tenía la percepción de que vivíamos en un oasis? Mire
usted, yo siempre digo lo mismo: en Cataluña no se vive…, no es un oasis, como
podría ser a lo mejor… Quiero decir que en todas partes cuecen habas. Que las
personas… En los territorios existimos personas, y las personas somos los
delincuentes. Es decir, el catalán, el norteamericano, el francés, el gallego, el
italiano, habrá siempre hechos delictivos, ¿eh?, lo llevamos innato las personas. O
sea que, en todas partes, como digo, cuecen habas, y en todas partes existen
hechos delictivos. No se puede decir que un sitio: oiga, mire usted, son tan puros
estos que no se puede cometer…, no cometen ningún tipo delictivo.
Otra pregunta, la octava, sobre la legalidad e imparcialidad. Evidentemente, solo
hago que repetirlo, pero es así. El fiscal se mueve por legalidad e imparcialidad, y
29
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
en unidad de actuación. Es un cuerpo jerarquizado. Y esta legalidad e
imparcialidad, la octava pregunta, que he puesto legalidad y imparcialidad, no sé a
qué se refería con…
Carlos Carrizosa Torres
Al debate que hubo sobre si debía o no admitir la querella…
José María Romero de Tejada
¡Ah!
Carlos Carrizosa Torres
Si se debía formular o no.
José María Romero de Tejada
Esto son cosas ya internas de la fiscalía, que esto en modo alguno también lo voy
a contar, pero también se lo he dicho, es verdad…
Carlos Carrizosa Torres
Como se concilia eso con…
José María Romero de Tejada
¿Cómo se concilia entonces que en una sentencia haya dos votos a favor y tres en
contra, pongamos por caso, en el Supremo? Muchas veces lo hemos visto: 7 votos
a favor… A lo mejor en plenos jurisdiccionales: 7 votos a favor y 6 en contra, o 5 en
contra, depende del número. O 3 a favor y 2 en contra. ¿Qué quiere decir, que
unos están cometiendo un delito y otros no? Mira, distinta visión, a lo mejor, sobre
los hechos. ¿Que puede ser a lo mejor por la cercanía o por lo que fuera? Ya en
esto no me meto. Pero sí que no todos vemos las cosas iguales. Sería sencillísimo,
lo hubiéramos acabado esto en seguida. O sea que esto no quiere decir que nos
movamos por criterios distintos a la legalidad e imparcialidad, sino que es manera
de verlo de una manera distinta.
Y luego, ¿valoración del concepto de imputado? Bueno, el concepto de imputado
está tan manido, también, en este sentido, que parece que alguien está imputado,
y bueno, ya está condenado. Pues, oigan, ni muchísimo menos. La imputación,
que ahora parece… Bueno, parece no, que se va a cambiar el nombre por el
sospechoso. Bueno, eso no quiere decir que está condenado. Cualquiera de
30
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
nosotros que estamos aquí, yo mismo, llego a mi casa y a lo mejor me denuncia…,
a lo mejor, en el caso…, mi mujer, para poner un ejemplo. Y me dicen ya
«imputado», ¿el fiscal superior de Cataluña imputado? Oiga, mire usted, pero
puede ser que no tenga razón. Oiga, y me demostraré si no quiere decir el
concepto... Lo que pasa, en [#logge 06.58], sí que parece: «¡Mira! Este ya está
imputado, algo habrá hecho; algo habrá hecho, o vete a saber lo que pasa.» O que
«luego lo taparemos». Es mentira. No se tapa nada –no se tapa nada. Lo que pasa
es que luego, a lo largo del procedimiento, pues ser vería. Le pongo este ejemplo
en primera persona, mía, yo me veo imputado, eso. Bueno, pues, oiga, vendría el
procedimiento y yo diría: «Oiga mire, pues, no, no, es verdad, ha pasado esto, esto
y lo de más allá.» Y luego, el juez o el fiscal valorarían. Y en este caso, pues a lo
mejor entenderían que es archivar, o bien me denunciarían. Vaya usted a saber.
Pero, en el concepto, que parece ser por «sospechoso» que también supone un
concepto peyorativo, ¿eh?
Lo ideal era lo del siglo pasado. El procesamiento. De hace dos siglos. La Ley de
enjuiciamiento criminal de 1800. El procesamiento. Solo había un procedimiento, el
sumario, que acababa en el procesamiento o no. Y entonces el procesamiento era
cuando se iniciaba el juicio contra él. Y el sumario debía durar un mes. Y el juez de
instrucción debía dar cuenta al presidente de la audiencia, en aquel entonces
audiencia territorial, por qué duraba más de un mes. Bueno, pues esto sería lo
ideal, pero esto es imposible actualmente.
Las nueva preguntas, no sé si quedará satisfecho, pero…
El president
Gràcies, senyor Romero de Tejada. Es el torn del Grup Parlamentari de la CUP .
Alternativa d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet.
Isabel Vallet Sànchez
Sí. Bona tarda.
José María Romero de Tejada
Ah, sí.
Isabel Vallet Sànchez
31
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Bona tarda. Moltes gràcies. Sí: amb relació a una pregunta que ja se li ha fet, jo
voldria formular-la d’una altra manera. Era sobre el frau, i sobre el percentatge de
frau que –segons Gesta ja s’ha dit– cometen els grans patrimonis i les grans
corporacions, i agafant la memòria de l’Agència Tributària que publicava a finals de
2014, l’agència mateix feia especial èmfasi en el fet que el control que havien
realitzat i per tant les denúncies que trameten a fiscalia, s’havia passat a aquests
grups multinacionals. La meua pregunta és: de les xifres que ens ha vingut a donar
vostè, sap quants procediments afecten a grans patrimonis i a multinacionals? I si
ens pot fer aquest desglossament. En aquest sentit, doncs, com qualificaria el
nivell de coordinació europea amb altres ministeris fiscals? Perquè si estem parlant
de multinacionals, clar, entenem que és d’alta complexitat, i que per tant han
d’estar coordinat amb altres ministeris fiscals per a intentar abordar el delicte.
Se li ha preguntat: quins canvis hauríem de fer per a poder lluitar més i millor
contra la corrupció política i contra l’evasió fiscal. Ha dit que bé, que vostè no és
legislador. Jo li ho preguntaré d’una altra manera. És: amb quins problemes es
troba la fiscalia a l’hora d’instruir aquests casos? Bàsicament: són casos d’una alta
complexitat a nivell de disseny de la fiscalitat, a nivell d’interposició de societats.
Per tant, quines capacitats d’investigació tenen? Perquè, bàsicament, un fiscal per
a cent causes, diríem que és d’una desproporció grandíssima, en tant que són
casos complexos.
Després, també ens ha dit que creu que la fiscalia s’ha adaptat als temps, però, si
anem a comprovar dos coses, no?, es diu, es xifra en 120.000 milions d’euros el
cost de la corrupció, el cost social de la corrupció a Europa. D’altra banda, tenim el
cost del frau fiscal. Veient aquestes xifres, altíssimes, en un context d’emergència
social com el que vivim ara, la nostra pregunta és: davant d’aquestes grans xifres
creuen, d’alguna manera, que han estat a l’alçada, diguéssim, a l’hora de combatre
prou la corrupció o el frau? No han faltat, d’alguna manera, eines en el combat
contra la corrupció i el frau? Bàsicament per la percepció que també té la
ciutadania sobre aquests casos.
Després una altra pregunta, i canviant... No, mira: una pregunta sobre aquest cas,
és si vostè té constància, o ens podria remetre a la comissió, quantes condemnes
per corrupció han hagut els darrers anys? Si ens ho podria remetre, per a ser un
cas més d’estudi a la corrupció?
32
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Després, li preguntaria, i entengui’s sense perjudici del dret de defensa, entre altres
coses perquè, en fi, professionalment hi crec, creu que ha hagut un abús, de
«togues d’or» o d’advocats de luxe, i que aquest abús sí que ha servit per a dilatar
programadament alguns processos judicials? O, en tot cas, si valora que
determinades persones, determinats advocats de luxe, com diem, acaben usant el
seu nom i el seu prestigi per a dilatar programadament alguns procediments?
Tenint en compte el que deia, no?, la prescripció dels delictes, i tenint en compte,
precisament, doncs, la dilació dels casos que fa, o, en tot cas, entorpeix, al nostre
parer, la justícia?
Una altra pregunta, sobre la igualtat. I aquí, entengui que li ho vaig a intentar
preguntar de la manera més objectiva possible. Si realment tots som igual davant
la llei, per què la fiscalia s’avé a pactar condemnes dels delictes fiscals, o, en tot
cas, multes..., bé, sancions pecuniàries? No vindria a ser, una mica: «Si tens
diners, pagues la multa i et salves, i per tant, fins i tot et pot sortir rendible delinquir,
perquè guanyes més, en tot cas, que pagues?» No donaria un missatge classista,
això, finalment? És a dir, els pactes sobre els delictes fiscals, no està donant un
missatge de que la justícia finalment és, doncs, per aquell que pot pagar-se un
advocat de luxe, per aquell que pot pactar una condemna rendible, etcètera?
Li preguntaríem sobre una mesura de gràcia que és l’indult, i sobre com valora
l’aplicació de l’indult, més enllà, doncs, bé, ja entenem que és una mesura de
gràcia que duu a terme l’executiu, etcètera, però, la seua valoració des del punt de
vista del missatge que dóna a la societat, sobretot si veiem el llistat d’indultats, o,
en tot cas, el que ens afecta: els indultats que han estat condemnats en processos,
doncs, de mala utilització, podríem dir-ne, dels recursos públics que és bàsicament
el que nosaltres entenem que és important ara.
Bé, jo diria que ho deixaria aquí. Ho deixo aquí, que ja li he fet moltes preguntes.
Gràcies.
José María Romero de Tejada
Muy bien. Muchísimas gracias. También empezaré con una pregunta a usted,
empezando por su última pregunta que ha dicho: el indulto por mal uso de fondos
públicos. ¿Usted sabe de algún indulto por mal uso de fondos públicos? (Veus de
fons.) Sí, lo que usted me ha dicho, ¿no?, que se ha indultado a gente…
33
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Isabel Vallet Sànchez
Sí, unos casos... Bueno, caso Treball, por ejemplo, ¿sería un caso de indulto por
malos fondos o no?
José María Romero de Tejada
Pero cumplieron algo de pena, también, ¿no?
Isabel Vallet Sànchez
Bueno, yo ya no he entrado más en la valoración. ¿Es un indulto por mal…, como
en otros caso, o no?
José María Romero de Tejada
No lo sé.
El presidente
Parcial, pero no entra en la cárcel.
José María Romero de Tejada
No entra en la cárcel.
El president
Es parcial y no entra en la cárcel.
José María Romero de Tejada
Pero entraron en la cárcel, luego, me parece, ¿eh?
El president
No, es que hay dos: el Pallerols, hay conseller de Treball....
José María Romero de Tejada
¡Ah! Bueno…
El president
En el primer caso, que afecta a dos personas...
José María Romero de Tejada
Cuando me dice esto, está refiriéndose, entonces, a un caso particular, por lo que
veo.
34
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Isabel Vallet Sànchez
Bueno, yo… Si puc parlar… Ya que me pregunta…
José María Romero de Tejada
Sí.
Isabel Vallet Sànchez
Jo li diria que ara mateix tingui al cap, segurament és aquest, però, bé, en fi..., no
vull fer especulació...
José María Romero de Tejada
Por eso.
Isabel Vallet Sànchez
M’agradaria documentar-me sobre tots els casos...
José María Romero de Tejada
Ya...
Isabel Vallet Sànchez
...perquè estic segura que n’hi ha algun altre més, si no tan directament,
indirectament, i... En todo caso, sí que hi ha un cas...
José María Romero de Tejada
Ya...
Isabel Vallet Sànchez
...per tant, m’agradaria que valorés aquest.
José María Romero de Tejada
Bien. Esto… No lo tiene en la cabeza, como puede suponer yo tampoco lo tengo
en la cabeza. Vengo aquí solo ante la ley…, solo ante el peligro, como si
dijéramos, y a las preguntas que ustedes me puedan hacer aquí, que contesto con
muchísimo gusto, todo lo que pueda decir. El indulto también necesita el visto
bueno del Ministerio Fiscal, o el informe, al menos, ¿eh? No…
Fitxer 06
35
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
...[a veces] es en contra e indultan a una persona, y a veces puede ser que sea a
favor e indultan a la persona. El indulto es una medida de gracia que está ahí, que
en el fondo no es al juez o al fiscal al que hemos de valorar, es una medida que
está ahí, que está a la ley y que, en todo caso, el legislador tendría o que
cambiarlo o dar otros requisitos o lo que fuera, pero mientras está ahí al fiscal
únicamente le pasa para que informe, e informará en cada caso según su criterio a
favor o en contra y en algunos casos, digo yo, informará al fiscal general del
Estado, o sea que estoy convencido.
¿Me ha dicho también si existen lazos con las fiscalías europeas? Le voy a decir
que sí, que existen, hoy en día hay también magistrados y fiscales de enlace con
otros países europeos y que yo sepa, vaya, que yo sepa, el anterior fiscal general
del Estado, Cándido Conde Pumpido, intentó que se creara la fiscalía, o me parece
que está en el ánimo crear la fiscalía europea, la europea.
Con relación al delito fiscal me dice, yo le digo, usted me ha dicho, pues, usted
misma ha dicho la respuesta, por qué tarda tanto a veces y por qué es tan difícil.
Por la complejidad misma del delito fiscal, las togas de oro no se valen de su
prestigio, ni sus influencias, se valen, en todo caso, de su ciencia, ¿eh? Para poner
también un símil futbolístico o Messi mete más goles y es mejor jugador que
cualquier otro a lo mejor de primera división. O sea que quiero decir que se vale
de su prestigio y de su ciencia y tiene mejor conocimiento de las leyes o los
vericuetos que pueda haber en una ley, y eso es lo único que hace. Y, además,
pues, en esos casos en los delitos fiscales se persigue tanto al particular que
comete un delito fiscal como a las grandes multinacionales, las grandes
multinacionales lo que pasa que ya sería un delito que lo verían también la
Audiencia Nacional, excedería, vaya, de la Fiscalía Superior. Y, bueno, se persigue
igual, con la complicidad que tiene a ver en qué legislación se basa para intentar
defraudar, a veces es difícil determinarlo porque, como sigo diciendo, estamos en
el principio de legalidad, hay que verlo, hay que ver todo: «Oiga, mire, usted, pues
aquí hay un resquicio legal que esto impide que esto aquí sea delito o que ya
tributaba a lo mejor en otro país, y no puede tributar dos veces sobre la misma
cosa.» Pero, en definitiva, lo que quiero decir es que se persigue a todos por igual.
36
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
¿Falta de medios? No, bueno, falta de medios, falta de medios, ¿quién no quiere
tener, le gustaría tener más medios o a quién no le gustaría de todos nosotros a lo
mejor tener más dinero, o ser más guapo y más rico? Pues, a todo el mundo, lo
que pasa que la inmensa mayoría de estos delitos fiscales nos vienen, como digo,
a través de la Agencia Tributaria y entonces la Agencia Tributaria es la que nos
proporciona, diría yo, el 95, el 98 por ciento de todos los casos, y entonces la
Agencia Tributaria es la que nos da la información y los medios que tendrá la
Agencia Tributaria, que la verdad es que son bastante mejores que los que
tenemos nosotros en la Administración de Justicia.
Y luego, una que me ha dicho, abusos…no le he cogido bien la continuación, me
ha dicho sobre abusos… (El president diu: «…en el derecho de defensa, –creo que
ha dicho.), abusos en el derecho de defensa. No, ya le he dicho que no, no hay
abusos de derecho de defensa, lo único que… Diga –diga…
Isabel Vallet Sànchez
No, no, que crec que la que faltava era els pactes sobres…
José María Romero de Tejada
Ah!, los pactos … Bueno, pues, mire, y a lo mejor le hago una [#], pues a lo mejor
los pactos porque son estos delitos tan complejos, tan complejos, que a veces
intentemos sacar el máximo dinero a un posible defraudador y entonces más vale
ir a un mal pacto, por así decirlo, y vanos junto con la abogacía del Estado. Y
entonces nos damos cuenta: «Oiga, mire usted, este señor no ha hecho nunca
declaración de renta.» Bueno, pues, es un asunto que no lo pactaremos este, que
lo tenemos ganado. «Oiga, no ha hecho nunca declaración de renta.» Entonces,
como no ha hecho nunca declaración de renta y ha defraudado, la Agencia
Tributaria nos dice que ha defraudado 1 millón de euros, pongamos por caso,
pues, evidentemente, mire usted, no se quiere conformar ustedes pues se va a
celebrar juicio. Pero existen, la inmensa mayoría de estos delitos, que unos dicen
a, otros dicen b y tenemos a veces hasta posiciones c y d, incluso, y entonces
tenemos el riesgo de una posible absolución del hecho delictivo, con la posible
absolución, con quedarnos sin la sanción y sin ingreso en la hacienda pública del
erario. A veces dices «bueno, pues, puede ser que sea más vale un mal pacto pero
37
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
tenemos la condena del sujeto que se ha conformado y encima el Estado gana el
importe de lo defraudado y la multa correspondiente.
Podrá gustar o no gustar, ¿eh?, a mí también a veces no crea que todo me gusta,
pero a veces también lo entiendo que, bueno, que se ha de hacer una cierta
tacticidad[#] en orden al delito fiscal.
El president
Gràcies, senyor Romero de Tejada. Passaríem al torn de l’últim grup parlamentari,
que és el Grup de Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell
Borràs.
Meritxell Borràs i Solé
Gràcies, senyor president. Agrair-li també al fiscal superior de Catalunya la seva
presència i les seves respostes. S’ha parlat del secret de sumari i les filtracions del
mateix i, clar, cadascú el que li correspon, i, en aquest sentit, doncs, per evitar
aquestes filtracions voldríem saber si per part, és evident que no només podria
filtrar la Fiscalia, eh?, però, precisament, cadascú el que li correspon, tenen
protocol per part de la Fiscalia per evitar que no es produeixin filtracions de les
informacions, de les declaracions, de tot allò que fa referència al sumari, més enllà
del que són les estrictes notificacions? Si ho tenen establert d’alguna manera.
Què n’opina del que s’ha acabat dient de «la pena del telediari», no?, en certa
manera algú li ha comentat. Sap a què em refereixo? A actuacions que vistes des
de fora són molta presència policial , en què hi ha, bé, molta presència, insisteixo i
que, a més a més, a part d’això va acompanyada sempre dels mitjans de
comunicació que han estat avisats prèviament i, per tant, es procedeix d’una forma
sempre clara: a filtració als mitjans de comunicació, actuació exemplificativa d’un
responsable. Aquests darrers temps n’hem pogut veure de representants
municipals, i, inclús, m’atreveixo a dir que el moment escollit en molts casos no és
un moment innocu, eh?, ha passat això en cas de l’Ajuntament de Lleida, si no
recordo malament, en el de Santa Coloma de Gramenet, el darrer, en el cas de
l’Ajuntament de Cambrils, en moments en què s’estava produint un ple municipal i
que, lògicament, doncs, ha produït que l’alcalde o alcaldessa han hagut d’aturar el
ple, voluntàriament perquè si no imaginin-se la situació, i en moltes de les
situacions. Bé, en el cas concret de l’Ajuntament de Cambrils hi ha en aquests
38
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
moments un color polític enfront d’aquest ajuntament i venien a demanar un
expedient d’un altre moment, però la imatge pública, la que queda és que demanen
als que hi ha en aquell moment, quan la carpeta que demanen és de l’any 2008
que hi havia uns altres responsables enfront de l’ajuntament, no?
I tot això passa en ple procés, podríem dir, electoral, a la porta de les eleccions, i
en alguns temes quan hi ha més de dos anys d’investigació. Vostè com a fiscal
superior de Catalunya comparteix aquesta forma de procedir? Ja sé que no és
responsabilitat seva, eh?, però vostè és el coordinador de tots els fiscals de
Catalunya i, en aquest sentit, tenen un criteri i, per tant, vostè creu que quan no hi
ha risc de destrucció de documents és bo aquest criteri d’exemplificació pública?
Considera que casa[#[ massa la presumpció d’innocència i alhora el tracte dels
càrrecs públics escollit democràticament, doncs, aquest tipus d’actuacions si és
que no hi ha un delicte in fraganti que requereix l’actuació en aquell moment precís
perquè sinó, doncs...
Home, deixi’m que li posi el cas recent de Reus, no?, ens consta que hi havia
actuacions, insisteixo, des fe fa més de dos anys que hi havia hagut col·laboració
amb la justícia, que ja s’ha anat a declarar quan ho han demanat, s’havien portat
els documents requerits, s’havia, doncs, col·laborat en tot moment quan s’havia
demanat, i a l’hora de la veritat creu que és correcte, és just, cal enfonsar la vida
d’una persona, d’una família per els imatges transmeses quan amb una citació
judicial obtindrien el mateix resultat?
Jo li demano opinió, ja ho veu, eh?, perquè sé que no n’és el responsable –no n´és
el responsable– però li demano el seu criteri. El cas de Reus és, com a mínim,
sorprenent l’actuació, almenys així ho veiem nosaltres ja que hi ha diversos
imputats i l’única imputada que signifiquen és qui ha intentat resoldre el tema, i, per
tant, ha sortit la notícia prèviament a El Mundo, que es produís la detenció, i això
va provocar, doncs, la presència de tota la policia, que va haver-hi una retenció de
més de setanta-dues hores, i que quan hi ha diversos imputats, com li deia, tothom
sap que qui ho crea i ho desenvolupa, estem parlant d’Innova i de Sagessa, és un
equip de govern concret, doncs, del Partit Socialista, que també hi participen
Iniciativa, Esquerra Republicana, però la persona que es tria, insisteixo, que ha
exemplificat el tema i, per altra banda, ho ha mirat d’endreçar, és una molt
concreta. S’escull un rostre i és el d’un servidor públic de Convergència i Unió,
39
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
quan el gruix d’imputats, insisteixo, són d’altres formacions polítiques, i es trien tres
ajuntaments, casualment, també, tres ajuntaments, en aquests moments de
Convergència i Unió, no en moments anteriors, que és quan es creen aquests
consorcis. I, vaja, la imatge que es transmet, com a mínim, és esbiaixada, no?, i,
per tant, ho troba casual?
Pot o hauria d’actuat la Fiscalia d’ofici quan hi ha informes falsos o s’intenta forçar
per part de la policia actuacions que no tenen mandat judicial? I li poso un
exemple, uns exemples clars, no? El senyor Martín Blas, comissari de la UDEF,
per cert, que la UDEF ha negat la presència en aquesta comissió, doncs, aquest
senyor ve el novembre del 2012 a Catalunya, i concretament a Barcelona, per
intentar convèncer que es produeixi en plena campanya electoral un registre de la
seu de Convergència. O, per exemple, escolti’m, davant dels informes falsos, que
en aquests moments, doncs, ja és públic i notori, dos casos de la UDEF, un sobre
el president Mas, i l’altre sobre l’alcalde de Barcelona, el senyor Xavier Trias, no?
Es podria actuar per part de la Fiscalia? Qui ens protegeix d’un presumpte delicte
per part de funcionaris públics? Qui ens hauria de protegir? Miri, aquí hi ha, parlem
clar, són informes que no i ha segell, que no hi ha signatura, que es filtra a la
premsa, que ho publica i es donen per bons, i et trobes que no actua ningú, no?,
almenys aquesta és la percepció que hi ha.
Escolti’m, en un altre ordre de temes vostè té una dependència orgànica del fiscal
general de l’Estat i aquest és nomenat directament pel Govern de l’Estat, això
funciona així...
José María Romero de Tejada
Ahora no, ¿eh?
Meritxell Borràs i Solé
Fins ara el fiscal general de l’Estat sí, no?
José María Romero de Tejada
No, es el Parlamento.
Meritxell Borràs i Solé
El Parlament, la majoria parlamentària.
José María Romero de Tejada
40
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
La mayoría parlamentaria.
Meritxell Borràs i Solé
Molt bé, la majoria parlamentària. Vostè creu que seria bo que fos independent i
que vostè també pogués tenir independència respecte aquest nomenament, que és
polític, podríem dir? Sap per què li dic? Perquè, no han parlat del 9 de novembre,
no m’estendré, però molt breument, i només llegeixo una informació. Posava: «El
17 de novembre, després del no dels fiscals catalans es tornen a reunir, arriben a
la conclusió de forma unànime que no han de presentar la querella.» Això és el que
es deia almenys, i malgrat això, doncs, escolti’m, o així ho comunica vostè a la
Fiscalia General, però emet un comunicat en què anuncia que malgrat aquest
criteri des de Catalunya actuarà contra Mas i per al 9 de novembre. Uns hi veuen
proximitat amb vostès, d’altres veiem, i això sí que és inqüestionable, doncs,
nomenament polític, no?
El que voldríem saber si també hi ha qui li fa flacs favors, si em permet dir-ho
d’aquesta manera, no?, perquè, com sabem, la majoria parlamentària té el color
que té i, per tant, hi ha hagut afirmacions greus per la màxima representant a
Catalunya d’aquest partit polític del qual, doncs, ha dit que, i s’ha dit aquí, que si té
un fiscal amic que assessora la Fiscalia, amb això no els fa cap favor a vostès. I,
per una altra banda, també pocs dies abans que es presentés, que es tirés
endavant la querella la mateixa senyor Alícia Sánchez-Camacho assegurava que
la querella és sòlida i que es presentarà avui mateix.
Per tant, aquestes afirmacions, insisteixo, són greus, no fan cap favor, i voldríem
saber si a dia d’avui hi ha pressions polítiques a la Fiscalia en la línia del que jo li
he llegit, eh?, jo només he sigut lectora de declaracions d’altres.
Gràcies.
José María Romero de Tejada
Bueno, contestando por la última pregunta. Ninguna presión política existe, ¿eh?, y
que sepa que actualmente el fiscal general del Estado es…
41
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Fitxer 07
...independiente, y prueba de ello fue la modificación del Estatuto, que ha habido,
que ahora lo nombra el Parlamento, antes era el Gobierno. Lo nombra el
Parlamento y no lo puede destituir; o sea que el plazo de duración es el mismo que
dure la legislatura. O sea que el fiscal general del Estado, actualmente, es
independiente, más independencia que esto no... Y, por ejemplo, el señor Torres
Dulce dimitió él, pero el Gobierno no les podía echar, ¿eh? O sea que esto para
salvaguardar la independencia, que yo creo que existe, del Ministerio Fiscal.
Volviendo a la primera de las preguntas que me ha hecho, si tenemos protocolo
acerca del secreto de sumario, no; esto es para decir a los compañeros, pero todos
los compañeros son como todos ustedes, personas solventes y personas que
saben lo que tienen que hacer, lo que pueden decir y lo que no pueden decir. No
podemos estar aquí como en un colegio. O sea que no existe ningún tipo de
protocolo. Que existe la «pena de telediario», como le llaman, pues sí. Pues,
desdichadamente es cierto. Es cierto, pero, ¿cómo se evita esto? ¿Cómo se evita?
Con relación al momento escogido, que ha dicho ustedes, en estos últimos casos
recientes. Oiga, la justicia... #01.15 escogido...Tenga usted la seguridad –la
seguridad– que no ha sido escogido deliberadamente. Sus tiempos... La justicia
llega un momento en sus tiempos, pero no puede estar pendiente de que si se van
a hacer elecciones o no se van a hacer elecciones, que si se va a hacer tal cosa.
No podemos estar pendientes. O sea que estoy convencido de que no, ¿eh?, que
no.
El #01.42 no voy a decir nada, ¿eh?, como está pendiente allí, en los juzgados...,
no puedo decir nada. Y, más, tengo aquí una... En estos momentos cogido aquí,
que no sé que he apuntado yo ahora. Ah, causal. Si es casual... Si ha sido de una
manera deliberada en un momento determinado, yo le digo que no –yo le digo que
no–, ¿eh?, sinceramente. Le digo que no, y tenga usted seguro que no, que no hay
una deliberación para hacerlo en un determinado momento, o al menos a mí no me
consta, en modo alguno. Tampoco lo hemos organizado nosotros, esto también...
Ha sido, mire, no sé..., también ha pasado..., lo mismo que pasa aquí pasa en
42
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
otras partes de España, ¿eh?, también ha habido una detención reciente en el
resto de España y tampoco el momento apropiado o momento..., yo creo que no.
Que el compañero o compañera, o juez o jueza, que llevara un determinado
asunto, pues, que dicta una determinada resolución. Allá ellos luego con su
conciencia si lo hacen por motivaciones políticas. Pero, en principio, yo creo que
no, que pongo la mano en el fuego sobre..., bueno, sobre todo el mundo no..., la
inmensa mayoría de los compañeros, todos, casi todos. Que no, que no exista
motivación política, que todo el mundo nos movemos por estos principios que
reitero aquí por enésima vez de la imparcialidad, y nada más. O sea que no.
El president
Gràcies, senyor Romero de Tejada. Si algun grup té alguna pregunta matisable...,
en un segon torn. (Pausa.) Doncs, agrairíem novament la compareixença del fiscal
superior, del senyor Romero de Tejada. I si em permeten cinc minuts per
acomiadar-lo, tornem de seguida amb la compareixença de la senyora Muro
Sebastián.
La sessió se suspèn a les... i es reprèn a les....
Fitxer 08
El president
Reprenem la sessió...
Compareixença
de María Jesús Muro Sebastián, sòcia de la divisió de consultoria
d’Iberaudit Kreston (tram. 357-00856/10).
...amb la compareixença de la senyora María Jesús Muro Sebastián, que ara
prèviament també ens comunicava que compareixia en aquesta comissió amb la
voluntat de no fer cap declaració en allò relatiu al que està subjecte a investigació
judicial. Tampoc requeria una intervenció prèvia. I per tant passaríem directament a
la pregunta dels grups parlamentaris, i, en primer lloc, del Grup Parlamentari de
43
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
l’Esquerra Republicana de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Oriol Amorós.
Senyor Amorós, quan vulgui.
Oriol Amorós i March
Entenc que no contestarà d’allò que està sotmès a procediment judicial. I del que
no ho està, sí? (Pausa.) De res. Bé, doncs, si no vol explicar res és una llàstima,
senyora Muro. Jo crec que té el deure de fer-ho. Entenc també la seva estratègia
de defensa i cregui’m que l’entenc perquè, com comentàvem ara fa un moment
amb el fiscal superior de Catalunya, el sumari no és secret i per tant hem pogut
llegir moltes coses i coses que entenc que la posen en una situació molt difícil,
certament. Si m’ho permet, jo breument exposaré una mica la cosa com la veiem,
amb tota la informació com ha aparegut. Si vostè canviés d’opinió i volgués
contradir-nos, doncs, estaria bé perquè així ens ajudaria a fer una mica, doncs, de
contrast d’opinions, eh?
Aquí el que va passar és que va haver-hi un concurs de la Generalitat que van
guanyar concessionàries d’ITV: Itvelesa i Atisae. Dues perjudicades –OCA, dirigida
pel senyor Fajula, i Certio, pel senyor Puignou– presenten recurs. Aquest recurs és
guanyat davant d’un jutge, el senyor Ortiz, que després ha estat condemnat per
negociacions il·lícites i el qual, per cert, en una conversa de vostè amb el senyor
Sergi Pastor, el senyor Sergi Pastor li deia: «Han choriceado a un juez de lo
contencioso administrativo.» I vostè contestava: «Ya, ya.» Per tant, que era una
activitat que vostè coneixia bé. Per altra banda, el Govern designa un senyor de
mediador de l’enrenou de les ITV; és el senyor Josep Tous, nomenat per Oriol
Pujol..., bé, per enric Colet, secretari del Govern, a proposta d’Oriol Pujol; senyor
Tous, que està a sou del senyor Alsina; senyor Alsina, que està a sou del senyor
Puignou. Vostès hi entren quan la solució que dissenya el senyor Puignou i que
executa el senyor Tous, presumptament amb el vistiplau d’Oriol Pujol, és revisar
d’ofici i treure una estació a Sant Fruitós del Bages –això beneficia Certio, no
vostès–, fer vint-i-quatre noves propostes d’ITV, de les quals dues més serien per
Certio i dues per a OCA; per tant, hi sortirien guanyant els senyors Fajula i
Puignou. I aquí apareix la possibilitat de fer una societat. I aquí hi han nombroses
converses en les quals vostè parla amb el senyor Sergi Pastor de com es
repartiran la participació en aquestes societats, dels molts beneficis que poden fer
amb aquestes societats, de quines persones participaran en aquestes societats:
44
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
vostè, el seu marit, el senyor Pedro Navarrete, que vindrà després –esperem que
vulgui dir alguna cosa més que vostè–, el senyor Pujol, el senyor Alsina, el senyor
Pastor. I vaja, i les converses, doncs, proven diverses coses, no?, i són molt clares,
però..., qui hi participa i amb quines proporcions. De fet, tenen un debat llarg sobre
quines proporcions. Vostè s’enfada fins i tot perquè el senyor Xavier Pujol, de
Ficosa, se n’emporta una part molt gran quan té una ajuda pública i vostès tenen
un debat amb el senyor Pastor de dir: «Home, a veure si a sobre que a algú li
donen una subvenció per muntar una empresa després li donen un concurs.» I
vostè, que l’aportació figura o es dedueix que la feien a partir dels seus estalvis,
això els sembla malament. No li sembla malament, però, participar d’un mercat
regulat.
Upprime només es volia dedicar a les ITV? (Pausa.) Les ITV eren l’objectiu
principal o...? Perquè aquí va venir el senyor Xavier Pujol, que ens va argumentar
que Upprime volia dedicar-se fonamentalment a l’eficiència energètica; el que
passa és que en totes les seves converses d’eficiència energètica en parlen una
vegada, molt poquet, amb un esquema similar al de les ITV, d’un mercat regulat, i
per tant si tenen influència en el poder poden fer molts diners. I sobretot el que
parlen és de les ITV i fins i tot tenen converses en què diuen: «Si ens n’adjudiquem
tres més, que podem fer-ho, podrem guanyar-hi molts calés.»
Després hi han converses seves, i aquestes són importants perquè tenen a veure
amb el que aquesta comissió ha de fer, que és determinar responsabilitats
polítiques. Hi han converses seves –converses seves amb el senyor Sergi Pastor–
que impliquen molt directament el lideratge de l’operació per part d’Oriol Pujol, que,
com vostè sap, ha tingut responsabilitats polítiques en aquest país i per tant el seu
testimoni seria útil en aquesta matèria a la comissió, eh?
També diuen en aquestes converses o es dóna a entendre clarament que el
senyor Tous, que ha estat designat com a mediador per part del Govern, opera a
sou del senyor Alsina i, per tant, que aquest opera a sou del senyor Puignou i, per
tant, en benefici..., un mediador teòricament independent i neutral de la Generalitat,
opera en benefici d’un operador, que és Certio.
També tenen converses, en aquest cas el senyor Sergi Pastor i el seu marit, el
senyor Pedro Navarrete, amb qui imagino que deuen compartir informació,
respecte a amenaçar en el futur Convergència Democràtica. Vostès diuen: «Bé, si
45
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
en el futur, si en el cinquè any, a l’hora de pagar, es despisten...» –aquí utilitzen
una expressió que no reproduiré perquè és molt barroera però donen a entendre
que els «apretaran» alguna cosa, eh?, i que podran amenaçar per fer-los mal
perquè tenen informació.
Vostè també crec que –i amb això acabo– era plenament conscient del que feien i
de les conseqüències que podria tenir, perquè vostè en una conversa amb el
senyor Pastor diu exactament: «Esto está cambiando sustancialmente.» Bé, no sé
si parlaven en català o en castellà, no ho sé, i com que avui vostè tampoc parla...,
en tot cas està reproduït en castellà en el sumari. «Esto cambia sustancialmente
porque están pasando muchísimas cosas», y que «la gente va al trullo». Per tant,
vostè li demana que no sigui tan xerrameca, al senyor Pastor, que certament ho va
ser molt i d’això, doncs, finalment ha sortit el cas. Perquè vostè també li : «Tú estás
vociferando que nos estamos rifando una ITV.» I aquí, en aquesta mateixa
conversa és quan es parlen que..., el senyor Pastor, no sé si a mode d’excusa, li
diu que n’hi han d’altres que encara van més forts, que el senyor Puignou s’ha
«xorissejat» un jutge, com li deia al principi, no?
Tot això és molt greu, senyora Muro, i seria bo, almenys com a deute amb la
societat, a la qual han volgut vostès estafar presumptament, doncs, que alguna
cosa ens digués, pel que fa sobretot a la implicació de la part política, que és el
que a aquesta comissió li interessa. I per tant li torno a demanar que si pot
contradir alguna d’aquestes hipòtesis que construïm nosaltres a partir de la
informació de què disposem, amb molt de gust l’escoltarem.
El president
Gràcies, senyor Amorós. Senyora Muro, es ratifica en la seva voluntat de no
declarar? (Pausa.) Doncs, passaríem al torn del Grup Parlamentari Socialista, en
veu de l’il·lustre diputat Jordi Terrades.
Jordi Terrades i Santacreu
Gràcies, president. Bona tarda, senyora Muro. Que jo sàpiga vostè no ha estat
imputada en cap dels procediments judicials que estan en curs. Per tant, em
sembla que va estar citada com a testimoni, si no ho tinc mal entès. I per tant,
home, se’m fa difícil comprendre la seva actitud des del punt de vista que aquí el
que estem és dilucidant responsabilitats polítiques, si és que n’hi han, i també una
46
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
part d’aquesta comissió, doncs..., elevar al plenari del Parlament de Catalunya
algunes mesures que després el Govern i les majories parlamentaries puguin
vehicular en forma de modificació per evitar algunes de les coses que han saquejat
el país.
Vostè ha dit que de les coses que estaven subjectes a alguna causa judicial no en
parlaria. Jo li vull preguntar una altra cosa que en principi no està subjecta a això,
que per al nostre grup parlamentari és d’interès. Vostè té segona residència a
Urús? (Pausa.) Vostè ha fet informes per a Alta Partners en algun moment?
(Pausa.) Tenim informació contradictòria, que sí, que no. (Pausa.) Li feia aquesta
pregunta perquè si vostè havia fet algun tipus d’informe per a Alta Partners ens
agradaria saber si vostè sap quina feina feia la senyora Anna Vidal a Alta Partners,
si és que en feia; si havien coincidit en algun d’aquests treballs. (Pausa.) O si el
senyor Sergi Alsina li havia explicat que també feia informes per a Alta Partners.
(Pausa.)
Tal com ha manifestat el diputat Oriol Amorós i perquè, bé, en tot cas és veritat que
s’han filtrat moltes coses del sumari i hem tingut accés a les converses que la
policia per ordre judicial va estar gravant d’alguns dels implicats, de persones que
sí que estan imputades i amb les quals sembla que vostè tenia una relació fluïda,
doncs, volíem tenir-ne algun coneixement. Per exemple, aquesta empresa que
volien crear, o que es va crear, que era Upprime Energy, vostès sabien que una
empresa...? És aquest punt que se’m fa de difícil comprensió, no?, si és que al final
hi havien uns altres objectius que encara no s’han aclarit. Perquè, clar, intentaven
que un dels socis..., majoritari, a les negociacions que hem vist i alguns, també,
qualificatius del que després havia de ser el soci majoritari, que era Ficosa, eh?, és
una fàbrica de components d’automòbils, que no pot participar en el negoci de la
inspecció dels mateixos vehicles. D’això, en les converses que vostès tenien, no
n’eren conscients? (Pausa.) En realitat l’objectiu no era participar en aquest mercat
regulat, sinó en un altre mercat que també es pretenia regular, que era el de
l’eficiència energètica? (Pausa.)
Volíem conèixer quin podia ser el paper de Coriander Portfolio, si això era un
entramat societari per camuflar, per tapar participacions d’algú que no es volia que
se sapigués que estava en aquesta possible operació de creació d’aquesta
societat. (Pausa.) No acabem de veure quin paper, si és que vostè el coneix, hi
47
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
podia jugar el senyor Modest Llopis, en la constitució d’aquest entramat, del que
sembla que és un entramat societari. (Pausa.)
Volíem saber si el sopar a què vostè va assistir, perquè això està documentat, el
27 juliol del 2011 va ser només un sopar social, si va ser un sopar per tancar el que
sembla que podia ser un negoci profitós. (Pausa.)
Com que veig que no obtindrem cap resposta..., i em sap greu la seva actitud, no
la comprenc atès que no està imputada en cap dels casos i la seva actitud sembla
més una acció per tapar possibles accions il·legítimes que altra cosa. Però en tot
cas aquesta vegada sí que ens queda un dubte raonable que vostè té molta
informació, que coneix més coses de les que avui no ens ha volgut explicar en
aquesta comissió.
Gràcies, president.
El president
Gràcies, senyor Terrades. Senyora Muro, ratifica la seva voluntat [# min. 13.43]
aspectes que plantejava el senyor Terrades? (Pausa.) Doncs, passaríem al torn del
Grup Parlamentari del Partit Popular, en veu de l’il·lustre diputat Sergio
Santamaría.
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, gracias. Bueno, en primer lugar, sí que creo que hubiera sido conveniente, para
justificar su posicionamiento, ¿no?, que aclarara su condición procesal, es decir, si
usted está imputada o no, o si en estos procedimientos judiciales su intervención
ha sido hasta la fecha como testigo. No sé si esto lo puede aclarar usted, cuál es
su situación procesal.
María Jesús Muro Sebastián
Crec que li ho ha dit el seu company fa un moment.
Sergio Santamaría Santigosa
Lo digo, como no ha contestado... (Pausa.) No está imputada. Por tanto,
efectivamente, se nos hace muy difícil entender su negativa a colaborar con esta
cámara, habida cuenta de que lógicamente no tendría por qué sufrir perjuicio más
allá de todo aquello que no fuera ajustado estrictamente a la verdad. Pero, claro,
evidentemente aquí lo delicado, no tanto por su presunta participación en estos
48
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
hechos, sino por las personas a las que afecta; concretamente, en este caso
hablamos de Pujol, o Oriol Pujol, otrora secretario general de Convergencia
Democrática, presidente del Grupo Parlamentario de...
Fitxer 9
...de CiU en esta cámara, en definitiva, un personaje con muchísima
responsabilidad política que, por tanto, no debería encontrar apoyo más allá del
que pueda brindarle una defensa en condiciones, pero, en fin, usted sabrá lo que
está haciendo.
En cualquier caso, habida cuenta de que usted no va a responder a ninguna
pregunta y teniendo en cuenta que lo que manejamos fundamentalmente son
informaciones periodísticas avaladas, en algunos casos, por informes, en este
caso, de la Agencia Tributaria, yo haré un pequeño relato de lo que se publicó en
relación con su presunta participación en el drama de las ITV. Y, concretamente,
se refiere la noticia periodística a la compra por Ficosa de la planta de Sony en
Viladecavalls. Ficosa, que, como aquí se ha dicho, era una multinacional de
componentes para el automóvil, presuntamente, según informe de la Agencia
Tributaria, pagó 3 millones de euros por asesoramiento al empresario Sergi Alsina.
Este informe de Agencia Tributaria considera que los investigados cruzaron
facturas para hacer llegar parte de ese dinero al destinatario último, que, según
este informe, era su marido, el señor Pedro Navarrete Sanz –Navarrete era
entonces responsable de Sony. Dice la información que la operación se cierra en
2010 y que permitió inicialmente salvar esos mil puestos de trabajo que estaban en
peligro por la marcha de la firma japonesa. Curiosamente esta es la justificación
que el propio presidente de la Generalitat dio en su día para decir que hablar de
deslocalizaciones era poco menos que un atrevimiento y que una falta de
conocimiento de la realidad. Me da la impresión de que los hechos están
desmintiendo, y de qué manera, la versión que aquí el propio presidente de la
Generalitat dio en su día para decir que esto no eran deslocalizaciones.
Perfectamente se podía hacer eso y, al mismo tiempo, lucrarse con la operación,
como así parece.
49
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Ficosa se instala en la planta para convertirla en un centro de innovación en el
campo de la electrónica, pero, según esta información, la adquisición sirve para
que diversas personas se llevaran un buen pellizco a título personal; y en este
negocio participan, según la información, el matrimonio formado por Navarrete y
María Jesús Muro. Los implicados intentaron interponer el máximo de sociedades
para no dejar rastro, señala la Agencia Tributaria, y lo basa en una conversación
telefónica de Navarrete que está en el sumario judicial, textualmente,
entrecomillado: «Está perdida la trazabilidad porque el dinero, primero, viene a
Alsina, de Alsina va a Pastor y de este a Landiron, una empresa que es familiar de
Navarrete y su mujer.» Textualmente dijo el señor Navarrete que para encontrar
esa línea hay que ser un lince. A partir de aquí, con la aportación de los socios y
de Ficosa se crea la empresa a la que aquí se han referido, Upprime Energy, la
firma que según los investigadores iban a beneficiarse de negocios obtenidos de
forma irregular.
Y, claro, aquí también se ha hablado de eficiencia energética y hay una
conversación suya con Sergi Pastor en la que usted, Chus, dice: «¿Por qué
funciona lo de la eficiencia energética? Pues porque habrá una ley que obligará a
todo el mundo a comprarlo; es que no te quedan más narices.» Sergi Pastor dice:
«Sí, señor, es así.» Chus contesta: «Porque tienes la venta garantizada. ¿Dónde
está la gracia? Pues que la venta la tienes garantizada, que es una máquina de
hacer dinero, luego...» Puntos suspensivos. Sergi Pastor contesta: «Sí, señor.»
Chus dice: «Puede ser más eficiente, puedes ahorrar más, puedes, pero al final –al
final– la venta la tienes garantizada.» Sergi Pastor dice: «Sí, señor, es así.» Y
Chus concluye diciendo: «Lo que esté en un sector regulado es un chollo.»
Claro, evidentemente estas conversaciones ponen de manifiesto que ustedes
sabían perfectamente lo que estaban haciendo. Por otra parte, además, aquí se ha
hecho referencia a un encuentro, en fin, que tildaron en su día de poco menos que
de relación social, cuando más bien parecía ultimar los flecos para dejar bien atado
ese negocio que pensaban llevar a cabo. Y, claro, lo curioso del caso es que en
este caso se den respuestas como que la preocupación última, en este caso –no
sé si nos responderá el señor Navarrete–, para justificar este encuentro, no era
tanto urdir este negocio, sino preocuparse por el tema de la deslocalización, es
decir, dejar...
50
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Fitxer 10
...a un numeroso grupo de trabajadores en la calle. Como digo, la misma
justificación que el presidente de la Generalitat, que los máximos responsables de
Convergència i Unió han dado en esta cámara. Y evidentemente todo esto pone de
manifiesto que eso es una mentira como una casa de payés. Y, por tanto, alguien
tendrá que dar explicaciones. Y no usted, que probablemente bastante tendrá con
poder evitar que la acción de la justicia decida cambiar su condición de testigo por
la de imputada, en última instancia.
En cualquier caso, eso tampoco es lo que nos preocupa a esta cámara, pero sí,
evidentemente, esclarecer lo que es buena prueba, probablemente, de toda una
red de corrupción que ha sido urdida desde los más altos estamentos de la
Generalitat de Cataluña. Y evidentemente, ese debería ser el objeto de esta
comisión: no distraer la atención, no sacar conejos de la chistera, no pretender
comparecencias que nada aportan para liarlo todo más, si cabe, y sí centrarnos en
lo que es nuestra competencia, que es precisamente esclarecer hechos que sin
duda alguna ponen de manifiesto que durante muchísimo tiempo, alrededor de la
Generalitat de Cataluña, hubo auténtica carta blanca para hacer y deshacer a su
antojo. Y evidentemente, la tranquilidad, yo diría que la chulería, la altanería con
que los miembros de la familia Pujol se han pasado o, mejor dicho, se han
paseado por esta comisión pone de manifiesto que realmente se creían impunes. Y
estos hechos ponen de manifiesto que probablemente así fuera.
Por tanto, como venía diciendo, no pretendo que usted de respuesta, porque ya ha
dicho que no lo hará, pero sí por lo menos que tenga la conciencia lo
suficientemente limpia como para poder ayudar a esclarecer estos hechos y no
tapar las responsabilidades, no las suyas, sino las de políticos que, como digo, han
jugado con el dinero de todos, que se lo han llevado crudo y que, por tanto,
tendrán que acabar rindiendo cuentas antes los tribunales de justicia.
El president
Gràcies, senyor Santamaría. Senyora Muro, es ratifica en la seva voluntat de no
declarar? (Pausa.) Doncs, passem al torn del Grup Parlamentari d’Iniciativa per
51
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Joan
Mena.
Joan Mena Arca
Gràcies, president, de nou. Jo lamentablement, senyora Muro, no li agrairé la seva
presència avui. Perquè, clar, venir per no contestar és gairebé com no venir i és
col·laborar amb tota aquesta gent que pren el pèl a aquest Parlament de
Catalunya, que pren el pèl als diputats i les diputades del Parlament, perquè no
contesten ni una sola d’aquestes preguntes. I jo crec, senyora Muro, que la veritat
només té un camí, que és el camí de donar la cara, cosa que vostè,
malauradament, aquesta tarda no està fent en el Parlament de Catalunya.
A nosaltres ens preocupa fonamentalment la immoralitat i la perversió de qui
sembla que es va lucrar amb el patiment dels treballadors i les treballadores. Si hi
havia de debò una xarxa al voltant del patiment de moltes famílies que ho estaven
passant molt malament perquè estaven a les portes de perdre el seu lloc de treball
i hi havia gent que s’estava enriquint de forma immoral, em sembla que és
denunciable. I vostè, doncs, si té alguna informació d’aquest abast, el primer que
hauria de fer és explicar-la allà on calgui; la informació judicial en el jutjat, i la
informació política aquí, al Parlament de Catalunya. Perquè suposo que vostè sap,
igual que ho sabem els diputats i les diputades d’aquest Parlament, que mentre
que hi havia famílies senceres que els dos membres de la família es quedaven
literalment amb una mà al davant i una altra al darrere –aquests sí; aquest sí que
es quedaven amb una mà al davant i una altra mà al darrere–, hi havia uns quants
pocavergonyes que, en converses telefòniques immorals i en negociacions dins
d’un despatx, el que feien era mercadejar amb les deslocalitzacions i mercadejar
amb els drets dels treballadors i les treballadores.
Per tant, és una situació doblement perversa, una situació doblement immoral, i si
em permet jo diria que forma part d’aquest, diguéssim, entorn gairebé de
criminalitat respecte dels drets dels treballadors i de les treballadores que ens hem
situat.
Jo si vostè tingués la voluntat de contestar-me faria dues preguntes clares;
segurament són les dues úniques que jo li faria a vostè. Malauradament, no ens
voldrà contestar.
52
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
La primera és si vostè va ser intermediària en totes aquestes operacions. És a dir,
quin és el tracte que tenia vostè amb el senyor Pastor, no? Ja ho han dit abans els
meus companys. Els investigadors d’hisenda no només creuen que les factures de
la dona, de l’esposa del senyor Oriol Pujol eren falses, sinó que s’ha demostrat,
s’ha provat que era una pràctica habitual de tota la trama. En l’operació de Sony,
per exemple, es va arribar a falsificar un contracte per desviar 1 milió d’euros de
comissió al senyor Pedro Navarrete, el seu marit, a través de vostè mateixa. Per
tant, voldríem tenir més informació d’això. És una quantitat que correspon a una
part de «la mordida» –entre cometes– que s’havia embutxacat el senyor Sergi
Alsina, i això sembla que queda demostrat a través d’una conversa entre el senyor
Alsina i el seu soci, el senyor Sergi Pastor, que es va produir el 10 de novembre
del 2011.
Alsina diu: «No hay documentación que soporte los servicios que se han prestado,
y esto deberíamos documentarlo un poco más.» El senyor Pastor contesta: «Pues
si quieres hacemos esto; hacemos un trabajo en ese sentido, ¿entiendes?» El
senyor Alsina diu: «Es fácil, en el sentido que es solo crear un rastro de
documentación que quede explicado.»
Només deu dies després d’aquesta conversa es quan vostè entra, sembla, en
acció, li proposen pagar el milió d’euros en metàl·lic i en negre, sense pagar
impostos, i té vostè una conversa que està acreditada per hisenda. El senyor
Pastor li diu: «Tampoco hay ningún problema en que yo al final te lo liquide
personalmente limpio de impuestos.» I vostè contesta: «Sí, ¿pero libre de
impuestos qué quiere decir? ¿En efectivo?» I el senyor Pastor li diu: «Sí, en
efectivo, sacar-lo poco a poquito e irlo metiendo. No creo que sea ningún
problema, pues, hacer transferencias de mi cuenta a vuestra cuenta, o sea,
periódicamente. Pero también tiene un problema.»
Per tant, el que hi ha és... La pregunta que jo li voldria traslladar és si vostè va ser
intermediària, tal com demostren els papers d’hisenda, les converses d’hisenda, en
tota aquesta operació.
Si no em contesta, faig una segona pregunta, que també és la que ens agradaria
fer-li, en la línia del que deia abans el senyor Santamaría. És quin és el paper que
tenia vostè a l’empresa Landiron. Jo crec que s’acredita en tot l’informe que el que
vostès intentaven era interposar el màxim de societats per no deixar rastre. Ho diu
53
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
literalment l’informe d’hacienda. Per tant, jo vull saber si el seu paper en tota
aquesta trama era intentar complicar les coses, que no es pogués investigar i, per
tant, dificultar i generar com més opacitat millor. Ho ha dit el senyor Santamaría, no
repetiré les paraules aquestes que «está perdida la trazabilidad del dinero», per
com venien. I, per tant, a mi sí que m’agradaria saber, senyora Muro, si la voluntat
o la funció que vostè tenia en tota aquesta trama era la de no deixar cap rastre
sobre possibles factures que no se sap molt bé com venien.
El president
Gràcies, senyor Mena. Senyora Muro, entenc que es ratifica en la seva voluntat de
no declarar. (Pausa.) Doncs, passarem al Grup Parlamentari de Ciutadans, en veu
de l’il·lustre diputat Carlos Carrizosa.
Carlos Carrizosa Torres
Gracias, señor presidente. Buenas tardes, señora Muro. Yo no voy a hacerle
muchas preguntas a usted, porque creo que se las han hecho todas, las que se le
podían hacer, acerca de si cobraron ustedes o no cobraron ese millón de euros de
la sociedad del señor Sergi Alsina, y que eran parte de los 3 millones pagados por
Ficosa que provenían de una deslocalización en la que por allí estaba el señor
Oriol Pujol. Después, no vamos a tratar tampoco el tema de las ITV..., sí, el tema
de las ITV, donde estaba el señor Oriol Pujol, exactamente, porque ya se lo han
preguntado a usted. Y yo solamente haría la reflexión de que, bueno, llega usted
aquí..., creo que no está usted imputada, lo está su marido, que fue el director de
Sony España. Yo creo que a él sí que hay alguna pregunta más que hacerle.
Y para nosotros, yo creo que la valoración... Claro, como nosotros no venimos aquí
a juzgarles a ustedes, sino simplemente a escuchar las explicaciones que puedan
dar sobre asuntos que a nosotros nos parece que han tenido una relación con la
corrupción política, con los negocios hechos al amparo del poder, pues, claro, para
nosotros no es necesario, por decirlo así, que usted responda a las preguntas, ya
es muy ilustrativo que usted no las responda. Porque si ese dinero tuviera una
procedencia lícita, o el dinero este usted no lo hubiera cobrado, pues, lo estaría
explicando aquí casi a gritos y enseñando documentos y nos estaría convenciendo
a todos. Desde el momento en que no lo hace, pues, nosotros..., a los efectos de
54
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
establecer aquí unas conclusiones ya es suficiente. Y, por lo tanto, no voy a
reiterar las preguntas que le han hecho los parlamentarios anteriores.
Gracias
El president
Gràcies, senyor Carrizosa. Entenc, senyora Muro, que no vol fer cap aportació.
(Pausa.) Passem ara al torn del Grup Parlamentari de la CUP Alternativa
d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet.
I els faig avinent –com em sembla que és la segona o tercera persona que s’hi
referia...–, només a efectes de comunicació, que el senyor Navarrete és present a
la sala.
Senyora Vallet, quan vulgui.
Isabel Vallet Sànchez
Sí, gràcies. Jo tampoc faré preguntes; crec que no val la pena. Hem sentit que...,
bé, tenim molta feina. Jo crec que la comissió té molta feina i que segurament... No
estem per perdre el temps amb gent que no té cap predisposició de col·laborar.
M’imagino que quan comparteixin vostès les vacances a Urús amb les altres
famílies, doncs, que també han passat per aquesta trama poden fer sorna, poden
riure no?, del que ha suposat el seu pas per la comissió, on a la cara dels diputats i
les diputades ens han simplement ignorat, no han volgut col·laborar o han mostrat
la seua superioritat, no?, d’aquells que fan negocis amb el patiment, com s’ha dit
abans, de treballadores i treballadors, i que es permeten el luxe de no donar cap
tipus d’explicació.
Gràcies.
El president
Gràcies, senyora Vallet. Passem finalment al darrer torn, del Grup Parlamentari de
Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell Borràs.
Meritxell Borràs i Solé
Gràcies, senyor president. Senyora Muro, nosaltres també hauríem preferit que
hagués contestat. Hauríem preferit que hagués contestat perquè, doncs, si bé està
en el seu dret de no fer cap declaració i, per tant, de no dir-nos res, no?, com és el
55
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
cas, en certa manera i com ha vist vostè, els seus silencis són interpretats. Algú els
ha jutjat directament i ja ha decidit, doncs, que els seus silencis tenen una única
interpretació.
Nosaltres això no ho farem, però sí que li dic que sí que ens hauria agradat que
ens hagués contestat i poder tenir les seves declaracions..., com algú en principi
potser la tractava, hi insisteixo, ja de culpable i com si fos imputada. De fet, és
vostè testimoni i ha fet declaracions en el judici. I a nosaltres ens hauria agradat
que, com a mínim, ens hagués pogut ratificar el que s’ha dit en el judici que està en
curs, no? En aquest sentit –abans en parlàvem amb el fiscal superior de
Catalunya–, tristament allò que passa en els jutjats i és secret de sumari, doncs,
arriba i en tenim coneixement. I, per tant, sabem les seves declaracions. Vostè en
el sumari va parlar de la seva relació amb el senyor Sergi Pastor, en el qual deia
que havia fet servir el nom d’Oriol Pujol Ferrusola per impressionar-los amb
l’objectiu d’involucrar-los en un negoci. Nosaltres voldríem que ens pogués
contestar això, si és així. Vaja, aquesta era la... Podríem fer preguntes que han fet
altres grups parlamentaris, però sí que aquesta nosaltres també la voldríem posar
sobre la taula, a fi que, bé, ens pogués contestar.
El president
Gràcies, diputada Borràs. La senyora Muro es ratifica en la seva voluntat de no
declarar i de no respondre i, per tant, queda substanciada aquesta compareixença.
I sotmeto breument... Volen fer una pausa de cinc minuts? Seguim directament?
(Pausa.) El senyor Navarrete és aquí. Com vulguin vostès. Continuem? (Pausa.)
Doncs, fem, si volen, el canvi de compareixents.
Moltes gràcies.
Senyor Navarrete, quan vulgui...
Compareixença
de Pedro Navarrete Sanz, expresident de Sony Espanya i
exvicepresident de Sony Europa (tram. 357-00857/10)
Passem al tercer punt de l’ordre del dia amb la compareixença del senyor Pedro
Navarrete Sanz, a qui agraïm avui la seva compareixença. I entenc, senyor
Navarrete que farà una lectura prèvia, una explicació, dels seus motius...
56
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Pedro Navarrete Sanz (expresident de Sony)
No.
El president
No cal? (Pausa.) Doncs, aleshores, passarem directament al torn dels grups
parlamentaris. I en primera instància, el senyor Oriol Amorós, en nom d’Esquerra
Republicana de Catalunya.
Senyor amorós.
Oriol Amorós i March
Home, senyor Navarrete, jo primer de tot, abans d’entrar en la qüestió del cas ITV,
jo li volia preguntar per la successió empresarial que es va produir a Viladecavalls
entre la Sony i Ficosa. Des del punt de vista empresarial i com a expresident o
exdirector –no sé si encara ho és– de Sony, com va viure aquella operació i quin
aprenentatge va fer en la indústria del país. Ho dic perquè han vingut diversos
compareixents que ens han informat d’aquesta operació i com la van...
Fitxer 11
...la van veure.
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
El president
[#, min. 00.08] que no té intenció de respondre les preguntes.
Oriol Amorós i March
Tampoc sobre aquesta qüestió?
No, ho dic perquè, és a dir, quan una empresa com Sony abandona l’activitat en el
nostre país, doncs, això es diu «deslocalització», en vam parlar així amb el
president, però també és veritat que va haver-hi una successió industrial i que, per
tant, darrere de l’activitat de Sony va venir Ficosa i que això, en si mateix, és una
cosa que ja ens agradaria que passés sempre que es deslocalitza una empresa;
57
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
per tant, sí va haver-hi deslocalització i sí va haver-hi també successió industrial.
Són fets, per tant, poc discutibles.
El que ens assembla que és greu i preocupant, i el que ens agradaria que vostè
ens ajudés a corroborar és el mateix que he dit a la seva esposa, a la senyora
Muro, i que li tornaré a dir a vostè, perquè tingui vostè l’oportunitat de contestar o
no. Aquí, el que estem és per delimitar la responsabilitat política i el que volem
saber és com vostè entra en contacte amb el senyor Sergi Alsina, si en l’operació
que fan de successió industrial de Sony a Ficosa, mediada pel senyor Sergi Alsina,
hi té una importància o hi té un pes l’amistat del senyor Sergi Alsina amb el senyor
Oriol Pujol. Aquesta pregunta, me la contesta?
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
Oriol Amorós i March
No la contesta? D’acord.
Després, a través de les converses, que han estat gravades, de la senyora Muro
amb el senyor Pastor, de vostè mateix amb el senyor Pastor, del senyor Pastor
amb el senyor Alsina, del senyor Alsina amb el senyor Pujol, etcètera, hem pogut
veure que la seva coneixença amb el senyor Alsina va ser productiva, més enllà de
la successió industrial o deslocalització de Sony i successió industrial a través de
Ficosa. I va ser productiva perquè vostès varen entrar a la trama de les ITV, vostès
varen entrar a buscar de quina forma treien partit d’un impàs jurídic en les ITV, bé,
impàs forçat a través de la compra d’un jutge, per part del senyor Puignou, cas que
ha estat condemnat, hi insisteixo, es genera un impàs, el presumpte mediador
resulta que no és neutral, presumptament, sinó que, a més a més, està contractat
pel senyor Alsina, vostès coneixien que el senyor Alsina havia contractat el senyor
Tous i que el senyor Tous faria el nou mapa de les ITV?
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
Oriol Amorós i March
I vostès coneixien també que el senyor Tous, en aquest nou mapa de les ITV,
generava una oportunitat de negoci que la seva dona, la senyora Muro, doncs,
58
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
valorava molt, perquè era sobre un mercat regulat, que era el mercat de les ITV,
també volent intervenir sobre un altre mercat regulat. Seria interessant que ens
contestés si tota aquesta operació vostè, com hem pogut llegir en algunes
entrevistes que han estat transcrites, era conscient que, al darrere, qui la feia
possible era el senyor Oriol Pujol i Ferrusola?
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
Oriol Amorós i March
I que el senyor Tous seguia les instruccions del senyor Oriol Pujol i Ferrusola?
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
Oriol Amorós i March
No vol contestar.
Vostès tenen una discussió sobre com participar en aquesta empresa [#Prime
Energy, min. 03.17], el senyor Xavier Pujol ens va dir, aquí, que [#Prime Energy,
min. 03.21] volia dedicar-se, sobretot, al sector de l’eficiència energètica, però, en
canvi, la major part de les seves converses, a excepció d’aquesta conversa que
abans ens ha llegit el senyor Santamaría i que, certament, és així, també la tenim
provada, doncs, tenien intenció de fer negoci amb les anomenades «ITV
energètiques» o, en tot cas, les revisions energètiques que s’establirien per
obligatorietat legal, el gruix de les seves converses és per les ITV –les inspeccions
tècniques de vehicle.
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
Oriol Amorós i March
Fins i tot, que vostès són tan conscients que el que fan està mal fet que, en una
conversa entre vostè i el senyor Sergi Pastor, diuen: «Si al cinquè any no ens
avenim, podrem amenaçar el partit de Convergència a partir de la informació que
tenim.» I les expressions que vostès utilitzen són, diguéssim, molt clares: «Els
podem fer mal i podem...» No ho diuen amb aquestes paraules, eh? «I els podrem
59
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
amenaçar.» Això són paraules seves, eh?, en conversa amb el senyor Sergi
Pastor; per tant, eren molt conscients que el que feien no era gens correcte.
També mostren interès, bé, a través de la seva esposa, entenc que vostès
compartien la informació, per la qüestió del laboratori general d’assaigs i la seva
possible rescissió de contracte concessional.
També té vostè una conversa amb el senyor Sergi Pastor en què diu: «El projecte
que volem amb en Sergi Alsina i l’Oriol Pujol és de llarg recorregut, però si per
enriquir-nos ràpidament ens calen tres ITV més és alguna cosa que podem
aconseguir.» Això són paraules seves al senyor Sergi Pastor, eh?
Tenen llargues converses en què critiquen molt el senyor Xavier Pujol i hi ha una
cosa que m’agradaria saber, que és per què vostès s’amaguen o la seva
participació se li amaga al senyor Xavier Pujol i diuen: «Bé, ja la hi farem saber
més endavant.», però, durant molt de temps, vostès decideixen amagar-la.
Hi ha un moment en què la seva esposa –no sé si vostè també ens ho pot
corroborar– és tan conscient que el que estan fent és greu, és una estafa a la
societat, és un frau a la societat que expressa, la senyora Muro, la seva por, ho
expressa en una conversa al senyor Sergi Pastor, però estic segur que aquesta
conversa també l’haurà tingut amb vostè, la seva por de ser enxampats, vostès
diuen: «Ara, les coses estan canviant. Passen moltes coses. “La gente va al
trullo”.» Ho diuen d’aquesta forma, sí, sí. I també expressen queixes respecte a la
indiscreció del senyor Sergi Pastor, que, al seu criteri, doncs, xerrava massa.
També expressen la por que qui salti, qui al final s’acabi enfadant, sigui el senyor
Ricard Puignou; això ho fa vostè en una conversa amb el senyor Sergi Pastor.
Bé, és una pena que vostè no vulgui col·laborar ni en la part que no està
investigada, que és de caràcter estrictament de política industrial, que, en aquesta,
sí que ni pot al·legar que té un problema amb la justícia, ni amb aquesta segona,
quan vostès, de fet, han declarat davant del jutge i tot el que han declarat ho hem
llegit. Per tant, és com bastant absurd el que fan vostès avui, aquí.
El president
Gràcies, senyor Amorós.
60
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Senyor Navarrete, es ratifica en la seva voluntat de no respondre? Doncs,
passaríem al torn del Grup Parlamentari Socialista en veu de l’il·lustre diputat Jordi
Terrades.
Jordi Terrades i Santacreu
Gràcies, president. Bona tarda, senyor Navarrete. Que a mi em consti o al meu
grup parlamentari li consti, vostè tampoc no està imputat en cap dels procediments
que estan en curs.
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
El president
El senyor Navarrete manifesta que no vol aclarir la seva condició processal.
Jordi Terrades i Santacreu
Encara se’ns fa més estrany i, bé, en tot cas, estem en la mateixa posició que en
l’anterior compareixent, jo crec que estem... amb la no-declaració de les coses que
pugui conèixer, el que està fent és tapar els seus amics, perquè un no va un sopar
social si no és amic, no?, i per tant, estem en aquesta posició, des del meu punt de
vista.
I el senyor Xavier Pujol, la setmana passada, quan va comparèixer en aquesta
comissió i ens va oferir tot un seguit d’informacions respecte a l’operació de
compra dels actius de Sony i de l’altra operació de l’empresa d’eficiència
energètica, ens va explicar que l’operació li va oferir l’advocat Fornesa i que el
business plan l’havia fet la consultora Alta Partners. I jo li vaig preguntar si la
contractació de la consultora l’havia fet Ficosa i ens va explicar que no, que ja li
venia donada per tot el procés de relocalització dels actius de Sony i va insinuar,
tampoc no és que hi digués clarament, però va insinuar que el responsable de la
contractació tant del despatx d’advocats del senyor Fornesa com d’Alta Partners la
decisió l’havia adoptat el president de Sony Espanya, que era vostè. Volíem saber
si això era així o no era així i, per tant, volíem preguntar-li, amb posterioritat a la
seva resposta, si Alta Partners havia treballat o havia fet alguna altra feina de
consultoria per Sony amb anterioritat.
61
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Si la contractació d’Alta Partners es va produir perquè coneixia i era amic del
senyor Sergi Alsina, que era un dels propietaris d’aquesta consultora.
Si els honoraris que van pagar per aquest treball de consultoria eren els habituals
del mercat o no, perquè, fins i tot, el senyor Pujol ho va posar en dubte, i altres
consultores que es dediquen en aquestes feines també ho han posat en dubte.
Tampoc no ens va quedar gaire clar si els honoraris els va pagar, al final, Ficosa, si
una part els va pagar Sony; per tant, també volíem que ens aclarís això.
Voldríem conèixer, o que ens negués o que ens confirmés l’informe de l’Agència
Tributària, que diu que, dels 3 milions que es van facturar a Alta Partners, 1 milió
l’havia cobrat vostè a través de la societat Landiron. Volíem saber si això era cert o
no, si vostè ho desmentia o no, si aquests diners s’havien declarat a Hisenda o no.
També volíem conèixer de què van parlar en el dinar que van fer vostè, el senyor
Navarrete, i el senyor Alsina, on s’estava parlant de com es participaria en la
societat que s’havia creat, de [#Prime Energy, min. 11.41] i de què van parlar, si és
que van parlar, en el famós sopar del 27 de juliol del 2011, si només va ser un
sopar social, si era un sopar per celebrar, doncs, que s’havia arribat a un acord per
constituir aquesta empresa.
Ah, i deixi’m dir una cosa, que, en tot cas, és una valoració subjectiva d’aquest
diputat que li parla, no? Jo no sé si el senyor Sergi Pastor els volia impressionar a
vostès invocant el nom del senyor Oriol Pujol, ara, el que sí és cert és que
coneguts, com a mínim, ho eren, eh?, perquè participen en sopars on són tots
plegats.
I també volíem que ens corroborés o no... la senyora Muro ha dit que... m’ha
semblat intuir que no, però, com que no ha dit ni «sí» ni «no», si vostès estiuejaven
també a Urús o si tenen casa de segona residència a Urús, no?, perquè en algun
lloc ha sortit que és així. Era, en tot cas, per confirmar-ho o desmentir-ho i per
saber si algunes d’aquestes coneixences... ella ha dit que no, però en algun lloc ha
sortit que sí, era per tenir-ho clar, no? Ara, si els negocis també es feien o les
converses es feien mentre un es pren una cervesa a la casa de segona residència.
Bé, en tot cas, també veig que no en traurem no l’aigua clara, no sabem per on
passa el rierol, tot i que tots ho intuïm i ens sap greu que, amb la seva actitud, en
aquesta comissió parlamentària, que és cert que no és un jutjat, vostè el que vulgui
62
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
fer de cara a l’opinió pública, que segur que està seguint aquesta comissió, vulgui
tapar els seus amics.
El president
Gràcies, senyor Terrades.
Senyor Navarrete, es ratifica en la seva voluntat de no declarar? Doncs, passarem
en el tercer grup parlamentari, el Grup del Partit Popular de Catalunya, en veu de
l’il·lustre diputat Sergio Santamaría. I, abans, sense cap valoració, només a efectes
informatius i respectant el dret a no declarar, sí que els informo, com tots saben,
d’altra banda, que, en principi, vist que el silenci no vol dir una altra cosa i en la
fase processal inicial el senyor Navarrete no està imputat i va comparèixer com a
testimoni, a criteri d’altres valoracions que tots vostès coneixedors que tothom està
obligat a col·laborar i a declarar amb aquesta casa, en l’equilibri entre també els
drets constitucionals, eh?
Senyor Santamaría, disculpi la dissertació.
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, gracias. Bueno, yo, en primer lugar, tengo dudas de que usted sea el señor
Navarrete. Yo le pregunto: ¿Es usted el señor Navarrete sí o no? Eso lo podrá
contestar, ¿no?
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
Sergio Santamaría Santigosa
No, pero conteste. Puede decir «sí», «no», en fin... Porque es que lo que no puede
hacer usted, porque, para eso, mejor no venga, es sentarse y no decir nada.
Fitxer 12
Por tanto, yo que quiere que le diga, pongo en duda su identidad.
Mire, señor Navarrete, usted sabe aquello, ¿no?, de que el poder corrompe. Y
usted también sabe que el poder absoluto corrompe absolutamente. Y esto es lo
63
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
que ha pasado aquí. Ustedes se han creído impunes, porque se veían y se sabían
protegidos por el clan Pujol. Y esto es lo que hay detrás de toda esta historia. Y,
por tanto, ustedes iban y venían, subían y bajaban, con total impunidad, porque
estaban convencidos de que no pasaría absolutamente nada.
Y, por tanto, eso explica también que no solo se conformen con reconocer, aunque
solo sea amparándose en el silencio, hechos de corrupción, sino que, además –
además–, vienen a esta cámara… Y antes se le decía: «Hombre, esto no es un
juzgado». No, claro que no, esto es mucho más que un juzgado –esto es mucho
más que un juzgado–, porque ustedes deberían, por vergüenza torera, dar una
explicación de lo que ha pasado. Porque ustedes se están riendo, pero no de estos
diputados, de las personas a las que representamos, que son bastantes, ¿eh?, que
son bastante.
Y, por tanto, yo, sinceramente, entendería mucho más coherente, mucho más, en
fin,
acorde
con
lo
que
ustedes
quieren
hacer,
no
haber
venido,
independientemente de las consecuencias que esto llevara aparejado, porque, le
digo una cosa, estar aquí de cuerpo presente para no abrir la boca es lo mismo
que no venir. Y, por tanto, ustedes están hurtando a esta cámara explicaciones
que lo normal sería que fueran dadas, porque, si no, evidentemente ustedes lo que
están haciendo es, en fin, someternos a todos a una auténtica tomadura de pelo. Y
me parece vergonzoso.
Insisto, esto es el Parlamento de Cataluña. Esto no es un juzgado. Ustedes, en un
juzgado, pueden hacer lo que quieran, yo lo entiendo. Ustedes podrán ampararse,
efectivamente en, si son testigos, ya sabe usted, la obligación de tener que decir la
verdad; si son imputados, evidentemente, el derecho a no confesarse culpables y,
por tanto, no reconocer los hechos. Pero aquí, señor Navarrete, insisto, eso
parece, porque no lo sé, si usted es el señor Navarrete. Yo digo que esto ustedes
aquí no deberían haberlo hecho.
Porque, en cualquier caso, lo que están haciendo es, si cabe más, desmerecer a
los que estamos aquí, porque después la crónica viene diciendo que para qué
sirve, y la gente en la calle, para qué sirve una comisión de investigación, para qué
sirve el Parlamento, para qué sirven los políticos… Ustedes están coadyuvando
decisivamente en que eso sea así, y debería caérseles la cara de vergüenza.
64
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Y todo lo hacen por una finalidad, claro: por salvarle la cara, en este caso, al clan
Pujol. Porque aquí se ha hablado de esa famosa cena social que ustedes
mantuvieron con Oriol Pujol, que lo único que pretendía era eso, atar cabos y
cerrar todos los flecos del negocio que ya tenían perfectamente diseñado. Y, claro,
usted, cuando es pillado in fraganti es cuando dice que realmente en esa reunión
lo único que latía era la preocupación por la clase trabajadora, por las personas de
Sony que iban a quedarse sin trabajo.
Pero ¡qué desfachatez!, pero ¡qué desfachatez es esa! Es inadmisible –
inadmisible– que ustedes no tengan la valentía y el coraje de decir aquí lo que hay,
y todo lo hacen porque se sienten protegidos. A ustedes el Parlamento de
Cataluña les importa un comino. Ustedes saben que el clan Pujol, que al fin y al
cabo es Convergencia Democrática de Cataluña sigue mandando, sigue
mandando en Cataluña. Y, por tanto, ustedes dicen: «Bueno, vamos allí y pasamos
la tarde; ponemos cara de que aquí no ha pasado nada; después salimos del
Parlamento y si te he visto santas fiestas.» Pues eso no es así, porque ustedes
cuentan con ese respaldo, y están actuando porque saben que están amparados
por el poder político. Porque ahora no estará Jordi Pujol i Soley, pero está su hijo
político, y está toda esa organización que ha servido a esta causa corrupta. Y
ustedes deberían tener el gesto, como digo, de desenmascararlos, porque eso es
lo que realmente les haría a ustedes personas valerosas, personas decentes y
personas de bien. Y no lo han hecho.
Y, por tanto, yo recrimino firmemente su actitud, la suya y la de su esposa. Mejor
sería que no hubieran venido.
Nada más, muchísimas gracias.
El president
Gràcies, senyor Santamaría. Sí, senyor Navarrete, pot encendre el micròfon, si us
plau?
Pedro Navarrete Sanz
Tres puntualizaciones. No me río absolutamente de nadie. Segundo, como es
obvio, no estoy de cuerpo presente, gracias a Dios. Y, tercero, sencillamente me
estoy acogiendo a un derecho que tengo.
65
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
El president
Gràcies, senyor Navarrete. A petició del diputat, i encara que pugui semblar
paradoxal, certifico que el compareixent és Pedro Navarrete, a efectes de
seguretat i identificació en el Cos de Mossos d’Esquadra, a qui agraïm la seva
tasca en aquest sentit.
Sergio Santamaría Santigosa
Le agradezco la claridad, porque yo tenía dudas...
El president
Hem arribat a aquest punt, sí.
Sergio Santamaría Santigosa
...y creo que eran dudas razonables, ¿eh?
El president
És el torn del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i
Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Joan Mena.
Joan Mena Arca
Gràcies, president, de nou. Bé, jo, igual que li deia a la seva esposa, no li agraeixo
la compareixença, senyor Navarrete, perquè venir a no dir res..., és gairebé millor
que s’haguessin quedat vostès a casa, rient d’aquesta democràcia, com suposo
que han fet tot aquest temps.
Jo suposo que vostè sap, perquè ha sortit publicat també l’informe d’Hacienda, que
a vostè el senyor Alsina el va qualificar, o parlant de vostè deia: «El señor
Navarrete guarda un elegante silencio.» És conscient d’aquesta expressió. Jo veig
que avui aquesta tarda vostè manté aquest mateix silenci. Jo personalment no el
qualificaria d’elegant. Segurament és un silenci moral, més aviat immoral, perquè
el que necessitem són explicacions clares per poder saber tot el que ha passat i
per exigir totes les responsabilitats, en aquest cas polítiques, que ha tingut el
senyor Oriol Pujol i tota la trama al voltant de Convergència Democràtica.
I a mi m’agradaria saber, senyor Navarrete, per què vostès avui no parlen, si no
parlen per por... També li dic, senyor Navarrete, que m’agrada que les persones
em mirin a la cara, quan estic parlant amb elles. Sé que és difícil, que deu ser difícil
66
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
venir amb l’actitud amb què vostès han vingut, intentant marxar sense que res hagi
passat, però si vostès, en la seva llibertat, decideixen venir a no donar
explicacions, doncs, entendran que els diputats i les diputades puguem dir el que
considerem que hem de dir.
Jo li deia que no sé a què respon la seva actitud, si és que vostès tenen por –i ens
agradaria que ens ho aclarís–, si vostè té por del senyor Pujol, si vostè té por de la
família Pujol; si, en canvi, té por de canviar la seva condició jurídica –vostè, segons
sembla, no està imputat i creu que si dóna més explicacions del compte pot acabar
en tota aquesta trama imputat–, o bé si és que al darrere de vostès el que hi ha és
un pacte de silenci, una omertà, que és el que diuen a la màfia siciliana, una
omertà per tapar els altres, no?, un pacte de silenci per tapar els actes o bé també
pot ser un pacte de silenci per por a les represàlies, que tingui vostè o que pugui
tenir el seu entorn.
Per tant, senyor Navarrete, també amb la voluntat que vostè ens ho pugui aclarir jo
li ho pregunto amb tota l’honestedat de la qual sóc capaç. I li ho dic, senyor
Navarrete, perquè jo recordo la primera compareixença que vam tenir en aquesta
comissió. Va ser el periodista Erkaizer, que va parlar del «capitalisme
d’amiguetes». Jo crec que vostès són un referent d’aquest «capitalisme
d’amiguetes», tota aquesta trama, no?, les converses vergonyoses entre
empresaris i polítics, gairebé rifant-se el futur dels treballadors i les treballadores
d’una empresa important del nostre país, com és l’empresa Sony. Crec que és el
millor exemple d’aquest «capitalisme d’amiguetes» que ens intentava explicar el
senyor Erkaizer en la seva primera compareixença en aquesta mateixa comissió
d’investigació.
Perquè, clar, aquí el que es demostra, senyor Navarrete, són els vincles mafiosos
entre la política i el món empresarial, mentre la classe treballadora l’únic que
estava fent era empobrir-se amb sous de misèria, amb sous precaris, amb
condicions laborals indignes i perdent tots els drets. Per tant, entre alguns
empresaris i alguns polítics, sembla que s’estaven rifant el futur i els drets i la
dignitat dels treballadors i les treballadores. I el que hi ha al darrere també és un
lucre amb el patiment dels treballadors i les treballadores, un entramat d’empreses,
d’empreses pantalla, d’empreses fantasma, de factures falses, i sembla que tot era
67
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
destinat al fet que vostè pogués cobrar 1 milió d’euros. M’agradaria, per tant,
també, que ens donés totes aquestes explicacions.
I una pregunta concreta, que jo crec que donaria versemblança o credibilitat o tot el
que vostè va mantenir quan sí que va contestar al jutjat: és per què després de les
detencions, per què un mes després de totes aquestes detencions vostè va deixar
el càrrec de responsable de Sony Espanya. Quins van ser els motius.
I, finalment, una altra pregunta que també li hauríem formulat si vostè hagués
vingut amb una actitud més moral, de contestar les preguntes dels diputats i les
diputades d’aquesta comissió: és si reconeix que d’aquests 3 milions d’euros 2
milions d’euros van anar a parar a l’empresa Alta Partners i 1 milió d’euros va anar
a parar a l’empresa Bersenat, on la seva senyora, la seva esposa, era
administradora de l’empresa. Però, com que veiem que vostès es mantenen en
aquesta actitud de no donar explicacions, doncs, de vegades diuen allò de: «Quien
no habla es porque tiene mucho que callar.» Suposo que avui vostès no han parlat
perquè tenen molta cosa a callar.
El president
Gràcies, senyor Mena. Senyor Navarrete, es ratifica en la seva voluntat de no
declarar?
Pedro Navarrete Sanz
(Pausa.)
El president
Doncs, passaríem al torn de Ciutadans, en veu de l’il·lustre diputat Carlos
Carrizosa.
Carlos Carrizosa Torres
Gracias, señor presidente. Buenas tardes, señor Navarrete. Bueno, ya creo que
estaba usted en la sala, ha oído más o menos el contenido de las palabras que ha
tenido este grupo parlamentario cuando su mujer ha comparecido sin declarar.
Nosotros..., como le he dicho a ella, lo conveniente en esta comisión hubiera sido
que si a ustedes se le están atribuyendo unos hechos muy claros y muy simples –
yo creo que hay muchas personas que están viendo esta comisión que están,
pues...–, quizás nos perdemos bastante en preguntas, en detalles y tal, pero
68
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
básicamente es que usted y su mujer habrían cobrado 1 millón de euros por
participar en la deslocalización de la empresa Sony, que para ello se habrían valido
de unas empresas pantalla, que la empresa Ficosa que pagó, pagó 3 millones al
señor Alsina, este dio 2 millones a Alta Partners, desvió 1 a una empresa que se
llama, según consta aquí, Bersenat que sería de la señora Muro, de su mujer; esta
a su vez paga a una empresa del señor Pastor, que se llama Molkolan, y esta a su
vez paga a Landiron, que sería la última de la trama, que sería la empresa de
usted y de su esposa. Entonces, esto en cuanto a la deslocalización.
Y luego hay unas escuchas que les involucran a ustedes, en un intento de negocio
con la empresa Upprime, que hay diversas versiones, de si de lo que se trataba
era de participar en unos amaños de concursos de empresas de ITV o entrar en el
negocio de la eficiencia energética, todo eso a la sombra del poder y con la
participación decisiva de un parlamentario de este Parlamento, el señor Oriol Pujol.
Y entonces básicamente son estas dos cuestiones, que se les exponen a ustedes
aquí, se les hacen varias preguntas sobre esta cuestión, estas dos cuestiones, y
ustedes se acogen a su derecho a no declarar, ambos.
No va a hacer este diputado juicios de moral o de ética, porque creo que no nos
corresponden y, ya se lo he dicho a su mujer, tampoco creemos que nosotros..., no
les estamos juzgando a ustedes y yo la única valoración que creo que me
corresponde hacer, porque además, incluso –yo le diría, y haciendo un
acotamiento–, hasta por carácter no me gusta hacer leña del árbol caído o del que
parece que va a caer, y llegar aquí desde la posición de diputado a pegarles un
chorreo a ustedes y darles lecciones de moral no me parece en absoluto
procedente y me encuentro a disgusto cuando oigo que las cosas toman esta
deriva.
Pero lo que sí que hay que decir, yo creo, como representantes del Parlamento, es
que esta cámara, que representa la ciudadanía, ha llegado aquí para que se aclare
si ha habido negocios a la sombra del poder y ustedes han participado en ellos. Se
les exponen los hechos. Ustedes callan. Pues yo creo que nosotros podemos
sacar las conclusiones pertinentes. Las sacaremos al final, y yo ya le adelanto que
para nosotros, como le he dicho yo a su mujer, si aquí ustedes cobraron 1 millón
de euros o no, pueden, tienen la ocasión de aclararlo aquí. No lo hacen. Si ese
millón es lícito o no tienen ustedes la ocasión de aclararlo aquí, y no lo hacen.
69
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Por lo tanto, nosotros, lo que también creo que lícitamente y prescindiendo de
juicios morales, cuando tengamos que hacer las conclusiones tendremos que
decir: «Bueno, y las personas que presuntamente participaban, y que se hallan
incursas en procedimientos judiciales, en estos amaños y en estas transacciones
ilícitas, se han acogido a su derecho a declarar, los hechos están sub iudice, pero
aquí la conclusión que podemos sacar es que hay un pacto de silencio o una
conveniencia de silencio por su parte, y que desde luego aquí hemos tenido, pues,
lo que parece indiciariamente que se desprende de las escuchas telefónicas y de
la abundante documentación que ha tratado esos asuntos.»
Si ustedes no han podido o no han sabido defenderlo aquí, o no lo han querido
hacer, pues, yo creo que nosotros, lícitamente, después tendremos que sacar las
conclusiones sociales, empresariales, políticas que procedan.
Fitxer 13
Nunca judiciales, nunca morales.
Gracias.
El president
Gràcies, senyor Carrizosa. Senyor Navarrete, no vol afegir a les intervencions del
Grup de Ciutadans? Doncs, passaríem al Grup de la CUP - Alternativa
d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet.
Isabel Vallet Sànchez
Sí, clar. Exactament igual que en la compareixença anterior, a nosaltres aquest
silenci orquestrat, no?, aquest silenci organitzat, aquest silenci, bé, que forma..., jo
diria que fa més la imatge de ser un silenci mafiós que no pas guardar, no?, el dret
personal. Em sembla..., vaja, em sembla ridícul. Em sembla, en tot cas, que, venint
de vostè, un directiu, bé, que ha estat directiu d’una empresa important, i que segur
que deu haver trucat a la porta de diferents governs de la Generalitat i se l’ha
rebut, i que amb tant desvergonyiment la compareixença passada el senyor Pujol
deia que ell, per l’empresa que representava, quan cridava el president el tenia allà
a la seva disposició, no? Homes de poder, com vostès, vinguin aquí, callin, fins i tot
70
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
pensava que anava a estendre tant el ridícul que no anava a respondre ni de si
estava imputat o no. Bé, i, en tot cas, digui..., callin, no col·laborin amb la comissió,
i no només això, sinó que ens facin quedar, en tot cas, a la resta de, bé, els
diputats, que fa mesos que treballem en aquest tema per extreure conclusions en
clau política, doncs, com a persones que, en tot cas, és una dèria personal, la
nostra, sobre preguntar-los a vostès per coses que no tenen cap rellevància, des
del seu punt de vista.
Clar, el dret a declarar és per a persones imputades. No sabem per què vostè
s’acull al dret a no declarar, perquè, en tot cas, no l’estaria perjudicant en res, si no
està imputant.
Un abús de silenci, per a nosaltres, és una no col·laboració. Així quedarà reflectit
en les conclusions, així està gravat, així ho estarà veient tothom.
Jo preferiria..., o en tot cas, hauríem preferit que vostè aclarís tot el que s’explica,
no?, s’ha explicat, no? El creuament de factures o documents falsos, la interposició
de societats per dificultar la traçabilitat, una sèrie de fets que són greus, i que, a
més a més, com s’ha dit abans, també, es feien sobre el patiment de moltes
famílies i de molts treballadors i treballadores de Sony.
En tot cas, deia que així quedarà reflectit en les conclusions, per sort, que ja cap
silenci ho esborrarà, i que quin espectacle tan ridícul, que un home d’un poder
empresarial com vostè ha tingut pugui passar per aquí, per aquesta comissió, i no
digui ni una paraula.
El president
Gràcies, senyora Vallet. Senyor Navarrete, es certifica en la seva voluntat inicial de
no declarar?
Doncs passaríem al torn del..., al darrer torn, del Grup Parlamentari de
Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell Borràs.
Meritxell Borràs i Solé
Gràcies, senyor president. Al senyor Pedro Navarrete, doncs, dir-li que també ens
hauria agradat tenir, doncs, respostes a les preguntes, a les preguntes que li he de
dir que en aquest torn, més que en el de la seva esposa, doncs, alguns,
simplement, no han fet preguntes, sinó que han fet conclusions, directament. Han
71
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
ja tret les seves conclusions, els seus silencis, i les han aportat, doncs, donant, a
través dels seus silencis, insisteixo, i, per tant, de cap informació, doncs, teoritzant
el que des del primer dia alguns grups parlamentaris ens vénen a teoritzar. Ho
vàrem dir des de l’inici, que alguns podien haver vingut ja amb els conclusions
fetes, i hauríem pogut acabar abans. Perquè no es tracta, per part d’alguns, de
saber què és el que hi ha, què és el que cal canviar perquè no hi hagi, doncs,
corrupció, ni frau, ni evasió fiscal, sinó, simplement, doncs, alguns, es tracta de fer
un judici, o un xou. I avui, doncs, també ho hem vist, no?
En aquest sentit, a nosaltres ens hauria... Insistim, eh? Amb això no vull dir que
ens satisfaci el seu silenci, al contrari. Ens hauria agradat que hagués pogut donar
resposta, i que, en aquest sentit, ens hauria pogut respondre, doncs, i també
explicar el que varen dir en el jutjat, que, com vostè sap, també, doncs, ha estat
publicat.
No li tornaré a fer la mateixa pregunta que li he fet a la senyora Muro. Miri, ens
hauria agradat saber, però, el traspàs de Sony, com havia anat, i com l’havien
viscut, i si, en aquest sentit, vostè creia que era positiu i que servia per refermar
llocs de treball en el país.
També, doncs, les seves relacions, o no, amb el senyor Oriol Pujol i Ferrusola, i
també, doncs, el crèdit que donava a les actuacions, o intervencions, d’algú. I, per
tant, en aquest sentit, sabem, doncs, que no ens contestarà.
No insistirem més, i seguirem, doncs, avui, en la comissió amb altres
compareixents. Res més.
El president
Gràcies, senyora Borràs. El senyor Navarrete em demanava ara un torn de
paraula.
Pedro Navarrete Sanz
Sí. Gracias, señor presidente. Solo un par de comentarios.
Creo que ha habido algunas intervenciones bastante duras, cuando yo,
sencillamente, he estado haciendo el uso de un derecho que me ampara, ¿no?
Y segundo, puesto que sí he detectado un cierto denominador común en algunas
de las intervenciones, me gustaría aclarar que yo nunca, nunca, directa ni
72
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
indirectamente, he cobrado ni un millón, ni ninguna cantidad que tenga relación
con la operación Sony.
Les puedo confirmar que la satisfacción que tuve, y no fue poca, fue haber
contribuido, en la humilde..., con mis humildes posibilidades, a, en un momento
muy crítico, como fue 2010, en la economía de este país, a salvar miles de puestos
de trabajo. Esa fue la única satisfacción –que no es poco– que tuve.
Nada más.
Muchísimas gracias.
El president
Gràcies, senyor Navarrete.
Senyor Amorós.
Oriol Amorós i March
No, al fil de la intervenció del senyor Navarrete. Ha dit «milers». Imagino que volia
dir «cientos».
Pedro Navarrete Sanz
Mil directos, y los indirectos se calcularon entre tres y cinco mil.
Oriol Amorós i March
És que el senyor Xavier Pujol, ens van dir que de l’operació, que hi havia nou-cents
quaranta...
Pedro Navarrete Sanz
Novecientos cincuentaisiete, exactamente. Digo mil por redondear. Pero los
indirectos, que eran de empresas auxiliares, no hay un cálculo, es muy difícil
hacerlo, pero en aquella época se calcularon entre tres y cinco mil.
Oriol Amorós i March
Escolti, i ja que ha dit que no va cobrar res en aquesta operació, ens podria
explicar quin és el cost de l’operació de transmissió, i com decideixen tirar
endavant això? Perquè hi ha una qüestió que aquesta comissió... Bé, aquest
diputat, a més d’estar de portaveu en aquesta comissió, també ho és a la
d’Empresa i Ocupació; i, amb alguns compareixents d’altres qüestions, els hem
73
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
preguntat si la factura de tres milions era una factura proporcional al volum de
l’operació, i la resposta que he obtingut d’altres persones del món de la indústria és
que els semblava exagerada. Jo no sé si vostè creu que aquesta quantitat, o
aquesta operació, per la seva transmissió, o pel seu assessorament, es justifica
aquest tipus de factura, o un altre.
Pedro Navarrete Sanz
Prefiero seguir acogiéndome a no decir nada, pero creo que el señor Pujol, Xavier
Pujol, este tema lo aclaró bastante bien en su comparecencia, porque esto tenía
que ver con él, ¿no?
Oriol Amorós i March
Ell va dir que no tenia a veure amb ell sinó amb vostè. Era de Sony. Era Sony qui
pagava. Home, senyor, Navarrete, això no està encausat en cap causa. Això,
senzillament, era qüestió de saber si estem..., de tenir, una mica, la mesura, la
unitat de mesura en un àmbit en què vostè... Pensi que d’empreses en crisi, a
banda de la seva, n’hi ha més, no? I que, per tant, interès per conèixer si la
transmissió..., la successió industrial és una sortida aplicable a d’altres empreses
ens pot servir per a altres empreses. Si a vostè li preocupen els llocs de treball,
podria contestar això.
El president
Senyor Terrades.
Jordi Terrades i Santacreu
Jo entenc, i no comparteixo, ja li ho he dit abans, el fet de no declarar, però,
utilitzant, diguem, un torn al final, cosa que..., diguem, que voreja el Reglament,
vostè ha dit que no havia cobrat, ni per activa ni per passiva, de l’operació de Sony
un milió d’euros. Clar, si això m’ho hagués respost quan jo l’hi he preguntat, li
hauria fet la següent pregunto, que li formulo ara –que vostè pot contestar o no–:
Així, l’informe de l’Agència Tributària és erroni?
(Pausa.)
El president
Entenc que no declara, no, senyor Navarrete?
74
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Alguna requisitòria més, senyor Terrades?
Doncs seria el torn del diputat Sergio Santamaría
Sergio Santamaría Santigosa
Señor Navarrete, si usted se queja del tono de mi intervención, yo creo que usted
debería reflexionar. ¿Por qué se produce ese tono? Porque usted no quiere
colaborar con la comisión. ¿Y al final, quiere hacer una especie de discurso final
para poco menos que, como digo, estar por encima del bien y del mal? Pues sigo
pensando que comete un error, porque las reglas no las marca usted. Las reglas
están establecidas en el Reglamento. Esto es un interrogatorio. Usted, o responde
o no; pero lo que no puede hacer es lo que ha hecho.
Porque, insisto, usted se queja del tono; pero es que usted ha provocado ese tono.
Porque usted decide responder al final lo que quiere y lo que le conviene. Pues me
parece que sigue actuando de idéntica forma, y, por tanto, le sigo reprochando su
comparecencia en esta comisión.
El president
Gràcies, senyor Santamaría. Senyor Mena? Senyor Mena.
Joan Mena Arca
Gràcies, president. Bé, jo, per si a vostè no li ha quedat clar, el meu to era
completament d’impotència, perquè a mi el que m’agradaria, senyor Navarrete, és
que vostè hagués explicat el que merament sap, o el que..., les seves reflexions, o
el que calgui. Segurament, la mateixa impotència que van tenir milers de
treballadors i treballadores de la seva empresa en el moment en què passava tota
aquesta situació.
I segon element, perquè tampoc no s’hi val haver..., callar durant totes les
intervencions i, al final, acollir-se a l’últim torn per poder..., per intentar quedar bé, i
fer veure, doncs, que vostè no té res a veure amb tot això.
El segon element és..., em reafirmo, precisament per això, senyor Navarrete, en el
fet que vostès han vingut avui a prendre’ns el pèl. No als diputats i les diputades
d’aquest Parlament, que, mira, pintem el que pintem; però sí a la sobirania popular,
que és el que representa i expressa el Parlament de Catalunya. Perquè vostè ha
demostrat que té respostes a les preguntes que li hem fet; però també ha
75
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
demostrat que no ha volgut donar les respostes. Els seus motius tindrà, jo no hi
entraré; però, per tant, senyor, Navarrete, vostè..., han vingut aquesta tarda a
prendre el pèl al Parlament de Catalunya, perquè, tot i tenir respostes, no les han
volgut donar.
El president
Senyor Navarrete.
Pedro Navarrete Sanz
Igual que dije antes. No tengo ninguna intención de tomarle el pelo a nadie. En
absoluto, Dios me libre.
El president
Doncs, si els sembla... (Pausa.) Ha arribat?
Molt bé, doncs aixequem la compareixença del senyor Pedro Navarrete, i fem cinc
minuts, només, perquè... Cinc minuts. El tenia previst a dos quarts de set, però li
vam sol·licitar si podia venir abans, i ja és aquí. Per tant, cinc minuts. (Veus de
fons.) Cinc minuts. Puntuals, eh?
Fitxer 14
El president
Bona tarda de nou. Reprenem la sessió. Si els sembla, abans de substanciar la
darrera compareixença del senyor Àlex Guerrero –a qui agraïm la seva
compareixença davant d’aquesta comissió–, només una informació relativa a la
comissió..., a la sessió convocada per demà: dels cinc compareixents ja n’hi ha
quatre que han comunicat que no vindrien. Recordin que és la segona
convocatòria. Estem a l’espera que en aquest període de temps, fins que acabi la
sessió d’avui, ens comuniquin la cinquena persona. I, per tant, la donaríem per
suspesa.
Però, en tot cas, de la mateixa forma que vam fer amb el comissari en cap de la
UDEF, hauríem de sotmetre a votació que aquestes cinc compareixences, a les
quals cal sumar la del cap de inspeccions de l’Agència Tributària de l’Administració
76
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
espanyola, doncs, ho passéssim també a la Mesa amb el mateix criteri que la
darrera sessió, i que, per tant, sigui la Mesa qui prengui les mesures que consideri
oportunes.
I també els faig avinent que en les mateixes convocatòries d’avui, en primera
convocatòria, hi havia dos responsables de la banca andorrana Andbank, que han
comunicat que no compareixen, sense que hi hagi cap marc legal que els empari.
Per tant, també demà els faríem la segona convocatòria amb l’avís legal pertinent.
Si els sembla o si no hi ha paraules... Senyor Santamaría, si us plau.
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, brevemente, aunque ha sido una cuestión profusamente debatida en esta
comisión, nuestro grupo parlamentario está en contra, lógicamente, de establecer
ese tipo de requerimiento, porque entendemos que nos asiste la razón jurídica
para defender que estas autoridades a las que se reclama la comparecencia en
esta cámara autonómica deben hacerlo, en este caso, para someterse al debido
control político ante el Congreso de los Diputados. Y, por tanto, entendemos que
por razones de competencia y por razones también de lo que es, insisto, el
cometido del control político que, en este caso, cuando estamos hablando de
cuestiones que afectan a asuntos que van más allá, en este caso, de la comunidad
autónoma de Cataluña no deben ser sustanciados en esta comisión.
El president
Doncs, en prenem nota, i atès que no hi ha unanimitat, com en la darrera sessió,
doncs, ho sotmetem ràpidament a votació.
Vots a favor de trametre aquesta segona incompareixença a la Mesa del
Parlament? Vots a favor?
Vots en contra?
Abstencions?
Doncs, amb el vot en contra del Partit Popular i el vot a favor de la resta de grups
parlamentaris, es donarà trasllat a la Mesa.
Ara sí... (Oriol Amorós i March demana per parlar.) Senyor Amorós...
Oriol Amorós i March
77
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Quin és el compareixent que no ha dit si vindrà o no vindrà?
El president
L’Ignacio Cosidó. Sí que s’ha comunicat que ens ha tramès una carta, que està
pendent d’arribar. La resta ho van fer la setmana passada, avui ho ha fet el
ministre Montoro. I fent les gestions pertinents durant aquesta tarda, se’ns ha
comunicat que sí que havia sortit una carta oficial cap a aquest Parlament, i suposo
que en el decurs de la substanciació d’aquesta compareixença en tindrem
constància.
I, finalment, hi ha una setena compareixença de la qual encara no hem sotmès a la
seva consideració, que és la del fiscal, del senyor Fernando Bermejo, que saben
que ha estat traslladat a Madrid, que s’ha comunicat amb un to absolutament
col·laboratiu amb aquesta comissió, però que manifestava arguments d’altre
índole, en el sentit que no podia vulnerar, òbviament, el secret sumarial del cas
Pujol. Però, en tot cas, li hem aclarit que no volíem estrictament que comparegués
per això, sinó perquè ens fes una fesomia de la lluita contra la corrupció i ens
[comunicàvem amb ell #, 3.59].
Ara sí, si els sembla i no hi ha més paraules, donem pas a la compareixença del
senyor Alejandro Guerrero, a qui agraïm avui la seva presència aquí.
I ens ha demanat un primer torn d’intervenció. Senyor Guerrero, benvingut i
gràcies.
Alejandro Guerrero Kandler
Bona tarda. Els volia comentar que m’acolliré al meu dret constitucional a no
declarar a causa que estic imputat per uns fets penals a l’Audiència Nacional, i
amb l’assessorament del meu advocat, ell creu que per defensar els meus
interessos haig de fer això.
Dir que hem presentat un escrit demanant el sobreseïment, perquè entenem que
mai he prestat cap servei a l’Administració ni he contractat amb l’Administració, i
que s’estan investigant uns negocis entre empreses privades totalment lícits i que
pensem que obtindrem aquest sobreseïment. En el moment en què s’obtingui, em
brindo des d’ara a venir a la comissió a contestar totes les preguntes i a explicarme en aquests negocis i a donar la meva visió, si pot aportar alguna cosa.
78
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Però en aquest moment, per preservar els meus interessos, m’haig d’acollir a
aquest dret.
El president
Moltes gràcies.
Alejandro Guerrero Kandler
Perdó, un últim comentari. I, per descomptat, sóc absolutament respectuós amb
tots els senyors diputats i la sobirania que representen, el poble que representen,
però en determinades circumstàncies «primen» els interessos personals, i això en
cap cas s’ha d’entendre com una falta de respecte, sinó...
El president
Gràcies de nou, senyor Guerrero. Passarem ara al torn dels grups parlamentaris,
que li adreçaran les preguntes. I en primer torn ho farà el Grup d’Esquerra
Republicana de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Sergi Sabrià.
Sergi Sabrià i Benito
Moltes gràcies, president. Senyor Guerrero, agrair-li, en primer lloc, que sigui avui
aquí, agrair-li també les seves paraules. Lamentar, doncs, que no ens pugui donar
resposta als temes que nosaltres avui li volíem plantejar i intentarem des d’aquí,
doncs, fer una mica el relat del que nosaltres ens sembla que hi ha al darrere
d’aquesta imputació, eh? I és aquest paquet de persones que es van imputar
alhora per les seves relacions amb el senyor Jordi Pujol i per una suposada
vinculació entre adjudicacions públiques i temes empresarials. I ens hagués
agradat una mica que ens ajudés a fer el dibuix de tot això, eh? Són fins a setze
empreses de l’àmbit de la construcció i els serveis, que fan transaccions que
arriben fins als 8,5 milions d’euros. I potser un dels problemes principals que hi ha
aquí és que moltes són injustificables o no justificables, no? I ens hauria agradat
molt saber si vostè entén normal que operacions de milions d’euros no tinguin
moltes vegades pràcticament ni un paper que les justifiqui. Crec que vostè ens
podria haver ajudat a entendre aquesta situació.
Li repasso una mica les... Entenc que no contestarà, en tot cas, jo li repasso una
mica les tres operacions que tenen a veure amb vostès i que això, que tenim la
sensació, doncs, que ara i si no més endavant s’haurien pogut esclarir.
79
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Respecte a l’Hospitalet, aquí l’informe de la UDEF vincula unes obres de Gran Via
adjudicades en el seu moment a Fomento i a Copisa amb els pagaments de
l’empresa Famguega a Iniciatives Marketing i Inversions, del senyor Pujol, per un
valor d’1 milió i mig. En aquest cas, es tracta d’una compra d’un solars i d’uns
contractes de gestió per al desenvolupament posterior de la promoció immobiliària
de 2007, quan l’adjudicació a Fomento i a Copisa és de 2002. I, per tant, doncs,
ens hagués agradat saber la seva versió tant de l’operació com de la interpretació
que fa l’informe de la UDEF d’aquesta situació. Aquestes preguntes els les fa el
jutge al senyor Pujol i nega que hi hagi cap mena d’operació entre una i altra, però
sí que hi ha coses que a nosaltres ens desperten certa curiositat, que és com
setmana rere setmana, rere setmana Copisa apareix en aquesta comissió
relacionada amb diferents operacions.
Torno una mica al que deia abans, ens hauria agradat saber com es paguen 1,5
milions d’euros sense cap testimoni documental de la feina feta, sense cap dossier
al darrere. Ens hauria agradat saber qui va buscar qui, qui encarrega la feina. Ens
hauria agradat saber quin paper té el senyor Jordi Puig en tot plegat, perquè ens
sembla, doncs, que la persona que fa una mica de contacte entre..., i que permet el
coneixement entre vostès i Jordi Pujol és el senyor Jordi Puig.
Sobre la segona de les operacions, en aquest cas, Life Ibiza també ens hauria
agradat, doncs, saber quin paper hi fa Jordi Pujol Ferrusola. Ell ho defineix com
«levantar la operación», no?, davant del jutge. L’aixeca l’operació? Porta els
diners? Què passa quan hi entra Promomed? És l’entrada de Promomed el que fa
que el senyor Pujol Ferrusola surti de l’operació? Ens hauria agradat saber què hi
fa Andbank si ja era soci de Promomed en el moment en què entra o entra
l’operació més tard, si fan servir Andbank també com a entitat de crèdit.
De la declaració de Jordi Pujol davant el jutge no ens queda massa clar si
participen directament o tenen un acord sobre els beneficis i per què en un moment
donat abandonen l’operació.
I hi torno, com deia al principi, hi ha coses que no queden massa clares del
procediment que hauria estat molt bé que vostè ens hagués explicat, com, per
exemple, per què els pagaments es fan des de Life Mataró i no des de Life Marina
Ibiza o des de Life Promomed. Per tant, alguns d’aquests temes a nosaltres ens
generen dubtes, que estem segurs que vostè tenia manera d’esclarir-nos.
80
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
I encara hi ha una tercera operació, sobre la qual aquesta hem trobat molt poca
informació, és una operació que es fa a Vic, en la qual Jordi Pujol inverteix 405.000
euros en un terreny. Quan es parla de quines funcions s’han fet, doncs, no acabem
d’entendre si es van fer tràmits per a la requalificació d’aquest espai, si aquests
tràmits finalment no van portar els objectius desitjats, perquè finalment aquesta
obra no va tirar endavant i, per tant, aquests diners els van acabar perdent.
Aquest era una mica el nostre plantejament general, els tres temes que ens hauria
agradat molt que vostè ens ajudés a aclarir.
Hi ha una darrera pregunta que segurament és la clau de tot plegat, eh?, i és la
pregunta de si creu que el senyor Pujol realment va fer les tasques a l’operació de
l’Hospitalet per cobrar 1,5 milions d’euros, sense cap testimoni documental al
darrere de la tasca realitzada, i per les quals finalment sembla que és una mica el
motiu pel qual acaba vostè imputat. Saber si de veritat vostès creu que aquestes
feines s’havien realitzat o no realitzat era una mica la clau de tot plegat i la
pregunta que ens hagués agradat que avui ens hagués pogut contestar.
Gràcies, president.
El president
Gràcies, senyor Sabrià. Senyor Guerrero, es ratifica en la seva voluntat?
Alejandro Guerrero Kandler
Sí, sí, em ratifico a poder explicar-ho quan...
El president
Amb posterioritat. Doncs, passaríem al torn del Grup Parlamentari Socialista, en
veu de l’il·lustre diputat Jordi Terrades.
Jordi Terrades i Santacreu
Gràcies, president. Bona tarda, senyor Guerrero. També agrair-li la seva presència
i la disposició que ha manifestat que en el cas que... –si no, no el veig, el senyor
diputat Amorós em tapa. Gràcies, diputat–, aquest oferiment que ha fet a la
comissió en el cas que quedi desimputat i hi hagi sobreseïment del seu tema a
venir en aquesta comissió a aclarir alguns dels dubtes que tenim, no?, que, en
termes generals, han estat exposats.
81
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Nosaltres sí que li volíem formular –en tot cas, li ho formularem un altre dia si
aquesta convicció que vostè té es confirma–, el tema d’Eivissa no ens queda clar
qui era el paper que feia Jordi Pujol Ferrusola, si era un paper d’aportar recursos
financers a aquesta promoció, si aquests recursos financers en bona part es van
instrumentalitzar a través dels socis andorrans, que era Andbank, si algú més de
l’entorn..., per tant, si ens podria confirmar o no, de l’entorn de la família Pujol havia
participat en aquesta operació. Algunes veus apunten que possiblement un dels
seus germans també havia participat en l’operació d’aportar recursos financers. Bé,
volíem acabar d’esbrinar la traçabilitat d’aquests diners en aquesta operació
d’Eivissa.
Després, sí que hi ha un tema que nosaltres volíem tenir algunes certeses o
conviccions respecte..., o no, desmentir-les en funció del que vostè ens hagués
explicat, que és pel que jo crec, pel que nosaltres creiem que probablement vostè
està imputat, que és l’operació d’Hospitalet, que aquí sí que hi ha una connexió
entre empreses públiques que tenen adjudicacions i vostè, eh? M’estic referint,
evidentment, a les adjudicacions que es van fer a Fomento i a Copisa l’any 2002. A
nosaltres ens sembla sorprenent que la relació o el soci que li aporta el senyor
Pujol Ferrusola s’instrumentalitzi a través de Fomento Medio Ambiente. Fomento
Medio Ambiente diguem que sí que té una certa relació...
Fitxer 15
...certa relació originàriament amb alguns dels negocis del senyor Jordi Pujol
Ferrusola, que en aquesta comissió també n’hem estat parlant, en concret
l’abocador de Tivissa de manera clara, i indirectament també alguns abocadors a
les comarques de Girona, però directament a Tivissa. També és un tema del 2002.
Estem parlant després d’una operació que s’instrumentalitza en el seu cas l’any
2007, però bé, en tot cas, a nosaltres ens sembla curiós si més no que molts dels
temes que estan subjectes a interpretació, algunes d’aquestes empreses
recurrentment estiguin per aquí el mig. Tindrem oportunitat, no sé quan, en aquest
període de sessions, suposo que després perquè es va impedir, no sé com es van
creuar els vots però es va impedir que aquestes empreses vinguessin, o els seus
82
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
directius, a parlar-ne, i per tant, seguirem mantenint una certa incògnita que
esperem que algun dia s’acabi resolent. El fet de per què sempre acaben
apareixent algunes d’aquestes empreses.
I a nosaltres ens ha sobtat, o ens ha estranyat, que les relacions es fessin amb
Fomento i Medio Ambiente. En tot cas, esperem. Jo li desitjo el millor, i esperem
que si el seu cas s’arxiva, no tingui cap mena de dubte que si més no, el meu grup
parlamentari tornarà a sol·licitar, aprofitant aquesta predisposició que vostè ha
manifestat, a què torni a venir a aquesta comissió, ara sí, a aclarir alguns d’aquests
dubtes que, si més no, el meu grup parlamentari té.
Gràcies.
Alejandro Guerrero Kandler
Sí, sí, per descomptat.
El president
Gràcies, senyor Terrades. Gràcies, senyor Guerrero. Entenc que es ratifica en la
seva voluntat.
Alejandro Guerrero Kandler
Sí.
El president
Passaríem al torn del Grup Parlamentari Popular, en veu de l’il·lustre diputat Sergio
Santamaría.
Sergio Santamaría Santigosa
Gracias. Bueno, en primer lugar, evidentemente, señor Guerrero, le asiste, ¿no?,
su derecho constitucional a no declarar contra sí mismo, a no confesarse culpable,
por tanto, esa imputación entiendo que justifica su posicionamiento, porque no va a
cometer el error, ¿no?, de perjudicar el devenir de un proceso judicial en el que
usted está en curso. Y por otra parte debo, en ese sentido, agradecer el respeto
que ha manifestado por los que estamos trabajando en esta comisión, con
enormes dificultades. Por tanto, al césar lo que es del césar.
En cualquier caso, por centrar la cuestión, y sobre todo para aquellas personas
que puedan estar siguiendo el curso de la misma. Todo este tinglado lo desmonta
83
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
la UDEF. ¿No decía Jordi Pujol i Soley qué coño es la UDEF? Pues precisamente
la que ha permitido poner pie en pared para que por lo menos estas cuestiones
salgan a la luz. Después ya se verá, en el procedimiento judicial, procedimiento
judicial que, como no puede ser de otra manera, se tramita y se tramitará con
todas las garantías, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 24 de la
Constitución, pero desde luego ha servido –ha servido– para que la opinión pública
sepa, o por lo menos tenga indicios, de lo que presumiblemente ha podido pasar
aquí. Porque sí que es cierto que el informe policial, esa policía tan denostada, a la
que algunos grupos parlamentarios cuando les conviene le dan credibilidad cuando
no les conviene no, cuando no les conviene, bueno, es que lo que diga la UDEF...,
no hay firma, no hay ninguna referencia objetiva. Ahora, para lo que conviene, la
UDEF casi, casi, palabra de Dios, ¿no? Un poquito de coherencia sería bueno
pedirle a los portavoces de los grupos, cuando se refieren en este caso a la UDEF,
que es una unidad policial, que yo sepa, dirigida por personas que, de momento –
de momento– no están incursas en ningún procedimiento por prevaricación o por
cualquier otro tipo delictivo que implique no ajustarse a la estricta legalidad.
Pero precisamente ese informe pone de manifiesto que hay operaciones, cuanto
menos, en fin, sospechosas. Porque claro, si se habla de comisiones, que, en fin,
no sé si es la cantidad precisa pero se mueven en el entorno del millón y medio de
euros, que parece ser que recibía en este caso Jordi Pujol Ferrusola por una
intermediación que, como aquí se ha dicho, no se sustentaba en ningún contrato, o
sea que sería una comisión, si me permiten la expresión, de trincarla y fuera, sin, si
hacía de intermediario, liquidar el correspondiente impuesto sobre el valor añadido
por la intervención, se supone que profesional, y sin ningún otro tipo de, en fin,
dato que nos permita adverar que, bueno, que era un trabajo perfectamente
profesional, legal, independientemente de ser quien era, ¿no?, en este caso el hijo
de Jordi Pujol i Soley.
Pero claro, los dedos se nos antojan huéspedes cuando la relación, y siempre que
no venga desmentido por usted, en este caso suya con el señor Jordi Pujol
Ferrusola, también le liga a usted con el señor Jordi Puig i Godes, hermano del
conseller. Evidentemente, como digo, la desconfianza adquiere y alcanza límites
insospechados. Y claro, todo ello, y usted tiene que entenderlo, en la opinión
pública causa profundo estupor, preocupación, desazón, desapego a la política, y
84
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
nosotros, yo por lo menos, humilde diputado, intento, en la medida de lo posible –
en la medida de lo posible– que el trabajo parlamentario sirva para aquellos
descreídos pensar que las instituciones deben seguir funcionando, y que realmente
merece la pena, entre todos, sin oportunismos de ningún tipo, sin posicionamientos
que algunos les gusta hacerse, colocarse por encima del bien y del mal como si
fueran los abanderados de, bueno, pues de la catarsis que esta democracia
necesita, sin ese tipo de posicionamientos, que me parece que también están
transidos de cierto oportunismos, pero como digo, darle valor a esta comisión para
que de alguna forma aquellos descreídos, a aquellos decepcionados con la
política, puedan, en buena medida, recuperar parte de la confianza perdida.
Y claro, evidentemente, en relación a su implicación presunta en estos hechos, se
habla de operaciones especialmente significativas, no solo ésta, a la que aquí se
han referido, relacionada con el hotel Glorias, sino también una operación en Ibiza,
otra operación de recalificación en Vic, en que parece ser que también tiene
participación activa Jordi Pujol Ferrusola, en definitiva, negocios de dudosa
legalidad, o por lo menos difíciles de explicar. Yo entiendo que usted en sede
judicial habrá dados explicaciones oportunas, no conozco el detalle de su
declaración, pero sí debo decirle que cuanto menos, como digo, es sospechoso
que estas comisiones no tengan sostén de ningún tipo. Si fuera otra persona
desconocida pues podríamos, en fin, atribuirla a méritos personales, pero es que
claro, el intermediario era nada más y nada menos que Jordi Pujol junior, y
evidentemente eso, en Cataluña, habida cuenta de lo transcurrido desde el verano
pasado hasta la fecha, pues hombre, hace que la gente esté terriblemente
preocupada.
Y por tanto, es una pena, asumo su posición procesal. Espero, como usted ha
dicho, que en caso que se sobresea la causa usted, motu proprio inclusive
comparezca ante esta comisión para, de alguna forma, poder responder a las
preguntas de los diputados que representamos a la ciudadanía de Cataluña, y que,
por tanto, quiero dejarlo bien claro, no hay ningún tipo de animadversión personal
hacia nadie pero es lógico que asumamos con responsabilidad nuestro cometido, y
por tanto, que seamos más o menos incisivos en función, lógicamente, también de
la actitud que la contraparte adopta, porque esto es muy importante. Yo, si usted
viene aquí y explica que por su condición de imputado se acoge a su derecho
85
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
constitucional y manifiesta respeto hacia los diputados de esta cámara, pues qué
quiere que le diga, me gustaría poder dar un paso más, seré paciente, esperaré a
que si es así se sobresea la causa con respecto a usted en este caso y pueda
venir, lógicamente ya libre de todo tipo de imputación judicial, a dar las
explicaciones oportunas por unos hechos que, como digo, señor Guerrero,
realmente, por el cúmulo de indicios, hacen pensar que no hay transparencia, o
que no hay, desde luego, operaciones nítidas, y que realmente pueden obedecer a
toda esa operativa que en Cataluña se ha venido produciendo desde tiempo
inmemorial, y que bueno es que si la UDEF ha conseguido de alguna forma poner
a la luz, ya veremos a ver qué sucede, bienvenido sea, que nos felicitemos todos, y
que en definitiva podamos de una vez por todas regenerar de verdad la
democracia española, que en su conjunto lo necesita de forma urgente.
Nada más, muchísimas gracias.
El president
Gràcies, senyor Santamaría. Senyor Guerrero, es ratifica en la seva voluntat? Vol
afegir...?
Alejandro Guerrero Kandler
Sí, incluso… Por supuesto que me ratifico en el interés en venir a explicar, una vez
esté hecho el sobreseimiento, no tan solo por respeto al Parlamento y a las
personas que ustedes representan, sino por mi interés también personal, de mi
buen nombre. Yo tengo todo el interés en poder explicar todos estos negocios,
porque los considero absolutamente correctos. Lo que pasa, como he explicado
antes, es que tengo una situación personal en la que, por orden, lo primero es
atender esta situación personal.
El president
Gràcies, senyor Guerrero. Passarem ara al torn del Grup d’Iniciativa per Catalunya
Verds – Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Joan Mena.
Joan Mena Arca
Gràcies, president, de nou. Senyor Guerrero, primer de tot, agrair-li la seva
presència aquesta tarda a la comissió d’investigació. Jo crec que a diferència de
les dues darreres compareixences, vostè primer ha explicat per què s’acull al seu
86
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
dret a declarar. Podem compartir-ho o no compartir-ho, però com a mínim ha tingut
la delicadesa d’explicar-los als diputats i les diputades. I segon, que per a mi és
molt important, s’ha posat a disposició d’aquesta comissió, que un cop la seva
situació d’imputat es resolgui, d’una manera o d’una altra, doncs, vostè podrà
comparèixer en aquesta comissió.
Dit això, i com que les preguntes que li havia fet en principi el senyor Sabrià
segurament són les mateixes que voldríem fer des del Grup d’Iniciativa i Esquerra
Unida, jo només li voldria plantejar tres coses. Si vostè..., com a mínim avui només
li demano que em pugui contestar si sí o si no, si és reafirma o confirma allò que
vostè mateix ha ja declarat en seu judicial, no sé si m’ho pot dir o no m’ho pot dir,
però jo tinc entès que vostè ja ha declarat haver pagat a Jordi Pujol Ferrusola per
les seves tasques de gestió i d’assessorament comercial en operacions
empresarials? Pot confirmar que...?
Alejandro Guerrero Kandler
Sí, jo a l’Audiència Nacional vaig contestar absolutament totes les preguntes que
em van fer, amb molts detalls, inclús vaig presentar un escrit sol·licitant el
sobreseïment amb moltíssima informació annexa. Sí, sí, hi vaig contestar
absolutament tot.
Joan Mena Arca
I una de les coses, el que li dic...
Alejandro Guerrero Kandler
El que passa és que contestar requereix explicar-se bé, i com que el pacte que tinc
amb l’advocat és el de no contestar, contestar sí o no i llavors no afegir els
aclariments, crec que no és coherent, per la meva part, eh?
Joan mena Arca
No, jo l’únic que li pregunto... L’únic que jo li voldria preguntar és si vostè ha dit a
l’Audiència Nacional que va fer un pagament al senyor Jordi Pujol i Ferrusola. No
entraré en més detalls. Si vostè ho ha dit o no ho ha dit. O si no m’ho pot dir o no
m’ho vol dir, també ho entenc, m’ho diu i ja està.
Alejandro Guerrero Kandler
Sí, clar, és que hem quedat que no contestaria.
87
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Joan Mena Arca
D’acord, doncs, ja està. Per això jo volia saber si vostè havia reconegut fer un
pagament, si vostè a més havia reconegut que aquest pagament era d’1 milió i mig
d’euros, i si vostè havia reconegut que era, d’alguna manera, un acord de caràcter
verbal, i que no disposava de cap suport documental per poder acreditar aquest
pagament, però entenc que vostè s’acull al seu dret a no declarar. Esperem que
properament en aquesta comissió vostè ens torni a visitar i ens pugui donar totes
les explicacions abastes sobre aquest afer.
El president
Gràcies a tots dos, senyor Mena, senyor Guerrero. És el torn del Grup
Parlamentari de Ciutadans, en veu de l’il·lustre diputat Carlos Carrizosa.
Carlos Carrizosa Torres
Gracias, señor presidente. Buenas tardes, señor Guerrero. Voy a ser muy breve,
porque ya se le han formulado las preguntas acerca de los tres asuntos. A mí me
consta, supongo que correctamente, que está usted imputado por delitos contra la
hacienda pública, blanqueo de capitales, y falsedad en documento mercantil, por
su presunta participación y cooperación con el primogénito del exjefe del Gobierno
catalán, en determinadas operaciones mercantiles que han venido siendo
investigadas. Esto es lo que… Reproducción del auto, de una resolución judicial.
Y luego, lo que tenemos es en concreto tres asuntos: uno, por los apartamentos de
la plaza Europa de l’Hospitalet, un pago al señor Pujol Ferrusola, Jordi, de 1 millón
y medio de euros; otro, construcción y explotación de un apartahotel en Ibiza, pago
de 200.000 euros; y otro, recalificación de unos terrenos en Vic, en los que el señor
Pujol Ferrusola se embolsó un dinero, pero aquí perdió 405.000 euros. Estos
hechos, yo le hubiera preguntado acerca de ellos, y como le he dicho a los
anteriores comparecientes que se han acogido a su derecho a no declarar, aquí no
juzgamos, puesto que no podemos hacerlo, aquí no valoramos, o no deberíamos
hacerlo, las conductas éticas y morales, pero lo que sí que yo creo que debemos
valorar políticamente es…
Fitxer 16
88
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
…políticamente, es: usted hace uso de su derecho, desde luego, y nosotros
debemos valorar si en una comisión de investigación sobre el fraude fiscal y sobre
la corrupción política, es normal que se paguen estas cantidades de dinero tan
elevadas, que se hagan –según los juzgados, según lo que trasciende de la
investigación judicial– sin los necesarios contratos que soportan normalmente las
transacciones de esta cantidad de dinero –es raro. La persona a la que se hacen
los pagos es un hijo del que fuera presidente de la Generalitat, que está
involucrado en muchos negocios sospechosos de incurrir en corrupción política, en
amiguismo, en capitalismo que se ha dado a llamar «de amiguetes», y por eso se
le llama a usted a declarar aquí. Como se ha dicho a algún compareciente, usted
podía aquí dar una explicación tan pormenorizada como la que ha dado en el
juzgado. Ha elegido acogerse a su derecho a no declarar, lo cual a esta comisión
de investigación pues le conduce a que, en su momento, elaboraremos unas
conclusiones, y yo creo que el silencio en una comisión de investigación es
también muy revelador. Porque, con todas las explicaciones que usted dice que ha
dado, si nos las hubiera dado aquí, pues nosotros podríamos haber establecido
algún tipo de conclusión política sobre estos asuntos en los que usted se ha visto
envuelto. Si usted no nos explica, nosotros entendemos que existe algo que no se
puede explicar, muy lógicamente y muy legítimamente, en este comisión.
Por lo tanto, por nuestra parte, por parte de mi grupo, de Ciudadanos, haremos en
su momento la valoración política de los hechos, aunque desde luego no nos
podemos, digamos, no nos vamos a meter en la decisión que usted libremente ha
adoptado recomendada por su abogado.
El president
Gràcies, senyor Carrizosa. Senyor Guerrero, es ratifica en la seva voluntat inicial?
Alejandro Guerrero Kandler
Sí; sí, sí.
El president
Doncs passem al torn del Grup Parlamentari de la CUP - Alternativa d’Esquerres,
en veu de la diputada Isabel Vallet.
89
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Isabel Vallet Sànchez
Sí, moltes gràcies. La primera reflexió seria –en funció també del que s’ha dit ara–,
és a dir: estaria disposat a respondre preguntes que no versen sobre els casos
pels quals, o, en tot cas, sí els casos pels quals vostè està imputat? Bàsicament
perquè de la informació que hem tret del butlletí oficial del Registre Mercantil, vostè
consta, ha constat com a apoderat o a l’administració, tant uni, com mancomunat
com solidari a diferents empreses, per tant, podríem dir que és vostè un empresari
amb certa expertesa, i, segurament, hi han moltes preguntes en aquest sentit que
poden ajudar a les conclusions de la comissió, més enllà dels fets, en aquest cas,
relacionats amb Jordi Pujol Ferrusola, o amb el senyor Jordi Puig. La pregunta és:
si li preguntem per temes més genèrics, que no afectin tant aquests casos en
concret, estaria disposat a respondre?
Alejandro Guerrero Kandler
El que hem quedat és que no havia de respondre, no? És m’és... Jo entenc que tot
versa sobre el mateix. O sigui..., prefereixo explicar-ho amb detall el dia que pugui
explicar-ho. Després, quan no em pugui perjudicar.
Isabel Vallet Sànchez
Ja, ja... Ens agradaria pensar que...
Alejandro Guerrero Kandler
Aquell dia ho explicaré amb absoluts detalls, clar.
Isabel Vallet Sànchez
Ens agradaria pensar que no tot versa sobre el mateix, perquè si no, finalment,
totes les operacions empresarials que es fan serien, o aprofitarien els contactes
polítics o la corrupció política.
Alejandro Guerrero Kandler
No, no m’he explicat bé...
Isabel Vallet Sànchez
Ja l’he entès, ja l’he entès.
Alejandro Guerrero Kandler
90
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
Totes les preguntes que he sentit, totes versen sobre el mateix.
Isabel Vallet Sànchez
Clar, vostè comprendrà que aquesta comissió té una raó severa d’existir, no?
Alejandro Guerrero Kandler
Sí, sí.
Isabel Vallet Sànchez
Que és la corrupció. No sé si coneix l’últim cas que ha sortit a la llum, fa tres,
quatre dies. L’alcalde de Xàtiva, nucli dur del Partit Popular, contant diners pagats
de comissions. Comissions, d’altra banda, que és el que a vostè se l’acusa,
d’alguna manera, que hauria pagat. Per tant, nosaltres enteníem que avui en
aquesta comissió s’hauria d’haver respost a quines feines va realitzar Jordi Pujol
Ferrusola per a vostè, bàsicament per a copsar la realitat dels treballs o no, o, més
enllà, dels treballs com a favors polítics. Enteníem que s’havia d’explicar quines
relacions tenia amb Jordi Puig i Godes. Enteníem que s’havia d’explicar quines
relacions guarda amb tota aquesta trama empresarial, Sumarroca, Mayol, Buesa,
Alsina, Pastor, etcètera, que també estan imputats en aquest sumari, enteníem,
també. I així, més o menys, ho ha intentat explicar, quan demana el sobreseïment,
si vostè considerava que havia d’estar o no imputat, i en aquest sentit que pogués
explicar-se, en aquest sentit, sobre la realitat dels treballs.
I, bàsicament, la reflexió que ens queda és que lamentem que, tot i estar assistit
del seu dret a no declara contra vostè mateix, no hagi pogut reproduir l’explicació
que ha donat al jutjat, aquí, perquè segurament ens seria d’utilitat. En tot cas,
sense més preguntes.
El president
Gràcies, senyora Vallet. Senyor Guerrero? (Veus de fons.) No cal afegir res?
(Pausa.) Doncs passarem el torn de l’últim grup parlamentari, que és el de
Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell Borràs.
Meritxell Borràs i Solé
Gràcies, president. Bé, novament ens trobem davant d’un compareixent que, amb
el dret que l’acull de no declarar, fruit que, doncs, en aquests moments, hi ha un
tema judicial obert... A nosaltres ens hauria agradat, ja li diem d’entrada que ens
91
Sessió núm. 22 / CIFEF / 4 de maig de 2015
hagués pogut respondre a preguntes, preguntes que fan referència, doncs, al tema
de l’Hospitalet, com es va produir, com va anar, precisar les coses, el tema dels
terrenys de Vic, etcètera. Però, ja hem vist que, doncs, no vol donar, i entenem que
acollint-se al seu dret, doncs, resposta a les preguntes, i, novament –no ho he dit al
llarg del dia d’avui–, però en alguna altra ocasió sí, el fet que ens trobem d’una
forma bastant continuada que compareixents no volen intervenir, per acollir-se al
seu dret, doncs, d’establir allà on intervenen, i el dret de defensa, que entenem que
segurament en aquesta cambra ens haurem de plantejar quins tipus de comissions
d’investigació duem a terme, en quin moment processal, i, per tant, quan
vertaderament, doncs, podem arribar a conclusions per part dels diputats i
diputades.
Gràcies.
El president
Gràcies, senyora Borràs. Senyor Guerrero, no vol afegir res més respecte a la
intervenció de la senyora Borràs? (Pausa.) Convida tots els grups parlamentaris a
reflexionar de cara a les conclusions que s’hauran d’elaborar respecte als sistemes
continentals i anglosaxons, que efectivament, aquesta és una diferència que
existeix en el nostre ordenament jurídic.
Doncs abans d’aixecar la sessió, i d’agrair al senyor Guerrero la seva
compareixença, i esperant que en altres..., en aquesta part de la comissió, o en la
de la propera legislatura, doncs pugui comparèixer i expressar-se amb plenitud, dirlos que no hem rebut confirmació encarar del director general de la Policia, Ignasi
Cusidó, però, fent un exercici de probabilitat, que potser no em correspon, els
eximeixo d’estar aquí a les 9 del matí, demà. Hi serem nosaltres. L’equip de la
gestora parlamentària i jo mateix, i certificarem i els informarem que no ha
comparegut.
S’aixeca la sessió. Gràcies. Senyor Guerrero, gràcies.
La sessió s’aixeca a...
92