Cuidem la nostra salut

Cuidem la nostra salut. La Tècnica Alexander aplicada a l’educació. Autora : Imma Pedrals Costa Curs : 2007-2008 La realització d'aquest projecte ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4968 de 14.09.2007) 2 Cuidem la nostra salut ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 4 2 LA TÈCNICA ALEXANDER..................................................................................................... 7 2.1 2.2 ELS SEUS ORÍGENS ............................................................................................................... 7 L’ENSENYAMENT DE LA TÈCNICA ALEXANDER.......................................................... 8 2.2.1 L ’inici amb Frederick Matthias Alexander............................................................................... 8 2.2.2 La Formació de Professors ...................................................................................................... 9 2.2.3 Les Universitats, els Centres Musicals i la formació d’actors. ........................................................ 10 2.3 LA TÈCNICA ALEXANDER I CATALUNYA ..................................................................... 11 2.4 LA TÈCNICA ALEXANDER I EDUCACIÓ ........................................................................ 13 2.5 INTRODUCCIÓ A LA TÈCNICA ALEXANDER ................................................................ 13 2.5.1 La forma d’actuar ............................................................................................................... 14 2.5.2 El no actuar....................................................................................................................... 14 2.5.3 El control primari ............................................................................................................... 14 2.5.4 La inhibició ....................................................................................................................... 15 2.5.5 La nostra postura................................................................................................................ 15 2.5.6 La consciència corporal ......................................................................................................... 16 2.5.7 Enfrontar-nos a la tensió ...................................................................................................... 17 2.5.8 Els exercicis de la Tècnica Alexander...................................................................................... 18 2.5.9 Eines per treballar la Tècnica Alexander ................................................................................. 18 2.5.10 Què no és la Tècnica Alexander............................................................................................. 18 3 TREBALL DESENVOLUPAT ................................................................................................. 20 3.1 3.2 3.3 PLA DE TREBALL ................................................................................................................. 20 OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS ESPECÍFICS......................................................... 21 METODOLOGIA................................................................................................................... 21 3.3.1 El propòsit de la investigació.................................................................................................. 23 3.4 DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI................................................................................................. 23 3.4.1 La Mostra......................................................................................................................... 23 3.4.2 Treball amb els alumnes i les alumnes...................................................................................... 24 3.4.3 Treball amb els mestres i les mestres ........................................................................................ 32 3.4.4 Treball amb les famílies ........................................................................................................ 33 3.5 DESCRIPCIO DELS RECURSOS UTILITZATS................................................................... 34 3.5.1 Documents......................................................................................................................... 34 3.5.2 L’observació ....................................................................................................................... 34 3.5.3 Qüestionaris....................................................................................................................... 35 3.5.4 Sessions programades per les activitats...................................................................................... 36 3.5.5 Fitxes de valoracions ............................................................................................................ 36 4 RESULTATS OBTINGUTS ..................................................................................................... 37 4.1 5 ANÀLISI DELS RESULTATS ................................................................................................ 37 4.1.1 Qüestionari SF-36 realitzat amb els docents ............................................................................. 37 4.1.2 Qüestionari nens i nenes........................................................................................................ 40 CONCLUSIONS ........................................................................................................................ 45 5.1 6 VALORACIONS DE LA RECERCA...................................................................................... 46 BIBLIOGRAFIA......................................................................................................................... 47 6.1 6.2 6.3 LLIBRES.................................................................................................................................. 47 PÀGINES WEB....................................................................................................................... 49 INSTITUCIONS QUE UTILITZEN LA TÈCNICA ALEXANDER..................................... 51 3 Cuidem la nostra salut 7 RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS ............................... 53 8 AGRAIMENTS........................................................................................................................... 54 9 ANNEX........................................................................................................................................ 55 9.1 9.2 9.3 9.4 9.5 9.6 9.7 9.8 9.9 9.10 CURS DE TÈCNICA ALEXANDER QUE ES VA ENTREGAR ALS I LES MESTRES. 57 ESCRIT PER LES FAMILIES FET PER L’EQUIP DIRECTIU..................................... 102 QÜESTIONARI KINDL PELS I LES ALUMNES ......................................................... 103 QÜESTIONARI KINDL PER PARES, MARES I TUTORS .......................................... 107 QÜESTIONARI PELS DOCENTS .................................................................................. 113 MOSTRA DEL TREBALL DE CAMP DOCENTS ........................................................ 125 MOSTRA DE VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT PELS I LES ALUMNES .................. 126 MOSTRA DE VALORACIÓ DE LES ACTIVITATS PELS NENS I NENES............... 128 MOSTRA PEL TREBALL DE CAMP AMB DOCENTS............................................... 129 ALGUNES FOTOS SOBRE EL TREBALL AMB MESTRES....................................... 131 4 Cuidem la nostra salut 1 INTRODUCCIÓ Aquest projecte és un treball d’investigació que té com a propòsit tenir cura de la salut en l’àmbit docent. S’ha fet un treball premeditat sobre com prevenir, actuar i curar, sobre com tenir bona salut i poder actuar en condicions saludables en la nostra tasca docent. Es va escollir la Tècnica Alexander com ajuda en aquest procés per diferents motius: . Les persones a qui va dirigida, d’entrada són les que treballen en la docència i els alumnes i les alumnes. És una Tècnica que encaixa molt bé en els àmbits de docents i estudiants, ( Està molt extesa en les Universitats del Regne Unit, als EUA, i a d’altres Universitats d’ arreu del món.1 Per tan té nombrosos antecedents en l’àmbit de l’educació. . És lògica, en un sentit positiu. És pot esbrinar i explicar el seu funcionament. Un dels defensors d’aquesta tècnica en els seus inicis, va ser Nikolaas Timbergen, Premi Nobel en Medicina i Neurofisiologia, que va experimentar amb ella, aplicant-se-la a si mateix i a la seva família. Des d’aleshores han estat molts els científics, els metges i els artistes que l’han inclòs en les seves pràctiques, com a exemple, està inclosa a la Seguretat Social al Regne Unit, i en molts altres àmbits de salut. . No és depenent. És cert que per aprendre-la es necessita algú que en sapigui, un Professor o Professora de Tècnica Alexander, però una vegada l’individu l’ha après, es pot autoregular de forma autònoma. . És molt efectiva i té durada en el temps. Una persona que ha fet Tècnica Alexander ja no torna a ser la mateixa, augmenta la seva consciència, la consciència corporal, i la regulació física i mental del seu organisme. L’objectiu destacable i general d’aquest projecte és millorar la salut i el benestar a l’escola a través de la introducció i l’ús de la Tècnica Alexander. Les hipòtesi o preguntes que ha respost aquesta recerca han estat: • Pot millorar l’estat de salut de la nostra escola? • Pot l’aprenentatge de la Tècnica Alexander ajudar-nos a millorar els nostres estats psico-somàtics, prevenir i millorar la nostra salut? I la dels nens i nenes? El context general de la investigació ha estat una escola de primària d’un poble de l’interior de Catalunya, que comparteix aspectes comuns amb moltes de les escoles 1- 1 MacDonald Robert y Caro Ness. “Los secretos de la Técnica Alexander” 2006 (Texcase Barcelona). 5 Cuidem la nostra salut públiques de Catalunya però amb les peculiaritats que l’han fet adient per aquest projecte. Entre aquestes peculiaritats les més destacables són el fet de ser una escola d’una línia, en podríem dir “petita”, i el fet que es treballa la música de manera destacada. Aquestes condicions afavoreixen el treball amb la Tècnica Alexander i han permés al Professor de Tècnica Alexander fer classes individuals (a més de les del grup). Aquesta tècnica també és molt coneguda en l’àmbit dels músics ja que treballa molt bé l’aspecte corporal de persones que han de repetir els mateixos moviments. Així com l’aspecte de la veu. Com a justificació de l’estudi l’aspecte més rellevant és salut dels i les docents i de l’alumnat. Actualment en la vida dels docents hi ha aspectes de salut que sobresurten per sobre dels altres. Les malalties associades a aquesta professió són l’estrès, les depressions, el tema ergonòmic i corporal, la veu i altres en menor proporció com els problemes digestius. Poder actuar en favor de la nostra salut, de la salut dels educadors és un gran pas. És molt difícil ensenyar el què no es viu, perquè com bé se sap els nens i nenes, i els i les adolescents, aprenen el que se’ls transmet pel què som i pel què fem, molt més que no pas pel que se’ls li ensenya, i aquesta és una frase que saben molt bé els què es dediquen al món de l’educació: “Cal predicar amb l’exemple”. S’ha experimentat en l’educació per la bona salut dels docents, amb una Tècnica que treballa molt bé en àmbits com l’ergonòmic i postural, la veu, l’estrès, les tensions, l’ansietat i d’altres, tots ells elements molt freqüents en la vida docent. “Les principals causes que afecten la salut i el benestar del professorat de secundària són de caràcter ergonòmic i social”. Així s’expressava Isidre Rabadà, en els resultats del seu projecte “Identificació dels factors laborals que afecten la salut i el benestar dels docents d’ensenyament secundari a Catalunya”, investigació amb llicència retribuïda 2001-2002. Recollim de les seves conclusions: “Atès el caràcter psicosocial dels principals riscos identificats, cal dissenyar mesures preventives orientades a modificar no solament les actituds individuals, sinó també l’organització i funcionament dels centres docents”. Els aspectes avaluats han estat la salut general dels docents i dels alumnes a través de qüestionaris de salut, el grau de satisfacció,a través de valoracions, una pels alumnes i una pels docents. Un dels aspectes importants ha estat la metodologia. Es va escollir la metodologia qualitativa activa2, donat que era la que millor responia a les característiques del projecte i de l’escola. S’ha donat importància a la qualitat sobre la quantitat i la millora de la pràctica a través de la revisió i la reflexió. Respecte de les limitacions destaco el fet que hi ha hagut poques sessions de Tècnica Alexander pel grup donat que el professor que la va impartir al collectiu docent va escollir fer treball individual i aplicar la Tècnica Alexander més pura. 2 Latorre Antonio.”La investigación-acción”.Ed.Grao. BCN 2006 6 Cuidem la nostra salut EL CAMÍ MÉS LLARG COMENÇA SEMPRE AMB UN PRIMER PAS Frederik Matthias Alexander al jardí de l’escola per nens i nenes de Tècnica Alexander a Londres. (1940). 7 Cuidem la nostra salut 2 LA TÈCNICA ALEXANDER 2.1 ELS SEUS ORÍGENS Frederick Matthias Alexander va néixer a Austràlia al 1869. Desitjava convertir-se en actor i va desenvolupar una brillant carrera com a monologuista, aspecte que era molt valorat a l’època. Al 1890 va començar a tenir dificultats amb la veu; unes dificultats que els metges van ser incapaços de diagnosticar. El metge li va recomanar que es prengués períodes de descans per a la seva veu, per tal de recuperar-la. Va comprovar que això només li proporcionava una restauració momentània, ja que tornava a perdre la veu tan aviat com reiniciava les seves declamacions. Fruit d’aquesta observació repetida va deduir que el problema venia d’alguna cosa que ell mateix feia a l’hora de parlar i es va proposar investigar-ho. F.M.Alexander en dues fotos de diferents anys. La primera és de1899, i la segona del 1934. Observant-se en el mirall va arribar a la conclusió de que el seu estat derivava d’un ús erroni del mecanisme postural, i que aquest mal ús era el responsable de moltes de les malalties de l’home. El problema era molt més ampli del què esperava ja que en la base hi havia de situar no tan sols el seu aparell fonador, sinó tot ell cos i ment. La seva condició psicofísica era la responsable de la qualitat de tot el què feia, o sigui que l’ús i el control conscient de la seva unitat psicofísica (cos i ment) era l’única manera de controlar la qualitat de tots i cada un dels seus actes. En “L’Ús d’un Mateix” (1932), va descriure aquest procés d’auto -descobriment i la tècnica que el va ajudar a ell i a altres persones a vèncer aquests mals hàbits. El descobriment d’aquesta tècnica va ser elogiada per Nikolaas Timbergen, metge neurofisiòleg que va rebre el Premi Nobel de Medecina i Fisiologia, l’any 1973 i va parlar 8 Cuidem la nostra salut del procés científic que es va seguir per crear-la, durant el seu discurs de recollida del Nobel.3 F.M.Alexander Al jardí de casa seva a Londres (1928) F.M.Alexander donant una lliçó a John Dewey (1859-1952) conegut filòsof i pedagog nord-americà. 2.2 L’ENSENYAMENT DE LA TÈCNICA ALEXANDER 2.2.1 L ’inici amb Frederick Matthias Alexander Després de varis intents que no van anar bé, de remeis que només funcionaven quan deixava de parlar, Alexander es va donar compte del que va ser el primer gran 3 Per més informació veure : http://www.cameratasantcugat.com 9 Cuidem la nostra salut descobriment una llarga llista. Va entendre que ell mateix podia ser la causa del seu problema. Va desenvolupar un mètode que no només li va tornar la veu sinó que va demostrar tenir un abast molt més gran en el millorament general de l’ús de si mateix. Durant aquest temps va continuar la seva vida d’actor, però va començar també a aconsellar als altres la seva tècnica singular. Aquí és on va començar l’ensenyament de la Tècnica Alexander. Va ensenyar a Melbourne i a Sidney, on durant quatre anys va ser el director del Conservatori Dramàtic i de l’Òpera. El 1904 va viatjar al Regne Unit per donar a conèixer la seva tècnica. A Londres els actors van acudir en massa per que els donés classes, esdevenint així en una espècie de “protector” del teatre de Londres. Entre els seus alumnes hi figuraven actors famosos com Henry Irving i Viola Tree, i altres personatges coneguts de l’època com Aldous Huxley, George Bernard Shaw, Sir Stafford Cripps, i més tard als EUA el pedagog John Dewey. Va crear a Anglaterra una escola per educar als nens i nenes seguint els seus principis i va impartir cursos per a Professors de Tècnica Alexander. Considerava que donat que la majoria de problemes comencen quan un és encara un nen o una nena, hauria de ser possible evitar-los amb un ensenyament adequat. Quan aprenien la seva tècnica, els nens i les nenes aconseguien mantenir-se més drets i mostraven més afany per estudiar, tan des del punt de vista físic com del mental. Alexander estava encantat amb els fruits que produïa la seva tècnica a l’escola. Al 1930 va fundar la primera escola de Formació de Professors. Va continuar ensenyant fins la seva mort al 1955, quan tenia 86 anys. Alexander va el.laborar les seves idees al llarg d’un període de quasi seixanta anys. A mida que la seva experiència en l’ensenyament creixia, va anar ampliant i refinant el marc teòric de la seva tècnica. En el transcurs d’aquests anys va publicar quatre llibres, “Man’s Supreme Inheritance,”(Londres 1910), “Constructive Conscious Control of the Individual”(EUA 1923), “The use of the self”(Nova York 1932) i “The Universal constant in living”(Nova York 1941). Després de la seva mort, el seu deixeble Walter Carrington, y la seva dona Dilys Carrington continuen el seu treball a Londres. La seva escola es diu ara “The Constructive Teaching Centre” i és el punt de mira de la comunitat internacional de professors de la Tècnica Alexander. 2.2.2 La Formació de Professors Actualment hi ha escoles de formació de Professors a diversos països, EEUU; Canadà, Japó, Suïssa, Alemanya, entre d’altres4, i contínuament s’obren noves escoles. 4 - Mc.Donald Robert i Ness Caro. “Los secretos de la Técnica Alexander”.Ed.Texcase.BCN 2006. 10 Cuidem la nostra salut F.M.Alexander va establir uns criteris estàndard per la preparació dels professors, que venen regulats actualment per la Society of Teachers of the Alexander Technique (STAT), que segueix uns canons i una ètica de conducta determinada.5 La formació és reglada, els instructors qualificats en la Tècnica Alexander completen tres anys d’estudi continuats, dividits en tres trimestres per any. Les classes són diàries, (1600 hores). Existeix també la International Teacher’s Organisation, ATI.6 A nivell d’Estat Espanyol, hi ha l’Associació de Professors de Tècnica Alexander, APTAE, on estan inscrits els professors que treballen arreu de l’estat També hi ha l’ IDEITA. Institut pel Desenvolupament l’Educació i la Investigació en Tècnica Alexander .7 Hi ha una Escola de Formació de Professors a Barcelona, “L’estudi.” se n’ha obert una a Madrid.9 8 L’any 2008 2.2.3 Les Universitats, els Centres Musicals i la formació d’actors. Actualment la Tècnica Alexander s’ensenya a moltes Universitats d’arreu del món, i a moltes de les més prestigioses. Citem a tall d’exemple10: - Boston University School for the Arts.(Escola d’Arts de la Universitat de Boston) Boston , Maine, EUA. - Eton College University. (Universitat de Eton). Regne Unit. - New York University (Universitat de Nova York). EUA - Indiana University. (Universitat d’Indiana). EUA Com a Centres Musicals destaquem. - Bremen Opera (Opera de Bremen). Alemanya. - Juilliard School (Escola Juilliard) Nova York, EUA. - Metropolitan Opera (Opera Metropolitana). Nova York. EUA. - The London Philarmònic (Orquestra Filarmònica de Londres). Regne Unit Com a centres de Formació d’actors: - Yale University( drama department), Connecticut, EUA. - Trodelag Theatre, Tronheim, Noruega - STAT: http://alexander-barcelona.net ATI. http://www.alexander-barcelona.net 7 APTAE. http://tecnicalexander.eu/ideita_home.htm 8 L’Estudi. Escola de Formació de Professors de Tècnica Alexander. Nica Gimeno. 5 6 C/Mercedes 18,1er. 08024 BCN 9 Formación de Profesores de Técnica Alexander. Simon Fitzgibbon. Simfitz teleline.es C/ Puerta del Sol 13,5º, oficina4. 28013 Madrid 10 Mac Donald, Robert y Ness Caro. “Los secretos de la Técnica Alexander. Ed. Texcase. BCN.20 11 Cuidem la nostra salut - The American Academy of Dramàtic Arts. Nova York. EUA. Royal National Theatre. Regne Unit. En Centres de Medecina: - Ferens Voice Clinic. (Clínica de la Veu Ferens), Hospital de Middlesex, Regne Unit. - Pacific Medical Center. California. - Arthritis Clinic Withington Hospital. UK - Sport and Orthopaedic Clinic. Bristol. UK. En altres tipus de Centres: - Sotheby’s Auctioneers (Subastes Sotheby). Londres. UK - Glaxo Wellcome Fundation (Fundació Glaxo Wellcome). Londres. UK - British Association for Performing Arts Medecine. Londres. UK - Beer Davis Publicity (Consultores de Publicidad Beer Davis). Londres. Uk 2.3 LA TÈCNICA ALEXANDER I CATALUNYA A Catalunya hi ha l’Escola de Formació de Professors, “L’Estudi”, amb seu a Barcelona. Ha estat la primera i única durant molts anys a l’Estat Espanyol. És va inaugurar l’any 2002 i la seva directora es va formar a Londres, amb Walter Carrington, deixeble directe de F.M.Alexander. “L’Estudi” està formant Professorat de Tècnica Alexander i tot i el reduït nombre d’alumnes per aula, de dotze a quinze persones, cada trimestre es graduen alumnes, alguns dels quals es queden a Catalunya11. Hi ha professors que s’han format a Londres, als EUA, o a Dinamarca, i són anteriors a la formació de L’Escola12. Els professors de Tècnica Alexander, fan un treball molt bo en diversos collectius, com el de la música 13, el del teatre,14, el de Formació de Professorat15, el de la veu16 i altres. Reben cursos de Tècnica Alexander, a tall d’exemple: - Conservatori de Música de la ciutat de Barcelona 17 - Conservatori de Música de Tarragona.18 11 - http://aptae.net 12 http://www.alexander-barcelona.net 13 http://cameratasantcugat.com 14 - Institut del Teatre. http://estudifmalexander.com -Escola d’Expressió de Bcn,i altres http://tecnicalexander.com; http://xtec.cat/crp-anoia/(introduccio) 16 Centre de la veu Eduardo Rios. http://tecnicalexander.com 15 17 Http://tecnicalexander.com 18 Eduardo Tilve. http://estudifmalexander.com 12 Cuidem la nostra salut - L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.19 Escola d’Expressió i Psicomotricitat de Barcelona.20. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya21. Escola d’Expressió i Psicomotricitat de Barcelona.22 L’Hospital General de Catalunya23 L’Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya.24 Facultat de Medicina y Ciències de la Salut Rovira i Virgili. Reus25 Taller de Músics de Barcelona26. Escola de Teatre Nancy Tuñon26. Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona26. Asociación española de Kinesiologia. Barcelona26. Universitat Politècnica de Catalunya26. Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. 26. “No vinguis a que t’ensenyi, a no ser que quan et digui que estàs equivocat puguis somriure.” F.M.Alexander 19 http://www.acordeon.es 20 http://tecnicalexander.com http://www.cameratasa.ntcugat.com 21 22 http://tecnicalexander.com 23 http://cverios.com 24 http:// caballoydeporte.com 25 http://tecnicalexander.com 26 http://agoramodels.com 13 Cuidem la nostra salut 2.4 LA TÈCNICA ALEXANDER I EDUCACIÓ En el món de l’Educació s’han fet i s’estan fent, cursos a les Universitats27 a les escoles d’estiu 28 i a les escoles de mestres29. No hi ha gairebé informació sobre les escoles de Primària de Catalunya,, tot i que si hi ha mestres que són professors de Tècnica Alexander, 30,Mestres i Professors, professores recents que s’han format a Catalunya. La meva opinió és que és un camp en expansió, que el Departament d’Educació veu amb bons ulls aquesta tècnica, donat que està citada en el currículum d’Educació Física 31, i que en uns anys s’haurà extès més, i serà més corrent a les escoles i entre els mestres i les mestres i també entre el professorat de Catalunya. 2.5 INTRODUCCIÓ A LA TÈCNICA ALEXANDER La Tècnica Alexander que va ser iniciada per Frederick Matthias Alexander a principis del segle XX., ens ajudarà a comprendre com les males postures poden afectar la nostra salut. El conjunt de tècniques, a través d’un procés de conscienciació i autocontrol, aconsegueix millorar la postura corporal, la llibertat de moviments i la respiració, eliminant mals d’esquena i de coll i rigidesa general. Podem pensar amb més claredat i treballar de manera més eficaç. Les observacions d’ Alexander el van portar a identificar quatre principis bàsics: 1. La forma d’actuar. Defineix el desenvolupament dels hàbits insans. 2. El no actuar. No corregir per evitar reforçar. 3. El control primari. La correcta connexió entre el cap, el coll i l’espatlla. 4. La inhibició. Es deixen les intencions de fer coses. Abans de començar un moviment podem escollir entre començar o no el moviment. 27 UPC. Universitat Politècnica de Catalunya. Campus Nord. http://tecnicalexander.com -Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. -Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Rovira i Virgili. Reus. -Facultat de Psicologia de UAB de Barcelona. -INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya). www.estudifmalexander.com 28 A tall d’exemple. Escola d’Estiu del Vallès Occidental. http:// www.pangea.org II Escola d’Estiu d’ Esade. http://www.aapv.net 29 Xavier Ortiz. http://tecnicalexander.com 30 http://www.Martaaudi.blogspot.com 31 http://gencat.cat/educacio/debat curricular/docs/mguerrero.pdf (s’inclou entre les tècniques que poden aprendre els i les alumnes d’Educació física). 14 Cuidem la nostra salut Amb la Tècnica Alexander podem aprendre a reconèixer i prevenir l’esforç que interfereix amb la nostra capacitat de mantenir-nos drets naturalment, mantenint l’equilibri i realitzant el mínim esforç. No es tracta d’una tècnica de “com fer”, sinó de com “no fer”. Aquesta auto consciència ens serveix com a base de creixement i desenvolupament a tots els nivells i en tots els àmbits de la vida. A les classes de Tècnica Alexander aprenem a desfer-nos de les tensions cròniques que sense saber com, hem anat acumulant, i que han quedat fixades en la nostra manera d’actuar i de moure’ns. És evident que si des de nens o nenes aprenem a detectar les nostres tensions i a relaxar-les d’adults aquest treball fet ens estalviarà molts problemes de salut de diferents tipus. 2.5.1 La forma d’actuar El primer pas es veure com actuem, com usem el nostre cos. Els nostres moviments per repetició ens porten a uns hàbits que poden no ser bons. I aquests hàbits per repetició poden portar molts problemes. El conjunt de tensions excessives que acumulem es configura com a organització neuro- muscular nostra i actua com a patró, com a hàbit en els nostres moviments. Aquests mals hàbits poden interferir amb la nostra salut. A mesura que anem practicant aquests hàbits els anem fixant. Sovint no som conscients que els estem utilitzant. El resultat és un canvi en la nostra manera de moure’ns i en la nostra manera de usar el nostre cos. De la mateixa manera que hem estat capaços d’aprendre’ls també podem desaprendre’ls. 2.5.2 El no actuar És un dels principis fonamentals de la Tècnica Alexander i sense ella serà impossible modificar els nostres hàbits, encara que sapiguem quins són. Consisteix en aturar-nos, parar-nos abans de reaccionar de manera instintiva davant qualsevol situació. Ens ajuda a deixar d’actuar de manera estereotipada. Un moment de pausa ens proporciona la oportunitat per mostrar-nos de forma més adequada la situació, en comptes de fer-ho de manera inconscient amb una tensió muscular excessiva. 2.5.3 El control primari Hi ha una relació entre el cap, el coll i l’espatlla que funciona com un mecanisme central coordinador, que pot generar un òptim funcionament corporal. Alexander el va anomenar “control primari”, va descobrir que dirigia el funcionament de tots els mecanismes corporals, fent que el control del complexe ser humà fos relativament senzill. La majoria de problemes que sorgeixen a partir d’una mala postura poden atribuir-se a una musculatura cervical excessivament tensa que interfereix amb la llibertat del cap en relació amb la columna vertebral. Si aquesta llibertat de moviment no existeix és impossible obtenir un relaxament durable a qualsevol part del cos. 15 Cuidem la nostra salut Alexander va fer un descobriment fonamental sobre la fisiologia humana. Va observar que el manteniment del to muscular del coll i la posició del cap, amb relació a la resta de parts del cos, era un requisit indispensable pel correcte ús del cos. El famós antropòleg Raymond Dart va ratificar aquest descobriment, va afegir que es tractava d’un fet biològic bàsic i que la posició del cap és de vital importància per la postura i el moviment humà. Moltes de les funcions del nostre cos, com la respiració, la circulació i la digestió, venen determinades per la bona utilització del control primari. Influeix en la coordinació, l’ harmonia i l’eficàcia de tot el moviment. F.M.Alexander va desenvolupar un mètode que establia el control primari com una forma de treball. La llibertat de moviments necessita que el control primari pugui treballar bé, sense restriccions, i d’aquí van sorgir el que s’anomena les indicacions primàries, que són: 1. Permet que el teu coll quedi lliure de tensions 2. Permet que el teu cap es desplaci cap endavant i cap a dalt 3. Permet que la teva espatlla s’estiri i s’eixampli. 2.5.4 La inhibició La inhibició ajuda a evitar qualsevol interferència amb el control primari ( la relació entre el cap, el coll i l’espatlla). Si volem que el nostre cos estigui en un estat de relaxament i que la nostra postura estigui equilibrada, és essencial que el cap estigui en una bona postura.. En els animals, la inhibició es instintiva. Si mirem a un gat veurem com es para just abans de realitzar molts dels seus moviments. És possiblement l’aspecte més difícil de la Tècnica Alexander i a moltes persones els costa acostumar-se a parar abans d’actuar. L’acte de la inhibició te un efecte tranquillitzador immediat, sobre tot el sistema esquelètic, respiratori, nerviós i muscular. Sense inhibició no pot haver-hi canvi, els nostres hàbits estaran sempre davant i si fem el que sempre hem fet, òbviament tindrem els mateixos resultats que sempre hem obtingut. Els beneficis de l’aplicació de la inhibició abans d’actuar son enormes, poden transformar la manera en què vivim. Com a resultat podem tenir un major control sobre la nostra vida i encaminar-nos cap a una vida més feliç i satisfactòria. 2.5.5 La nostra postura La nostra postura és una expressió de nosaltres mateixos que reflexa el què pensem i sentim- les nostres pors, ansietats i dubtes; les nostres alegries, somnis i èxits. És un mirall de les nostres reaccions i de les nostres respostes interiors a la vida i té un profund efecte en la nostra unitat de cos i ment. La Tècnica Alexander ens ajuda a donar sentit a aquesta connexió, ens dona la oportunitat de veure com reaccionem i ens convida enfortir el poder de la nostra ment conscient. 16 Cuidem la nostra salut Els principis de la Tècnica Alexander van sorgir de la seva pròpia experiència. Va portar a terme diverses observacions, va formalitzar les seves idees i va desenvolupar els conceptes de la Tècnica. Com qualsevol principi científic, s’han pogut verificar treballant en diversos experiments en els últims cent anys. 2.5.6 La consciència corporal Com adults rarament pensem o posem atenció a com fem les coses, una vegada hem après una cosa, la seva pauta neuromotora es fa automàtica; d’aquesta manera hàbits que no són conscients, es van collocant en la nostra programació, interferint en la nostra capacitat de donar respostes adequades a la realitat. Així a la base dels nostres símptomes hi ha dolor, tensió, rigidesa, limitacions articulars. La salut mental, el benestar físic i la creativitat volen una coordinació del nostre cos i la nostra ment en tot el què fem. 17 Cuidem la nostra salut La Tècnica Alexander ens ofereix un coneixement pràctic dels principis que governen la coordinació humana. A través de la pràctica som capaços de redirigir l’esforç excessiu en energia útil. Aprenem a transformar la tensió en atenció, la fatiga en vitalitat. Recuperant el recolzament de la nostra pròpia estructura podem tornar a viure el plaer del moviment. La Tècnica Alexander ens ensenya com estar desperts, actius i relaxats. 2.5.7 Enfrontar-nos a la tensió La Tècnica Alexander és, entre d’altres, un mètode de descàrrega de la tensió muscular no desitjada i que s’ha acumulat durant anys en el nostre cos. Hem anat repetint el nostres hàbits respecte de les situacions estressants, caminar, seure, estar dret. Arriba un moment que no som conscients d’aquests moviments, de la nostra manera de moure’ns i potser que ens estigui afectant negativament i poden ser la causa de molts problemes. Amb la Tècnica Alexander podem aprendre com respondre i com podem cambiar algunes de les nostres respostes. Tots els canvis corporals són molt necessaris per ajudarnos si ens sentim amenaçats, però a vegades mantenim tot el cos en tensió quan podríem aprendre a desprendre’ns d’ ella. L’aprenentatge de la inhibició pot ensenyarnos com no respondre a un nivell tan instintiu. Una vegada passat el “perill” podem alliberar-nos de la tensió, i aquesta és un dels aspectes que aprenem amb la Tècnica Alexander. Aprenem a sentir-nos bé per dins i a destensar quan ens fa falta. Alexander deia que com més intentem actuar de la forma correcta, pitjor ens sortirà. No és la forma el que serà incorrecte sinó el concepte. Mentre apliquem les nostres idees de correcció o incorrecció, estarem actuant de manera inadequada. Quan ens alliberem d’aquests conceptes tindrem alguna possibilitat. Hem d’intentar actuar de manera nova des del nostre interior. Nosaltres ens podem sentir ben posats “per dins”. Forma d’actuació Sense pensar 32 Forma d’actuació si s’hagués pensat Forma d’actuació en la que estem dissenyats per actuar.32 Del llibre “La tècnica Alexander” de Richard Craze. Ed.Paidotribo. BCN 2007 18 Cuidem la nostra salut En general es pensa que la tensió muscular es perjudicial, tanmateix, la necessitem per viure. El problema de la tensió es que la mantenim quan el cos ha acabat el treball. La Tècnica Alexander ens ensenya que una tensió muscular excessiva i continua pot distorsionar la forma del cos, interferir en l’equilibri i comprimir la columna i les articulacions. 2.5.8 Els exercicis de la Tècnica Alexander Són mètodes de pensament i conscienciació:pensar més que fer. Es poden aplicar a qualsevol activitat, sigui mental o física. Els exercicis són per utilitzar en la vida normal. Resumint es podria dir que ensenya a alliberar i prevenir la habitual i innecessària tensió muscular. Quan els músculs grans del cos estan plens de tensió causen un desgast i una compressió innecessàries. Interfereixen en la salut i el funcionament general tan físic com mental. La Tècnica Alexander ens ensenya maneres de fer treballar la ment per alliberar aquesta tensió i aleshores la salut i la vitalitat tornen de manera natural. El què podem aprendre en les classes solen ser un repàs de moviments i gestos que fem habitualment i dels quals en prenem consciència per descarregar-los de la tensió excessiva o del mal moviment, per exemple seure, estar dret, caminar, tocar un instrument musical, llegir, escriure, conduir, i d’altres que ens beneficien especialment com la posició de descans, gatejar, la preparació vocal, mantenir la veu, la respiració, entre d’altres. 2.5.9 Eines per treballar la Tècnica Alexander Un professor o professora de Tècnica Alexander treballa bàsicament amb les mans i amb les paraules. El seu treball sol ser més corporal. Gran part de la informació que rebem es corporal i poc verbal. Amb les seves mans agafa informació sobre la nostra estructura corporal, alineació i maneres de treballar. És capaç de detectar on hi ha tensió innecessària i un to baix. Les seves mans actuen com a receptors i també com a transmissors, ajudant a alliberar l’excés de tensió muscular per recuperar un estat natural. Més que una manipulació és una guia manual. Ens fem més conscients de com usem el cos i com estem i com podem relaxar les tensions i millorar el nostre estat. És habitual sentir-se més lleuger i descansat després d’una sessió de Tècnica Alexander. 2.5.10 Què no és la Tècnica Alexander És necessari explicar que no és la Tècnica Alexander. No és una teràpia ni medecina alternativa. No és una teràpia perquè no “se li fa” res a ningú. Se suposa que les persones estan actives aprenent noves habilitats. Tampoc es un règim d’exercicis, encara que la seva aplicació a qualsevol activitat farà que aquesta millori, i hi ha alguns exercicis que podem aplicar. 19 Cuidem la nostra salut Tampoc és un mètode corporal, ni una forma de relaxament encara que pot tenir punts en comú amb aquests. La Tècnica és un sistema d’educació de la salut personal. Podríem dir que és una educació de pautes amb les quals aprenem a usar el cos d’una manera adequada, evitant provocar tensions en els ossos, en les articulacions i en els òrgans interns. Un procés en el qual aprenem a coneixer-nos millor física, mental i emocionalment. Una manera d’augmentar la nostra consciència corporal, mental i emocional, i poder ser conscients de la importància de l’elecció enfront respostes estereotipades que ens perjudiquen. Una manera d’aprendre a respectar la forma natural del cos i no interferir negativament en el seu funcionament. “ Si haguéssim de reduir la tècnica a la seva essència, podríem dir que, en el seu nivell més simple, ensenya als estudiants a alliberar (i prevenir) l ‘habitual i innecessària tensió muscular.”33 33 Searby, Joe. Técnica Alexander. Ed. Evergreen. Taschen. BCN 2007 20 Cuidem la nostra salut 3 TREBALL DESENVOLUPAT 3.1 PLA DE TREBALL Període Set. Oct. Nov. Des. Fase Investigació Rebre assessorament Sessions a l’escola Recollida d’informació Activitats . Assistència a l’escola Alexander. .Assistència a cursos de formació. .Recollida de documentació . Assessorament amb especialistes. . Disseny de sessions per alumnes. .Classes a l’escola Gener Febrer Març Abril Maig .Investigació .Rebre assessorament especialistes .Sessions a l’escola .Recollida d’informació . Assistència a l’escola Alexander. .Assistència a cursos de formació. .Recollida de documentació . Assessorament amb especialistes. . Disseny de sessions per alumnes. .Classes a l’escola Juny Juliol Agost Setembre Octubre Recollida d’informació Redacció del projecte .Anàlisi i interpretació de les dades. . Redacció de l’estudi. . Conclusions 21 Cuidem la nostra salut 3.2 OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS ESPECÍFICS L’Objectiu general d’aquest projecte és millorar la salut i el benestar a l’escola a través de la Introducció i l’ús de la Tècnica Alexander. Els objectius específics són - 3.3 Aprofundir en el coneixement del potencial del treball corporal com a recurs valuós pel nostre benestar en la tasca docent. Introducció la Tècnica Alexander en el grup de docents. Aportar un marc teòric i pràctic adaptat a la docència sobre la Tècnica Alexander. Crear una experiència pilot exportable a altres centres. Abordar en cada persona, amb l’ajuda del professor els problemes referents al seu cos en concret. Aplicar individualment la Tècnica Alexander per la millora de la salut. Ensenyar a reduir la tensió en el cos i la ment dels mestres i les mestres participants en el projecte. Iniciar a les bases de la Tècnica Alexander en el grup d’alumnes. Dissenyar un programa de Tècnica Alexander que inclogui activitats per aplicar a l’educació dels i les alumnes. Sensibilitzar i informar de la importància de la posició corporal, per un bon rendiment físic i psíquic. Experimentar amb les nostres posicions i trobar les que són òptimes per la vida quotidiana. METODOLOGIA La Metodologia d’aquest projecte és qualitativa-activa. És un projecte d’ investigació- acció34. El meu interès va ser introduir la Tècnica Alexander en un centre educatiu amb la finalitat de millorar la qualitat de la salut dels docents i del seu alumnat i que això es pogués traduir en una millora de la qualitat de l’estada a l’escola. Una bona base per a un bon rendiment, una escolaritat efectiva, i més feliç. La investigació-acció educativa s’ha utilitzat per descriure unes activitats que s’han realitzat amb els i les docents i amb els i les alumnes. Aquestes activitats han tingut en comú la identificació d’estratègies d’acció que han estat implementades i més tard sotmeses a l’observació, reflexió i canvi. Per exemple en les activitats que s’han realitzat 34 Latorre Antonio. “La investigación-acción”. Ed.Texcase. BCN 2007 22 Cuidem la nostra salut amb l’alumnat s’ha hagut de camviar l’estratègia de les sessions vàries vegades a fi que fossin lúdiques a més de vivencials. La investigació-acció ha fet referència a una àmplia gama d’estratègies que s’han realitzat per millorar una mica el sistema educatiu i social, en un context concret reduït.35 S’ha aplicat com una reflexió sobre les accions del professorat i l’alumnat , que ha tingut com a objectiu ampliar la comprensió, el diagnòstic, dels i les docents dels seus problemes pràctics. Les accions han anat encaminades a modificar la situació una vegada hem aconseguit una comprensió més profunda dels problemes que han anat sorgint. Per exemple hem tractat temes postural i de relaxament actiu i hem intentat que s’anessin incorporant a la vida quotidiana. En l’elaboració d’aquest projecte hem utilitzat certs elements de la investigació-acció que destaquem a continuació: • • • • • • • • • • 35 Ha estat participativa. Ha participat tot el claustre de professors, i tot el Cicle Inicial de l’escola. S’ha participat amb ganes i amb interès. S’ha treballat amb la intenció de millorar la nostra pròpia pràctica. S’ha seguit una espiral de cicles de planificació, acció, observació i reflexió. Ha estat collaborativa. És evident que sense un grup de persones disposades no hagués estat possible. Ha generat un procés d’autocrítica. Hi ha hagut persones que han participat i collaborat en diferents fases del procés d’investigació. Ha estat un procés sistemàtic d’aprenentatge pels i les alumnes. S’ha orientat vers la pràctica. Ha induït a teoritzar sobre la pràctica. Ha posat a prova les pràctiques, les idees i les suposicions. S’han realitzat anàlisi crítics de les situacions. S’ha procedit progressivament cap a canvis més amplis. Ha implicat registrar, recopilar, analitzar les nostres pròpies opinions, reaccions i impressions respecte del que succeeix. S’ha començat amb petits cicles de planificació, acció, observació i reflexió, avançant cap a problemes de més envergadura. Ha estat un procés pràctic. Els resultats i percepcions que s’han guanyat des de la investigació no només tenen una importància teòrica per l’avenç del coneixement de la Tècnica Alexander, sinó que sobretot condueixen a millores pràctiques pel tractament del nostre cos, de les nostres postures, de la nostra veu, durant i després del procés d’investigació. S’ha tractat de buscar una millora a través de la intervenció. Kemmis i McTaggart (1988). Latorre Antonio. La investigació-acción. Ed. Graó. BCN 2007 23 Cuidem la nostra salut 3.3.1 El propòsit de la investigació El principal propòsit d’aquesta investigació ha estat la millora dels estats físics i mentals de les persones que formen part del procés educatiu, amb la finalitat de millorar el benestar general i treballar en més bones condicions : Millorar la salut i el benestar d’un centre escolar amb l’ajut de la Tècnica Alexander. La pregunta a la que hem volgut donar resposta és : Podem millorar l’estat de salut de la nostra escola? Pot l’aprenentatge de la Tècnica Alexander ajudar-nos a millorar els nostres estats psico-somàtics, prevenir i millorar la nostra salut? I la dels nens i nenes? El propòsit de la investigació-acció és millorar l’educació a través del canvi i aprendre a partir de les conseqüències dels canvis. Seguint aquesta metodologia s’ha intentat millorar la situació de l’escola, fos quina fos aquesta situació, a través de la introducció d’una tècnica que ha servit per ajudar a estar bé física i mentalment. S’ha seguit el procés de planificació, implementació i avaluació del resultat final. 3.4 DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI 3.4.1 La Mostra En aquesta recerca han participat gairebé tots els membres de la comunitat educativa del Centre (equip directiu, docents, alumnat i famílies). En aquesta ocasió no hi han participat les persones que s’ocupen dels serveis del Centre com el conserge, la cuinera, el personal de neteja, els monitors de menjador, els monitors d’activitats extraescolars. Aquesta experiència s’ha realitzat durant un curs escolar (2007-2008). Aquest estudi ha extret la seva mostra del professorat i de l’alumnat de Primària d’una escola pública d’un poble de l’interior de Catalunya. Està situat en un municipi amb diversos nuclis de població. L’escola és d’una línia i hi accedeixen les famílies que viuen a l’entorn, però també en menys grau d’altres zones i altres poblacions donat el seu prestigi. Un autobús escolar recull els alumnes a diari i els retorna una vegada acabada la jornada. El rendiment acadèmic és normal- alt. Els pares pertanyen la majoria a la classe social mitjana i mitjana- baixa amb professions que requereixen estudis universitaris ( mestres, advocats, arquitectes, farmacèutics, etc.) i també empleats (banca, oficines, comerç) , petits comerciants, pagesos, paletes i altres. Actualment l’escola te uns cent cinquanta alumnes. El collegi disposa d’Educació Infantil, Educació Primària i en el mateix recinte escolar hi ha Jardí d’Infància. La mitjana d’alumnes és d’uns vint alumnes per aula. En aquest centre hi treballen setze 24 Cuidem la nostra salut mestres. A primària (10 dones i 6 homes), dels quals 12 són mestres i 4 són llicenciats. Hi ha un clar predomini de dones. El tipus de mostra no és a l’atzar, sinó que es intencional. “La selecció ha estat guiada per factors com la facilitat d’accés, la conveniència de l’investigador, i d’altres d’anàlegs, de caràcter fortuït o accidental, es denomina sovint mostreig de conveniència”. (Manheim,1997). L’escola ha estat escollida intencionalment. Dos factors importants han estat l ’interès per la música que mostra, i el tipus de treball amb els alumnes on destaquen el treball amb el teatre, la plàstica, l’educació física, entre d’altres. És va escollir una escola amb moltes de les característiques dels Centres escolars de Catalunya: població nouvinguda, augment del nombre d’alumnes a l’ inici i durant el curs, augment de mestres novells i novelles, entre les més destacades, per altra banda tenia unes peculiaritats que van semblar bones per desenvolupar aquest projecte: És una escola d’una línia, una escola petita. Això va facilitar l’ interès del professor de Tècnica Alexander per treballar de manera individual amb el professorat. És una escola on es treballa i fomenta l’ interès per l’educació musical, de manera que hi ha força extraescolars de música, i els i les alumnes poden escollir un instrument musical a cicle inicial, i dos instruments al Cicle Superior. (La Tècnica Alexander sol tenir molts bons efectes en la posició corporal dels músics i en la veu). Igualment és d’una gran rellevància el treball que es fa en teatre i plàstica. Per fer l’estudi es van confeccionar dos grans grups dos grans el dels mestres i les mestres; i el dels alumnes i les alumnes. 3.4.2 Treball amb els alumnes i les alumnes. El treball amb els i les alumnes ha tingut unes característiques diferents a la de les persones adultes. Pel fet de ser nens i nenes de Primària el treball amb ells ha estat en gran proporció vivencial, i també reflexiu. Va semblar d’escollir el Cicle Inicial de Primària que ens permetria si les circumstàncies eren adequades fer un seguiment al llarg de la Primària. Hi havia a favor d’aquest cicle la valoració que el fet d’introduir aspectes bàsics és millor poder-ho fer el més aviat possible, donat que amb els adults hi ha més treball a corregir mals hàbits que a introduir aspectes nous. Una variable molt important doncs ha estat la de l’edat. A l’hora de preparar les sessions es va intentar que fossin agradables, disteses, lúdiques. Un treball preparat i ben fet però atenent els aspectes de jocs motrius i moviment pels grups de treball per la Salut. 3.4.2.1 Les sessions de treball amb els i les alumnes. Hem fet sessions una vegada per setmana durant el curs escolar. És va començar a l’octubre i es va finalitzar el treball el maig. S’han fet les sessions als dos grups del Cicle Inicial, i sempre amb el grup sencer. S’han tocat aspectes de base de la Tècnica Alexander. S’han pogut treballar bé aspectes, que l’escola ja s’inclouen habitualment, com un grup per tots els nens i nenes, un 25 Cuidem la nostra salut grup d’escola inclusiva, integradora, que afavoreix l’ acollida de tots els nens i nenes i és curosa amb la coeducació. S’ha intentat afavorir la mediació i la convivència en la nostra aula i en el Centre. Les sessions amb l’alumnat han format part de les activitats del Centre i s’ha tingut cura i especial atenció amb els nens i nenes amb trastorns de desenvolupament de conducta. Hem de tenir en compte que la Tècnica Alexander ens dona unes pautes de control sobre nosaltres mateixos, i això ajuda en moments en què fa falta també als alumnes. Els nens i nenes han fet les seves estratègies d’aprenentatge i hi ha hagut una evolució en el seu comportament, emmarcat dins l’escola, han après, o han introduït unes eines per aplicar en el seu fer habitual. Les sessions i el seu desenvolupament s’han fet en llengua catalana. Pel què fa a educació i entorn les famílies han estat informades d’aquest projecte, han ajudat als seus fills a omplir qüestionaris de salut, (en la part adreçada a les famílies o tutors), i moltes ocasions s’ha demanat explícitament que compartissin amb la família el què s’havia treballat. Les sessions s’han fet a l’hora d’Educació Física i n’ hem dit “Treball per la Salut”. Han seguit una dinàmica habitual en l’Educació Física: En arribar a la sala on treballem, els nens i les nenes seien als bancs de fusta i s’ els explicava el què faríem. Després dos jocs, que solien ser de grup marcaven l’ inici de l’activitat. A continuació solíem fer el treball del dia. Finalment un relaxament ben fet i tornada cap a les classes. Una vegada a l’aula es canviaven de roba i algunes vegades valoraven l’activitat36. Resumint l’estructura de les sessions ha estat: - Seure i explicació de les activitats - Jocs d’inici - Treball del dia - Tornada a la calma - Valoració 3.4.2.2 Què s’ha treballat A fi d’introduir el treball a les aules es va decidir respectar el protocol d’Educació Física com ja he esmentat. Els nens i nenes tenien l’expectativa de treball amb els cos, i de treball sobretot de grup- classe. Les sessions han estat programades en relació a la Tècnica Alexander, i s’ha fet un treball de base que promociona aspectes d’aquesta tècnica. Els títols de les sessions han estat: 36 Veure annex . Valoració activitats pels nens i nenes. 26 Cuidem la nostra salut • • • • • • • • • -Introduïm l’activitat i coneixem-nos. Jocs d’atenció -Fem una pausa abans de passar a l’acció -Aprenem o redescobrim la posició de relaxament bàsica -Ens relaxem amb els ulls oberts -Ens aixequem del terra correctament després del relaxament -Experimentem amb la respiració -Estem drets i còmodes -Sabem seure bé -Gategem. El moviment del gateig • • • • • • • • • • • • -Ens relaxem i fem exercicis de respiració (exercici de “l’Ah”) -Ens sentim ben posats i còmodes -Seiem amb poca tensió -Aprenem a fer massatge suau -Aprenem a detectar tensions. Aprenem a relaxar-les -Jocs on pensem per moure’ns -Fem treballs d’equilibri -Podem córrer de diferents maneres -Descobrim les nostres mirades -Prenem decisions i treballem la creativitat -Fem jocs d’atenció i de memòria -Experimentem amb l’equilibri i la resolució de problemes “Potser l’aportació més profunda de la Tècnica Alexander hagi d’arribar a través de l’educació. No té gaire sentit que de grans haguem de descobrir allò que podem adquirir amb la naturalitat i la normalitat dels nens i nenes.” (I- E. Investigació i educació. Revista digital. Núm.23.Juliol del 2006) 27 Cuidem la nostra salut 3.4.2.3 Alguns exemples de les fitxes de sessions de treball ACTIVITAT 4 _____________________________________________________________________ _ ETAPA: CICLE INICIAL _____________________________________________________________________ _ TREBALLEM: LA RELAXACIÓ: Aixecar-nos del terra _____________________________________________________________________ _ OBJECTIUS: . Aprendre a aixecar-se amb la mínima tensió. _____________________________________________________________________ _ DESCRIPCIÓ: 1- Abans de moure’t atura’t un moment i decideix conscientment sobre quin cantó del cos t’aixecaràs. A continuació mires en aquesta direcció, però no separis el cap del coixí durant el procés. 2- El teu cap roda per sobre dels llibres seguint la direcció dels teus ulls i el braç queda sobre del cos. Moure el cos el mínim. Deixa caure les cames suaument perquè així tot el teu cos es mogui en una sola direcció. 3- Gires sobre d’un braç i amb el braç lliure et pots sostenir a terra mentre separes el cap dels llibres. Això evitarà que tensis excessivament els músculs del coll. 4- Ara t’aguantes amb les dues mans, mantenint els braços força rectes i pressiones cap a terra amb els dits dels peus. Posarem els genolls a terra. 5- Atura’t en aquest punt. Aquesta és una bona posició de repòs. Mira com respires. 6- Agafa els llibres. 7- Posa’t agenollat sobre els talons. Aquesta és una bona postura de repòs. TORNADA A LA CALMA Estirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament. Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,malucs,mans, espatlla,coll i cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi. Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu. Ens aixecarem tal com hem après. VALORACIÓ Posarem un gomet groc (m’ha agradat), taronja (està bé) o vermell(no m’ha agradat)als fulls que ens dóna la mestra. ______________________________________________________________ MATERIAL: llibres o bé coixí pel cap i estores pel terra. ____________________________________________________________________ SUGGERIMENTS: Farem aquests moviments a cada sessió. Penjarem les fotos dels moviments a la cartellera. 28 Cuidem la nostra salut ACTIVITAT 5 _____________________________________________________________________ ETAPA: CICLE INICIAL _____________________________________________________________________ _ TREBALLEM: LA RELAXACIÓ. La respiració _____________________________________________________________________ _ OBJECTIUS: -Aprendre a mirar la respiració -Aprendre a fer l’exercici de “l’Ah” ___________________________________________________________________ DESCRIPCIÓ: Exercici : L’Ah sussurrat 1- Nota on està la teva llengua i deixa-la reposar, tocant suaument amb la punta els incisius inferiors, la part d’ abaix de la boca. 2- Assegura’t que els teus llavis i músculs facials no estiguin tensos. Pensem en alguna cosa agradable. 3- Quan acabem la inspiració, obrim la boca, deixant que el maxillar inferior caigui, la part d’ abaix de la boca, i tenint cura de no inclinar el cap enrere durant el procés. 4- Sussurrem el so “Ah” de manera natural a l’acabar cada exhalació. 5- Tanca suaument els llavis i permet que l’aire entri pel nas i ompli els pulmons. 6- Ho repetirem vàries vegades. TORNADA A LA CALMA Estirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament. Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,cadera,mans, espatlla,coll i cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi. Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu. Ens aixecarem tal com hem après. VALORACIÓ Farem una valoració tots junts. La mestra porta unes preguntes. ___________________________________________________________________ MATERIAL: Estora i coixí per posar-se al terra. ____________________________________________________________________ SUGGERIMENTS: Podem fer l’exercici de “l’Ah” quan ens sentim nerviosos, quan ens faci falta. Quan ens pot fer falta 29 Cuidem la nostra salut ACTIVITAT 6 _____________________________________________________________________ _ ETAPA: CICLE INICIAL _____________________________________________________________________ _ TREBALLEM: Estar drets _____________________________________________________________________ _ OBJECTIUS: . Posar-nos drets i còmodes amb poca tensió .Aprendre que és important estar i ben posat. _____________________________________________________________________ _ DESCRIPCIÓ: 1- Posarem els peus plans a terra i intentarem que els dos peus tinguin el mateix pes. 2- Els genolls ni flexionats, ni tensos. 3- L’esquena ben posada, amb normalitat, sense estar tensant. 4-El cap sense estar ni enrera, ni endavant 5- Veure si notem tensió en alguna part del cos. Si la notem podem dir-li que és relaxi. - Farem una posició el més descompensada possible. Ens posarem tan mal posats com puguem i restarem immòbils. Ens mirarem els companys. Ho repetirem en dues ocasions més. -Ens posarem drets i còmodes. Tan bé com sapiguem. Ens mirarem els companys i companyes. TORNADA A LA CALMA Estirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament. Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,cadera,mans, espatlla,coll i cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi. Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu. Ens aixecarem tal com hem après.bé i lentament, com si ens filmessin a càmera lenta. VALORACIÓ Posarem un gomet groc (m’ha agradat), taronja (està bé) o vermell(no m’ha agradat)als fulls que ens dóna la mestra. MATERIAL: Estora i coixí per posar-se a terra. ____________________________________________________________________ SUGGERIMENTS: Fem servir aquest exercici fora de la classe almenys tres vegades o més. Ens ho explicarem on l’hem fet i quan el pròxim dia. 30 Cuidem la nostra salut ACTIVITAT 7 _____________________________________________________________________ _ ETAPA: CICLE INICIAL _____________________________________________________________________ _ TREBALLEM: Seure. _____________________________________________________________________ _ OBJECTIUS: . Aprendre a seure còmodament _____________________________________________________________________ _ DESCRIPCIÓ: 1- Farem teatre seurem de la manera que ens sembli. 2- Seurem tan malament com ens sigui possible i restarem immòbils. Repetirem dues vegades més. 3- Exercici per seure bé: - Abans de seure ens prenem un moment . Mirem que el coll quedi lliure de tensió, la columna s’estira i l’espatlla s’eixampla. - Els ulls baixen, els genolls es flexionen i el cul va enrere buscant la cadira. 4- Ens assegurem que els peus queden plans a terra i permeten que els ossos que hi ha a la cadira continuïn anant avall. La nostra columna s’estira cap a baix i cap a dalt. 5- Ens mirem. Mirem si ens sentim bé i lliures de tensió. Cadascú a ell mateix, a ella mateixa. TORNADA A LA CALMA Estirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament. Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,cadera,mans, espatlla,coll i cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi. Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu. Ens aixecarem tal com hem après.bé i lentament, com si ens filmessin a càmera lenta. VALORACIÓ Posarem un gomet groc (m’ha agradat), taronja (està bé) o vermell(no m’ha agradat)als fulls que ens dóna la mestra. MATERIAL: Estora i coixí per posar-se a terra. ____________________________________________________________________ SUGGERIMENTS: Fem servir aquest exercici fora de la classe almenys tres vegades o més.Ens ho explicarem on l’hem fet i quan el pròxim dia. 31 Cuidem la nostra salut ACTIVITAT 8 _____________________________________________________________________ _ ETAPA: CICLE INICIAL. _____________________________________________________________________ _ TREBALLEM: La mirada _____________________________________________________________________ _ OBJECTIUS: Descobrir i experimentar les nostres mirades. _____________________________________________________________________ DESCRIPCIÓ: - Farem grups de treball de tres o quatre persones. Farem tipus de mirades que sabem fer: contents, enfadats, pensatius, adormits. Ho podem fer tots a l’hora i anar-nos mirant. Actuarem sobretot per nosaltres mateixos, mateixes. Procurarem que el llenguatge sigui sobretot visual, encara que també corporal. - Farem la mirada el més tranquilla i agradable . Mirarem l’entorn amb calma i silenci. Mirarem els nostres companys. - Caminarem i amb la mà ens taparem l’ull dret. - Caminarem i amb la mà ens taparem l’ull esquerra. - Comentarem com ens ha anat. Hi ha un ull amb el qual hi veiem més bé? - Ens estirarem a terra i posarem suaument les mans sobre els ulls sense apretar. Cuidarem aquesta part del nostre cos, amb carinyo. - Pensarem una petita obra de teatre on hi surtin sobretot les mirades. No més de cinc minuts. Pot ser un acudit, una historieta, amb paraules, sense paraules. -L’assajarem per ensenyar-la als companys els pròxim dia. TORNADA A LA CALMA Estirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament. Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,cadera,mans, espatlla,coll i cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi. Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu. Ens aixecarem tal com hem après.bé i lentament, com si ens filmessin a càmera lenta. VALORACIÓ Posarem un gomet groc (m’ha agradat), taronja (està bé) o vermell(no m’ha agradat)als fulls que ens dóna la mestra. ____________________________________________________________________ MATERIAL: estora i coixí ____________________________________________________________________ SUGGERIMENTS: Recollim fotos de mirades que ens agradin. 32 Cuidem la nostra salut 3.4.3 Treball amb els mestres i les mestres A finals del curs 2006-07 es va fer una presentació de la Tècnica Alexander al claustre, i també un resum del què significava participar en aquest projecte37. En el següent claustre es va votar a favor de participar-hi. El mes de juny va semblar que era un bon moment per fer una trobada amb el claustre per fer una Introducció de la Tècnica Alexander, amb el Professor de Tècnica Alexander. Seguint l’esperit d’aquesta tècnica, va ser una presentació molt pràctica, i experimentable. La part pràctica la va dirigir un professor expert en tècnica Alexander, el Xavier Ortiz38. Es van fer alguns jocs i treball lúdic de consciència corporal. El professor de tècnica Alexander va donar als mestres i les mestres un curs escrit d’Introducció a la Tècnica Alexander .39 Els docents van treballar amb un professor de la Tècnica Alexander i tot i algunes sessions en grup, es va treballar de manera individual. Va ser un taller introductori d’iniciació. Els i les alumnes van fer un treball per la salut, i van fer totes les sessions en grup. Es van tractar aspectes que s’utilitzen i serveixen en una classe de Tècnica Alexander. El treball d’Introducció a la Tècnica Alexander ha tingut una part teòrica breu, però necessària: Les Conferències d’inici i final de curs, i les xerrades que ha anat fent a cada un pel què necessitava. Ha estat sobretot una part pràctica de realització de sessions individuals, seguint els principis d’ aplicació de la Tècnica Alexander. Professora de Tècnica Alexander treballant la posició corporal. 37 Veure annex. Presentació a l’escola de Primària. Xavier Ortiz . http://www. tecnicalexander.com 39 Veure annex. Curs d’introducció a la Tècnica Alexander. 38 33 Cuidem la nostra salut La primera trobada va ser d’Introducció, de coneixer-nos, d’explicar el projecte, La segona va ser d’Introducció directa a la Tècnica Alexander tot el grup, amb jocs lúdics on s’introduïen els principis de la Tècnica Alexander. Les següents trobades han estat les classes individuals de Tècnica Alexander pels mestres i les mestres. Finalment l’ última trobada d’aquest curs ha estat una xerrada sobre les pors i les últimes sessions individuals. 3.4.4 Treball amb les famílies Hi ha hagut al llarg de tot el treball una relació amb les famílies. Primer de tot des de l’escola es va enviar una nota informativa sobre el treball que realitzarien els seus fills i filles.40 Se’ls ha informat dels passos que hem anat realitzant i en ocasions se’ls ha demanat la seva collaboració. Ens ha estat indispensable la seva ajuda per omplir els qüestionaris de salut adreçats a les famílies, sobre els i les alumnes.41 Sabem que quan els i les alumnes realitzen alguna activitat a l’escola, moltes vegades ho comuniquen a les famílies. En aquest cas en moltes sessions es va demanar explícitament que ho comuniquessin, que experimentessin, que provessin allò après amb els familiars. Per exemple el treball que van fer sobre massatge. 40 41 Veure annex. Escrit a les famílies sobre el treball per la Salut al Cicle Inicial. Qüestionari Kind adreçat als pares, mares o tutors dels alumnes del Cicle Inicial. 34 Cuidem la nostra salut 3.5 DESCRIPCIO DELS RECURSOS UTILITZATS “Existeixen quatre tècniques o mètodes principals per obtenir informació: els documents, les entrevistes, l’observació i els qüestionaris, els quals poden utilitzarse sols o poden combinar-se per tenir diferents enfocaments sobre les variables en estudi.” (Blaxter, Hughes i Tight )42 En aquest projecte, per les seves característiques i la seva metodologia, em va semblar adient usar: els documents, l’observació recollida en el treball de camp i les fotos, les sessions programades de les activitats, les valoracions dels nens i nenes i dels docents, i els qüestionaris. 3.5.1 Documents “Tot projecte d’investigació implica, amb més o menys intensitat, l’ús i l’anàlisi de documents”43. En aquest projecte l’ús de la informació buscada a través d’Internet ha estat molt important. Tenint en compte que la Tècnica Alexander està fent els primers passos per extendre’ s a Catalunya, no hi ha encara llibres que recullin la informació d’aquest procés. Els articles, documents, pàgines web trobats a Internet han permés tenir coneixement de dades difícilment trobables per altres medis; com per exemple les activitats actuals de Tècnica Alexander a Catalunya. També han estat de gran ajuda les biblioteques, per la informació en llibres i revistes, que han fet l’aportació de dades secundàries, és a dir, dades ja recollides per altres i informació per elaborar la part teòrica. 3.5.2 L’observació “L’observació consisteix en el registre sistemàtic, i vàlid i confiable del comportament o de la conducta manifesta, la qual pot utilitzar-se en circumstàncies molt diverses” (Hernández et al, 2003). Amb els mètodes o tècniques d’observació l’investigador participa mirant, registrant i analitzant els fets d’interès (Blaxter et al,2000).44 He realitzat diversos registres de dades: - Treball de camp, registrat en el moment, anotant dades que em semblaven rellevants, en un unes fitxes que vaig composar amb aquesta finalitat45. - Fotos de les sessions de Tècnica Alexander46 42 Latorre Antonio. “La investigación-acción”.Ed.Graó. BCN 2007. - http://www.UB.ICE.cat Quines són les tècniques de recollida de dades?. Fitxa 3. (Octubre,2005). 43 Fernàndez Núñez, Lissette. ICE-UB 44 Latorre Antonio. “La investigación acción”. Ed. Graó. BCN 2007. Veure annex. Mostra fitxa treball de camp 46 Veure annex. Fotos de sessions de Tècnica Alexander 45 35 Cuidem la nostra salut - Registre sistemàtic de dades que són per tots i totes iguals.47 3.5.3 Qüestionaris A fi de tenir dades sobre l’estat de salut de les persones amb qui realitzaria el treball es van passar uns qüestionaris sobre salut. Aquests qüestionaris es van passar als mestres i a les mestres, als nens i nenes de Cicle Inicial i als pares, mares i tutors dels nens i nenes. Donat que en el mercat ja hi ha qüestionaris dissenyats i construïts per professionals i amb registres de salut general que han estat provats, va semblar millor escollir-ne un de salut general que fos adequat per els i les docents. Després de diverses valoracions l’ escollit va ser “SF-36”48. La revista Virtual “Gaceta Sanitària”, òrgan oficial de La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, ISSN, el definia: “és un instrument molt adequat pel seu ús en investigació i en la pràctica clínica”. Està composat per 36 preguntes (ítems) que valoren els estats tan positius com negatius de la salut. Cobreix vuit escales, que representen els conceptes de salut emprats amb més freqüència en els principals qüestionaris de salut. Els 36 ítems de l’ instrument cobreixen les següents escales: Funció física, rol físic, dolor corporal, salut general, vitalitat, funció social, rol emocional i salut mental. Les escales del SF-36 estan ordenades de manera que a major puntuació millor és l’estat de salut. Pel que fa als i les alumnes va semblar adient el qüestionari alemany de qualitat de vida relacionat amb la salut infantil ”Kindl”49. És un qüestionari que té en compte el punt de vista de les persones en quan al seu estat funcional, el seu benestar físic i psicològic, així com el seu funcionament social. Te vint-i-quatre preguntes distribuïdes en sis dimensions: benestar físic, benestar emocional, autoestima, família, amics i escola. Inclou una versió pels pares i mares dels nens i nenes. Les respostes del Kindl es recullen en l’escala Likert de cinc categories. Les preguntes fan referència a la setmana anterior a l’entrevista. Les puntuacions obtingudes a partir de les mitjanes de cada dimensió es transformen a una escala de 0 a 100 punts. Una major puntuació representa una millor salut. És possible obtenir una única puntuació total o índex global de salut, a partir de les mitjanes de les sis dimensions. 47 48 49 Veure annex. Full de dades http://www.sf-36.org/ Pàgina web de referència del qüestionari original: http://www.kindl.org/ 36 Cuidem la nostra salut 3.5.4 Sessions programades per les activitats Les sessions pels nens i nenes es realitzaven un cop setmanalment. Van estar programades treballant diferents aspectes de la Tècnica Alexander d’una manera lúdica i amb molts jocs. Durant el temps destinat a aquestes sessions vaig fer les enquestes sobre salut dels nens i nenes. 3.5.5 Fitxes de valoracions Vaig preparar dos tipus de valoracions sobre les activitats realitzades: una pels nens i nenes i una pels mestres i les mestres. Donat que els i les alumnes eren de Cicle Inicial em va semblar fer una valoració fàcil d’omplir 50, les valoracions dels adults van ser preparades amb la intenció que es poguessin omplir amb facilitat una vegada acabada l’activitat.51 50 51 Veure annex. Valoració de nens i nenes del Cicle Inicial. Veure annex. Valoració d’adults. 37 Cuidem la nostra salut 4 RESULTATS OBTINGUTS Les hipòtesi que em vaig formular per la recerca va ser: • Podem millorar l’estat de salut de la nostra escola? • Pot l’aprenentatge de la Tècnica Alexander ajudar-nos a millorar els nostres estats psico-somàtics, prevenir i millorar la nostra salut? I la dels nens i nenes? En les raons per plantejar una recerca sobre salut ja apuntàvem sobre la necessitat de prevenir i educar amb la finalitat de millorar la salut per poder fer bé i amb eficàcia les tasques quotidianes. Vaig escollir la Tècnica Alexander per la seva eficàcia, com podien haver estat altres mètodes que aplicats tenen un resultat positiu i engrescador a les escoles. La Tècnica Alexander ha estat provada sobretot en escoles del Regne Unit amb bons resultats, com per exemple l’escola de Eton (Eton College) al Regne Unit,coneguda i prestigiosa.52 El resultat no és cap sorpresa, evidentment podem millorar l’estat de salut de les persones que formen l’escola, i també podem prevenir futurs mals amb un treball de prevenció. L’aprenentatge de la Tècnica Alexander pot ajudar-nos a millorar els nostres estats psico-somàtics, prevenir i millorar la nostra salut i la dels nens i nenes. És una escola on els índex de salut de les persones adultes estan dins les mitjanes de salut, tal i com ens indiquen els resultats de les enquestes. Les particularitats sobre salut a l’escola poden tenir a veure amb la joventut dels docents que han participat, on la mitjana d’edat se situa als trenta-quatre. Amb majoria de joventut que fa esport, no és fumadora, i està a gust, en línies generals, en la seva feina. Tot i això els resultats de les valoracions ens indiquen un increment de benestar general després de rebre sessions de T.A. per part del professor.53 Pel que fa als i les alumnes el resultat és molt semblant, tot i tenir un bon nivell de salut si veiem les mitjanes de les enquestes. Un públic infantil que ha disfrutat de les sessions, i que ha treballat aspectes de prevenció divertits valora positivament aquest aprenentatge. 4.1 ANÀLISI DELS RESULTATS 4.1.1 Qüestionari SF-36 realitzat amb els docents Per aconseguir aquest propòsit es va fer un seguiment a 16 persones d’ambdós sexes sense patologia dolorosa- amb edats entre 24 i 47 anys. Per mesurar la qualitat de vida es va aplicar el test SF-36 versió aguda. Es tracta d’un qüestionari que consta de 36 ítems que exploren 8 dimensions diferents de l’estat de 52 53 Mc Donald Robert y Caro Ness. “Los secretos de la Técnica Alexander”.Ed. Texcase. BCN 2006 Veure annex. Resultats valoració docent. 38 Cuidem la nostra salut salut: salut física, funció social, limitacions degudes a problemes físics, limitacions degudes a problemes emocionals, salut mental, vitalitat, dolor i percepció de la salut general. El test es va aplicar a l’ inici de curs, el mes de novembre, i després el mes de maig passats sis mesos. La puntuació del qüestionari és directament proporcional a l’estat de salut: quant més alta és la puntuació, millor és l’estat de salut. El rang de puntuació per a cada paràmetre oscilla de 0 a 100. Les mitjanes de la població general són:salut física 84, funció social 83, problemes físics 81, problemes emocionals 81, salut mental 75, vitalitat 61, dolor 75, percepció de la salut general 72. Puntuació: de 0 a 100. Quant més alta és la puntuació, millor és l’estat de salut. 4.1.1.1 Resultats Paràmetres Salut Física Limitació per problemes físics Dolor corporal Funcionament social Salut mental general Limitació per problemes emocionals Vitalitat i energia Percepció general de la salut novembre 95,94 84,38 75,13 82,03 72,5 89,58 67,19 69,16 maig 98 95 85,3 87,5 77,5 92,5 70,63 72,05 120 100 80 novembre maig 60 40 Percepció general de la salut Vitalitat i energia Limitació per problemes emocionals Salut mental general Dolor corporal Problemes físics Salut Física 0 Funcionament social 20 Es mostra la mitjana del grup d’estudi inicial i, després, aquest mateix grup al mes de maig, gairebé a final de curs. Els paràmetres manifesten un canvi : 39 Cuidem la nostra salut 1.Funció física: millora en un 2,1%. 2. Limitacions físiques: disminueixen un 12,6%. 3. Dolor corporal: es redueix un 13,5%. 4. Salut mental: augmenta en un 6,9%. 5. Limitació d’activitats per problemes emocionals: millora en un 3,3 %. 6. Vitalitat i energia: milloren un 5,1% . 7. Percepció de salut general: millora més d’un 4,2%. 8. Funció social: també experimenta millora d’un 6,7. 40 Cuidem la nostra salut 4.2.2.2.Anàlisi de resultats Tots els paràmetres avaluats mostren una lleugera millora després de sis mesos. És important destacar l’ impacte positiu en la percepció de la limitació física amb una mitjana d’un 12,6%: el grup d’estudi, a l’ inici del programa, estava en aquest aspecte a nivell de la mitjana de la població general però, en finalitzar el test estava lleugerament per sobre. Respecte a la millora de la salut mental, el grup d’estudi estava una mica per sota el nivell de normalitat de la població general (72,5%) , en finalitzar el programa, estava al mateix nivell (77,5%). En l’aspecte de vitalitat trobem un impacte positiu al grup estudiat, ja que els participants aconsegueixen més energia i vitalitat, comparant-ho amb l’ inici del programa, la qual cosa incideix en una millora en la percepció general de salut. Una interpretació podria ser que les dates en què es va passar el segon qüestionari fossin especialment bones pel sector docent. Personalment penso que l’estabilitat laboral pot beneficiar el sector salut, donat que sol haver-hi també una estabilitat a nivell de hàbits saludables físics i mentals, per exemple anar al gimnàs, al ioga, o jugar a futbol. 4.1.2 Qüestionari nens i nenes El qüestionari Kindl és un instrument genèric de Qualitat de Vida Relacionada amb la salut (QVRS) per nens i nenes i adolescents desenvolupat a Alemanya per ser utilitzat en la pràctica clínica, així com en nens i nenes sans. L’avaluació de la seva fidelitat i validesa ha estat acceptable, així com la sensibilitat als canvis en pacients pediàtrics. Els objectius del present estudi són d’avaluar la salut física i mental d’un grup de nens i nenes de Cicle Inicial. El qüestionari es va omplir en dues ocasions, una el mes de novembre i la segona el mes de maig. 4.1.2.1 Material i mètodes .El qüestionari Kindl i altres variables recollides El qüestionari Kindl conté 24 preguntes distribuïdes en sis dimensions: benestar físic, benestar psicològic, autoestima, família, amics i escola. El qüestionari conté 24 preguntes Les respostes es recullen en escala Likert de cinc categories. Les preguntes fan referència a la setmana anterior a l'entrevista i les puntuacions obtingudes a partir de les mesures de cada dimensió es transformen a una escala de 0 a 100 punts, on a una major puntuació representa millor QVRS. És possible obtenir una única puntuació total o índex global de QVRS a partir de les mesures de les sis dimensions. El qüestionari inclou una versió per pares, mares o tutors. 41 Cuidem la nostra salut 4.1.2.2 Selecció de la mostra Es va seleccionar com a mostra de nens i nenes el Cicle inicial de Primària de l’escola escollida. Un total de 30 nenes i nenes, dels quals 17 eren nenes i 13 nens. La unitat de mostra va ser l ‘aula .Es va disposar d’una aula de cada nivell educatiu. El disseny de la mostra pretenia incloure l’abast més ampli possible de nivells socioeconòmics d’un cicle escolar, els què hi havia. Per a avaluar la CVRS, es va utilitzar el qüestionari Kindl en la seva versió Kid-Kindl de 8 a 12 anys (adaptat i validat a l'espanyol), el qüestionari va ser dissenyat a Alemanya per Bullinger i Ravens-Sieberer, a partir de la conceptualització de salut de la OMS i tenint en compte l'opinió d'experts quant a les dimensions més importants a mesurar. El seu desenvolupament inicial va ser dirigit a grups de nens/as i adolescents amb problemes crònics de salut, encara que després ha estat administrat en escoles i enquestes de salut a Alemanya. 4.1.2.3 Procediments d’administració Quan es va presentar el projecte ja es va informar que hi hauria uns qüestionaris de salut pels docents, pels nens i nenes i pels pares,mares i tutors. L’equip directiu va redactar una carta adreçada als pares i pares on informava de l’activitat i de la necessitat de collaboració, pels qüestionaris adreçats als pares o tutors que s’havien de realitzar a casa. La resolució del “Kindl” es va portar a terme durant el mes de novembre del 2007, i el mes de maig del 2008. Mentre una persona passava el qüestionari, la resta del grup realitzaven les classes d’Educació física. Es va passar un qüestionari adreçat a les famílies, seguint les indicacions d’un professor d’estadística que va assessorar en aquest projecte. Entre un qüestionari i l’ altre hi va haver set mesos de diferència. Respectant els grups naturals, la mostra es va dividir per curs i per gènere, formant-se 4 grups: Alumnes de 1º Nens (1ºH), Alumnes de 1º nenes (1ºM). El Grup d'Alumnes de 2º nens (2ºH) i el Grup d'Alumnes de 2º Nenes (2ºM). Es fa una comparació entre el primer i el segon qüestionari. Les dades resultants dels individus són gairebé les mateixes entre el primer i el segon qüestionari. 4.1.2.4 Anàlisi estadístic Les dades obtingudes es van analitzar estadísticament amb el paquet estadístic SPSS 15.0 Després de comprovar la normalitat de les variables (p>0.05), es va realitzar la prova T de mostres aparellades per a la comparança entre alumnes/as durant dos períodes de temps diferents del curs escolar. 4.1.2.5 Resultats i discussió Els resultats generals es mostren en la taula 1, on es pot comprovar que hi ha diferències significatives o molt significatives en la QVRS dels subjectes del primer qüestionari en comparació de la segon qüestionari, excepte en el grup de Primer nens on existeixen diferències, però no arriben a ser estadísticament significatives. 42 Cuidem la nostra salut Taula 1. Comparació de QVRS en relació entre el primer i segon qüestionari __________________________________________________________________________________ ___ 1 Nens 1Nenes 2Nens 2Nenes __________________________________________________________________________________ ___ QVRS primer 71.3 73 69.7 71.3 qüestionar QVRS segon qüestionari 75.4 81.6 78.4 76.3 P VALOR 0.16 0.01** 0.01** 0.03* __________________________________________________________________________________ ___ P<0,05 *,P<0,01**, P<0,001*** Figura 1. QVRS comparant qüestionaris per curs i sexe En la taula 2 es pot apreciar la prova T entre grups per a les diferents dimensions del qüestionari de QVRS en els subjectes masculins de Primer. Es va comprovar que encara que en aquest grup no existien diferències estadísticament significatives quant a la QVRS a nivell global, les diferències en la dimensió de "benestar físic" són altament significatives, existint millora en la resta de les dimensions del qüestionari, excepte en la de "família" on els nens i nenes obtenen major puntuació, encara que aquestes diferències no presenten significativitat estadística. Comparació de QVRS per dimensions entre alumnes de Primer de Primaria Taula 2 NENS Benestar Benestar Psicològic Autoestima Família Amics Escola N Físic 2n primer qüestionari 8 53,75 83,75 63,75 90,00 82,50 56,25 2n segon qüestionari 8 75,00 83,75 73,75 83,81 84,69 57,19 P VALOR 0,001*** 0,50 0,17 0,17 0,40 0,44 P<0,05 * , P<0,01 ** , P<0,001 *** En la taula 3 s’ aprecia, per dimensions, la millora existent en la QVRS en els subjectes femenins de 1º de primer de primària del segon qüestionari en comparació amb el primer qüestionari. S’observen millores en totes las dimensiones del qüestionari de QVRS, estant la dimensió "amics" pròxima a la significativitat estadística, la dimensió "família" es estadísticament significativa y la dimensió "escola" te diferencies molt significatives. 43 Cuidem la nostra salut Comparació de QVRS per dimensions entre alumnes de Primer de Primària Taula 3 NENES Benestar Benestar Psicològic Autoestima Família Amics Escola N Físic 2n primer qüestionari 9 73,21 81,70 64,73 81,70 80,80 55,36 2n segon qüestionari 9 77,60 84,90 74,48 92,19 89,06 71,35 P VALOR 0,18 0,27 0,10 0,02* 0,05 0,01** P<0,05 * , P<0,01 ** , P<0,001 *** En la taula 4, es pot apreciar la prova T entre grups per als subjectes masculins de 2º corresponents a les diferents dimensions del qüestionari de QVRS. Observem una major puntuació en totes les dimensions del qüestionari, excepte en la de "benestar físic" que és lleugerament superior en el grup del primer qüestionari sense que hi hagi cap evidència de significativitat. Observem diferències estadísticament significatives en la dimensió de "autoestima" i diferències molt significatives en les dimensions de "família" i "escola", no existeix significativitat estadística en la resta de dimensions. Comparació de QVRS per dimensions entre alumnes de Segon de Primària Taula 4 NENS Benestar Benestar Psicològic Autoestima Família Amics N Físic Escola 2n primer qüestionari 7 80,35 84,82 60,71 69,64 77,68 45,54 2n segon qüestionari 7 79,74 85,78 71,98 84,27 86,64 62,07 P VALOR 0,45 0,43 0,04* 0,01** 0,12 0,01** P<0,05 * , P<0,01 ** , P<0,001 *** En la taula 5, es pot apreciar la prova T entre grups de subjectes femenins de 2º de Primària corresponents a les diferents dimensions del qüestionari de CVRS. Observem una major puntuació en totes les dimensions del qüestionari per al grup del segon qüestionari, excepte en la de "família" on els valors són superiors en el grup del primer qüestionari, sense existir diferències estadísticament significatives. Observem diferències molt significatives en les dimensions de "Autoestima" i "Amics", no existint significativitat estadística en la resta de dimensions. 44 Cuidem la nostra salut Comparació de QVRS per dimensions entre alumnes de Segon de Primària Taula 5 NENES Benestar Benestar Psicològic Autoestima Família Amics Escola N Físic 2n primer qüestionari 5 69,64 80,80 56,70 84,82 78,13 56,25 2n segon qüestionari 5 75,89 84,82 75,00 77,68 91,07 65,18 P VALOR 0,16 0,22 0,01** 0,18 0,01** 0,19 P<0,05 * , P<0,01 ** , P<0,001 *** Aquest estudi ens permet conèixer el perfil de salut en els nens de 1º i 2º de Primària d'una escola. El canvi d'hàbits tant tecnològics com socials ha provocat que l'activitat física disminueixi, tant a Catalunya com a la resta de països desenvolupats creixent d'aquesta manera l'oci sedentari basat en l'ús de videojocs, televisió, Internet, etc. 4.1.2.6 Conclusions del qüestionari infantil Una vegada analitzats els resultats s'observa com els nens i nenes del segon qüestionari tenen millors puntuacions en el qüestionari de QVRS independentment del curs i del sexe. Els escolars del segon qüestionari no es diferencien dels del primer en les dimensions de benestar físic i benestar psicològic, excepte en el grup d'alumnes de 1º de primària on es denoten diferències altament significatives en la dimensió de benestar físic. Per contra la resta de dimensions si presenten majors diferències, veient-se diferències significatives en les dimensions de "família" i "escola" afegint- se indicis de significativitat estadística en "amics" per a les alumnes dones de 1º ; "autoestima" i "amics" per a les alumnes de 2º dones; i "autoestima", "família" i "collegi" per als alumnes nens de 2º. Els beneficis de la pràctica regular d'alguna activitat física i els riscos derivats d'un estil de vida sedentari, fan necessari proposar plans d'intervenció, sobretot en nens i nenes per a crear hàbits de vida actius que tindran com a conseqüència un adult sa i amb una millora de la QVRS. Com a interpretació personal penso que els és beneficiós l’horari que tenen d’educació física. Fan 30 min. quatre dies per setmana i és dins d’aquest horari que s’han inclòs les nostres sessions i com una part més del programa escolar. Una estabilitat en quan a l’aspecte esportiu és evident que els senta molt bé. La pràctica d’educació per la salut, ha estat beneficiosa i integrada dins l’ educació física. 45 Cuidem la nostra salut 5 CONCLUSIONS Quan em vaig decidir per aquest projecte de treball i el vaig proposar a l’escola, em va agradar molt l’entusiasme pel tipus de treball que anàvem a realitzar, i també el fet que els mestres i les mestres eren conscients que és important fer algun tipus de treball per estar i mantenir-se bé. La conclusió general és que és important per la salut fer un treball per prevenir, curar i mantenir bé el nostre organisme. La Tècnica Alexander incideix de manera especial en alguns camps de l’educació i el treball. Pel què fa als docents és valuós el seu treball amb la veu i les posicions corporals, i l’ergonomia. Pel què fa als alumnes no te gaire sentit que d’adults haguem de descobrir allò que podíem adquirir amb la naturalitat i la normalitat dels nens. L’acostament de la Tècnica Alexander als adults coincideix en molts casos amb la recerca d’un remei a un problema. Si el coneixement de les aportacions de la Tècnica Alexander es generalitzés des de la infància, aquests problemes no arribarien a produir-se, o el seu grau seria menor. Moltes escoles nord-americanes, angleses, suïsses o daneses compten entre els seus continguts normalitzats el desenvolupament de la Tècnica Alexander amb el seu alumnat Quan la Tècnica Alexander es dirigeix al món de l’educació, el seu objectiu més important és ensenyar la capacitat innata d’equilibri, de la postura, i el moviment en qualsevol activitat. Això s’aconsegueix a través d’un treball que ajuda a fer conscients les tensions que normalment passen inadvertides, contribuint a diferenciar l’esforç necessari de l’innecessari. Pel treball realitzat a l’escola durant aquest projecte podem concloure que: - És important realitzar un treball que serveixi com a prevenció, cura i manteniment de la salut dels docents i de l’alumnat. - Que un treball per la salut realitzat amb una certa regularitat té uns beneficis sobre el cos i la ment, l’estat general de la persona. - Que és bo educar als nens i nenes, i als adults en la salut i en hàbits de salut. - Que la Tècnica Alexander és una tècnica positiva per l’escola. - Que aspectes educatius com agressivitat, competitivitat, control mental i corporal, actitud davant el treball o responsabilitat, agafen uns altres matisos quan s’aborden des de les aportacions que la Tècnica Alexander realitza. - Que si des de nens aprenem a localitzar les nostres tensions, d’adults aquest camí fet ens estalvia molts problemes de diferents tipus. Seria beneficiós pel nostre sistema educatiu: Primària, Secundària , Universitats i altres Centres educatius, incloure la Tècnica Alexander com a part dels aprenentatges. Actualment s’han fet alguns cursos en escoles d’Estiu, és un impuls bo, però una mica dèbil. De cara al curs escolar podria estar inclosa en la Formació Permanent del Professorat, donat que forma part de la cura “d’eines” del nostre treball, per exemple per la veu. Podria formar part de la Formació del Professorat i més especialment, les 46 Cuidem la nostra salut especialitats de Música i Educació Física, on la seva aportació és tan destacable. Actualment s’està extenent a Catalunya també entre el món docent, sobretot Conservatoris i Universitats, com a cursos aïllats de poca durada. El que seria desitjable és possible que arribi en un futur, i espero que aquest treball hagi estat una introducció a curta escala d’un treball que pot tenir altres extensions, en altres centres i d’altres maneres. 5.1 VALORACIONS DE LA RECERCA Resumint el treball fet penso que és l’ inici d’un treball que continuarà en el futur, tan en els Centres docents com en les Universitats. Personalment és un treball gratificant que espero anirà lligat a la meva vida i a l’Educació durant molts anys. Un treball positiu que vetlla per la salut i és gratificant i educatiu tan a nivell dels adults com dels i les alumnes. Els mestres i les mestres, els alumnes i les alumnes en van fer una valoració positiva. Personalment crec que la Tècnica Alexander és molt eficaç, ho mostra el fet d’escollir-la, tot i que qualsevol tècnica que sigui un ajut a l’escola d’entrada ja és un pas endavant. Aquesta Tècnica ha estat provada i avalada per dos Premis Nobel, entre d’altres i hi ha un munt de estudis, experiments, llibres, pàgines web que contínuament ens volen mostrar el seu valor, la seva eficàcia; que està entre les matèries d’estudi d’escoles i Universitats públiques i sobretot privades. Val la pena de saber i experimentar el perquè. 47 Cuidem la nostra salut 6 BIBLIOGRAFIA 6.1 LLIBRES - ALEXANDER, F.M. EL Uso de sí mismo ( Ed. Urano, Barcelona 1995) - BARLOW,WILFRED El principio de F.M. Alexander (Ed. Paidós, Buenos Aires 1995) - BRENNAN RICHARD (1991) La Tècnica Alexander (Ed. Plural, Barcelona 1992) - BRENNAN, RICHARD La Técnica Alexander. Posturas sanas para la salud (Plural de ediciones, BCN 1992) -CONABLE, BARBARA &WILLIAM Cómo aprender la Técnica Alexander (Un manual para estudiantes) (Ed. Obelisco, BCN 2001) - DRAKE, JONATHAN Postura Sana (Ed. Martínez Roca, BCN 1993) - McCALLION, MICHAEL (1998) El libro de la voz (Ed. Urano) - MACDONALD ROBERT Y CARO NESS Los secretos de la Técnica Alexander ( Texcase, Barcelona 2006) - GARLICK, D(1982) Propioception, Posture and Emotion. University of New South Wales. Kensington 1982 - ALEXANDER, F.M. Constructive conscious control of the individual (Control conscient i constructiu de l’individu) Stat Books. Londres 1997. -GELB, MICHAEL El Cuerpo Recobrado (Ed. Urano, BCN 1987) - MAISEL; EDWARD La Técnica Alexander. El sistema mundialmente conocido para la coordinación cuerpo-mente (Ed. Paidos. BCN 2006) 48 Cuidem la nostra salut -McCALLION, MICHAEL El libro de la voz (Ed. Urano, BCN 1998) - PARK, GLEN El Arte del cambio (Ed. Mirach, BCN 1997) - SEARBY, JOE Técnica Alexander. Ejercicios e inspiraciones para tu bienestar. ( Equipo de Edicion S:L: BCN 2007) - CRAZE, RICHARD La Técnica Alexander. (Ed. Paidotribo. BCN 2007) - STEVENS,CHRIS La Tècnica Alexander (Ed. Oniro-Paidós, 1997) -CARPENA, ANNA Educació socioemocional a primària (Ed. Eumo, Vic 2001) -PALOU VICENS, SILVIA Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. (Ed. Graó, BCN 2004) - LATORRE, ANTONIO La investigación-acción Conocer y cambiar la pràctica educativa. (Ed. Graó. BCN 2007) - ELLIOT,J. El cambio educativo desde la investigación-acción. (Ed. Morata S:L. Madrid 2000) 49 Cuidem la nostra salut 6.2 PÀGINES WEB -http//www.Tecnicalexander.com ORTIZ Xavier. Professor de Tècnica Alexander ( Barcelona). Professor que ha fet la introducci de Tècnica Alexander als mestres de l’escola. -http//www.ragsdale.co.uk/statarticle.htm RAGSDALE GRANT. Escola de Tècnica Alexander per nens i nenes al Regne Unit. -http//www.home.btconnect.com/Educare/index.htm Tècnica Alexander per nens i nenes. L’Educació. -http//www.estudifmalexander.com Escola de Formació de Professors de Tècnica Alexander (Barcelona) -http//www. alexander.barcelona.net STAT. Agrupació de Professors de Tècnica Alexander amb seu al Regne Unit. -http//www. alexander-barcelona.net APTAE. Agrupació de Professors de Tècnica Alexander espanyola. -http//www. tecnicalexander.eu/ Instituto para el Desarrollo, la Educación y la Investigación en la Tëcnica Alexander. -http//www. alexandertechnique.com/ La Guia Completa de la Tècnica Alexander. -http//www.medicinasimfonica.blogspot.com/2006/09/la-tecnica-fmalexander.html Medicina laboral per músics. -http//www. xtec.cat(crp-anoia) Cursos d’estiu de tècnica Alexander per docents. - http//www.alexanderbooks.co.uk/ Bibliografia, videos i altre material en anglès -http://www.xtec.cat/recursos/edfisica/ Educació Física a Primària. - http://at_ffm.de/books/atbooksso.htm Escola de Tècnica Alexander per nens i nenes. -http//www.kindl.org/sprachene_span.html/ 50 Cuidem la nostra salut Pàgina web del qüestionari infantil Kindl. http//www. SF-36.org Pàgina web de referència del qüestionari original. - http//www.UB.ICE.cat. Quines son les tècniques de recollida de dades. 51 Cuidem la nostra salut 6.3 INSTITUCIONS QUE UTILITZEN LA TÈCNICA ALEXANDER54 Academia de Música de San Sebastian. San Sebastian. Amadeus International Bussiness Consultants. Londres. Regne Unit. Beer Davis Publicity. Londres. Regne Unit. Boston University School for the Arts. Boston .EEUU. Bremen Opera. Opera de Bremen. Alemanya. Bristol Old Vic Theatre. Bristol. Regne Unit. British Association for Performing Arts Medicine. Londres. Regne Unit. Central School of Speech and Drama. Londres. Cheltenham Ladies´College. Universidad femenina de Cheltenham Cheltenham. Regne Unit. Dramaten Teatre. Estocolm. Suècia. Estònia Academy of Músic and Drama. Tallinn. Estònia. Eton College. Universidad de Eton. Regne Unit. Ferens Voice Clínic. Hospital de Middlesex. Regne Unit. Glaxo Wellcome Fundation. Londres. Regne Unit. Guilford Drama School (Escola d’Art Dramàtic de Guilford) Surrey.Regne Unit. Indiana University( Universidad de Indiana). EEUU. Juilliard School. Nova York, EEUU. London Academy of Music andDramatic Art. Londres. Regne Unit. Metropolitan Opera. Nova York. EEUU. Mountview Theatre School. Londres. Regne Unit. New England Conservatory of Music. Nova Anglaterra. EEUU. New York University. EEUU. Nimrod Theatre. Sydney. Australia. Northwestern University School of Music and School of Speech. Australia. Purcell School. Londres. Regne Unit. Rogaland Theatre. Stavanger. Noruega. Royal Academy of Dramatic Art. Londres. Regne Unit. Royal Academy of Music.Londres. Regne Unit. Royal College of Music. Londres. Regne Unit. Royal National Theatre. Londres. Regne Unit. Royal Northern College of Music. Manchester. Reino Unido. Shakespeare’s Globe Theatre. Londres. Regne Unit. Sotheby’s Auctioneers. Londres. Regne Unit. State Theatre School. Oslo.Noruega. The Actor’s Studio. New York. EEUU. The American Academy of Dramatic Arts. Nova York. EEUU: The Aspen Music Festival and School. Colorado. EEUU: The Eastman School of Music. Rochester. NY.EEUU. 54 Informació extreta del llibre MacDonald, Robert y Ness, Caro. LOS SECRETOS DE LA TECNICA ALEXANDER, Ed. Evergreen. Texcase. (BCN 2006) 52 Cuidem la nostra salut The London Philarmonic. Londres. Regne Unit. The Menuhin School. Regne Unit. The Royal Festival Hall. Londres. Regne Unit. Trodelag Theatre. Tronheim. Noruega. Westminster Public School. Londres. Regne Unit. Yale University. Connecticut. EEUU. 53 Cuidem la nostra salut 7 RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS 1- Curs de Tècnica Alexander pels docents. 2- Escrit per les famílies fet per l’equip directiu. 3- Qüestionari kindl pels i les alumnes. 4- Qüestionari kindl pels pares, mares i tutors. 5- Qüestionari pels docents. 6- Mostra treball de camp docents. 7- Mostra valoració activitats dels i les alumnes més elaborada. 8- Mostra valoració activitats dels i les alumnes. 9- Mostra treball de camp docents. 10- Algunes fotos del treball 54 Cuidem la nostra salut 8 AGRAIMENTS Aquest ha estat un projecte de treball que s’ha realitzat amb la collaboració i l’ajuda de persones sense les quals no hagués estat possible. El meu sincer agraïment a aquestes persones que han estat “al peu del canó”, moltes vegades pel gust de fer bé i disfrutar de la seva feina: - Christiane Guerao i Barbier. Membre de la Unitat de Formació Permanent del Professorat d’Educació Secundària de l’ ICE de la UAB. Supervisora d’aquest projecte. Pel seu coneixement, el seu entusiasme i la seva jovialitat. - Xavier Ortiz. Professor de Tècnica Alexander i actor. Per la seva capacitat de confiar i el seu excellent treball. -Montserrat Fàbrega i Camprubí. Mestra especialista en música. Ex-directora de l’escola Agrupació St. Jordi. Per la seva empenta i confiança en aquest projecte. -Claustre de l’Escola Agrupació St. Jordi. Per la seva participació. -Imma Cortina. Cap d’Estudis de l’escola Agrupació St. Jordi. Per la seva paciència, obertura i capacitat de gestió. - Albert Barniol. Professor d’Educació Física de l’escola Agrupació St. Jordi. Per la capacitat d’acollir nous projectes amb bon humor, ganes i esperit de collaboració. - Latorre Antonio. Catedràtic del Departament de Mètodes D’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona. Pel seu coneixement i assessorament. - Winfield, Leonard. Antropòleg. Informàtic. Pels seus coneixements, capacitat crítica i ajuda. - A la meva família, especialment al Pau Pedrals, amics, amigues i companys de treball que s’han llegit i rellegit tantes vegades aquests textos, i han collaborat amb el suport necessari. - A l’escola de Tècnica Alexander,“L’estudi”, i especialment a la seva directora la Nica Gimeno, i al que m’ha permés assistir a les classes , créixer i aprendre. 55 Cuidem la nostra salut Cuidem la nostra salut. La tècnica Alexander aplicada a l’educació. 9 ANNEX Autora : Imma Pedrals Costa Curs : 2007-2008 La realització d'aquest projecte ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4968 de 14.09.2007) 56 Cuidem la nostra salut 9 ANNEX........................................................................................................................................ 55 9.1 CURS DE TÈCNICA ALEXANDER QUE ES VA ENTREGAR ALS I LES MESTRES. 57 9.2 ESCRIT PER LES FAMILIES FET PER L’EQUIP DIRECTIU..................................... 102 9.3 QÜESTIONARI KINDL PELS I LES ALUMNES ......................................................... 103 9.4 QÜESTIONARI KINDL PER PARES, MARES I TUTORS .......................................... 107 9.5 QÜESTIONARI PELS DOCENTS .................................................................................. 113 9.6 MOSTRA DEL TREBALL DE CAMP DOCENTS ........................................................ 125 9.7 MOSTRA DE VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT PELS I LES ALUMNES .................. 126 9.8 MOSTRA DE VALORACIÓ DE LES ACTIVITATS PELS NENS I NENES............... 128 9.9 MOSTRA PEL TREBALL DE CAMP AMB DOCENTS............................................... 129 9.10 ALGUNES FOTOS SOBRE EL TREBALL AMB MESTRES....................................... 131 57 Cuidem la nostra salut 9.1 CURS DE TÈCNICA ALEXANDER QUE ES VA ENTREGAR ALS I LES MESTRES. Curso de Introducción a la técnica Alexander Profesor: Xavier Ortiz 58 Cuidem la nostra salut Técnica Alexander y el uso de la voz Entrevista a Xavier Ortiz en el “Centro de la voz Eduardo Ríos” “Debemos eliminar las interferencias del cuerpo para que la voz pueda fluir naturalmente” Cuando uno se plantea el reto de descubrir ese maravilloso mecanismo que es la voz muchas veces cae en el error de diseccionarlo. Es decir, se toma el canto o la expresión vocal como un sistema individual e independizado del cuerpo y se trabaja de manera autónoma sin contacto con el cuerpo. ¡Craso error! Voz y cuerpo (todo el cuerpo) se necesitan y retroalimentan constantemente. Descubramos hasta qué punto es esto cierto en esta conversación con Xavier Ortiz, actor y profesor de Técnica Alexander que recientemente ha impartido un curso de introducción a esta última disciplina en el Centre de la Veu Eduardo Ríos. Para empezar y situarnos un poco, ¿qué es la técnica Alexander y a quién va dirigida? La técnica Alexander es un método práctico desarrollado por FM Alexander (18691955) que ayuda a mejorar lo que técnicamente nosotros denominamos el "uso que hacemos de nosotros mismos". Es decir cómo usamos nuestro cuerpo en las actividades de la vida diaria: en casa , en la escuela en el trabajo, en el deporte, etc., enseñando a reducir las tensiones excesivas y mejorando la coordinación, la fluidez en el movimiento, el equilibrio y la respiración. Está basada en el principio de que cada uno de nosotros funcionamos como un todo. El profesor enseña cómo aprender conscientemente a prevenir los hábitos que nos perjudican (como por ejemplo: excesiva tensión muscular y esfuerzo a la hora de realizar nuestra actividad diaria). Puesto que estas tensiones o "agarrotamientos" se producen repetidamente a lo largo de nuestra vida, poco a poco los vamos incorporando y se convierten en parte de ella, los hacemos inconscientemente; es decir: nos perjudicamos sin que nos demos cuenta. ¿Es que acaso antes funcionábamos correctamente y ahora hemos perdido las buenas costumbres, hábitos, aptitudes... que teníamos en la niñez? Hemos perdido los buenos hábitos en el uso de nuestro cuerpo precisamente porque de pequeños no éramos conscientes de que lo usábamos adecuadamente. Saltábamos, corríamos, reíamos, nos movíamos con fluidez y eso era todo. Desde el adulto podemos recuperar el buen funcionamiento de nuestros mecanismos porque nos podemos hacer conscientes de ellos y, una vez observados, empezar el camino de 59 Cuidem la nostra salut cambiarlos. No siempre es fácil, pero en cualquier caso es un proceso fascinante de descubrimiento personal. ¿Y por qué se dice que la TA es importante para la voz, es decir, qué puede aportar a los profesionales que viven de ella o la usan con frecuencia (cantantes, actores, comunicadores, maestros, políticos...)? La TA es como poner una lupa de aumento en el cuerpo. Te permite detectar cómo lo usas y cómo te perjudicas o beneficias al hacerlo. Por lo tanto en el caso de la voz te permite controlar en todo momento si estás forzando tu cuello, apretando o no la laringe, si la resonancia es adecuada, la fluidez de tu respiración o cómo la falta de equilibrio corporal influye en el mecanismo de la voz.. Es una herramienta de precisión en el control corporal. Entonces, tal vez esta técnica nos ayude a combatir problemas vocales (patologías, hábitos... La TA no tiene como fin curar los problemas vocales, pero al aportar esa propiocepción tan fina te permite evitar los hábitos que te han conducido a tener esos problemas. El trabajo combinado entre un profesor de TA y un terapeuta, foniatra, logopeda, etc. acelera considerablemente el proceso de recuperación. ¿Cuanto tiempo de estudio requerimos para notar los beneficios de la técnica? Depende naturalmente del alumno. En cualquier caso desde la Asociación de Profesores de TA se recomienda un mínimo de 20 a 30 clases para adquirir un control efectivo sobre el cuerpo ¿Y cómo se trabaja? El profesor está entrenado para notar con sus manos cómo el alumno hace uso de su cuerpo. Puede percibir si se encoge, si se alarga, si la energía fluye o se colapsa, que partes están demasiado tensas o demasiado flojas. Es por eso que puede informar al alumno de lo que está haciendo con su cuerpo y distinguir, muchas veces mejor que él, las tensiones que lo desestabilizan. A partir de ahí puede propiciar un cambio en el uso que el alumno hace de sí mismo conduciéndolo hacia la fluidez, distensión, equilibrio y elegancia natural del cuerpo En la anterior entrevista a Inés Bustos, ella nos comentó que “hablamos mucho y mal”. ¿Cuáles crees que son las causas de esta “mala salud vocal” (si es que consideras que estamos un poco mal de voz en general)? Cuando empezamos a aprender a cantar el error más habitual es querer conseguir un resultado satisfactorio al segundo de empezar sin pasar por el proceso que ese aprendizaje requiere. Queremos hacer a nuestra manera lo que ese o aquel cantante hace en lugar de descubrir cómo es nuestra propia voz y usarla en consecuencia. Esto desarrolla mucha ansiedad y esfuerzos inútiles que no provocan sino tensión, desasosiego y frustración. Tenemos que trabajar con “nuestro” vehículo y es justamente ese al que hemos de cuidar. La carrera (si es que la hay) es contra nosotros mismos y los malos hábitos que hemos adquirido. 60 Cuidem la nostra salut Para finalizar: un buen consejo para la voz No pierdas tu equilibrio ni interfieras con sus mecanismos. Estate atento a las interferencias. Si las eliminas, todo tu cuerpo (y la voz) fluirá naturalmente. Aprende a usar tu cuerpo y tu mente adecuadamente. El cuerpo y la mente es un todo y si usamos correctamente ese “todo” la voz también se corregirá (junto con “todo” lo demás). La voz es sólo un mecanismo más de esa maravilla. 61 Cuidem la nostra salut Yoga y Técnica Alexander ¿Que es lo que la TA puede ofrecer al estudiante y profesor de yoga? El Yoga es un sistema completo; luego ¿cómo podríamos añadirle algo más?. La respuesta a esta pregunta es simple: La Técnica Alexander no busca añadir nada al Yoga, no intenta decir al practicante de Yoga como hacer una asana, como colocarse o cualquier otra acción. Lo que la Técnica Alexander persigue es ayudar al practicante de yoga a que encuentre su base, su raíz y su equilibrio para que cuando practique se pueda encontrar mejor a sí mismo sin estar pendiente de posturas, equilibrios y demás interferencias que se producen durante la práctica de este arte. La técnica se basa en el principio universal del movimiento (George Coghil), de manera que quien la ha estudiado está mejor preparado para practicar yoga o cualquier otra disciplina, puesto que tiene una mayor consciencia corporal y puede por sí mismo darse cuenta y rectificar los errores que le impiden practicar con armonía. Al principio muchos occidentales tienen dificultades de adaptación al Yoga. Músculos demasiado tensos y articulaciones demasiado agarrotadas (y mentes poco flexibles). En definitiva no saben aún como usar su cuerpo con la soltura y la gracia que, entre otras cosas, el Yoga persigue. Así que no solamente están pidiéndole al cuerpo demandas que no les puede dar, sino que en ese intento siguen usando el patrón de movimiento (que les ha conducido al agarrotamiento) para intentar su objetivo. Resulta una misión muy difícil. La mayoría de las asanas tienen su origen en la naturaleza en los movimientos equilibrados y coordinados de los animales y en la gracia del entorno. Nunca podremos alcanzar ese estado si empleamos excesiva tensión para conseguirlo. El cuerpo humano está muy bien diseñado, sólo tenemos que dejar que actúe . Si con nuestra tensión (mental y corporal) lo impedimos, ninguna disciplina será completa, puesto que estaremos a merced de esos hábitos que agarrotan y aprisionan nuestro cuerpo. Estas tensiones e no la teníamos cuando éramos niños pero las hemos ido incorporando a nuestra vida de manera inconsciente, colándose por la puerta de atrás, sin control, haciéndonos finalmente prisioneros de nosotros mismos. La TA se basa en el principio de "desagarrotar" todo el sistema muscular para que la soltura y equilibrio aparezcan por sí mismos y a partir de ahí usemos nuestro cuerpo como nos plazca, aprendiendo a escucharlo para no desajustarlo nunca más. La TA abre una puerta a ese proceso de "abandono de tensiones" y reencontrar el cuerpo en su totalidad, su soltura, equilibrio, tranquilidad y bienestar, que es en definitiva ,el objetivo que el Yoga también persigue. 62 Cuidem la nostra salut 63 Cuidem la nostra salut EQUITACIÓN La forma en la que va tu caballo es el reflejo de cómo montas. Mejora tu posición y tu equilibrio y se notará en tu caballo. La mayoría de los jinetes desconocen que su posición, su estado de ánimo, su equilibrio y la distribución de su peso influyen en la forma en la que va su caballo. Esto afecta a su comportamiento y de esta manera a su potencia. De todas maneras, poca gente cree que los problemas que tienen sus caballos pueden ser por estos motivos. ¿Sabes que tu forma de montar puede provocar que el caballo parezca estar un poco tocado de una mano o de un pie? Si caballo y jinete no trabajan como una unidad, se convierten en dos incomodidades para cada uno. Aunque intenten ir en la misma dirección, no lo hacen, y de esta manera empiezan a pelearse los movimientos de ambos. Mi experiencia como profesora y como entrenadora de caballos, me ha enseñado que la mayor parte de la relación depende del conocimiento y de la fidelidad del otro. Cuando los dos trabajan juntos, los resultados pueden ser fantásticos. La Importancia de la Posición La posición del jinete es uno de los aspectos más básicos de montar a caballo. Pero, de todas maneras, me parece que se deja olvidado demasiadas veces cuando estamos entrenando caballos, y ponemos demasiado énfasis en el caballo. La posición optima del jinete es relajada y sin ningún tipo de tensión, sin molestar al caballo. Cuando el jinete se encuentra relajado, ya no pelea subconscientemente contra el movimiento del caballo, ni se sujeta a las riendas o molesta al caballo. Como profesora de la Técnica Alexander, creo que la mayor parte del problema viene cuando los profesores intentan forzar a un jinete tenso a mejorar su postura, poniéndolo aún más rígido. Las Implicaciones para el Caballo 64 Cuidem la nostra salut Un jinete con ninguna fuerza en su posición no influenciará a los posteriores del caballo y por ello no tendrá ninguna impulsión. Un caballo que trabaja sin impulsión no será capaz de meter los pies y de trabajar como es debido. Muchos de los jinetes que acuden a mi, tiene muchos problemas de la espalda. ¿Por qué? La razón es muy simple, sus profesores les dicen que tienen que montar con la espalda recta. ¿No es así como hay que montar? Sí, pero solamente si estamos relajados, por que si no lo estamos nos podemos hacer mucho daño. Ejemplo Carol siempre se ha quejado de dolores de espalda, y me ha dicho que su profesor siempre le está diciendo que ponga la espalda recta. ¿Qué ha pasado a causa de ésto? Aparte de tener dolores de espalda, no monta en la posición correcta, porque intenta poner la espalda recta, pero no lo consigue, y acaba poniendo el peso en el pomo haciendo que el caballo baje el dorso y corra hacia delante. Como el caballo hace esto, Carol acaba sentada en la parte trasera de la montura. Tras haber hecho unos cuantos ejercicios desmontada, hemos conseguido una mejor posición en la que ella está recta y sin sufrir de la espalda. Al transmitir esta nueva postura al caballo, éste responde magníficamente, consiguiendo que vaya reunido, incluso con las riendas sueltas. Esto se debe a que al tener la postura correcta, las piernas mantienen una buena presión con un mínimo esfuerzo. Sentados hacia un Lado Otro problema común que suelo ver, es de jinetes que se sientan a un lado de la montura. Esto puede no sonar muy grave, pero puede resultar muy perjudicial para el caballo. El peso desproporcionado del jinete hace imposible que el caballo pueda relajarse y trabajar igualado a ambas manos. Sentarse hacia un lado, no solo presiona las costillas, interfiriendo con la coordinación, equilibrio y desarrollo muscular, si no que también aumenta la presión sobre sus patas, perjudicando el hueso y el tejido. Mayoritariamente, los jinetes que montan 65 Cuidem la nostra salut demasiado a la derecha es por que son diestros, y los que montan demasiado a la izquierda porque son zurdos. Esto pasa porque esa parte del cuerpo es más fuerte que la otra. Esta extra fuerza provoca que el jinete no se siente en medio. (Artículo cedido por Esuskalhorse (http://www.picmatic.es/hipica) Joni Bentley evolucionó la Técnica Bentley en 1994 y ahora viaja haciendo clinics internacionales de esta Técnica, y enseñando a jinetes de todos los niveles y edades. Joni se cualificó como Profesora de la Técnica Alexander en 1993 y ha sido una profesora de equitación cualificada desde 1984. 66 Cuidem la nostra salut Hernia y pinzamiento Discal Los pinzamientos discales se producen por el exceso de presión sobre la columna vertebral. Si esa presión es muy fuerte el disco intervertebral se desplaza hacia el exterior de la columna empujado por las vértebras y presiona parte de los nervios que pasan a través de la médula espinal. Esto, dependiendo de la zona pinzada, causa dolores en zonas específicas del cuerpo, y hasta dificultades de locomoción, ciática, reuma, etc... En el caso de las hernias, la presión es aún mayor, hasta el punto que el disco intervertebral se rompe y el líquido gelatinoso alojado en él sale hacia el exterior. La consecuencia habitual es que las vértebras rocen entre si por falta de “protección” y cause mucho dolor. Si se operan las hernias, pero se sigue ejerciendo el hábito de presionar la columna, se corre el riesgo de que aparezcan nuevas hernias en las vértebras adyacentes cronificando el problema, puesto que no se aborda el problema que causa el hábito de ejercer presión sobre la columna. Es un pez que se muerde la cola. La TA promueve que el alumno aprenda a dejar por si mismo de ejercer esa presión poniendo énfasis en lo que técnicamente denominamos "propiocepción", o “apreciación corporal fiable”, es decir: si conoces mejor tu cuerpo sabrás hasta dónde lo puedes hacer trabajar, conocerás mejor sus límites y tendrás mucho mayor control. El alumno sabrá mejor si su postura es correcta o no, cuando y cómo se comprime o si se tensa innecesariamente, , etc… Es una manera de aprender a detectar mejor cuando y cómo se ejerce presión sobre el cuerpo para que pueda dejarla de ejercer. Lamentablemente los profesores de técnica Alexander no estamos capacitados para "curar" una hernia discal, pero podemos ayudar al alumno a reducir en gran manera la presión que éste ejerce sobre su espalada y al menos hacer que el dolor sea menor, a que recupere su movilidad y, así, mejorar su calidad de vida, sin pastillas ni intervenciones. 67 Cuidem la nostra salut XAVIER ORTIZ Xavier Ortiz nació en Barcelona en 1960. Es actor y profesor de la técnica Alexander. Estudió interpretación en el Estudio Nancy Tuñón y en el Institut del Teatre de Barcelona. También estudió interpretación y técnicas de voz con Gemma Reguant en Barcelona y Karen Wenthword y Michael McAllion en Londres. Se graduó como profesor de técnica Alexander en "The Constructive Teaching Centre" bajo la dirección de Walter Carrington, alumno directo de F.M. Alexander. Es miembro fundador de APTAE (Asociación de Profesores de Técnica Alexander de España) y miembro activo de STAT (Society of Teachers of the Alexander Technique). En la actualidad escribe artículos, da conferencias y talleres de técnica Alexander para diferentes entidades y clases particulares en el Centre d'Anàlisi Psico-Corporal de Barcelona, labores que combina con su actividad artística. Talleres y conferencias: Escola d'Expressió i Psicomotricitat. Ajuntament de Barcelona Facultat de Medicina i Ciencies de la Salut Rovira i Virgili (Reus) Taller de Músics (Barcelona) Escola de teatre Nancy Tuñón (Barcelona) La Casona Centre de Creació Teatral (Barcelona) Facultat de Psicologia de la Universitat Autónoma de Barcelona Escuela de Yoga Rubén Darío Barros (Reus) Trobada de Corals del Matarranya (Teruel) Asociación Española de Kinesiología (Barcelona) Escola d'Educació Especial ALBA (Reus) Centre de la Veu Eduard Ríos (Barcelona) ADIP Asociación para el Desarrollo e Investigación del Psicodrama (Barcelona) Hospital Txagorritxu. Consejería de Salud del País Vasco (Vitoria) UPC (Universitat Politècnica de Catalunya. Campus Nord) Asociación de Yoga Sanatana Dharma (Barcelona) 9º Curso Internacional de Guitarra de Tudela (junto con David Russell y 68 Cuidem la nostra salut Mireia Mora) Curso de Dirección de Coros en Zaragoza (FAC, IACC) Centro de Profesores y Recursos de Alcañiz (Dep. de Cultura del Gobierno de Aragón) Institut Catalá de la Salut (Curso para personal médico del CAP Drassanes, Barcelona) Institut Català de la Salut (Curso para personal médico del CAP Besòs, Barcelona) Escuela Municipal de Teatro y Danza de Zaragoza Consultoria DEXTRA (Asesoramiento de empresas) Madrid Publicaciones y artículos: De la rigidez a la movilidad; un retorno adulto a los beneficios de la niñez (Revista Cuerpomente nº 62) Técnica Alexander en el deporte (Revista Sport-Life nº 37) Técnica Alexander y Logopedia (Revista Virtual Logopedia.net nº 2) La técnica Alexander (Revista Pharus, nº 18) La técnica Alexander (Revista Linea Saludable, grupo RBA) La T. Alexander, Pedagogía de la Salut. (Revista Eco-Espai) Diversos artículos en el portal: www.enbuenasmanos.com Diversos artículos para la Revista de la Federación Aragonesa de Coros Técnica Alexander y Yoga Técnica Alexander e interpretación musical La técnica Alexander en los negocios Kinestesia Principio Universal del Movimiento Colaboraciones: *Terapia de la voz, Montserrat Grau. Ed. Lebon 2002 *Refuerza tu voz. Por Anna Clamburg (Revista Cuerpomente nº 87) *Buenos hábitos posturales; por: Rosa Guerrero. (Revista Cuerpomente nº 95) *Técnica Alexander: El uso adecuado del propio cuerpo; por: Daniela Conterno. (Revista Virtual Delcuerpo.com) *Los niños y su cuerpo. Por Araceli Domínguez (Revista Cuerpomente nº 143) *Mejores posturas para aliviar la tensión Por: Eva S. Corad.(Periódico "La razón", Sección "A tu salud") *Gimnasia dulce para combatir el estrés. Por Paloma García (Diario "Cinco Días" Sección Calidad de vida.) * La Técnica Alexander Por Araceli Domínguez (Revista Cuerpomente nº 155) * En forma con las gimnasias suaves. Por Marina Ubach (Revista Integral, nº 309) Radio y TV: Catalunya Radio (Prog. La Solució) Onda Rambla (Prog. Luces en la Oscuridad) Catalunya Cultura (Prog. El Quit de la Qüestió) 69 Cuidem la nostra salut Radio Radio Radio Radio Radio Radio Radio BTV ( Estel Rubí Ciutat Vella Mollet Nou Barris l'Hospitalet St. Cugat Suplement de l'Informatiu) Xavier Ortiz Tel: 654 91 84 85 Centre d'Anàlisi Psico-Corporal C/ Diputació 333 Ent. 1ª (Metro: Girona/Tetuán) 08009 Barcelona Tel/Fax: 93 244 46 38 Web: www.tecnicalexander.com E.Mail: [email protected] 70 Cuidem la nostra salut De qué se trata La técnica Alexander es un método práctico desarrollado por FM Alexander (18691955) que ayuda a mejorar el "uso que hacemos de nosotros mismos" en las actividades de la vida diaria, en casa , en la escuela en el trabajo, en el deporte, etc., reduciendo las tensiones excesivas y mejorando la coordinación, la fluidez en el movimiento, el equilibrio y la respiración. Está basada en el principio de que cada uno de nosotros funcionamos como un todo. El profesor enseña cómo aprender conscientemente a prevenir los hábitos que nos perjudican (como por ejemplo: excesiva tensión muscular y esfuerzo a la hora de realizar nuestra actividad diaria). Puesto que éstas tensiones o "agarrotamientos" se producen repetidamente a lo largo de nuestra vida, poco a poco los vamos incorporando y se convierten en parte de ella, los hacemos inconscientemente; es decir: nos perjudicamos sin que nos demos cuenta. El trabajo se basa en detectar exactamente que es lo que nosotros estamos "haciendo de más" para empezar el proceso de "dejar de hacerlo". (Por ejemplo: En el caso de dolor de espalda, cervicales o afonía, se observa detenidamente dónde se producen las tensiones que originan la disfunción (muchas veces las sobretensiones no se dan solamente en un lugar concreto, (en este caso en el cuello, lengua o labios) sino que también se producen en todo el resto del cuerpo). Se hace descubrir al alumno cómo él interviene en la disfunción (se le hace consciente de ello) y, poco a poco, se inicia el proceso de "dejar de hacer" esas tensiones excesivas que interfieren en el mecanismo del habla para que paulatinamente ésta se vaya normalizando. En cualquier caso, sea cual sea el problema o la patología el proceso es siempre el mismo: Mejora del "uso" general de la persona para que los "síntomas particulares" tiendan a desaparecer." ¿En qué me puede ayudar? La técnica Alexander puede ser de ayuda en infinidad de facetas, tantas como personas hay. No se basa en tratar una dolencia específica pero a través del proceso de aprender como cambiar los hábitos que nos perjudican los beneficios terapéuticos son considerables. Mucha gente acude a un profesor de técnica Alexander por problemas físicos: Dolor de espalda, cervicales, escoliosis, tartamudez, afonía o desordenes en la respiración, sólo por nombrar unos pocos; pero otras personas acuden por simple curiosidad, para descubrir algo de ellos mismos en un deseo de desarrollo personal. 71 Cuidem la nostra salut Se imparte regularmente en Escuelas de teatro y conservatorios de música en todo el mundo y se considera esencial en el aprendizaje de las artes escénicas y a la hora de hacer presentaciones en público. En deporte se utiliza para aprender a tener mayor consciencia de lo que se denomina "reposo en actividad" y las mujeres embarazadas la usan como ayuda a asimilar los cambios que se producen durante el embarazo. El éxito de la técnica Alexander está perfectamente documentado y ha sido motivo de diversos estudios científicos que avalan su efectividad. La Técnica Alexander fue incluida como tratamiento en la seguridad social Inglesa (NHS) en 1996 y numerosas compañías de seguros del Reino Unido la han aceptado como tratamiento contra el dolor. ( WPA, Allied Dunbar, Prime Health, Norwich Union) ¿Qué ocurre en una clase? Aunque ocasionalmente se pueden dar cursillos de introducción para grupos las clases de la T.A. se imparten individualmente. La duración es de 45 minutos aproximadamente y no es necesario vestir ropa especial. No obstante la STAT (Asociación de Profesores de la Técnica Alexander) recomienda un mínimo de 20 a 30 clases para poder adquirir un control efectivo sobre el nuevo funcionamiento del cuerpo. Durante una lección el profesor trabaja guiando el movimiento del alumno muy suavemente con sus manos al tiempo que da algunas instrucciones verbales. De esta forma facilita que el alumno adquiera una nueva y fiable conciencia corporal Kinestesia- y sea capaz de detectar y reducir las tensiones y malos hábitos que interfieren en su mecanismo corporal. Poco a poco y con movimientos muy suaves el profesor facilita que el alumno aplique los principios de la T.A en la actividad cotidiana: Sentarse, levantarse, andar, coger o cargar cualquier objeto etc, poniendo siempre el acento en la reducción del esfuerzo en cada una de las actividades. Después de las sesiones los alumnos expresan sus sensaciones con frases como: Noto que no peso... Me es más fácil moverme... Me siento como si estuviera más enraizado en la tierra, como si me hubieran dado un masaje interior... En general todos se expresan en términos de calma, comodidad y bienestar. ¿Quien acude a las clases? La Técnica Alexander fue incluida como tratamiento en la seguridad social Inglesa (NHS) en 1996 y numerosas compañías de seguros del Reino Unido la han aceptado como tratamiento contra el dolor. ( WPA, Allied Dunbar, Prime Health, Norwich Union, etc.) 72 Cuidem la nostra salut En un principio eran actores, músicos y artistas en general los que llenaban el despacho de F.M. Alexander. No obstante el efecto de esta técnica en el organismo es tan amplio que se podría decir que todo aquel que tiene "cuerpo" puede beneficiarse de ella, tanto si se sufre dolor, como si simplemente se quiere mejorar el control de uno mismo, o como medio de exploración personal. Podríamos destacar que en la actualidad se diferencian tres grandes grupos de personas que acuden a las clases: Quien siente malestar Personas que sufren dolores o afecciones derivados de la excesiva tensión: dolores de espalda, cervicales, ciática, lumbago, codo de tenista, o hernias discales, es muy beneficiosa también para los dolores en las mujeres embarazadas. Problemas de locomoción, circulación, asma, migrañas, restreñimiento, tartamudez, etc. También reciben clases personas que padecen alteraciones en el carácter: ansiedad, inseguridad, depresión o baja autoestima. Muy a menudo acuden a las clases pacientes derivados de fisio o psicoterapeutas que reciben lecciones como complemento a su terapia. Quien quiere mejorar una habilidad concreta Actores, modelos, cantantes, músicos, bailarines, deportistas, jinetes, políticos o conferenciantes que precisan de un control ajustado de su cuerpo para poder ejercer con el máximo rendimiento su actividad, sin que se vean frenados por el exceso de tensión y falta de control y fluidez tanto mental como física. Quien busca una transformación personal Con el reciente auge de la psicología humanista y la difusión cada vez mayor de las filosofías orientales se ha producido un cambio acerca de la idea de la indivisibilidad cuerpo-mente y del enfoque que esto representa con respecto al concepto que se tenia tradicionalmente. La T.A. brinda las herramientas necesarias para adentrarse en ese conocimiento personal por lo que es un instrumento fundamental para los que buscan una transformación hacia el bienestar y la salud. 73 Cuidem la nostra salut ¿Dónde se enmarca la T. Alexander? Una reafirmación de que la Técnica Alexander no es ni medicina, ni terapia, ni manipulación; sino una forma especial de educación para la salud ¿Reeducación o terapia? (Extracto de "On categorazing the Alexander technique" por W. Carrington) El público en general conoce poco sobre la técnica Alexander e inevitablemente la clasifica como una forma de terapia alternativa, cosa que no es. Es muy importante que tengamos una idea clara sobre dónde se sitúa la técnica en relación con otras disciplinas, pues la confusión puede acarrear consecuencias poco deseables Si alguien acude a un profesor de técnica Alexander con la idea de que va a encontrar algún tipo de terapeuta o sanador, seguramente sus expectativas no se verán satisfechas. No sólo esto; incluso es posible que culpe al profesor de no hacer lo esperado y del fracaso del tratamiento. El profesor de Técnica Alexander no espera “curar” a nadie (sea lo que sea lo que el alumno entienda por curar). Así que éste se sentirá desilusionado si el profesor “falla”. No sólo eso, sino que si sus síntomas y problemas persisten o incluso aumentan será culpa del profesor. Le acusará de haberle hecho daño, y esto pone al profesor en una difícil situación. Y todo esto por la falta de claridad sobre la naturaleza y los objetivos del trabajo. Nuestro trabajo se asienta en el campo de la educación para la salud; no somos terapeutas, somos “profesores especializados”. Alexander hizo ciertos descubrimientos y observaciones únicos sobre la salud y el bienestar del individuo y desarrolló una técnica práctica para llevarlos a efecto. Cuando Alexander tuvo que afrontar sus problemas vocales, quiso encontrar la causa y lo que halló fue que era la manera en que usaba su voz lo que bloqueaba el funcionamiento de su mecanismo vocal. Específicamente encontró que cuando iba a hablar interfería con el funcionamiento de sus mecanismos posturales: su estatura 74 Cuidem la nostra salut disminuía, su cuello se contraía, su cabeza se iba hacia atrás y además comprimía la laringe. Toda la tensión creada por esta forma de “usarse”, de hacer determinadas cosas, extenuaba su mecanismo vocal, ocasionándole ronquera e incluso pérdida de la voz. Descubrió que era su manera de "usarse" lo que ocasionaba el problema. Fue a partir de la observación y el reconocimiento de este “mal uso” o “mala utilización” de sí mismo donde encontró el camino hacia la solución. No es que Alexander tuviera mayor capacidad de diagnosis que los médicos a los que consultó, simplemente ellos no hicieron esta crucial observación, porque no eran conscientes de cómo se usaban y cómo esto afectaba su propio funcionamiento. Los profesores de técnica Alexander no están preparados para hacer diagnósticos médicos, pero sí lo están para observar. Particularmente para observar la influencia del uso sobre el funcionamiento de los mecanismos posturales y de la respiración. Ellos pueden decir cuándo una persona está disminuyendo su estatura o aumentándola y pueden ayudar a cambiar las reacciones habituales asociadas a este uso. Cuando trabajan con un alumno, pueden percibir inmediatamente en qué forma la persona hace uso de sí misma. Lo más difícil es estar seguro de las consecuencias que este mal uso acarrea. A menudo es imposible decir con toda seguridad que un determinado dolor o síntoma es debido a una particular manera de "usarse". Alexander tenía una enorme experiencia y capacidad de observación a las que recurrir y era muy bueno en ello. Pero claro, el uso es un elemento más en el proceso total de diagnóstico. El médico necesita tener un conocimiento exhaustivo de la patología, de la naturaleza de la enfermedad en todos sus diferentes aspectos y manifestaciones. Debe tener en cuenta muchos factores para llegar a tener un cuadro total de causa y efecto. En cualquier caso, el uso es una parte importante en este cuadro. No porque ésta sea nuestra especialidad o porque tengamos algún conocimiento y experiencia de la influencia del uso debemos imaginarnos que somos más aptos que un médico a la hora de diagnosticar cuál es el problema de una persona. Pero sí tenemos algo que ofrecer y que compartir, algo que debería incluirse en el currículum de un médico. Esperamos que a medida que pase el tiempo, cada vez más médicos incluyan en sus estudios lo que Alexander descubrió y demostró. Esto es en lo que estamos trabajando. De ninguna manera queremos que se nos clasifique como terapeutas alternativos o sanadores. Tenemos un trabajo muy específico que hacer enseñando la técnica. No es una tarea fácil. Es algo altamente especializado, y por esto nos preparamos durante tres años como profesores cualificados. No sería realista esperar que un médico de cabecera diera lecciones de técnica Alexander. No dispone de tiempo para ello y tiene otras cosas que hacer. Hoy se habla mucho de medicina alternativa y existe la impresión de que hay muchas maneras en que una persona puede ser tratada y curada, y que los terapeutas alternativos conocen mucho más acerca del proceso de vivir que los médicos convencionales y que, por tanto, no necesitamos un médico... Como profesores de técnica Alexander, nos haríamos un flaco favor si permitiéramos ser clasificados como terapeutas o sanadores y no dejáramos bien claro que no somos nada de esto. 75 Cuidem la nostra salut Es verdad que en el proceso de enseñanza usamos nuestras manos -en el sentido literal de la palabra-, pero no debemos ser calificados como terapeutas. Nuestro propósito al usar las manos es inicialmente detectar qué es lo que le pasa al alumno. Las utilizamos como una ayuda más a la observación de su forma de "usarse" para poder así determinar si hay una tensión muscular excesiva o insuficiente, si las articulaciones están bloqueadas o libres o si el alumno está acortando su estatura. Finalmente, las usamos para transmitir las experiencias sensoriales y las instrucciones (o direcciones) que se requieren, al tiempo que explicamos el sentido de las palabras que empleamos durante la clase. Así, tal como hemos argumentado al principio, sería un error que nuestro trabajo fuera interpretado como una terapia alternativa o una técnica manipuladora. Se debería considerar como un método educativo; un proceso que conlleva al mismo tiempo una reeducación física y mental y cuyo objetivo final es la enseñanza de una técnica práctica sobre cómo ayudarse a sí mismo. Y esto, ciertamente, marca un nuevo enfoque en el campo de la educación física. 76 Cuidem la nostra salut Preguntas frecuentes ¿Puedo aprender sin profesor? Me temo que no... Aprender la técnica Alexander implica aprender a percibir mejor nuestro cuerpo y usarlo mejor, con más eficacia y soltura. Se trata de cambiar paulatinamente los patrones de movimiento del organismo. Desgraciadamente no podemos variar esos patrones por nosotros mismos, puesto que están tan enraizados que ya no los notamos. Por eso se hace imprescindible el profesor, para poder aprender a percibir mejor qué es lo que estamos haciendo con nosotros mismos: si nos movemos con soltura o nos bloqueamos, si restringimos nuestra respiración o dejamos que sea fluida y dinámica, cómo y dónde nos tensamos... Estamos tan acostumbrados a hacer todo eso sin parar atención, que aunque estemos bloqueados no lo notamos. Por eso necesitamos al profesor, para tener un espejo fiable que nos indique cuándo y cuando no hacemos un uso correcto de nuestro cuerpo. Los alumnos salen con sensaciones diversas. "Es como si me hubieran dado un masaje interior", o "me siento más liviano, como flotando, como si me hubieran puesto aceite en las articulaciones", o "me siento más en contacto con la tierra". En cualquier caso la sensación de bienestar es muy agradable y normalmente dan ganas de repetir.... ¿Puedo aprender realizando un cursillo en grupo? Sí... ¡Pero no! Dada la naturaleza de la técnica Alexander me temo que sólo se puede estudiar recibiendo lecciones individuales. Las clases en grupo son básicamente informativas, puesto que se trata de aprender cómo usar tu cuerpo de la manera más eficiente, distendida y equilibrada posible. Son enriquecedoras en el sentido de que puedes ver cómo tus compañeros cambian su manera de moverse, ver en los demás patrones y hábitos que ellos no perciben y darte cuenta de que a ti también te puede pasar, y así intercambiar experiencias. Pero para que aprendas realmente es necesario que el profesor ponga sus manos en tu espalda y en tu cuello. Él está entrenado para detectar las tensiones que interfieren en tu organismo y puede transmitírtelo. De esta manera puedes ver como se comporta tu cuerpo para empezar a comunicarte mejor con él. Es imprescindible que el profesor trabaje con cada alumno individualmente. Me temo que una disciplina de estas características no se podría aplicar a la vida diaria si las lecciones no fueran personales (e intransferibles). Creo que las sensaciones y los pensamientos son individuales y la experiencia que te dan las clases sólo la puede notar uno mismo... ¿Cuánto dura una clase? Depende de los profesores. La duración acostumbra a ser de 30 a 45 minutos por clase y el horario se suele convenir con el alumno. Simplemente es cuestión de abrir la agenda, encontrar hueco y quedar. 77 Cuidem la nostra salut ¿Cuántas clases son necesarias? La Asociación de Profesores de técnica Alexander (STAT) recomienda un mínimo de 20 a 30 clases para poder adquirir un control efectivo sobre el cuerpo, pero como todo... Es relativo. Depende de lo que quieras conseguir. Es como aprender a tocar un instrumento. Si sólo quieres aprender una o dos canciones necesitarás unas pocas clases, pero si quieres tocar toda una sinfonía requerirás bastantes más. Repito lo normal son 20 o 30, pero cada caso es distinto. 78 Cuidem la nostra salut ¿Con qué asiduidad debo asistir a las clases? Estamos combatiendo hábitos que hace mucho tiempo que tenemos, así que lo ideal sería al principio cuantas más mejor. Después se pueden ir espaciando. Dos por semana es un buen comienzo, porque los cambios son mucho más evidentes. Si no es posible se recomienda acudir como "mínimo" una vez por semana. ¿Necesito llevar ropa especial? No. Se trata de poder aplicar los principios de la TA en la vida diaria. Lo mejor es que acudas a la clase con tu ropa habitual (las mujeres es preferible que vengais con pantalones para poder tenderos en la camilla sin problemas). Lo que te pedirán la mayoría de profesores es que estés descalzo, nada más. ¿Qué debo hacer para formarme como profesor? Me temo que en España ni en Latinoamérica aún no existe ningún centro de formación de profesores, así que si quieres formarte como profesor deberás irte al extranjero. La formación se desarrolla durante tres años (1.600 horas como mínimo) y cada trimestre (enero, abril y septiembre) se gradúan y admiten estudiantes. Es cuestión de conectar con una escuela de formación y ver que es lo que te interesa más. Existen escuelas en Inglaterra, Holanda, Francia, Alemania, Suiza, Israel, EE.UU. y Australia. En Inglaterra hay muchísimos centros de formación de profesores, puedes ir a la web de STAT (Asociación de Profesores de técnica Alexander en Inglaterra) http://www.stat.org.uk/training.html y elegir un centro. Tambien puedes ir a la web de la asociación en USA y elegir allí. http://www.alexandertech.org/ En cualquier caso deberás haber recibido un mínimo de 20 o 30 clases particulares y hacer una visita al centro que elijas para que te puedan seleccionar como alumno. Lo mejor es programar varias visitas, así tendrás una idea más clara y completa y te será más fácil decidirte y elegir la mejor opción para ti. Es difícil aconsejarte sobre qué escuela de formación es la mejor. Depende de qué profesor te haya dado lecciones (tendemos a recomendar la escuela donde nos formamos, aunque hay escuelas con mucho prestigio). Yo me formé en Londres, en The Constructive Teaching Centre. El director es Walter Carrington, que fue alumno directo de Alexander y tomó el relevo de su escuela cuando éste murió en 1955. (http://www.alexandertek.com) 79 Cuidem la nostra salut TÉCNICA ALEXANDER POSICIÓN DE SEMI-SUPINO Ésta es una práctica que estimula los cambios que intenta promover la Técnica Alexander. 80 Cuidem la nostra salut ¿Se puede hacer algún ejercicio en casa? Si tratases de hacer un ejercicio emplearías tu cuerpo como es habitual en ti. Y como lo que se persigue es cambiar tu manera habitual de usar tu cuerpo, cualquier ejercicio supondría un nuevo error... Así que no se pueden hacer ejercicios en casa, usarás tu patrón de movimiento, el mismo que te ha llevado a moverte erróneamente. De manera que nunca podrás cambiar nada, porque seguirás utilizando las herramientas que conoces, y se trata de cambiar esas herramientas... Sin embargo sí hay algo que puedes hacer. Se trata de "dedicarte" un cuarto de hora al día a ti, la persona más importante del mundo: Posición básica Túmbate boca arriba en una superficie firme, mejor sobre una alfombra, con las rodillas dobladas de manera que los pies reposen tan cerca del cuerpo como te resulte cómodo. Los pies deberán estar lo suficientemente separados para permitir que las piernas se puedan balancear con el mínimo esfuerzo (más o menos el ancho de los hombros). Las rodillas, ni muy separadas ni completamente juntas, pero señalando hacia el techo. Sitúa algunos libros de pasta blanda debajo de la cabeza, de manera que sean la base para apoyar la zona occipital. Los libros no deberían estar en contacto con el cuello. La altura de la pila varía según cada persona, y puede incluso variar para la misma persona en momentos distintos. Depende de muchos factores como la longitud del cuello, el tamaño de la cabeza o la curvatura de la columna vertebral. Si pones pocos libros, tu cabeza se inclinará hacia atrás (con la barbilla más alta que la frente) y será difícil conseguir relajación muscular a lo largo del cuello. Si la pila es demasiado alta, la barbilla te presionará la garganta de manera incómoda. La altura óptima está entre estos dos extremos. Los brazos deben estar apoyados sobre los codos y las palmas de las manos sobre el abdomen. Puntos sobre los que debe recaer el peso. Lo ideal sería que el peso estuviera distribuido entre los siguientes puntos: En los pies: entre el talón y las almohadillas de la base de los dedos gordo y meñique. En la cadera: en el arco trasero de la pelvis, un poco por debajo de la cintura. En los omóplatos (los huesos planos de la parte trasera de los hombros). 81 Cuidem la nostra salut Autodirigirse Ahora estás preparado para prestar atención a la acción de dirigirte a ti mismo. 1.- Los músculos del cuello tienen que estar relajados de manera que la cabeza tienda a desprenderse del cuerpo en una dirección que podría describirse como "hacia delante y hacia fuera" (mira las flechas en la imagen). El elemento "hacia delante" es necesario porque los músculos más fuertes, y con más frecuencia excesivamente contraídos del cuello, son los que tiran de la parte posterior de la cabeza. 2.- Esta dirección de la cabeza servirá para iniciar el relajamiento y para alargar la columna vertebral completa. A medida que la columna se vaya alargando, la espalda irá teniendo mayor contacto con el suelo de una manera natural, con la consiguiente impresión de que se expande. 3.- Las rodillas deben dirigirse hacia el techo, lo que significa una relajación y un alargamiento del muslo, desde la cadera hasta la rodilla, y una relajación y un alargamiento similar de los músculos que van del tobillo a la rodilla (mira las flechas en la imagen). En resumen, relaja el cuello para que la cabeza se mueva por sí sola en dirección contraria a la posición del resto del cuerpo (hacia delante y hacia fuera) para que la espalda se alargue y ensanche, y para que las rodillas señalen hacia el techo. Algunas preguntas y respuestas : P. ¿Cuántas veces y durante cuánto tiempo debería hacer este ejercicio? R. Preferiblemente todos los días durante 15-20 minutos. P. ¿Puedo hacerlo tumbado en la cama o en el sofá? R. No tendría los mismos objetivos ni sería tan útil. Una superficie firme exige una respuesta del cuerpo que no es comparable con la que pide una superficie blanda. P. ¿Cómo puedo evitar quedarme dormido o distraerme pensando en mis cosas? R. Si te das cuenta de que has estado distraído, vuelve a centrar tu atención sin brusquedad hacia tu cuerpo, siente los puntos sobre los que recae el peso y empieza a pensar en tus direcciones otra vez. Si te quedas dormido muchas veces, es probable que estés demasiado cansado y que acuses la falta de sueño. P. ¿Es parecida esta práctica a la de relajación y meditación en los ejercicios de yoga? R. No exactamente. El objetivo no es entrar en un estado de relajación total. Se trata en este caso de un descanso "activo" que requiere estar despierto mentalmente para conseguir una redistribución de la tensión muscular. P. ¿Puedo escuchar la radio, mirar la televisión o leer mientras lo hago? R. Escuchar la radio está bien. Mirar la televisión o leer suponen demasiada 82 Cuidem la nostra salut distracción además de hacerte fijar los ojos, la cabeza y el cuello en una posición inmóvil. 83 Cuidem la nostra salut ARTÍCULOS 84 Cuidem la nostra salut F:M: Alexander, el hombre que respira Frederick Mathias Alexander (Tasmania, Australia, 1869-1955) era un actor que se especializó en dar recitales teatrales en solitario -disciplina muy popular en la década de 1880 en Australia-. Al cabo de unos años de actuar con cierto éxito empezó a tener problemas con su voz. Después de las actuaciones padecía ronquera, una situación muy comprometida para cualquier actor pero desastrosa para un especialista en recitales en solitario. Visitó a foniatras y médicos pero nunca obtuvo una solución duradera. Una vez que le ofrecieron actuar en un recital especialmente importante acudió una vez más desesperado a su médico. Éste le recomendó que no hablara en absoluto durante los quince días anteriores al recital. Era la manera de asegurar el reposo total de las cuerdas vocales, tan dañadas por el esfuerzo. Así lo hizo. Cuando llegó la noche del recital, al principio todo fue muy bien, pero poco a poco la ronquera fue apareciendo y al final se había quedado completamente afónico. Lejos de desanimarse, el problema le dio fuerzas para investigar qué le había pasado. Concluyó que si había estado dos semanas sin hablar antes del recital la causa de la ronquera podía estar solamente en algo que debía haber hecho con su voz durante el recital. 85 Cuidem la nostra salut Con la ayuda de un espejo empezó a observar qué hacía a la hora de recitar. Se dio cuenta que antes incluso de empezar a hablar su cabeza tendía a irse hacia atrás, lo que provocaba una gran tensión en los músculos del cuello, deprimía la laringe, el pecho se encorvaba hacia delante, se contraía la espalda e incluso él mismo se ponía de puntillas... En este punto llegó a la conclusión que cambiaría su vida: lo que debía hacer era precisamente "dejar de hacer". Dejar de producir esas tensiones que le provocaban la pérdida de la voz y que afectaban no sólo a su aparato fonador sino a todo su cuerpo. Cuando conscientemente "dejaba de hacer", es decir, de interferir con el funcionamiento natural de su cuerpo, éste recobraba su equilibrio, coordinación y libertad. Descubrió algo crucial: la indivisibilidad del cuerpo y de la mente. Pensó que, si cuando intentaba hablar los músculos del cuello se contraían y provocaban que la cabeza rotara hacia atrás y abajo y la espalda y los hombros se encogían, tenía que ser debido a que él mismo estaba enviando mensajes desde su cerebro a su cuello, espalda y hombros diciéndoles que se contrajeran. Eran respuestas de tensión asociadas al "estímulo" de "hablar". Así que se dijo: "Si sólo con pensar en hablar ya todo se tensa, tengo que aprender a no pensar en hablar cuando voy a hablar... En lugar de pensar en hablar voy a redirigir mi cuerpo desde el plano consciente, puesto que desde el inconsciente o "automático" se tensa. Si mi cuello se tensa le diré que se suelte. Si mi cabeza se va hacia atrás y abajo le diré que se vaya hacia delante y hacia arriba, si mi espalda se encoge le diré que se alargue y si mis hombros se estrechan les diré que se ensanchen". Por tanto, inhibiendo de entrada el deseo de hablar inhibía también todas las tensiones que se generaban al pensarlo. Al dar las nuevas instrucciones a su cuerpo evitaba las tensiones automáticas que se producían, así que medio "engañando" a la mente (diciéndole que no iba a hablar) producía su voz sin tensión alguna: en lugar de encogerse mientras hablaba, se expandía, se relajaba y se asentaba en el suelo. Descubrió la manera de dejar que el cuerpo se pusiera por sí solo en su lugar, puesto que lo que lograba era "dejar de interferir" con su soltura natural". Se dio cuenta de lo bien diseñado que está el cuerpo y de que lo que debía hacer con él era precisamente "dejar" de comprimirlo y contraerlo. Cuando lo conseguía, el cuerpo se lo agradecía descontrayéndose, soltándose, permitiéndole respirar mejor y dejando de producir dolor. Dejó de quedarse afónico y empezó a moverse con más ligereza y soltura, sin tensión, y mejoró su porte y elegancia. En el plano mental también mejoró, puesto que mientras estudiaba o trabajaba la espalda y el cuello ya no le dolían, con lo cual podía concentrarse mejor en el trabajo, rendía más y aprendía con mayor rapidez. Cuando volvió a los escenarios, su presencia, su calidad de voz y de interpretación dejaron atónitos a sus compañeros. Pronto su fama se extendió por toda Australia y, con la recomendación de un famoso médico de la época, se trasladó a Londres, donde impartió lecciones a una larga lista de actores, médicos y personal de todo tipo de actividad que acudían a su consulta. Era conocido como "The breathing man" (El 86 Cuidem la nostra salut hombre que respira) A la edad de 75 años padeció un derrame cerebral que le paralizó medio cuerpo. Se pensó que su fin estaba ya próximo. Al cabo de año y medio, "sorprendentemente" esta circunstancia era prácticamente inapreciable: había recuperado la movilidad de su cuerpo y la lucidez de ideas. Siguió dando lecciones hasta dos semanas antes de morir, cuando contaba ya 86 años. 87 Cuidem la nostra salut Técnica Alexander Kinestesia Uno de los mayores problemas con los que se enfrenta el educador es que los alumnos no tienen una conciencia corporal suficientemente desarrollada para ser capaces de rectificar sus hábitos y seguir sus instrucciones de una manera eficaz. Si a un alumno que padece afonía se le pide que hable, pero sin tensionar el cuello y la laringe (probable causa de su ronquera), éste no lo sabe hacer porque está tan habituado a presionar el cuello y la laringe cuando va a hablar que no puede dejar de hacerlo. Tiene asociado el acto de hablar a la presión sobre su cuello y laringe. No solamente eso, sino que no percibe, a nivel sensorial, que está presionando el cuello y la laringe. Es decir, no nota toda esa presión, a veces terrible, a la hora de hablar. Por tanto, ¿cómo va a dejar de hacer una fuerza que no sabe que hace? La propiocepción, o kinestesia, es un sentido. El sentido del movimiento. Este término proviene del griego kines (movimiento) y stesia (sentido). Por tanto, kinestesia significa sentido del movimiento. La medicina lo cataloga dentro del tacto profundo, sin embargo es un sentido independiente. Tiene sus terminales nerviosos mayoritariamente en las articulaciones. Es el sentido responsable de hacernos saber cómo y cuándo nos movemos. Por ejemplo cuando vamos a rascarnos la nariz, la propiocepción nos informa de cómo mover el dedo hasta la ésta y no hacia la oreja. El saber dónde tenemos la nariz y alcanzarla con el dedo no depende del gusto, del oído, de la vista o del olfato, ni siquiera del tacto. Depende de la propiocepción. Cuando hay movimiento, es este sentido el encargado de informar al cerebro de las variaciones en el movimiento. Si una zona del cuerpo está excesivamente bloqueada, la propiocepción no puede informar al cerebro de una manera tan fehaciente puesto que hay menos movimiento así que, cuantas más restricciones haya, peor será la información que el cerebro reciba y por tanto menor precisión en los movimientos. Este es uno de los grandes problemas con los que no encontramos a la hora de la reeducación, porque siempre nos movemos según los criterios de sensación que hemos ido archivando en el cerebelo a lo largo de nuestra vida. Por tanto si uno quiere estar "recto", se colocará según lo que uno "siente" que es "recto". El problema está en que si se tiene el hábito, por ejemplo, de girar ligeramente la cabeza hacia un lado, esta pequeña desviación es registrada como "normal" y cuando esa persona quiera estar "recta" girará su cabeza y se pondrá "torcida" sintiéndose "recta". Tuve un alumno de 12 años. Su madre lo definió como un niño que se "rompía". Se había fracturado y esguinzado las muñecas, los brazos y las piernas varias veces. Su madre decía socarronamente que el yeso formaba parte de su personalidad. Se trataba de un muchacho muy activo, deportista y buen estudiante. Sus lesiones se achacaban a la mala suerte o a la fatalidad. 88 Cuidem la nostra salut Observé su cuerpo y aprecié una excesiva presión de los músculos de la espalda y del cuello que le provocaba una importante torsión de la columna vertebral. Todo el cuerpo estaba girado hacia la derecha, se apoyaba excesivamente sobre la pierna derecha y le producía un gran bloqueo en las rodillas. Se había habituado tanto a esa torsión que ya no la apreciaba. Le insté a que corriera e hiciera un par de volteretas para observar su movimiento. Al voltear se torcía hacia la derecha. Todos sus movimientos eran desequilibrados. No era extraño que se "rompiera" con tanta facilidad. ¡Todo lo hacía torcido! Al saltar se descompensaba y consecuentemente tenía muchas más posibilidades de caer en mala posición y por tanto de "romperse". Lo curioso es que durante las clases, cuando su cuerpo se enderezaba, él lo sentía como "torcido", por lo que rápidamente volvía a su posición habitual "torcida" porque allí se sentía cómodo y "recto". Cuando poco a poco fue reconociendo corporalmente esa desconexión entre su cuerpo y su mente y reajustó su propiocepción, dejó de "romperse" puesto que pudo reconocer mejor cuales eran las sensaciones que lo llevaban al error. Cuando la propiocepción es fiable, los procesos de aprendizaje en cualquier ámbito se aceleran. Se suprime el error de entrada, con lo que el camino hacia el conocimiento se recorre sin pérdidas de tiempo provocadas por la confusión en las sensaciones. Es por ello que la técnica Alexander, al propiciar una reeducación integral del cuerpo y de la mente es un catalizador extraordinario que acelera y facilita el aprendizaje en todos los terrenos, tanto en el plano físico como en el mental. 89 Cuidem la nostra salut Técnica ALEXANDER De la rigidez a la movilidad; Un retorno adulto a los beneficios de la niñez (Artículo publicado en el nº 62 de la revista Cuerpomente) Por: Xavier Ortiz A lo largo de la vida hemos maltratado nuestro cuerpo de diversas maneras. Los hábitos adquiridos, el recuerdo de vivencias pasadas, así como los modelos que hemos introyectado durante la niñez, han servido para definir paulatinamente nuestro lenguaje corporal, un modo de expresión global con el que nos manifestamos ante el mundo 90 Cuidem la nostra salut 91 Cuidem la nostra salut Hacer deshaciendo, una buena contradicción Lo más paradójico cuando se acude a una clase de Técnica Alexander es que lo único que te pide el profesor es que "no hagas nada". La sensación de extrañeza es evidente. Entonces, ¿qué‚ he venido a hacer yo aquí? El profesor calmadamente repite: No has venido a hacer nada, es decir, has venido a "no hacer". Llegado este punto al alumno se le empieza a cambiar la cara pasando de la primera sonrisa incrédula a la perplejidad más absoluta. No es de extrañar. Desde el punto de vista del profesor de la Técnica Alexander y por sorprendente que parezca, sin "hacer nada" ya estamos "haciendo esfuerzo", y mucho. Sin darnos cuenta estamos desperdiciando una energía preciosa. ¿Hábito o manera de ser? A lo largo de nuestra vida hemos ido desarrollando una serie de hábitos -ya sea debido a la manera de movernos, a nuestra postura o a nuestro comportamiento- que nos han llevado a utilizar nuestro cuerpo de tal manera que, en mayor o menor medida lo hemos maltratado. - En algunos casos, por ejemplo, estos hábitos nos han causado excesiva tensión, en otros por el contrario falta de energía, apatía o desasosiego -. Los nervios, la ansiedad, también la pobre utilización del cuerpo -que conduce a una mala postura- son los causantes de una larga lista de síntomas que no son más que las "quejas" con que nuestro organismo nos advierte de que algo anda mal. Si supiéramos aliviar estos estados posiblemente no padeceríamos esos desequilibrios, pero el problema radica en que no sólo no los aliviamos, sino que al desconocer su existencia solapamos tensión sobre tensión día tras día hasta que todo ese funcionamiento forma ya parte de nuestra manera de ser: Lo hemos incorporado inconscientemente a lo largo de nuestra vida. ¿Somos o nos hacemos? Cómo llegamos a ese estado es un misterio. Hay interpretaciones y opiniones para todos los gustos: De pequeños copiamos la manera en que se mueven y actúan nuestros padres o nuestros ídolos de juventud o debido a las prisas, a los reveses emocionales que sufrimos en el transcurso de nuestra vida empezamos a tensarnos en exceso, a cerrarnos, y poco a poco perdemos la soltura y la elegancia que teníamos de pequeños. Es sorprendente comprobar como nuestra historia personal, nuestros recuerdos, nuestras vivencias, nuestras alegrías y desasosiegos quedan grabados en nuestro cuerpo tanto como en nuestra mente... Esta pérdida de movilidad en el adulto, en muchos casos, se atribuye a la "gravedad", que a lo largo de nuestra vida nos "hunde" el cuerpo. Nada más lejos de la realidad. 92 Cuidem la nostra salut Observemos a un niño pequeño: Su cabeza, en relación a su cuerpo es mucho mayor que en una persona adulta, por lo tanto proporcionalmente le pesa más, y su musculatura no está todavía totalmente desarrollada... Sin embargo, se mueve con soltura y naturalidad, sin sobretensiones. Se desplaza, se agacha, corre, y juega siempre erguido y sin esfuerzo, mantiene el equilibrio sin tener ningún músculo agarrotado. Se ha convertido en un experto funambulista con su cabeza. Con todo, la gravedad - huelga decirlo- le afecta igualmente. No nos "hunde" la gravedad, nos "hunde" cómo nos tomamos la vida El niño: El mejor maestro El niño pequeño no sabe de esa facultad. Su cuerpo simplemente actúa por sí mismo, instintivamente. Si nos fijamos, incluso cuando un niño pierde el equilibrio raramente cae de cabeza al suelo. Sus rodillas se doblan, su cadera se desplaza hacia atrás y aterriza en sus pañales. Su columna permanece siempre erguida. Su cuerpo sabe muy bien que es lo que tiene que hacer en cada caso y él deja simplemente que actúe, sin interferir en sus mecanismos posturales que son precisamente los que evitan que se caiga de bruces. Cuando se hace mayor pierde esta capacidad, justamente porque el pequeño no es consciente de cómo su cuerpo monitoriza ese comportamiento y al crecer no es capaz de mantenerlo. Alexander descubrió cómo recuperar esa facultad y cómo tener un control sobre los mecanismos que rigen el organismo. Lo aprendió de una manera consciente de modo que ya nunca más lo perdió. La excesiva tensión de su cuello y espalda desapareció, su torso se enderezo, recobró su voz, su respiración se desbloqueó y su salud, desde siempre quebradiza, mejoró hasta límites insospechados. Todo su organismo se reorganizó. Aprendió que el cuerpo sabe mucho más que nosotros mismos y desarrolló una técnica sutil, inteligente y práctica para llevarlo a cabo. Una de sus frases preferidas era: Si se deja de hacer lo incorrecto lo correcto surge por sí mismo. Mi experiencia Sinceramente, al principio no entendía nada de lo que me decía el profesor. Me hablaba de tensiones perjudiciales y esfuerzos excesivos que yo ni tan siquiera detectaba. Me sorprendió agradablemente el modo en que el profesor ponía sus manos en mi cuello o en mi espalda. Eran unas manos suaves y delicadas, muy confortables que me invitaban a soltarme. El profesor guiaba mi cuerpo suavemente al tiempo que me hacía reflexionar sobre los movimientos cotidianos: Me hacía levantar y sentarme en una silla, andar o, simplemente, me tendía en una camilla. Sólo me pedía que no hiciera nada. Seguía sin entender lo que eso significaba, pero lo cierto era que al final de cada sesión me sentía aliviado, como si no pesara, como si me hubieran dado un masaje interior o como si se me hubieran engrasado las articulaciones, ligero... No entendía nada pero ¡me sentía bien! 93 Cuidem la nostra salut A medida que me fui familiarizando con la manera de trabajar del profesor y después de algunas sesiones empecé a notar ciertos cambios. Un día, sentado en el autobús me di cuenta de lo que significaba "tener la cadera suelta": Cuando frenó, mi torso se balanceó hacia adelante sin ningún esfuerzo siguiendo la inercia del autobús. Para mi fue todo un descubrimiento aunque el resto de los pasajeros me miraban extrañados... Otras veces al andar parecía que no hacía esfuerzo y notaba que mi espalda se ensanchaba y se enderezaba -con lo que ganaba estatura ¡a mi edad!. Mi respiración también cambió. Se hizo más profunda y me di cuenta que mis costillas se movían con más facilidad. Me sentía más aposentado, como estando más enraizado en la tierra, más sereno, calmado y seguro. Cuerpo-mente No fue una experiencia tan sólo física sino que también afectó a mi carácter; en cómo me tomaba las cosas, en cómo me relacionaba con los demás y , sobre todo, en cómo me enfrentaba a mí mismo. Fue - y sigue siendo- un cambio de todo en general, no sabría especificar por donde empezó pero se coló poco a poco, como por la puerta de atrás, pausadamente. Ahora tengo mayor consciencia de mí mismo, de dónde y de cómo estoy. He aprendido a escuchar y a dialogar con mi cuerpo, interpreto mejor sus mensajes y puedo prevenir posibles alteraciones o malestar. Ahora tengo una herramienta a la que recurrir y un refugio seguro del que salir liberado cuando me encuentro maniatado por la tensión. Ahora puedo elegir entre dejar que mis hábitos me gobiernen o tomarme el tiempo necesario para decidir cómo me enfrento a cada situación. Parece mentira como este proceso que de entrada parece un desbloqueo corporal influya tanto en el equilibrio emocional y mental... 94 Cuidem la nostra salut Cambio Tenemos la capacidad de cambiar. Esto es lo más precioso que esta técnica nos descubre: La posibilidad de recuperar la soltura y coordinación perdidas y volver conscientemente y sin perderlo ya nunca más- a sentirnos como ese niño que fuimos, ese funambulista circense que utiliza su cuerpo y su energía en su integridad, sin interferencias y con libertad. Si nos permitimos eliminar las tensiones que encarcelan nuestra mente y nuestro cuerpo, entonces experimentaremos la misma alegría de vivir que tuvimos en nuestra niñez. Ahora recuerdo con sorna cómo me sentía yo en mi primera lección, sin entender que estando simplemente de pie, sentado o echado sobre una camilla... Ya estaba "haciendo mucho". ¡Y encima el profesor me pedía que hiciera menos! Ordenando nuestra habitación cuerpo-mente Una buena manera de entender la Técnica Alexander sería decir que se trata de ordenar una habitación con el fin de encontrar un objeto perdido. En este caso la habitación somos nosotros mismos y el objeto es un dolor, tensión, un defecto de postura, o cualquiera que sea la razón por la que acudimos al profesor. El profesor nos ayudará no a buscar ese objeto en particular sino a ordenar toda la habitación y, al ponerla en orden, posiblemente encontremos el objeto. También puede suceder que algo perdido mucho tiempo antes y que se había olvidado aparezca de repente. No deja de ser cierto que este proceso indirecto puede llevar un poco más de tiempo pero es más seguro. Prevendrá perdidas ulteriores y habrá conseguido algo útil porque habremos aprendido "conscientemente y para siempre" a ordenar nuestra habitación evitando posteriores desarreglos. 95 Cuidem la nostra salut La técnica Alexander en la empresa El malestar físico, dolores de espalda, cuello, articulares y de diversa índole influyen negativamente en nuestro bienestar personal, físico y mental. Los malos hábitos físicos repercuten en el bienestar de las personas y con ello en la relación que tenemos con el exterior con la familia, los amigos y, naturalmente, la empresa Todos sabemos, bien por experiencia propia o bien ajena, que las prisas, la falta de concentración y el nerviosismo, lo que comúnmente se ha venido definiendo como “stress” puede entorpecer la dinámica de los equipos en una empresa y su relación con sus clientes. Personas nerviosas, hablando excesivamente rápido, con posturas encorvadas, respirando pobremente nos hacen evidente esta relación entre ese estado emocional y su imagen física. En el mundo de la empresa ese pobre estado físico repercute en numerosos aspectos: Es como una cadena de acontecimientos, un efecto “dominó”. El malestar físico, estrés, afecta la concentración, a la relación entre compañeros, subordinados o superiores o también a la hora de motivar, realizar ventas, dar conferencias o hacer presentaciones. Si uno no es capaz de controlar su cuerpo, su presencia, su tono de voz, puede tener problemas en la comunicación, y muchas veces aún teniendo un producto altamente competitivo, una buena idea, una gran sugerencia o a la hora de comunicar cualquier novedad, positiva o negativa, no se es capaz de realizarlo convenientemente porque nuestra actitud corporal, nuestra voz, nuestra energía está mal canalizada. No es un problema del producto ni que la campaña de comunicación sea mala, ni de la idea en si misma o de la información, es un problema de que el transmisor, la persona encargada de su comunicación, no está convenientemente preparada para dar suficiente confianza a su interlocutor. La comunicación no verbal es imprescindible para una buena comunicación. La Técnica Alexander La Técnica Alexander ayuda a abordar estos problemas de una manera efectiva y práctica. Nos enseña a centrar la atención en nosotros mismos y nos permite tener un control fluido y dinámico sobre nuestro cuerpo y mente. Nos demuestra que podemos deshacernos de esos hábitos contraproducentes que frenan nuestra evolución -tanto personal como profesional- y que nos generan tensión y malestar. El Principio básico es aprender a observar nuestras reacciones (tanto físicas como de actitud) delante de cualquier situación. En el plano físico observaríamos por ejemplo, si tensamos el cuello o los hombros al hablar, o al sentarnos, si adquirimos una postura abierta o cerrada, si la voz es fluida, si resuena naturalmente o no, etc.) o de relación (cómo respondemos de forma automática delante de una situación concreta, una orden, una sugerencia un problema… O como abordamos la solución de un conflicto). La idea es que si aprendemos a observar sin juzgar nuestras reacciones podremos valorar si queremos actuar como siempre o si damos otra respuesta. Si cambiamos la respuesta, esta vez conscientemente la dinámica empieza a cambiar. Empezamos a tener control sobre nuestro cuerpo, nuestra mente y nuestras decisiones. Es un trabajo que se aborda desde el control corporal. Nos brinda una herramienta fundamental de auto-observación, sutil y milimétrica que nos permite iniciar ese cambio 96 Cuidem la nostra salut necesario hacia el control físico y mental, hacia el bienestar personal y que nos proporciona las armas necesarias para enfrentarnos a los retos que nos impone la vida. Nos descubre un terreno desconocido y cercano a la vez, quizás el más interesante: Nosotros mismos. Cuando seamos capaces de liberar las tensiones que encarcelan nuestra mente y nuestro cuerpo, entonces, ya sin ansiedad, el camino será más fácil. Aplicaciones prácticas de la técnica Alexander: Presentaciones y conferencias: En unos estudios realizados en Estados Unidos (Present Yourself, Michael Gelb, 1989) se demuestra que el impacto de un conferenciante sobre la audiencia es: Estos datos -sin duda sorprendentes- nos deberían hacer reflexionar sobre la enorme importancia de nuestra presencia y de cómo ésta influye en las personas con las que tratamos. Ya no sólo en cuanto al hecho de vestir correctamente -cosa que se soluciona con un buen sastre-, sino con una actitud corporal y mental adecuada. Si estamos encogidos de hombros, o tenemos la espalda excesivamente arqueada, la voz no sale fluida o estamos demasiado tensos, o nerviosos difícilmente generaremos la confianza necesaria para ser ni tan siquiera escuchados. Relación entre miembros de los equipos: Muchas veces entre los miembros de un equipo se generan hábitos de comportamiento que desembocan en malentendidos, irascibilidad y mala comunicación. Sin saber muy bien como, se instauran hábitos de conducta que generan malestar y que dificultan el rendimiento de las personas y naturalmente del equipo en su integridad. En el cambio de hábitos de relación está la base de la modificación de esas relaciones enquistadas. Relación comercial-Cliente: Muchas veces se nos "escapa" un cliente por falta de serenidad o paciencia, por excesiva tensión tanto emocional como corporal. Esta falta de control sobre nosotros mismos nos limita -cuando no nos bloquea- a la hora de exponer nuestros planes delante de posibles nuevos clientes. Clientes a los que paradójicamente deberíamos generar confianza. Este bloqueo personal reduce las posibilidades de éxito. Nuestra actitud tanto mental como corporal es fundamental para este propósito: Nunca confiaríamos en alguien que estuviera excesivamente nervioso, "ávido de convencer", tartamudeante o sin aplomo, falto de confianza en sí mismo o sin serenidad interior. 97 Cuidem la nostra salut Algunes idees per a aconseguir una millor higiene postural dels nostres fills. (Un intent de millorar la seva postura, concentració i rendiment) El problema: Moltes vegades animem, amb la millor voluntat del món, als nois i noies a que seguin “drets“, a que estiguin “rectes“, a que es posin “bé”... La veritat és que els efectes d’aquest suggeriment, si és que el segueixen, duren ben poc. De seguida tornen a repanxolar-se i a asseure’s encorbats i encongits. Tots sabem que això, al marge de que estèticament no sembla correcte, va en perjudici de la seva pròpia salut, perquè, a la llarga, (i la meva experiència professional així m’ho indica) poden desenvolupar tot un seguit de mals hàbits que desemboquen en problemes (posturals, de sobretensió, dolors d’esquena i de coll, mals de cap, estrès, falta de concentració, etc.) que repercuteixen negativament en el rendiment i en la salut dels petits. Un dels problemes principals, malauradament, és que nosaltres, els adults, en aquest aspecte donem mal exemple. La nostra manera de fer les coses, el nostre llenguatge gestual, la nostra actitud corporal està lluny de ser distesa, lliure i fluida. L’estrès, l’excessiva tensió de la vida diària, la velocitat en* que s’ha de fer tot ens porten a adoptar postures i actituds corporals excessivament* tenses que inconscientment transmetem als nois i noies de manera que ells, també inconscientment, les assimilen. La solució ideal: Per tant, teòricament i vist des d’un punt de vista estrictament ortodoxa, el problema de la pobra higiene postural dels nens s’hauria d’enfocar principalment des de la pròpia higiene postural dels adults. Això implicaria que els pares mares i mestres assistissin a classes de reeducació postural per, al menys, prendre consciència i començar a pal·liar el problema. Tots som conscients que això, ara per ara, és missió impossible perquè no podem demanar a totes les persones que envolten als nens que es dediquin a canviar els seus hàbits posturals. Prou feina tenim tots com per haver de dedicar-nos “a sobre” a reeducar el nostre cos. En tot cas fer-ho hauria de ser la conseqüència d’una profunda conscienciació i treball personal que repercutiria efectivament en favor de nosaltres mateixos com a adults i, de “rebot”, en els infants. Siguem Pràctics: De tota manera, des de el meu punt de vista, sí que podem ajudar als nostres nens a que puguin deixar de fer-se mal a l’hora d’estudiar o llegir quan ho fan asseguts a una la taula. Es una solució pràctica que abordaria des de dos punts: 98 Cuidem la nostra salut * Adequar el mobiliari als nens i no els nens al mobiliari. * Canviar la actitud habitual a l’hora de dir-los com posar-se “be”. 99 Cuidem la nostra salut Adequar el mobiliari als nens i no els nens al mobiliari. Adequar les cadires i les taules per tal que els nens no “caiguin endavant” quan llegeixen, escriuen o dibuixen. La idea és donar prioritat a la higiene postural del nen en front el disseny “inalterable” dels mobles convencionals. Si utilitzem les taules que ja tenim i les reconvertim en pupitres, és a dir, que aixequéssim una mica les potes del darrere (les més allunyades al nen) faríem que la taula s’inclinés cap el nen. Una altra opció seria usar un faristol per recolzar la fulla o el llibre. D’aquesta manera aconseguiríem que no haguessin d’abocar-se tant als fulls, perquè serien els fulls els que anirien amunt “cap el nen”, en lloc de ser el nen que anés avall “cap els fulls”. . De la mateixa manera si aixequéssim les dues potes del darrera de les cadires, la inclinació de la base de la cadira cap endavant propiciaria que la els malucs basculessin de tal manera que la columna vertebral descansaria sobre la pelvis, evitaria que l’esquena s’ensorrés i mantindria la columna allargada i lliure. Una tercera idea en quant al mobiliari: Es evident que dos nens on un li passa un pam a l’altre no poden asseure’s còmodament en dues cadires iguals. De la mateixa manera, un d’ells no podrà estar còmodament treballant quan comparteixen taula. De nou, l’ideal seria que els nens més baixets treballessin en cadires i taules més baixes i els més alts en cadires més altes. Sóc conscient que, de nou, aquesta és una missió difícil. Però... Suposem que un nen o nena es massa baixet per la taula. Donat que no podem variar la alçada de les taules, podríem fer les cadires més altes (posant una alça o un llibre en el seient). Si aleshores la base de la cadira quedés molt alta i els peus no toquessin a terra, es podria posar una alça als peus perquè toquessin completament a terra. Això, tot i que no ho sembla, és molt important, perquè si el peu no toca a terra i queden les cames penjant, la part del darrera del genoll del nen es recolza en la cadira i no permet una circulació fluida de la sang per la cama, i al cap de poc temps el nen, que no es troba còmode, té la necessitat de moure’s (amb la conseqüent falta d’atenció que també interfereix en el normal desenvolupament de la classe). Si el peu es recolza completament a terra, aquest malestar no es produeix, el nen es cansa menys, pot concentrar-se millor i la interferència és menor. 100 Cuidem la nostra salut Un altre hàbit molt comú és apretar en excés el llapis o el bolígraf a l’hora d’escriure o dibuixar. El llapis no pesa més que uns quants grams. Per escriure és necessari que el llapis llisqui sobre el full, fluidament, sense traves. Si el nen apreta excessivament els seus dits contra el llapis fa que les articulacions dels dits i el canell quedin comprimides, bloquejades. Quan passa això, la força necessària per moure la mà es molt més elevada, de manera que entrem en un cercle viciós: Per escriure apreten els dits, això fa que bloquegin el moviment de la mà, i per tant que necessitin fer encara més força per poder-la moure i així fins a trobar-nos que molts nens, per escriure, fan tanta força que traspassen a cinc o sis fulls. A la llarga podrien desenvolupar bloquejos als colzes i al coll, mals de cap i falta de concentració. Facilitar bolígrafs i llapis que llisquin pot ajudar, tot i que el problema principal és, sens dubte, l’hàbit de pressionar excessivament el llapis o el bolígraf. Es important que es moguin... A mesura que els nens es fan grans i van passant cursos, se’ls obliga estar cada vegada més estona asseguts. El cos humà ( i més a edats primeres) no està preparat per estar “hores” assegut o pràcticament immòbil . Ja ens trobem molts problemes quan som adults degut a feines sedentàries que obliguen a la gent a estar asseguts molt de temps i això causa no pocs problemes en la nostra estructura. Els nens necessiten moure’s. S’hauria de aconseguir d’alguna manera que en les aules els nanos poguessin estudiar i treballar intercalant moments passius i actius, on poguessin moure’s, asseure’s al terra, o estudiar en moviment, per evitar així que adoptin hàbits sedentaris que a la llarga els perjudiquen. Se que es una idea controvertida que sembla que podria fer que el control dels alumnes per part del professor fos més dificultós, però per bé de la dinàmica corporal dels alumnes s’hauria de tenir molt en compte. Si els seus cossos no s’agarroten i els seu cos flueix, la seva atenció serà més bona i a la llarga el seu rendiment superior. Canviar la actitud habitual a l’hora de dir-los com posar-se “be”. El nen quan treballa i s’asseu amb el cos inclinat cap endavant no se “sent” incòmode (tot i que ho està). Conscientment no nota que res li molesti ni li faci mal. Som nosaltres des de fora que sabem quines conseqüències se’n deriven d’aquesta actitud, però el nen no n’és conscient. El cert és, però, que al cap de poca estona d’estar assegut comença a moure’s, a canviar de posició, a no estar tant per la feina, a distreure’s i perd la concentració. Aquests són els símptomes. Ell no n’és conscient de les causes. Si a sobre se’l “critica” (moltes vegades amb bona intenció) la manera en que està assegut amb frases com: posa’t bé, seu recte, sembles un cargol, etc., no fem res més que crear-li un conflicte, perquè se’l reprèn per una cosa que “no nota” i, per tant, en quant se’n descuida, ho torna a fer. El fet de “criticar” la manera en que estan asseguts els nens, de fer bromes, tot i que sigui fet amb bona voluntat, és contraproduent. 101 Cuidem la nostra salut Un dels errors més comuns és que associem els termes “posa’t recte”, “posa’t be” amb fer força per mantenir-nos erguits. Aquesta associació és errònia. En realitat l’esquena s’adreça i s’allarga d’una manera natural si es treuen les tensions que la encorben. Repeteixo, si es “treuen” tensions. Els éssers humans estem molt ben dissenyats, portem quatre milions d’anys anant dempeus. Estem perfectament fets per mantenir-nos en equilibri sobre dos peus. Això és segurament la causa de que siguem la espècie prevalent en la terra perquè hem pogut desenvolupar el cervell millor que qualsevol de les altres espècies. Malauradament, la vida moderna ha desestabilitzat l’home psíquicament, emocional i física i, com a conseqüència d’això, l’home ha començat a exercir tensions sobre el seu cos de manera que poc a poc l’ha anat deformant (emocionalment, psíquica i física). Això ha produït, segurament, aquest allunyament de l’home actual envers ell mateix. El problema està en el desequilibri, en les tensions que inconscientment exercim per produir aquest desequilibri. Si fóssim capaços d’alliberar-nos d’aquestes tensions l’equilibri tornaria per sí sol, de manera natural, justament perquè estem dissenyats per estar en aquest equilibri. Per tant, la bona postura, equilibrada, lliure i natural s’aconsegueix “traient” tensions, no pas posant-ne. Aquesta és la base de la millor reeducació. Així doncs, si de cara a canviar la postura dels nens canviem d’estratègia i en lloc de donar imatges que suggereixen força i tensió en donem d’altres que suggereixen distensió i gaudi podrem oferir-los una eina molt eficaç perquè aprenguin com fer que la seva esquena s’allargui “traient” esforç, no afegint-n’hi. Es tracta de passar de la “exigència desagradable”: “Posa’t dret, posa’t recte” a la “imatge agradable”, més constructiva: Deixa’t anar, descansa el cap sobre el coll... Imagina’t que el teu cap és un globus i s’emporta l’esquena cap amunt... Imagina’t que l’esquena s’allarga i passa un corrent d’aigua cap amunt fins el cap, com si fos una font... Imatges divertides, que estimulin al nano a distendir-se, a allargar i eixamplar l’esquena suaument, sense fer força, simplement gaudint de la relaxació que això suposa... Sempre formulades des de la calma i la tranquil·litat, no des de la rigidesa, la força o l’exigència. De debò que crec que podem ajudar als nostres nanos si som capaços de fer aquest petit canvi de “xip” i comencem primer a pensar en adaptar el mobiliari a les seves necessitats en lloc de fer-ho a l’inrevés i segon a canviar aquesta petita part de la nostra actitud. De ben segur serà beneficiós i positiu de cara als nanos i a nosaltres mateixos, pares i mestres. 102 Cuidem la nostra salut 9.2 ESCRIT PER LES FAMILIES FET PER L’EQUIP DIRECTIU 103 Cuidem la nostra salut 9.3 QÜESTIONARI KINDL PELS I LES ALUMNES QÜESTIONARI PER A NENS I NENES Kid-KINDL ¡Hola! Ens agradaria saber com et trobes actualment. Per això hem preparat algunes preguntes a les que et demanem que contestis. -Llegeix, si-et-plau, cada una de les preguntes, -Pensa com t’ha anat durant la setmana passada, -Posa en cada resposta una creu, en el que et sembli millor per a tu. No hi ha respostes correctes o falses. El què ens importa és la teva opinió. Un exemple: Durant la setmana passada em va agradar escoltar música : Mai Gairebé mai Algunes vegades Gairebé sempre sempre 104 Cuidem la nostra salut Qüestionari omplert el: Curs___________ _________________ Nom____________ Dia/Mes/Any Si-et-plau, explica’ns primer alguna cosa sobre tu. Posa una creu o escriu! Jo sóc un/una nena Jo tinc ____________anys ¿Quants germans tens? 0 1 ¿A quin tipus d’escola vas? nen 2 3 4 Col·legi públic Institut 5 sobre5 Col·legi privat Prenc classes particulars 1. Primer volem saber alguna cosa sobre el teu cos,... Durant la setmana passada... mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 1-...m’he sentit malalt/a 2-...he tingut mal de cap o mal d’estómac 3-...he estat molt cansat/cansada 4-...he tingut molta força i energia 2. ...ara alguna cosa sobre com et sents... 105 Cuidem la nostra salut Durant la setmana passada... mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 1- ...he rigut i m’he divertit molt 2- ...m’he avorrit molt 3- ...m’he sentit sol/sola 4- ...he tingut molta força i energia 3. ...i el què penses de tu mateix/mateixa. Durant la setmana passada... mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 1. ...m’he sentit orgullós/sa de mi mateix/mateixa 2. ...m’he agradat a mi mateix 3. ...m’he sentit bé amb mi mateix 4. 4. Les següents preguntes són sobre la teva família... Durant la setmana passada... mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 1. ...m’he portat bé amb els meus pares 2. ...m’he sentit bé a casa 3. ...hem tingut fortes discussions o baralles a casa 4. ...els meus pares m’han prohibit coses 5. ...y ara sobre els teus amics. Durant la setmana passada... 1. ...he jugat amb mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 106 Cuidem la nostra salut amics/amigues 2. ...els he caigut bé a altres nens/nenes. 3. ...m’he portat bé amb els meus amics/amigues 4. ...m’he sentit diferent dels altres 6. Ara ens agradaria saber alguna cosa sobre l’escola La setmana passada quan vaig estar a l’escola mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 1. ...he pogut fer bé les feines escolars 2. ...m’han agradat les classes 3. ...m’ha preocupat el meu futur 4. ...he tingut por de treure males notes MOLTES GRÀCIES PER LA TEVA COL·LABORACIÓ! 107 Cuidem la nostra salut 9.4 QÜESTIONARI KINDL PER PARES, MARES I TUTORS QÜESTIONARI SOBRE LA QUALITAT DE VIDA DELS NENS I NENES 4-8 anys Kindl Versió pels pares i mares Apreciada mare, apreciat pare: Moltes gràcies per haver-te prestat a omplir aquest qüestionari sobre el benestar i la qualitat de vida relacionada amb la salut del teu fill/filla. A l’hora de contestar les preguntes següents, volem demanar-te que tinguis en compte les següents instruccions. - llegeix bé cada pregunta detingudament, - pensa en com s’ha sentit el teu fill/filla durant la setmana passada, - fes en cada resposta una creu en el que vegis més adequat pel teu fill/fil Un exemple: Durant la setmana passada... Mai gairebé mai alguna gairebé vegada sempre sempre ...el meu fill/filla es vas sentir bé a casa. El meu fill/filla és nen nena 108 Cuidem la nostra salut Edat del nen/nena _________anys Tu ets persona la mare Omplert el: __/ __/__ (dia/ mes/any) el pare una altra 1. Benestar físic Durant la setmana passada... mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 1. ...el meu fill/filla s’ha sentit malalt/a 2. ...al meu fill/filla li ha fet mal el cap o l’estómac 3. ...el meu fill/filla ha estat molt cansat/cansada i esgotat 4. ...el meu fill/filla ha tingut molta força i energia 2. Benestar emocional Durant la setmana passada... 1. ...el meu fill/filla ha rigut i s’ha divertit molt 2. ...el meu fill/filla no ha tingut ganes per a fer res 3. ...el meu fill/filla s’ha sentit sol/sola 4. ...el meu fill/filla ha tingut por i s’ha sentit 109 Cuidem la nostra salut insegur/insegura 3. Autoestima Durant la setmana passada... mai Gairebé Algunes Gairebé Se3mpre mai vegades sempre 1. ...el meu fill/filla s’ha sentit orgullós/a de si mateix/a 2. ...el meu fill/filla s’ha agradat a si mateix/a 3. ...el meu fill/filla s’ha sentit bé amb si mateix/a. 4. ...el meu fill/filla ha tingut molt bones idees 4. Família Durant la setmana passada... mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre mai Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 1. ...El meu fill/la meva filla s’ha portat bé amb nosaltres 2. ...s’ha sentit a gust a casa 3. ...hem tingut fortes discussions o baralles a casa 4. ...El meu fill/la meva filla ha sentit que no li deixàvem prendre decisions 5. Amics Durant la setmana passada... 1. ...El meu fill/la meva filla 110 Cuidem la nostra salut ha jugat amb amics/amigues 2. ...El meu fill/la meva filla ha agradat als altres 3. ...El meu fill/la meva filla s’ha portat bé amb els seus amics 4. ...El meu fill/la meva filla s’ha sentit diferent als altres 6. Escola La setmana passada el meu mai fill/filla va estar present a l’escola Gairebé Algunes Gairebé Sempre mai vegades sempre 1. ...El meu fill/la meva filla ha pogut fer bé les feines escolars 2. ...El meu fill/la meva filla s’ho ha passat bé a l’escola 3. ...El meu fill/la meva filla s’ha alegrat d’anar a l’escola 4. ...El meu fill/la meva filla ha comès molts errors en els deures 7. Altres preguntes importants Durant la setmana passada... 1. ...el meu fill/filla va estar de mal humor i queixos/a 2. ...el meu fill/filla va menjar amb gana mai Gairebé Algunes Gairebé sempre mai vegades sempre 111 Cuidem la nostra salut 3. ...vaig poder tractar el meu fill amb paciència i comprensió 4. ...el meu fill/filla va estar amb tensió 5. ...el meu fill/filla va poder dormir bé 6. ...el meu fill/filla es va moure molt 7. ...el meu fill/filla va plorar amb facilitat 8. ...el meu fill/filla va estar alegre i de bon humor 9. ...el meu fill/filla va poder concentrar-se bé i va estar atén 10. ...el meu fill/filla es va distreure amb facilitat o estava despistat 11. ...el meu fill/filla va estar a gust amb els altres nens i nenes 12. ...vaig renyar el meu fill/filla 13. ...vaig alabar el meu fill/filla 14. ...el meu fill/filla va tenir dificultats amb mestres i cuidadors/cuidadores. 15. ...el meu fill/filla va estar nerviós i inquiet 16. ...el meu fill/filla va estar atrevit i despert 17. ...el meu fill/filla es va queixar de tenir dolor 18. ...el meu fill/filla va estar sociable 19. ...tot el que el meu fill/filla va començar va sortir bé 112 Cuidem la nostra salut 20. ...el meu fill/filla va estar descontent 21. ...el que el meu fill/filla va començar,va resultar 22. ...el meu fill/filla va estar desconte 113 Cuidem la nostra salut 9.5 QÜESTIONARI PELS DOCENTS QÜESTIONARI DE SALUD SF-36 VERSIÓ CATALANA 1.4 (novembre de 2007) INSTRUCCIONS Les preguntes es refereixen al que penses sobre la teva salut. Les teves respostes permetran saber com et trobes i fins a quin punt ets capaç de fer les teves activitats habituals. Contesta cada pregunta tal com s’indica. Si no estàs segur/segura de com respondre a una pregunta, contesta el que et sembli més cert. Copyrigt 1995 Medical Outcomes Trust All rights reserved. (Versió 1.4, juny 1.999) 114 Cuidem la nostra salut MARCA EN UNA SOLA RESPOSTA 1. En general, diries que la teva salut és: 1 Excel·lent 2 Molt bona 3 Bona 4 Regular 5 Dolenta 2. ¿Com diries que és la teva salut actual comparada amb la de fa un any ? 1 Molt millor ara que fa un any 2 Una mica millor ara que fa un any 3 Més o menys igual que fa un any 4 Una mica pitjor ara que fa un any 5 Molt pitjor ara que fa un any LES SEGUENTS PREGUNTES ES REFEREIXEN A ACTIVITATS O COSES QUE PODRIES FER EN UN DIA NORMAL. 3. La teva salut actual ¿ et limita per a fer esforç intens, tal com córrer, aixecar objectes pesats, o participar en esports esgotadors? 115 Cuidem la nostra salut 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens 4. La teva salut actual, ¿ et limita per a fer esforç moderat, com moure una taula, passar l’aspiradora, jugar a les bitlles o caminar més d’una hora? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens 5. La teva salut actual, ¿ et limita per a portar la bossa de la compra? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens 6. La teva salut actual, ¿ et limita per a pujar varis pisos per l’escala? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens 7. La teva salut actual, ¿ et limita per a pujar un sol pis per l’escala? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens 8. La teva salut actual, ¿ et limita per a ajupir-te o agenollar-te? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 116 Cuidem la nostra salut 3 No, no em limita gens 9. La teva salut actual, ¿ et limita per a caminar un kilòmetre o més? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens 10. La teva salut actual, ¿ et limita per a caminar per uns quants carrers (uns quants centenars de metres)? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens 11. La teva salut actual, ¿ et limita per a caminar per un sol carrer ( uns cent metres)? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens5. 12.La teva salut actual, ¿ et limita per a banyar-te o vestir-te per tu mateix? 1 Si, em limita molt 2 Si, em limita una mica 3 No, no em limita gens LES SEGUENTS PREGUNTES ES REFEREIXEN A PROBLEMES EN EL TEU TREBALL O EN LES TEVES ACTIVITATS QUOTIDIANES 117 Cuidem la nostra salut 13. Durant les 4 últimes setmanes, ¿ vas haver de reduir el temps dedicat al treball o a les teves activitats quotidianes, a causa de la teva salut física? 1 Si 2 No 14. Durant les 4 últimes setmanes, ¿ vas fer menys del que haguessis volgut fer, a causa de la teva salut física? 1 Si 1 No 15. Durant les 4 últimes setmanes, ¿ vas haver de deixar de fer algunes feines en el treball o en les teves activitats quotidianes, a causa de la teva salut física? 1 Si 2 No 16. Durant les 4 últimes setmanes, ¿ vas tenir dificultat per a fer el teu treball o les teves activitats quotidianes ( per exemple, et va costar més del normal), a causa de la teva salut física? 1 Si 2 No 17. Durant les 4 últimes setmanes, ¿vas haver de reduir el temps dedicat al treball o a les teves activitats quotidianes, a causa d’algun problema emocional ( com estar trist, deprimit, o nerviós)? 1 Si 2 No 118 Cuidem la nostra salut 18. Durant les 4 últimes setmanes, ¿vas fer menys del que haguessis volgut fer , a causa d’algun problema emocional ( com estar trist, deprimit, o nerviós)? 1 Si 1 No 19. Durant les 4 últimes setmanes, ¿no vas fer el teu treball o les teves activitats quotidianes tan cuidadosament com de costum, a causa d’algun problema emocional (com estar trist, deprimit, o nerviós)? 1 Si 1 No 20. Durant les 4 últimes setmanes, ¿fins a quin punt la seva salut física o els problemes emocionals han dificultat les seves activitats socials habituals amb la família, els amics, els veïns o altres persones? 1 Gens 2 Una mica 3 Regular 4 Bastant 5 Molt 21. ¿Has tingut dolor en alguna part del cos durant les 4 últimes setmanes? 1 No, cap 2 Si, molt poc 3 Si, una mica 4 Si, moderat 5 Si, molt 119 Cuidem la nostra salut 6 Moltíssim 22. Durant les 4 últimes setmanes ¿ fins a quin punt el dolor t’ha dificultat el teu treball habitual ( incloent el treball fora de casa i les feines domèstiques? 1 Gens 2 Una mica 3 Regular 4 Bastant 5 Molt LES PREGUNTES SEGÜENTS ES REFEREIXEN A COM T’HAS SENTIT I COM T’HAN ANAT LES COSES DURANT LES 4 ÚLTIMES SETMANES. EN CADA PREGUNTA RESPON EL QUE S’ASSEMBLI MÉS A COM T’HAS SENTIT. 23. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quan temps et vas sentir ple de vitalitat? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 24. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quan temps vas estar molt nerviós? 1 Sempre 120 Cuidem la nostra salut 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 25. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quan temps et vas sentir tan baix de moral que res no podia animar-te?? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 26. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir calmat i tranquil? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 121 Cuidem la nostra salut 27. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quan temps vas tenir molta energia? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 28. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir desanimat i trist? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 29. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir esgotat? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 122 Cuidem la nostra salut 30. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir feliç? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 31. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir cansat? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai 32. Durant les 4 últimes setmanes, ¿amb quina freqüència la salut física o els problemes emocionals t’han dificultat les teves activitats socials (com visitar als amics o familiars)? 1 Sempre 2 Gairebé sempre 3 Moltes vegades 123 Cuidem la nostra salut 4 Algunes vegades 5 Només alguna vegada 6 Mai SI-US-PLAU, DIGUES SI ET SEMBLA CERTA O FALSACADA UNA DE LES SEGÜENTS FRASES. 33. Penso que em poso malalt més fàcilment que altres persones. 1 Totalment certa 2 Bastant certa 3 No ho sé 4 Bastant falsa 5 Totalment falsa 34. Estic tan sa/ sana com qualsevol. 1 Totalment certa 2 Bastant certa 3 No ho sé 4 Bastant falsa 5 Totalment falsa 35. Penso que la meva salut empitjorarà. 1 Totalment certa 124 Cuidem la nostra salut 2 Bastant certa 3 No ho sé 4 Bastant falsa 5 Totalment falsa 36. La meva salut és excel·lent. 1 Totalment certa 2 Bastant certa 3 No ho sé 4 Bastant falsa 5 Totalment falsa 125 Cuidem la nostra salut 9.6 MOSTRA DEL TREBALL DE CAMP DOCENTS 126 Cuidem la nostra salut 9.7 MOSTRA DE VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT PELS I LES ALUMNES Pels nens i nenes es van preparar dos tipus de valoracions. Una de senzilla i una més completa on havien d’escriure. Donat que a Cicle Inicial l’escriure encara ho fan lentament i implicava temps, aquesta valoració la passàvem una vegada cada dos mesos. La senzilla s’omplia gairebé a cada sessió i es tractava de possar gomets de colors: groc, si l’activitat m’ha agradat molt; verd, si m’ha agradat “normal” i vermell si no m’ha agradat. VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT NOM……………………………………………………………………………………………………………………………… 1) Com valores globalment l’activitat (Posa-li una nota de l’1 al 5) 2) Què és el que més t’ha agradat? 3) I el que menys? 127 Cuidem la nostra salut VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT NOM……………………………………………………………………………………………………………………………… 1) Com valores globalment l’activitat (Posa-li una nota de l’1 al 5) 2) Què és el que més t’ha agradat? 3) I el que menys? 128 Cuidem la nostra salut 9.8 MOSTRA DE VALORACIÓ DE LES ACTIVITATS PELS NENS I NENES. 129 Cuidem la nostra salut 9.9 MOSTRA PEL TREBALL DE CAMP AMB DOCENTS 130 Cuidem la nostra salut 131 Cuidem la nostra salut 9.10 ALGUNES FOTOS SOBRE EL TREBALL AMB MESTRES 132 Cuidem la nostra salut 133 Cuidem la nostra salut

Cuidem la nostra salut

Documentos relacionados

Productos

Apoyo

Cuidem la nostra salut

Documentos relacionados

Añadir este documento a la recogida (s)

Añadir a este documento guardado

Sugiéranos cómo mejorar StudyLib