IX-y EU • DEL-MOMSERRAri

Any
I D i s s a i ^ t e , 1 3 d e J u n y dL© 1 8 8 5 .
VIII.
Núm.
24-
IX-y EU • DEL-MOMSERRAri
l^í
Í5Í^1
i«^
.^á^-f
dñisi-í3
'^^w^m.
^A
Tttt.
SITMÁMÁH f @ F I i M BE CÁTÁWMYÁ.
LA MANIFESTACIÓ
DEL BRAS ECCLESIÁSTICH DE CATALUNYA
Á F A V O R DEL D R E T CIVIL DEL P R I N C I P A T .
oe<x>Ao
II.
Obre la serie de documents que ab tan bon
acort ha reunit y publicat la Comissió per la
conservació del Dret cátala, la carta del Excm.
Sr. Arquebisbe de Tarragona. Es un d'aquells
escrits que's porta la marca. Sería en nosaltres
reprensible presunció tractar de fer ressurtir
lo que's mostra ja de sí mateix per un alt r e lien esculpit de ma mestra y de pols segur. Diu
axis lo Excm. Sr. Vilamitjana:
«He rebut la representació á las Corts, denianant que's con^erve'l dret civil cátala. La
be llegida ab pler, y felicito ó Vs. per la clara ó
irrebatible exposició que d'ell y de sos grans y
preciosos resultáis han fet. Esta es en mon
concepte la millor defensa que de nostre dret
Se pot fer. En la solució de qüestions prácticas
com es aquesta, ais efectes es precís atenirse,
perqué en ells se ¡revela la bondat de las causas. Lo procediment á priori deis ideólechs,
Sois serveix per formar Ileys inaplicables, bo'las únicament per perturbar y disoldre. Y no
^ s que la llegislació catalana dega temer la dis'^ussió de sos principis racionáis. No; fundada
6n lo dret canónich, obra de la sabiduría de la
'glesia, en la qual viu l'esperit rectede justi^'^i en lo dret roma que ha sigut anomenat la
^^hó escrita, y en la tradició secular conserva^ ^ desenrotllada per nostres doctors juris-
tas, ben garantida queda en sa veritat teórica y
en la rahó fundamental de ser. Conserves,
donchs, lo dret cátala, y continúe sent catalana
nostra Catalunya.
))Ademés; ¿quévolen darnos en compte de
nostra llegislació tan rabona ble, tan cristiana,
tan digna? A lo que sembla, una de nova que
nega sos llegítims drets á la naturalesa, ó la
religió y á la conciencia; un nou Códich civil
desatentat, impío é inmoral, que desfaria á Catalunya y que corrompent nostras costuras públicas y privadas, faria del poblé cátala viril,
honrat, prósper y religiós, un poblé vil, mísero^ degradat y sense religió. (*)
»Es encara d'esperar que las Corts nos farán justicia, conservantnos las Ileys que han
constituhit nostre modo de ser civil y social, y
son la rahó de nostras glorias y benestar present y de nostras justas aspiracions pera'l pervenir.»
Difícilment se podría dir mes en tan pocas
páranlas, y 'á pesar de lo molt que en estos últims anys se ha escrit sobre '1 tema de la codificació, no recordem una síntesis mes nutrida ni
mes precisa de las rahons de cap y de las que
podem anomenar rahons de cor (perqué las
suas rahons y molt fortas te '1 cor huma) que
se aduhexen en defensa del Dret civil de Catalunya. Y es d'advertir que'l Prelat que axis
parla y á tan categórichs termes reduheix lo
problema vital de tot un poblé, no es sois un
borne de ciencia, sino un fill del poblé que purria ben pura la sanch catalana, un ministre dt&'
la Iglesia que ha tingut ocasió de exerpii»'"sdh
4^-,
(*)
Se refereix al projecte de Códich de 1851.
*' _ - •