20091019-CC-R-19-Por:Maquetación 1.qxd

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 19
DIARIO DE SESIONES
VII Legislatura
Any 2009
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ, ORGANITZACIÓ
I RÈGIM DE LES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
realitzada el dia 19 d’octubre de 2009
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Rafael Maluenda Verdú
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 43 minuts)
Projecte de llei de creació del Comité Valencià d’Afers Europeus (RE número 38.806, BOC número 157)
pàgina 3
Intervencions dels diputats senyor Eduardo Ovejero Adelantado (GP Popular) i senyor Enric Xavier Morera
Català (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) i de les diputades senyora Enma Iranzo Martín (GP
Popular) i senyora M.ª José Salvador Rubert (GP Socialista).
Designació del membre de la comissió que ha de presentar, davant del Ple, el dictamen del Projecte de
llei de creació del Comité Valencià per als Afers Europeus ..............................................................................
pàgina 9
Intervenció del diputat senyor Eduardo Ovejero Adelantado (GP Popular) i del diputat senyor Enric Xavier
Morera Català (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís).
Projecte de llei de ciutadania corporativa (RE número 41.467, BOC número 170) .......................................
Intervencions de les diputades senyora Margarita Sanz Alonso (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits), senyora Clara Tirado Museros (GP Socialista), senyora Herminia Palomar Pérez (GP Popular) i senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís).
pàgina 10
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
Designació del membre de la comissió que ha de presentar, davant del Ple, el dictamen del Projecte de
llei de ciutadania corporativa ...........................................................................................................................
Pàgina 2
pàgina 15
Intervenció de les diputades senyora Herminia Palomar Pérez (GP Popular) i senyora Mireia Mollà Herrera
(GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís).
Informe sobre el compliment de la Resolució 166/VII, aprovada per la Comissió de Coordinació,
Organització i Règim de les Institucions de La Generalitat en la reunió del dia 27 d’abril de 2009 (RE
número 43.325) ..................................................................................................................................................
(S’alça la reunió a les 12 hores i 15 minuts)
pàgina 15
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de La Generalitat realitzada el dia 19
d’octubre de 2009. Comença la reunió a les 10 hores i 43
minuts. Presideix el diputat senyor Rafael Maluenda
Verdú. Reunió número 19.
El senyor president:
Pàgina 3
El senyor Morera Català:
Esta només, esta.
El senyor president:
Ah! Esta esmena només. Perfecte.
Correcte.
Pregue a la senyora secretària que comprove el quòrum.
El senyor Morera Català:
(La senyora secretària passa llista per tal de comprovar si
hi ha quòrum)
Moltes gràcies.
Comprovat el quòrum, passem al primer punt de l’ordre
del dia, que és la lectura i aprovació, si escau, de l’acta de
la reunió anterior. Les seues senyories, com de costum, la
tenen en la carpeta i és el moment que puguen fer alguna
observació, alguna modificació, el que creguen convenient.
El silenci de les seues senyories em fa pensar que s’aprova
per assentiment. Moltíssimes gràcies. Per unanimitat.
Bé, després ja vorem.
Simplement, és l’esmena número 3, és a dir, és canviar
la naturalesa d’este organisme «administrativa», simplement «administrativa», per la supressió «d’administrativa»
perquè tinga un caràcter més ample. Creiem que este comité ha de tindre unes funcions més amples que les merament
administratives que li consagra la llei. I, després, explicarem el perquè.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Torn en contra, senyora Iranzo.
Projecte de llei de creació del Comité Valencià
d’Afers Europeus
El senyor president:
Passem al segon punt de l’ordre del dia, que és: debat
en comissió del Projecte de llei de creació del comité valencià per als afers europeus. L’esmena 1 és del Grup Parlamentari Popular.
Per a la seua defensa té la paraula el senyor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Rogaría, señor presidente, que pasaran todas las enmiendas a votación directamente, las del Grupo Popular.
El senyor president:
Evidentment.
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
Aleshores, passem a votar la 1, la 2, la 29 i la 31, que
són les quatre esmenes que es contempla ací al dictamen
que són del Grup Parlamentari Popular. Vots a favor d’estes
esmenes? Gràcies. Vots en contra? Gràcies. Per 8 vots a favor i 7 en contra queden aprovades estes esmenes.
Passem, ara, a l’article 1, l’esmena número 3 del Grup
Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís.
Per a la seua defensa, té la paraula el senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Efectivament, nosatros creiem que les coses es poden
fer molt millor i este projecte de llei que desenvolupa...
El senyor president:
Senyor Morera, perdone. Entenem que està defensant
totes en un...?
La senyora Iranzo Martín:
Gracias.
El Grupo Popular la vamos a rechazar porque creemos
que se considera conveniente establecer en el texto del proyecto de ley la naturaleza jurídica del órgano cuya creación
se regula. Y, en este caso, es administrativa.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Passem, doncs, a votar l’esmena defensada pel senyor
Morera. Vots a favor de l’esmena? Gràcies. Vots en contra?
Gràcies. 1 vot a favor i 14 en contra. Queda rebutjada.
Passem a l’esmena 4 del mateix grup parlamentari.
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
No havíem quedat que el govern de La Generalitat anava a aprimar-se i anava a reduir organismes estèrils? Per
això, mosatros proposem que este organisme, que té una
importància fonamental, entre altres coses, per a supervisar
el compliment de la normativa comunitària al nostre territori, que també hem d’assenyalar que som líders en processos oberts contra Espanya i, concretament, contra el govern
de la Generalitat valenciana en matèria d’infracció de les
disposicions de la Unió Europea, considerem que no ha
d’estar adscrit al govern de La Generalitat, és a dir, al Consell, sinó a les Corts Valencianes.
I, per això, plantegem en este punt concret canviar
l’adscripció «al govern, al Consell», que ja té una fundació
específica per a estos temes, sinó que estiga adscrit eixe organisme a les Corts Valencianes que farà molt més profit
que no un Consell que, per desgràcia, incomplix de forma
massa reiterada les disposicions de la Unió Europea. I només m’he referixc..., l’última setmana, a les empreses mixtes de l’IVVSA, que això és un autèntic escàndol.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
El senyor president:
Senyor Morera, la presidència se perd perquè pensava
que estava ara defensant l’esmena número 4 solament, però
veig que s’ha referit també a la 5.
El senyor Morera Català:
4 i 5.
El senyor president:
4 i 5. Moltes gràcies.
Senyora Iranzo, torn en contra.
Pàgina 4
amb la Unió Europa, i allò que té a vore amb l’acció exterior d’aquesta comunitat, s’han de guiar pel consens.
Esperem trobar als grups parlamentaris en este camí,
especialment al Partit Popular, que és el partit que es troba
governant i té l’ocasió de demostrar, recolzant les nostres
esmenes, eixa vocació de diàleg, de consens i crear un organisme autèntic de consulta i no un chiringuito
d’autoassessorament totalment inservible, que és el que es
planteja en aquest projecte de llei quant a la composició
d’aquest comité valencià d’afers europeus i, també, el procediment que en eixe projecte de llei s’establix per la nomenament dels seus membres.
En primer lloc, la creació d’aquest organisme hauria
d’abordar, no tan sols allò que té a vore en les relacions
amb la Unió Europea, sinó també...
La senyora Iranzo Martín:
El senyor president:
Vamos a rechazar desde el Grupo Popular las dos.
Primero, la 4, porque considerando la naturaleza y funciones del Comité Valenciano para los Asuntos Europeos
es preferible que se configure como órgano de asesoramiento al Consell. De conformidad con el Estatuto de autonomía, el Consell es el órgano colegiado de gobierno de La
Generalitat, y, además, ostenta la potestad ejecutiva y reglamentaria.
Sustituir la mención «al Consell» por «Generalitat»,
que es lo que pretende el Compromís en su enmienda número 4, implicaría que el Comité Valenciano para los
Asuntos Europeos tendría que asesorar a todo el conjunto
de las instituciones de autogobierno de la Comunidad Valenciana.
Y en cuento a la número 5, considerando la configuración del Comité Valenciano para los Asuntos Europeos,
como ya hemos dicho que es órgano asesor del Consell, su
adscripción corresponde a la conselleria con competencias
en asuntos europeos. Las Cortes Valencianas, como bien
sabe el Grupo Compromís, cuentan con una comisión permanente sobre asuntos europeos, a través de la cual llevamos un seguimiento de la acción de gobierno.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Iranzo.
Passem a votar les esmenes 4 i 5. Vots a favor? Gràcies.
Vots en contra? Gràcies. 1 vot a favor i 14 en contra. Queden rebutjades.
Passem, ara, a l’esmena número 6 del Grup Parlamentari Socialista.
Va a defensar-les conjuntament? Molt bé.
Quan vulga, té la paraula.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Ens congratula que tinga lloc aquest debat per a la
creació del Comité Valencià d’Afers Europeus, la seua
creació està prevista a l’Estatut d’autonomia a l’article
65.1, i suposa un pas important en el desenvolupament de
l’Estatut en matèria de relacions amb la Unió Europea i
acció exterior.
Al debat, dimecres passat, ja vàrem fer referència que
aquest grup parlamentari no presentaria esmena a la totalitat per no fixar una distància insalvable, sinó que optàrem
per presentar esmenes parcials perquè considerem molt millorable el text, i, al temps, considerem que les relacions
Senyories, per favor, respecten la intervenció de la senyora Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Deia que aquest comité hauria d’abordar, no tants sols
allò que té a vore en les relacions amb la Unió Europea,
sinó també en matèria d’acció exterior, en la mesura en què
el mateix Estatut d’autonomia dedica un títol a l’acció exterior i tenim l’ocasió de vincular tots dos àmbits tan relacionats amb aquest òrgan consultiu, el Comité Valencià
d’Afers Europeus.
Perquè aquest organisme complisca la seua finalitat ha
d’estar format, principalment, per persones de reconegut
prestigi en mèrits i coneixement de la realitat europea, la
qual cosa és raonable si ha de ser un organisme consultiu
del Consell, doncs, no té massa sentit que el presidisca algun membre del Consell ni que la seva majoria la conforme
el personal de l’administració perquè no els garanteix la
pluralitat i la finalitat d’aquest organisme, que ha de ser el
d’assessorar el Consell. Tot depén –és cert– de la finalitat
que vostés li vulguen donar: la finalitat estatutària, la finalitat consultiva, la de prestigi, eficaç, de servei general o la
lligada a interessos partidistes polititzats al servei del Partit
Popular, que esperem no siga així.
És fonamental, per tant, un acord en la composició del
Comité Valencià d’Afers Europeus i en l’elecció dels seus
membres, en la línea que nosaltres proposem en les nostres
esmenes: 12 vocals, entre els quals hi haja representació
dels partits polítics amb representació parlamentària, més
professionals de reconegut prestigi per un període de cinc
anys elegits a proposta dels grups parlamentaris amb criteri
de proporcionalitat, en ple a les Corts Valencianes.
És una bona ocasió, senyories, per donar més participació a la cambra, per decidir la composició i l’elecció, més
transparència o opacitat de l’execució versus transparència
del legislatiu. Més parlament, més legislatiu, més transparència, més pluralitat, que és l’esperit de l’Estatut
d’autonomia. I, en eixa línia, nosaltres hem presentat
aquestes esmenes.
Quant a l’Observatori de Polítiques Europees, també
plantegem que hi haja un president nomenat pel ple del comité d’afers europeus, més tècnics de reconegut prestigi en
funció de la matèria que s’haja d’abordar, també per garantir la pluralitat i la transparència en la presa de decisions
d’aquest organisme. Pensem que es trenca la naturalesa del
Comité Valencià d’Afers Europeus en la mesura que és un
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
òrgan previst a l’Estatut d’autonomia, en la mesura que ho
és la Sindicatura de Greuges o de la Sindicatura de Comptes. I no té sentit que es cree, tal com es planteja en aquest
projecte de llei, un organisme en què, principalment, la decisió recaiga en membres del Consell i personal de
l’administració.
Pensem que contribuiria realment a ser l’organisme que
es pretén crear com a organisme consultiu a l’Estatut
d’autonomia, en la línia en què nosaltres plantegem en les
nostres esmenes quant a la composició i el nomenament
dels membres d’aquest comité.
Per tant, senyories, demanem que es dignifique la creació del Comité Valencià d’Afers Europeus, que contribuïm
amb les aportacions dels grups parlamentaris a les noves
possibilitats europeistes que confereix l’Estatut
d’autonomia. Necessitem interpretar bé este moment. No
ens podem equivocar en aquest projecte de llei. Estem davant de possibilitats noves, sense precedents del nostre autogovern i cal que ens apliquem amb generositat i alçada de
mires.
Per tant, demanem el recolzament a les esmenes que
planteja aquest grup parlamentari.
Moltes gràcies.
(Ocupa la presidència la vicepresidenta, senyora Herminia
Palomar Pérez)
La senyora vicepresidenta:
Gracias, señora Salvador.
Para el turno en contra, tiene la palabra el señor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Gracias, señora presidenta.
Señoría, el que son las matizaciones políticas, ya durante el pleno lo tuvimos, en la proposición no de ley, cuando
se presentó, y, también creo que lo tendremos el día que de
una vez podamos aprobar este proyecto de ley.
En cuanto a las enmiendas que, puntualmente, usted ha
ido explicando, le diré que no se preocupe usted por los
medios. El comité estará adscrito a una conselleria y ella le
va a facilitar los medios oportunos y necesarios para su
buen desarrollo.
Usted sabe que ya el artículo 61.5 del Estatut marca de
forma expresa la actividad del mismo, por lo que no podemos ampliar sus objetivos como ustedes solicitan. No hay
que olvidar que el comité es un órgano de asesoramiento al
Consell –así lo vemos nosotros– y presidido por el titular
de la conselleria, y es a través de ese titular el que rendirá
cuentas de su actividad ante las Cortes.
En cuanto a la composición, tal como se indica en ese
artículo de la composición del comité, estará compuesto
también por personas de reconocido prestigio. No lo dude.
Así como, también, no consideramos oportuna la presencia
de grupos con representación parlamentaria, ya que existe
en Las Cortes una comisión permanente sobre asuntos europeos donde se encuentran representados. Es el sitio donde creo que debemos debatir.
Y, además, sí que le indicamos que el secretario del comité será el secretario autonómico, tal como lo desarrolla el
proyecto de ley, que creemos que es la persona más involucrada en estos asuntos y, por consiguiente, no vamos a poderlo dejar sin voto, que es lo que ustedes solicitan a través
de sus enmiendas.
Pàgina 5
En cuanto al nombramiento, mandato y cese de los vocales, ya le hemos dicho y le hemos explicado que el comité es un órgano asesor del Consell, por lo que corresponde a éste el nombramiento de los vocales y no al pleno de
Las Cortes.
También consideramos necesario regular el régimen de
participación de los miembros del comité, ya que mantenemos la posibilidad de que tengan representación en él.
Mire, señoría, por cuestiones de eficiencia y economía,
en los gastos del comité y observatorios de políticas europeas, configurando éste como apoyo técnico, consideramos
más conveniente mantener la composición del observatorio
que llevamos en el proyecto de ley, con técnicos de la administración del Consell en función de su probada competencia, digo, repito, probada competencia en asuntos europeos, y conocimiento, no podía ser menos, de algunas de
las lenguas oficiales de la unión.
En cuanto a las funciones del observatorio, que usted
también, a través de sus enmiendas, que intenta variar un
poquito, le indico que consideramos muy conveniente que
dada la naturaleza del comité y del observatorio, figure
entre sus funciones la organización de seminarios que
acercan a la sociedad y que acerquen a la sociedad valenciana la actualidad de las políticas europeas. Y asimismo
también entendemos, dentro de este artículo 12 de funciones del observatorio, también entendemos conveniente
que se pueda consultar a personas físicas o jurídicas acerca de una política en concreto o de una normativa europea
en concreto.
Señoría, sí que le anuncio que existen dos enmiendas,
concretamente, la 24 y la 30, que aunque hoy las vamos a
rechazar, creo que hasta el pleno podríamos llegar a un
acuerdo, siempre que acerquemos sus puntos de vista y los
nuestros. Por lo tanto, hoy por hoy rechazamos todas las
enmiendas, pero dejamos la puerta abierta para que esas
dos en concreto, y quizás, si usted cambia un poquito de
opinión, alguna otra pudiéramos..., durante esta semana,
durante el pleno, poder llegar a un acuerdo.
Muchas gracias.
(Ocupa la presidència el president, senyor Rafael Maluenda Verdú)
El senyor president:
Gràcies, senyor Ovejero.
Per a rèplica, senyora Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
És evident, senyoria, que vostés no volen donar participació al legislatiu en la configuració d’aquest organisme, la
qual cosa sàpiguen que és un error. S’enroquen en una
composició errònia del Comité Valencià d’Afers Europeus,
que, reitere, és un òrgan la creació del qual està previst a
l’Estatut d’autonomia i, per tant, caldria donar més participació en la composició i elecció dels membres a aquesta
cambra parlamentària i no centralitzar la seua composició i
nomenament en l’executiu.
Perquè, de què estem parlant? Estem parlant d’un òrgan
de caràcter consultiu que ha d’assessorar el Consell. Quin
sentit té que en la seua composició formada per membres
del Consell i per personal de l’administració, que són els
que tindran majoria de vot en el Comité Valencià d’Afers
Europeus, quines garanties de pluralitat i de capacitat
d’assessorament, d’imparcialitat, pot tindre aquesta compo-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
sició del Comité Valencià d’Afers Europeus? Ninguna, senyoria, ninguna.
Si vostés pretenen crear un chiringuito de col·locació
de, possiblement, personal de la fundació o de l’oficina valenciana a Brussel·les, perquè en el projecte de llei algunes
de les funcions que se li conferix al comité valencià les està
ja assumint la fundació, no sabem exactament què és el que
pretenen vostés, ¿disfressar la creació d’un organisme previst en l’Estatut d’autonomia per a una finalitat que no sabem quina és?. Reunir-se: ¿quina capacitat de convocatòria
van a tindre?, ¿la mateixa que la Comissió d’Afers Europeus, que és nul·la?, ¿que la Comissió Interparlamentària
d’Acció Exterior, que també és nul·la? Vostés sabran el que
fan. Que tenen la majoria és evident.
Nosaltres hem plantejat esmenes totalment coherents,
pensem que en la línia del que pretén siga el Comité Valencià d’Afers Europeus a l’Estatut autonomia. Veig que vostés no tenen ninguna intenció de consensuar i d’arribar a
ningun acord en el que és essencial en el Comité Valencià
d’Afers Europeus, que és la seua composició i l’elecció
dels seus membres per a garantir el que s’establix en
l’Estatut d’autonomia.
Per tant, jo li agraïxc que faja referència a la possibilitat
de votar a favor dos de les esmenes que hem plantejat, i
agrairíem que realment reflexionaren d’ací al proper ple i
tingueren en compte la resta d’esmenes que este grup parlamentari ha presentat, pel bé en la finalitat i els objectius
que ha de tindre aquest Comité Valencià d’Afers Europeus
previst a l’Estatut d’autonomia.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Salvador.
Senyor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Sí, muy brevemente, gracias, señor presidente.
Ya, señoría, le he indicado que las valoraciones políticas las vamos a dejar para el debate en pleno, porque yo
creo que aquí hoy es cuestión de mirar a ver lo que nos
acerca más que lo nos separa. Usted dice que, desde su
punto de vista, que es una composición y este comité es
erróneo. Bueno, pues, oiga, para mí, no, no se crea usted
poseedora de la verdad. Diferente..., usted tienen su opinión, yo tengo la mía, luego, los votos son los que tienen
que hablar.
Y parece que ustedes lo que quieren es hurtar a la cámara el debate sobre asuntos europeos, que aquí tiene esta cámara a través de la comisión permanente de asuntos europeos, es donde resume y se reduce la soberanía popular.
Por lo tanto, ya le digo, en cuanto al tema de funcionamiento, le he indicado cómo lo queremos hacer, ahí sí que
no vamos a variar, sí que se lo adelanto. Por lo tanto, ni usted es poseedora de la verdad ni quizás yo tampoco. No
obstante, los votos, que es lo que se resume que es la soberanía popular, hoy por hoy, los tenemos nosotros. Por lo
tanto, si usted quiere acercarse, acérquese a nosotros.
Y, no obstante, le he dejado la puerta abierta para que
en algunos de los puntos podamos llegar a un acuerdo. Por
lo tanto, señoría, siento mantenerme en la posición que le
había comentado.
El senyor president:
Gràcies, senyor Ovejero.
Pàgina 6
Ans de passar a votar el bloc d’esmenes que ha defensat
la senyora Salvador, anem a revisar una proposta que tenim
aquí de separació d’esmenes... (Veus)
¡Ah, ah, ah, ah, ah!... Muy bien..., por eso no me cuadraba. Muchas gracias, señora Catalá, por su aclaración.
Bien, pues, entonces, vamos a votar el bloque de enmiendas del Grupo Parlamentario Socialista que ha defendido la señora Salvador, que empiezan con la número 6 y
finaliza en la enmienda número 30. ¿Es así, verdad? ¿Votos
a favor de estas enmiendas? Gracias. ¿Votos en contra?
Gracias. ¿Abstenciones? Gracias. 1 abstención, 6 votos a
favor y 8 en contra, quedan rechazadas.
Votamos ahora el artículo 1. ¿Votos a favor del artículo
1? (Veus) ¿Sí?, pero no son al artículo 1, señor Morera. Votamos el artículo 1. ¿Votos a favor del artículo 1? Gracias.
¿Votos en contra? ¿Abstenciones? 7 votos en contra y 8 a
favor, queda aprobado el artículo 1.
Votamos ahora el artículo 2, 3 y 4, que no tienen enmiendas. ¿Votos a favor de estos artículos? Gracias. ¿Votos
en contra? ¿Abstenciones? Gracias. 1 abstención y 14 votos
a favor, quedan aprobados.
Pasamos ahora al artículo 5, que empieza con la enmienda número 7 del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís.
Per a la seua defensa té la paraula el senyor Morera, no
sé si separada o conjuntament. Com crega convenient.
El senyor Morera Català:
Sí, (ininte l·ligible) ... Quasi per la claredat en
l’exposició, les vaig a defensar totes ja conjuntament, perquè aixina s’entendrà millor el sentit de les nostres esmenes.
El senyor president:
Doncs, perfecte, quan vosté vullga.
El senyor Morera Català:
Doncs, com he dit abans, mosatros creiem que este és
un punt neuràlgic. En la reforma de l’Estatut contemplava
la possibilitat d’una amplitud en matèries de la Unió Europea, són unes matèries importants, essencials, la majoria de
la normativa ja prové dels fòrums europeus i mosatros
pensem i constatem que no s’estan fent bé els deures.
I en eixe sentit, este organisme, amb ambició, amb una
visió estratègica, hauria contribuït al que nosaltres considerem que és la supervisió, és l’avançament de propostes per
a millorar el que suposa una presència, una actuació, una
adaptació de tot el que representa la Unió Europea al nostre
territori.
Hem de dir que en estos moments n’hi ha un suspens
enorme en el que suposa eixa aplicació i eixa concreció, i
només cal recordar els importants avisos que ha fet el tribunal de Luxemburg a les disposicions i a l’actuació del
govern valencià. En eixe sentit, la nostra esmena, plantejant una adscripció d’este organisme a les Corts Valencianes, era conseqüent amb la voluntat de dotar estes
Corts d’una major potència i major planificació en el que
és el control del dret comunitari. No ha estat així, i ho lamentem.
Per altra banda, el que veiem de la proposta del govern,
del Consell, es podia haver resumit fàcilment amb un òrgan
interdepartamental amb la naturalesa administrativa que se
li atorga a este organisme, perquè la composició que se
planteja per part de la proposta és bàsicament d’alts càrrecs
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
de l’administració. En eixe sentit, doncs, se fa un òrgan interdepartamental i és suficient.
Nosaltres, la nostra proposta és més ambiciosa i planteja una adequació d’este organisme a la realitat social i donar entrada en la composició a la societat civil, no en línia
que n’hi haja representants de partits polítics, sinó que n’hi
ha una societat civil rica i viva i que se li ha de donar la
possibilitat que diga la seua, que participe en el que seria
este organisme. I d’ahí la nostra esmena número 17, que és
clau en este sentit.
Ens centrem bàsicament en el que és la presència en
este organisme de les universitats valencianes, on radica en
gran mesura la capacitat, la ciència i la reflexió estratègica
que hauria d’inspirar este comité. No ha estat així i, per
tant, mos haurem de conformar amb un organisme administratiu de caràcter governamental, un nou organisme que no,
entenem nosaltres, farà el que caldria fer, i és millorar la
nostra reflexió, la nostra acció i l’adaptació en un moment
tan important en que la Unió Europea va a aplicar el Tractat
de Lisboa, si l’amic d’Aznar ho permet, el senyor president
de Txèquia, el senyor Václav Havel..., (veus) si ho aprova i
si ratifica realment, i, per tant, nosaltres ens hauríem
d’adaptar al que és la dinàmica europea després de vint
anys de la caiguda del mur de Berlín.
El govern s’ha estimat més un organisme controlat de
naturalesa administrativa configurat per alts càrrecs perquè
li diguen «sí, bwana», doncs, malament, el que mos dirà la
Unió Europea és «malament», com mos ho està diguent reiteradament en sentències del tribunal de Luxemburg en
matèries claus de l’autogovern valencià, com és les empreses mixtes, com són la llei de qualitat ambiental, com és
l’urbanisme, etcètera, etcètera. Mos trauen targeta roja i,
vostés, amb este organisme el que volen és comprar
l’àrbitre perquè els diga «sí, bwana», i aixina només que
anem a que la Unió Europea ens diga no, per ahí no, i que
estem en la llista, en el rànquing número 1 dels incompliments de la normativa de les disposicions de la Unió Europea. I els advertixc que mos estem jugant les ajudes que rebem substantives de la Unió Europea, si més no en
programes científics, en programes industrials, etcètera, etcètera.
Per tant, jo crec que les coses es poden fer molt millor, i
amb esta llei el que ens estan indicant vostés és que van a
una línia d’un autogovern reduït administratiu i que no es
prepara per als importants reptes que el Tractat de Lisboa
ens obri a les diferents comunitats autònomes.
Vostés podien haver fer una cosa molt senzilla, i és, per
a..., dins del que és la seua posició, és copiar el que ha fet
la Comunitat de Madrid, que ha segut una proposta que va
anys llum del que vostés plantegen ací, ¡anys llum!, perquè com a mínim té un reflex i una participació en la societat civil.
Per a crear un organisme dòcil, administratiu, una nova
canongia que no aportarà res, millor quedar-mos com estem. I, per tant, les nostres esmenes, que espere que alguna
n’accepten, anaven en la direcció de millorar un text per a
adaptar el que és la nostra reflexió estratègica, un comité
basat en la societat civil, per a tindre un pes important en el
que és la nova etapa que s’enceta amb el Tractat de Lisboa.
¿No ho han volgut vostés així? Doncs, estem condemnats a
patir la situació que estem patint amb el seu govern, i és
que vulnerem disposicions de la Unió Europea, vénen comissions d’investigació, tenim sentències en contra i procediments d’infracció oberts contra nosaltres per la seua mala
gestió i mal govern.
Segurament, amb un comité independent, més obert,
que tinguera en compte la societat civil, estes coses no pas-
Pàgina 7
sarien o, com a mínim, no passarien tant i podrien tindre
vostés uns dictàmens objectius i no els dels seus amics de
l’administració amb el conseller de torn.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Torn en contra, senyora Iranzo.
La senyora Iranzo Martín:
Muchas gracias, señor presidente.
Bueno, señor Morera, usted ha dicho que consideremos
que esta ley sea importante. Precisamente por eso que nosotros lo consideramos, fundamental, desde el Grupo Parlamentario Popular, lo que estamos haciendo, lo que está haciendo el gobierno valenciano, que lo considera básico, y
desde el Partido Popular les estamos..., Grupo Parlamentario Popular, les apoyamos, es desarrollar el Estatuto.
Y miren si consideramos que esta ley es importante, que
yo, en este momento, me voy a ceñir exclusivamente a las
enmiendas, porque creemos que esa es la clave para poder
mejorar esta ley.
Por tanto, le digo lo siguiente. En cuanto a las enmiendas suyas, como se ha mencionado, es preferible configurar
el Comité Valenciano para los Asuntos Europeos como órgano de asesoramiento al Consell. Estamos siguiendo continuamente lo que marca el artículo 61.5 del Estatuto. Sustituir la mención al Consell por La Generalitat implicaría
que el Comité Valenciano para los Asuntos Europeos
tendría que asesorar a todo el conjunto de instituciones de
autogobierno de la Comunidad Valenciana. Se lo comenté
antes y se lo reitero ahora. Por tanto, pues, tendríamos que
rechazar esta enmienda, que es la número 7.
En cuanto a la enmienda número 9, claramente no es función de un órgano de naturaleza consultiva la de velar por el
correcto cumplimiento de las normas comunitarias. Esto es
así de claro y no creo que haya mucho más que decir.
La enmienda número 12, el asesoramiento en materia
de política europea de transportes, que ustedes sugieren que
se incluya específicamente en esta ley, ya está incluido,
está previsto en el artículo 6.11 del Proyecto de ley del comité valenciano, donde dice claramente: «Las políticas de
la Unión Europea en materia de energía, transportes y
logística y la implementación de las autopistas del mar,
como materias que contempla.»
Por otra parte, en cuanto al artículo 7, que es constitución, desde el Grupo Parlamentario Popular no se considera
conveniente que el Comité Valenciano para los Asuntos
Europeos esté presidido por el presidente de la Comisión
Permanente de Asuntos Europeos de las Cortes Valencianas. Más que nada por la confusión que podría ocasionar
entre ambos órganos, que tienen naturaleza y funciones
muy distintas. Mientras que el Comité valenciano para los
Asuntos Europeos se configura como un órgano consultivo,
de asesoramiento, la Comisión Permanente sobre Asuntos
Europeos de las Cortes cumple una función más de control
y seguimiento de la acción del gobierno valenciano en temas europeos, que es precisamente lo que usted bien sabe
que hacemos en esta comisión.
Por otra parte, se considera más oportuno que el vicepresidente del Comité Valenciano para los Asuntos Europeos sea designado a propuesta del titular de la conselleria
competente en materia de fondos europeos.
Y se considera más conveniente dejar la composición
exacta del pleno del Comité Valenciano para los Asuntos
Europeos abierta, establecida una norma de rango legal. El
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
proyecto de ley de creación del comité solo fija el número
total de integrantes del pleno del mismo y los requisitos
que han de reunir para su nombramiento.
Y como se ha mencionado ya tanto por mi compañero
como yo, le digo ahora: tengan ustedes la seguridad de que
está plenamente abierto a la sociedad civil y, además, está
garantizada la presencia de personas de reconocido prestigio en materia de asuntos europeos.
Quiero decirle también que el sistema previsto, relativo
al artículo 8, en el que ustedes también han presentado una
enmienda, concretamente la número 20, para el proyecto de
ley de creación del Comité Valenciano para los Asuntos
Europeos, para el nombramiento de sus miembros, según
establece esta ley, es más acorde con la composición y las
funciones del mismo. En todo momento se establece una
coherencia, con lo cual, esta enmienda tampoco, desde el
Grupo Parlamentario Popular, se la aprobaremos.
Pero sí que le tengo que decir que hay una enmienda
que nos parece muy oportuna, la inclusión de ella de manera expresa, y es la enmienda número 26, relativa al artículo
12, que expresa la necesidad de que el Observatorio de
Políticas Europeas y la Fundación Comunidad Valenciana
Región Europea se coordinen en el ejercicio de sus respectivas funciones, con el fin de que la participación de la Comunidad Valenciana en los asuntos europeos sea coherente
y que se optimicen, desde todos los puntos, los esfuerzos
de todos los órganos involucrados en la misma.
Por eso le anuncio, señor Morera, que la enmienda número 26, el Grupo Parlamentario Popular se la vamos a
aceptar.
Y también le anuncio desde este momento, hasta que
llevemos la ley al pleno, que estamos totalmente abiertos al
diálogo y a poder tratar todos los temas que ustedes desde
su grupo parlamentario consideren adecuados.
Nada más y muchísimas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Iranzo.
Per a rèplica, senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Jo crec que hi ha una qüestió de fons sobre la naturalesa, competències i actuació d’este organisme que té el nostre grup, el Grup Compromís-Bloc-Iniciativa, i la nostra reflexió europeista amb la que planteja el govern i el Grup
Popular.
Vosté ha dit una cosa que és claríssima, i és un punt que
nosaltres hem contemplat en la nostra esmena número 9,
que és un punt, si vol, en la part de les funcions que hauria
de tindre este organisme, que diu que no el considera necessari.
I jo crec que és el més important, perquè mosatros
plantegen que este organisme, si fóra independent i travat
en la societat civil i que estes Corts el pogueren aixoplugar, hauria d’advertir els òrgans de La Generalitat, començant pel govern, sobre l’aplicació correcta de la normativa
de la Unió, i l’acompliment dels reglaments i les directives
europees.
És que, senyora Iranzo, la setmana passada, el Tribunal
Superior de Justícia els ha dit a vostés que és..., i ha suspés
cautelarment l’aplicació de tot el desenvolupament urbanístic dut endavant en les empreses mixtes. Això és molt greu.
Ja li anuncie que això vulnera principis de la Unió Europea,
com el de lliure concurrència... I, per tant, estem davant
Pàgina 8
una nova catàstrofe i un nou fracàs de les polítiques urbanístiques i econòmiques del govern valencià.
Si haguérem tingut un organisme independent que vetlara..., amb personal de sobrada capacitat, i no els que el
conseller designe unilateralment... I no vol dir això que estes persones no tinguen capacitat, però, clar, tenen una relació de dependència amb el conseller. Si hi haguera un organisme de la naturalesa que nosaltres hem dissenyat, que
poguera advertir al govern valencià: «No et claves per ahí
que tindrem problemes»... Mosatros ho vam dir al govern
valencià: «Això està mal fet.» I els avisos, amb respostes
parlamentàries dels comissaris, eren recurrents. I ara és que
ha arribat a la sentència ja judicial amb mesures cautelars,
amb decisions ja fonamentades i importants.
Per tant, vostés, que dins del que són regions europees,
amb capacitat i competències legislatives, encapçalen el
rànquing de vulneració de disposicions normatives de la
Unió Europea, i tenint en compte que anem a un Tractat de
Lisboa que farà més àgil la presa de decisions i, per tant, la
capacitat d’articulació política entre les regions europees,
entre els estats... Doncs, escolte, un organisme que es podria haver salvat amb un òrgan interdepartamental –ara sí
que m’ha eixit la parauleta–, interdepartamental..., doncs
no facen una lectura de mínims de la reforma de l’Estatut
antic de 1982, perquè el que tenim damunt la taula és una
reforma de l’anterior Estatut. I ara, eixe desenvolupament
estatutari de mínims en una norma administrativa de baix
perfil, sense ambició, jo crec que no és el que pertoca a la
nostra autonomia.
Este organisme, només per la nostra esmena número 9...
Que mire el que li estem dient, que este organisme, com a
mínim, advertisca els òrgans del govern valencià de La Generalitat sobre l’aplicació de la normativa de la Unió Europea. I vosté diu que no. Si és que és el més urgent que té la
nostra autonomia.
Perquè li puc anunciar ja un altre problema, li puc
anunciar més problemes que van a vindre, des de la meua
presència en la comissió jurídica del parlament europeu
en els anys... ja fa uns quants anys, ja ha plogut. Li puc
advertir..., però, clar, com vostés no fan cas, després passa el que passa. I mos estan posant en una situació molt
difícil.
I quan l’oposició els diem, «volem ajudar-los que milloren», mos trobem amb un mur... no diré el mur de Berlín,
però un mur. I aixina no podem funcionar. Perquè la competitivitat no és entre nosaltres. Hem de buscar sinèrgies
positives per a poder estar ben situats dins la Unió Europea.
I, per tant, essencialment, este projecte de llei crec que
no va en la direcció de comptar amb un organisme, amb un
comité potent, vertebrat en la societat civil i que actue amb
una lògica d’ambició estatutària i de les necessitats que requereix la nostra autonomia en la perspectiva de la ratificació del Tractat de Lisboa.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor Morera.
Senyora Iranzo.
La senyora Iranzo Martín:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor Morera, yo insisto en que precisamente lo que se
está haciendo con esta ley es dar la importancia al Estatuto
que tiene, que es básica y fundamental en la Comunidad
Valenciana.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
Lo que está haciendo el Consell en este momento, y el
Grupo Parlamentario Popular apoyándole, es en el desarrollo de este Estatuto, donde en su artículo 61.5 establece claramente la presencia de este comité.
Y yo creo que es que ustedes tienen una equivocación
clara de fondo. Este es un comité de carácter consultivo,
además de carácter administrativo. Lo tienen tan equivocado que han presentado enmiendas en las que presentan justo lo contrario.
Lo que se pretende con este comité es precisamente
asesorar técnicamente, administrativamente, con personas
de reconocido prestigio, al Consell, que es el que establece
las leyes.
Hay otra cosa que yo no puedo entender, pero usted, de
momento, en sus enmiendas, su grupo parlamentario establece claramente cuál debe ser el comité, la composición,
las personas... En nuestro caso, dejamos un rango legal mucho más abierto. Pero es que eso es mucho más representación a la sociedad civil. Es que usted ya está presuponiendo
que este rango legal deja fuera a las personas de reconocido
prestigio. Señor Morera, precisamente todo lo contrario.
¿Por qué tienen que ser las personas de reconocido prestigio las que usted establezca, especialmente en un comité ya
arreglado y establecido? Aquí se establece un rango legal
de naturaleza abierta para dar capacidad a la sociedad civil,
que es fundamental, porque –le vuelvo a decir– se trata de
un órgano administrativo y de carácter consultivo.
Yo creo que lo único que le puedo decir, porque de verdad creo que usted tiene interés en que esto se haga bien,
que seguimos desde el Grupo Parlamentario Popular absolutamente abiertos a cualquier propuesta que puedan tener,
a seguir tratándola y hablándola desde este momento hasta
que esta ley vaya al pleno.
Y agradecerle nuevamente... Indicarle que sería bueno
que fueran en este carácter positivo que refleja la enmienda
número 26 al artículo 12. Y, como no podía ser de otro
modo, yo anteriormente se lo agradezco, ahora se lo vuelvo
a agradecer. Y le indico que todas las enmiendas o todas las
modificaciones o las propuestas que vayan en esta línea
constructiva serán aceptadas por el Grupo Parlamentario
Popular.
Nada más y muchísimas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias a usted, señora Iranzo.
¿He entendido que la enmienda 26 quiere que se vote
aparte, señora Iranzo? (Veus) La 26. Muy bien. Muchas
gracias.
Passem a votar de la 7 a la 25, totes les esmenes que ha
defensat el senyor Morera. Vots a favor? Gràcies. Vots en
contra? Gràcies. 1 vot a favor i 14 en contra. Queden rebutjades.
Passem a votar ara l’esmena 26. Vots a favor? Gràcies.
Vots en contra? Gràcies. Per 9 vots a favor i 6 en contra
queda aprovada l’esmena 26.
La presidència entén que per varietat d’esmenes que hi
ha en els articles del 5 al 9 podríem votar-los conjuntament,
si no tenen inconvenient.
Senyora Salvador. (La senyora Salvador Rubert parla
sense micròfon) ¿Un a un? Correcte.
Passem a votar l’article 5. Vots a favor de l’article 5?
Gràcies. Vots en contra? Gràcies. 8 vots a favor i 7 en contra. Queda aprovat l’article 5.
Votem ara l’article 6. Vots a favor de l’article 6? Gràcies. Vots en contra? Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor...
(Veus) Tornem a votar l’article 6. Vots a favor de l’article
Pàgina 9
6? Gràcies. Vots en contra? Gràcies. Abstencions? Gràcies.
1 vot en contra, 6 abstencions i 8 a favor. Queda aprovat
l’article 6.
Votem ara l’article 7. Vots a favor de l’article 7? Gràcies. Vots en contra? Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor.
Queda aprovat l’article 7.
Votem l’article 8. Vots a favor de l’article 8? Gràcies.
Vots en contra? Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor.
S’aprova l’article 8.
Votem ara l’article 9. Vots a favor de l’article 9? Gràcies. Vots en contra ? Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor.
Queda aprovat l’article 9.
Votem ara l’article 10, que no té esmenes. Vots a favor
de l’article 10? Vots en contra? Abstencions? Gràcies. 1 vot
en contra, 6 abstencions i 8 a favor, queda aprovat l’article
10 que no tenia esmenes.
L’article 11. Vots a favor de l’article 11? Gràcies. Vots
en contra? Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor. S’aprova
l’article 11.
A l’article 12. Vots a favor? Gràcies. Vots en contra?
Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor. S’aprova l’article 12.
Si les seues senyories no tenen inconvenient, podem
votar conjuntament la disposició addicional única, disposició derogatòria única, disposició final primera i segona que
no tenen esmenes. Vots a favor d’estes disposicions? Gràcies. Vots en contra? Gràcies. Abstencions? Gràcies. 1 vot
en contra, 6 abstencions i 8 a favor. Queden aprovades.
Votem ara l’exposició de motius. Vots a favor de
l’exposició de motius? Gràcies. Vots en contra? Gràcies.
Abstencions? Gràcies. 1 vot en contra, 6 abstencions i 8 a
favor. Queda aprovada l’exposició de motius.
Designació del membre de la comissió que
ha de presentar, davant del Ple, el dictamen
del Projecte de llei de creació del Comité Valencià
per als Afers Europeus
El senyor president:
Senyories, finalitzat el debat d’este projecte de llei, passem al punt tercer, que és designació del membre de la comissió que ha de presentar davant el Ple el dictamen del
Projecte de llei de creació del Comité Valencià per als
Afers Europeus.
Senyor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Sí. Gracias, señor presidente.
Por parte del Grupo Popular, propondríamos a la secretaria de la comisión, doña Consuelo Catalá, si ella tiene a
bien aceptar.
El senyor president:
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Me pareix perfecta la proposta del Grup Popular.
El senyor president:
Jo, coneixedor de la responsabilitat institucional que té
la senyora Catalá, no tinc el mínim dubte que va a acceptar.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
I la presidència gustosament agrair als grups la proposta
que han fet.
Pàgina 10
contra? Gràcies. 7 vots a favor i 8 en contra. Queden rebutjades.
Passem ara a l’esmena número 2, del Grup Parlamentari
Socialista. Per a la seua defensa, la senyora Tirado té la paraula.
Projecte de llei de ciutadania corporativa
La senyora Tirado Museros:
El senyor president:
Passem al punt quart: debat en comissió del Projecte de
llei de ciutadania corporativa, registre d’entrada número
41.467, publicada en el butlletí 170.
Senyories, (pausa) a l’article 1 està l’esmena número 1,
de l’Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits.
Per a la seua defensa, la senyora Sanz té la paraula.
La senyora Sanz Alonso:
Sí, directamente mi grupo pide que se den por presentadas las enmiendas y que..., por defendidas las enmiendas,
presentadas y defendidas, y se pasen directamente a votación.
El senyor president:
Muchísimas gracias.
Entonces consultaremos la separata que los grupos parlamentarios han presentado respecto del bloque de sus enmiendas. Vamos a ver si podemos encajar las distintas propuestas. (Pausa)
Senyora Mollà, la 8 i la 15, que vosté me posa en la separata dels diputats no adscrits, crec que són del Grup Parlamentari Socialista.
No, no, que l’esmena 8 i 15 són del Grup Parlamentari
Socialista. No obstant, no obstant, la seua senyoria vol que
se voten separadament quan aplegue el moment, eh!
La senyora Mollà Herrera:
Val. És possible que hi hagen errors, perquè la comunicació que ens fan, jo l’he fet (inintel·ligible) ... Aleshores,
ja, l’hem fet bona. Val.
El senyor president:
Anem a votar ara l’11, (remors) la 17... Anem a votar
l’11 i la 17, les esmenes que ha donat per defensades la senyora Sanz i que han passat a votació. Vots a favor de
l’esmena 11 i 17 de l’Agrupació de Diputats No Adscrits?
Vots a favor? Gràcies. Vots en contra? Gràcies. Abstencions? 1 abstenció, 6 vots a favor i 8 en contra. Queden rebutjades.
Ara detectem aquí coincidència en la 62, 63 i 64. Passem a votar l’esmenes 62, 63 i 64. Vots a favor? Vots en
contra? Abstencions? Gràcies. 6 abstencions i 9 vots en
contra. Queden rebutjades.
I ara votem separadament també l’esmena 34 i 65, també de l’Agrupació de Diputats No Adscrits. Vots a favor
d’estes dos esmenes? Gràcies. Vots en contra? Abstencions? Gràcies. 1 vot a favor, 6 abstencions i 8 en contra.
Queden rebutjades.
I ara sí, ara podem votar la resta d’esmenes de
l’Agrupació de Diputats no Adscrits, que són l’1, 23, 26,
27, 28, 31, 35, 36, 39 i 41. Vots a favor? Gràcies. Vots en
Gracias, señor presidente.
Defenderemos las enmiendas del Grupo Socialista todas
en una intervención.
Señorías, desde el Grupo Parlamentario Socialista hemos presentado un total de 44 enmiendas parciales al Proyecto de ley de ciudadanía corporativa, que hacen referencia, tanto a la exposición de motivos como al articulado del
texto legal que nos presenta el Consell.
El pasado jueves tuvo lugar el debate de totalidad de
este proyecto de ley y se desestimó, con el voto en contra
del Partido Popular, la petición formulada por el Grupo Socialista de su devolución al Consell por no compartir los
principios y el espíritu que lo conforman y lo inspiran, expresada en la enmienda a la totalidad presentada por nuestro grupo.
Entendemos que con el rechazo manifiesto a este planteamiento, tan solo queda la posibilidad de que ustedes
acepten y aprueben nuestras enmiendas parciales para poder llegar a un (remors) consenso; aunque, como les dije en
el debate ante el plenario, nos preocupa la visión reduccionista que imprime el texto, porque tan solo recoge el objeto
filantrópico de acción social de la responsabilidad social,
entendida como la reversión de la empresa en la sociedad
de forma más o menos generosa de parte de los beneficios
procedentes de su actividad en el mercado.
Por ello, hemos presentado un primer bloque de enmiendas al título 1 que recogen el ámbito interno de la organización, situando a la propia empresa en el eje central
de la responsabilidad social.
Así pues, incluimos este aspecto tanto en el objeto de la
ley como en la definición de su ámbito de aplicación porque entendemos que la RSE es una política integral que impregna la gestión de la empresa, el rol de la empresa, el rol
de la empresa y su manera de hacer empresa en una sociedad globalizada, es decir, que implica un nuevo modelo de
gestión empresarial, en el que es necesario distinguir entre
los procesos que conducen hacia una mayor responsabilidad empresarial y algunos ejercicios de filantropía empresarial que prescinden de todo cambio interno hacia una gestión más responsable.
Incorporamos, por tanto, tal y como establecen las conclusiones y recomendaciones recogidas en el foro de expertos, el ámbito interno de la RSE, a través de acciones de
respeto al medio ambiente en la actividad de la empresa, de
los derechos de sus trabajadores a la libre negociación colectiva, a la igualdad de oportunidades entre hombres y
mujeres, a la no discriminación por razones de edad, origen
racial o étnico, religión o discapacidad, de respeto a la salud y seguridad laboral y a la conciliación de la vida personal, familiar y laboral.
En el ámbito externo de la RSE añadimos acciones de
respeto riguroso de los derechos de los clientes y consumidores que compran los servicios de la empresa o de sus
proveedores y el respeto a los derechos humanos y a la no
connivencia con la corrupción o el soborno.
El segundo bloque de enmiendas hace referencia a la naturaleza, estructura y funciones del Consejo de Ciudadanía
Corporativa, el título tercero. Todas ellas van dirigidas a dotar de mayor representatividad, autonomía y participación a
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
este órgano. En primer lugar, eliminamos la consideración
de creación del consejo con una estructura administrativa,
así pues, tomando como referencia en el ámbito estatal el
consejo de RSE y, por ejemplo, en el autonómico, el Consejo Valenciano de Cooperación, nos parece más adecuado situarlo como un órgano colegiado, asesor y consultivo, y sobre todo de participación de los agentes sociales.
En segundo lugar, presentamos una serie de enmiendas
cuyo objetivo es dotar de mayor representatividad y pluralidad a este órgano. Por ejemplo, que los vocales que formen parte de este consejo sean nombrados por la presidencia, pero a propuesta de las entidades a las que representan.
Destacamos la importancia sobre todo de que confluyan los
cuatro grandes actores de la RSE: la administración pública, las empresas, las universidades y los sindicatos. Pero
nos parece que uno de los agentes destacados en el ámbito
de la RSE, como es el tercer sector, no está suficientemente
representado en este proyecto de ley. Por ello, reivindicamos la participación de las ONG que reúnan experiencia y
actuaciones en diferentes aspectos de la responsabilidad social, a propuesta, tanto de la coordinadora valenciana de
ONGD como de la plataforma del voluntariado.
En este punto convendrán conmigo que las empresas
españolas se han ido incorporando a la cultura de la responsabilidad social, a su gestión empresarial, especialmente a
través de la publicación de triples memorias y a través también de la puesta en marcha de departamentos internos para
el desarrollo de políticas de responsabilidad social.
Paralelamente, en el ámbito universitario se ha producido una fuerte expansión de cursos, jornadas, cátedras, etcétera, que versan sobre el ámbito de la RSE. Los sindicatos,
por ejemplo, han incorporado a su acción sindical y a su
discurso la importancia de la cultura de la RSE en la negociación colectiva, aspecto que planteaba también al inicio
de mi intervención.
Pero también, y este aspecto es fundamental, es la sociedad civil, el denominado tercer sector, el que ha discurrido como un elemento vertebrador a favor de la empresa
responsable y sostenible y de acciones encaminadas a favorecer este aspecto. En este terreno cobran protagonismo, y
así solicitamos que se refleje en el texto, no sólo los consumidores o las federaciones de asociaciones de vecinos, sino
también las ONG que operan en este campo.
Por último, en este segundo bloque consideramos prioritario incorporar que el Consejo de Ciudadanía Corporativa
no es un mero punto de encuentro y de relación de los diferentes actores integrantes del mismo, sino que deben servir
como una vía de relación y de colaboración, y en sus funciones, como objetivo primordial, debe promover y fomentar iniciativas de responsabilidad social de las empresas.
Tampoco debemos obviar el marco de referencia determinante para el desarrollo de la RSE que constituye la
Unión Europea y el ámbito estatal, por lo que la colaboración y la cooperación de este consejo con otros similares y
análogos en materia de RSE, incluidos en el ámbito estatal
y europeo, son fundamentales para dotar de coherencia a
las políticas y acciones a desarrollar en esta materia.
En el último bloque presentamos enmiendas al título IV
que pretenden de dotar de mayor control parlamentario a la
elaboración e implementación del Plan valenciano de ciudadanía, que deberá aprobarse en las Cortes, y también de
análisis de los resultados conseguidos y del impacto de sus
acciones a través de la presentación de una memoria de
evaluación.
No obstante, por lo que respecta a la regulación de la
certificación de ciudadanía corporativa, consideramos necesario eliminar, y por ello hemos presentado enmiendas en
Pàgina 11
este sentido, todo ello dirigido en exclusiva a la publicidad
y el autobombo que pretende la conselleria con el desarrollo y aplicación de esta ley.
Por ejemplo, eliminamos el artículo 27, que regula la
publicidad o ciudadanía corporativa, porque además el artículo 26 ya regula campañas informativas dirigidas al ciudadano en este ámbito.
En todo caso, también suprimimos la publicidad que en
este artículo se pretende sobre las certificaciones, entendiendo que la importancia reside en favorecer la expansión
cultural y formativa de la RSE, que no es precisamente lo
que persigue este proyecto de ley, sino más bien todo lo
contrario, su propaganda y su publicidad.
Me gustaría señalar también que resulta muy preocupante e inquietante la distinción o certificación en ciudadanía
corporativa que pretende este Consell otorgar a las empresas
con la promoción de esta ley, porque tan solo se considera
su acción social, pero no se establece ningún mecanismo de
verificación de responsabilidad social de la empresa, cuando
además todavía hoy no existe acuerdo sobre las condiciones
y requerimientos que debemos exigir a las empresas para
poder aceptar que son socialmente responsables.
Por último hacer hincapié en la idea de que es un proyecto de ley vacío en cuanto a contenido, arcaico en su
concepto de ciudadanía corporativa y circunscrito a unos
fines reduccionistas puramente filantrópicos que no buscan,
ni de lejos, el fomento de la responsabilidad social entre el
tejido empresarial de esta comunidad, ni siquiera el reconocimiento público de las empresas socialmente responsables,
sino que busca, en definitiva, el reconocimiento del Consell, del propio conseller y el autobombo.
Esperamos, desde el Grupo Parlamentario Socialista,
que se tomen en consideración las enmiendas que presentamos por todos los grupos parlamentarios, especialmente
por el Partido Popular, que es el partido que sustenta el gobierno, y que las acepten en aras a conseguir el mayor consenso posible.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyora Tirado.
Torn en contra, senyora Palomar.
La senyora Palomar Pérez:
Gracias, señor presidente.
Antes de contestarle a la señora Tirado, quería decirle al
señor presidente que le habrá llegado una enmienda propuesta por este grupo parlamentario –y por esta diputada
que le habla– que tiene como finalidad la corrección de
errores técnicos y terminológicos a todo el texto. Donde
dice «cámaras oficiales de comercio, industria y navegación de la Comunidad Valenciana», ha de decir «cámaras
oficiales de comercio, industria y navegación de la Comunidad Valenciana», pero con letras mayúsculas.
El senyor president:
Gràcies, senyora Palomar.
Sí que estava ací a la mesa, però la presidència pensava
sotmetre-la a votació abans que entraren a votar l’articulat
a efectes del projecte de llei. Però, no obstant això, ja que
la seua senyoria ho ha fet ara constar, quan acabem amb el
bloc de la senyora Tirado passarem a llegir-la i a votar-la.
Pot exercir el torn en contra.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
La senyora Palomar Pérez:
Muy bien.
Gracias, señor presidente.
El proyecto de ley que el Consell remitió a estas Cortes
para su debate y posterior aprobación es pionero a nivel europeo, estatal y autonómico. Es por lo que abrir el camino
siempre es difícil, no tiene modelos en los que apoyarse.
Pero, creo, sinceramente, que se ha acertado en el texto, el
momento y la finalidad de esta futura ley.
Quisiera resaltar que surge del mundo empresarial. La
solidaridad se ha hecho un hueco importante en nuestras
empresas, ya no solo como actuación meramente altruista, sino como parte de su filosofía y de su estrategia empresarial, incluyendo aquí también a los profesionales
autónomos.
No se trata de exteriorizar de vez en cuando que se es
bueno. Se trata de ser cuidadosamente responsable. Demostrar con sinceridad que se apuesta por el bienestar de la sociedad. Y ello se traduce en cumplir con la normativa laboral, social, medioambiental, de respeto a los derechos
humanos, etcétera, y, además, involucrarse en actividades
hacia el exterior, en beneficio, por ejemplo, del medio ambiente, de la cultura o de la integración de los más desfavorecidos. Y, en una empresa, ser ciudadanamente responsable es labor de todos. Es por ello que la ley prevé que «la
empresa consultará con las y los trabajadores y la comunidad a la que se dirija la acción social que vaya a realizar».
La futura ley no trata de imponer lo que por su naturaleza es voluntario, sino de fomentarlo, y darlo a conocer desde la administración pública para provocar una mayor conciencia de las empresas y, sobre todo, reconocer la labor
que ya están haciendo muchas empresas y profesionales.
No debemos olvidar que más del 60% de las empresas valencianas ya están apoyando proyectos de acción social. No
debemos olvidar que la ley considera como ámbitos preferentes de actuación asistencial, de participación ciudadana,
de cooperación al desarrollo, de integración social, cultural,
deportivo y medioambiental, y que encauza las acciones a
favorecer la integración de las personas mayores, dependientes, con discapacidad, inmigrantes o con riesgo de exclusión social. Es por ello que La Generalitat promoverá
una certificación de ciudadanía corporativa para aquellas
empresas y profesionales que apuesten por esta forma de
ser y de actuar. Esta certificación será, sin duda, un valor
añadido de dicha empresa. Será exigente en la concesión,
no vale cualquier acción, pero, a la vez, se simplificarán los
trámites para no hacer gravosa la solicitud.
La ley prevé un consejo de ciudadanía corporativa
como verdadero motor de esa labor social, de esa promoción, de esa difusión y de ese reconocimiento, compuesto
por representantes de universidades, organizaciones empresariales y sindicales, teleeconomía social, consumidores y
usuarios, cámaras de comercio, etcétera, y la elaboración
de un plan valenciano de ciudadanía corporativa que impulse desde La Generalitat este tipo de acciones. Se trata de
impulsar, no de dirigir; de fomentar, no de imponer; de reconocer, no de obligar; de descubrir a empresas y profesionales lo que ya muchos saben o perciben: el valor añadido
de la solidaridad. Este proyecto de ley ha sido objeto de
una amplia audiencia pública.
Universidades, fundaciones, organizaciones empresariales o sindicales, asociaciones, consumidores y usuarios,
etcétera, han participado en su elaboración, haciendo propuestas, muchas de las cuales han sido incorporadas al texto de la ley. Ha contado con el informe favorable del consejo de ciudadanía de la Comunidad Valenciana y con el
Pàgina 12
consejo del voluntariado de la Comunitat Valenciana, y mereció el informe positivo del Comité Económico y Social y
del Consejo Jurídico Consultivo.
He querido volver a dejar claros los principios y el espíritu de esta ley, al que ustedes presentaron la enmienda de
totalidad, pues, decían no compartirlos. Y creo que era conveniente recordarlos. A la vista de sus enmiendas parciales,
se abre un período de debate al que no renunciamos. Pero,
señoría, esta ley nace de la reflexión y del consenso y con
la vocación de dar un fuerte impulso a lo que ya es una realidad en nuestro tejido empresarial y profesional.
Hoy, votaremos sus enmiendas en contra ya que, a la
vista de las mismas, algunas podrían ser objeto de acuerdo,
pero otras no serían asumibles por ir en contra del espíritu
de la propia ley o por no considerar este grupo que mejoran
la redacción del actual texto.
No obstante, le reitero nuestra posición –como le dije
en el pleno–, que manifestamos nuestra predisposición al
diálogo para que en el trámite parlamentario –que todavía
nos queda hasta la aprobación en pleno– podamos alcanzar
el máximo consenso posible, entre otras cosas, porque creo
que estamos obligadas ya que, como le decía, esta ley ha
nacido del consenso y debemos procurar mantenerlo.
Gracias, señor presidente.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyora Palomar.
Per a rèplica, senyora Tirado.
La senyora Tirado Museros:
Gracias, señor presidente.
Mire, lamento mucho que diga que no hay ningún modelo a seguir en este sentido. Yo creo que modelo y ámbito
de referencia, tanto en la Unión Europea con el ámbito estatal, hay mucho, y hay muchas recomendaciones, muchas
resoluciones y hay muchas medidas que se han ido adoptando a lo largo y ancho de la subcomisión parlamentaria
en el Congreso de los Diputados, en el foro de expertos, en
el que han participado más de ochenta personas en este órgano y que han sido recogidos en el libro blanco. Por tanto,
recomendaciones y medidas hay muchísimas para desarrollar y aplicarlas en esta comunidad.
Lamento, desde luego, que ustedes voten en contra de
las enmiendas que planteamos desde el Grupo Socialista.
Evidentemente, nos diferencian el sentido de fondo de este
proyecto de ley. Yo, lo dije en el pasado debate, en la enmienda en la totalidad –y lo he reiterado hoy–. Creo que el
foco y la importancia de la responsabilidad social se debe
situar en el núcleo mismo de la empresa. Es decir, es una
responsabilidad que viene de dentro hacia afuera, hacia la
acción social. Y todas las enmiendas que hemos ido presentando iban en esa línea.
Espero que a lo largo del debate parlamentario en pleno
ustedes reflexionen, hagan una reflexión a fondo y hagan
un planteamiento serio y riguroso, y que contextualicen, en
definitiva, el debate de la responsabilidad social en el núcleo de la empresa, que es como nosotros consideramos
que corresponde, y que podamos llegar, finalmente, a algún
acuerdo, a algún consenso en el debate, en el pleno.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Tirado.
Senyora Palomar, per a rèplica.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
La senyora Palomar Pérez:
Gracias, señor presidente.
Señora Tirado, yo le vuelvo a reiterar nuestra predisposición, pero hay cosas básicas que hay que reconocer. Y lo que
no se puede decir es que esta ley no es pionera cuando yo no
le digo que no existen estudios, no le digo que no existe el libro blanco, no le digo que no existe nada, pero sí que le digo
que ley de este ámbito es la primera que trata sobre estos temas. No es que quiera darle un mérito superior, es que es la
realidad. No existe otra ley que contemple esto.
Yo, lo que le ha comentado el señor Ovejero a su compañera Salvador, quiero volverlo a resaltar. Creo que estamos en un momento en que debemos de preocuparnos más
de lo que nos acerca que de lo que nos separa. Y es por lo
que creo que el debate debe ir encaminado por ahí hasta la
celebración del pleno y el debate de totalidad de ley, porque –como le he dicho– es nuestra obligación intentar un
consenso. También me alegro de que reconozca la labor de
los empresarios, universidades, sindicatos, etcétera, porque
son los que han respaldado esta ley, con lo cual, creo que
estamos de acuerdo.
Yo creo que si pensara con el mismo cariño en todo
aquello que traen, no solo como ley, sino como iniciativa, a
estas Cortes, los miembros del gobierno valenciano, igual
que piensa en las iniciativas que trae el gobierno de la nación, estoy segura de que llegaríamos a más acuerdos porque, de hecho, mi grupo así lo hace con el gobierno de la
nación. Y en temas de este calado sabe usted que hemos
llegado a muchos acuerdos. Y me gustaría que se trasladaran a estas Cortes, como no puede ser de otra manera. Y
esa predisposición que tenemos desde el Grupo Parlamentario Popular espero recibirla también desde el Grupo Parlamentario Socialista.
Como decía usted que en el seno de las empresas… ¡Si
estamos de acuerdo! ¡Si son las empresas, el mundo empresarial el que ha pedido y del que ha surgido el que se lleve
esta ley adelante! No podemos estar en contra de lo que usted ha dicho porque ha sido así.
Y en cuanto a que me pedía que reflexionara hasta el pleno. Como le digo, yo también le pido que reflexione usted.
Yo creo que la predisposición de este grupo siempre la ha tenido, siempre la va a tener y yo también he tenido la suya
para comentar y creo que es la que debemos de mantener.
Yo espero, como le decía, que hasta el pleno podamos
tener el contacto para poder aprobar algunas de sus enmiendas, evidentemente, y que ustedes también reflexionen
en cuanto al espíritu de la ley y tiene toda mi disposición
para llegar a algún acuerdo.
Por lo demás, yo creo que no hemos tratado nada nuevo
desde el debate de totalidad del pasado jueves. Me gustaría
que surgiese, en el debate que tengamos usted y yo, más el
detalle de aquello que considera usted más conveniente o
que cree que es necesario para aprobación de la ley y que
lleguemos a algún acuerdo.
Nada más y muchas gracias, señor presidente.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyora Palomar.
Abans de passar a votar, pregue un aclariment a la senyora Mollà. Hem dit abans que hi havia un error de
l’esmena 8 i 15, que està clar que són del Grup Parlamentari Socialista. Ara, vosté té un bloc que són la 12, la 13, la
14, 15, 16 i 18, conjuntament. La 15 en eixe bloc és correcta, veritat? I la 8, la vol separar també o en algun de la resta
de blocs?
Pàgina 13
Doncs, passem a votar, en primer lloc, les esmenes defensades per la senyora Tirado, la 12, 13, 14, 15, 16 i 18.
Vots a favor d’estes esmenes? Gràcies. Vots en contra?
Gràcies. 7 vots a favor i 8 en contra. Queden rebutjades.
Votem, ara, la 52 i 54. Vots a favor? Vots en contra?
Abstencions? 1 abstenció, 6 a favor i 8 en contra. Queden
rebutjades estes dos esmenes.
I, ara, sí, votem la resta d’esmenes defensades per la senyora Tirado, entre les quals es troba l’esmena número 8,
que he comentat abans. Vots a favor? Gràcies. Vots en contra? Gràcies. 8 vots en contra i 7 vots a favor. Queden rebutjades.
Abans de començar la votació dels articles, crec que podrem votar, en primer lloc, l’esmena tècnica que ha presentat la senyora Palomar, que diu el següent:
«A la mesa de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les institucions de La Generalitat.
»Herminia Palomar Pérez, diputada del Grup Parlamentari Popular i membre d’esta comissió, a l’empar d’allò establit en l’article 117.4, presenta el següent escrit al Projecte de llei de ciutadania corporativa, que té com a finalitat la
correcció d’errors tècnics i terminològics.
»A tot el text del projecte de llei, on diu “cambres oficials
de comerç, indústria i navegació de la Comunitat”, escrit
amb minúscula, ha de dir el mateix escrit amb majúscula.»
És evident que és una esmena tècnica, però que cal votarla. Vots a favor d’esta esmena tècnica? Gràcies. Vots en contra? Abstencions? Gràcies. 7 abstencions i 8 vots a favor. És
aprovada l’esmena tècnica que afecta a tot el text de la llei.
Ara passem al bloc d’esmenes del Grup Parlamentari
Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, que comença
amb l’esmena número 5 i que finalitza amb la 60.
Per a la seua defensa, en la forma que crega convenient,
té la paraula la senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Doncs bé, jo, en representació del Grup Compromís,
anem a defensar totes les esmenes de forma conjunta.
El primer que he de dir és que hi ha hagut un... un petit error en el que ens van manar d’ordenació i sembla que els números no estan exactament igual. I aleshores, és per la qual
cosa nosaltres hem tingut este petit problema en la separació.
A banda d’això, sí que teníem intenció de votar algunes
del Partit Socialista i altres de no adscrits, ja ho farem així
en el Ple de Les Corts, perquè creguem que entren en contradicció, clarament en contradicció amb les nostres esmenes, amb el sentit que nosaltres esperem d’aquesta llei.
Nosaltres, se pot comprovar com, i així ho férem palés la
setmana passada en el Ple de Les Corts, en el debat de totalitat, que el que pretenem és que aquesta llei, el seu pilar bàsic
no siga atorgar una certificació en ciutadania corporativa.
Nosaltres entenem que perquè una finalitat d’una llei siga
pionera, que puguem sentir-nos orgullosos de ser els primers
a fer una llei d’este estil, el que no podem fer és que siga una
llei simplement per a regular les certificacions, perquè estarem buidant totalment de contingut tota aquesta palabrería
que s’utilitza en l’exposició de motius sobre el sentit i la implicació de les empreses quant a l’acció social, el bé que se
pot fer de forma voluntària en els àmbits de..., ja dic,
d’empresa o d’autònoms. Podem quedar-nos simplement, ja
dic, en una exposició, perquè el fonament, el fonament únicament i exclusivament d’aquesta llei, i així ho férem constar en el debat de totalitat, és regular les certificacions.
Per tant, nosaltres, al nostre parer, per molt pionera que
puga ser, en la nomenclatura no deixa de ser un absurd, un
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
absurd del qual no ens anem a sentir orgullosos i, per tant, no
podrem fer gala, ni tan sols podrem publicitar, perquè, ja dic,
l’únic és posar alguna medalla. A més, segur que ja se té un
llistat d’empreses i autònoms als quals el Consell, doncs bé,
els deurà alguns tipus de favor que caldrà compensar amb
una certificació de ciutadania corporativa perquè després facen ús publicitari de la certificació. És l’únic que entenem ací.
Perquè anem a vore, ¿quins beneficis s’obté per a
l’acció social voluntària aprovant aquesta llei? ¿Quin benefici més, més? ¿Un plus de benefici quant a la ciutadania
corporativa, quant que les empreses fomenten de forma voluntària l’acció social? ¿Quin és el grau d’implicació en
aquest tema? Jo no en veig cap.
Jo em creuria més si el Partit Popular, de forma oberta,
ens diguera ací: «Entenem que si a les empreses i als autònoms els donem un certificat i fem publicitat i un logo que
es cree per tal que ells puguen publicitar-ho més enllà, creguem que així serà una forma de compensar i fomentar que
les empreses facen accions socials de forma voluntària.»
Jo ho dubte, però, bé, jo em creuria que el Partit Popular
fera aquesta reflexió, però és que ni tan sols, ni tan sols, ni
tan sols se fa aquesta reflexió. Perquè tampoc després posen
articles que el que vinguen és a regular en certa manera el
que se puga anar molt més enllà en un repte com aquest.
Diuen vostés: «Hi haurà un pla valencià de ciutadania
corporativa.» Supose que això és el polític, això serà l’acció
del Consell, això serà el grosso de la palabrería que utilitzen
en l’exposició de motius. Però és que dubte molt que en esta
mera menció que se fa en un article, vostés vagen a dur-ho
endavant. Ho dubte perquè això és el que fan de forma constant. O potser sí. I la redacten i un dia els veiem, al president,
no sé si Camps o un altre, o a la presidenta, senyora Barberá,
no sé, a algú el vorem en el Consell, doncs, bé, en les càmeres de Canal 9 fent publicitat d’este pla.
Però, ¿desenvolupar-lo? Ho dubte, ho dubte, perquè la
menció mínima, perquè la implicació també és mínima,
perquè l’acció, en definitiva, de govern que vostés han dut
endavant en els anys que porten governant a la nostra comunitat en temes de ciutadania corporativa, en temes
d’acció social, en temes de fonament de suport cap a estos
col·lectius que vostés feien menció anteriorment, doncs bé,
és pràcticament nul. De vegades, fins i tot de boicot. És a
dir, jo dubte molt, dubte molt que hi haja un sentit darrere
del que ja hem exposat en publicitar una certificació, ja dic,
del llistat que ja tindran elaborat.
I els vaig a dir una cosa que jo crec que no van entendre
vostés en el debat a la totalitat. Jo no vinc a defendre el que
de forma..., doncs bé, sense cap tipus de criteri, se li puga
fer algun homenatge o algun..., fins i tot, bé, alguna publicitat a certes empreses o autònoms que de veritat estiguen
treballant en estos temes de forma altruista. No crec que se
tinga de fer sense criteri. De fet, com vostés voran, en les
nostres esmenes parlem d’una certificació que des del consell de ciutadania corporativa... bé, se puga atorgar de forma reglamentària, però sense que tinga de passar els tràmits que, ja dic, se contemplen en aquesta llei, que és el
fonament bàsic d’aquesta llei.
Perquè els dic: jo sí que crec que hi ha imposicions, perquè
quan se parla de voluntarietat, d’altruisme, hem d’aprofundir
en el que vostés entenen per imposició o voluntarietat. Vostés
diuen... L’article 10.2 diu: «L’empresa o persona professional
autònoma que pretenga obtindre-la, realitzarà un projecte
d’acció social continuada i estable, almenys de dos anys de
duració, d’acord amb els requisits que es determinaran reglamentàriament.» Això jo crec que és imposició.
Però el que no entenc que és imposició..., i el que jo estaria a favor és que en l’article 11.1 diu: «Reglamentàriament,
Pàgina 14
s’establiran els mèrits que s’han de valorar.» Són coses diferents, són coses diferents. Que hi haja un consell de ciutadania corporativa que de forma reglamentària pose uns mèrits
de forma..., uns punts, per parlar més clar, això em sembla
bé. No sé pot anar sense criteri a atorgar un reconeixement a
una empresa o autònom que estiga fent una tasca important.
Però que vostés diguen que hauran d’acatar-se a una
cosa reglamentada, en la seva acció voluntària, jo sí que
crec que és una imposició. Perquè aleshores, estes empreses o autònoms que fins al moment estan actuant, potser,
potser estiguen fent un gran benefici, però perquè no es regixen exactament als criteris del Partit Popular, no podran
tindre cap tipus de certificació, com vostés vénen a plantejar ací. Això és una imposició i allò altre són els criteris. És
molt diferent. I jo, per això, voldria aclarir-ho, perquè vostés es van confondre amb el que nosaltres plantejàvem, el
meu grup parlamentari, en el debat a la totalitat.
Hi han coses que em criden l’atenció. Per exemple, que
els vocals se nomenen per la presidència. Nosaltres, com
vostés podran comprovar, el que volem és que les Corts Valencianes, que és la cambra representativa, que és la cambra democràtica, siga la que determine qui ha de formar...
quins han de ser aquests vocals.
Però a més, quan aprofundim en el que vostés plantegen
ací, veiem el que no pot faltar en la nomenclatura del Partit
Popular, el consell de cambres oficials de comerç, les entitats financeres, les fundacions... és a dir, tot açò que vostés
sempre, en tots els projectes que presenten, sempre introduïxen, però –¡quina casualitat!– aquí se diu que una de les
accions socials que se tindrà en compte, o a la que va encomanada la ciutadania corporativa, és al medi ambient. Però,
casualment, les associacions ecologistes vostés directament
ni fan menció en cap tipus de punt.
Però, ¿i les polítiques, les organitzacions polítiques no representen a part de la ciutadania? Jo crec que les Corts Valencianes és la representació del poble valencià. Serà millor
que hi hagen les organitzacions polítiques en aquest consell.
Jo crec que són dos descuits que vostés no assumiran i
que rebutjaran, però, clar, és prou representatiu del que
vostés pretenen en aquesta llei.
Ja dic, esborrem, ratllem, eliminem tot el que siga la
publicitat, tot el que siga el sense sentit quan se parla de
l’acció social i de la ciutadania corporativa, però, doncs bé,
sí que deixem, fins i tot d’una forma prou lliure, el que se
puga atorgar una distinció, una distinció que se farà elegida
pel consell de ciutadania corporativa en el marc reglamentari, és a dir, amb els mèrits que se consideren oportuns i
que no comportarà cap compensació econòmica.
Això, el meu grup parlamentari ho reduïx a una esmena, a una, i punt, no a 17 esmenes de 27, d’una llei pionera
i que ens copiaran en el món mundial. Això es pot reduir en
una. Ja dic, miren-s’ho vostés, miren-s’ho vostés quan fan
el repàs del sentit de la llei, què és el que veritablement volen aprovar ací. I aleshores, probablement, passe com el
que ens passa a nosaltres, que no ens sentirem orgullosos
de dur endavant aquesta llei al parlament valencià.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté.
Si no hi ha més intervencions, passem a votar. Del bloc
d’esmenes que ha defensat la senyora Mollà, i que s’inicia
en la número 5 i acaba en la 60, anem a votar, en primer
lloc, la 5, 25, 42, 48, 53, 55, 56, 59 i 60. Vots a favor
d’estes esmenes? Gràcies. En contra? Gràcies. 7 vots a favor i 8 en contra. Queden rebutjades.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
19.10.2009
Votem ara les esmenes 6, 10, 38, 40 i 51. Vots a favor?
En contra? Abstencions? Gràcies. 1 vot a favor, 6 abstencions i 8 en contra. Queden rebutjades.
Passem a votar ara l’article 1. Vots a favor? Gràcies. En
contra? Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor. Queda aprovat
l’article 1.
L’article 2 no té esmenes. Vots a favor? Gràcies. Per
unanimitat.
L’article 3. Vots a favor? Gràcies. Vots en contra? 1 vot
en contra i 14 a favor. Queda aprovat l’article 3.
L’article 4. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? 1 abstenció, 6 vots en contra i 8 vots a favor. Queda aprovat.
A l’article 5, que no té esmenes. Vots a favor? Gràcies.
Per unanimitat.
A l’article 7. (Veus) Perdó. Té raó la seua senyoria.
A l’article 6, que sí que té una esmena. Vots a favor?
Vots en contra? Abstencions? Gràcies. 1 abstenció, 6 vots a
favor i 8 en contra. Queda... Perdó. 1 abstenció, 6 vots en
contra i 8 a favor. Queda aprovat l’article 6.
L’article 7, que sí que té esmena. Vots a favor? Vots en
contra? Abstencions? Gràcies. 1 abstenció, 6 en contra i 8 a
favor. Queda aprovat.
Al títol segon hi havia una esmena que ha sigut rebutjada.
A l’article 8. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions? Gràcies. 1 vot en contra, 6 abstencions i 8 a favor.
Queda aprovat l’article 8.
L’article 9 no té esmenes. Vots a favor? Vots en contra?
Abstencions? Gràcies. 1 vot en contra, 6 abstencions i 8 a
favor. Queda aprovat.
L’article 10. Vots a favor? Vots en contra? Gràcies. 8
vots a favor i 7 en contra. Queda aprovat l’article 10.
Article 11. Vots a favor? Gràcies. En contra? Gràcies. 7
vots en contra i 8 a favor. Queda aprovat l’article 11.
Al 12, 13 i 14 no hi ha esmenes. Vots a favor? Gràcies.
En contra? Abstencions? Gràcies. 1 vot en contra, 6 abstencions i 8 a favor. Queden aprovats els articles 12, 13 i 14.
Article 15. Vots a favor? Vots en contra ? Abstencions ?
Gràcies. 1 vot en contra, 6 abstencions i 8 a favor. S’aprova
l’article 15.
Article 16. Vots a favor ? Gràcies. En contra ? Gràcies.
7 vots en contra i 8 a favor. Queda aprovat.
A l’article 17 no hi ha esmenes. Vots a favor? En contra? Abstencions? Gràcies. 1 vot en contra, 6 abstencions i
8 a favor. Queda aprovat el 17.
Article 18. Vots a favor? En contra? Abstencions? Gràcies. 1 abstenció, 6 vots en contra i 1 a favor. Queda aprovat l’article 18.
Article 19. Vots a favor? Vots en contra? 7 vots en contra i 8 a favor. Queda aprovat l’article 19.
A l’article 20. Vots a favor de l’article 20? Vots en contra? Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor. Queda aprovat.
Article 21. Vots a favor? Vots en contra? Abstencions?
Gràcies. 1 abstenció, 6 vots en contra i 8 a favor. Queda
aprovat.
Article 22. Vots a favor? Vots en contra? Gràcies. 7 vots
en contra i 8 a favor. Queda aprovat l’article 22.
A l’article 23. Vots a favor? Gràcies. Vots en contra?
Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor. S’aprova l’article 23.
Al 24. Vots a favor? Vots en contra? Gràcies. 7 en contra i 8 a favor. S’aprova l’article 24.
Article 25. Vots a favor? Gràcies. En contra? Abstencions? 1 vot en contra, 6 abstencions i 8 a favor. S’aprova
l’article 25.
Article 26. Vots a favor? Vots en contra? 7 vots en contra i 8 a favor. S’aprova l’article 26.
Pàgina 15
Al 27. Vots a favor? Vots en contra? Gràcies. 7 vots en
contra i 8 a favor. S’aprova l’article 26.
A la disposició derogatòria única, final primera i final
segona no hi ha esmenes. Si no tenen inconvenient, voten
conjuntament. Vots a favor? Gràcies. Vots en contra? Abstencions? 1 abstenció i 14 vots a favor. Queden aprovades.
A l’exposició de motius. Vots a favor? Vots en contra?
Gràcies. 7 vots en contra i 8 a favor. S’aprova l’exposició
de motius.
Designació del membre de la comissió que
ha de presentar, davant del Ple, el dictamen
del Projecte de llei de ciutadania corporativa
El senyor president:
Finalitzat el debat i votació del projecte de llei, senyories, passem al punt cinqué, que és: designació del membre
de la comissió que ha de presentar davant el ple el dictamen del Projecte de llei de ciutadania corporativa.
Senyora Palomar.
La senyora Palomar Pérez:
Señor presidente, desde el Grupo Parlamentario Popular, proponemos al señor presidente de la comisión.
La senyora Mollà Herrera:
Jo crec que el meu grup parlamentari no està en contra
d’este…, si vosté no està massa ocupat amb els seus nous
nomenaments.
El senyor president:
La presidència accepta gustosament i agraïx la deferència, i, sens dubte, l’observació que fa la senyora Mollà també la tinc en compte. Però, és per a mi un honor acceptar la
proposta dels grups i poder presentar el dictamen en el ple.
Informe sobre el compliment de la Resolució 166/VII,
aprovada per la Comissió de Coordinació, Organització i
Règim de les Institucions de La Generalitat
El senyor president:
Senyories, passem al punt sisé, que és: informe sobre el
compliment de la Resolució 166/VII, aprovada per la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de La Generalitat, en la seua reunió del dia 27 d’abril
de 2009.
Les seues senyories tenen a la carpeta la notificació de
compliment de la resolució que envia el Consell amb un
contingut que correspon als grups parlamentaris, i no a esta
presidència, fer la valoració política.
Per tant, no havent més assumptes a tractar, senyories,
s’alça la sessió i moltes gràcies a tots.
(S’alça la reunió a les 12 hores i 15 minuts)