LUISA SERÉS NORIEGA 2º D’E.S.O. Els aliments són les substàncies orgàniques, d’origen animal i vegetal que l'ésser humà ingereix i que es transformen en energia que li permet fer les funcions vitals. L’alimentació és el procés mitjançant el qual el nostre organisme utilitza aliments, n’extreu l’energia i la transforma a través de l’oxigen de l’aire. Inorgànica: és la que no prové dels éssers vius. Orgànica: és la que prové dels éssers vius i pot ser animal o vegetal. Orgànica animal Voladors perdiu guatlla tórtora Terrestres gallina, ànec conill porc vedell, vaca xai, ovella, cabra Aquàtics de riu truita, carpa de mar peix blanc: lluç, rosada peix blau: sardina,tonyina mol·luscs: musclo, pop crustacis: gamba, llagostí Orgànica vegetal part aèria fruits i llavors cigró, avellana, blat flors carxofa, coliflor fulla enciam, espinac tija api part enterrada arrel pastanaga, nap tubercle patata, moniato bulb ceba, all Inorgànica aigua minerals Els aliments es preparen per la conservació, però hi ha diverses tècniques per fer-ho. Tècniques tradicionals Tècniques modernes · Fumatge · Assecatge · Salaó · Ensucratge · Oli, vinagre, alcohol. · Fermentació Cocció Es someten els aliments a l’acció del fum, que substitueix l’oxigen de l’aire. Exemples: carns, peixos Es redueix la humitat de l’aliment exposant-lo a l’aire. El resultat és la deshidratació per evaporació. Exemples: fruites (figues seques i panses), verdures, carns (embotits), peixos (bacallà). El contacte amb la sal redueix la humitat d’alguns productes. Exemples: peix (anxoves), carn (pernil), bolets. Es couen a parts iguals sucre i fruita (a vegades també verdures). Exemples: confitures i mermelades Alguns productes es guarden en vinagre, oli o alcohol, substàncies que impedeixen la degradació de l’aliment. Exemples: carns, verdures, bolets, fruites, formatges. Es basa en l’acció sel·lectiva de certs microorganismes sobre els aliments. Exemples: formatges i derivats làctics, vins, sidres, cerveses. · Tractaments tèrmics · Liofilització · Irradiació · Envasament al buit Refrigeració i congelació: El fred frena l’acció del microorganismes i conserva el valor nutritiu dels aliments. Hi ha diversos nivells de refredament. Es pot refrigerar o congelar. Per aconseguir una refredació més llarga es fa l’ultracongelació. Tractaments tèrmics amb augment de temperatura: es fan servir en la industria i reben diferents noms. En la pasteurització se somet el producte a un procés controlat d’escalfament i refredament per eliminar els microorganismes nocius. La liofilització consisteix en la deshidratació d’un producte dins un recipient on prèviament s’ha fet el buit. És un tractament costós que inicialment s’aplicava a les medicines i que avui es practica amb productes d’alt preu. L’avantatge respecte a la deshidratació tradicional és que la recuperació d’aigua és instantània. Els productes se someten a radiacions especials i innòcues per a l’organisme humà que destrueixen els microorganismes nocius i eviten la germinació. Aquesta tècnica es fa servir amb llavors i patates. La irradiació a dosis baixes inhibeix la germinació i retarda la maduració. A dosis mitjanes reduieix la població microbiana. A dosis altes es produeix una esterilització completa. S’elimina l’aire d’un recipient mitjançant un compressor. S’obté així un buit molt més alt amb el avantatges corresponents. S’aplica a molts productes envasats. Com a envasos es fan servir normalment bosses de plàstic especials. EL TRACTAMENT DE LA LLET: La llet se sotmet a diversos tractaments tèrmics i a condicions determinades per controlar-ne la qualitat i les característiques nutritives i per impedir que se’n modifiquin les propietats.També se’n pot variar la quantitat i el tipus de greix,introduir-hi vitamines,aromes, etc.En alguns casos s’afegeixen unes substàncies que compleixen amb els requisits higiènics.Segons els tractament aplicat s’obtenen diferents tipus de llet. S’escalfa a 75ºC durant 15s., s’homogeneïtza i s’escalfa,és exempta de gèrmens. Pasteurització Esterilitzada Uperitzada Concentrada Evaporada Se’n destrueixen tots els gèrmens després de l’envasament mitjançant calor durant trenta min. S’esterilitza per injecció de vapor a 140ºC durant 2s. i posteriorment s’elimina el vapor i es refreda al buit. Com la pasteuritzada però amb la reducció parcial de l’aigua que conté,per al seu consum es dilueix amb café o aigua. Com la esterilitzada però amb la reducció parcial de l’aigua que contè.Per al seu consum es dilueix amb aigua o cafè. Condensada Llet pasteuritzada, concentrada i amb sucre.Per al seu consum es dilueix amb aigua i cafè. En pols S’elabora mitjançant la deshidratació i la higienització de la llet. Per al seu consum es dilueix amb aigua o cafè. La cocció Amb la ajuda de les CUINES Tradicionals Modernes Llar de foc Fogó de carbó Forn Cuina econòmica Plaça de fogons Forn de convecció Forn de microones Cuina al buit Els additius alimentaris és una substància química d’origen natural o sintètic que no altera le valor nutritiu i s’afegeix als aliments amb aquest propòsit: - Conservar els aliments impedint que es deteriorin i que perdin les seves propietats nutritives: els conservants (eviten l’altareció biològica) i antioxidants (eviten l’alteració química). - Facilitar el procés de transformació: emulsionants (permeten matenir l’aspecte) i humectants (retenen l’aigua i retarden l’assecament). - Permetre que els productes en pols es dissolin bé i no formin grumolls (antiaglomerants). - Proporcionar color o restituir-lo un cop s’ha transformat l’aliment (colorants). - Aportar bon gust o olor: edulcorants (proporcionen gust dolç) i aromatitzants (confereixen aroma). Els adulteradors són substàncies que s’afegeixen de manera fraudulenta als productes alimentaris per emmascarar-ne deficiències. La legislació prohibeix l’ús d’aquestes substàncies perque suposen un frau econòmic i un perill per a la salut dels consumidors. Abans les vaques eren alimentades amb pinso que contenien “clembuterol”, que era un adulterador per a que engordin, però les consequències d’aquest aldulterador provocava a l’èsser humà càncer.