Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat Valenciana (PPMCV-CV) Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat Valenciana (PPMCV-CV) Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la Comunidad Valenciana (PPECV-CV) Sèrie PE nº 15 Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la Comunidad Valenciana (PPECV-CV) Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la Comunidad Valenciana (PPECV-CV) 2006 Este documento ha sido elaborado por: Ana Fullana Montoro Antonio Fornos Garrigós Empar Lurbe i Ferrer Francisco Germán García Gloria Ferris Malonda Joan Quiles Izquierdo Josep Redón i Más Juan Custardoy Olavarrieta Luis Garcés López Luisa Micó Giner Manuel Pascual de la Torre Mª Jesús Redondo Gallego Rafael Rodríguez Gil Coordina: Elías Ruiz Rojo Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat © de la presente edición: Conselleria de Sanitat 1ª Edición, 2006 ISBN: 84-482-4285-8 Depósito Legal: V-1420-2006 Imprime: ipl, s.l., tel. 962 590 036, la Pobla Llarga. ÍNDICE PRÓLOGO..................................................................................................... 7 1.- INTRODUCCIÓN........................................................................................ 9 2.- PLAN DE PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES DIRIGIDO A POBLACIÓN ADULTA ........... 13 2.1. Importancia de las enfermedades cardiovasculares y su impacto en la Comunidad Valenciana.............................................................. 15 2.2. Definición de los factores y marcardores de riesgo. Evaluación del riesgo individual ............................................................................ 34 2.3. Prevalencia de factores de riesgo cardiovascular en la Comunidad Valenciana.............................................................................................. 49 2.4. Definición de prioridades del Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la Comunidad Valenciana .............................. 55 2.5. Objetivos del Plan de Prevención de Enfermedades Cardivasculares (PPECV-CV).............................................................. 55 2.6. Líneas de actuación al adulto.............................................................. 60 2.7. Bibliografía............................................................................................. 89 5 3.- PLAN DE PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES DIRIGIDO A POBLACIÓN INFANTIL Y ADOLESCENTE ....................................................................................... 95 3.1. Importancia de la prevención y control de la enfermedad cardiovascular en la infancia y adolescencia.................................... 97 3.2. Prevalencia de factores de riesgo cardiovascular en la infancia y adolescencia........................................................................................ 98 HIPERTENSIÓN ARTERIAL............................................................................ 98 DISLIPEMIA........................................................................................................ 100 OBESIDAD........................................................................................................... 101 DIABETES............................................................................................................ 102 DIETA INADECUADA..................................................................................... 103 SEDENTARISMO................................................................................................ 104 CONSUMO DE TABACO.................................................................................. 106 CONSUMO DE ALCOHOL.............................................................................. 107 BAJO PESO ALNACIMIENTO ........................................................................ 109 3.3. Criterios a seguir para las actuaciones de prevención y control de enfermedades cardiovasculares en niños y adolescentes.......... 109 3.4. Objetivos................................................................................................. 111 3.5. Líneas de actuación .............................................................................. 113 3.6. Bibliografía............................................................................................. 131 6 PRÓLOGO Las enfermedades cardiovasculares constituyen uno de los principales problemas de salud de la población española, y podemos anticipar que su impacto sanitario crecerá en los próximos años como consecuencia del envejecimiento de la población y la consolidación de la transición epidemiológica que lleva aparejada un importante predominio de las enfermedades crónicas sobre las agudas. Los datos y estrategias que aportan este Plan se basan en la situación de las “enfermedades cardiovasculares” y sus factores de riesgo en la Comunidad Valenciana. El Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la Comunidad Valenciana, pretende definir el marco necesario para el desarrollo de una adecuada política de salud en el área de la prevención cardiovascular y cerebrovascular, definiendo objetivos y líneas de actuación asequibles en nuestra sociedad, siendo asimismo una herramienta para los profesionales dedicados a la prevención y seguimiento de los factores de riesgo y sus consecuencias clínicas, tanto para aquellos que enfocan su actividad profesional desde la práctica clínica como también para los que la abordan desde la investigación básica o la planificación sanitaria, y la rehabilitación cardiaca. Junto con la población adulta que presenta factores de riesgo cardiovascular ampliamente estudiados, nos encontramos con la población infantil y juvenil menos estudiada, pero que también presenta sus propios riesgos cardiovasculares, presumible- 7 mente acrecentables en la edad adulta, como demuestran algunos resultados anatomopatológicos en los que desde edades tempranas se pueden detectar principios de ateroesclerosis, siendo en estas edades cuando se adquieren los hábitos de vida que influirán en el futuro. Estas razones aconsejan, tal como se ha realizado, dedicarle un espacio específico en el Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la Comunidad Valenciana. Vicente Rambla Momplet Conseller de Sanitat 8 1 Introducción INTRODUCCIÓN Las enfermedades cardiovasculares representan un problema de primera magnitud en los países desarrollados, entre los que se encuentra el nuestro, si bien tenemos la ventaja de situarnos en un grupo de países del sur de Europa donde la mortalidad por estas causas es menor. Los estudios epidemiológicos, sugieren que la razón debe de ser, principalmente el mantenimiento de los hábitos de vida que nos son propios, y especialmente la denominada dieta mediterránea. Sin embargo en los últimos tiempos las costumbres y los estilos de vida se están igualando y no siempre en un sentido positivo para la salud. Aunque han aparecido nuevos factores considerados de riesgo para la salud cardiovascular, los hábitos de vida saludable a través de la dieta, la actividad física, el mantenimiento del peso adecuado, el abandono del tabaco y la reducción del estrés, son constantes en el abordaje de la salud de la población. La Conselleria de Sanidad, ha considerado que en estos momentos deben ponerse en práctica una serie de medidas, a desarrollar en los próximos cuatro años, a través del “Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares” que presentamos. Siendo asimismo un instrumento de utilidad en el Plan de Salud de la C.V. En este plan se proponen una serie de medidas, basadas en la mejora de los estilos de vida saludable, según el estado actual de los conocimientos, para mejorar, si es posible, la salud de la población durante los próximos cuatro años. 11 El Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la Comunidad Valenciana, se estructura en dos módulos, de implantación paralela, cuya división es fundamentalmente organizativa y que corresponde a las medidas encaminadas a la población adulta y las de la población infantil y adolescente. En él se establecen y se desarrollan estrategias encaminadas a la prevención primaria, secundaria y rehabilitación. Espero sea un vehículo adecuado para mejorar no solo la longevidad de nuestra población si también su calidad de vida. Manuel Escolano Puig Director General de Salud Pública 12 2 Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares dirigido a población adulta 2.1. Importancia de las enfermedades cardiovasculares y su impacto en la Comunidad Valenciana Las enfermedades del aparato circulatorio son las de mayor importancia por su impacto socio-sanitario tanto en los países desarrollados como en aquellos en vías de desarrollo. Aunque la incidencia de las enfermedades del aparato circulatorio varía entre los países desarrollados, de forma, que en los del Sur de Europa es menos de la mitad de la que sufren los del Norte, no por ello deja de tener trascendencia en la salud de la población mediterránea, lo que sucede es que existe una traslación del escenario de riesgo a edades más avanzadas. Aún dentro de España existen marcadas diferencias entre comunidades autónomas e incluso entre áreas geográficas de la misma comunidad autónoma. El porcentaje de personas que son atendidas en atención primaria de este tipo de problemas es muy elevado. A través de la Red Centinela en 1999 se constató que en el caso de los episodios de angina de pecho, el 64,6% de los pacientes acude al centro de atención primaria, frente a un 48%, en caso de que el episodio sea de infarto, menor que en el año anterior en el que se atendieron en atención primaria el 71,3% de las anginas de pecho y el 55,6% de los infartos. Las enfermedades del aparato circulatorio han pasado de ocupar el segundo lugar al primero en número de ingresos hospitalarios, siendo sus tasas de hospitalización las que se presentan en la gráfica 1. 15 En el año 2001, en España, las enfermedades que dieron lugar a más hospitalizaciones en los varones fueron las del aparato circulatorio con el 15,2% del total, mientras que en mujeres aunque en primer lugar se encuentran las enfermedades obstétricas directas con el 11,8% del total, en segundo lugar se encuentran las del aparato circulatorio con un 10,6%. La gran morbilidad que producen representa una carga para los sistemas sanitarios y sociales que va incrementándose día a día. En el Plan Integral de Cardiopatía Isquémica (PICI) 2004-2007 se estima un coste total para la cardiopatía isquémica de 1.948,89 millones de Euros en España, siendo 176,28 el coste atribuido a la Comunidad Valenciana (entre costes directos e indirectos). La cardiopatía isquémica, los accidentes vasculocerebrales y la patología vascular periférica son situaciones comunes en nuestro entorno, aunque no siempre esta bien cuantificada su importancia. En su base existe un daño vascular, la arteriosclerosis y ateromatosis, que ya se inicia tras el nacimiento y se desarrolla a lo largo de los años pero cuya velocidad de progresión y la incidencia de episodios clínicos que de ella se derivan dependen de la presencia de una serie de factores, los llamados factores de riesgo cardiovascular, algunos de los cuales son susceptibles de intervención. En el año 2002 el análisis de la mortalidad por causas refleja que se mantiene estable el patrón de mortalidad en lo que a principales causas de muerte se refieren, las enfermedades hipertensivas vuelven a formar parte de las 16 causas más frecuentes, desplazando a la cirrosis hepática. La mortalidad por enfermedades cardiovasculares en el 2002, permanece como primera causa de muerte en España, representando el 34,1% del total de defunciones. Dentro de este grupo, las enfermedades isquémicas del corazón (infarto agudo de miocardio, angina de pecho, etc.) se mantienen como la primera causa de muerte, con 39.400 fallecidos. 16 La edad media de fallecimiento por isquemia cardíaca en España ha aumentado en los últimos años, según datos del Instituto Nacional de Estadística, en el grupo masculino de 67 años en el año 1982 a los 71,8 años en el año 1997 y en el femenino de los 74,4 del año 1982 a los 80,5 años en 1997. La mortalidad coronaria intrahospitalaria es superior en las mujeres que en los hombres, diferencia que se hace no significativa, en la mayoría de los estudios, al estandarizar por la edad, siendo por otro lado mayor la supervivencia a largo plazo en las mujeres que en los hombres. Ambos sexos AÑOS 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Ambos sexos 1.237 1.292 1.364 1.382 1.387 1.406 Hombres Hombres 1.414 1.470 1.554 1.581 1.585 1.603 Mujeres Mujeres 1.068 1.121 1.182 1.192 1.196 1.216 Grafica 1.- ENFERMEDADES DEL APARATO CIRCULATORIO. Tasas de morbilidad hospitalaria en España por sexo. Fuente: Encuesta de morbili dad hospitalaria. Resultados nacionales INE. Las enfermedades cardiovasculares son enfermedades crónicas que tienen en común el pasar desapercibidas en sus estadios tempranos, y que aún después de diagnosticadas, no manifiestan sín- 17 tomas durante su evolución hasta estadios avanzados, propiciando que el paciente olvide su enfermedad y descuide su tratamiento. Las enfermedades del aparato circulatorio son la primera causa de mortalidad en la Comunidad Valenciana, siendo las responsables del 31,7% de la mortalidad proporcional en varones y del 41,9 % en mujeres según datos de la Generalitat Valenciana correspondientes al año 2001. Respecto a las tasas de mortalidad ajustadas por edad, las enfermedades cerebrovasculares y enfermedad isquémica del corazón son las más altas. Otros grupos íntimamente relacionados con los mencionados y situados entre las diez primeras causas de mortalidad, la arteriosclerosis y la diabetes, incrementan la magnitud del problema. Hombres Mujeres AÑOS 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 HOMBRES 128,7 129,4 122,1 119,1 120 123,44 110,42 103,92 99,6 MUJERES 56,9 58,2 52,8 55,1 54,3 54,08 48,84 47,81 46,5 Gráfica 2.- Mortalidad Comunidad Valenciana por enfermedades isquémicas del corazón. Tasas ajustadas por edad. Método directo (población europea) Registro de mortalidad. DGSP. Generalitat Valenciana. 18 Hombres Mujeres AÑOS 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 HOMBRES 123,3 112,6 93,9 87,7 90,4 80,28 68,61 63,94 64,7 MUJERES 103,6 93,8 78,4 73,7 70,6 63,84 55,85 54,83 51,2 Gráfica 3.- Mortalidad Comunidad Valenciana por Enfermedades Cerebrovasculares. Tasas ajustadas por edad. Método directo (pobla ción europea) Registro de mortalidad. DGSP. Generalitat Valenciana. 19 Hombres Mujeres AÑOS 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 HOMBRES 17,4 15,3 10,9 9,6 8,8 8,09 6,54 5,25 4,9 MUJERES 18,8 15 11,9 10 9,9 8,37 7,71 5,93 5,5 Gráfica 4.- Mortalidad Comunidad Valenciana por arterioesclerosis. Tasas ajustadas por edad (población europea) registro de mortalidad DGSP. Generalitat Valenciana. La evolución de las tasas de mortalidad en los últimos años (periodo 1994-2001) demuestra que existe una reducción en la incidencia de enfermedad cerebrovascular tanto en varones como en mujeres y en ambos la enfermedad isquémica del corazón, es menos corriente produciéndose la mayoría de IAM después de los 64 años. Aún teniendo en cuenta los datos anteriores se considera que existe una tendencia a la estabilización de las tasas de mortalidad por enfermedades del aparato circulatorio. Graficas 2 y 3. Los datos procedentes del estudio IBERICA, en el que está incluida la Comunidad Valenciana, muestran que aproximada- 20 mente 2 de cada 3 muertes por IAM ocurrieron antes de llegar al hospital lo cual refuerza el papel de la prevención primaria y secundaria como uno de los principales elementos para la disminución de la mortalidad por cardiopatía isquémica. En este estudio, además, se ha observado que la letalidad cruda del IAM es mayor en mujeres que en hombres, aunque estas diferencias se reducen considerablemente al estandarizar la letalidad por edad. La mortalidad global observada durante la permanencia de los pacientes en la UCI dentro del registro hospitalario PRIMVAC fue del 13,3%, con ligeras variaciones durante los años 1995-1999. Constatándose una mejor resolución en los años posteriores, encontrándose un 11,4% de mortalidad en el año 2000 y un 8,7% en el año 2001. En lo que respecta a la distribución espacial, al estudiar la razón de mortalidad estandarizada suavizada por contigüidad en los diferentes municipios de la Comunidad Valenciana respecto a las principales causas en que se dividen las enfermedades del aparato circulatorio se observa: 21 ISQUÉMICAS HOMBRES La mayor mortalidad se concentra en la mitad sur de la Comunidad, sobre todo por la costa de la provincia de Alicante, donde destaca Benidorm, seguido de Calpe y Altea, y más al sur, Torrevieja. En las provincias de Castellón y Valencia, la mortalidad es media o baja en general. Es algo más alta en Morella y Burriana, y también en Xàtiva, Tavernes de la Valldigna y municipios próximos. La mortalidad es baja en la mayor parte del interior de la Comunidad y es muy baja en contados municipios menores del interior de las tres provincias, entre los que cabe mencionar a Ibi por su mayor población. La mortalidad por enfermedades isquémicas del corazón en hombres se mantuvo estable con algunas variaciones hasta 1999, pero disminuyó considerablemente en los dos años siguientes. Gráfica 5. 22 ISQUÉMICAS. HOMBRES: 1991-2000 Gráfica 5.- Distribución espacial de la mortalidad en hombres por enfermedades isquémicas, en la Comunidad Valenciana, años 19912000 23 MUJERES La distribución de la mortalidad se caracteriza por un patrón disperso, con escasos municipios de mortalidad muy elevada que aparecen salpicados al azar y que sólo confluyen en la costa de Alicante que va desde Altea hasta El Campello, incluyendo Benidorm y Torrevieja. En cuanto a las grandes ciudades, la mortalidad es alta en Alicante, Elche y Castellón de la Plana, pero es intermedia en Valencia. Los municipios con mortalidad muy baja, poco poblados en general, también se presentan dispersos por las tres provincias, llegando a confluir solo en la comarca castellonense de L’Alt Maestrat. Las localidades alicantinas de Petrer, l’Alfàs del Pi y Monóvar son las más populosas entre las de mortalidad muy reducida. La mortalidad por enfermedades isquémicas del corazón en mujeres fue estable con altibajos hasta 1997 y desde entonces apunta una tendencia decreciente. Gráfica 6. 24 ISQUÉMICAS. MUJERES: 1991-2000 Gráfica 6.- Distribución espacial de la mortalidad en mujeres por enfermedades isquémicas, en la Comunidad Valenciana, años 19912000 25 CEREBROVASCULARES HOMBRES Los municipios de mortalidad alta se distribuyen por el territorio con escasa confluencia, excepto por una mancha de mayor mortalidad que se observa al sur de la provincia de Valencia y que se extiende por las comarcas de La Safor, La Costera y La Canal de Navarrés. Algunos municipios dispersos por el territorio de de las tres provincias, la mayoría de pequeño tamaño, presentan también mortalidad muy elevada. Entre ellos, sobresalen por su población Orihuela y Tavernes de la Valldigna. Una mortalidad muy baja se observa sólo en algunas poblaciones costeras del extremo oriental de la provincia de Alicante, así como en varias localidades pequeñas del rincón de Ademuz. La mortalidad por enfermedades cerebrovasculares presenta en el sexo masculino una llamativa tendencia decreciente en el periodo 1991-2001. Gráfica 7. 26 CEREBROVASCULARES. HOMBRES: 1991-2000 Gráfica 7.- Distribución espacial de la mortalidad en hombres por enfermedades cerebrovasculares, en la Comunidad Valenciana, años 1991-2000 27 MUJERES Sin que pueda hablarse de un claro patrón geográfico, la mortalidad es mayor en la provincia de Valencia, aunque es baja en la capital, y menor en la provincia de Alicante, pero con excepciones. Poblaciones de mortalidad muy alta salpican las tres provincias de norte a sur. En la provincia de Castellón, destacan Cabanes, Alcora y Sant Mateu; en la de Valencia, Chelva, Tavernes de la Valldigna, Cheste y Picanya; en la de Alicante, Crevillent y Orihuela. La mortalidad es muy reducida en l’Alfàs del Pi y La Nucia, en todos los municipios del Rincón de Ademuz y, aisladamente, en las localidades de Alfafar, Casinos y Canet d’En Berenguer. Como en los varones, la mortalidad por enfermedades cerebrovasculares en mujeres ha disminuido mucho en los últimos años. Gráfica 8. 28 CEREBROVASCULARES. MUJERES: 1991-2000 Gráfica 8.- Distribución espacial de la mortalidad en mujeres por enfermedades cerebrovasculares, en la Comunidad Valenciana, años 1991-2000 29 ARTERIOSCLEROSIS HOMBRES La mortalidad se caracteriza por un patrón disperso con abundancia de municipios con mortalidad muy alta salpicados por todo el territorio, sin confluencia entre ellos. Encontramos mortalidad elevada en Cox, Llauri y Alfarp, pero también es alta la mortalidad de municipios más populosos como La Vila Joiosa, Alcira y Nules, entre otros muchos. La mortalidad más reducida se observa en algunos municipios de las marinas alicantinas, incluyendo Benidorm. Prácticamente no hay comarca donde la mortalidad no se distribuya internamente de forma irregular. La mortalidad es alta en Elda y baja en Petrer; alta en Burriana y baja en Almazora; alta en Requena y baja en Utiel. En cuanto a las grandes ciudades, es alta en Castellón, baja en Valencia y muy baja en Alicante y Elche. La mortalidad por arteriosclerosis en hombres disminuyó mucho en la última década, de forma que se redujo a una cuarta parte entre 1991 y 2001. Gráfica 9. 30 ARTERIOSCLEROSIS. HOMBRES: 1991-2000 Gráfica 9.- Distribución espacial de la mortalidad en hombres por arteriosclerosis, en la Comunidad Valenciana, años 1991-2000 31 MUJERES La distribución de la mortalidad presenta una dispersión similar a la observada en los hombres, habiendo munipicios con mortalidad muy alta salpicados por las tres provincias y grandes áreas de mortalidad muy baja. En general se aprecia menor mortalidad en el interior y mayor en la costa, salvo en la provincia de Alicante, donde la mortalidad es baja también en la mayor parte de la costa. Como sucede en los hombres, abundan los valores extremos. Los municipios de mortalidad más elevada coinciden con los vistos en el sexo masculino (Llauri, Pedreguer, Cox, Alfarp, La Vila Joisosa y Nules). La mortalidad es muy baja en numerosos municipios pequeños y medianos de las tres provincias que tienden a confluir en las comarcas interiores. Entre las poblaciones importantes, destacan por su baja mortalidad Benidorm, Alicante y Elche. Al igual que en el sexo masculino, la tendencia de la mortalidad por arteriosclerosis en mujeres es marcadamente decreciente. Gráfica 10. 32 ARTERIOSCLEROSIS. MUJERES: 1991-2000 Gráfica 10.- Distribución espacial de la mortalidad en mujeres por arterioesclerosis, en la Comunidad Valenciana, años 1991-2000 33 2.2. Definición de los factores y marcadores de riesgo. Evaluación del riesgo individual Se considera factor de riesgo aquélla situación que predispone a una determinada patología siendo responsable de que en su presencia se produzca con mayor frecuencia o que aumente la velocidad de su desarrollo. Tradicionalmente los factores de riesgo para las enfermedades del aparato circulatorio se han agrupado en aquellos que son susceptibles de modificación e intervención y los que no (Tabla 1). Entre los primeros cabe mencionar como los de mayor impacto directo hipertensión arterial, dislipemias, diabetes mellitus y el consumo de tabaco. Sin embargo, existe un quinto factor la obesidad central en el desarrollo de los tres primeros mencionados y que se encuentra en franco crecimiento. En la aparición y evolución de los factores de riesgo mencionados, tiene una importancia básica la alimentación. MODIFICABLES Hipertensión arterial Diabetes Dislipemia Tabaquismo Obesidad-sedentarismo Microalbuminuria-proteinuria Hipertrofia ventricular izquierda Insuficiencia renal NO MODIFICABLES Sexo Edad Raza Antecedentes familiares Antecedentes personales de cardiopatía Tabla 1.- Principales factores relacionados con las enfermedades del aparato circulatorio. Cada uno de estos factores que a continuación se detallan, se definen con arreglo a los criterios establecidos por diversos organismos competentes que están ampliamente recogidos en las guías publicadas por la Consellería de Sanidad. 34 En general, los valores en la población general de los parámetros biológicos siguen una distribución normal o cuasi normal. Se define un factor de riesgo a valores superiores a un umbral elegido en función de que la intervención por encima de esos valores obtengan beneficios. Junto al diagnóstico de estos factores de riesgo existen: Datos de alarma cuya presencia debe obligar a una evaluación conjunta de todos los factores, que podríamos llamar "signos guía de riesgo". Su aparición permite la detección precoz del riesgo cardiovascular. Marcadores precoces de daño orgánico cuya presencia indica que hay un riesgo cardiovascular que obliga a una intervención precoz. Marcadores de riesgo, son datos habitualmente analíticos o provenientes de exploraciones, cuya presencia indica un mayor riesgo aunque por ellos mismos no sean los productores de las lesiones sino una consecuencia de las mismas. Su detección ayuda en la toma de decisiones terapéuticas. La consideración conjunta de estos elementos, signos guía, presencia de factores de riesgo, daño orgánico precoz y algunos marcadores es la vía más adecuada para una prevención efectiva. Según el informe de consenso sobre las Guías de Prevención Primaria de las Enfermedades Cardiovasculares de 2003 (Guía Europea de prevención cardiovascular en la práctica clínica), se pone énfasis en estratificar los pacientes según su riesgo cardiovascular y la profundidad de las intervenciones propuestas para evitar los eventos cardiovasculares. La adecuada implementación de las Guías requiere: 35 - La participación de todos los profesionales de la salud (médicos, enfermeros, farmacéuticos etc) - Captar a los pacientes de riesgo en estadios tempranos, facilitándoles información sobre como reducir su riesgo cardiovascular. - Mejorar las relaciones médico-paciente para crear un entorno que implique y corresponsabilice a los pacientes en el cuidado de su propia enfermedad, facilitándoles el cambio hacia estilos de vida saludables. - Generar medidas de refuerzo que incrementen la adherencia al tratamiento de las enfermedades cardiovasculares, ya que son enfermedades crónicas que no manifiestan síntomas durante su evolución hasta estadios avanzados, propiciando que el paciente olvide su enfermedad y descuide su tratamiento. El informe del ATP III del National Cholesterol Education Program de diciembre de 2002 , resalta la dificultad para disminuir el riesgo cardiovascular como consecuencia de la escasa adherencia al tratamiento de enfermedades crónicas, y detalla una serie de posibles intervenciones para mejorarla: - Intervenciones orientadas hacia los pacientes. - Intervenciones orientadas hacia los médicos. - Intervenciones orientadas a ampliar el sistema sanitario (unidades de lípidos, enfermería, farmacéuticos, telemedicina, vías criticas) Esta propuesta intenta desarrollarse en cuatro aspectos claves que acontecen en el entorno de la Atención Primaria: – Prevención de las enfermedades cardiovasculares – Captación de los pacientes de riesgo en estadios tempranos. – Cumplimiento terapéutico de los pacientes. – Adherencia de los profesionales a las Guías. 36 Hipertensión arterial Se definió hipertensión arterial según los criterios del informe del Joint National Committee con arreglo a los valores de la Tabla 2, los cuales son muy similares a los publicados por el Informe conjunto de la Sociedad Internacional de Hipertensión y la Organización Mundial de la Salud. Categoría Sistólica Diastólica Óptima <120 <80 __________________________________________ Normal <130 <85 __________________________________________ Normal-alta 130-139 85-89 __________________________________________ Hipertensión de Grado 1 (ligera) 140-159 90-99 __________________________________________ Subgrupo limítrofe (borderline) 140-149 90-94 Hipertensión de Grado 2 (moderada) 160-179 100-109 __________________________________________ Hipertensión de Grado 3 (grave) ≥180 ≥110 __________________________________________ Hipertensión sistólica aislada ≥140 <90 __________________________________________ Subgrupo limítrofe (borderline) 140-149 <90 Cuando la presión arterial diastólica y sistólica de un paciente se sitúan en categorías diferentes debe aplicarse la categoría superior. Tabla 2.- Definiciones y clasificación de los valores de presión arterial WHO-ISH-99 y JNC-97. 37 Con la evidencia obtenida en los últimos estudios de intervención publicados se considera en la actualidad que pacientes con diversas patologías tienen valores umbral para definir hipertensión inferiores a los señalados en la Tabla 2. Así: • Los pacientes con diabetes mellitus los valores de PA umbral para considerar hipertensión son de 130/80 mmHg según la Sociedad Americana para el estudio de la Diabetes. • Los pacientes con insuficiencia renal de cualquier etiología los valores de PA umbral para considerar hipertensión son de 130/80 mmHg según la Sociedad Americana de Nefrología. En el caso de proteinuria superior a 1 g/24 horas aún deben considerarse valores inferiores de 125/75 mmHg Dislipemia Se define dislipemia cuando algunos de los valores de lípidos plasmáticos, colesterol total, colesterol-HDL, colesterol-LDL y/o triglicéridos sobrepasan los límites que se muestran en la Tabla 3 del National Cholesterol Evaluation Program. Colesterol total ≥ 200 mg/dl Triglicéridos ≥ 200 mg/dl HDL-colesterol < 40 mg/dl LDL-colesterol ≥ 130 mg/dl Tabla 3.- Dislipemia. Niveles de lípidos en plasma sanguíneo consi derados como patológicos. Recomendamos la siguiente clasificación simplificada de las hiperlipidemias por sus implicaciones terapéuticas: • Hipercolesterolemia límite: colesterol total 200-249 mg/dl (5,17-6,45 mmol/l) y triglicéridos < 200 mg/dl (2,26 mmol/l) • Hipercolesterolemia definida: colesterol total > 250 mg/dl (6,45 mmol/l) y triglicéridos < 200 mg/dl (2,26 mmol/l). En 38 prevención secundaria y en pacientes diabéticos hablamos de hipercolesterolemia definida para valores de colesterol > 200 mg/dl (5.17 mmol/l). • Hipertrigliceridemia: colesterol total < 200 mg/dl (5,17 mmol/l) y triglicéridos > 200 mg/dl (2,26 mmol/l). En prevención secundaria y en pacientes diabéticos hablamos de hipertrigliceridemia para valores > 150 mg/dl (1,69 mmol/l). • Hiperlipidemia mixta: colesterol total > 200 mg/dl (5,17 mmol/l) y triglicéridos > 200 mg/dl (2,26 mmol/l). La mayoría de los pacientes con cardiopatía isquémica presentan cifras de colesterol total entre 200 y 250 mg/dl (5,17-6,45 mmol/l), por lo que el límite de 250 mg/dl (6,45 mmol/l), aplicado para hablar de hipercolesterolemia definida en prevención primaria, se justifica en razones de coste / efectividad, ya que, al ser la arteriosclerosis un proceso de origen multifactorial en el que se implican múltiples Factores de Riesgo Cardiovascular (FRCV), el riesgo que confiere cualquier nivel sanguíneo de colesterol va a depender también de la coexistencia de aquellos. Esta es una de las razones por las que debemos valorar globalmente el riesgo coronario del paciente. Diabetes mellitus Se define diabetes mellitus, según los criterios de la American Diabetes Association (ADA) , con los valores expresados en la Tablas 4-5 en la que no solo se define diabetes sino también la glucosa basal alterada (GBA), también llamada glucosa anormal en ayunas, la tolerancia alterada a la glucosa (TAG) y la diabetes gestacional. 39 Normal TAG GBA Diabetes Glucemia plásmática en ayunas < 110mg/dl (<6,1 mmol/l) ≥ 110 y < 126 mg/dl. ≥ 126 mg/dl (7,0 mmol/l) Glucemia al azar (no es necesaria una 2ª determinación Glucemia a 2 h. de TSOG* < 140 mg/dl (7,8 mmol/l) 140-199 mg/dl ≥ 200mg/dl (11,1 mmol/l) más síntomas ≥ 200 mg/dl (11,1 mmol/l) TSOG.- Test de tolerancia oral a la glucosa) con 75 g de glucosa Tabla 4.- Criterios diagnósticos de diabetes, TAG, y GBA Glucemia Basal 1 hora 2 horas 3 horas Plasma venoso 95 mg/dl (5,3 mmol/l) 180 mg/dl (10,0 mmol/l) 155 mg/dl ( 8,6 mmol/l) 140 mg/dl ( 7,8 mmol/l) Tabla 5.- Criterios diagnósticos de diabetes gestacional Tras Sobrecarga Oral con 100 gramos de glucosa, 2 ó más valores deben ser iguales o superiores a los expresados en la Tabla 5. Tabaquismo Se denomina a la intoxicación aguda o crónica por del consumo de tabaco en cualquiera de sus formas. Simultáneamente a la generalización del consumo de tabaco, coincidiendo con la gran difusión en formato de cigarrillos, empezaron a aparecer las primeras pruebas sobre su nocividad. El estudio epidemiológico de Doll y Hill iniciado en 1950, evidenció la relación entre consumo de tabaco y el exceso de mortalidad, iniciando los informes epidemiológicos que hasta la actualidad demuestran el consumo de tabaco como factor de riesgo independiente, vinculado directamente al desarrollo de 40 enfermedades cardiovasculares. Uno de los primeros beneficios del abandono del hábito tabáquico es la disminución del riesgo cardiovascular. Los protocolos de intervención ante la dependencia tabáquica de los fumadores/ras se encuentran definidos en la Guía de Actuación Clínica en Atención Primaria de la Conselleria de Sanidad. Obesidad La obesidad se define según los criterios del Consenso Español de Obesidad que se exponen en la Tabla 6 y se completa con los valores de riesgo según la distribución de la grasa corporal presentes en la Tabla 7. Sobrepeso I Sobrepeso II Obesidad grado I Obesidad grado II Obesidad grado III (mórbida) 25-26.9 27-29.9 30-34.9 35-39.9 ≥ 40 Tabla 6.- Clasificación de la obesidad (Consenso Español (SEEDO), 2000) Grado de Obesidad según Indice de Masa Corporal ( IMC ) (kg/m2). Índice C/c Cintura (cm) Hombres ≥1 ≥ 102 Mujeres ≥ 0.85 ≥ 88 Tabla 7.- Valores de riesgo según la distribución de la grasa corporal (SEEDO, 2000). 41 Resistencia a la insulina La resistencia a la insulina se define clínicamente por niveles de insulina basal >16.7 mU/L o por un índice HOMA > 3.8 (índice HOMA= [glucemia (mmol/L) x insulina (mU/L)]/22.5). Aunque estos parámetros están sujetos a alguna imprecisión sobre la valoración real de la resistencia insulínica, su valor clínico ha validado su utilización. La presencia de un aumento de la resistencia a la acción periférica de la insulina es el substrato del llamado síndrome plurimetabólico. La OMS la define como se expresa en la Tabla 8. VARIABLE Resistencia a la insulina Hiperinsulinemia Intolerancia a la glucosa DM tipo 2 Hiperglucemia ≥ 110 mg/dlHipertensión arterial Hipertrigliceridemia Descenso cHDL OMS Si No Si Si No ≥140/90 ≥150 <35 (39) Tabla 8.- Criterios de resistencia a la insulina según la OMS. Una de las principales características de este síndrome es la presencia simultánea de dos o más de las alteraciones descritas, representado un verdadero fenómeno de agrupamiento, “clustering”, lo que lleva a considerar la existencia de una relación patogénica entre las diferentes manifestaciones. Pacientes con insuficiencia renal crónica El Registro de enfermos renales de la Comunidad Valenciana (Informe 2002) de la Conselleria de Sanitat, estima una prevalencia de 4624 pacientes (1034,29 por millón) y una incidencia de 673 pacientes (150,54 por millón) en tratamiento 42 renal sustitutivo (hemodiálisis y diálisis peritoneal continua), 210 trasplantados (46,97 pmp) y una mortalidad de 459 pacientes (9,7 %). En el Informe de diálisis y trasplante de la Sociedad Española de Nefrología y Registros Autónomos del año 2003, la prevalencia de pacientes con enfermedad renal tratados en la Comunidad Valenciana es de 4.671 pacientes (1.012 pmp), de los cuales, 2.652 pacientes (614 pmp) están en hemodiálisis, 241 pacientes en diálisis peritoneal continua ambulatoria (56 pmp) y 1.730 pacientes trasplantados (342 pmp), siendo 673 los pacientes que comenzaron tratamiento renal sustitutivo en el año 2003 (159 pmp). Existe un incremento progresivo de la edad, en la diabetes e hipertensión como agentes causales, así como la patología cardiovascular como principal causa de mortalidad. La población con insuficiencia renal crónica (IRC) está expuesta a un conjunto de factores de riesgo cardiovascular (FRCV), clásicos y emergentes, hasta el punto de que, la causa mayor de mortalidad de estos pacientes, es la cardiaca (50-60 %) y en la población joven con insuficiencia renal, el riesgo de mortalidad anual por causa cardiovascular es muy superior a la población general. • Alteraciones del metabolismo calcio – fósforo La asociación de hipocalcemia e hiperfosforemia (>6,5 mg/dl) a hiperparatiroidismo, está fuertemente asociado a mortalidad por cardiopatía isquémica en pacientes hemodializados. El hiperparatiroidismo induce una sobrecarga de calcio citosólico, con afectación de los miocitos y células musculares lisas vasculares, lo que favorece la vasoconstricción y la proliferación. El producto calcio por fósforo > 60 se manifiesta por calcificaciones vasculares y valvulares (calcifilaxia) con hipertrofia ventricular izquierda e isquemia periférica. A los nueve años de tratamiento dialítico, presentan calcificaciones coronarias el 50% de los pacientes. 43 • Hipoalbuminemia La hipoalbuminemia es un fuerte predictor de mortalidad total y cardiovascular (insuficiencia cardiaca y cardiopatía isquémica, de novo) en pacientes con IRC y en diálisis. En el síndrome nefrótico se asocia a hipercoagulabilidad con riesgo de trombosis de venas renales. Es un reactante inflamatorio de fase aguda (hemodiálisis) y un indicador de malnutrición proteica en pacientes en diálisis peritoneal continua ambulatoria (DPCA). • Microalbuminuria La detección de excreción urinaria de albúmina en pequeñas cantidades de 30 a 300 mg/24h, por debajo de la concentración detectada habitualmente en el laboratorio, la llamada microalbuminuria ha mostrado ser un marcador de riesgo de enfermedad cardiovascular y renal en pacientes diabéticos, en ancianos no diabéticos y en población general. Aunque el límite umbral para definir microalbuminuria es el de 30 mg/24h, 20mgr/min o índice albumina/creatinina 30, los estudios de morbilidad y mortalidad parecen indicar que en un futuro próximo el umbral será inferior. • Creatinina sérica elevada Para situar la insuficiencia renal como factor de riesgo cardiovascular (FRCV), hay que tener presente que, según los estudios HDFP y HOT-RENAL, la concentración de creatinina sérica superior a 2 mg/dl, es el predictor más potente de mortalidad total y de causa cardiovascular. Según el National Cooperative Dialisis Study (N Eng J Med 1981), el estado urémico produce una depresión directa de la contractilidad miocárdica y una activación crónica del endotelio vascular. Una diálisis adecuada produce una mejoría funcional de la miocardiopatía, así como un control tensional sin fármacos en los pacientes urémicos con HTA volumen-dependiente (75-80 %). 44 En el estudio MRFIT (332.544 pacientes, tras excluir a los que presentaban creatinina superior a 2 mg/dl), en 16 años de seguimiento, la incidencia de IRC o muerte de causa renal es de un RR 11,2 para pacientes con HTA estadío IV de la OMS-SIH, tomando como referencia RR 1 en el control óptimo de la presión arterial. Infección por VIH La mayor supervivencia de la población portadora de la infección por el VIH se ha acompañado de problemas previamente no observados en este tipo de paciente. Pronto se describió el desarrollo de alteraciones lipídicas, del metabolismo hidrocarbonado y de la distribución de la grasa corporal, simulando un perfil de síndrome X metabólico que se ha venido en denominar lipodistrofia asociada al VIH. Es igualmente llamativo el cambio en la incidencia de los principales diagnósticos asociados a la infección por el VIH, comprobándose que entre los cinco principales se encuentra la dislipidemia (tercer puesto, 23,6%) y la hipertensión arterial (quinto puesto, 6,4%). Si a ello añadimos que el 24-62% de pacientes en la terapia antiretroviral de alta actividad presenta alteraciones del metabolismo hidrocarbonado, que el 71% presenta elevaciones del colesterol total y triglicéridos, y que entre el 18 y el 83% desarrolla alteraciones de la distribución de la grasa corporal, es fácil entender que estamos ante la gestación de un ambiente potencialmente aterogénico. A falta de estudios epidemiológicos a gran escala y con seguimientos a largo plazo, podemos enunciar que la patología cardiovascular presenta suficiente entidad en este grupo de pacientes, hasta el punto que algunos autores indican una mayor incidencia que para la población seronegativa. Signos guía de riesgo Los signos guía que indican la presencia subyacente de alteraciones metabólicas con repercusión cardiovascular y que obli- 45 gan a una evaluación conjunta de la presencia de factores de riesgo son las siguientes: • Perímetro de cintura en varones >102 cm y en mujeres >88 cm • Presión arterial >130/85 mmHg • Glucemia en ayunas >109 mg/dl • Triglicéridos en ayunas >150 mg/dl • Colesterol HDL en varones <40 mg/dl y en mujeres <50 mg/dl Marcadores precoces de daño orgánico y signos inflamatorios. – Hipertrofia ventricular izquierda (HVI) La HVI es un importante predictor de morbilidad y mortalidad cardiovascular, superior aún a las cifras de tensión arterial. En efecto, la presencia de HVI en el paciente con HTA se asocia a mayor incidencia de insuficiencia cardíaca, arritmias ventriculares, infarto de miocardio, muerte súbita y muerte cardiovascular. La prevalencia de HVI detectada por ecocardiografía es de 12 a 20% en los pacientes con HTA leve detectados en el ámbito laboral, 50% en aquellos con HTA moderada asistidos en un centro de referencia y, 90% en los hospitalizados. En la población del estudio Framingham entre el 3 al 7% de los adultos menores de 50 años y 12 al 40% de los mayores presentan HVI. En lo que respecta al riesgo que implica la HVI en la HTA, se observa una mayor incidencia de eventos cardíacos y de muerte cardiovascular, en los hipertensos con HVI. En el estudio de Framingham sobre 3661 hipertensos el riesgo de muerte súbita en aquellos con HVI es 2,16 con respecto a los que no presentan HVI; cada 50 g/m de masa ventricular el riesgo aumenta 1,45. Las causas de este aumento de riesgo provocado por la HVI podría vincularse a mayor susceptibilidad a la isquemia miocárdica y/o a dispersión de los potenciales de acción y presencia de pospotenciales que favorecerían las arritmias complejas y muerte súbita. 46 – Grosor de la pared de la carótida y su distensibilidad El incremento del grosor de la íntima y de la media de la carótida es considerado como estadio precoz de arteriosclerosis, y se asocia con un aumento del riesgo de infarto de miocardio y de accidente vasculocerebral. Grosores superiores a 0.9 mm incrementan el riesgo de infarto de miocardio en un 43% y del 41% para accidente cardiovascular, con independencia del sexo. En sujetos asintomáticos de enfermedades cerebro vasculares o cardiovasculares, la existencia de una hipertrofia de la íntima y media está asociada a un incremento de accidentes cardiovasculares; incrementos de 0.1 mm de la íntima-media está asociado a un incremento del 11% de riesgo de infarto de miocardio. La utilización de la ecografía para el estudio de las paredes arteriales en la identificación precoz de signos de arterioesclerosis viene avalada por muchos estudios, así como su empleo y validación con las tablas de riesgos cardiovasculares. Los estudios sobre la reducción de la distensibilidad de las arterias carótidas muestran un incremento de riesgo cardiovascular. Por otra parte, también existe una fuerte asociación entre aterosclerosis de la arteria renal (causa de hipertensión secundaria) y aterosclerosis carotídea. La ecografía nos permite detectar y cuantificar estadios precoces de arterioesclerosis vascular, así como poder evaluar la composición de las placas de ateroma y su seguimiento, tras tratamientos farmacológicos o dietéticos. A todo esto le añadiremos su carácter no invasivo y reproducible, por todo ello puede resultar una herramienta a incorporar progresivamente a la práctica diaria. – Proteina C Reactiva de alta sensibilidad La importancia de los mediadores de la inflamación en el proceso aterotrombótico es un hecho conocido, asociándose la presencia de los llamados “reactantes de fase aguda” (PCR, Fibrinógeno, Recuento leucocitario e hipoalbuminemia) a un mayor riesgo coronario. 47 En el primer estudio publicado en 1994 sobre la importancia diagnóstica de la PCR en la estratificación del riesgo en pacientes con angina inestable se estableció un punto de corte de 3 mg/L, como el más apropiado para discriminar entre pacientes de bajo y alto riesgo. Los resultados demostraron claramente que la PCR es tanto un indicador de pronóstico a corto como a largo plazo. Así en pacientes con antecedente de Infarto agudo de miocardio, la evidencia de inflamación se relacionó con un aumento de eventos coronarios recurrentes. El valor de la PCR en prevención primaria ha sido también confirmado tras una serie de estudios realizados en individuos sanos. El primero de ellos fué el estudio MRFIT que relacionaba la PCR y la mortalidad por enfermedad coronaria en individuos sanos con múltiples factores de riesgo. ( Kuller, Am J Epidemiol 1996). Posteriormente en el Physicians Health Study, realizado en 22.000 médicos, sin antecedentes de infarto ni ataques isquémicos se confirmó el aumento del riesgo para IAM en el grupo de pacientes con mayor elevación de la PCR, demostrándose además su carácter independiente de otros factores de riesgo tanto lipídicos como no lipídicos. En cuanto al mecanismo de acción y según recientes investigaciones la PCR induciría la expresión de las moléculas de adhesión en las celulas endoteliales humanas, teniendo un papel directo en el proceso arteriosclerótico. 48 2.3. Prevalencia de factores de riesgo cardiovascular. Comunidad Valenciana. La prevalencia de los diferentes factores de riesgo modificables en la Comunidad Valenciana ha sido estudiada en diferentes trabajos. Según la Red Centinela de la Comunidad Valenciana (19992001), los factores de riesgo más frecuentes son, por orden, la hipertensión presente en el 56,6% de los casos, la hiperlipidemia en el 48,8% y el sedentarismo en el 45,7%. En todos los grupos de edad aparecen en mayor o menor medida todos los factores de riesgo variando la proporción en función de la edad. Todos los factores de riesgo presentan una tendencia creciente con la edad, a excepción de la obesidad con tendencia estable y del tabaquismo con tendencia decreciente en las personas de más edad. Los factores en los que se acusa más la diferencia de género es primordialmente el tabaquismo, en el que la proporción de hombres fumadores es del 58,2% y de las mujeres 41,8 %. Los demás factores de riesgo cardiovascular son más frecuentes en hombres que en mujeres, excepto la obesidad que es superior en mujeres. En la distribución por episodios no se observa diferencia en los factores más frecuentes en el conjunto, así la hipertensión, hiperlipidemia y el sedentarismo son, tanto en la angina de pecho como en el infarto de miocardio los que más se presentan. Si que es de destacar la mayor frecuencia relativa de la obesidad A la hora de poder conocer con cierta precisión cual es la prevalencia de los FRCV, nos encontramos con determinados problemas derivados del material y método empleado en los diferentes estudios publicados, la principal diferencia es la limitación que supone la base poblacional empleada para calcular el tamaño muestral, así Benet utiliza el archivo de historias clíni- 49 cas, Maiques el registro de la población incluida en el PAPPS, mientras que Grima realiza su estudio sobre población laboral. En un estudio multicentrico realizado en nuestra comunidad, cuya muestra esta basada en el “Episodio de prevención de factores de riesgo cardiovascular”, se observó que solo el 39,72% de la población demandante de consulta estaba diagnosticada de algún FRC, incrementándose la cifra hasta un 84% cuando se aplicaba el protocolo diagnóstico. En otro estudio recientemente publicado, en el que se ha utilizado muestra poblacional aleatoria (2550 personas del sur de la comunidad valenciana), con confirmación diagnóstica de los distintos FRCV detectados, los autores encuentran prevalencias de hipertensión arterial, hipercolesterolemia, diabetes y obesidad, superiores a las halladas en otros estudios con referencia nacional, es de destacar la Hipertensión Arterial con cifras de HTA conocida del 30,3% y de HTA detectada con criterio epidemiológico del 19,8%, y la hipercolesterolemia cuya prevalencia conocida fue del 22,6% y del 6,7% para la detectada. La Hipertensión arterial debido a su repercusión sobre la morbimortalidad cardiovascular debería ser el principal objetivo de los programas de prevención y control de los FRC. Los resultados evidencian que en la Comunidad Valenciana 5 de cada 10 hipertensos saben que lo son; de estos 5, algo más de 4 se tratan, y de ellos sólo 2 mantienen sus cifras tensionales controladas. La asociación alteración del metabolismo lipídico y ECV está demostrada, existiendo una estrecha correlación entre las concentraciones de colesterol plasmático y la ECV, que se acentúa cuando las concentraciones de colesterol superan los 200 mg/dl, con una pendiente que aumenta de forma exponencial y paralela a la curva de mortalidad global. La importancia que tiene el conocimiento de la concentración de los diferentes lípidos en nuestra población, radica en que se trata de un factor modificable con la intervención, junto a la presión arterial y al consumo de tabaco. En el estudio DRECE, la población española analiza- 50 da, registró concentraciones de colesterol total semejante al de los países industrializados. Los resultados obtenidos con diversas metodologías y poblaciones, acerca del grado de conocimiento y control de nuestra población, hacen poco viable la extrapolación de resultados, que nos permita comparar nuestra situación con la de otras comunidades y/o territorios; en el estudio PANES, realizado a nivel nacional sobre la prevalencia de angina y factores de riesgo cardiovascular autodeclarados, el 24,2 % se auto declararon hipercolesterolémicos, en ese mismo estudio, para la Comunidad Valenciana se encontraron cifras de auto declaración del 25,6 %, mientras que otros trabajos sobre población de nuestra comunidad hablan del 22,6% de hipercolesterolemicos conocidos. Podemos decir que la prevalencia de factores de riesgo en nuestro ámbito es elevada con un grado de control escaso. El porcentaje de población con algún factor de riesgo y, por tanto, susceptible de intervención es así mismo elevado. Por ello es preciso que en los Centros de Atención Primaria se realice una priorización sobre el control y seguimiento de los pacientes a atender, siendo necesario un abordaje global de todos los factores de riesgo. Una herramienta útil debe ser la utilización del cálculo de riesgo cardiovascular. La Diabetes Mellitus es un importante problema a escala mundial. Se calcula que en 1995 habían unos 135 millones de diabéticos y que en el año 2025 existirán alrededor de 300 millones. La estimación de la prevalencia de diabetes en nuestro entorno es variable, debido a los diferentes criterios diagnósticos que se han empleado, a la fuente de los registros y a la existencia de un importante porcentaje de diabetes no conocida. En España la prevalencia de Diabetes Mellitus se puede aproximar a través de estudios parciales. Entre los más repre- 51 sentativos se encuentran los que se muestran en la tabla 9. Estudio ARAGÓN CATALUÑA LEJONA LEÓN LÉRIDA N 935 3839 862 572 401 %D Conocida 3,1 6,7 2,8 3,9 5 %D Desconocida 3 3,6 3,6 1,7 1,2 %D Total 6,1 10,3 6,4 5,6 6,2 Tabla 9.- Principales estudios de prevalencia de Diabetes en España N = Nº DE PERSONAS ESTUDIADAS D = DIABETES Estos resultados sugieren la existencia de alrededor de un 37,86% de Diabéticos no diagnosticados como tales (Diabetes desconocida). Por otra parte la enfermedad cardiovascular es la principal causa de morbimortalidad en el paciente diabético. El riesgo cardiovascular es entre dos y cuatro veces superior en las personas con diabetes, incluso si se ajusta por edad, sexo u otros factores de riesgo cardiovascular. En la Comunidad Valenciana según los datos de la Encuesta de Salud ( 2001 ) realizada a la población de 16 y más años, la prevalencia de consumidores habituales de Tabaco es de 32,2 % de la total. La prevalencia del consumo de tabaco por grupos de edad y sexo, según resultados de la Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana de 2001 por sexos, son los que se observan en la tabla 10. 52 Consumo de tabaco en mujeres. Encuesta de salud 2001. GRUPOS DE EDAD - MUJERES Nunca he fumado No fumo pero he fumado Fumo esporádicamente Fumo diariamente Ns/Nc 16-24 53,5 5,8 8,3 32,4 0 25-44 44,5 10,2 5,1 40,3 0 45-64 65 y más Total 79,6 95,6 65,9 5,1 1,5 6,4 2,4 0,9 3,9 13 2 23,8 0 0 0 Consumo de tabaco en hombres. Encuesta de salud 2001. GRUPOS DE EDAD - HOMBRES 16-24 Nunca he fumado 46,5 No fumo pero he fumado 6,5 Fumo esporádicamente 6,7 Fumo diariamente 40,3 Ns/Nc 0 25-44 45-64 65 y más Total 34,1 36 40,9 37,7 11 19,5 40,6 17,5 4,8 3 2 4,2 50 41,5 16,2 40,5 0,1 0 0,3 0,1 Tabla 10.- Consumo de tabaco por grupos de edad y sexo, según resul tados de la Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana de 2001 Los patrones de consumo varían según el sexo, en esta última encuesta en los hombres el porcentaje de fumadores habituales fue de 40,5 % y esporádicos del 4,19% y en las mujeres de 23,9 % para las fumadoras habituales y un 3,8 % en el caso de fumadoras esporádicas. Se observa un descenso en la prevalencia de fumadores, respecto a la Encuesta Nacional de Salud (1997) y la Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana (1991), Encuesta Nacional de Salud (1997) Encuesta de Salud de C V (1991) Encuesta de Salud de C V ( 2001 ) 35,7 % de población fumadora 36,2 % 32,2 % 53 Durante el curso escolar 2002-2003 se realizó el proyecto DITCA que incluyó como objetivos secundarios detectar factores de riesgo en la población de 3º y 4º curso de secundaria (1416 años), en tres áreas de salud de nuestra comunidad, encontrándose sobre los 6666 niños estudiados los siguientes resultados: Fuman diariamente el 16,5% (18,9% chicas frente al 14,9% de chicos) y con menos periodicidad el 14,5% (17,2% chicas y 12,8% chicos), respecto a este resultado hay que destacar el mayor hábito tabáquico de las chicas respecto a los chicos. La prevalencia de obesidad para adultos en la Comunidad Valenciana ha sido estimada a través de tres estudios que abarcan todo el ámbito geográfico. En 1996 se estimó a partir de datos de peso y talla obtenidos por medición directa Indice de Masa Corporal Medida (IMCm), una prevalencia de obesidad (IMCm > 30 kg/m2) en una muestra de 1787 sujetos mayores de 14 años de 17,2%, mayor en mujeres que en los hombres, 17,9% vs 16,4% respectivamente. A través de la Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 1990-1991, se estimó, en mayores de 16 años, una prevalencia de obesidad con datos declarados (IMCd > 30 kg/m2) del 7,9% para los hombres y del 8,4% para las mujeres. La Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 2000-2001 ha estimado recientemente una prevalencia con datos declarados del 10,4% en los hombres y 12,4% en las mujeres. Si bien conocemos que la estimación con datos declarados subestiman la prevalencia de la obesidad, el importante incremento observado entre estas dos encuestas llaman la atención sobre el aumento de este problema en la última década. Por otra parte el proyecto DITCAha puesto de manifiesto en los 6666 niños de 2º ciclo de educación secundaria (14-16 años aproximadamente) que fueron tallados y pesados directamente por los profesores de educación física una prevalencia de obesidad del 11% que alcanza el 21,7% si incluimos el sobrepeso. 54 2.4. Definición de prioridades del Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la Comunidad Valenciana El Plan desarrolla las líneas directrices emanadas del Plan de Salud de la Comunidad Valenciana 2001-2004, el cual priorizó la atención de las enfermedades del aparato circulatorio como las de mayor importancia. La reducción del impacto sociosanitario producido por estas patologías debe abordarse atendiendo a las siguientes prioridades en el ámbito de la Salud pública: • Incremento de los hábitos de vida saludable para reducir la prevalencia de los factores de riesgo. • Actuación global sobre el control de los diferentes factores de riesgo en prevención primaria • Evaluación del riesgo cardiovascular individual • Actuación global sobre el control de los diferentes factores de riesgo en prevención secundaria y rehabilitación cardiovascular. • Atención socio-sanitaria de las incapacidades producidas por las enfermedades del aparato circulatorio • Fomentar la investigación en los diferentes aspectos de las enfermedades cardiovasculares 2.5. Objetivos del Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares (PPECV-CV) OBJETIVOS GENERALES (OG.) OBJETIVOS INTERMEDIOS (OI.) OBJETIVOS ESPECIFICOS (OE.) 55 • OG. A. Reducir la morbilidad cardiovascular en la población de la Comunidad Valenciana • OI. A.1. Incrementar los hábitos de vida saludables y reducir la prevalencia de los factores de riesgo cardiovascular. - OE. A.1.1.Promover una alimentación saludable dentro del patrón de dieta mediterránea - OE. A.1.2. Reducir en un 5% el consumo excesivo de alcohol - OE. A.1.3. Reducir en un 5% la prevalencia de fumadores mayores de 16 años. - OE. A.1.4. Promover la protección a la población no fumadora. - OE. A.1.5. Promover la práctica de actividad física aeróbica adaptada a las condiciones de cada grupo de edad y a las circunstancias personales. • OI. A.2. Incrementar el porcentaje de sujetos diagnosticados de padecer uno o varios factores de riesgo. - OE. A.2.1.Promover la detección precoz del riesgo cardiovascular por antecedentes familiares. - OE. A.2.2. Promover la detección de enfermedad vascular subclínica. - OE. A.2.3. Alcanzar un 60 % de personas diagnosticadas de obesidad respecto a la prevalencia esperada. - OE. A.2.4. Alcanzar un 60% de pacientes diagnosticados sobre la prevalencia de hipertensión arterial calculada. 56 - OE. A.2.5. Alcanza un 60% de pacientes diagnosticados sobre la prevalencia de dislipemia calculada. - OE. A.2.6. Alcanza un 70% de pacientes diagnosticados sobre la prevalencia de Diabetes Mellitus calculada. - OE. A.2.7. Potenciar el diagnóstico del síndrome metabólico calculado. - OE. A.2.8. Potenciar el diagnóstico de microalbuminuria. - OE. A.2.9. Potenciar la detección precoz de alteraciones electrocardiográficas como factor de riesgo cardiovascular. - OE. A.2.10. Potenciar el diagnóstico de Incapacidad Renal a través de la determinación de creatinina sérica y del cálculo del filtrado. - OE. A.2.11. Aumentar el porcentaje de pacientes con evaluación global del riesgo cuando este presente algún factor de riesgo. • OG. B. Reducir los años de vida perdidos por enfermedades cardiovasculares en la población de la Comunidad Valenciana. • OI. B.1. Incrementar el porcentaje de control adecuado de los factores de riesgo cardiovascular tanto en prevención primaria como secundaria. - OE. B.1.1. Mejorar el estado ponderal de la población. - OE. B.1.2. Alcanzar el control en el 35 % de pacientes diagnosticados de hipertensión arterial. - OE. B.1.3. Alcanzar el control en el 50% de pacientes con dislipemia diagnosticada. 57 - OE. B.1.4. Alcanzar el control metabólico en el porcentaje de pacientes diabéticos que se establezca en el Plan de Diabetes de la Comunidad Valenciana. - OE. B.1.5. Realizar un adecuado tratamiento de anticoagulación en aquellos pacientes que lo requieran. • OI. B.2. Sensibilizar a los sanitarios y a la población general de la importancia de la prevención de las patologías cardiovasculares para la salud de las personas. • OE. B. 2.1. Corresponsabilizar a la comunidad y a los individuos en el autocuidado y cumplimiento del tratamiento de su enfermedad. • OE. B. 2.2. Mantener una alta competencia profesional. • OE. B. 2.3 Promover la cooperación de los farmacéuticos comunitarios en la prevención y control de los factores de riesgo cardiovascular. • OG. C. Mejorar la calidad de vida de aquellas personas que hayan sufrido un accidente cardiovascular. • OI. C.1. Mejorar la atención de las incapacidades producidas por las enfermedades cardiovasculares. - OE. C.1.1. Promover la instauración de programas de rehabilitación cardiaca. - OE. C.1.2. Promover la incorporación a programas de rehabilitación en todos los pacientes que lo requieran tras accidente vasculocerebral. 58 • OG. D. Mejorar el conocimiento de los factores implicados en el desarrollo de las enfermedades cardiovasculares y su abordaje. • OI. D.1. Potenciar los sistemas de información y la investigación para mejorar el conocimiento de las enfermedades cardiovasculares, sus factores de riesgo y su control. - OE. D.1.1. Adecuación de los sistemas de información existentes y en desarrollo a las necesidades de información en promoción, prevención y control de las enfermedades cardiovasculares y su rehabilitación - OE. D.1.2. Estudio poblacional trasversal de la situación de los factores de riesgo y lesiones subclínicas en la Comunidad Valenciana. - OE. D.1.4. Promover estudios de evaluación de calidad de la atención a los factores de riesgo en enfermedades cardiovasculares. - OE. D.1.5. Promover estudios para conocer la interrelación entre factores genéticos, fetales y ambientales en el riesgo cardiovascular y sus mecanismos en la población de la Comunidad Valenciana. O=Objetivo. LA= Líneas de Actuación. PD=Población Diana. A=Actividades. R=Recursos. Ag=Agentes E=Evaluación. P=Periodo 59 2.6. Líneas de actuación dirigidas al adulto OE. Promover una alimentación saludable dentro del patrón de A.1.1. dieta mediterránea L.A. •Promover y realizar educación para la salud sobre alimentación cardiosaludable, en el contexto de la dieta mediterránea. PD •Población general. A •Elaboración y difusión de materiales formativos e informativos. •Aumentar la presencia en las actividades organizadas por entidades oficiales y privadas que se dirijan a la educación de la salud de la población. • Presencia activa en jornadas nacionales o internacionales dirigidas a problemas nutricionales (día Mundial de la Alimentación, etc...) •Seguimiento de dieta cardiosaludable en un marco general modificada para cada una de las patologías. R •Materiales y recursos didácticos para facilitar las acciones educativas editados por la Conselleria de Sanitat, sociedades científicas y sector privado. Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). •Sociedades científicas relacionadas. •Sector privado alimentario. E •Número de jornadas sobre alimentación saludable realizados •Medida del número de vallas publicitarias, folletos, que se elaboren. •Evaluación del impacto de los materiales, encuestas, etc. •Encuestas nutricionales, en las que se incluirá el estudio del consumo de frutas, verduras, hortalizas, grasas y sal. P •Inicio antes de finalizar el 2006 60 OE. Promover una alimentación saludable dentro del patrón de A.1.1. dieta mediterránea LA •Promover la introducción en las cartas de los restaurantes de la Comunidad Valenciana un apartado de comida cardiosaludables. PD • Restaurantes y casas de comidas y otros servicios de restauración colectiva. A • Revisar, aconsejar, y apoyar la introducción de dietas ofrecidas en estos restaurantes y casas de comidas, para que estén debidamente señalizadas en la carta. • Acreditación para los restaurantes adheridos. R • Elaboración de guías de alimentación para estos servicios. • Elaboración de un directorio de restaurantes adheridos. • Señalización mediante logotipo de los locales adheridos. Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (Agente de referencia). • Conselleria de Turismo. • Conselleria de Agricultura, pesca y alimentación. • Sociedades Científicas relacionadas. • Sector privado de restauración. E • Número de restaurantes que tengan introducidas estas dietas. P • Inicio antes de finalizar el 2006. OE. Promover una alimentación saludable dentro del patrón de A.1.1. dieta mediterránea LA •Elevar el conocimiento sobre alimentación cardiosaludable en el ámbito docente a mayores de 18 años. PD •Profesores y alumnos de las universidades de la Comunidad Valenciana. A •Formar en los conocimientos básicos de una alimentación saludable y sus beneficios, dirigidos a la población universitaria. R •Materiales y recursos informativos escritos y en posters para facilitar las acciones educativas editados por la Conselleria de Sanitat, sociedades científicas y sector privado. Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (Agente de referencia). •Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. •Sociedades Científicas relacionadas. •Sector privado alimentario. E •Número de actividades formativas realizadas/nº de participantes. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 61 OE. Promover una alimentación saludable dentro del patrón de A.1.1. dieta mediterránea. LA •Educación y recomendaciones respecto de los hábitos dietéticos en pacientes con riesgo cardiovascular. PD •Población adulta. A •Seguimiento de dieta cardiosaludable en un marco general, modificada para cada una de las patologías presentes. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma para el objetivo a alcanzar. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. (agente de referencia). •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. OE. Reducir en un 5% la población con consumo excesivo de A.1.2. alcohol LA • Colaborar con las iniciativas institucionales para el consumo racional del alcohol según desarrollo del plan de salud. PD • Población adulta. A • Informativas, educativas, formativas y legislativas. R • Materiales educativos. Ag • Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. E • Nº de actividades realizadas/Encuesta. • Encuestas poblacionales. P • Iniciar antes de finalizar 2006. 62 OE. Reducir en un 5% la prevalencia de fumadores mayores de A.1.3. 16 años LA •Disminuir la incorporación de nuevos fumadores. PD •Población general. A •Informativas, Educativas y Formativas, desarrolladas por el Plan del Control y Prevención del Tabaquismo. R •Aula de tabaco, Días Mundiales, concursos relacionados con el consumo de tabaco dirigidos a centros docentes. Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. (Agente de referencia). •Conselleria de Educación, Cultura y Deporte. Dirección General de Enseñanza. •Conselleria de Sanidad. Secretaria Autonómica para la Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Drogodependencias E •Alumnos participantes, actividades realizadas/encuestas. P •Inicio antes de finalizar el 2006. OE. Reducir en un 5% la prevalencia de fumadores mayores de A.1.3. 16 años LA •Facilitar el abandono de la dependencia tabáquica. PD •Población fumadora. A •Informativas, Educativas, Formativas y Terapéuticas dirigidas a toda la población fumadora, desarrolladas por el Programa de Disminución de consumo de Tabaco y a los profesionales de la salud y la docencia de forma específica. •Registro en Historia de fumador/a como problema activo. •Protocolo de intervención para la deshabituación definido en la Guía de Actuación Clínica en Atención Primaria. R •Establecer la inclusión en las Historias Clínicas del dato con llamada de recordatorio programadas. (Abucasis II). •Actividades de deshabituación. Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección General Salud Pública (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. •Servicios de Prevención de Riesgos Laborales. •Conselleria de Educación, Cultura y Deporte. Dirección General de Enseñanza. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Drogodependencias. E •Historias reflejadas con tabaquismo como problema activo •Encuesta sobre abandono de tabaco. P •Inicio antes de finalizado 2006 63 OE. Promover la protección a la población no fumadora A.1.4. LA •Promover la difusión y cumplimiento de la normativa vigente referente al consumo de tabaco y a los espacios sin humo. PD •Población general, administración, empresas y fumadores. A •Informativas y Educativas dirigidas a la población general y fumadora. R •Señalizadores oficiales de la normativa vigente y su distribución a todos los centros y organismos implicados. Materiales informativos. Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. (Agente de referencia). •Conselleria de Educación, Cultura y Deporte. Dirección General de Enseñanza. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Dirección General de Drogodependencias. •Servicios de Prevención de Riesgos Laborales. E •Centros correctamente señalizados. •Nº de reclamaciones. P •Antes de finalizar 2006. 64 OE. Promover la práctica de actividad física aeróbica adaptada a A.1.5. las condiciones de cada grupo de edad y a las circunstancias personales LA •Promover actividades deportivo-lúdicas en los barrios, potenciando la participación activa de las asociaciones ciudadanas. PD •Población general y Administraciones Públicas. A •Informar y asesorar a la población general, asociaciones ciudadanas y agentes sanitarios municipales de los beneficios de la práctica de ejercicio. R •Material impreso. Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (Agente de referencia). •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Ayuntamientos. •Asociaciones. •Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. •Diputaciones. E •Actividades deportivo lúdicas (nº y tipo). •Encuestas poblacionales, determinando el gasto calórico medio en actividad física y la población que realiza actividad física deportiva en su tiempo libre, por grupos de edad y sexo. P •Inicio antes de finalizar el 2006. OE. A.1.5. LA PD A R Ag E P Promover la práctica de actividad física aeróbica adaptada a las condiciones de cada grupo de edad y a las circunstancias personales •Fomentar la prescripción eficaz del ejercicio/actividad física según grupos de edad, género y estado de salud. •Población general. •Recomendar en las consultas de los profesionales sanitarios las actividades más adecuadas según las características personales. •Material educativo/Guías, recomendaciones. •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •ABUCASIS II Historia donde se recoge la prestación. •Inicio antes de finalizar el 2006. 65 OE. Promover la práctica de actividad física aeróbica adaptada a A.1.5. las condiciones de cada grupo de edad y a las circunstancias personales LA •Fomentar la práctica del ejercicio físico en las actividades cotidianas. PD •Población general. A •Realizar campañas informativas en las que se introduzca la realización de ejercicio físico en las actividades cotidianas. R •Material impreso y audiovisual. Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. •Conselleria de Educación, Cultura y Deporte. •Ayuntamientos. •Asociaciones ciudadanas. E •Nº de actividades realizadas. •Encuestas poblacionales. P •Inicio antes de finalizar el 2006. OE. Promover la detección precoz del riesgo cardiovascular por A.2.1. antecedentes familiares LA •Fomentar la detección oportunista de antecedentes cardiovasculares precoces en familiares de primer grado, entendiéndolos como precoces cuando se producen en varones <55 años y en mujeres <65 años. PD •Población adulta. A •Detección oportunista. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma. (ABUCASIS). Ag •Conselleria de Sanidad. Dirección general de Asistencia Sanitaria. (Agente de referencia). •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el sistema de alarma establecido (ABUCASIS II). P •Inicio antes de finalizar el 2006. 66 OE. Promover la detección de enfermedad vascular subclínica A.2.2. LA •Fomentar la detección de enfermedad vascular subclínica en el sistema sanitario. PD •Población adulta. A •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales de la presencia de alteración en los pulsos de miembros inferiores mediante la medida del índice brazo/tobillo. - A los 40 años. - A partir de los 40 años una vez cada 10 años. La detección de la ausencia de algún pulso o de valores de índice brazo/tobillo inferior a 0.80 indicaría la necesidad de completar el estudio. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de recordatorio y alarma. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. (Agente de referencia). • Servicios de prevención de riesgos laborales. • Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 67 OE. Alcanzar un 60% de personas diagnosticadas de sobrepeso A.2.3. u obesidad respecto a la prevalencia esperada LA •Detección de obesidad y sobrepeso en el sistema sanitario y medio laboral. PD •Profesionales sanitarios. A •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales de la presencia de sobrepeso u obesidad al menos: - A los 20 años. - Entre los 20 y 45 al menos 1 vez cada 4 años. - Más de 45 al menos 1 vez cada 3 años en mujeres. - Hombres > 45 años seguir con la pauta de cada 5 años. •La detección de valores de índice de masa corporal >27 kg/m2, o perímetro de cintura elevados (varones >102 cm, mujeres >88 cm) indicarían la necesidad de completar el estudio y realizar la intervención adecuado en consejos dietéticos. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma. •Establecer en las pautas terapéuticas medidas encaminadas a la reducción de peso. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 68 OE. Alcanzar un 60% de pacientes diagnosticados sobre la A.2.4. prevalencia de hipertensión esperada. LA •Detección de hipertensión arterial en el sistema sanitario y medio laboral por automedidas de la presión arterial. PD •Población adulta. A •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales, aconsejándose la medida de PA en las mejores condiciones posibles: - A los 20 años. - Entre los 20 y 35 al menos 1 vez cada 5 años. - Entre los 35 y 45 al menos 1 vez cada 2 años. - Más de 45 años al menos una vez al año. •Detección mediante automedidas realizadas con equipos automáticos o semiautomáticos (se considera en este caso como presión arterial normal cuando es < 135/85 mm Hg). •Ante valores superiores a 140/90 mmHg en la toma oportunista realizar las acciones necesarias para confirmar o rechazar el diagnóstico. •Cifras de presión arterial de 130-139/85-89 mm Hg, aconsejan una nueva medición al año. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de recordatorio. •Inclusión en el listado de problemas activos. •Difundir los conocimientos necesarios sobre la automedida de PA. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 69 OE. A.2.5. LA PD A R Ag E P 70 Alcanzar un 60 % de pacientes diagnosticados sobre la prevalencia de dislipemia calculada •Detección de dislipemia en el sistema sanitario y medio laboral. •Población adulta. •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales de la presencia de dislipidemia. En ausencia de otros factores de riesgo cardiovascular. Se deberá realizar una determinación de colesterol total y HDL y Trigliceridos: - A partir de los 20 años cada 5 años. - Más de 45 al menos 1 vez cada 3 años en mujeres. La detección de valores de colesterol total >220 mg/dl y/o HDL bajo (varones <40 mg/dl, mujeres <50 mg/dl) ó triglicéridos > 200 mg/dl indicarían la necesidad de confirmar y completar el estudio lipídico con inclusión de colesterol LDL antes de dos meses. Ante la sospecha de dislipemia aterogénica, se confirmará el diagnóstico en una unidad especializada. •Inclusión en la historia clínica los antecedentes familiares de dislipemia en familiares de 1er grado. •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. (Agente de referencia). •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. •Inicio antes de finalizar el 2006. OE. Alcanzar un 70 % de pacientes diagnosticados sobre la A.2.6. prevalencia de Diabetes Mellitus calculada LA •Detección de diabetes mellitus en el sistema sanitario y medio laboral. PD •Población adulta. A •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales de la presencia de glucemias elevadas por encima de 110 mg/dl, tanto glucosa basal alterada (≥ 110mg/dl y <126 mg/dl) como posible diabetes (≥126mg/dl): - A los 20 años. - Entre los 20 y 45 al menos 1 vez cada 5 años. - Más de 45 al menos 1 vez cada 3 años. La detección de valores de glucemia elevada indicarían la necesidad de confirmar y completar el estudio. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 71 OE. Potenciar el diagnóstico del síndrome metabólico calculado A.2.7. LA •Detección de signos guía de Síndrome metabólico: - Perímetro de cintura en varones >102 cm y en mujeres >88 cm. - Presión arterial > 130/85 mmHg. - Glucemia en ayunas ≥110 mg/dl. - Triglicéridos en ayunas >150 mg/dl . - Colesterol HDLen varones <40 mg/dl y en mujeres <50 mg/dl. PD •Profesionales sanitarios. A •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 72 OE. Potenciar el diagnóstico de Microalbuminaria A.2.8. LA •Detección de microalbuminuria en el sistema sanitario y en el medio laboral. PD •Población adulta. A •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales de la presencia de microalbuminuria. •A los 40 años. •A partir de los 40 años una vez cada 10 años. La detección de valores de microalbuminuria (valores de 24 horas >20mg, o índice albumina/creatinina en primera orina de la mañana >20mg/g) indicarían la necesidad de completar el estudio. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de recordatorio. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 73 OE. Potenciar la detección precoz de alteraciones A.2.9. electrocardiográficas como factor de riesgo cardiovascular LA •Detección de alteraciones electrocardiográficas en el sistema sanitario y en el medio laboral. PD •Población adulta. A •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales de la presencia de hipertrofia ventricular izquierda. - A los 40 años. - A partir de los 40 años una vez cada 10 años. •La detección de hipertrofia ventricular, bloqueos de rama izquierda, infartos silentes, y alteraciones de la repolarización, indicarían la necesidad de completar el estudio. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de recordatorio. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 74 OE. Potenciar la detección precoz de valores elevados de A.2.10. Creatinina sérica como factor de riesgo cardiovascular LA •Detección de valores de Creatinina sérica y cálculo del filtrado según la fórmula de Cockroff en el sistema sanitario y medio laboral. PD •Población adulta. A •A los 40 años. •A partir de los 40 años una vez cada 10 años. La detección de valores de filtrado inferior a 60 ml/min indicarían la necesidad de completar el estudio. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASI II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 75 OE. Aumentar el porcentaje de pacientes con evaluación global A.2.11. del riesgo cuando esté presente algún factor de riesgo LA •Establecer la evaluación de riesgo Cardiovascular global mediante las tablas presentes en ABUCASIS II. PD •Población adulta. A •Detección oportunista en el sistema sanitario y en los reconocimientos laborales. •A los 40 años. •A partir de los 40 años una vez cada 10 años. •La detección de valores riesgo ≥ 10% indicarían la necesidad de completar el estudio. R •Registrar en todas las personas sus antecedentes documentados de enfermedad cardiovascular (enfermedad coronaria o cualquier otra enfermedad arterial oclusiva, cerebral o periférica). •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma. •Aplicación informática para la evaluación del riesgo global incluyendo las tablas correspondientes al modelo SCORE para Europa. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 76 OE. Mejorar el estado ponderal de la población B.1.1. LA •Control del sobrepeso y obesidad en el sistema sanitario y medio laboral. PD •Profesionales sanitarios. A •Conseguir los objetivos terapéuticos de: - Reducir el IMC a valores inferiores a 27 kg/m2 - Reducir el IMC al menos 4 puntos. - Informar a los pacientes de la importancia de alcanzar estos parámetros y pautar normas higiénico dietéticas y terapéuticas adecuadas al caso. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma para el objetivo a alcanzar. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 77 OE. Alcanzar el control en el 35% de los pacientes B.1.2. diagnosticados de hipertensión LA •Control de los valores de PA según estándares en el sistema sanitario y medio laboral. PD •Profesionales sanitarios. A •Conseguir los objetivos terapéuticos de: - En población general hipertensa <140/90 mmHg. - En pacientes con diabetes mellitus <130/80 mmHg. - En pacientes con proteinuria >1g/24h < 125/75 mmHg. - En pacientes con insuficiencia cardiaca <130/80 mmHg. - Informar a los pacientes de la importancia de alcanzar estos niveles de control y pautar normas higiénico dietéticas y terapéuticas adecuadas al caso. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma para el objetivo a alcanzar. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 78 OE. Alcanzar el control en el 50 % de los pacientes con B.1.3. dislipemia diagnosticada. LA •Control de los valores de lípidos en el sistema sanitario y medio laboral. PD •Profesionales sanitarios. A •Conseguir los objetivos terapéuticos de: - En población general valores de LDL < 130 mg/dl. - En población con otros factores de riesgo LDL < 100 mg/dl. - En prevención secundaria LDL < 100 mg/dl. - En general triglicéridos <200 mg/dl. - Informar a los pacientes de la importancia de alcanzar estos niveles de control y pautar normas higiénico dietéticas y terapéuticas adecuadas al caso. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma para el objetivo a alcanzar. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 79 OE. B.1.4. LA PD A R Ag E P Alcanzar el control metabólico en el porcentaje de pacientes diabéticos que establezca el Plan de Diabetes de la Comunidad Valenciana •Control metabólico de la Diabetes Mellitus en el sistema sanitario y medio laboral. •Profesionales sanitarios. •Conseguir los objetivos terapéuticos de: - HbA1c < 7%. - Excreción de albúmina en orina < 30mg/24h. •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma para el objetivo a alcanzar. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. •Inicio antes de finalizar el 2006. OE. Realizar un adecuado tratamiento de anticoagulación en B.1.5. aquellos pacientes que lo requieran. LA •Control de los parámetros de coagulación. PD •Profesionales sanitarios. A •Instauración de los tratamientos antiagregantes y anticoagulantes según las guías de consenso clínico, tanto en prevención primaria como secundaria. R •Establecer la inclusión en las historias clínicas del dato con llamada de alarma para el objetivo a alcanzar. •Facilitar la estructura para un adecuado control. Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. E •Muestreo de historias con el grado de cumplimentación de los sistemas introducidos. •ABUCASIS II. P •Inicio antes de finalizar el 2006. 80 OE. B.1.6. LA PD A R Ag E P Corresponsabilizar a la Comunidad y a los individuos en el autocuidado y cumplimiento del tratamiento de su enfermedad Realizar una continua educación para la salud, apropiada a las características de los pacientes, corresponsabilizándoles de su propio cuidado y del cumplimiento terapéutico. Usuarios con factores de riesgo. Realizar reuniones de equipo de atención primaria para impulsar la educación sanitaria basada en las Guías Clínicas. Realizar de forma sistemática educación para la salud normalizada con apoyo de material escrito para las consultas médicas y de enfermería de los centros sanitarios. Realizar actividades de educación comunitaria en grupos de pacientes con patologías similares. Material de apoyo para facilitar a los profesionales sanitarios una educación para la salud normalizada. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. Número de usuarios a los que se le informa y entrega material informativo (según historia clínica) / nº de pacientes con factores de riesgo. Inicio antes de finalizar el año 2006. 81 OE. B.2.2. LA PD A R Ag E P 82 Mantener una alta competencia profesional Mejorar la actuación de los profesionales sanitarios en el abordaje de las enfermedades cardiovasculares. Profesionales sanitarios de la Consellería de Sanitad. Profesionales de los Servicios de Prevención de Riesgos Laborales no dependientes de la Conselleria de sanitad. Realizar sesiones clínicas participativas basadas en casos clínicos orientados a la aplicación de las Guías. Cursos y/o seminarios de formación para profesionales de la salud. Materiales audiovisuales e impresos de apoyo. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. •Servicios de prevención de riesgos laborales. •Sociedades Científicas relacionadas. Nº de sesiones clínicas de E.A.P. (con asistencia mayor del 80% de los médicos y enfermería) / Nº de E.A.P. de la C.V. Nº de sesiones clínicas de Hospital (con asistencia mayor del 80% de los médicos medicina interna, cardiólogos, neumólogos, endocrinólogos) / Nº de Hospitales de la C.V. Nº de actividades formativas/Nº de alumnos. Inicio antes de finalizar el año 2006. OE. B.1.6. LA PD A R Ag E P Promover la cooperación de los farmacéuticos comunitarios en la prevención y control de los factores de riesgo cardiovascular Desarrollar los aspectos formativos y coordinativos necesarios para aumentar la participación de las oficinas de farmacia en la prevención y control de los factores de riesgo. Farmacéuticos comunitarios. Organización de actividades formativas dirigidas a farmacéuticos, en materia de salud cardiovascular y educación para la salud. Establecer las relaciones oportunas con las áreas de salud y zonas básicas, para su participación coordinada en el cuidado de la salud cardiovascular. Dotar de los instrumentos oportunos para la valoración básica de las necesidades en salud cardiovascular en las que puedan intervenir los farmacéuticos. Formativos, divulgativos e instrumentales. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Salud Pública (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Farmacia (Agente de referencia). •Sociedades Científicas relacionadas. •Asociaciones relacionadas. •Empresas relacionadas. Nº de farmacias que se adhieren al proyecto / Nº de farmacias (total) de la Comunidad Valenciana. Nº de actividades individuales/ Nº oficinas de farmacia en el proyecto. Nº de actividades grupales o comunitarias / Nº de oficinas de farmacia en el proyecto. Inicio antes de finalizar el año 2006. 83 OE. C.1.1. LA PD A R Ag E P OE. C.1.2. LA PD A R Ag E P 84 Promover la instauración de programas de rehabilitación tras síndrome coronario agudo y otras enfermedades cardiovasculares. Educación para la salud y adiestramiento en rehabilitación a los pacientes que han sufrido un infarto de miocardio. Pacientes con antecedentes de síndrome coronario agudo y otras enfermedades cardiovasculares. Incluir a los pacientes con síndrome coronario agudo reciente en el programa de rehabilitación cardiaca de su hospital. Derivar a los pacientes a Atención Primaria con las pautas e información adecuada para seguirlas en su domicilio y en los programas comunitarios de rehabilitación cardíaca. Profesionales de la salud y material de apoyo. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Asociaciones y Sociedades Científicas relacionadas. •Ayuntamientos y Diputaciones. Nº de pacientes incorporados al programa de rehabilitación cardíaca del hospital/Nº de pacientes con síndrome coronario agudo y revacularizados en el último año. Inicio antes de finalizar el 2006. Promover la incorporación a programas de rehabilitación en todos los pacientes que lo requieran tras accidente vasculo cerebral (AVC) Educación para la salud y adiestramiento en rehabilitación a los pacientes que han sufrido un AVC. Pacientes con antecedentes de AVC. Incluir a pacientes con AVC reciente. Profesionales de la salud. Asociaciones y Sociedades Científicas relacionadas. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Asociaciones y Sociedades Científicas relacionadas. •Ayuntamientos y Diputaciones. Nº de pacientes con AVC reciente. Inicio antes de finalizar el 2006. D1 investigación La investigación no debe estar ausente en un Plan de Enfermedades Cardiovasculares como el que en la actualidad se propone. Esta investigación debe necesariamente incluir la investigación evaluativa del problema de salud que nos ocupa. Esta implica el establecimiento del valor de los servicios sanitarios o de los cuidados para la salud; pretende contestar preguntas tan fundamentales como la de si una intervención es humana, efectiva o coste-efectiva; si se lleva a cabo con rigor científico, o si los resultados pueden extrapolarse a diferentes lugares y situaciones. La investigación debe proporcionar: • Las bases para definir dentro del Plan indicadores válidos de situación, de resultados y de prospección futura. • Proporcionar indicadores fiables de la calidad de la actuaciones. Pero en los últimos años se esta sufriendo un cambio notorio en la investigación evaluativa. La investigación en las Áreas relacionadas con las Ciencias de la Naturaleza ha sufrido un cambio radical debido al enorme desarrollo de diversos campos, entre ellos la Biología Molecular, con la incorporación de nuevas técnicas de estudio del ADN recombinante y bioquímica protéica aspectos que deberían tenerse presentes debido a su impacto en el devenir de los factores de riesgo y de las enfermedades cardiovasculares. Su mejor conocimiento permite actuaciones más selectivas y de mayor efectividad. Es por ello que debe también situarse la investigación en los términos de: • Profundizar en los mecanismos de desarrollo del daño cardiovascular desde sus perspectivas más actuales. Ambos objetivos al servicio del Plan y de la Investigación Biomédica cardiovascular en la Comunidad Valenciana pueden integrarse. Inicialmente los objetivos deberían ser: 85 OE. Adecuación de los sistemas de información existentes y en D.1.1. desarrollo a las necesidades de información en promoción, prevención, control y rehabilitación de las enfermedades cardiovasculares. LA Incorporación a los sistemas de información de la Conselleria de Sanidad, los aspectos relativos a los factores de riesgo cardiovascular, educación para la salud y control cardiovascular. PD Sanitarios y gestores con responsabilidad en la Salud Cardiovascular. A Valoración e inclusión de la información necesaria en los sistemas de información. Creación de rutinas para la explotación de la información. R Profesionales de la salud y la gestión. Aplicaciones informáticas (ABUCASIS II, SISGEREN, CMBD, etc). Ag •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. E Realización de las aplicaciones, con los contenidos requeridos P Inicio antes de finalizar el 2006. OE. D.1.2. LA PD A R Ag E P 86 Aumentar el conocimiento de los factores de riesgo y lesiones subclínicas en la población de la Comunidad Valenciana. Realizar un estudio trasversal en la población de la Comunidad Valenciana. Población General. Diseño, realización y evaluación del estudio. Protocolo de investigación, personal de investigación, recursos sanitarios, recursos informáticos y documentales. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Ordenación, Evaluación e Investigación Sanitaria. Realización del estudio y sus etapas. Inicio antes de finalizar el 2006. OE. D.1.2. LA PD A R Ag E P Aumentar el conocimiento de los factores de riesgo y lesiones subclínicas en la población de la Comunidad Valenciana. Establecer una cohorte de seguimiento para el estudio de riesgos cardiovasculares, lesiones subclínicas y eventos en la población de la Comunidad Valenciana. Población General. Diseño, realización y evaluación del estudio. Protocolo de investigación, personal de investigación, recursos informáticos y documentales. •Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de la Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (Agente de referencia). •Conselleria de Sanidad. Dirección General de Ordenación, Evaluación e Investigación Sanitaria. Realización del estudio y sus etapas. Inicio antes de finalizar el 2006. OE. Promover estudios de Evaluación de Calidad de la atención D.1.4. a los factores de riesgo en enfermedades cardiovasculares y cardiopatía isquémica. LA Establecimiento de estandares de calidad en la asistencia a las enfermedades cardiovasculares y realizar estudios de evaluación de la misma. PD Población con factores de riesgo cardiovascular y cardiopatía isquémica. A Diseño, realización y evaluación de los estudios. R Protocolo de investigación, personal de investigación, recursos informáticos y documentales. Ag Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. (Agente de referencia). Dirección General de Ordenación, Evaluación e Investigación Sanitaria. E Realización de los estudios y sus etapas. P Inicio antes de finalizar el 2006. 87 OE. Promover estudios para conocer la interrelación entre factores D.1.5. genéticos, fetales y ambientales en el riesgo cardiovascular y sus mecanismos en la población de la Comunidad Valenciana. LA Establecimiento de perfiles genéticos de las enfermedades cardiovasculares y realizar estudios de evaluación de los mismos, estableciendo lazos de colaboración con las entidades de investigación genética. Y dotar las estructuras publicas de la capacidad investigadora. PD Muestras de la población general. A Diseño, realización y evaluación de los estudios. R Protocolo de investigación, personal de investigación, instrumentos de investigación genética , recursos informáticos y documentales. Ag Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. (Agente de referencia). Dirección General de Ordenación, Evaluación e Investigación Sanitaria. Sociedades Cientificas. Estructuras de Investigación públicas y privadas. E Realización de los estudios y sus etapas. P Inicio antes de finalizar el 2006. 88 2.7 BIBLIOGRAFÍA • American Diabetes Association: Clinical Practice. Recommendations 2001. Diabetes Care, 2001; 24(suppl 1): S1-S126. • Liese AD, Mayer-Davis EJ, Haffner SM. Development of the multiple metabolic syndrome: an epidemiologic perspective. Epidemiol Rev 1998; 20(2): 157-72. • Liese AD, Mayer-Davis EJ, Tyroler HA. Development of the multiple metabolic syndrome in the ARIC cohort: joint contribution of insulin, BMI and WHR. Ann Epidemiol 1997; 7: 407-416. • Meigs JB, Mittleman MA, Nathan DM, Tofler GH, Singer DE, Murphy-Sheehy PM, Lipinska I, D'Agostino RB, Wilson PW. Hyperinsulinemia, hyperglycemia, and impaired hemostasis: the Framingham Offspring Study. JAMA 2000; 283: 221-228. • NIH Chartbook on cardiovascular, lung and blood diseases. Washington DC. U.S. Department of Health and Human Services: May 1992. • Busch T. The epidemiology of cardiovascular disease in posmenopausal women. Ann NY Acad Sci 1990; 592: 263-271. • Mckinlay JB. Some contributions from the social system to the gender inequalities in heart disease. J Health Soc Behv 1996; 37: 1-26. • O’Leary DH, Polak JF, Krormal RA, Manolio TA, Burke CL, Wolfson SK et al. Carotidartery intima and media thickness as a risk factor for myocardial infarction and stroke in older adults. N Engl J Med 1999; 340: 14-22. • Michiel L. Bots, PhD; Arno W. Hoes, PhD; Peter J. Koudstaal, PhD; Albert Hofman, PhD; ; Diederick E. Grobbee. Common Carotid Intima-Media Thickness and Risk of Stroke and Myocardial Infarction. The Rotterdam Study Circulation. 1997; 96: 1432-1437. 89 • Shin Takiuchi, MD; Hiromi Rakugi, MD; Katsuya Honda, MD; Tohru Masuyama, MD et al. Quantitative Ultrasonic Tissue Characterization Can Identify High-Risk Atherosclerotic Alteration in Human Carotid Arteries. Circulation. 2000; 102: 766. • Damiano Baldassarre; Mauro Amato; Alighiero Bondioli; Cesare R. Sirtori; Elena Tremoli . Carotid Artery Intima-Media Thickness Measured by Ultrasonography in Normal Clinical Practice Correlates Well With Atherosclerosis Risk Factors Stroke. 2000; 31: 2426. • S. Hernández Anadón, C. Llor Vilà, A. Gómez Sorribe, I. Pascual Morón. Validación de las diferentes tablas de riesgo cardiovascular en nuestro medio mediante la valoración de la eco-doppler carotídea. Medicina General 2002; 49: 885-892. • Nicole M. van Popele, MD, PhD; Diederick E. Grobbee, MD, PhD; Michiel L. Bots, MD, PhD et al. Association Between Arterial Stiffness and Atherosclerosis The Rotterdam Study Stroke. 2001; 32: 454. • Petra C. G. Simons, PhD; Ale Algra, PhD; Michiel L. Bots, PhD; Diederick E. Grobbee, Yolanda van der Graaf; for the SMART Study Group. Common Carotid Intima-Media Thickness and Arterial Stiffness. Indicators of Cardiovascular Risk in High-Risk PatientsThe SMART Study (Second Manifestations of Arterial disease) Circulation. 1999; 100: 951-957. • Zierler RE, Bergelin RO, Polissar NL, Beach KW, Caps MT, Cantwell K et al. Carotid and lower extremity arterial disease in patients with renal artery atherosclerosis. Arch Intern Med 1998; 158: 761-767. • Mogensen CE. Microalbuminuria predicts clinical proteinuria and early mortality in maturity onset diabetes. N Engl J Med 1984; 310: 356-360. • Yudkin JS, Forrest RD, Jackson CA. Microalbuminuria as a predictor 90 of vascular disease in non-diabetic subjects. Islington diabetes survey. Lancet 1988; 2: 530-533. • Redon J, Williams B. Microalbuminuria in essential hypertension: redefining the threshold. J Hypertens 2002; 20: 353-355. • Instituto Nacional de Estadística. Defunciones según la causa de muerte 1998. Vol 1. Resultados básicos. Madrid: Instituto Nacional de Estadística, 2001. • PAPPS. Actualización 2001. Aten Primaria 2001; 24: 9-192. • Villar Álvarez F. Banegas Jr. Rodríguez Artalejo F. Rey Calero J. Mortalidad Cardiovascular en España y sus comunidades Autónomas (1975-1992) Med Clin (Barc) 1998; 110: 321-327. • López-Bescós L, Cosín J, Elosua R, Cabadés A, De los Reyes M, Arós F, Diago JL, Asín E, Castro-Beiras A, Marrugat J. Prevalencia de angina y factores de riesgo cardiovascular en las diferentes comunidades autónomas de España: estudio PANES Rev Esp Cardiol 1999; 52: 1.045-1.056. • Plan de Salud de la Comunidad Valenciana, 2001-2004. Consellería de Sanidad y Consumo. Generalitat Valenciana. • Benet J, Costes P, Solé J, Guarga A, Marquet R, Muñoz M Factores de riesgo cardiovascular. Una auditoría de su detección en atención primaria. Aten Primaria 1990; 7 (n.º esp.): 20-22. • Maiques A, Morales MM, Franch M, Alfonso MD, MorenoManzanaro P, García JM. Cálculo del riesgo coronario de los pacientes incluidos en el Programa de Actividades preventivas y de Promoción de la Salud. Aten Primaria 1995; 15: 86-94. • Grima A, Alegría E, Jover P. Prevalencia de los factores de riesgo cardiovascular clásicos en una población laboral mediterránea de 4.996 varones Rev Española de Cardiología 1999; 52: 910-918. 91 • Quevedo M, Antón C, Bonet A, Calabuig J, Jiménez L, Navarro J, Pereiro I, Redon J, Rioja L. Episodio de prevención de factores de riesgo cardiovascular por edad y sexo en la Comunidad Valenciana. Aten Primaria 1999; 23: 411-418. • Pineda M, Custardoy J, Andreu MT, Ortín JM, Cano JG, Medina E. Estudio de prevalencia de factores de riesgo cardiovascular en un área de salud. Aten Primaria 2002; 30: 207 – 213. • Compañ L, Vioque J, Hernández-Aguado I, Quiles J. Factores asociados al conocimiento, tratamiento y control de la hipertensión arterial en población adulta de la Comunidad Valenciana. Aten Primaria 1998; 21: 527-533. • Gómez-Gerique JA, Gutiérrez-Fuentes JA, Montoya MT, Porres A, Rueda A, Avellaneda A, Rubio MA. Perfil lipídico de la población española: estudio DRECE (Dieta y Riesgo de Enfermedad Cardiovascular en España). Med Clin (Barc) 1999; 113: 730-735. • Figuera von Wichmann M. Factores de riesgo cardiovascular: abordaje global. FMC 2000; 7(supl 5): 59-66. • Tamayo B, Faure E, Roche MJ, et al. Prevalence of diabetes and impaired glucose tolerance in Aragon, Spain. Diabetes Care 1997; 20: 534-536. • Castell D, Tresserras R, Serra J, et al. Prevalence of diabetes in Catalonia (Spain): an oral glucose tolerance test-based population study. Diabetes. Res. Clin. Pract. 1999; 43: 33-40. • Bayo J. Sola C, Garcia P, et al. Prevalencia de la diabetes mellitus no insulinodependiente en Lejona (Vizcaya). Med. Clin. (Barc) 1993; 101: 609-612. • Franch J, Alvarez JC, Alvarez F, et al. Epidemiologia de la diabetes mellitus en la provincia de Leon. Med.Clin. (Barc) 1992; 98: 607-611. 92 • Serna MC, Madrid M, Cruz I, et al. Estimación de la prevalencia de diabetes mellitus en seis comarcas de la provincia de Lleida. Endocrinología 1999; 46: 83-86. • Quiles J, Vioque J. Prevalencia de obesidad en la Comunidad Valenciana. Med Clin (Barc) 1996; 106: 529-33. • Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana. Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 1991. Serie Plan de Salud de la Comunidad Valenciana, nº 2. Valencia: Generalitat Valenciana, Consellería de Sanitat i Consum, 1993. • Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 2000-2001. Valencia: Generalitat Valenciana, Consellería de Sanitat, 2002. • AHA Guidelines for primary prevention of cardiovascular disease and stroke: 2002 Update. Consensus panel guide to comprehensive risk reduction for adult patiens without coronary or other atherosclerotic vascular diseases. Circulation 2002; 106: 338-391. • Executive summary of the third report of the National Cholesterol Education Program (NCEP). Expert panel on detection, evaluation, and treatment of high blood cholesterol in adults (adult treatment panel III). JAMA2001; 285: 2486-2497. • National Cholestero Education Program expert panel on detection, evaluation, and tratment of high blood cholesterol in adults ( Adult treatment panel III): Final report. Circulation 2002; 106; 3143-3420. • Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad (SEEDO). Consenso SEEDO´2000 para la evaluación del sobrepeso y la obesidad y el establecimiento de criterios de intervención terapéutica. Nutrición y Obesidad 2000; 3: 285-299. • Villar Álvarez F. Et Col. PAPPS. Guía de Prevención cardiovascular en Atención Primaria. PAPPS 2003. 93 • Ministerio de Sanidad y Consumo, Sociedad Española de Cardiología, Sociedad Española de Arteriosclerosis. Control de la colesterolemia en España, 2000. Un instrumento para la prevención cardiovascular. Rev Esp. Salud Pub. 2000; 74: 215-253. • SEH y SEC. Guías del 2003 de la sociedad Europea de Hipertensión y la Sociedad Europea de Cardiología para el manejo de la hipertensión arterial. Journal of Hypertension 2003; 21: 1011-1053. • Guía Europea de prevención cardiovascular en la práctica clínica Eur Heart J.2003; 24: 1601-10. • “El infarto Agudo de Miocardio en la Comunidad Valenciana. El estudio PRIMVAC” Ed. Instituto Valenciano ProCorazón 2002. ISBN: 84-607-5762-5. 94 3 Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares dirigido a población infantil y adolescente 3.1.- Importancia de las actuaciones de prevención y control de la enfermedad cardiovascular en la infancia y adolescencia Para lograr una disminución en la incidencia de las enfermedades cardiovasculares en la población de la Comunidad Valenciana, resulta imprescindible iniciar su prevención y control en la infancia. Por una parte, el desarrollo de las enfermedades cardiovasculares comienza en la infancia. Así, datos procedentes de estudios anatomopatológicos en niños fallecidos por causas accidentales, han demostrado que la aterosclerosis tiene su inicio en la infancia y que la extensión de los cambios ateroscleróticos en niños y adolescentes se correlacionan con la presencia de factores de riesgo similares a los identificados en la edad adulta. Además, no parece existir una edad concreta de inicio del depósito de lípidos en la pared arterial (se han observado estrías grasas en la aorta en menores de 3 años), y este depósito es continuo durante toda la vida. Hoy en día se conoce que la hipertensión arterial esencial puede detectarse ya en la primera década de la vida y es la primera causa de hipertensión en adolescentes. Además, la persistencia de valores de presión arterial en los límites altos de la normalidad es un predictor del desarrollo de hipertensión arterial en etapas posteriores de la vida. Por otra parte, es en la infancia cuando se adquieren los 97 hábitos del estilo de vida (alimentación, tabaco, ejercicio físico, etc.). Por ello, las actuaciones dirigidas a conseguir que los niños/as adquieran hábitos saludables y que no adopten hábitos de vida nocivos, constituyen la “prevención primordial”, ya que previenen en la población factores de riesgo cardiovasculares como la obesidad, el sedentarismo, el tabaquismo, el exceso de colesterol sanguíneo y el incremento de las cifras de presión arterial. Teniendo en cuenta que el desarrollo de las enfermedades cardiovasculares comienza en la infancia y que es en esta época cuando se adquieren parte de los hábitos de vida que van a influenciar negativamente el riesgo cardiovascular, resulta de especial trascendencia la identificación y evaluación de este riesgo en niños y adolescentes con el fin de poner en marcha medidas de intervención que permitan reducirlo y evitar accidentes cardiovasculares en edades relativamente tempranas que conllevan un elevado coste social. 3.2.- Prevalencia de factores de riesgo cardiovascular en la infancia y adolescencia HIPERTENSIÓN ARTERIAL La hipertensión arterial es un factor de riesgo cardiovascular presente en niños y adolescentes con una prevalencia que varía entre 1,5% a 3%. Frente a la creencia de que la HTA secundaria, a una serie de patologías subyacentes, era prácticamente la única causa de HTA en la infancia hoy en día se conoce no sólo que la HTA esencial puede estar ya presente en los niños sino que además la HTA del adulto puede tener sus raíces en época pediátrica. Elevaciones moderadas de la TA en el adolescente, especialmente en la TA sistólica de forma aislada, puede ser la manifestación inicial de una HTA esencial. Estudios epidemiológicos relativamente recientes, utilizando una metodología y análisis de datos uniforme, apoyan la teo- 98 ría de que la tensión arterial en el rango alto de la normalidad o ligeramente elevada no suele ser debida a una causa identificable, y que en estos niños se encuentra frecuentemente obesidad o historia familiar de hipertensión. Aunque la relación entre valores de TA y enfermedad cardiovascular está establecida en el adulto, no existe una relación definida en los niños y adolescentes, debido a que el desarrollo de complicaciones cardiovasculares se produce por una conjunción de los factores de riesgo y la edad. La definición de los valores de normalidad en los niños y adolescentes se basa en el percentil de distribución de la TA en la población. De especial interés es el estudio de la TA en adolescentes, periodo en el cual se producen cambios rápidos del tamaño corporal y tienen lugar los fenómenos de maduración sexual. En este grupo de edad, la medida regular de la TA y un mejor conocimiento de sus factores determinantes han llevado a cambios conceptuales que deben ser tenidos en cuenta ante el hallazgo de valores superiores a la normalidad. La identificación cada vez mayor de adolescentes con HTA esencial conlleva la aceptación general de que la HTA esencial tiene sus raíces en época pediátrica, por lo que la precoz optimización del control de la TA puede reducir la prevalencia de HTA en la edad adulta con el consiguiente descenso de la morbilidad y mortalidad cardiovascular. Así mismo los adolescentes con valores de TA mantenidas en los valores cercanos al umbral para definir HTA, representan un grupo de riesgo para el desarrollo de HTA a lo largo de la vida. La HTA es una situación clínica en la que el factor tiempo juega un papel determinante en la aparición de complicaciones. La detección de HTA en una época tan precoz de la vida indica que los factores responsables tienen un fuerte impacto. Su detección permitirá establecer una vigilancia adecuada y la posibilidad de intervención precoz si fuese necesario. 99 DISLIPEMIAS Las alteraciones en los niveles de los lípidos plasmáticos constituyen un importante factor de riesgo cardiovascular. Las hiperlipemias primarias, de origen genético, conllevan un riesgo aterogénico elevado y pueden manifestarse ya en el momento del nacimiento, como es el caso de la hipercolesterolemia familiar, con prevalencia del 0,2% en la población española, o durante la infancia y adolescencia, como la hiperlipemia familiar combinada, que tiene una prevalencia del 1-2%. Ambas se heredan bajo la influencia de un solo gen y son la causa de un 15% de los casos de la enfermedad coronaria prematura. Estos transtornos genéticos del metabolismo lipídico junto con la hipercolesterinemia poligénica, con prevalencia del 3-4% y comienzo generalmente después de los 20 años de edad, son los de mayor repercusión en la población española. Las concentraciones sanguíneas de los lípidos (colesterol, triglicéridos) guardan además relación con factores ambientales. Entre ellos están los factores dietéticos, que tienen muchas veces su origen en la infancia (etapa de definición de hábitos de vida), y son modificables mediante intervenciones educativas dirigidas a adoptar hábitos alimentarios saludables desde la infancia. Se va acumulando evidencia sobre la relación de niveles sanguíneos elevados de colesterol en niños y adolescentes con presencia de lesiones ateroescleróticas en las arterias coronarias y otras arterias. En estudios poblacionales, el nivel sanguíneo de colesterol en la infancia es un buen predictor del nivel de colesterol en adultos jóvenes, especialmente en los extremos altos y bajos de la distribución. Pero como la correlación es imperfecta, no se puede aseverar que un niño con niveles altos de colesterol tendrá niveles elevados en la edad adulta. En cambio, en las hiperlipidemias genéticas que se expresan en niños la elevación de concentración del colesterol suele mantenerse con la edad. En España, se han realizado diversos estudios que incluyen la determinación de las concentraciones plasmáticas de lípidos 100 en poblaciones de escolares y adolescentes. De ellos, los estudios sobre factores de riesgo cardiovascular con ámbito nacional son: el estudio DRECE, sobre población de 5-60 años y RICARDIN, referido exclusivamente a población infantil y adolescente de 6-18 años de 7 provincias españolas. En el estudio DRECE se han hallado unos valores del percentil 50 en niños/as de 5-12 años, de 171 mg/dl en niñas y de 172 mg/dl en niños; y en niños/as de 13-19 años, de 161 mg/dl en niñas y de 152 mg/dl en niños. Los valores hallados del percentil 95 en niños/as de 5-12 años de edad son de 219 mg/dl en niñas y de 222 mg/dl en niños; y en niños/as de 13-19 años, de 228 mg/dl en niñas y de 197 mg/dl en niños. En el estudio RICARDIN se han hallado unos valores del percentil 50 en niños/as de 6-12 años con un rango de 157-161 mg/dl en niñas y de 156-160 mg/dl en niños; y en niños/as de 13-18 años, de 152-160 mg/dl en niñas y de 140-147 mg/dl en niños, habiéndose observado diferencias significativas entre los valores de colesterol en las distintas provincias. Asimismo se han hallado unos valores del percentil 95 en niños/as de 6-12 años con un rango de 214-223 mg/dl en niñas y de 206-219 mg/dl en niños; y en niños/as de 13-18 años, de 208-219 mg/dl en niñas y de 194-204 mg/dl en niños. OBESIDAD En las sociedades desarrolladas, la obesidad es el trastorno nutricional más frecuente durante la infancia y la adolescencia. La obesidad en la infancia, sobre todo en la segunda década de la vida, constituye un potente predictor de la obesidad en el adulto. Se ha estimado que el riesgo de ser adulto obeso para los niños con peso excesivo es de 2 a 6,5 veces mayor que para los no obesos. En un estudio sobre 3.534 niños y jóvenes españoles entre 2 y 24 años de edad, se encontró una prevalencia de obesidad del 101 13’9%, teniendo en consideración el P97 de las tablas Orbegozo (Hernández M. et al, 1988). Estas cifras fueron mayores en los hombres (15,6%) que en las mujeres (12,0%). En dicho estudio, la Comunidad Valenciana, contemplada en datos agregados junto a Murcia, presenta un prevalencia de obesidad del 15% en conjunto. En la Comunidad Valenciana disponemos de los datos provenientes de los exámenes de salud escolar realizados a los alumnos de 1º de Educación Primaria. Según el analisis, la prevalencia de obesidad en niños/as de la comunidad Valenciana se ha ido incrementando en los últimos años, y esta tendencia resulta especialmente significativa en el caso de las niñas. PREVALENCIA DE SOBREPESO Y OBESIDAD EN NIÑOS DE 6 AÑOS DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. SEXO CURSO NIÑOS 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 NIÑAS SOBREPESO P85 29,1 % 31,4 % 29,4 % 30,9 % 28 % 19,4 % 20,3 % 19,9 % 22,5 % 19 % OBESIDAD P97 12,9 % 13,3 % 13,7 % 13,9 % 13,7 % 7,4 % 8,1 % 8,4 % 8,3 % 10 % FUENTE: Informe de Salud del Escolar. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. DGSP. DIABETES La diabetes es la enfermedad crónica más frecuente en la edad pediátrica después del asma. Aunque la diabetes tipo 1 es la predominante en niños y adolescentes, en la última década la 102 diabetes tipo 2 ha comenzado a incrementar llamativamente su incidencia sobretodo en adolescentes. El incremento ha sido paralelo al aumento de obesidad en la infancia, al estilo de vida sedentario y al consumo de una alimentación rica en grasas. Los datos, aunque escasos, muestran una prevalencia elevada de alteraciones micro y macrovasculares entre los adultos jóvenes que desarrollan una diabetes tipo 2 en la infancia. Dado el aumento de la incidencia de la diabetes tipo 2 en la edad pediátrica debería ser objeto de especial atención y seguimiento la población de riesgo: obesos o con antecedentes de diabetes tipo 2, desde el comienzo de la pubertad. En ambos tipos de diabetes, las complicaciones renales y cardiovasculares tienen un gran protagonismo, pudiendo retrasarse o aún evitarse su aparición con un diagnóstico precoz y tratamiento adecuado. La pronta identificación de los sujetos en riesgo de desarrollar complicaciones mediante controles metabólicos y excreción urinaria de albúmina permite una intervención inmediata. DIETA INADECUADA El hecho alimentario y nutricional es inherente al ser humano desde la más temprana edad. La adopción de ciertas pautas nutricionales va a condicionar el estado de salud de un sujeto dependiendo de la práctica de una alimentación más o menos saludable. En la Comunidad Valenciana, según datos de la Encuesta de Salud de la CV 2001, la mayor parte de los niños de 3 a 15 años, durante el periodo escolar, toman la comida del mediodía en casa de sus padres, mientras que el 15,9% la hace en el comedor escolar. Podemos destacar ciertas observaciones en el consumo de algunos grupos de alimentos. Así encontramos un 7% de niños que no consumen lácteos diariamente; un 13,3% de los niños 103 que no toman pescado semanalmente; un 42,3% de la población infantil consume verduras menos de tres veces por semana y que un 37,8% no consume fruta diariamente. Además, un 18,1% de los niños declaran un consumo diario de chucherías y un 12,5 % de niños valencianos, refieren un consumo diario de pasteles, dulces y bollería industrial. Por otra parte cabe destacar que un 15,9% de los niños toma lácteos o pasteles exclusivamente como postre, sustituyendo a la fruta; y un 39,2% alterna fruta y lácteos. La modificación del patrón de dieta mediterránea a otro modelo más occidental está dejándose notar en ciertos cambios nutricionales que implican un riesgo aumentado de desarrollo de ateroesclerosis como son fundamentalmente: una ingesta aumentada de colesterol, grasa saturada, grasa isomérica tipo trans, azúcares tipo sacarosa y sal, y un consumo disminuido de antioxidantes y fibra soluble. SEDENTARISMO El sedentarismo se ha convertido en el segundo factor de riesgo de enfermedad cardiovascular en países industrializados, después del tabaquismo, y se estima que está relacionado con alrededor de 2 millones de muertes al año en el mundo. La actividad física en los niños está declinando en los países desarrollados. Así, el número de niños que van andando o en bicicleta disminuye, conforme aumenta la utilización del coche o el autobús como medio de transporte. También han ido surgiendo nuevas actividades de ocio sedentarias además de la televisión, como los juegos con videoconsolas y los chats, que ocupan el ocio de niños y jóvenes. Los beneficios asociados con un estilo de vida activo en la infancia incluyen el control del peso, disminución de la tensión arterial, mejora del bienestar psicológico, y una predisposición a 104 tener un estilo de vida activo en la edad adulta. El aumento de la actividad física se asocia con un aumento de la esperanza de vida y una disminución del riesgo de enfermedad cardiovascular. Según la Asociación Americana del Corazón, niveles saludables de ejercicio físico requieren participación regular (4-5 días por semana) en actividades que generen gasto de energía significativamente por encima del nivel basal e idealmente más del 50-60% de la capacidad cardiorespiratoria máxima. En la Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 20002001, se observa que el 38,7% de los niños/as entre 6 a 15 años de edad hace ejercicio físico de forma ocasional en su tiempo libre (42,2% niños y 35,4% niñas), el 33,6% lo practica de forma regular varias veces al mes (34,8% niños y 32,3% niñas), el 14,7% realizan ejercicio físico varias veces por semana (17,4% niños y 11,8% niñas) y el 8,7% no hace ejercicio (7,1% niños y 10,4% niñas). Llama la atención la diferencia existente entre el porcentaje de niños/as que realizan ejercicio físico varias veces por semana, según el nivel de ingresos familiares: el 2% en ingresos mensuales familiares de menos de 600 euros y el 27% cuando los ingresos superan las 1.800 euros. Estos datos son similares a los encontrados en la Encuesta Nacional de Salud de 1997. Respecto a la frecuencia de actividades de ocio sedentarias en la infancia, en la Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 2000-2001, se observa que el 95% de los niños/as ven la televisión todos o casi todos los días a partir de los 6 años de edad; disminuyendo este porcentaje al 65% en los niños de 0-5 años. Conforme aumenta la edad también aumenta el porcentaje de niños y niñas que ve la televisión más de 2 horas diarias: el 14,2% de los niños/as de 0-5 años, el 26,8% de los de 6-10 años y el 36,5 % de los de 11-15 años. También se observa diferencia por nivel de ingresos familiares: el 36,8% de los niños/as con ingresos familiares mensuales menores de 600 euros y el 20,3% de niños/as con ingresos mayores de 1.800 euros ven la televisión todos o casi todos los días más de 2 horas. 105 En cuanto al tiempo que los niños/as juegan con videojuegos, ordenador o internet en la Comunidad Valenciana, un 37,1% de los niños/as juegan todos o casi todos los días y este porcentaje aumenta conforme aumenta la edad de los niños. Un 31,9% de la población infantil dedica a estas actividades entre una y dos horas al día, el 7,7% de 2 a 3 horas, el 2,2% más de 3 horas diarias y el 56.7% menos de una hora al día. El tiempo dedicado aumenta, conforme aumenta la edad de los niños. También hay diferencia por nivel de ingresos familiares: de los niños que practican estas actividades 2 ó más horas diarias: el 13,8% de los niños/as con ingresos familiares mensuales menores de 600 euros y el 6,5% de los niños/as con ingresos familiares mensuales mayores de 1.800 euros. De todo lo expuesto puede concluirse que, dado el beneficio que suponen la actividad física y la práctica del ejercicio físico para la salud en general y para la prevención de la enfermedades cardiovasculares en particular es preciso implementar actuaciones dirigidas a fomentar y facilitar su práctica en la infancia y adolescencia y evitar un excesivo tiempo de ocio en actividades sedentarias, poniendo especial énfasis en los niños/as de bajo nivel socioeconómico. CONSUMO DE TABACO El consumo de tabaco está fuertemente asociado con la enfermedad ateroesclerótica, especialmente con la enfermedad coronaria. Este hábito se inicia generalmente en la adolescencia. En España, según datos de la Encuesta Nacional de Salud de 1997, la prevalencia de tabaquismo en personas de 16 ó más años de edad es del 35,7%. Desde 1987 a 1997, ha descendido en los hombres (de 55% a 44%) y ha aumentado en mujeres (de 22% a 27,2%), sobre todo en el grupo etario femenino de 25 a 44 años de edad. En la Comunidad Valenciana, el 32% de la población mayor de 16 años fuma diariamente, consumiendo una media de 17,7 106 cigarrillos diarios. Si bien la edad media de comienzo fue de 17,2 años, parece existir cierto adelanto en la edad de inicio de este hábito. Así, en los más jóvenes (16-24 años) la edad media de inicio es 15,5 años, mientras que en personas de 25 a 44 años es de 16,7 años y en los mayores de 45 años, es de 18,8 años. En la Encuesta sobre Drogas en la Población Escolar 2004 en España en niños/as de 14 a 18 años, el tabaco es, después del alcohol, la droga más consumida entre estos escolares: un 60,4% ha probado el tabaco alguna vez, y el 37,4% ha fumado en los últimos 30 días. El 18,9% de los chicos adolescentes encuestados fumaba diariamente y el 24,1% de las chicas. La prevalencia de consumo de tabaco crece con la edad en ambos sexos, siendo este consumo de tabaco superior en las chicas para todas las edades, y acentuándose esta diferencia de género conforme aumenta la edad. Por último señalar que los mayores incrementos de consumo de tabaco (y de alcohol) se producen entre los 14 y 15 años, por lo que esta edad es crítica en la expansión de su consumo. La experimentación con el tabaco tiene una importante fidelización o continuidad en el consumo, de manera que la mayoría de los que lo inician se convierten en consumidores habituales. Cabe destacar que un 83,3% de los escolares de 14 a 18 años encuestados que fumaban en el año 2000, ya habian intentado dejar de fumar en alguna ocasión según la encuesta de ese año. Por tanto, es imprescindible priorizar actuaciones en la infancia y adolescencia para evitar este hábito, retrasar la edad de inicio de su consumo y detectar a los fumadores para ayudarles a deshabituarse. CONSUMO DE ALCOHOL El consumo de alcohol se asocia a una mayor tasa de mortalidad cardiovascular observada tanto en abstemios como en 107 bebedores excesivos (más de 60 a 100 g de alcohol absoluto al día). El alcohol es, después del tabaco, la sustancia psicoactiva que causa un mayor número de muertes en España. Se estima que en 1998 murieron en España casi 12.000 personas por consumo de alcohol. Además de patología cardiovascular, ocasiona diversas enfermedades entre las que destacan las enfermedades hepáticas crónicas, enfermedades y cánceres del tracto digestivo, alteraciones del páncreas, alteraciones del sistema nervioso central, etc. En la conducción, es un factor de riesgo de accidentes y causa alteraciones en la conducta con importante repercusión en la vida social y familiar. En la Encuesta sobre Drogas en la Población Escolar 2004 en España, realizada en niños/as de 14 a 18 años, la edad media de inicio de consumo de alcohol es de 13,7 años, (manteniéndose, como en el caso del tabaco bastante estable desde 1994) y la de consumo semanal de alcohol es de 15,1 años, sin diferencias significativas por sexos. El alcohol, es la droga más consumida entre estos escolares: un 81% de los chicos y un 82,5% de las chicas han tomado alcohol alguna vez y el 65,5% de los chicos y el 65,7% de las chicas ha tomado alcohol en los últimos 30 días. Al igual que en el consumo de tabaco, tiene una importante continuidad en el consumo o fidelización. Su uso se concentra básicamente en el fin de semana. Existe un ligero predominio de consumo en las chicas, y las cantidades consumidas son mayores en chicos. El consumo aumenta con la edad (38% ha tomado alcohol en los últimos 30 días a los 14 años y 81,5% a los 18 años), pero aumenta sobre todo a los 1415 años de edad. El abuso del alcohol también se incrementa con la edad. Un 37% de los chicos y un 32,5% de las chicas se habían emborrachado en los últimos 30 días. 108 Teniendo en cuenta la morbimortalidad producida por el alcohol y las repercusiones inmediatas y graves que puede tener en los adolescentes, en su organismo (intoxicación alcohólica aguda) o en su comportamiento (agresividad, riesgo de accidentes y delitos), es necesario implementar, entre otras, medidas educativas y fomentar y facilitar alternativas de ocio saludable en los niños y adolescentes. BAJO PESO AL NACIMIENTO La influencia que el desarrollo fetal tiene en la prevalencia y evolución de algunas de las enfermedades crónico-degenerativas del adulto, se ha puesto de manifiesto en las dos últimas décadas. Barker en 1989 sugirió que lo sucedido durante la vida intrauterina podría condicionar el desarrollo futuro de las enfermedades cardiovasculares. Estudios posteriores han demostrado la existencia de una relación inversa entre peso al nacimiento, como expresión del desarrollo intrauterino, y mayor riesgo de cardiopatía isquémica, accidente cerebrovascular y patología vascular periférica, de forma que a menor peso al nacimiento, mayor riesgo. El incremento del riesgo puede explicarse por el hecho de que en niños con menor peso al nacer existe una mayor prevalencia de hipertensión arterial y de diabetes mellitus tipo II. La relación entre peso al nacimiento y presión arterial ha sido más evidente en niños nacidos a termino que son pequeños para la edad gestacional, lo que refuerza su relación con el desarrollo fetal. 3.3.- Estrategias de actuación para la prevención y control de enfermedades cardiovasculares en niños/as y adolescentes El Decreto 147/1986 sobre promoción de la salud maternoinfantil de la Comunidad Valenciana, establece la vigilancia de la salud infantil, mediante la realización de exámenes de salud a edades establecidas, desde el nacimiento hasta los 14 años de edad, y la detección precoz de los niños/as con riesgo, 109 procurando la atención específica apropiada. Estas actuaciones constituyen el Programa de Supervisión de la Salud Infantil. La atención a la salud infantil en este programa se caracteriza por ser integral, incluyendo actividades de promoción de la salud, de prevención de enfermedades, y de atención curativa y rehabilitadora. Las actuaciones de prevención y control de las enfermedades cardiovasculares deben integrarse en la vigilancia y atención de la infancia y adolescencia, que se lleva a cabo por el Equipo de Atención Primaria. En el marco de este plan se pretende que, dentro de los exámenes de salud infantil, se establezcan los consejos de salud apropiados a cada edad, la anamnesis y exploración clínica a realizar en cada examen de salud y las pruebas pertinentes. Para su adecuada implementación, se establecerá la forma más apropiada de valorar el riesgo cardiovascular global en la población infantil y los criterios de seguimiento y de derivación de los niños en los que sea necesaria atención especializada. Concomitantemente se realizarán actuaciones comunitarias e intersectoriales, destacando entre ellas las efectuadas en los centros escolares en el ámbito de la educación para la salud y las llevadas a cabo por los ayuntamientos, como por ejemplo, la adecuación de espacios para realizar actividad física en la infancia. Todas las actuaciones que se proponen quedarán encuadradas en los objetivos y líneas de actuación establecidos por el Plan de Salud de la Comunidad Valenciana. 110 3.4. Objetivos OBJETIVOS GENERALES Se asumen los objetivos generales del Plan de Prevención y Control de Enfermedades Cardiovasculares adaptados a las características de la infancia y adolescencia. 1. Reducir la morbilidad cardiovascular en la población de la Comunidad Valenciana. 2. Reducir los años de vida perdidos por enfermedades cardiovasculares en la población de la Comunidad Valenciana. 3. Mejorar la calidad de vida de aquellas personas que hayan sufrido un evento cardiovascular. OBJETIVOS INTERMEDIOS 1. Reducir la prevalencia de los factores de riesgo cardiovascular en la población infantil y adolescente de la Comunidad Valenciana. 2. Identificar, evaluar e intervenir precozmente sobre el riesgo cardiovascular en niños y adolescentes. OBJETIVOS ESPECÍFICOS 1.1. Promover desde la infancia una alimentación saludable, de manera que en la Comunidad Valenciana, un 95% de la población menor de 15 años tengan un consumo semanal de pescado; que para el 75%, el consumo de snacks procesados sea esporádico (de 1-2 veces a la semana); que se supere el 80% en la proporción de niños que consuman hortalizas o verdura diariamente, y el 75% de la población infantil consuma fruta cada día. 111 1.2. Promover desde la infancia la práctica de la actividad física aeróbica, adaptada a las condiciones de cada grupo de edad y a las circunstancias personales, y la disminución de las actividades sedentarias. Así, se promoverá que en la población entre 6 y 15 años de edad de la Comunidad Valenciana, al menos el 20% realicen ejercicio físico varias veces por semana, y menos del 30% vean la televisión más de 2 horas al día. 1.3. Prevenir el bajo peso para la edad gestacional al nacimiento. 1.4. Evitar el inicio del hábito de consumo de tabaco en la infancia y adolescencia, de manera que en la población de 14 a 18 años de edad de la Comunidad Valenciana sean fumadores habituales menos del 30%. 1.5. Facilitar la deshabituación tabáquica de los adolescentes fumadores. 1.6. Evitar el inicio del consumo de alcohol en la infancia y adolescencia, de manera que en la población de 14 a 18 años de edad de la Comunidad Valenciana el inicio del consumo de alcohol se produzca a una edad media superior a los 14 años. 1.7. Evaluar la prevalencia de los factores de riesgo cardiovascular en la población infantil y adolescente de la Comunidad Valenciana. 1.8. Potenciar la investigación sobre los factores de riesgo cardiovascular en la población infantil y adolescente de la Comunidad Valenciana. 1.9. Promover la detección precoz de los factores de riesgo cardiovascular: obesidad, hipertensión arterial, dislipemia, sedentarismo, hábito tabáquico y hábito de consumo excesivo de alcohol. 112 2.1. Promover la adecuada valoración del riesgo cardiovascular global en los niños. 2.2. Establecer el adecuado seguimiento y tratamiento de los niños/as y adolescentes con riesgo cardiovascular. 3.5. Líneas de actuación OE. 1.1. LA Promover desde la infancia una alimentación saludable PD A R Ag - E - P Realizar el seguimiento de la alimentación, ofreciendo consejo dietético sobre alimentación saludable, en el marco del programa de supervisión de la salud infantil. Niños/as y adolescentes. Revisión y actualización del contenido del programa de Supervisión de la Salud Infantil en la valoración de la alimentación y consejo dietético en las distintas edades. Formación e información técnica a los profesionales sanitarios. Material divulgativo dirigidos a padres, niños/as y adolescentes para facilitar las acciones educativas. Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación. Sociedades científicas relacionadas. Sector privado alimentario. Datos de las historias clínicas de Atención Primaria (Abucasis II). Encuesta específica a los usuarios en centros de Atención Primaria. Inicio antes de finalizar el 2006. 113 OE. 1.1. LA PD A R Ag E P 114 Promover desde la infancia una alimentación saludable Fomentar la educación sanitaria en el aula sobre alimentación saludable. Alumnos/as de todos los niveles educativos. Integración de contenidos de educación sanitaria sobre alimentación saludable en el currículum a diferentes niveles del sistema educativo. - Materiales y recursos didácticos para facilitar las acciones educativas. - Formación al profesorado de los centros docentes, en alimentación y nutrición impartida en CEFIREs. - Apoyo a los centros docentes, desde las estructuras sanitarias (centros de Atención Primaria y centros de Salud Pública). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Dirección General de Enseñanza. Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. - Sociedades científicas relacionadas. - Sector privado alimentario. - Número de cursos y jornadas sobre alimentación saludable realizados para el profesorado en centros docentes. - Número de colaboraciones específicas de los profesionales sanitarios en los centros docentes. - Encuestas para evaluar las intervenciones realizadas. Inicio antes de finalizar el 2006 OE. 1.1. LA PD A R Ag E P Promover desde la infancia una alimentación saludable Supervisar las dietas ofrecidas en comedores escolares, a fin de que se adapten a una alimentación saludable. Comedores escolares. Revisar, aconsejar, y apoyar la composición adecuada de las dietas ofrecidas en estos servicios colectivos. Elaboración de guías de alimentación para estos servicios. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. - Ayuntamientos. - Sociedades científicas relacionadas. - Sector privado alimentario. Muestreo periódico de las dietas ofrecidas en los servicios colectivos. Inicio antes de finalizar el 2006. 115 OE. 1.1. LA PD A R Ag E P 116 Promover desde la infancia una alimentación saludable. Promover y realizar educación para la salud sobre alimentación saludable a nivel comunitario, dirigida a las personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente. Personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente. - Elaboración y difusión de materiales formativos. - Presencia en aquellas actividades organizadas por entidades oficiales y privadas que se dirijan a la educación de la salud de la población. - Presencia activa en jornadas nacionales o internacionales relacionados con temas nutricionales (Día Mundial de la Alimentación, etc.) - Colaboración en estos temas con asociaciones ciudadanas y otras entidades. - Materiales y recursos didácticos para facilitar las acciones educativas. - Medios de comunicación de masas. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación. - Sociedades científicas relacionadas. - Sector privado alimentario. - Número de actividades comunitarias sobre alimentación saludable dirigidas a las personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente realizados. Inicio antes de finalizar el 2006. OE. 1.1. LA PD A R Ag E P OE. 1.2. LA PD A R Ag E P Promover desde la infancia una alimentación saludable. Promover la introducción en las cartas de los restaurantes de la Comunidad Valenciana alternativas alimentarias saludables. Restaurantes y casas de comidas. Revisar, aconsejar, y apoyar la introducción de dietas ofrecidas en estos restaurantes y casas de comidas, que estén debidamente señalizadas en la carta. Elaboración de guías de alimentación para estos servicios con análisis de las mejores condiciones económicas para su implantación. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia. - Centro de Turismo (CdT). - Sociedades científicas relacionadas. - Sector privado alimentario. Número de restaurantes que tengan introducidas estas alternativas. Inicio antes de finalizar el 2006. Promover desde la infancia la práctica de actividad física aeróbica adaptada a las condiciones de cada grupo de edad y a las circunstancias personales Fomentar el consejo y dar los conocimientos básicos de la importancia del ejercicio físico regular en el marco del programa de supervisión de la salud infantil. Niños/as y adolescentes. Revisión, actualización e implementación del contenido del programa de Supervisión de la Salud Infantil en la valoración y consejo de la práctica de la actividad física aeróbica. Formación e información técnica a los profesionales sanitarios. Material divulgativo dirigidos a padres, niños/as y adolescentes para facilitar las acciones educativas. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Agencia Valenciana de Salud. Datos de las historias clínicas de Atención Primaria (Abucasis II). Inicio antes de finalizar el 2006. 117 OE. 1.2. LA PD A R Ag E P 118 Promover desde la infancia la práctica de actividad física aeróbica adaptada a las condiciones de cada grupo de edad y a las circunstancias personales Fomentar la práctica del ejercicio físico regular en la escuela. Niños y niñas de todos los niveles educativos. Facilitar la realización de ejercicio físico en los diferentes niveles del sistema educativo. Incentivar la práctica habitual de actividad física en los centros docentes. Fomentar el uso controlado de actividades sedentarias (TV, internet, videojuegos, etc.) - Materiales y recursos didácticos para facilitar las acciones educativas. - Formación al profesorado de los centros docentes, en actividad física impartida en CEFIREs. - Adecuación de las estructuras físicas, recursos materiales y adaptación horaria de los centros docentes para facilitar la actividad física, tanto en horario escolar como extraescolar. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. - Sociedades científicas relacionadas. - Sector privado deportivo. - Número de cursos y jornadas sobre actividad física aeróbica realizados para el profesorado en centros docentes. - Encuestas para evaluar la adecuación de los centros docentes para el fomento de la actividad física aeróbica regular. Inicio antes de finalizar el 2006. OE. 1.2. LA PD A R Ag E P Promover desde la infancia la práctica de actividad física aeróbica adaptada a las condiciones de cada grupo de edad y a las circunstancias personales Fomentar la práctica del ejercicio físico regular en la población infantil en la comunidad. Niños/as y adolescentes. Incentivación de la práctica habitual de actividad física en centros comunitarios (polideportivos, etc.) dependientes de corporaciones locales y autonómicas, asociaciones vecinales, etc., a través de organización de actividades que lo fomenten (p.e. carreras a pie, en bici, excursiones, etc.) Incentivar la adecuación de espacios en la comunidad para la práctica de actividad física y deportiva (parques, carriles bici, zonas peatonales, polideportivos, piscinas cubiertas. Adecuación de las estructuras físicas, recursos materiales y organizativos de las diferentes entidades locales y autonómicas. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Corporaciones locales y autonómicas (Ayuntamientos, Diputaciones, Instituto Valenciano de la Juventud (IVAJ), etc.) - Asociaciones deportivas y comunitarias. - Sector privado deportivo. Encuesta de salud periódica de la Comunidad Valenciana. Inicio antes de finalizar el 2006. 119 OE. 1.3. LA PD A R Ag E P OE. 1.4. LA PD A R Ag E P 120 Prevenir el bajo peso para la edad gestacional al nacimiento Fomentar el control del embarazo y la educación maternal desde las primeras semanas de gestación, siguiendo el programa específico de seguimiento del embarazo de la Conselleria de Sanidad. Mujeres embarazadas. Captación temprana y facilitación de la accesibilidad a los servicios sanitarios relacionados con el cuidado de la salud en el embarazo. Edición y difusión de guías del programa de seguimiento del embarazo, educación maternal y material divulgativo. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Agencia Valenciana de Salud (agente de referencia). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública. - Sociedades Científicas relacionadas. Número y porcentaje de recién nacidos con bajo peso al nacimiento. Inicio antes de finalizar 2006. Evitar el inicio del hábito de consumo de tabaco en la infancia y adolescencia Realizar educación sanitaria sobre los efectos nocivos del tabaco en la salud y beneficios de no fumar, a la población infantil y sus familias (papel modélico de padres, efectos de la exposición pasiva), en el marco del programa de supervisión de la salud infantil. Niños y adolescentes. Revisión y actualización del contenido del programa de supervisión de la salud infantil en el consejo sobre tabaco, especialmente en los exámenes de salud a los 11 años y 14 años. Formación, información técnica a los profesionales sanitarios sobre el problema de salud que representa el tabaquismo, tendencias actuales de edad de inicio e importancia de su intervención para evitar la adquisición de este habito en la infancia. Material divulgativo para padres, niños/as y adolescentes. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Agencia Valenciana de Salud. - Sociedades Científicas relacionadas. Datos de las historias clínicas de Atención Primaria (Abucasis II). Inicio antes de finalizar el 2006. OE. 1.4. LA PD A R Ag E P Evitar el inicio del hábito de consumo de tabaco en la infancia y adolescencia Sensibilizar a profesionales sanitarios que atienden a niños (pediatras, enfermería) sobre su papel modélico en relación a la adquisición de hábitos saludables (no fumar) y formarlos en el consejo sanitario antitabaco. Pediatras y enfermería de centros de atención primaria y de atención especializada. Formación de profesionales sanitarios. Edición de cursos y jornadas de formación y elaboración de materiales de apoyo impresos. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Agencia Valenciana de Salud. - Sociedades Científicas relacionadas. Número de cursos y jornadas sobre tabaco realizados para los profesionales sanitarios. Inicio antes de finalizar el 2006. 121 OE. 1.4. LA PD A R Ag E P 122 Evitar el inicio del hábito de consumo de tabaco en la infancia y adolescencia Promover y realizar educación para la salud sobre prevención del tabaquismo a nivel comunitario, dirigida a las personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente. Personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente - Elaboración y difusión de materiales formativos - Presencia en las actividades organizadas por entidades oficiales y privadas que se dirijan a la educación de la salud de la población. - Presencia activa en jornadas nacionales o internacionales sobre tabaco (Día Mundial sin Tabaco, etc.) - Colaboración en estos temas con asociaciones ciudadanas y otras entidades. - Materiales y recursos didácticos para facilitar las acciones educativas. - Medios de comunicación de masas. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Sociedades científicas relacionadas. - Número de actividades comunitarias informativas sobre efectos nocivos del tabaco en la infancia, dirigidas a las personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente realizados. Inicio antes de finalizar el 2006. OE. 1.4. LA PD A R Ag E P Evitar el inicio del hábito de consumo de tabaco en la infancia y adolescencia Potenciar el desarrollo de los contenidos educativos de la legislación educativa sobre promoción de hábitos saludables referidos a evitar el inicio del hábito tabáquico. Alumnos/as de todos los niveles educativos y de modo prioritario en alumnos de ESO. Fomentar la educación sanitaria en el aula, orientada a prevenir el tabaquismo, dirigida a alumnos/as de todos los niveles educativos, especialmente en ESO, mediante la integración de contenidos de educación sanitaria sobre tabaco en el currículum a diferentes niveles del sistema educativo. - Materiales y recursos didácticos para facilitar las acciones educativas. - Formación al profesorado de los centros docentes, impartida en CEFIREs. - Apoyo a los centros docentes desde las estructuras sanitarias (centros de Atención Primaria y centros de Salud Pública). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Dirección General de Enseñanza. Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. - Sociedades científicas relacionadas. - Número de cursos y jornadas sobre tabaco realizados para el profesorado en centros docentes. - Número de colaboraciones específicas de los profesionales sanitarios en los centros docentes. - Encuestas para evaluar las intervenciones escolares. - Inicio antes de finalizar el 2006. 123 OE. 1.5. LA PD A R Ag E P OE. 1.6. LA PD A R Ag 124 E P Facilitar la deshabituación tabáquica de los adolescentes fumadores Integrar el apoyo al abandono del tabaco en la atención primaria. Adolescentes. Revisión y actualización del contenido del programa de Supervisión de la Salud Infantil e inclusión de esta actuación en la atención programada a adolescentes. Formación e información técnica a los profesionales sanitarios. Material divulgativo dirigidos a padres, niños/as y adolescentes para facilitar las acciones educativas. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Agencia Valenciana de Salud. - Sociedades Científicas relacionadas. - Datos de las historias clínicas de Atención Primaria (Abucasis II). Inicio antes de finalizar el 2006. Evitar el inicio del hábito de consumo de alcohol en la infancia y adolescencia Realizar educación sanitaria sobre los efectos nocivos del alcohol en la salud, población infantil y sus familias (papel modélico de padres), en el marco del programa de supervisión de la salud infantil. Niños y adolescentes. Revisión y actualización del contenido del programa de Supervisión de la Salud Infantil en el consejo sobre alcohol, especialmente en los exámenes de salud de 11 años y 14 años. Formación, información técnica a los profesionales sanitarios sobre el problema de salud que representa el alcoholismo, tendencias actuales de edad de inicio e importancia de su intervención para evitar la adquisición de este hábito en la infancia. Material divulgativo para padres y adolescentes. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Agencia Valenciana de Salud. - Sociedades Científicas relacionadas. Datos de las historias clínicas de Atención Primaria (Abucasis II). Inicio antes de finalizar el 2006. OE. 1.6. LA PD A R Ag E P OE. 1.6. LA PD A R Ag E P Evitar el inicio del hábito de consumo de alcohol en la infancia y adolescencia Sensibilizar a profesionales sanitarios que atienden a niños y formarlos en el consejo sanitario antialcohol. Pediatras y enfermería de centros de atención primaria. Formación de profesionales sanitarios. Edición de cursos y jornadas de formación y elaboración de materiales de apoyo. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Escuela Valenciana de Estudios para la Salud (EVES). - Sociedades Científicas relacionadas. Número de cursos y jornadas sobre alcohol realizados para profesionales sanitarios. Inicio antes de finalizar el 2006. Evitar el inicio del hábito de consumo de alcohol en la infancia y adolescencia Promover y realizar educación para la salud sobre prevención de inicio del consumo de alcohol a nivel comunitario, dirigida a las personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente. Personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente. -Elaboración y difusión de materiales formativos e informativos. - Presencia en las actividades organizadas por entidades oficiales y privadas que se dirijan a la educación de la salud de la población. - Presencia activa en jornadas nacionales o internacionales sobre consumo excesivo de alcohol. - Colaboración en estos temas con asociaciones ciudadanas y otras entidades. - Materiales y recursos didácticos para facilitar las acciones educativas. - Medios de comunicación de masas. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Sociedades Científicas relacionadas. - Número de actividades comunitarias informativas sobre efectos nocivos del alcohol en la infancia, dirigidas a las personas que tienen a su cargo el cuidado de la población infantil o adolescente realizados. Inicio antes de finalizar el 2006. 125 OE. 1.6. LA PD A R Ag E P 126 Evitar el inicio del hábito de consumo de alcohol en la infancia y adolescencia Potenciar el desarrollo de los contenidos educativos de la LOGSE sobre promoción de hábitos saludables referidos a la prevención del inicio del hábito de consumo de alcohol. Alumnos/as de todos los niveles educativos y de modo prioritario en alumnos de ESO. Fomentar la educación sanitaria en el aula, orientada a prevenir el alcoholismo dirigida a alumnos/as de todos los niveles educativos, especialmente en ESO. Integración de contenidos de educación sanitaria sobre alcohol en el currículum a diferentes niveles del sistema educativo. - Materiales y recursos didácticos para facilitar las acciones educativas. - Formación al profesorado de los centros docentes, impartida en CEFIREs. - Apoyo a los centros docentes, desde las estructuras sanitarias (centros de Atención Primaria y centros de Salud Pública). - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Dirección General de Enseñanza. Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. - Sociedades Científicas relacionadas. - Número de cursos y jornadas sobre alcohol realizados para el profesorado en centros docentes. - Número de colaboraciones específicas de los profesionales sanitarios en los centros docentes. - Encuestas para evaluar las intervenciones escolares. Inicio antes de finalizar el 2006. OE. 1.7. LA PD A R Ag E P OE. 1.8. LA PD A R Ag E P Evaluar la prevalencia de los factores de riesgo cardiovascular en la población infantil y adolescente de la Comunidad Valenciana. Estimación de la prevalencia de obesidad, hipertensión arterial, dislipemia, diabetes, bajo peso al nacimiento, dieta inadecuada, sedentarismo, hábito tabáquico y consumo de alcohol. Niños/as y adolescentes. Estudios específicos de prevalencia cada 5 años. Estudio epidemiológico. Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente responsable). Realización del estudio con la periodicidad determinada. Inicio antes de finalizar el 2006. Potenciar la investigación sobre los factores de riesgo cardiovascular en la población infantil y adolescente de la Comunidad Valenciana. Impulsar como línea prioritaria de investigación la salud cardiovascular en las diferentes convocatorias o ayudas de la Conselleria de Sanidad. Equipos con capacidad investigadora. Convocatorias de ayudas a la investigación en salud cardiovascular en la población infantil y adolescente de la Comunidad Valenciana. Líneas presupuestarias de la Conselleria de Sanidad. Líneas de financiación externas. Centro Superior de Investigación en Salud Pública. Escuela Valenciana de Estudios para la Salud (EVES). Presupuesto dedicado a esta línea/Presupuestos dedicados a investigación. Número de proyectos dedicados a salud cardiovascular /Número de proyectos totales financiados. Publicaciones generadas por líneas de investigación financiadas. Inicio antes de finalizar el 2006. 127 OE. 1.9. LA PD A R Ag E P 128 Promover la detección precoz de los factores de riesgo cardiovascular: obesidad, hipertensión arterial, dislipemia, diabetes mellitus, bajo peso al nacimiento, sedentarismo, hábito tabáquico y consumo excesivo de alcohol Protocolizar las actuaciones destinadas a la detección precoz de factores de riesgo cardiovascular en la infancia y adolescencia, dentro del marco del programa de supervisión de la salud infantil. Niños/as y adolescentes. Revisión y actualización del contenido del programa de supervisión de la salud infantil en la detección de obesidad, hipertensión arterial, dislipemia, diabetes mellitus, bajo peso al nacimiento, sedentarismo, hábito tabáquico y consumo de alcohol, en las distintas edades. Formación, información técnica a los profesionales sanitarios. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. - Sociedades científicas relacionadas. Datos de las historias clínicas de Atención Primaria (Abucasis II). Publicación del programa revisado. Inicio antes de finalizar el 2006. OE. 2.1. LA PD A R Ag E P Promover la adecuada determinación individual del riesgo cardiovascular en los niños y adolescentes. Determinación individual del nivel de riesgo cardiovascular durante la infancia dentro del marco del Programa de Supervisión de la Salud Infantil, en los niños y adolescentes, que presenten uno o más de los factores de riesgo cardiovascular reconocidos. Niños/as y adolescentes. Desarrollo y protocolización de la valoración del riesgo cardiovascular, e introducción del mismo en el programa de supervisión de la salud infantil. - Edición de guía y material divulgativo de apoyo. - Formación de los profesionales sanitarios que atienden el cuidado de la salud infantil. - Conselleria de Sanidad. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). - Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. - Escuela Valenciana de Estudios para la Salud (EVES). - Sociedades científicas relacionadas. Datos de las historias clínicas de Atención Primaria (Abucasis II). Número de cursos de formación sobre prevención y detección de riesgo cardiovascular en la infancia y adolescencia. Publicación del programa revisado. Inicio antes de finalizar el 2006. 129 OE. 2.2. LA PD A R Ag E P OE. 2.2. LA PD A R Ag E P 130 Establecer un adecuado seguimiento y tratamiento de los niños/as y adolescentes con riesgo cardiovascular Desarrollar un protocolo clínico de diagnóstico, tratamiento, control y derivación de los niños/as y adolescentes con factores de riesgo cardiovascular. Niños/as y adolescentes. Elaboración de un protocolo clínico de diagnóstico, tratamiento, control y derivación de los niños/as y adolescentes con factores de riesgo cardiovascular. Grupo técnico para la elaboración del protocolo, edición y distribución de material técnico de apoyo. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Disponibilidad del protocolo. Inicio antes de finalizar el 2006. Establecer un adecuado seguimiento y tratamiento de los niños/as y adolescentes con riesgo cardiovascular Facilitar la implementación del protocolo clínico de diagnóstico, tratamiento, control y derivación de los niños/as y adolescentes con factores de riesgo cardiovascular. Profesionales sanitarios que atienden a niños/as y adolescentes. Edición y difusión del protocolo clínico de diagnóstico, tratamiento, control y derivación de los niños/as y adolescentes con factores de riesgo cardiovascular. Cursos de formación dirigidos a profesionales sanitarios que atienden a niños/as y adolescentes. Edición y distribución de materiales de apoyo. Edición de cursos y/o jornadas de formación. Dirección General de Salud Pública (agente de referencia). Conselleria de Sanidad. Agencia Valenciana de Salud. Direccción General de Asistencia Sanitaria. Escuela Valenciana de Estudios para la Salud (EVES). Disponibilidad del protocolo editado. Número de cursos/jornadas realizados. Número de participantes/número de zonas básicas de salud. Inicio antes de finalizar el 2006. 3.6. BIBLIOGRAFÍA • Williams C.L. et al. Cardiovascular Health in Childhood. A Statement for Health Professionals From the Committee on Atherosclerosis, Hypertensión, and Obesity in the Young (AHOY) of the Council on Cardiovascular Disease in the Young, American Hearth Association. Circulation. 2002; 106: 143-160. • Gómez Gérique J.A. Colesterol en la infancia: un terreno abonado a la confusión. Medicina Clínica. 2000, vol 115, Nº 17: 658-660. • Lauer RM, Clarke WR. Childhood risk factors for high adult blood pressure: The Muscatine Study. Pediatrics 1989; 84: 633-641. • Ministerio de Sanidad y Consumo, Liga Española para la Lucha contra la Hipertensión Arterial, Sociedad Española de Hipertensión. Control de la Hipertensión Arterial en España, 1996. Rev Esp Salud Pública, 1996; 70: 189-210. • Report of the Second Task Force on Blood Pressure Control in Children. Pediatrics 1987; 79: 1-25. • Update on the 1987 Task Force Report on High Blood Pressure in Children and Adolescents: a working group report from the national high blood pressure education program. Pediatrics 1996; 98: 649-658. • Roccella EJ, Anderson DE. Update on the Task Force Report (1987) on High Blood Pressure in Children and Adolescents: A working group report from the high blood pressure education program. Pediatrics 1996; 98: 649-658. • Ministerio de Sanidad y Consumo, Sociedad Española de Cardiología y Sociedad Española de Arteriosclerosis. Control de la colesterolemia en España, 2000. Un instrumento para la prevención cardiovascular. Revista Española de Salud Pública 2000; vol. 74, Nº 3: 215-253. • Brotons C, Rivero E, Perich R Mª. La hipercolesterolemia en la infancia y la adolescencia. Formación Médica Continuada en Atención Primaria. 1994; vol. 1, Nº 4: 231-237. 131 • Gómez Gérique J.A. et al. Perfil lipídico de la población española: estudio DRECE (Dieta y Riesgo Cardiovascular en España). Medicina Clínica, vol. 113, Nº 19: 730-735. • Brotons C, et al. Patrón de la distribución de colesterol total y cHDL en niños y adolescentes españoles. Estudio RICARDIN. Medicina Clínica. 2000. Vol. 115, Nº 17: 644-649. • Serdula MK; Ivery D; Coates RJ; Freedman DS; Willianson DF; Byers T. Do nobese children become obese adults? A review of literature. Prev Med 1993; 22, 167-77. • Serra-Majem Ll; Aranceta-Bartrina J. Obesidad Infantil y juvenil. Estudio Enkid. Barcelona: Masson, 2001. • Brosnan CA, Upchurch S, Schreiner B. Type 2 diabetes in children and adolescents: An emerging disease. J Pediatr Health Care 2001; 15: 187-193. • Callahan ST, Mansfield MJ. Type 2 diabetes mellitus in adolescents. Current Opinion in Pediatrics 2000; 12: 310-315. • Generalitat Valenciana. Consellería de Sanitat. Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 2000-2001. Valencia, Generalitat Valenciana, 2002. • World Health Organization. Regional Office for Europe. A phisically active life throug every transport with a special focus on children and older people and examples from Europe. www.euro.who.int/document/e75662.pdf. • Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud de España 1997. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo,1998. • Ministerio del Interior. Delegación del Gobierno para el Plan Nacional de Drogas. Encuesta sobre Drogas a la Población Escolar 2004. www.pnsd.msc.es/categoria2/observa/pdf/escolar2004.pdf 132 • Pons Diez J., Berjano Peirats E. El consumo abusive de alcohol en la adolescencia: un modelo explicativo desde la psicología Social. Ministerio del Interior. Delegación del Gobierno para el Plan Nacional de Drogas. www.mir.es/pnd. • Barker D, Osmond C, Golding G, Kuh D, Wadsworth M. Growth in utero, blood pressure in childhood and adult life, and mortality from cardiovascular disease. BMJ 1989; 298: 564-567. • Barker DJP. Fetal origins of coronary heart disease. BMJ 1995; 311: 171-174. • Matthes J, Lewis PA, Davies DP, Bethel A. Relation between birth weight at term and systolic blood pressure in adolescence. BMJ 1994; 308: 1074-1077. • Lurbe E, Redon J, Alvarez V, Durazo R, Gomez A, Tacons J, Cooper RS. Relationship between birth weight and awake blood pressure in children and adolescents in absence of intrauterine growth retardation. Am J Hypertens 1996; 9: 787-794. • Liuzzo G, Biasucci LM, Gallimore RJ, Grillo RL, Rebuzzi AG, Pepys MB, Maseri A: The prognostic value of C-reactive Protein and seum amyloid A protein in severe unstable angina. N Engl J Med. 1994. • Ridker PM, Cushman M, Stampfer MJ, Tracy RP, Hennekens CH: Inflammation, aspirin, and the risk of cardiovascular disease in apparently healthy men. N Engl J Med 1997. • Pressure in Children and Adolescents National High Blood Pressure Education Program Working Group on High Blood. Pressure in Children and Adolescents The Fourth Report on the Diagnosis, Evaluation, and Treatment of High Blood Pressure Pediatrics 2004; 114; 555-576. • Hernández M, Castellet J, Narvaiza JL, Rincón JM, Ruíz L, Sánchez E et al. Curvas y Tablas de Crecimiento. Instituto sobre crecimiento y desarrollo. Fundación F. Orbegozo. Madrid: Ed Garci, 1988. 133 Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat Valenciana (PPMCV-CV) 2006 Este document ha sigut elaborat per: Ana Fullana Montoro Antonio Fornos Garrigós Empar Lurbe i Ferrer Francisco Germán García Gloria Ferris Malonda Joan Quiles Izquierdo Josep Redón i Más Juan Custardoy Olavarrieta Luis Garcés López Luisa Micó Giner Manuel Pascual de la Torre M. Jesús Redondo Gallego Rafael Rodríguez Gil Coordinació: Elías Ruiz Rojo Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat © de la present edició: Conselleria de Sanitat 1ª Edició, 2006 ISBN: 84-482-4285-8 Depòsit Legal: V-1420-2006 Imprimix: ipl, s.l., tel. 962 590 036, la Pobla Llarga. ÍNDEX PRÒLEG.......................................................................................................... 7 1.- INTRODUCCIÓ............................................................................................. 9 2.- PLADE PREVENCIÓ DE MALALTIES CARDIOVASCULARS DIRIGIT A POBLACIÓ ADULTA................................................................ 13 2.1. Importància i impacte a la Comunitat Valenciana de les malalties cardiovasculars...................................................................................... 15 2.2. Definició dels factors i marcadors de risc. Avaluació del risc individual............................................................................................... 34 2.3. Prevalença de factors de risc cardiovascular a la Comunitat Valenciana.............................................................................................. 49 2.4. Definició de prioritats del Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat Valenciana................................... 55 2.5. Objectius del Pla de Prevenció de Malalties..................................... 55 2.6. Línies d’actuació a l’adult.................................................................... 60 2.7. Bibliografia............................................................................................. 89 5 3.- PLADE PREVENCIÓ DE MALALTIES CARDIOVASCULARS DIRIGIT A LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT....................... 95 3.1. Importància de la prevenció i el control de la malaltia cardiovascular en la infància i adolescència..................................... 97 3.2. Prevalença de factors de risc cardiovascular en la infància i l’adolescència......................................................................................... 98 HIPERTENSIÓ ARTERIAL................................................................................ 98 DISLIPÈMIA........................................................................................................100 OBESITAT.............................................................................................................101 DIABETIS.............................................................................................................102 DIETA INADEQUADA......................................................................................103 SEDENTARISME.................................................................................................104 CONSUM DE TABAC........................................................................................106 CONSUM D’ALCOHOL....................................................................................108 BAIX PES AL NAIXEMENT.............................................................................109 3.3. Criteris per a les actuacions de prevenció i control de malalties cardiovasculars en xiquets i adolescents...........................................109 3.4. Objectius................................................................................................. 111 3.5. Línies d’actuació....................................................................................113 3.6. Bibliografia.............................................................................................131 6 PRÒLEG Les malalties cardiovasculars constituïxen un dels principals problemes de salut de la població espanyola, i podem anticipar que l’impacte sanitari d’estes malalties creixerà en els pròxims anys com a conseqüència de l’envelliment de la població i la consolidació de la transició epidemiològica que comporta un predomini important de les malalties cròniques sobre les agudes. Les dades i estratègies que aporta este Pla es basen en la situació de les “malalties cardiovasculars” i els factors de risc a la Comunitat Valenciana. El Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat Valenciana pretén definir el marc necessari per al desenvolupament d’una adequada política de salut en l’àrea de la prevenció cardiovascular i cerebrovascular, definint objectius i línies d’actuació a assequibles en la nostra societat; també pretén ser una ferramenta per als professionals dedicats a la prevenció i el seguiment dels factors de risc i les seues conseqüències clíniques, tant per als que enfoquen l’activitat professional des de la pràctica clínica com també per als que l’aborden des de la investigació bàsica o la planificació sanitària, i la rehabilitació cardíaca. Junt a la població adulta, que presenta factors de risc cardiovascular àmpliament estudiats, ens trobem amb la població infantil i juvenil, que ha sigut menys estudiada, però que també presenta els seus propis riscos cardiovasculars, que presumible- 7 ment poden créixer en l’edat adulta, com demostren alguns resultats anatomopatològics en els quals des d’edats primerenques es poden detectar principis d’aterosclerosi. És en estes edats quan s’adquirixen els hàbits de vida que influiran en el futur. Estes raons aconsellen, tal com s’ha fet, dedicar-hi un espai específic en el Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat Valenciana. Vicente Rambla Momplet Conseller de Sanitat 8 1 Introducció INTRODUCCIÓ Les malalties cardiovasculars representen un problema de primera magnitud en els països desenvolupats, entre els quals es troba el nostre, si bé tenim l’avantatge de trobar-nos en un grup de països del sud d’Europa on la mortalitat per estes causes és menor. Els estudis epidemiològics suggerixen que la raó deu ser, principalment, el manteniment dels hàbits de vida que ens són propis, i especialment la denominada dieta mediterrània. No obstant això, en els últims temps, els costums i els estils de vida s’estan igualant, i no sempre en un sentit positiu per a la salut. Encara que han aparegut nous factors considerats de risc per a la salut cardiovascular, els hàbits de vida saludables a través de la dieta, l’activitat física, el manteniment del pes adequat, l’abandó del tabac i la reducció de l’estrés són constants en l’abordatge de la salut de la població. La Conselleria de Sanitat, ha considerat que en estos moments han de posar-se en pràctica una sèrie de mesures, que es concretaran en els pròxims quatre anys, a través del Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars que presentem. També és un instrument d’utilitat en el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana. En este pla es proposen una sèrie de mesures, basades en la millora dels estils de vida saludables, segons l’estat actual dels coneixements, per a millorar, si és possible, la salut de la població durant els pròxims quatre anys. 11 El Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat Valenciana s’estructura en dos mòduls, d’implantació paral·lela, la divisió dels quals és fonamentalment organitzativa i que corresponen a les mesures encaminades a la població adulta i les de la població infantil i adolescent. S’establixen i es despleguen estratègies encaminades a la prevenció primària, secundària i rehabilitació. Espere que siga un vehicle adequat per a millorar no només la longevitat de la nostra població si també la seua qualitat de vida. Manuel Escolano Puig Director General de Salut Pública 12 2 Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars dirigit a població adulta 2.1. Importància i impacte a la Comunitat Valenciana de les malalties cardiovasculars Les malalties de l’aparell circulatori són les de major importància per l’impacte sociosanitari tant en els països desenvolupats com en els que estan en via de desenvolupament. Encara que la incidència de les malalties de l’aparell circulatori varia entre els països desenvolupats, de forma que en els del Sud d’Europa és menys de la meitat de la que patixen els del Nord, no per això deixa de tindre transcendència en la salut de la població mediterrània. El que succeïx és que hi ha una translació de l’escenari de risc a edats més avançades. Encara, dins d’Espanya, existixen marcades diferències entre comunitats autònomes i fins i tot entre àrees geogràfiques de la mateixa comunitat autònoma. El percentatge de persones que són ateses en atenció primària d’este tipus de problemes és molt elevat. A través de la Xarxa Sentinella, en 1999 es va constatar que en el cas dels episodis d’angina de pit, el 64,6 % dels pacients acudix al centre d’Atenció Primària, davant d’un 48 %, en el cas que l’episodi siga d’infart, menor que l’any anterior, en el qual es van atendre en atenció primària el 71,3 % de les angines de pit i el 55,6 % dels infarts. Les malalties de l’aparell circulatori han passat d’ocupar el segon lloc al primer en nombre d’ingressos hospitalaris. Les taxes d’hospitalització són les que es presenten en la gràfica 1. 15 L’any 2001, a Espanya, les malalties que van donar lloc a més hospitalitzacions en els barons van ser les de l’aparell circulatori, amb el 15,2 % del total, en canvi, en dones, encara que en primer lloc es troben les malalties obstètriques directes, amb l’11,8 % del total, en segon lloc es troben les de l’aparell circulatori, amb un 10,6 %. La gran morbiditat que produïxen representa una càrrega per als sistemes sanitaris i socials que va incrementant-se dia a dia. En el Pla Integral de Cardiopatia Isquèmica (PICI) 20042007 s’estima un cost total per a la cardiopatia isquèmica de 1.948,89 milions d’euros a Espanya, i el cost atribuït a la Comunitat Valenciana (entre costos directes i indirectes) és de 176,28 milions d’euros. La cardiopatia isquèmica, els accidents vasculocerebrals i la patologia vascular perifèrica són situacions comunes en el nostre entorn, encara que no sempre esta bé quantificada la importància que tenen. En la base, hi ha un dany vascular, l’arteriosclerosi i ateromatosi, que ja s’inicia després del naixement i es desenvolupa al llarg dels anys, però la velocitat de progressió i la incidència d’episodis clínics que se’n deriven depenen de la presència d’una sèrie de factors, els anomenats factors de risc cardiovascular, alguns dels quals són susceptibles d’intervenció. L’any 2002, l’anàlisi de la mortalitat per causes reflectix que es manté estable el patró de mortalitat pel que fa a principals causes de mort, les malalties hipertensives tornen a formar part de les 16 causes més freqüents, i en desplacen la cirrosi hepàtica. La mortalitat per malalties cardiovasculars en 2002 roman com a primera causa de mort a Espanya, on representa el 34,1 % del total de defuncions. Dins d’este grup, les malalties isquèmiques del cor (infart agut de miocardi, angina de pit, etc.) es mantenen com la primera causa de mort, amb 39.400 persones mortes. 16 L’edat mitjana de defunció per isquèmia cardíaca a Espanya ha augmentat en els últims anys, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística: en el grup masculí, dels 67 anys l’any 1982 als 71,8 anys l’any 1997, i en el femení, dels 74,4 de l’any 1982 als 80,5 anys en 1997. La mortalitat coronària intrahospitalària és superior en les dones que en els hòmens, diferència que es fa no significativa, en la majoria dels estudis, a l’estandarditzar per l’edat. D’altra banda és major la supervivència a llarg termini en les dones que en els hòmens. Ambdós sexes ANYS 1997 1998 1999 2000 2001 2002 AMBDÓS SEXES 1.237 1.292 1.364 1.382 1.387 1.406 Hòmens HÒMENS 1.414 1.470 1.554 1.581 1.585 1.603 Dones DONES 1.068 1.121 1.182 1.192 1.196 1.216 Gràfica 1. Malalties de l’aparell circulatori. Taxes de morbiditat hospitalària a Espanya per sexe. Font: Enquesta de morbiditat hospitalària. Resultats nacionals. INE. Les malalties cardiovasculars són malalties cròniques que tenen en comú el fet que passen desapercebudes en els estadis primerencs i que, fins i tot després de diagnosticades, no mani- 17 festen símptomes durant l’evolució fins a estadis avançats, propiciant que el pacient oblide la malaltia i desatenga el tractament. Les malalties de l’aparell circulatori són la primera causa de mortalitat a la Comunitat Valenciana, són les responsables del 31,7 % de la mortalitat proporcional en barons i del 41,9 % en dones, segons dades de la Generalitat Valenciana corresponents a l’any 2001. Respecte a les taxes de mortalitat ajustades per edat, les malalties cerebrovasculars i la malaltia isquèmica del cor són les més altes. Altres grups íntimament relacionats amb estos i situats entre les deu primeres causes de mortalitat, l’arteriosclerosi i la diabetis, incrementen la magnitud del problema. Hòmens Dones ANYS 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 HÒMENS 128,7 129,4 122,1 119,1 120 123,44 110,42 103,92 99,6 DONES 56,9 58,2 52,8 55,1 54,3 54,08 48,84 47,81 46,5 Gràfica 2. Mortalitat a la Comunitat Valenciana per malalties isquèmiques del cor. Taxes ajustades per edat. Mètode directe (població europea). Registre de mortalitat. Direcció General de Salut Pública. Generalitat Valenciana. 18 Hòmens Dones ANYS 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 HÒMENS 123,3 112,6 93,9 87,7 90,4 80,28 68,61 63,94 64,7 DONES 103,6 93,8 78,4 73,7 70,6 63,84 55,85 54,83 51,2 Gràfica 3. Mortalitat a la Comunitat Valenciana per malalties cerebrovasculars. Taxes ajustades per edat. Mètode directe (població europea) Registre de mor talitat. Direcció General de Salut Pública. Generalitat Valenciana. 19 Hòmens Dones ANYS 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 HÒMENS 17,4 15,3 10,9 9,6 8,8 8,09 6,54 5,25 4,9 DONES 18,8 15 11,9 10 9,9 8,37 7,71 5,93 5,5 Gràfica 4. Mortalitat a la Comunitat Valenciana per arteriosclerosi. Taxes ajustades per edat (població europea). Registre de Mortalitat. Direcció General de Salut Pública. Generalitat Valenciana. L’evolució de les taxes de mortalitat en els últims anys (període 1994-2001) demostra que hi ha una reducció de la incidència de malaltia cerebrovascular tant en hòmens com en dones i, en ambdós grups, la malaltia isquèmica del cor és menys corrent. La majoria d’IAM es produïxen després dels 64 anys. Fins i tot tenint en compte les dades anteriors es considera que hi ha una tendència a l’estabilització de les taxes de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori (gràfiques 2 i 3). 20 Les dades procedents de l’estudi IBERICA, en què està inclosa la Comunitat Valenciana, mostren que aproximadament 2 de cada 3 morts per IAM van ocórrer abans d’arribar a l’hospital, la qual cosa reforça el paper de la prevenció primària i secundària com un dels principals elements per a la disminució de la mortalitat per cardiopatia isquèmica. En este estudi, a més, s’ha observat que la letalitat crua de l’IAM és major en dones que en hòmens, encara que estes diferències es reduïxen considerablement a l’estandarditzar la letalitat per edat. La mortalitat global observada durant la permanència dels pacients en la UCI dins del registre hospitalari PRIMVAC va ser del 13,3 %, amb lleugeres variacions durant els anys 1995-1999. Es constata una millor resolució en els anys posteriors, trobem un 11,4 % de mortalitat l’any 2000 i un 8,7 % l’any 2001. Pel que fa a la distribució espacial, en estudiar la raó de mortalitat estandarditzada suavitzada per contigüitat en els diferents municipis de la Comunitat Valenciana respecte a les principals causes en què es dividixen les malalties de l’aparell circulatori, s’observa: 21 ISQUÈMIQUES HÒMENS La major mortalitat es concentra en la meitat sud de la Comunitat Valenciana, sobretot per la costa de la província d’Alacant, on destaca Benidorm, seguit de Calp i Altea, i més al sud, Torrevieja. A les províncies de Castelló i València, la mortalitat és mitjana o baixa en general. És una miqueta més alta a Morella i Burriana, i també a Xàtiva, Tavernes de la Valldigna i els municipis pròxims. La mortalitat és baixa en la major part de l’interior de la Comunitat Valenciana, i és molt baixa en alguns municipis menors de l’interior de les tres províncies, entre els quals cal mencionar Ibi com a més poblat. La mortalitat per malalties isquèmiques del cor en hòmens es va mantindre estable amb algunes variacions fins a 1999, però va disminuir considerablement en els dos anys següents (gràfica 5). 22 ISQUÈMIQUES. HÒMENS: 1991-2000 Gràfica 5. Distribució espacial de la mortalitat en hòmens per malalties isquèmiques, a la Comunitat Valenciana, anys 1991-2000. 23 DONES La distribució de la mortalitat es caracteritza per un patró dispers, amb escassos municipis de mortalitat molt elevada que apareixen deixats caure a l’atzar i que només confluïxen en la costa d’Alacant que va des d’Altea fins al Campello, incloent Benidorm i Torrevieja. Quant a les grans ciutats, la mortalitat és alta a Alacant, Elx i Castelló de la Plana, però és intermèdia a València. Els municipis amb mortalitat molt baixa, poc poblats en general, també es presenten dispersos per les tres províncies. Arriben a confluir només en la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat. Les localitats alacantines de Petrer, l’Alfàs del Pi i Monòver són les més populoses entre les de mortalitat molt reduïda. La mortalitat per malalties isquèmiques del cor en dones va ser estable amb alts i baixos fins a 1997, i des d’aleshores apunta una tendència decreixent. (gràfica 6). 24 ISQUÈMIQUES. DONES: 1991-2000 Gràfica 6. Distribució espacial de la mortalitat en dones per malalties isquèmiques, a la Comunitat Valenciana, anys 1991-2000. 25 CEREBROVASCULARS HÒMENS Els municipis de mortalitat alta es distribuïxen pel territori amb escassa confluència, excepte per una taca de major mortalitat que s’observa al sud de la província de València i que s’estén per les comarques de la Safor, la Costera i la Canal de Navarrés. Alguns municipis dispersos pel territori de les tres províncies, la majoria de dimensió reduïda, presenten també mortalitat molt elevada. Entre estos municipis, sobreïxen per la major població Orihuela i Tavernes de la Valldigna. Una mortalitat molt baixa s’observa només en algunes poblacions costaneres de l’extrem oriental de la província d’Alacant, i també en diverses localitats xicotetes del Racó d’Ademús. La mortalitat per malalties cerebrovasculars presenta en el sexe masculí una notable tendència decreixent en el període 1991-2001 (gràfica 7). 26 CEREBROVASCULARS. HÒMENS: 1991-2000 Gràfica 7. Distribució espacial de la mortalitat en hòmens per malalties cerebrovasculars a la Comunitat Valenciana, anys 1991-2000. 27 DONES Sense que puga parlar-se d’un clar patró geogràfic, la mortalitat és major a la província de València, encara que és baixa a la capital, i menor a la província d’Alacant, però amb excepcions. Hi ha poblacions de mortalitat molt alta disperses per les tres províncies de nord a sud. A la província de Castelló, destaquen Cabanes, l’Alcora i Sant Mateu; a la de València, Chelva, Tavernes de la Valldigna, Cheste i Picanya, i a la d’Alacant, Crevillent i Orihuela. La mortalitat és molt reduïda a l’Alfàs del Pi i la Nucia, en tots els municipis del Racó d’Ademús i, aïlladament, a les localitats d’Alfafar, Casinos i Canet d’En Berenguer. Com en els hòmens, la mortalitat per malalties cerebrovasculars en les dones ha disminuït molt en els últims anys (gràfica 8). 28 CEREBROVASCULARS. DONES: 1991-2000 Gràfica 8. Distribució espacial de la mortalitat en dones per malalties cerebrovasculars a la Comunitat Valenciana, anys 1991-2000. 29 ARTERIOSCLEROSI HÒMENS La mortalitat es caracteritza per un patró dispers, amb abundància de municipis amb mortalitat molt alta dispersos per tot el territori, sense cap confluència. Trobem mortalitat elevada a Cox, Llaurí i Alfarp, però també és alta la mortalitat de municipis més populosos com la Vila Joiosa, Alzira i Nules, entre molts altres. La mortalitat més reduïda s’observa en alguns municipis de la Marina Alta i la Marina Baixa, inclòs Benidorm. Pràcticament, no hi ha cap comarca en què la mortalitat no es distribuïsca internament de forma irregular. La mortalitat és alta a Elda i baixa a Petrer, alta a Burriana i baixa a Almassora, alta a Requena i baixa a Utiel. Quant a les grans ciutats, és alta a Castelló de la Plana, baixa a València i molt baixa a Alacant i Elx. La mortalitat per arteriosclerosi en hòmens va disminuir molt en l’última dècada, de manera que es va reduir a una quarta part entre 1991 i 2001 (gràfica 9). 30 ARTERIOSCLEROSI. HÒMENS: 1991-2000 Gràfica 9. Distribució espacial de la mortalitat en hòmens per arteriosclerosi a la Comunitat Valenciana, anys 1991-2000. 31 DONES La distribució de la mortalitat presenta una dispersió semblant a la vista en els hòmens, amb municipis de mortalitat molt alta dispersos per les tres províncies i grans àrees de mortalitat molt baixa. En general s’aprecia menor mortalitat en l’interior i major en la costa, excepte a la província d’Alacant, on la mortalitat és baixa també en la major part de la costa. Com succeïx en els hòmens, abunden els valors extrems. Els municipis de mortalitat més elevada coincidixen amb els vistos en el sexe masculí (Llaurí, Pedreguer, Cox, Alfarp, la Vila Joiosa i Nules). La mortalitat és molt baixa en nombrosos municipis xicotets i mitjans de les tres províncies, que tendixen a confluir en les comarques interiors. Entre les poblacions importants, destaquen per la baixa mortalitat Benidorm, Alacant i Elx. Igual que en el sexe masculí, la tendència de la mortalitat per arteriosclerosi en dones és marcadament decreixent (gràfica 10). 32 ARTERIOSCLEROSI. DONES: 1991-2000 Gràfica 10. Distribució espacial de la mortalitat en dones per arteriosclerosi a la Comunitat Valenciana, anys 1991-2000. 33 2.2. Definició dels factors i marcadors de risc. Avaluació del risc individual Es considera factor de risc la situació que predisposa a una patologia determinada i que és responsable que quan està present es produïsca més sovint o que augmente la velocitat de desenvolupament. Tradicionalment, els factors de risc per a les malalties de l’aparell circulatori s’han agrupat en els que són susceptibles de modificació i intervenció i els que no (taula 1). Entre els primers, cal esmentar com els de major impacte directe la hipertensió arterial, les dislipèmies, la diabetis mellitus i el consum de tabac. No obstant, hi ha un cinqué factor, l’obesitat, central en el desenvolupament dels tres primers mencionats i que es troba en franc creixement. En l’aparició i evolució dels factors de risc mencionats, té una importància bàsica l’alimentació. MODIFICABLES Hipertensió arterial Diabetis Dislipèmia Tabaquisme Obesitat - sedentarisme Microalbuminúria - proteïnúria Hipertròfia ventricular esquerra Insuficiència renal NO MODIFICABLES Sexe Edat Raça Antecedents familiars Antecedents personals de cardiopatia Taula 1. Principals factors relacionats amb les malalties de l’aparell circulatori. Cada un d’estos factors, que més avall es detallen, es definix d’acord amb els criteris establits per diversos organismes que estan àmpliament recollits en les guies publicades per la Conselleria de Sanitat. 34 En general, els valors en la població general dels paràmetres biològics seguixen una distribució normal o quasi normal. Es definix un factor de risc a valors superiors a un llindar triat a partir del fet que la intervenció per damunt d’eixos valors obtinga beneficis. Junt amb el diagnòstic d’estos factors de risc hi ha: Dades d’alarma la presència de les quals ha d’obligar a una avaluació conjunta de tots els factors que podríem anomenar "signes guia de risc". L’aparició d’estes dades permet la detecció precoç del risc cardiovascular. Marcadors precoços de dany orgànic la presència dels quals indica que hi ha un risc cardiovascular que obliga a una intervenció precoç. Marcadors de risc: són dades habitualment analítiques o provinents d’exploracions la presència de les quals indica un risc major encara que per ells mateixos no siguen els productors de les lesions, sinó una conseqüència. La seua detecció ajuda en la presa de decisions terapèutiques. La consideració conjunta d’estos elements, signes guia, presència de factors de risc, dany orgànic precoç i alguns marcadors, és la via més adequada per a una prevenció efectiva. Segons l’informe de consens sobre les Guies de prevenció primària de les malalties cardiovasculars de 2003 (Guia europea de prevenció cardiovascular en la pràctica clínica), es posa èmfasi a estratificar els pacients segons el risc cardiovascular i la profunditat de les intervencions proposades per a evitar els esdeveniments cardiovasculars. El desplegament adequat de les guies requerix: 35 - La participació de tots els professionals de la salut (metges, infermers, farmacèutics, etc.) - Captar els pacients de risc en estadis primerencs, facilitant-los informació sobre com poden reduir el seu risc cardiovascular. - Millorar les relacions metge - pacient per a crear un entorn que implique i coresponsabilitze els pacients en l’atenció de la seua pròpia malaltia, facilitant-los el canvi cap a estils de vida saludables. - Generar mesures de reforç que incrementen l’adherència al tractament de les malalties cardiovasculars, ja que són malalties cròniques que no manifesten símptomes durant l’evolució fins a estadis avançats, cosa que propicia que el pacient oblide la malaltia i desatenga el tractament. L’informe de l’ATP III del National Cholesterol Education Program de desembre de 2002 ressalta la dificultat per a disminuir el risc cardiovascular com a conseqüència de l’escassa adherència al tractament de malalties cròniques, i detalla una sèrie d’intervencions possibles per a millorar-la: - Intervencions orientades cap als pacients. - Intervencions orientades cap als metges. - Intervencions orientades a ampliar el sistema sanitari (unitats de lípids, infermeria, farmacèutics, telemedicina, vies critiques) Esta proposta intenta desplegar-se en quatre aspectes claus que succeïxen en l’entorn de l’atenció primària: – Prevenció de les malalties cardiovasculars. – Captació dels pacients de risc en estadis primerencs. – Compliment terapèutic dels pacients. – Adherència dels professionals a les guies. 36 Hipertensió arterial Es va definir hipertensió arterial segons els criteris de l’informe del Joint National Committee d’acord amb els valors de la taula 2, els quals són molt semblants als publicats per l’Informe conjunt de la Societat Internacional d’Hipertensió i l’Organització Mundial de la Salut. Categoria Sistòlica Diastòlica Òptima <120 <80 __________________________________________ Normal <130 <85 __________________________________________ Normal-alta 130-139 85-89 __________________________________________ Hipertensió de Grau 1 (lleugera) 140-159 90-99 __________________________________________ Subgrup limítrof (borderline) 140-149 90-94 Hipertensió de Grau 2 (moderada) 160-179 100-109 __________________________________________ Hipertensió de Grau 3 (greu) ≥180 ≥110 __________________________________________ Hipertensió sistòlica aïllada ≥140 <90 __________________________________________ Subgrup limítrof (borderline) 140-149 <90 Quan la pressió arterial diastòlica i la sistòlica d’un pacient se situen en categories diferents, s’ha d’aplicar la categoria superior. Taula 2. Definicions i classificació dels valors de pressió arterial WHO-ISH-99 i JNC-97. 37 Amb l’evidència obtinguda en els últims estudis d’intervenció publicats, es considera en l’actualitat que pacients amb diverses patologies tenen valors llindar per a definir hipertensió inferiors als assenyalats en la taula 2. Així: • En els pacients amb diabetis mellitus, els valors de PA llindar per a considerar hipertensió són de 130/80 mmHg, segons la Societat Americana per a l’estudi de la Diabetis. • En els pacients amb insuficiència renal de qualsevol etiologia, els valors de PA llindar per a considerar hipertensió són de 130/80 mmHg, segons la Societat Americana de Nefrologia. En el cas de proteïnúria superior a 1 g/24 hores, fins i tot han de considerar-se valors inferiors de 125/75 mmHg. Dislipèmia Es definix dislipèmia quan alguns dels valors de lípids plasmàtics, colesterol total, colesterol HDL, colesterol LDL o triglicèrids sobrepassen els límits que es mostren en la taula 3, del National Cholesterol Evaluation Program. Colesterol total ≥ 200 mg/dl Triglicèrids ≥ 200 mg/dl Colesterol HDL <40 mg/dl Colesterol LDL ≥ 130 mg/dl Taula 3. Dislipèmia: nivells de lípids en plasma sanguini considerats patològics. Recomanem la classificació simplificada següent de les hiperlipidèmies per les seues implicacions terapèutiques: • Hipercolesterolèmia límit: colesterol total 200-249 mg/dl (5,17-6,45 mmol/l) i triglicèrids < 200 mg/dl (2,26 mmol/l). • Hipercolesterolèmia definida: colesterol total > 250 mg/dl 38 (6,45 mmol/l) i triglicèrids < 200 mg/dl (2,26 mmol/l). En prevenció secundària i en pacients diabètics, parlem d’hipercolesterolèmia definida per a valors de colesterol > 200 mg/dl (5,17 mmol/l). • Hipertrigliceridèmia: colesterol total < 200 mg/dl (5,17 mmol/l) i triglicèrids > 200 mg/dl (2,26 mmol/l). En prevenció secundària i en pacients diabètics, parlem d’hipertrigliceridèmia per a valors > 150 mg/dl (1,69 mmol/l). • Hiperlipidèmia mixta: colesterol total > 200 mg/dl (5,17 mmol/l) i triglicèrids > 200 mg/dl (2,26 mmol/l). La majoria dels pacients amb cardiopatia isquèmica presenten xifres de colesterol total entre 200 i 250 mg/dl (5,176,45mmol/l), per la qual cosa el límit de 250 mg/dl (6,45 mmol/l), aplicat per a parlar d’hipercolesterolèmia definida en prevenció primària es justifica en raons de cost / efectivitat, ja que, per ser l’arteriosclerosi un procés d’origen multifactorial en què s’impliquen múltiples factors de risc cardiovascular (FRCV), el risc que conferix qualsevol nivell sanguini de colesterol dependrà també de la coexistència de més factors. Esta és una de les raons per què hem de valorar globalment el risc coronari del pacient. Diabetis mellitus Es definix diabetis mellitus, segons els criteris de l’American Diabetis Association (ADIGA) , amb els valors expressats en la taules 4 i 5, en la qual no només es definix diabetis, sinó també la glucosa basal alterada (GBA), també anomenada glucosa anormal en dejú, la tolerància alterada a la glucosa (TAG) i la diabetis gestacional. 39 Normal TAG GBA Diabetis Glucèmia plasmàtica en dejú < 110mg/dl (<6,1 mmol/l) ≥ 110 y < 126 mg/dl. ≥ 126 mg/dl (7,0 mmol/l) Glucèmia a l’atzar (no és necessària una 2a determinació Glucèmia a 2 h. de TSOG* < 140 mg/dl (7,8 mmol/l) 140-199 mg/dl ≥ 200mg/dl (11.1 mmol/l) més símptomes ≥ 200 mg/dl (11,1 mmol/l) TSOG. Test de tolerància oral a la glucosa amb 75 g de glucosa. Taula 4. Criteris diagnòstics de diabetis, TAG i GBA Glucèmia Basal 1 hora 2 hores 3 hores Plasma venós 95 mg/dl (5,3 mmol/l) 180 mg/dl (10,0 mmol/l) 155 mg/dl ( 8,6 mmol/l) 140 mg/dl ( 7,8 mmol/l) Taula 5. Criteris diagnòstics de diabetis gestacional. Després de sobrecàrrega oral amb 100 grams de glucosa, 2 o més valors han de ser iguals o superiors als expressats en la taula 5. Tabaquisme Es denomina així la intoxicació aguda o crònica pel consum de tabac en qualsevol de les seues formes. Simultàniament a la generalització del consum de tabac, coincidint amb la gran difusió en format de cigarrets, van començar a aparéixer les primeres proves sobre el seu caràcter nociu. L’estudi epidemiològic de Doll i Hill iniciat en 1950 va evidenciar la relació entre el consum de tabac i l’excés de mortalitat i va iniciar els informes epidemiològics que fins a l’actualitat 40 demostren que el consum de tabac és un factor de risc independent, vinculat directament al desenvolupament de malalties cardiovasculars. Un dels primers beneficis de l’abandó de l’hàbit tabàquic és la disminució del risc cardiovascular. Els protocols d’intervenció davant de la dependència tabàquica de les persones fumadores es troben definits en la Guia d’actuació clínica en Atenció Primària de la Conselleria de Sanitat. Obesitat L’obesitat es definix segons els criteris del Consens Espanyol d’Obesitat que s’exposen en la taula 6, i es completa amb els valors de risc segons la distribució del greix corporal que presenta en la taula 7. Sobrepés I Sobrepés II Obesitat grau I Obesitat grau II Obesitat grau III (mòrbida) 25-26.9 27-29.9 30-34.9 35-39.9 ≥ 40 Taula 6. Classificació de l’obesitat (Consens Espanyol (SEEDO), 2000). Grau d’obesitat segons índex de massa corporal (IMC) (kg/m 2). Índex C/c Cintura (cm) Hòmens ≥1 ≥ 102 Dones ≥ 0.85 ≥ 88 Taula 7. Valors de risc segons la distribució del greix corporal (SEEDO, 2000) 41 Resistència a la insulina La resistència a la insulina es definix clínicament per nivells d’insulina basal >16.7 mU/L o per un índex HOMA> 3.8 (índex HOMA = [glucèmia (mmol/L) x insulina (mU/L)]/22.5). Encara que estos paràmetres estan subjectes a alguna imprecisió sobre la valoració real de la resistència insulínica, el seu valor clínic ha validat la seua utilització. La presència d’un augment de la resistència a l’acció perifèrica de la insulina és el substrat de l’anomenada síndrome plurimetabòlica. L’OMS la definix com s’expressa en la taula 8. VARIABLE Resistència a la insulina Hiperinsulinèmia Intolerància a la glucosa DM tipus 2 Hiperglucèmia ≥ 110 mg/dlHipertensió arterial Hipertrigliceridèmia Descens cHDL OMS Sí No Sí Sí No ≥140/90 ≥150 <35(39) Taula 8. Criteris de resistència a la insulina segons l’OMS. Una de les principals característiques d’esta síndrome és la presència simultània de dos o més de les alteracions descrites, la qual cosa repre senta un verdader fenomen d’agrupament, clustering, que porta a con siderar l’existència d’una relació patogènica entre les diferents mani festacions. Pacients amb insuficiència renal crònica El Registre de malalts renals de la Comunitat Valenciana (Informe 2002), de la Conselleria de Sanitat, estima una prevalença de 4.624 pacients (1.034,29 per milió) i una incidència de 673 pacients (150,54 per milió) en tractament renal substitutiu 42 (hemodiàlisi i diàlisi peritoneal contínua), 210 trasplantats (46,97 pmp) i una mortalitat de 459 pacients (9,7 %). En l’Informe de diàlisi i trasplantament de la Societat Espanyola de Nefrologia i Registres Autònoms de l’any 2003, la prevalença de pacients amb malaltia renal tractats a la Comunitat Valenciana és de 4.671 pacients (1.012 pmp), dels quals 2.652 pacients (614 pmp) estan en hemodiàlisi, 241 pacients en diàlisi peritoneal contínua ambulatòria (56 pmp) i 1.730 pacients trasplantats (342 pmp), i són 673 els pacients que van començar tractament renal substitutiu l’any 2003 (159 pmp). Hi ha un increment progressiu de l’edat, en la diabetis i hipertensió com a agents causals, així com la patologia cardiovascular com principal a causa de mortalitat. La població amb insuficiència renal crònica (IRC) està exposada a un conjunt de factors de risc cardiovascular (FRCV), clàssics i emergents, fins al punt que la causa major de mortalitat d’estos pacients és la cardíaca (50-60 %) i, en la població jove amb insuficiència renal, el risc de mortalitat anual per causa cardiovascular és molt superior a la població general. • Alteracions del metabolisme calci – fòsfor L’associació d’hipocalcèmia i hiperfosforèmia (>6,5 mg/dl) a hiperparatiroïdisme està fortament associada a mortalitat per cardiopatia isquèmica en pacients hemodialitzats. L’hiperparatiroïdisme induïx una sobrecàrrega de calci citosòlic, amb afectació dels miòcits i les cèl·lules musculars llises vasculars, la qual cosa afavorix la vasoconstricció i la proliferació. El producte calci per fòsfor > 60 es manifesta per calcificacions vasculars i valvulars (calcifilaxi) amb hipertròfia ventricular esquerra i isquèmia perifèrica. Als nou anys de tractament dialític, presenten calcificacions coronàries el 50 % dels pacients. 43 • Hipoalbuminèmia La hipoalbuminèmia és un fort predictor de mortalitat total i cardiovascular (insuficiència cardíaca i cardiopatia isquèmica, de novo) en pacients amb IRC i en diàlisi. En la síndrome nefròtica s’associa a hipercoagulabilitat amb risc de trombosi de venes renals. És un reactant inflamatori de fase aguda (hemodiàlisi) i un indicador de malnutrició proteica en pacients en diàlisi peritoneal contínua ambulatòria (DPCA). • Microalbuminúria La detecció d’excreció urinària d’albúmina en xicotetes quantitats de 30 a 300 mg / 24 h, per davall de la concentració detectada habitualment en el laboratori, anomenada microalbuminúria, ha mostrat ser un marcador de risc de malaltia cardiovascular i renal en pacients diabètics, en ancians no diabètics i en població general. Encara que el límit llindar per a definir microalbuminúria és el de 30 mg / 24 h, 20 mg / min o índex albúmina / creatinina 30, els estudis de morbiditat i mortalitat pareixen indicar que en un futur pròxim el llindar serà inferior. • Creatinina sèrica elevada Per a situar la insuficiència renal com a factor de risc cardiovascular (FRCV), cal tindre present que, segons els estudis HDFP i HOT-RENAL, la concentració de creatinina sèrica superior a 2 mg/dl és el predictor més potent de mortalitat total i de causa cardiovascular. Segons el National Cooperative Dialysis Study (N Eng J Med, 1981), l’estat urèmic produïx una depressió directa de la contractilitat miocàrdica i una activació crònica de l’endoteli vascular. Una diàlisi adequada produïx una millora funcional de la miocardiopatia, així com un control tensional sense fàrmacs en els pacients urèmics amb HTA dependent del volum (75-80 %). 44 En l’estudi MRFIT (332.544 pacients, després d’excloure’n els que presentaven creatinina superior a 2 mg/dl), en 16 anys de seguiment, la incidència d’IRC o mort de causa renal és d’un RR 11,2 per a pacients amb HTA estadi IV de l’OMS-SIH, prenent com a referència RR 1 en el control òptim de la pressió arterial. Infecció per VIH La major supervivència de la població portadora de la infecció pel VIH ha comportat problemes no observats abans en este tipus de pacient. Prompte es va descriure el desenvolupament d’alteracions lipídiques, del metabolisme hidrocarbonat i de la distribució del greix corporal, que simula un perfil de síndrome X metabòlica que s’ha denominat lipodistròfia associada al VIH. És igualment notable el canvi en la incidència dels principals diagnòstics associats a la infecció pel VIH. Es comprova que entre els cinc principals es troben la dislipidèmia (tercer lloc, 23,6 %) i la hipertensió arterial (cinqué lloc, 6,4 %). Si a això afegim que el 24-62 % de pacients en la teràpia antiretroviral d’alta activitat presenta alteracions del metabolisme hidrocarbonat, que el 71 % presenta elevacions del colesterol total i triglicèrids, i que entre el 18 i el 83 % desenvolupen alteracions de la distribució del greix corporal, és fàcil entendre que estem davant de la gestació d’un ambient potencialment aterogènic. A falta d’estudis epidemiològics a gran escala i amb seguiments a llarg termini, podem enunciar que la patologia cardiovascular presenta prou entitat en este grup de pacients, fins al punt que alguns autors indiquen una major incidència que per a la població seronegativa. 45 Signes guia de risc Els signes guia que indiquen la presència subjacent d’alteracions metabòliques amb repercussió cardiovascular i que obliguen a una avaluació conjunta de la presència de factors de risc són els següents: • Perímetre de cintura en barons >102 cm i en dones >88 cm • Pressió arterial >130/85 mmHg • Glucèmia en dejú >109 mg/dl • Triglicèrids en dejú >150 mg/dl • Colesterol HDL en barons <40 mg/dl i en dones <50 mg/dl Marcadors precoços de dany orgànic i signes inflamatoris. – Hipertròfia ventricular esquerra (HVE) La HVE és un important predictor de morbiditat i mortalitat cardiovascular, superior encara a les xifres de tensió arterial. En efecte, la presència de HVE en el pacient amb HTA s’associa a major incidència d’insuficiència cardíaca, arítmies ventriculars, infart de miocardi, mort sobtada i mort cardiovascular. La prevalença de HVE detectada per ecocardiografia és de 12 a 20 % en els pacients amb HTA lleu detectats en l’àmbit laboral, 50 % en aquells amb HTA moderada assistits en un centre de referència i, 90 % en els hospitalitzats. En la població de l’estudi Framingham entre el 3 i el 7 % dels adults menors de 50 anys i entre el 12 i el 40 % dels majors presenten HVE. Pel que fa al risc que implica la HVE en la HTA, s’observa una major incidència d’esdeveniments cardíacs i de mort cardiovascular, en els hipertensos amb HVE. En l’estudi de Framingham sobre 3.661 hipertensos, el risc de mort sobtada en aquells amb HVE és 2,16 respecte als que no presenten HVE; cada 50 g/m de massa ventricular, el risc augmenta 1,45. Les causes d’este augment de risc provocat per la HVE podrien vincular-se a major susceptibilitat a la isquèmia miocàrdica o a dispersió dels potencials d’acció i 46 presència de postpotencials que afavoriria les arítmies complexes i la mort sobtada. – Gruix i distensibilitat de la paret de la caròtide L’increment del gruix de l’íntima i la mitjana de la caròtide és considerat com a estadi precoç d’arteriosclerosi, i s’associa amb un augment del risc d’infart de miocardi i d’accident vasculocerebral. Gruixos superiors a 0,9 mm. incrementen el risc d’infart de miocardi en un 43 %, i del 41 % per a accident cardiovascular, amb independència del sexe. En subjectes asimptomàtics de malalties cerebrovasculars o cardiovasculars, l’existència d’una hipertròfia de l’íntima i mitjana està associat a un increment d’accidents cardiovasculars; l’increment de 0,1 mm de l’íntima-mitjana està associat a un increment de l’11 % de risc d’infart de miocardi. La utilització de l’ecografia per a l’estudi de les parets arterials en la identificació precoç de signes d’arteriosclerosi és avalada per molts estudis, i també l’ús i la validació amb les taules de riscos cardiovasculars. Els estudis sobre la reducció de la distensibilitat de les artèries caròtides mostren un increment de risc cardiovascular. D’altra banda, també hi ha una forta associació entre aterosclerosi de l’artèria renal (causa d’hipertensió secundària) i aterosclerosi carotídia. L’ecografia ens permet detectar i quantificar estadis precoços d’arteriosclerosi vascular, així com poder avaluar la composició de les plaques d’ateroma i fer-ne el seguiment després de tractaments farmacològics o dietètics. A tot açò hi afegirem el seu caràcter no invasiu i reproduïble. En resum, pot resultar una ferramenta que caldrà incorporar progressivament a la pràctica diària. 47 – Proteïna C reactiva d’alta sensibilitat La importància dels mediadors de la inflamació en el procés aterotrombòtic és un fet conegut, i s’associa la presència dels anomenats “reactants de fase aguda” (PCR, fibrinogen, recompte leucocitari i hipoalbuminèmia) a un risc coronari major. En el primer estudi publicat en 1994 sobre la importància diagnòstica de la PCR en l’estratificació del risc en pacients amb angina inestable, es va establir un punt de tall de 3 mg/l com el més apropiat per a discriminar entre pacients de baix i alt risc. Els resultats van demostrar clarament que la PCR és un indicador de pronòstic tant a curt com a llarg termini. Així, en pacients amb antecedent d’infart agut de miocardi, l’evidència d’inflamació es va relacionar amb un augment d’esdeveniments coronaris recurrents. El valor de la PCR en prevenció primària ha sigut també confirmat després d’una sèrie d’estudis realitzats en individus sans. El primer d’estos estudis va ser el MRFIT, que relacionava la PCR i la mortalitat per malaltia coronària en individus sans amb múltiples factors de risc (Kuller, Am J Epidemiol 1996). Posteriorment en el Physicians Health Study, realitzat en 22.000 metges sense antecedents d’infart ni atacs isquèmics, es va confirmar l’augment del risc per a IAM en el grup de pacients amb major elevació de la PCR, se’n va demostrar a més el caràcter independent respecte a altres factors de risc tant lipídics com no lipídics. Quant al mecanisme d’acció i segons recents investigacions, la PCR induiria l’expressió de les molècules d’adhesió en les cèl·lules endotelials humanes, i tindria un paper directe en el procés arterioscleròtic. 48 2.3. Prevalença de factors de risc cardiovascular a la Comunitat Valenciana La prevalença dels diferents factors de risc modificables a la Comunitat Valenciana ha sigut estudiada en diferents treballs. Segons la Xarxa Sentinella de la Comunitat Valenciana (1999-2001), els factors de risc més freqüents són, per orde, la hipertensió, present en el 56,6 % dels casos, la hiperlipidèmia en el 48,8 %, i el sedentarisme, en el 45,7 %. En tots els grups d’edat apareixen, en major o menor mesura, tots els factors de risc. En varia la proporció segons l’edat. Tots els factors de risc presenten una tendència creixent amb l’edat, a excepció de l’obesitat, amb tendència estable, i del tabaquisme, amb tendència decreixent en les persones de més edat. El factor en què s’acusa més la diferència de gènere és primordialment el tabaquisme, en el qual la proporció d’hòmens fumadors és del 58,2 % i la de les dones del 41,8 %. Els altres factors de risc cardiovascular són més freqüents en hòmens que en dones, excepte l’obesitat, que és superior en dones. En la distribució per episodis no s’observa diferència en els factors més freqüents en el conjunt. Així, la hipertensió, la hiperlipidèmia i el sedentarisme són, tant en l’angina de pit com en l’infart de miocardi, els que més es presenten. Sí que s’ha de destacar la major freqüència relativa de l’obesitat. A l’hora de poder conéixer amb certa precisió quina és la prevalença dels FRCV, ens trobem amb determinats problemes derivats del material i el mètode emprat en els diferents estudis publicats. La principal diferència és la limitació que suposa la base poblacional emprada per a calcular la grandària mostral, 49 així Benet utilitza l’arxiu d’històries clíniques, Maiques el registre de la població inclosa en el PAPPS, en canvi, Feredat realitza el seu estudi sobre població laboral. En un estudi multicèntric realitzat en la nostra comunitat autònoma, la mostra del qual està basada en l’“Episodi de prevenció de factors de risc cardiovascular”, es va observar que només el 39,72 % de la població demandant de consulta estava diagnosticada d’algun FRC, i que s’incrementava la xifra fins al 84 % quan s’aplicava el protocol diagnòstic. En un altre estudi recentment publicat, en el que s’ha utilitzat una mostra poblacional aleatòria (2.550 persones del sud de la Comunitat Valenciana), amb confirmació diagnòstica dels distints FRCV detectats, els autors troben prevalences d’hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, diabetis i obesitat, superiors a les trobades en altres estudis amb referència nacional. Destaca la hipertensió arterial, amb xifres d’HTA coneguda del 30,3 % i d’HTA detectada amb criteri epidemiològic del 19,8 % , i la hipercolesterolèmia, la prevalença coneguda de la qual va ser del 22,6 %, i del 6,7 % per a la detectada. La hipertensió arterial, a causa de la repercussió que té sobre la morbimortalitat cardiovascular, hauria de ser el principal objectiu dels programes de prevenció i control dels FRC. Els resultats evidencien que a la Comunitat Valenciana 5 de cada 10 hipertensos saben que ho són; d’estos 5, una miqueta més de 4 es tracten, i, d’estos, només 2 mantenen les xifres tensionals controlades. L’associació entre alteració del metabolisme lipídic i MCV està demostrada, i hi ha una correlació estreta entre les concentracions de colesterol plàsmic i la MCV, que s’accentua quan les concentracions de colesterol superen els 200 mg/dl, amb un pendent que augmenta de forma exponencial i paral·lela a la corba de mortalitat global. La importància que té el coneixement de la concentració dels diferents lípids en la nostra població, rau 50 en el fet que es tracta d’un factor modificable amb la intervenció, junt a la pressió arterial i el consum de tabac. En l’estudi DRECE, la població espanyola analitzada, va registrar concentracions de colesterol total semblant a la dels països industrialitzats. Els resultats obtinguts amb diverses metodologies i poblacions sobre el grau de coneixement i control de la nostra població, fan poc viable l’extrapolació de resultats que ens permeta comparar la nostra situació amb la d’altres comunitats o territoris; en l’estudi PANS, realitzat a nivell nacional sobre la prevalença d’angina i factors de risc cardiovascular autodeclarats, el 24,2 % es van declarar hipercolesterolèmics; en eixe mateix estudi, per a la Comunitat Valenciana, es van trobar xifres d’autodeclaració del 25,6 %; en canvi, altres treballs sobre població de la nostra comunitat autònoma parlen del 22,6 % d’hipercolesterolèmics coneguts. Podem dir que la prevalença de factors de risc en el nostre àmbit és elevada amb un grau de control escàs. El percentatge de població amb algun factor de risc i, per tant, susceptible d’intervenció és també elevat. Per això és necessari que en els centres d’Atenció Primària es faça una priorització sobre el control i el seguiment dels pacients, i és necessari un abordatge global de tots els factors de risc. Una ferramenta útil ha de ser la utilització del càlcul de risc cardiovascular. La diabetis mellitus és un important problema a escala mundial. Es calcula que en 1995 hi havia uns 135 milions de diabètics i que l’any 2025 n’hi haurà uns 300 milions. L’estimació de la prevalença de diabetis en el nostre entorn és variable, a causa dels diferents criteris diagnòstics que s’han emprat, de les fonts dels registres i de l’existència d’un important percentatge de diabetis no coneguda. 51 A Espanya, la prevalença de diabetis mellitus es pot aproximar a través d’estudis parcials. Entre els més representatius es troben els que es mostren en la taula 9. Estudi ARAGÓ CATALUNYA LEJONA LLEÓ LLEIDA N 935 3839 862 572 401 %D Coneguda 3,1 6,7 2,8 3,9 5 %D Desconeguda 3 3,6 3,6 1,7 1,2 %D Total 6,1 10,3 6,4 5,6 6,2 Taula 9. Principals estudis de prevalença de diabetis a Espanya. N = Nombre de persones esudiades D = Diabetis Estos resultats suggerixen l’existència d’un 37,86 %, aproximadament, de diabètics no diagnosticats (diabetis des coneguda). D’altra banda, la malaltia cardiovascular és la principal causa de morbimortalitat en el pacient diabètic. El risc cardiovascular és entre dos i quatre vegades superior en les persones amb diabetis, fins i tot si s’ajusta per edat, sexe o altres factors de risc cardiovascular. A la Comunitat Valenciana, segons les dades de l’Enquesta de Salut (2001), realitzada a la població de 16 i més anys, la prevalença de consumidors habituals de tabac és del 32,2 % de la total. La prevalença del consum de tabac per grups d’edat i sexe, segons els resultats de l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana de 2001, és la que s’observa en la taula 10: 52 Consum de tabac en dones. Enquesta de salut 2001. GRUPS D’EDAT - DONES No he fumat mai No fume però he fumat Fume esporàdicament Fume diàriament Ns/Nc 16-24 53,5 5,8 8,3 32,4 0 25-44 44,5 10,2 5,1 40,3 0 45-64 65 i més Total 79,6 95,6 65,9 5,1 1,5 6,4 2,4 0,9 3,9 13 2 23,8 0 0 0 Consum de tabac en hòmens. Enquesta de salut 2001. GRUP D’EDAT - HÒMENS No he fumat mai No fume però he fumat Fume esporàdicament Fume diàriament Ns/Nc 16-24 46,5 6,5 6,7 40,3 0 25-44 45-64 65 i més Total 34,1 36 40,9 37,7 11 19,5 40,6 17,5 4,8 3 2 4,2 50 41,5 16,2 40,5 0,1 0 0,3 0,1 Taula 10. Consum de tabac per grups d’edat i sexe, segons els resultats de l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana de 2001. Els patrons de consum varien segons el sexe. En esta última enquesta, en els hòmens, el percentatge de fumadors habituals va ser del 40,5 %, i esporàdics del 4,19 %, i en les dones del 23,9 % per a les fumadores habituals i el 3,8 % en el cas de fumadores esporàdiques. S’observa un descens en la prevalença de fumadors, respecte a l’Enquesta Nacional de Salut (1997) i l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana (1991). Enquesta Nacional de Salut (1997) Enquesta de Salut de la C V (1991) Enquesta de Salut de la C V ( 2001 ) 35,7 % de població fumadora 36,2 % 32,2 % 53 Durant el curs escolar 2002-2003, es va realitzar el projecte DITCA, que va incloure com a objectius secundaris detectar factors de risc en la població de 3r i 4t curs de Secundària (15-16 anys), en tres àrees de salut de la nostra comunitat autònoma. Es van trobar, sobre els 6666 xiquets estudiats, els resultats següents: fumen diàriament el 16,5 % (18,9 % de xiques i 14,9 % de xics), i amb menys periodicitat el 14,5 % (17,2 % de xiques i 12,8 % xics). Respecte a este resultat cal destacar el major hàbit tabàquic de les xiques respecte als xics. La prevalença de l’obesitat per a adults a la Comunitat Valenciana ha sigut estimada a través de tres estudis que comprenen tot l’àmbit geogràfic. En 1996 es va estimar a partir de dades de pes i talla obtingudes per mesurament directe (índex de massa corporal mesurat, IMCm), una prevalença d’obesitat (IMCm > 30 kg/m2) en una mostra de 1.787 persones majors de 14 anys de 17,2 %, major en dones que en els hòmens (17,9 % vs. 16,4 %, respectivament). A través de l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 1990-1991, es va estimar, en majors de 16 anys, una prevalença d’obesitat amb dades declarades (IMCd > 30 kg/m2) del 7,9 % per als hòmens i del 8,4 % per a les dones. L’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2000-2001 ha estimat recentment una prevalença amb dades declarades del 10,4 % en els hòmens i 12,4 % en les dones. Si bé coneixem que l’estimació amb dades declarades subestima la prevalença de l’obesitat, l’important increment observat entre estes dues enquestes atrau l’atenció sobre l’augment d’este problema en l’última dècada. D’altra banda, el projecte DITCAha posat de manifest en els 6666 xiquets de 2n cicle d’Educació Secundària (14-16 anys aproximadament) que van ser tallats i pesats directament pels professors d’educació física, una prevalença d’obesitat de l’11 %, que arriba al 21,7 % si hi incloem el sobrepés. 54 2.4. Definició de prioritats del Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat Valenciana El Pla desplega les línies directrius del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2001-2004, que prioritza l’atenció de les malalties de l’aparell circulatori com les de major importància. La reducció de l’impacte sociosanitari produït per estes patologies ha d’abordar-se atenent les prioritats següents en l’àmbit de la salut pública: • Increment dels hàbits de vida saludables per a reduir la prevalença dels factors de risc. • Actuació global sobre el control dels diferents factors de risc en prevenció primària. • Avaluació del risc cardiovascular individual. • Actuació global sobre el control dels diferents factors de risc en prevenció secundària i rehabilitació cardiovascular. • Atenció sociosanitària de les incapacitats produïdes per les malalties de l’aparell circulatori. • Fomentar la investigació en els diferents aspectes de les malalties cardiovasculars. 2.5. Objetius del Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars (PPMCV-CV) OBJECTIUS GENERALS (OG) OBJECTIUS INTERMEDIS (OI) OBJECTIUS ESPECÍFICS (OE) 55 • OG. A. Reduir la morbiditat cardiovascular en la població de la Comunitat Valenciana. • OI. A.1. Incrementar els hàbits de vida saludables i reduir la prevalença dels factors de risc cardiovascular. - OE. A.1.1. Promoure una alimentació saludable dins del patró de la dieta mediterrània. - OE. A.1.2. Reduir en un 5 % el consum excessiu d’alcohol. - OE. A.1.3. Reduir en un 5 % la prevalença de fumadors majors de 16 anys. - OE. A.1.4. Promoure la protecció de la població no fumadora. - OE. A.1.5. Promoure la pràctica d’activitat física aeròbica adaptada a les condicions de cada grup d’edat i a les circumstàncies personals. • OI. A.2. Incrementar el percentatge de persones diagnosticades de patir un o diversos factors de risc. - OE. A.2.1. Promoure la detecció precoç del risc cardiovascular per antecedents familiars. - OE. A.2.2. Promoure la detecció de malaltia vascular subclínica. - OE. A.2.3. Aconseguir un 60 % de persones diagnosticades d’obesitat respecte a la prevalença esperada. - OE. A.2.4. Aconseguir un 60 % de pacients diagnosticats sobre la prevalença d’hipertensió arterial calculada. - OE. A.2.5. Aconseguir un 60 % de pacients diagnosticats sobre la prevalença de dislipèmia calculada. 56 - OE. A.2.6. Aconseguir un 70 % de pacients diagnosticats sobre la prevalença de diabetis mellitus calculada. - OE. A.2.7. Potenciar el diagnòstic de la síndrome metabòlica calculada. - OE. A.2.8. Potenciar el diagnòstic de microalbuminúria. - OE. A.2.9. Potenciar la detecció precoç d’alteracions electrocardiogràfiques com a factor de risc cardiovascular. - OE. A.2.10. Potenciar el diagnòstic d’incapacitat renal a través de la determinació de creatinina sèrica i del càlcul de la filtració. - OE. A.2.11. Augmentar el percentatge de pacients amb avaluació global del risc quan estiga present algun factor de risc. • OG. B. Reduir els anys de vida perduts per malalties cardiovasculars en la població de la Comunitat Valenciana. • OI. B.1. Incrementar el percentatge de control adequat dels factors de risc cardiovascular tant en prevenció primària com en prevenció secundària. - OE. B.1.1. Millorar l’estat ponderal de la població. - OE. B.1.2. Aconseguir el control en el 35 % de pacients diagnosticats d’hipertensió arterial. - OE. B.1.3. Aconseguir el control en el 50 % de pacients amb dislipèmia diagnosticada. - OE. B.1.4. Aconseguir el control metabòlic en el percentatge de pacients diabètics que s’establisca en el Pla de Diabetis de la Comunitat Valenciana. 57 - OE. B.1.5. Fer un tractament d’anticoagulació adequat en els pacients que ho necessiten. • OI. B.2. Sensibilitzar els sanitaris i la població general de la importància de la prevenció de les patologies cardiovasculars per a la salut de les persones. - OE. B.2.1. Coresponsabilitzar la comunitat i els individus en l’autoatenció i el compliment del tractament de la malaltia. - OE. B. 2.2. Mantindre una alta competència professional. - OE. B.2.3 Promoure la cooperació dels farmacèutics comunitaris en la prevenció i el control dels factors de risc cardiovascular. • OG. C. Millorar la qualitat de vida de les persones que hagen patit un accident cardiovascular. • OI. C.1. Millorar l’atenció de les incapacitats produïdes per les malalties cardiovasculars. - OE. C.1.1. Promoure la instauració de programes de rehabilitació cardíaca. - OE. C.1.2. Promoure la incorporació a programes de rehabilitació de tots els pacients que ho requerisquen després d’un accident vasculocerebral. • OG. D. Millorar el coneixement i l’abordatge dels factors implicats en el desenvolupament de les malalties cardiovasculars. • OI. D.1. Potenciar els sistemes d’informació i la investigació per a millorar el coneixement de les malalties cardiovasculars, dels factors de risc i del control d’estes malalties. 58 - OE. D.1.1. Adequació dels sistemes d’informació, segons el desenvolupament de les necessitats d’informació en promoció, prevenció i control i rehabilitació de les malalties cardiovasculars. - OE. D.1.2. Estudi poblacional transversal de la situació dels factors de risc i lesions subclíniques a la Comunitat Valenciana. - OE. D.1.4. Promoure estudis d’avaluació de qualitat de l’atenció dels factors de risc en malalties cardiovasculars. - OE. D.1.5. Promoure estudis per a conéixer la interrelació entre factors genètics, fetals i ambientals en el risc cardiovascular i els seus mecanismes en la població de la Comunitat Valenciana. O=Objectiu. LA= Línies d’actuació. PD=Població diana. A=Activitats. R=Recursos. Ag=Agents Av=Avaluació. P=Període 59 2.6. Línies d’actuació dirigides a l’adult OE A.1.1. LA PD A R Ag Av P 60 Promoure una alimentació saludable dins del patró de dieta mediterrània Promoure i fer educació per a la salut sobre alimentació cardiosaludable, en el context de la dieta mediterrània. Població general. •Elaboració i difusió de materials formatius i informatius. •Augmentar la presència en les activitats organitzades per entitats oficials i privades que es dirigisquen a l’educació de la salut de la població. •Presència activa en jornades nacionals o internacionals dirigides a problemes nutricionals (Dia Mundial de l’Alimentació, etc.). •Seguiment de dieta cardiosaludable en un marc general modificada per a cada una de les patologies. •Materials i recursos didàctics per a facilitar les accions educatives, editats per la Conselleria de Sanitat, societats científiques i sector privat. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Sector privat alimentari. •Nombre de jornades sobre alimentació saludable fetes. •Nombre de tanques publicitàries, fullets, que s’elaboren. •Avaluació de l’impacte dels materials, enquestes, etc. •Enquestes nutricionals, en què s’inclourà l’estudi del consum de fruites, verdures, hortalisses, greixos i sal. Inici abans d’acabar 2006. OE A.1.1. LA PD A R Ag Av P OE A.1.1. LA PD A R Ag Av P Promoure una alimentació saludable dins del patró de dieta mediterrània Promoure la introducció en les cartes dels restaurants de la Comunitat Valenciana d’un apartat de menjar cardiosaludable. Restaurants i cases de menjars i altres servicis de restauració col·lectiva. •Revisar, aconsellar, i donar suport la introducció de dietes oferides en els restaurants i cases de menjars, perquè estiguen ben senyalitzades en la carta. •Acreditació per als restaurants adherits. •Elaboració de guies d’alimentació per a estos servicis. •Elaboració d’un directori de restaurants adherits. •Senyalització per mitjà d’un logotip dels locals adherits. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria de Turisme. •Conselleria d’Agricultura, pesca i alimentació. •Societats científiques relacionades. •Sector privat de restauració. •Nombre de restaurants que tinguen introduïdes estes dietes. Inici abans d’acabar 2006. Promoure una alimentació saludable dins del patró de dieta mediterrània Elevar el coneixement sobre alimentació cardiosaludable en l’àmbit docent de majors de 18 anys. Professors i alumnes de les universitats de la Comunitat Valenciana. •Formació en els coneixements bàsics d’una alimentació saludable i dels seus beneficis, dirigida a la població universitària. •Materials i recursos informatius escrits i en pòsters per a facilitar les accions educatives, editats per la Conselleria de Sanitat, societats científiques i sector privat. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria de Cultura, Educació i Esport. •Societats científiques relacionades. •Sector privat alimentari. •Nombre d’activitats formatives realitzades/nombre de participants. Inici abans d’acabar 2006. 61 OE A.1.1. LA PD A R Ag Av P OE A.1.2. LA PD A R Ag Av P 62 Promoure una alimentació saludable dins del patró de dieta mediterrània. Educació i recomanacions respecte als hàbits dietètics en pacients amb risc cardiovascular. Població adulta. •Seguiment d’una dieta cardiosaludable en un marc general, modificada per a cada una de les patologies. •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma per a l’objectiu que es vol aconseguir. •Conselleria de Sanitat. Agència Valenciana de Salut (agent de referència). •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. Inici abans d’acabar 2006. Reduir en un 5 % la població amb consum excessiu d’alcohol Col·laborar amb les iniciatives institucionals per al consum racional de l’alcohol segons el desplegament del plans de salut. Població adulta. •Informatives, educatives, formatives i legislatives. •Materials educatius. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Nombre d’activitats realitzades / Enquesta. •Enquestes poblacionals. Iniciar abans de finalitzar 2006. OE Reduir en un 5 % la prevalença de fumadors majors de 16 A.1.3. anys LA Disminuir la incorporació de nous fumadors. PD Població general. A •Informatives, educatives i formatives, desplegades pel Pla de Control i Prevenció del Tabaquisme. R •Aula del tabac, dies mundials, concursos relacionats amb el consum de tabac dirigits a centres docents. Ag •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Direcció General d’Ensenyança. •Conselleria de Sanitat. Agència Valenciana de Salut. Direcció General de Drogodependències. Av •Alumnes participants, activitats realitzades / enquestes. P Inici abans d’acabar 2006. OE Reduir en un 5 % la prevalença de fumadors majors de 16 A.1.3. anys LA Facilitar l’abandó de la dependència tabàquica. PD Població fumadora. A •Informatives, educatives, formatives i terapèutiques dirigides a tota la població fumadora, desplegades pel Programa de Disminució de Consum de Tabac, i als professionals de la salut i la docència de forma específica. •Registre en la història clínica del fet de ser fumador/a com un problema actiu. •Protocol d’intervenció per a la deshabituació definit en la Guia d’Actuació Clínica en Atenció Primària. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís de recordatori programada (Abulcassis II). •Activitats de deshabituació. Ag •Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública (agent de referència). •Conselleria de Sanitat. Agència Valenciana de Salut. Direcció General d’Assistència Sanitària. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Direcció General d’Ensenyança. •Conselleria de Sanitat. Secretària Autonòmica per a l’Agència Valenciana de Salut. Direcció General de Drogodependències. Av •Històries en què es reflectix el tabaquisme com a problema actiu. •Enquesta sobre abandó de tabac. P Inici abans de finalitzar 2006. 63 OE A.1.4. LA PD A R Ag Av P 64 Promoure la protecció de la població no fumadora Promoure la difusió i el compliment de la normativa referent al consum de tabac i als espais sense fum. Població general, administració, empreses i fumadors. •Informatives i educatives dirigides a la població general i fumadora. •Senyals oficials de la normativa i la seua distribució a tots els centres i organismes implicats. Materials informatius. •Conselleria de Sanitat. Direcció General de Salut Pública (agent de referència). •Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Direcció General d’Ensenyança. •Conselleria de Sanitat. Agència Valenciana de Salut. Direcció General d’Assistència Sanitària i Direcció General de Drogodependències. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Centres correctament senyalitzats. •Nombre de reclamacions. Abans d’acabar 2006. OE A.1.5. LA PD A R Ag Av P OE A.1.5. LA PD A R Ag Av P Promoure la pràctica d’activitat física aeròbica adaptada a les condicions de cada grup d’edat i a les circumstàncies personals Promoure activitats esportives lúdiques en els barris, potenciant la participació activa de les associacions ciutadanes. Població general i administracions públiques. •Informar i assessorar la població general, associacions ciutadanes i agents sanitaris municipals dels beneficis de la pràctica d’exercici. •Material imprés. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Ajuntaments. •Associacions. •Conselleria de Cultura, Educació i Esport. •Diputacions. •Activitats esportives lúdiques (nombre i tipus). •Enquestes poblacionals, que determinen la despesa calòrica mitjana en activitat física i la població que fa activitat física esportiva en el temps lliure, per grups d’edat i sexe. Inici abans d’acabar 2006. Promoure la pràctica d’activitat física aeròbica adaptada a les condicions de cada grup d’edat i a les circumstàncies personals Fomentar la prescripció eficaç de l’exercici o activitat física segons grups d’edat, gènere i estat de salut. Població general. •Recomanar en les consultes dels professionals sanitaris les activitats més adequades segons les característiques personals. •Material educatiu, guies, recomanacions. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària. Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Abulcassis II, història en què es recull la prestació. Inici abans d’acabar 2006. 65 OE A.1.5. LA PD A R Ag Av P Promoure la pràctica d’activitat física aeròbica adaptada a les condicions de cada grup d’edat i a les circumstàncies personals Fomentar la pràctica de l’exercici físic en les activitats quotidianes. Població general. •Fer campanyes informatives en què s’introduïsca la realització d’exercici físic en les activitats quotidianes. •Material imprés i audiovisual. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Assistència Sanitària. Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. •Ajuntaments. •Associacions ciutadanes. •Nombre d’activitats realitzades. •Enquestes poblacionals. Inici abans d’acabar 2006. OE Promoure la detecció precoç del risc cardiovascular per A.2.1. antecedents familiars LA Fomentar la detecció oportunista d’antecedents cardiovasculars precoços en familiars de primer grau, entenent-los com a precoços quan es produïxen en barons < 55 anys i en dones < 65 anys. PD Població adulta. A •Detecció oportunista. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma (Abulcassis). Ag •Conselleria de Sanitat. Direcció General d’Assistència Sanitària (agent de referència) •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el sistema d’alarma establit (Abulcassis II). P Inici abans d’acabar 2006. 66 OE A.2.2. LA PD A R Ag Av P Promoure la detecció de malaltia vascular subclínica Fomentar la detecció de malaltia vascular subclínica en el sistema sanitari. Població adulta. •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals de la presència d’alteració en els polsos de membres inferiors per mitjà de la mesura de l’índex braç / turmell. - Als 40 anys. - A partir dels 40 anys, una vegada cada 10 anys. •La detecció de l’absència d’algun pols o de valors d’índex braç / turmell inferior a 0,80 indicaria la necessitat de completar l’estudi. •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís de recordatori i alarma. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària. Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. Inici abans d’acabar 2006. 67 OE Aconseguir un 60 % de persones diagnosticades de sobrepés A.2.3. o obesitat respecte a la prevalença esperada LA Detecció d’obesitat i sobrepés en el sistema sanitari i el medi laboral. PD Professionals sanitaris. A •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals de la presència de sobrepés o obesitat almenys: - Als 20 anys. - Entre els 20 i 45 almenys 1 vegada cada 4 anys. -A partir del 45 anys, almenys 1 vegada cada 3 anys en dones. - Hòmens > 45 anys seguir amb la pauta, cada 5 anys. •La detecció de valors d’índex de massa corporal >27 kg/m2, o perímetre de cintura elevats (hòmens >102 cm, dones >88 cm) indicarien la necessitat de completar l’estudi i realitzar la intervenció adequada en consells dietètics. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma. •Establir en les pautes terapèutiques mesures encaminades a la reducció de pes. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària. Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. P Inici abans d’acabar 2006. 68 OE A.2.4. LA PD A R Ag Av P Aconseguir un 60 % de pacients diagnosticats sobre la prevalença d’hipertensió esperada Detecció d’hipertensió arterial en el sistema sanitari i el medi laboral o per automesuraments de la pressió arterial. Població adulta. •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals, aconsellant la mesura de PA en les millors condicions possibles: - Als 20 anys. - Entre els 20 i els 35, almenys 1 vegada cada 5 anys. - Entre els 35 i els 45 almenys 1 vegada cada 2 anys. - Més de 45 anys almenys una vegada a l’any. •Detecció per mitjà d’automesuraments amb equips automàtics o semiautomàtics (es considera en este cas com a pressió arterial normal quan és < 135/85 mmHg). •Davant de valors superiors a 140/90 mmHg en la presa oportunista, fer les accions necessàries per a confirmar o rebutjar el diagnòstic. •Xifres de pressió arterial de 130-139/85-89 mmHg aconsellen un nou mesurament al cap d’un any. •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís de recordatori. •Inclusió en el llistat de problemes actius. •Difondre els coneixements necessaris sobre l’automesurament de PA. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària. Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. Inici abans d’acabar 2006. 69 OE Aconseguir un 60 % de pacients diagnosticats sobre la A.2.5. prevalença de dislipèmia calculada LA Detecció de dislipèmia en el sistema sanitari i el medi laboral. PD Població adulta. A •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals de la presència de dislipidèmia. En absència d’altres factors de risc cardiovascular, s’haurà de fer una determinació de colesterol total i HDL i triglicèrids: - A partir dels 20 anys, cada 5 anys. - A partir dels 45, almenys 1 vegada cada 3 anys en dones. •La detecció de valors de colesterol total > 220 mg/dl o HDL baix (hòmens < 40 mg/dl, dones < 50 mg/dl) o triglicèrids > 200 mg/dl indicarien la necessitat de confirmar i completar l’estudi lipídic, incloent-hi colesterol LDL, abans de dos mesos. •Davant de la sospita de dislipèmia aterogènica, es confirmarà el diagnòstic en una unitat especialitzada. •Inclusió en la història clínica dels antecedents familiars de dislipèmia en familiars de 1r grau. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària. Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. Abulcassis II. P Inici abans d’acabar 2006. 70 OE Aconseguir un 70 % de pacients diagnosticats sobre la A.2.6. prevalença de diabetis mellitus calculada LA Detecció de diabetis mellitus en el sistema sanitari i el medi laboral. PD Població adulta. A •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals de la presència de glucèmies elevades per damunt de 110 mg/dl, tant de glucosa basal alterada (≥ 110mg/dl i < 126 mg/dl) com de possible diabetis (≥ 126mg/dl): - Als 20 anys. - Entre els 20 i els 45, almenys 1 vegada cada 5 anys. - Més de 45, almenys 1 vegada cada 3 anys •La detecció de valors de glucèmia elevada indicaria la necessitat de confirmar i completar l’estudi. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària. Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. P Inici abans d’acabar 2006. 71 OE Potenciar el diagnòstic de la síndrome metabòlica calculada A.2.7. LA •Detecció de signes guia de síndrome metabòlica: - Perímetre de cintura en barons > 102 cm i en dones > 88 cm. - Pressió arterial > 130/85 mmHg. - Glucèmia en dejú ≥ 110 mg/dl. - Triglicèrids en dejú > 150 mg/dl. - Colesterol HDLen barons < 40 mg/dl i en dones < 50 mg/dl. PD Professionals sanitaris. A •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II P Inici abans d’acabar 2006. 72 OE A.2.8. LA PD A R Ag Av P Potenciar el diagnòstic de microalbuminaria Detecció de microalbuminúria en el sistema sanitari i en el medi laboral. Població adulta. •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals de la presència de microalbuminúria: - Als 40 anys. - A partir dels 40 anys una vegada cada 10 anys. •La detecció de valors de microalbuminúria (valors de 24 hores > 20mg, o índex albúmina / creatinina en primera orina del matí > 20mg/g) indicarien la necessitat de completar l’estudi. •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís de recordatori. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. Inici abans d’acabar 2006. 73 OE Potenciar la detecció precoç d’alteracions electrocardiogràfiques A.2.9. com a factor de risc cardiovascular LA Detecció d’alteracions electrocardiogràfiques en el sistema sanitari i en el medi laboral. PD Població adulta. A •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals de la presència d’hipertròfia ventricular esquerra: - Als 40 anys. - A partir dels 40 anys, una vegada cada 10 anys. •La detecció d’hipertròfia ventricular, bloquejos de branca esquerra, infarts silents i alteracions de la repolarització indicarien la necessitat de completar l’estudi. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís de recordatori. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. P Inici abans d’acabar 2006. 74 OE Potenciar la detecció precoç de valors elevats de creatinina A.2.10. sèrica com a factor de risc cardiovascular LA Detecció de valors de creatinina sèrica i càlcul de la filtració segons la fórmula de Cockroff en el sistema sanitari i en el medi laboral. PD Població adulta. A - Als 40 anys. - A partir dels 40 anys, una vegada cada 10 anys. •La detecció de valors de filtració inferiors a 60 ml/min indicarien la necessitat de completar l’estudi R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II P Inici abans d’acabar 2006. 75 OE Augmentar el percentatge de pacients amb avaluació global A.2.11. del risc quan estiga present algun factor de risc LA Establir l’avaluació del risc cardiovascular global per mitjà de les taules presents en Abulcassis II. PD Població adulta. A •Detecció oportunista en el sistema sanitari i en els reconeixements laborals: - Als 40 anys. - A partir dels 40 anys, una vegada cada 10 anys. •La detecció de valors risc ≥ 10 % indicarien la necessitat de completar l’estudi. R •Registrar en totes les persones els antecedents documentats de malaltia cardiovascular (malaltia coronària o qualsevol altra malaltia arterial oclusiva, cerebral o perifèrica). •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma. •Aplicació informàtica per a l’avaluació del risc global incloent les taules corresponents al model SCORE per a Europa. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. P Inici abans d’acabar 2006. 76 OE Millorar l’estat ponderal de la població B.1.1. LA Control de la sobrepés i l’obesitat en el sistema sanitari i el medi laboral. PD Professionals sanitaris. A •Aconseguir els objectius terapèutics de: - Reduir l’IMC a valors inferiors a 27 kg/m2. - Reduir l’IMC almenys 4 punts. - Informar els pacients de la importància d’assolir estos paràmetres i oferir pautes de normes higienicodietètiques i terapèutiques. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma per a l’objectiu. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. P Inici abans d’acabar 2006. 77 OE Aconseguir el control en el 35 % dels pacients diagnosticats B.1.2. d’hipertensió LA Control dels valors de PA segons els estàndards en el sistema sanitari i el medi laboral. PD Professionals sanitaris. A •Aconseguir els objectius terapèutics de: - En població general hipertensa < 140/90 mmHg. - En pacients amb diabetis mellitus < 130/80 mmHg. - En pacients amb proteïnúria > 1g/24 h < 125/75 mmHg. - En pacients amb insuficiència cardíaca <130/80 mmHg. •Informar els pacients de la importància d’assolir estos nivells de control i oferir pautes de normes higienicodietètiques i terapèutiques adequades al cas. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma per a l’objectiu a aconseguir. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts •Abulcassis II P Inici abans d’acabar 2006. 78 OE B.1.3. LA PD A R Ag Av P Aconseguir el control en el 50 % dels pacients amb dislipèmia diagnosticada Control dels valors de lípids en el sistema sanitari i el medi laboral. Professionals sanitaris. •Aconseguir els objectius terapèutics següents: - En població general, valors de LDL < 130 mg/dl - En població amb altres factors de risc, LDL < 100 mg/dl - En prevenció secundària, LDL < 100 mg/dl - En general, triglicèrids < 200 mg/dl •Informar els pacients de la importància d’assolir estos nivells de control i oferir pautes de normes higienicodietètiques i terapèutiques adequades al cas. •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma per a l’objectiu. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. Inici abans d’acabar 2006. 79 OE B.1.4. LA PD A R Ag Av P 80 Aconseguir el control metabòlic en el percentatge de pacients diabètics que establisca el Pla de Diabetis de la Comunitat Valenciana Control metabòlic de la diabetis mellitus en el sistema sanitari i el medi laboral. Professionals sanitaris. •Aconseguir els objectius terapèutics de: - HbA1c < 7 %. - Excreció d’albúmina en orina < 30 mg / 24 h. •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma per a l’objectiu. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. Inici abans d’acabar 2006. OE Realitzar un tractament adequat d’anticoagulació en els pacients B.1.5. que ho requerisquen LA Control dels paràmetres de coagulació. PD Professionals sanitaris. A •Instauració dels tractaments antiagregants i anticoagulants segons les guies de consens clínic, en prevenció tant primària com secundària. R •Establir la inclusió en les històries clíniques de la dada amb avís d’alarma per a l’objectiu. •Facilitar l’estructura per a un control adequat. Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. Av •Mostratge d’històries amb el grau d’ompliment dels sistemes introduïts. •Abulcassis II. P Inici abans d’acabar 2006. OE B.1.6. LA PD A R Ag Av P Coresponsabilitzar la comunitat i els individus en l’autoatenció i el compliment del tractament de la malaltia Fer una educació contínua per a la salut, apropiada a les característiques dels pacients, coresponsabilitzant-los de la seua pròpia atenció i del compliment terapèutic. Usuaris amb factors de risc. •Fer reunions d’equip d’atenció primària per a impulsar l’educació sanitària basada en les guies clíniques. •Fer de forma sistemàtica educació per a la salut normalitzada, amb suport de material escrit per a les consultes mèdiques i d’infermeria dels centres sanitaris. •Realitzar activitats d’educació comunitària en grups de pacients amb patologies semblants. •Material de suport per a facilitar als professionals sanitaris una educació per a la salut normalitzada. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. •Nombre d’usuaris als quals s’informa i entrega material informatiu (segons la història clínica) / nombre de pacients amb factors de risc. Inici abans de finalitzar l’any 2006. 81 OE B.2.2. LA PD A R Ag Av P 82 Mantindre una alta competència professional Millorar l’actuació dels professionals sanitaris en l’abordatge de les malalties cardiovasculars. Professionals sanitaris de la Conselleria de Sanitat, professionals dels servicis de prevenció de riscos laborals no dependents de la Conselleria de sanitat. •Fer sessions clíniques participatives basades en casos clínics orientats a l’aplicació de les guies. •Cursos o seminaris de formació per a professionals de la salut. •Materials audiovisuals i impresos de suport. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Servicis de prevenció de riscos laborals. •Societats científiques relacionades. •Nombre de sessions clíniques d’equips d’atenció primària (amb assistència major del 80 % dels metges i infermeria) / nombre d’equips d’atenció primària de la Comunitat Valenciana. •Nombre de sessions clíniques d’hospital (amb assistència major del 80 % dels metges medicina interna, cardiòlegs, pneumòlegs, endocrinòlegs) / nombre d’hospitals de la Comunitat Valenciana. •Nombre d’activitats formatives / nombre d’alumnes. Inici abans de finalitzar l’any 2006. OE B.1.6. LA PD A R Ag Av P Promoure la cooperació dels farmacèutics comunitaris en la prevenció i control dels factors de risc cardiovascular Desenvolupar els aspectes formatius i coordinatius necessaris per a augmentar la participació de les oficines de farmàcia en la prevenció i control dels factors de risc. Farmacèutics comunitaris. •Organització d’activitats formatives dirigides a farmacèutics, en matèria de salut cardiovascular i educació per a la salut. •Establir relacions amb les àrees de salut i zones bàsiques perquè participen coordinadament en l’atenció de la salut cardiovascular. •Desplegar instruments per a la valoració bàsica de les necessitats en salut cardiovascular en què puguen intervindre els farmacèutics. •Formatius, divulgatius i instrumentals. •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Agent de referència: Direcció General de Farmàcia i Productes Sanitaris de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Associacions relacionades. •Empreses relacionades. •Nombre de farmàcies que s’adherixen al projecte / Nombre de farmàcies (total) de la Comunitat Valenciana. •Nombre d’activitats individuals / Nombre d’oficines de farmàcia en el projecte. •Nombre d’activitats grupals o comunitàries / Nombre d’oficines de farmàcia en el projecte. Inici abans de finalitzar l’any 2006. 83 OE C.1.1. LA PD A R Ag Av P OE C.1.2. LA PD A R Ag Av P B 84 Promoure la instauració de programes de rehabilitació després de síndrome coronària aguda i altres malalties cardiovasculars Educació per a la salut i ensinistrament en rehabilitació als pacients que han patit un infart de miocardi. Pacients amb antecedents de síndrome coronària aguda i altres malalties cardiovasculars. •Incloure els pacients amb síndrome coronària aguda recent en el programa de rehabilitació cardíaca del seu hospital. •Derivar els pacients a Atenció Primària amb les pautes i la informació adequada per a seguir-les en el seu domicili i en els programes comunitaris de rehabilitació cardíaca. •Professionals de la salut i material de suport. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Associacions i societats científiques relacionades. •Ajuntaments i diputacions. •Nombre de pacients incorporats al programa de rehabilitació cardíaca de l’hospital/nombre de pacients amb síndrome coronària aguda i revascularizats en l’últim any. Inici abans d’acabar 2006. Promoure la incorporació a programes de rehabilitació en tots els pacients que ho requerisquen després d’un accident vasculocerebral (AVC) Educació per a la salut i ensinistrament en rehabilitació als pacients que han patit un AVC. Pacients amb antecedents d’AVC. •Incloure pacients amb AVC recent. •Professionals de la salut. Associacions i societats científiques relacionades. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Associacions i societats científiques relacionades. •Ajuntaments, i diputacions. •Nombre de pacients amb AVC recent. Pacients amb antecedents recents d’ACV. Inici abans d’acabar 2006. D1 investigació La investigació no ha d’estar absent en un Pla de Malalties Cardiovasculars com el que en l’actualitat es proposa. Esta investigació necessàriament ha d’incloure la investigació avaluativa del problema de salut que ens ocupa. Açò implica l’establiment del valor dels servicis sanitaris o de les atencions per a la salut; pretén contestar preguntes tan fonamentals com la de si una intervenció és humana, efectiva, o cost-efectiva, si es du a terme amb rigor científic, o si els resultats poden extrapolar-se a diferents llocs i situacions. La investigació ha de proporcionar: • Les bases per a definir dins del Pla indicadors vàlids de situació, de resultats i de prospecció futura. • Proporcionar indicadors fiables de la qualitat de l’actuacions. Però en els últims anys s’està patint un canvi notable en la investigació avaluativa. La investigació en les àrees relacionades amb les ciències de la naturalesa ha patit un canvi radical a causa de l’enorme desenvolupament de diversos camps, com ara la biologia molecular, amb la incorporació de noves tècniques d’estudi del ADN recombinant i la bioquímica proteica, aspectes que haurien de tindre’s presents a causa de l’impacte que tenen en l’evolució dels factors de risc i de les malalties cardiovasculars. Conéixer-los millor permet actuacions més selectives i de major efectivitat. És per això que també s’ha de situar la investigació en els termes de: • Aprofundir els mecanismes de desenvolupament del dany cardiovascular des de les perspectives més actuals. Ambdós objectius al servici del Pla i de la investigació biomèdica cardiovascular a la Comunitat Valenciana poden integrar-se. Inicialment, els haurien de ser: 85 O.E. Adequació dels sistemes d’informació existents i desenvoD.1.1. lupament de les necessitats d’informació en promoció, prevenció, control i rehabilitació de les malalties cardiovasculars LA Incorporació als sistemes d’informació de la Conselleria de Sanitat dels aspectes relatius als factors de risc cardiovascular, l’educació per a la salut i el control cardiovascular. PD Sanitaris i gestors amb responsabilitat en la salut cardiovascular. A •Valoració i inclusió de la informació necessària en els sistemes d’informació. •Creació de rutines per a l’explotació de la informació. R •Professionals de la salut i la gestió. •Aplicacions informàtiques (Abulcassis II, Sisgeren, CMBD, etc.). Ag •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. Av •Realització de les aplicacions, amb els continguts requerits. P Inici abans d’acabar 2006. OE Augmentar el coneixement dels factors de risc i lesions D.1.2. subclíniques en la població de la Comunitat Valenciana LA Fer un estudi transversal en la població de la Comunitat Valenciana. PD Població general. A •Disseny, realització i avaluació de l’estudi. R •Protocol d’investigació, personal d’investigació, recursos sanitaris, recursos informàtics i documentals. Ag •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària de la Conselleria de Sanitat. Av •Realització de les etapes de l’estudi. P Inici abans d’acabar 2006. 86 OE Augmentar el coneixement dels factors de risc i lesions D.1.2. subclíniques en la població de la Comunitat Valenciana LA Establir una cohort de seguiment per a l’estudi de riscos cardiovasculars, lesions subclíniques i esdeveniments en la població de la Comunitat Valenciana. PD Població general. A •Disseny, realització i avaluació de l’estudi. R •Protocol d’investigació, personal d’investigació, recursos informàtics i documentals. Ag •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària de la Conselleria de Sanitat. Av •Realització de les etapes de l’estudi. P Inici abans d’acabar 2006. OE Promoure estudis d’avaluació de qualitat de l’atenció als D.1.4. factors de risc en malalties cardiovasculars i cardiopatia isquèmica LA Establiment d’estàndards de qualitat en l’assistència de les malalties cardiovasculars i realització d’estudis d’avaluació. PD Població amb factors de risc cardiovascular i cardiopatia isquèmica. A •Disseny, realització i avaluació dels estudis. R •Protocol d’investigació, personal d’investigació, recursos informàtics i documentals. Ag •Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària. Av •Realització de les etapes dels estudis. P Inici abans d’acabar 2006. 87 OE Promoure estudis per a conéixer la interrelació entre factors D.1.5. genètics, fetals i ambientals en el risc cardiovascular i els mecanismes d’estos factors en la població de la Comunitat Valenciana LA Establiment de perfils genètics de les malalties cardiovasculars i realització d’estudis d’avaluació, establint llaços de col·laboració amb les entitats d’investigació genètica. Dotar les estructures publiques de la capacitat investigadora. PD Mostres de la població general. A •Disseny, realització i avaluació dels estudis. R •Protocol d’investigació, personal d’investigació, instruments d’investigació genètica , recursos informàtics i documentals. Ag •Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Ordenació, Avaluació i Investigació Sanitària. •Societats científiques. •Estructures d’investigació públiques i privades. Av •Realització de les etapes dels estudis. P Inici abans d’acabar 2006. 88 2.7. BIBLIOGRAFIA • American Diabetes Association: Clinical Practice. Recommendations 2001. Diabetes Care, 2001;24(suppl 1):S1-S126. • Liese AD, Mayer-Davis EJ, Haffner SM. Development of the multiple metabolic syndrome: an epidemiologic perspective. Epidemiol Rev 1998;20(2):157-72. • Liese AD, Mayer-Davis EJ, Tyroler HA. Development of the multiple metabolic syndrome in the ARIC cohort: joint contribution of insulin, BMI and WHR. Ann Epidemiol 1997;7:407-416. • Meigs JB, Mittleman MA, Nathan DM, Tofler GH, Singer DE, Murphy-Sheehy PM, Lipinska I, D’Agostino RB, Wilson PW. Hyperinsulinemia, hyperglycemia, and impaired hemostasis: the Framingham Offspring Study. JAMA 2000;283:221-228. • NIH Chartbook on cardiovascular, lung and blood diseases. Washington DC. U.S. Department of health and Human Services: May 1992. • Busch T. The epidemiology of cardiovascular disease in posmenopausal women. Ann NY Acad Sci 1990;592:263-271. • Mckinlay JB. Some contributions from the social system to the gender inequalities in heart disease. J health Soc Behv 1996; 37: 1-26. • O’Leary DH, Polak JF, Krormal RA, Manolio TA, Burke CL, Wolfson SK et al. Carotidartery intima and media thickness as a risk factor for myocardial infarction and stroke in older adults. N Engl J Med 1999; 340: 14-22. • Michiel L. Bots, PhD; Arno W. Hoes, PhD; Peter J. Koudstaal, PhD; Albert Hofman, PhD; ; Diederick E. Grobbee. Common Carotid Intima-Media Thickness and Risk of Stroke and Myocardial Infarction. The Rotterdam Study Circulation. 1997;96:1432-1437. 89 • Shin Takiuchi, MD; Hiromi Rakugi, MD; Katsuya Honda, MD; Tohru Masuyama, MD et al. Quantitative Ultrasonic Tissue Characterization Can Identify High-Risk Atherosclerotic Alteration in Human Carotid Arteries. Circulation. 2000;102:766. • Damiano Baldassarre; Mauro Amato; Alighiero Bondioli; Cesare R. Sirtori; Elena Tremoli . Carotid Artery Intima-Media Thickness Measured by Ultrasonography in Normal Clinical Practice Correlates Well With Atherosclerosis Risk Factors Stroke. 2000;31:2426. • S.Hernández Anadón, C.Llor Vilà, A.Gómez Sorribe, I. Pascual Morón. Validación de las diferentes tablas de riesgo cardiovascular en nuestro medio mediante la valoración de la eco-doppler carotídea. Medicina General 2002; 49: 885-892. • Nicole M. van Popele, MD, PhD; Diederick E. Grobbee, MD, PhD; Michiel L. Bots, MD, PhD et al. Association Between Arterial Stiffness and Atherosclerosis The Rotterdam Study Stroke. 2001;32:454. • Petra C. G. Simons, PhD; Ale Algra, PhD; Michiel L. Bots, PhD; Diederick E. Grobbee, Yolanda van der Graaf; for the SMART Study Group. Common Carotid Intima-Media Thickness and Arterial Stiffness. Indicators of Cardiovascular Risk in High-Risk PatientsThe SMART Study (Second Manifestations of Arterial disease) Circulation. 1999;100:951-957. • Zierler RE, Bergelin RO, Polissar NL, Beach KW, Caps MT, Cantwell K et al. Carotid and lower extremity arterial disease in patients with renal artery atherosclerosis. Arch Intern Med 1998; 158: 761-767. • Mogensen CE. Microalbuminuria predicts clinical proteinuria and early mortality in maturity onset diabetes. N Engl J Med 1984;310:356-360. • Yudkin JS, Forrest RD, Jackson CA. Microalbuminuria as a predictor 90 of vascular disease in non-diabetic subjects. Islington diabetes survey. Lancet 1988;2:530-533. • Redon J, Williams B. Microalbuminuria in essential hypertension: redefining the threshold. J Hypertens 2002; 20: 353-355. • Instituto Nacional de Estadística. Defunciones según la causa de muerte 1998. Vol 1. Resultados básicos. Madrid: Instituto Nacional de Estadística, 2001. • PAPPS. Actualización 2001. Aten Primaria 2001; 24: 9-192. • Villar Álvarez F. Banegas Jr, Rodríguez Artalejo F. Rey Calero J. Mortalidad Cardiovascular en España y sus comunidades autónomas (1975-1992) Med Clin (Barc) 1998; 110: 321-327. • López-Bescós L, Cosín J, Elosua R, Cabadés A, De los Reyes M, Arós F, Diago JL, Asín E, Castro-Beiras A, Marrugat J. Prevalencia de angina y factores de riesgo cardiovascular en las diferentes comunidades autónomas de España: estudio PANES Rev Esp Cardiol 1999; 52: 1.045-1.056. • Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, 2001-2004. Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. • Benet J, Costes P, Solé J, Guarga A, Marquet R, Muñoz M Factores de riesgo cardiovascular. Una auditoría de su detección en atención primaria. Aten Primaria 1990; 7 (n.º esp.): 20-22. • Maiques A, Morales MM, Franch M, Alfonso MD, MorenoManzanaro P, García JM. Cálculo del riesgo coronario de los pacientes incluidos en el Programa de Actividades preventivas y de Promoción de la Salud. Aten Primaria 1995; 15: 86-94. • Grima A, Alegría E, Jover P. Prevalencia de los factores de riesgo cardiovascular clásicos en una población laboral mediterránea de 4.996 varones Rev. Esp Cardiol 1999; 52: 910-918. 91 • Quevedo M, Antón C, Bonet A, Calabuig J, Jiménez L, Navarro J, Pereiro I, Redon J, Rioja L. Episodio de prevención de factores de riesgo cardiovascular por edad y sexo en la Comunidad Valenciana. Aten Primaria 1999; 23: 411-418. • Pineda M, Custardoy J, Andreu MT, Ortín JM, Cano JG, Medina E. Estudio de prevalencia de factores de riesgo cardiovascular en un área de salud. Aten Primaria 2002; 30: 207 – 213. • Compañ L, Vioque J, Hernández-Aguado I, Quiles J. Factores asociados al conocimiento, tratamiento y control de la hipertensión arterial en población adulta de la Comunidad Valenciana. Aten Primaria 1998; 21: 527-533. • Gómez-Gerique JA, Gutiérrez-Fuentes JA, Montoya MT, Porres A, Rueda A, Avellaneda A, Rubio MA. Perfil lipídico de la población española: estudio DRECE (Dieta y Riesgo de Enfermedad Cardiovascular en España). Med Clin (Barc) 1999; 113: 730-735. • Figuera von Wichmann M. Factores de riesgo cardiovascular: abordaje global. FMC 2000; 7(supl 5): 59-66. • Tamayo B, Faure E, Roche MJ, et al. Prevalence of diabetes and impaired glucose tolerance in Aragon, Spain. Diabetes Care 1997; 20:534-536. • Castell D, Tresserras R, Serra J, et al. Prevalence of diabetes in Catalonia (Spain): an oral glucose tolerance test-based population study. Diabetes. Res. Clin. Pract. 1999; 43:33-40. • Bayo J. Sola C, Garcia P, et al. Prevalencia de la diabetes mellitus no insulinodependiente en Lejona (Vizcaya). Med. Clin. (Barc) 1993; 101:609-612. • Franch J, Alvarez JC, Alvarez F, et al. Epidemiologia de la diabetes mellitus en la provincia de Leon. Med.Clin. (Barc) 1992; 98:607-611. 92 • Serna MC, Madrid M, Cruz I, et al. Estimación de la prevalencia de diabetes mellitus en seis comarcas de la provincia de Lleida. Endocrinología 1999; 46:83-86. • Quiles J, Vioque J. Prevalencia de obesidad en la Comunidad Valenciana. Med Clin (Barc) 1996; 106: 529-33. • Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana. Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 1991. Sèrie Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, número 2. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat i Consum, 1993. • Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2000-2001. Valencia: Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat, 2002. • AHA Guidelines for primary prevention of cardiovascular disease and stroke: 2002 Update. Consensus panel guide to comprehensive risk reduction for adult patiens without coronary or other atherosclerotic vascular diseases. Circulation 2002; 106: 338-391. • Executive summary of the third report of the National Cholesterol Education Program (NCEP). Expert panel on detection, evaluation, and treatment of high blood cholesterol in adults (adult treatment panel III). JAMA2001;285:2486-2497. • National Cholestero Education Program expert panel on detection, evaluation, and tratment of high blood cholesterol in adults ( Adult treatment panel III): Final report. Circulation 2002; 106; 3143-3420. • Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad (SEEDO). Consenso SEEDO´2000 para la evaluación del sobrepeso y la obesidad y el establecimiento de criterios de intervención terapéutica. Nutrición y Obesidad 2000;3:285-299. • Villar Álvarez F. Et Col. PAPPS. Guía de Prevención cardiovascular en Atención Primaria. PAPPS 2003. 93 • Ministerio de Sanidad y Consumo, Sociedad Española de Cardiología, Sociedad Española de Arteriosclerosis. Control de la colesterolemia en España, 2000. Un instrumento para la prevención cardiovascular. Rev Esp. Salud Pub. 2000; 74:215-253. • SEH y SEC. Guías del 2003 de la sociedad Europea de Hipertensión y la Sociedad Europea de Cardiología para el manejo de la hipertensión arterial. Journal of Hypertension 2003;21: 1011-1053. • Guía Europea de prevención cardiovascular en la práctica clínica Eur Heart J.2003;24:1601-10. • “El infarto Agudo de Miocardio en la Comunidad Valenciana. El estudio PRIMVAC” Ed. Instituto Valenciano ProCorazón 2002. ISBN: 84-607-5762-5. 94 3 Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars dirigit a la població infantil i adolescent 3.1. Importància de les actuacions de prevenció i control de la malaltia cardiovascular en la infància i adolescència Per a aconseguir una disminució de la incidència de les malalties cardiovasculars en la població de la Comunitat Valenciana, resulta imprescindible iniciar-ne la prevenció i el control en la infància. D’una banda, el desenvolupament de les malalties cardiovasculars comença en la infància. Així, dades procedents d’estudis anatomopatològics en xiquets morts per causes accidentals han demostrat que l’aterosclerosi té l’inici en la infància i que l’extensió dels canvis ateroscleròtics en xiquets i adolescents es correlaciona amb la presència de factors de risc semblants als identificats en l’edat adulta. A més, no pareix que hi haja una edat concreta d’inici del depòsit de lípids en la paret arterial (s’han observat estries greixoses en l’aorta en menors de 3 anys), i este depòsit és continu durant tota la vida. Hui en dia és conegut que la hipertensió arterial essencial pot detectar-se ja en la primera dècada de la vida i és la primera causa d’hipertensió en adolescents. A més, la persistència de valors de pressió arterial en els límits alts de la normalitat és un predictor del desenvolupament d’hipertensió arterial en etapes posteriors de la vida. D’altra banda, és en la infància quan s’adquirixen els hàbits de l’estil de vida (alimentació, tabac, exercici físic, etc.). Per això, 97 les actuacions dirigides a aconseguir que els xiquets i els xiquetes adquirisquen hàbits saludables i que no adopten hàbits de vida nocius constituïxen la “prevenció primordial”, ja que prevenen en la població factors de risc cardiovasculars com l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme, l’excés de colesterol sanguini i l’increment de les xifres de pressió arterial. Tenint en compte que el desenvolupament de les malalties cardiovasculars comença en la infància i que és en esta època quan s’adquirixen part dels hàbits de vida que influiran negativament en el risc cardiovascular, resulta d’especial transcendència la identificació i l’avaluació d’este risc en xiquets i adolescents, a fi de posar en marxa mesures d’intervenció que permeten reduir-lo i evitar accidents cardiovasculars en edats relativament primerenques, que comporten un elevat cost social. 3.2. Prevalença de factors de risc cardiovascular en la infància i adolescència HIPERTENSIÓ ARTERIAL La hipertensió arterial és un factor de risc cardiovascular present en xiquets i adolescents amb una prevalença que varia entre 1,5 % i 3 %. Contra la creença que la HTA secundària a una sèrie de patologies subjacents era pràcticament l’única causa de HTA en la infància, hui en dia se sap no només que la HTA essencial pot estar ja present en els xiquets, sinó que, a més, la HTA de l’adult pot tindre les arrels en època pediàtrica. Elevacions moderades de la TA sistòlica en l’adolescent, especialment en la TA sistòlica de forma aïllada, poden ser la manifestació inicial d’una HTA essencial. Estudis epidemiològics relativament recents, utilitzant una metodologia i una anàlisi de dades uniformes, donen suport la teoria que la tensió arterial en el rang alt de la normalitat o lleugerament elevada no sol ser deguda a una causa identificable, i 98 que en estos xiquets es troba sovint obesitat o història familiar d’hipertensió. Encara que la relació entre valors de TA i malaltia cardiovascular està establida en l’adult, no hi ha una relació definida en els xiquets i adolescents, pel fet que el desenvolupament de complicacions cardiovasculars es produïx per una conjunció dels factors de risc i l’edat. La definició dels valors de normalitat en els xiquets i adolescents es basa en el percentil de distribució de la TA en la població. Especialment interessant és l’estudi de la TA en adolescents, període en el qual es produïxen canvis ràpids de la grandària corporal i tenen lloc els fenòmens de maduració sexual. En este grup d’edat, el mesurament regular de la TA i un coneixement millor dels factors que la determinen han portat a canvis conceptuals que han de ser tinguts en compte davant de la troballa de valors superiors a la normalitat. La identificació cada vegada major d’adolescents amb HTA essencial comporta l’acceptació general del fet que la HTA essencial té les arrels en època pediàtrica, per la qual cosa l’optimització precoç del control de la TA pot reduir la prevalença de HTA en l’edat adulta, amb el descens consegüent de la morbiditat i mortalitat cardiovascular. Així mateix, els adolescents amb valors de TA mantinguts pròxims al llindar per a definir HTArepresenten un grup de risc per al desenvolupament de HTA al llarg de la vida. La HTA és una situació clínica en què el factor temps juga un paper determinant en l’aparició de complicacions. La detecció de HTA en una època tan precoç de la vida indica que els factors responsables tenen un fort impacte. Detectar-los permetrà establir una vigilància adequada i la possibilitat d’intervenció precoç si és necessari. 99 DISLIPÈMIES Les alteracions en els nivells dels lípids plàsmics constituïxen un factor de risc cardiovascular important. Les hiperlipèmies primàries, d’origen genètic, comporten un risc aterogènic elevat i poden manifestar-se ja en el moment del naixement, com és el cas de la hipercolesterolèmia familiar, amb prevalença del 0,2 % en la població espanyola, o durant la infància i adolescència, com la hiperlipèmia familiar combinada, que té una prevalença de l’1-2 %. Ambdues s’hereten sota la influència d’un sol gen, i són la causa d’un 15 % dels casos de la malaltia coronària prematura. Estos trastorns genètics del metabolisme lipídic, junt amb la hipercolesterinèmia poligènica, amb prevalença del 3-4 %, i començament generalment després dels 20 anys d’edat, són els de major repercussió en la població espanyola. Les concentracions sanguínies dels lípids (colesterol, triglicèrids) tenen, a més, relació amb factors ambientals. Entre estos factors trobem els factors dietètics, que tenen moltes vegades l’origen en la infància (etapa de definició d’hàbits de vida), i són modificables per mitjà d’intervencions educatives dirigides a adoptar hàbits alimentaris saludables des de la infància. Es va acumulant evidència sobre la relació de nivells sanguinis elevats de colesterol en xiquets i adolescents amb la presència de lesions ateroscleròtiques en les artèries coronàries i altres artèries. En estudis poblacionals, el nivell sanguini de colesterol en la infància és un bon predictor del nivell de colesterol en adults jóvens, especialment en els extrems alts i baixos de la distribució. Però, com que la correlació és imperfecta, no es pot asseverar que un xiquet amb nivells alts de colesterol en tindrà nivells elevats en l’edat adulta. En canvi, en les hiperlipidèmies genètiques que s’expressen en xiquets, l’elevació de la concentració del colesterol sol mantindre’s amb l’edat. 100 A Espanya, s’han realitzat diversos estudis que inclouen la determinació de les concentracions plàsmiques de lípids en poblacions d’escolars i adolescents. Entre estos estudis, els que hi ha sobre factors de risc cardiovascular amb àmbit nacional són: l’estudi DRECE, sobre població de 5-60 anys i RICARDIN, referit exclusivament a població infantil i adolescent de 6-18 anys de 7 províncies espanyoles. En l’estudi DRECE s’han trobat uns valors del percentil 50 en xiquets/es de 5-12 anys, de 171 mg/dl en xiquetes i de 172 mg/dl en xiquets; i en xiquets/es de 13-19 anys, de 161 mg/dl en xiquetes i de 152 mg/dl en xiquets. Els valors trobats del percentil 95 en xiquets/es de 5-12 anys d’edat són de 219 mg/dl en xiquetes i de 222 mg/dl en xiquets; i en xics i xiques de 13-19 anys, de 228 mg/dl en xiques i de 197 mg/dl en xics. En l’estudi RICARDIN s’han trobat uns valors del percentil 50 en xiquets/es de 6-12 anys amb un rang de 157-161 mg/dl en xiquetes i de 156-160 mg/dl en xiquets; i en xiquets/es de 13-18 anys, de 152-160 mg/dl en xiquetes i de 140-147 mg/dl en xiquets. S’han observat diferències significatives entre els valors de colesterol en les distintes províncies. Així mateix s’han trobat uns valors del percentil 95 en xiquets/es de 6-12 anys amb un rang de 214-223 mg/dl en xiquetes i de 206-219 mg/dl en xiquets; i en xics i xiques de 13-18 anys, de 208-219 mg/dl en xiques i de 194-204 mg/dl en xics. OBESITAT En les societats desenvolupades, l’obesitat és el trastorn nutricional més freqüent durant la infància i l’adolescència. L’obesitat en la infància, sobretot en la segona dècada de la vida, constituïx un potent predictor de l’obesitat en l’adult. S’ha estimat que el risc de ser adult obés per als xiquets amb pes excessiu és de 2 a 6,5 vegades major que per als no obesos. 101 En un recent estudi sobre 3.534 xiquets i jóvens espanyols entre 2 i 24 anys d’edat, es va trobar una prevalença d’obesitat del 13’9 %, tenint en consideració el P97 de les taules Orbegozo (Hernández M. et al., 1988). Estes xifres van ser majors en els hòmens (15,6 %) que en les dones (12,0 %). En l’estudi, la Comunitat Valenciana, prevista en dades agregades junt amb Múrcia, presenta un prevalença d’obesitat del 15 % en conjunt. A la Comunitat Valenciana disposem de les dades provinents dels exàmens de salut escolar fets als alumnes de 1r d’Educació Primària. Segons l’anàlisi, la prevalença d’obesitat en xiquets/es de la comunitat Valenciana s’ha anat incrementant en els últims anys, i esta tendència resulta especialment significativa en el cas de les xiquetes. PREVALENÇA DE SOBREPÉS I OBESITAT EN XIQUETS DE 6 ANYS DE LA COMUNITAT VALENCIANA. SEXE CURS XIQUETS 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 XIQUETES SOBREPÉS P85 29.1 % 31.4 % 29.4 % 30.9 % 28 % 19.4 % 20.3 % 19.9 % 22.5 % 19 % OBESITAT P97 12.9 % 13.3 % 13.7 % 13.9 % 13.7 % 7.4 % 8.1 % 8.4 % 8.3 % 10 % FONT: Informe de salut de l’escolar. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública. DIABETIS La diabetis és la malaltia crònica més freqüent en l’edat pediàtrica després de l’asma. Encara que la diabetis tipus 1 és la 102 predominant en xiquets i adolescents, en l’última dècada la diabetis tipus 2 ha començat a incrementar notablement la incidència, sobretot en adolescents. L’increment ha sigut paral·lel a l’augment d’obesitat en la infància, a l’estil de vida sedentari i al consum d’una alimentació rica en greixos. Les dades, encara que escasses, mostren una prevalença elevada d’alteracions microvasculars i macrovasculars entre els adults jóvens que desenvolupen una diabetis tipus 2 en la infància. Atés l’augment de la incidència de la diabetis tipus 2 en l’edat pediàtrica, hauria de ser objecte d’atenció especial i de seguiment la població de risc: obesos o amb antecedents de diabetis tipus 2, des del començament de la pubertat. En ambdós tipus de diabetis, les complicacions renals i cardiovasculars tenen un gran protagonisme. Pot retardar-se o fins i tot evitar-se que apareguen amb un diagnòstic precoç i tractament adequat. La identificació ràpida dels subjectes en risc de desenvolupar complicacions per mitjà de controls metabòlics i excreció urinària d’albúmina permet una intervenció immediata. DIETA INADEQUADA El fet alimentari i nutricional és inherent al ser humà des del naixement. L’adopció de certes pautes nutricionals condiciona l’estat de salut d’un subjecte, que depén de la pràctica d’una alimentació més o menys saludable. A la Comunitat Valenciana, segons dades de l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2001, la major part dels xiquets de 3 a 15 anys, durant el període escolar, fan el dinar a migdia en casa dels seus pares, i el 15,9 % el fa en el menjador escolar. Podem destacar certes observacions en el consum d’alguns grups d’aliments. Trobem un 7 % de xiquets que no consumixen lactis diàriament, un 13,3 % dels xiquets que no prenen peix set- 103 manalment, un 42,3 % de la població infantil que consumix verdures menys de tres vegades per setmana i un 37,8 % que no consumix fruita diàriament. A més, un 18,1 % dels xiquets declaren un consum diari de llepolies i un 12,5 % de xiquets valencians, referixen un consum diari de pastissos, dolços i brioxeria industrial. D’altra banda, cal destacar que un 15,9 % dels xiquets pren lactis o pastissos exclusivament com a postres, en lloc de la fruita, i un 39,2 % alterna fruita i lactis. La modificació del patró de dieta mediterrània a un altre model més occidental està deixant-se notar en certs canvis nutricionals que impliquen un risc augmentat de desenvolupament d’aterosclerosi, com són fonamentalment: una ingesta augmentada de colesterol, greix saturat, greix isomèric tipus trans, sucres tipus sacarosa i sal, i un consum disminuït d’antioxidants i fibra soluble. SEDENTARISME El sedentarisme s’ha convertit en el segon factor de risc de malaltia cardiovascular en països industrialitzats, després del tabaquisme, i s’estima que està relacionat amb al voltant de 2 milions de morts a l’any en el món. L’activitat física dels xiquets està declinant en els països desenvolupats. Així, el nombre de xiquets que van caminant o amb bicicleta disminuïx, a mesura que augmenta la utilització del cotxe o l’autobús com a mitjà de transport. També han anat sorgint noves activitats d’oci sedentàries a més de la televisió, com els jocs amb videoconsoles i els xats, que ocupen l’oci de xiquets i jóvens. Els beneficis associats amb un estil de vida actiu en la infància inclouen el control del pes, la disminució de la tensió arterial, la millora del benestar psicològic, i una predisposició a tindre un 104 estil de vida actiu en l’edat adulta. L’augment de l’activitat física s’associa amb un augment de l’esperança de vida i una disminució del risc de malaltia cardiovascular. Segons l’Associació Americana del Cor, nivells saludables d’exercici físic requerixen participació regular (4-5 dies per setmana) en activitats que generen una despesa d’energia significativa per damunt del nivell basal i idealment més del 50-60 % de la capacitat cardiorespiratòria màxima. En l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 20002001, s’observa que el 38,7 % dels xiquets i les xiquetes de 6 a 15 anys d’edat fa exercici físic de forma ocasional en el temps lliure (42,2 % xiquets i 35,4 % xiquetes), el 33,6 % en practica de forma regular algunes vegades al mes (34,8 % xiquets i 32,3 % xiquetes), el 14,7 % fan exercici físic algunes vegades per setmana (17,4 % xiquets i 11,8 % xiquetes) i el 8,7 % no en fan (7,1 % xiquets i 10,4 % xiquetes). Crida l’atenció la diferència entre el percentatge de xiquets que fan exercici físic algunes vegades per setmana, segons el nivell d’ingressos familiars: el 2 % en ingressos mensuals familiars de menys de 600 euros i el 27 % quan els ingressos superen les 1.800 euros. Estes dades són semblants a les trobades en l’Enquesta Nacional de Salut de 1997. Respecte a la freqüència d’activitats d’oci sedentàries en la infància, en l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2000-2001, s’observa que el 95 % dels xiquets i xiquetes veuen la televisió tots o quasi tots els dies a partir dels 6 anys d’edat. Este percentatge disminuïx al 65 % en els xiquets de 0-5 anys. A mesura que augmenta l’edat també augmenta el percentatge de xiquets i xiquetes que veu la televisió més de 2 hores diàries: el 14,2 % dels xiquets/es de 0-5 anys, el 26,8 % dels de 6-10 anys i el 36,5 % dels d’11-15 anys. També s’hi observa una diferència per nivell d’ingressos familiars: el 36,8 % dels xiquets/s’amb ingressos familiars mensuals menors de 600 euros i el 20,3 % de xiquets/s’amb ingressos majors d’1.800 euros veuen la televisió tots o quasi tots els dies més de 2 hores. 105 Quant al temps que els xiquets i xiquetes juguen amb videojocs, ordinador o Internet a la Comunitat Valenciana, un 37,1 % dels xiquets/es hi juguen tots o quasi tots els dies i este percentatge augmenta a mesura que augmenta l’edat dels xiquets. Un 31,9 % de la població infantil dedica a estes activitats entre una i dues hores al dia, el 7,7 % de 2 a 3 hores, el 2,2 % més de 3 hores diàries i el 56.7 % menys d’una hora al dia. El temps que hi dediquen augmenta a mesura que augmenta l’edat dels xiquets. També hi ha diferència per nivell d’ingressos familiars: dels xiquets que practiquen estes activitats 2 o més hores diàries, el 13,8 % dels xiquets amb ingressos familiars mensuals menors de 600 euros i el 6,5 % dels xiquets amb ingressos familiars mensuals majors d’1.800 euros. De tot el que s’ha exposat pot concloure’s que, pel benefici que comporten l’activitat física i la pràctica de l’exercici físic per a la salut en general, i per a la prevenció de les malalties cardiovasculars en particular, és necessari dur a terme actuacions dirigides a fomentar i facilitar la pràctica d’exercici en la infància i l’adolescència i a evitar un temps d’oci excessiu en activitats sedentàries, posant un èmfasi especial en els xiquets i les xiquetes de nivell socioeconòmic baix. CONSUM DE TABAC El consum de tabac està fortament associat amb la malaltia ateroscleròtica, especialment amb la malaltia coronària. Este hàbit s’inicia generalment en l’adolescència. A Espanya, segons les dades de l’Enquesta Nacional de Salut de 1997, la prevalença de tabaquisme en persones de 16 o més anys d’edat és del 35,7 %. Des de 1987 a 1997, ha descendit en els hòmens (del 55 % al 44 %) i ha augmentat en les dones (de 22 % a 27,2 %), sobretot en el grup etari femení de 25 a 44 anys d’edat. 106 A la Comunitat Valenciana, el 32 % de la població major de 16 anys fuma diàriament, i consumix una mitjana de 17,7 cigarrets diaris. Si bé l’edat mitjana de començament ha sigut de 17,2 anys, pareix que hi ha un cert avanç en l’edat d’inici d’este hàbit. Així, en els més jóvens (16-24 anys), l’edat mitjana d’inici és 15,5 anys, en canvi, en persones de 25 a 44 anys és de 16,7 anys, i en els majors de 45 anys és de 18,8 anys. En l'Enquesta sobre Drogues en la Població Escolar 2004 a Espanya, en xiquets/es de 14 a 18 anys, el tabac és, després de l'alcohol, la droga més consumida entre estos escolars: un 60,4% ha provat el tabac alguna vegada, i el 37,4% ha fumat en els últims 30 dies. El 18,9% dels xics adolescents enquestats fumava diàriament, i el 24,1% de les xiques. La prevalença del consum de tabac creix amb l'edat en ambdós sexes. El consum de tabac és superior en les xiques per a totes les edats, i esta diferència de gènere s'accentua a mesura que augmenta l'edat. Finalment, assenyalem que els majors increments del consum de tabac (i d'alcohol) es produïxen entre els 14 i els 15 anys, per tant, esta edat és crítica en l'expansió del consum. L'experimentació amb el tabac té una important fidelització o continuïtat en el consum, de manera que la majoria dels que la inicien es convertixen en consumidors habituals. Cal destacar que un 83,3% dels escolars de 14 a 18 anys enquestats que fumaven l'any 2000, ja havien intentat deixar de fumar en alguna ocasió segons l'enquesta d'eixe any. Per tant, és imprescindible prioritzar actuacions en la infància i adolescència per a evitar este hàbit, retardar l'edat d'inici del consum i detectar els fumadors per a ajudar-los a deshabituar-se. 107 CONSUM D’ALCOHOL El consum d'alcohol s'associa a una taxa de mortalitat cardiovascular major, observada tant en abstemis com en bevedors excessius (més de 60 a 100 g d'alcohol absolut al dia). L'alcohol és, després del tabac, la substància psicoactiva que causa un nombre més gran de morts a Espanya. S'estima que en 1998 van morir a Espanya quasi 12.000 persones per consum d'alcohol. A més de patologia cardiovascular, ocasiona diverses malalties entre les quals destaquen les malalties hepàtiques cròniques, malalties i càncers del tracte digestiu, alteracions del pàncrees, alteracions del sistema nerviós central, etc. En la conducció, és un factor de risc d'accidents i causa alteracions en la conducta amb repercussió important en la vida social i familiar. En l'Enquesta sobre Drogues en la Població Escolar 2004 a Espanya, feta en xiquets i xiquetes de 14 a 18 anys, l'edat mitjana d'inici del consum d'alcohol és de 13,7 anys. Es manté, com en el cas del tabac, prou estable des de 1994. I la de consum setmanal d'alcohol és de 15,1 anys, sense diferències significatives per sexes. L'alcohol és la droga més consumida entre estos escolars: un 81% dels xics i un 82,5% de les xiques han pres alcohol alguna vegada, i el 65,5% dels xics i el 65,7% de les xiques ha pres alcohol en els últims 30 dies. Igual que en el consum de tabac, té una important continuïtat en el consum o fidelització. L'ús es concentra bàsicament en el cap de setmana. Hi ha un lleuger predomini de consum en les xiques, i les quantitats consumides són majors en xics. El consum augmenta amb l'edat (38% ha pres alcohol en els últims 30 dies als 14 anys, i 81,5% als 18 anys), però augmenta sobretot als 14-15 anys d'edat . L'abús de l'alcohol també s'incrementa amb l'edat. Un 37% dels xics i un 32,5% de les xiques s'havien emborratxat en els últims 30 dies. 108 Tenint en compte la morbimortalitat produïda per l'alcohol i les repercussions immediates i greus que pot tindre en els adolescents, en l'organisme (intoxicació alcohòlica aguda) o en el comportament (agressivitat, risc d'accidents i delictes), és necessari dur a terme, entre altres, mesures educatives i fomentar i facilitar alternatives d'oci saludable en els xiquets i adolescents. BAIX PES AL NAIXEMENT La influència que el desenvolupament fetal té en la prevalença i evolució d’algunes de les malalties cronicodegeneratives de l’adult s’ha posat de manifest en les dues últimes dècades. Barker, en 1989, va suggerir que el que ha succeït durant la vida intrauterina podria condicionar el desenvolupament futur de les malalties cardiovasculars. Estudis posteriors han demostrat l’existència d’una relació inversa entre pes al naixement, com a expressió del desenvolupament intrauterí, i major risc de cardiopatia isquèmica, accident cerebrovascular i patologia vascular perifèrica, de manera que, a menor pes al naixement, major risc. L’increment del risc pot explicar-se pel fet que en xiquets amb menor pes en nàixer hi ha una major prevalença d’hipertensió arterial i de diabetis mellitus tipus II. La relació entre pes al naixement i pressió arterial ha sigut més evident en xiquets nascuts a terme que són xicotets per a l’edat gestacional, la qual cosa reforça esta relació amb el desenvolupament fetal. 3.3. Estratègies d’actuació per a la prevenció control de malalties cardiovasculars en xiquets i adolescents El Decret 147/1986, sobre Promoció de la Salut Maternoinfantil de la Comunitat Valenciana, establix la vigilància de la salut infantil per mitjà de la realització d’exàmens de salut a edats establides, des del naixement fins als 14 anys d’edat, i la detecció precoç dels xiquets i les xiquetes amb risc, a més de procurar proporcionar-los l’atenció específica apropia- 109 da. Estes actuacions constituïxen el Programa de Supervisió de la Salut Infantil. L’atenció de la salut infantil en este programa es caracteritza per ser integral, inclou activitats de promoció de la salut, de prevenció de malalties i d’atenció curativa i rehabilitadora. Les actuacions de prevenció i control de les malalties cardiovasculars han d’integrar-se en la vigilància i l’atenció de la infància i adolescència que du a terme l’equip d’Atenció Primària. En el marc d’este Pla es pretén que, dins dels exàmens de salut infantil, s’establisquen els consells de salut apropiats a cada edat, l’anamnesi i l’exploració clínica en cada examen de salut i les proves pertinents. Per a la dur-ho terme adequadament, s’establiran la forma més apropiada de valorar el risc cardiovascular global en la població infantil i els criteris de seguiment i de derivació dels xiquets que necessiten atenció especialitzada. Al mateix temps, es faran actuacions comunitàries i intersectorials. Destaquen entre estes actuacions les efectuades en els centres escolars en l’àmbit de l’educació per a la salut i les dutes a terme pels ajuntaments, com, per exemple, l’adequació d’espais per a fer activitat física en la infància. Totes les actuacions que es proposen quedaran enquadrades en els objectius i línies d’actuació establits pel Pla de Salut de la Comunitat Valenciana. 110 3.4. Objectius OBJECTIUS GENERALS S’assumixen els objectius generals del Pla de Prevenció i Control de Malalties Cardiovasculars adaptats a les característiques de la infància i l’adolescència. 1. Reduir la morbiditat cardiovascular en la població de la Comunitat Valenciana. 2. Reduir els anys de vida perduts per malalties cardiovasculars en la població de la Comunitat Valenciana. 3. Millorar la qualitat de vida de les persones que hagen patit un esdeveniment cardiovascular. OBJECTIUS INTERMEDIS 1. Reduir la prevalença dels factors de risc cardiovascular en la població infantil i adolescent de la Comunitat Valenciana. 2. Identificar, avaluar i intervindre precoçment el risc cardiovascular en xiquets i adolescents. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1. Promoure des de la infància una alimentació saludable, de manera que a la Comunitat Valenciana un 95 % de la població menor de 15 anys tinguen un consum setmanal de peix; que, per al 75 %, el consum d’aperitius o berenars processats siga esporàdic (1-2 vegades a la setmana); que se supere el 80 % en la proporció de xiquets que consumixen hortalisses o verdura diàriament, i que el 75 % de la població infantil consumisca fruita cada dia. 111 1.2. Promoure des de la infància la pràctica de l’activitat física aeròbica, adaptada a les condicions de cada grup d’edat i a les circumstàncies personals, i la disminució de les activitats sedentàries. Així, es promourà que en la població entre 6 i 15 anys d’edat de la Comunitat Valenciana, almenys el 20 % facen exercici físic algunes vegades cada setmana, i menys del 30 % vegen la televisió més de 2 hores al dia. 1.3. Previndre el baix pes per a l’edat gestacional al naixement. 1.4. Evitar l’inici de l’hàbit de consum de tabac en la infància i l’adolescència, de manera que en la població de 14 a 18 anys d’edat de la Comunitat Valenciana siguen fumadors habituals menys del 30 %. 1.5. Facilitar la deshabituació tabàquica dels adolescents fumadors. 1.6. Evitar l’inici del consum d’alcohol en la infància i adolescència, de manera que en la població de 14 a 18 anys d’edat de la Comunitat Valenciana l’inici del consum d’alcohol es produïsca a una edat mitjana superior als 14 anys. 1.7. Avaluar la prevalença dels factors de risc cardiovascular en la població infantil i adolescent de la Comunitat Valenciana. 1.8. Potenciar la investigació sobre els factors de risc cardiovascular en la població infantil i adolescent de la Comunitat Valenciana. 1.9. Promoure la detecció precoç dels factors de risc cardiovascular: obesitat, hipertensió arterial, dislipèmia, sedentarisme, hàbit tabàquic i hàbit de consum excessiu d’alcohol. 112 2.1. Promoure la valoració adequada del risc cardiovascular global en els xiquets. 2.2. Establir el seguiment adequat i el tractament dels xiquets i les xiquetes i adolescents amb risc cardiovascular. 3.5. Línies d’actuació OE 1.1. LA PD A R Ag Av P Promoure des de la infància una alimentació saludable Fer el seguiment de l’alimentació, oferint consell dietètic sobre alimentació saludable, en el marc del programa de supervisió de la salut infantil. Xiquets i xiquetes i adolescents. •Revisió i actualització del contingut del Programa de Supervisió de la Salut Infantil en la valoració de l’alimentació i el consell dietètic en les distintes edats. •Formació i informació tècnica als professionals sanitaris. •Material divulgatiu dirigits a pares, xiquets i adolescents per a facilitar les accions educatives. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. •Societats científiques relacionades. •Sector privat alimentari. •Dades de les històries clíniques d’Atenció Primària (Abulcassis II). •Enquesta específica als usuaris en centres d’Atenció Primària. Inici abans d’acabar 2006. 113 OE 1.1. LA PD A R Ag Av P 114 Promoure des de la infància una alimentació saludable Fomentar l’educació sanitària en l’aula sobre alimentació saludable. Alumnes de tots els nivells educatius. •Integració de continguts d’educació sanitària sobre alimentació saludable en el currículum en diferents nivells del sistema educatiu. •Materials i recursos didàctics per a facilitar les accions educatives. •Formació del professorat dels centres docents en alimentació i nutrició, impartida en CEFIRE. •Suport als centres docents, des de les estructures sanitàries (centres d’Atenció Primària i centres de Salut Pública). •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Ensenyança de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. •Societats científiques relacionades. •Sector privat alimentari. •Nombre de cursos i jornades sobre alimentació saludable fets per al professorat en centres docents. •Nombre de col·laboracions específiques dels professionals sanitaris en els centres docents. •Enquestes per a avaluar les intervencions realitzades. Inici abans d’acabar 2006. OE 1.1. LA PD A R Ag Av P Promoure des de la infància una alimentació saludable Supervisar les dietes oferides en menjadors escolars, a fi que s’adapten a una alimentació saludable. Menjadors escolars. •Revisar, aconsellar i recolzar la composició adequada de les dietes oferides en estos servicis col·lectius •Elaboració de guies d’alimentació per a estos servicis. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria de Cultura, Educació i Esport. •Ajuntaments. •Societats científiques relacionades. •Sector privat alimentari. Mostratge periòdic de les dietes oferides en els servicis col·lectius. Inici abans d’acabar 2006. 115 OE 1.1. LA PD A R Ag Av P 116 Promoure des de la infància una alimentació saludable Promoure educació per a la salut sobre alimentació saludable a nivell comunitari, dirigida a les persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. Persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. •Elaboració i difusió de materials formatius. •Presència en les activitats organitzades per entitats oficials i privades que es dirigisquen a l’educació de la salut de la població. •Presència activa en jornades nacionals o internacionals relacionats amb temes nutricionals (Dia Mundial de l’Alimentació, etc.). •Col·laboració en estos temes amb associacions ciutadanes i altres entitats. •Materials i recursos didàctics per a facilitar les accions educatives. •Mitjans de comunicació de masses. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. •Societats científiques relacionades. •Sector privat alimentari. •Nombre d’activitats comunitàries sobre alimentació saludable dirigides a les persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. Inici abans d’acabar 2006. OE 1.1. LA PD A R Ag Av P OE 1.2. LA PD A R Ag Av P Promoure des de la infància una alimentació saludable Promoure la introducció en les cartes dels restaurants de la Comunitat Valenciana d’alternatives alimentàries saludables. Restaurants i cases de menjars. •Revisar, aconsellar i donar suport a la introducció de dietes oferides en estos restaurants i cases de menjars que estiguen ben senyalitzades en la carta. •Elaboració de guies d’alimentació per a estos servicis amb anàlisis de les millors condicions econòmiques per a implantar-les. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència •Centre de Turisme (CdT) •Societats científiques relacionades. •Sector privat alimentari Nombre de restaurants que tinguen introduïdes estes alternatives Inici abans d’acabar 2006. Promoure des de la infància la pràctica d’activitat física aeròbica adaptada a les condicions de cada grup d’edat i a les circumstàncies personals Fomentar el consell i donar els coneixements bàsics de la importància de l’exercici físic regular en el marc del programa de supervisió de la salut infantil. Xiquets i xiquetes i adolescents. •Revisió, actualització i implementació del contingut del programa de Supervisió de la Salut Infantil en la valoració i consell de la pràctica de l’activitat física aeròbica. •Formació i informació tècnica als professionals sanitaris. •Material divulgatiu dirigits a pares, xiquets, xiquetes i adolescents per a facilitar les accions educatives. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria de Sanitat. Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut. •Dades de les històries clíniques d’Atenció Primària (Abulcassis II) Inici abans d’acabar 2006. 117 OE 1.2. LA PD A R Ag Av P 118 Promoure des de la infància la pràctica d’activitat física aeròbica adaptada a les condicions de cada grup d’edat i a les circumstàncies personals Fomentar la pràctica de l’exercici físic regular en l’escola. Xiquets i xiquetes de tots els nivells educatius. •Facilitar la realització d’exercici físic en els diferents nivells del sistema educatiu. •Incentivar la pràctica habitual d’activitat física en els centres docents. •Fomentar l’ús controlat d’activitats sedentàries (TV, Internet, videojocs, etc.). •Materials i recursos didàctics per a facilitar les accions educatives. •Formació del professorat dels centres docents en activitat física, impartida en CEFIRE. •Adequació de les estructures físiques, recursos materials i adaptació horària dels centres docents per a facilitar l’activitat física, tant en horari escolar com extraescolar. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Conselleria de Cultura, Educació i Esport. •Societats científiques relacionades. •Sector privat esportiu. •Nombre de cursos i jornades sobre activitat física aeròbica per al professorat en centres docents. •Enquestes per a avaluar l’adequació dels centres docents per al foment de l’activitat física aeròbica regular. Inici abans d’acabar 2006. OE 1.2. LA PD A R Ag Av P Promoure des de la infància la pràctica d’activitat física aeròbica adaptada a les condicions de cada grup d’edat i a les circumstàncies personals Fomentar la pràctica de l’exercici físic regular en la població infantil en la comunitat. Xiquets, xiquetes i adolescents. •Incentivació de la pràctica habitual d’activitat física en centres comunitaris (poliesportius, etc.) dependents de corporacions locals i autonòmiques, associacions veïnals, etc., a través de l’organització d’activitats que ho fomenten (per exemple, carreres a peu, amb bici, excursions, etc.). •Incentivar l’adequació d’espais en la comunitat per a la pràctica d’activitat física i esportiva (parcs, carrils bici, zones de vianants, poliesportius, piscines cobertes. •Adequació de les estructures físiques, recursos materials i organitzatius de les diferents entitats locals i autonòmiques. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Corporacions locals i autonòmiques (ajuntaments, diputacions, Institut Valencià de la Joventut, etc.). •Associacions esportives i comunitàries. •Sector privat esportiu. •Enquesta de salut periòdica de la Comunitat Valenciana. Inici abans d’acabar 2006. 119 OE 1.3. LA PD A R Ag Av P OE 1.4. LA PD A R Ag Av P 120 Previndre el baix pes per a l’edat gestacional al naixement Fomentar el control de l’embaràs i l’educació maternal des de les primeres setmanes de gestació, seguint el programa específic de seguiment de l’embaràs de la Conselleria de Sanitat. Dones embarassades. •Captació primerenca i facilitació de l’accessibilitat als servicis sanitaris relacionats amb l’atenció de la salut en l’embaràs. •Edició i difusió de guies del programa de seguiment de l’embaràs, educació maternal i material divulgatiu. •Agent de referència: Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Nombre i percentatge de nounats amb baix pes al naixement. Inici abans d’acabar 2006. Evitar l’inici de l’hàbit de consum de tabac en la infància i adolescència Fer educació sanitària sobre els efectes nocius del tabac en la salut i els beneficis de no fumar, a la població infantil i les seues famílies (paper modèlic de pares, efectes de l’exposició passiva), en el marc del programa de supervisió de la salut infantil. Xiquets i adolescents. •Revisió i actualització del contingut del programa de supervisió de la salut infantil en el consell sobre tabac, especialment en els exàmens de salut als 11 anys i 14 anys. •Formació, informació tècnica als professionals sanitaris sobre el problema de salut que representa el tabaquisme, tendències actuals d’edat d’inici i importància de la seua intervenció per a evitar l’adquisició d’este hàbit en la infància. •Material divulgatiu per a pares, xiquets, xiquetes i adolescents. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Assistència Sanitaria de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Dades de les històries clíniques d’Atenció Primària (Abulcassis II). Inici abans d’acabar 2006. OE 1.4. LA PD A R Ag Av P Evitar l’inici de l’hàbit de consum de tabac en la infància i adolescència Sensibilitzar els professionals sanitaris que atenen xiquets (pediatria, infermeria) sobre el seu paper modèlic quant a l’adquisició d’hàbits saludables (no fumar) i formar-los en el consell sanitari antitabac. Pediatres i infermers de centres d’Atenció Primària i d’Atenció Especialitzada. •Formació de professionals sanitaris. •Edició de cursos i jornades de formació i elaboració de materials de suport impresos. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat •Societats científiques relacionades. •Nombre de cursos i jornades sobre tabac per a professionals sanitaris. Inici abans d’acabar 2006. 121 OE 1.4. LA PD A R Ag Av P 122 Evitar l’inici de l’hàbit de consum de tabac en la infància i adolescència Promoure educació per a la salut sobre prevenció del tabaquisme a nivell comunitari, dirigida a les persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. Persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. •Elaboració i difusió de materials formatius. •Presència en totes les activitats organitzades per entitats oficials i privades que es dirigisquen a l’educació de la salut de la població. •Presència activa en jornades nacionals o internacionals sobre tabac (Dia Mundial sense Tabac, etc.). •Col·laboració en estos temes amb associacions ciutadanes i altres entitats. •Materials i recursos didàctics per a facilitar les accions educatives. •Mitjans de comunicació de masses. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Nombre d’activitats comunitàries informatives sobre efectes nocius del tabac en la infància dirigides a les persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. Inici abans d’acabar 2006. OE 1.4. LA PD A R Ag Av P Evitar l’inici de l’hàbit de consum de tabac en la infància i adolescència Potenciar el desenvolupament dels continguts educatius de la legislació educativa sobre promoció d’hàbits saludables referits a evitar l’inici de l’hàbit tabàquic. Alumnes de tots els nivells educatius. De manera prioritària, alumnes d’ESO. •Fomentar l’educació sanitària en l’aula, orientada a previndre el tabaquisme, dirigida a alumnes de tots els nivells educatius, especialment en ESO, per mitjà de la integració de continguts d’educació sanitària sobre el tabac en el currículum a diferents nivells del sistema educatiu. •Materials i recursos didàctics per a facilitar les accions educatives. •Formació al professorat dels centres docents, impartida en CEFIRE. •Suport als centres docents des de les estructures sanitàries (centres d’Atenció Primària i centres de Salut Pública). •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Ensenyança de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. •Societats científiques relacionades. •Nombre de cursos i jornades sobre tabac per al professorat en centres docents. •Nombre de col·laboracions específiques dels professionals sanitaris en els centres docents. •Enquestes per a avaluar les intervencions escolars. Inici abans d’acabar 2006. 123 OE 1.5. LA PD A R Ag Av P OE 1.6. LA PD A R Ag Av P 124 Facilitar la deshabituació tabàquica dels adolescents fumadors Integrar el suport a l’abandó del tabac en l’atenció primària. Adolescents. •Revisió i actualització del contingut del programa de Supervisió de la Salut Infantil i inclusió d’esta actuació en l’atenció programada a adolescents. •Formació i informació tècnica als professionals sanitaris. •Material divulgatiu dirigits a pares, xiquets, xiquetes i adolescents per a facilitar les accions educatives. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Dades de les històries clíniques d’Atenció Primària (Abulcassis II). Inici abans d’acabar 2006. Evitar l’inici de l’hàbit de consum d’alcohol en la infància i adolescència Realitzar educació sanitària sobre els efectes nocius de l’alcohol en la salut, la població infantil i les seues famílies (paper modèlic de pares), en el marc del programa de supervisió de la salut infantil. Xiquets i adolescents. •Revisió i actualització del contingut del programa de Supervisió de la Salut Infantil en el consell sobre alcohol, especialment en els exàmens de salut d’11 anys i 14 anys. •Formació, informació tècnica als professionals sanitaris sobre el problema de salut que representa l’alcoholisme, tendències actuals de l’edat d’inici i importància de la seua intervenció per a evitar l’adquisició d’este hàbit en la infància. •Material divulgatiu per a pares i adolescents. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Dades de les històries clíniques d’Atenció Primària (Abulcassis II). Inici abans d’acabar 2006. OE 1.6. LA PD A R Ag Av P OE 1.6. LA PD A R Ag Av P Evitar l’inici de l’hàbit de consum d’alcohol en la infància i adolescència Sensibilitzar professionals sanitaris que atenen xiquets i formar-los en el consell sanitari antialcohol. Pediatria i infermeria de centres d’atenció primària. •Formació de professionals sanitaris. •Edició de cursos i jornades de formació i elaboració de materials de suport. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES). •Societats científiques relacionades. •Nombre de cursos i jornades sobre alcohol per a professionals sanitaris. Inici abans d’acabar 2006. Evitar l’inici de l’hàbit de consum d’alcohol en la infància i adolescència Promoure educació per a la salut sobre prevenció de l’inici del consum d’alcohol a nivell comunitari, dirigida a les persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. Persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. •Elaboració i difusió de materials formatius i informatius. •Presència en totes les activitats organitzades per entitats oficials i privades que es dirigisquen a l’educació de la salut de la població. •Presència activa en jornades nacionals o internacionals sobre consum excessiu d’alcohol. •Col·laboració en estos temes amb associacions ciutadanes i altres entitats. •Materials i recursos didàctics per a facilitar les accions educatives. •Mitjans de comunicació de masses. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Nombre d’activitats comunitàries informatives sobre efectes nocius de l’alcohol en la infància, dirigides a les persones que tenen al seu càrrec l’atenció de la població infantil o adolescent. Inici abans d’acabar 2006. 125 OE 1.6. LA PD A R Ag Av P 126 Evitar l’inici de l’hàbit de consum d’alcohol en la infància i adolescència Potenciar el desenvolupament dels continguts educatius de la LOGSE sobre promoció d’hàbits saludables referits a la prevenció de l’inici de l’hàbit de consum d’alcohol. Alumnes de tots els nivells educatius i prioritàriament alumnes d’ESO. •Fomentar l’educació sanitària en l’aula orientada a previndre l’alcoholisme, dirigida alumnes de tots els nivells educatius, especialment en ESO. •Integració de continguts d’educació sanitària sobre l’alcohol en el currículum en diferents nivells del sistema educatiu. •Materials i recursos didàctics per a facilitar les accions educatives. •Formació al professorat dels centres docents, impartida en CEFIRE. •Suport als centres docents, des de les estructures sanitàries (centres d’Atenció Primària i centres de Salut Pública). •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Ensenyança de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. •Societats científiques relacionades. •Nombre de cursos i jornades sobre alcohol per al professorat en centres docents. •Nombre de col·laboracions específiques dels professionals sanitaris en els centres docents. •Enquestes per a avaluar les intervencions escolars. Inici abans d’acabar 2006. OE 1.7. LA PD A R Ag Av P OE 1.8. LA PD A R Ag Av P Avaluar la prevalença dels factors de risc cardiovascular en la població infantil i adolescent de la Comunitat Valenciana Estimació de la prevalença d’obesitat, hipertensió arterial, dislipèmia, diabetis, baix pes al naixement, dieta inadequada, sedentarisme, hàbit tabàquic i consum d’alcohol. Xiquets, xiquetes i adolescents. •Estudis específics de prevalença cada 5 anys. •Estudi epidemiològic. •Agent responsable: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Realització de l’estudi amb la periodicitat determinada. Inici abans d’acabar 2006. Potenciar la investigació sobre els factors de risc cardiovascular en la població infantil i adolescent de la Comunitat Valenciana Impulsar com a línia prioritària d’investigació la salut cardiovascular en les diferents convocatòries o ajudes de la Conselleria de Sanitat. Equips amb capacitat investigadora. •Convocatòries d’ajudes a la investigació en salut cardiovascular en la població infantil i adolescent de la Comunitat Valenciana. •Línies pressupostàries de la Conselleria de Sanitat. •Línies de finançament externes. •Centre Superior d’Investigació en Salut Pública. •Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES). •Pressupost dedicat a esta línia / Pressupostos dedicats a investigació. •Nombre de projectes dedicats a salut cardiovascular / Nombre de projectes totals finançats. •Publicacions generades per línies d’investigació finançades. Inici abans d’acabar 2006. 127 OE 1.9. LA PD A R Ag Av P 128 Promoure la detecció precoç dels factors de risc cardiovascular: obesitat, hipertensió arterial, dislipèmia, diabetis mellitus, baix pes al naixement, sedentarisme, hàbit tabàquic i consum excessiu d’alcohol Protocol·litzar les actuacions destinades a la detecció precoç de factors de risc cardiovascular en la infància i l’adolescència, dins del marc del programa de supervisió de la salut infantil. Xiquets, xiquetes i adolescents. •Revisió i actualització del contingut del programa de supervisió de la salut infantil en la detecció d’obesitat, hipertensió arterial, dislipèmia, diabetis mellitus, baix pes al naixement, sedentarisme, hàbit tabàquic i consum d’alcohol, en les distintes edats. •Formació, informació tècnica als professionals sanitaris. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Societats científiques relacionades. •Dades de les històries clíniques d’Atenció Primària (Abulcassis II). •Publicació del programa revisat. Inici abans d’acabar 2006. OE 2.1. LA PD A R Ag Av P Promoure la determinació individual adequada del risc cardiovascular en els xiquets i adolescents Determinació individual del nivell de risc cardiovascular durant la infància dins del marc del Programa de Supervisió de la Salut Infantil, en els xiquets i adolescents que presenten un o més dels factors de risc cardiovascular reconeguts. Xiquets, xiquetes i adolescents •Desenvolupament i protocol·lització de la valoració del risc cardiovascular, i introducció d’esta valoració en el programa de supervisió de la salut infantil. •Edició d’una guia i de material divulgatiu de suport. •Formació dels professionals sanitaris que atenen la salut infantil. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat. •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES). •Societats científiques relacionades. •Dades de les històries clíniques d’Atenció Primària (Abulcassis II). •Nombre de cursos de formació sobre prevenció i detecció de risc cardiovascular en la infància i l’adolescència. •Publicació del programa revisat. Inici abans d’acabar 2006. 129 OE 2.2. LA PD A R Ag Av P OE 2.2. LA PD A R Ag Av P 130 Establir un seguiment adequat i tractament dels xiquets, xiquetes i adolescents amb risc cardiovascular Desenvolupar un protocol clínic de diagnòstic, tractament, control i derivació dels xiquets, xiquetes i adolescents amb factors de risc cardiovascular. Xiquets, xiquetes i adolescents. •Elaboració d’un protocol clínic de diagnòstic, tractament, control i derivació dels xiquets, xiquetes i adolescents amb factors de risc cardiovascular. •Grup tècnic per a l’elaboració del protocol, edició i distribució de material tècnic de suport. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública. •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Disponibilitat del protocol. Inici abans d’acabar 2006. Establir un seguiment adequat i tractament dels xiquets, xiquetes i adolescents amb risc cardiovascular Facilitar la el desplegament del protocol clínic de diagnòstic, tractament, control i derivació dels xiquets, xiquetes i adolescents amb factors de risc cardiovascular. Professionals sanitaris que atenen xiquets, xiquetes i adolescents. •Edició i difusió del protocol clínic de diagnòstic, tractament, control i derivació dels xiquets, xiquetes i adolescents amb factors de risc cardiovascular. •Cursos de formació dirigits a professionals sanitaris que atenen xiquets, xiquetes i adolescents. •Edició i distribució de materials de suport. •Edició de cursos o jornades de formació. •Agent de referència: Direcció General de Salut Pública. •Direcció General d’Assistència Sanitària de l’Agència Valenciana de Salut de la Conselleria de Sanitat. •Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES). •Disponibilitat del protocol editat. •Nombre de cursos o jornades realitzats •Nombre de participants / nombre de zones bàsiques de salut. Inici abans d’acabar 2006. 3.6. BIBLIOGRAFIA • Williams C.L. et al. Cardiovascular Health in Childhood. A Statement for Health Professionals From the Committee on Atherosclerosis, Hypertensión, and Obesity in the Young (AHOY) of the Council on Cardiovascular Disease in the Young, American Hearth Association. Circulation. 2002; 106:143-160. • Gómez Gérique J.A. Colesterol en la infancia: un terreno abonado a la confusión. Medicina Clínica. 2000, vol 115, Nº 17:658-660. • Lauer RM, Clarke WR. Childhood risk factors for high adult blood pressure: The Muscatine Study. Pediatrics 1989; 84:633-641. • Ministerio de Sanidad y Consumo, Liga Española para la Lucha contra la Hipertensión Arterial, Sociedad Española de Hipertensión. Control de la Hipertensión Arterial en España, 1996. Rev Esp Salud Pública, 1996; 70: 189-210. • Report of the Second Task Force on Blood Pressure Control in Children. Pediatrics 1987;79:1-25. • Update on the 1987 Task Force Report on High Blood Pressure in Children and Adolescents: a working group report from the national high blood pressure education program. Pediatrics 1996;98:649-658. • Roccella EJ, Anderson DE. Update on the Task Force Report (1987) on High Blood Pressure in Children and Adolescents: A working group report from the high blood pressure education program. Pediatrics 1996; 98:649-658. • Ministerio de Sanidad y Consumo, Sociedad Española de Cardiología y Sociedad Española de Arteriosclerosis. Control de la colesterolemia en España, 2000. Un instrumento para la prevención cardiovascular. Revista Española de Salud Pública 2000; vol. 74, Nº 3:215-253. • Brotons C, Rivero E, Perich R Mª. La hipercolesterolemia en la infancia y la adolescencia. Formación Médica Continuada en Atención Primaria. 1994; vol. 1, Nº 4: 231-237. 131 • Gómez Gérique J.A. et al. Perfil lipídico de la población española: estudio DRECE (Dieta y Riesgo Cardiovascular en España). Medicina Clínica, vol. 113, Nº 19: 730-735. • Brotons C, et al. Patrón de la distribución de colesterol total y cHDL en niños y adolescentes españoles. Estudio RICARDIN. Medicina Clínica. 2000. Vol. 115, Nº 17:644-649. • Serdula MK; Ivery D; Coates RJ; Freedman DS; Willianson DF; Byers T. Do nobese children become obese adults? A review of literature. Prev Med 1993; 22, 167-77. • Serra-Majem Ll; Aranceta-Bartrina J. Obesidad Infantil y juvenil. Estudio Enkid. Barcelona: Masson, 2001. • Brosnan CA, Upchurch S, Schreiner B. Type 2 diabetes in children and adolescents: An emerging disease. J Pediatr Health Care 2001;15:187-193. • Callahan ST, Mansfield MJ. Type 2 diabetes mellitus in adolescents. Current Opinion in Pediatrics 2000;12: 310-315. • Generalitat Valenciana. Consellería de Sanitat. Encuesta de Salud de la Comunidad Valenciana 2000-2001. Valencia, Generalitat Valenciana, 2002. • World Health Organization. Regional Office for Europe. A phisically active life throug every transport with a special focus on children and older people and examples from Europe. www.euro.who.int/ document/e75662.pdf. • Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud de España 1997. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo,1998. • Ministerio del Interior. Delegación del Gobierno para el Plan Nacional de Drogas. Encuesta sobre Drogas a la Población Escolar 2000. www.pnsd.msc.es/categoria2/observa/pdf/escolar2004.pdf 132 • Pons Diez J., Berjano Peirats E. El consumo abusive de alcohol en la adolescencia: un modelo explicativo desde la psicología Social. Ministerio del Interior. Delegación del Gobierno para el Plan Nacional de Drogas. www.mir.es/pnd. • Barker D, Osmond C, Golding G, Kuh D, Wadsworth M. Growth in utero, blood pressure in childhood and adult life, and mortality from cardiovascular disease. BMJ 1989;298: 564-567. • Barker DJP. Fetal origins of coronary heart disease. BMJ 1995;311: 171-174. • Matthes J, Lewis PA, Davies DP, Bethel A. Relation between birth weight at term and systolic blood pressure in adolescence. BMJ 1994;308: 1074-1077. • Lurbe E, Redon J, Alvarez V, Durazo R, Gomez A, Tacons J, Cooper RS. Relationship between birth weight and awake blood pressure in children and adolescents in absence of intrauterine growth retardation. Am J Hypertens 1996;9:787-794. • Liuzzo G, Biasucci LM, Gallimore RJ, Grillo RL, Rebuzzi AG, Pepys MB, Maseri A: The prognostic value of C-reactive Protein and seum amyloid A protein in severe unstable angina. N Engl J Med. 1994. • Ridker PM, Cushman M, Stampfer MJ, Tracy RP, Hennekens CH: Inflammation, aspirin, and the risk of cardiovascular disease in apparently healthy men. N Engl J Med 1997. • Pressure in Children and Adolescents National High Blood Pressure Education Program Working Group on High Blood. Pressure in Children and Adolescents The Fourth Report on the Diagnosis, Evaluation, and Treatment of High Blood Pediatrics 2004;114;555-576. • Hernández M, Castellet J, Narvaiza JL, Rincón JM, Ruíz L, Sánchez E et al. Curvas y Tablas de Crecimiento. Instituto sobre crecimiento y desarrollo. Fundación F. Orbegozo. Madrid: Ed Garci, 1988. 133