Vint anys difícils d`autonomia

OPINIÓN
la Mañana
LUNES 15 DE MARZO DE 2010
EDITORIAL
LA CONSOLIDACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA
Vint anys difícils d’autonomia
JOSEP JOVER REIG
PERIODISTA
L
’any que ve farà vint anys que
el Parlament de Catalunya va
aprobar la llei de creació de les, mal
anomenades, universitats perifèriques. Aquesta llei va permetre que
Lleida recuperés la propia institució universitària que, per diferents
fets històrics, es va perdre ara fa
uns tres-cents anys. Però com va
dir l’arquitecte Mies Van der Rohe,
és impossible anar cap a endavant i
mirar cap a enrere.
La Universitat de Lleida (UdL) està plenament consolidada després d’aquestes dues dècades
d’autonomia, encara que el camí que
l’ha portat fins aquí no ha estat fàcil.
Durant molts anys ha estat la universitat catalana amb la subvenció
més baixa rebuda per part de les
administracions i, de tant en tant,
l’existència d’algunes de les seves
titul·lacions s’ha vist amenaçada per
una suposada manca de rendibilitat
pel reduït número d’alumnes matriculats.
Però, precisament el fet de no ser
universitat massificada, ajuda a generar un ensenyament de qualitat,
sempre i quan hagi un finançament
suficient.
No s’ha de deixar de banda que
universitats tan prestigioses com
la d’Oxford o Cambridge, d’origen
medieval com l’Estudi General de
Lleida, tenen una matrícula estabilitzada d’uns 20.000 estudiants, el
doble que la UdL. Però cal tenir en
compte que aquestes ciutats, amb
un número d’habitants similar al de
Lleida, (140.000 i 110.000, respectivament), estan ubicades en una àrea
geográfica molt més poblada.
Això és una prova que les univer-
una universitat. La
UdL ja ha demostrat
la dilatada trajectòria
d’equips d’investigació en l’àmbit agroalimentari, però també en medicina i en
altres especialitats.
La Universitat de
Lleida vol apostar
fort en la investigació i el Parc Científic
i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL)
de Gardeny pot ser
la tercera pota que
projecti la UdL en
l’escena internacional.
Cal tenir en compte que ha costat donar l’impuls definitiu
per construir el parc
tecnològic de Gardeny (tot just s’estan construint els
edificis emblemàtics
del parc, subvencionats alguns per la
Unió Europea), i això
ha endarrerit la maduració d’uns fruits
que la UdL va sembrar fa molts anys en
el camp de la investigació.
Però tornant a Mies Van der Rohe, mirem cap a endavant
i, afegiria, tenint en compte la manca de finançament que s’ha patit i
es pateix, cal mirar cap a endavant
amb el cap ben alt.
Només amb la lluita contínua contra els entrebancs que ha anat superant la UdL, sense que ningú li hagi
concedit cap tipus de discriminació
positiva, es mereix que rebi el Campus d’Excel·lència Internacional.
La UdL està plenament consolidada
als gairebé 20 anys de la seva
creació, encara que el camí que l’ha
portat fins aquí no ha estat fàcil
Les universitats no massificades
tenen un gran avantatge en qualitat
de docència, però la UdL també ha
destacat en equips d’investigació
sitats que no estan massificades tenen un gran avantatge. La comunicació entre professor i estudiant és
molt més fluïda i es poden gestionar
millor els recursos, sempre i quan
n’hi hagin de recursos, que aquest
és un altre problema del que pateix
la UdL.
Però no tot és docència, la investigació és l’altra pota que aguanta
LA OPINIÓN DE LOS LECTORES
tián. Unos datos significativos eran que del total de las
almendras que se recolectaban en todo el mundo el 75%
eran españolas.Los primeros
podadores que reemplazaron a los del Prat de Llobregat, fueron el Sr. Antonio Espluga de Alcampell, que estuvo muchos años trabajando en Francia. Recorrió muchos países de Europa. Esta fue la razón por la que se
juntó con otro señor muy inteligente que se llamaba Sr.
Garret, con la orientación del
Sr. Simarro que era ingeniero agrónomo. Estos tres señores fueron la admiración
de todos los agricultores, se
merecen un monumento por
el entusiasmo, la ilusión, la
eficacia que emplearon para enseñarnos los sistemas
de poda como fueron, el de
copa, espaldera palmeta, ferragut, pirámide y otras muchas. Después de ellos han
salido infinidad de profesores por todos los pueblos, y
después por toda España,
doy las gracias a ellos por ser
los primeros, el Sr. Espluga,
el Sr. Garret y el Sr. Simarro.
Joan Sisó
LLEIDA
✎ 17 de març, vaga
de mestres i
professors
El llunyà 14 de febrer de
2008, la vaga contra les “Bases de la Llei d’Educació de
Catalunya” va ser un èxit rotund. Alguns la van criticar
per “preventiva”, però cal
actuar abans que les mesures s’hagin aprovat. La unitat
sindical no el va saber gestionar.
Els interessos polítics dicten l’estratègia sindical, si
es que n’existeix alguna,
que carrega, curs rere curs,
en els mestres i professors
la ja tradicional convocatòria de vaga anual per dir que
s’està en contra de la política del Departament d’Educació, sense valorar el seguiment cada cop més mins de
les darreres convocatòries i
amb autèntics despropòsits
a l’hora de fer difusió en els
centres i als mitjans de comunicació.
Els mestres i professors
som capaços de trobar altres mecanismes de denúncia, fent partícips els pares i
mares i els alumnes dels problemes relacionats amb la in-
competència política i la ineficàcia econòmica de l’administració. Només escola a
escola, barri a barri, poble a
poble, podem trobar la complicitat de tots aquells amb
els que compartim el dia a
dia i la nostra realitat social
i educativa.
Les escoles i instituts no
hem d’encobrir els qui gestionen malament els nostres
impostos, empitjorant la qualitat de l’Educació. Els alumnes, els pares, les mares, els
padrins i les padrines i l’extens conjunt que forma la
comunitat educativa han de
conèixer en tot moment les
mancances materials i de recursos humans concrets que
pateixen els nostres centres.
Han de conèixer les retallades de plantilla. Han de prendre consciència de la malversació que suposa la contractació de mestres per impartir hores no lectives a la sisena hora de l’educació primària. Els consells escolars han
de ser el motor per conduir
l’autonomia de centres cap
a la racionalització d’horaris
forçant les jornades contínues i exigint el compliment en
l’adjudicació d’ajuts i obres,
fomentant en tot moment
la participació. S’ha de donar a conèixer la realitat dels
centres educatius, des de
la confiança i la complicitat
amb les famílies, sense caure en el desànim, sinó encoratjant-nos per millorar.
Cal vetllar contínuament
per garantir l’educació de
qualitat, però el camí no pot
ser una altra jornada de vaga.
José Ignacio Martín Tello
MESTRE
✎ Igualdad de sexos
en el paro
El paro femenino se ha disparado y viendo los últimos
datos quizá habrá que felicitar a ese Ministerio de Igualdad que nos cuesta más de
100 millones al año y que nadie sabe a qué se dedica porque en el paro este gobierno ha conseguido una total
igualdad de sexos: desde febrero ya tenemos en España dos millones de paradas y
dos millones de parados.
Un hito histórico de Zapatero.
María Arroyo
LLEIDA
La hora de las
conclusiones
L
a comisión parlamentaria creada por
el incendio de Horta de Sant Joan
llega a su fin. La pasada semana, los
consellers Joan Saura y Francesc Baltasar
cerraban la ronda de comparecencias –45,
en total– y el jueves está previsto que se discutan las conclusiones para redactar el informe final, tema que quedaría pendiente para
el plenario de la cámara del siguiente martes, si no hubiera consenso.
Llegados a este punto y a la espera de esta
decisiva sesión del jueves, tal vez sea el momento de analizar si ha servido de algo el que
durante semanas hayamos revivido la tragedia de aquella tarde del 21 de julio, en la que
perdieron la vida cinco bomberos y un sexto quedó gravemente herido.
El Govern del tripartito se negaba a crear dicha comisión aludiendo que la maniobra de la oposición sólo buscaba desgastar
su imagen. No diremos que no tuviera parte de razón. Ese es el juego político. Ahora
bien, no es menos cierto que la transparencia y la verdad sólo pueden enrojecer a quienes tienen responsabilidades y no cumplen
con ellas. Después de haber escuchado las
voces de los protagonistas, sus aportaciones
no sólo han servido para evidenciar la opacidad de los departamentos del Govern implicados a la hora de dar información, sino que
también han permitido comprobar una serie
de deficiencias y disfunciones que habrá que
mejorar. Y eso es lo importante.
Las conclusiones de la comisión parlamentaria han de afrontar estos aspectos, por
mucho que pese a los responsables políticos,
y han de poner los mecanismos para que no
vuelvan a repetirse. Equivocarse va implícito
en la condición humana, rectificar y enmendar es una obligación que debemos exigir a
quienes asumen compromisos de gobierno.
Fundada en 1938
Editor-Presidente:
Emili Dalmau Torres
Vicepresidente y Director
General de Información:
Ramon Pedrós Martí
Director: Jordi Pérez Ansótegui
Áreas:
Política y Economía,
Pedro Calvo Galarza,
Local, Josep Jover Reig.
Diseño, Baldo Corderroure Rosell
Redactores Jefes:
Revista, Xavier Manau Encontra
Espectáculos, Andrés Rodríguez
García
Sociedad, Felicidad Pérez Martínez
Comarcas, Montserrat Torres i Sarri
Cultura, Francesc
Guillaumet i Pijuan
Secciones:
Deportes, Carles Tahull
Fotografía, Tony Alcántara
ADMINISTRACIÓN
Administración y Rec. Humanos:
Agustí Jiménez Mariné
PUBLICIDAD
Director Comercial: Francisco
Rodríguez López-Cepero
Jefe de Publicidad
Ramon Serrat Baiget
TALLERES
Preimpresión: Xavier Ortiz
Rotativas: Salvador Parramona
Cierre: Conchita Romeu
DIARI DE PONENT, SA.
Lleida. Polígono Industrial El Segre,
118. Código Postal 25191.
Apartado de Correos 11/ 25080.
Tel. 973-20 46 00
Fax (Administración y Publicidad)
973-20 16 46
Fax (Redacción) 973-20 58 10
Oficina Comercial: C/ Enric
Granados, 24. Tel. 973-24 13 99
Internet: www.lamanyana.cat
E-mail: [email protected]
DEPÓSITO LEGAL: L-22-1971 CONTROL DE DIFUSIÓN OJD
5