CC - Comissió de Cultura

CC
DOSSIER
Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016
Comissió de Cultura
ORDRE DEL DIA
1. Compareixença de Marina V. Mikaelian i Antonio Estarás Amer, en representació
de l’Associació Russocatalana, davant la Comissió de Cultura per a informar sobre la
celebració del Festival Internacional Paramusical. Tram. 357-00085/11. Comissió de
Cultura. Compareixença.
2. Compareixença de Raimon Masllorens i de Montserrat Bou, en representació de
l’Associació de Productors Audiovisuals, davant la Comissió de Cultura per a informar sobre el Pla nacional de l’audiovisual. Tram. 357-00086/11. Comissió de Cultura.
Compareixença.
3. Sol·licitud de compareixença de Xavier Cos Pedrol i d’Òscar Lanuza Franco, president i gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès, davant la Comissió de Cultura perquè expliquin llur experiència sobre l’accés universal al patrimoni musical per mitjà
d’experiències col·lectives compartides. Tram. 356-00118/11. Grup Parlamentari de
Catalunya Sí que es Pot. Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.
4. Sol·licitud de compareixença de representants del Centro Libre Arte y Cultura davant la Comissió de Cultura perquè informin sobre els treballs de l’entitat. Tram. 35600153/11. Juan Milián Querol, del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya.
Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.
5. Proposta de resolució sobre els protocols d’usos lingüístics. Tram. 250-00251/11.
Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació (text presentat:
BOPC 89, 61).
6. Proposta de resolució sobre la rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a Figueres. Tram. 250-00260/11. Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat
i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat:
BOPC 89, 71; esmenes: BOPC 122, 47).
7. Proposta de resolució sobre les ingerències culturals. Tram. 250-00271/11. Grup
Parlamentari de Ciutadans. Debat i votació (text presentat: BOPC 98, 26).
CC 5
25 de maig de 2016
Punt 5 | Debat i votació
Proposta de resolució sobre els protocols d’usos lingüístics
250-00251/11
PRESENTACIÓ: GP PPC
Reg. 16333 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 22.03.2016
A la Mesa del Parlamento
Josep Enric Millo i Rocher, portavoz, María José García Cuevas, diputada del
Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, de acuerdo con lo establecido
por los artículos 164 y 165 del Reglamento del Parlamento, presentan la Propues­
ta de resolución sobre los protocolos de usos lingüísticos, para que sea sustanciada
ante la Comissió de Cultura, con el siguiente texto:
Exposición de motivos
Según se recoge en el Estatut de Catalunya (art. 6), catalán y castellano son len­
guas oficiales, que pueden ser empleadas con normalidad en la Administración pú­
blica.
También reconoce el Estatut a los ciudadanos, en su art. 33, el derecho de opción
lingüística en sus relaciones con la Administración.
La Administración pública en Cataluña debe, por tanto, tener «disponibilidad
lingüística», que permita a los ciudadanos relacionarse con ella en la lengua oficial
de su elección.
Sin embargo, hay que entender esta «disponibilidad lingüística» a nivel general
de la oficina o entidad pública de que se trate, no a título individual de cada em­
pleado, funcionario o responsable público, al que no sería legal exigirle conocimien­
tos de catalán.
Así lo aclaró el Tribunal Constitucional en su sentencia sobre el Estatut de Cata­
lunya, STC 31/2010, en su FJ 14b:
«Otra cosa, sin embargo, es que también puedan exigir el deber de conocerlas.
[...] los ciudadanos residentes en las Comunidades Autónomas con lenguas cooficia­
les tienen el derecho a utilizar ambas en sus relaciones con la Autoridad y solo obli­
gación constitucional de conocer el castellano.
[...]
...se trata aquí, sí, no de un deber generalizado para todos los ciudadanos de Ca­
taluña... concebido como un deber de naturaleza distinta al que solo cabe predicar
del castellano, esto es, como un deber que no es exigible con carácter generalizado».
El Tribunal Constitucional también aclaró en su STC 31/2010 que la Adminis­
tración pública en Cataluña no puede tener preferencia por el uso de ninguna lengua
oficial, así se expresa en el FJ 14a de la sentencia: «Toda lengua oficial es por tanto
lengua de uso normal por y ante el poder público. También, en consecuencia, lo es
el castellano por y ante las Administraciones públicas catalanas, que, como el po­
der público estatal en Cataluña, no pueden tener preferencia por ninguna de las dos
lenguas oficiales».
Como vimos es el ciudadano quien elige la lengua oficial en sus relaciones con
la Administración, debiendo disponer ésta de personal cualificado para atender con­
venientemente al ciudadano en la lengua oficial que elija.
Y finalmente, el propio Estatuto, en su art. 32 proclama que los ciudadanos ca­
talanes no podrán recibir un trato diferente según la lengua oficial que escojan, es
decir, la discriminación por razones lingüísticas es contraria al Estatut.
Estos tres principios de:
– no preferencia lingüística en la Administración,
Dossier
2
CC 5
25 de maig de 2016
– libertad lingüística individual y derecho de opción lingüística en las relacio­
nes con la Administración,
– y derecho a no ser discriminado por la lengua oficial elegida,
fueron conculcados por el Gobierno de la Generalitat cuando aprobó el «Proto­
col d’usos lingüístics per al sector sanitari públic a Catalunya» y el «Protocol d’usos
lingüístics per a la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn», dado
que en estos protocolos la Generalitat pretendía imponer el uso del catalán, con ca­
rácter generalizado, a todo el personal del sector público catalán, dando a la lengua
catalana un trato preferente respecto del castellano y discriminando a aquellos ciu­
dadanos que prefieran utilizar el castellano, fueran empleados o usuarios.
Con estos protocolos la Generalitat no pretendía sino romper el equilibrio y la
normalidad con que las dos lenguas oficiales son utilizadas por los catalanes, creán­
dole un problema a muchos funcionarios y empleados públicos que prefieren expre­
sarse habitualmente en castellano, así como a muchos catalanes que no tienen por
qué pedir expresamente a la Administración una comunicación en castellano.
De esta manera, se vulneraban los derechos individuales de empleados públicos
y ciudadanos, vulneración que fue denunciada ante la Justicia por uno de estos em­
pleados públicos.
Y así lo confirmó el TSJC, en su sentencia 772/2015, de 9 de diciembre de 2015,
donde anuló varios de los preceptos contenidos en estos protocolos.
La Generalitat podría haber recurrido dicha sentencia ante el Tribunal Supremo,
pero renunció explícitamente a hacerlo, convirtiendo esta sentencia en firme y ad­
mitiendo la justicia de la misma.
Sin embargo, responsables del Gobierno catalán, como la directora General de
Política Lingüística, manifestaron, en el momento en que se hizo pública la senten­
cia, que no se modificaría nada, lo que, además de sorprendente, resulta preocupante
en relación a la colaboración por parte de la Generalitat para cumplir la sentencia,
garantizando los derechos individuales que la Generalitat conculcó en estos proto­
colos, y que el tribunal procuró proteger con su sentencia.
Es evidente que en un Estado de Derecho las sentencias firmes de los tribunales
se deben cumplir con diligencia, especialmente por los responsables públicos, que
deben acatarlas y aplicarlas, más allá de sus opiniones o proyectos personales.
Esta es la base de la convivencia libre y democrática, que no puede basarse sino
en el respeto a la legalidad.
Por todo ello, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la
siguiente:
Propuesta de resolución
El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:
1. Acatar y cumplir la sentencia firme del TSJC 772/2015 de 9 de diciembre de
2015.
2. Derogar los artículos anulados del «Protocol d’usos lingüístics per al sector
sanitari públic a Catalunya» y del «Protocol d’usos lingüístics per a la Generalitat de
Catalunya i el sector públic que en depèn», por sentencia firme del TSJC 772/2015
de 9 de diciembre de 2015.
3. Garantizar a los ciudadanos de Catalunya la posibilidad de relacionarse con la
Administración catalana oralmente o por escrito en la lengua oficial de su elección
con normalidad, admitiendo cualquier lengua oficial y respondiendo en la misma
desde el inicio.
4. Asegurar la disponibilidad lingüística en la lengua oficial en la que el ciuda­
dano se dirija a la Administración, sin necesidad de una petición expresa que sería
discriminatoria.
5. Garantizar la disponibilidad de impresos e información escrita, en las dos len­
guas oficiales, en todas las oficinas, entidades y servicios públicos catalanes.
Dossier
3
CC 5
25 de maig de 2016
6. Garantizar la disponibilidad lingüística de la Administración catalana, pre­
viendo en las oficinas, entidades y servicios públicos catalanes el personal cualifi­
cado para atender a los ciudadanos en la lengua oficial de su elección, sin realizar
imposiciones lingüísticas a ningún empleado público o funcionario.
7. Garantizar la libertad lingüística al personal adscrito a la Administración pú­
blica en Catalunya.
Palacio del Parlamento, 16 de marzo de 2016
Josep Enric Millo i Rocher, portavoz; María José García Cuevas, diputada, GP PPC
Dossier
4
CC 5
25 de maig de 2016
Punt 6 | Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes
presentades
Proposta de resolució sobre la rehabilitació de la casa natal de
Salvador Dalí a Figueres
250-00260/11
PRESENTACIÓ: GP PPC
Reg. 16343 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 22.03.2016
A la Mesa del Parlament
Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del Grup Parlamentari del Partit Popular de
Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del
Parlament, presenta la Proposta de resolució per a la rehabilitació de la Casa Natal
de Salvador Dalí en el municipi de Figueres, per tal que sigui substanciada davant
la Comissió de Cultura, amb el text següent:
Exposició de motius
El projecte de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a Figueres contem­
pla museïtzar la casa natal del pintor, conservant algunes parts originals de l’immo­
ble i que aquest espai esdevingui un element que permeti explicar l’entorn de Dalí
i ser una ajuda perquè els ciutadans redescobreixin la Figueres modernista. Aquest
projecte de rehabilitació permetrà que s’obri al públic un espai emblemàtic de la
ciutat i que aquest immoble es converteixi en un nou atractiu cultural i turístic que
aporti valor afegit al municipi.
Malauradament, aquest és un projecte que, malgrat que se n’ha parlat molt i se
n’han fet grans anuncis que seria una realitat al llarg dels últims 10 anys, no ha estat
fins al 2015 –gràcies a la voluntat del Partit Popular de Girona– que va aconseguir
que fos aprovada una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat 2016 per valor de
500.000 €, complint així el nostre compromís amb aquest projecte, que aquest s’ha
desencallat definitivament i podran iniciar-se les obres de reforma molt aviat.
Arran de l’anunci d’aquesta inversió de 500.000 euros per part del Govern d’Es­
panya a la casa natal de Salvador Dalí, l’Ajuntament de Figueres ha acordat amb la
Diputació de Girona que aquesta s’impliqui també econòmicament en el projecte
però, en canvi, la Generalitat de Catalunya se’n manté al marge tot i que fa pocs
mesos, en motiu de l’aprovació per part del Parlament de Catalunya dels Pressupos­
tos de la Generalitat pel 2015, el Partit Popular de Catalunya ja va demanar la seva
implicació a través d’una esmena que va ser rebutjada.
Tenint en compte la importància que aquest projecte cultural té pel municipi de
Figueres, que fa anys que està pendent que pugui ser una realitat, l’administració
catalana ha d’implicar-s’hi també econòmicament en la mateixa mesura que ho fan
el Govern de l’Estat i la Diputació de Girona. Cal recordar que en el seu moment
l’Ajuntament de Figueres ja va assumir el cost econòmic que va comportar la com­
pra de l’immoble del carrer Narcís Monturiol on va néixer Salvador Dalí.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya pre­
senta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a què habiliti una
partida de 500.000 euros per a la rehabilitació de la Casa Natal de Salvador Dalí en
el municipi de Figueres als Pressupostos de la Generalitat pel 2016.
Palau del Parlament, 16 de març de 2016
Josep Enric Millo i Rocher, portaveu GP PPC
Dossier
5
CC 5
25 de maig de 2016
ESMENES PRESENTADES
Reg. 23784 / Admissió a tràmit: Mesa de la CC, 03.05.2016
GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PEL SI (REG. 23784)
Esmena 1, GP JS (1)
De modificació
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a valorar si es considera oportuna la participació en el projecte de rehabilitació de la Casa Natal de
Salvador Dalí en el municipi de Figueres una vegada sigui coneixedor del projecte i
del pla de viabilitat del mateix.»
Dossier
6
CC 5
25 de maig de 2016
Punt 7 | Debat i votació
Proposta de resolució sobre les ingerències culturals
250-00271/11
PRESENTACIÓ: GP C’S
Reg. 17729 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 05.04.2016
A la Mesa del Parlament
Carlos Carrizosa Torres, portaveu, Sonia Sierra Infante, diputada del Grup Par­
lamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del
Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre les ingerències
culturals, per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Cultura, amb el text
següent:
Exposició de motius
A la web www.culturcat.cat, de la Generalitat de Catalunya, apareixen les Falles
valencianes com a pròpies de la cultura catalana, cosa que ha provocat l’enuig de
moltes persones de la comunitat autònoma veïna. També apareixen a aquest web la
Ciutat de les Arts i de les Ciències de València a l’apartat de museus científics ca­
talans així com el Palau de les Arts Reina Sofía a l’apartat dedicat a l’evolució de
l’òpera en terres catalanes i el Jardí Botànic de València com espai de difusió i do­
cumentació de la flora mediterrània.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Ciutadans presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
1. Retirar les al·lusions i enllaços que identifiquen el patrimoni valencià com a
patrimoni cultural propi de Catalunya de la web www.culturcat.cat.
2. No ingerir amb el patrimoni cultural d’altres comunitats autònomes, per tal de
mantenir les bones relacions de veïnatge.
Palau del Parlament, 29 de març de 2016
Carlos Carrizosa Torres, portaveu; Sonia Sierra Infante, diputada, GP C’s
Dossier
7