El maragallisme reactiva un

aracrònicapolítica
ara DISSABTE, 9 DE JULIOL DEL 2011
MOVIMENTS EN EL MÓN SOCIALISTA
07
apuntspolítics
DEBAT PRECONGRESSUAL
Ridao accepta fer primàries
per triar el cap de llista a Madrid
El portaveu d’ERC al Congrés de Diputats aspira
a repetir com a cap de llista a les generals. ACN
Els exconsellers Antoni Castells i Ernest Maragall van presentar ahir a la seu de la Unió Europea a
Barcelona la nova etapa de la Fundació Catalunya Europa. PERE VIRGILI
El maragallisme reactiva un
‘think tank’ liderat per Castells
Neguen que vulguin fer un partit a curt termini i seguiran al PSC
Ernest Maragall i Antoni Castells
van apadrinar ahir el rellançament
de la Fundació Catalunya Europa,
creada per l’expresident Pasqual
Maragall, en ple procés congressual dels socialistes catalans.
PERE MARTÍ
BARCELONA. Hi havia un temps que
Pasqual Maragall parlava de la refundació de l’esquerra catalana, i va
crear el Partit Demòcrata català.
Eren temps d’idees que feien tremolar aparells i sigles de partits. Però
l’aparell va guanyar i les idees van
passar a la clandestinitat. Però ahir
van tornar a treure el cap, de forma
molt prudent i tímida, per no alarmar ningú, no fos cas que hi tornessin a haver punyalades.
Amb Pasqual Maragall retirat de
la vida política, Antoni Castells va
agafar el relleu del seu ideari, apadrinat per Ernest Maragall i refugiats
en la Fundació Catalunya Europa.
Aquesta fundació, creada per l’expresident, no pot rebre pressions
perquè no rep diners de partits ni
d’institucions. Podran dir el que els
sembli perquè entre els mecenes tenen Abertis, Repsol, RBA i el Consorci de la Zona Franca. Es defineixen com una entitat que vol ser “la
referència de l’espai progressista i
catalanista” i que compta com a “senyal d’identitat” amb “un patrimoni
de pensament i acció política institucional desenvolupat en els últims
trenta anys a l’entorn de les estratègies que s’han fet sota la iniciativa de
Pasqual Maragall, dels equips que
l’han acompanyat o dels governs que
ha encapçalat”.
Ernest Maragall presidirà el comitè executiu i Castells un consell
assessor la composició del qual dóna
moltes pistes a qui les vulgui veure:
l’actual conseller de Cultura, Ferran
Mascarell; els economistes Germà
Bel i Anton Costas; el politòleg Gabriel Colomé; els exdiputats de Ciutadans pel Canvi (CpC) Antoni Comín i Àlex Masllorens; l’obiolista Joan Manuel del Pozo, i fins i tot un independentista, Eduard Vallory.
Entre el públic també hi havia els exconsellers Josep Maria Vallès i Jor-
di Valls, l’exeurodiputat Lluís María
de Puig i el president de CpC, Àlvar
Roda. Tota aquestes persones, més
les que s’hi puguin incorporar, estarandedicades enteoria només a pensar sobre les relacions entre Catalunya i Europa. No es tracta de crear un
nou partit, però segons Maragall sí
que volen crear “alguna cosa que doni valor afegit a aquest país”. Castells
va insistir a negar que farien un nou
partit, “ni tan sols una facció”, i va assegurar que continuarien militant al
PSC. De moment han creat un think
tank, però l’esperit del Partit Demòcrata planava sobre la sala.e
“Separar el debat d’idees i persones és artificial”
L’editorial del butlletí electrònic
de Nou Cicle, publicat ahir, aplaudeix la decisió de Joan Ignasi Elena d’optar a la primera secretaria
del PSC, avançada per l’ARA diumenge passat. “És un bon candidat i pot ser un excel·lent primer
secretari”, afirmen els obiolistes,
però introdueixen un matís important, que Elena “no és el candidat de Nou Cicle a la primera secretaria del partit”, tot i ser un
dels membres més destacats
d’aquest corrent, sinó que “aspira
a tenir, i estem segurs que tindrà,
simpaties i suports més amples” a
dins del PSC.
Els obiolistes també repliquen
les crítiques que ha rebut Elena
des de la direcció, en el sentit que
ara era el moment de parlar d’ide-
es, de presentar esmenes a la ponència congressual i no de parlar
de persones, cosa que s’hauria de
fer més endavant. Davant d’aquest
posicionament, Nou Cicle considera que “la separació entre el debat
de les idees i el debat de les persones és una mica oficial i no s’hauria
de deixar la qüestió de noms per a
l’últim moment”.
L’editorial també recull la voluntat d’Elena d’apostar per la unitat del PSC i d’etiquetar el debat
entre les diferents sensibilitats del
partit en “el tòpic dels bàndols”.
Per Nou Cicle, el congrés del PSC
del pròxim mes d’octubre “ha de
ser un gran congrés de renovació i
obertura, de futur i d’unitat, un
brillant nou començament del
nostre projecte”.e
Després d’autoexcloure’s com a futur líder d’ERC, Joan Ridao no vol renunciar a ser el cap de llista del partit a les eleccions generals vinents, previstes per a
l’any que ve, si no s’avancen. Tot i que la futura direcció que encapçala Oriol Junqueras aposta per la renovació i ja està pensant en un altre candidat, Ridao vol
repetir i per això va acceptar ahir la possibilitat de
presentar-se en unes primàries, si la direcció les acaba convocant, segons va explicar ahir en una entrevista a El Periódico. Preguntat per si volia repetir com
a candidat, va explicar: “Junqueras em va dir que la
seva intenció és fer primàries, cosa que em sembla
correcta perquè és escrupolosament democràtica i
perquè no temo l’escrutini de la militància. Però jo no
li havia preguntat pel mètode, sinó per la seva preferència com a candidat. No em va respondre”.
D’aquesta manera demostrava la seva fredor envers
la nova direcció. Posteriorment, a la tarda, en una roda de premsa convocada per valorar la sortida de
Rubalcaba del govern espanyol no va voler respondre sobre aquesta qüestió.
DEBAT SOCIAL
La UPEC tanca la setena edició
de les seves jornades de debat
“Si l’esquerra no defensa
els valors de la democràcia i les polítiques socials
no ho farà ningú”, amb
aquestes paraules va
concloure ahir l’exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez Vegara
l’última de les setze conferències que ha organitzat la UPEC entre el 4 i el
8 de juliol a la seu de la
UGT de Barcelona. L’edició d’enguany ha girat a
l’entorn de la crisi econòmica i els camins alternatius per poder-la superar,
que, segons l’organització i molts dels convidats
que han intervingut en
les conferències, els polítics no estan duent a terme de la millor manera
possible.
POLÈMICA AMB L’AJUNTAMENT
Manifestació independentista
sense permís per al concert
Sota el lema Pel nostre
futur: independència,
i amb polèmica amb
l’Ajuntament, la manifestació que vol recuperar l’essència del 10-J
sortirà a les 6 de la tarda
de la plaça Urquinaona,
convocada per 150 entitats. Els organitzadors
s’han queixat de traves
administratives. L’Ajuntament assegura que no
ha autoritzat la instal·lació de l’escenari per al
concert final al passeig
Lluís Companys perquè
hi ha un acte esportiu.
Tampoc permet muntarlo al costat del monument a Rafael Casanova:
s’ha denegat a petició de
la Guàrdia Urbana perquè hauria provocat problemes de mobilitat, segons l’Ajuntament.
DISSABTE
9 DE JULIOL DEL 2011
22
FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA
Castells es posa al timó del
fòrum catalanista de Maragall
JOAN CORTADELLAS
L’entitat es
reorganitza i agafa
impuls en vigílies del
congrés del PSC
Mascarell comparteix
protagonisme amb
destacats membres del
partit socialista
EL PERIÓDICO
BARCELONA
D
esprés d’un període d’allunyament voluntari de la
vida pública, l’exconseller d’Economia Antoni
Castells torna a reclamar un paper
actiu en el debat polític català. Si fa
una setmana va trencar el seu silenci i va reaparèixer al Cercle d’Economia per donar la seva versió sobre
l’estat de les finances de la Generalitat, ahir va comparèixer per presentar les línies mestres de la nova etapa
de la Fundació Catalunya Europa,
entitat d’esperit europeista i catalanista fundada per Pasqual Maragall
fa quatre anys i que ara pretén recobrar un nou impuls amb la incorporació de Castells com a nou president del consell assessor.
La fundació, creada per l’expresident de la Generalitat en el moment
en què es va distanciar definitivament de l’aparell del PSC, reuneix
destacats membres del sector més
catalanista del partit socialista, com
el també exconseller Ernest Maragall, que presideix el comitè executiu. En el consell assessor de l’entitat
també hi figura l’actual conseller de
Cultura, Ferran Mascarell.
/ La decisió de reactivar la fundació es produeix quan
falten poc més de tres mesos per a
la celebració del congrés del PSC,
de manera que ha estat interpretada com un intent d’influir des de fora en el debat intern del partit. Castells va voler aclarir ahir els dubtes
sobre aquesta qüestió: «No es tracta de fer un partit polític i, menys
encara, d’una facció dins d’un partit polític. Aixequem el dit per assenyalar la lluna; que ningú interpreti que aixequem el dit per ficar-lo a
l’ull de ningú».
EL DIT I LA LLUNA
33 Castells (dreta) observa Ernest Maragall en l’acte d’ahir.
ANTONI CASTELLS
EXCONSELLER D’ECONOMIA
«No es tracta de fer
una facció. Aixequem
el dit per assenyalar la
lluna, no per ficar-lo
a l’ull de ningú»
J. FÈLIX BALLESTEROS
ALCALDE DE TARRAGONA
«Els candidats [del
PSC], tret de sorpreses,
sortiran d’entre Pere
Navarro, Miquel Iceta
i Àngel Ros»
L’exconseller, que va voler subratllar la «infinita estima» que sent
per Pasqual Maragall i el seu llegat
polític, va aclarir que la Fundació
Catalunya Europa aspira a ser «un
referent polític que pren partit»,
«crea opinió» i «influeix» sobre els
grans temes de debat a Catalunya i
a Europa.
Mentrestant, els dirigents del
PSC segueixen prenent posició de
cara al congrés de l’octubre. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va declarar ahir a Catalunya
Ràdio que Miquel Iceta, a qui va definir com «un valor extraordinari del
partit», podria ser «perfectament» el
primer secretari dels socialistes catalans, i va assenyalar que els candidats, «tret de sorpreses», sortiran de
la terna formada per Iceta i els alcaldes de Lleida i Terrassa, Àngel Ros i
Pere Navarro, respectivament. H El PP no recolzarà la
investidura de Cascos
Aguirre adverteix contra El PNB només vol veure
la descentralització
‘ertzaines’ a la Vuelta
Els populars asturians van
anunciar la seva intenció de no presentar candidat i abstenir-se en la
votació d’investidura del nou president autonòmic, que tindrà lloc la
setmana que ve. El PP va lamentar
que Álvarez-Cascos hagi rebutjat la
seva oferta de pacte i prefereixi un
Govern «feble» i sense majoria.
La PRESIDENTA de la Comunitat
de Madrid va afirmar ahir, en un acte de la Faes, que si continua la «carrera desenfrenada» de les autonomies per guanyar transferències i canviar els estatuts, es corre el perill que
Espanya es converteixi en una «serva» de les comunitats o sembli que
és «la divuitena autonomia».
El PNB aprofitarà la pròxima sessió parlamentària de control al Govern per demanar explicacions pel
fet que la Guàrdia Civil escorti la
Vuelta Ciclista a Espanya en una etapa al seu pas per Euskadi, tenint en
compte, assenyala, que les competències de trànsit estan transferides
a l’Ertzaintza.
SEGRE
Dissabte, 9 de juliol del 2011
CATALUNYA/ESPANYA/MÓN
PANORAMA
19
ECONOMIA CRISI
L’Íbex tanca la pitjor setmana de l’any
pels dubtes sobre la banca italiana
La borsa espanyola perd un 2,53% i la prima de risc supera els 280 punts bàsics ||
Les noves proves a les entitats financeres es publicaran el dia 15 de juliol
SERGIO BARRENECHEA/EFE
AGÈNCIES
❘ MADRID ❘ L’Íbex 35 ha perdut un
5,28% durant la setmana i un
2,53% en la sessió d’ahir, la pitjor setmana des del novembre
passat, arrossegat pels rumors
sobre la banca italiana i per
l’augment de la taxa de desocupació nord-americana durant el
mes de juny. De la mateixa manera, la prima de risc d’Espanya
va tornar ahir a la zona dels màxims des de la creació de l’euro al repuntar fins als 284,6
punts bàsics.
L’important repunt de la prima de risc italiana, que va marcar nous màxims des de la creació de l’euro, va aixecar les sospites sobre la falta de solvència dels bancs italians, un factor que va portar UniCredit,
principal banc del país, a caure
més d’un 7 per cent i a ser suspès momentàniament de cotització.
Itàlia, país on el deute públic
se situa a nivells superiors al 120
per cent del PIB, sembla haverse convertit en el nou focus de
totes les mirades davant de la
possibilitat que la crisi grega s’estengui per més països europeus
dels anomenats perifèrics.
Advertit per Moody’s i Standard & Poor’s sobre una possible rebaixa en la seua qualificació creditícia, el Govern de Silvio Berlusconi no acaba de generar confiança, tot i la recent
Canvis en la fundació
de Pasqual Maragall
❘ BARCELONA ❘ Membres de l’ala
més catalanista del PSC, vinculats al llegat de Pasqual Maragall, s’han reorganitzat al
voltant d’una fundació europeista creada per l’exlíder socialista per influir amb veu
pròpia en els grans debats polítics, amb el concurs, entre
d’altres, d’Antoni Castells,
Ernest Maragall i Ferran Mascarell.
Condemnada per pegar
al seu fill a Mallorca
❘ PALMA ❘ L’Audiència de Palma
va condemnar ahir a 12 anys
de presó una dona per pegar
a Llucmajor (Mallorca) al seu
fill adoptiu de 6 anys fins a
deixar-lo en estat vegetatiu.
En canvi, va absoldre el pare
a l’entendre que no va poder
evitar-ho.
Imputats pels falsos
ERO a Andalusia
La borsa espanyola registra una setmana de caigudes pels dubtes als països perifèrics a Grècia.
Invertirenborsai
deutela“guardiola”
■ CiU ha presentat al Senat un paquet d’esmenes
al projecte de llei de reforma de les pensions, entre
les quals proposa invertir
la “guardiola de les pensions” en borsa, a més de
comprar deute autonòmic.
aprovació d’un pla d’ajust de
48.000 milions d’euros, que no
ha quedat exempt de controvèrsia. Enmig de la polèmica hi ha
el ministre d’Economia, Giulio
Tremonti, a qui Berlusconi assenyala com a promotor d’una norma que podria haver afavorit els
interessos del seu grup empresarial, Fininvest, i que finalment
va ser retirada.
D’altra banda, la UE estudia
concedir sis mesos de termini als
bancs i caixes d’estalvis que no
superin els requisits mínims en
les noves proves de solvència a
la banca, que es publicaran el
pròxim 15 de juny, per recapitalitzar-se.
Per la seua part, l’economia
espanyola ha mantingut el ritme de feble creixement en el segon trimestre i ha avançat un
0,2% del PIB respecte a l’anterior, segons els càlculs del
BBVA.
❘ SEVILLA ❘ La jutge que investiga els expedients de regulació d’ocupació fraudulents va
imputar ahir cinc delictes de
tràfic d’influències i cinc de
prevaricació a un exregidor
del PSOE de Camas per haver cobrat prejubilacions “il·lícites”, i a dos “intrusos” més
en els ERO de dos empreses.
Mor un nen ofegat
en un parc aquàtic
❘ ALMERIA ❘ Un nen de 5 anys,
tutelat per la Junta d’Andalusia, va morir ahir ofegat en
un parc aquàtic de Vera (Almeria), a causa d’una aturada cardiorespiratòria al submergir-se a l’aigua.
REVOLTES ÀRABS
ECONOMIA ENQUESTES
Gaddafi amenaça d’atacar
Europa amb “màrtirs”
libis i esmenta Espanya
Gairebé la meitat dels espanyols
rebutgen tornar a ajudar Grècia
❘ TRÍPOLI ❘ El líder libi, Muammar
al-Gaddafi, va reaparèixer ahir
en un missatge difós als seus partidaris per amenaçar de llançar
atacs “ull per ull i dent per dent”
a Europa en represàlia pels bombardejos de l’OTAN contra ell.
“Centenars de libis seran màrtirs a Europa. Us dic que això és
ull per ull, dent per dent, però
els donarem l’oportunitat de tornar en si”, va proclamar el líder
libi.
Gaddafi va insistir que el règim no caurà perquè “descansa
sobre el poble i no sobre Gaddafi” i va exigir a l’Aliança Atlàntica que cessi en els atacs, perquè, altrament, se’n penedirà
quan la guerra es traslladi a Europa.
A més, va fer referència als
antics territori àrabs, com el sud
❘ MADRID ❘ Un 44% dels espanyols
es manifesten en contra de tornar a ajudar l’economia grega
davant de les dificultats que
continua travessant, davant
d’un 41% que hi estan a favor,
segons reflecteix l’últim baròmetre d’opinió de l’institut
d’idees Real Instituto Elcano,
publicat ahir.
A més, aquest suport varia
en funció de la ideologia de
l’enquestat. Si entre els espanyols d’esquerra, un de cada
dos dóna suport a Grècia, entre els simpatitzants de la dreta baixa a un de cada tres. I és
que un 67 per cent dels espanyols pensen encertadament
que les dificultats de Grècia poden afectar el nostre país. A
més, un 45 per cent creuen que
la crisi ha empitjorat en aquests
d’Andalusia, les illes Canàries,
Sicília i altres illes del Mediterrani.
Entre altres qüestions, Gaddafi va acusar l’OTAN de sentir
enveja, perquè “Déu no els ha
concedit el regal del petroli”.
D’altra banda, almenys disset
manifestants van morir ahir per
trets de l’exèrcit i de les forces
de seguretat en diferents punts
de Síria en una nova jornada de
protestes, batejada com el Divendres del No al Diàleg.
Per la seua part, desenes de
milers d’egipcis van tornar a protagonitzar una jornada de reivindicació festiva a l’emblemàtica plaça deTahrir del Caire, on
van exigir a l’exèrcit que acceleri les reformes democràtiques.
A Jordània, també es van viure
protestes.
Merkel perd simpatia a Espanya per la ‘crisi del cogombre’
Angela Merkel.
últims mesos i només un de
cada deu opina que ha millorat.
Només un de cada tres espanyols atribueix les dificultats
econòmiques per les quals travessa el nostre país a factors ex-
clusivament nacionals. La resta es divideix entre els que parlen només de factors internacionals (24%) o de la conjunció
de tots dos (41%).
La imatge de la cancellera
alemanya,Angela Merkel, també perd adeptes entre els espanyols. La crisi del cogombre, fonamentalment, però també els
plans d’ajust a la Unió Europea, que els espanyols atribueixen a l’alemanya, expliquen
que la nota de Merkel baixi
d’un notable (6,7) a un aprovat
des del sondeig anterior el febrer passat.
No obstant, amb un 6 sobre
10, continua sent la líder internacional més ben valorada a
Espanya, només al darrere del
president dels Estats Units, Barack Obama, que obté un 6,7.
EL MUNDO. SÁBADO 9 DE JULIO DE 2011
15
CATALUNYA
>EL ACUERDO PRESUPUESTARIO / La reacción de la oposición
La esencia del pacto
Reducción administrativa
> La minoración del 20% de
las aportaciones a los ‘chiringuitos’ supondrá un ahorro
de 1.200 millones este año.
El Govern eliminará el 10%
de estas entidades en 2011
y el 25% en esta legislatura.
Artur Mas destaca la «responsabilidad» del PP, pero asegura
que el acuerdo presupuestario no comporta un pacto estable
Estabilidad presupuestaria
Barcelona
> Antes de que acabe 2012
se aprobará una ley de
equilibrio presupuestario.
El presidente del PSC en el Parlament y jefe de la oposición, Joaquim
Nadal, denunció ayer que CiU jamás
quiso pactar con los socialistas su
primer presupuesto y advirtió de que
si el pacto entre CiU y PP tiene continuidad con la ley Ómnibus, el PSC
se desmarcará. «CiU ha pactado los
presupuestos con el PP porque ha
querido y porque nunca ha querido
pactar con nadie más», aseguró.
«Hoy [por ayer] se ha certificado
lo que ya sabíamos hacía meses que
pasaría. No es una cuestión de nombres, no es un pacto del Majestic, sino un pacto del Palau (de la Generalitat)», subrayó Nadal después de
que Alicia Sánchez-Camacho hiciese público el acuerdo.
Nadal agregó que «es del todo evidente que, en los mismos términos
en que CiU ha elegido pactar con el
PP los presupuestos, CiU tendrá que
explicar por qué decide elegir unos
y no otros en temas como la política
económica, lingüística, educativa, sanitaria y ocupacional». «¿Con qué
nervio y temple nacional todos estos
temas CiU los tratará y con quién?»,
se preguntó, informa Europa Press.
Por su parte, el líder de ICV-EUiA,
Joan Herrera, aseguró que el pacto
presupuestario entre el Govern y el
PP demuestra que el presidente, Artur Mas, «siempre acaba anteponiendo su dimensión conservadora
por delante de la defensa del país».
Herrera dijo no sentirse sorpren-
‘Embajadas’ en el exterior
> Se reorientarán para que
ayuden a las empresas catalanas a internacionalizarse y se coordinarán con
la diplomacia española.
Menos recortes
> El ahorro se destinará a reducir los ajustes en sanidad,
educación y bienestar. Se incentivará la compra unitaria
de medicinas y se invertirán
nueve millones en la lucha
contra el fracaso escolar.
Unos 18 millones, equivalentes al 60% del fondo de
contingencia, si no se emplea en 2011, se dedicarán a
evitar recortes sanitarios.
Sanidad y educación
> Se aporta una lista de hospitales y escuelas donde la
inversión es prioritaria.
Pymes y emprendedores
> Se establecen incentivos
fiscales y se reserva una línea de crédito público para
estos colectivos. También
se elaborará un plan de excelencia turística de las comarcas catalanas.
del PP se garantizará la estabilidad
de Cataluña». CiU tenía opciones
más que variadas para pactar sus
presupuestos. Podía haber negociado con el PSC o con Esquerra, pero
rechazó a estos posibles socios porque ambos le exigían que renunciase a eliminar el Impuesto de Sucesiones a las rentas altas.
Así fue como los populares se convirtieron en los socios de referencia
de CiU, que está a seis escaños de la
mayoría absoluta en el Parlament.
Nacionalistas y PP ya se aliaron para suprimir el Impuesto de Sucesiones en su práctica totalidad. Del pacto de ayer, surgirán otras alianzas futuras, como la aprobación de la ley
de estabilidad presupuestaria.
Además, ambas formaciones han
puesto en marcha ya un grupo de
trabajo conjunto para negociar la
Ley Ómnibus, una norma destinada
en principio a mejorar la eficiencia
de la Administración, aunque es en
realidad un cajón de sastre que servirá para modificar unas 80 leyes referidas a los ámbitos más diversos.
Pese a la buena sintonía entre
CiU y PP, los nacionalistas quieren
evitar a toda costa que los ciudadanos piensen que ésta es una reedición del famoso pacto del Majestic
con José María Aznar. Por eso, no
se cierran puertas y se muestran
abiertos a negociar otros asuntos
con el resto de partidos.
Nadal denuncia que CiU no
quiso negociar con el PSC
dió para nada con este acuerdo, porque CiU y PP «comparten el mismo
modelo, y sus programas electorales
coinciden plenamente», y puso el
ejemplo de «la política fiscal y los recortes que defienden».
Para el ecosocialista, el acuerdo
tendrá consecuencias sobre la calidad de la educación pública y la sanidad, pues ni CiU ni PP quieren
«exigir nada a la economía especulativa», cargando todos los esfuerzos
sobre los usuarios de estos servicios.
Además, tildó el pacto como «el de
Puigcercós no
descarta llegar a
acuerdos con CiU
en «otros ámbitos»
Herrera denuncia que
Mas «ha antepuesto
su dimensión
conservadora»
Rivera considera que
Camacho ha dado
un cheque en blanco
al soberanismo
Los miembros de esta fundación Castells y Maragall. / DOMÈNEC UMBERT
Ayuda a los Ayuntamientos
> Se mejora la dotación del
fondo de cooperación local.
Modernizar la justicia
> El Govern deberá garantizar la renovación del equipamiento informático de la
oficina judicial.
Anexo sanitario
> Se mejorará la atención primaria, se impulsará la coordinación asistencial y se
priorizarán las cirugías de
riesgo en las listas de espera sanitarias. Se fomentará
la compra de medicamentos
genéricos. Se unificarán los
procesos de compra, almacenaje y distribución de medicinas.
Los ‘maragallistas’ reflotan
una fundación para tener voz
Miembros del ala más catalanista del PSC, vinculados al legado
de Pasqual Maragall, se han reorganizado en torno a una fundación europeísta creada por el
ex líder socialista para influir
con voz propia en los grandes
debates políticos. Los ex consellers Ernest Maragall y Antoni
Castells presentaron ayer las líneas maestras de esta nueva etapa de la Fundació Catalunya Europa. La entidad, con ideario europeísta y catalanista, fue fundada por Pasqual Maragall hace
cuatro años, en el momento de
su definitivo distanciamiento
con respecto al aparato del PSC.
«No se trata de hacer un partido
político y menos aún una fracción dentro de un partido político. Levantamos el dedo para señalar la luna. Que nadie interprete que levantamos el dedo
para meterlo en el ojo de nadie»,
dijo Castells. La fundación aspira a ser «un referente político
que toma partido» e «influye»
sobre los grandes temas a debate en Cataluña y en Europa. El
conseller Ferran Mascarell sigue estando en el consejo asesor
de la entidad.
la vergüenza», porque Mas y el Govern no dan la cara para explicar lo
pactado, algo que «sí hizo SánchezCamacho», informa Europa Press.
El presidente de Esquerra, Joan
Puigcercós, también criticó el pacto
al considerar que es contrario a los
intereses de Cataluña, pero mantuvo la mano tendida a Mas para llegar a acuerdos en otros ámbitos.
Puigcercós aseguró que unas cuentas avaladas sólo por nacionalistas y
populares no serán impedimento para que ERC siga negociando aspectos como la ley Ómnibus, donde los
trabajos están «muy avanzados».
El secretario general de SI, Uriel
Bertran, acusó a CiU de haber convertido el PP en el «caballo de Troya» de la política catalana. Y el presidente de Ciutadans, Albert Rivera,
afirmó que el pacto presupuestario
es un «cheque en blanco al soberanismo» por parte del PP.
En cambio, el presidente de la Generalitat, Artur Mas, destacó la «responsabilidad» del PP por el acuerdo
alcanzado, pero afirmó que no significa «ni mucho menos» un acuerdo
para todo con los populares. Al preguntársele si le sorprende este apoyo del PP tras enfrentamientos anteriores, Mas reconoció que efectivamente los ha habido y que no
descarta nuevos choques, pero que
«quizás este acuerdo cree un clima
más positivo para otro tipo de acuerdos. Ya se verá».
En opinión de Mas, el PP ha asumido una responsabilidad que le tocaba menos que a otros partidos como PSC y Esquerra, ya que éstos
han formado parte del Govern dos
legislaturas: «Le tendí la mano al PP,
al PSC y a Esquerra, y, de ésos, dos
me dijeron que no y uno se avino a
negociar», relató.
El president destacó también que
a los tres partidos se les dijo lo mismo, incluso que sería CiU el que asumiría la carga de hacer unos «presupuestos austeros e incluso dolorosos», pero necesarios para el buen
funcionamiento de Cataluña.
Añadió que no les pidió el apoyo
explícito a las cuentas, sino sólo favorecer su aprobación al menos absteniéndose: no lo hicieron Esquerra
ni PSC, mientras que el PP se mostró favorable a negociar: «Nosotros
acabamos negociando».
Sin embargo, indicó que la conclusión de este acuerdo no supone nada más que un pacto sobre presupuestos, y no significa que sea para
todo, ni que reedite viejos pactos del
pasado. E insistió en que su Ejecutivo «tenderá la mano a todas las formaciones» con otras leyes, como la
Ómnibus, orientada, entre otras cosas, a adelgazar la administración
para reactivar la economía.
«Tengo la mano tendida, pero algunos piensan que es mejor no ayudar al Govern para intentar entorpecer su labor y así ganar cierto rédito
en Cataluña», concluyó el presidente catalán en alusión a republicanos
y socialistas.
26
DISSABTE, 9 DE JULIOL DE 2011 | Diari de Girona
CATALUNYA
La Generalitat tanca l'Hospital Dos
de Maig i el torna a la Creu Roja
 Salut garanteix la reubicació d’una part dels 400 empleats que treballen en aquest centre
BARCELONA | EFE/DdG
L'Hospital Dos de Maig de Barcelona, que ofereix atenció concertada amb la sanitat pública a
135.000 usuaris, tancarà els seus
serveis a partir del setembre vinent
perquè la Generalitat ha tornat
l'edifici a la seva propietària, la
Creu Roja, davant la falta de recursos econòmics per comprar-lo.
L'hospital s'ha vist abocat al
tancament després que, segons
que va informar la Creu Roja, la
Generalitat li comuniqués fa uns
dies que donava per acabades les
negociacions que mantenia des de
2007 amb l'organització humanitària per a la compra total o parcial
de l'edifici, que estava cedit gratuïtament a la sanitat pública.
El tancament del Dos de Maig
dibuixa un futur incert per als
més de 400 treballadors del centre,
encara que el Departament de
Salut va assegurar el trasllat de part
de la seva plantilla a l'Hospital
Moisés Broggi a Sant Joan Despí,
que es va posar en marxa l'any pas-
EFE
sat.
De fet, en conèixer la notícia del
tancament en una assemblea, els
treballadors van sortir al carrer
per protestar i reclamar una solució laboral per als 400 empleats de
l'hospital, amb pancartes en les
quals es podia llegir «Aquest hospital és del barri», «Generalitat,
compra l'edifici ja».
Atenció garantida
El Departament de Salut, de la
seva banda, va emetre un comunicat en el qual va assegurar que
estava garantida l'atenció sanitària als usuaris de l'hospital en altres centres pròxims del barri.
Salut, que va declinar facilitar
més informació sobre el cas remetent-se al comunicat, va afirmar
que reforçarà un «equipament comunitari d'alta resolució» a la mateixa illa de cases on funciona el
centre d'atenció primària Dos de
Maig.
Aquest equipament, segons Salut, integrarà serveis d'atenció pri-
LLEIDA | EFE/DdG
Un grup de treballadors va protestar, ahir, en contra del tancament.
mària, urgències, el programa del
malalt crònic i orientació comunitària i s'ubicarà sobre l'edifici dels
actuals ambulatoris Gaudí i Sagrada Família.
Aquest centre rep malalts derivats d'hospitals barcelonins, especialment del pròxim Hospital de
Sant Pau, i també de l'Hospital Clí-
nic i altres, a més d'atendre urgències, en un nombre que l'any
passat va ascendir a 45.000, segons
fonts dels treballadors.
Les retallades sanitàries ja havien afectat l'Hospital Dos de Maig
i les últimes setmanes s'havien
tancat dues plantes.
Els maragallistes es reorganitzen per
tenir més veu i compten amb Mascarell
 Castells descarta fer un nou partit i diu que la fundació actuarà com un laboratori d’idees
BARCELONA | EFE/DdG
Membres de l'ala més catalanista del PSC, vinculats al llegat de
Pasqual Maragall, s'han reorganitzat al voltant d'una fundació europeista creada per l'exlíder socialista per influir amb veu pròpia
en els grans debats polítics, amb
el concurs, entre d'altres, d'Antoni Castells i Ferran Mascarell.
L'exconseller Ernest Maragall,
germà de Pasqual Maragall, i el
propi Antoni Castells van presentar ahir, en un acte a la seu de la representació de les institucions
europees a Barcelona, les línies
mestres d'aquesta nova etapa de
la Fundació Catalunya Europa.
Aquesta fundació, de sensibilitat europeista i catalanista, va ser
fundada per Pasqual Maragall fa
quatre anys, en el moment del seu
definitiu distanciament respecte
a l'aparell del PSC.
Això no obstant, i malgrat que
aquest rellançament de la fundació arriba a tres mesos que se celebri el congrés del PSC, Castells
va intentar dissipar equívocs que
poguessin desprendre's de l'acte
d'avui: «No tinc cap intenció d'anar-me'n del PSC per crear un nou
partit polític».
«No es tracta de fer un partit polític i encara menys una fracció
dins d'un partit polític. Aixequem
el dit per assenyalar la lluna. Que
ningú no interpreti que aixequem
el dit per a ficar-lo a l'ull de ningú»,
va remarcar Castells, que va destacar la seva «infinita estima cap
a Pasqual Maragall» i el seu llegat
L’Audiència vol un informe
sobre el setge al Parlament
BARCELONA | EFE/DdG
L'Audiència Nacional ha remès
un ofici als Mossos d'Esquadra
en el qual li demana un informe
sobre el setge que va patir el Parlament de Catalunya el passat 15
de juny, en el marc de les protestes dels «indignats» en contra de
l'aprovació de les retallades en els
pressupostos de la Generalitat.
Segons que van informar fonts
d'Interior, la secció sisena de l'Au-
diència Nacional havia demanat a
la policia catalana que li remetés
un informe sobre l'avanç de la investigació que manté oberta conjuntament amb la Fiscalia de Barcelona per intentar identificar les
persones que el 15-J van intentar
impedir l'entrada dels diputats a la
cambra catalana.
Durant aquella jornada, grups radicals d'«indignats» van sacsejar i
insultar diversos diputats.
Detingut un jove
acusat de dues
agressions
sexuals comeses
a Lleida
polític.
La reactivació d'aquesta fundació no pretén ser l'«embrió»
d'un renascut Partit Demòcrata
Europeu, creat per Pasqual Maragall quan va abandonar la militància del PSC.
Crear opinió
Però el que sí que aspira a ser la
Fundació Catalunya Europa és
«un referent polític que pren partit» i «influeix» sobre els grans temes de debat a Catalunya i a Europa, va aclarir l'exconseller.
La fundació actuarà com a
«think tank» o laboratori d'idees
del progressisme europeista i catalanista, dedicat a «crear opinió»
i a «contribuir a crear grans consensos de país», segons Castells.
En aquesta nova etapa de la
Fundació Catalunya Europa, Castells serà el president del consell
assessor de l'entitat, on segueix estant l'actual conseller de Cultura,
Ferran Mascarell, així com Jaume
Badia, Germà Bel, Gabriel Colomé, Antoni Comín, Anton Costas,
Ramon Folch, Àlex Masllorens,
Joan Massagué, Jordi Mercader,
Pedro Nueno, Francesc Morata,
Joaquim Prats o Joan Manuel del
Pozo. Entre els membres del patronat de la fundació també hi figura Joan Clos.
El president de la fundació segueix sent simbòlicament Pasqual Maragall, encara que el president del comitè executiu és el seu
germà Ernest i el director de l'entitat és Max Vives-Fierro.
Detinguts a Barcelona dos
atracadors multireincidents
BARCELONA | EFE/DdG
La Policia Nacional ha detingut
a Barcelona dos suposats atracadors multireincidents acusats d'assaltar diverses joieries i sucursals
bancàries a la localitat francesa de
Lió i que havien fugit a Espanya per
refugiar-se de la policia francesa.
Segons que va informar ahir la
policia, els dos arrestats eren membres d’un grup format per sis persones, que ja es dóna per desarti-
culat, que perpetrava els seus atracaments amb armes de guerra,
com fusells i subfusells. Es dóna el
cas que els altres quatres suposats
membres de la banda criminal ja
havien estat detinguts a França per
la policia francesa, en una operació en la qual es va descobrir que
els altres dos integrants del grup ja
havien fugit a Barcelona, on s'ocultaven en un pis llogat utilitzant documentació falsa.
La Policia catalana i la Guàrdia
Urbana de Lleida temien que el
violador que va abusar aquesta setmana de dues joves a la ciutat
amb escasses hores de diferència
pogués cometre una nova agressió
sexual si no era detingut amb rapidesa.
El presumpte agressor, Kamen
Zama R., de 19 anys, raça negra i
veí de Lleida, va ser detingut finalment ahir a la matinada al carrer Roca Llaurador, el mateix en
què es va produir la segona violació, a la zona del teatre de l'Escorxador, per una patrulla que realitzava tasques de vigilància al
barri.
El detingut, que previsiblement
passarà avui davant del jutge de
guàrdia, està acusat d'agredir sexualment dues joves i de robar-los
posteriorment amenaçant-les amb
un ganivet, segons que va explicar
l'intendent dels Mossos David Boneta, responsable de l'Àrea Bàsica
Policial del Segrià.
Mig centenar d'efectius dels
Mossos d'Esquadra, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana,
van participar en un dispositiu
policial de «gran envergadura»
que es va posar en marxa dimecres
passat, després de tenir constància de la primera violació, per intentar localitzar i arrestar l'autor
dels assalts sexuals.
ICV acusa Albiol
de mentir en dues
notícies sobre
immigració
BADALONA | EFE/DdG
El grup ICV-EUiA de Badalona va
acusar ahir l'alcalde Xavier García
Albiol (PP) de «mentir o dir mitges
veritats» en dues notícies relacionades amb el control de la immigració al municipi. Els ecosocialistes van assenyalar en un comunicat que el passat 27 de juny
el govern popular de la ciutat va
anunciar el suposat desmantellament d'un magatzem sobreocupat
«que s’utilitzava com a pis pastera amb 66 matalassos». Aquesta informació va ser matisada quan
l'Ajuntament va reconèixer a ICVEUiA que no tenien coneixement
que al citat magatzem visquessin
66 persones i que «afortunadament, no va caldre fer cap actuació de reallotjament provisional».
Troben les restes d'un cos
esquarterat al riu Segre
Agents dels Mossos d'Esquadra
han localitzat durant la darrera setmana diverses parts d'un cos
humà en diferents punts del riu Segre al seu pas per Lleida.
|
8 Política
|
AVUI
DISSABTE, 9 DE JULIOL DEL 2011
Muriel Casals Presidenta d’Òmnium Cultural
“Espanya és un llast,
perquè ens maltracta”
CATALUNYA · “No volem que ens aixafin més, volem respirar” MANIFESTACIÓ · “El 10-J va servir per veure que hi ha
una voluntat àmplia per part del poble de voler decidir el futur i que s’han de fer passos endavant cap a més sobirania”
El perfil
Marc Bataller
D
Professora
d’economia,
Muriel Casals va
entrar a la presidència d’Òmnium el 2010 en
substitució de
Jordi Porta.
Aquest any l’entitat celebra el
cinquantè aniversari i dilluns
farà un acte de
commemoració
a l’Auditori de
Barcelona.
BARCELONA
emà farà un any de
la superlativa manifestació en què
un milió i mig de
persones van sortir
al carrer després de la sentència
contra l’Estatut. Òmnium Cultural va portar les regnes de l’organització d’aquella protesta.
Per a què va servir el 10-J?
Els papers legals [amb referència a l’Estatut] no s’han modificat, però els polítics i socials
sí. Ara sabem que hi ha una voluntat molt àmplia per part del
poble de voler decidir el futur i
que s’han de fer passos endavant cap a més sobirania. Ho
vam veure a la manifestació i
també a les consultes.
Muriel Casals fotografiada aquesta setmana a la seu d’Òmnium a Barcelona ■ JOSEP LOSADA
Els polítics van entendre el
missatge de la ciutadania?
Crec que sí, però apliquen una
prudència extrema. S’ha vist
que ara el seu llenguatge és
diferent i tenen assumit tant
el concepte del dret a decidir
com la injustícia de la relació
fiscal amb Espanya.
La va decebre la classe política? Primer va haver-hi el soroll
previ pel lema i després es
va trencar la unitat.
No, perquè cadascú feia el paper
que li tocava, tant nosaltres
com a entitat com ells com a
partits. Del tracte personal en
tinc un bon record i no faria
servir la paraula decepció, perquè els necessitem molt.
Creu que l’efecte del 10-J es
notarà d’aquí a un temps?
Es va notant, però la política
té uns ritmes diferents que el
poble, que som més impacients.
Hem de trobar el ritme adequat
sobre com modifiquem la nos-
tra relació amb Espanya.
Espanya és un llast?
Sí, perquè ara, per exemple,
hem de tornar a defensar un
sistema educatiu que funciona.
No volem dedicar esforços a això ni a defensar-nos contínuament de les agressions de les
institucions espanyoles. Ens donen massa feina. A més, els espanyols, en lloc d’alegrar-se de
la força de Catalunya en exportacions o èxits esportius, ens
Castells es refugia a la
casa del maragallisme
Sergi Picazo
BARCELONA
La reactivació política
d’Antoni Castells i del sector catalanista del PSC arribarà en els pròxims mesos a través de la Fundació
Catalunya Europa, un
think tank creat fa quatre
anys per Pasqual Maragall
i que ahir va reaparèixer
amb força. A tres mesos
del congrés del PSC, l’exconseller Castells ha estat
escollit president del consell assessor de la fundació
i l’encara diputat socialista Ernest Maragall, vicepresident. L’objectiu oficial d’aquesta plataforma
política és, en paraules de
Maragall, “fer present Catalunya a Europa i Europa
a Catalunya”, però també
influir amb veu pròpia en
els grans debats catalans.
La fundació, progressista, europeista i catalanista, va ser fundada per
Pasqual Maragall fa quatre anys després de l’últim
distanciament amb el
PSC. Tot i això, Castells i
Ernest Maragall van negar
ahir cap intenció de crear
maltracten i no ens ajuden. No
volem que ens aixafin més, volem respirar [...]. Hem de saber
trobar la fórmula per ser una de
les parts riques, desenvolupades i culturals d’Europa i necessitem més espai de maniobra.
La va sorprendre que el clam
més escoltat en la marxa fos
el d’“independència”?
Sí que em va sorprendre la naturalitat d’aquell clamor. La manifestació l’havíem pensat com
un nou partit ni de recuperar la idea del Partit Democràtic de Maragall. “No es
tracta de fer un partit i encara menys una fracció
dins d’un partit”, va explicitar Castells davant els
rumors de trencadissa. Això sí, l’exconseller d’Economia torna a l’arena política i, segons admet: “Vull
fer un salt d’activitats polítiques” després d’uns mesos de silenci trencat fa
uns dies amb la conferència al Cercle d’Economia
per defensar la gestió del
tripartit. Un dels assessors de la fundació serà
Ferran Mascarell. ■
una protesta i es va convertir
en una proposta. Aquest seria
el desig final, però hem de
veure com es fa el camí.
Però políticament l’independentisme va sortir afeblit a les
eleccions al Parlament i un dels
grans beneficiats va ser el PP.
El PP té una proposta molt clara, que com a institució evidentment no és la nostra. Però com
a Òmnium hem de tenir els ulls
oberts i també veure que hi ha
una part significativa de ciutadans catalans als quals l’opció
Espanya els fa il·lusió.
Què canviaria d’aquell dia?
Potser hauríem d’haver hagut
de ser més hàbils en assegurar
l’arrencada de la marxa. Aquí
va haver-hi un moment bonic
quan el president Jordi Pujol
va dir: “A veure, aquí qui
mana? Si no sabeu organitzar
bé una manifestació, com
farem el país?”.
Per què Òmnium no s’ha adherit a la manifestació independentista d’avui?
Ho veiem amb simpatia i tot el
respecte, però la nostra feina
no és organitzar manifestacions. Tampoc creiem que s’hagi de celebrar l’aniversari del
10 de juliol, perquè ja tenim
l’11 de setembre per reivindicar-nos com a catalans. ■
Ernest Maragall i Antoni Castells presenten la reactivació
de la Fundació Catalunya Europa ■ MAR ROCABERT / ACN
12
LA GACETA
Sábado, 9 de julio de 2011
Política_
Javier Algarra
El doble
rasero
A Teddy Bautista, que podría ser condenado a 10 años de cárcel por graves
delitos, le dejan en libertad sin ianza y sólo le retiran el pasaporte. Por
contra, a Francisco Correa, al que llaman “cerebro del caso Gürtel”, le tienen en prisión preventiva hace más
de dos años, y cuando deciden dictar
ianza, la establecen en 15 millones de
euros, una de las más elevadas de la
historia.
La cantidad más alta fue la que, el
25 de junio de 1999, dictó la Audiencia Nacional a Javier de la Rosa,
entonces en prisión preventiva por el
caso Torras: cinco mil millones de
pesetas (30 millones de euros), que
siete meses después fue rebajada a
500 millones de pesetas. A Mario
Suele prevalecer la
cantidad de dinero que
el sujeto pueda tener
a buen recaudo
Conde, en el año 1995, le impusieron
entonces 2.000 millones de pesetas
(12 millones de euros), y al traicante
de armas sirio Monzer al Kassar se la
fijaron en mil millones de pesetas
(seis millones de euros).
Resulta curioso el mecanismo que
se aplica a la hora de poner precio a la
libertad de un preventivo, es decir,
una persona que debe ser juzgada y
que goza, por tanto, de presunción de
inocencia. Suele prevalecer la cantidad de dinero que el sujeto en cuestión pueda tener a buen recaudo y el
riesgo de fuga. Aunque en el caso de
Teddy Bautista nos preguntamos, si
no existe ese riesgo de evasión, por
qué se le retiene el pasaporte.
Pero la comparación más sangrante es siempre la que se establece con
los asesinos de ETA. Un tipo como
Troitiño ha pasado 13 meses en prisión por cada persona a la que ha
matado. Si uno echa cuentas, se convence de que es más barato acabar
con la vida de alguien que meter la
mano en la caja del dinero. Los etarras lo tienen claro.
Después de derramar la sangre de
los inocentes, ahora tienen a sus contables de Bildu manejando el presupuesto de las instituciones. Ya no
hace falta extorsionar con el mal llamado impuesto revolucionario.
Ahora administran legalmente nuestros impuestos.
Alicia Sánchez-Camacho dejó claro que el acuerdo alcanzado con CiU busca, sobre todo, “garantizar la estabilidad”. / EFE
PP y CiU sientan en Cataluña las bases
para futuros pactos a escala nacional
Sánchez-Camacho habla de “nueva etapa”, pero Mas descarta otro ‘Majestic’
● La Generalitat logra la abstención de los populares en los presupuestos
Miguel Maristany. Barcelona
El fulgurante aumento de representación
parlamentaria que obtuvo el Partido
Popular en las últimas elecciones catalanas hacía presagiar que la formación
liderada por Alicia Sánchez-Camacho se
convertiría en la gran aliada del naciente Gobierno de CiU. Más aún teniendo en
cuenta el presumible porvenir del Gobierno de la Nación. Los líderes han cambiado y las circunstancias también, pero
aquellos Aznar y Pujol, que sellaron el
pacto del Majestic, podrían llamarse
Rajoy y Mas en la próxima primavera;
con Sánchez-Camacho allanando el
terreno en lo único que preocupa hoy a
ambas formaciones: la economía.
Así, la Generalitat llegó ayer a un
acuerdo con el PP catalán para aprobar
los presupuestos catalanes para lo que
resta de año. Sánchez-Camacho aseguró
que fue ella quien evitó la fotografía conjunta con el president Mas, pero quiso
dejar claro que ambas formaciones
entran en una “nueva etapa de colaboración y trabajo”. Tanto la presidenta de los
populares catalanes como Artur Mas se
apresuraron a desmentir que se tratara
del nacimiento de un Majestic II, pero
tampoco tardaron en enfatizar las bondades del otro ni en intercambiar felicitaciones por el ejercicio de responsabiliEL HUESO DE LA NEGOCIACIÓN
Menos dinero para
empresas públicas
El PP ha logrado arrancar a la Generalitat el compromiso de destinar un
20% menos del presupuesto a las
empresas públicas y reducirlas un
25%. Además de una reorientación
de las ‘embajadas’ catalanas. Unas
cerrarán, las otras se centrarán en la
promoción de la economía catalana.
dad llevado a cabo. Tal como alegaba CiU
cuando apoyaba los presupuestos generales de Aznar, Sánchez-Camacho insistió ayer en que estos no son sus presupuestos, sino que sólo se trata de “garantizar la estabilidad”.
El portavoz de CiU en el Parlament,
Jordi Turull, fue el encargado de agradecer públicamente el “gesto de responsabilidad” del PP para llegar a un acuerdo
e invitó a las demás formaciones a seguir
el ejemplo de los de Sánchez-Camacho.
Sin embargo, el resto de partidos de la
oposición lamentaron abiertamente la
noticia. Joaquim Nadal, portavoz de los
socialistas catalanes, aseguró que el
acuerdo ha sido “cocinado, preparado,
evaluado, instado y requerido por el PP,
y aceptado sistemáticamente por CiU” y
denunció un pacto global decidido de
antemano. ERC tildó el acuerdo de “barato para CiU, pero muy caro para Cataluña” y los ecosocialistas de ICV lo tacharon de “pacto de la vergüenza”.
El sector más soberanista del PSC se reorganiza
en torno a la igura del ex consejero Castells
Relanzan la fundación que puso en marcha Pasqual Maragall ● Cuentan
con el apoyo de Ferran Mascarell, ahora en el Gobierno de Convergència
X. G. Barcelona
El ala catalanista del PSC,
próxima al pensamiento del
ex presidente de la Generalitat Pasqual Maragall, ha
comenzado a articularse en
torno a una fundación en la
que tendrá un papel destacado el que fue consejero de
Economía con el tripartito,
Antoni Castells.
La Fundació CatalunyaEuropa la puso en marcha
Pasqual Maragall, con una
clara vocación europeísta y
catalanista. Ayer A ntoni
Castells y el también ex consejero y hermano del fundador, Ernest Maragall, presentaron las líneas maestras
del futuro de la fundación, a
sólo tres meses del congreso
del PSC en el que deberá
decidirse el sucesor de José
Montilla. La denominada
alma catalanista del PSC
piensa presentar batalla,
quizá en solitario o llegando
a algún pacto con la corriente Nou Cicle, que lidera Raimon Obiols.
El hombre de consenso
podría ser una de las figuras
emergent e s del PSC , el
alcalde de Lérida, Àngel
Ros, que en la debacle electoral del 22 de mayo para
los socialistas consig uió
mayor ía absolut a en su
municipio. Castells ha destacado su estima hacia Pasqual Maragall, pero ha dejado claro que no quiere fundar un nuevo partido.
La f undación actuará
como laboratorio de ideas y
contará con el apoyo de
Ferran Mascarell, actual
consejero de Cultura con
Convergència i Unió, y que
también lo fue en el tripartito de Maragall.
12 Expansión Sábado 9 julio 2011
CATALUNYA
Una sentencia permite volver a extraer
piedra en India para la planta de Bangladesh
Albert Salvador, jefe
de gabinete de Trias
Acciones para
Brugera y Viñolas
La prolongación de Sabadell se terminará
en 2015, dos años más tarde de lo previsto
CEMENTOS MOLINS Una sentencia del Tribunal Supremo de la
India permitirá a Cementos Molins reanudar la extracción de piedra
en unos terrenos de Meghalaya (India). Desde estas instalaciones
se sirve el material a la planta de Lafarge Surma Cement,situada en
lavecinaChhatak(Bangladesh)ydelaqueCementosMolinsposee
un 29,45%. La empresa, con sede en Sant Vicenç dels Horts (Baix
Llobregat), tuvo que detener la producción el 5 de febrero de 2010.
“Ello ha de permitir la pronta reanudación de las actividades extractivas en la cantera y la producción de clínker en la fábrica”, indicó en
unanotaenviadaalaCNMV.
BARCELONA Albert Salvador
Sotillos,hasta ahora gerente del
Círculo de Economía, ha dejado
la institución tras una etapa de
quince años para incorporarse
al Ayuntamiento de Barcelona.
Salvador se ha convertido en jefe de gabinete del nuevo alcalde
de la capital catalana, Xavier
Trias(CiU).
COLONIAL Elpresidentedela
inmobiliaria Colonial, Juan José
Brugera, y el consejero delegadodelacompañía,PereViñolas,
se han repartido un millón de
acciones, valoradas en 4,7 millones de euros. Su entrega
efectiva no tendrá lugar hasta
enero de 2016, informa Europa
Press.
FGCEl conseller deTerritori i Sostenibilitat,Lluís Recoder,reconoció
ayer que las obras de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) en Sabadell se demorarán hasta 2015 y la puesta en funcionamiento de la
prolongación en la ciudad vallesana se retrasará dos años. “Tenemos que encontrarsoluciones para que el planeconómico financiero de Gisa no condicione la finalización de la obra y la podamos terminar antes”,afirmó Recoder.El cambio de calendario se explica,en
parte,porquesoloseutilizaráunatuneladora,ynodos,parahoradar
el subsuelo. Alargar la línea S2 en unos cinco kilómetros tendrá un
costedeunos450millonesdeeuros.
Salut cierra el
hospital Dos
de Maig de
Barcelona
El CZF se enfrenta al Puerto
por los accesos ferroviarios
Expansión.Barcelona
CARTA/ El Consorci de la Zona Franca y otras empresas ubicadas en el polígono
El hospital Dos de Maig de
Barcelona cerrará sus puertas
apartirdeseptiembre.Elcentro está gestionado por el
Consorci Sanitari Integral
(CSI), participado por el Departament de Salut y el Ayuntamiento de L’Hospitalet. El
edificio volverá a manos de la
Cruz Roja, que pretende instalar en el inmueble su sede
centraldeBarcelona.
El hospital, que funciona
desde hace 80 años, cuenta
conconsultasexternasyhabitaciones para ingresos hospitalarios, con una plantilla de
400 trabajadores y 135.000
usuarios. La conselleria aseguró ayer que buena parte de
la actividad se ha trasladado
ya al nuevo hospital Moisès
Broggi, de Sant Joan Despí, y
desvinculó el cierre de los recortes presupuestarios que
están precipitando expedientes de regulación en varios
centros.
Por otro lado, los sindicatos
alertaron de recortes de hasta
el 14% en los servicios de ambulancias a partir de septiembre y aludieron a un estudio
que establece que, si se tiene
en cuenta el efecto de la inflación, el recorte real del gasto
sanitario en 2011 será del
17,7%.
barcelonés aseguran que el tren por la calle 4“partiría en dos el area industrial”
dario; tendrán un presupuesto de unos 400 millones de
euros.LaAutoridadPortuaria
de Barcelona (APB) sigue
analizando varias propuestas
provisionales. Una opción es
el paso por la calle 4. La Generalitat apuesta por aprovechar la vía de Ferrocarrils
(FGC). La decisión se debe tomar en breve. Inicialmente,
una de las posibilidades que
más gustaba en la APB era
aprovecharlacalle4.
A.Zanón/J.Orihuel.Barcelona
Más presión sobre el Puerto
de Barcelona, obligado a
construir unos accesos provisionales para el Muelle Prat,
de Tercat (propiedad de la
china Hutchison), para la fecha en que las instalaciones
entren en funcionamiento, en
juniode2012.
El delegado especial del Estado para el Consorci de la
Zona Franca (CZF), Manuel
Royes; el consejero director
general de Nissan, Ryouji Kurosawa; la directora general
de Mercabarna, Montserrat
Gil, el presidente de Serafransa (la asociación que agrupa a
los arrendatarios del polígono
de la Zona Franca), Antoni
Maré,yeldirectorregionalde
Makro, Juan Miguel Jurado,
“rechazan frontalmente” la
construcción del acceso ferroviario a la terminal por la
calle 4. Justifican su postura
por el impacto que tendría sobre la movilidad de la zona y
se lo han comunicado en una
carta enviada el pasado 5 de
julio al alcalde de Barcelona y
presidente del consejo plenario del CZF, Xavier Trias, al
La planta de Nissan en la Zona Franca sería una de las afectadas. /Efe
conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, y al
delegado del Gobierno en Catalunya,JoanRangel.
El encargado de construir
los accesos viarios y ferroviarios (ancho ibérico e internacional) a la nueva terminal es
el Ministerio de Fomento,
que de momento no ha publicadonielproyectonielcalen-
Nissan, Mercabarna
y Makro, entre
las firmas opuestas
al ferrocarril
por la calle 4
“Grave”impacto
En la misiva, los firmantes piden que la “urgencia de resolver este problema portuario
no se haga a costa de perjudicar la movilidad general de la
principal área productiva de
Barcelona” y alertan del “grave” impacto que, de rebote,
podría tener sobre otras actividadesdeCatalunya.
“El acceso ferroviario, ademásdepartirendoseláreaindustrial y su conectividad,
causaría un colapso circulatorio permanente” que podría
aislar por carretera a Mercabarna y varias industrias del
polígono.
Sureda pide más competitividad
a las empresas del sector infantil
PRIMER ANIVERSARIO DEL CONGLOMERADO KID’S CLUSTER
Xavier Fontdegloria.Barcelona
Joan Sureda, director general
deIndústriadelaGeneralitat,
participó ayer en la celebración del primer aniversario
del conglomerado Kid’s Cluster, un conjunto de empresas
y entidades del sector infantil
que colaboran para desarrollar proyectos comunes. Son
untotalde207empresascuya
facturación supera los 3.200
millonesdeeuros.
En su intervención, Sureda
consideró Kid’s Cluster como
un “ejemplo de éxito” y felici-
tó a los responsables de la plataforma por el éxito de una
unión de empresas “muy diferenciadas” pero con un nexo común: el consumidor.
“Es un ejemplo que debería
repetirse en otras industrias”,
señaló. No obstante, también
pidió más proyectos comunes
entre las empresas del clúster,
que es el objetivo final para
conseguir una mayor competitividad.
Por su lado, Lluís Ramis,
socio fundador y director de
Cluster Development, recla-
mó más proyectos para fomentarlainversióndel sector
privado porque el apoyo públicovaaser“decrecienteyfinito”.
El reto de la competitividad
Según Sureda, la industria catalana actualmente tiene el
reto de aumentar su competitividad, sobre todo considerando que más del 95% de las
empresas catalanas tienen
menosde10trabajadores.
En este sentido, hizo referencia a un “cambio de mode-
Sesión organizada por Kid’s Cluster, ayer, en Barcelona. /E. Ramón.
lo” económico en el cual el
crecimiento se base en la productividad y no “sólo” en añadir horas de trabajo. “Si no lo
conseguimos, lo vamos a tenermuycrudo”,sentenció.
Sureda: “La industria
catalana tiene el reto
de aumentar su
competitividad y
productividad”
Antoni Castells./E. Ramón.
Castells se
apunta a la
fundación
europeísta
de Maragall
B.G.Barcelona
El exconseller de Economia
Antoni Castells llevaba seis
meses en silencio desde que
dejó el Govern, pero sus aparicionespúblicas–ypolíticas–
se están reactivando. El que
fue alto cargo del tripartito
anunció ayer su incorporación como presidente del
consejo asesor a la Fundació
Catalunya Europa, la institución, presidida y fundada por
el expresident Pasqual Maragallen2007.
Castells entra en este think
tank catalanista y europeísta
con Ernest Maragall, exconseller de Educació y parlamentario, quien ocupará el
puestodevicepresidenteenla
institución. Las dos incorporaciones simultáneas levantaron ayer suspicacias, al tratarse de dos pesos pesados del
PSC que se han mostrado
contrarios al rumbo del partido en los últimos meses. Tanto Maragall como Castells
quisieron desvincular su acción de cualquier movimiento político, y el segundo aseguró que no tenía ninguna intención de crear un partido ni
dejar la formación de los socialistascatalanes.
Castells definió la fundacióncomounaplataformapara fortalecer los vínculos entre Catalunya y Europa, y fomentar un debate sobre el papel de la comunidad autónomaenlaUE.Castellsdijoquerer implantar el debate sobre
la política comunitaria en Catalunya,asujuicio,escaso.
|
16 Política
|
EL PUNT
DISSABTE, 9 DE JULIOL DEL 2011
Muriel Casals Presidenta d’Òmnium Cultural
“Espanya és un llast,
perquè ens maltracta”
CATALUNYA · “No volem que ens aixafin més, volem respirar” MANIFESTACIÓ · “El 10-J va servir per veure que hi ha
una voluntat àmplia per part del poble de voler decidir el futur i que s’han de fer passos endavant cap a més sobirania”
El perfil
Marc Bataller
D
Professora
d’economia,
Muriel Casals va
entrar a la presidència d’Òmnium el 2010 en
substitució de
Jordi Porta.
Aquest any l’entitat celebra el
cinquantè aniversari i dilluns
farà un acte de
commemoració
a l’Auditori de
Barcelona.
BARCELONA
emà farà un any de
la superlativa manifestació en què
un milió i mig de
persones van sortir
al carrer després de la sentència
contra l’Estatut. Òmnium Cultural va portar les regnes de l’organització d’aquella protesta.
Per a què va servir el 10-J?
Els papers legals [amb referència a l’Estatut] no s’han modificat, però els polítics i socials
sí. Ara sabem que hi ha una voluntat molt àmplia per part del
poble de voler decidir el futur i
que s’han de fer passos endavant cap a més sobirania. Ho
vam veure a la manifestació i
també a les consultes.
Muriel Casals fotografiada aquesta setmana a la seu d’Òmnium a Barcelona ■ JOSEP LOSADA
Els polítics van entendre el
missatge de la ciutadania?
Crec que sí, però apliquen una
prudència extrema. S’ha vist
que ara el seu llenguatge és
diferent i tenen assumit tant
el concepte del dret a decidir
com la injustícia de la relació
fiscal amb Espanya.
La va decebre la classe política? Primer va haver-hi el soroll
previ pel lema i després es
va trencar la unitat.
No, perquè cadascú feia el paper
que li tocava, tant nosaltres
com a entitat com ells com a
partits. Del tracte personal en
tinc un bon record i no faria
servir la paraula decepció, perquè els necessitem molt.
Creu que l’efecte del 10-J es
notarà d’aquí a un temps?
Es va notant, però la política
té uns ritmes diferents que el
poble, que som més impacients.
Hem de trobar el ritme adequat
sobre com modifiquem la nos-
tra relació amb Espanya.
Espanya és un llast?
Sí, perquè ara, per exemple,
hem de tornar a defensar un
sistema educatiu que funciona.
No volem dedicar esforços a això ni a defensar-nos contínuament de les agressions de les
institucions espanyoles. Ens donen massa feina. A més, els espanyols, en lloc d’alegrar-se de
la força de Catalunya en exportacions o èxits esportius, ens
Castells es refugia a la
casa del maragallisme
Sergi Picazo
BARCELONA
La reactivació política
d’Antoni Castells i del sector catalanista del PSC arribarà en els pròxims mesos a través de la Fundació
Catalunya Europa, un
think tank creat fa quatre
anys per Pasqual Maragall
i que ahir va reaparèixer
amb força. A tres mesos
del congrés del PSC, l’exconseller Castells ha estat
escollit president del consell assessor de la fundació
i l’encara diputat socialista Ernest Maragall, vicepresident. L’objectiu oficial d’aquesta plataforma
política és, en paraules de
Maragall, “fer present Catalunya a Europa i Europa
a Catalunya”, però també
influir amb veu pròpia en
els grans debats catalans.
La fundació, progressista, europeista i catalanista, va ser fundada per
Pasqual Maragall fa quatre anys després de l’últim
distanciament amb el
PSC. Tot i això, Castells i
Ernest Maragall van negar
ahir cap intenció de crear
maltracten i no ens ajuden. No
volem que ens aixafin més, volem respirar [...]. Hem de saber
trobar la fórmula per ser una de
les parts riques, desenvolupades i culturals d’Europa i necessitem més espai de maniobra.
La va sorprendre que el clam
més escoltat en la marxa fos
el d’“independència”?
Sí que em va sorprendre la naturalitat d’aquell clamor. La manifestació l’havíem pensat com
un nou partit ni de recuperar la idea del Partit Democràtic de Maragall. “No es
tracta de fer un partit i encara menys una fracció
dins d’un partit”, va explicitar Castells davant els
rumors de trencadissa. Això sí, l’exconseller d’Economia torna a l’arena política i, segons admet: “Vull
fer un salt d’activitats polítiques” després d’uns mesos de silenci trencat fa
uns dies amb la conferència al Cercle d’Economia
per defensar la gestió del
tripartit. Un dels assessors de la fundació serà
Ferran Mascarell. ■
una protesta i es va convertir
en una proposta. Aquest seria
el desig final, però hem de
veure com es fa el camí.
Però políticament l’independentisme va sortir afeblit a les
eleccions al Parlament i un dels
grans beneficiats va ser el PP.
El PP té una proposta molt clara, que com a institució evidentment no és la nostra. Però com
a Òmnium hem de tenir els ulls
oberts i també veure que hi ha
una part significativa de ciutadans catalans als quals l’opció
Espanya els fa il·lusió.
Què canviaria d’aquell dia?
Potser hauríem d’haver hagut
de ser més hàbils en assegurar
l’arrencada de la marxa. Aquí
va haver-hi un moment bonic
quan el president Jordi Pujol
va dir: “A veure, aquí qui
mana? Si no sabeu organitzar
bé una manifestació, com
farem el país?”.
Per què Òmnium no s’ha adherit a la manifestació independentista d’avui?
Ho veiem amb simpatia i tot el
respecte, però la nostra feina
no és organitzar manifestacions. Tampoc creiem que s’hagi de celebrar l’aniversari del
10 de juliol, perquè ja tenim
l’11 de setembre per reivindicar-nos com a catalans. ■
Ernest Maragall i Antoni Castells presenten la reactivació
de la Fundació Catalunya Europa ■ MAR ROCABERT / ACN
Edición: EFE Recepción: 13:34 - Sección: CATALUNYA CAT PSC CONGRESO
2011/07/08
(Previsión)
Los maragallistas se reorganizan para tener más voz y
cuentan con Mascarell
Barcelona, 8 jul (EFE).- Miembros del ala más catalanista del PSC, vinculados al legado de Pasqual
Maragall, se han reorganizado en torno a una fundación europeísta creada por el exlíder socialista para influir
con voz propia en los grandes debates políticos, con el concurso entre otros de Antoni Castells y Ferran
Mascarell. El exconseller Ernest Maragall, hermano de Pasqual Maragall, y el propio Antoni Castells han
presentado hoy, en un acto en la sede de la representación de las instituciones europeas en Barcelona, las
líneas maestras de esta nueva etapa de la Fundació Catalunya Europa. Esta fundación, de sensibilidad
europeísta y catalanista, fue fundada por Pasqual Maragall hace cuatro años, en el momento de su definitivo
distanciamiento con respecto al aparato del PSC. No obstante, y pese a que este relanzamiento de la
fundación llega a tres meses de que se celebre el congreso del PSC, Castells ha intentado disipar equívocos
que pudiesen desprenderse del acto de hoy: "No tengo ninguna intención de irme del PSC para crear un
nuevo partido político". "No se trata de hacer un partido político y menos aún una fracción dentro de un
partido político. Levantamos el dedo para señalar la luna. Que nadie interprete que levantamos el dedo para
meterlo en el ojo de nadie", ha remarcado Castells, que ha destacado su "infinita estima hacia Pasqual
Maragall" y su legado político. La reactivación de esta fundación no pretende ser el "embrión" de un
renacido Partido Demócrata Europeo, creado por Pasqual Maragall cuando abandonó la militancia del PSC.
Pero lo que sí aspira a ser la Fundació Catalunya Europa es "un referente político que toma partido" e
"influye" sobre los grandes temas a debate en Cataluña y en Europa, ha aclarado el exconseller. La fundación
actuará como "think tank" o laboratorio de ideas del progresismo europeísta y catalanista, dedicado a "crear
opinión" y a "contribuir a crear grandes consensos de país", según Castells. En esta nueva etapa de la
Fundació Catalunya Europa, Castells será el presidente del consejo asesor de la entidad, en el que sigue
estando el actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, así como Jaume Badia, Germà Bel, Gabriel Colomé,
Antoni Comín, Anton Costas, Ramon Folch, Àlex Masllorens, Joan Massagué, Jordi Mercader, Pedro Nueno,
Francesc Morata, Joaquim Prats o Joan Manuel del Pozo. El presidente de la fundación sigue siendo
simbólicamente Pasqual Maragall, aunque el presidente del comité ejecutivo es su hermano Ernest y el
director de la entidad es Max Vives-Fierro. Entre los miembros del patronato de la fundación también figuran
Joan Clos, Joaquim Coello, Jordi Valls, Diana Garrigosa, Manel Royes y Helena Guardans, entre otros. En la
presentación, Ernest Maragall ha subrayado que "no es una fundación de militantes de un partido", sino que
hay afiliados de otras formaciones, a parte del PSC, y también independientes. Por otra parte, en pleno debate
precongresual en el PSC y en un contexto de toma de posiciones ante el proceso de renovación de liderazgos,
Nou Cicle, corriente catalanista vinculada a los socialistas, ha aplaudido la decisión de Joan Ignasi Elena de
postularse como futuro primer secretario del partido. "Creemos que Joan Ignasi Elena es un buen candidato y
puede ser un excelente primer secretario del PSC", ha afirmado Nou Cicle en un editorial publicado en su
página web. Elena, exalcalde de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) y "miembro destacado" de Nou Cicle,
según se apunta en el editorial, pretende ser mucho más que simplemente el candidato de esta corriente
interna del PSC. "El XII congreso del PSC debe ser un gran congreso de renovación y apertura, de futuro y
de unidad. Un brillante nuevo comienzo de nuestro proyecto", concluye el editorial. EFE rm/mg (foto)
Edición: EFE Recepción: 15:18 - Sección: CATALUNYA CAT PSC-CONGRESO
2011/07/07
Castells reactiva fundación de Maragall al ponerse al
frente consejo asesor
Barcelona, 7 jul (EFE).- El exconseller Antoni Castells presidirá el consejo asesor de la Fundación Catalunya
Europa, liderada por el expresident Pasqual Maragall y que incorpora a otro exconseller, Ernest Maragall,
como vicepresidente, todos ellos integrantes del ala más catalanista del PSC, que celebrará congreso en
octubre. Castells y Ernest Maragall comparecerán mañana en rueda de prensa para dar detalles de estas
novedades sobre una fundación que, entre otras cuestiones, tiene como misión favorecer buenas prácticas en
el "ideal europeo de excelencia democrática", según un comunicado de la fundación En la práctica, esta
fundación quiere ser una suerte de 'think tank' del progresismo europeo, un contexto en el que Maragall ya
quiso impulsar una nueva formación tras dejar la militancia en el PSC, el denominado Partido Demócrata
Europeo. En esta nueva etapa de la Fundación Catalunya Europa, Castells presidirá un consejo asesor de una
docena de miembros, mientras que Ernest Maragall estará en la parte ejecutiva como vicepresidente de la
institución. EFE ce/eba