Imprimir aquest article

KiS=SÍ7Í,..-.-;;rí.-¡;^."S:,,.---n, - - .
Les guerres carlistes del segie passat i les
liéis d e s d m o r t i t z a d o r e s de la p r i m e r a m e i t a t del
matelx segle tingueren una repercussió nefanda
sobre els m o n e s t i r s . S o b r e t o t en q u e d a r aquests
sense les c o m u n i t a t s religioses que els h a b i t a v e n ,
es p r o d u í una l a m e n t a b i l í s s i m a s i t u a c i ó : els edif i c i s s'arru'inaren al pas del temps i deis agents
natura I s, ¡ elements a r q u i t e c t ó n i c s , Ilibres, doc u m e n t s , sepulcres d ' i n c a l c u l a b i e bellesa i v a l o r ,
d u r a n t segles guardats i conserváis per aquellas
c o m u n i t a t s , f o r e n e x p o l i á i s per gent i n c u l t a i
poc escrupulosa.
La h i s t o r i a de l'home és sempre la m a t e i x a .
Només després de p r o d u i r - s e els danys sap reacc i o n a r . I així f o u c o m per a posar remei a a q u d l
estat de coses d e p l o r a b l e , per R. O. del 13 de
¡uny de 1844, es decreta la creació a cada p r o vincia d u n a Comissió de Monuments Histories
I Artístics.
No sabem exactament la data de c o n s t i t u c í ó
de la C o m i s s i ó de M o n u m e n t s de G i r o n a . El Sr,
J o a q u i m Pía i Cargol ens assabenta q u e , m a l g r a t
I'existencia d'una Acta de la sessió celebrada
per la Comissió el 22 de n o v e m b r e de 1847, que
nosaltres hem pogut llegir en o r i g i n a ! i q u e considerem de gran interés, en tot cas la c o n s t i t u ció de la C o m i s s i ó degué ser una cosa f o r m u l a r i a , ja q u e no hi ha constancia d'haver-se celeb r a t cap mes sessió en el liarg període de temps
q u e va des del 1847 a m i t j a n 1 8 5 1 .
Documentació
inédita
E f e c t i v a m e n t , després de l'Acta del 1847 hi
ha un b u i t , i és a p a r t i r del 12 d'agost del 1851
q u e posse'im les actes de les sessions q u e celebrava r e g u l a r m e n t la C o m i s s i ó . I val la pena
o b s e r v a r q u e aquesta sessió del 1851 es reuní
precisament per a ocupar-se de la c o n s e r v a d o
de les restes del m o n e s t i r de Ripoll. Des de llavors el m o n e s t i r de Ripoll será o b j e c t e constant
i p r e f e r e n t de l'atenció de la Comissió de M o n u ments de G i r o n a .
I aixó d u r a f i n s al 1885. Son 34 anys!, d u rant els quals la Comissió trescá de valent a f r o n t a n t la seva responsabilitat en la coi'servació i
r e s t a u r a d o de l ' h i s t ó r i c cenobi de Ripoll. 1 a v u i ,
t r a n s c o r r e g u t el temps necessari per veure desapassionadament la q ü e s t i ó , t o t h o m hauria de reconéixer que la Comissió de G i r o n a p o r t a a terme una gran labor, sense la qual segurament
s'hauria p e r d u t per sempre la p o s s i b i l i t a t d ' u n a
t o t a l r e s t a u r a d o . El m o n e s t i r de Ripoll, per les
causes esmentades, es c o n v e r t í en poc temps en
una pura ruTna, i la Comissió de G i r o n a hagué
de Iluitar, c o m ha escrit el Sr. Enric M i r a m b e l l
(«Revista de G i r o n a » , n ú m . 8 3 - 1 9 7 9 ) , c o n t r a
l'escassetat de recursos e c o n ó m i c s , la i n d i f e r e n cia de m o l t s q u e haurien hagut de col-laborar, la
interferencia de competéncies, i la g r a n d i f i c u l tat en les c o m u n i c a c i o n s . Per c o m p r e n d r e la incidencia d'aquest d a r r e r p u n t , cal situar-nos en
aquella época, d u r a n t la qual [ ' a r r i b a d a d ' u n s
representants de la Comissió a Ripoll era tot un
esdeveniment, de tal manera que l'alcalde els
per
Josep
Cmlxada i
Oliveras
45
transmetia per o f i c i la j o i a i agraíment de la
corporació municipa!.
por desgracia de f a m i l i a
sente de Ripoll.
me encontraba au-
Pero a tot arxó cal afegir~hi la mala sort de
!a guerra carlista que afecta les restes del Monest i r , puix que s'hi ¡nstal-laren les tropes i els claustres f o r e n dedicats ais afers de la r e m u n t a . Cal
esmentar t a m b é les d i f i c u l t a t s p r o m o g u d e s pels
interessos p a r t i c u l a r s i per la sustracció f r a u d u lenta de m a t e r i a l s . I c o m si no n'hi hagués p r o u
a m b aixó, l'any 1883, quan s'havien esmer^at
esforgos i d i n e r s per c o n s o l i d a r i restaurar m o l tes coses, una guspira eléctrica d e t e r i o r a considerablement el c a m p a n a r i les cobertes de l'església, i aixó succeí abans que poguessin reparar-se els danys ocasionats l'any a n t e r i o r per uns
f o r t s t e m p e r á i s de llams J pluges a l'església i
claustres del cenobi. Aquests dos ú l t i m s e x t r e m s
consten en la copiosa d o c u m e n t a d o que es guar'a en el Servei d'Excavacions A r q u e o l ó g i q u e s i
Restauració d e M o n u m e n t s d e la D i p u í s c i ó i que
seria massa llarg i enfarragós de t r a n s c r i u r e ara
aquí'. En t o t a l , son 37 carpetes, tres de les quals
contenen d o c u m e n t a c i ó ámpÜa i exclusiva sobre el m o n e s t i r de Ripoll.
Ya de vuelta el día 10 de f e b r e r o f u i m o s
con los h e r m a n o s Pellicer D. Pedro y D. A n t o n i o a e x a m i n a r el p a v i m e n t o puesto al desc u b i e r t o y ningún d a t o e n c o n t r a m o s en el sit i o q u e la h i s t o r i a designa a nuestros p r i m i tivos condes; solo i n d i c i o s , q u e reunidos con
datos q u e nos hemos p r o c u r a d o de personas
ancianas, nos p e r m i t e n f o r m a r o p i n i ó n acerca las sepulturas citadas y q u e en su día comunicaré a Vd.
Mas al r e t i r a r n o s se a p e r c i b i ó D. A n t o n i o
Pellicer que una de las piedras que c u b r í a n la
acequia y que estaba antes c u b i e r t a por los
escombros tenía letras grabadas y f i j a n d o la
atención en las demás e n c o n t r a m o s o t r a con
iguales caracteres. Pudimos leer en seguida
las p a l a b r a s : SpIencJor - Armís - Multís, que
nos hicieron sospechar era la lápida de Tallaf e r r o : h a b i e n d o ya anochecido nos r e t i r a m o s
aguardando c o m p l e t a r los datos el día siguiente.
La lápida consta de dos losas, que m i d e
la una 58 c e n t í m e t r o s de largo por 91 de ancho y la o t r a 50 por 91 t a m b i é n ; ambas escritas en caracteres leoninos parecidos a los
de la p o r t a d a y cada una contiene c u a t r o líneas o e x á m e t r o s .
Per al q u i ha llegit tota aquesta d o c u m e n t a c i ó , i nosaltres hem t i n g u t la constancia d e ferho, és i n d i s c u t i b l e que la Comissió de M o n u m e n t s de G i r o n a brega de valent cercant recursos, posant contenciosos per evitar danys i desastres, realitzant moltes obres i també t r o b a lles de gran interés. Passarem per alt totes aqüestes troballes, i n c l u s i v a m e n t la descoberta del
sepulcre de! c o m t e G u i f r e I el Pelos, f u n d a d o r
del m o n e s t i r , p e r q u é en f o u publicada la M e m o ria escrita peí m a t e i x Josep M . Pellicer i Pagés,
a u t o r de la troballa en ésser comissíonat pels de
G i r o n a . Pero sí que v o l e m esmentar la troballa de
l'epitafi que hi havia al sepulcre del c o m t e de
Besalú, Bernat el Tallaferro i del seu fill el c o m te G u l l i e m , segurament desconeguda per a m o l t s .
A g u a r d a n d o poder m a n d a r l e un f a c s í m i l
de la misma r e m i t o hoy el a d j u n t o sólo para
f o r m a r s e una idea aunque poco exacta.
El s i t i o d o n d e debía estar esta lápida lo
hemos puesto al descubierto y podrá ver la
C o m i s i ó n las piedras sobre las q u e estaban
colocados los t ú m u l o s que había en el claustro.
D i f í c i l es f i j a r la época en q u e estas lápidas f u e r o n separadas de su lugar para serv i r de cloaca y cabe duda de si fue d u r a n t e la
d e s a m o r t i z a c i ó n o en época a n t e r i o r .
La noticia d'aquesta troballa es conté en dues
c o m u n i c a c i o n s que envié el Sr. Josep Raguer, Delegat d e la C o m i s s i ó a Ripoll. La p r i m e r a d i u
9ÍXÍ;
El texto de la lápida es ya conocido de
la C o m i s i ó n por v e n i r consignado e n t r e o t r a s
o b r a s en la reseña d e la t u m b a de V i f r e d o i m presa por cuenta de la C o m i s i ó n .
«Comisión
Provincial
de
Monumentos
Históricos y A r t í s t i c o s de Gerona. Delegación
de Ripoll.
Estos son los datos que puedo hoy c o m u nicar a la C o m i s i ó n en c u m p l i m i e n t o de m i
cargo.
En contestación a su o f i c i o fecha 28 feb r e r o y q u e recibí ayer debo d e c i r l e : Que para el m e j o r aspecto del c l a u s t r o y con la
idea de que debíamos e n c o n t r a r en el ala del
m i s m o que m i r a al N o r t e indicios de los sepulcros en que estaban sepultados nuestros
p r i m i t i v o s condes, con la cooperación del Sr.
Pellicer D. Pedro dispuse se limpiase el ala del
c l a u s t r o c i t a d a , de los escombros que habían
quedado aun en ella desde el desplome de la
m i s m a acaecida en 1845, d e j a n d o al descub i e r t o el e n l a d r i l l a d o .
Dios guarde a V d . muchos años. Ripoll, 4
marzo 1878. José Raguer»,
Cal notar q u e , c o m dIu Josep Raguer, el text
d'aquesta lápida f u n e r a r i a del c o m t e Tallaferro
era e f e c t i v a m e n t coneguda per la Comissió, ja
q u e Josep M . Pellicer I'havia t r a n s c r i t a en la
Memoria que escriví a m b m o t i u d'ésser enviat
per la Comissió a Ripoll. Aquesta M e m o r i a porta data del 20 de f e b r e r de 1875 i tingué gran
ressonáncia. Pero els textos de les lapides f u -
Estos trabajos d u r a r o n desde 28 enero
hasta 2 f e b r e r o p r ó x i m o pasado, fecha que
46
neráries o epitafis de les tombes deis comtes
sepolits a Ripoll no f o r e n t r o b a t s per Pellicer,
sino que eren coneguts pels h i s t o r i a d o r s per haver estat transmesos en un códex per l'abat
«de mires localistes 1 i n o p e r a n t s » , pero ais ulls
deis de Girona es feia ingrat i i n a d m i s i b l e l'lnt r u s i s m e barceloní. Com a m o s t r a d'aixo d o n e m
en apéndix n ú m . 2 el c o n t i n g u t a p r i m e r a página del d i a r i «El Eco de G e r o n a » , del 6 de gener
del 1867.
Oliba.
Dos dies després ei Sr. Josep Raguer es d i rigí per segona vegada a la Comissió en aquests
termes:
També és nítida l ' a c t i t u d inalterable de la
Comissió de G i r o n a , a la llum de la d o c u m e n t a d o que posse'ím: la Comissió accepta g r a t a m e n t
totes les iniciatives p a r t i c u l a r s o oficiáis a fav o r de la r e s t a u r a d o del m o n e s t i r de Ripoll, c o m
és ara la i n i c i a t i v a d ' o b t e n i r subscripclons pecuniáries p o r t a d a a t e r m e per l'Associació d'Excursions Catalana, de Barcelona, i també la consí i t u e i ó , a m b el mateix f i , d'una Junta de Restauració del Reial Santuari a Ripoll mateix. Pero a
l'ensems la Comissió exigeix la seva exclusiva
competencia executlva en tot el que es refereix
a d i r i g i r les obres de r e s t a u r a d o i d e t e r m i n a r
la inversió deis dlners recaptats. I de com a la
Comissió Provincial de Girona 11 assistia el dret
a adoptar aquesta a c t i t u d , n'és prova aquesta
c o m u n i c a d o de la Real Academia de Bellas Arles de San Fernando, de M a d r i d , a l'Académia
p r o v i n c i a l de Belles A r t s de Barcelona, del tenor següent:
« C o m i s i ó n de M o n u m e n t o s históricos y
artísticos de la p r o v i n c i a de G e r o n a . Delegación de Ripoll.
En c u m p l i m i e n t o a lo q u e i n d i q u é en m i
o f i c i o a n t e r i o r , r e m i t o hoy un f a c s í m i l de la
lápida de Tallaferro.
Cábeme a más la satisfacción de c o m u n i car a V. S. haberse e n c o n t r a d o en una de las
piedras q u e sostenían !os travesanos del seg u n d o piso del c l a u s t r o , la siguiente inscripc i ó n : E - N - L - A - de M - CCC - L - X X X I I B - A - S - O - R - A -, lo cual c o n f i r m a haber
sido c o n s t r u i d a p o r el abate Basora una parte del segundo piso del c l a u s t r o .
Lo que pongo en c o n o c i m i e n t o a los efectos consiguientes.
Dios guarde a V. S. mos. aos. Ripoll, ó marzo 1878. José Raguer».
«Con esta fecha, dice la Academia de Bellas Artes de San Fernando a la p r o v i n c i a l de
Barcelona, lo siguiente:
Peí seu interés p u b l i q u e m en apéndix n ú m .
1 la reprodúcelo f o t o g r á f i c a d'aquest f a c s í m i l
de l'epitafi del Tallaferro. Com hem d i t , l'abat
Oliba ens lega uns díptics deis epitafis deis seus
avantpassats e n t e r r á i s a Ripoll. Un d'ells era Bernat de Tallaferro, a m b el qual fou e n t e r r a t post e r i o r m e n t el seu f i l l , el c o m t e Guillem. Seguint
aquesta t r a n s c r i p c i ó d ' O l i b a , en la qual hi ha algunes paraules d i f e r e n t s de les q u e nosaltres lleg i m en aquest f a c s í m i l , el Sr. Josep M. Pellicer
en féu una t r a d ú c e l o al cátala, una mica lllure.
De totes maneres, el que té i m p o r t a n c i a és la
troballa de la lápida o llosa f u n e r a r i a .
Exmo. Señor. La C o m i s i ó n central de Mon u m e n t o s , ha tenido ocasión de e x a m i n a r las
comunicaciones habidas e n t r e esa de Bellas
Artes y la C o m i s i ó n Provincial de M o n u m e n tos de Gerona, con m o t i v o de las obras mas
urgentes de reparación llevaoas a cabo en el
célebre e x m o n a s t e r i o de Santa María de Ripoll, y d e p l o r a que la citada Academia, desconociendo el c í r c u l o de sus a t r i b u c i o n e s , y d i ciéndose delegada de la Real Academia de San
Fernando, a u n q u e con el m e j o r deseo, había
q u e r i d o i n m i s c u i r s e en tos derechos y a t r i b u ciones de la C o m i s i ó n p r o v i n c i a l .
Pero és evident q u e la labor de la Comissió
Provincial de M o n u m e n t s de Girona en l'obra de
la r e s t a u r a d o de Santa María de Pipoll és poc
coneguda, i sobretot poc reconeguda. Jo cree
que el j u d i e i de Maestre Abad sobre aquesta
Comissió Provincial és f r a n c a m e n t a t o l o n d r a t.
(«Revista de G i r o n a » n ú m . 83, pág. 2 0 4 ) . Per
sort en la copiosa d o c u m e n t a d o que t e n i m a la
m á , i q u e , r e p e t i m , seria massa p r o l i x de transc r i u r e , apareix a l'lnvestigador i m p a r c i a l clarament la i m p o r t a n c i a e x t r a o r d i n a r i a d'aquesta
labor de la Comissió de G i r o n a . Es cert que mal a u r a d a m e n t no hi hagué una intel-llgéncia entre
G i r o n a i Barcelona sobre la r e s t a u r a d o de Ripoll. Fou una llástima! D'haver e x i s t i t , estem segurs que la r e s t a u r a d o d e f i n i t i v a s'hagués avangat t e m p o r a l m e n t . Pero la qüestió sorglda ent r e Girona i Barcelona en aquest assumpte és
la q u e tantes vegades hem v i s t : ais ulls deis de
Barcelona la labor de la Comissió de G i r o n a era
La Academia de Bellas Artes de San Fernando, ni su C o m i s i ó n central de M o n u m e n tos, han delegado ni delegar p u d i e r a n en las
Academias provinciales sus a t r i b u c i o n e s en
la restauración y conservación de los M o n u mentos Nacionales, pues siendo su organización p u r a m e n t e c o n s u l t i v a , existen las C o m i siones con el carácter e j e c u t i v o necesario para la satisfacción de aquella necesidad, pues
si bien es c i e r t o que h u b o un t i e m p o en q u e
las Academias con d i s t i n t a organización tenían diferentes a t r i b u c i o n e s , no lo es menos
que desde el decreto o r g á n i c o de 1849, dej a r o n de tenerlas, y en el r e g l a m e n t o de 24
de n o v i e m b r e de 1865, está consignada clara
y e x p l í c i t a m e n t e , no sólo la organización de
las Comisiones provinciales de M o n u m e n t o s ,
sí que t a m b i é n su dependencia de la c e n t r a l ,
y en su caso, de la Academia de Bellas Artes
de San Fernando y de la H i s t o r i a .
47
Por t o d o lo c u a l , a p l a u d i e n d o ia atención
de la C o m i s i ó n p r o v i n c i a l de Gerona, al contestar a la Academia de Barcelona, aprueba
en un todo y hace suyos los considerandos
y resultandos de su c o m u n i c a c i ó n .
de p o r t a r a t e r m e a m b tota diligencia les obres
de r e s t a u r a d o . AÍx6 f o u o b r a del bisbe M o r g a des, el qual prengué possessió de la Seu de Vic
l'any 1882. A Vic hi havia el canonge Jaume Collell, h e m e d'una f o r t a i rellevant p e r s o n a l i t a t
del seu temps. I es conta q u e i m m e d i a t a m e n t
després de l'acte de la presa de possessió del
bisbe i deis actes p r o t o c o l a r i s , el bisbe M o r g a des c r i d a el Dr. Collel! i li dígué: «Jaume, i ara
q u é f a r e m ? » . I el canonge Collell I i contesta
sense pensar-s'ho gens: «Ara f a r e m la restauració de Santa María de Ripoll». De f e t , l'any 1885
Morgades obtenía la cessió del m o n e s t i r , el
q u a l , si bé era de la p r o v i n c i a de G i r o n a , pertanyia al bisbat de Vic.
Lo que traslado a V. S. para c o n o c i m i e n t o de esa C o m i s i ó n p r o v i n c i a l .
Dios guarde a V. S. muchos años.
El Secretario g r a l . i n t e r i n o : José A v r i a l .
Sr. Presidente de la C o m i s i ó n
de M o n u m e n t o s de G e r o n a » .
Provincial
Jo he t i n g u t un interés especial a poder desc u b r i r q u i n pogué ésser el m o t i u d e t e r m i n a n t de
divergencia entre G i r o n a i Barcelona en tot
aquest fer. Si bé no hem t r o b a t cap d o c u m e n t
q u e ho especifiqui e x p l i c i t a m e n t , hem a r r i b a t a
la conclusió que el p u n t m á x i m de f r i c c í ó f o u
el fet que els representants de l'Académia de
Bailes A r t s de Barcelona, destinats a reunir-se
a m b els representants de la Comissió Provincial
de M o n u m e n l s de G i r o n a en una acció c o m ú
per p o r t a r a í e r m e la restauració de Ripoll, d'una
manera unilateral encomanaren el p r o j e c t e def i n i t i u de restauració a l'arquitecte m e m b r e de
l'Académia, Sr. Elias Rogent. Al nostre c r i t e r i ,
aixó f o u l'incident q u e provoca el t r e n c a m e n t
de relacions e n t r e G i r o n a i Barcelona, també def i n i t i u . Ja hi havia hagut m o l t s altres p u n t s de
f r i c c i ó , pero sempre les aigües s'havien amanslt. Cree que el m o t i u expressat, en c a n v i , motiva una a m a r g o r i una a c t i t u d i r r e v e r s i b l e en
els membres de ia Comissió Provincial de G i r o na.
El que ja no sap gaire ningú és que d'una
manera insistent la Comissió de G i r o n a havia
intentat o b t e n i r la intervenció del bisbe de Vic
a n t e r i o r al bisbe Morgades, per actuar mancom u n a d a m e n t en la restauració de Ripoll. T o t f o u
endebades, i aixó q u e es tractava del bisbe Col o m e r , nascut a Girona i professor del Seminari de G i r o n a . M a l g r a t aquesta v i n c u l a c i ó a Girona, el bisbe C o l o m e r es negá a col-laborar en
l'esmentada empresa. A i x o sí, la Comissió rebé
mes d'una c o m u n i c a d o del bisbe agraint la labor en p r o del m o n e s t i r de Ripoll. D'aixó hi ha
a b u n d a n t d o c u m e n t a d o en les carpetes de la
Comissió P r o v i n c i a l de M o n u m e n t s de G i r o n a .
T a m b é hem t r o b a t en aqüestes carpetes la resoiució m i n i s t e r i a l favorable a la petició del bisbe Morgades soHicitant la cessió de Santa M a r i a
de Ripoll al bisbat de Vic. I en c o r r o b o r a c i ó del
que hem d i t abans, cal notar q u e en aquesta
resoiució es fa constar q u e «el Obispo de V i c h
se obliga a r e s t a u r a r l o , s o m e t i e n d o s i e m p r e los
planos a la a p r o b a c i ó n de la Real Academia de
Bellas Artes de San Fernando, y bajo la inmediata inspección de la Comisión provincial de
Monumentos históricos y artísticos de Gerona».
Cal t e ñ i r en c o m p t e que, des d ' u n i n i c i ,
aquesta Comissió havia posat tot el referent a
la restauració del m o n e s t i r de Ripol! a mans de
l'arquitecte m e m b r e de la C o m i s s i ó , Sr. M a r t í
Sureda i Deulovol. La labor del Sr. Sureda f o u
e x t r a o r d i n a r i a i ell f o u q u i venia treballant des
de feia temps en aquest p r o j e c t e de la restauració d e f i n i t i v a , s¡ bé nosaltres creiem q u e el
p r o j e c t e podia t e ñ i r una m a j o r garantía si hagués estat fet pels dos a r q u i t e c t e s , el de Barcelona i el de G i r o n a . Donada l'envergadura del
p r o j e c t e , ens sembla que potser aquesta hauria estat la m i l l o r solució. Pero no f o u així.
Pero tant se v a l . El bisbe Morgades assumí
l'encárrec de restaurar el m o n e s t i r de Ripoll, i
Vic pertanyia a la p r o v i n c i a de Barcelona! De
fet, ja ho hem d i t , qussi I n v l s i b l e m e n t i a la
callada, la C o m i s s i ó Provincial de M o n u m e n t s de
Girona deixa d ' i n t e r v e n i r . En c a n v i , els de Barcelona tingueren el camí expedit per e m p o r t a r se'n la g l o r i a d'haver restaurat Santa M a r i a de
Ripoll. Així és la h i s t o r i a . Que s a p i g u e m , només
l ' a r q u i t e c t e Elias Rogent, a u t o r del p r o j e c t e de
restauració I d i r e c t o r de les obres en els ú l t i m s
anys, es recorda de la Comissió Provincial de
Girona i especialment de l'arquitecte p r o v i n c i a l
Sr. M a r t í Sureda i D e u l o v o l , a m b m o t i u de l'acabament de les obres i c o n s a g r a d o de l'església de Santa M a r i a de Ripoll l'any 1893. Les paraules que escriví Elias Rogent en aquest sentit,
i que ens ha transmés el Sr. Enríe M i r a m b e l l a
l'esmentat artícle, diuen m o l t a f a v o r seu.
1 t e n i m la convicció que, tot i que la Comissió Provincial de M o n u m e n t s de G i r o n a , tingué
sempre l'encárrec de supervisar les obres, pero
s'aná r e t i r a n t de l'escenari f i n s a esdevenir nulla
la seva i n t e r v e n c i ó , i que per tant deixá el camí
expedit ais de Barcelona, aquests tampoc no haguessin reeixit, ells sois, en ['empresa. De f e t ,
m a l g r a t disposar d ' u n p r i m e r p r o j e c t e del Sr.
Elias Rogent, la cosa estigué parada un bon lapse de temps.
I n d i s c u t í b l e m e n t , l'home que degué s o f r í r
la mes f o r t a decepció a m b tota aquesta h i s t o r i a
degué ser M a r t í Sureda i D e u l o v o l . Ell f o u el
brag dret de la Comissió Provincial de M o n u -
Pero t o t h o m sap el que succeí. Un reial decret cedí ai bisbat de Vic el m o n e s t i r de Ripoll,
a m b la c o n d i c i ó de c o n v e r t i r - l o en p a r r o q u i a ¡
48
ments de G i r o n a , no solament en aquest assumpte de la restauració de Ripoll, sino en tots els
m o l t s i m o l t s treballs i activitats que m o l t mer i t ó r i a m e n t e m p r e n g u é la Comissió a r r e u de la
ciutat
i p r o v i n c i a de G i r o n a .
Impossible
de
t r a n s c r i u r e aquí la copiosa d o c u m e n t a c i ó q u e ten i m a la má i q u e avala els m é r i t s de M a r t í Sureda i Deulovol. Es gairebé i n c o m p r e n s i b l e que
un home sol pogués f e r tanta f e i n a !
Ens a t r e v i m a a f i r m a r que M a r t í Sureda i
Deulovol ha estat el gran a r q u i t e c t e de G i r o n a
en el segle X I X . Masqué a TEscala l'any 1822 i
m o r í a Girona el 1890. El seu « c u r r i c u l u m v i tae», c o m a p r o f e s s i o n a l , és tan intens c o m extens, i es t r o b a exposat en una p u b l i c a c i ó de
M o n t s e r r a t M o l í ( « E s t u d i o s A r t e - 9 » ) . La mateixa autora ha fet l'article referent a l'esmentat
a r q u i t e c t e en la «Gran Enciclopedia Catalana».
M a r t í Sureda i Deulovol f o u nomenat arquitecte m u n i c i p a l de G i r o n a l'any 1847. Pero la seva
obra tingué una p r o j e c c i ó p r o v i n c i a ! , ja que "fou
n o m e n a t a r q u i t e c t e p r o v i n c i a l . Director de Cam i n s Veínals de G i r o n a , m e m b r e de la Junta
de Reparado de Temples i Convents del bisbat,
i s o b r e t o t , com ja hem vist, m e m b r e de la Comissió Provincial de M o n u m e n t s des de la seva
creació l'any 1847. En f i , era un home solticitat
en la seva labor professional per totes les inst i t u c i o n s i académies relacionades a m b l'art arq u i t e c t ó n i c . F i n a l m e n t d i g u e m que f o u el cread o r d'una Escola d'Obres Publiques a Girona i
que elabora el p r i m e r p r o j e c t e d ' E i x a m p l e de
la nostra c i u t a t . A i x ó ocasiona una p o l é m i c a ,
puix q u e c o m p o r t a v a l'enderrocament de gran
part de les murallas. M a l g r a t estar t o t a l m e n t al
marge del tema q u e ens ocupa, a p r o f i t e m l'avinentesa per a p u b l i c a r en apéndix n ú m . 3 un
d o c u m e n t referent a la plaga de Sant Agustí de
G i r o n a , projectada per M a r t í Sureda i D e u l o v o l ,
i que hem t r o b a t e n t r e els papers q u e es guarden al Servei d'Investigacions Arqueológiques de
la D i p u t a d o . L'edifici que s'acaba d'aixecar en
terrenys del cinema Albéniz, de la nostra c i u t a t ,
dona una certa actual i tat a aquest d o c u m e n t .
Peró el Sr. M a r t í Sureda i Deulovol f o u també el f u n d a d o r d'una nissaga d ' a r q u l t e c t e s , ja
que h o f o r e n també el seu fill M a r t í Sureda i
V i l a , i el seu nét M a n u e l Sureda i Costa. El p r i m e r f o u també a r q u i t e c t e m u n i c i p a l de G i r o n a .
M o n t s e r r a t M o l i el q u a l i f i c a de notable urbanista, si bé enemic deis arbres. Al segon, Manuel
Sureda i Costa, h o m l'ha situat al c a m p o g r u p
d'arqultectes de la década deis v i n t que podría
qualificar-se de « n o u c e n t i s m e ecléctic», pero ell
m o r í a Lugo, ocupant des de feia temps el carree d ' A r q u i t e c t e del Cadastre d ' H i s e n d a . Un
any després de la seva m o r t , ocorreguda el 1972,
m o r i a a G i r o n a el seu germá Caries Sureda !
Costa, prestigios metge g i r o n í .
Quan Elias Rogent féu el p r o j e c t e d e f i n i t i u
de la restauració de Ripoll, M a r t í Sureda i Deulovol estava en coneixement de moltes coses re-
condites pertanyents al m o n e s t i r de Santa M a ría. Ell havia fet passeres, tot i les d i f i c u l t a t s de
c o m u n i c a c i o n s d'aquella época, de G i r o n a a Ripoll. Coneixia m o l t bé les despulles del cenobi
i per aixó ell hauría d'haver pogut e s t a m p a r la
seva f i r m a en el p r o j e c t e d e f i n i t i u de restaurac i ó i haver pres p a r t en la d i r e c c i ó de les o b r e s ,
j u n t a m b Elias Rogent, f i n s al seu m o r e n t . S'ho
mereixia eil i s'ho mereixia G i r o n a . I t a m p o c no
sabem si en l'elaboració d'aquest p r o j e c t e f o u
c o n s u i t a t el Sr. Josep M.^ Pellicer i Pagés, cosa
que hauria estat m o l t convenient de fer-ho perqué el p r o j e c t e d'una obra d'aquesta naturalesa
fos el resultat d ' u n treball en e q u i p e n t r e a r q u i tectes, arqueólegs i h i s t o r i a d o r s .
Abans d'acabar d i g u e m que el bisbe M o r g a des invita la Comissió Provincial de M o n u m e n t s
de G i r o n a , l'any 1886, a la i n a u g u r a c i ó ( c a l entendre-ho bé, no a l'acabament de les o b r e s ) , de
les obres de la r e s t a u r a d o del m o n e s t i r de Ripoll. En la d o c u m e n t a c i ó que t e n i m a la má consta q u e la Comissió designa, per a n a r - h i , a Martí Sureda i D e u l o v o l , i a E m i l i G r a h i t . No he
t r o b a t cap d o c u m e n t en qué aquests dos comissionats d o n i n c o m p t e de la seva presencia
a Ripoll en aital ocasió, pero hem de suposar
q u e hi anaren. En aquest cas pogueren presenc i a r , a part del solemne o f i c i i f u n d o n s religioses del m a t í , el fet q u e ens narra Mossén
Jacint Verdaguer, a m b la seva p l o m a mullada
mes a m b sang que a m b t i n t a , de q u a n després
del d i ñ a r el bisbe Morgadas s'aixecá de la presidencia i d i r i g i n t - s e al nostre gran poeta li posa al f r o n t una corona de llor, d i e n t - l i : «Vos
c o r o n o en n o m de C a t a l u n y a » . Diu Mossén Cinto que aquella corona l'havia teíxit el dia abans
mossén Jaume Collell de dues branques d ' u n llorer q u e ell m a t e i x , el llorejat poeta, havia plantat feia anys a l'hort de la Rectoría de Vinyoles
d ' O r í s , q u a n hi feia de v í c a r i . Quí ho havia de
d i r l Anys després, no gaires, Mossén C i n t o s'hagué de r e f e r i r a aquests llorers a m b el n o m de
«llorers e s p i n o s o s » . . . , perqué precisament el
bisbe Morgades i Jaume Collell es c o n v e r t i r í e n ,
per la part eclesiástica, en els dos personatges
histories que posarien mes t a r d al f r o n t de l'em i n e n t poeta una sagnant corona d'espines.
A i x ó ho hem v o l g u t ressenyar perqué t e n l m
la c o n v i c c i ó que a Ripoll, en l'ocasió esmentada,
e n m i g de tanta p o m p a i de tanta g l o r i a , el bisbe Morgades, sense saber-ho, degué c o r o n a r una
altra persona. Aquesta persona devia ésser Martí Sureda i D e u l o v o l . Ningú no podia sospitarho, ¡a q u e la corona no es posa al f r o n t , sino
al c o r , pero t a m b é era d'espines.
De totes maneres, i digressions a p a r t , la
labor professional de M a r t í Sureda i Deulovol
s'estengué a m o l t s camps d i s t i n t s de la restauració de Ripoll. Aquesta labor ha de q u a l i f i c a r se de p r o d i g i o s a , t a n t a la c i u t a t com a la p r o v i n c i a . I no sabem que Girona hagi p e r p e t u a t la
seva m e m o r i a dedicant-li cap c a r r e r . . .
APENDIX NUM. 1
Facsímil de l'epitafi de la t o m b a del c o m t e
de Besalú, Bernat I Tallaferro ¡ del seu fill G u i llem.
T r a n s c r i p c i ó de l ' e p i t a f i , tal com apareix en
aquest f a c s í m i l , Posem en paréntesi les paraules q u e hi posa Josep M . ' Pellicer seguint la transc r i p c i ó de Cabat O l i b a .
La t r a d ú c e l o , m o l t lliure i v e r s i f i c a d a ,
peí Sr. Josep M / Pellicer, és a i x i :
La sang, la gloría y bellesa - la v i r t u d y la noblesa
C o m f l o r s d ' u n m a t í apsreixen - y ab b r e u f i
[s'esmortueixen.
SPLENDOR FORMA ( C A R O ) VIRTUS C U M
[GERMINE (CLARO)
UT CITO FLORESCUNT M Ó D I C O SIC FINE
[LIQUESCUNT)
A y t a l v e r i t a t p u b l i c a n - des da fossa ho t e s t i f i c a n
Tailfer lo C o m p t e Bernat - y en Guillem Crasso
HOEC DÚO TESTANTUR COMITÉS HIC QUI
[TUMU (LANTUR)
BERNARDUS TAILFER GUILEL
[apel-lat,
COGNOMINE
[CRASSUS
Fill del q ú i ab t e r r i b l e f i - en lo Ródano m o r í .
GERMEN BERNARDI TAM_FER IN RÓDANO
[ F A T A L IA PASSUS
Ab
ARMIS CONSILIO REBUS FAMA VIGUERE
[ ( A T Q U E VIGORE)
(S'UMPTIBUS)
feta
armas,
consell i sb or - ab ílur
prestigi y
[valor,
Y ab llurs térras e n r i q u i r - volgueren est
[monestir.
H A N C M U L T I S DITAPE D O M U M
[STUDUERE
UNDE CORONATI REGNENT SUPER ASTRA
[(LOCATI)
¡Regnen per <;o coronats - sobre'ls astres col[locats!
50
APENDIX N U M . 2
Raguer, q u e los vecinos de aquella villa se ocupasen de la m a n o de o b r a , sin más r e t r i b u c i ó n
que la gloria de c o n t r i b u i r a tan laudable o b j e t o ; y gracias sean dadas a la eficacia de estas
reparaciones, pues sin ellas hubiera desaparecid o en t o t a l i d a d c o m b a t i d o por la acción del
tiempo.
« D o m i n g o , 6 de enero de 1867. Año IV. N.
8 2 1 . EL ECO DE GERONA. D i a r i o de avisos y noticias.
REMITIDO.
Sr. Director del Eco de Gerona.
He aquí p o r q u e no es j u s t o acusar de aband o n o a una p r o v i n c i a que cuenta con una d i p u tación generosa, que ha v o t a d o sumas para el
M o n a s t e r i o en p r o p o r c i ó n a su exiguo presupuesto y al c ú m u l o de atenciones i m p o r t a n t e s
que la rodean, con una p o b l a c i ó n cuyos habitantes se prestan al t r a b a j o de las obras, y con
una c o m i s i ó n incansable en p r o c u r a r s e medios
con que precaver la r u i n a de los detalles más
interesantes de aquel c o n j u n t o a r t í s t i c o .
M u y Sr. m í o y d i s t i n g u i d o a m i g o : El día 26
de n o v i e m b r e ú l t i m o d i r i g í al señor d i r e c t o r del
Diario de Barcelona el a d j u n t o a r t í c u l o rogándole su inserción en aquel p e r i ó d i c o y c o m o no
haya t e n i d o la complacencia de v e r i f i c a r l o apesar del t i e m p o t r a n s c u r r i d o , ni pueda penetrar
la causa de esta o m i s i ó n , me obliga a suplicarle
tenga a bien d a r l e cabida en su apreciable diar i o para que no quede sin c o r r e c t i v o la correspondencia que lo m o t i v a .
Si los esfuerzos anuados que hasta aquí se
han empleado para salvar al M o n a s t e r i o de Ripoll, no satisfacen por c o m p l e t o la ansiedad de
los amantes del a r t e , culpa es de circunstancias
especiales independientes de la c o m i s i ó n de M o n u m e n t o s , a quien i n c u m b e en p r i m e r t é r m i n o
la conservación de todos los que radican en la
provincia.
A n t i c i p o a V. las gracias y se renueva a sus
órdenes con toda consideración su afectísimo
a m i g o y atento S.S.Q.S.M.B. - Joaquín P u j o ! y
Santo. Gerona, 2 de enero de 1867.
Sr. Director del Diario de Barcelona. Gerona,
26 de n o v i e m b r e de 1866.
En la edición de la mañana de su apreciable
p e r i ó d i c o c o r r e s p o n d i e n t e al día 13 del a c t u a l ,
leemos un suelto fechado en Gerona, en el q u e ,
haciéndose cargo el a r t i c u l i s t a de o t r o suelto inserto en el Eco de la Montaña, se lamenta con
d o l o r del estado de abandono en que se hallan
la Colegiata de S. Juan de las Abadesas y el Monasterio de Ripoll, asegurando que a no pertenecer a la p r o v i n c i a de Gerona, de seguro que no
h u b i e r a de lamentarse t a n t o descuido y desgracia.
Por ú l t i m o , rogamos al a r t i c u l i s t a que se tome la pena de v i s i t a r los claustros del Monaster i o de S. Pedro de Galligans de esta c i u d a d , para q u e pueda r e c t i f i c a r el e r r o r en que ha inc u r r i d o a u g u r a n d o su cercana d e s a p a r i c i ó n .
Desde el año 1861 en que el t e r r i b l e aguacero
o c u r r i d o los días 8 y 11 de o c t u b r e a r r a s t r ó la
pared que cerraba los claustros por el lado mer i d i o n a l y causó o t r o s desperfei^tos, se ha ocupado la c o m i s i ó n en la r e s t a u r a c ' ó n de este mon u m e n t o ; y aunque las obras se han hecho con
l e n t i t u d por la escasez de f o n d o s , ha conseguido no obstante defender c o m p l e t a m e n t e contra
nuevas avenidas, elevar sus c u a t r o tejados, reparar las columnas y capiteles de los arcos
y
hacer otras obras interiores con toda pureza arquitectónica.
Aduce el c o m u n i c a n t e c o m o prueba del desc u i d o con q u e se m i r a n aquí las obras de a r t e ,
los claustros del M o n a s t e r i o de Galligans, asegurandO' q u e , antes de m u c h o , robará el t i e m p o
esta riqueza a r q u i t e c t ó n i c a a los verdaderos
amantes de las obras m o n u m e n t a l e s .
Tenemos la seguridad de que el c o m u n i c a n t e
llevado de su a m o r al arte, ha d e s f i g u r a d o los
hechos i n v o l u n t a r i a m e n t e , y esperamos nos hará la j u s t i c i a de r e c t i f i c a r el concepto desfavorable que habrá f o r m a d o de los encargados en
la p r o v i n c i a , de velar por las glorias m o n u m e n tales y del celo y generosidad de su D i p u t a c i ó n .
C o m o este a r t í c u l o envuelve una censura
amarga c o n t r a la D i p u t a c i ó n de esta p r o v i n c i a
y C o m i s i ó n de M o n u m e n t o s nos es fuerza rect i f i c a r las equivocaciones en que ha i n c u r r i d o
el a r t i c u l i s t a , siquiera le haya guiado c o m o a
n o s o t r o s , el buen f i n de ver alzadas de la post r a c i ó n , las obras que encierran bellezas artísticas o recuerdos h i s t ó r i c o s .
J. P. y S.».
El m o n u m e n t o de Ripoll, rica joya del arte
b i z a n t i n o , llegó a un estado deplorable de r u i n a ,
p o r causas q u e no queremos recordar. La com i s i ó n p r o v i n c i a l de M o n u m e n t o s
secundada
m u y eficazmente por la academia de bellas artes de Barcelona, ha recabado fondos del presupuesto del Estado y de las diputaciones de Ger o n a , Barcelona y Lérida que han i n v e r t i d o con
toda e s c r u p u l o s i d a d y economía en las obras de
reparación más necesarias de aquel precioso
m o n u m e n t o , y aun ha logrado con el p r e s t i g i o
del encargado del M o n a s t e r i o , Dr. D. Edualdo
APENDIX N U M . 3
«Pliego de condiciones que deberán regir
para la ejecución de las obras del p r o y e c t o de
la plaza de Sn, A g u s t í n .
A r t . ] .'^ ...
51
Los pilares exteriores de los p ó r t i cos con sus impostas y c o r r e s p o n dientes m o l d u r a s se p r a c t i c a r á n de
sillería bien labrada.
ó.° ... T o d o p r o p i e t a r i o al pretender levantar la p a r t e del p ó r f i d o q u e le corresponde, deberá ponerse de acuerd o con sus dos vecinos contiguos para la c o n s t r u c c i ó n de los pilares Y
arcos medianeros; y en el caso de no
convenirse, o de no querer c o n t r i b u i r alguno de ellos a su coste, hasta q u e tenga necesidad de servirse
de ellos, deberá el q u e i n t e n t e const r u i r , adelantar su i m p o r t e , del q u e
se reintegrará tan luego c o m o el o t r o
e d i f i q u e , debiendo ponerlo en conoc i m i e n t o de la C o r p o r a c i ó n a f i n
de que por m e d i o de sus delegados
se t o m e n los datos necesarios para
e v i t a r sucesivas diferencias e n t r e los
vecinos.
2.° ... Los arcos exteriores de dichos p ó r t i cos con sus a r q u i v o i t a s y m o l d u r a s
p o d r á n c o n s t r u i r s e de sillería, de fábrica de l a d r i l l o , de b a r r o c o c i d o , o
de c i m i e n t o r o m a n o , pero siempre
i m i t a n d o la sillería.
3°
...
Las j a m b a s de las puertas de las
tiendas y las de las ventanas o balcones de los entresuelos con sus
molduras, podrían
t a m b i é n const r u i r s e de sillería, o de f a b r i c a de lad r i l l o , reseguidas las aristas y m o l duras con yeso o con c i m i e n t o rom a n o , dejándolas bien p u l i m e n t a das.
4.° ... Las jambas de los balcones de las
fachadas de la plaza con sus correspondientes m o l d u r a s , fajas y carteles, arregladas a los modelos correspondientes, t a m b i é n p o d r á n ser de
piedra labrada, de f á b r i c a de l a d r i ilo, o de b a r r o c o c i d o , reseguidas con
mezcla de c i m i e n t o r o m a n o , d e j á n dolas b i e n p u l i m e n t a d a s i m i t a n d o a
la p i e d r a labrada.
7." ...
Iguales condiciones deberán preced e r , para el coste y colocación de
las vigas y c o n s t r u c c i ó n de los arcos y medianeras de los espacios que
o c u p a r á n los p ó r t i c o s .
8.° ... El techo de los p ó r t i c o s se c o n s t r u i rá con buenas vigas transversales,
una a cada pilar con sus correspondientes grapas de h i e r r o para sujet a r bien dichos pilares y con ellos
toda la fachada, sobre las vigas se
colocarán los maderos y c o n s t r u i r á
u n d o b l e enlatado y d o b l e e n l a d r i llado e n c i m a .
5.** ... Para todas las m o l d u r a s , losanas de
balcones, barandillas de í d e m , y demás q u e pueda afectar a la decoración y solidez general de las fachadas, deberán los p r o p i e t a r i o s o dueños de las obras, ceñirse estrictamente a los moldes, modelos y colores que al efecto le f a c i l i t a r á el A y u n t a m i e n t o por m e d i o de su A r q u i t e c to o delegado de éste, y a f i n de
q u e las obras se ejecuten con la debida r e g u l a r i d a d , solidez y con est r i c t a sujeción al proyecto a p r o b a d o
el C a b i l d o por m e d i o de dichos delegados, f a c i l i t a r á a los interesados
cuantos d a t o s , plantillas y detalles
necesiten, en la inteligencia de q u e ,
si alguno se separa de ellos y de las
instrucciones q u e al efecto se les hayan f a c i l i t a d o , se d e s t r u i r á n las partes de o b r a defectuosas, y se reemplazarán y arreglarán
debidamente
con sujeción a los planos y detalles
aprobados a costa del maestro que
esté al f r e n t e de la o b r a , o en su
defecto del dueño de la casa.
9.° ... Tan luego c o m o los p ó r t i c o s estén
concluidos y puedan destinarse al
t r á n s i t o p ú b l i c o , se c o n s t r u i r á n deb a j o de d i c h o t e c h o , bóvedas tabicadas o encamonadas con arreglo a
los d i b u j o s del p r o y e c t o e i n s t r u c ciones que a su d e b i d o t i e m p o se
c o m u n i c a r á n a los interesados.
10." ... El coste de c o n s t r u c c i ó n y la conservación y reparación del p a v i m e n to de los p ó r t i c o s vendrá a cargo
del C u e r p o m u n i c i p a l .
G e r o n a , 10 de f e b r e r o de 1859.
El A r q u i t e c t o
M a r t í n Sureda
Joaquín Rígau - Narciso Coll - José Boix Arcechet - G e r ó n i m o I b r á n » .
52