BOPC 135/06 - Parlament de Catalunya

BUTLLETÍ OFICIAL
D E C ATA LU N YA
DEL PARLAMENT
VI legislatura
Número 135
Tercer període
S
1.
1.01.
1.01.01.
U
M
TRAMITACIONS CLOSES AMB
TEXT APROVAT O CLOSES EN LA
FORMULACIÓ
Lleis i altres normes
Lleis
Llei de pressupostos de la Generalitat
de Catalunya per al 2001 (tram.200-00025/06) Correcció d’errades de publicació (BOPC 132).
1.10.
Divendres, 29 de desembre de 2000
10
Resolucions
Resolució 353/VI del Parlament de
Catalunya, relativa a l’Informe de fiscalització 17/
1999-SM, sobre les subvencions per despeses
electorals en les eleccions a les cambres agràries
del 13 de desembre de 1998 (tram. 256-00014/05).
Adopció en comissió.
Resolució 354/VI del Parlament de
Catalunya, relativa a l’Informe de fiscalització 28/
1999-SM, sobre les eleccions al Consell General
d’Aran del 13 de juny de 1999 i les comptabilitats
electorals (tram. 256-00001/06). Adopció en comissió.
11
11
Resolució 356/VI del Parlament de
Catalunya, sobre l’ajuda als països de l’Àfrica oriental (tram. 250-00556/06). Adopció en comissió.
12
Resolució 358/VI del Parlament de
Catalunya, sobre l’elaboració i la distribució de cartes del ciutadà per als serveis públics de competència de la Generalitat (tram. 250-00651/06). Adopció
en comissió.
Resolució 359/VI del Parlament de
Catalunya, sobre la recuperació de la memòria històrica de la repressió franquista (tram. 250-00769/
06). Adopció en comissió.
Resolució 360/VI del Parlament de
Catalunya, sobre una línia de subvencions per a
infraestructures de seguretat civil destinada als
ajuntaments (tram. 250-00671/06). Adopció en comissió.
(Tres fascicles)
R
I
Resolució 361/VI del Parlament de
Catalunya, sobre un nou marc legislatiu i financer de
cooperació entre la Generalitat i els ens locals (tram.
250-00745/06). Adopció en comissió.
14
Resolució 362/VI del Parlament de
Catalunya sobre l’establiment d’un pla d’actuació
per a impulsar el teletreball a les comarques de
muntanya (tram. 250-00952/06). Adopció en comissió.
15
Resolució 363/VI del Parlament de
Catalunya sobre el desplegament de les noves tecnologies a les zones rurals i a les comarques de
muntanya (tram. 250-00956/06). Adopció en comissió.
15
Resolució 364/VI del Parlament de
Catalunya, d’adhesió a la Convenció europea del
paisatge, aprovada a Florència l’octubre de l’any
2000 (tram. 250-01175/06). Adopció en comissió.
16
Resolució 365/VI del Parlament de
Catalunya, sobre l’escolarització dels alumnes dels
municipis de Breda i Riells i Viabrea (Selva) (tram.
250-00361/06). Adopció en comissió.
16
Resolució 366/VI del Parlament de
Catalunya, sobre la construcció dels instituts d’ensenyament secundari de Santpedor (Bages), de
Puig-reig (Berguedà) i de l’alt Berguedà (tram. 25000454/06, 250-00455/06 i 250-00456/06). Adopció
en comissió.
16
Resolució 367/VI del Parlament de
Catalunya, sobre l’amortització i la reposició del
patrimoni de les universitats catalanes (tram. 25000506/06). Adopció en comissió.
17
11
Resolució 355/VI del Parlament de
Catalunya, relativa a l’Informe de fiscalització 30/
1999-SM, sobre les eleccions al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999 (tram. 256-00004/
06). Adopció en comissió.
Resolució 357/VI del Parlament de
Catalunya, sobre l’ús dels sistemes d’informació a
l’Administració de la Generalitat i, especialment, del
correu electrònic (tram. 250-00567/06). Adopció en
comissió.
A
13
13
13
14
1.15.
Mocions
Moció 46/VI del Parlament de Catalunya, sobre les prioritats del Departament de Benestar Social (tram. 302-00061/06). Aprovació.
17
Moció 47/VI del Parlament de Catalunya, sobre la política cultural, especialment pel que
fa a les infraestructures culturals (tram. 302-00068/
06). Aprovació.
17
Moció 48/VI del Parlament de Catalunya, sobre la política d’innovació tecnològica (tram.
302-00064/06). Aprovació.
18
Moció 49/VI del Parlament de Catalunya, sobre el desenvolupament de la política
mediambiental (tram. 302-00067/06). Aprovació.
19
Fascicle primer
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
2
Moció 50/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’aplicació de la Llei 3/1991, del 18 de
març, de formació d’adults (tram. 302-00065/06).
Aprovació.
Moció 51/VI del Parlament de Catalunya, sobre la implantació de l’energia eòlica (tram.
302-00066/06). Aprovació.
Moció 52/VI del Parlament de Catalunya, sobre el compliment dels plans comarcals de
muntanya (tram. 302-00069/06). Aprovació.
1.20.
20
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
les polítiques d’atenció de la gent gran (tram. 30000193/06). Substanciació.
21
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
el seu capteniment en matèria de trànsit i de seguretat viària (tram. 300-00240/06). Substanciació.
21
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’atenció precoç (tram. 300-00307/06). Substanciació.
21
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’atenció precoç (tram. 300-00322/06). Substanciació.
21
2.
2.01.
2.01.02.
2.10.
2.10.25.
21
21
TRAMITACIONS CLOSES PER REBUIG, RETIRADA, CANVI O DECAÏMENT
Projectes i proposicions de llei i altres propostes de norma
Proposicions de llei
Proposició de llei del catàleg del sòl no
urbanitzable de Catalunya (tram. 202-00072/06).
Decaïment.
22
Proposició no de llei sobre la concertació de centres privats d’ESO amb una sola línia
(tram. 250-00437/06). Rebuig.
22
Proposició no de llei sobre la inclusió
de la Carta dels drets fonamentals en el nou Tractat de la Unió Europea (tram. 250-00704/06). Retirada.
23
Proposició no de llei sobre els aiguats
que han afectat les comarques del Baix Llobregat,
l’Anoia, el Bages i el Baix Penedès els dies 9 i 10
de juny (tram. 250-00749/06). Retirada.
23
Proposició no de llei sobre l’elaboració
de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea (tram. 250-00853/06). Retirada.
23
Proposició no de llei sobre el medi
ambient i la Carta del drets fonamentals de la Unió
Europea (tram. 250-01017/06). Retirada.
23
Proposició no de llei sobre la sisena
sessió de la Conferència de les Parts del Conveni
Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP6), que tindrà lloc a l’Haia el novembre del
2000 (tram. 250-01022/06). Retirada.
23
Proposició no de llei sobre la modificació del Decret 288/2000, del 31 d’agost, pel qual
s’estableixen els requisits per a regular les indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits
previstos a la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia, i excloses dels beneficis de la disposició
addicional divuitena dels pressupostos generals de
l’Estat per als períodes 1990 i 1992 (tram. 25001083/06). Retirada.
23
Proposició no de llei sobre la contaminació acústica al carrer Santiago Russinyol, de
Navarcles (Bages) (tram. 250-01127/06). Retirada.
23
2.15.
22
22
Proposició no de llei sobre l’ampliació
dels estudis de magisteri al grau de llicenciatura
(tram. 250-00450/06). Rebuig.
22
Proposició no de llei sobre la celebració del Dia de les Forces Armades amb una desfilada militar (tram. 250-00548/06). Retirada.
22
Mocions subsegüents a interpel·lacions
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre les mesures de prevenció i
protecció de la salut, especialment pel que fa al
control sobre els aliments (tram. 302-00062/06).
Rebuig.
24
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre equipaments i infraestructures culturals (tram. 302-00063/06). Rebuig.
24
2.20.
Procediments que es clouen amb
l’adopció de resolucions
Proposicions no de llei
Proposició no de llei sobre l’exercici de
la llibertat d’expressió i de reunió a les universitats
catalanes (tram. 250-00137/06). Retirada.
SUMARI
20
20
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
les mesures a adoptar amb relació a la problemàtica del terrorisme (tram. 300-00326/06). Substanciació.
Proposició no de llei sobre la celebració del Dia de les Forces Armades a Barcelona
(tram. 250-00587/06). Retirada.
20
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la política sanitària i més concretament pel que fa
a l’atenció a la salut mental (tram. 300-00071/06).
Substanciació.
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la situació de la violència terrorista (tram. 30000325/06). Substanciació.
22
19
Interpel·lacions
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’articulació i la gestió dels espais naturals (tram.
300-00053/06). Substanciació.
Proposició no de llei sobre el respecte al plurilingüisme en les campanyes institucionals
(tram. 250-00557/06). Rebuig.
Interpel·lacions
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la política cultural, especialment pel que fa a la
política musical (tram. 300-00083/06). Retirada.
24
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’ensenyament obligatori, especialment pel que fa al
model de gestió dels centres públics de primària i
de secundària (tram. 300-00223/06). Retirada.
24
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
els recursos hídrics, especialment pel que fa al riu
Ebre (tram. 300-00263/06). Retirada.
24
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
3
3.
3.01.
3.01.01.
TRAMITACIONS EN CURS
Projectes i proposicions de llei i
altres propostes de normes
Projectes de llei
Projecte de llei de creació de l’Agència
de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (tram.
200-00020/06). Esmenes a la totalitat presentades.
Projecte de llei de justícia juvenil
(tram. 200-00024/06). Correcció d’errades de publicació (BOPC 130).
Projecte de llei d’ordenació ambiental
de la il·luminació exterior per a la protecció del medi
nocturn (tram. 200-00028/06). Pròrroga del termini
de presentació d’esmenes.
3.01.02.
Proposició de llei de creació del Col·legi Oficial d’Enginyers en Informàtica de Catalunya
(tram. 202-00078/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
Proposició de llei per a la reorganització territorial de l’Administració pública a Catalunya
(tram. 202-00082/06). Ponència per a elaborar l’informe.
Proposició de llei d’atribució de competències en matèria d’acolliment de les persones
grans (tram. 202-00083/06). Presentació i tramesa
al Consell Executiu.
3.10.25.
25
25
Proposicions de llei
Proposició de llei de creació del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Informàtica de
Catalunya (tram. 202-00077/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
3.10.
25
25
25
26
26
Procediments que es clouen amb
l’adopció de resolucions
Proposicions no de llei
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un Pla pilot de parc cultural entre el baix Ter i el
baix Fluvià, a l’Empordà (tram. 250-01051/06). Esmenes presentades.
Proposició no de llei sobre la situació
del mercat laboral pel que fa a la demanda de personal format en les tecnologies de la informació i
les comunicacions (tram. 250-01060/06). Esmenes
presentades.
Proposició no de llei sobre l’elaboració
del Mapa de lectura pública de Catalunya i de l’estudi econòmic corresponent (tram. 250-01062/06).
Esmenes presentades.
Proposició no de llei sobre la diferenciació per sexes de les dades estadístiques de la
població catalana (tram. 250-01075/06). Esmenes
presentades.
Proposició no de llei sobre el reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat en les
campanyes de promoció turística de la Generalitat
de Catalunya (tram. 250-01094/06). Esmenes presentades.
Proposició no de llei sobre la presentació del pla pilot de manteniment i l’execució immediata d’obres de condicionament de l’institut d’ensenyament secundari Ferran Casablancas, de Sabadell (Vallès Occidental) (tram. 250-01103/06). Esmenes presentades.
27
27
27
28
28
28
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un pla d’educació i atenció a la sexualitat juvenil
(tram. 250-01108/06). Esmenes presentades.
28
Proposició no de llei sobre les gestions a fer davant el Govern de l’Estat perquè aquest
creï un observatori permanent de la violència quotidiana a les casernes militars (tram. 250-01109/06).
Esmenes presentades.
29
Proposició no de llei sobre la creació
d’una comissió d’experts per a aportar solucions a
les noves formes de relacions laborals derivades
del teletreball (tram. 250-01111/06). Esmenes presentades.
29
Proposició no de llei sobre la declaració de Catalunya com a comunitat refugi per a escriptors perseguits en els països d’origen per raó de
llur obra (tram. 250-01114/06). Esmenes presentades.
29
Proposició no de llei sobre les noves
tecnologies al món rural (tram. 250-01116/06). Esmenes presentades.
30
Proposició no de llei sobre la construcció d’una llar de pensionistes i jubilats a les Cases
d’Alcanar, del municipi d’Alcanar (Montsià) (tram.
250-01121/06). Esmenes presentades.
30
Proposició no de llei sobre la creació
d’un fòrum de contacte dels poders legislatiu, executiu i judicial (tram. 250-01123/06). Esmenes presentades.
30
Proposició no de llei sobre la implantació de pròtesis de mamella a l’Hospital Josep
Trueta, de Girona (tram. 250-01124/06). Esmenes
presentades.
31
Proposició no de llei sobre la construcció de l’escola de Figaró-Montmany (Vallès Oriental) i l’establiment de mesures de seguretat per a
evitar el perill inherent a la proximitat de la carretera
N-152 (tram. 250-01126/06). Esmenes presentades.
31
Proposició no de llei sobre l’admissió
dels alumnes més grans de 16 anys que hagin
aprovat l’ensenyament obligatori en els centres de
normalització lingüística (tram. 250-01128/06). Esmenes presentades.
31
Proposició no de llei sobre el tractament social i jurídic dels transsexuals (tram. 25001131/06). Pròrroga del termini de presentació
d’esmenes.
31
Proposició no de llei sobre la creació
d’oficines d’informació i d’assessorament itinerants
a les zones afectades per aiguats, incendis i altres
catàstrofes naturals (tram. 250-01132/06). Esmenes presentades.
32
Proposició no de llei sobre el control
dels residus hospitalaris de mercuri (tram. 25001134/06). Esmenes presentades.
32
Proposició no de llei sobre l’emissió de
continguts violents en la programació televisiva
(tram. 250-01140/06). Esmenes presentades.
32
Proposició no de llei sobre els llindars
de concentració d’ozó troposfèric per a informar a
la població (tram. 250-01143/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
32
SUMARI
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
4
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un pla de ventilació en els ferrocarrils metropolitans per a pal·liar l’escalfament produït a les andanes a causa del sistema d’aire condicionat dels
vagons de metro (tram. 250-01144/06). Pròrroga
del termini de presentació d’esmenes.
Proposició no de llei sobre l’autorització del dipòsit controlat de Vacamorta construït a
les Terreres de Cruïlles, al municipi de Cruïlles,
Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà)
(tram. 250-01146/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un programa escolar per a ensenyar els alumnes
d’ensenyament secundari obligatori a gaudir dels
aspectes positius dels mitjans audiovisuals (tram.
250-01147/06). Pròrroga del termini de presentació
d’esmenes.
Proposició no de llei sobre la gestió de
les actuacions necessàries davant el Govern de
l’Estat per a impulsar els aspectes regulats per la
Llei de l’Estat 41/1995, del 22 de desembre, de televisió local per ones terrestres, especialment pel
que fa al Pla director de freqüències (tram. 25001148/06). Pròrroga del termini de presentació
d’esmenes.
Proposició no de llei sobre la modificació de la regulació dels mètodes d’eutanàsia animal
per a evitar la improvisació de sistemes de captura i matances retardades i cruels (tram. 250-01149/
06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
33
33
33
Proposició no de llei sobre la facultat
sancionadora del Servei Català de Trànsit (tram.
250-01152/06). Pròrroga del termini de presentació
d’esmenes.
33
34
34
Proposició no de llei sobre la prolongació de la línia III del metro de Barcelona fins a Sant
Just Desvern (Baix Llobregat), passant per Esplugues de Llobregat (tram. 250-01155/06). Pròrroga
del termini de presentació d’esmenes.
34
Proposició no de llei sobre l’adhesió al
Manifest pel Ferrocarril Transversal de Catalunya
(tram. 250-01156/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
34
Proposició no de llei sobre els mitjans
econòmics de les agrupacions de secretaries de
jutjats de pau de Catalunya (tram. 250-01157/06).
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
Proposició no de llei sobre el finançament de la línia 9 del metro de l’àrea metropolitana
de Barcelona (tram. 250-01158/06). Pròrroga del
termini de presentació d’esmenes.
SUMARI
33
33
Proposició no de llei sobre l’autonomia
funcional i de gestió de l’Ens Públic de Ports de
l’Estat i les Autoritats Portuàries (tram. 250-01154/
06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
35
Proposició no de llei sobre la millora
de la integració social dels infants amb
discapacitats a la comarca del Garraf (tram. 25001160/06). Pròrroga del termini de presentació
d’esmenes.
35
Proposició no de llei sobre la millora
dels equipaments escolars a Sant Pere de Ribes
(Garraf) (tram. 250-01161/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
35
Proposició no de llei sobre la creació
de serveis de caràcter públic d’orientació, mediació
i teràpia familiar lligats als serveis socials bàsics
(tram. 250-01162/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
35
Proposició no de llei sobre la convalidació del permís de conduir expedit en països tercers per un de model comunitari (tram. 250-01163/
06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
35
Proposició no de llei sobre la creació
d’una segona línia educativa al centre d’ensenyament infantil i primari Catalunya, al municipi de Sant
Adrià de Besòs (Barcelonès) (tram. 250-01177/06).
Presentació.
35
Proposició no de llei sobre la manca
d’aigua a l’Alta Anoia (tram. 250-01178/06). Presentació.
36
Proposició no de llei sobre els cicles
formatius de grau superior d’administració de sistemes informàtics i desenvolupament d’aplicacions
informàtiques a Tarragona, Reus (Baix Camp) i
Amposta (Montsià) (tram. 250-01179/06). Presentació.
36
Proposició no de llei sobre el respecte a la vida, les llibertats democràtiques i la recerca de la pau com a únic marc on inscriure les activitats i els objectius polítics (tram. 250-01181/06).
Presentació.
37
Proposició no de llei sobre l’atenció al
col·lectiu de les persones sense sostre (tram. 25001184/06). Presentació.
38
Proposició no de llei sobre l’establiment de negociacions per a accelerar la implantació de la xarxa de banda ampla de Menta a la comarca del Berguedà (tram. 250-01185/06). Presentació.
39
Proposició no de llei sobre el compliment dels compromisos adquirits per Al-pi amb relació a la implantació de la xarxa de banda ampla
a les capitals de comarca i als equipaments hospitalaris i educatius (tram. 250-01186/06). Presentació.
39
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un pla per a restaurar el conjunt monumental
comprès pel castell i l’església de Santa Maria, al
municipi de Mediona (Alt Penedès) (tram. 25001187/06). Presentació.
40
32
Proposició no de llei sobre la protecció
dels fons cinematogràfics dels antics laboratoris
Cinematiratges Riera i Fotofilm (tram. 250-01151/
06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
Proposició no de llei sobre la promoció
d’iniciatives públiques per a atendre el col·lectiu de
persones que pateixen malalties neuromusculars a
Catalunya (tram. 250-01153/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
Proposició no de llei sobre la rehabilitació de l’institut d’ensenyament secundari Ferran
Casablancas, de Sabadell (Vallès Occidental)
(tram. 250-01159/06). Pròrroga del termini de presentació d’esmenes.
34
34
Proposició no de llei sobre l’execució
de les obres de construcció de la nova seu del centre d’ensenyament infantil i primari Joan Miró, de
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
5
Badalona (Barcelonès) (tram. 250-01188/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre la modificació del projecte de captació i distribució d’aigua per
a setanta masies del municipi de Navès (Solsonès)
(tram. 250-01189/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre l’execució
del projecte de construcció de l’institut d’ensenyament secundari Lluís Domènech i Montaner, de
Canet de Mar (Maresme) (tram. 250-01190/06).
Presentació.
Proposició no de llei sobre la millora
del traçat de la carretera C-151 en els punts quilomètrics 18 i 20, situats a la comarca del Ripollès
(tram. 250-01191/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre la preservació dels alguers de Posidònia oceànica (tram.
250-01192/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre la presentació d’un nou pla d’infraestructures per a finançar
la totalitat de la línia 9 del metro de Barcelona (tram.
250-01193/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre la construcció d’un col·lector per a canalitzar les aigües residuals dels nuclis de Can Gordei, l’Esplai del Penedès,
la Masieta i la Pineda de Santa Cristina, de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) cap al torrent de la
Llàntia (tram. 250-01194/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre la revisió
urgent del programa de classificació i tractament
dels centres penitenciaris, especialment pel que fa
a la modificació de les directrius relatives als graus
de tractament penitenciari (tram. 250-01195/06).
Presentació.
Proposició no de llei sobre la reparació
històrica de les injustícies comeses durant el franquisme (tram. 250-01196/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre la dotació
de beques per als centres d’atenció educativa preferent de Catalunya (tram. 250-01197/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre l’increment
del percentatge de subvenció de les assegurances
agràries, de conformitat amb el Decret 347/1989,
sobre les mesures d’ajut per al foment de les assegurances agràries (tram. 250-01198/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre la creació
d’un nou centre d’ensenyament infantil i primari a
Palafolls (Maresme) (tram. 250-01199/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un pla de mesures de suport a les indústries del
Berguedà (tram. 250-01200/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre l’aprovació
d’un nou programa de reequilibrament industrial
territorial que inclogui el Berguedà (tram. 25001201/06). Presentació.
Proposició no de llei sobre l’aprovació
del Pla especial per a les inundacions de Catalunya
(INUNCAT) (tram. 250-01202/06). Presentació.
41
41
42
43
43
44
Proposició no de llei sobre la catalogació de les noves professions vinculades al turisme
actiu (tram. 250-01203/06). Presentació.
49
Proposició no de llei sobre la compensació econòmica dels presos polítics del franquisme menors de 65 anys (tram. 250-01204/06). Presentació.
50
Proposició no de llei sobre la reintegració del Departament d’Ensenyament al Pla educació i convivència de Santa Eugènia de Ter, de
Girona (tram. 250-01205/06). Presentació.
51
Proposició no de llei sobre l’establiment de mesures per a pal·liar els danys ocasionats
pels aiguats del 10 de juny de 2000 a diversos
municipis del Baix Llobregat (tram. 250-01206/06).
Presentació.
51
Proposició no de llei sobre l’establiment de criteris d’actuació quant a la política pesquera en el marc del Pla director de la pesca 20002006 (tram. 250-01207/06). Presentació.
53
Proposició no de llei sobre l’adhesió
als actes d’homenatge al cantant i actor Ovidi Montllor (tram. 250-01208/06). Presentació.
53
3.10.65.
45
Projectes i propostes de resolució
d’actuació davant les Corts Generals
Proposta de resolució per la qual
s’acorda de presentar a la Mesa del Congrés dels
Diputats la Proposició de llei sobre l’ús de les llengües de l’Estat en la denominació de les persones
jurídiques civils i mercantils (tram. 270-00033/06).
Presa en consideració.
54
45
3.15.
46
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre les prioritats del Departament de Benestar Social (tram. 302-00061/06).
Esmenes presentades. Esmenes presentades.
54
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre les mesures de prevenció i
protecció de la salut, especialment pel que fa al
control sobre els aliments (tram. 302-00062/06).
Esmenes presentades.
56
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la política d’innovació tecnològica (tram. 302-00064/06). Esmenes presentades.
56
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre l’aplicació de la Llei 3/1991,
del 18 de març, de formació d’adults (tram. 30200065/06). Esmenes presentades. Esmenes presentades.
57
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la implantació de l’energia
eòlica (tram. 302-00066/06). Esmenes presentades. Esmenes presentades.
59
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre el desenvolupament de la
política mediambiental (tram. 302-00067/06). Esmenes presentades.
60
46
47
47
48
48
49
Mocions subsegüents a interpel·lacions
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la política cultural, especial-
SUMARI
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
6
ment pel que fa a les infraestructures culturals
(tram. 302-00068/06). Esmenes presentades.
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre el compliment dels plans
comarcals de muntanya (tram. 302-00069/06). Esmenes presentades. Esmenes presentades.
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la situació de la violència
terrorista (tram. 302-00070/06). Presentació.
62
63
64
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la xarxa pública d’atenció
precoç (tram. 302-00072/06). Presentació.
64
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre l’atenció als malalts mentals
(tram. 302-00073/06). Presentació.
65
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre el seu capteniment en
matèria de trànsit i de seguretat viària (tram. 30200075/06). Presentació.
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre les mesures a adoptar amb
relació a la problemàtica del terrorisme (tram. 30200076/06). Presentació.
3.20.
65
66
67
Interpel·lacions
Interpel·lacions. Trasllat al període de
sessions següent.
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la millora de la qualitat del sector turístic a les zones d’alta muntanya (tram. 300-00323/06). Presentació.
67
68
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
el desenvolupament de les zones rurals de muntanya (tram. 300-00324/06). Presentació.
68
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la contaminació per nitrats (tram. 300-00327/06).
Presentació.
69
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la dinamització del sector pesquer a Catalunya
(tram. 300-00328/06). Presentació.
69
3.30.
3.30.04.
Altres tramitacions
Procediments relatius als informes
del Síndic de Greuges
Informe extraordinari del Síndic de
Greuges al Parlament de Catalunya sobre l’actuació de l’Administració pública en matèria de prevenció i intervenció davant el risc d’inundacions i avingudes (tram. 360-00004/06). Debat de l’Informe.
4.
4.40.
INFORMACIÓ
Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans de la cambra
Declaració de condemna de l’assassinat del Sr. Juan Miguel Gervilla Valladolid, agent
del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona (tram.
401-00019/06).
4.45.
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre l’articulació i la gestió dels
espais naturals (tram. 302-00071/06). Presentació.
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la compleció de la xarxa
pública d’atenció precoç (tram. 302-00074/06). Presentació.
SUMARI
61
69
70
Composició dels òrgans de la cambra
Composició de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme (tram. 400-00004/
06). Substitució de diputats.
70
Composició de la Comissió d’Estudi
per a l’Aprofundiment de l’Autogovern (tram. 40000024/06). Adscripció de diputats. Designació de la
presidència. Adscripció de diputats.
70
4.50.
Compliment de resolucions i de
mocions
Control del compliment de la Moció
17/VI del Parlament de Catalunya, sobre la protecció de la salut, especialment pel que fa a les intoxicacions derivades de l’aplicació de pesticides
ambientals (tram. 340-00017/06). Informe relatiu al
compliment de la Moció.
71
Control del compliment de la Moció
20/VI del Parlament de Catalunya, sobre la col·laboració entre els ens locals i el Departament de Benestar Social pel que fa a la prestació dels serveis
socials (tram. 340-00020/06). Informe relatiu al
compliment de la Moció.
72
Control del compliment de la Moció
29/VI del Parlament de Catalunya, sobre la política
educativa (tram. 340-00030/06). Informe relatiu al
compliment de la Moció.
72
Control del compliment de la Resolució 147/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
regulació de la subcontractació i el compliment de
les mesures de seguretat i salut laborals en el sector de la construcció (tram. 340-00116/06). Informe
relatiu al compliment de la Resolució
74
Control del compliment de la Resolució 114/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
construcció del nou institut d’ensenyament secundari de Taialà-Fontajau a la ciutat de Girona (tram.
340-00132/06). Informe relatiu al compliment de la
Resolució.
74
Control del compliment de la Resolució 110/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
modificació de la Llei orgànica 11/1983, de reforma
universitària, per tal que el Parlament pugui legislar amb plena capacitat en l’àmbit universitari (tram.
340-00133/06). Informe relatiu al compliment de la
Resolució.
74
Control del compliment de la Resolució 151/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
creació del Consorci de la Mina i l’obtenció d’aportacions de fons europeus per a finançar el Pla de
transformació del barri de la Mina, de Sant Adrià de
Besòs (Barcelonès) (tram. 340-00134/06). Informe
relatiu al compliment de la Resolució.
75
Control del compliment de la Resolució 144/VI del Parlament de Catalunya, sobre les
inversions necessàries per a posar en marxa serveis sanitaris a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) (tram. 340-00135/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
75
Control del compliment de la Resolució 148/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’ampliació dels horaris dels trens de l’àrea de Barcelona (tram. 340-00136/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
76
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
7
Control del compliment de la Resolució 149/VI del Parlament de Catalunya, sobre les
deficiències dels habitatges de protecció oficial
Gornal-I, del barri del Gornal, de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) (tram. 340-00137/06). Informe
relatiu al compliment de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 157/VI del Parlament de Catalunya, sobre el
control de l’accidentalitat del punt quilomètric 99 de
la carretera N-152, al túnel de Terradelles (Ripollès)
(tram. 340-00138/06). Informe relatiu al compliment
de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 159/VI del Parlament de Catalunya, sobre el
millorament del transport ferroviari de viatgers al
Bages (tram. 340-00139/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 160/VI del Parlament de Catalunya, sobre el
millorament de les carreteres GI- 502 i GI-503, de
Maçanet de Cabrenys i Darnius (Alt Empordà) a la
carretera N-II (tram. 340-00140/06). Informe relatiu
al compliment de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 162/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
regulació del transport de viatgers a Catalunya
(tram. 340-00141/06). Informe relatiu al compliment
de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 163/VI del Parlament de Catalunya, sobre el Pla
de serveis del transport col·lectiu de la regió metropolitana de Barcelona (tram. 340-00142/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 116/VI del Parlament de Catalunya, sobre un
pla d’ajuts destinats al control de les zones de pastura i matolls en terrenys aptes com a tallafocs
(tram. 340-00143/06). Informe relatiu al compliment
de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 118/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
conservació i la preservació de les races d’animals
que són autòctones de Catalunya (tram. 34000144/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 121/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
creació de l’Institut per a la Qualitat Alimentària
(tram. 340-00145/06). Informe relatiu al compliment
de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 119/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
defensa del sector de la fruita seca (tram. 34000146/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 305/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’ampliació dels serveis d’atenció pediàtrica a l’Hospital
Comarcal de l’Alt Penedès (tram. 340-00147/06).
Informe relatiu al compliment de la Resolució.
Control del compliment de la Resolució 50/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’abonament de les prestacions ortoprotètiques del Servei Català de la Salut (tram. 340-00148/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
76
Control del compliment de la Resolució 209/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
regulació de l’accés dels infants i els adolescents a
les curses de braus i als combats de boxa (tram.
340-00149/06). Informe relatiu al compliment de la
Resolució.
82
77
Control del compliment de la Resolució 130/VI, del Parlament de Catalunya, sobre els
nivells de dotacions i de recursos policials i el desplegament de la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra a les zones pendents (tram. 340-00150/
06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
82
Control del compliment de la Resolució 142/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’habilitació de places d’aparcament gratuïtes a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelonès) (tram. 340-00151/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
82
Control del compliment de la Resolució 184/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
construcció del gasoducte Manresa (Bages) - Súria
(Bages) - Cardona (Bages) - Solsona (Solsonès)
(tram. 340-00152/06). Informe relatiu al compliment
de la Resolució.
83
Control del compliment de la Resolució 185/VI del Parlament de Catalunya, sobre el
subministrament d’energia elèctrica a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat
(tram. 340-00153/06). Informe relatiu al compliment
de la Resolució.
83
Control del compliment de la Resolució 201/VI del Parlament de Catalunya, sobre el
trasllat de la central transformadora de l’empresa
FECSA-Enher situada al nucli urbà de Sant Boi de
Llobregat (Baix Llobregat) (tram. 340-00154/06).
Informe relatiu al compliment de la Resolució.
83
Control del compliment de la Resolució 202/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
sol·licitud presentada per l’empresa FECSA-Enher,
de denegació de noves altes de subministrament
elèctric a la Costa Brava (tram. 340-00155/06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
84
Control del compliment de la Resolució 199/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’extensió de les xarxes de gas natural i de banda ampla a tot Catalunya (tram. 340-00156/06). Informe
relatiu al compliment de la Resolució.
85
Control del compliment de la Resolució 200/VI del Parlament de Catalunya, sobre la
creació d’una delegació de l’Oficina Española de
Patentes y Marcas a Barcelona (tram. 340-00157/
06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
85
Control del compliment de la Resolució 143/VI del Parlament de Catalunya, sobre la regulació de les zones d’aparcament de l’Hospital
Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona
(Barcelonès) (tram. 340-00158/06). Informe relatiu
al compliment de la Resolució.
86
Control del compliment de la Resolució 140/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’increment de recursos i la promoció de programes
per a la prevenció de la sida (tram. 340-00159/06).
Informe relatiu al compliment de la Resolució.
87
77
78
78
78
79
79
80
80
81
81
Control del compliment de la Resolució 15/VI del Parlament de Catalunya, sobre el control dels aparells de raigs X del tipus Televix 1600
SUMARI
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
8
i similars de la xarxa d’hospitals (tram. 340-00167/
06). Informe relatiu al compliment de la Resolució.
4.53.
4.53.03.
4.53.10.
90
Sessió informativa de la Comissió
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, sol·licitada pels
consellers d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Sanitat i Seguretat Social, per a informar sobre les actuacions adoptades en el control sanitari del bestiar boví i la seguretat alimentària a Catalunya, amb
relació a l’aparició d’un cas d’encefalopatia espongiforme bovina (EBB) a Galícia (tram. 355-00039/
06). Substanciació.
Compareixences i sessions informatives en les comissions
Sol·licituds de sessió informativa
Sol·licitud de compareixença de sengles representants dels sindicats presents a la
Mesa de concertació de la Generalitat davant la
Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local perquè informin sobre la
situació i les perspectives de la funció pública a
Catalunya (tram. 356-00109/06). Acord sobre la
sol·licitud.
Sol·licitud de compareixença de directius del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament davant la Comissió sobre la Unió Europea
i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat
perquè informin del Projecte de llei de cooperació
al desenvolupament (tram. 356-00132/06). Acord
sobre la sol·licitud.
Sol·licitud de compareixença d’un
membre del Govern de la Generalitat davant la
Comissió sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat perquè doni
compte de les informacions aparegudes sobre presumptes irregularitats en el funcionament de l’Institut Català de la Mediterrània (tram. 356-00158/06).
Retirada de la sol·licitud.
Sol·licitud de compareixença del senyor Carles Martín Badell, secretari per a la Societat de la Informació davant la Comissió per a la
Societat de la Informació perquè informi sobre
l’execució del Pla estratègic per a la societat de la
informació (tram. 356-00228/06). Sol·licitud. Acord
sobre la sol·licitud.
Sol·licitud de compareixença del conseller de Medi Ambient davant la Comissió de Política Territorial perquè informi sobre les al·legacions
presentades pel Govern amb relació al Pla Hidrològic Nacional (tram. 356-00230/06). Sol·licitud i tramesa a la Comissió.
Sol·licitud de compareixença del conseller d’Interior davant la Comissió de Justícia, Dret
i Seguretat Ciutadana perquè informi sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la regió I
(tram. 356-00231/06). Sol·licitud i tramesa a la Comissió. .
Sol·licitud de compareixença del director de l’Institut Català de la Mediterrània davant la
Comissió sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat perquè informi
sobre el funcionament de l’Institut (tram. 35600232/06). Acord sobre la sol·licitud.
Sol·licitud de compareixença del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca davant la
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè
informi sobre la creació de la zona de regadius del
canal Segarra-Garrigues (tram. 356-00233/06).
Sol·licitud i tramesa a la Comissió.
4.53.15.
91
91
91
91
91
92
SUMARI
92
Compareixences d’autoritats, de
funcionaris i d’altres persones
Compareixença del conseller de Governació i Relacions Institucionals i del president de
Localret davant la Comissió per a la Societat de la
Informació perquè informin sobre el contingut de
l’acord institucional per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació en les administracions públiques catalanes (tram. 35700094/06). Substanciació.
93
Compareixença de la presidenta del
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya davant la Comissió sobre la Unió Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat perquè informi de l’activitat duta a terme i del balanç dels dos
darrers anys de la presidència del Fòrum Europeu
de Joventut (tram. 357-00105/06). Substanciació.
93
Compareixença de sengles representants dels sindicats presents a la Mesa de concertació de la Generalitat davant la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern
Local perquè informin sobre la situació i les perspectives de la funció pública a Catalunya (tram.
357-00119/06). Acord de tenir la sessió de compareixença.
93
Compareixença de directius del Fons
Català de Cooperació al Desenvolupament davant
la Comissió sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat perquè informin
del Projecte de llei de cooperació al desenvolupament (tram. 357-00120/06). Acord de tenir la sessió
de compareixença.
93
Compareixença del director de l’Institut Català de la Mediterrània davant la Comissió
sobre la Unió Europea i d’Actuacions Exteriors,
Cooperació i Solidaritat perquè informi sobre el funcionament de l’Institut (tram. 357-00121/06). Acord
de tenir la sessió de compareixença.
93
4.70.
4.70.05.
92
Comunicacions del president de la
Generalitat i del Govern
Documentació tramesa en compliment de lleis i altres normes
Documentació tramesa en compliment
de l’article 2 del Decret 381/1984, del 22 de desembre, de creació del Consell de Seguiment de Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica de Catalunya
(tram. 334-00036/06). Presentació i tramesa a la
Comissió.
94
92
4.87.
Sol·licitud de compareixença de la presidenta de l’Associació Catalana d’Afectats de
Fibromiàgia (ACAF) davant la Comissió de Política
Social perquè informi sobre la problemàtica de la
malaltia (tram. 356-00234/06). Sol·licitud i tramesa
a la Comissió.
Sessions informatives de membres del Govern
4.87.05.
92
Procediments davant el Tribunal
Constitucional
Recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Parlament
Recursos d’inconstitucionalitat acumulats núm. 201/93, 219/93, 226/93 y 236/93, contra
determinats preceptes de la Llei orgànica 5/1992,
de 29 d’octubre, de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal. Sentència del Tribunal Constitucional
94
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
9
4.90.
4.90.10.
Règim interior
Càrrecs i personal
Reorganització del Departament de
Serveis Lingüístics i del Departament d’Edicions.
Correcció d’errades de publicació (BOPC 115).
122
Concurs per a la selecció d’un/una periodista en contractació temporal (tram. 501-00007/
06). Convocatòria.
122
NOTA:
Els documents publicats en el Butlletí Oficial del Parlament
de Catalunya són una reproducció fidel dels documents
originals entrats al Registre.
Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició
europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper
reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.
SUMARI
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
10
Ha de dir:
1.
TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
«b) En el mes d’inici de llicències sense dret a retribució.»
A la pàg. 16, a l’article 35.12
On diu:
1.01.
LLEIS I ALTRES NORMES
1.01.01.
LLEIS
Llei de pressupostos de la Generalitat
de Catalunya per al 2001
Tram. 200-00025/06
«12. S’amplia a l’exercici del 2001 l’autorització d’endeutament continguda en l’apartat 12 de l’article 33 de
la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per al 2000, a favor de l’Institut de Investigació Aplicada de l’Automòbil, per la
quantitat no formalitzada a 31 de desembre de 2000.»
Ha de dir:
Correcció d’errades de publicació (BOPC
132)
A la pàg. 9, a l’article 13.2
On diu:
«2. Les obligacions derivades de l’apartat 1 es poden
complir mitjançant la inversió directa de l’Administració, amb transferències de capital a favor de les universitats o amb mitjançant subvencions per import de la
càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l’execució del Programa.»
«12. S’amplia a l’exercici del 2001 l’autorització d’endeutament continguda en l’apartat 12 de l’article 33 de
la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per al 2000, a favor de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil, per la
quantitat no formalitzada a 31 de desembre de 2000.»
A la pàg. 18, a l’article 39 (quadre)
On diu:
Increment de temperatura (IT) només
aplicable quan se superin els 31C
0,008846 PTA/m3 1C
Ha de dir:
«2. Les obligacions derivades de l’apartat 1 es poden
complir mitjançant la inversió directa de l’Administració, o mitjançant transferències de capital a favor de les
universitats o amb subvencions per import de la càrrega
financera per interès i amortització de les operacions de
crèdit que el Govern els autoritzi per a l’execució del
Programa.»
A la pàg. 9, a l’article 13.3
On diu:
«3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d’ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també
pot afrontar, totalment o parcialment, els pagament dels
interessos.»
Ha de dir:
Increment de temperatura (IT) només
aplicable quan se superin els 3ºC
0,008846 PTA/m3 ºC
A la pàg. 27, a la disposició addicional setanta-novena
On diu:
«El Govern ha de participar, conjuntament amb l’Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre), en la redacció del projecte del traçat de la carretera T-30 –l’entrada a Tortosa pel barri de Remolins i els accessos al recinte firal–
i el projecte del futur pont sobre el riu Ebre.»
Ha de dir:
«El Govern ha de participar, conjuntament amb l’Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre), en la redacció del projecte del traçat de la carretera T-301 –l’entrada a Tortosa pel barri de Remolins i els accessos al recinte firal–
i el projecte del futur pont sobre el riu Ebre.»
Ha de dir:
«3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d’ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també
pot afrontar, totalment o parcialment, el pagament dels
interessos.»
A la pàg. 28,
On diu:
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
La secretària segona
Carme Valls i Llobet
Ha de dir:
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
A la pàg. 12, a l’article 25.1.b
On diu:
«b) En mes d’inici de llicències sense dret a retribució.»
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
La secretària primera
Carme Valls i Llobet
1.01.01.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
11
1.10.
RESOLUCIONS
Resolució 353/VI del Parlament de Catalunya, relativa a l’Informe de fiscalització 17/1999-SM, sobre les subvencions per despeses electorals en les
eleccions a les cambres agràries del
13 de desembre de 1998
Tram. 256-00014/05
Adopció: Comissió de la Sindicatura de
Comptes
Sessió núm. 6, 28.11.2000, DSPC-C 110
COMISSIÓ DE LA SINDICATURA DE COMPTES
La Comissió de la Sindicatura de Comptes, en sessió
tinguda els dies 21 i 28 de novembre de 2000, ha debatut les propostes de resolució presentades pel G. P.
d’Iniciativa per Catalunya - Verds (reg. 15860), pel G.
P. d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 15861),
pel G. P. Popular (reg. 15948), pel G. P. Socialistes Ciutadans pel Canvi (reg. 15953), i pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 15976), subsegüents al debat de
l’Informe de fiscalització 17/1999-SM: Subvencions
per despeses electorals (tram. 256-00014/05), i presentat per la Sindicatura de Comptes.
Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 145.5
del Reglament del Parlament i el criteri interpretatiu
d’aquest article, del 17 de novmbre de 1992, ha adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya aprova l’Informe de fiscalització 17/1999-SM, sobre les eleccions a les cambres
agràries que van tenir lloc el 13 de desembre de 1998
i les seves conclusions.
Palau del Parlament, 28 de novembre de 2000
El secretari
El president de la Comissió
Jaume Oliveras i Maristany Joan M. Sabanza i March
tut les propostes de resolució presentades pel G. P.
d’Iniciativa per Catalunya - Verds (reg. 15860), pel G.
P. d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 15861),
pel G. P. Popular (reg. 15947), pel G. P. Socialistes Ciutadans pel Canvi (reg. 15954), i pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 15975), subsegüents al debat de
l’Informe de fiscalització 28/1999-SM: Eleccions al
Consell General d’Aran del 13 de juny de 1999; comptabilitats electorals (tram. 256-00001/06), i presentat
per la Sindicatura de Comptes.
Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 145.5
del Reglament del Parlament i el criteri interpretatiu
d’aquest article, del 17 de novembre de 1992, ha adoptat la següent
RESOLUCIÓ
Primer. El Parlament de Catalunya aprova l’Informe de
fiscalització 28/1999-SM: Eleccions al Consell General d’Aran del 13 de juny de 1999; comptabilitats electorals, i les conclusions en relació amb les comptabilitats electorals de les formacions polítiques que, segons
consta en l’Informe, han presentat la documentació
corresponent.
Segon. El Parlament de Catalunya insta la Sindicatura
de Comptes a ampliar l’Informe de fiscalització 28/
1999-SM requerint a la formació política Partit Socialista de Catalunya - Progrés Municipal de Catalunya Unitat d’Aran - Gent d’Aran, a presentar a la Sindicatura la documentació establerta per la normativa electoral, perquè la pugui fiscalitzar i presentar davant
aquest Parlament.
Palau del Parlament, 28 de novembre de 2000
El secretari
El president de la Comissió
Jaume Oliveras i Maristany Joan M. Sabanza i March
Resolució 355/VI del Parlament de Catalunya, relativa a l’Informe de fiscalització 30/1999-SM, sobre les eleccions
al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999
Tram. 256-00004/06
Resolució 354/VI del Parlament de Catalunya, relativa a l’Informe de fiscalització 28/1999-SM, sobre les eleccions
al Consell General d’Aran del 13 de
juny de 1999 i les comptabilitats electorals
Tram. 256-00001/06
Adopció: Comissió de la Sindicatura de
Comptes
Sessió núm. 6, 28.11.2000, DSPC-C 110
COMISSIÓ DE LA SINDICATURA DE COMPTES
La Comissió de la Sindicatura de Comptes, en sessió
tinguda els dies 21 i 28 de novembre de 2000, ha deba-
Adopció: Comissió de la Sindicatura de
Comptes
Sessió núm. 6, 28.11.2000, DSPC-C 110
COMISSIÓ DE LA SINDICATURA DE COMPTES
La Comissió de la Sindicatura de Comptes, en sessió
tinguda els dies 21 i 28 de novembre de 2000, ha debatut les propostes de resolució presentades pel G. P.
d’Iniciativa per Catalunya - Verds (reg. 15860), pel G.
P. d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 15861),
pel G. P. Popular (reg. 15945 i 15946), pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg. 15955), i pel G. P. de
Convergència i Unió (reg. 15974), subsegüents al debat
de l’Informe de fiscalització 30/1999-SM. Eleccions al
Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999
1.10.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
12
(tram. 256-00004/06), i presentat per la Sindicatura de
Comptes.
Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 145.5
del Reglament del Parlament i el criteri interpretatiu
d’aquest article, del 17 de novembre de 1992, ha adoptat la següent
Resolució 356/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’ajuda als països de
l’Àfrica oriental
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya ha conegut l’Informe de fiscalització 30/1999-SM sobre les eleccions al Parlament
de Catalunya del 17 d’octubre de 1999, i insta la Sindicatura de Comptes a:
Tram. 250-00556/06
Adopció: Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat
Primer. Ampliar el contingut de l’Informe amb:
a) El que resulti de requerir les entitats financeres que
no ho hagin fet a notificar a la Sindicatura les pòlisses
de crèdit que van concedir, amb motiu de la campanya
electoral, a les formacions polítiques que van concórrer a les eleccions al Parlament del 17 d’octubre de
1999.
b) El que resulti de requerir les empreses subministradores de béns i serveis que haguessin facturat més d’un
milió de pessetes per despeses electorals a les formacions polítiques que van concórrer a les eleccions al Parlament del 17 d’octubre de 1999, i que no ho hagin fet,
a remetre a la Sindicatura la informació que estableix
la legislació electoral.
Segon. Completar l’Informe fent constar, de conformitat amb les competències que li atribueixen la Llei 6/
1984, del 5 de març de 1984, de la Sindicatura de
Comptes, modificada per la Llei 15/1991, del 4 de juliol, i el Decret 232/1999, del 24 d’agost, pel qual es
regulen l’adjudicació de subvencions i el control de la
comptabilitat electoral en les eleccions al Parlament de
Catalunya de 1999, les infraccions, els abusos o les
pràctiques irregulars observades en la comptabilitat
electoral presentada per les formacions polítiques que
van concórrer a les dites eleccions al Parlament del 17
d’octubre de 1999, i en funció d’aquestes o de la superació dels límits que en matèria d’ingressos i de despeses electorals estableix la legislació electoral, la proposta de reducció o de devolució de la subvenció rebuda
per les forces polítiques de què es tracti.
Palau del Parlament, 28 de novembre de 2000
El secretari
El president de la Comissió
Jaume Oliveras i Maristany Joan M. Sabanza i March
Sessió núm. 7, 12.12.2000, DSPC-C 113
COMISSIÓ PERMANENT DE LEGISLATURA SOBRE LA UNIÓ
EUROPEA I D’ACTUACIONS EXTERIORS, COOPERACIÓ I
SOLIDARITAT
La Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió
Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat, en sessió tinguda el dia 12 de desembre de 2000,
ha estudiat el text de la Proposició no de llei sobre l’ajuda als països de l’Àfrica oriental, presentada pel G. P.
d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V) (tram. 25000556/06), i l’esmena presentada pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 8011).
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Fer una crida a les institucions i entitats catalanes
perquè impulsin, col·laborin i donin suport a accions
solidàries i de cooperació que permetin fer arribar des
de Catalunya a Moçambic i altres països de l’Àfrica
oriental ajuda humanitària per a pal·liar els danys causats per les inundacions, tot rehabilitant i reconstruint
les infraestructures afectades.
b) Qualificar Moçambic i altres països de l’Àfrica oriental com a països prioritaris a l’hora d’atorgar ajuts
i subvencions a les organitzacions no governamentals
per al desenvolupament (ONGD) catalanes que portin
a cap programes i projectes de solidaritat internacional
i de cooperació al desenvolupament.
c) Prioritzar i coordinar accions que impulsin les relacions de cooperació entre Catalunya i Moçambic i els
altres països afectats de l’Àfrica oriental.
d) Fer les gestions oportunes davant el Govern de l’Estat perquè es reconverteixi el deute extern de Moçambic i els països afectats de l’Àfrica oriental.
Palau del Parlament, 12 de desembre de 2000
El secretari
Jordi Ausàs i Coll
1.10.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
El president de la Comissió
Joan Maria Pujals i Vallvé
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
13
06), presentada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb 1 altre diputat
del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Resolució 357/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’ús dels sistemes d’informació a l’Administració de la Generalitat i, especialment, del correu electrònic
Tram. 250-00567/06
Adopció: Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local
Sessió núm. 11, 13.12.2000, DSPC-C 116
COMISSIÓ D’ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ
GENERALITAT I GOVERN LOCAL
DE LA
La Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, en sessió tinguda el dia 13 de
desembre de 2000, ha estudiat el text de la Proposició
no de llei sobre l’ús del correu electrònic per a demanar a diverses persones i institucions públiques que
s’adrecin a l’alcalde de Barcelona per a rebutjar la
celebració del Dia de les Forces Armades a Barcelona
(tram. 250-00567/06), presentada pel Grup Parlamentari Popular, i de l’esmena presentada pel Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg. 7997).
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya, dins la política d’aprofundiment de la democràcia, insta el Govern a elaborar i
distribuir cartes del ciutadà per a cada un dels serveis
públics que són competència de la Generalitat, que
explicitin els drets que tenen els ciutadans, els compromisos de l’Administració per a assolir cada dia una
gestió millor i, dins d’aquesta millora contínua, els
objectius anuals i els indicadors per avaluar-ne la qualitat.
Atesa la complexitat d’aquesta labor i la situació inicial
d’aquest projecte, la posada en circulació d’aquestes
cartes del ciutadà s’ha de fer d’una manera progressiva, començant pels serveis públics més populars, i en
relació amb els continguts, cal que aquests siguin escalonats al llarg dels anys.
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
La presidenta de la Comissió
M. Eugènia Cuenca i Valero
El secretari
Joan Ridao i Martín
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir un
codi deontològic sobre l’ús dels instruments de treball,
que estableixi els criteris d’ús dels sistemes d’informació de l’Administració de la Generalitat, de l’accés a
Internet i, molt especialment, del correu electrònic.
Resolució 359/VI del Parlament de Catalunya, sobre la recuperació de la
memòria històrica de la repressió franquista
Tram. 250-00769/06
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
La presidenta de la Comissió
M. Eugènia Cuenca i Valero
Adopció: Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local
El secretari
Joan Ridao i Martín
Sessió núm. 11, 13.12.2000, DSPC-C 116
COMISSIÓ D’ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ
GENERALITAT I GOVERN LOCAL
DE LA
Tram. 250-00651/06
La Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, en sessió tinguda el dia 13 de
desembre de 2000, ha estudiat el text de la Proposició
no de llei sobre la recuperació de la memòria històrica
de la repressió franquista (tram. 250-00769/06), presentada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Adopció: Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
Resolució 358/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’elaboració i la distribució de cartes del ciutadà per als serveis públics de competència de la Generalitat
Sessió núm. 11, 13.12.2000, DSPC-C 116
RESOLUCIÓ
COMISSIÓ D’ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ DE LA
GENERALITAT I GOVERN LOCAL
La Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, en sessió tinguda el dia 13 de
desembre de 2000, ha estudiat el text de la Proposició
no de llei sobre l’elaboració de les cartes del ciutadà
corresponents a cada servei públic (tram. 250-00651/
El Parlament de Catalunya
1. Expressa la condemna moral més enèrgica de l’exili i dels responsables dels crims, la persecució i la barbàrie comesos durant la dictadura franquista i manifesta
el desig que a totes les víctimes de la repressió dictatorial els sigui restituïda la dignitat, en especial la d’aquelles persones que van perdre la vida en la lluita per l’as1.10.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
14
soliment de les llibertats democràtiques i dels qui van
ésser objecte de persecució i condemna en aplicació de
la legalitat franquista.
2. Referma l’arbitrarietat de les acusacions, la injustícia del procediment i la manca de legitimitat dels consells de guerra que condemnaren a mort centenars de
catalans per raó de llur càrrec de representació institucional, política o sindical, entre els quals destaquen
qualificats dirigents polítics i sindicals, com ara el president de Catalunya, Lluís Companys, o el dirigent sindical i antic ministre de Treball, Joan Peiró.
3. Insta al Govern a:
a) Emprendre les accions necessàries per a assolir de
l’Estat espanyol la reivindicació definitiva de tots els
lluitadors antifranquistes condemnats a mort per mitjà
de la presentació de recurs de revisió, per la fiscalia del
Tribunal Suprem i a instància del Ministeri de Justícia,
contra les sentències a mort dictades en consell de guerra.
b) Auxiliar els familiars dels condemnats en la tasca de
presentació dels recursos de revisió, si així ho desitgen.
na de Catalunya, i de l’esmena presentada pel Grup
Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 11943).
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya:
1. Constata la importància del manteniment pels ajuntaments de la xarxa d’hidrants en perfectes condicions,
a fi de garantir l’efectivitat de la tasca dels bombers en
l’extinció dels incendis.
2. Insta el Govern a convocar novament una línia de
subvencions per a infraestructures de seguretat civil
destinada als ajuntaments, com a responsables de la
instal·lació, la conservació, el manteniment i la reparació dels hidrants.
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
La presidenta de la Comissió
M. Eugènia Cuenca i Valero
c) Incentivar la recerca històrica al voltant de la repressió i l’antifranquisme, fer-ne una exposició i editar-ne
una obra bibliogràfica, per a promoure’n el coneixement i la divulgació, especialment entre les generacions
més joves, i contribuir a la rehabilitació moral i social
de totes les persones represaliades durant la dictadura,
a fi que els supervivents, els familiars, els amics i les
generacions futures puguin ésser justament rescabalats.
4. Requereix totes les administracions, en l’àmbit de
llurs atribucions, a retirar tots els símbols del feixisme
espanyol que subsisteixen en el nom de carrers, places
i institucions, i en monuments o altres testimonis públics.
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
La presidenta de la Comissió
M. Eugènia Cuenca i Valero
El secretari
Joan Ridao i Martín
Resolució 360/VI del Parlament de Catalunya, sobre una línia de subvencions per a infraestructures de seguretat
civil destinada als ajuntaments
Tram. 250-00671/06
Adopció: Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local
Sessió núm. 11, 13.12.2000, DSPC-C 116
El secretari
Joan Ridao i Martín
Resolució 361/VI del Parlament de Catalunya, sobre un nou marc legislatiu i
financer de cooperació entre la Generalitat i els ens locals
Tram. 250-00745/06
Adopció: Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local
Sessió núm. 11, 13.12.2000, DSPC-C 116
COMISSIÓ D’ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ
GENERALITAT I GOVERN LOCAL
DE LA
La Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, en sessió tinguda el dia 13 de
desembre de 2000, ha estudiat el text de la Proposició
no de llei sobre l’elaboració d’un marc legislatiu i financer de cooperació entre la Generalitat i els ens locals
(tram. 250-00745/06), presentada pel Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Grup Parlamentari Popular, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds (IC-V), Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
COMISSIÓ D’ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ
GENERALITAT I GOVERN LOCAL
DE LA
La Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, en sessió tinguda el dia 13 de
desembre de 2000, ha estudiat el text de la Proposició
no de llei sobre la millora de les infraestructures dels
bombers de Moià (Bages) (tram. 250-00671/06), presentada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-
a) Elaborar, havent consultat les organitzacions municipalistes, un informe que analitzi la situació i formuli els
criteris per a l’elaboració d’un nou marc legislatiu i financer de cooperació entre la Generalitat i els ens locals
de Catalunya. Aquest informe ha d’ésser presentat pel
conseller de Governació a la Comissió d’Organització
i Administració de la Generalitat i de Govern Local del
Parlament dins del primer trimestre de l’any 2001.
1.10.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
15
b) Elaborar un nou projecte de llei que tingui en compte
aquests criteris i els que resultin de l’estudi que està
portant a terme la Comissió creada per acord del Govern de la Generalitat de 3 d’abril de 2000.
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
La presidenta de la Comissió
M. Eugènia Cuenca i Valero
El secretari
Joan Ridao i Martín
Resolució 363/VI del Parlament de Catalunya sobre el desplegament de les
noves tecnologies a les zones rurals i
a les comarques de muntanya
Tram. 250-00956/06
Adopció: Comissió Permanent de Legislatura per a la Societat de la Informació
Sessió núm. 9, 13.12.2000, DSPC-C 115
Resolució 362/VI del Parlament de Catalunya sobre l’establiment d’un pla
d’actuació per a impulsar el teletreball
a les comarques de muntanya
Tram. 250-00952/06
Adopció: Comissió Permanent de Legislatura per a la Societat de la Informació
Sessió núm. 9, 13.12.2000, DSPC-C 115
COMISSIÓ PERMANENT DE LEGISLATURA PER A LA
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
La Comissió Permanent de Legislatura per a la Societat de la Informació, en sessió tinguda el dia 13 de desembre de 2000, ha estudiat el text de la Proposició no
de llei sobre l’establiment d’un pla d’actuació per a
impulsar el teletreball a les comarques de muntanya,
presentada pels Srs. Jordi Ausàs i Coll i Josep Bargalló
Valls, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana
de Catalunya (tram. 250-00952/06).
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a presentar,
abans de tres mesos, un pla d’actuacions i inversions
que permeti donar compliment al Pla estratègic per a la
societat de la informació, en el sentit d’impulsar la creació a les comarques de muntanya d’una xarxa de centres de teletreball que permeti activar-ne l’economia.
COMISSIÓ PERMANENT DE LEGISLATURA PER A LA
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
La Comissió Permanent de Legislatura per a la Societat de la Informació, en sessió tinguda el dia 13 de desembre de 2000, ha estudiat el text de la Proposició no
de llei sobre el desplegament de les noves tecnologies
a les zones rurals i a les comarques de muntanya, presentada pel Sr. Jordi Ausàs i Coll, juntament amb tres
altres diputats del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (tram. 250-00956/06), i l’esmena
presentada pel G. P. de Convergència i Unió (reg.
15071).
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern que, mitjançant el Departament d’Universitats, Recerca i Societat
de la Informació, el Centre de Telecomunicacions i
Tecnologies de la Informació, i els consells comarcals:
a) Elabori, abans de tres mesos, un estudi sobre la cobertura telefònica de les diferents comarques de Catalunya, municipi per municipi.
b) Vetlli perquè, en el marc dels acords amb les operadores de telecomunicacions, es resolguin els problemes
de cobertura telefònica i d’accés a les noves tecnologies
a les diferents comarques de muntanya i a les zones
rurals.
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
La secretària
La presidenta de la Comissió
M. Ángeles Esteller i Ruedas Teresa Serra i Majem
La secretària
La presidenta de la Comissió
M. Ángeles Esteller i Ruedas Teresa Serra i Majem
1.10.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
16
de Breda i Riells i Viabrea puguin optar lliurement per
l’escolarització a l’IES d’Arbúcies o a l’IES d’Hostalric, i a utilitzar els serveis de transport i menjador
escolar en les condicions que es determinin.
Resolució 364/VI del Parlament de Catalunya, d’adhesió a la Convenció europea del paisatge, aprovada a Florència l’octubre de l’any 2000
Palau del Parlament, 14 de desembre de 2000
La secretària
El president de la Comissió
M. Caridad Mejías Sánchez Joaquim Ferrer i Roca
Tram. 250-01175/06
Adopció: Comissió de Política Territorial
Sessió núm. 13, 14.12.2000, DSPC-C 117
COMISSIÓ DE POLÍTICA TERRITORIAL
Resolució 366/VI del Parlament de Catalunya, sobre la construcció dels instituts d’ensenyament secundari de
Santpedor (Bages), de Puig-reig (Berguedà) i de l’alt Berguedà
La Comissió de Política Territorial, en sessió tinguda el
dia 14 de desembre de 2000, ha estudiat el text de la
Proposició no de llei sobre l’adhesió a la Convenció
Europea del Paisatge, reunida a Florència l’octubre de
l’any 2000 (tram. 250-01175/06), presentada per tots
els grups parlamentaris.
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya s’adhereix als principis, els
objectius i les mesures continguts en la Convenció europea del paisatge, aprovada, sota els auspicis del Consell d’Europa, per la Conferència Interministerial d’Estats Membres, reunida a Florència el dia 20 d’octubre
de l’any 2000.
Palau del Parlament, 14 de desembre de 2000
El secretari
El president de la Comissió
Salvador Esteve i Figueras Josep M. Fabregat i Vidal
Tram. 250-00454/06, 250-00455/06 i 250-00456/06
Adopció: Comissió de Política Cultural
Sessió núm. 15, 14.12.2000, DSPC-C 119
COMISSIÓ DE POLÍTICA CULTURAL
La Comissió de Política Cultural, en sessió tinguda el
dia 14 de desembre de 2000, ha estudiat el text de la
Proposició no de llei sobre la construcció d’un institut
d’ensenyament secundari a l’Alt Berguedà (tram. 25000454/06), i l’esmena presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6772); la Proposició
no de llei sobre la construcció d’un institut d’ensenyament secundari a Puig-reig (Berguedà) (tram. 25000455/06), i l’esmena presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6773), i la Proposició
no de llei sobre la construcció d’un institut d’ensenyament secundari a Santpedor (Bages) (tram. 250-00456/
06) i l’esmena presentada pel Grup Parlamentari de
Convergència i Unió (reg. 6774).
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
Resolució 365/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’escolarització dels
alumnes dels municipis de Breda i Riells i Viabrea (Selva)
Tram. 250-00361/06
Adopció: Comissió de Política Cultural
Sessió núm. 15, 14.12.2000, DSPC-C 119
COMISSIÓ DE POLÍTICA CULTURAL
La Comissió de Política Cultural, en sessió tinguda el
dia 14 de desembre de 2000, ha estudiat el text de la
Proposició no de llei sobre els cicles formatius de l’institut d’ensenyament secundari Montsoriu, d’Arbúcies
(Selva) (tram. 250-00361/06), i l’esmena presentada
pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg.
6128).
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern, dins les
previsions del Pla de xoc per a substituir les instal·lacions de centres docents ubicades en mòduls prefabricats, a donar la màxima prioritat a la construcció dels
instituts d’ensenyament secundari de Santpedor
(Bages), de Puig-reig (Berguedà) i de l’alt Berguedà, de
manera que les obres s’iniciïn, com a màxim, dins l’any
2002.
Palau del Parlament, 14 de desembre de 2000
La secretària
El president de la Comissió
M. Caridad Mejías Sánchez Joaquim Ferrer i Roca
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a estudiar la
possibilitat de permetre que els alumnes dels municipis
1.10.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
17
MOCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
Resolució 367/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’amortització i la reposició del patrimoni de les universitats
catalanes
Tram. 250-00506/06
Adopció: Comissió de Política Cultural
Sessió núm. 15, 14.12.2000, DSPC-C 119
COMISSIÓ DE POLÍTICA CULTURAL
La Comissió de Política Cultural, en sessió tinguda el
dia 14 de desembre de 2000, ha estudiat el text de la
Proposició no de llei sobre l’amortització i la reposició
del patrimoni de les universitats catalanes (tram. 25000506/06) i l’esmena presentada pel Grup Parlamentari
de Convergència i Unió (reg. 7946).
Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha
adoptat la següent
a) Estudiar els avantatges i inconvenients de crear la
figura de defensor de la gent gran, lligada amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya.
b) Programar, en el marc del nou sistema de finançament, els nivells d’atenció de les persones amb dependència.
c) Continuar avançant en la gestió coordinada i integrada dels recursos sociosanitaris per a les persones amb
dependència en el programa Vida als Anys.
d) Continuar treballant en l’àmbit dels estàndards de
qualitat per fomentar un procés de millora contínua
dels diferents serveis, i iniciar, si escau, un procés de
nova acreditació de la xarxa de serveis socials.
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
El secretari segon
Ernest Benach i Pascual
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a considerar, en el Pla plurianual d’inversions universitàries vinent, l’increment de les partides pressupostàries corresponents a la rehabilitació, la reposició i el manteniment
dels edificis, les instalAlacions i els equipaments de les
universitats públiques catalanes.
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
Moció 47/VI del Parlament de Catalunya, sobre la política cultural, especialment pel que fa a les infraestructures
culturals
Tram. 302-00068/06
Palau del Parlament, 14 de desembre de 2000
Aprovació: Ple del Parlament
La secretària
El president de la Comissió
M. Caridad Mejías Sánchez Joaquim Ferrer i Roca
Sessió núm. 26, 20.12.2000, DSPC-P 41
PLE DEL PARLAMENT
1.15.
MOCIONS
Moció 46/VI del Parlament de Catalunya, sobre les prioritats del Departament de Benestar Social
Tram. 302-00061/06
Aprovació: Ple del Parlament
El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 18 de
desembre de 2000, d’acord amb els articles 130 i concordants del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre la
política cultural, especialment pel que fa a les infraestructures culturals (tram. 302-00068/06), presentada
per la diputada Sra. Dolors Comas d’Argemir, del G. P.
d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V), i l’esmena
presentada pel G. P. de Convergència i Unió (reg.
16618).
Finalment, d’acord amb el que estableixen els articles
130 i 135 del Reglament, ha aprovat la següent
Sessió núm. 26, 19.12.2000, DSPC-P 40
PLE DEL PARLAMENT
MOCIÓ
El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 18 de
desembre de 2000, d’acord amb els articles 130 i concordants del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre les
prioritats del Departament de Benestar Social (tram.
302-00061/06), presentada per la diputada Sra. Marina
Geli i Fàbrega, del G. P. Socialistes - Ciutadans pel
Canvi, i les esmenes presentades pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 16621) i pel G. P. d’Iniciativa per
Catalunya - Verds (IC-V) (reg. 16625).
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
Finalment, d’acord amb el que estableixen els articles
130 i 135 del Reglament, ha aprovat la següent
a) Acabar l’actualització del Mapa de lectura pública de
Catalunya en el termini més breu possible a fi de presentar-lo a aquest Parlament durant l’any 2001.
b) Elaborar el Mapa d’arxius de Catalunya, tal com
estableix el Projecte de llei d’arxius que actualment hi
ha en tràmit, nou mesos després de l’aprovació de l’esmentada llei.
c) Fer un cens d’equipaments teatrals i d’auditoris, com
a pas previ a l’elaboració del Mapa de teatres i auditoris de Catalunya.
1.15.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
18
d) Fer un cens de les sales d’exhibició de les arts plàstiques, com a pas previ a l’elaboració del Mapa de sales d’exposició de Catalunya.
e) Fer un cens dels equipaments destinats a la cultura
popular i tradicional de Catalunya, com a pas previ a
l’elaboració del Mapa corresponent.
f) Impulsar les línies de foment que tendeixin a promoure la coordinació entre els teatres públics i les sales privades, a fi d’incentivar la creació de circuits estables de les diferents modalitats d’arts escèniques als
municipis de Catalunya.
g) Avançar en la descentralització de l’activitat cultural,
tot garantint l’existència d’equipaments arreu de Catalunya, per a contribuir a l’equilibri territorial.
h) Promoure un acord entre les diferents administracions públiques i la societat civil, que, entre altres objectius, tingui el de planificar els equipaments i les infraestructures culturals, coordinar les inversions, promoure patronats o consorcis per a la gestió i establir les
formes de participació econòmica en la creació i el
manteniment d’equipaments i infraestructures culturals.
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
El secretari tercer
Esteve Orriols i Sendra
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
de la producció industrial, incorporant, entre altres, elements com la implantació de sistemes de gestió de la
qualitat total amb una especial referència al model
EFQM, la gestió de la producció industrial o la logística i la gestió d’operacions.
Segona. Política de promoció de la innovació de producte, amb l’objectiu que les empreses catalanes millorin els pes dels nous productes en relació amb la facturació total.
Tercera. Política de desenvolupament d’infraestructures de suport a la innovació, amb l’objectiu de situar
l’empresa catalana en millors condicions de competitivitat en relació amb els nous competidors europeus, la
qual ha de consistir en:
a) La creació d’una xarxa de centres tecnològics (XCT)
a Catalunya amb la participació dels sectors públics i
privats implicats, de manera que l’any 2003 Catalunya
disposi d’una XCT semblant a la que avui tenen les
regions europees més avançades.
b) La potenciació de l’actual xarxa IT basada en laboratoris de les diferents universitats catalanes, tot incrementant-ne la dotació pressupostària actual i ampliantne els àmbits de manera que es cobreixin les diferents
àrees de coneixement.
Quarta. Política d’innovació basada en les tecnologies
de la informació i les comunicacions (TIC), la qual ha
de consistir en:
Moció 48/VI del Parlament de Catalunya, sobre la política d’innovació tecnològica
Tram. 302-00064/06
Aprovació: Ple del Parlament
Sessió núm. 26, 20.12.2000, DSPC-P 41
PLE DEL PARLAMENT
El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 18 de
desembre de 2000, d’acord amb els articles 130 i concordants del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre la
política d’innovació tecnològica (tram. 302-00064/06),
presentada pel diputat Sr. Miquel Barceló i Roca, del G.
P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi, i les esmenes presentades pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 16619).
Finalment, d’acord amb el que estableixen els articles
130 i 135 del Reglament, ha aprovat la següent
MOCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a dissenyar
i aplicar una política d’innovació tecnològica que tingui com a finalitat el foment de la innovació a l’empresa catalana per a millorar-ne la competitivitat.
Aquesta política d’innovació tecnològica ha d’estar
basada en les quatre polítiques següents:
Primera. Política de promoció de la innovació del procés, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i la qualitat
a) L’elaboració d’un programa d’actuacions orientades
al foment de la difusió i a la implantació de les TIC en
el conjunt d’empreses de Catalunya. Aquest programa
ha d’incloure tant les accions de diagnosi, sensibilització i informació necessàries per a la definició de les
estratègies sectorials i individuals, com el foment i el
suport a la posada en marxa de sistemes d’aprovisionament, producció, disseny i comercialització basats en
les noves tecnologies de la informació i de les comunicacions.
b) La creació d’un teixit empresarial relacionat amb el
sector TIC, per al qual calen un programa de captació
de noves inversions estrangeres d’alt contingut tecnològic en TIC; un programa de foment i suport a les
noves iniciatives empresarials de base TIC, que tingui
en compte tant l’assessorament com els ajuts en forma
de finançament, considerant-hi el capital concepte, la
participació en fons de capital llavor i el suport en la
captació d’inversors privats, i un suport a les iniciatives
municipals per a la creació d’activitats empresarials
relacionades amb el sector TIC i a l’especialització de
les incubadores d’empreses existents.
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
El secretari quart
Isidre Gavín i Valls
1.15.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
19
tadanes i les institucions de Catalunya en la preservació de l’ambient acústic i lumínic.
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
Moció 49/VI del Parlament de Catalunya, sobre el desenvolupament de la
política mediambiental
La secretària primera
Carme Valls i Llobet
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
Tram. 302-00067/06
Aprovació: Ple del Parlament
Sessió núm. 26, 20.12.2000, DSPC-P 41
PLE DEL PARLAMENT
El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 18 de
desembre de 2000, d’acord amb els articles 130 i concordants del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre el
desenvolupament de la política mediambiental (tram.
302-00067/06), presentada pel diputat Sr. Ricard
Fernández Deu, del G. P. Popular, i l’esmena presentada pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg.
16586).
Finalment, d’acord amb el que estableixen els articles
130 i 135 del Reglament, ha aprovat la següent
MOCIÓ
Atès que la contaminació lumínica i acústica genera
una sèrie de problemes de transcendència indubtable;
atesa l’existència de nombroses queixes relacionades
tant amb l’ús inadequat de l’enllumenat com d’activitats que generen sorolls i vibracions excessives i molestes; atesa la preocupació general que es deriva de la
inexistència de mesures correctores de la contaminació
lumínica i acústica que cada dia incrementa la sensibilitat i la preocupació social per tot el que es relaciona
tant amb la font de contaminació que pot resultar d’un
ús indiscriminat de la il·luminació nocturna, pública i
privada, com de la sobredosi creixent de decibels motivats pels sorolls innecessaris que pateix la major part
de les contrades del país, i constatada la sensació
d’indefensió respecte a això que blasma i denuncia un
percentatge cada vegada més nombrós de ciutadans.
1. El Parlament de Catalunya valora positivament l’inici
de la tramitació en aquesta cambra del Projecte de llei
d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior per a la
protecció del medi nocturn, tot reconeixent el paper impulsor en aquest sentit de la campanya Cel fosc.
2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
Presentar -li, dins el primer trimestre del 2001, un Projecte de llei de protecció contra la contaminació acústica que doni resposta a les reivindicacions reiteradament expressades pels ciutadans i les ciutadanes i reflecteixi la directiva promulgada en aquest sentit per la
Unió Europea.
b) Establir, dins els esmentats projectes de llei, les competències necessàries de les corporacions locals.
c) Elaborar, dins el primer semestre de 2001, els reglaments corresponents que desenvolupin els textos legals
esmentats anteriorment.
d) Dur a terme una campanya de sensibilització social
per a promoure la implicació de tots els ciutadans i ciu-
Moció 50/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’aplicació de la Llei 3/1991,
del 18 de març, de formació d’adults
Tram. 302-00065/06
Aprovació: Ple del Parlament
Sessió núm. 26, 20.12.2000, DSPC-P 41
PLE DEL PARLAMENT
El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 18 de
desembre de 2000, d’acord amb els articles 130 i concordants del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre l’aplicació de la Llei 3/1991, del 18 de març, de formació
d’adults (tram. 302-00065/06), presentada pel diputat
Sr. Joan Boada i Masoliver, del G. P. d’Iniciativa per
Catalunya - Verds (IC-V), i les esmenes presentades pel
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg. 16583) i
pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 16617).
Finalment, d’acord amb el que estableixen els articles
130 i 135 del Reglament, ha aprovat la següent
MOCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Publicar el Mapa de formació bàsica de persones
adultes durant el primer trimestre de l’any 2001.
b) Impulsar la creació d’un centre de formació d’adults
d’acord amb el que estableix el Mapa de formació bàsica, abans de finir el curs 2002-2003.
c) Definir i fixar la plantilla tipus per als nous centres
d’educació de persones adultes, de manera que es continuï fent un ensenyament de qualitat.
d) Publicar un disseny curricular del graduat en educació secundària realment adaptat a les necessitats de la
població adulta.
e) Elaborar un pla de formació del professorat que permeti l’actualització dels coneixements per a poder impartir el curs 2002-2003 el graduat d’educació secundària, tot aplicant les noves tecnologies de comunicació i informació.
f) Vincular les aules d’autoformació als centres d’educació d’adults.
g) Dotar els diferents programes de professorat adequat
per al tractament pedagògic de l’alumnat.
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
El secretari segon
Ernest Benach i Pascual
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
1.15.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
20
Moció 51/VI del Parlament de Catalunya, sobre la implantació de l’energia
eòlica
Tram. 302-00066/06
Aprovació: Ple del Parlament
Sessió núm. 26, 20.12.2000, DSPC-P 41
güent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre el
compliment dels plans comarcals de muntanya (tram.
302-00069/06), presentada pel diputat Sr. Jordi Ausàs
i Coll, del G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya,
i les esmenes presentades pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg. 16587).
Finalment, d’acord amb el que estableixen els articles
130 i 135 del Reglament, ha aprovat la següent
MOCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
PLE DEL PARLAMENT
El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 18 de
desembre de 2000, d’acord amb els articles 130 i concordants del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre la
implantació de l’energia eòlica (tram. 302-00066/06),
presentada pel diputat Sr. Ernest Benach i Pascual, del
G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya, i les esmenes presentades pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel
Canvi (reg. 16584) i pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya
- Verds (IC-V) (reg. 16624).
Finalment, d’acord amb el que estableixen els articles
130 i 135 del Reglament, ha aprovat la següent
MOCIÓ
a) Garantir el compliment dels objectius estratègics i les
actuacions incloses en els plans comarcals de muntanya
actuals i futurs.
b) Incorporar en els nous plans comarcals de muntanya
les actuacions necessàries per a garantir la connexió
que permeti l’ús de les noves tecnologies en igualtat de
condicions a tot el territori.
c) Adoptar les mesures que corresponguin per a aconseguir que tots els ciutadans que viuen en nuclis de
muntanya mancats d’un servei de transport regular,
puguin gaudir dels serveis públics específics, com ara
el transport escolar, com a element de comunicació per
a llurs necessitats sanitàries, comercials i de relacions
personals.
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Promoure els parcs eòlics a les zones d’implantació
compatible i recuperar, així, l’endarreriment actual respecte als objectius fixats.
b) Prendre les mesures necessàries per a fomentar la
implicació de les companyies elèctriques en els projectes eòlics, atesa la poca implantació del sector elèctric
en la indústria eòlica a Catalunya.
c) Considerar exclosos, en general, els parcs eòlics dels
espais PEIN i altres espais de la xarxa Natura 2000,
excepte en els casos motivats objectivament i amb projecte integral d’emplaçament, restauració i avaluació
d’impacte ambiental.
El secretari quart
Isidre Gavín i Valls
1.20.
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
Tram. 300-00053/06
Substanciació
Sessió plenària núm. 26, tinguda el dia 19.12.2000
(DSPC-P 40).
Moció 52/VI del Parlament de Catalunya, sobre el compliment dels plans
comarcals de muntanya
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la política sanitària i més concretament pel que fa a l’atenció a la salut
mental
Tram. 302-00069/06
Aprovació: Ple del Parlament
Tram. 300-00071/06
Sessió núm. 26, 21.12.2000, DSPC-P 41
Substanciació
PLE DEL PARLAMENT
El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 18 de
desembre de 2000, d’acord amb els articles 130 i concordants del Reglament, ha debatut la Moció subse-
INTERPEL·LACIONS
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’articulació i la gestió dels espais naturals
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
El secretari tercer
Esteve Orriols i Sendra
El president del Parlament
Joan Rigol i Roig
Sessió plenària núm. 26, tinguda el dia 19.12.2000
(DSPC-P 40).
1.15.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
21
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
les polítiques d’atenció de la gent gran
Tram. 300-00193/06
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
les mesures a adoptar amb relació a la
problemàtica del terrorisme
Tram. 300-00326/06
Substanciació
Substanciació
Sessió plenària núm. 26, tinguda el dia 19.12.2000
(DSPC-P 40).
Sessió plenària núm. 26, tinguda el dia 19.12.2000
(DSPC-P 40).
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
el seu capteniment en matèria de trànsit i de seguretat viària
Tram. 300-00240/06
Substanciació
Sessió plenària núm. 26, tinguda el dia 19.12.2000
(DSPC-P 40).
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’atenció precoç
Tram. 300-00307/06
Substanciació
Sessió plenària núm. 26, tinguda el dia 19.12.2000
(DSPC-P 40).
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’atenció precoç
Tram. 300-00322/06
Substanciació
Sessió plenària núm. 26, tinguda el dia 19.12.2000
(DSPC-P 40).
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la situació de la violència terrorista
Tram. 300-00325/06
Substanciació
Sessió plenària núm. 26, tinguda el dia 19.12.2000
(DSPC-P 40).
1.20.
1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
22
2.
TRAMITACIONS CLOSES PER REBUIG,
RETIRADA, CANVI O DECAÏMENT
Proposició no de llei sobre l’ampliació
dels estudis de magisteri al grau de llicenciatura
2.01.
PROJECTES I PROPOSICIONS DE LLEI I
ALTRES PROPOSTES DE NORMA
Tram. 250-00450/06
2.01.02.
PROPOSICIONS DE LLEI
Rebuig
Proposició de llei del catàleg del sòl no
urbanitzable de Catalunya
Tram. 202-00072/06
Rebutjada per la Comissió de Política Cultural en la
sessió núm. 15, tinguda el dia 14.12.2000 (DSPC-C
119).
Decaïment
El Ple del Parlament ha acordat de no prendre-la en
consideració, en la sessió núm. 26, tinguda el dia
19.12.2000 (DSPC-P 40).
Proposició no de llei sobre la celebració del Dia de les Forces Armades amb
una desfilada militar
Tram. 250-00548/06
2.10.
PROCEDIMENTS QUE ES CLOUEN AMB
L’ADOPCIÓ DE RESOLUCIONS
2.10.25.
PROPOSICIONS NO DE LLEI
Proposició no de llei sobre l’exercici
de la llibertat d’expressió i de reunió a
les universitats catalanes
Retirada
Retirada en la sessió núm. 11 de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern
Local, tinguda el dia 13.12.2000 (DSPC-C 116).
Tram. 250-00137/06
Retirada
Retirada en la sessió núm. 11 de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern
Local, tinguda el dia 13.12.2000 (DSPC-C 116).
Proposició no de llei sobre el respecte
al plurilingüisme en les campanyes
institucionals
Tram. 250-00557/06
Rebuig
Proposició no de llei sobre la concertació de centres privats d’ESO amb
una sola línia
Rebutjada per la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local en la sessió núm.
11, tinguda el dia 13.12.2000 (DSPC-C 116).
Tram. 250-00437/06
Rebuig
Rebutjada per la Comissió de Política Cultural en la
sessió núm. 15, tinguda el dia 14.12.2000 (DSPC-C
119).
Proposició no de llei sobre la celebració del Dia de les Forces Armades a
Barcelona
Tram. 250-00587/06
Retirada
Retirada en la sessió núm. 11 de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern
Local, tinguda el dia 13.12.2000 (DSPC-C 116).
2.01.02.
2. TRAMITACIONS CLOSES PER REBUIG RETIRADA CANVI O DECAÏMENT
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
23
Proposició no de llei sobre la inclusió
de la Carta dels drets fonamentals en
el nou Tractat de la Unió Europea
Tram. 250-00704/06
Retirada
Retirada en la sessió núm. 7 de la Comissió Permanent
de Legislatura sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat, tinguda el dia
12.12.2000 (DSPC-C 113).
Proposició no de llei sobre els aiguats
que han afectat les comarques del
Baix Llobregat, l’Anoia, el Bages i el
Baix Penedès els dies 9 i 10 de juny
Tram. 250-00749/06
Retirada
Retirada en la sessió núm. 11 de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern
Local, tinguda el dia 13.12.2000 (DSPC-C 116).
Proposició no de llei sobre la sisena
sessió de la Conferència de les Parts
del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP6),
que tindrà lloc a l’Haia el novembre del
2000
Tram. 250-01022/06
Retirada
Retirada en la sessió núm. 7 de la Comissió Permanent
de Legislatura sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat, tinguda el dia
12.12.2000 (DSPC-C 113).
Proposició no de llei sobre la modificació del Decret 288/2000, del 31 d’agost,
pel qual s’estableixen els requisits per
a regular les indemnitzacions de les
persones incloses en els supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia, i excloses dels beneficis de la disposició addicional divuitena dels pressupostos generals de l’Estat per als períodes 1990 i 1992
Tram. 250-01083/06
Retirada
Proposició no de llei sobre l’elaboració
de la Carta dels drets fonamentals de
la Unió Europea
Retirada pel Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans
pel Canvi (reg. 16887).
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, sessió del
28.12.2000.
Tram. 250-00853/06
Retirada
Retirada en la sessió núm. 7 de la Comissió Permanent
de Legislatura sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat, tinguda el dia
12.12.2000 (DSPC-C 113).
Proposició no de llei sobre la contaminació acústica al carrer Santiago
Russinyol, de Navarcles (Bages)
Tram. 250-01127/06
Retirada
Retirada pel Grup Parlamentari Popular (reg. 16580).
Proposició no de llei sobre el medi
ambient i la Carta del drets fonamentals de la Unió Europea
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, sessió del
28.12.2000.
Tram. 250-01017/06
Retirada
Retirada en la sessió núm. 7 de la Comissió Permanent
de Legislatura sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat, tinguda el dia
12.12.2000 (DSPC-C 113).
2.10.25.
2. TRAMITACIONS CLOSES PER REBUIG RETIRADA CANVI O DECAÏMENT
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
24
2.15
MOCIONS SUBSEGÜENTS A INTERPEL·LACIONS
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre les mesures de
prevenció i protecció de la salut, especialment pel que fa al control sobre els
aliments
Tram. 302-00062/06
Rebuig
Rebutjada pel Ple del Parlament en la sessió núm. 26,
tinguda el dia 19.12.2000 (DSPC-P 40).
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre equipaments i
infraestructures culturals
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’ensenyament obligatori, especialment pel que fa al model de gestió dels
centres públics de primària i de secundària
Tram. 300-00223/06
Retirada
Retirada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 16860).
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, sessió del
28.12.2000.
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
els recursos hídrics, especialment pel
que fa al riu Ebre
Tram. 300-00263/06
Tram. 302-00063/06
Rebuig
Rebutjada pel Ple del Parlament en la sessió núm. 26,
tinguda el dia 20.12.2000 (DSPC-P 41).
2.20.
INTERPEL·LACIONS
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la política cultural, especialment pel
que fa a la política musical
Tram. 300-00083/06
Retirada
Retirada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 16860).
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, sessió del
28.12.2000.
2.15
2. TRAMITACIONS CLOSES PER REBUIG RETIRADA CANVI O DECAÏMENT
Retirada
Retirada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 16860).
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, sessió del
28.12.2000.
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
25
3.
TRAMITACIONS EN CURS
3.01.
PROJECTES I PROPOSICIONS DE LLEI I
ALTRES PROPOSTES DE NORMA
3.01.01.
PROJECTES DE LLEI
Projecte de llei de creació de l’Agència
de Gestió d’Ajuts Universitaris i de
Recerca
Tram. 200-00020/06
Projecte de llei d’ordenació ambiental
de la il·luminació exterior per a la protecció del medi nocturn
Tram. 200-00028/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V) (reg. 16565).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2201; 9:30 hores.
Esmenes a la totalitat presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Política Cultural, 14.12.2000
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
D’INICIATIVA PE CATALUNYA - VERDS (REG. 15996)
3.01.02.
PROPOSICIONS DE LLEI
A LA MESA DEL PARLAMENT
El Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds, d’acord amb allò que preveu l’article 94 del
Reglament de la Cambra, presenta la següent esmena al
Projecte de llei de creació de l’Agència de Gestió
d’Ajuts Universitaris i de Recerca (tram. 200-00020/
06).
1
ESMENA NÚM. 1
A la totalitat
G. P. d’Iniciativa per Catalunya - Verds
Proposició de llei de creació del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Informàtica de Catalunya
Tram. 202-00077/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V) (reg. 16566).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
A la totalitat de retorn del Projecte de llei al Govern
Dolors Comas d’Argemir
Diputada
Joan Boada i Masoliver
Portaveu
Projecte de llei de justícia juvenil
Tram. 200-00024/06
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició de llei de creació del Col·legi Oficial d’Enginyers en Informàtica
de Catalunya
Tram. 202-00078/06
Correcció d’errades de publicació (BOPC
130)
Al BOPC 130, a la pàg. 16.
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
On diu:
Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V) (reg. 16567).
«Finiment del termini: 01.02.2000; 9:30 hores.»
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001.
Ha de dir:
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
«Finiment del termini: 01.02.2001; 9:30 hores.»
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
3.01.01.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
26
següent Proposició de llei d’atribució de competències
en matèria d’acolliment de persones grans.
Palau del Parlament, 12 de desembre de 2000
Proposició de llei per a la reorganització territorial de l’Administració pública a Catalunya
Tram. 202-00082/06
Ponència per a elaborar l’Informe
COMISSIÓ D’ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ
GENERALITAT I GOVERN LOCAL
Joaquim Nadal i Farreras
Portaveu
PROPOSICIÓ DE LLEI D’ATRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES EN
MATÈRIA D’ACOLLIMENT DE PERSONES GRANS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
DE LA
La Comissió d’Organització i Administració de la
Generalitat i Govern Local, en sessió tinguda el dia 20
de desembre de 2000, d’acord amb l’article 97.1 del
Reglament del Parlament, ha nomenat la Ponència que
ha d’elaborar el text de la Proposició de llei per a la
reorganització territorial de l’Administració pública a
Catalunya, que resta constituïda pels membres següents:
Davant l’entrada en vigor de la Llei d’acolliment de
persones grans, resulta procedent configurar l’Administració local de Catalunya com a Administració competent en la matèria, donada la proximitat d’aquesta
Administració a les persones que convenen l’acolliment.
L’atribució d’aquestes competències respon a la necessitat de protegir a les persones acollides, tot garantintles unes condicions que veritablement permetin el seu
benestar general, mitjançant el control extern en l’aplicació i desenvolupament d’aquest tipus d’acolliment.
Grup Parlamentari de Convergència i Unió:
Sra. M. Eugènia Cuenca i Valero
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi:
Sr. Oriol Nel·lo i Colom
Grup Parlamentari Popular:
Sr. Josep Maria Fabregat i Vidal
Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya:
Sr. Jaume Oliveras i Maristany
Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds
(IC-V):
ARTICLE 1. CONFIGURACIÓ DE L’ACOLLIMENT COM A SERVEI
SOCIAL
1.1. L’acolliment de persones grans o discapacitades és
un servei social, d’acord amb el Decret Legislatiu 17/
1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova la refosa de
les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1995, de 27 de
desembre i 4/1994, de 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials. 1.2. Aquest servei es considera com
a servei social especialitzat de segon grau, de conformitat amb el Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials, modificat pel
Decret 176/2000, de 15 de maig.
1.3. Com a tal servei social, ha de garantir la integració
de les persones acollides en la dinàmica familiar.
Sr. Rafael Ribó i Massó
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
El secretari
Joan Ridao i Martí
La presidenta de la Comissió
M. Eugènia Cuenca i Valero
Proposició de llei d’atribució de competències en matèria d’acolliment de
les persones grans
Tram. 202-00083/06
Presentació: Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16532 / Admissió a tràmit i tramesa al Consell Executiu: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Joaquim Nadal i Farreras, portaveu del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que
es determina als articles 106 i concordants del Reglament de la Cambra, presenta per a la seva tramitació la
3.01.02.
3. TRAMITACIONS EN CURS
ARTICLE 2. ADMINISTRACIÓ COMPETENT EN MATÈRIA DE
SERVEIS SOCIALS
2.1. L’Administració local de Catalunya és l’Administració competent en l’aplicació i desenvolupament de
l’acolliment de persones grans o discapacitades. El
domicili de l’habitatge de la persona acollidora en què
s’ha de dur a terme l’acolliment determina la competència corresponent.
2.2. L’Administració local de Catalunya, ostenta la
competència per organitzar la formació de les persones
acollidores, així com per fer el seguiment i control del
compliment dels requisits de l’acolliment.
2.3. També resta facultada per fer el seguiment social i
sanitari de les persones acollides. Aquestes facultats
poden ésser delegades en entitats sense afany de lucre
que cerquin finalitats de millora del benestar de la gent
gran i de les persones discapacitades.
2.4. Quan la salut, seguretat, benestar psíquic o moral
de l’acollit es trobi amenaçat o compromès per les condicions de l’acolliment o si d’una altra manera greu
s’incomplissin els requisits exigibles a l’acolliment,
l’Administració competent podrà adoptar les mesures
cautelars que siguin escaients.
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
27
2.5. En tots els supòsits d’extinció de l’acolliment, previstos a la Llei de l’acolliment de persones grans, la
persona acollidora o la persona acollida ha de posar el
fet en coneixement de l’Administració competent en
matèria d’aplicació i desenvolupament de l’acolliment
segons aquesta Llei.
Proposició no de llei sobre la situació
del mercat laboral pel que fa a la demanda de personal format en les tecnologies de la informació i les comunicacions
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
En els termes previstos en el Codi de Família de Catalunya, les persones o entitats públiques o privades que
com a conseqüència de l’extinció de l’acolliment han
donat aliments a la persona acollida, es poden subrogar
en les accions d’aquest contra l’acollidor o els acollidors per l’import del aliments donats.
DISPOSICIONS FINALS
Tram. 250-01060/06
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CSI del 19.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16013)
PRIMERA
Els preceptes d’aquesta Llei el compliment dels quals
exigeixi realitzar despeses amb càrrec als Pressupostos
de la Generalitat entraran en vigor a l’inici del proper
exercici pressupostari.
SEGONA
S’autoritza el Govern de la Generalitat a dotar pressupostàriament una partida destinada a l’Administració
Local de Catalunya, per tal de donar suport i cobrir les
despeses derivades de l’exercici de les competències
que aquesta Llei li atorga.
3.10.
PROCEDIMENTS QUE ES CLOUEN AMB
L’ADOPCIÓ DE RESOLUCIONS
3.10.25.
PROPOSICIONS NO DE LLEI
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu
a continuar impulsant la tasca de l’Observatori per a
la Societat de la Informació i de l’Observatori del
Mercat de Treball, i difondre públicament els estudis i
treballs que realitzin.»
Proposició no de llei sobre l’elaboració
del Mapa de lectura pública de Catalunya i de l’estudi econòmic corresponent
Tram. 250-01062/06
Esmenes presentades
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un Pla pilot de parc cultural entre el
baix Ter i el baix Fluvià, a l’Empordà
Tram. 250-01051/06
Admissió a tràmit: Mesa de la CPC del 19.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16176)
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CPC del 19.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16156)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir
contactes amb les administracions locals per tal d’estudiar les possibilitats d’impulsar l’establiment d’un
Pla pilot de parc cultural que pugui estendre’s posteriorment a altres zones del país»
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
»1. Enllestir, en el termini més breu possible, la realització del Mapa de Lectura Pública per tal de presentar-lo al Parlament de Catalunya durant el proper any
2001.
»2. Impulsar els contactes amb els ajuntaments amb
menys de 1.500 habitants per tal de poder estudiar la
possible col·laboració del Departament de Cultura,
d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, en
aquells que disposin d’equipaments que compleixin els
requisits de biblioteca pública.»
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
28
Proposició no de llei sobre la diferenciació per sexes de les dades estadístiques de la població catalana
Proposició no de llei sobre la presentació del pla pilot de manteniment i
l’execució immediata d’obres de condicionament de l’institut d’ensenyament secundari Ferran Casablancas,
de Sabadell (Vallès Occidental)
Tram. 250-01075/06
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CEPDH, del 12 de
desembre de 2000
Tram. 250-01103/06
Esmenes presentades
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16325)
Admissió a tràmit: Mesa de la CPC del 19.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16320)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu
a diferenciar per sexes les dades derivades d’estadístiques contemplades a la Llei del Pla Estadístic de
Catalunya, fetes per part dels diferents agents del Sistema Estadístic de Catalunya, quan això sigui tècnicament i metodògicament viable.»
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
»Presentar l’estudi tècnic de l’estat de l’edifici de l’institut d’educació secundària Ferran Casablancas, de
Sabadell, així com l’informe tècnic que està elaborant.
»Fer la previsió econòmica necessària per adoptar les
mesures que es derivin d’aquest estudi.»
Proposició no de llei sobre el reconeixement de la realitat plurinacional de
l’Estat en les campanyes de promoció
turística de la Generalitat de Catalunya
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un pla d’educació i atenció a la sexualitat juvenil
Tram. 250-01094/06
Tram. 250-01108/06
Esmenes presentades
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa CIE, del 14.12.2000
Admissió a tràmit: Mesa de la CPS, del 18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16321)
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16488)
APARTAT 2
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«2. Elaborar i posar a disposició de manera progressiva, les versions en gallec i basc dels fullets i materials bàsics de visita dels museus i monuments de la seva
titularitat.»
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu
a desenvolupar un Pla d’Educació i Atenció a la Sexualitat Infantil i Juvenil que reculli, entre d’ altres, les
següents actuacions:
»a) La realització d’estudis sobre la població juvenil
que permetin conèixer actituds, opinions i pràctiques
sexuals.
»b) La formació de les famílies, els joves i els professionals que treballin amb infants i joves sobre el tractament correcte de la sexualitat i la prevenció de riscos
associats.
»c) El desenvolupament de programes d’educació
afectivo-sexual.
»d) El desenvolupament de serveis sanitaris i programes d’atenció i assessorament a joves per al desenvolupament de conductes sexuals sanes.
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
29
»e) La potenciació de la coordinació entre les distintes
organitzacions governamentals i no governamentals
que actuïn en aquest àmbit.
»f) La potenciació de les xarxes d’informació juvenil
que permetin a la població jove millorar els seus coneixements sobre sexualitat i, en especial, sobre els recursos existents en relació a l’atenció, l’assessorament i
l’educació afectivo-sexual.
»g) L’increment de la informació sobre sexualitat mitjançant el desenvolupament de campanyes de sensibilització dirigides a la població adulta, juvenil i infantil i l’edició de materials i publicacions sobre aquesta
temàtica.
»h) L’existència de fons de documentació jove que disposin de materials educatius dirigits tant a joves com
a professionals.»
Proposició no de llei sobre la creació
d’una comissió d’experts per a aportar
solucions a les noves formes de relacions laborals derivades del teletreball
Tram. 250-01111/06
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CPS, del
18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16615)
APARTAT 1
1
Proposició no de llei sobre les gestions a fer davant el Govern de l’Estat
perquè aquest creï un observatori permanent de la violència quotidiana a les
casernes militars
Tram. 250-01109/06
«1. Es creï una comissió d’experts en el si del Consell
de Treball en el termini de 6 mesos per estudiar i donar
solucions a les noves formes de relacions laborals que
estan generant les tecnologies de la informació i les
comunicacions.»
Esmenes presentades
APARTAT 3
Admissió a tràmit: Mesa COAG, del 19 de desembre de 2000
2
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
SOCIALISTES - CIUTADANS PEL CANVI (REG. 16112)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
ESMENA NÚM. 1
De supressió
G. P. Socialistes-Ciutadans pel Canvi
ESMENA NÚM. 2
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«S’iniciïn en el termini màxim de 6 mesos els estudis
que calguin per determinar les necessitats i potencialitats de teletreball que té Catalunya, quantes persones
teletreballen, i les seves condicions contractuals.»
De supressió de l’apartat 2
Proposició no de llei sobre la declaració de Catalunya com a comunitat refugi per a escriptors perseguits en els
països d’origen per raó de llur obra
Tram. 250-01114/06
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CPC del
19.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16317)
A L’APARTAT 2
1
ESMENA NÚM. 1
D’addició
G. P. de Convergència i Unió
«... en el marc de la Xarxa de Ciutats Refugi i cercar
les possibles fórmules de finançament d’aquesta cooperació.»
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
30
A L’APARTAT 3
2
ESMENA NÚM. 2
De supressió
G. P. de Convergència i Unió
Proposició no de llei sobre la construcció d’una llar de pensionistes i jubilats a les Cases d’Alcanar, del municipi d’Alcanar (Montsià)
De supressió de tot el text de l’apartat.
Tram. 250-01121/06
Esmenes presentades
Proposició no de llei sobre les noves
tecnologies al món rural
Tram. 250-01116/06
Admissió a tràmit: Mesa de la CPS, del
18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16487)
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CSI del 19.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16315)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu
a donar suport a la construcció d’un equipament per a
la gent gran al municipi d’Alcanar, en el marc de la
planificació prevista a la comarca del Montsià.»
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
»1. Vetllar perquè les infraestructures de banda ampla
arribin al més aviat possible a totes les capitals de comarca de Lleida.
Proposició no de llei sobre la creació
d’un fòrum de contacte dels poders
legislatiu, executiu i judicial
»2. Proposar l’impuls d’un programa per part de
Localret i la Diputació de Lleida que permeti la màxima extensió possible en el territori de les infraestructures de telecomunicacions de banda ampla i la promoció del seu ús per part de la població i les empreses.
»3. Vetllar perquè l’operador AL-PI connecti amb infraestructura de telecomunicacions de banda ampla els
centres sanitaris de les comarques de Lleida abans de
l’acabament de l’any 2002.
»4. Promoure un acord amb la companyia de telecomunicacions que ha de subministrar el servei universal,
per tal que es millori la cobertura territorial i els serveis que proporciona a les zones rurals de Catalunya,
amb la finalitat de permetre l’ús de les tecnologies de
la informació i la comunicació.»
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Tram. 250-01123/06
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la COAG, del 19 de
desembre de 2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16614)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions oportunes davant dels òrgans de govern del poder judicial per tal d’impulsar la
creació d’un fòrum d’anàlisi, reflexió, debat i participació en matèria d’Administració de Justícia a Catalunya, amb la finalitat de promoure la col·laboració dels
operadors i sectors implicats en aquesta matèria i d’encetar línies d’actuació per a la millora de l’Administració de Justícia a Catalunya.»
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
31
Proposició no de llei sobre la implantació de pròtesis de mamella a l’Hospital
Josep Trueta, de Girona
Proposició no de llei sobre l’admissió
dels alumnes més grans de 16 anys
que hagin aprovat l’ensenyament obligatori en els centres de normalització
lingüística
Tram. 250-01124/06
Esmenes presentades
Tram. 250-01128/06
Admissió a tràmit: Mesa de la CPS, del
18.12.2000
Esmenes presentades
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16312)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu
a estudiar, en el termini de sis mesos, la viabilitat tècnica de poder oferir serveis quirúrgics amb capacitat
de realitzar implants de pròtesis mamàries en l’Hospital Josep Trueta de Girona.»
Proposició no de llei sobre la construcció de l’escola de Figaró-Montmany (Vallès Oriental) i l’establiment
de mesures de seguretat per a evitar el
perill inherent a la proximitat de la carretera N-152
Admissió a tràmit: Mesa de la CPC del
19.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16308)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Govern a prendre
les mesures oportunes per tal que els centres de normalització lingüística admetin com a alumnes les persones
majors de 16 anys, sempre que acreditin que no han
cursat de forma oficial a Catalunya la matèria de llengua catalana en l’ensenyament obligatori.»
Proposició no de llei sobre el tractament social i jurídic dels transsexuals
Tram. 250-01131/06
Tram. 250-01126/06
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CPC del
19.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16310)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16623).
Pròrroga: 2 dies hàbils (del 18.12.2000 al 19.12.2000).
Finiment del termini: 20.12.2000; 9:30 hores.
Acord: Presidència del Parlament, 18.12.2000.
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu
a fer complir, de manera immediata, a l’Ajuntament de
Figaró-Montmany, la regularització urbanística dels
terrenys cedits davant la carretera N-152 per a la construcció de la nova escola, per tal que el Departament
d’Ensenyament pugui acabar el projecte d’obres adjudicat el 23 de desembre de 1999.»
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
32
Proposició no de llei sobre l’emissió
de continguts violents en la programació televisiva
Proposició no de llei sobre la creació
d’oficines d’informació i d’assessorament itinerants a les zones afectades
per aiguats, incendis i altres catàstrofes naturals
Tram. 250-01132/06
Esmenes presentades
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CPC del
15.12.2000
Admissió a tràmit: Mesa COAG, del 12.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16307)
1
Tram. 250-01140/06
ESMENA NÚM. 1
D’addició
G. P. de Convergència i Unió
«... ajudes ofertades per les diferents administracions,
sempre que la naturalesa dels efectes produïts ho requereixi.»
Proposició no de llei sobre el control
dels residus hospitalaris de mercuri
Tram. 250-01134/06
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16304)
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta la CCRTV a estudiar i aprofundir en noves mesures a aplicar per tal de
limitar al màxim l’emissió de continguts que incloguin
escenes de violència explícita en horaris susceptibles
d’audiència infantil i juvenil.»
Proposició no de llei sobre els llindars
de concentració d’ozó troposfèric per
a informar a la població
Esmenes presentades
Tram. 250-01143/06
Admissió a tràmit: Mesa de la CPS, del
18.12.2000
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16306)
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
APARTAT 1
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«1. D’acord amb el que estableix la normativa comunitària, substituir progressivament els termòmetres i
tensiòmetres de mercuri per instruments electrònics o
digitals.»
APARTAT 2
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un pla de ventilació en els ferrocarrils metropolitans per a pal·liar l’escalfament produït a les andanes a causa
del sistema d’aire condicionat dels
vagons de metro
Tram. 250-01144/06
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«2. Inspeccionar per part del Programa de gestió
intracentre de residus sanitaris de la Direcció General
de Salut Pública aquests centres hospitalaris en relació a la gestió dels residus i específicament, dels residus de mercuri, fet que es comunicarà a la Junta de
Residus del Departament de Medi Ambient.»
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
33
Proposició no de llei sobre l’autorització del dipòsit controlat de Vacamorta
construït a les Terreres de Cruïlles, al
municipi de Cruïlles, Monells i Sant
Sadurní de l’Heura (Baix Empordà)
Tram. 250-01146/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Proposició no de llei sobre la modificació de la regulació dels mètodes d’eutanàsia animal per a evitar la improvisació de sistemes de captura i matances retardades i cruels
Tram. 250-01149/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un programa escolar per a ensenyar
els alumnes d’ensenyament secundari obligatori a gaudir dels aspectes
positius dels mitjans audiovisuals
Tram. 250-01147/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre la protecció dels fons cinematogràfics dels antics laboratoris Cinematiratges Riera i
Fotofilm
Tram. 250-01151/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre la gestió de
les actuacions necessàries davant el
Govern de l’Estat per a impulsar els
aspectes regulats per la Llei de l’Estat
41/1995, del 22 de desembre, de televisió local per ones terrestres, especialment pel que fa al Pla director de freqüències
Proposició no de llei sobre la facultat
sancionadora del Servei Català de
Trànsit
Tram. 250-01152/06
Tram. 250-01148/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
34
Proposició no de llei sobre la promoció d’iniciatives públiques per a atendre el col·lectiu de persones que pateixen malalties neuromusculars a Catalunya
Tram. 250-01153/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre l’autonomia funcional i de gestió de l’Ens Públic de Ports de l’Estat i les Autoritats
Portuàries
Proposició no de llei sobre l’adhesió al
Manifest pel Ferrocarril Transversal de
Catalunya
Tram. 250-01156/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre els mitjans
econòmics de les agrupacions de secretaries de jutjats de pau de Catalunya
Tram. 250-01154/06
Tram. 250-01157/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre la prolongació de la línia III del metro de Barcelona fins a Sant Just Desvern (Baix
Llobregat), passant per Esplugues de
Llobregat
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre el finançament de la línia 9 del metro de l’àrea
metropolitana de Barcelona
Tram. 250-01158/06
Tram. 250-01155/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
35
Proposició no de llei sobre la rehabilitació de l’institut d’ensenyament secundari Ferran Casablancas, de Sabadell (Vallès Occidental)
Proposició no de llei sobre la creació
de serveis de caràcter públic d’orientació, mediació i teràpia familiar lligats
als serveis socials bàsics
Tram. 250-01159/06
Tram. 250-01162/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre la millora
de la integració social dels infants amb
discapacitats a la comarca del Garraf
Proposició no de llei sobre la convalidació del permís de conduir expedit en
països tercers per un de model comunitari
Tram. 250-01163/06
Tram. 250-01160/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre la millora
dels equipaments escolars a Sant Pere
de Ribes (Garraf)
Tram. 250-01161/06
Pròrroga del termini de presentació d’esmenes
Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
(reg. 16961).
Pròrroga: 4 dies hàbils (del 29.12.2000 al 02.02.2001).
Finiment del termini: 05.02.2001; 9:30 hores.
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000.
Proposició no de llei sobre la creació
d’una segona línia educativa al centre
d’ensenyament infantil i primari Catalunya, al municipi de Sant Adrià de
Besòs (Barcelonès)
Tram. 250-01177/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16479 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Jaume Oliveras i Maristany, Josep Bargalló Valls, Portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Document / proposta: Proposició no de llei per l’ampliació del CEIP Catalunya de Sant Adrià de Besòs.
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
36
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Centre d’Educació Infantil i Primària Catalunya de
Sant Adrià de Besòs, en l’actualitat, només té una línia
d’ensenyament de primària. El CEIP Catalunya està
situat al barri de Sant Joan Baptista de Sant Adrià de
Besòs on està previst la construcció de nous habitatges,
la saturació de totes les escoles del marge esquerra del
riu Besòs on es supera la ràtio de 25 alumnes per classe i la previsió de creixement d’alumnes de la població.
Tenint en compte aquestes necessitats i que aquest centre està dotat de l’espai necessari per ampliar-lo a una
segona línia de primària, on només caldria que el Departament d’Ensenyament aportés el professorat corresponent.
Per tot això, es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Aquesta zona històricament ha estat pobre pel que fa
als recursos hidrològics i sempre l’abastament s’ha fet
mitjançant pous subterranis. Les importants secades
dels darrers anys han fet que la manca d’aigua sigui un
greu problema per l’Alta Anoia.
Repassant les infraestructures que preveu el Pla hidrològic de Catalunya publicat al DOGC n. 2895, de data
25,05,1999 podem observar que en el sistema centre i
subsistema Anoia, que compren la Conca de l’Anoia
completa, no fa referència a cap inversió per a garantir
el subministrament als municipis de l’Alta Anoia.
Pel que fa a la resta de l’Anoia preveu tres embassaments i una portada d’aigua del Ter-Llobregat des de
Masquefa.
La Conca del Llobregat es preveu regularitzar des de
l’embassament de la «Llosa del Cavall» per mitjà del
Cardener i la resta d’embassaments de la Conca.
«El Parlament de Catalunya insta al Govern a ampliar
en una segona línia el Centre d’Educació Infantil i Primària Catalunya de Sant Adrià de Besòs pel curs 20012002.»
Atesa la necessitat de trobar solucions de futur al problema hidrològic de l’Alta Anoia, es proposa la següent
Palau del Parlament, 5 de desembre de 2000
«El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:
Jaume Oliveras i Maristany
Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
Proposició no de llei sobre la manca
d’aigua a l’Alta Anoia
Tram. 250-01178/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16480 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Primer.– Instar a l’Agencia Catalana de l’Aigua que
inclogui a tots els municipis de la zona nord de l’Anoia dintre dels projectes i inversions de la Comarca de
l’Anoia.
Segon.– Instar al Departament de Política Territorial i
Obres Públiques que faci un estudi avaluant totes les
possibilitats per dur a terme una portada d’aigües des
de l’embassament de la Llosa del Cavall que pogués
subministrar aigua a tota la Comarca de l’Anoia.»
Palau del Parlament, 12 de desembre de 2000
Carles Bonet i Revés
Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Carles Bonet i Revés, Josep Bargalló Valls,
Portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d’Esquerra
Republicana de Catalunya.
Document / proposta: Proposició no de llei sobre la
manca d’aigua que pateix l’Alta Anoia (Anoia).
EXPOSICIÓ SE MOTIUS
Proposició no de llei sobre els cicles
formatius de grau superior d’administració de sistemes informàtics i desenvolupament d’aplicacions informàtiques a Tarragona, Reus (Baix Camp) i
Amposta (Montsià)
L’Alta Anoia està formada per 12 municipis amb una
superfície de 322 km2, el 37% de l’Anoia i uns 5700
habitants, un 6,5% del total de la comarca.
Tram. 250-01179/06
Els darrers anys els veïns, els Ajuntaments, els agents
econòmics i diferents Administracions estan lluitant pel
pronunciat descens demogràfic i millorar la qualitat de
vida d’aquesta zona. S’ha constituït el Consorci de Promoció Turística de l’Alta Anoia que esdevindrà un petit organitzador i dinamitzador del moviment econòmic
general el turisme rural, també s’estan engegant els
pactes territorials de l’Alta Anoia que seran també generadors d’ocupació i dinamització del territori. Alguns
dels municipis tenen projectes d’urbanització en marxa i fins i tot de construcció d’habitatges.
Reg. 16481 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Ernest Benach i Pascual, Josep Bargalló
Valls, Portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Document / proposta: Proposició no de llei sobre cicles
formatius de grau superior d’informàtica a Tarragona,
Reus i Amposta.
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
37
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La realització efectiva dels Cicles Formatius, en ser un
ensenyament postobligatori, es fa en funció d’un nombre mínim d’alumnes matriculats. Per això, l’administració educativa obre una preinscripció al mes de juny.
Degut a la importància de les noves tecnologies i a la
necessitat per part del empresaris de tenir bons tècnics
professionals especialistes, sobretot en una branca tan
novedosa i actual com és la informàtica, les preinscripcions d’aquests Cicles s’han incrementat notablement els últims anys, sense la corresponent resposta per
part de l’Administració pel que fa a adequar l’oferta a
la demanda.
A la província de Tarragona només hi ha tres centres
públics d’ensenyament secundari que imparteixen cicles formatius de grau superior d’administració de sistemes informàtics i de desenvolupament d’aplicacions
informàtiques, concretament a les ciutats d’Amposta,
Reus i Tarragona, tot i que hi ha diversos centres concertats (privats sostinguts amb fons públics) en els que
també es fan.
L’oferta pública és, però, manifestament insuficient: a
l’I.E.S Vidal i Barraquer de Tarragona, per exemple, el
passat mes de juny va haver-hi una preinscripció tres
vegades superior al nombre de places existent. La direcció del centre, així com la majoria d’estudiants que
es van quedar sense plaça, van reiterar la seva petició de
la concessió d’una altra línia per poder cursar aquests
estudis. La Delegació d’Ensenyament, però, va denegar
aquesta petició. Tot això, provoca una mobilitat dels
joves de les nostres comarques cap al lloc on es troben
els centres (Amposta, Reus o Tarragona), cap a centres
privats o cap d’altres ensenyaments que els sol·licitats,
el que comporta un descontentament i una decepció
injustificables. I exigeix, a la vegada, la dotació de la
quantitat suficient de places a per poder cobrir les necessitats dels alumnes potencials que, per manca de
recursos, no poden accedir al mercat de treball amb
igualtat d’oportunitats.
És per això que es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a dotar de línies suficients per al curs 20012002 –i, en cap cas, inferiors a les preinscripcions cursades per al curs 2000-2001– els Instituts d’Amposta,
Reus i Tarragona que imparteixen Cicles Formatius de
Grau Superior d’administració de sistemes informàtics
i de desenvolupament d’aplicacions informàtiques.»
Palau del Parlament, 12 de desembre de 2000
Ernest Benach i Pascual
Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
Proposició no de llei sobre el respecte
a la vida, les llibertats democràtiques i
la recerca de la pau com a únic marc
on inscriure les activitats i els objectius polítics
Tram. 250-01181/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16501 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Carles Bonet i Revés, Josep Huguet i
Biosca, Portaveu, del Grup Parlamentari d’Esquerra
Republicana de Catalunya.
Document / proposta: Proposició no de llei sobre el
respecte a la vida, a les llibertats democràtiques i a la
recerca de la pau, com a l’únic marc on inscriure les
activitats i objectius polítics.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El passat dijous 21 de novembre se celebrà a Barcelona la manifestació de repulsa per l’assassinat de
l’Excm. Sr. Ernest Lluch i Martín comès per l’organització terrorista ETA.
La multitudinària manifestació, però no es limità a blasmar la violència etarra, sinó que n’emanà un mandat
per al diàleg que ha provocat en el si de la societat catalana un estat d’opinió que exigeix als responsables
polítics buscar fórmules voluntaristes destinades a resoldre el conflicte i aïllar els violents.
Posteriorment, el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) han arribat a un pacte d’actuació política conjunta basat en un text signat per
ambdós partits anomenat «Acuerdo por las libertades y
contra el terrorismo», text que es caracteritza per tractar de donar un sortida centralista i estrictament policial
al conflicte; per sancionar la política unilateral de trencament de relacions per part del Govern de Madrid amb
el Govern de Vitòria; per l’assetjament del PNB, EA i
EB-IU en motiu dels seus intents per a trobar vies democràtiques alternatives; per la voluntària confusió
entre el que són legítimes aspiracions polítiques com
l’autodeterminació i la independència amb els mètodes
exacrables d’ETA
Un acord, doncs, que és equívoc sobre els seus últims
objectius, del qual és dubtosa la utilitat per a l’assossegament de la societat basca i que n’incrementa les possibilitats de confrontació i d’escissió; que interfereix en
el procés pre-electoral basc. En definitiva, un acord que
no tradueix l’esperit de diàleg que reclama la societat
catalana.
És per tot això, que es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«1. El Parlament de Catalunya manifesta que:
3.10.25.
Fascicle segon
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
38
a) El dret a la vida és un dret fonamental i bàsic i està
per sobre de qualsevol pràctica o objectiu polític. És
així que el Parlament condemna la violència terrorista
d’ETA tot negant-li qualsevol legitimitat.
b) El dret a les llibertats democràtiques és, conjuntament al dret a la vida, prioritari davant d’altres consideracions, com el manteniment de l’actual marc legal.
c) La convivència i el diàleg, sota aquestes premisses,
formen l’únic marc possible on inscriure qualsevol via
de solució dels conflictes.
2. El Parlament reconeix tota la legitimitat democràtica a qualsevol actitud o objectiu polític que es basi en
la voluntat de reformar, canviar o superar l’actual marc
constitucional mitjançant mètodes democràtics, en concret, l’autodeterminació i la independència d’alguna
part de l’actual territori espanyol.
3. El Parlament insta el Govern de la Generalitat a reclamar del Govern de l’Estat el restabliment de les relacions institucionals normals en un estat democràtic
amb el Govern Basc.
4. El Parlament encoratja a tots el partits polítics i altres
organitzacions de la societat civil a recollir el mandat de
la manifestació de Barcelona per tal de trobar solucions
al conflicte basc, basat en el diàleg, la pau i el respecte a totes les idees polítiques expressades democràticament.»
Palau del Parlament, 12 de desembre de 2000
Carles Bonet i Revés
Josep Huguet i Biosca
Portaveu
Proposició no de llei sobre l’atenció al
col·lectiu de les persones sense sostre
Tram. 250-01184/06
Presentació: Sra. Pilar Malla i Escofet,
juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16589 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
lectiu és molt més reduïda que les seves necessitats reals.
Generalment, les persones que no tenen sostre tenen
unes característiques molt complexes: són persones en
un estat de desarrelament avançat i amb un nivell de
relació social trencat. Són difícils de tractar i de fer-ne
un seguiment.
El perfil és en la majoria dels casos, home, d’una edat
mitjana entre els 40 i els 50 anys. En els darrers anys,
l’edat mitjana tendeix a rejovenir-se. Els casos de dones «sense sostre» és menys nombrós. No obstant, les
dones pateixen problemes de desarrelament més greus
que els homes i necessiten una atenció encara més urgent.
Sovint, una persona «sense sostre» també pateix problemes d’addicció (alcohol, haixix, cocaïna i heroïna)
i se’ls diagnostica, molt sovint, trastorns de salut mental
greus.
Tenen un grau de formació baix però en els últims anys
s’observa un lleuger augment de persones «sense sostre» amb estudis superiors. El pas cap a la inserció laboral els resulta molt difícil. Les addiccions i les malalties mentals els agreuja encara més el procés de normalització.
Les administracions locals i les entitats sense afany de
lucre formen la xarxa d’atenció a aquestes persones. La
multiplicitat d’atencions que requereixen (en àmbits
com els de l’habitatge, socio-sanitari i d’inserció laboral) demanen una coordinació que sovint no existeix
entre els diferents departaments del Govern, entre les
diferents Administracions i entre aquestes i les entitats
sense afany de lucre. La dispersió dels recursos destinats a aquest col·lectiu, minva molt la seva eficàcia.
Finalment, la mobilitat territorial dels transeünts i el
que no figurin en els padrons municipals dificulten els
esforços d’identificació i de seguiment de les persones
«sense sostre». Ambdós factors fan que els Ajuntaments moltes vegades no se’n puguin responsabilitzar
o no se’n sentin responsables, motiu que agreuja encara
més les condicions d’aquestes persones.
És per tot això que els diputats sotasignats presenten la
següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
A LA MESA DEL PARLAMENT
Pilar Malla i Escofet, Caterina Mieras i Barceló, Marina
Geli i Fàbrega, Ma. Àngels Gassó i Closa i Bernardo
Fernández i Martínez, diputades i diputat del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús
d’allò que es preveu als articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació
la següent Proposició no de Llei sobre el col·lectiu dels
sense sostre a Catalunya.
A Catalunya hi ha una seixantena d’entitats que tracten
les problemàtiques de les persones «sense sostre», un
col·lectiu que mai ha estat quantificat amb precisió però
que segons l’opinió dels que hi treballen està en augment a casa nostra. La capacitat pressupostària de les
entitats que treballen per a la integració d’aquest col·3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Per tal d’ordenar i millorar l’atenció als «sense sostre»,
especialment aquells que es troben en fase de desarrelament consolidat; el Parlament de Catalunya insta el
Consell Executiu a:
1. Realitzar en un termini de sis mesos un estudi per
conèixer quins serveis s’ofereixen a les persones anomenades «sense sostre» i quins pressupostos s’hi esmercen, tenint present que el 83% dels serveis dedicats
a aquest col·lectiu estan gestionats per institucions sense
ànim de lucre.
2. Planificar una política consensuada entorn als transeünts, que permeti actuar els diferents serveis i institucions, amb uns criteris i objectius clars per assolir el
major grau d’integració possible d’aquest col·lectiu.
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
39
3. Destinar recursos suficients per pagar professionals
i personal administratiu per poder rendabilitzar millor
les tasques dels voluntaris que en aquest àmbit a Catalunya i entre les entitats sense ànim de lucre suposen el
90% del personal.
4. Prendre les mides necessàries perquè s’atenguin en
els propis centres els malalts mentals (el 40% dels transeünts estan diagnosticats d’esquizofrènia) i es potenciïn programes de prevenció i control de dogrodependències.
5. Buscar solucions que permetin una certa estabilitat a
les persones que es van inserint a la societat com són
«pisos compartits i tutelats».
6. A fi d’assolir uns programes d’integració global
s’insta al Govern de la Generalitat al desenvolupament
d’una xarxa d’informació, que permeti saber quina
entitat fa el seguiment d’una determinada persona.
Palau del Parlament, 4 de desembre de 2000
Pilar Malla i Escofet, Caterina Mieras i Barceló, Marina
Geli i Fàbrega, Ma. Àngels Gassó i Closa, Bernardo
Fernández i Martínez
esperança o un nou element de marginació. La nova
economia s’organitza a partir de les xarxes de comunicació que connecta territoris i persones d’arreu del
món. La condició necessària, no suficient, de participar
en la nova economia es disposar de l’accés a un node
de la xarxa mitjançant les anomenades «Xarxes de
Banda Ampla». El Berguedà, si no es vol veure marginat del canvi econòmic i social actual, necessita connectar-se el més aviat possible a les xarxes que avui
s’estan construint a Catalunya.
Cable i Televisió de Catalunya es l’empresa que l’any
1997 va rebre l’adjudicació dels concursos de les tres
demarcacions catalanes, i per tant, de la zona que inclou la comarca del Berguedà. Amb aquesta concessió,
la referida empresa, que actua amb la marca comercial de Menta, té l’obligació d’estendre la seva xarxa a tot
el territori català, amb uns terminis determinats, en funció de la població dels diferents municipis. Segons
aquest calendari, a Berga arribaria el cable de Menta
l’any 2004 i a la resta de municipis a partir del 2007.
Aquests terminis son contraris el reequilibri territorial
de Catalunya i representen en la pràctica la marginació
d’una comarca com el Berguedà, que necessita
d’aquest instrument tecnològic per no perdre el tren del
progrés econòmic i social.
Per tots aquests motius es presenta la següent:
Proposició no de llei sobre l’establiment de negociacions per a accelerar
la implantació de la xarxa de banda
ampla de Menta a la comarca del Berguedà
Tram. 250-01185/06
Presentació: Sr. Miquel Barceló i Roca,
juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16592 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya, insta el Consell Executiu a
negociar amb l’empresa Menta la ràpida extensió de la
xarxa de Banda Ampla a la comarca del Berguedà, de
manera que a Berga arribi el cable l’any 2002 i a
Gironella, Puig-reig i Cardona, no més tard del 2003.
Palau del Parlament, 13 de novembre de 2000
Miquel Barceló i Roca, Joan Roma i Cunill, Mª Àngels
Gassó i Closa, Teresa Serra i Magem, Roberto Labandera i Ganachipi
A LA MESA DEL PARLAMENT
Miquel Barceló i Roca, Joan Roma i Cunill, Mª Àngels
Gassó i Closa, Teresa Serra i Majem i Roberto Labandera i Ganachipi, diputats i diputades del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es preveu als articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra,
presenten per a la seva tramitació la següent Proposició
no de Llei.
Un dels objectius més àmpliament compartits per les
forces polítiques i socials de Catalunya és el del
reequilibri territorial. Nombroses comarques de Catalunya es troben en una situació de pèrdua de població
i de creixement econòmic inferior a la mitjana catalana.
En el cas de la comarca del Berguedà, la població s’ha
reduït en un 7,26% del 1981 al 1996, passant de 41.630
persones a 38.606 persones (dades Idescat). Durant el
mateix període, la població catalana augmentava en un
2,2 %.
L’actual revolució de la informació i el coneixement
pot representar per comarques com el Berguedà, una
Proposició no de llei sobre el compliment dels compromisos adquirits per
Al-pi amb relació a la implantació de la
xarxa de banda ampla a les capitals de
comarca i als equipaments hospitalaris i educatius
Tram. 250-01186/06
Presentació: Sr. Miquel Barceló i Roca,
juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16593 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
Miquel Barceló i Roca, Joan Roma i Cunill, Mª Àngels
Gassó i Closa, Teresa Serra i Majem i Roberto Labandera i Ganachipi, diputats i diputades del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es preveu als articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra,
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
40
presenten per a la seva tramitació la següent Proposició
no de Llei.
Un dels objectius més àmpliament compartits per les
forces polítiques i socials de Catalunya és el reequilibri
territorial. Nombroses comarques de Catalunya es troben en una situació de pèrdua de població i de creixement econòmic inferior a la mitjana catalana.
En el cas de la comarca del Berguedà, la població s’ha
reduït en un 7,26% del 1981 al 1996, passant de 41.630
persones a 38.606 persones (dades Idescat). Durant el
mateix període, la població catalana augmentava en un
2,2%.
L’actual revolució de la informació i el coneixement
pot representar per comarques com el Berguedà, una
esperança o un nou element de marginació. La nova
economia s’organitza a partir de les xarxes de comunicació que connecta territoris i persones d’arreu del
món. La condició necessària, no suficient, de participar
en la nova economia es disposar de l’accés a un node
de la xarxa mitjançant les anomenades «Xarxes de
Banda Ampla». El Berguedà, si no es vol veure marginat del canvi econòmic i social actual, necessita connectar-se el més aviat possible a les xarxes que avui
s’estan construint a Catalunya.
El Centre de Telecomunicacions de la Generalitat es
creà per Llei 15/1993, de 28 de desembre, com un organisme autònom que prestava serveis de telecomunicacions, mitjançant una xarxa que donava senyal de
televisió, serveis de telefonia mòbil relacionats amb la
seguretat ciutadana i serveis de veu pels propis departaments i serveis de la Generalitat. La Generalitat va
adjudicar, mitjançant concurs, la xarxa dels serveis de
veu a l’empresa Uni2, mantenint un 25% de participació en la nova societat que actua amb el nom d’Alpi.
La venda a Uni2, comportava dos tipus de condicions:
el compromís del Centre de Telecomunicacions amb
Localret, d’arribar a totes les capitals de comarca en el
termini de dos anys (2001) i la condició continguda en
el propi concurs d’arribar el 2001 a equipaments públics de la Generalitat, fonamentalment centres d’ensenyament secundari i hospitals. L’acompliment d’aquestes condicions representaria que durant l’any 2001, els
serveis de banda ampla podrien arribar als municipis de
Berga, Gironella, Puig-reig i Bagà.
Per tots aquests motius es presenta la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya, insta el Consell Executiu a
fer complir a l’empresa Alpi els compromisos adquirits
de que la seva xarxa de banda ampla arribi l’any 2001
a capitals de comarca i a equipaments hospitalaris i
educatius. En el cas del Berguedà, la xarxa hauria d’arribar als municipis de Berga, Gironella, Puig-reig i
Bagà.
Palau del Parlament, 23 de novembre de 2000
Miquel Barceló i Roca, Joan Roma i Cunill, Mª Àngels
Gassó i Closa, Teresa Serra i Magem, Roberto Labandera i Ganachipi
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un pla per a restaurar el conjunt monumental comprès pel castell i l’església de Santa Maria, al municipi de Mediona (Alt Penedès)
Tram. 250-01187/06
Presentació: Sr. Roberto Edgardo Labandera Ganachipi, juntament amb quatre
altres diputats del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16596 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Roberto Labandera i Ganachipi, Fèlix Sogas i Mascaró, Assumpta Baig i Torras, Joan Surroca i Sens i Josep
Mª Carbonell i Abelló, diputats i diputada del Grup
Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es
preveu als articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació, la següent Proposició no de llei sobre la necessitat d’establir un programa de rehabilitació del conjunt monumental del
Castell de Mediona i de l’Església de Santa Maria,
d’impulsar un pla d’explotació cultural, d’oci i econòmic del conjunt i d’establir una fórmula jurídica de
gestió coparticipada per la propietat, l’Ajuntament de
Mediona i la Generalitat de Catalunya.
El castell de Mediona, encinglerat a la Serra del mateix
nom i situat a la ribera del congost de la conca mitjana
de la riera de Mediona és el centre històric del municipi
del mateix nom. Propietat de la parròquia de Santa
Maria de Mediona, té la consideració de bé cultural
d’interès nacional, en virtut de la disposició addicional
primera de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català.
La fortalesa actual fou bastida entre els segles XII i
XIV i en resten avui la torre quadrada i part del recinte. Al seu costat, s’alça l’església i el santuari de Santa
Maria, amb elements gòtics, on es venera el Sant Crist
de Mediona.
La situació actual del conjunt observa considerables
dèficits que fan témer pel seu esfondrament amb la
pèrdua consegüent d’una peça de gran valor patrimonial. El conseller de Cultura en la seva resposta del 23
de novembre d’enguany reconeix parcialment, per escrit, aquesta situació. Segons la resposta del Conseller,
a partir de les inspeccions tècniques realitzades es conclou que al castell hi ha força bardissa, la qual cosa dificulta el seu recorregut i en fa perillar l’estabilitat de
les estructures. A això l’hem de sumar els dèficits estructurals observats al conjunt complementari de Santa Maria.
El Castell de Mediona és una de les poques peces de
l’arquitectura de templers que resten conservades a
Catalunya i una de les peces més significatives de l’art
medieval al territori històric del Penedès.
Amb la finalitat d’evitar el procés gradual de degradació a què es veu abocat el Castell per manca d’atenció
per part del propietaris actuals es fa imprescindible la
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
41
intervenció de la màxima autoritat pública de Catalunya, el Govern de la Generalitat, per tal d’evitar la pèrdua de tan valuós patrimoni. És per això que amb la
finalitat de mantenir i salvaguardar aquest conjunt patrimonial els diputats i les diputades sotasignants presenten la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya insta al Consell Executiu a:
1. Elaborar, de comú acord amb la propietat i amb
l’Ajuntament de Mediona, un Pla de restauració i de
millora del conjunt monumental del Castell de Mediona i de l’Església de Santa Maria que eviti el seu major
deteriorament.
2. Impulsar un programa de difusió del valor monumental del conjunt així com d’explotació dels possibles
usos turístics, culturals i d’oci.
3. Estudiar les fórmules possibles de cessió d’ús a les
administracions públiques per part de la propietat, donat la seva declarada incapacitat per fer front a les obres
de restauració i de conservació.
4. Cercar les formules jurídiques de gestió, a coparticipar entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament
de Mediona, que possibilitin la recuperació del conjunt
del castell de Mediona i de l’Església de Santa Maria i
la seva explotació posterior com a bé cultural, d’oci i de
dinamització de l’economia local.
5. Fer les previsions pressupostàries corresponents, a
càrrec del pressupost del Govern de la Generalitat de
Catalunya, per tal de viabilitzar les operacions abans
demanades.
Parlament de Catalunya, 12 de desembre del 2000
Roberto Labandera i Ganachipi, Fèlix Sogas i Mascaró, Ma. Assumpta Baig i Torras, Joan Surroca i Sens,
Josep Ma. Carbonell i Abelló
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Fa anys que l’AMPA del CEIP Joan Miró, al municipi
de Badalona, reclama la construcció d’un nou edifici
escolar, ja que l’actual és un prefabricat que es troba en
una situació molt precària.
Tenint en compte que el Departament d’Ensenyament
de la Generalitat ja ha realitzat el projecte constructiu
del nou edifici, es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a iniciar, abans del primer de juny de 2001, les
obres, ja programades pel Departament d’Ensenyament, de construcció del nou edifici escolar del CEIP
Joan Miró, al municipi de Badalona.
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
Daniel Sirera i Bellés, G. P. Popular; Joan Boada i
Masoliver, G.P. d’IC-V; Josep Bargalló Valls, G. P.
d’ERC; Martí Sans i Pairutó, Grup Soc-CpC; Ramon
Camp i Batalla, G. P. de CiU
Proposició no de llei sobre la modificació del projecte de captació i distribució d’aigua per a setanta masies del
municipi de Navès (Solsonès)
Tram. 250-01189/06
Presentació: Sr. Joan Roma i Cunill, juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16687 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Proposició no de llei sobre l’execució
de les obres de construcció de la nova
seu del centre d’ensenyament infantil i
primari Joan Miró, de Badalona (Barcelonès)
Tram. 250-01188/06
Presentació: Grup Parlamentari Popular,
Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V), Grup Parlamentari
d’Esquerra Republicana de Catalunya, Sr.
Martí Sans i Pairutó, del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi,
Grup Parlamentari de Convergència i
Unió
Reg. 16649 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Els grups parlamentaris sotasignants, d’acord amb allò
que preveuen els articles 134 i 135 del Reglament de la
Cambra, presenta la següent Proposició no de llei.
Joan Roma i Cunill, Ma. Àngela Gassó i Closa, Marta
Camps i Torrens, Manel Nadal i Farreras i Joan Ferran
i Serafini, diputats del Grup Parlamentari Socialistes Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que disposen els
articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten la següent Proposició no de Llei.
Des de fa temps el municipi de Navès a la comarca del
Solsonès té plantejat un important projecte de distribució d’aigua a prop de 70 masies del seu terme municipal i alguna instal·lació industrial, amb importants necessitats d’aigua.
El projecte inicialment previst contempla la captació
d’aigua de la Riera de l’Aigua d’Ora la qual cosa ha
motivat importants mobilitzacions de persones i col·lectius de la comarca i de Cardona, preocupats per l’impacte mediambiental que pot suposar la reducció de
cabal en aquesta Riera.
A la vista de les fonamentades raons dels contraris a
aquesta captació seria més adequat pensar en una captació provinent de l’embassament de la Llosa del Cavall
situat també en el terme municipal de Navès i que re3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
42
soldria adequadament la necessitat d’aigua i preservaria el cabal de l’Aigua d’Ora.
És per aquests motius que es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a
revisar el projecte de captació i distribució d’aigua a 70
masies del municipi de Navès (Solsonès), modificantlo en el sentit de que la captació es faci de l’embassament de la Llosa del Cavall, i garantint el mateix percentatge de subvenció per al nou projecte que el que
tenia inicialment.
Palau del Parlament, 30 de novembre de 2000
Joan Roma i Cunill, Ma. Àngela Gassó i Closa, Marta
Camps i Torrens, Manel Nadal i Farreras, Joan Ferran
i Serafini
Proposició no de llei sobre l’execució
del projecte de construcció de l’institut
d’ensenyament secundari Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar (Maresme)
Tram. 250-01190/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Tenint en compte les següents consideracions:
1. L’alt nivell qualitatiu del professorat del centre, pioner a la comarca en la posada en funcionament de la
reforma educativa promoguda per la LOGSE.
2. El fet que, com en d’altres poblacions, una infrastructura educativa de nova construcció ha suposat un
pol d’atracció per les famílies amb joves en edat escolar.
3. El progressiu augment demogràfic que rep Canet de
Mar a causa de les noves zones urbanitzades de la població que es calculen en no menys de 1000 nous residents per als propers dos anys.
4. Que el cens escolar actual que es susceptible de ser
escolaritzat a l’Institut de Canet de Mar per als propers
quatre anys serà, com a mínim (si no es té en compte la
tendència positiva del saldo migratori) del 75% del total
de les dades que a continuació es presenten. Aquest
càlcul es realitza tenint en consideració que hi ha un
centre concertat a la mateixa població d’una línia amb
una mitja de 23 alumnes per curs.
Curs
cens total càlcul alumnes IES
nº línies
2001 – 2002
2002 - 2003
2003 - 2004
101
95
106
78
72
83
3/4
3
3/4
2004 - 2005
94
71
3
Reg. 16717 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Jaume Oliveras i Maristany, Josep Bargalló Valls, Portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Document / proposta: Proposició no de llei sobre el
compliment del projecte de construcció de l’Institut
d’Ensenyament Secundari Lluís Domènech i Montaner
de Canet de Mar (Maresme).
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Domènech i
Montaner ha estat funcionant, provisionalment en mòduls prefabricats, com aulari des del curs 1992-93. La
precària situació que ha viscut aquest centre ha generat
inconvenients molt greus de funcionament quotidià i va
generar una important contestació social, agrupada
entorn de la Plataforma per l’Institut de Canet, que va
aconseguir forçar l’inici de les obres de l’Institut el juny
del 2000, d’acord amb el projecte d’obra adjudicat i
realitzat el 1999 i lliurat a GISA l’octubre del mateix
any.
La perllongada situació de provisionalitat, malgrat la
qualitat educativa de l’equip docent i el suport de l’Associació de Mares i Pares en les tasques formatives, ha
provocat que no tots els joves en edat escolar de Canet
de Mar es matriculin al centre, optant per anar a centre
educatius d’altres poblacions amb infrastructures educatives acceptables.
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
La suposada retallada de quatre aules evidencia un cop
més l’absoluta insuficiència de l’equipament. Cal recordar que el projecte inicial ja preveia un espai per a
la possible ampliació. L’obra inicial no contempla que
el mapa escolar de la Formació Professional Específica li atorga fins a sis cicles formatius. Aquest fet afectarà greument l’activitat educativa i el que és més greu,
la qualitat de la mateixa, ja que amb la matrícula actual no es disposaria d’una aula per grup i no es podrien
fer els desdoblaments necessaris per a tall d’exemple,
als crèdits variables o l’atenció a la diversitat. L’esmentada reducció aularia ha generat novament alarma social entre una població que ha mostrat unes grans dosis de perseverança exigint un equipament adequat que
satisfaci el dret a l’educació en unes condicions de qualitat mínimes i acceptables.
És per tot això, que es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta el Govern a executar
el projecte de l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís
Domènech i Montaner de Canet de Mar d’acord amb el
projecte inicial presentat a la població i a la comunitat
educativa.»
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
Jaume Oliveras i Maristany
Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
43
Document / proposta: Proposició no de llei sobre els
alguers de Posidònia oceànica.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Proposició no de llei sobre la millora
del traçat de la carretera C-151 en els
punts quilomètrics 18 i 20, situats a la
comarca del Ripollès
Tram. 250-01191/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16719 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Pere Vigo i Sallent, Jaume Oliveras i Maristany, Josep Bargalló Valls, Portaveu adjunt, del Grup
Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Document / proposta: Proposició no de llei.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En els punts quilomètrics 18 i 20 de la CC-151, de
Ripoll a Camprodon, a la comarca del Ripollès, es concentren multitud d’accidents degut a diversos factors.
En aquests dos punts, el traçat de la carretera travessa
el riu Ter mitjançant sengles ponts, fet que implica realitzar dos girs bruscos de noranta graus, amb uns revolts molt tancats, per tal de salvar el riu perpendicularment. Les característiques del traçat i les rigoroses condicions climatològiques de la comarca expliquen la
perillositat d’aquests dos punts.
És per això que es presenta la següent
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
«El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a millorar les condicions del traçat de la CC15, a la comarca del Ripollès, en els punts quilomètrics
18 i 20, a l’alçada dels ponts que travessen el riu Ter
abans de la població de Camprodon.»
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
Pere Vigo i Sallent; Jaume Oliveras i Maristany; Josep
Bargalló Valls, Portaveu adjunt
Proposició no de llei sobre la preservació dels alguers de Posidònia oceànica
Tram. 250-01192/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16721 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló
Valls, Portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Els alguers de Posidònia oceànica formen un dels ecosistemes més importants de la mar Mediterrània, jugant
un paper equivalent al dels boscos dins dels ecosistemes terrestres. Són un dels principals mecanismes
d’oxigenació de les aigües de la zona costanera, els
responsables de l’equilibri sedimentari del litoral i l’hàbitat de més de 400 espècies de plantes i 1000 espècies animals. Un elevat nombre d’aquestes espècies viuen
exclusivament en aquest hàbitat, per la qual cosa la seva
supervivència depèn de l’estat de conservació dels alguers situats a la costa mediterrània. Cal destacar que
aquests ecosistemes constitueixen una important zona
de reproducció, posta i alevinatge de moltes espècies de
peixos, mol·luscs i crustacis. Moltes espècies de peixos
d’interès comercial dipositen les seves postes en els
alguers de Posidònia oceànica, per la qual cosa la destrucció d’aquest ecosistema marí tindria conseqüències molt greus per al sector pesquer.
L’extensió i densitat dels alguers depèn de les característiques físiques i de les condicions ambientals del
medi on s’estableixen, essent condicions ideals per al
seu desenvolupament la presència d’aigües netes, ben
oxigenades, lliures de contaminants i amb matèria orgànica i una profunditat no superior als 50 metres, on
encara arribi la llum suficient per poder dur a terme la
fotosíntesi. La temperatura òptima per al seu desenvolupament es troba entre 15 i 20 º C, i la salinitat ha de
ser constant al llarg de l’any. Es poden trobar sobre fons
durs però fonamentalment, es desenvolupen majoritàriament sobre fons tous.
La gran importància que té aquest ecosistema per al
medi marí així com per determinades activitats humanes directes, com la pesca, o indirectes, com és el manteniment de l’equilibri de la franja litoral, han estat
determinants per a que nombrosos tècnics i científics
hagin aconsellat la seva protecció legal.
Actualment, aquest ecosistema està protegit a nivell
europeu amb la seva inclusió en l’Annex I de la convenció de Berna com a espècie de flora estrictament
protegida. La Directiva Europea Habitats 92/42/CEE, i
la seva posterior adaptació a través de la Directiva 97/
62/CE, inclou els alguers de Posidònia oceànica en
l’annex 1, com a hàbitat 1120, com a hàbitat prioritari
a conservar dins del territori de la Unió Europea. El
Reglament de Pesca de la Unió Europea per al Mediterrani (94/1626/CE) prohibeix expressament la pesca
d’arrossegament sobre els alguers de Posidònia.
A l’Estat Espanyol, el RD de 7 de desembre de 1995,
recull l’adaptació de la Directiva Europea Hàbitats (92/
42/CEE). A Catalunya, totes les fanerògames marines
presents a les costes catalanes estan declarades protegides mitjançant l’Ordre del 12 d’agost de 1991.
La Posidònia té una ampla distribució per tot el litoral
mediterrani, tot i que es troba en molts casos en regressió per diferents factors tals com la contaminació marina, fonamentalment d’origen terrestre, les obres d’infrastructura del litoral (ports, espigons, regeneració de
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
44
platges), la pesca il·legal d’arrossegament per sota dels
50 m de fondària establerts pel Reglament CE 1626/94
o el fondegi d’embarcacions turístiques durant l’estiu.
És per tots aquests motius que es presenta la següent
A Catalunya existeixen diferents alguers de Posidònia
oceànica, alguns d’ells en un excel·lent estat de conservació. Aquest és el cas dels situats en front de la costa
de l’Ametlla de Mar, entre Vilanova i Sitges, entre
Cambrils i Salou, l’Hospitalet de l’Infant, Mataró i
Torredembarra, que ocupen superfícies superiors a les
200 hectàrees cadascun d’ells. També se’n troben en
bon estat de conservació davant la costa de l’Ampolla
i la d’Arenys de Mar, ocupant una superfície superior
a les 100 ha cadascun, i davant del Port de la Selva,
Lloret, Blanes, Cadaqués, Port Lligat, Palamós, Sant
Feliu o Roses, ocupant ja, superfícies inferiors.
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
Per la ja esmentada relació entre la presència d’alguers
de fanerògames marines i la pesca, és natural que el
mateix Programa IFOP (Instrument Financer d’Orientació Pesquera) a Catalunya, contempli, entre d’altres
objectius específics, mantenir i augmentar les fites que
delimiten els alguers de fanerògames marines, promoure sistemes de pesca alternatius a arts de pesca perjudicials per a la conservació dels alguers, així com l’elaboració de tota una normativa que estableixi els usos
permesos i prohibits en aquests ecosistemes. Tots
aquests objectius es troben descrits en l’apartat Subeix/
Mesura: Protecció i desenvolupament dels recursos
pesquers en zones marítimes costeres. Apartat 3.1.3
Alguers, de l’IFOP.
Davant el posicionament del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, contrasta el del Departament de
Medi Ambient. D’ençà l’aprovació de la Directiva Hàbitats (92/43/CEE, de 21 de maig de 1992) relativa a la
conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora
silvestre, els Estats de la Comunitat Europea s’han
compromès a la creació de la Xarxa Natura 2000, integrada per les ZEPAs (Zones d’Especial Protecció per a
les Aus) i les ZECs (Zones Especials de Conservació).
L’Estat Espanyol, a través de les Comunitats Autònomes està elaborant el llistat definitiu de LICs (Llocs
d’Importància Comunitària, base de les futures ZECs).
A nivell de Catalunya, s’ha proposat com a LIC alguns
d’aquests alguers: Cap de Creus, Massís de Cadiretes,
Muntanyes de Begur, El Montgrí, Illes Medes i, al litoral de Tarragona, el Cap de Santes Creus. De tots el
esmentats, únicament el LIC del Cap de Santes Creus
correspon a un alguer del tipus paral·lel a la costa, tot i
que de petit tamany, ignorant-se, per exemple, la presència de l’alguer paral·lel a la línia de costa, amb un
excel·lent estat de conservació, situat davant de l’Ametlla de Mar, entre el Cap de Santes Creus i la costa de
Salou i Cambrils, on també hi ha un alguer amb unes
condicions més que suficients per a ser inclosa com a
zona LIC. El mateix succeeix amb la resta d’ alguers
designats pel Departament de Medi Ambient. S’han
designat com a LICs els alguers de més petita superfície, els que es troben dins d’un espai PEIN, Reserva
Natural o Parc Natural, ignorant-se la resta d’alguers
que presenten un molt bon estat de conservació. Aquest
és el cas dels esmentats alguers de l’Ametlla de Mar i
Salou-Cambrils i, entre, els situats entre Vilanova i Sitges, Mataró, Arenys de Mar o Tarragona-Torredembarra.
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
1r. Designar com a Lloc d’Importància Comunitària
(LIC), per tal de ser inclosos dins la futura Xarxa Natura 2000, tots els alguers de Posidònia oceànica situats a la costa catalana
2n. Instar el Departament d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca a dur a terme les gestions necessàries per tal d’incloure mesures de preservació dels alguers de la costa
dins del programa IFOP per als anys 2000-2006 en
l’eix prioritari núm. 3. Desenvolupament i modernització del teixit productiu, sub-eix 3.1.3. Alguers,
prioritzant les accions en aquells alguers que ocupen
una superfície superior a les 100 ha.
3r. Procedir a la disposició d’esculls artificials en la
perifèria dels alguers de la costa catalana per tal de
garantir la preservació d’aquest ecosistema marí.
4rt. Prendre especials mesures pel que fa a la conservació dels alguers de Mataró-Arenys de Mar, VilanovaSitges, Torredembarra, l’Ametlla de Mar i Salou-Cambrils.»
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
Xavier Vendrell i Segura
Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
Proposició no de llei sobre la presentació d’un nou pla d’infraestructures
per a finançar la totalitat de la línia 9
del metro de Barcelona
Tram. 250-01193/06
Presentació: Sr. Manel Nadal i Farreras,
juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16767 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Manuel Nadal i Farreras, Joan Ferran i Serafini, Martí
Carnicer i Vidal, Carme Figueras i Siñol i Oriol Nel·lo
i Colom, diputats i diputada del Grup Parlamentari
Socialistes B Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es
preveu als articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació la següent Proposició no de Llei.
El Govern va presentar en el pressupost un Pla Director d’Infrastructures que incloïa el finançament d’un
terç de la Línia 9 del Metro amb càrrec a recursos propis i a finançar pel mètode alemany (pagament al final
de l’obra i ajornament fins a 10 anys).
Amb aquesta posició, el Govern contradeia el Pla Director d’Infrastructures del Transport on es preveia el
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
45
finançament del 100% de la Línia 9 amb càrrec a fons
europeus i un préstec del BEI a l’Autoritat del Transport Metropolità.
Malgrat que durant el procés de tramitació del pressupost, el Govern ja sabia que l’esmentat préstec estava
concedit, no va voler canviar el criteri del Pla d’Infrastructures de finançar tan sols un terç de l’obra.
Sense tenir el pressupost aprovat, el Govern anunciava
la retirada de la seva aportació, i que només es farà la
part de l’obra finançada per l’ATM.
Per tot això, els diputats sotasignants formulen la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta el Govern a presentar un nou Pla d’Infrastructures en el qual es contempli
el finançament de la totalitat de la Línia 9 del Metro.»
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2000
Manel Nadal i Farreras, Joan Ferran i Serafini, Martí
Carnicer i Vidal, Carme Figueras i Siñol, Oriol Nel·lo i
Colom,
Proposició no de llei sobre la construcció d’un col·lector per a canalitzar
les aigües residuals dels nuclis de Can
Gordei, l’Esplai del Penedès, la Masieta i la Pineda de Santa Cristina, de
la Bisbal del Penedès (Baix Penedès)
cap al torrent de la Llàntia
Tram. 250-01194/06
Presentació: Sr. Martí Carnicer i Vidal,
juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16768 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Martí Carnicer i Vidal, Montserrat Duch i Plana, Josep
M. Simó i Huguet, Antoni Sabaté i Ibarz i Núria Segú
i Ferré, diputats i diputades del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es
preveu als articles 134 i 135 del Reglament del Parlament de Catalunya, presenten per a la seva tramitació la
següent Proposició no de llei.
«El Parlament de Catalunya insta el Govern a construir
un col·lector per a canalitzar les aigües residuals dels
nuclis de Can Gordei, l’Esplai, La Morieta i Santa Cristina en el Torrent de La Llantia a la Bisbal del Penedès.»
Palau del Parlament, 11 de desembre de 2000
Martí Carnicer i Vidal, Montserrat Duch i Plana, Josep
M. Simó i Huguet, Antoni Sabaté i Ibarz, Núria Segú i
Ferré
Proposició no de llei sobre la revisió
urgent del programa de classificació i
tractament dels centres penitenciaris,
especialment pel que fa a la modificació de les directrius relatives als graus
de tractament penitenciari
Tram. 250-01195/06
Presentació: Sr. Joan Galceran i Margarit,
juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16769 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Joan Galceran i Margarit , Carme Figueres i Siñol ,
Josep Ma. Rañé i Blasco , Manuela de Madre i Ortega
i, David Pérez i Ibáñez, diputats del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que
disposen els articles 134 i 135 del Reglament de la
Cambra, presenten la següent Proposició no de Llei,
sobre la revisió urgent de tot el programa de classificació i tractament de centres penitenciaris, procedint a la
modificació de las actuals directrius que afecten als
diferents graus de tractament penitenciari.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
La situació de conflictivitat que s’està patint els darrers
mesos en els centres penitenciaris de Catalunya, amb
intents de violació (infermera de Can Brians); mort
d’un intern per homicidi (13/11/200 Ponent); segrestos
de professionals (ATS de joves, Ponent; funcionari en
el Departament Especial del CP Joves); pallissa amb
presumptes vinculacions racistes a un reclús magrebí
(Ponent, mes de novembre de 2000) i agressions a professionals (educadora de Quatre Camins) entre altres, fa
que la situació sigui perillosa, tant per als treballadors
dels centres penitenciaris com per als reclusos.
El sistema de tractament penitenciari, d’acord amb allò
que estableix la Legislació, ha d’incentivar la rehabilitació dels interns i valorar els esforços que aquests realitzin per tenir conductes socialment correctes. No es
fonamenta, però, la rehabilitació del reclús en la mera
absència de comportaments antisocials, com actualment està succeint, ha d’estar basat en un estudi complet de tractament individualitzat, realitzat pel conjunt
de professionals (educadors, mestres, psicòlegs, criminalistes i juristes) que el tracten dia a dia.
Estudi, que ha de tenir en compte el comportament de
l’intern i las variables que puguin precedir la seva evolució futura, de tal manera que quan un reclús progressa
a una situació més acceptada socialment en el centre
penitenciari o a la vida en llibertat, és perquè ofereix
garanties suficients a criteri dels tècnics, de que farà
bon ús de la seva progressió i que la referida mesura
contribuirà a la seva reinserció social. No s’hauria atorgar de manera automàtica.
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
46
En aquest context es penalitza penitenciàriament per
igual a interns que es trobin en possessió d’una «paperina», que aquells que estan penats per tràfic d’estupefaents, en primer grau, que a interns que agredeixen,
vulnerant amb tot això el principi de proporcionalitat
penal i de manera molt especial tot allò que fa referència a l’esmentat principi de tractament individualitzat
recollit en l’article 62 de la Llei Orgànica General Penitenciària, i en l’article 102 del Reglament Penitenciari que la desenvolupa.
mental reparació històrica. Així com tots aquells estaments i institucions que per la seva importància social
també han de fer-ho.»
Palau del Parlament, 13 de desembre de 2000
Ramon Camp i Batalla, G. P. de CiU; Miquel Iceta i
Llorens, Grup Soc-CpC; Joan Ridao i Martín, G. P.
d’ERC; Rafael Ribó i Massó, G. P. d’IC-V
Per tot això, es presenta la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament insta al Consell Executiu a:
1. Revisar el programa actual de classificació i tractament
dels centres penitenciaris, i derogar les directrius que
porten implícits plantejaments de progressió automàtica
en el temps, dels graus de tractament penitenciari.
Proposició no de llei sobre la dotació
de beques per als centres d’atenció
educativa preferent de Catalunya
Tram. 250-01197/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16776 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
2. Donar més autonomia als tècnics dels òrgans col·legiats i de tractament dels centres penitenciaris, perquè
facin els informes i les propostes que procedeixin; atenent-se únicament i exclusivament a la legislació vigent.
A LA MESA DEL PARLAMENT
3. Procedir a emetre un estudi amb caràcter d’urgència
per tal què s’adaptin les infrastructures necessàries per
poder atendre de la manera més eficient possible l’increment de conflictivitat que s’està produint en el centres penitenciaris de Catalunya des de fa sis mesos.
Document / proposta: Proposició no de llei sobre els
recursos del Centres d’Atenció Educativa Preferent de
Catalunya.
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2000.
Joan Galceran i Margarit, Carme Figueras i Siñol, Josep
Mª. Rañé i Blasco, David Pérez i Ibáñez, Manuela de
Madre i Ortega
Proposició no de llei sobre la reparació històrica de les injustícies comeses durant el franquisme
Tram. 250-01196/06
Presentació: Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Sr. Joan
Ridao i Martín, del Grup Parlamentari
d’Esquerra Republicana de Catalunya,
Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V)
Reg. 16775 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Els grups parlamentaris sotasignants, d’acord amb allò
que estableix l’article 134 d’aquesta Cambra presenten
la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«el Parlament de Catalunya convida les institucions de
l’Estat a que facin la condemna moral de les injustícies comeses durant el franquisme, com instrument d’ele3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Presentació: Josep Bargalló Valls, Josep Huguet i
Biosca, Portaveu, del Grup Parlamentari d’Esquerra
Republicana de Catalunya.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (L.O.1/
1990), en el seu títol 5è, «De la compensació de les
desigualtats en l’educació”, assenyala el següent: “ Els
poders públics promouran accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups i àmbits territorials que es trobin en situacions desfavorables, amb
l’objectiu de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a l’educació, i proveiran els recursos econòmics amb aquest fi».
L’Ordre del Departament d’Ensenyament de 3 de setembre de 1996, de regulació del procediment de qualificació de determinats centres públics o privats sostinguts amb fons públics de Catalunya com a Centres
d’Atenció Educativa Preferent (D.O.G.C 2264), en el
seu article 6.2, assenyala: «L’alumnat d’aquests centres
tindrà una consideració prioritària en l’assignació de
beques i ajuts a l’estudi, d’acord amb les condicions
que es determinin en les convocatòries específiques».
Les obligacions que l’autoritat educativa té, en conseqüència, respecte a l’alumnat escolaritzat en els Centres
d’Atenció Educativa Preferent són molt clares i en remarquen el seu caràcter prioritari, especialment pel que
fa al compliment del principi d’igualtat en el dret a
l’educació, i, per tant, a l’accés del material escolar
necessari i els serveis educatius indispensables, inclosos els socialitzadors.
És per això que es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, per al proper curs escolar 2001-2002, i amb la
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
47
voluntat de compensar les situacions discriminatòries
que afecten l’alumnat dels Centres d’Atenció Educativa
Preferent, a:
1. Dotar aquest alumnat amb beques per a llibres i
material escolar, segons la convocatòria anual del
“Ministerio de Educación y Ciencia”, que actualment
ascendeix a la quantitat de 12.000 pessetes/alumne.
Aquesta quantitat s’ingressarà a nom del centre educatiu (CEAP) corresponent, que la destinarà a l’adquisició del material escolar de tots els alumnes i dels llibres
necessaris per l’aplicació del Projecte Curricular del
centre.
2. Dotar aquest alumnat amb beques de menjador escolar que cobreixin el 90% del cost real del menú, per tal
de possibilitar la seva assistència a aquest servei, amb
l’aportació d’una quantitat simbòlica per tal que les
famílies valorin la seva oferta i cost.»
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a que el percentatge de subvenció al cost net
de l’assegurança, tal i com està previst en l’article 1.a)
del Decret 347/1989, que d’acord amb l’Ordre de 29 de
juliol de 1996 està fixat en el 12,5%, s’estableixi en un
15%, excepte en els casos d’ assegurança de cereals
d’hivern i de les línies contractades per les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses i de les
Organitzacions de Productors de Cítrics».
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2000
Ramon Camp i Batalla
Portaveu
Francesc Iglesias i Sala
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2000
Josep Bargalló Valls
Josep Huguet i Biosca
Portaveu
Proposició no de llei sobre la creació
d’un nou centre d’ensenyament infantil i primari a Palafolls (Maresme)
Tram. 250-01199/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Proposició no de llei sobre l’increment
del percentatge de subvenció de les
assegurances agràries, de conformitat
amb el Decret 347/1989, sobre les mesures d’ajut per al foment de les assegurances agràries
Tram. 250-01198/06
Presentació: Grup Parlamentari de Convergència i Unió
Reg. 16778 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
Reg. 16781 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Jaume Oliveras i Maristany, Josep Bargalló Valls, Portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Document / Proposta: Proposició no de llei per la construcció d’un nou Centre d’Educació Infantil i Primària
a Palafolls (Maresme).
A LA MESA DEL PARLAMENT
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Presentació: Ramon Camp i Batalla, Portaveu, del Grup
Parlamentari de Convergència i Unió , d’acord amb el
que estableix l’article 134 del Reglament del Parlament,
presenta la següent Proposició no de llei.
El municipi de Palafolls té un cens escolar de 619 nens
i nenes en el tram d’edat que comprèn dels 3 als 12
anys. D’aquests 619 nens i nenes en edat escolar d’educació infantil i primària només 462, és a dir, el 75%
cursen estudis al propi municipi. No obstant l’anterior,
el CEIP Les Ferreries de la localitat concebut com un
centre de dues línies s’ha vist desbordat, cosa que evidencia l’urgent necessitat de construir-ne un de nou.
Document / proposta: Proposició no de llei.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Des de l’any 1989 el Govern de la Generalitat, a través
del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha
realitzat tot un seguit d’accions de promoció, de divulgació i de foment de l’ús de les assegurances agràries
per a les explotacions de Catalunya, mitjançant subvencions al cost de les primes, d’ acord amb el Decret 347/
1989, sobre mesures d’ajut per al foment de les assegurances agràries.
Els objectius bàsics de les assegurances agràries s’han
anat assolint progressivament en els darrers anys gràcies a l’establiment de l’esmentada normativa, tot i que,
per tal d’adaptar-la a les noves necessitats i amb la voluntat de dotar-les de la màxima cobertura, és convenient revisar els nivells d’ajuts vigents.
Per aquests motius es presenta la següent
En concret, aquest centre amb espais i serveis pensats
per a dues línies, és a dir 18 aules, actualment ja en té
23 cosa que suposa un greu problema de serveis i de
qualitat educativa en el centre.
La previsió d’increment de població en edat escolar
demandant escolarització que la realitat evidencia, obliga l’Administració competent en l’organització de l’escolarització a donar una resposta ràpida a la saturació
de l’actual. Per això, cal gestionar amb celeritat la construcció d’un nou centre escolar per tal de satisfer una
necessitat tan primària com és l’escolarització.
A més, d’acord amb la comunitat educativa, la nova
escola hauria de tenir en compte les especials característiques del municipi, i per això, s’hauria de proposar
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
48
una ubicació que faciliti l’equilibri territorial del mateix.
al Territorial, que incorpori entre altres a la comarca del
Berguedà.
Considerant els arguments enunciats, es presenta la
següent
Palau del Parlament, 23 de novembre de 2000
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta el Govern a redactar,
abans de finalitzar el 2001, un estudi i el seu corresponent projecte per a la construcció d’un nou centre
d’educació infantil i primària de dues línies al municipi
de Palafolls.»
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2000
Jaume Oliveras i Maristany
Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
Miquel Barceló i Roca, Joan Roma i Cunill, Mª Angels
Gassó i Closa, Josep Clofent i Rosique , Josep Maria
Rañé i Blasco
Proposició no de llei sobre l’aprovació
d’un nou programa de reequilibrament
industrial territorial que inclogui el
Berguedà
Tram. 250-01201/06
Proposició no de llei sobre l’elaboració
d’un pla de mesures de suport a les
indústries del Berguedà
Presentació: Sr. Miquel Barceló i Roca,
juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16827 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
Tram. 250-01200/06
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Sr. Miquel Barceló i Roca,
juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16826 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Miquel Barceló i Roca, Joan Roma i Cunill, Mª Àngels
Gassó i Closa, Josep Clofent i Rosique i Josep Maria
Rañé i Blasco diputats i diputada del Grup Socialistes
- Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es preveu als
articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació la següent Proposició no de
Llei.
Un dels objectius més àmpliament compartits per les
forces polítiques i socials de Catalunya és el reequilibri
territorial. Nombroses comarques de Catalunya es troben en una situació de pèrdua de població i de creixement econòmic inferior a la mitjana catalana.
En el cas de la comarca del Berguedà, la població s’ha
reduït en un 7,26% del 1981 al 1996, passant de 41.630
persones a 38.606 persones (dades Idescat). Durant el
mateix període, la població catalana augmentava en un
2,2 %.
Així mateix, durant el període 1986-96, el pes de la
indústria ha minvat significativament tot i tractar-se
d’uns anys durant el quals la indústria catalana ha tingut un ritme de creixement important. La població ocupada al sector industrial del Berguedà ha passat del
49,3% al 34,3%.
Per tots aquests motius es presenta la següent :
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya, insta el Consell Executiu a
aprovar un nou Programa de Reequilibrament Industri3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Miquel Barceló i Roca, Joan Roma i Cunill, Mª Angels
Gassó i Closa, Josep Clofent i Rosique i Josep Maria
Rañé i Blasco diputats i diputada del Grup Socialistes
- Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es preveu als
articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació la següent Proposició no de
Llei.
Un dels objectius més àmpliament compartits per les
forces polítiques i socials de Catalunya és el reequilibri
territorial. Nombroses comarques de Catalunya es troben en una situació de pèrdua de població i de creixement econòmic inferior a la mitjana catalana.
En el cas de la comarca del Berguedà, la població s’ha
reduït en un 7,26% del 1981 al 1996, passant de 41.630
persones a 38.606 persones (dades Idescat). Durant el
mateix període, la població catalana augmentava en un
2,2%.
Així mateix, durant el període 1986-96, el pes de la
indústria ha minvat significativament tot i tractar-se
d’uns anys durant el quals la indústria catalana ha tingut un ritme de creixement important. La població
ocupada al sector industrial del Berguedà ha passat del
49,3% al 34,3%.
Per tots aquests motius es presenta la següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya, insta el Consell Executiu a
presentar en el termini de tres mesos un pla de mesures
de suport a les indústries del Berguedà.
Palau del Parlament, 23 de novembre de 2000
Miquel Barceló i Roca, Joan Roma i Cunill, Mª Angels
Gassó i Closa, Josep Clofent i Rosique, Josep Maria
Rañé i Blasco
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
49
Proposició no de llei sobre l’aprovació
del Pla especial per a les inundacions
de Catalunya (INUNCAT)
Proposició no de llei sobre la catalogació de les noves professions vinculades al turisme actiu
Tram. 250-01202/06
Tram. 250-01203/06
Presentació: Sr. Marc López i Plana, juntament amb quatre altres diputats del
Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Presentació: Sr. Francesc Xavier Boya i
Alós, juntament amb sis altres diputats
del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16828 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Marc López i Plana, Antoni Siurana i Zaragoza, Josep
Maria Simó i Huguet, Antoni Sabaté i Ibarz, Maria
Àngela Gassó i Clossa, diputats i diputades del Grup
Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús
d’allò que es preveu en els articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació
la següent Proposició no de Llei.
Durant el darrer any 2000, s’han produït a Catalunya,
entre els mesos de juny i octubre, forts aiguats que han
causat 11 morts.
La Sindicatura de Greuges de Catalunya ha emès un
informe sobre els aiguats que s’han produït i sobre l’actuació de l’Administració de la Generalitat i una de les
conclusions a les que ha arribat és que l’actuació de
l’Administració ha estat sempre posterior als aiguats i
no en funció d’un pla preventiu.
Els aiguats són fenòmens naturals que difícilment es
poden preveure. Tot i això, la Sindicatura de Greuges
de Catalunya, en el seu informe, remarca la inexistència a Catalunya d’un pla especial per a inundacions.
Des de 1997, el Govern de la Generalitat disposa de
l’INUNCAT elaborat per experts de les tres administracions (central, autonòmica i municipal). En aquests
moments encara no disposa de l’aprovació per part del
Govern.
És per tots aquests motius que es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
1. Aprovar l’INUNCAT com a Pla Especial per a Inundacions de Catalunya.
2. Incorporar a l’INUNCAT les recomanacions que fa
la Sindicatura de Greuges en el seu informe sobre les
inundacions a Catalunya.
Palau del Parlament, 28 de novembre de 2000
Marc López i Plana, Antoni Siurana i Zaragoza, Josep
Maria Simó i Huguet, Antoni Sabaté i Ibarz, Maria
Àngela Gassó i Clossa
Reg. 16829 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Francesc Boya i Alòs, Joaquim Llena i Cortina, Josep
Casajuana i Pladellorens, Marta Camps i Torrents,
Ramon Vilalta i Oliva, Antoni Siurana i Zaragoza, Assumpta Baig i Torras, diputats del Grup Socialistes Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es preveu en els
articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per la seva tramitació la següent proposició no de
Llei.
Les comarques de muntanya han desenvolupat, durant
aquests anys, tota una sèrie d’activitats vinculades a
l’anomenat turisme actiu, fet que ha donat lloc a l’aparició de noves professions vinculades per una banda al
sector turístic i, per un altra, a una vessant clarament
esportiva.
L’ensenyament de l’esquí va generar en el seu moment
i, amb la instal·lació de les estacions d’esquí, una important font de treball per algunes d’aquestes comarques,
on aquesta activitat ha passat a convertir-se en un autèntic motor econòmic. I de fet, empreses vinculades a
l’ensenyament de l’esquí són una de les principals fons
d’ocupació en aquestes comarques.
Els esports d’aigua vinculats als rius han produït un
mateix efecte a les comarques amb condicions naturals
òptimes per al desenvolupament d’aquests esports.
Paral·lelament a aquestes activitats, el sector serveis, ha
desenvolupat una important infrastructura que s’alimenta directament de l’èxit i la capacitat d’atracció
d’aquestes noves formes d’oci i gaudiment dels entorns
naturals de la muntanya.
Avui es pot afirmar, que l’evolució del turisme en
aquestes comarques mostra unes clares especificitats,
que ens permeten parlar del turisme de muntanya com
a un sector en l’àmbit del turisme clarament diferenciat
i amb necessitats formatives ben diferenciades d’altres
àmbits o destinacions turístiques.
Aquest evident potencial de creació de riquesa a les
comarques que tendeixen a l’especialització en aquest
sector, o que ja estan clarament especialitzades i en
aquests moments tenen, gairebé, un absolut monocultiu
del turisme, requereixen de la definició de polítiques
clares en l’àmbit de la formació i del context laboral en
què han de desenvolupar-se aquests nous professionals
i les seves empreses.
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
50
Es del tot necessari procurar que aquests sectors es
mantinguin dintre d’uns paràmetres de seguretat dels
usuaris, capacitació dels professionals, i contextos
empresarials que assegurin la qualitat d’aquestes activitats i la seva adequada projecció de futur, alhora que
garanteixin també, uns àmbits laborals reconeguts i
dignes per als professionals que s’hi dediquen.
És per tot això que presentem la següent proposició no
de llei:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
a) Considerar les professions vinculades al «turisme
actiu» com a activitats que han d’ubicar-se en el conjunt d’especialitats professionals que se’n deriven de
l’activitat turística, tot i conjuminant els necessaris coneixements de l’àmbit esportiu que sustenta l’activitat.
b) Catalogar aquestes professions i activitats en funció
del context productiu o esportiu en què es realitzen, ja
sigui per la seva ubicació en la cadena de serveis que
presten en l’àmbit del turisme o de l’entrenament d’una
activitat esportiva amb finalitats competitives.
Proposició no de llei sobre la compensació econòmica dels presos polítics
del franquisme menors de 65 anys
Tram. 250-01204/06
Presentació: Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Grup
Parlamentari d’Esquerra Republicana de
Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa
per Catalunya - Verds (IC-V), Grup Parlamentari Popular
Reg. 16861 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Els Grups Parlamentaris sotasignants, fent ús d’allò que
es preveu als articles 134 i 135 del Reglament d’aquesta Cambra, presenten per a la seva tramitació, la següent Proposició de Llei.
c) Definir, en l’àmbit de la formació professional reglada, cicles formatius per als professionals dels anomenats esports d’aventura o de neu, tot i tenint en compte que aquests professionals necessitaran adaptar els
seus coneixements a diverses activitats al llarg de l’any,
ateses les característiques estacionals d’aquestes activitats.
ANTECEDENTS
d) Definir el perfil del professional i les seves capacitats tècniques.
Algunes de les mesures de l’esmentat decret són: residir a Catalunya, no haver percebut cap mena d’ajuda
per haver estat empresonat i tenir 65 anys el 31 de desembre del 2000.
e) Definir els currículums, mòduls formatius i els criteris d’avaluació de les activitats que quedin incloses en
el catàleg d’aquestes professions.
Palau del Parlament, 29 de novembre de 2000
Francesc Boya i Alòs, Joaquim Llena i Cortina, Josep
Casajuana i Pladellorens, Marta Camps i Torrent,
Ramon Vilalta i Oliva, Antoni Siurana i Zaragoza, Assumpta Baig i Torras
El Govern de la Generalitat de Catalunya, ha publicat
recentment un decret mitjançant el qual es regula el dret
a percebre una compensació econòmica a aquelles persones que van ser empresonades pel franquisme i que
en el seu moment no van poder rebre les compensacions previstes en la llei d’amnistia de 1997.
Entenem que aquesta última condició introdueix una
discriminació negativa que fins i tot trenca el principi
d’igualtat recollit en l’article 14 de la Constitució ja que
es vol marcar una diferència entre situacions iguals
vulnerant el principi de que a iguals supòsits de fet cal
aplicar iguals conseqüències jurídiques.
Aquesta indemnització s’ha d’entendre més com a una
reparació històrica, que no pas econòmica. Per això
considerem que està fora de lloc el volent introduir la
condicionant dels anys per poder tenir dret a l’esmentada compensació.
Per aquests motius els Grups Parlamentaris sotasignants presenten la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya insta a:
Regular la compensació econòmica de tots aquelles
empresonats polítics del franquisme que haguessin sofert presó i no hagin complert els 65 anys a 31 de desembre de 2000, abans del mes de maig del 2001.»
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
Ramon Camp i Batalla, G. P. de CiU; Joaquim Nadal i
Farreras, G. Soc-CpC; M. Dolors Nadal i Aymerich, G.
P. Popular; Joan Ridao i Martín, G. P. d’E R C; Rafael
Ribó i Massó, G. P. d’IC-V
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
51
Proposició no de llei sobre la reintegració del Departament d’Ensenyament al Pla educació i convivència de
Santa Eugènia de Ter, de Girona
Tram. 250-01205/06
Presentació: Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds
(IC-V), Grup Parlamentari d’Esquerra
Republicana de Catalunya
Reg. 16889 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
El dia 4 de desembre de 2000, quan la comissió directiva havia de ratificar els recursos oferts per la UdG la
delegada d’ensenyament de Girona va anunciar la retirada unilateral del «Pla». Els motiu objectats van ser:
interferència de competències; confusió d’objectius;
esgotament dels mestres i reticència a l’aportació de la
UdG.
Els diputats i diputades sotasigants, conscients de la
importància del «Pla Educació i Convivència» per a
resoldre la problemàtica que viuen les escoles de la
zona de Sta. Eugènia i de Girona i també del que podria
representar l’experiència innovadora per a futures actuacions en altres indrets que suporten situacions anàlogues.
És per tot això que els diputats sotasignants presenten
la següent:
A LA MESA DEL PARLAMENT
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Joaquim Nadal i Farreras, Portaveu i Martí Sans i
Pairutó, Diputat del Grup Parlamentari Socialistes Ciutadans pel Canvi, Joan Boada i Masoliver, Portaveu
i Bet Font i Montanyà, Diputada del Grup Parlamentari
d’Iniciativa-Verds, Josep Huguet i Biosca, Portaveu i
Pere Vigo i Sallent, Diputat del Grup Parlamentari
d’Esquerra Republicana de Catalunya, fent ús d’allò
que es preveu als articles 134 i 135 del Reglament de la
Cambra, presenten per a la seva tramitació, la següent
Proposició no de Llei.
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
Al municipi de Girona, concretament a la zona de Sta.
Eugènia, es van iniciar fa uns dos anys i mig, un grup
de treball per valorar i cercar solucions a la complexa
situació derivada per la intensa concentració d’alumnes
estrangers a les escoles del sector.
Aquest grup de treball es va constituir en la denominada «Taula territorial de Sta. Eugènia» a la que hi assistien membres de les juntes directives de les escoles i
instituts del sector, treballadors socials municipals, representants de la parròquia (que gestiona el centre
obert) i, a vegades, representants polítics municipals.
Ben aviat es va veure que també hi havien d’assistir
representants del Departament d’Ensenyament.
Després d’un any i mig des de l’Ajuntament de Girona es va proposar a la Delegació d’Ensenyament d’iniciar una experiència de «partenariat» en aquest tema.
La UdG ja col·laboraven amb algunes escoles del sector i, des de l’Ajuntament, es va proposar incorporar-les
a la «Taula».
Aquest treball conjunt va desembocar en el que es va
anomenar “Pla Educació i Convivència” amb el benentès de què era un projecte col·lectiu de tots.
La primera acció d’aquest «Pla» va ser pactar una metodologia de treball que implicava una comissió directiva i una comissió tècnica.
S’acordà un «programa marc per a la zona» que s’havia d’implementar amb recursos provinents de les diverses institucions implicades.
La UdG estava disposada a posar, per en aquest exercici, alguns recursos per actuacions urgents.
Prendre les mesures oportunes per a què el Departament d’Ensenyament de Girona es reintegri al “Pla
Educació i Convivència” de la zona de Sta. Eugènia al
municipi de Girona.
Palau del Parlament, 21 de desembre de 2000
Joaquim Nadal i Farreras, Portaveu GSOC-CPC; Martí
Sans i Pairutó, GSOC-CPC; Joan Boada i Masoliver,
Portaveu d’IC-V; Bet Font i Muntanyà, Grup IC-V;
Josep Huget i Biosca, Portaveu d’ERC; Pere Vigo i
Sallent, Grup ERC
Proposició no de llei sobre l’establiment de mesures per a pal·liar els
danys ocasionats pels aiguats del 10
de juny de 2000 a diversos municipis
del Baix Llobregat
Tram. 250-01206/06
Presentació: Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Grup
Parlamentari Popular, Grup Parlamentari
d’Esquerra Republicana de Catalunya,
Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V)
Reg. 16897 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Joaquim Nadal i Farreras, Portaveu del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Joan Galceran i
Margarit, Diputat del Grup Parlamentari Socialistes Ciutadans pel Canvi, Ramon Camp i Batalla, Portaveu
del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Salvador Esteve i Figueras, Diputat del Grup Parlamentari de
Convergència i Unió,. Ma. Dolors Nadal i Aymerich,
Portaveu del Grup Parlamentari Popular, Ma. Dolors
Montserrat i Culleré, Diputada del Grup Parlamentari
Popular, Josep Huguet i Biosca, Portaveu del Grup
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
52
Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya,
Xavier Vendrell i Segura, Diputat del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Rafael Ribó
i Massó, President del Grup Parlamentari d’Iniciativa
per Catalunya-V i Joan Boada i Masoliver, Portaveu del
Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-V, fent ús
d’allò que es preveu als articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenten per a la seva tramitació,
la següent Proposició no de Llei.
ques que estan representades en el Consell Comarcal
del Baix Llobregat han manifestat unànimement el seu
recolzament a la demanda d’ajuts efectuada des dels
municipis de la comarca, en la seva voluntat concordant
d’unir esforços per pal·liar els danys de la ciutadania.
Davant els tràgics esdeveniments soferts a gran part del
territori català i concretament a la comarca del Baix
Llobregat a conseqüència dels forts aiguats del passat
dia 10 de juny, que s’han repetit, en menor mesura i a
altres indrets de Catalunya, en aquest mes d’octubre, i
que han suposat a més de danys materials la pèrdua de
vides humanes, es vol emetre una declaració de voluntat als efectes d’unir esforços pel tal de posar les mesures que calguin en la pal·liació i prevenció d’aquesta
mena de catàstrofes.
El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
Front a situacions de desgràcia com les que ha patit el
nostre territori, les forces polítiques que representen la
societat han de ser un fidel reflex d’aquesta en la seva
reacció solidària i unitària. Totes les administracions
públiques i tots els grups polítics en elles representats
han de posar esforços comuns i anar més enllà de situacions partidistes que, en ocasions així, han de deixarse de costat per l’assoliment d’objectius bàsics en el
restabliment de la normalitat davant greus esdeveniments com els que ara ens ocupen. És en l’àmbit dels
principis rectors de les relacions entre les diverses administracions públiques, que cal destacar el de la prestació, en l’àmbit propi, de la cooperació i assistència
actives en allò que les altres administracions públiques
poguessin necessitar en l’eficaç exercici de les seves
competències, com a condició per articular un desenvolupament ordenat, coherent i eficaç de l’activitat administrativa, des del moment en que coexisteix un objectiu comú, servir amb objectivitat els interessos generals.
És en aquests moments de pèrdua i mancances quan
s’ha de posar de manifest la capacitat de consens general per aconseguir, en la mesura del possible, que la
societat pateixi el menys possible les conseqüències
d’allò que no ha estat possible evitar. Per tal que això
sigui possible, totes les parts que juguen un paper decisiu en l’organització del territori han d’estar
cohesionades posant de la seva part per poder prendre
decisions unànimes en l’arranjament de la situació. I no
tant sols això; és també el moment de posar en marxa
mesures efectives de prevenció per tal que es minimitzin al màxim les conseqüències que comporten els esdeveniments inevitables.
Els municipis de Collbató i Esparreguera, dos dels més
afectats materialment pels greus danys dels aiguats, ja
van aprovar, mitjançant acords dels corresponents Plenaris, la sol·licitud de subvenció al Departament de
Governació de la Generalitat de Catalunya per tal que
aquest col·laborés en les actuacions necessàries per a la
restitució de la situació davant les pèrdues sofertes.
Conscients de que en aquests moments són del tot indispensables l’eficàcia i la ràpida execució de les mesures preses, per tal de donar resposta al conjunt de les
necessitats concretes de la ciutadania, les forces políti3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Per tot això, es presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
1. Donar suport a totes les sol·licituds d’ajut al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya,
efectuades pels municipis de Collbató, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de
Rosanes, Esparreguera, Martorell i Abrera, relatives a
pal·liar els danys produïts pels aiguats del dia 10 de juny
de 2000 en aquells territoris, en el marc genèric del
Decret 196/2000, de 13 de juny, i segons els danys concrets soferts i l’avaluació de les despeses de reposició
d’aquests.
2. Aprovar amb especial èmfasi el suport a les sol·licituds de reconstrucció dels danys ocasionats pels aiguats al Ministeri de Foment i a la Generalitat de Catalunya, efectuades pels Ajuntaments de Collbató i Esparreguera, que han estat dels més afectats, segons la relació detallada de danys aprovada pels seus respectius
Plenaris.
3. Declarar la ferma voluntat d’esforç i d’unitat de totes les forces polítiques, més enllà de les diferències
que els hi puguin separar en altres temes, en la creació
d’un marc de prevenció dels esdeveniments com
aquests i que sumeixen a la ciutadania en un profund
dolor i malestar, i en concret, desenvolupar un Pla de
rieres que, en base a l’estudi que està duent a terme
l’Agència Catalana de l’Aigua, permeti una adequació
urbanística a mig termini que impedeixi que aquests
fets es tornin a produir.
4. Dotar les partides econòmiques necessàries per tal
d’executar aquestes mesures.
5. Realitzar les gestions necessàries davant el Govern
de l’Estat per tal que s’acceleri l’aprovació del Reial
Decret Llei per a fer front als danys provocats pels aiguats dels dies 10 i 11 de juny d’enguany, i en doti les
partides pressupostàries corresponents.
6. Comunicar aquesta resolució als Ajuntaments de la
comarca, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, i al
Ministeri de Foment, pel seu coneixement.
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2000
Joaquim Nadal i Farreras, Portaveu GSOC-CPC; Joan
Galceran i Margarit, Diputat GSOC-CPC; Ramon
Camp i Batalla, Portaveu CiU; Salvador Esteve i
Figueras, Diputat CiU; Ma. Dolors Nadal i Aymerich,
Portaveu PP; Ma. Dolors Montserrat i Culleré, Diputada PP; Josep Huguet i Biosca, Portaveu d’ERC; Xavier
Vendrell i Segura, Diputat d’ERC; Rafael Ribó i
Massó, President d’IC-V; Joan Boada i Masoliver, Portaveu d’IC-V
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
53
6. Definir els mecanismes de relació i coordinació entre les diverses estructures representatives (confraries i
les seves federacions, associacions d’armadors, sindicats, taules sectorials i consells assessors).
Proposició no de llei sobre l’establiment de criteris d’actuació quant a la
política pesquera en el marc del Pla
director de la pesca 2000-2006
Tram. 250-01207/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V)
Reg. 16917 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Els grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb allò
que preveu l’article 134 del Reglament de la Cambra,
presenten la següent Proposició no de llei.
7. Establir els mecanismes pels quals les estructures
representatives puguin tenir accés immediat a la informació per ells generades i de la qual només disposa el
Govern de manera global sobre la evolució diària del
sector (quantitat de captures, preus de venda, sancions
imposades, etc.).
8. Planificar i dotar de recursos les línies d’investigació
que permetin conèixer la situació real i immediata de la
evolució del sector pesquer a Catalunya tant des del
punt de vista dels recursos, del mercat com dels pescadors.
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
Bet Font i Montanyà
Diputada
Joan Boada i Masoliver
Portaveu
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Recentment, s’ha presentat el Pla Director de la Pesca
2000-2006. En aquest Pla es recullen diversos objectius
i estratègies generals però manca l’enumeració dels
criteris d’actuació i la definició de les actuacions concretes que s’hauran de portar a terme per assolir els
objectius.
Tant en l’enumeració de criteris, com en la presa de
decisions prèvia a les actuacions, és molt important i
imprescindible corresponsabilitzar al sector, el qual
hauria de disposar del màxim d’informació possible
abans de decidir.
En aquests moments, el Pla Director de la Pesca recull
com a estratègies posar en marxa taules sectorials i el
Consell Assessor de la Pesca, crear el Consell Assessor
d’Afers Marítims i elaborar una llei de confraries de
pescadors.
El Pla Director, però, no descriu les funcions de cadascuna d’aquestes estructures representatives ni la forma
de participació del sector.
És per aquestes raons que presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
1. Presentar el Projecte de Llei de Confraries durant el
mes de juliol del 2001.
2. Presentar el programa d’actuació pel període de vigència del Pla en relació als ajuts pels aturs biològics,
la modernització i construcció de noves embarcacions
indicant el nivell participació del sector en aquestes
decisions.
3. Clarificar els objectius, el funcionament i els participants de les taules sectorials .
4. Clarificar els objectius el funcionament i el futur del
Consell Assessor de la Pesca Marítima creat per Decret
257/1998 i mai constituït.
5. Clarificar els objectius, el funcionament i els participants en el Consell Assessor d’Afers Marítims.
Proposició no de llei sobre l’adhesió
als actes d’homenatge al cantant i actor Ovidi Montllor
Tram. 250-01208/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16936 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Josep Bargalló Valls, Josep Huguet i
Biosca, Portaveu, del Grup Parlamentari d’Esquerra
Republicana de Catalunya.
Document / proposta: Proposició no de llei sobre a
l’homenatge a Ovidi Montllor.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El ja desaparegut cantant i actor Ovidi Montllor va ser
un valencià d’Alcoi que, al llarg de la seva vida, i en la
seva doble faceta artística i professional, va dur a terme
una contribució molt important a la defensa de la catalanitat i dels valors democràtics. La seva mateixa actuació als escenaris, amb el seu accent valencià al qual
mai no va voler renunciar, feia evident de manera palesa la unitat de la llengua catalana i la voluntat dels
pobles que la parlem de mantenir i consolidar els lligams que ens uneixen. Aquesta actitud ferma li va costar en vida molts problemes; problemes que, per desgràcia, s’han mantingut després de la seva mort, amb el
menyspreu i la indiferència d’aquells que li objecten a
l’hora de reconèixer-li la seva innegable importància
cultural justament el fet d’haver defensat aquestes idees
de catalanitat i de progrés, com si es tractés d’un demèrit i no d’una raó de legítim orgull.
Davant d’aquesta situació, i com a mostra d’agraïment
per part de la màxima institució política de Catalunya
a una persona que tant va fer per la nostra plena norma3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
54
lització lingüística, cultural i nacional, es presenta la
següent:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
«El Parlament de Catalunya acorda:
3.15
1. Oferir la seva adhesió als actes que les diferents entitats culturals i cíviques acorden dur a terme per tal
d’homenatjar la figura del cantant i actor Ovidi
Montllor, com a testimoni de gratitud del poble de Catalunya per la seva important aportació a la plena normalització lingüística, cultural i nacional del nostre
país.
2. Adherir-se de forma explícita als actes que es preparen a la ciutat natal d’Ovidi Montllor, Alcoi, en homenatge a la seva figura, i que culminaran en l’obertura
del »Centre Ovidi Montllor», dedicat a la promoció de
la normalitat lingüística i cultural per la qual ell va treballar al llarg de la seva vida.»
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
Josep Bargalló Valls
Josep Huguet i Biosca
Portaveu
MOCIONS SUBSEGÜENTS A INTERPEL·LACIONS
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre les prioritats
del Departament de Benestar Social
Tram. 302-00061/06
Esmenes presentades
Reg. 16621 i 16625 / Admissió a tràmit: Presidència del Parlament, 18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16621)
A LA MESA DEL PARLAMENT
Tramitació: Moció subsegüent a una interpel·lació sobre les prioritats del Departament de Benestar Social
(tram. 302-00061/06)
Presentació d’esmenes
Presentació: Ramon Camp i Batalla, Portaveu, del Grup
Parlamentari de Convergència i Unió
3.10.65.
PROJECTES I PROPOSTES DE RESOLUCIÓ D’ACTUACIÓ DAVANT LES CORTS GENERALS
Proposta de resolució per la qual
s’acorda de presentar a la Mesa del
Congrés dels Diputats la Proposició de
llei sobre l’ús de les llengües de l’Estat
en la denominació de les persones jurídiques civils i mercantils
Tram. 270-00033/06
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De Modificació al punt 1:
«Impulsar en el Marc del Pacte de Toledo i en el debat
de pressupostos de l’Estat per a l’any 2002 al 2004,
l’increment de les pensions baixes (contributives, de
viduïtat, no contributives i de vellesa assistencial), considerant la sostenibilitat del sistema de pensions.»
Presa en consideració
El Ple del Parlament ha acordat de prendre-la en consideració, en la sessió núm. 26, tinguda el dia
19.12.2000 (DSPC-P 40).
2
ESMENA NÚM. 2
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació als punts 2 i 3:
«Ateses les competències exclusives en matèria de serveis socials, cal plantejar la necessitat de revisió de
l’actual sistema de finançament per tal de millorar-lo,
fent-lo més adequat i suficient.»
3
ESMENA NÚM. 3
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació al punt 4:
«Promoure l’elaboració d’un estudi detallat dels increments necessaris de la despesa sanitària fruit de l’envelliment de la població per als anys 2001-2010, que
permetin garantir la qualitat de les prestacions actuals,
i instar el Govern de l’Estat que consideri l’envelliment
3.10.65.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
55
de la població com un paràmetre a tenir en compte en
el futur sistema de finançament de la sanitat.»
4
ESMENA NÚM. 4
De supressió
G. P. Convergència i Unió
9
ESMENA NÚM. 9
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació al punt 10
«Seguir treballant en l’àmbit dels estàndards de qualitat per fomentar un procés de millora contínua dels
diferents serveis.»
De supressió del punt 5
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Ramon Camp i Batalla
Portaveu
5
ESMENA NÚM. 5
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació al punt 6:
«Estudiar els avantatges i els inconvenients de crear la
figura de “Defensor de la Gent Gran” a Catalunya,
lligat a la Sindicatura de Greuges de Catalunya.»
6
ESMENA NÚM. 6
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació al punt 7
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
D’INICIATIVA PER CATALUNYA - VERDS (REG. 16625)
A LA MESA DEL PARLAMENT
El Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds, d’acord amb allò que preveu l’article 130.2 del
Reglament de la Cambra, presenta la següent esmena a
la Moció subsegüent a la interpel·lació sobre les prioritats del Departament de Benestar Social (tram. 30200061/06).
1
«En el marc del nou sistema de finançament programar
els nivells d’atenció a les persones amb dependència.»
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. Iniciativa per Catalunya - Verds (reg.
16625)
Al final del primer paràgraf, del punt número 9:
7
ESMENA NÚM. 7
De modificació
G. P. Convergència i Unió
«...amb dependència d’acord amb els ens locals catalans».
De modificació al punt 8
«Seguir impulsant l’avenç cap a una gestió coordinada i integrada dels recursos sociosanitaris per a les
persones amb dependència.»
2
ESMENA NÚM. 2
De substitució
G. P. Iniciativa per Catalunya - Verds (reg.
16625)
Dels apartats a), b), c) i d), del punt numero 9:
8
ESMENA NÚM. 8
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació al punt 9
«Estudiar en el marc de l’elaboració del IV Pla d’Actuació Social l’increment dels serveis sociosanitaris
adreçats a les persones gran amb dependència, dels
següents tipus: serveis de suport a la llar, habitatges
tutelats, places de centre de dia i de residències assistides, entre d’altres.»
«a) Incrementar els serveis de suport a la llar per tal
que l’any 2003 s’arribi a un 8% (8 persones amb serveis d’ajut a domicili per cada 100 persones més grans
de 65 anys).
»b) Garantir habitatges tutelats per a les persones
grans amb dependència lleu distribuïdes en el conjunt
de Catalunya en proporció d’un 1% dels majors de 65
anys.
»c) Incrementar l’oferta de places de centres de dia per
tal que l’any 2003 s’arribi a un 2% per persones més
grans de 80 anys i a un 1% per les de 65 a 80 anys.
»d) Crear 15.000 places de residència assistida per a
persones grans amb dependència greu».
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Dolors Comas d’Argemir
Diputada
Joan Boada i Masoliver
Portaveu
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
56
ació del risc d’aquests compostos tenint en compte la
lliure circulació de productes en els països de la Unió
Europea i la globalització del comerç mundial dels
aliments i els productes químics (Acords del GATT).
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre les mesures de
prevenció i protecció de la salut, especialment pel que fa al control sobre els
aliments
4. Continuar els programes de vigilància de les
dioxines, metalls pesants, compostos orgànics persistents, antibiòtics i pesticides en els aliments destinats al
consum humà.
Tram. 302-00062/06
5. Garantir d’acord amb el Decret 179/2000, de 15 de
maig, pel qual es regulen els establiments, els intermediaris i la utilització de substàncies i productes en el
sector de l’alimentació animal a Catalunya, la qualitat de les matèries primeres que intervenen en l’elaboració dels pinsos compostos, així com dels productes
acabats, tant pel que fa als principis nutritius com per
als factors que puguin suposar un risc sanitari.
Esmenes presentades
Reg. 16620 / Admissió a tràmit: Presidència del
Parlament, 18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16620)
A LA MESA DEL PARLAMENT
Tramitació: Moció subsegüent a una interpel·lació sobre les mesures de prevenció i protecció de la salut,
especialment pel que fa al control sobre els aliments
(tram. 302-00062/06)
Presentació d’esmenes
Presentació: Ramon Camp i Batalla, Portaveu, del Grup
Parlamentari de Convergència i Unió
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. Convergència i Unió
Substituir el text de la Moció pel següent redactat:
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
6. Assegurar el compliment de les disposicions comunitàries en l’àmbit de l’alimentació animal, especialment pel que fa a l’eliminació de les farines de carn en
l’elaboració dels pinsos.
7. Continuar els programes de vigilància de les
dioxines, metalls pesants, compostos orgànics persistents, antibiòtics i pesticides en la producció primària
d’aliments: conreu de vegetals i en l’alimentació i la
cria del bestiar. Reforçar les inspeccions veterinàries
en les explotacions agràries, especialment pel que fa a
la utilització d’antibiòtics.
8. Estimular i incentivar l’aplicació de bones pràctiques i el compliment de la normativa vigent, en l’àmbit de la producció alimentària.
9. Continuar la vigilància i els controls a l’atmosfera
de dioxines i metalls pesants, d’acord amb els requisits
establerts a la normativa vigent en la matèria.»
1. Ampliar l’àmbit de competències i la composició de
la Comissió Directora del Pla d’Investigació de Residus en animals i carns fresques, creada pel Decret 241/
1990 de 4 de setembre, actualment formada per representants del Departament de Sanitat i Seguretat Social,
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i d’ Indústria, Comerç i Consum, en el sentit d’englobar-hi la vigilància
i el control d’altres contaminants ambientals, com les
dioxines i els PCB, i incloure una representació del
Departament de Medi Ambient. Així mateix en la modificació del Decret es preveurà la participació de
grups d’experts de l’ àmbit de la investigació i la recerca, amb finalitat d’assessorar la Comissió i avaluar els
resultats.
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
2. Continuar l’avaluació del risc per a la salut de la
població mitjançant els estudis de dieta total que permetin conèixer el nivell d’ingesta d’aquests compostos
a través dels aliments i promoure recerques i estudis
locals orientats a conèixer el nivell de partícules tòxiques a la sang, a establir les causes que originen la
presència d’aquestes partícules tòxiques i a relacionar
els resultats amb estudis epidemiològics.
Reg. 16619 / Admissió a tràmit: Presidència del
Parlament, 18.12.2000
3. Continuar la col·laboració amb el Ministeri de Sanitat i Consum, el d’ Agricultura, Pesca i Alimentació, i
el de Medi Ambient, així com amb els Organismes
Supranacionals de la Unió Europea (Autoritat Alimentària Europea, etc.) i Comissió en les tasques d’avalu3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
Ramon Camp i Batalla
Portaveu
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la política d’innovació tecnològica
Tram. 302-00064/06
Esmenes presentades
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16619)
A LA MESA DEL PARLAMENT
Tramitació: Moció subsegüent a una interpel·lació sobre la política d’innovació tecnològica (tram. 30200064/06)
Presentació d’esmenes
Presentació: Ramon Camp i Batalla, Portaveu, del Grup
Parlamentari de Convergència i Unió
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
57
1
ESMENA NÚM. 1
De supressió
G. P. Convergència i Unió
De supressió al punt 1.
Suprimir el següent paràgraf:
«, incorporant elements com la implantació ... la logística i la gestió d’operacions.»
2
ESMENA NÚM. 2
De supressió
G. P. Convergència i Unió
– programa de foment i suport a les noves iniciatives
empresarials de base TIC, que contempla tant l’assessorament com els ajuts en forma de finançament, considerant-hi el capital concepte, la participació en fons
de capital llavor i el suport en la captació d’inversors
privats.
– suport a les iniciatives municipals per a la creació
d’activitats empresarials relacionades amb el sector
TIC i a l’especialització de les incubadores d’empreses
existents.»
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Ramon Camp i batalla
De supressió al punt 2.
Suprimir el següent paràgraf:
«, en la línia exposada al Manual d’Oslo... participació, entre d’altres, d’entitats com BCD i ADI-FAD.»
3
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre l’aplicació de
la Llei 3/1991, del 18 de març, de formació d’adults
ESMENA NÚM. 3
De modificació
G. P. Convergència i Unió
Tram. 302-00065/06
De modificació al punt 3.
«Política de desenvolupament d’infraestructures de
suport a la innovació amb l’objectiu de situar l’empresa
catalana en millors condicions de competitivitat en relació amb els nous competidors europeus.»
4
ESMENA NÚM. 4
De supressió
G. P. Convergència i Unió
De supressió al punt 3 a).
Suprimir el següent paràgraf:
«, com Badem Wütemberg o el País Basc.»
5
ESMENA NÚM. 5
De modificació
G. P. Convergència i Unió
Esmenes presentades
Reg. 16583 i 16617 / Admissió a tràmit: Presidència del Parlament, 18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
SOCIALISTES - CIUTADANS PEL CANVI (REG. 16583)
A LA MESA DEL PARLAMENT
Joaquim Nadal i Farreras, portaveu del Grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que
es determina a l’article 130.2 del Reglament de la Cambra, presento les següents esmenes al text de la Moció
subsegüent a la Interpel·lació al Consell Executiu sobre
l’aplicació de la Llei 3/1991, del 18 de març, de formació d’adults (tram. 302-00065/06).
De modificació al punt 4.
«4. Polítiques d’innovació basades en les tecnologies
de la informació i les comunicacions (TIC)
a) L’elaboració d’un programa d’actuacions orientades al foment de la difusió i a la implantació de les TIC
en el conjunt d’empreses de Catalunya. Aquest programa inclou tant les accions de diagnosi, sensibilització
i informació necessàries per a la definició de les estratègies sectorials i individuals, com el foment i suport a
la posada en marxa de sistemes d’aprovisionament,
producció, disseny i comercialització basats en les noves tecnologies de la informació i de les comunicacions.
b) Per a la creació d’un teixit empresarial relacionat
amb el sector TIC, dur a terme les següents actuacions:
– programa de captació de noves inversions estrangeres d’alt contingut tecnològic en TIC.
1
ESMENA NÚM. 1
De supressió
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
De supressió al punt 1.
«...les competències de l’àmbit instrumental i bàsic de
l’educació...»
2
EMENA NÚM. 2
D’addició
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
D’addició al punt 2. Nou paràgraf:
«Completar en el termini de tres mesos el Mapa de
Formació Bàsica amb els altres aspectes que preveu
l’actual Llei de formació d’adults.»
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
58
3
ESMENA NÚM. 3
D’addició
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
3
ESMENA NÚM. 3
De modificació
G. P. Convergència i Unió
D’addició d’un nou punt 3 bis:
De modificació al punt 3.
«3 bis. Assegurar la coordinació de tots els Departament i instàncies de l’Administració implicades en la
planificació i execució dels Programes i Actuacions de
la Formació de les persones adultes».
«Seguir impulsant la creació de centres de formació
d’adults d’acord amb el que estableix el Mapa de Formació Bàsica.»
4
4
ESMENA NÚM. 4
D’addició
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
De modificació al punt 4.
«Definir la plantilla tipus per als nous centres d’educació de persones adultes, de manera que segueixi contemplant un ensenyament de qualitat.»
D’addició al punt núm. 7:
«7. Dotar i integrar...»
5
ESMENA NÚM. 4
De modificació
G. P. Convergència i Unió
ESMENA NÚM. 5
De supressió
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
De supressió del punt 9 de la Moció.
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Joaquim Nadal i Farreras
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16617)
5
ESMENA NÚM. 5
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació al punt 5.
«Publicar el disseny curricular del graduat en educació secundària que estigui realment adaptat a les necessitats de la població adulta.»
6
ESMENA NÚM. 6
De modificació
G. P. Convergència i Unió
A LA MESA DEL PARLAMENT
De modificació al punt 7.
Tramitació: Moció subsegüent a una interpel·lació sobre l’aplicació de la Llei 3/1991, de 18 de març, de formació d’adults (tram. 302-00065/06)
«Seguir impulsant les aules d’autoformació com a ensenyaments presencials als centres de formació d’adults d’acord amb el nou model de centre.»
Presentació d’esmenes
Presentació: Ramon Camp i Batalla, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació al punt 1.
«En base a l’informe de compliment de la resolució 75/
VI del Parlament de Catalunya, impulsar l’adscripció
de les competències de la formació d’adults segons les
conclusions de l’esmentat informe.»
7
De modificació al punt 8.
«Dotar de professorat adequat per al tractament pedagògic de l’alumnat, tenint en compte els diferents programes.»
8
2
ESMENA NÚM. 2
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació al punt 2.
«Publicar el Mapa de la formació bàsica de persones
adultes abans d’acabar el curs 2000-2001.»
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
ESMENA NÚM. 7
De modificació
G. P. Convergència i Unió
ESMENA NÚM. 8
De supressió
G. P. Convergència i Unió
De supressió del punt 9.
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Ramon Camp i Batalla
Portaveu
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
59
3
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la implantació
de l’energia eòlica
Tram. 302-00066/06
Esmenes presentades
Reg. 16584 i 16624 / Admissió a tràmit: Presidència del Parlament, 18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
SOCIALISTES - CIUTADANS PEL CANVI (REG. 16584)
A LA MESA DEL PARLAMENT
Joaquim Nadal i Farreras, portaveu del Grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que
es determina a l’article 130.2 del Reglament de la Cambra, presento les següents esmenes al text de la Moció
subsegüent a la Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la implantació de l’energia eòlica (tram. 302-00066/
06).
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
ESMENA NÚM. 23
De modificació
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
De modificació del punt 6 de la Moció:
«...d’aquestes instal·lacions en:
– Els espais compresos en els actuals parcs naturals,
així com en els que ho haurien de ser en un futur i que
en aquests moments són: Ports de Tortosa - Roquetes Besseit; Prades - Poblet, Montsant i Alt Pirineu.
– Els espais d’interès natural i històrico-cultural que
afecten els espais on va tenir lloc la batalla de l’Ebre:
Serres de Pàndols i Cavalls.
– Les reserves naturals...
– ... de les aus (ZEPA).
– Pel que fa als espais PEIN, considerar-los amb caràcter general exclosos, excepte en els casos motivats
objectivament i amb projecte integral d’ubicació i restauració i avaluació de l’impacte ambiental.»
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Joaquim Nadal i Farreras
Portaveu
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
INICIATIVA PER CATALUNYA - VERDS (16624)
A LA MESA DEL PARLAMENT
De modificació del punt 1.2. Nova redacció:
«1.2. El replantejament del mapa d’implantació de
parcs eòlics a Catalunya que defineixi de forma més
clara i prèvia les zones d’implantació condicionada a
l’avaluació d’impacte ambiental i les zones d’exclusió
o incompatibles, on no es permetrà la implantació de
parcs eòlics.
Per a l’elaboració definitiva d’aquest mapa caldrà la
participació i el criteri de tècnics dels departaments de
Medi Ambient, de Cultura d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, i de tècnics independents proposats per les entitats mediambientals i
per les universitats catalanes.
El mapa haurà d’incorporar el grafiat de la xarxa de
transport elèctric on caldrà anar a evacuar l’electricitat produïda en els futurs parcs eòlics».
2
ESMENA NÚM. 2
De modificació
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
De modificació del punt 5 de la Moció:
«...amb caràcter previ, les connexions dels parcs eòlics,
d’acord amb el grafiat de la xarxa de transport elèctric
que haurà de contemplar el mapa d’implantació dels
parcs eòlics».
El Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds, d’acord amb allò que preveu l’article 130.2 del
Reglament de la Cambra, presenta la següent esmena a
la Moció subsegüent a la interpel·lació sobre la implantació de l’energia eòlica (tram. 00066/06).
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. Iniciativa per Catalunya - Verds
De modificació del punt 1.
«...Director de Parcs Eòlics de forma que l’any 2010
s’arribi a 2.300 MW de potència, a través de la implantació de l’energia eòlica. Aquest Pla Director haurà de
contemplar:
1.1 La definició de criteris ambientals previs per tal que
es minimitzi l’impacte dels parcs eòlics sobre el patrimoni cultural i paisatgístic de Catalunya, i per tal que
alhora es minimitzi l’impacte del model energètics fòssil i nuclear actual.
1.2. L’elaboració d’un mapa d’implantació de parcs
eòlics a Catalunya que defineixi de forma clara i prèvia,
les zones d’implantació condicionada a l’avaluació
d’impacte ambiental i les zones d’exclusió o incompatibles a la implantació de parcs eòlics. Per a l’elaboració d’aquest mapa caldrà obrir un procés participatiu
de la societat civil i l’administració local en el qual es
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
60
podrà comptar amb el suport de tècnics i experts proposats pels departaments de Medi Ambient, de Cultura i d’Indústria, Comerç i Turisme, i els proposats per
altres entitats i institucions.
1.3. L’exigència de dos estudis d’avaluació de l’impacte ambiental, elaborats per empreses diferents, en el
moment de donar els permisos dels parcs eòlics en zones condicionades.
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre el desenvolupament de la política mediambiental
1.4 La definició d’un sistema d’incentius que faci que
els promotors donin prioritat a les zones compatibles
amb bona velocitat mitjana anyal del vent.»
Esmenes presentades
2
ESMENA NÚM. 2
De modificació
G. P. Iniciativa per Catalunya - Verds
De modificació del punt 2.
2. Iniciar una política fiscal que gravi les energies no
renovables de manera que la captació resultant es destini a la promoció i el foment d’energies renovables
amb l’objectiu de canviar el model energètic actual.
Part d’aquesta recaptació pot anar a un fons destinat
a compensar aquells municipis que demostrin tenir
bons recursos eòlics però que no poden aprofitar-los
perquè es dóna prioritat a la protecció de la
biodiversitat o el patrimoni natural.
3
ESMENA NÚM. 3
De supressió
G. P. Iniciativa per Catalunya - Verds
De supressió dels punts 3, 4 i 5.
4
ESMENA NÚM. 4
De modificació
G. P. Iniciativa per Catalunya - Verds
Nou redactat de l’antic punt número 6 (tenint en compte la nova numeració que s’esdevé l’esmena número 3).
«3. Considerar zones d’exclusió de parcs eòlics tot els
Parcs Naturals de Catalunya, tant els existents com els
de futura creació».
5
ESMENA NÚM. 5
D’addició
G. P. Iniciativa per Catalunya - Verds
D’addició d’un nou punt 4 (tenint en compte la nova
numeració que s’esdevé de l’esmena número 3).
«4. Elaborar un atlas eòlic detallat de Catalunya que
inclogui dades precises sobre les mitjanes anuals de
vent als diversos punts del país, i que descrigui les característiques d’aquest vent en relació al possible aprofitament energètic»
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Bet Font i Montanyà
Portaveu adjunta
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
Tram. 302-00067/06
Reg. 16586 / Admissió a tràmit: Presidència del
Parlament, 18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
SOCIALISTES - CIUTADANS PEL CANVI (REG. 16586)
A LA MESA DEL PARLAMENT
Joaquim Nadal i Farreras, portaveu del Grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que
es determina a l’article 130.2 del Reglament de la Cambra, presento la següent esmena al text de la Moció
subsegüent a la Interpel·lació al Consell Executiu sobre
el desenvolupament de la política mediambiental (tram.
302-00067/06).
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
De modificació del punt 1. Nova redacció:
«1. Valorar positivament l’inici de la tramitació en
aquesta Cambra, del Projecte de llei l’ordenació ambiental de la il·luminació exterior i reconèixer el paper
impulsor de la campanya Cel Fosc, i instar el Govern
a presentar, dins del primer trimestre del 2001, un projecte de llei en referència a la contaminació acústica,
que doni resposta a reivindicacions ciutadanes, especialment a l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica, i que incorpori les directives europees
sobre aquests temes.»
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Joaquim Nadal i Farreras
Portaveu
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
61
4
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la política cultural, especialment pel que fa a les infraestructures culturals
ESMENA NÚM. 4
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació de l’apartat b) del punt segon:
«.... que actualment està en tràmit, nou mesos després
de l’aprovació.....»
Tram. 302-00068/06
Esmenes presentades
Reg. 16618 / Admissió a tràmit: Presidència del
Parlament, 18.12.2000
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16618)
5
ESMENA NÚM. 5
De supressió
G. P. Convergència i Unió
De supressió de l’apartat c) del punt segon.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Tramitació: Moció subsegüent a una interpel·lació sobre la política cultural, especialment pel que fa a les
infraestructures culturals (tram. 302-00068/06)
Presentació d’esmenes
Presentació: Ramon Camp i Batalla, Portaveu, del Grup
Parlamentari de Convergència i Unió
1
ESMENA NÚM. 1
De supressió
G. P. Convergència i Unió
De supressió del punt primer.
2
ESMENA NÚM. 2
De supressió
G. P. Convergència i Unió
6
ESMENA NÚM. 6
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació de l’apartat d) del punt segon:
«Elaborar un cens d’equipaments teatrals i auditoris,
com a pas previ...»
7
ESMENA NÚM. 7
De supressió
G. P. Convergència i Unió
De supressió de l’apartat e) del punt segon.
8
ESMENA NÚM. 8
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De supressió del primer paràgraf del punt segon.
De modificació de l’apartat f) del punt segon:
Suprimir el següent paràgraf del punt 2:
«Elaborar un cens de sales d’exhibició de les arts plàstiques, com a pas previ...»
«Elaborar i fer el desplegament dels Mapes corresponents a àmbits concrets: Lectura Pública. Arxius, Museus, Auditoris, Teatres, Sales d’Exposició, Equipaments de la cultura Tradicional i Popular. Donada la
diferent situació de cadascun d’aquests mapes, aquest
desplegament tindrà en compte els aspectes següents:»
9
ESMENA NÚM. 9
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació de l’apartat g) del punt segon:
3
ESMENA NÚM. 3
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació de l’apartat a) del punt segon:.
«Finalitzar l’actualització del Mapa de lectura pública de Catalunya en el termini més breu possible per tal
de presentar-lo al Parlament durant l’any 2001»
«Elaborar un cens dels equipaments destinats...»
10
ESMENA NÚM. 10
De supressió
G. P. Convergència i Unió
De supressió del punt tercer.
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
62
11
ESMENA NÚM. 11
De supressió
G. P. Convergència i Unió
De supressió del punt quart
12
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre el compliment
dels plans comarcals de muntanya
Tram. 302-00069/06
ESMENA NÚM. 12
De modificació
G. P. Convergència i Unió
Esmenes presentades
Reg. 16587 i 16622 / Admissió a tràmit: Presidència del Parlament, 18.12.2000
De modificació del punt cinquè:
«Mantenir les línies de foment que tendeixin a promoure la coordinació entre els teatres públics i les sales
privades...»
13
ESMENA NÚM. 13
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació del punt sisè:
«Mantenir el suport a la creació cultural en les seves
diferents expressions i modalitats, per incentivar la creativitat i promocionar els joves artistes».
14
ESMENA NÚM. 14
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació del punt setè:
«Continuar la descentralització de l’activitat cultural,
garantint l’existència d’equipaments a tot Catalunya,
per tal de contribuir a l’equilibri territorial»
15
ESMENA NÚM. 15
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació del punt vuitè:
«Potenciar les polítiques dels ens locals en matèria cultural, perquè aquesta pugui efectuar-se des de la proximitat i al servei de les persones»
16
ESMENA NÚM. 16
De modificació
G. P. Convergència i Unió
De modificació del punt novè:
«Promoure un acord amb les diferents administracions
públiques i la societat civil, que, entre d’altres objectius...»
Palau del Parlament, 14 de desembre de 2000
Ramon Camp i Batalla
Portaveu
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
SOCIALISTES - CIUTADANS PEL CANVI (REG. 16587)
A LA MESA DEL PARLAMENT
Joaquim Nadal i Farreras, portaveu del Grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que
es determina a l’article 130.2 del Reglament de la Cambra, presento les següents esmenes al text de la Moció
subsegüent a la Interpel·lació al Consell Executiu sobre
el compliment dels Plans comarcals de muntanya
(tram. 302-00069/06).
1
ESMENA NÚM. 1
De supressió i d’addició
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
De supressió i d’addició al punt 2 de la Moció.
«...interdepartamental que abasti tots els àmbits i sectors i, en especial, aquelles accions que en els àmbits
de l’ordenació del territori, l’ensenyament, el turisme, la ramaderia i de les polítiques socials i culturals
que garanteixin als habitants...»
2
ESMENA NÚM. 2
D’addició
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
D’addició d’un nou punt 3 bis.
«3bis. Endegar un pla de reactivació econòmica en
aquelles comarques que durant aquests anys han patit
un desmantellament del sector hidroelèctric, amb una
important pèrdua de llocs de treball»
3
ESMENA NÚM. 3
D’addició
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
D’addició d’un nou punt 5 bis.
«5 bis. Definir un pla i un calendari per tal d’avançar
en la millora i construcció dels eixos viaris, que connecten les comarques de muntanya, especialment en
sentit transversal».
Palau del Parlament, 15 de desembre de 2000
Joaquim Nadal
Portaveu
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
63
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI
DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 16622)
A LA MESA DEL PARLAMENT
Tramitació: Moció subsegüent a una interpel·lació sobre el compliment dels Plans Comarcals de muntanya
(tram. 302-00069/06).
Presentació d’esmenes
Presentació: Ramon Camp i Batalla, Portaveu, del Grup
Parlamentari de Convergència i Unió
DEL PUNT 1
1
DEL PUNT 6
ESMENA NÚM. 5
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
5
Del punt 6
«Incloure també en els nous plans comarcals de muntanya aquelles actuacions a realitzar per part de l’Administració de l’Estat i vetllar perquè es portin a terme.»
Palau del Parlament, 14 de desembre de 2000
Ramon Camp i Batalla
Portaveu
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
Del punt 1
«Garantir la inclusió en els plans comarcals de muntanya 2001-2005, les actuacions incloses dins els anteriors plans comarcals de muntanya i encara pendents
de realitzar.»
DEL PUNT 3
2
ESMENA NÚM. 2
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la situació de
la violència terrorista
Tram. 302-00070/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16777 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
Del punt 3
A LA MESA DEL PARLAMENT
«Continuar vetllant per l’assoliment dels objectius estratègics i pel compliment de les actuacions incloses en
els plans comarcals de muntanya actuals i futurs.»
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
DEL PUNT 4
3
ESMENA NÚM. 3
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
Del punt 4
«Incorporar en els nous plans comarcals de muntanya
un programa de desplegament d’una xarxa de telecomunicacions d’alta capacitat, que permeti l’accés a les
noves tecnologies en tot el territori.»
DEL PUNT 5
4
ESMENA NÚM. 4
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
Del punt 5
«Continuar treballant per tal d’assolir, mitjançant la
potenciació de les polítiques existents de subvencions
de línies regulars i de creació de serveis de transport a
la demanda, un servei eficaç de transport arreu del territori.»
Document / proposta: Moció subsegüent a una interpel·lació sobre la situació de la violència terrorista (N.
T. 300-00325/06).
«1. El Parlament de Catalunya manifesta que:
a) El dret a la vida és un dret fonamental i bàsic i està
per sobre de qualsevol pràctica o objectiu polític. És
així que el Parlament condemna la violència terrorista
d’ETA tot negant-li qualsevol legitimitat.
b) El dret a les llibertats democràtiques és, conjuntament al dret a la vida, prioritari davant d’altres consideracions, com el manteniment de l’actual marc legal.
c) La convivència i el diàleg, sota aquestes premisses,
formen l’únic marc possible on inscriure qualsevol via
de solució dels conflictes.
2. El Parlament reconeix tota la legitimitat democràtica a qualsevol actitud o objectiu polític que es basi en
la voluntat de reformar, canviar o superar l’actual marc
constitucional mitjançant mètodes democràtics, en concret, l’autodeterminació i la independència d’alguna
part de l’actual territori espanyol.
3. El Parlament insta el Govern de la Generalitat a reclamar del Govern de l’Estat el restabliment de les relacions institucionals normals en un estat democràtic
amb el Govern Basc.
4. El Parlament encoratja a tots el partits polítics i altres
organitzacions de la societat civil a recollir el mandat de
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
64
la manifestació de Barcelona per tal de trobar solucions
al conflicte basc, basat en el diàleg, la pau i el respecte a totes les idees polítiques expressades democràticament.»
defineixen sense deixar lloc al dubte o a la interpretació ambigua els requisits necessaris per a la instal·lació
d’aerogeneradors (camins d’accés, obres d’implantació, connexions d’evacuació de l’energia generada...,).
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2000
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
Josep Huguet i Biosca
Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre l’articulació i la
gestió dels espais naturals
Montserrat Tura i Camafreita
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la xarxa pública d’atenció precoç
Tram. 302-00072/06
Tram. 302-00071/06
Presentació: Sra. Montserrat Tura i Camafreita, del Grup Parlamentari Socialistes Ciutadans pel Canvi
Reg. 16825 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Montserrat Tura i Camafreita, Diputada del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús del
que es determina a l’article 130.2 del Reglament de la
Cambra, presenta la Moció subsegüent a la interpel·lació sobre l’articulació i la gestió dels espais naturals,
substanciada en el Ple del dia 19 de desembre (núm. de
tramitació 300-00053/06), per tal que sigui debatuda i
votada a la sessió plenària vinent.
MOCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
1. Iniciar una gestió activa i decisiva en els Parcs Naturals i els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès
Natural que signifiqui una veritable atenció a la regeneració del seu patrimoni natural, trencant el concepte de
zones isolades d’aquests espais, i definint corredors
biològics d’interconnexió entre ells.
2. Establir sis grans sistemes vinculats que donin continuïtat als habitats naturals connectant els espais protegits actualment: sistema Empordà, Anella Verda Metropolitana, sistema Terres de l’Ebre, sistema pirinenc,
el Litoral i l’espai agrari i forestal interior.
3. Incloure explícitament els Parcs Naturals actuals i els
anunciats (Els Ports, Montsant, Prades i Alt Pirineu) en
la zona incompatible per la ubicació de Parcs Eòlics.
4. Estudiar amb tota cura la possibilitat de respectar les
zones PEIN, les franges frontereres de parcs naturals i
les zones d’elevada densitat d’ocells rapinyaires, i per
tant incrementar les hectàrees de les zones incompatibles, disminuint així les zones condicionades per a la
implantació de parcs eòlics, ja que podem aconseguir
la potència eòlica necessària en ubicacions que no
malmetin espais d’alt valor natural.
5. Exercir clarament les competències que com a Govern els pertoca pel que fa a polítiques actives de salvaguarda i potenciació de la biodiversitat, a l’hora que
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
Presentació: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V)
Reg. 16837 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
El grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Verds,
d’acord amb allò que preveu l’article 130 del Reglament de la Cambra, presenta la moció subsegüent a la
interpel·lació al Consell Executiu sobre l’atenció precoç
(tram. 300-00307/06).
El Parlament de Catalunya insta al Consell Executiu a:
1. Completar la xarxa pública d’atenció precoç, durant
l’any 2001, amb la creació dels centres i equips itinerants que falten per donar cobertura a la demanda real
d’assistència en el conjunt de Catalunya, tal com preveuen el III Pla d’Actuació Social (1997-2001) i la
Moció 71/V del Parlament de Catalunya, d’acord amb
els ens locals i la Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP).
2. Garantir com a mínim un any d’assistència a tots els
infants que iniciïn l’atenció a partir dels 3 anys, amb la
possibilitat d’estendre l’atenció fins als 6 anys quan
se’n dictamini la necessitat.
3. Fer les gestions necessàries per tal que la xarxa pública d’Atenció Precoç sigui el dispositiu de referència
en l’atenció als infants amb trastorns de desenvolupament, incloent-la en els protocols i procediments de
consulta i derivació habituals, així com estudiar que
pugui convertir-se en el referent de l’etapa 0-6 anys en
salut mental.
4. Millorar els mecanismes de coordinació entre els
diferents dispositius d’atenció a la infància des de l’àmbit social, des del sanitari, des de l’educatiu i des del
judicial per tal de garantir l’atenció integral als infants
que ho requereixin.
5. Dotar els Centres de Desenvolupament Infantil i
Atenció Precoç (CDIAP) dels recursos necessaris per
realitzar la seva funció a partir dels criteris de suficiència, equitat i qualitat, revisant anualment els concerts i
tendint, a partir del 2002, a concerts quatrianuals que
contemplin partides específiques d’inversió i el finançament de l’activitat addicional.
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
65
6. Suprimir l’epígraf «Serveis d’atenció precoç (tractament)» de l’annex 3 del Decret 394/1996, de 12 de
desembre, pel qual s’estableix el règim de contraprestacions dels usuaris en la prestació de serveis socials i
s’aproven els preus públics per a determinats serveis
socials prestats per la Generalitat de Catalunya, garantint la gratuïtat i la universalitat.
que contempli serveis d’atenció domiciliària i de suport
als familiars en la cura dels malalts mentals per a tot el
territori català.»
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
Carme Figueras i Siñol
Diputada
7. Suprimir el contracte assistencial com a requisit per
accedir als serveis d’atenció precoç.
8. Modificar la normativa vigent referida al règim interior dels centres i, més en concret, als mecanismes de
participació dels usuaris i usuàries en els òrgans de
govern per tal de fer-la més adaptable a les característiques dels centres d’atenció precoç.
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre la compleció
de la xarxa pública d’atenció precoç
Tram. 302-00074/06
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
Dolors Comas d’Argemir
Diputada
Joan Boada i Masoliver
Portaveu
Presentació: Sra. Marina Geli i Fàbrega,
del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16863 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre l’atenció als
malalts mentals
Tram. 302-00073/06
Presentació: Sra. Carme Figueras i Siñol,
del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16862 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Carme Figueras i Siñol, diputada del Grup Parlamentari
Socialistes-Ciutadans pel Canvi, fent ús del que es determina a l’article 130.2 del Reglament de la Cambra,
presenta la Moció subsegüent a la interpel·lació sobre la
política sanitària i més concretament pel que fa a l’atenció a la salut mental (núm. de tramitació 300-00071/06)
substanciada en el Ple de 19 de desembre, per tal que
sigui debatuda i votada a la sessió plenària vinent.
MOCIÓ
«El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
1. Elaborar en el termini de sis mesos, un mapa de recursos sanitaris, socials, educatius, de rehabilitació i
laborals per a l’atenció als malalts mentals. Aquest
mapa haurà de preveure els programes per al seu desplegament en un termini de cinc anys, un pla de finançament, l’equitat territorial i les necessitats del present
i del futur en l’atenció a la salut mental.
2. Avaluar el funcionament de l’atenció a les urgències psiquiàtriques arreu de Catalunya i preveure el desplegament d’aquest servei arreu del territori.
3. Incrementar el suport a les Associacions de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya per tal que puguin
portar a terme les seves finalitats.
4. Elaborar i endegar un »programa de respir» dirigit
als ciutadans i ciutadanes de malalts mentals severs,
Marina Geli i Fàbrega, d’acord amb allò que preveu
l’article 130 del Reglament de la Cambra, presenta la
Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre l’atenció precoç (tram. 300-00322/06), substanciada en el Ple del dia 19 de desembre, per tal que
sigui debatuda i votada a la sessió plenària següent:
El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
1. Completar la xarxa pública d’atenció precoç, durant
l’any 2001, amb la creació dels centres i equips itinerants que falten per donar cobertura a la demanda real
d’assistència en el conjunt de Catalunya, tal com preveuen el III Pla d’Actuació Social (1997-2001) i la
Moció 71/V del Parlament de Catalunya, d’acord amb
els ens locals i la Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP).
2. Garantir com a mínim un any d’assistència a tots els
infants que iniciïn l’atenció a partir dels 3 anys, amb la
possibilitat d’estendre l’atenció fins als 6 anys quan
se’n dictamini la necessitat.
3. Fer les gestions necessàries per tal que la xarxa pública d’Atenció Precoç sigui el dispositiu de referència
en l’atenció als infants amb trastorns de desenvolupament, incloent-la en els protocols i procediments de
consulta i derivació habituals, així com estudiar que
pugui convertir-se en el referent de l’etapa 0-6 anys en
salut mental.
4. Millorar els mecanismes de coordinació entre els
diferents dispositius d’atenció a la infància des de l’àmbit social, des del sanitari, des de l’educatiu i des del
judicial per tal de garantir l’atenció integral als infants
que ho requereixin.
5. Dotar els Centres de Desenvolupament Infantil i
Atenció Precoç (CDIAP) dels recursos necessaris per
realitzar la seva funció a partir dels criteris de suficiència, equitat i qualitat, revisant anualment els concerts i
tendint, a partir del 2002, a concerts quadrianuals que
contemplin partides específiques d’inversió i el finançament de l’activitat addicional.
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
66
6. Suprimir l’epígraf «Serveis d’atenció precoç (tractament)» de l’annex 3 del Decret 394/1996, de 12 de
desembre, pel qual s’estableix el règim de contraprestacions dels usuaris en la prestació de serveis socials i
s’aproven els preus públics per a determinats serveis
socials prestats per la Generalitat de Catalunya, garantint la gratuïtat i la universalitat.
7. Suprimir el contracte assistencial com a requisit per
accedir als serveis d’atenció precoç.
8. Modificar la normativa vigent referida al règim interior dels centres i, més en concret, als mecanismes de
participació dels usuaris i usuàries en els òrgans de
govern per tal de fer-la més adaptable a les característiques dels centres d’atenció precoç.
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
Marina Geli i Fàbrega
Diputada
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre el seu capteniment en matèria de trànsit i de seguretat viària
Tram. 302-00075/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 16864 i 16934 / Admissió a tràmit: Mesa del
Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Carles Bonet i Revés, Josep Bargalló Valls,
Portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Document / proposta: Moció subsegüent a una interpel·lació sobre el seu capteniment en matèria de trànsit
i de seguretat viària (N. T. 300-00240/06).
«El Parlament de Catalunya manifesta la necessitat
d’establir un codi ètic per tal de regular el caràcter dels
anuncis publicitaris dels mitjans audiovisuals de les
empreses automobilístiques per a impedir-ne l’apologia
de la velocitat i dels comportaments agressius, i sí en
canvi per a promoure’n la conducció respectuosa amb
les normes de circulació i amb altres usuaris de la via
pública, i la conveniència que el Consell Audiovisual
de Catalunya n’efectuï un dictamen, alhora que insta al
Govern de la Generalitat a:
3. Prohibir la publicitat en tots els mitjans de comunicació depenents de la Generalitat que incitin a la conducció agressiva i a l’apologia de la velocitat. Així
mateix instar el Govern de l’Estat a fer-ho en els seus
i en les concessions privades.
4. Instar el Govern de l’Estat a modificar o establir, pel
procediment d’urgència, les mesures administratives i
penals necessàries per tal de dissuadir i castigar els
comportaments perillosos; per a assegurar el compliment de les sancions i el pagament de les multes; per a
agilitar els procediments judicials i administratius; per
a protegir, assessor i defensar a les víctimes i als seus
familiars; per a perseguir les dilacions i fraus de llei que
retarden l’actuació de la justícia i provoquen indefensió i sensació d’impunitat. En això darrer cal establir
mecanismes de compenetració entre les vies penals i
administratives.
Impulsar, així mateix, les mesures equivalents en l’àmbit de les seves competències.
5. Establir un pla de campanyes publicitàries institucionals, permanents i diversificades, destinat a promocionar els comportaments cívics, la conducció prudent,
el respecte a les normes de tràfic i la tinença en perfectes condicions del vehicle.
6. Destinar l’import íntegre de les multes de trànsit al
programa de prevenció d’accidents del primer apartat.
7. Prohibir en tot l’àmbit dels mitjans de comunicació
depenents de la Generalitat la publicitat d’empreses
destinades a recórrer multes i sancions. En el mateix
sentit establir negociacions en totes les altres administracions a prendre mesures equivalents. En concret,
instar el Govern de l’Estat, com a titular que és, a obligar totes les Televisions Privades a prendre iguals mesures.
8. Instar el Govern de l’Estat a prendre les mesures legals oportunes per obligar a tots els vehicles a dur un
distintiu anual i visible que demostri disposar de l’assegurança obligatòria.
9. Confeccionar, d’acord amb totes les administracions
afectades, un pla urgent d’inversió en vies públiques
destinat a prevenir possibles punts negres i a acabar
amb els existents, a moderar la velocitat mitjançant
rotondes i l’establiment de zones de descans i senyalització més rigorosa i eficient.
10. Negociar amb les empreses concessionàries d’autopistes per a que reformin i engrandeixin les zones de
descans de les autopistes, tot dotant-les de millors serveis i de seguretat.
1. Redactar, en aplicació de la resolució 241/VIVII.III.3 del Parlament i amb el concurs de les associacions de municipis i les entitats que treballen en el
camp de la seguretat vial, un pla integral, interdepartamental i interinstitucional, per a reduir la mortalitat per
accidents de trànsit, en el termini d’un any.
11. Instar el Govern de l’Estat a reformar el Codi de
Circulació per a fer-lo flexible atenent les circumstàncies climatològiques i pròpies de la via, així com també que contempli la regulació dels nous factors de risc
com ara els telèfons mòbils, les noves pantalles degudes al sistema GPS, ...
2. Establir negociacions amb les empreses de venda
d’automòbils per a seguir un codi ètic en les seves campanyes publicitàries.
12. Enviar anualment a tots els conductors i conductores, un informe amb l’accidentalitat de l’any, el seu
impacte en víctimes i econòmic, i les subsegüents reco-
3.15
3. TRAMITACIONS EN CURS
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
67
manacions i normes bàsiques de comportament que el
Servei Català de Trànsit especifiqui.»
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
Carles Bonet i Revés
Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
3.20.
INTERPEL·LACIONS
Interpel·lacions
Trasllat al període de sessions següent
Moció subsegüent a la interpel·lació al
Consell Executiu sobre les mesures a
adoptar amb relació a la problemàtica
del terrorisme
Tram. 302-00076/06
Presentació: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V)
Reg. 16865 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
El Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Verds,
d’acord amb allò que preveu l’article 130 del Reglament de la Cambra, presenta la moció subsegüent a la
interpel·lació al Consell Executiu sobre les mesures a
adoptar en relació a la problemàtica del terrorisme
(tram. 300-00326/06).
El Parlament de Catalunya acorda:
1. Rebutjar el terrorisme i qualsevol expressió política
de suport al
mateix.
2. Manifestar que per fer front al terrorisme cal refer la
unitat de tots els partits polítics democràtics a l’entorn
d’una mateixa taula de propostes. Constatar la necessitat de diàleg entre totes les forces polítiques democràtiques sense exclusions.
3. Tot fent-se ressò del clam ciutadà expressat les darreres setmanes a Catalunya instar al Consell Executiu
a incidir davant el Govern de l’Estat i al Govern Basc
per a que prenguin conjuntament la responsabilitat en
aquest procés, i obrin el més ampli i fructífer procés de
negociació possible.
4. Renovar, per part de tots els grups parlamentaris del
Parlament, el compromís de cultivar la convivència cívica a Catalunya, el diàleg entre les forces polítiques i
la projecció d’aquestes propostes a nivell d’Estat.
Parlament de Catalunya, 20 de desembre de 2000
Rafael Ribó
President
Acord: Mesa del Parlament, sessió del 28.12.2000
D’acord amb l’article 128.6 del Reglament del Parlament, a sol·licitud dels responsables de cada iniciativa,
es traslladen al període de sessions següent les interpel·lacions tot seguit relacionades mitjançant el número de tramitació:
300-00001/06
300-00002/06
300-00004/06
300-00005/06
300-00006/06
300-00012/06
300-00013/06
300-00014/06
300-00015/06
300-00017/06
300-00018/06
300-00020/06
300-00022/06
300-00023/06
300-00024/06
300-00026/06
300-00027/06
300-00028/06
300-00030/06
300-00035/06
300-00038/06
300-00039/06
300-00043/06
300-00044/06
300-00049/06
300-00050/06
300-00051/06
300-00055/06
300-00057/06
300-00059/06
300-00065/06
300-00066/06
300-00067/06
300-00068/06
300-00069/06
300-00074/06
300-00075/06
300-00076/06
300-00077/06
300-00078/06
300-00079/06
300-00081/06
300-00082/06
300-00084/06
300-00087/06
300-00088/06
300-00089/06
300-00090/06
300-00092/06
300-00093/06
300-00094/06
300-00095/06
300-00096/06
300-00097/06
300-00098/06
300-00100/06
300-00101/06
300-00102/06
300-00103/06
300-00105/06
300-00106/06
300-00108/06
300-00109/06
300-00110/06
300-00111/06
300-00113/06
300-00114/06
300-00115/06
300-00116/06
300-00117/06
300-00118/06
300-00119/06
300-00120/06
300-00121/06
300-00123/06
300-00124/06
300-00125/06
300-00126/06
300-00131/06
300-00132/06
300-00133/06
300-00134/06
300-00138/06
300-00140/06
300-00141/06
300-00142/06
300-00143/06
300-00144/06
300-00146/06
300-00148/06
300-00150/06
300-00152/06
300-00153/06
300-00154/06
3.20.
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
68
300-00155/06
300-00156/06
300-00158/06
300-00159/06
300-00163/06
300-00164/06
300-00165/06
300-00166/06
300-00167/06
300-00171/06
300-00172/06
300-00173/06
300-00175/06
300-00176/06
300-00177/06
300-00178/06
300-00179/06
300-00180/06
300-00182/06
300-00185/06
300-00186/06
300-00188/06
300-00189/06
300-00192/06
300-00194/06
300-00196/06
300-00197/06
300-00198/06
300-00199/06
300-00201/06
300-00205/06
300-00206/06
300-00207/06
300-00208/06
300-00209/06
300-00210/06
300-00211/06
300-00212/06
300-00213/06
300-00214/06
300-00215/06
300-00216/06
300-00218/06
300-00219/06
300-00220/06
300-00221/06
300-00222/06
300-00224/06
300-00225/06
300-00227/06
300-00228/06
300-00229/06
300-00231/06
300-00232/06
300-00233/06
300-00234/06
300-00235/06
300-00236/06
300-00237/06
300-00238/06
300-00239/06
300-00241/06
300-00242/06
300-00243/06
3.20.
3. TRAMITACIONS EN CURS
300-00244/06
300-00245/06
300-00246/06
300-00247/06
300-00248/06
300-00250/06
300-00251/06
300-00252/06
300-00253/06
300-00254/06
300-00255/06
300-00256/06
300-00257/06
300-00259/06
300-00260/06
300-00261/06
300-00262/06
300-00265/06
300-00266/06
300-00267/06
300-00268/06
300-00269/06
300-00270/06
300-00271/06
300-00273/06
300-00274/06
300-00275/06
300-00276/06
300-00277/06
300-00278/06
300-00279/06
300-00280/06
300-00281/06
300-00282/06
300-00283/06
300-00284/06
300-00285/06
300-00288/06
300-00289/06
300-00290/06
300-00291/06
300-00292/06
300-00293/06
300-00294/06
300-00295/06
300-00297/06
300-00298/06
300-00299/06
300-00301/06
300-00302/06
300-00303/06
300-00304/06
300-00305/06
300-00306/06
300-00308/06
300-00309/06
300-00311/06
300-00312/06
300-00315/06
300-00316/06
300-00317/06
300-00318/06
300-00319/06
300-00320/06
300-00321/06
300-00323/06
300-00324/06
300-00327/06
300-00328/06
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la millora de la qualitat del sector turístic a les zones d’alta muntanya
Tram. 300-00323/06
Presentació: Sr. Francesc Xavier Boya i
Alós, del Grup Parlamentari Socialistes Ciutadans pel Canvi
Reg. 16533 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Francesc Boya i Alòs, diputat del Grup parlamentari
Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es
preveu als articles 128 i següents de la Cambra, formula
la interpel·lació que segueix al Consell Executiu.
– Quin és el capteniment del Govern en l’impuls de
polítiques turístiques per millorar la qualitat del sector
a les zones d’alta muntanya?
Palau del Parlament, 29 de novembre de 2000
Francesc Boya i Alòs
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
el desenvolupament de les zones rurals de muntanya
Tram. 300-00324/06
Presentació: Sr. Francesc Xavier Boya i
Alós, del Grup Parlamentari Socialistes Ciutadans pel Canvi
Reg. 16534 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Francesc Boya i Alòs, diputat del Grup parlamentari
Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò que es
preveu als articles 128 i següents de la Cambra, formula
la interpel·lació que segueix al Consell Executiu.
– Quin és el capteniment del Govern pel que fa al desenvolupament rural en zones de muntanya?
Palau del Parlament, 29 de novembre de 2000
Francesc Boya i Alòs
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
69
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la contaminació per nitrats
Tram. 300-00327/06
Presentació: Sra. Montserrat Tura i
Camafreita, del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Reg. 16695 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Montserrat Tura i Camafreita, diputada del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, fent ús d’allò
que es preveu als articles 128 i següents del Reglament
de la Cambra, formula la següent interpel·lació al Consell Executiu.
– Quins són els propòsits de capteniment del Consell
Executiu pel que fa a la contaminació per nitrats?
3.30.
ALTRES TRAMITACIONS
3.30.04.
PROCEDIMENTS RELATIUS ALS INFORMES DEL SÍNDIC DE GREUGES
Informe extraordinari del Síndic de
Greuges al Parlament de Catalunya
sobre l’actuació de l’Administració
pública en matèria de prevenció i intervenció davant el risc d’inundacions i
avingudes
Tram. 360-00004/06
Debat de l’Informe
La Comissió del Síndic de Greuges ha debatut l’Informe en la sessió núm. 4, tinguda els dies 14.12.2000 i
21.12.2000 (DSPC- C 120 i 121).
Palau del Parlament, 11 de desembre de 2000
Montserrat Tura i Camafreita
Interpel·lació al Consell Executiu sobre
la dinamització del sector pesquer a
Catalunya
Tram. 300-00328/06
Presentació: Sr. Rafel Luna i Vivas, del
Grup Parlamentari Popular
Reg. 16716 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 28.12.2000
A LA MESA DEL PARLAMENT
Rafael Luna i Vivas, diputat del Grup Popular al Parlament de Catalunya, d’acord amb allò que preveu l’article 128 i següents del Reglament de la Cambra, presenta la següent interpel·lació
– Quins són els propòsits de capteniment del Consell
Executiu pel que fa a la dinamització del sector pesquer
a Catalunya?
Palau del Parlament, 18 de desembre de 2000
Rafael Luna i Vivas
3.30.04.
Fascicle tercer
3. TRAMITACIONS EN CURS
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
70
4.
INFORMACIÓ
4.45.
4.40.
ACORDS, RESOLUCIONS I COMUNICACIONS DELS ÒRGANS DE LA CAMBRA
Declaració de condemna de l’assassinat del Sr. Juan Miguel Gervilla Valladolid, agent del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona
COMPOSICIÓ DELS ÒRGANS DE LA CAMBRA
Composició de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme
Tram. 400-00004/06
Substitució de diputats
Reg. 16675 / Coneixement: Mesa del Parlament,
28.12.2000
Tram. 401-00019/06
Baixa: Sr. Francesc Boya i Alòs
JUNTA DE PORTAVEUS
«El Parlament de Catalunya expressa unànimement el
rebuig i la condemna més enèrgics pel brutal assassinat
del senyor Juan Miguel Gervilla Valladolid, agent de la
Guàrdia Urbana de Barcelona i ciutadà d’Esplugues de
Llobregat.
El president, la Mesa del Parlament, els presidents dels
grups parlamentaris i la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya, reunits amb caràcter extraordinari,
volem manifestar també la solidaritat amb tots els familiars de Juan Miguel Gervilla, amb l’Ajuntament de
Barcelona i amb tots els membres del cos de la Guàrdia Urbana, a qui donem el nostre més sentit condol i
amb qui ens unim per expressar la repulsa més enèrgica
per la sempre injustificada provocació terrorista.
El vil assassinat d’un agent del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona en acte de servei omple d’indignació
el poble de Catalunya que, una vegada més, ha estat
colpejat per la mort d’un dels seus ciutadans, un treballador públic, que amb el seu sentit del zel i de la responsabilitat professional ha contribuït a salvar altres
vides i ha perdut la seva davant la desraó terrorista.
La barbàrie dels violents i llur menyspreu intolerable
per la vida, el més fonamental dels drets, ens fan refermar el nostre compromís més absolut amb la democràcia, la pau i la llibertat.
En aquests moments que, una vegada més, l’acció terrorista intenta interferir inútilment en la voluntat democràtica del nostre poble, totes les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya expressem la nostra
unitat d’acció contra el terrorisme i la violència dins el
pluralisme i la convivència democràtics, i condemnem
enèrgicament l’acció dels qui assassinen sense motiu ni
raó i seguen indiscriminadament la vida de qui ha fet de
la seva un servei a la col·lectivitat.
Finalment, expressem la voluntat del Parlament i, amb
aquest, de tot el poble de Catalunya de continuar treballant per enfortir l’actuació conjunta de tots els demòcrates, de contribuir, d’una manera definitiva, a la consecució de la llibertat, la pau i el diàleg entre tots els
demòcrates, i fem una crida a tots els catalans i catalanes
a sumar-se a les concentracions de condemna i de rebuig de la barbàrie terrorista.»
Palau del Parlament, 20 de desembre de 2000
4.40.
4. INFORMACIÓ
Alta: Sr. Antoni Sabaté i Ibarz
Composició de la Comissió d’Estudi
per a l’Aprofundiment de l’Autogovern
Tram. 400-00024/06
Adscripció de diputats del G. P. de Convergència i Unió
Reg. 16715 / Coneixement: Mesa del Parlament,
28.12.2000
Alta: Sr. Jaume Camps i Rovira , Sr. Josep Enric Millo
i Rocher, Joaquim Ferrer i Roca i Ramon Camp i Batalla
Designació de la presidència
Reg. 16715 / Coneixement: Mesa del Parlament,
28.12.2000
Alta: Sr. Jaume Camps i Rovira
Adscripció de diputats del G. P. Popular
Reg. 16746 / Coneixement: Mesa del Parlament,
28.12.2000
Alta: Sr. Alberto Fernández Díaz i Sra. M. Dolors
Nadal i Aymerich
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
71
4.50.
COMPLIMENT DE RESOLUCIONS I DE MOCIONS
Control del compliment de la Moció 17/
VI del Parlament de Catalunya, sobre la
protecció de la salut, especialment pel
que fa a les intoxicacions derivades de
l’aplicació de pesticides ambientals
Tram. 340-00017/06
Informe relatiu al compliment de la Moció
Reg. 16576 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 390-00017/06
Títol: Moció 17/VI del Parlament de Catalunya, sobre
la protecció de la salut, especialment pel que fa a les
intoxicacions derivades de l’aplicació de pesticides
ambientals.
En compliment de la Moció 17/VI del Parlament de
Catalunya, sobre la protecció de la salut, especialment
pel que fa a les intoxicacions derivades de l’aplicació
de pesticides ambientals, em plau fer-vos avinents les
següents consideracions:
Pel que fa al punt segon del text de la Moció, relatiu a
l’atenció a les persones que poden haver patit una intoxicació, cal dir que el Departament de Sanitat i Seguretat Social i l’Associació Catalana de Mútues d’Accidents de Treball (ACMAT) van signar el passat dia 11
de juliol de 2000 un conveni de col·laboració segons el
qual l’ACMAT es compromet a difondre una circular
entre els seus associats considerant les intoxicacions
per plaguicides un aspecte d’especial prioritat i a col·laborar en l’elaboració i difusió d’un protocol d’actuació davant d’aquestes intoxicacions.
A més a més, en virtut d’aquest conveni, el Departament de Sanitat i Seguretat Social i l’ACMAT acorden
la creació d’una unitat especialitzada de seguiment
d’aquestes intoxicacions, a la qual el Departament de
Sanitat i Seguretat Social atorgarà la qualificació de
centre de referència per al seguiment de les intoxicacions per plaguicides d’ús ambiental. Aquest centre col·laborarà en la unificació de tota la informació i documentació relativa a aquests processos i la seva activitat
serà controlada per una comissió formada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, l’ACMAT i el mateix centre de referència.
En relació al punt 3 de la Moció, referent a donar suport tècnic i humà als programes de control, inspecció
i seguiment d’intoxicacions per plaguicides, cal dir que
el Govern de la Generalitat ha continuat intensificant
les actuacions dels diferents programes de què disposa
i que actuen en aquests àmbits.
Quant als punts 4, 5 6 i 8 del text de la Moció, cal fer
avinent que en aquests moments encara no s’ha trans-
posat a la legislació estatal la Directiva 98/8/CE del
Parlament Europeu i del Consell. Tot i això, el Ministeri de Sanitat i Consum ha tramès al Departament de
Sanitat i Seguretat Social un esborrany de Reial Decret
que transposa l’esmentada Directiva, però que encara
no és definitiu. En base a aquest document, el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha elaborat una
norma complementària (un avantprojecte de Decret)
sobre mesures addicionals de seguretat en el control de
plagues i la comercialització de plaguicides en els àmbits que puguin afectar la salut de les persones. Aquesta
norma complementària contempla, entre d’altres aspectes, el que preveuen els esmentats punts de la Moció.
En relació al punt setè de la Moció, cal dir que després
de revisar l’informe sobre les repercussions personals
derivades de l’exposició accidental a pesticides mediambientals, elaborat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social el mes de setembre de 1998, se li ha addicionat la informació referent a la creació d’un centre de
referència ubicat a la Ciutat Sanitària i Universitària de
Bellvitge. Aquesta informació s’ha tramès als organismes pertinents per tal que els diferents serveis d’urgències coneguin aquesta possibilitat de derivació.
Pel que fa al punt novè, relatiu a l’educació sanitària de
la població sobre el risc dels plaguicides, cal dir que,
entre d’altres actuacions, el Departament de Sanitat i
Seguretat Social ha elaborat i editat el fullet informatiu
Consells per prevenir i combatre les plagues als habitatges que, amb una edició de 400.000 exemplars, s’ha
distribuït a les farmàcies i a la xarxa d’atenció primària. Aquesta distribució es continuarà duent a terme
conjuntament amb la informació específica per a les
empreses i institucions que poden contractar un servei
plaguicida.
En aquesta mateixa línia, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca realitza tasques de divulgació i
educació sobre els riscos dels plaguicides a través de
diferents mitjans com ara la revista Catalunya Rural i
Agrària, en la qual es publiquen mensualment els avisos fitosanitaris. Aquests avisos tenen com a finalitat
millorar el control de les plagues i malalties dels vegetals mitjançant la potenciació de la vigilància dels paràsits i el consell als agricultors i aplicadors sobre el
millor moment per al tractament i els productes recomanats, fent especial èmfasi en l’ús dels plaguicides de
menor toxicitat tant per als cultius com per als aplicadors.
Cal dir que en aquesta mateixa revista es publiquen
unes fitxes sobre manteniment i revisió de la maquinària d’aplicació de plaguicides fitosanitaris amb la finalitat de formar els agricultors i aplicadors per tal que les
aplicacions es realitzin de forma segura, evitant fugues
de producte i reduint els riscos. Regularment es publiquen també altres articles sobre prevenció de riscos en
les aplicacions.
Així mateix, en aquesta línia divulgativa, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca utilitza altres
mitjans com ara el teletext de TV3, on es publiquen els
avisos fitosanitaris, i Internet on s’inclouen consells
sobre l’ús de plaguicides.
4.45.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
72
Finalment, en relació al punt 10 de la Moció, cal indicar que el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha
editat a la seva pàgina web un informe sobre els avantatges de la lluita integrada. Aquest informe, que s’anirà
actualitzant en funció dels avenços tècnics que es vagin
produint, s’enviarà també a les empreses i serveis plaguicides. Així mateix, s’han modificat els temaris de
formació dels aplicadors de plaguicides, incloent tots
aquells aspectes relacionats amb el coneixement de les
tècniques de lluita integrada contra les plagues. També
està previst incloure en l’esmentat Decret de mesures
addicionals de seguretat l’obligatorietat d’aplicar alguns dels aspectes d’aquest sistema en la prevenció i
lluita contra les plagues en l’àmbit ambiental i a la indústria alimentària.
En l’àmbit agrícola, cal dir que la lluita integrada es va
desenvolupant des de començaments dels anys 90, sent
Catalunya pionera a l’Estat espanyol en la promoció
d’aquestes tècniques de lluita contra les plagues.
El Departament de Benestar Social va col·laborar l’any
1999 en el finançament dels serveis de titularitat municipal amb 4.795 MPTA i destinarà l’any 2000 aproximadament 5.000 MPTA per aquest concepte.
d) La Comissió de desplegament de la Carta Municipal
de Barcelona manté reunions periòdiques amb l’objectiu de programar el seu desplegament d’acord amb l’establert.
e) El Departament de Benestar Social està iniciant els
treballs de diagnòstic i anàlisi de la situació actual amb
l’objectiu de dissenyar un nou model de cooperació
tècnica i de finançament entre el Departament i els ens
locals, en matèria de serveis socials.
f) És voluntat del Departament de Benestar Social que
els ens locals participin en l’elaboració de la proposta
de criteris per a redactar el nou Pla d’actuació social.
Barcelona, 13 de desembre de 2000
Irene Rigau i Oliver
Barcelona, 14 de desembre de 2000
Eduard Rius i Pey
Control del compliment de la Moció 29/
VI del Parlament de Catalunya, sobre
la política educativa
Control del compliment de la Moció 20/
VI del Parlament de Catalunya, sobre
la col·laboració entre els ens locals i el
Departament de Benestar Social pel
que fa a la prestació dels serveis socials
Tram. 340-00030/06
Informe relatiu al compliment de la Moció
Reg. 16546 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
Tram. 340-00020/06
Informe relatiu al compliment de la Moció
A LA MESA DEL PARLAMENT
Reg. 16569 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
En compliment de la Moció 29/VI del Parlament de
Catalunya, sobre la política educativa, em correspon
informar la Comissió de Política Cultural del següent:
A LA MESA DEL PARLAMENT
Punt a)
En compliment de la Moció 20/VI del Parlament de
Catalunya, sobre la col·laboració entre els ens locals i el
Departament de Benestar Social pel que fa a la prestació dels serveis socials, (BOPC núm. 69, del 13 de juny
de 2000), em plau comunicar-vos el següent:
En les proves comunes de les proves d’accés a la universitat (PAAU) del COU, no hi havia cap pregunta
específica de literatura: ni en el comentari de text ni en
les proves lingüístiques, per la qual cosa cal parlar més
aviat d’incorporació que no pas de reincorporació.
a) Les previsions pressupostàries del Departament de
Benestar Social per a l’any 2000 són que pràcticament
es destinarà la mateixa quantitat que l’Estat, 2.002
MPTA., per al finançament de prestacions d’atenció
social primària.
Així doncs, en les proves del Batxillerat (derivat de la
LOGSE) ja s’ha guanyat terreny pel que fa a la literatura, atès que, d’entre totes les sèries de proves que es
preparen per a l’exercici comú de llengua catalana i de
llengua castellana, aproximadament la meitat contenen
un fragment literari sobre el qual s’inclouen preguntes
específicament literàries.
b) El Departament de Benestar Social disposa d’una
partida pressupostària destinada a subvencions a ens
locals per a inversió, durant l’any 2000 s’han dedicat
258,4 MPTA a aquest concepte.
c) El Departament de Benestar Social col·labora amb els
ens locals en el finançament dels Serveis d’atenció a
domicili mitjançant els convenis marc.
El Departament de Benestar Social efectua anualment
transferències als ens locals pel finançament dels serveis transferits de l’ICASS, l’import a l’any 2000 és de
1.101 MPTA.
4.50.
4. INFORMACIÓ
En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament, a través de la comissió de Coordinació de les PAAU i dels
grups de treball ja ha fet propostes atenent l’orientació
d’aquesta Moció.
A més, en la revisió del currículum del Batxillerat que
es produirà a Catalunya com a conseqüència de la modificació dels elements bàsics del currículum que constitueixen els ensenyaments mínims, el Departament
d’Ensenyament emfatitzarà el valor de la literatura, la
qual cosa facilitarà, d’una banda, un més alt grau de
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
73
coneixement d’aquesta àrea del saber i, de l’altra, podrà dur a modificacions consegüents en les proves d’accés a la Universitat.
d’informàtica dels centres docents, harmonitzades per
una xarxa de coordinadors de seminaris que, alhora, se
supervisa des del Programa d’Informàtica Educativa.
Punts b), c) i d)
Així, en un curs acadèmic la realització dels seminaris
implica prop de 700 reunions arreu de Catalunya, amb
l’assistència de coordinadors d’informàtica de la pràctica totalitat dels centres docents públics.
El Departament d’Ensenyament, a través del Programa
d’Informàtica Educativa, ha desenvolupat actuacions
en un conjunt d’àmbits per tal que la seva realització
coordinada pugui constituir una base sòlida perquè
l’alumnat de Catalunya estigui en condicions d’utilitzar
les noves tecnologies de la informació. D’entre aquestes accions, cal assenyalar les següents:
– Dotació d’equipaments.
– Formació i suport al professorat.
– Desenvolupament curricular.
– Informació i documentació.
– Desenvolupament d’infraestructures: Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya.
El treball en aquest camp ha rebut un impuls especialment important als anys 1998, 1999 i 2000 amb el desenvolupament conjunt del projecte Argo per part dels
departaments d’Ensenyament i Universitats, Recerca i
Societat de la Informació.
Aquest projecte ha significat la inversió de més de
5.000 milions de pessetes i, entre d’altres, les actuacions següents:
– Dotació d’aules multimèdia connectades a Internet a
406 instituts públics d’educació secundària.
– Dotació d’aules multimèdia connectades a Internet a
985 centres d’educació infantil i primària.
– Dotació de materials informàtics destinats a les diferents especialitats del cicles formatius de formació professional.
– Potenciació del serveis d’Internet de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (www.xtec.es). En
aquests moments, la pràctica totalitat dels professors
dels centres docents públics de Catalunya són usuaris
d’aquesta xarxa.
– Desenvolupament de materials curriculars en llengua
catalana per a Internet en sis àrees curriculars –projecte
«Internet a l’aula»–, inclosa la seva prova pilot en centres experimentals.
La formació del professorat, condició clau per a una
actuació amb èxit sobre l’alumnat, ha estat una de les
prioritats d’aquesta actuació. En aquest sentit, el nombre de cursos realitzats i de professorat assistent s’ha
incrementat de manera progressiva en cursos successius. Al curs 1999/2000 s’organitzen 580 cursos, als
quals assistiren 10.028 professors i professores. Als 773
cursos a realitzar durant el període 2000-2001, s’ha
concedit l’assistència a 13.025 persones.
les actuacions de formació del professorat es veuen
complementades pel desenvolupament d’actuacions
continuades de suport a través dels seminaris d’actualització en tecnologia de la informació. Aquests seminaris es desenvolupen en forma de reunions periòdiques distribuïdes per tot Catalunya dels coordinadors
Les actuacions indicades tindran continuïtat durant
l’any 2001, període en el qual el Departament d’Ensenyament té previst de dur a terme, entre d’altres, les
actuacions següents:
– Continuació de la dotació d’ordinadors /estacions
multimèdia per a instituts d’educació secundària.
– Dotació d’estacions de vídeo digital per als instituts
d’educació secundària que encara no en disposen.
– Dotació de materials informàtics per al treball en cicles formatius de formació professional.
– Continuació del desenvolupament dels serveis educatius de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya i
posada en funcionament del portal anomenat edu365,
adreçat als estudiants.
– Desenvolupament de continguts educatius per part de
professors i professores.
Totes aquestes actuacions conflueixen en el fet que als
centres docents de Catalunya es disposa d’equipaments, professorat format i suport, amb els quals es pot
oferir als alumnes l’oportunitat de treballar o utilitzar
adequadament la tecnologia de la informació, instrument indispensable en el treball intel·lectual i professional actual i futur.
Punt e)
El Decret 221/2000, de 26 de juny (DOGC núm. 3175,
de 5 de juliol de 2000), modificà el Decret 226/1997,
de 17 d’octubre (DOGC 2503, de 24 d’octubre de
1997) sobre drets i deures dels alumnes dels centres de
nivells no universitaris de Catalunya.
Punt f)
S’està elaborant un informe relatiu a les accions dutes
a terme per a l’atenció dels alumnes amb dificultats
d’aprenentatge i els alumnes amb desajustaments greus
de conducta.
Punt g)
En compliment de la Resolució 79/VI del Parlament de
Catalunya, sobre la construcció dels instituts d’ensenyament secundari instal·lats en barracons, aquesta
Conselleria informà la Comissió de Política Cultural,
en data 27 d’octubre de 2000, del següent:
Abans de l’inici de l’actual curs escolar, el Departament d’Ensenyament donà a conèixer a l’opinió pública el Pla de Xoc per a la construcció dels centre docents públics instal·lats en mòduls prefabricats que es
durà a terme en el període 2000-2002.
Aquest pla de xoc afecta 34 centres docents que actualment estan en instal·lacions provisionals (mòduls prefabricats), els quals seran substituïts progressivament
per edificis definitius, en el període esmentat, d’acord
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
74
amb el procediment legalment establert en la Llei de
Contractes de les Administracions Públiques.
En els annexos d’aquell compliment es relacionen els
centres afectats, amb indicació de les seves localitats i
de les fases d’execució de les obres.
Barcelona, 12 de desembre de 2000
Carme-Laura Gil i Miró
Consellera d’Ensenyament
Control del compliment de la Resolució 114/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la construcció del nou institut
d’ensenyament secundari de TaialàFontajau a la ciutat de Girona
Tram. 340-00132/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Control del compliment de la Resolució 147/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la regulació de la subcontractació i el compliment de les mesures de seguretat i salut laborals en el
sector de la construcció
Tram. 340-00116/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16033 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
12.12.2000
N. de la R.: L’escrit següent correspon a l’Informe del
compliment de la Resolució 147/VI del Parlament de
Catalunya, sobre la regulació de la subcontractació i
el compliment de les mesures de seguretat i salut laborals en el sector de la construcció, que per omissió no
es va publicar al BOPC130.
Reg. 16438 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 114/VI del Parlament
de Catalunya, sobre la construcció del nou institut
d’Ensenyament Secundari de Taialà-Fontajau a la ciutat de Girona, em correspon informar la Comissió de
Política Cultural del següent:
D’acord amb els estudis de viabilitat realitzats, el Departament d’Ensenyament preveu incloure, en la programació de noves construccions, l’institut d’Ensenyament Secundari de Taialà-Fontajau, al municipi de
Girona, si bé no amb caràcter d’urgència.
Barcelona, 5 de desembre de 2000
Carme-Laura Gil i Miró
Consellera d’Ensenyament
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00147/06
Títol: sobre la regulació de la subcontractació i el compliment de les mesures de seguretat i salut laborals en
el sector de la construcció
En compliment del punt núm. 3 de la Resolució 147/VI
del Parlament de Catalunya, sobre la regulació de la
subcontractació i el compliment de les mesures de seguretat i salut laborals en el sector de la construcció, em
plau adjuntar informe annex sobre aquest sector i les
funcions de control i vigilància de la legislació laboral
que es desenvolupen des del Departament de Treball.
Barcelona, 9 de novembre de 2000
Lluís Franco i Sala
Conseller de Treball
Control del compliment de la Resolució 110/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la modificació de la Llei orgànica 11/1983, de reforma universitària,
per tal que el Parlament pugui legislar
amb plena capacitat en l’àmbit universitari
Tram. 340-00133/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16440 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 110/VI del Parlament
de Catalunya, sobre la modificació de la Llei orgànica
11/1983, de reforma universitària (LRU), per tal que el
Parlament pugui legislar amb plena capacitat en l’àmbit universitari, em plau d’informar del següent:
El Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta
del conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació, va aprovar la creació de la Comissió de
Reflexió sobre el Futur de l’Àmbit Universitari Català,
per tal que elabori un informe que faci un diagnòstic
sobre l’estat del nostre sistema universitari i proposi
4.50.
4. INFORMACIÓ
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
75
mesures per enfortir-lo. Aquesta Comissió està formada
per destacats membres de la nostra societat civil. L’informe que se’n derivi serà, sens dubte, un element important que permetrà elaborar les propostes de modificació de la LRU. El termini de finalització d’aquest
estudi es preveu per al 31 de març de 2001.
D’altra banda, el Govern, a través de la Direcció General d’Universitats, està plantejant en el si de la Comisión de Coordinación del Consejo de Universidades la
reforma de la LRU.
Per altra banda, en data 1 de setembre de 2000 el Ple
del Consell de Govern del Consorci del barri de la Mina
va prendre l’acord de sol·licitar ajuda econòmica a la
iniciativa comunitària URBAN II. El Pla de transformació del barri de la Mina ha estat un dels 10 projectes
que ha seleccionat el Govern de l’Estat per a accedir a
la iniciativa comunitària URBAN II.
Barcelona, 13 de desembre de 2000
Irene Rigau i Oliver
Barcelona, 11 de desembre de 2000
Andreu Mas-Colell
Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Control del compliment de la Resolució 144/VI del Parlament de Catalunya,
sobre les inversions necessàries per a
posar en marxa serveis sanitaris a
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)
Control del compliment de la Resolució 151/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la creació del Consorci de la
Mina i l’obtenció d’aportacions de fons
europeus per a finançar el Pla de
transformació del barri de la Mina, de
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
Tram. 340-00134/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16570 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 151/VI del Parlament
de Catalunya, sobre la creació del Consorci de la Mina
i l’obtenció d’aportacions de fons europeus per a finançar el Pla de transformació del barri de la Mina, de Sant
Adrià de Besòs (Barcelonès) (BOPC núm. 73, del 19 de
juny de 2000), em plau comunicar-vos el següent:
El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprova per
acord de 13 de juny de l’any 2000, la constitució del
Consorci del Barri de la Mina i l’aprovació dels seus
estatuts, que també van aprovar l’ajuntament de Sant
Adrià del Besòs i la Diputació de Barcelona el 22 de
juny de 2000.
Es va constituir la Comissió de Govern del Consorci en
sessió plenària en data 1 de setembre de 2000.
Des de la creació del Consorci aquest ha pres el compromís de presentar projectes susceptibles de ser finançats amb fons europeus.
Tram. 340-00135/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16577 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00144/06
Títol: sobre les inversions necessàries per a posar en
marxa serveis sanitaris a Cornellà de Llobregat (Baix
Llobregat)
D’acord amb allò que disposen els articles 131 i 135.3
del Reglament del Parlament de Catalunya, i per tal de
donar compliment a la Resolució 144/VI, sobre les inversions necessàries per a posar en marxa els serveis
sanitaris a Cornellà de Llobregat, us fem avinent que el
Departament de Sanitat i Seguretat preveu signar abans
de finalitzar l’any el nou conveni amb l’Ajuntament de
Cornellà de Llobregat, per a la compra de l’edifici de
Can Moritz on es traslladarà l’Àrea Bàsica de Salut de
Cornellà de Llobregat-4.
Així mateix, us informem que el passat mes de novembre es van adjudicar les obres necessàries per traslladar
l’ABS a aquest edifici, les quals estan incloses en els
pressupostos del Servei Català de la Salut per als anys
2000 i 2001. Està previst tenir acabades aquestes obres
a finals de l’any 2001.
Barcelona, 14 de desembre de 2000
Eduard Rius i Pey
S’ha gestionat i obtingut una subvenció global del Fons
Social Europeu en el marc del Programa Operatiu de
l’objectiu 3 de Catalunya en els següents termes: «Eix
prioritari 7. Integració de les persones amb especials
dificultats. Mesura 7.2. Proposar oportunitats d’integració als col·lectius amb risc d’exclusió del mercat de treball» per import de 1.968.916 euros d’ajuda del Fons
Social Europeu i un cost total de 4.375.368 euros pel
període 2000-2006.
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
76
Control del compliment de la Resolució 148/VI del Parlament de Catalunya,
sobre l’ampliació dels horaris dels
trens de l’àrea de Barcelona
Tram. 340-00136/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16735 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 148/VI del Parlament
de Catalunya, sobre l’ampliació dels horaris dels trens
de l’àrea de Barcelona, (BOPC, núm. 73, del 19 de juny
de 2000) us informo del següent:
En el temps transcorregut des de l’aprovació de la resolució, la Direcció General de Ports i Transports ha
tret a concurs un estudi sobre la viabilitat de nous serveis nocturns de transport col·lectiu a les àrees metropolitanes de Catalunya –incloent la Regió Metropolitana de Barcelona– per un import de 5 milions de pessetes. L’estudi serà adjudicat durant aquest mateix mes i
tindrà una durada de 4 mesos. En la comissió de seguiment de l’estudi participaran tècnics de la DGPT i de
l’ATM.
D’altra banda, el Comitè Tècnic de l’ATM va discutir
el mes d’octubre una primera proposta d’organització
de serveis de transport col·lectiu nocturn per al conjunt
de la Regió Metropolitana de Barcelona. El parer generalitzat de les institucions consorciades a l’ATM és que
la demanda nocturna de mobilitat és massa migrada per
justificar la prestació d’aquests serveis amb el mode
ferroviari, i s’ha optat, per aquesta raó tècnica, per la
definició d’un sistema de línies d’autobús nocturnes
superposades a l’actual xarxa ferroviària de RENFE i
FGC. El disseny final del sistema d’autobusos nocturn
de la RMB es durà a terme al llarg del primer semestre
de l’any vinent, a la llum de les conclusions de l’estudi esmentat més amunt.
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Pere Macias i Arau
Control del compliment de la Resolució 149/VI del Parlament de Catalunya,
sobre les deficiències dels habitatges
de protecció oficial Gornal-I, del barri
del Gornal, de l’Hospitalet de Llobregat
(Barcelonès)
Tram. 340-00137/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16736 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT,
En compliment de la Resolució 149/VI del Parlament
de Catalunya, sobre les deficiències dels habitatges de
protecció oficial Gornal-I, del barri del Gornal de
l’Hospitalet de Llobregat (BOPC núm. 73, del 19 de
juny de 2000) us informo del següent:
a) Els treballs d’arranjament per resoldre els desperfectes existents a la promoció GORNAL 1 varen començar el mes de febrer de 1999 i es van desenvolupar
d’acord amb els representants dels veïns. A data d’avui
es troben resoltes totes les deficiències que existien.
b)L’Institut Català del Sòl ha obert un expedient administratiu per determinar, si és el cas, les responsabilitats
per les deficiències existents a la promoció GORNAL
1. Aquest expedient es resoldrà un cop s’hagin practicat totes les proves necessàries.
c) Un cop fet els arranjaments necessaris en la façana
dels edificis l’Institut Català del Sòl va encarregar uns
assaigs per comprovar el seu bon funcionament.
Aquests assaigs, efectuats pel Laboratori d’Assaigs i
Investigacions, conclouen que els edificis compleixen
la normativa tèrmica vigent.
A petició dels representants dels veïns s’ha encarregat
un segon assaig a un altre laboratori escollit per ells per
tal de verificar els resultats obtinguts en l’assaig anterior. Restem a l’espera de rebre l’informe d’aquest segon assaig. Pel que fa al compliment de la normativa
acústica, durant les obres de construcció de la promoció es van efectuar diverses mesures d’aïllament acústic dels habitatges que van donar com a resultat que es
compleix la normativa acústica vigent.
d) S’adjunta un llistat amb el detall de totes les actuacions efectuades i dels seu cost.
e) S’adjunta còpia dels informes emès pel Laboratori
General d’Assaigs i Investigacions sobre el compliment
de la normativa tèrmica vigent.
S’adjunta còpia dels informes emesos pel Laboratori de
la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge sobre el
compliment de la normativa acústica vigent.
f) Les obres d’impermeabilització de l’aparcament soterrani dels edificis del c/ Can Tries es troben totalment
acabades.
4.50.
4. INFORMACIÓ
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
77
g) El preu de venda per metre quadrat de superfície útil
a la promoció del Gornal va ser de 112.579,- pessetes
i el de lloguer és de 429,- PTA/m2 al mes.
h) Les deficiències que existien a l’interior de l’aparcament estan resoltes en la seva totalitat.
Pere Macias i Arau
Control del compliment de la Resolució 159/VI del Parlament de Catalunya,
sobre el millorament del transport ferroviari de viatgers al Bages
N. de la R: La documentació tramesa pel conseller de
Política Territorial i Obres Publiques pot ésser consultada a l’Arxiu del Parlament.
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Control del compliment de la Resolució 157/VI del Parlament de Catalunya,
sobre el control de l’accidentalitat del
punt quilomètric 99 de la carretera N152, al túnel de Terradelles (Ripollès)
Tram. 340-00138/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16737 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 157/VI del Parlament
de Catalunya, sobre el control de l’accidentalitat del
punt quilomètric 99 de la carretera N-152, al túnel de
Terradelles (BOPC, núm. 73, del 18 de juny de 2000)
us informo del següent:
La Direcció General de Carreteres del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques ha realitzat un
seguiment molt intens de l’esmentat PK.
A partir del seguiment realitzat no s’ha detectat que
s’ha produït cap accident derivat de la problemàtica de
la corba del PK 99 de la N-152 (amb la nova codificació C-17).
Així mateix, el nombre d’accidents amb víctimes des
de 1995 fins ara indiquen que aquest punt no és un punt
negre o TCA (tram de concentració d’accidents), si bé
s’estudiarà com a possible TCA el tram PK 99-100.
Tram. 340-00139/06
Reg. 16738 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 159/VI del Parlament
de Catalunya, sobre el millorament del transport ferroviari de viatgers al Bages (BOPC, núm. 73, del 19 de
juny de 2000) us informo del següent:
Al llarg del temps s’ha anat fent palès un desinterès
creixent per la part de Renfe quant al manteniment
d’una col·laboració activa amb la Generalitat de Catalunya. Això s’ha anat manifestant de diverses maneres,
i en particular, en el fet que la companyia ferroviària no
ha tingut interès a concretar una data per a una reunió
de la Comissió Mixta Generalitat-Renfe durant el segon
semestre del 2000, òrgan que és on s’escau d’abordar
la definició d’accions d’explotació ferroviària per donar satisfacció als requeriments dels punts a) i b) de la
Resolució 159/VI. Davant d’aquest estat de coses, i en
l’àmbit de les seves atribucions, el Govern de la Generalitat ha decidit impulsar la redacció d’un avantprojecte de llei per a la creació d’una Autoritat Ferroviària de
Catalunya amb competències per a regular l’oferta dels
diversos operadors ferroviaris que presten serveis al
país. Aquest avantprojecte de llei es troba en un estat
avançat d’elaboració.
Quant al punt f) de la Resolució, FGC ha redactat un
estudi de demanda de la línia Manresa-Lleida i està
elaborant un pla de millora del manteniment i del servei a la línia que, presumiblement, quedarà enllestit en
el primer trimestre del 2001.
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Pere Macias i Arau
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Pere Macias i Arau
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
78
Control del compliment de la Resolució 160/VI del Parlament de Catalunya,
sobre el millorament de les carreteres
GI- 502 i GI-503, de Maçanet de Cabrenys i Darnius (Alt Empordà) a la
carretera N-II
Tram. 340-00140/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Ports i Transports del DPTOP han estat treballant en la
realització del Pla de Transport de Viatgers d’acord
amb els requeriments de la Resolució 162/VI. Del Pla,
ja se n’han fet dos esborranys que han estat utilitzats
com a documents de treball per a la discussió interna al
si del DPTOP (el Pla incumbeix a diverses unitats directives del Departament a banda de a la DGPT). En
aquests moments, es troba en curs de redacció la versió
final del document que incorporarà els diversos suggeriments formulats a partir dels esborranys. El document
estarà enllestit definitivament al llarg del mes de gener
de 2001.
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Pere Macias i Arau
Reg. 16793 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 160/VI del Parlament
de Catalunya, sobre el millorament de les carreteres GI502 i GI-503, de Maçanet de Cabrenys i Darnius a la
carretera N-II, (BOPC, núm. 73, del 19 de juny de
2000) us informo del següent:
La Direcció General de Carreteres del Departament de
Política i Obres Públiques va redactar un estudi informatiu i un estudi d’impacte ambiental, que abasten
també la carretera de Darnius a la N-II i d’aquesta fins
a Roses. Aquests estudis es troben pendents d’actualització.
Control del compliment de la Resolució 163/VI del Parlament de Catalunya,
sobre el Pla de serveis del transport
col·lectiu de la regió metropolitana de
Barcelona
Tram. 340-00142/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16741 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
Quant al reforçament de ferm de la carretera GI-503, en
el tram que va de Maçanet de Cabrenys fins a Tapís,
s’ha previst una actuació de 120 MPTA que es programarà en funció de les disponibilitats pressupostàries
properes, amb la màxima prioritat.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 163/VI del Parlament
de Catalunya, sobre el Pla de serveis del transport col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona, (BOPC,
núm. 73 de 19 de juny de 2000) us informo del següent:
Barcelona, 19 de desembre de 2000
En el temps transcorregut des de l’aprovació de la resolució, els serveis tècnics de l’Autoritat Metropolitana del Transport ha continuat l’elaboració del Pla de
serveis de transport col·lectiu de la RMB. Tan bon punt
com es disposi d’un primer document de treball, serà
discutit al si de l’ATM per tal de donar compliment al
que disposa la Resolució 163/VI.
Pere Macias i Arau
Control del compliment de la Resolució 162/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la regulació del transport de viatgers a Catalunya
Tram. 340-00141/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16740 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 162/VI del Parlament
de Catalunya, sobre la regulació del transport de viatgers a Catalunya (BOPC, núm. 73, del 19 de juny de
2000) us informo del següent:
En el temps transcorregut des de l’aprovació de la resolució, els serveis tècnics de la Direcció General de
4.50.
4. INFORMACIÓ
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Pere Macias i Arau
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
79
Control del compliment de la Resolució 116/VI del Parlament de Catalunya,
sobre un pla d’ajuts destinats al control de les zones de pastura i matolls
en terrenys aptes com a tallafocs
Tram. 340-00143/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16816 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
Control del compliment de la Resolució 118/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la conservació i la preservació
de les races d’animals que són autòctones de Catalunya
Tram. 340-00144/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16817 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00118/06
Núm. iniciativa 290-00116/06
Títol: Sobre la conservació i la preservació de les races
d’animals que són autòctones de Catalunya
Títol: sobre un pla d’ajuts destinats al control de les
zones de pastura i matolls en terrenys aptes com a tallafocs
En compliment de la Resolució 116/VI del Parlament
de Catalunya, sobre un pla d’ajuts destinats al control
de les zones de pastura i matolls en terrenys aptes com
a tallafocs, adoptada a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del 18 de maig de 2000 (BOPC, núm.
66 de 8 de juny de 2000), i d’acord amb el que disposen els articles 131 i 135 del Reglament del Parlament
de Catalunya, em correspon informar, en nom del Consell Executiu, en els termes següents:
El govern de la Generalitat en el procés de definició de
les mesures agroambientals que s’engloben en el marc
del Programa de Desenvolupament Rural per a Catalunya, va contemplar la necessitat d’establir mesures de
prevenció d’incendis en les pràctiques de producció
aplicades en terrenys agrícoles. En concret, aquestes
mesures, incloses dins del Programa Horitzontal de
Desenvolupament Rural presentat per l’Estat espanyol
a la Comissió, estan adreçades a:
– El manteniment de cultius alternatius en els perímetres de protecció prioritària.
– La recuperació per al cultiu agrícola d’antics camps
de conreu actualment colonitzats per espècies forestals,
amb cultius que mantinguin una massa vegetal verda en
època de risc d’incendis.
Per a cadascuna d’aquestes mesures hi ha previstos
ajuts de 17.000 i 16.500 pta/hectàrea i any, respectivament.
Aquestes mesures estan englobades dins del Programa
Horitzontal de Desenvolupament Rural presentat per
l’Estat espanyol a la Comissió.
En compliment de la Resolució 118/VI del Parlament
de Catalunya, sobre la conservació i la preservació de
les races d’animals que són autòctones de Catalunya
adoptada a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca del 18 de maig de 2000 (BOPC, núm. 66, de 8 de
juny de 2000), i d’acord amb el que disposen els articles 131 i 135 del Reglament del Parlament de Catalunya, em correspon informar, en nom del Consell Executiu, en els termes següents:
El Govern de la Generalitat en el procés de definició de
les mesures agroambientals que s’engloben en el marc
del Programa de Desenvolupament Rural per a Catalunya, va contemplar la necessitat d’establir mesures
d’ajut adreçades a la conservació i la preservació de les
races d’animals que són autòctones a Catalunya. En
concret aquestes mesura, inclosa dins del Programa
Horitzontal de Desenvolupament Rural presentat per
l’Estat espanyol a la Comissió, s’adreça al manteniment
de la riquesa genètica i la biodiversitat conservant les
espècies en perill d’extinció i l’ajut establert pot arribar
a 20.000 pta/animal.
D’altra banda, les gestions realitzades per tal que es
pugui incloure el guarà català en el conjunt d’ajuts que
disposa el Reial Decret 997/1999, d’11 de juny, sobre
el foment de les races autòctones espanyoles de protecció especial en perill d’extinció, han estat les següents:
– S’està tramitant l’elaboració del Llibre Genealògic de
la Raça Asinina Catalana. En aquest sentit, ha estat
anomenada provisionalment com a entitat col·laboradora per a la gestió del Llibre Genealògic, l’Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana.
– Aquesta Associació està inclosa dins del conjunt
d’entitats que reben ajuts en el marc de l’esmentat Reial
Decret. Aquests ajuts van adreçats a Associacions sense
ànim de lucre que facin actuacions per a la millora i la
preservació de la raça.
Barcelona, 7 de desembre de 2000
Barcelona, 7 de desembre de 2000
Josep Grau i Seris
Josep Grau i Seris
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
80
Control del compliment de la Resolució 121/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la creació de l’Institut per a la
Qualitat Alimentària
Tram. 340-00145/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16818 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00121/06
Títol: sobre la creació de l’Institut per a la Qualitat Alimentària
En compliment de la Resolució 121/VI del Parlament
de Catalunya, sobre la creació de l’Institut per a la
Qualitat Alimentària adoptada a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del 18 de maig de 2000
(BOPC, núm. 66, de 8 de juny de 2000), i d’acord amb
el que disposen els articles 131 i 135 del Reglament del
Parlament de Catalunya, em correspon informar, en
nom del Consell Executiu, que a quest està portant a
terme tots els tràmits necessaris amb la finalitat de presentar un projecte de llei al Parlament de Catalunya per
a la creació de l’Institut de la Qualitat Alimentària durant el primer semestre de l’any 2001.
Palau del Parlament, 7 de desembre de 2000
Josep Grau i Seris
Control del compliment de la Resolució 119/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la defensa del sector de la fruita
seca
Tram. 340-00146/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16819 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00119/06
Títol: Sobre la defensa del sector de la fruita seca
En compliment de la Resolució 119/VI del Parlament
de Catalunya, sobre la defensa del sector de la fruita
seca, adoptada a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca del 18 de maig de 2000 (BOPC, núm. 68, de 8
de juny de 2000), i d’acord amb el que disposen els
articles 131 i 135 del Reglament del Parlament de Catalunya, em correspon informar, en nom del Consell
Executiu, en els termes següents:
4.50.
4. INFORMACIÓ
En data 18 de maig de 2000, durant la primera presa de
contacte amb el nou titular del Ministeri d’Agricultura,
Pesca i Alimentació (MAPA), el senyor Miguel Arias
Cañete, vaig plantejar diverses propostes relacionades
amb els productors agraris catalans, entre elles les relacionades amb els ajuts europeus a la fruita seca. En
concret requeria al ministres que donés prioritat a la
continuïtat dels ajuts europeus, els quals s’haurien d’incorporar com ajuts a la renda agrària per tal de garantir el futur del sector.
En data 1 de juny de 2000, em vaig reunir a València a
la seu de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana, amb els homòlegs de
la Generalitat valenciana, Diputació General d’Aragó,
Comunitat de Múrcia, Junta d’Andalusia i Govern Balear, per tal d’analitzar la situació dels productors de
fruita seca a l’Estat espanyol. A la reunió es va elaborar una proposta conjunta entre les sis comunitats autònomes productores de fruita seca. En l’acord signat es
deia que el cultiu i la comercialització de la fruita seca
constitueix un sector important i amb suficient entitat
econòmica, social i cultural en determinades zones rurals, i que les explotacions de fruita seca tenen un caràcter familiar, produint-se el conreu generalment en
zones marginals o desfavorides, amb escassos recursos
hídrics, no tenint cultius alternatius. A més a més,
l’acord va recollir la necessitat de prendre mesures que
garanteixin el futur del sector, que aquest sector compti
amb un tractament específic en el marc de l’Organització Comuna de Mercat (OCM) de fruites i hortalisses,
i establir un ajut permanent directe i desconnectat de la
producció. Tanmateix, es deia que fins que s’estableixi aquest marc normatiu és imprescindible el manteniment dels actuals ajuts i garantir així la partida en el
pressupost agrícola de la UE.
En data 5 de juny de 2000, vaig defensar, en el marc de
la reunió sectorial de Consellers d’Agricultura amb el
ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la proposta
sobre els ajuts a la fruita seca que va ser aprovada per
sis comunitats autònomes a València. En el transcurs de
l’esmentada reunió vaig demanar que aquesta proposta fos traslladada a les autoritats comunitàries, i que el
ministre defensés davant del Consell de Ministres
d’Agricultura de la UE la proposta sobre el futur dels
ajuts als productors de fruita seca tramés el dia 13 d’octubre passat i on em manifestava que no compartia la
valoració tan negativa que realitzaven els professionals
del sector a Catalunya i feia esment al fet que el més
important era concentrar esforços perquè el sector de la
fruita seca es pogués incloure en la futura OCM de fruites i hortalisses.
Els passats dies 14 i 15 de novembre de 2000, en el
marc de la reunió de l’Assemblea Europea de les Regions Europees Hortifrutícoles que va tenir lloc a València, el representant del Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca va insistir en la necessitat d’incloure
el sector de la fruita seca en la proposta que aquesta
Assemblea pensava presentar al President de torn del
Consell de Ministres d’Agricultura de la EU, senyor
Galvany. La proposta va ser acceptada per tots els assistents a l’Assemblea, tant en el referent a la pròrroga
integra dels plans de millora que finalitzen la seva vi-
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
81
gència l’any 200, com en l’ajuda «a forfait» pels productors de l’avellana.
Arrel que el Consell de Ministres d’Agricultura de la
UE en la seva reunió del passat dia 21 de novembre de
2000, va rebutjar continuar amb l’ajuda «a forfait» per
l’avellana, tot i la insistència del Ministre d’Agricultura
espanyol, el secretari general del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha adreçat una carta al
subsecretari d’Agricultura, senyor Manuel Lamela Fernández, sol·licitant que la delegació espanyola torni a
plantejar, en el proper Consell de Ministres d’Agricultura del mes de desembre, la necessitat de prorrogar
l’ajuda «a forfait» per l’avellana, ja que del contrari
això pot suposar la desaparició de nombroses explotacions amb les consegüents conseqüències negatives tant
per la supervivència del sector com pels aspectes
mediambientals lligats a l’abandonament del cultiu.
Tanmateix, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca està elaborant una estratègia per tal que les 12
Organitzacions de Productors de fruita seca amb seu
social a Catalunya i que finalitzen el seu pla de millora aquest any 2000, puguin cobrar íntegrament l’any de
pròrroga establert en la proposta de reglament del consell tenint en compte els preceptes establerts en la disposició comunitària que probablement s’aprovarà en el
mes de desembre de 2000. Amb aquesta estratègia es té
el convenciment que la pròrroga serà total per les
parcel·les de cada pla i que, a més, les organitzacions
rebran les ajudes corresponents amb la data límit del 15
d’octubre de 2001, el que a la pràctica suposa, en moltes Organitzacions, un avançament de 5 a 7 mesos respecte dels cobraments que s’han vingut percebent fins
a la data d’avui.
Tot i això, resta pendent, però el manteniment de l’ajuda «a forfait» per a l’avellana, a l’espera de la seva
reconsideració per part de la Comissió Europea.
Barcelona, 4 de desembre de 2000
Josep Grau i Seris
Control del compliment de la Resolució 305/VI del Parlament de Catalunya,
sobre l’ampliació dels serveis d’atenció pediàtrica a l’Hospital Comarcal de
l’Alt Penedès
Tram. 340-00147/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16853 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
D’acord amb allò que disposen els articles 131 i 135.3
del Reglament del Parlament de Catalunya, i per tal de
donar compliment a la Resolució 305/VI, sobre l’ampliació dels serveis d’atenció pediàtrica a l’Hospital
Comarcal de l’Alt Penedès, us adjuntem per annex l’informe elaborat per la Regió Sanitària Costa de Ponent
del Servei Català de Salut.
Barcelona, 18 de desembre de 2000
Eduard Rius i Pey
Conseller de Sanitat i Seguretat Social
Nota de la R.: La documentació tramesa pel conseller
d’Interior pot ésser consultada a l’Arxiu del Parlament.
Control del compliment de la Resolució 50/VI del Parlament de Catalunya,
sobre l’abonament de les prestacions
ortoprotètiques del Servei Català de la
Salut
Tram. 340-00148/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16854 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00050/06
Títol: Resolució 50/VI del Parlament de Catalunya,
sobre l’abonament de les prestacions ortopèdiques del
Servei Català de la Salut. Tram. 250-000185/06
D’acord amb allò que disposen els articles 131 i 135.3
del Reglament del Parlament de Catalunya, i per tal de
donar compliment a la Resolució 50/VI, sobre l’abonament de les prestacions ortoprotètiques, us fem avinent
que el Servei Català de la Salut (SCS) en el Consell de
Direcció celebrat el 29 de novembre de 2000, va aprovar la resposta de modificació del Decret 79/1997 de 17
de març, pel qual es dicten normes relatives a la prestació ortoprotètica.
Així, doncs, l’any 2001 està previst introduir una modificació en el procediment de tramitació i pagament
dels productes contemplats en el Catàleg de Prestacions
Ortoprotètiques a càrrec de l’SCS. Segons aquest nou
sistema, l’SCS abonarà directament l’import dels articles ortoprotètics als centres dispensadors, tot i que
també es mantindrà l’actual sistema de rescabalament
per a aquells usuaris que el prefereixin.
Barcelona, 18 de desembre de 2000
Eduard Rius i Pey
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00305/06
Títol: Sobre l’ampliació dels serveis d’atenció pediàtrica a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
82
Govern català que fos atesa en tots els seus extrems i de
tractar aquesta qüestió en la sessió del Junta de Seguretat de Catalunya que s’havia de celebrar abans d’acabar l’any.
Control del compliment de la Resolució 209/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la regulació de l’accés dels infants i els adolescents a les curses de
braus i als combats de boxa
Tram. 340-00149/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16904 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 209/VI, aprovada pel
Parlament de Catalunya el 22 de juny de 2000 i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya
núm. 83, de 12 de juliol de 2000, tinc l’honor d’informar que el passat dia 15 de desembre de 2000 es va
publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3286 el Decret 385/2000, de 5 de desembre,
pel qual es limita l’accés dels infants i dels adolescents
menors de 14 anys a les curses de braus i a determinades modalitats de combats i lluites.
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Xavier Pomés i Abella
Conseller d’Interior
Nota de la R.: La documentació tramesa pel conseller
d’Interior pot ésser consultada a l’Arxiu del Parlament.
Efectivament, la Junta de Seguretat de Catalunya es va
reunir el 4 de desembre de 2000 a Barcelona i el manteniment de les dotacions del Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat en el període de transició fins al desplegament del cos de Mossos d’Esquadra va ser assumit
com a compromís ferm pel propi Ministre de l’Interior.
Posteriorment a aquesta sessió de la Junta de Seguretat
de Catalunya, es va celebrar una roda de premsa conjunta del Ministre de l’Interior i del conseller sotasignat, i en ella, a petició dels mitjans de comunicació, el
Ministre va renovar i explicitar aquest compromís i va
afirmar que en la propera promoció del Cos Nacional
de Policia 330 sotsinspectors seran destinats a Barcelona, sens perjudici que també s’hi destinin agents fora de
l’escala de comandament.
Barcelona, 20 de desembre de 2000
Xavier Pomés i Abella
Conseller d’Interior
Control del compliment de la Resolució 142/VI del Parlament de Catalunya,
sobre l’habilitació de places d’aparcament gratuïtes a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona
(Barcelonès)
Tram. 340-00151/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Control del compliment de la Resolució 130/VI, del Parlament de Catalunya,
sobre els nivells de dotacions i de recursos policials i el desplegament de
la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra a les zones pendents
Tram. 340-00150/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16912 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 130/VI, aprovada pel
Parlament de Catalunya el 18 de maig de 2000 i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya
núm. 68, de 8 de juny de 2000, tinc l’honor d’informar
el següent:
Amb data 8 de novembre de 2000 i amb caràcter previ a la celebració de la Junta de Seguretat de Catalunya,
el Conseller sotasignat va trametre al Secretari d’Estat
d’Interior la transcripció traduïda del text de la Resolució de referència, amb l’expressió de la voluntat del
4.50.
4. INFORMACIÓ
Reg. 16915 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00142/06
Títol: Sobre l’habilitació de places d’aparcament gratuïtes a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol,
de Badalona (Barcelonès)
D’acord amb allò que disposen els articles 131 i 135.3
del Reglament del Parlament de Catalunya, i per tal de
donar compliment a la Resolució 142/VI, sobre l’habilitació de places d’aparcament gratuïtes a l’Hospital
Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, us informem que s’han habilitat 90 places d’aparcament
gratuïtes de propietat municipal a l’explanada propera
als dipòsits de gasos medicinals, i 70 places, també
gratuïtes, a càrrec del Servei Català de la Salut a la zona
nord del vial d’Urgències en uns terrenys propietat de
l’HUGTiP.
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Eduard Rius i Pey
Conseller de Sanitat i Seguretat Social
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
83
trica a les comarques de la Tibera d’Ebre, la Terra Alta
i el Priorat, i d’acord amb el que disposen els articles
131 i 135 del Reglament del Parlament, em plau notificar-vos el següent:
Control del compliment de la Resolució 184/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la construcció del gasoducte
Manresa (Bages) - Súria (Bages) Cardona (Bages) - Solsona (Solsonès)
Tram. 340-00152/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16927 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 184/VI del Parlament
de Catalunya, sobre la construcció del gasoducte Manresa-Súria-Cardona-Solsona, i d’acord amb el que disposen els articles 131 i 135 del Reglament del Parlament, em plau notificar-li el següent:
El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme ha arribat a un acord amb Gas Natural SDG, SA i Repsol
Butano, SA per impulsar l’extensió de les infraestructures de gas canalitzat a Catalunya mitjançant gasoductes i xarxes locals de GLP respectivament.
Pel que fa a la construcció del gasoducte ManresaSúria-Cardona-Solsona, es preveu l’entrada en servei
del tram Manresa-Súria per al segon semestre de 2001.
A instància del Departament d’Indústria, Comerç i
Turisme, Gas Natural SDG, SA es compromet a estudiar la viabilitat tècnica i econòmica del tram final
Súria-Solsona.
A més, cal dir que les poblacions de Cardona i Solsona
gaudeixen dels avantatges del gas canalitzat mitjançant
xarxes locals de GLP des del 16/04/97 i 3/06/99 respectivament.
Barcelona, 22 de desembre de 2000
Antoni Subirà i Claus
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la
Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General d’Energia i Mines, ha fet les gestions necessàries
davant l’empresa Fecsa-Enher I, SA perquè aquesta
resolgui les deficiències en el subministrament d’energia elèctrica que pateix la Ribera d’Ebre. Així mateix,
ha vetllat perquè es prioritzin les inversions per ala
millora en la xarxa de distribució elèctrica de FecsaEnher en les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra
Alta i el Priorat.
En aquest sentit, s’adjunta el Pla de millora de les infraestructures elèctriques de les comarques de la Ribera
d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat elaborat per FecsaEnher I que engloba en el Pla de millores de les infraestructures elèctriques, període 1999-2003.
Barcelona, 22 de desembre de 2000
Antoni Subirà i Claus
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
N. de la R.: La documentació tramesa pel conseller
d’Indústria, Comerç i Turisme pot ésser consultada a
l’Arxiu del Parlament.
Control del compliment de la Resolució 201/VI del Parlament de Catalunya,
sobre el trasllat de la central transformadora de l’empresa FECSA-Enher
situada al nucli urbà de Sant Boi de
Llobregat (Baix Llobregat)
Tram. 340-00154/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16929 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Control del compliment de la Resolució 185/VI del Parlament de Catalunya,
sobre el subministrament d’energia
elèctrica a les comarques de la Ribera
d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat
Tram. 340-00153/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
En compliment de la Resolució 201/VI del Parlament
de Catalunya, sobre el trasllat de la central transformadora de l’empresa Fecsa-Enher I situada al nucli urbà
de Sant Boi de Llobregat, i d’acord amb el que disposen els articles 131 i 135 del Reglament del Parlament,
em plau notificar-vos el següent:
A LA MESA DEL PARLAMENT
El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme ha sol·licitat a l’empresa Fecsa-Enher I la confecció d’un estudi de la viabilitat tècnica i econòmica del trasllat de
la central transformadora de Sant Boi de Llobregat fora
del nucli urbà. La inversió detectada puja a 6.200 milions de pessetes (s’adjunta estudi).
En compliment de la Resolució 185/VI del Parlament
de Catalunya, sobre el subministrament d’energia elèc-
Aquesta inversió no està prevista en el Pla de millora de
les infraestructures eclèctiques i la qualitat del servei
Reg. 16928 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
84
1999-2003 i, atès el seu volum, suposaria deixar d’invertir en altres instal·lacions que són molt necessàries
per garantir la qualitat del servei elèctric, motiu pel qual
s’està treballant en buscar vies de finançament alternatives.
Control del compliment de la Resolució 202/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la sol·licitud presentada per
l’empresa FECSA-Enher, de denegació
de noves altes de subministrament
elèctric a la Costa Brava
Barcelona, 22 de desembre de 2000
Antoni Subirà i Claus
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
N. de la R.: La documentació tramesa pel conseller
d’Indústria, Comerç i Turisme pot ésser consultada a
l’Arxiu del Parlament.
Tram. 340-00155/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16930 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 202/VI del Parlament
de Catalunya, sobre les mesures que s’adoptaran en
relació a la sol·licitud presentada per Fecsa-Enher de
denegació de noves altes de subministrament elèctric a
la Costa Brava, d’acord amb el que disposen els articles
131 i 135 del reglament del Parlament, em plau notificar-vos el següent:
En el decurs de la tramitació de l’expedient esmentat,
i en data 28.2.2000, la Delegació Territorial de Girona
demana l’informe als següents organismes interessats:
Organismes interessats
Ajuntament l’Escala
Ajuntament Torroella de Montgrí
Ajuntament Serra de Daró manca resposta
Ajuntament Albons
Ajuntament Bellcaire
Ajuntament Begur
Ajuntament Pals
Ajuntament Palafrugell
Ajuntament Mont-Ras
Ajuntament Vall-Llobrega
Ajuntament Llofriu
Ajuntament Forallac
Ajuntament Palamós
Ajuntament Calonge
Ajuntament Llagostera
Ajuntament Castell-Platja d’Aro
Ajuntament Santa Cristina d’Aro
Ajuntament Sant Feliu de Guixols
Ajuntament de Tossa de Mar
Ajuntament de Lloret de Mar
Cambra de la Propietat Urbana
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols
Gremi de promotors i Constructors d’Edificis de Girona
Federació Provincial d’Hostaleria
OCUC
Associació d’Empresaris d’Apartaments
Associació de Càmpings i Ciutats de Vacances
4.50.
4. INFORMACIÓ
manca resposta
manca resposta
manca resposta
manca resposta
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
85
Tots els interessats han contestat a la petició d’informe
amb excepció d’uns pocs als quals els va reiterar la
petició en data 4.05.2000, en el sentit de demanar a
l’administració que no permeti la denegació de noves
per part de l’empresa elèctrica.
Natural GDS, SA i Repsol Butano, SA mostren igualment la seva disposició per acordar mecanismes de
coordinació en els treballs de construcció de les infraestructures de gas conjuntament amb els d’extensió
d’altres xarxes de serveis.
En aquests moments l’autorització de la petició de denegació de noves altes per part de Fecsa-Enher I està
essent estudiada pel Departament d’Indústria, Comerç
i Turisme a la vista de l’expedient i de les al·legacions
dels organismes interessats, sense perjudici de la necessitat de posar en servei la línia Juià-Castell d’Aro.
En aquest sentit, s’ha proposat una trobada entre els
operadors de telecomunicacions i els distribuïdors de
gas per definir el mètode de coordinació dels treballs
que podria ser establert per una normativa del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, o bé a partir de
negociacions puntuals per a cada cas. Aquesta trobada
pot fer-se ampliable a d’altres agents que intervenen en
l’extensió d’altres xarxes de serveis.
Una altra mesura adoptada pel Departament d’Indústria, Comerç i Turisme per tal de donar compliment a
aquesta resolució del Departament ha estat el requeriment i activació, a Fecsa-Enher I, S.A., del Pla d’Emergència Costa Brava estiu 2000 per tal d’assegurar el
subministrament elèctric a aquesta zona durant els
mesos d’estiu.
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Pel que fa a les infraestructures de telecomunicacions
de banda ampla, la Generalitat de Catalunya té signats
convenis amb dues operadores de telecomunicacions
(Telefonica i Al-pi). També hi ha atorgada una concessió a Menta, actualment transformada en diversos tipus
de llicència, per al desplegament sobre el territori d’una
infraestructura de telecomunicacions de banda ampla.
Antoni Subirà i Claus
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
Els compromisos adquirits pels diferents operadors
preveu estendre (en conjunt) al 95% de la població (residencial) la disposició de telecomunicacions de banda
ampla (més de 2GB). Per sota d’aquest llindar (més de
2 MB), el màxim previst, es fixa per al 98% per a tecnologies digitals XDSI, i 92% per a tecnologies XDSL.
Control del compliment de la Resolució 199/VI del Parlament de Catalunya,
sobre l’extensió de les xarxes de gas
natural i de banda ampla a tot Catalunya
El procés de disposició d’aquestes tecnologies està diferentment escalat en el territori i en el temps, havent de
disposar finalment d’aquestes infraestructures entre el
final del 2001 (Telefonica), final de 2002 (Alpi), i 2007
(Menta).
Tram. 340-00156/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16931 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 199/VI del Parlament
de Catalunya, sobre l’extensió de les xarxes de gas natural i de banda ampla a tot Catalunya, i d’acord amb
el que disposen els articles 131 i 135 del Reglament del
Parlament, em plau notificar-vos el següent:
El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme ha arribat a acords amb Gas Natural SDG, SA i Repsol Butano, SA per impulsar l’extensió de les infraestructures
de gas natural i aquelles incloses dins del Pla de Xarxes
Locals.
D’altra banda, el Departament d’Indústria, Comerç i
Turisme també s’ha posat en contacte amb el Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació així
com amb les empreses de Gas Natural SDG, SA i
Repsol Butano, SA amb l’objectiu de coordinar la seva
participació en la construcció de les xarxes de gas i
banda ampla.
En resposta a aquesta demanda, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació confirma la
seva col·laboració i el seu intent de portar a terme
aquesta iniciativa ja des de fa temps. Les empreses Gas
Independentment del convenis que s’han esmentat, el
Govern, a través de la Secretaria per a la Societat de la
Informació, impulsarà acords amb altres operadors de
telecomunicacions de cara, per una banda, a la liberalització del bucle local i, per altra banda, a la disposició d’infraestructures necessàries i per tal que la
capilaritat sobre el territori s’assoleixi aviat.
Barcelona, 19 de desembre de 2000
Antoni Subirà i Claus
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
Control del compliment de la Resolució 200/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la creació d’una delegació de
l’Oficina Española de Patentes y
Marcas a Barcelona
Tram. 340-00157/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16932 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
En compliment de la Resolució 200/VI del Parlament
de Catalunya sobre la creació d’una delegació de la
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
86
Oficina Española de Patentes i Marcas a Barcelona, i
d’acord amb el que disposen els articles 131 i 135 del
Reglament del Parlament, em plau notificar-vos el següent:
Per tal de donar compliment a aquesta resolució del
Parlament, la gestió duta a terme per part del Govern ha
estat:
Trametre comunicació escrita a l’Excma. Sra. Anna
Ma. Birulés Bertran, ministra de Ciència i Tecnologia
del Govern de l’Estat, en la qual se li sol·licita que analitzi la proposta de posar en marxa a Barcelona una
delegació de la Oficina Española de Patentes i Marcas.
Barcelona, 22 de desembre de 2000
Antoni Subirà i Claus
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
3h (585 ptes) a les tardes, els dissabtes i els diumenges,
i a totes les persones que acreditin que han estat ateses
al servei d’urgències. Així mateix, es varen pactar 750
places gratuïtes pels treballadors de l’ICS i s’ha condicionat un aparcament propi amb 200 places gratuïtes a
l’esplanada de les antigues escoles Planas i Casals pels
estudiants de la Facultat de Medicina. A més, s’ha de
tenir present que fora del recinte de l’aparcament de
Ferrovial s’han acondicionat 160 places d’aparcament
gratuïtes en l’entorn del centre hospitalari.
D’altra banda, cal assenyalar que els accessos al recinte
es cenyeixen a les exigències del Pla urbanístics municipal i s’ha elaborat un pla de seguretat que preveu l’accés del cos de bombers al centre hospitalari.
Pel que fa a les actuacions realitzades per potenciar
l’arribada del transport públic a l’HUGTiP, tot i la complicada ubicació del centre, s’han aconseguit una sèrie
de mesures que faciliten l’accés en autobús a l’hospital. Anteriorment, només hi arribaven tres línies d’autobús, mentre que ara hi arriba una quarta línia.
Actualment, les línies que estan en servei són:
Control del compliment de la Resolució 143/VI del Parlament de Catalunya,
sobre la regulació de les zones d’aparcament de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelonès)
Tram. 340-00158/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16942 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa: 290-00143/06
Títol: Sobre la regulació de les zones d’aparcament de
l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de
Badalona (Barcelonès)
D’acord amb allò que disposen els articles 131 i 135.3
del Reglament del Parlament de Catalunya, i per tal de
donar compliment a la Resolució 143/VI, sobre la regulació de les zones d’aparcament de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (HUGTiP),
us informem que s’han pres segons acord del ple municipal, les mesures necessàries per tal d’ordenar l’ús
irregular de l’aparcament. Aquestes accions, executades per l’Ajuntament, han consistit en la racionalització de la circulació, amb l’aplicació de mesures
dissuasòries, com la sanció dels estacionaments irregulars o l’actuació de la grua municipal.
Pel que fa a les negociacions amb l’empresa Ferrovial
per alliberar places d’aparcament gratuïtes, en el seu
moment es van renegociar a la baixa inicialment convingudes les tarifes, es van aconseguir places gratuïtes
reservades per a minusvàlids, tiquets de lliure pas pels
familiars de difunts que val tanatori, es va reduir l’import de la fracció horària (de 225 a 195 ptes), es va
aconseguir un preu especial de 24 h de 915 ptes, s’han
negociat descomptes d’entre un 10% i un 30% per abonaments per períodes superiors, l’abonament màxim de
4.50.
4. INFORMACIÓ
La B19 que enllaça l’HUGTiP amb Santa Coloma i els
barris de la part alta de Badalona, amb una freqüència
de pas de 45 minuts els dies laborals.
La B24, que ha modificat l’itinerari, i ara enllaça la
Ronda de Sant Pere de Barcelona i els barris de la part
mitjana de Badalona, amb una freqüència de pas els
dies feiners cada 15 minuts, els dissabtes cada 30 minuts i els festius cada hora.
La B26, que també ha modificat el seu itinerari, que
enllaça el centre de Sant Adrià de Besos, l’estació de
Renfe i els barris costaners i del centre de Badalona,
amb una freqüència de pas d’11 minuts els feiners i 20
minuts els dissabtes i festius.
I la B27 que enllaça Santa Coloma de Gramanet,
Montigalà i el centre de Badalona, amb una freqüència
de pas els dies feiners d’11 minuts i 16 minuts els dissabtes i festius.
Com hem comentat anteriorment, l’aparcament situat a
les antigues escoles Planes i Casals es destina als estudiants i als becaris que realitzen les seves pràctiques a
l’HUGTiP. Per tal de garantir la seguretat d’aquest recinte, s’han instal·lat diverses càmeres de vídeo i dos
guàrdies de seguretat que fan torns de matí i tarda.
Barcelona, 20 de desembre de 2000
Eduard Rius i Pey
Conseller de Sanitat i Seguretat Social
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
87
Control del compliment de la Resolució 140/VI del Parlament de Catalunya,
sobre l’increment de recursos i la promoció de programes per a la prevenció de la sida
Tram. 340-00159/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16946 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. iniciativa 290-00140/06
Títol: sobre l’increment de recursos i la promoció de
programes per a la prevenció de la sida
D’acord amb allò que disposen els articles 131 i 135.3
del Reglament del Parlament de Catalunya, i per tal de
donar compliment a la Resolució 140/VI, sobre l’increment de recursos i la promoció de programes per a la
prevenció de la sida, us fem avinent el següent:
Les recomanacions de la Comissió d’Estudi sobre la
problemàtica de la sida es basaven en quatre aspectes
importants per lluitar contra aquesta malaltia: les estratègies de prevenció, l’assistència a les persones infectades pel VIH/sida, el rol de les ONG i l’organització de
l’atenció de la sida a Catalunya.
Sobre les estratègies de prevenció, en la vessant
epidemiològica, s’han ampliat els estudis de poblacions
sentinella per tal de monitorar millor la infecció pel
virus de la immunodeficiència humana (HIV). En
aquest sentit, s’incorporen nou subgrups de la població
com són les dones, el col·lectiu d’immigrants i el de la
prostitució. Per una altra banda, s’està en disposició
d’iniciar el nou sistema de vigilància epidemiològica de
la infecció, consensuat amb les ONG de lluita contra la
sida i els clínics, mitjançant la declaració no nominal de
les persones infectades, que disposen de targeta sanitària. A més es continuen els estudis científics de caràcter bianual, en relació amb les conductes humanes,
mitjançant el seguiment de subgrups de la població
general.
A partir de les dades epidemiològiques, s’estan reforçant en els transcurs dels anys 2000-2001, les accions
informatives a través de campanyes adreçades als joves
per incidir en la importància de la utilització del preservatiu per evitar la transmissió sexual del virus de l’HIV/
sida. En aquest sentit, s’està fent la campanya I tu, ja el
portes? per conscienciar els joves sobre la utilització
del preservatiu com element efectiu per evitar el risc
d’infecció, a través dels mitjans de comunicació i d’unes
furgonetes, que es desplacen a les universitats, instituts
i llocs d’oci dels joves d’arreu de Catalunya. Aquesta
campanya de sensibilització ha anat acompanyada per
una exposició gràfica itinerant, anomenada Posa’t-ho al
cap, realitzada per joves que expressen el que pensen
sobre el preservatiu i la infecció per l’HIV/sida.
En l’àmbit educatiu, es continuen ofertant a través del
Programa per a la Salut a l’Escola, del Departament
d’Ensenyament, cursos afectivosexuals als professors al
llarg de l’any. Així mateix, també es potencia la formació als pares dels alumnes mitjançant les associacions
de pares, reeditant-se material específic per informarlos, conjuntament amb la Fundació «La Caixa».
Per dur a terme les diferents tasques preventives a nivell
comunitari, fora de l’àmbit educatiu i sanitari, comptem
amb diferents programes, subvencionats des del Programa per a la prevenció i l’assistència de la sida
(PPAS), gestionats per diverses organitzacions no governamentals (ONG) de lluita contra la sida, que permeten arribar als joves no escolaritzats, al col·lectiu
homosexual, a les treballadores i treballadors del sexe
i els seus clients, al col·lectiu d’immigrants i minories
ètniques, i també a les persones que s’injecten drogues
i a les seves parelles sexuals.
Es continua ampliant l’accés del preservatiu en els bars
musicals i discoteques d’arreu de Catalunya a un preu
per sota del mercat, i s’estan proporcionant gratuïtament en els Programes d’Atenció a la Dona, punts d’informació juvenil i hospitals de dia, a més de les ONG.
Mentre no es pugui tornar a disposar de preservatius
femenins en les oficines de farmàcia, el PPAS els posarà a disposició dels Programes d’atenció a la Dona,
hospitals de dia, presons i ONG.
En l’àmbit dels serveis penitenciaris, es continuen potenciant i avaluant els programes d’educació sanitària
per a la prevenció de l’HIV/sida. Tots els centres penitenciaris de Catalunya disposen d’equips que duen a
terme aquests programes, conjuntament amb els equips
sanitaris de les presons. L’accessibilitat del preservatiu
en aquests centres és total, així com de material higiènic per a la venopunció. Aquestes accions es complementen amb l’existència de programes de reducció del
dany del tipus substitutius, com són els de manteniment
amb metadona. A més, també es desenvolupen programes de detecció precoç dels anticossos anti-HIV i antiHBV, tractaments observats de tuberculostàtics, suport
emocional a les persones afectades i de millora de l’adhesió al tractament, així com programes de seguiment
al carrer. Per tal d’impulsar l’intercanvi de xeringues en
l’àmbit penitenciari, la propera setmana es convocarà la
Taula d’Acords per a la Política Consensuada en Drogodependències (on hi estan representats tots els grups
polítics del Parlament de Catalunya), per tal de proposar consensuadament una iniciativa parlamentària que
desenvolupi aquestes accions.
Per tal d’arribar al col·lectiu d’usuaris de drogues per
via parental, es continua amb la línia de diversificar les
estratègies. Així doncs, comptem amb programes de
reducció del dany fixes en centres sanitaris on es facilita l’intercanvi de xeringues i el manteniment amb
metadona, amb educació sanitària i atenció mèdica, a
més de les oficines de farmàcia que també oferten els
mateixos tipus de programes i, el centre del Servei
d’Atenció a Persones sense Sostre (SAPS) gestionat per
la Creu Roja, així com el Programes en Bola de Neu i
els tallers d’injecció higiènica. Actualment, estem en la
fase d’avaluació d’un programa amb màquines intercanviadores de xeringues, per tal d’estendre’l a altres
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
88
municipis. També reforcem els programes de reducció
del dany mòbils, que duen a terme nombroses ONG.
Es continuen reforçant els programes de prevenció de
l’HIV/sida entre la població femenina i s’han dissenyat
estratègies per augmentar la conscienciació col·lectiva
en relació amb l’augment de dones infectades per
l’HIV, sobretot per via heterosexual i per via vertical
per aquelles dones en edat fèrtil. En aquest sentit, s’estan duent a terme cursos de formació sistematitzada i
descentralitzats a tots els programes d’atenció de la
dona de Catalunya, fent èmfasi en la prevenció primària, detecció i modificació de comportaments de risc i,
diagnòstic precoç.
Sobre l’assistència a les persones infectades per l’IHV/
sida, s’ha elaborat un manual sobre les proves diagnòstiques al laboratori dels anticossos anti-HIV a Catalunya, del que es desprenen una sèrie de recomanacions
a l’hora de realitzar aquestes proves. A més, aquest
manual s’ha acompanyat de l’edició d’un INFOSIDA
específic, per reforçar la bona praxis entre els professionals sanitaris, que sol·liciten aquestes proves.
A més, també s’han reforçat totes aquelles estratègies
per a la millora de l’adhesió al tractament, potenciant
les unitats funcionals de la sida dels hospitals d’aguts,
així com la col·laboració en l’àmbit comunitari, conjuntament amb les ONG.
S’estan consolidant les bases per a la pràctica, en el sistema sanitari públic, dels tests de resistències als tractaments antiretrovirals. A més, s’ha assessorat activament un manual sobre resistències, dins la col·lecció
Parlem-ne, editada per ACV edicions i finançada per
Bristol-Myers.
Catalunya és l’única Comunitat Autònoma que ha posat a disposició de les persones afectades, la possibilitat de ser incloses en la llista d’espera per a la realització de trasplantament hepàtic. En aquests moments,
s’estan avaluant pacients tributaris de trasplantament,
en les tres Unitats de Trasplantament hepàtic de Catalunya, segons el protocol aprovat per la Comissió
d’avaluació de Trasplantaments hepàtics en pacients
seropositius.
Respecte al rol de les Organitzacions No Governamentals, val a dir que el paper que desenvolupen és cabdal
en les estratègies de prevenció, suport a l’assistència als
afectats i en la resposta a la comunitat. És per això, que
any rera any es destina més del 70% del pressupost
destinat al PPAS al finançament de programes d’intervenció de les més de 30 ONG de lluita contra la sida
que operen a Catalunya. El finançament de les ONG en
el transcurs de l’any 2000 ha estat de 155.000.000 de
pessetes.
Les ONG formen part de diferents grups de treball específics per temàtiques sobre l’HIV/sida, que reforcen
les diferents línies estratègiques d’intervenció preventives. Els grups que actualment estan en funcionament
tracten sobre adolescents i joves, dones, adhesió al tractament, confidencialitat, prostitució, programes d’intercanvi de xeringues, temàtiques socials i, la prova i el
consell assistit.
4.50.
4. INFORMACIÓ
Es reforça el paper de les ONG, facilitant l’organització d’unes jornades de treball de les dues plataformes
associatives representatives de la majoria d’ONG a
Catalunya.
Així mateix, des del punt de vista organitzatiu s’ha creat la Direcció General de Drogodependències i sida,
que potencia la voluntat del Departament de Sanitat i
Seguretat Social per a reforçar totes aquelles estratègies
necessàries per aturar l’epidèmia de la infecció per
l’HIV/sida a Catalunya.
També, s’ha constituït la Comissió Interdepartamental
de la sida a Catalunya, que vetllarà per a l’abordatge
multidisciplinar de la infecció per l’HIV/sida a Catalunya. En aquesta Comissió, sota la presidència del Conseller de Sanitat i Seguretat Social s’apleguen els Departaments de Presidència, Governació i Relacions Institucionals, Treball, Benestar Social, Cultura, Ensenyament, Interior i Justícia, així com les dues plataformes
representatives de les ONG de lluita contra la sida a
Catalunya (El Comitè primer de desembre i la Federació Catalana d’ONG), l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.
Pel que fa al punt 2 de la resolució, on es demana continuar incrementant els recursos destinats a projectes de
cooperació us informem que la disposició addicional
núm. 23 de la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000, disposa que el Govern ha de destinar un import total de
2.005 milions de pessetes a la cooperació al desenvolupament, quantia superior a la que es fixava l’any anterior, que es xifrava en 1.630 milions de pessetes.
La mateixa disposició addicional autoritza al Govern
perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries,
tot compensant l’import d’aquestes dotacions amb la
minoració d’altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.
La voluntat del Govern per l’any 2000, seguint la tendència dels darrers anys, és superar l’import mínim que
s’ha de destinar a cooperació establert al pressupost
vigent. Així mateix, cal recordar que en aquest sentit
s’expressa el projecte de Llei de Cooperació al Desenvolupament.
Pel que fa a l’atenció especial als programes de sida,
població i salut reproductiva, s’ha de fer referència a
l’ordre, de 15 de març de 2000, per la qual s’aproven
les bases reguladores de les subvencions per a projectes que realitzen les ONG en l’àmbit de la cooperació
al desenvolupament. L’esmentada ordre, a l’article 5,
fixa les prioritats sectorials, entre les quals destaca
l’ajut a les persones i grups socials més necessitats dels
països o zones en vies de desenvolupament, que donin
satisfacció directament a les seves necessitats bàsiques,
entre d’altres la salut.
D’acord amb l’establert a les bases de la convocatòria
esmentada, la Direcció General de Relacions Exteriors
ha atorgat subvencions als següents projectes de cooperació al desenvolupament:
– Ajuts a diferents col·lectius de la població de Cuba.
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
89
Projecte presentat per l’ONG Ajut al Poble Cubà a
l’Havana
Import concedit 2.500.000.- pessetes.
Objecte del projecte: Col·laboració directa amb el
«Proyecto Vida» per ajudar als afectats per V. I. H. i
lliurament de material específic i bàsic al sanatori de
Santiago de las Vegas d’atenció al V. I. H.
– Projecte de formació integral i assistència de nens,
nenes i adolescents del carrer (NNA) de Santo
Domingo.
Projecte presentat per l’ONG Educació sense fronteres.
Import concedit 9.000.000.- de pessetes.
Objecte del projecte: la reintegració a la societat dels
nens/es i adolescents del carrer, i millorar la seva atenció perquè puguin accedir als drets bàsics de la infància.
– Enfortiment de la xarxa comunitària de drets humans
davant la SIDA a Nicaragua.
Projecte presentat per l’ONG SODEPAU.
Import concedit 3.000.000.- de pessetes.
Objecte del projecte: enfortir un model de prevenció
comunitària i integral del VIH que promogui canvis en
les pràctiques de risc per tal de frenar l’expansió de
l’epidèmia i garantir el respecte als drets humans.
– Viure i conviure: adolescència i SIDA a Romania.
Projecte presentat per l’ONG Fundació Salut i Comunitat.
Import concedit 4.500.000.- pessetes.
Objecte del projecte: contribuir a la millora de la situació de la SIDA a Romania, proporcionant atenció biopsico-social a la població adolescent amb SIDA i les
seves famílies i entorn més proper.
– Construcció d’una clínica hospitalària pel tractament
de malalts de SIDA a Cartago (Costa Rica).
Projecte presentat per l’ONG Servei Solidari i Missioner dels caputxins de Catalunya i Balears-SSIM.
Import concedit: A l’any 1999, mitjançant convocatòria ordinària es va concedir una subvenció per un import de 18 milions de pessetes; a l’any 2000 mitjançant
la signatura d’un conveni de cooperació directa entre el
Departament de Governació i Relacions Institucionals
i l’esmentada ONG s’ha concedit una subvenció per un
import de 20 milions de pessetes.
Sobre el punt c) de la resolució, val a dir que el Departament de Sanitat i Seguretat Social s’ha adherit a
aquesta campanya internacional de suport als països
pobres per abaratir la medicació per a les persones infectades pel virus de la sida i donar suport als programes de prevenció en aquests països, mitjançant la tramesa de diverses cartes al Govern espanyol, concretament al responsable del Plan nacional sobre el sida, i a
l’organisme de les Nacions Unides a Espanya
(ONUSIDA).
Pel que fa al punt d) on es demana la potenciació dels
països en vies de desenvolupament a la Conferència
Internacional de la Sida, que tindrà lloc a Barcelona
l’any 2002, s’ha de ressaltar que la majoria de beques
per als assistents es destinen a membres d’associacions
de països en vies de desenvolupament. L’organització
de l’esdeveniment s’encarregarà de vetllar que la selecció de les persones becades compleixi els criteris per tal
d’afavorir la participació precisament dels col·lectius de
països menys afavorits.
Així mateix, el Departament de Sanitat i Seguretat Social finançarà l’organització de dues trobades entre associacions dels països d’Amèrica Llatina i de la Mediterrània, perquè la seva presència a la Conferència sigui més participativa.
Respecte al punt e) referent a la prevenció, les actuacions que està desenvolupant aquest Departament s’han
esmentat anteriorment en el punt a).
Pel que fa al punt f) de la resolució, en el marc del Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola, el Departament d’Ensenyament continua impulsant l’educació
afectiva i sexual i la prevenció de la sida, mitjançant
l’oferta formativa relacionada amb temes de salut adreçada a tots els mestres i professors, i amb l’assessorament específic als centres docents que ho sol·liciten
sobre l’escolarització dels nenes i nenes seropositius
pel virus d’immunodeficiència humana. Així mateix,
amb el nom de «Parlar de la sida amb els nostres fills»
es realitzen activitats formatives i informatives adreçades a les associacions de mares i pares d’alumnes, amb
l’objectiu d’afavorir el diàleg sobre temes de sexualitat
en l’àmbit familiar.
Sobre la promoció de campanyes d’informació i sensibilització entre els col·lectius de treballadors i treballadores del sexe, hi ha el grup de treball format per diferents ONG que amb el suport tècnic i econòmic del
Departament de Sanitat i Seguretat Social, duen a terme programes de prevenció adreçat a aquest grup de la
població. Entre les tasques realitzades pel grup, figura
una línia de treball per tal d’informar i sensibilitzar a
aquest col·lectiu. L’abordatge d’aquest tipus de campanyes informatives i de sensibilització ha d’anar molt
dirigit a les persones amb aquestes pràctiques i en un
llenguatge entenedor. En aquest sentit, s’ha dissenyat
un material divulgatiu adreçat específicament a aquest
col·lectiu, que tindrà en compte la diversitat dels països
de procedència.
Per una altra banda, s’està treballant des de múltiples
associacions en l’educació sanitària dels treballadors/es
del sexe a través d’iguals, que representa una tasca més
personalitzada d’informació i sensibilització d’aquest
col·lectiu, tant en el lloc de treball com en els locals de
les associacions.
Per tal de donar compliment al punt h) de la resolució
es va crear un grup de treball integrat per especialistes
en el tema i representants del Plan Nacional del Sida i
de la Direcció general de Drogodependències i sida del
Departament de Sanitat, liderat pel Centre d’estudis
epidemiològics de la sida (CEESCAT) del propi Departament de Sanitat, que recentment ha consensuat uns
criteris per a l’aplicació de la profilaxi postexposició o
del dia després a l’estat espanyol.
4.50.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
90
Les recomanacions es faran públiques abans de finalitzar aquest any. A més, s’iniciarà un projecte europeu,
liderat pel CEESCAT, per tal de fer un seguiment prospectiu de les persones que rebin la profilaxi postexposició.
L’aplicació d’aquest tractament no només es cenyirà a
les dones víctimes d’agressions sexuals, sinó que també
s’entendrà, segons el grau de risc de contagi establert
per aquestes recomanacions, a altres persones exposades.
Respecte el punt i), aquest ha quedat sobradament explicat en el primer punt del compliment de la resolució.
Sobre la possibilitat d’ampliar els actuals programes
pilot d’instal·lació de màquines dispensadores de xeringues i agulles, cal dir que a finals de l’any 2000 acabarà
el procés d’avaluació de dues experiències pilot pioneres a l’Estat Espanyol desenvolupades durant el període 1999-2000 a les poblacions de Reus i Terrassa.. Tot
seguit i tenint en compte els resultats d’aquesta avaluació, s’estudiaran els mecanismes per estendre aquesta experiència a altres municipis. Aquesta seria una
opció complementària a altres formes més instaurades
de programes d’intercanvi de xeringues, basades en el
tracte directe per part dels agents de salut amb l’usuari de drogues per via endovenosa i que tenen el benefici de poder incidir en la reducció del dany, mitjançant
diferents tècniques d’educació sanitària. Mitjançant
aquest procediment a Catalunya ja s’han distribuït gairebé 3.000.000 de xeringues.
Per una altra banda, s’està ultimant una forma de promoure la instal·lació de màquines dispensadores de preservatius a nivell dels municipis, que vagi més enllà del
que s’està fent en l’actualitat. Al mateix temps, també
s’està treballant perquè les saunes, on tenen lloc els
contactes sexuals del col·lectiu gai, disposin en el transcurs de l’any 2001 de preservatius i lubrificants mitjançant les ONG de l’àmbit gai, amb finançament d’aquest
Departament.
Efectivament, la Marató de TV3 de l’any 2001 es dedicarà a la sida, tal com va decidir en el seu moment la
Comissió Científica corresponent, seguint els criteris
d’atendre aquelles malalties de les quals existeix investigació científica a Catalunya i en aquells camps on hi
ha més possibilitat d’avançar en la seva investigació.
Aquesta tasca de la Comissió és absolutament autònoma, de manera que ni la Direcció de TV3 ni la Direcció General de la CCRTV condicionen el seu dictamen.
Relatiu al punt I) de la Moció, cal assenyalar que els
mitjans de comunicació de la CCRTV des del moment
del descobriment del virus de la sida a l’any 1984, han
fet tasques de conscienciació sobre aquesta malaltia
amb l’elaboració de programes divulgatius, magazins
o programes especials. A banda de la informació regular emesa en els informatius diari, s’han emès més de
30 programes informatius setmanals sobre la sida (30
minuts, Actual, Entre línies...) i en magazins diaris
(com Bon dia Catalunya, La tarda és nostra o En directe
Mari Pau) s’han divulgat aspectes relacionats amb el
sida, com la prevenció o l’atenció als familiars. Així
mateix, en motiu de les jornades de sensibilització corresponents, els presentadors dels Telenotícies i d’El
4.50.
4. INFORMACIÓ
Temps han aparegut en pantalla amb el corresponent
llaç vermell. Totes aquestes accions es pensen continuar
desenvolupant en el futur.
En l’àmbit de les emissores de la CCRTV, val a dir que
com a la televisió, hi ha hagut una presència important
de missatges i d’informació relacionades amb la sida i
amb la seva prevenció. En aquest sentit, també està previst continuar en la mateixa línia, amb
l’elaboració de reportatges que s’emetran a Catalunya
Informació i amb la realització d’entrevistes en hores
de màxima audiència.
Barcelona, 20 de desembre de 2000
Eduard Rius i Pey
Control del compliment de la Resolució 15/VI del Parlament de Catalunya,
sobre el control dels aparells de raigs
X del tipus Televix 1600 i similars de la
xarxa d’hospitals
Tram. 340-00167/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució
Reg. 16993 / Admissió a tràmit i tramesa a la
Comissió competent: Mesa del Parlament,
28.12.2000.
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm iniciativa: 290-00015/06
Títol: Resolució 015/VI del Parlament de Catalunya,
sobre el control dels aparells de raigs X del tipus
Televix 1600 i similars de la xarxa d’hospitals
D’acord amb allò que disposen els articles 131 i 135.3
del Reglament del Parlament de Catalunya, i en relació
al compliment de la Resolució 015/VI, sobre el control
i l’ordenació de la substitució, si s’escau, dels aparells
de raigs X del tipus Televix 1600 que hi ha a la xarxa
d’hospitals de Catalunya, em plau fer-vos avinent, que
tots els aparells passen regularment revisions periòdiques, contractades a l’empresa fabricant o altres del
sector (General Electric, Technocontro i Phillips).
D’acord amb aquestes revisions cada centre determina
quan substitueix els aparells de raigs X del tipus
Televix 1600 o similars, dels que actualment a Catalunya n’hi ha 27 en hospitals de la SHUP. En aquests
moments està previst substituir els aparells d’aquest
tipus de tots els hospitals de l’Institut Català de la Salut, del Centre Hospitalari-Unitat Coronària de
Manresa, de l’Hospital de Palamós i de l’Hospital del
Sagrat Cor-L’Aliança.
Barcelona, 22 de desembre de 2000
Eduard Rius i Pey
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
91
4.53.
COMPAREIXENCES I SESSIONS INFORMATIVES EN LES COMISSIONS
4.53.05.
SOL·LICITUDS DE COMPAREIXENÇA
Sol·licitud de compareixença de sengles representants dels sindicats presents a la Mesa de concertació de la
Generalitat davant la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local perquè informin
sobre la situació i les perspectives de
la funció pública a Catalunya
Tram. 356-00109/06
Acord sobre la sol·licitud
Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per
la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local en la sessió núm. 11, tinguda el
dia 13.12.2000 (DSPC-C 116).
Sol·licitud de compareixença de directius del Fons Català de Cooperació al
Desenvolupament davant la Comissió
sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat perquè informin del Projecte de llei de
cooperació al desenvolupament
Tram. 356-00132/06
Acord sobre la sol·licitud
Sol·licitud de compareixença del senyor Carles Martín Badell, secretari
per a la Societat de la Informació davant la Comissió per a la Societat de la
Informació perquè informi sobre l’execució del Pla estratègic per a la societat de la informació
Tram. 356-00228/06
Sol·licitud
Sol·licitud: Sra. Teresa Serra Majem, Grup Parlamentari
Socialistes - Ciutadans pel Canvi; Lluís Miquel Recoder i Miralles, Grup Parlamentari de Convergència i
Unió; José Luis López Bulla, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds; Ernest Benach i Pascual,
Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Ricard Fernàndez Deu, Grup Parlamentari Popular.
Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió Permanent de
Legislatura per a la Societat de la Informació, sessió del
13.12.2000.
Acord sobre la sol·licitud
Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per
la Comissió Permanent de Legislatura per a la Societat
de la Informació en la sessió núm. 9, tinguda el dia
13.12.2000 (DSPC-C 115).
Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per
la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió
Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat en la sessió núm. 7, tinguda el dia 12.12.2000
(DSPC-C 113).
Sol·licitud de compareixença d’un
membre del Govern de la Generalitat
davant la Comissió sobre la Unió Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat perquè doni compte de
les informacions aparegudes sobre
presumptes irregularitats en el funcionament de l’Institut Català de la Mediterrània
Tram. 356-00158/06
Retirada de la sol·licitud
Retirada en la sessió núm. 7 de la Comissió Permanent
de Legislatura sobre la Unió Europea i d’Actuacions
Exteriors, Cooperació i Solidaritat, tinguda el dia
12.12.2000 (DSPC-C 112).
Sol·licitud de compareixença del conseller de Medi Ambient davant la Comissió de Política Territorial perquè
informi sobre les al·legacions presentades pel Govern amb relació al Pla
Hidrològic Nacional
Tram. 356-00230/06
Sol·licitud i tramesa a la Comissió
Sol·licitud: Sr. Ernest Benach i Pascual i Sr. Xavier
Vendrell i Segura, del Grup Parlamentari d’Esquerra
Republicana de Catalunya (reg. 16435) .
Comissió competent: Comissió de Política Territorial.
Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió: Mesa del
Parlament, sessió del 28.12.2000. (D’acord amb els
antecedents, si s’acorda la compareixença, serà substanciada pel procediment de l’article 138 del Reglament del Parlament.)
4.53.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
92
antecedents, si s’acorda la compareixença, serà substanciada pel procediment de l’article 138 del Reglament del Parlament.)
Sol·licitud de compareixença del conseller d’Interior davant la Comissió de
Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana
perquè informi sobre el desplegament
dels Mossos d’Esquadra a la regió I
Sol·licitud de compareixença de la presidenta de l’Associació Catalana
d’Afectats de Fibromiàgia (ACAF) davant la Comissió de Política Social perquè informi sobre la problemàtica de la
malaltia
Tram. 356-00231/06
Sol·licitud i tramesa a la Comissió
Sol·licitud: Sr. Marc López i Plana, del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg. 16535).
Comissió competent: Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana.
Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió: Mesa del
Parlament, sessió del 28.12.2000. (D’acord amb els
antecedents, si s’acorda la compareixença, serà substanciada pel procediment de l’article 138 del Reglament del Parlament.)
Tram. 356-00234/06
Sol·licitud i tramesa a la Comissió
Sol·licitud: Sra. Dolors Comas d’Argemir i Cendra, del
G. P. d’IC-V; Sr. Rafael Hinojosa i Lucena, del G. P. de
CiU; Sr. Joaquim Nadal i Farreras, del G. P. Soc-CpC;
Sra. M. Ángeles Esteller Ruedas, del G. P. Popular; Sr.
Ernest Benach i Pascual, del G. P. d’ERC (reg. 16779).
Comissió competent: Comissió de Política Social.
Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió: Mesa del
Parlament, sessió del 28.12.2000.
Sol·licitud de compareixença del director de l’Institut Català de la Mediterrània davant la Comissió sobre la Unió
Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat perquè informi
sobre el funcionament de l’Institut
4.53.10.
SESSIONS INFORMATIVES DE MEMBRES
DEL GOVERN
Tram. 356-00232/06
Acord sobre la sol·licitud
Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per
la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió
Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat en la sessió núm. 7, tinguda el dia 12.12.2000
(DSPC-C 113).
Sessió informativa de la Comissió
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, sol·licitada pels consellers d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca i Sanitat i Seguretat
Social, per a informar sobre les actuacions adoptades en el control sanitari
del bestiar boví i la seguretat alimentària a Catalunya, amb relació a l’aparició d’un cas d’encefalopatia espongiforme bovina (EBB) a Galícia
Tram. 355-00039/06
Substanciació
Sol·licitud de compareixença del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè informi sobre
la creació de la zona de regadius del
canal Segarra-Garrigues
Tram. 356-00233/06
Sol·licitud i tramesa a la Comissió
Sol·licitud: Sr. Ramon Vilalta i Oliva, del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi i Sr. Josep
Ma. Fabregat i Vidal, del Grup Parlamentari Popular
(reg. 16766).
Comissió competent: Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió: Mesa del
Parlament, sessió del 28.12.2000. (D’acord amb els
4.53.10.
4. INFORMACIÓ
Sessió informativa feta en la sessió, núm. 7 de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, del
14.12.2000 (DSPC-C 118).
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
93
4.53.15.
COMPAREIXENCES D’AUTORITATS, DE
FUNCIONARIS I D’ALTRES PERSONES
Compareixença del conseller de Governació i Relacions Institucionals i
del president de Localret davant la
Comissió per a la Societat de la Informació perquè informin sobre el contingut de l’acord institucional per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació en les administracions públiques catalanes
Tram. 357-00094/06
Substanciació
Compareixença de directius del Fons
Català de Cooperació al Desenvolupament davant la Comissió sobre la Unió
Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat perquè informin
del Projecte de llei de cooperació al
desenvolupament
Tram. 357-00120/06
Acord de tenir la sessió de compareixença
Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per
la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió
Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat en la sessió núm. 7, tinguda el dia 12.12.2000
(DSPC-C 113).
Compareixença feta en la sessió núm. 9 de la Comissió
Permanent de Legislatura per a la Societat de la Informació, del 13.12.2000 (DSPC-C 115).
Compareixença de la presidenta del
Consell Nacional de la Joventut de
Catalunya davant la Comissió sobre la
Unió Europea i d’Actuacions Exteriors,
Cooperació i Solidaritat perquè informi
de l’activitat duta a terme i del balanç
dels dos darrers anys de la presidència del Fòrum Europeu de Joventut
Tram. 357-00105/06
Substanciació
Compareixença del director de l’Institut Català de la Mediterrània davant la
Comissió sobre la Unió Europea i
d’Actuacions Exteriors, Cooperació i
Solidaritat perquè informi sobre el funcionament de l’Institut
Tram. 357-00121/06
Acord de tenir la sessió de compareixença
Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per
la Comissió Permanent de Legislatura sobre la Unió
Europea i d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat en la sessió núm. 7, tinguda el dia 12.12.2000
(DSPC-C 113).
Compareixença feta en la sessió núm. 7 de la Comissió
Permanent de Legislatura sobre la Unió Europea i
d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat, del
12.12.2000 (DSPC-C 113).
Compareixença de sengles representants dels sindicats presents a la Mesa
de concertació de la Generalitat davant
la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local
perquè informin sobre la situació i les
perspectives de la funció pública a
Catalunya
Tram. 357-00119/06
Acord de tenir la sessió de compareixença
Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per
la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local en la sessió núm. 11, tinguda el
dia 13.12.2000 (DSPC-C 116).
4.53.15.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
94
4.70
COMUNICACIONS DEL PRESIDENT DE LA
GENERALITAT I DEL GOVERN
4.87.
PROCEDIMENTS DAVANT EL TRIBUNAL
CONSTITUCIONAL
4.70.05.
DOCUMENTACIÓ TRAMESA EN COMPLIMENT DE LLEIS I ALTRES NORMES
4.87.05.
RECURSOS D’INCONSTITUCIONALITAT INTERPOSATS PEL PARLAMENT
Documentació tramesa en compliment
de l’article 2 del Decret 381/1984, del
22 de desembre, de creació del Consell de Seguiment de Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica de Catalunya
Recursos d’inconstitucionalitat acumulats núms. 201/93, 219/93, 226/93 y
236/93, contra determinats preceptes
de la Llei orgànica 5/1992, de 29 d’octubre, de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter
personal
Tram. 334-00036/06
Presentació: Conseller, del Departament
d’Indústria, Comerç i Turisme
Reg. 16884 / Coneixement i tramesa a la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme: Mesa
del Parlament, 28.12.2000.
Molt Honorable senyor Joan Rigol i Roig
President del Parlament de Catalunya
Assumpte: Informe corresponent al primer semestre de
2000 sobre el desenvolupament de l’exercici de les funcions de seguretat nuclear i protecció radiològica, encomanades pel Consejo de Seguridad Nuclear a la Generalitat de Catalunya i que du a terme el Servei de
Coordinació d’Activitats Radioactives
Molt Honorable Senyor,
D’acord amb l’establert en l’apartat b) de l’article segon del Decret 381/1984, de 23 de desembre, de creació del Consell de Seguiment de Seguretat Nuclear i
Protecció Radiològica de Catalunya, em permeto adjuntar l’informe corresponent al primer semestre de
2000, del desenvolupament de l’exercici de les funcions de seguretat nuclear i protecció radiològica encomanades pel Consejo de seguridad Nuclear a la Generalitat de Catalunya i que du a terme el Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives.
Aquest informe ha estat conegut i aprovat en la reunió
del Consell de Seguiment que ha tingut lloc el dia 20
desembre de 2000.
Atentament,
Barcelona, 20 de desembre de 2000
Antoni Subirà i Claus
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
Sentència del Tribunal Constitucional
El Pleno del Tribunal Constitucional, compuesto por
don Pedro Cruz Villalón, Presidente, don Carles Viver
Pi-Sunyer, don Rafael de Mendizábal Allende, don
Julio Diego González Campos, don Manuel Jiménez de
Parga y Cabrera, don Tomás S. Vives Antón, don Pablo
García Manzano, don Pablo Cachón Villar, don Fernando Garrido Falla, don Vicente Conde Martin de Hijas,
don Guillermo Jiménez Sánchez y doña María Emilia
Casas Baamonde, Magistrados, ha pronunciado
EN NOMBRE DEL REY
la siguiente
SENTENCIA
En los recursos de inconstitucionalidad acumulados
núms. 201/93, 219/93, 226/93 y 236/93, interpuestos
respectivamente por el Consejo Ejecutivo de la
Generalidad de Cataluña, el Defensor del Pueblo, el
Parlamento de Cataluña y por don Federico TrilloFigueroa Conde, Comisionado por 56 Diputados del
Grupo Parlamentario Popular, contra los arts. 6.2, 19.1,
20.3, 22.1 y 2-1º, 24, 31, 39.1 y 2, 40.1 y 2, y
Disposición final tercera de la Ley Orgánica 5/1992, de
29 de octubre, de Regulación del Tratamiento Automatizado de los Datos de Carácter Personal. Ha
comparecido y alegado el Abogado del Estado. Ha sido
Ponente el Magistrado don Julio Diego González
Campos, quien expresa el parecer del Tribunal.
I. ANTECEDENTES
1. Por escrito registrado en este Tribunal el 25 de enero
de 1993, el Consejo Ejecutivo de la Generalidad de
Cataluña, interpuso recurso de inconstitucionalidad
contra los arts. 24, 31, 39, art. 40.1 y 2 y Disposición
final tercera de la Ley Orgánica 5/1992, de 29 de octubre, de Regulación del Tratamiento Automatizado de
los Datos de Carácter Personal (en adelante, LORTAD).
La representación procesal de la Generalidad de Cataluña aduce en su recurso que la LORTAD es inconstitucional por vulnerar el orden constitucional de reparto
de competencias al atribuir al Estado competencias
exclusivas en la ejecución de dicha Ley Orgánica sobre
todos los ficheros de datos de titularidad privada y
aquellos otros creados por la Administración Local,
4.70.05.
4. INFORMACIÓ
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
95
reservando a las Comunidades Autónomas únicamente
las pertinentes respecto de los ficheros creados por su
propia Administración. La Generalidad de Cataluña en
su recurso reivindica, en consecuencia, la competencia
de las Comunidades Autónomas para el ejercicio de las
potestades y funciones de tutela sobre aquellos ficheros
de titularidad privada creados por particulares en la
consecución de actividades sobre las que la Comunidad
Autónoma puede ostentar títulos competenciales, y
sobre los creados por la Administración Local de Cataluña, considerando contraria a la Constitución la reserva de tales competencias con carácter exclusivo a la
Agencia de Protección de Datos creada por la citada e
impugnada Ley Orgánica.
Dice la Generalidad de Cataluña que la LORTAD no se
ha limitado a imponer restricciones al uso de la
informática y definir los correspondientes derechos de
la persona al respecto, sino que además ha arbitrado
una serie de mecanismos de defensa jurídica de los
individuos frente al uso extralimitado de la informática,
creando un órgano especializado al que le encomienda
en exclusiva la función de verificar la correcta aplicación de la LORTAD. Esta Ley ha reconocido a las
Comunidades Autónomas competencias únicamente
para el control sobre los ficheros creados por su propia
Administración, reservando en exclusiva la tutela administrativa de los ficheros de titularidad privada y los
creados por la Administración Local a la Agencia de
Protección de Datos, órgano de naturaleza estatal.
A juicio de la Generalidad de Cataluña el sistema de
protección estatuido en la LORTAD no puede situarse
fuera del marco constitucional y estatutario de distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas. La atribución de potestades y funciones a órganos administrativos debe ajustarse, en
todo caso, al sistema de distribución de competencias
que resulte de la Constitución y de los Estatutos de
Autonomía; es decir, que el sistema de protección
establecido por la LORTAD debe materializarse a través del sistema constitucional y estatutario de distribución de competencias y no a su pesar (SSTC 146/
1986, 75/1989, 13/1992). Así pues, resulta del todo
insoslayable encuadrar las distintas materias dentro de
ese sistema de distribución de competencias con arreglo a los criterios que el Tribunal Constitucional ha
venido estableciendo en su jurisprudencia. Las distintas
y posibles materias objeto de competencia, bien estatal
o bien autonómica, se encuadrarán atendiendo a su
sentido y finalidad en relación con el objeto y contenido de los propios títulos competenciales. El objeto de
la LORTAD, según la Generalidad de Cataluña, es, por
un lado, regular el modo de ejercicio de derechos
fundamentales del art. 18.1 CE de aquellas personas
cuyos datos de carácter personal se encuentren almacenados en un fichero informático; y, por otro lado, imponer límites y condiciones a la creación y gestión de sus
ficheros informáticos, tanto si son de titularidad pública
como si lo son privada, y al modo de obtención y
tratamiento de los mismos. La circunstancia de que la
Ley impugnada tenga el carácter de orgánica, sin perjuicio de que no todos los preceptos de la LORTAD lo
sean, pues aquella condición se ha reservado por la
propia Ley a las normas que desarrollan los derechos
fundamentales garantizados en el apartado 1 del art. 18
CE (derecho al honor, a la intimidad y a la propia
imagen), no conlleva la exclusión de la intervención
autonómica en el ámbito material de la tutela de los
derechos de la persona respecto del tratamiento
informático de sus datos de carácter personal porque,
en primer lugar, no debe confundirse la igualdad de
derechos y obligaciones de todos los españoles en
cualquier parte del territorio nacional con la existencia
de ordenamiento jurídico rigurosamente uniforme, pues
tal cosa sería contraria a la autonomía reconocida en el
art. 2 CE (SSTC 37/1981, 76/1983, 37/1987); y, en
segundo lugar, con arreglo a lo dicho en la STC 137/
1986, el art. 81 CE no puede imponerse a lo dispuesto
en el art. 149 CE desvirtuando la distribución de
competencias entre Estado y Comunidades Autónomas.
Recuerda en sus alegaciones la recurrente, además, que
tratándose como se trata en el caso de derechos
fundamentales, el art. 8.1 y 2 del Estatuto de Autonomía de Cataluña establecen que la Comunidad como
poder público, en el ámbito de sus competencias,
promoverá las condiciones para hacer efectiva la
libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en
los que se integra, y en cumplimiento de dicho mandato
incluyó el art. 40 de la Ley 8/1987, de 15 de abril,
Municipal y de Régimen Local de Cataluña, en el que
establece específicas garantías respecto de los datos
personales que consten en los padrones municipales.
La Generalidad de Cataluña constriñe su reivindicación
a la titularidad sobre las potestades de ejecución administrativa que pueda ostentar la Comunidad Autónoma
sobre la LORTAD y sus normas sobre funciones de
tutela administrativa precisas para la aplicación de
dicha Ley respecto de los ficheros de titularidad privada
y de aquéllos creados por la Administración Local en
Cataluña. Razona la Generalidad de Cataluña a
continuación que ni la Constitución ni los Estatutos de
Autonomía, incluido el suyo, han atribuido expresamente competencias sobre la regulación legislativa,
desarrollo normativo, o ejecución sobre la gestión
informática de los datos de carácter personal. Desde el
punto de vista competencial, sigue diciendo la Generalidad de Cataluña, el elemento dotado de relevancia
en esta cuestión es el relativo a la naturaleza y utilidad
de la información que pueda almacenarse y gestionarse
en tales ficheros, que puede afectar a muy diversos
sectores materiales y ámbitos competenciales, se trate
de ficheros de titularidad privada o de titularidad pública; siendo justamente este carácter de técnica instrumental lo que provoca que se trate de una actividad
para la que no existe ni en la Constitución ni en los
Estatutos de Autonomía una específica materia competencial sobre el particular. De hecho la LORTAD no
refiere a título competencial alguno que habilite al
Estado o a la Agencia de Protección de Datos para
reservarse integramente la tutela administrativa sobre
los ficheros mencionados. Ahora bien, ni esa omisión
del legislador estatal ni la falta de un enunciado
específico constitucional o estatutario sobre la cuestión
permiten sostener, afirma la recurrente, que esas funciones de tutela administrativa constituyan una competencia residual del Estado (art. 149.3 CE) (SSTC 123/
1984, 133/1990).
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
96
Al igual que sucedió en el asunto resuelto por la STC
76/1984 (Sentencia sobre la actividad cartográfica), que
la tutela administrativa sobre los ficheros de datos de
carácter personal sea o no materia competencial residual asumible por el Estado dependerá de si la misma
puede ser encuadrada o no por medio de los criterios
interpretativos ordinarios en alguna de las ya existentes
y distribuidas entre el Estado y las Comunidades
Autónomas. Sostiene la Generalidad de Cataluña que
no se precisa de la titularidad de una específica
competencia para que un Ente administrativo, estatal,
autonómico o local pueda disponer y gestionar ficheros
informáticos, excluyéndose la aplicación de la cláusula
residual del art. 149.3 CE.
Tampoco, arguye la Generalidad de Cataluña, resulta
de aplicación al caso lo previsto en el art. 149.1.1 CE,
puesto que la naturaleza manifiestamente administrativa de la Agencia de Protección de Datos y el carácter
de sus funciones tuitivas, incardinables en las denominadas potestades de policía administrativa, poco o
nada tienen que ver con la garantía de las condiciones
básicas que garanticen la igualdad en el ejercicio de los
derechos constitucionales en el conjunto del Estado,
objeto del citado precepto constitucional; considerando
que dicha competencia sobre el establecimiento de
semejantes condiciones básicas se trata de una competencia normativa que no excluye, como tiene declarado
el Tribunal Constitucional en su STC 147/1991, ciertos
actos de ejecución en la naturaleza básica cuando sean
indispensables para preservar la uniformidad del
tratamiento de la materia. Pero, aun siendo esto así, y
pudiendo el Estado extender su competencia normativa en la regulación de aquellas condiciones básicas en
garantía de la igualdad en el ejercicio de los derechos
constitucionales en el conjunto del territorio nacional a
actos de ejecución indispensables para preservar esa
uniformidad, no nos encontramos, en el caso de la
protección de datos, ante ninguno de los supuestos
excepcionales enumerados por la aludida STC 147/
1991 que permitan considerar indispensables los actos
de ejecución de la LORTAD para dicha garantía de la
igualdad hasta el punto de ser atribuibles a la Agencia
de Protección de Datos en exclusiva sin menoscabar las
competencias autonómicas.
El régimen sancionador, la función inspectora y las
funciones registrales previstas en la LORTAD son lo
suficientemente precisos como para que puedan ser
aplicadas por la Comunidad Autónoma sin riesgo de
discrecionalidad que pueda quebrar la igualdad en el
ejercicio de aquellos derechos, objeto último de garantía de la citada Ley Orgánica (STC 74/1990). Y la
jurisprudencia del Tribunal Constitucional ya ha dicho
que no quiebra esa igualdad básica la existencia de
regímenes sancionadores autonómicos en las materias
en las que la Comunidad Autónoma haya asumido
competencias (SSTC 87/1985, 37/1987, 227/1988).
Nada impide, entonces, desde la perspectiva constitucional, que la Comunidad Autónoma asuma funciones,
incluso legislativas, cuando la actividad sancionadora
recae sobre materias de competencia autonómica (STC
37/1987). El art. 149.1.1 CE no puede interpretarse,
dice la Generalidad de Cataluña, de forma tal que vacíe
de contenido las legítimas competencias de la Comu4.87.05.
4. INFORMACIÓ
nidad Autónoma, lo que podría ocurrir con la atribución
en exclusiva de competencias ejecutivas a la Agencia
de Protección de Datos creada y regulada por la
LORTAD.
Concluye la recurrente señalando que el desarrollo
normativo o la concreción sectorial y las actuaciones
administrativas particulares propias de la tutela administrativa sobre la gestión informatizada de datos de
carácter personal sólo debe ser emprendida por el titular de la competencia en los distintos sectores
materiales en los que tengan aplicación los ficheros
informáticos. En consecuencia, es inconstitucional la
distribución de competencias de tutela administrativa
llevada a cabo por la Ley Orgánica impugnada en
cuanto atribuye en exclusiva esa competencia a la
Agencia de Protección de Datos, órgano estatal, respecto de todos los ficheros de titularidad privada, sea cual
sea la materia sobre la que versen.
A juicio de la Generalidad de Cataluña, la única
distribución de competencias constitucionalmente conforme es aquélla que responda al criterio del ámbito
material en que cada fichero que contenga datos
personales opere. Por esta razón, en primer lugar, la
LORTAD debió reconocer la competencia de la
Comunidad Autónoma catalana en ejecución de dicha
Ley Orgánica respecto de los ficheros de titularidad
privada que versen sobre materias de competencia de la
Comunidad Autónoma; y, en segundo lugar, otro tanto
debió reconocerse respecto de aquellos ficheros
creados por la Administración Local catalana, con arreglo a las competencias asumidas en régimen local por
el Estatuto de Autonomía catalán (art. 9.8). De un lado
la LORTAD incurre en inconstitucionalidad porque
reserva a la Agencia de Protección de Datos las
potestades de ejecución de la Ley Orgánica respecto de
los ficheros de titularidad privada, sea cual sea la
materia sobre la que verse, desconociendo las
competencias que puedan corresponder a los órganos
que cree la Comunidad Autónoma a tal efecto, respecto
de aquellos ficheros de titularidad privada que presten
servicios en ámbitos materiales sobre los que la
Comunidad Autónoma posea competencias al menos
ejecutivas. De otro lado también resulta contraria a la
Constitución la atribución de las competencias de tutela
de los derechos reconocidos en la Ley Orgánica impugnada, estatuidos al servicio de la mejor protección de
los derechos (el art. 18.1 CE) frente al uso de la
informática como dispone el apartado 4 de ese mismo
precepto, de la Agencia de Protección de Datos a los
ficheros creados por la Administración Local catalana.
En este sentido, la Ley Orgánica impugnada, en sus
arts. 38, 45 y 48, debió reconocer expresamente la
competencia de la Comunidad Autónoma catalana sobre las funciones de inscripción registral de los ficheros
creados por la Administración Local catalana, y, sin
embargo, lo hizo atribuyendo esas funciones de forma
exclusiva a la Agencia de Protección de Datos. Sin
perjuicio, claro está, del eventual recurso a mecanismos
de cooperación y colaboración interadministrativa en
esta materia, a los efectos de lograr la plena efectividad
de la protección dispensada por la LORTAD a los
derechos fundamentales garantizados en el art. 18.1
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
97
CE. Pero no por ello cabe vaciar de competencias a la
Comunidad Autónoma.
La Generalidad de Cataluña señala como meollo de su
reproche de inconstitucionalidad lo dispuesto en el art.
40 LORTAD. A juicio de la Generalidad de Cataluña
este precepto posee capital importancia en la
distribución de competencias ejecutivas respecto de la
Ley Orgánica impugnada, que constituyen la razón del
reproche de inconstitucionalidad que hace en su
recurso, al reconocer expresamente tan sólo la
competencia autonómica sobre sus propios ficheros y
excluir el reconocimiento de las competencias que
pudiera tener la Comunidad Autónoma sobre los
ficheros de titularidad privada y local. El mentado art.
40 LORTAD efectuaría una tácita exclusión de las
competencias exclusivas en esa materia de las
Comunidades Autónomas. Este precepto, interpretado
en relación con lo dispuesto en los arts. 36, 45 y 48
LORTAD, sólo reconoce las competencias de la Comunidad Autónoma respecto de los ficheros que contengan datos de carácter personal creados y gestionados por
su Administración, negando el ejercicio de idénticas
competencias respecto de aquellos otros de titularidad
privada que versen sobre ámbitos en los que la
Comunidad Autónoma tenga competencias al menos
ejecutivas, haciendo otro tanto también, para el caso
catalán, con los ficheros creados por la Administración
Local catalana.
Esa exclusión vendría confirmada, en opinión de la
Generalidad de Cataluña, por lo dispuesto en el
apartado 2 del mismo art. 40 LORTAD, en relación con
lo establecido en los arts. 24 y 31 de la misma Ley. La
Comunidad Autónoma solo tendría facultades para crear y mantener registros de los ficheros creados por su
propia Administración, negándosele esa misma posibilidad para la inscripción de aquellos otros ficheros de
titularidad privada que versen sobre materias de competencia autonómica catalana. Pues estos ficheros, según
lo dispuesto en los preceptos legales aludidos, deben
inscribirse necesaria y exclusivamente en el registro
general dependiente de la Agencia de Protección de
Datos. Y lo mismo cabe decir, respecto de los ficheros
creados por la Administración Local, dado que el art.
28.2 a) LORTAD impone esa misma obligación de
inscripción para cualquier fichero de titularidad pública, sin hacer distingo alguno, en el Registro General
dependiente de la Agencia de Protección de Datos,
razón por la que tampoco la Comunidad Autónoma
podría crear un Registro similar donde se inscribieran
los ficheros creados por la Administración Local catalana.
En relación con la impugnación por inconstitucionales
del art. 40.1 y 2 LORTAD impugna la Generalidad de
Cataluña en su recurso también los arts. 24, 31 y 39 de
la misma. En su opinión los arts. 24 y 31 incurren en
inconstitucionalidad en relación con lo dispuesto por el
apartado 2 del art. 40 LORTAD, al vulnerar las
competencias autonómicas, pues impiden a la Comunidad Autónoma crear y mantener Registros de
Protección de Datos propios respecto de los ficheros de
titularidad privada que versen sobre materias competencia de la Comunidad Autónoma. En cuanto al art. 39
LORTAD, en relación en este caso con el apartado 1
del art. 40 LORTAD, y su remisión a los arts. 36, 45 y
48, resulta de la interpretación conjunta de todos estos
preceptos que también se excluye a la Comunidad
Autónoma de las funciones inspectoras que la Ley
Orgánica impugnada atribuye en exclusiva a la Agencia de Protección de Datos, impidiendo, en
consecuencia, que esas funciones las pueda ejercer el
órgano que al efecto pudiere crear la Comunidad
Autónoma respecto de los ficheros de titularidad privada que versen sobre materias de competencia
autonómica catalana y de los creados por la Administración Local Autonómica.
Por último, la Generalidad de Cataluña también ataca
en su recurso lo dispuesto en la Disposición final tercera de la Ley Orgánica impugnada. Entiende la
Generalidad de Cataluña que dicha Disposición final es
contraria a la Constitución, en relación con el art. 1
LORTAD, al atribuir carácter de Ley Orgánica al art. 24
LORTAD, relativo a la notificación e inscripción de
todos los ficheros de titularidad privada en el Registro
General dependiente de la Agencia de Protección de
Datos. Considera la recurrente que el art. 24 no es un
desarrollo directo de lo dispuesto en el apartado 4 del
art. 18 CE, pues posee un contenido meramente
organizativo consistente en atribuir a una sola institución pública determinadas competencias, excediendo
por ello del ámbito reservado a la Ley Orgánica, según
lo dispuesto en el art. 81.1 CE.
2. El Parlamento de Cataluña interpuso su recurso de
inconstitucionalidad mediante escrito registrado en este
Tribunal el 28 de enero de 1993. El recurrente impugna los arts. 24, 31 y 40.1 y 2 LORTAD, aduciendo las
siguientes razones. La Ley Orgánica recurrida, dice el
Parlamento catalán, viene a cumplir con el mandato
contenido en el apartado 4 del art. 18 CE, que, en
puridad, no contiene derecho fundamental alguno, sino
una vía de limitación de la informática, que constituye
una específica garantía de los derechos fundamentales
del art. 18.1 CE, y en general de los derechos de la persona. Es lógico pensar, se arguye, que la limitación de
una actividad para garantizar los derechos fundamentales de la persona, constituya un desarrollo de los
mismos; aunque sólo sea en cuanto definición negativa del derecho fundamental. De ahí que la Ley a la que
remite el mentado apartado 4 del art. 18 CE deba ser en
principio una Ley Orgánica. Ahora bien, la estrecha
relación entre los apartados 1 y 4 del art. 18 CE no configura título competencial alguno a favor del Estado.
La Ley Orgánica dictada en cumplimiento del mandato
del art. 18.4 CE no puede soslayar el marco de
distribución de competencias, ni la interconexión entre
los citados apartados 1 y 4 del art. 18 CE y el art. 81.1
CE atribuye título competencial alguno al Estado. El
art. 81 CE es una norma sobre las fuentes del derecho
de nuestro Ordenamiento jurídico, que cobra todo su
sentido en relación con lo dispuesto en el art. 149.1.1
CE. Pues el desarrollo de los derechos fundamentales
deberá realizarse en el marco de la distribución de
competencias prevista en la Constitución y los
Estatutos de Autonomía (STC 137/1986) en la que se
subraya el recíproco condicionamiento entre el art. 81.1
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
98
y el 149.1, ambos CE. El art. 149.1.1 CE, asevera el
recurrente, no establece una reserva absoluta y total a
favor del Estado en materia de derechos fundamentales.
A la vista de lo dispuesto en el apartado 2 del art. 9 CE
(recogido en el art. 8.2 del Estatuto de Autonomía de
Cataluña), en el art. 10.1 CE y en el art. 53.1 CE, los
derechos fundamentales constituyen pilares básicos del
Estado Social y Democrático en todos y cada uno de
sus niveles, sin que la Constitución atribuya a uno de
esos niveles determinados el control del cumplimiento
de las condiciones de ejercicio de los derechos
fundamentales. El Estado posee el título competencial
necesario para desarrollar los derechos fundamentales
establecidos en la Constitución Española, no por su
condición de legislador orgánico, sino por las
competencias exclusivas que al mismo le reserva el
apartado 1 del art. 149.1 CE, y en el caso, a falta de otro
título competencial, por el que determina ese mismo
precepto: la regulación de las condiciones básicas que
garanticen la igualdad de todos los españoles en el
ejercicio de los derechos constitucionales.
En ocasiones, aunque no siempre deba ser así, pueden
coincidir los ámbitos de la Ley Orgánica contemplada
en el art. 81.1 CE y el título competencial que el art.
149.1.1 CE atribuye al Estado. En el presente caso, en
el que se impugna una Ley Orgánica dictada al amparo
de lo dispuesto en el art. 18.4 CE, se trata de precisar si
constituye un desarrollo de un derecho fundamental la
garantía de ese mismo derecho frente a una actividad
concreta. El citado precepto constitucional en realidad
remite a la Ley, no para definir el contenido de los
derechos fundamentales del art. 18.1 CE, sino para regular el ejercicio de estos derechos frente a cierta
actividad legítima en principio, pero que puede conculcarlos: el uso de la informática. De ello se desprende,
razona el Parlamento de Cataluña, que al Estado le
corresponde regular las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio
de los derechos constitucionales, que habrá de hacerse,
en todo caso, por Ley (art. 53.1 CE); y será por Ley
Orgánica sólo en el caso de que se regule el ejercicio de
los derechos fundamentales garantizados en el capítulo
2º, Sección 1ª del Título 1º de la Constitución.
Pues bien, sostiene el Parlamento catalán, que la
LORTAD, a través de normas de naturaleza organizativa referidas a un Ente público estatal, ha procedido,
en realidad, a una distribución de competencias entre el
Estado y la Comunidad Autónoma, al margen de lo que
sobre el particular establecen la propia Constitución y
el Estatuto de Autonomía de Cataluña; y en otras
normas reviste con forma de Ley Orgánica lo que no es
el desarrollo de un derecho fundamental.
Para fundar sus alegatos, razona el Parlamento catalán,
que los ficheros automatizados no son en sí mismos
materia objeto de distribución de competencias, sino
más bien, instrumento para realizar determinadas
actividades, como así reconoce el art. 3 LORTAD
cuando define qué sea un fichero automatizado. El que
la función primaria que le cumple desempeñar a la
LORTAD sea la de garantizar un derecho fundamental
frente a una determinada actividad, el uso de la
informática, y la circunstancia de que la Ley Orgánica
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
haya dado relevancia a la titularidad y fines del fichero,
distinguiendo según se trate de ficheros privados o
públicos, viene a confirmar esa naturaleza instrumental. Ahora bien, no obstante, como tales actividades
instrumentales deben subsumirse en el título competencial específico correspondiente, formando parte
indisoluble del mismo, de manera que la ley que regule
esa actividad instrumental no puede obviar la distribución de esas competencias entre el Estado y las
Comunidades Autónomas.
En consecuencia, aquellos ficheros automatizados sobre materias en las cuales la Comunidad Autónoma
catalana ostente competencias en virtud de lo dispuesto
en su Estatuto de Autonomía serán materia competencial propia de la Comunidad Autónoma, y del
Estado lo serán aquellas otras actividades ligadas a
ámbitos competenciales de su titularidad, incluso si su
alcance territorial no supera el de la propia Comunidad
Autónoma catalana. Y la extensión de las competencias
de la Comunidad Autónoma será la que resulte del
bloque de la constitucionalidad, de manera que, si tiene
competencias legislativas sobre la materia, tendrá
competencias legislativas sobre los ficheros de tratamiento automatizado de datos de carácter personal, y si
lo son ejecutivas, las tendrá ejecutivas; siempre con
respeto al desarrollo del derecho fundamental efectuado en la LORTAD, y, en su caso, a las condiciones
básicas que garanticen la igualdad en el ejercicio de los
derechos constitucionales en el conjunto del territorio
nacional establecidas mediante Ley ordinaria. El Estado no puede erigirse en garante último, único y real de
la libertad e igualdad del individuo y de los grupos en
los que se integra, porque el art. 9.2 CE atribuye esa
función al conjunto de los poderes públicos, y el art. 8.2
del Estatuto de Autonomía de Cataluña se lo atribuye a la
Generalidad en el ámbito propio de sus competencias.
Entrando ya en el examen concreto de las distintas
impugnaciones, aduce el Parlamento de Cataluña, que
el art. 40 LORTAD, en su apartado 1, garantiza a la
Comunidad Autónoma la posibilidad de crear su propio
organismo de control sobre ficheros de su titularidad.
La tacha no está, dice el recurrente, en la lista y
enumeración de las funciones que ese precepto atribuye
a las Comunidades Autónomas o al Estado y las que
reserva al Estado confiriéndolas a la Agencia de
Protección de Datos, sino en el hecho de que la, en
principio, correcta atribución de funciones que dicho
precepto hace a la Comunidad Autónoma sobre los
ficheros en materia de su competencia se ve desnaturalizada al atribuir esa competencia únicamente respecto de los ficheros creados o gestionados por la
Comunidad Autónoma en cuestión. De forma que la
titularidad del instrumento se convierte en criterio
determinante de la distribución de competencias y no la
materia sobre la que versa el fichero, cuando la
LORTAD ha desarrollado el apartado 1 del art. 18 CE
limitando el uso de la informática con independencia
de la titularidad pública o privada del fichero. Además,
se soslaya que la Comunidad Autónoma catalana posee
competencias que inciden en esferas de la actividad
privada que pueden exigir la creación de ficheros
automatizados (por ejemplo, prospecciones de mercado
–art. 12.1.5 EAC-, investigación científico-médica –art.
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
99
9.7 EAC-). El art. 23 LORTAD, cuando establece que
pueden crearse ficheros privados de datos personales si
resultan necesarios para la actividad u objeto legítimo
de la persona física o jurídica titular de dicho fichero no
está limitando esa actividad u objeto a aquéllos sobre
los que el Estado posea títulos competenciales.
En lo que respecta al apartado 2 del art. 40 LORTAD,
sigue diciendo el Parlamento catalán, en correspondencia con lo establecido en el anterior apartado del
mismo precepto y que también es impugnado en el
presente recurso de inconstitucionalidad, incurre dicho
precepto una vez más en el defecto de circunscribir el
ejercicio de las competencias de la Comunidad
Autónoma en función de la titularidad del fichero, y no
por la materia sobre la que éste verse, excluyendo en
consecuencia los ficheros de titularidad privada, cuyo
control y vigilancia se atribuyen a la Agencia de
Protección de Datos, a pesar de que su fin y uso se
enmarcan o puedan encuadrarse en materias de competencia de las Comunidades Autónomas.
Las consideraciones hechas sobre ese apartado 2 del
art. 40 LORTAD deben ponerse en relación con lo
dispuesto en el art. 24 LORTAD, al que la Disposición
final tercera LORTAD reviste con la forma de Ley
Orgánica, cuando ese precepto, estima el Parlamento de
Cataluña, no desarrolla directamente derecho fundamental alguno, pues su fin no es limitar el uso de la
informática para garantizar los derechos fundamentales
protegidos en el art. 18.1 CE, sino que se trata más bien
de una norma organizativa e instrumental para facilitar
a los poderes públicos su función de garantes del
cumplimiento de la igualdad en las condiciones de
ejercicio de esos derechos fundamentales frente al uso
de la informática. Las funciones previstas y reguladas
en el art. 24 LORTAD, sostiene el recurrente, debieran
corresponder a la Comunidad Autónoma catalana respecto de aquellos ficheros de titularidad privada con
finalidades y usos encuadrables en las competencias
que tenga conferidas por la Constitución y su Estatuto
de Autonomía.
Pone punto final a su recurso de inconstitucionalidad el
Parlamento de Cataluña impugnando lo dispuesto en el
art. 31 LORTAD, pues a su entender lo que dicho
precepto establece respecto de la inscripción en el Registro General dependiente de la Agencia de Protección
de Datos debiera corresponder al poder público que
ostente competencias sobre la actividad objeto del
fichero de titularidad privada. Al no hacerlo así, la
LORTAD niega esa competencia a la Comunidad
Autónoma, atribuyéndosela en exclusiva al Estado respecto de los ficheros de titularidad privada, y, en particular, en lo relativo a la inscripción de los códigos tipo,
que deberá hacerse en el Registro General de
Protección de Datos, dependiente de la Agencia de
Protección de Datos, privando de esa facultad a las
Comunidades Autónomas allí donde éstas posean
competencias.
3. Por escrito registrado en este Tribunal el 28 de enero
de 1993, el Defensor del Pueblo interpuso recurso de
inconstitucionalidad contra los arts. 19.1 y 22.1 y 2
LORTAD. Arguye en su escrito de formulación del
recurso, una vez narrados los antecedentes parlamen-
tarios de la LORTAD, que el art. 19.1 LORTAD incurre
en el vicio de inconstitucionalidad por infracción de la
reserva de Ley dispuesta en el art. 53.1 CE. Dice el
Defensor del Pueblo que el art. 11 LORTAD establece
la regla general del consentimiento previo del afectado
para que puedan ser cedidos sus datos de un fichero
informático a otro, con alguna excepción entre las que
se cuentan especialmente las dispuestas en el apartado
1 del art. 19 LORTAD, según el cual la cesión de datos
de carácter personal entre Administraciones Públicas
para ejercer competencias diferentes o sobre materias
diferentes a aquéllas que hayan motivado la recogida de
esos datos solo será posible si así lo prevé la norma de
creación del fichero u otra norma de igual o superior
rango. Lo así previsto en el art. 19 LORTAD debe
ponerse en conexión con lo previsto en el apartado 1
del art. 18 de la misma Ley Orgánica, según el cual la
creación, modificación o supresión de un fichero solo
podrá realizarse por medio de disposición general que
se publicará en el «Boletín Oficial del Estado» o
«Diario Oficial» correspondiente. De ello resulta, a
juicio de quien impugna, en primer lugar, que las
normas de creación, modificación o supresión de un
fichero podrán tener carácter reglamentario; y, en
segundo lugar, que esas normas pueden autorizar la
cesión de datos sin necesidad de recabar el
consentimiento del afectado, en contra, por tanto, de la
regla general que sobre el particular establece el art. 11
LORTAD.
Esa cesión sin consentimiento del aludido por los datos
de carácter personal cedidos supone, razona el Defensor del Pueblo, un límite al derecho fundamental a la
intimidad (art. 18.1 CE). Y el apartado 1 del art. 19
LORTAD, impugnado en este recurso de inconstitucionalidad, autoriza que dicho límite se concrete en
una norma reglamentaria, vulnerando así lo dispuesto
en el art. 53.1 CE que habilita sólo a la ley para regular el ejercicio de los derechos fundamentales. Además
el art. 19.1 LORTAD contiene una remisión en blanco,
incondicionada y carente de límites ciertos y estrictos,
al ejecutivo para que éste pueda fijar mediante normas
reglamentarias los límites a ese derecho del afectado a
que no se cedan sus datos de carácter personal a otros
ficheros automatizados de las Administraciones
Públicas distintos a aquél para el que recogió el dato en
cuestión sin su consentimiento.
El art. 18.4 CE resultaría ser, en opinión del Defensor
del Pueblo, expresión de la moderna necesidad de dotar a los ciudadanos de mecanismos de garantía de su
intimidad frente al uso abusivo de la informática.
Resoluciones como la STC 110/1984 o el ATC 642/
1986, avalan esa necesidad y la capital importancia de
esa garantía. El derecho al honor o el derecho a la
intimidad son elemento esencial de la dignidad humana y del libre desarrollo de la personalidad, base de
nuestro sistema político y Ordenamiento jurídico (art.
10.1 CE, STC 170/1987, FJ 4), constituyendo el uso de
la informática uno de los mayores riesgos para la
intimidad individual y familiar y para el ejercicio
legítimo de derechos por los ciudadanos. Peligro que es
mayor, si cabe, si pueden complementarse y entrecruzarse los datos de carácter personal obrantes en los diversos ficheros que tengan por objeto su almacena4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
100
miento y tratamiento respondiendo a finalidades bien
distintas.
Esta circunstancia exige que una garantía elemental del
derecho al honor y a la intimidad sea que el ciudadano
pueda controlar ese flujo, decidiendo sobre el uso y
difusión de sus datos de carácter personal. Por esa
razón, el ciudadano debe poder controlar las cesiones
que se hagan de sus datos mediante el otorgamiento o
no de su consentimiento para ese flujo. Así pues, esa
garantía es indispensable frente al potencial riesgo de
la informática, de manera que solo sean admisibles las
limitaciones a ese derecho que sean proporcionadas y
estén previstas por una Ley, ya que se trata de
limitaciones al pleno ejercicio del derecho a la
intimidad, siendo lo transcendente, no tanto el carácter
íntimo o no de los datos, como aquel riesgo potencial
que conlleva su tratamiento informático.
Así pues, la excepción impuesta por el apartado 1 del
art. 19 LORTAD a ese poder de consentir la cesión de
los datos de carácter personal constituye un límite al
ejercicio del derecho fundamental a la intimidad (art.
18.1 CE), que por imperativo del art. 53.1 CE requiere
ser regulado por Ley. Y ello con independencia de que
ese derecho de consentimiento sobre la cesión de los
datos de carácter personal no se prevea expresamente
en el Convenio de Estrasburgo de 1981, pauta
hermenéutica de los derechos fundamentales de la
Constitución por imperativo del art. 10.2 CE, pues está
implícito en el art. 18 CE, ya que de otro modo se
vaciarían las restantes garantías previstas en la
LORTAD.
No obstante, el derecho a consentir, en tanto aspecto del
derecho a la intimidad (art. 18.1 CE) en su manifestación de derecho a la autodeterminación informativa, no es ilimitado, como no lo son éstos ni ningún
otro derecho fundamental. Así pues, el derecho que
asiste al ciudadano de consentir la cesión de sus datos
de carácter personal puede rendirse ante el límite que le
venga impuesto por la Constitución directamente, o por
la defensa de otros derechos o bienes constitucionalmente protegidos (STC 196/1987, FF JJ 5 y 6).
Así pues, cabe limitar ese derecho de cesión en su
«contenido normal», no en el «esencial», si así lo exige
la salvaguardia de otros derechos o bienes constitucionales. Limitación de los derechos que está sometida
a la reserva de ley del art. 53.1 CE, lo que veda al
ejecutivo dictar normas sobre esa materia (salvo
llamadas al Reglamento para cumplir una función complementaria y subalterna -STC 6/1981-).
Pues bien, sigue razonando el Defensor del Pueblo en
su recurso de inconstitucionalidad, el art. 19.1 CE
permite con su redacción que normas reglamentarias
limiten ese derecho de consentimiento a la cesión de
datos, y además lo hace sin fijar límites o criterios
ciertos a los que esa norma reglamentaria deba ceñirse.
El único requisito que exige el citado precepto
impugnado en el presente recurso es que la norma que
establezca la excepción al derecho de consentimiento
se contenga en aquella otra que crea o modifica el
fichero de datos. Sin olvidar que ese límite, cuando es
la Ley quien lo fija, ya está expresamente previsto en el
art. 11.2 a) LORTAD. Esa remisión al Reglamento ni
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
siquiera fija los fines, las causas, o las circunstancias
que justifiquen la existencia de la restricción,
contrariando así lo dicho sobre el particular en la STC
83/1984. Sólo el apartado 3 del art. 7 LORTAD respecto de los denominados «datos sensibles» (esto es, los
datos relativos al origen racial, la vida sexual y la salud,
los cuales solo podrán ser cedidos cuando por razones
de interés general así lo establezca una Ley o el
afectado consienta expresamente) establece específicas
restricciones a la excepción al derecho de consentimiento en la cesión de datos establecida en el
impugnado art. 19.1 LORTAD. Los restantes datos
personales, a la vista de lo dispuesto en el apartado 1
del art. 19 LORTAD, pueden ser cedidos sin recabar
dicho consentimiento, ni adoptando las mínimas
cautelas de forma y fondo, bastando con la observancia
del requisito de que dicha cesión sin consentimiento de
la persona afectada por los datos cedidos se establezca
en la norma de creación o modificación del fichero en
cuestión.
El Defensor del Pueblo también impugna en su recurso
de constitucionalidad los apartados 1 y 2 del art. 22
LORTAD, en sus incisos «impida o dificulte
gravemente el cumplimiento de las funciones de control y verificación de las Administraciones Públicas»,
«la persecución de infracciones ... administrativas» y
«ante razones de interés público o ante intereses de
terceros más dignos de protección», por infracción del
art. 18.1 y 4 CE. El art. 22 LORTAD regula las
excepciones a los derechos de acceso, rectificación y
cancelación de los datos personales que obren en los
ficheros de datos automatizados (en relación con lo
dispuesto en los arts. 5, 14 y 15 LORTAD). Estos
derechos son parte del contenido esencial del derecho
al honor y a la intimidad, en opinión del Defensor del
Pueblo, en relación con el uso de la informática (art.
18.4 CE), viniendo el precepto impugnado de la
LORTAD a imponer graves excepciones a los mismos.
Respecto del derecho de información, se exceptúan
aquellos casos en los que su ejercicio y por tanto el
acceso a esa información impida o dificulte gravemente
«las funciones de control y verificación de las Administraciones Públicas» o «la persecución de infracciones ..... administrativas». En lo que hace a los
derechos de acceso, rectificación y cancelación de los
datos, el art. 22 los excepciona de concurrir «razones de
interés público, o ante intereses de terceros más dignos
de protección».
Pues bien, estos incisos, aduce el Defensor del Pueblo,
violan el apartado 4 del art. 18 CE en relación con su
apartado 1, y también lo hacen del art. 53.1 CE, al no
respetar la LORTAD el contenido esencial de los
derechos al honor y a la intimidad, haciendo que esos
derechos resulten irreconocibles en relación con el uso
de la informática y sin que tales límites tengan
justificación alguna.
Sigue razonando el Defensor del Pueblo en su recurso
de inconstitucionalidad que el art. 22, que tiene carácter
de Ley Orgánica con arreglo a lo dispuesto en la
Disposición final tercera LORTAD, constituye el
desarrollo de un derecho fundamental, formando parte
del «estatuto básico» de ese derecho fundamental, por
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
101
lo que posee relación directa con su contenido esencial
(SSTC 11/1981 y 196/1987). Para precisar cuál sea ese
contenido esencial hay que acudir a los Convenios
internacionales (art. 10.2 CE), arguye el Defensor del
Pueblo en su recurso. Así, el art. 8 del Convenio
Europeo de Derechos Humanos (en adelante, CEDH),
y el Convenio de Estrasburgo de 1981 para la
protección de las Personas con respecto al Tratamiento
Automatizado de Datos de Carácter Personal, en particular sus arts. 8 y 9. Según estos preceptos del
Convenio de Estrasburgo, las excepciones al derecho
de información pueden darse si el ejercicio de ese
derecho afectase a la defensa nacional, a la seguridad
pública y a la persecución de infracciones penales. No
incluyendo en su enumeración de excepciones, o
restricciones al derecho de información del ciudadano
cuyos datos de carácter personal sean objeto de
tratamiento automatizado, ninguna de las establecidas
en el art. 22 LORTAD que se impugna en este recurso
de inconstitucionalidad.
Además, sigue diciendo el Defensor del Pueblo, su
configuración tan abierta hace que las restricciones
impugnadas pierdan toda justificación, pues en ellas
cabría en la práctica cualquier actividad administrativa,
puesto que cualquier actividad sometida a regulación
administrativa conlleva ser controlada y verificada en el
cumplimiento de dicha regulación por la Administración misma en el ejercicio de sus competencias. La
consecuencia de tal circunstancia es que esa excepción
supondría someter a aquel derecho de información a
límites tales que lo harían impracticable, dificultándolo
más allá de lo razonable, o despojándolo de la necesaria
protección; esto es, semejantes restricciones lesionarían
su contenido esencial (STC 11/1981). Lo mismo cabría
decir de la «persecución de infracciones....
administrativas».
Iguales razones son las que fundan la impugnación del
apartado 2 del art. 22 LORTAD. El art. 8.2 CEDH, y el
propio Convenio de Estrasburgo de 1981 (art. 9), fijan
en términos ya muy amplios límites muy severos a los
derechos de acceso, rectificación y cancelación,
acudiendo también a conceptos jurídicos indeterminados como la seguridad del Estado o los intereses
monetarios del mismo. Pero el legislador de la
LORTAD no se ha limitado a plasmar esas restricciones
o excepciones (como hace, por ejemplo, en los arts. 20
y 21), sino que ha ido más allá, acudiendo a cláusulas
como la del interés público o el interés de terceros más
digno de protección. En lo tocante a esa llamada al
interés público, contrapuesto a los intereses privados, e
identificado, si acaso, con aquel en el que coincide la
mayoría o la totalidad de la colectividad o que resulta
ser objetivo de la sociedad para el logro de condiciones
idóneas de existencia, es tan amplia su noción que en
él encajaría cualquier actividad administrativa. Cuando
menos porque por imperativo constitucional (art. 103
CE) la Administración debe servir en todo caso con
objetividad a los intereses generales. En lo que se
refiere a los intereses de terceros más dignos de
protección, sólo sería posible entender por tales los que
se encarnan en la protección de los derechos fundamentales de terceros. Pues, ni es posible que un derecho
fundamental decaiga ante simples intereses legítimos
ajenos, ni, con arreglo al art. 10.2 CE y la STC 62/1982
(FJ 4), esos intereses de terceros puedan ser diferentes
a los que con arreglo al Convenio de Estrasburgo de
1981 son derechos y libertades de la persona en los
términos de su art. 9.2 d). De no interpretarse así el art.
22.2 LORTAD, como así parece al mencionar la propia
LORTAD expresa y separadamente los derechos
fundamentales y las libertades de terceros como
específico límite a los derechos de acceso, rectificación
y cancelación (art. 22.1 CE), ha querido articular un
supuesto distinto en el apartado 2 del mentado art. 22
LORTAD, yendo más allá de la salvaguardia de los
derechos fundamentales y libertades públicas ajenas.
Para finalizar su recurso, el Defensor del Pueblo señala
que, conocedor de la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el alcance del art. 10.2 CE, según la cual no
son los Tratados internacionales que en él se mencionan parámetros de constitucionalidad de las normas
(STC 64/1991, FJ 4), no lo es menos que en la
Constitución no hay preceptos susceptibles de imponer
límites mayores o más intensos a los derechos de los
apartados 1 y 4 del art. 18 CE que los que ya vienen
reconocidos por los Tratados internacionales sobre la
materia ratificados por el Estado español sin contrariar éstos, pues dichos Tratados internacionales sobre
derechos humanos son instrumento interpretativo del
contenido de los derechos que la propia Constitución
tutela.
4. Por escrito registrado en este Tribunal el 29 de enero
de 1993, don Federico Trillo-Figueroa Martínez Conde,
en nombre y representación de 56 Diputados pertenecientes todos ellos al Grupo Parlamentario del Partido
Popular, interpuso recurso de inconstitucionalidad contra los arts. 6.2, 19.1, 20.3, 22.1 y 2 LORTAD. Tras una
extensa consideración sobre la realidad del avance
tecnológico y sus riesgos para con los derechos de la
persona y su más eficaz garantía, siendo expresión de
esta nueva realidad y preocupación un nuevo derecho
fundamental que ha venido a denominarse derecho
fundamental a la autodeterminación informativa, los
Diputados recurrentes arguyen que parte esencial de los
derechos de la personalidad son los que garantiza el
apartado 1 del art. 18 CE: el derecho al honor y a la
intimidad; y muy en particular este último, tan
estrechamente ligado a la dignidad de la persona. Este
derecho a la intimidad, tanto personal como familiar, ha
sido objeto de protección, no sólo constitucional, sino
también civil y penal, constituyendo garantía del
mismo el que su contenido y límites deban establecerse
por Ley Orgánica (arts. 53, 55 y 81 CE), siendo indispensable que su tutela pueda recabarse ante los
Tribunales (art. 53.2 CE). Ese derecho a la intimidad,
dicen los recurrentes, además de poseer una dimensión
negativa consistente en su naturaleza reaccional frente
a intromisiones ilegítimas, también posee una
dimensión positiva, la relativa al control sobre la
información referida a uno mismo, lo que implica el
derecho del individuo a saber de qué datos disponen
sobre él terceras personas, acceder a esos datos y
conocer de su existencia (el denominado habeas data),
y controlar su calidad y exactitud con el objeto de poder exigir la corrección o cancelación de aquellos
incorrectos o indebidos, según el caso.
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
102
Tras un repaso al derecho comparado y a la Sentencia
del Tribunal Constitucional Federal Alemán sobre la
Ley del Censo, los Diputados recurrentes centran sus
argumentos en lo dispuesto por el Convenio de
Estrasburgo de 1981, y muy en especial en sus arts. 6,
7 y 8, que recogen aquellos derechos individuales con
el propósito de asegurar el control sobre la recogida,
uso y circulación de los datos relativos a la persona. A
su juicio los arts. 6.2, 19.1, y 22.1 y 2 LORTAD son
inconstitucionales por infracción del apartado 4 del art.
18 CE, en relación con lo dispuesto en los arts. 10 y
105 b), también de la Constitución, al vaciar de
contenido los límites que deben imponerse a la
informática tal y como ordena taxativamente el
apartado 4 del art. 18 CE. Si el derecho a la autodeterminación informativa es un derecho activo de control
sobre el conjunto de informaciones relativas a una persona, cuando el art. 18.4 CE establece que la Ley
limitará el uso de la informática para garantizar los
derechos del art. 18.1 no puede significar más que el
otorgamiento a los ciudadanos de una posibilidad de
actuación con el propósito de, por un lado, impedir o
prohibir cualquier intromisión ilegítima en su intimidad
a través del uso de la informática, y, de otro lado,
garantizar el ejercicio de las facultades de conocimiento y acceso a las informaciones incorporadas a una base
de datos, o corregir o suprimir los datos, así como
disponer sobre su transmisión y divulgación. Facetas y
facultades del derecho a la autodeterminación informativa, abundan los recurrentes, reforzadas por lo
establecido en el art. 105 b) CE sobre el acceso a
archivos y registros administrativos.
La violación del precepto constitucional aludido no
deviene por la forma en que la LORTAD regula esas
garantías. Su inconstitucionalidad, así lo estiman los
Diputados recurrentes, se deriva del conjunto de
excepciones que a dicho derecho se establecen en la
LORTAD mediante el recurso al empleo de conceptos
jurídicos indeterminados que abandonan el límite al
uso de la informática dispuesto en el art. 18.4 CE, es
decir, la garantía efectiva del derecho fundamental a la
intimidad que la Ley debe estatuir se abandona la discrecional voluntad de la Administración Pública. De
este modo, consideran los Diputados, se vacían esas
garantías de todo su contenido, haciendo inexistente el
límite al uso de la informática porque se confieren a la
Administración Pública facultades discrecionales para
imponer excepciones mediante un simple acto administrativo a aquellas facultades que componen el derecho
individual a la autodeterminación informativa, sin ni
tan siquiera exigir que esa restricción se fije por reglamento. Vaciado el límite del apartado 4 del art. 18 CE
se vulnera el apartado 1 del mismo precepto, al dejar
indefenso al ciudadano frente a la constricción de su
derecho fundamental por la Administración Pública en
el caso del uso de la informática, conculcando el art. 10
CE, al ser contrarias esas excepciones a los principios
establecidos en el Convenio de Estrasburgo de 1981.
Máxime, cuando el art. 55 CE prevé, justamente, que
los derechos del apartado 1 del art. 18 no pueden suspenderse en ningún caso.
Los derechos fundamentales del art. 18.1 CE tienen
límites, indudablemente, aseveran los Diputados
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
recurrentes, entre los que pueden enumerarse aquéllos
que se derivan del cumplimiento de los fines propios
del Estado social y democrático de derecho exigibles a
toda autoridad pública. Por otro lado, la informática
constituye un instrumento eficaz para que la
Administración Pública sirva al interés general (art. 103
CE), y una estricta proyección de las garantías del art.
18.1 CE a este campo supondría la paralización de la
actividad administrativa. Esos límites deben existir,
pero no de forma tal que desnaturalicen el derecho
fundamental. Si la Ley no pondera los diferentes
derechos e intereses concurrentes y desnaturaliza el
derecho fundamental que pretende garantizar al imponerle ciertos límites, esa Ley es inconstitucional (en
este sentido se cita a la STC 53/1985, FJ 9).
Arguyen los Diputados recurrentes, en primer lugar,
que para valorar aquellas excepciones a las facultades
que componen el contenido del derecho a la autodeterminación informativa debe tenerse en cuenta a
efectos hermenéuticos, por remisión del apartado 2 del
art. 10 CE, los principios del Convenio de Estrasburgo
de 1981, muy en particular su art. 9. Dicho Convenio
fija esos límites en la seguridad e integridad del Estado,
en la seguridad pública y en sus intereses monetarios
(lo que los recurrentes ligan a la integridad del Estado,
al orden público y a los derechos económicos de la
hacienda pública, respectivamente), y la protección de
la persona concernida y la de terceros (que los
Diputados impugnantes interpretan como la defensa de
otros derechos fundamentales del propio interesado o
ajenos). Además, el Convenio menciona a los ficheros
con fines estadísticos o científicos, que por sus
cualidades también imponen límites al derecho a la
autodeterminación informativa. Así pues, la norma internacional precisa los intereses y bienes cuya
protección puede fundar las excepciones a las garantías
del mentado derecho fundamental y que la Ley puede
recoger, constituyendo ese Convenio internacional norma que obliga para la interpretación del art. 18.4 CE
(SSTC 281/1991, 37/1988). En segundo lugar, los
límites, interpretados a la luz del citado Convenio,
deben ser objeto de una aplicación restrictiva. No cabe
una interpretación extensiva de las limitaciones de los
derechos fundamentales, so pena de vaciarlos de su
contenido (STC 53/1985).
Pues bien, los arts. 6.2, 19.1 y 22.1 y 2 LORTAD,
afirman los recurrentes, establecen límites al derecho a
la autodeterminación informativa en relación con los
ficheros públicos que infringen el art. 18.4 CE y el
propio Convenio de Estrasburgo de 1981 al vaciar de
contenido el derecho fundamental a la autodeterminación informativa. Pues dichos límites crean un
orden jurídico que hace imposible que el ciudadano
pueda saber quién, cómo, cuándo y con qué motivo se
sabe algo sobre su persona por los poderes públicos a
través del uso de la informática, dada la discrecionalidad con la que la Administración Pública pueda
disponer de los límites que la LORTAD impone a ese
derecho fundamental, de manera tal que hace
difícilmente recognoscible el derecho fundamental. Y
ello porque la Ley permite que la Administración pueda
tratar autónomamente los datos sin consentimiento del
afectado, que pueda, sin la debida cobertura legal,
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
103
ceder esos datos sin restricción alguna y para ejercer
competencias diferentes a las que fundaran la recogida
de dichos datos, que pueda negar la información a la
que tiene derecho la persona afectada en la recogida de
sus datos personales esgrimiendo dificultades de
gestión pública, que resultarán de imposible
fiscalización para el ciudadano, y, por último, que la
Administración Pública pueda impedir el ejercicio de
los derechos de acceso, rectificación o cancelación de
los datos de carácter personal esgrimiendo razones de
interés público.
En lo que toca a la impugnación en el recurso de lo
dispuesto en el art. 6.2 LORTAD, arguyen los
Diputados recurrentes que el apartado 1 de dicho
precepto establece un derecho del ciudadano a consentir sobre la cesión de los datos que se refieran a su persona. Es lógico, dicen los recurrentes, que quepan
excepciones a esa regla general, según la cual resulta
necesario el previo consentimiento del afectado para
ceder sus datos a otras Administraciones Públicas. El
apartado 2 de dicho art. 6 LORTAD establece una serie
de excepciones a dicho derecho de consentimiento en
la cesión de datos. En primer lugar, si esa excepción
viene dispuesta por la Ley, lo que, sin hacer otra
salvedad, supondría que una Ley ordinaria puede
excepcionar ese consentimiento sin necesidad de que
así lo disponga una Ley Orgánica, como así debiera ser,
opinan los recurrentes. En segundo lugar, el apartado 2
del art. 6 LORTAD establece también que no es
necesario recabar el previo consentimiento del
interesado para el caso de datos accesibles al público.
También establece, en tercer lugar, una excepción para
supuestos en los que la recogida y tratamiento de los
datos está ligada a ciertas relaciones jurídicas, donde
parece que el legislador ha presupuesto la existencia de
un consentimiento previo cuando se entabló dicha
relación jurídica para la recogida y uso de sus datos
personales.
La duda surge para los impugnantes respecto de las
relaciones jurídico-administrativas a las que refiere el
precepto como causa también de excepción del derecho
individual a consentir en la cesión. La mención que
hace el precepto a esta relación jurídica dentro de
aquéllas que puedan justificar la excepción del derecho
de consentir resulta, a juicio de los impugnantes, de
difícil comprensión, puesto que cualquier vínculo
jurídico entre la Administración Pública y sus
administrados crea una relación jurídico-administrativa, lo que en último término supone que el límite al
derecho a consentir se reconduce en todo caso al cuarto
supuesto, las excepciones que imponga el ejercicio de
las funciones propias de la Administración en el ámbito
de sus competencias, puesto que el ejercicio de esas
funciones implica, desde luego, el establecimiento de
semejantes relaciones jurídicas.
La amplitud de ambas nociones, relaciones jurídicoadministrativas y ejercicio de funciones administrativas, lleva a que siempre que se trate de un fichero
público no resulte necesario recabar el consentimiento
del interesado porque, o estará vinculado a una relación
jurídico-administrativa, o se justificará la excepción del
derecho a consentir la cesión de datos en el ejercicio de
alguna de las competencias de la Administración titular del fichero en cuestión. Vicio de inconstitucionalidad, dicen los Diputados recurrentes, que no sana
lo dispuesto en el art. 18 LORTAD, pues la necesidad
de que la creación, modificación o supresión de un
fichero deba efectuarse mediante una Disposición general (que debe publicarse en un Boletín Oficial) resulta ser una garantía inútil, ya que el fichero en cuestión
puede crearse o modificarse por una norma de rango
infralegal, cuando sólo la Ley está habilitada para
imponer semejantes restricciones al derecho
fundamental a la autodeterminación informativa. Las
Administraciones Públicas no pueden poseer una innata potestad para crear o modificar ficheros de datos
personales, dada la estrecha ligazón existente entre esos
ficheros y la intimidad personal y el riesgo que ésta
corre con la existencia de aquéllos, razón por la que
sólo la Ley puede atribuir esa potestad y sujetándola a
condiciones determinadas de ejercicio.
Los Diputados recurrentes también reparan en las
excepciones que la LORTAD establece para con el
derecho a consentir en la cesión de datos de carácter
personal, conforme a lo dispuesto en los apartados 1 y
2 de su art. 11. Según ese precepto, arguyen los
impugnantes, solo cabrá ceder entre Administraciones
los datos de carácter personal previo consentimiento
del interesado. Pero, ese mismo precepto, a renglón
seguido, también establece una serie de excepciones a
ese necesario recabamiento del consentimiento del
ciudadano, a saber: siempre que la cesión en cuestión
sea prevista por la norma de creación o modificación
del fichero u otra posterior de igual o superior rango, y
en esa previsión se estatuya que la cesión puede hacerse
sin necesidad de recabar el aludido consentimiento del
afectado. A juicio de los recurrentes el art. 11 es inconstitucional en ese extremo al permitir una excepción al
derecho de consentir la cesión de los propios datos que
puede ser establecida por norma reglamentaria.
Inconstitucionalidad que deriva de la infracción de lo
dispuesto en el apartado 4 del art. 18 CE, en relación
con el principio de legalidad establecido en el art. 9.3
CE y la reserva de Ley para la regulación del ejercicio
de los derechos fundamentales del art. 53.1 CE.
Además, abundan sus razones los Diputados
recurrentes, aunque el art. 19 LORTAD establece
límites a la cesión entre Administraciones Públicas, no
lo hace respecto de aquellos ficheros de una misma
persona jurídico-pública. Esa cesión ilimitada en ese
caso permitiría crear ficheros sin restricción alguna que
prácticamente alcanzaran a cualquier dato personal. Por
ello el art. 19 LORTAD también infringe la
Constitución.
En lo tocante a los derechos de información, acceso,
rectificación y cancelación que la LORTAD reconoce
a los ciudadanos, dicen los recurrentes que, con arreglo
a lo establecido en los arts. 5, 14 y 15 LORTAD, los
procedimientos para el ejercicio de esos derechos serán
los que establezca el pertinente reglamento que tenga
por objeto regular los distintos ficheros frente a los
cuales se harán valer aquellas facultades concedidas
por la LORTAD al interesado. Estos derechos,
consideran los impugnantes, no son impedimento
alguno para la creación de ficheros automatizados de
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
104
datos de carácter personal, por ello no se rigen por las
reglas y excepciones del derecho a consentir en la
recogida y tratamiento de datos, que sí afectan
directamente a las condiciones de creación y existencia
de dichos ficheros. La manera en que deban ejercerse
o puedan ejercerse estos derechos, contenido mínimo
del derecho fundamental a la autodeterminación informativa, mientras no supongan obstáculo alguno a la
libre creación de ficheros automatizados, sólo pueden
excepcionarse por intereses públicos o privados con
mayor respaldo constitucional que el del derecho a la
autodeterminación informativa. Sólo es, por tanto,
admisible su límite, si ponderados los intereses en presencia, resulta ser más grave para el orden constitucional informar al afectado o permitirle ejercer aquellos
derechos de acceso, rectificación y cancelación, que
negárselos. Y debe examinarse si la norma que fija esos
límites se funda en la protección de semejantes
intereses.
Es el art. 22 LORTAD, señalan los recurrentes, quien
establece los límites a esos derechos de información,
acceso, rectificación y cancelación de los datos
contenidos en los ficheros automatizados. El primer
supuesto de excepción (el que viene exigido por el
cumplimiento de funciones administrativas) y el
segundo de los enumerados en ese artículo (la
protección del interés público o del interés de terceros
más digno de protección), resultan ser intereses
indefinidos que no poseen en modo alguno mayor valor constitucional que el de los derechos que vienen a
excepcionar como para justificar la severa restricción
que el precepto les impone; límite que se impone, como
vienen diciendo los Diputados recurrentes, a una parte
esencial del derecho a la autodeterminación informativa, dando cobertura lisa y llanamente a la mera
discrecionalidad administrativa en este extremo.
En el primer caso, el referido a la excepción a aquellos
derechos que impone la circunstancia de que su
ejercicio suponga impedir o dificultar «gravemente el
cumplimiento de las funciones de control y verificación
de las Administraciones Públicas» o afecte «a la
persecución de infracciones ... administrativas», la
tacha deviene de la circunstancia de que cualquier
actividad administrativa puede ser encuadrada en las
excepciones previstas en el precepto impugnado. En lo
que toca a la segunda excepción, aquella referida a
razones «de interés público o ante intereses de terceros
más dignos de protección», la inconcreción de
semejantes intereses y, en último término, el que
también cabe reconducir a los mismos cualquier
actividad administrativa (art. 103 CE), provocan la
inconstitucionalidad del art. 22 LORTAD. En suma, el
apoderamiento en blanco a la Administración Pública
para que pueda excepcionar derechos que constituyen
facultades esenciales del derecho a la autodeterminación informativa ejerciendo una potestad plenamente discrecional sobre la materia es contrario a la
Constitución.
El segundo motivo sobre el que se erige la impugnación
de la LORTAD en el recurso de los Diputados del
Partido Popular se dirige contra lo dispuesto en el
apartado 3 del art. 20 de dicha Ley Orgánica, al
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
considerarlo contrario a los arts. 16 y 18 CE, pues
autoriza el almacenamiento y tratamiento de los
denominados «datos sensibles» (los relativos al sexo,
creencias, religión o ideología, y salud de la persona).
La propia singularidad de esos datos exige, justamente,
una más severa garantía sobre su tratamiento
automatizado, dado que afectan al núcleo de la
dignidad humana, que podría ser gravemente conculcada de no tomarse las oportunas cautelas frente al uso de
la informática respecto de semejante información relativa a la persona. El art. 7 LORTAD, al albur de lo
dispuesto en el art. 6 del Convenio de Estrasburgo de
1981, establece ciertas garantías específicas en relación
con la recogida y tratamiento de ese tipo de datos. Sin
embargo, aducen los Diputados, el apartado 3 del art.
20 LORTAD, al fijar ciertas excepciones a esas
garantías, habilita a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad
del Estado para la recogida y tratamiento de esa
información sin someterse a las cautelas que la propia
LORTAD estatuye como regla general para el caso.
Lo previsto en el apartado 3 del citado art. 20 LORTAD
constituye, a juicio de los recurrentes, un serio peligro
para el derecho a la autodeterminación informativa,
pues, por un lado, dicho precepto no distingue la
captación o recogida del almacenamiento y tratamiento
de dichos datos, cuando es obvio que se trata de dos
actividades bien dispares. En efecto, arguyen los
Diputados impugnantes, respecto de la obtención de
esos datos, la garantía frente al uso abusivo de los
mismos está establecida por lo dispuesto en el apartado
2 del art. 16 CE, pues este precepto confiere a los
ciudadanos el derecho frente a cualquier Administración Pública de no declarar sobre sus creencias o su
ideología. Y así lo recoge, como no podía ser de otro
modo, el art. 7.1 LORTAD. Así pues, la garantía absoluta de ese derecho fundamental a no declarar sobre las
propias creencias o ideología impiden la aplicación de
semejante límite contenido en el apartado 3 del art. 20
LORTAD respecto de la actividad de captación y
recogida de datos personales relativos a las creencias,
religión o ideología del afectado. Por tanto, el problema, según los recurrentes, surge con el almacenamiento
y tratamiento de los datos, que al estar al margen del
ámbito protegido por el derecho fundamental garantizado en el apartado 2 del art. 16 CE no impiden la
aplicación a ese caso de la excepción prevista en el
aludido precepto de la LORTAD, art. 20.3. De ello cabe
deducir, siguen razonando los recurrentes, que parece
caber la posibilidad de que los denominados «datos
sensibles» sean almacenados y tratados, privando a los
interesados de sus derechos de información, acceso,
rectificación y cancelación previstos en la propia Ley
Orgánica, sin que ni tan siquiera se prevea una
autorización judicial previa para semejante restricción
de derechos llevada a cabo por las Fuerzas y Cuerpos
de Seguridad del Estado. Por otra parte, el art. 18.4 CE
impediría crear ficheros policiales con los datos «sensibles», lo que se ve contrariado por lo establecido en
el apartado 3 del art. 20 LORTAD que permite la
existencia de esos ficheros, con la única condición de
que se haga para el caso de una investigación concreta, lo que no salva el defecto de inconstitucionalidad del
precepto legal, pues los ficheros se crean, lógicamente,
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
105
para ser usados más de una vez y para diversas
investigaciones, careciendo de todo sentido su creación
para un único supuesto y uso.
Un riesgo que se acrece, más si cabe, dicen los
impugnantes, ante la posibilidad de que se crucen los
datos que contengan esos ficheros con otros. Así pues,
por muy loable que sea el fin que alienta la creación de
ese tipo de ficheros, incluso para el caso de una
investigación concreta, su mera existencia sería contraria a lo dispuesto en los arts. 16.2 y 18.4 CE, que
impiden de plano la existencia, el tratamiento y el
almacenamiento de esos datos «sensibles», al no prever
las mínimas garantías, que bien podrían ser, siguen
diciendo los Diputados, las de que su recogida y
utilización se someta a la previa autorización de un
órgano judicial.
5. Por sendas providencias de este Tribunal de 9 febrero
de 1993 se admitieron a trámite los cuatro recursos de
inconstitucionalidad, acordando la publicación en el
«Boletín Oficial del Estado» de su incoación y dar
cumplimiento a lo establecido en el art. 34 LORTAD
trasladando las demandas y documentos presentados en
los recursos de inconstitucionalidad al Congreso de los
Diputados, al Senado y al Gobierno de la Nación para
que, en su caso, se pudieran personar en el proceso y
formular alegaciones de estimarlo conveniente. Así lo
hicieron en los cuatro casos el Senado y el Gobierno de
la Nación, representados por el Abogado del Estado,
efectuando alegaciones únicamente éste último.
6. Mediante Auto de 9 de marzo de 1993, a instancia
del Abogado del Estado, en representación del
Gobierno de la Nación, se acordó la acumulación de los
cuatro recursos de inconstitucionalidad.
7. El Abogado del Estado, en la representación que
ostenta del Gobierno de la Nación, elevó sus
alegaciones a los cuatro recursos de inconstitucionalidad acumulados por escrito registrado en este
Tribunal el 31 de marzo de 1993. En el mismo el
Abogado del Estado divide sus alegatos en función del
carácter de los recursos de inconstitucionalidad
interpuestos abordando, en primer lugar, aquéllos que
impugnan diversos preceptos de la LORTAD por
motivos sustantivos, que es el caso de los recursos de
inconstitucionalidad interpuestos por los Diputados del
Partido Popular y el Defensor del Pueblo, y en segundo
lugar examina los recursos planteados por el Consejo
Ejecutivo de la Generalidad de Cataluña y el Parlamento catalán en los que se tacha a otros preceptos de la
LORTAD de haber infringido el orden constitucional
de reparto de competencias.
Respecto de los dos recursos de inconstitucionalidad de
contenido sustantivo, razona el Abogado del Estado
que ambos parten de que el apartado 4 del art. 18 CE
garantiza un nuevo derecho fundamental, autónomo de
otros, y muy en particular de los previstos en el
apartado 1 de ese mismo precepto, esto es, los derechos
al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia
imagen. Ese derecho fundamental, dice el Abogado del
Estado, se trata del denominado derecho fundamental
a la autodeterminación informativa. Además, aquellos
recursos de inconstitucionalidad, presuponen también
que los derechos reconocidos en la LORTAD a consentir tanto para la recogida de los datos personales como
para su cesión a otros ficheros automatizados, los
derechos de información, de acceso, y de cancelación
de los datos que se hallen almacenados en esos ficheros
automatizados, son contenido esencial al derecho a la
intimidad (art. 18.1 CE). El Abogado del Estado, en su
escrito de alegaciones manifiesta, por el contrario, una
opinión dispar sobre este particular, no compartiendo la
interpretación que los Diputados del Partido Popular y
el Defensor del Pueblo hacen del precepto constitucional.
A juicio del Abogado del Estado, el art. 18.4 CE no
consagra derecho fundamental alguno, sino, más bien,
contiene un mandato al legislador, sujeto a un fin, y una
reserva de Ley. Contiene un mandato de limitar el uso
de la informática, cuyo fin no es otro que el de
garantizar los derechos fundamentales al honor y a la
intimidad del apartado 1 del art. 18 CE y el pleno
ejercicio de los derechos de los ciudadanos, por lo que
debe entenderse el pleno ejercicico del resto de
derechos fundamentales, y también de los derechos
constitucionales e incluso no constitucionales de los
individuos. Y el precepto constitucional también
contiene una reserva de Ley, puesto que ese mandato se
dirige al legislador. El art. 18.4 CE reserva una determinada materia a la Ley con el criterio de que esa Ley
debe garantizar aquella panoplia de derechos, unos
fundamentales y otros constitucionales y no constitucionales, frente al uso de la informática. Es el uso de la
informática la materia que el precepto constitucional
reserva a la Ley, que tendrá por objeto limitar
justamente ese uso para salvaguardar aquellos
derechos; esto es, con el fin de remover todo obstáculo,
inhibición o disuasión del ejercicio de esos derechos en
virtud de la sospecha o certeza de que un tercero posee
datos personales de uno tratados informáticamente. Sin
que, a estos efectos, los posibles Acuerdos internacionales suscritos por el Estado español o el mimetismo
que pueda argüirse con el caso de la Sentencia del Tribunal Constitucional Federal Alemán sobre la Ley del
Censo promulgada en la República Federal de
Alemania permitan sostener que el apartado 4 del art.
18 CE garantiza un derecho fundamental autónomo,
propio y distinto a los ya señalados.
El Abogado del Estado plantea como cuestión previa la
necesidad de examinar con detenimiento la naturaleza
y características de los derechos que la LORTAD
confiere a los ciudadanos. En su opinión, la LORTAD
atribuye a los ciudadanos una serie de derechos de estricta configuración legal (los de los arts. 13 a 15
LORTAD, a saber, derechos de información, acceso,
rectificación y cancelación, y lo previsto en el art. 5
LORTAD referido a la información en la recogida de
datos a los que debe sumarse el art. 11 respecto del
derecho de consentir a la cesión de dichos datos, que,
como tales son derechos subjetivos que sirven como
técnicas o instrumento de garantía de la efectividad del
límite que el apartado 4 del art. 18 CE fija a la
informática como garantía de otros derechos fundamentales, sin que ellos lo sean. Razón por la que no
gozarían ni de la protección del amparo judicial ni del
constitucional. La LORTAD establece como mecanis4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
106
mos de protección de dichos derechos, por un lado, la
vía administrativa, que se inicia con la reclamación ante
la Agencia de Protección de Datos y que puede concluir
en el contencioso-administrativo para el caso de los
ficheros de titularidad pública; por su parte los ficheros
de titularidad privada tendrían abierta la jurisdicción
civil [arts. 17.1, 2, 3, 4 y 5, 36 a) y b), 47.2 LORTAD].
El fundamento de que ésto sea así está en que la
LORTAD ha optado por poner en manos de los
afectados hacer valer sus derechos ante las infracciones
de la Ley acudiendo a los Tribunales ordinarios, al
margen de la actuación de oficio que pueda llevar a
cabo la Agencia de Protección de Datos (art. 34.1
LORTAD). Sin perjuicio de que bajo ciertas
circunstancias la lesión de esos derechos pueda llegar
a tener relevancia constitucional, lo que puede
suponerles una mayor protección que, en todo caso,
deberá concretar en sus términos el Tribunal Constitucional.
Por otro lado, y contra lo que parece sostener el Defensor del Pueblo, por el hecho de que sean derechos
relativos a datos personales no quedan sin más
subsumidos en el apartado 1 del art. 18 CE, esto es, en
el derecho a la intimidad. Pues esa intimidad
garantizada constitucionalmente no es idéntica a un
término más genérico que bien puede denominarse
«privacidad», noción más amplia, dice el Abogado del
Estado, que la intimidad protegida en la Constitución.
Por mucho que la cesión de datos a terceros pueda llegar a constituir lesión del art. 18.1 CE, dice el Abogado
del Estado, hay que tener presente que no por ello
cualquier cuestión referida a datos personales posee
relevancia constitucional.
No obstante, esta conexión indudable entre los límites
al uso de la informática para proteger los datos
personales y el derecho a la intimidad justifica que los
tres primeros Títulos de la LORTAD se hayan revestido
con la forma de Ley Orgánica, pues los principios y
derechos recogidos en la LORTAD son desarrollo
también de los derechos al honor y a la intimidad y
también de otros derechos fundamentales (art. 1
LORTAD). El Abogado del Estado advierte que, con
todo, privar del carácter de Ley Orgánica a esos
principios y derechos estatuídos en la LORTAD, no
supone que dicha Ley incurra en inconstitucionalidad
por revestirlos con la forma de Ley ordinaria, ya que,
de ser así, la Ley no sería inválida, sino tan sólo debe
declararse su carácter de orgánica en los extremos que
deba serlo. Por ello decae el fundamento de los recursos de inconstitucionalidad interpuestos por los
Diputados del Partido Popular y por el Defensor del
Pueblo, que los han estribado en la falta de rango legal
suficiente de la norma que establece las excepciones a
diversas facultades individuales ligadas a la protección
de los derechos fundamentales ante el uso de la
informática.
Comienza el Abogado del Estado con el examen de lo
dispuesto en el art. 6.2 LORTAD respecto del derecho
de consentimiento del afectado a la cesión de datos.
Sobre este extremo sostiene el Abogado del Estado en
lo que respecta a la excepción del derecho de consentir en el supuesto de que se le enfrente el ejercicio de
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
funciones administrativas, objeto de la impugnación de
este precepto de la Ley Orgánica en el recurso
formulado por los Diputados del Partido Popular, que
no es, en contra de lo sostenido por estos recurrentes,
el art. 6.2 LORTAD quien regula la creación de ficheros
públicos, ni la norma que atribuye potestad alguna discrecional a la Administración, sino el art. 18 LORTAD.
El art. 6.2 LORTAD sencillamente excluye la necesidad
de recabar el previo consentimiento del interesado para
ceder sus datos cuando quien trata los datos es la
Administración y lo hace para el recto ejercicio de sus
funciones. Por ello, es el legislador quien directamente
hace esa exclusión a través de una norma clara y precisa, y no la Administración en ejercicio de potestad
alguna.
La constitucionalidad del apartado 2 del art. 6
LORTAD, en opinión del Abogado del Estado, es
fácilmente defendible a partir de lo dispuesto en el art.
18 de la misma Ley. Según este último precepto la
creación de un fichero habrá de hacerse por disposición
general que deberá publicarse en una diario oficial,
sometiendo esa creación a una serie de criterios
mínimos enumerados en el apartado 2 de ese mismo
precepto legal. La omisión de alguno de estos extremos
está sujeta a la pertinente sanción [arts. 42.2, 45.1 y 2,
43.3 a) LORTAD, en relación con lo dispuesto en los
arts. 52.1 Ley 30/1992 y 132 LPA]. Creación del
fichero que deberá hacerse por Ley o por Disposición
reglamentaria. Además esa creación es impugnable,
como así resulta de lo dispuesto en los arts. 36 a), d) y
f) y art. 43.3 b) e i) LORTAD. Pues bien, justamente,
las rigurosas garantías a que somete la LORTAD la
creación de un fichero por la Administración Pública
explican que el legislador dispense a esa misma
Administración de recabar el consentimiento del
afectado para ceder sus datos personales. La segunda
razón que avala la constitucionalidad del precepto
impugnado, art. 6.2 LORTAD, estriba en que, dado que
la Administración debe servir al interés general (art.
103 CE), es de todo punto razonable que el legislador
le dispense de ese recabamiento con el objeto de que no
quede al arbitrio de los interesados el uso por la
Administración de tan eficaz técnica, como es la de
crear ficheros y ceder datos entre ellos, para ejercer su
función al servicio del interés general. Y en tercer y
último lugar, la excepción al derecho a consentir posee
la misma y suficiente justificación como la que pueda
tener en los restantes casos previstos en ese art. 6
LORTAD, que también excepcionan ese derecho del
individuo.
En cuanto a la impugnación por los Diputados
recurrentes y el Defensor del Pueblo de lo dispuesto en
el apartado 1 del art. 19 LORTAD, sostiene el Abogado
del Estado, que dicho precepto no es contrario a la
Constitución porque, ni hay un derecho fundamental a
consentir la cesión de datos personales, ni el mismo
cabe deducirlo de lo dispuesto en el apartado 1 del art.
18 CE. Además, abundando en esa razón, el art. 11.1
LORTAD constituye la regla general aplicable en estos
puestos, según la cual, la cesión de datos es posible
según el indicado precepto para el cumplimiento de fines directamente relacionados con las legítimas funciones ejercidas por la Administración cedente y la
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
107
Administración cesionaria, y, cierto es, siempre que
medie el previo consentimiento del afectado. Pero
dicho esto, no es menos cierto que el propio precepto
contempla una serie de excepciones al recabamiento de
ese consentimiento, enumerando entre ellas los casos
en que la cesión tenga por destinatarios bien al Defensor del Pueblo, bien al Ministerio Fiscal, bien a los
Jueces o Tribunales, en el ejercicio de sus funciones
propias, así como también cuando la cesión se
produzca entre las Administraciones Públicas en los
casos previstos en el impugnado art. 19. Según dice el
Abogado del Estado, si la excepción al derecho a consentir establecida en los tres primeros supuestos no es
contraria a la Constitución, tampoco ha de serlo en el
cuarto referido a la Administración Pública, pues todos
ellos sirven de igual modo al interés general (art. 103.1
CE).Y la Constitución Española no autoriza a graduar
de mayor a menor la dignidad o interés superior de un
interés general respecto de otros. De hecho, el art. 25.2
LORTAD (referido a los ficheros de titularidad privada) prevé las mismas excepciones para los ficheros
privados, sin que dicho precepto o el propio art. 11 que
las establece con carácter general en la cesión de datos
hayan sido recurridos. En suma, que el art. 19.1 CE, en
relación con lo dispuesto en el art. 18. 1 y 2 e) y en el
art. 11.2 e) LORTAD, no confiere a la Administración
Pública un poder arbitrario de cesión de datos entre
Administraciones para ser usados en el ejercicio de
competencias distintas a las que motivaron su recogida
y tratamiento o sobre materias diversas, sino un poder
de apreciación con importantes elementos discrecionales perfectamente fiscalizables por la jurisdicción
contencioso-administrativa.
En tercer lugar, dice el Abogado del Estado, respecto de
la impugnación del apartado 2 del art. 19 LORTAD,
que este precepto establece una regla y una excepción.
A saber: la regla por la cual queda prohibido ceder
datos entre Administraciones Públicas para el ejercicio
de competencias diferentes a las propias de la
cesionaria, con la salvedad de que esa cesión esté prevista en la disposición creadora del fichero u otra posterior de igual o inferior rango que regule su uso (art.
18.2 LORTAD). Pues bien, este precepto, a juicio del
Abogado del Estado, no es contrario a la Constitución.
Por una parte, porque, no sólo al tener que regularse la
excepción en una Disposición general que debe
publicarse en un diario oficial, sea cual sea su rango,
(art. 18.1 LORTAD) en la que constará expresamente
esa posibilidad de cesión y sus criterios [art. 18.2 e)
LORTAD], permite la fiscalización jurisdiccional de
esa posibilidad normativamente contemplada de cesión
de datos y cuáles sean sus criterios. Por otra, la cesión
de datos entre Administraciones Públicas, incluso para
fines diferentes a los que motivaron su recogida y
almacenamiento, debe darse como una medida de auxilio y cooperación inter-administrativa en la gestión
administrativa guiada por la economía de recursos y el
propósito de causar en el ciudadano la menor molestia
posible. En esto el art. 19.1 LORTAD concuerda con el
art. 4.1 c) y d) de la Ley 30/1992 y el art. 55. c) y d) de
la Ley de Bases del Régimen Local. En estos preceptos
se prevé la cesión de datos entre Administraciones con
el objeto de ejercer potestades públicas dirigidas a la
satisfacción del interés general [en el sentido del art. 7
e) de la propuesta de directiva de la CEE de octubre de
1992, sobre protección de los datos personales, en la
que se da relevancia a ese extremo]. Además, sigue
aduciendo el Abogado del Estado, no deben perderse
de vista el ahorro en costes económicos que se
desprende del hecho de que aquellos datos que puedan
resultar necesarios a varias Administraciones, y que su
cesión se funde en ese motivo, se recojan de una sola
vez. Asimismo, es menor la molestia que se les ocasiona a los ciudadanos si esos datos se obtuviesen
también de una sola vez. Todo ello aboca a la
conclusión, dice el Abogado del Estado, de que el
precepto impugnado, art. 19.1 LORTAD, no es contrario a la Constitución ni por infringir la reserva, sea la
del art. 18.4 CE, sea la del apartado 1 del art. 53 CE, ni
por violar el art. 9.3 (interdicción de la arbitrariedad de
los poderes públicos y seguridad jurídica).
No obstante, al art. 19.1 LORTAD también se le imputa
en el recurso de inconstitucionalidad interpuesto por los
Diputados del Partido Popular una inconstitucionalidad
por omisión, al silenciar, y, en consecuencia, no impedir la cesión de datos dentro de una misma Administración. No obstante, tampoco hay en este caso viso
alguno de inconstitucionalidad, pues la LORTAD sí
regula ese aspecto permitiéndolo, a la vista de la
interpretación conjunta de varios de sus preceptos: arts.
18.2 a) (cuando menciona que deben indicarse los usos
del fichero en la norma que lo crea) y art. 4.2 (cuando
establece que no pueden usarse los datos recogidos
para fines diferentes a los que motivaron su recogida).
De ello se deduce que la LORTAD permite el uso
conjunto de los datos recogidos en un fichero entre
diferentes ramas de una misma Administración siempre
que se respete ese fin predeterminado por la norma
constitutiva del fichero y de su recogida, pudiendo el
ciudadano así saber e impugnar los usos desviados ante
la jurisdicción ordinaria.
En conclusión, señala el Abogado del Estado, el art.
19.1 LORTAD no vulnera el art. 18.4 CE, en su
interpretación conjunta con otros preceptos de la
LORTAD, pues no contiene ninguna previsión que
degrade la reserva del art. 18.4 CE, y de existir esa
infracción, solo sería imputable a lo expuesto en el art.
18 LORTAD, que no ha sido impugnado y al que no
debe extenderse el examen y juicio de su
constitucionalidad en virtud de lo dispuesto en el art.
39.1 LOTC. Este precepto prevé la conexión o
consecuencia como modos de declaración derivada de
inconstitucionalidad, pero una vez que se haya constatado la inconstitucionalidad de los preceptos originariamente impugnados en los recursos formulados, y no
para suplir la voluntad impugnatoria de los recurrentes.
En cuanto a la impugnación del art. 20.3 LORTAD,
razona el Abogado del Estado, que los Diputados
recurrentes fundan su reproche en que dicho precepto
no diferencia entre recogida y tratamiento de los datos
denominados «sensibles» (raza, ideología, creencias o
religión, sexo, y salud), pues, si bien los datos pueden
recogerse con previa autorización judicial, según los
Diputados recurrentes, no pueden almacenarse ni
someterse a tratamiento automatizado ni siquiera para
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
108
prevenir actos terroristas. De lo contrario se vulneraría
lo dispuesto en el apartado 2 del art. 16 CE y el 18.4
CE. La impugnación, arguye el Abogado del Estado,
obvia los severos límites que la propia dicción del art.
20.3 LORTAD impone a las facultades de la Policía (y
que tendrían cobertura también en el art. 8.3 del
mencionado proyecto de directiva de la Comunidad
Europea sobre protección de datos).
Según el Abogado del Estado, el precepto impugnado
no infringe el art. 16.2 CE, ya que, en primer lugar, este
precepto constitucional no impide recoger o almacenar
datos relativos a la ideología, religión o creencias
individuales, siempre que se obtenga esa información
sin coacción, lo que viene a asegurar el propio art. 7.1
LORTAD, expresión legal de lo dispuesto en el propio
art. 16.2 CE. Si es el interesado quien voluntariamente
los declara, o esos datos se obtienen por análisis de su
conducta o por informes de terceros, el 16.2 CE no se
ve afectado. Además, ese art. 7.1 LORTAD limita lo
dispuesto en el impugnado apartado 3 del art. 20
LORTAD, de forma que la Policía sólo puede obtener
esos datos si lo hace con escrupuloso respeto de lo
dispuesto en el art. 7 mencionado, es decir, en último
término, con observancia de lo establecido en el art.
16.2 CE. En segundo lugar, ningún precepto constitucional exige que la obtención de datos personales se
condicione a la obtención previa de una autorización
judicial. No hay base alguna para extenderle el régimen
que la Constitución establece expresamente en el
apartado 2, respecto de la inviolabilidad del domicilio,
y en el apartado 3, en lo que hace al secreto de las
comunicaciones, del art. 18 CE. En tercer lugar, la
referencia en el mentado precepto a una «investigación
concreta» viene únicamente a especificar lo dicho en el
apartado 4 del art. 7 LORTAD en el que se prohibe la
existencia de ficheros genéricos creados ad hoc, así
como se garantiza también que en investigaciones de
larga duración esa información pueda conservarse
durante el transcurso de la misma, no teniendo ningún
sentido imponer a la Policía el deber de recoger esos
datos personales de forma reiterada y repetitiva dentro
de una misma investigación en cada ocasión que esos
datos resulten necesarios para la misma. En cuarto
lugar, la prevención del terrorismo, en relación con lo
dispuesto en el art. 55.2 CE, y en la medida en la que
el apartado 4 del art. 18 CE no contiene ningún derecho
fundamental, justifica especialmente lo dispuesto en el
impugnado art. 20.3 LORTAD. El art. 18.4 CE no
puede impedir semejante recogida y almacenamiento
en esos casos. En quinto y último lugar, recuerda el
Abogado del Estado que el precepto impugnado posee
la cobertura que le confiere el art. 9.2 a), en relación
con el b), del Convenio de Estrasburgo de 1981.
En lo tocante a la impugnación del art. 22.1 LORTAD
realizada por el Defensor del Pueblo, aduce el abogado
del Estado, que, por un lado, el recurrente considera
que no se respeta el contenido esencial del art. 18.1 CE
(derecho al honor y derecho a la intimidad familiar y
personal), para lo cual se remite en su escrito a lo
dispuesto en el art. 9.2 del Convenio de Estrasburgo de
1981 que no ampararía las excepciones que ese
apartado del art. 22 LORTAD contempla. Por otro, los
Diputados recurrentes consideran que la índole de la
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
habilitación a la Administración Pública es de tal
ambigüedad que resulta ser un apoderamiento en
blanco. Sin embargo, aduce el Abogado del Estado, a
la vista de lo dispuesto en art. 5.1 y 2 LORTAD ( y en
el art. 11.2 del aludido proyecto de Directiva de la
Comunidad Europea), que no hay semejante afectación
del contenido esencial del art. 18.1 CE, porque el
derecho estatuido en el art. 5 LORTAD no es un
derecho fundamental, sino de naturaleza legal que está
al servicio de la efectividad de los límites que el art.
18.4 CE impone a la informática, de manera que su
infracción no lo es del art. 18.1 CE.
Respecto de la mención que el apartado impugnado del
art. 22.1 LORTAD hace a las funciones de verificación
y control como excepciones al derecho individual de
información, dice el Abogado del Estado, en primer
lugar, que semejante derecho de información es de
naturaleza enteramente legal que debe ceder, según el
art. 22.1 LORTAD en esas excepcionales circunstancias; es decir, allí donde dar la información solicitada
por el interesado pueda conllevar la frustración del
buen fin del ejercicio de aquellas funciones de
verificación y control, o las dificulten gravemente.
Igualmente, las nociones jurídicas de control y
verificación, con ser conceptos jurídicos indeterminados, designan un ámbito jurídico funcional muy preciso: las funciones de comprobación de que el acto o
actuación de quien esté sujeto a tal función comprobadora se ajusta a las normas que la rigen y al interés
general. Este concepto deja a grandes sectores de la
Administración Pública fuera del mismo (por ejemplo,
toda la esfera prestacional de puesta a disposición de
los ciudadanos de bienes y servicios, el régimen sancionador, etc). En fin, las «funciones de control y verificación» son conceptos jurídicos indeterminados susceptibles de una aplicación objetiva que excluya al
máximo posible la arbitrariedad (SSTC 143/1992, FJ 1;
144/1992, FJ 1 y 62/1992, FJ 4), y bien sabido es que
la Constitución no prohibe el uso de semejantes
conceptos jurídicos indeterminados siempre que sea
factible su precisión acudiendo a criterios lógicos,
técnicos o de experiencia (SSTC 69/1989, FJ 1; 219/
1989, FJ 5 y 150/1991, FJ 5). En último lugar, argumenta el Abogado del Estado, es erróneo pensar que la
excepción al específico derecho de informar del art. 5
LORTAD establecida por el impugnado art. 22
LORTAD deja desinformado al ciudadano. Lo que
sucede en realidad es que, dándose la indicada circunstancia excepcional, lo que se exceptúa es la
información individualizada en el momento de recogida del dato, pero no la información general a la que el
ciudadano puede acceder sobre el fichero con la lectura
de sus normas de creación que deben estar publicadas en
un «Boletín Oficial» (art. 18.1 y 2 LORTAD). Recuerda
el Abogado del Estado que la Disposición general que
regula el específico fichero contiene la información
esencial sobre el particular (respetando así el art. 8.2 del
Convenio de Estrasburgo de 1981), sin perjuicio del
recurso contencioso-administrativo a disposición del
interesado en el caso de que esa exposición general no
contenga dicha información básica.
Por último, examina el Abogado del Estado la
excepción contemplada en el impugnado apartado 1 del
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
109
art. 22 LORTAD relativa a la persecución de las
infracciones administrativas. Dice sobre este extremo el
Abogado del Estado que se puede traer aquí a colación
el anterior argumento sobre la información general
contenida en la Disposición general reguladora del concreto fichero automatizado en cuestión. Pero, además,
también debe tenerse en cuenta lo establecido en el
apartado 3 del art. 25 CE en cuanto lo allí dicho supone
la existencia de una unidad punitiva jurisdiccional y
sancionadora administrativa, que constituyen de
consuno el ius puniendi del Estado que, en los límites
del art. 25 CE, permite la equiparación entre infracciones penales e infracciones administrativas, que para
el caso serían las mentadas en el art. 22.1 CE (y así
también lo ha considerado el TEDH en su Sentencia
Öztürk de 21 de febrero de 1984). Además, una parte de
las infracciones administrativas están incluidas en la
protección de la seguridad pública y los intereses
financieros del Estado, que sí están contemplados como
excepciones a los derechos del interesado en el citado
precepto del Convenio de Estrasburgo de 1981.
Por último, se refiere el Abogado del Estado, a la
impugnación del art. 22.2 LORTAD en el que se
establecen excepciones a los derechos de acceso,
rectificación y cancelación de datos por su interesado.
Recuerda el Abogado del Estado que el Defensor del
Pueblo impugnó este precepto por vulnerar el
contenido esencial del art. 18.1 CE, y los Diputados
recurrentes por constituir una habilitación en blanco a
la Administración Pública. Pues bien, esas impugnaciones se hacen desde una interpretación incorrecta,
dice el Abogado del Estado, del precepto impugnado,
que no establece una excepción absoluta a aquellos
derechos, sino que el responsable del fichero podrá
denegar el acceso a los datos, y, en su caso, su
rectificación y cancelación, en el tiempo que reglamentariamente se fije a tal fin con fundamento en el interés
público o en el interés de tercero más digno de
protección. A juicio del Abogado del Estado, el art. 22
no excepciona derechos fundamentales sino simples
derechos de orden legal, los establecidos en el art. 14 y
en el art. 15.1 LORTAD. El art. 22 debe interpretarse
íntimamente ligado a otros preceptos de la misma Ley
impugnada, así el art. 36 [relativo a las funciones de la
Agencia de Protección de Datos, apartados a), c), d) y
f)], art. 43.3 [infracciones, en particular apartados e) y
f) y el art. 45.1] sobre medidas de cesación o corrección
de los efectos que produzca la infracción cometida en
materia de protección de datos].
A la vista de la interpretación conjunta de estos cuatro
preceptos de la LORTAD, resulta que el art. 22de esta
Ley, en su apartado 2 («Si el órgano administrativo responsable del fichero automatizado invocase lo
dispuesto en este apartado, dictará resolución motivada e instruirá al afectado del derecho que le asiste a
poner la negativa en conocimiento del Director de la
Agencia de Protección de Datos o, en su caso, del
órgano equivalente de las Comunidades Autónomas»)
no atribuye al responsable del fichero más que un poder provisional y cautelar para suspender aquel derecho
de acceso y los de rectificación y cancelación en tanto
decide definitivamente el Director de la Agencia de
Protección de Datos, y con fundamento únicamente en
el interés público o de terceros que habrá de relacionar,
al menos en hipótesis, con los del Título 2º y 3º de la
Ley impugnada, en los que también deberán estribarse
las razones que dé el Director de la Agencia en caso de
ratificar la del responsable del fichero en cuestión, que
es, en cualquier caso, revisable en la vía judicial
contencioso-administrativa (art. 17.2 y 47.2 LORTAD,
y en línea con lo dispuesto en el art. 9.2 del Convenio
de Estrasburgo de 1981, lo que guarda cierta relación,
además, con el art. 37.4 Ley 30/1992, respecto del
acceso a archivos y registros administrativos).
A continuación el Abogado del Estado se ocupa de los
recursos de inconstitucionalidad con contenido
competencial. A su juicio, el objeto principal de ambos
recursos lo constituye la impugnación del art. 40,
apartado 1 y 2 LORTAD, en cuanto dicho precepto limita las competencias de las Comunidades Autónomas
sobre ficheros automatizados a los de su creación y
gestión, resultando la impugnación de los restantes
preceptos de la LORTAD por conexión con la
impugnación del art. 40, salvo la dirigida contra el art.
24 en relación con la Disposición final tercera
LORTAD.
El planteamiento de las Comunidades Autónomas,
según el Abogado del Estado, parte de que la
protección de datos no es una materia, en sentido
propio, que en rigor pueda reclamar para sí el Estado,
ni como competencia residual (art. 149.3 CE) al no ser
una materia asumida en los Estatutos de Autonomía en
particular en el Estatuto catalán, ni como condición
básica a tenor de lo dispuesto en el art. 149.1.1 CE. El
Abogado del Estado impugna este argumento
sosteniendo que, en primer lugar, la protección de datos
personales objeto de tratamiento automatizado no es
una mera actividad instrumental absorbida por la
materia a la que sirva el fichero privado en cuestión. De
ser así, de producirse esta absorción, se disgregaría el
régimen jurídico de la protección de datos poniendo en
riesgo el fin garantista del art. 18.4 CE. Con arreglo a
lo expuesto por el Consejo Ejecutivo de la Generalidad
de Cataluña y el Parlamento catalán en sus recursos de
inconstitucionalidad, la regulación jurídica de la
protección de datos se diversificaría según la materia
que se vea afectada y en la que fuese previsible la
creación de ficheros automatizados, y en función de los
títulos competenciales que puedan esgrimir según el
caso el Estado o las Comunidades Autónomas. A esa
disgregación, habría que sumar la que resultaría de la
distinta regulación que cada Comunidad Autónoma
pueda establecer según de que fichero automatizado se
tratase. Además, sigue diciendo el Abogado del Estado,
si la Comunidad Autónoma tuviere competencias de
índole funcional, (legislación o ejecución), sus
potestades sobre los ficheros podrían variar al compás
de las bases estatales en cada materia, que podrían
contener regulación de diferente intensidad y
extensión. En consecuencia, no sólo habría riesgo de
pluralidad de regímenes jurídicos estatales y
autonómicos de la protección de datos tratados
informáticamente, sino que, además, en cada caso concreto habría que aprestarse a la ardua operación de
averiguar qué materia se ve afectada por el fichero en
cuestión y quién ostenta títulos competenciales sobre la
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
110
misma, lo que choca frontalmente con la seguridad jurídica (art. 9.3 CE) y la mejor y más eficaz protección
de los derechos de los particulares en esta materia.
Se abren así, según el Abogado del Estado, dos
posibilidades: considerar que la protección de datos es
una «materia» y no una mera actividad instrumental al
servicio de otras materias distintas. En ese caso, dice el
Abogado del Estado, operaría la cláusula residual del
art. 149.3 CE. O bien, entender que el título
competencial del Estado es, simplemente, el atribuído
en el art. 149.1.1 CE.
El Tribunal Constitucional, arguye el Abogado del
Estado, ha señalado a los efectos del art. 149.3 CE, que
se refiere a «materias» no asumidas en los Estatutos de
Autonomía; y que por tales materias hay que considerar el «conjunto de actividades, funciones e institutos
jurídicos relativos a un sector de la vida social»,
entrando en juego la mentada cláusula residual cuando
la identificación de la concreta «materia» a la que
pertenezca determinada actividad, «no pueda quedar
resuelta con los criterios interpretativos ordinarios» que
permitan subsumirla en alguna de las ya asumidas por
las Comunidades Autónomas (STC 123/1984, FJ 2). En
el caso actual no se satisfacen ambas condiciones, pues
la protección de datos personales objeto de tratamiento
automatizado ni constituye una actividad materialmente típica a los efectos del reparto competencial, ni
resulta reducible hermenéuticamente a otras materias
expresamente enunciadas en la Constitución o en los
Estatutos de Autonomía. Por consiguiente, en tanto no
está asumida expresamente en los Estatutos de
Autonomía, y en particular, en el catalán, ha de tenerse
por materia residual del art. 149.3 CE atribuida al Estado.
El Abogado del Estado, una vez afirmado que la
materia «protección de datos» es una de las residuales
pertenecientes al Estado, trata de justificar en su escrito
la constitucionalidad del impugnado art. 40 LORTAD.
Y a su juicio la justificación buscada proviene, de que
el aludido art. 40 LORTAD establece un tipo de
cooperación inter-administrativa sometida al principio,
que el Abogado del Estado denomina, de «oportunidad
organizativa»; esto es, las tareas deben encargarse al
órgano comparativamente mejor situado en la
organización más capacitada para su adecuado
desempeño. En esa medida, los órganos autonómicos
de protección de datos vendrían a ejercer funciones
propias de la Agencia de Protección de Datos, que
además están sujetas a la alta inspección y supervisión
que el art. 41.1 LORTAD, no impugnado en los recursos, atribuye a su Director. Si la Administración Pública
puede acudir a estos mecanismos [Convenios de
colaboración, art. 6.2 f) Ley 30/1992, de 26 de
noviembre, de Régimen Jurídico y Procedimiento
Administrativo Común], nada impide que el legislador
utilice mecanismos similares para dar debido
cumplimiento a sus leyes. Así el legislador permite a
cualquier Comunidad Autónoma sean cuales sean sus
competencias, usar su potestad organizativa para crear
órganos de control para la protección de datos sobre
ficheros creados y gestionados por ella. Así pues el art.
40 contempla una posibilidad organizativa de las
Comunidades Autónomas, y no una imposición.
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
El Abogado del Estado sostiene que puede llegarse a la
misma conclusión que la ya alcanzada considerando
que, en efecto, como dice la Comunidad Autónoma
impugnante, el «tratamiento automatizado de datos»
sea una actividad instrumental que deba fragmentarse
competencialmente. Sin embargo, a su juicio, y en contra de lo sostenido por los recurrentes, justamente con
esa fragmentación el título competencial que emerge
como pertinente es el que el art. 149.1.1 CE atribuye al
Estado (SSTC 79/1990, 86/1990). El art. 149.1.1 en
rigor no versa sobre materia alguna, más bien habilita
al Estado para garantizar en todo el territorio
determinados principios fundamentales o condiciones
uniformes en el disfrute de los derechos constitucionales. Si bien, es cierto, razona el Abogado del
Estado, que los derechos de la LORTAD no son
derechos fundamentales, ni siquiera constitucionales,
es innegable que sí se trata de derechos legales con una
indiscutible base constitucional, pues resultan ser el
producto del cumplimiento por el legislador de una
reserva de Ley constitucionalmente establecida (art.
18.4 CE) y cuyo fin es garantizar derechos
fundamentales (arts. 18.1 y también 16.1, 20.1, 21, 22,
23, 24, 27.1, 28 o 29) o derechos o principios
constitucionales (arts. 30.2, 32.1, 33.1, 34, 35.1, 38,
39.2, 43.1, 49 y 51.1). Por ello, esos derechos
estatuidos en la LORTAD quedan incluidos en lo
dispuesto en el art. 149.1.1 CE. Condiciones básicas
que pueden comprender, además de potestades normativas, las ejecutivas, excluyendo, por tanto, a las
Comunidades Autónomas, con el propósito de evitar
ejecuciones plurales y diferenciadas por territorios
autonómicos, y ello mediante la centralización de
dichas facultades gestoras (SSTC 189/1989, FJ 3; 190/
1989, FF JJ 2 y 3; 191/1990, FJ 1 y 13/1992, FJ 7).
En el caso de la LORTAD, el art. 149.1.1 habilita al
legislador nacional para crear y regular la Agencia de
Protección de Datos tal y como lo ha hecho para limitar la actuación de los órganos de las Comunidades
Autónomas en el sentido del art. 40 LORTAD, porque,
respecto de los ficheros de titularidad privada, la
LORTAD centraliza las funciones de protección en una
entidad estatal de Derecho público independiente: la
Agencia de Protección de Datos (art. 34.2 LORTAD).
Y, en lo que hace a los ficheros de titularidad pública,
no se da la misma centralización, puesto que dependen
de la Administración Pública que haya creado el
fichero. Así, tratándose de ficheros creados por
Comunidades Autónomas, el propio art. 40.1 LORTAD
prevé que alguna de las funciones atribuidas a la Agencia de Protección de Datos puedan ser ejercidas por los
órganos que la Comunidad Autónoma en cuestión cree
a tal efecto.
La necesidad de establecer garantías básicas en todo el
territorio nacional y de preservar la igualdad de los
españoles justifica el que las Cortes Generales puedan
centralizar facultades ejecutivas en grado superior en
un órgano de naturaleza estatal. Además, la novedad de
la materia, la inexperiencia en su tratamiento y práctica
así lo aconsejan, haciendo razonable la mentada
centralización para los ficheros de titularidad privada,
persiguiendo con ello una unidad de criterio y una más
acabada uniformidad de ejecución. Así han entendido
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
111
las Cortes Generales que para garantizar la igualdad a
la que se refiere el art. 149.1.1 CE se requiere un alto
grado de centralización ejecutiva para aquellas funciones que se ejercitan sobre ficheros privados en este primer e inicial período de protección de datos personales.
El Abogado del Estado llama la atención sobre la
circunstancia de que el tráfico de datos entre ficheros
privados puede desbordar con más facilidad el espacio
de una sola Comunidad Autónoma que en el caso de los
públicos, por lo que esa centralización aseguraría una
más eficaz tutela en casos de lesiones de derechos de
personas residentes en diferentes Comunidades
Autónomas.
En cuanto a los ficheros creados por Entes locales,
iguales razones, dice del Abogado del Estado, amparan
en este preciso caso la mentada centralización de funciones ejecutivas de la LORTAD, buscando una mayor
uniformidad en el ejercicio de esos derechos y el
cumplimiento de los deberes establecidos por la
LORTAD, previniendo diferencias entre Entes locales
de diferentes Comunidades Autónomas, sin que
concurran razones de mayor «oportunidad orgánica» a
favor del órgano que haya sido creado por la
Comunidad Autónoma en detrimento de la Agencia de
Protección de Datos. Al margen de que los ficheros
locales gestionados por una Comunidad Autónoma (en
virtud, por ejemplo, de Convenios, art. 51 Ley de Bases de Régimen Local) queden sujetos a ésta, pues el
art. 40 somete a la Comunidad Autónoma no sólo los
ficheros que ésta haya creado, sino también los que
gestiona; aunque su titularidad sea de otro Ente. Estos
mismos argumentos pueden trasladarse a la
impugnación del apartado 2 del art. 40 LORTAD,
mereciendo igual rechazo.
Los recurrentes, señala el Abogado del Estado, centran
sus reproches en las tachas que le descubren al art. 40
LORTAD, «precepto clave» en ambos recursos de
inconstitucionalidad, pues los demás impugnados son
recurridos por conexión. Así los arts. 24, 31 y 39
LORTAD se recurren por atribuir en exclusiva
competencias a la Agencia de Protección de Datos y a
su Registro General, haciendo caso omiso de las que
puedan ostentar sobre el particular las Comunidades
Autónomas. En lo que hace a los arts. 24 y 31
LORTAD ya se han expuesto las razones por las que las
funciones previstas en ambos preceptos (registro de
ficheros y de códigos tipo) le corresponden en exclusiva a la Agencia y a su Registro. En cuanto al art. 39
LORTAD, se impugna por su supuesto carácter
excluyente; interpretación que le da la Comunidad
Autónoma impugnante y que a juicio del Abogado del
Estado no posee, dado que el órgano autonómico que
pueda crearse podrá ejercer la función inspectora sobre
los ficheros de titularidad o gestionados por la
Comunidad Autónoma en cuestión, correspondiéndole
a ese órgano todas las competencias que el art. 40 le
atribuya, entre las que están la inspección de esos
ficheros.
Por último, el Abogado del Estado, objeta también la
impugnación que se hace del art. 24 LORTAD en
relación con la Disposición final tercera LORTAD, al
estar revestido, indebidamente a juicio de los
recurrentes, de forma de Ley Orgánica. De ser esto así
la consecuencia no sería, dice el Abogado del Estado,
que el art. 24 LORTAD dejase de ser válido por contrario a la Constitución, sino que a lo sumo dejaría de
tener ese carácter de orgánico. Por otra parte, añade el
Abogado del Estado, está justificado ese carácter
orgánico, pues el precepto en cuestión regula una
materia que incide directamente en la limitación del
libre uso de la informática por los particulares,
sujetándola a intervención administrativa, en garantía
del art. 18.1 CE y de otros derechos fundamentales
ajenos que puedan verse afectados en el sentido del art.
3 e) LORTAD. El art. 24 LORTAD sería un precepto
limitativo, que sirve a la garantía de los mencionados
derechos fundamentales y en esa medida, constituye un
desarrollo de los mismos en el sentido del art. 81.1 CE.
8. Por escrito registrado en este Tribunal el 24 de julio
de 1998, D. Alvaro de Lapuerta Quintero, Comisionado
por el Grupo Parlamentario del Partido Popular en el
Congreso de los Diputados, compareció ante este
Tribunl para manifestar la voluntad de desistir del
recurso de inconstitucionalidad núm. 236/1993
interpuesto por los Diputados del Partido Popular contra algunos preceptos de la LORTAD. Mediante ATC
56/1999, de 9 de marzo, se denegó dicha solicitud al no
coincidir los Diputados que instaron el desestimiento
con los que formularon el recurso de inconstitucionalidad, a lo que cabe añadir que el Grupo
Parlamentario carece de legitimación alguna para desistir de un recurso de inconstitucionalidad que ni siquiera
puede interponer [arts. 162.1 a) CE y art. 33 LOTC].
9. Por providencia de 21 de diciembre de 1999, este
Tribunal acordó en uso de lo dispuesto en el art. 84
LOTC, oír a las partes acerca de la posible pérdida
sobrevenida de objeto de los recursos de inconstitucionalidad interpuestos con ocasión de la publicación en el BOE el 14 de diciembre de 1999 de la Ley
Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección
de Datos de Carácter Personal, cuya Disposición
derogatoria única deroga expresamente la LORTAD.
10. El 13 de enero de 2000 se registró escrito de don
Alvaro de Lapuerta Quintero, Comisionado del Grupo
Parlamentario Popular en el Congreso de los Diputados
manifestando una vez más la voluntad de desistir del
recurso núm. 236/93.
11. El Abogado del Estado presentó el 19 de enero de
2000 en este Tribunal sus alegaciones. Parte en su
escrito de que la regla general en la jurisprudencia del
Tribunal Constitucional es alejarse de criterios
abstractos y atenerse a la incidencia real de los efectos
de la derogación, de manera que, y a la vista del
carácter abstracto del recurso de inconstitucionalidad,
lo decisivo es si la norma derogada posee ultra
actividad o vestigios de vigencia (SSTC 160/1987, FJ
6; 199/1987, FJ 3; 385/1993, FJ 2; 61/1997, FJ 3). Y
con apoyo en la STC 199/1987, FJ 3, el Abogado del
Estado afirma que no hay vestigio de vigencia o
ultraactividad en los supuestos en los que se suceden
normas de carácter procesal o la norma derogada es una
norma sancionadora más beneficiosa y por lo tanto
aplicable retroactivamente. Abunda en sus razones el
Abogado del Estado señalando la irrelevancia de la
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
112
mayor o menor identidad entre los preceptos de la
nueva Ley y la derogada e impugnada, sin que sea
posible controlar por ello los de la primera, so excusa
de hacer el control de la segunda, pues el Tribunal
Constitucional es un órgano que no puede actuar de
oficio, y ese control sólo será posible si se insta
explícitamente. Finalmente, en el caso de los recursos
de inconstitucionalidad con motivos conflictuales, la
regla general establecida por este Tribunal, dice el
Abogado del Estado, es aquélla según la cual hay
pérdida sobrevenida de objeto salvo que las partes
aduzcan que la controversia competencial pervive.
El Abogado del Estado razona respecto de los recursos
de inconstitucionalidad interpuestos por el Parlamento
y la Generalidad de Cataluña, tras establecer las
equivalencias y destacar las novedades que ha
introducido la nueva Ley Orgánica 15/1999 en la
materia, que, en lo que hace a la impugnación del art.
40.1 y 2 LORTAD, sucedido en la Ley Orgánica de
1999 por el art. 41, se sigue atribuyendo a la Agencia
de Protección de Datos la competencia sobre ficheros
privados; aunque no así respecto de los creados o
gestionados por los Entes locales, donde se reconoce
expresamente las competencias de las Comunidades
Autónomas. Luego, sobre los primeros pervive la
controversia. Por ello, subsiste también la relativa al art.
24 LORTAD (art. 26 de la Ley Orgánica de 1999), pues
mantiene las competencias de la Agencia de Protección
de Datos sobre los ficheros privados.
No sucede lo mismo, a juicio del Abogado del Estado,
con los arts. 31, 39 y Disposición final tercera
LORTAD (hoy arts. 32 y 40 de la Ley Orgánica de
1999), pues han recibido una redacción plenamente
respetuosa con las pretensiones manifestadas por el
Parlamento catalán y el Consejo Ejecutivo de la
Generalidad de Cataluña. El nuevo art. 32 reenvía al art.
41, ambos de la Ley Orgánica 15/1999, que lo hace
inocuo desde la perspectiva competencial, además de
por la salvedad que contiene al añadir el inciso «cuando
corresponde». El nuevo art. 40 de la Ley Orgánica 15/
1999, atribuye las facultades inspectoras tanto a las
autoridades de control estatal como autonómicas, cada
una en la esfera de sus competencias.
El Abogado del Estado, por el contrario, considera sí se
ha producido la pérdida sobrevenida de objeto en el
caso de los recursos de inconstitucionalidad de
contenido sustantivo, pues la Ley Orgánica 15/1999 no
contiene disposición transitoria alguna relativa a su
propia retroactividad o a la eventual ultraactividad de la
LORTAD, y ese silencio sobre su derecho transitorio
permite entender razonablemente que los preceptos
impugnados de la LORTAD carecen desde la entrada
en vigor de la nueva Ley de ultraactividad o vestigio de
vigencia alguno. Conclusión que se refuerza al
constatarse la identidad sustancial entre los preceptos
impugnados de la LORTAD con aquéllos que han
venido a sucederles en la Ley Orgánica 15/1999, por lo
que pronunciarse ahora sobre la constitucionalidad de
la primera, conllevaría un indebido enjuiciamiento y
pronunciamiento indirecto sobre la segunda.
12. El Parlamento de Cataluña presentó en este Tribunal sus alegaciones el 20 de enero de 2000. Tras recor4.87.05.
4. INFORMACIÓ
dar la doctrina de este Tribunal sobre el particular
(SSTC 60/1986 y 233/1999), considera que pervive la
controversia competencial, pues la derogación no ha
supuesto una modificación sustancial de lo establecido
en la LORTAD a los efectos de su recurso de
inconstitucionalidad.
13. El 21 de enero de 2000 se registraron las
alegaciones del Consejo Ejecutivo de la Generalidad de
Cataluña. El Consejo Ejecutivo recuerda en su escrito
lo dicho por este Tribunal en sus SSTC 208/199 y 233/
1999, señalando que la aprobación de la Ley Orgánica
15/1999 no altera en lo sustancial la controversia
competencial suscitada con motivo de diversos
preceptos de la LORTAD, pues la nueva Ley Orgánica
reproduce en buena parte los impugnados de la
LORTAD y por tanto aquéllos, hoy vigentes, incurren
en idénticas vulneraciones que éstos ya derogados.
Señala la Generalidad de Cataluña que, si bien es
posible interponer un recurso de inconstitucionalidad
contra la nueva Ley Orgánica 15/1999, sería una
innecesaria reiteración de un litigio competencial ya
planteado, máxime cuando la Sentencia que se dicte
puede fijar los criterios de delimitación competencial
en la materia entre el Estado y la Comunidad
Autónoma catalana.
En cuanto a la impugnación del art. 40.1 LORTAD,
núcleo de su recurso de inconstitucionalidad, al decir
de la Generalidad de Cataluña, la Ley Orgánica 15/
1999 reproduce el precepto en su art. 41.1, añadiendo
tan sólo la competencia de la Comunidad Autónoma
respecto de los ficheros creados por los Entes locales.
Con esta modificación, sostiene la Generalidad de
Cataluña, el Estado viene a reconocer el acierto de sus
argumentos vertidos en su recurso de inconstitucionalidad, según los cuales la protección de datos es
una actividad instrumental y determinada por la materia
sobre la que se proyecta. Pero la nueva Ley Orgánica
no hace lo propio con los ficheros de titularidad privada que puedan versar sobre materias respecto de las
cuales la Comunidad Autónoma puede ostentar
competencias propias, extremo en el que pervive la disputa competencial. Otro tanto aduce la recurrente del
apartado 2 del art. 40 LORTAD, sustituido por el art.
41.2 de la Ley Orgánica de 1999. Según la Generalidad
en el nuevo precepto se sigue sin reconocer la
competencia de las Comunidades Autónomas sobre
dicha actividad instrumental, pues aunque la
Comunidad Autónoma pueda crear un Registro de
ficheros radicados en su territorio, sólo puede ejercer
las competencias de la Agencia de Protección de Datos
sobre los ficheros creados o gestionados por ella misma
y por los Entes locales radicados en su territorio. Cierto,
dice el Consejo Ejecutivo de la Generalidad, que el
nuevo art. 41.2 Ley Orgánica 15/1999 ha suprimido el
inciso final del derogado art. 40.2 LORTAD, que
acotaba la competencia de las Comunidades
Autónomas para crear sus propios Registros de ficheros
«respecto de los archivos informatizados de datos
personales cuyos titulares sean los órganos de las
respectivas Comunidades Autónomas o de sus
Territorios Históricos». Sin embargo, la nueva Ley
Orgánica sigue impidiéndole a la Comunidad
Autónoma en cuestión, en este caso a la de Cataluña,
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
113
ejercer sobre los ficheros privados que pudieren
inscribirse en el Registro que a tal fin cree las competencias atribuidas a la Agencia de Protección de Datos.
En cuanto a lo dispuesto en el art. 24 LORTAD, el art.
26 de la Ley Orgánica 15/1999, que ha venido a
sucederle, pese a la modificación sufrida soslaya la
doctrina del Tribunal Constitucional sobre competencias de las Comunidades Autónomas respecto de
inscripciones en registros administrativos relativos a
materias en las que la Comunidad Autónoma posee
competencias ejecutivas, pues solo prevé la inscripción
directa de los ficheros de titularidad privada en el Registro General dependiente de la Agencia de Protección
de Datos, cuando en rigor, la información de este Registro sobre esos ficheros debiera ser suministrada por
el propio de la Comunidad Autónoma.
En lo que hace a lo dispuesto en el art. 31 LORTAD,
sustituido por el art. 32 de la Ley Orgánica 15/1999,
aduce la recurrente que el nuevo precepto no sana el
vicio en el que incurría el art. 31, pues mantiene la
necesidad de que los códigos tipo sean directamente
inscritos o depositados en el Registro General de
Protección de Datos, reconociendo únicamente el deber
de inscripción de dichos códigos tipo en los Registros
de las Comunidades Autónomas para los ficheros
creados por la propia Comunidad Autónoma y los de
los Entes locales radicados en su territorio. El art. 39
LORTAD ha sido sustituido por el art. 40 de la Ley
Orgánica de 1999, el cual sí modifica sustancialmente
lo dispuesto en el primero de los preceptos citados, al
reconocer ahora potestades inspectoras a las autoridades de control que pueden ser las creadas por la
Comunidad Autónoma, con el único límite de lo
dispuesto en el vigente art. 41.1 de la Ley Orgánica de
1999. Por último, señala la Generalidad de Cataluña,
que la nueva Disposición final segunda de la Ley
Orgánica de 1999, reviste con la forma de ley ordinaria
al art. 26, que viene a sustituir al derogado art. 24
LORTAD, desapareciendo por tanto el objeto de esta
impugnación.
14. El Defensor del Pueblo presentó el 14 de marzo de
2000 un escrito por el que comunica a los efectos de lo
requerido en la providencia que dio lugar a la apertura
de este incidente del art. 84 LOTC la interposición en
esa misma fecha de un recurso de inconstitucionalidad
contra diversos preceptos de la Ley Orgánica de 1999.
15. Por providencia de 28 de noviembre de 2000, se
acordó señalar el día 30 del mismo mes y año para
deliberación y votación de la presente Sentencia.
II. FUNDAMENTOS JURÍDICOS
1. En relación con los cuatro recursos de inconstitucionalidad acumulados sobre los que hemos de
pronunciarnos, cuyo objeto son determinados preceptos de la Ley Orgánica 5/1992, de 29 de octubre, de
Regulación del Tratamiento Automatizado de Datos de
Carácter Personal (en adelante, LORTAD), dos precisiones iniciales son necesarias.
En primer lugar, conviene indicar que los preceptos
impugnados en dichos recursos, en concreto los arts.
6.2, 19.1, 20.3, 22.1 y 2.1º, 24, 31, 30.1 y 2 y 40.1 y 2
y la Disposición final tercera, han sido tachados de
contrarios a la Constitución bien por motivos
sustantivos bien por motivos competenciales. Pues en
lo que respecta a los recursos planteados tanto por los
Diputados del Partido Popular como por el Defensor
del Pueblo se alega la vulneración de los arts. 16.2 y
18.1 y 4, en relación con los arts. 10.1 y 2, 53.1 y 105
b) CE. Mientras que en los dos restantes recursos,
planteados por el Consejo Ejecutivo de la Generalidad
de Cataluña y el Parlamento de Cataluña,
respectivamente, se denuncia una eventual infracción
del orden constitucional de reparto de competencias
entre el Estado y las Comunidades Autónomas. En
segundo término, también es relevante a los fines de
nuestro examen el hecho de que la LORTAD sea una
norma ya derogada al tiempo de nuestro enjuiciamiento, en virtud de lo dispuesto en la Disposición
derogatoria única de la hoy vigente Ley Orgánica 15/
1999, de 23 de diciembre, de Protección de Datos de
Carácter Personal (en adelante, LOPD).
De suerte que la primera cuestión que procede examinar es la relativa a la determinación de los efectos que
esta derogación de la LORTAD puede producir en orden
a la sustanciación de este proceso constitucional,
comenzando por los relativos a los recursos de
inconstitucionalidad interpuestos por eventuales infracciones de índole sustantiva a los que antes se ha hecho
referencia.
2. Al respecto, el punto de partida es, como se ha dicho,
que la LORTAD ha sido derogada por la LOPD, publicada en el BOE de 14 de diciembre de 1999, en virtud
de su Disposición derogatoria única. Aunque tal
derogación no alcanza de inmediato, por lo dispuesto
en la Disposición transitoria tercera de la segunda de
dichas Leyes, a las normas reglamentarias vigentes
dictadas para su desarrollo que allí se citan, en cuanto
no se opongan a la nueva Ley, que continuarán en vigor hasta que no se lleve a efecto lo prevenido en la
Disposición final primera.
En atención a lo anterior, este Tribunal sometió a las
partes la posible pérdida sobrevenida de objeto de los
recursos de inconstitucionalidad interpuestos por los
Diputados del Partido Popular y el Defensor del
Pueblo. Cuestión a la que éste no ha dado respuesta
aunque si el Abogado del Estado, quien conviene en
que dicha pérdida de objeto se ha producido dado que
la LOPD no contiene disposición transitoria alguna que
sea aplicable a los preceptos de la Ley anterior
impugnados en dichos recursos. Por lo que considera
razonable entender que tales preceptos carecen de todo
vestigio de vigencia que aconseje un pronunciamiento
por este Tribunal. Mientras que los Diputados del
Partido Popular se han limitado a reiterar su
desistimiento del recurso formulado por quienes entonces eran componentes de dicho grupo parlamentario, ya
intentado en ocasión anterior en este proceso y que fue
rechazado por nuestro ATC 56/1999, de 9 de marzo,
cuyos fundamentos y resolución deben ser reiterados
en este trámite. Así las cosas, conviene recordar a
continuación la doctrina de este Tribunal sobre la pérdida sobrevenida de objeto de un recurso de inconstitucionalidad, para luego aplicarla al presente caso.
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
114
3. En relación con lo primero, este Tribunal ha
declarado reiteradamente en aquellos casos en los que
los preceptos objeto de un recurso de inconstitucionalidad fueron impugnados por motivos distintos de
los referidos al orden de reparto competencial entre el
Estado y las Comunidades Autónomas, la regla general es que su derogación al tiempo de resolver dicho
recurso produce la extinción del mismo, por pérdida
sobrevenida de su objeto. Con la reserva, claro es, de
que un determinado precepto, pese a su derogación,
pudiera continuar proyectando sus efectos sobre situaciones posteriores a ese momento si así se desprende
con toda evidencia de los términos en los que tal
derogación se ha producido por la ley posterior.
La razón fundamental de dicha regla general es que el
fin último de este proceso constitucional es la
depuración con carácter abstracto y objetivo del
ordenamiento jurídico y, por tanto, al margen de lo que
pueda resultar de la aplicación al caso del precepto
impugnado. Lo que le distingue a estos efectos de las
cuestiones de inconstitucionalidad, donde la respuesta
ha de ser necesariamente distinta (STC 111/1983, de 14
de diciembre, FJ 2; 199/1987, de 8 de enero, FJ 3; 385/
1993, de 23 de diciembre, FJ 2 y 233/1999, de 16 de
diciembre, FJ 2). De manera que si el legislador ha
expulsado ya la norma del Ordenamiento jurídico,
carece de objeto que este Tribunal se pronuncie en
abstracto sobre sus eventuales tachas de inconstitucionalidad, como en otros casos hemos declarado con
reiteración (SSTC 61/1997, de 20 de marzo, FJ 3; 196/
1997, de 13 de noviembre, FJ 2; 139/1998, de 16 de
junio, FJ 1 y 233/1999, FJ 3, entre las más recientes).
Pues bien, aplicando la anterior doctrina al presente
caso, del examen de la Disposición derogatoria de la
LOPD en relación con los preceptos impugnados no
cabe llegar a la conclusión de que éstos, tras su
derogación por dicha Ley, hayan de continuar
produciendo efectos respecto a situaciones posteriores.
Ni tampoco podría llegarse a conclusión distinta en
atención a las modificaciones de algunos de los
preceptos impugnados que ha introducido la LOPD,
pues el contenido de éstos, como se verá cuando sean
enjuiciados, es sustancialmente similar a los de la Ley
precedente. De suerte que, en definitiva, procede estimar, de acuerdo con lo alegado por el Abogado del
Estado, la pérdida sobrevenida de objeto en cuanto a
los recursos de inconstitucionalidad promovidos,
respectivamente, por los Diputados del Partido Popular
y el Defensor del Pueblo.
4. Pasando ahora a los recursos de inconstitucionalidad
interpuestos contra la LORTAD por presuntas infracciones del orden constitucional de competencias entre
el Estado y las Comunidades Autónomas tras la
derogación de dicha Ley por la nueva Ley Orgánica 15/
1999, de 13 de diciembre, ha de tenerse presente que,
según la jurisprudencia de este Tribunal, la regla para
enjuiciar tal incidencia es distinta de la antes expuesta
pues así lo impone la propia razón de ser de la
impugnación. Esto es, por la existencia de una disputa
competencial entre el Estado y una o más
Comunidades Autónomas.
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
La regla general en este supuesto es que cuando la
controversia competencial se ha planteado ante este
Tribunal por el cauce del recurso de inconstitucionalidad o el conflicto de competencias y tal
controversia pervive tras la derogación de la ley que ha
suscitado el conflicto, es procedente que nos
pronunciemos sobre el mismo. Pues el criterio relevante para estimar en estos casos si se ha producido la
pérdida sobrevenida de objeto no es tanto si la norma
impugnada ha sido expulsada del Ordenamiento por el
legislador como determinar si con esa expulsión ha
cesado o no la controversia existente, ya que poner fin
a la misma a la luz del orden constitucional de reparto
competencial es el fin último de dichos recursos (STC
329/1993, de 10 de diciembre, FJ 1; 43/1996, de 14 de
marzo, FJ 1 y 196/1997, de 13 de noviembre, FJ 2).
Salvaguardando así tanto la indisponibilidad de las
competencias por las partes como la correcta interpretación y aplicación de las normas constitucionales y
estatutarias atributivas de competencias al Estado o a
las Comunidades Autónomas (STC 329/1993, FJ 1;
196/1997, FJ 2 y 233/1999, FJ 3).
A cuyo fin ha de atenderse al grado de identidad
existente entre el contenido de las normas de la Ley
impugnada y las de la Ley que la ha derogado, dado
que en ciertos casos la alteración del precepto puede
generar una modificación tal de la situación que prive
de objeto a la reivindicación competencial y determinar, en consecuencia, la pérdida de objeto del proceso
constitucional. Mientras que en otros casos la identidad
sustancial de los preceptos que se suceden en el tiempo
pone de manifiesto que la controversia sigue viva y
requiere un pronunciamiento de este Tribunal, pues las
tachas que se han dirigido a los derogados por los
recurrentes son las mismas de las que adolecen los
vigentes (SSTC 128/1999, FJ 4; 208/1999, FJ 1 y 233/
1999, FJ 21).
5. Si se aplica la anterior doctrina al presente caso cabe
apreciar, en primer lugar, una identidad sustancial de
contenidos respecto al art. 24 LORTAD y el que le ha
sucedido en el tiempo (art. 26 LOPD), salvo ciertas
precisiones en su apartado 2. Y otro tanto cabe decir, en
segundo término, respecto a los arts. 31 y 40.1 y 2
LORTAD respecto a los correspondientes de la Ley
posterior (arts. 32 y 41 LOPD). Si bien hemos de precisar que el art. 41 LOPD sólo ha adicionado en su
apartado 1 una referencia a los ficheros de datos de
carácter personal creados o gestionados «por la
Administración local» del ámbito territorial de una
Comunidad Autónoma, pero mantiene el contenido que
fue impugnado en su día.
Por el contrario, cabe estimar que se ha alterado
sustancialmente el contenido del art. 39 LORTAD, pues
el vigente art. 40 LOPD atribuye la potestad de
inspección a «las autoridades de control», las que bien
pueden ser de creación autonómica, cuando el
precedente sólo aludía a la Agencia de Protección de
Datos. Y otro tanto cabe decir respecto a la
impugnación de la Disposición final tercera de la
LORTAD en relación con el art. 24 de ésta, pues el
precepto sucesor (art. 26 LOPD) ya no tiene carácter
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
115
orgánico conforme a lo dispuesto en la Disposición final segunda de la nueva Ley.
De lo que resulta, en suma, que sólo subsiste la
impugnación por razones competenciales respecto a los
arts. 24, 31 y 40.1 y 2 de la LORTAD, como han
alegado el Consejo Ejecutivo de la Generalidad de
Cataluña y el Parlamento de Cataluña en el trámite al
que se ha hecho referencia en los antecedentes. Y, en
parte, el Abogado del Estado, por diferir de dicha
conclusión en lo que respecta al art. 31.
6. Nuestro enjuiciamiento ha de ceñirse, pues, a las
tachas de inconstitucionalidad que, desde la perspectiva
del orden constitucional de distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas,
se han dirigido contra los arts. 24, 31 y 40. 1 y 2
LORTAD. Tachas que se refieren, más concretamente,
a las funciones que se atribuyen a la Agencia de
Protección de Datos (caso de los arts. 24 y 40. 1 y 2) y
al Registro General como órgano integrado en ésta (art.
31.2) en lo que respecta a los ficheros de titularidad
privada radicados en el territorio de la Comunidad
Autónoma. Pues ha de repararse, de un lado, en que
respecto a los ficheros «creados o gestionados por las
Comunidades Autónomas» opera lo dispuesto en el
apartado 1 del art. 40. De otro, que la remisión a las
funciones que en esta materia pueden ejercer los
órganos correspondientes de cada Comunidad ha sido
ampliada en relación con los ficheros creados o
gestionados «por la Administración Local de su ámbito
territorial» en virtud del art. 41.1 de la Ley Orgánica 5/
1999, de 13 de diciembre, la LOPD que, como antes se
ha visto, ha derogado la LORTAD.
De lo que se desprende que el precepto sobre el que se
centra la impugnación es, pues, el art. 40.1 y 2
LORTAD, por lo que es conveniente transcribirlo para
facilitar el examen que seguidamente se llevará a cabo.
El tenor del mencionado precepto es el siguiente:
«1. Las funciones de la Agencia de Protección de Datos
reguladas en el artículo 36, a excepción de las
mencionadas en los apartados j), k) y l) y en los
apartados f) y g) en lo que se refiere a las transferencias
internacionales de datos, así como en los artículos 45 y
48, en relación con sus específicas competencias, serán
ejercidas, cuando afecten a ficheros automatizados de
datos de carácter personal creados o gestionados por las
Comunidades Autónomas, por los órganos correspondientes de cada Comunidad, a los que se garantizará
plena independencia y objetividad en el ejercicio de sus
funciones.
»2. Las Comunidades Autónomas podrán crear y
mantener sus propios registros de ficheros públicos
para el ejercicio de las competencias que se les
reconoce sobre los mismos, respecto a los archivos
informatizados de datos personales cuyos titulares sean
los órganos de las respectivas Comunidades
Autónomas o de sus Territorios Históricos».
7. Acotado así el ámbito de nuestro enjuiciamiento,
tanto el examen del precepto que se acaba de transcribir
como el objeto y finalidad de la Ley en la que se
encuadra aconsejan que el examen de la presente disputa competencial se lleve a cabo partiendo de dos
presupuestos, a saber: el contenido del derecho
fundamental a la protección de datos personales y, en
segundo término, los rasgos generales que caracterizan
a la Agencia de Protección de Datos dado que la
función general de este órgano es la de «velar por el
cumplimiento de la legislación sobre protección de
datos y controlar su aplicación», como se expresa en el
primer inciso del apartado a) del art. 36 LORTAD.
En lo que respecta al primer presupuesto, si el art. 1
LORTAD establece que su objeto es el «desarrollo de
lo previsto en el apartado 4 del art. 18 CE», es
procedente recordar que este precepto, como ya ha
declarado este Tribunal, contiene un instituto de
garantía de los derechos a la intimidad y al honor y del
pleno disfrute de los restantes derechos de los
ciudadanos que es, además, en sí mismo, «un derecho
fundamental, el derecho a la libertad frente a las
potenciales agresiones a la dignidad y a la libertad de
la persona provenientes de un uso ilegítimo del
tratamiento automatizado de datos, lo que la
Constitución llama ‘la informática’» (STC 254/1993,
FJ 6, doctrina que se reitera en las SSTC 143/1994, FJ
7; 11/1998, FJ 4; 94/1998, FJ 6 y 202/1999, FJ 2).
De este modo, en cuanto desarrollan el mandato del
art. 18.4 CE, las previsiones de la LORTAD limitando
el uso de la informática están estrechamente vinculadas
con la salvaguardia de ese derecho fundamental a la
protección de datos personales frente a la informática
o, si se quiere, a la «libertad informática» según la
expresión utilizada por la citada STC 254/1993. Y cabe
agregar, además, que en esta decisión ya hemos hecho
referencia al aspecto institucional de tales previsiones
al señalar que, tras la aprobación de la LORTAD, «la
creación del Registro General de Protección de Datos,
y el establecimiento de la Agencia de Protección de
Datos, facilitarán y garantizarán el ejercicio de los
derechos de información y acceso de los ciudadanos a
los ficheros de titularidad pública, y además extienden
su alcance a los de titularidad privada» (Ibid, FJ 10).
En efecto, ha de tenerse presente, como ya se
anticipaba en la decisión de este Tribunal que se acaba
de mencionar, que el derecho fundamental al que
estamos haciendo referencia garantiza a la persona un
poder de control y disposición sobre sus datos
personales. Pues confiere a su titular un haz de facultades que son elementos esenciales del derecho
fundamental a la protección de los datos personales,
integrado por los derechos que corresponden al
afectado a consentir la recogida y el uso de sus datos
personales y a conocer los mismos. Y para hacer
efectivo ese contenido, el derecho a ser informado de
quién posee sus datos personales y con qué finalidad así
como el derecho a oponerse a esa posesión y uso
exigiendo a quien corresponda que ponga fin a la
posesión y empleo de tales datos.
En suma, el derecho fundamental comprende un
conjunto de derechos que el ciudadano puede ejercer
frente a quienes sean titulares, públicos o privados, de
ficheros de datos personales, partiendo del conocimiento de tales ficheros y de su contenido, uso y destino, por el registro de los mismos. De suerte que es
sobre dichos ficheros donde han de proyectarse, en úl4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
116
tima instancia, las medidas destinadas a la salvaguardia
del derecho fundamental aquí considerado por parte de
las Administraciones Públicas competentes.
8. En lo que respecta en segundo término a la Agencia
de Protección de Datos que ha creado el Título VI de la
LORTAD, ha de comenzarse señalando que en las
regulaciones legales adoptadas antes de la entrada en
vigor de nuestra Constitución por varios Estados
europeos con la finalidad de proteger los datos
personales frente a los peligros de la informática (Ley
sueca de 11 de mayo de 1973, Ley de la República
Federal de Alemania, de 22 de enero de 1977, Ley francesa de 6 de enero de 1978, Ley noruega de 8 de junio
de 1978), también está presente un elemento institucional. Pues dichas regulaciones, pese a las diversas
denominaciones y dependencias orgánicas que
establecen, tienen en común el haber creado instituciones especializadas de Derecho público, a las que se
atribuyen diversas funciones de control sobre los ficheros de datos personales susceptibles de tratamiento automatizado, tanto de titularidad pública como privada.
Pues bien, la LORTAD ha establecido un «régimen de
protección de datos de carácter personal» respecto de
los que figuren en ficheros automatizados, tanto de
titularidad pública como privada, así como las
modalidades de su uso posterior (art. 2). Y en dicho
régimen su dimensión institucional es la referida a la
Agencia de Protección de Datos y a los órganos que en
ella se integran, tanto de dirección (Director y Consejo
Consultivo, arts. 35 y 37 LORTAD) como operativos
(Registro General de Protección de Datos e Inspección
de Protección de Datos (arts. 38 de la Ley y 11 del
Estatuto de la Agencia de Protección de Datos).
Habiendo configurado el legislador a esta Agencia con
unos rasgos específicos, pues se trata de «un Ente de
Derecho Público, con personalidad jurídica propia y
plena capacidad pública y privada, que actúa con plena independencia de las Administraciones Públicas en
el ejercicio de sus funciones» (art. 34.2 LORTAD).
En lo que respecta a las funciones y potestades
atribuidas a la Agencia de Protección de Datos, el
apartado a) del art. 36 LORTAD ofrece una caracterización general de las primeras al encomendar a la
Agencia la función general de «Velar por el cumplimiento de la legislación sobre protección de datos y
controlar su aplicación, en especial respecto a los
derechos de información, acceso, rectificación y cancelación de datos». Y en cuanto especificación de esta
función de carácter tuitivo en orden a la protección de
datos personales, los restantes apartados del citado
precepto le atribuyen tanto funciones de intervención o
control respecto a ciertos sujetos y actividades como
funciones registrales y consultivas. Siendo de destacar,
en cuanto a las primeras, la de emitir las preceptivas
autorizaciones previstas en la Ley o en las disposiciones de desarrollo de ésta (apartado b); la de ordenar
la cesación de los tratamientos de datos de carácter
personal y la cancelación de ficheros cuando no se
ajusten a lo previsto en la LORTAD (apartado f); la de
velar por la publicidad de la existencia de los ficheros,
a cuyo efecto publicará periódicamente una relación
periódica de los mismos (apartado j); la de ejercer el
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
control y adoptar las autorizaciones que procedan en
relación con los movimientos internacionales de datos
y las de cooperación internacional en esta materia (art.
36, apartado 1) y las relativas a la recogida y secreto de
datos estadísticos, dictando instrucciones sobre las condiciones de seguridad de los ficheros [art. 36 apartado
m)]. Se trata, pues de un conjunto de funciones
especializadas en cuanto a su objeto, la protección de
los datos personales y, además, de funciones de carácter
público, como se expresa en el art. 34.1 LORTAD al
determinar que la Agencia de Protección de Datos
actuará de conformidad con la Ley de Procedimiento
Administrativo, sin perjuicio de que sus adquisiciones
patrimoniales y contratación estén sometidas al
Derecho privado.
En correspondencia con el carácter público de sus funciones, la Agencia de Protección de Datos dispone de
potestades administrativas expresamente atribuidas por
dicha Ley. En primer lugar, la potestad de investigación
o de inspección que le reconoce el art. 39 para obtener
información y, en su caso, pruebas sobre los hechos que
contravengan lo dispuesto en la LORTAD. En segundo
término, la potestad sancionadora, que la Agencia de
Protección de Datos ha de ejercer en los términos previstos en el Título VII [art. 36, apartado g)], con la
particularidad, cuando se trate de infracciones de una
Administración Pública, que tal potestad queda limitada a la facultad de dictar una resolución indicando las
medidas que han de adoptarse para corregir el
incumplimiento de las previsiones legales en esta
materia (art. 45). En tercer lugar, una potestad de
resolución de las reclamaciones de los afectados por
incumplimiento de las previsiones de dicha Ley [art.
36, apartado d)] en relación con el art. 17.1, con
sujeción al procedimiento establecido por el Real Decreto 1.332/1994, de 20 de julio. Y, por último, una
potestad normativa, ceñida en lo esencial a dictar las
instrucciones precisas para adecuar los tratamientos
automatizados a los principios de la LORTAD [art. 36,
apartado c) y m) in fine], con miras a su debida
aplicación en ámbitos determinados de actividad.
9. Por último, de lo que se acaba de exponer se
desprende un rasgo significativo de la Agencia de
Protección de Datos: el carácter básicamente preventivo de sus funciones en orden a la protección de datos
personales. Un rasgo caracterizador que es común a las
instituciones especializadas existentes en los países de
nuestro entorno y al que ha hecho referencia la
Exposición de Motivos de la LORTAD al afirmar que
esta disposición está guiada «por la idea de implantar
mecanismos cautelares que prevengan las violaciones»
de los derechos fundamentales.
En efecto, al dar cumplimiento al mandato contenido
en el art. 18.4 CE, el legislador, sin excluir en modo
alguno el recurso último a los órganos jurisdiccionales
para la tutela de los derechos individuales, como se
determina en los apartados 2 a 5 del art. 17 LORTAD,
no ha querido sin embargo que la protección de datos
personales frente al uso de la informática se lleve a
cabo exclusivamente en la vía judicial, esto es, cuando
ya se ha producido una lesión del derecho fundamental.
Por el contrario, ha querido que dicha protección se
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
117
lleve a cabo mediante el ejercicio por la Agencia de
Protección de Datos, con carácter básicamente
preventivo, de las funciones de control de los ficheros
tanto de titularidad pública como privada que la
LORTAD le atribuye y, en su caso, a través de las
reclamaciones de los afectados ante la Agencia de
Protección de Datos (art. 17.1), las que provocarán la
posterior actuación de este órgano. Por lo que cabe estimar que existe una correspondencia entre las funciones y potestades que la LORTAD ha atribuido a la
Agencia de Protección de Datos y el carácter
preventivo de sus actuaciones. Pues es este carácter
tuitivo o preventivo el que, en última instancia, justifica la atribución de tales funciones y potestades a la
Agencia de Protección de Datos para asegurar,
mediante su ejercicio, que serán respetados tanto los
límites al uso de la informática como la salvaguardia
del derecho fundamental a la protección de datos
personales en relación con todos los ficheros, ya sea de
titularidad pública o privada.
10. Pasando ya desde estos presupuestos al examen de
las pretensiones de las partes y de los títulos
competenciales que respectivamente han invocado ha
de tenerse presente que el Consejo Ejecutivo de la
Generalidad de Cataluña y el Parlamento de Cataluña
no han cuestionado que el Estado posea un título
competencial válido para dictar la LORTAD. Ni
tampoco han impugnado la creación de la Agencia de
Protección de Datos por dicha Ley estatal. Lo que los
recurrentes reprochan al art. 40.1 y 2 LORTAD en
relación con los restantes preceptos impugnados es el
que sólo hayan atribuido a las Comunidades
Autónomas un ejercicio de potestades de ejecución de
dicha Ley limitado a los ficheros automatizados de
datos de carácter personal creados o gestionados por
dichos entes, así como la creación y mantenimiento de
registros de ficheros públicos para el ejercicio de las
competencias que se les reconocen sobre los mismos.
A juicio de los recurrentes, la consecuencia de esta
limitación es que corresponde en exclusiva a un órgano
estatal, la Agencia de Protección de Datos, la ejecución
de la LORTAD y el ejercicio de las funciones
interventoras y sancionadoras en ella previstas respecto
a los restantes ficheros automatizados. De manera que
dicho precepto, según han alegado, priva a las
Comunidades Autónomas del ejercicio por sus propios
órganos de las funciones y potestades de ejecución de
la LORTAD respecto de los ficheros automatizados de
titularidad privada radicados en su territorio y que se
hayan creado en el marco de actividades relativas a
materias sobre las que las Comunidades Autónomas
tengan atribuida competencia.
Esta conclusión se fundamenta según los recurrentes en
que el tratamiento automatizado de datos de carácter
personal no es una materia competencial específica,
sino una actividad instrumental de otras actividades que
sí son subsumibles en materias competenciales. De
manera que habrá de estarse al reparto competencial de
éstas entre el Estado y las Comunidades Autónomas de
conformidad con las normas del bloque de constitucionalidad para determinar quien es el competente para
ejecutar la LORTAD en lo que respecta a los mencio-
nados ficheros informatizados de titularidad privada. Y
al no ser la protección de datos una materia competencial, la consecuencia según los recurrentes es que el
Estado no puede asumirla por no estar expresamente
atribuida a las Comunidades Autónomas en sus
Estatutos (art. 149.3 CE). Ni tampoco la competencia
de ejecución de la LORTAD puede sustentarse en lo
dispuesto en el art. 149.1.1 CE, pues el Estado no
puede pretender erigirse en el garante último de la
libertad e igualdad de los individuos ni esa garantía de
las condiciones básicas puede desconocer el orden
constitucional de reparto de competencias. Sin que
tampoco pueda aceptarse que una norma meramente
organizativa como la que crea la Agencia de Protección
de Datos pueda ser considerada en modo alguno como
la regulación de una «condición básica» a los fines del
art. 149.1.1 CE.
En definitiva, lo expuesto justifica, a juicio de los
recurrentes, que las potestades de ejecución de la
LORTAD correspondan a las Comunidades Autónomas, así como la de tutela administrativa sobre aquellos
ficheros privados que versen sobre materias respecto a
las cuales una Comunidad Autónoma tenga atribuida,
cuando menos, competencias ejecutivas. Conclusión a
la que se ha opuesto el Abogado del Estado, para quien,
en esencia, se trata de una materia competencial que
corresponde al Estado ex art. 149.3 CE, dado que, en
atención al desarrollo legislativo en esta materia, al
adoptarse la Constitución ya poseía autonomía y, por
tanto, pudo haberse incluido en los primeros Estatutos
de Autonomía y no se hizo.Y aun si se estimase que la
protección de datos es una actividad instrumental de
otras materias competenciales, al mismo resultado se
llega a su entender con base en el art. 149.1.1 CE, pues
con la creación de la Agencia de Protección de Datos y
las funciones que a este ente le atribuye la LORTAD se
ha querido preservar la igualdad de los españoles en la
protección de sus datos personales, creando condiciones institucionales que permitan excluir ejecuciones
plurales y divergentes por las diferentes Comunidades
Autónomas. A cuyo fin la LORTAD ha centralizado las
funciones encaminadas a la protección de datos
personales en una entidad estatal de derecho público, la
Agencia de Protección de Datos.
11. De lo anterior se desprende que, a diferencia de
otros muchos conflictos de los que ha conocido este
Tribunal, en el presente caso los recurrentes no
fundamentan su reivindicación en un título competencial específico del Estatuto de Autonomía de Cataluña.
Y la razón es que toda su argumentación está basada en
el presupuesto que antes se ha expuesto, a saber: que
las actividades relativas a los ficheros automatizados de
carácter personal no son en sí mismas el objeto de una
materia competencial, sino que constituyen una
actividad instrumental al servicio de otras actividades
encuadrables dentro de otras materias sobre las que las
Comunidades Autónomas pueden ostentar títulos
competenciales según el orden constitucional de
reparto de competencias. De suerte que una Comunidad Autónoma, al ejercer su competencia sobre estas
materias podrá extenderla a la actividad instrumental
relativa a los ficheros de datos personales.
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
118
De este modo, las distintas potestades de ejecución de
la LORTAD, como son las de inscripción de los
ficheros automatizados en el Registro General de Datos
como acto habilitante de la creación de aquéllos, los de
investigación y de sanción, quedan vinculadas a las
competencias de ejecución que la Comunidad
Autónoma ha asumido en distintas materias, según la
Constitución y su Estatuto de Autonomía. De lo que se
desprende, a juicio de los recurrentes, que poco importa
que un fichero automatizado de datos de carácter personal radicado en Cataluña sea de titularidad pública o
privada, que es el criterio que la LORTAD utiliza en su
art. 40, pues lo determinante es la titularidad
competencial que en cada caso le venga atribuida a la
Comunidad Autónoma en atención a la materia principal de la que dicho fichero sólo es un instrumento
técnico.
Ahora bien, en relación con este planteamiento cabe
observar, en primer lugar, que aunque este Tribunal ha
admitido el carácter instrumental de una determinada
actividad respecto a una materia objeto de un título
competencial en virtud de la conexión existente entre
aquélla y ésta, tal actividad accesoria era llevada a cabo
por poderes públicos. Como es el caso, por ejemplo, de
la actividad cartográfica respecto a las competencias de
ordenación del territorio y urbanismo (STC 76/1984,
de 29 de junio FJ 1). Mientras que en el presente caso
la conexión se establece, sin la debida justificación, a
partir de una actividad de los particulares, pues se trata
de la relativa al tratamiento de datos personales por
ficheros de titularidad privada. En segundo término, los
ficheros automatizados de datos de carácter personal
sólo son el soporte material sobre el que se lleva a cabo
la actividad que la LORTAD regula, la recogida y el
posterior uso de dichos datos. Por lo que es preciso justificar también la conexión lógica existente entre tal
actividad y las concretas materias sobre las que se ha
atribuido competencia a una Comunidad Autónoma, lo
que no se ha llevado a cabo.
Por último, y más fundamentalmente, el planteamiento
de los recurrentes no puede ser acogido pues soslaya la
función que nuestra Constitución ha atribuido a los
derechos fundamentales y, en correspondencia, la
necesidad de que sean protegidos, incluso en el ámbito
del reparto competencial (art. 149.1.1 CE). La
LORTAD, en efecto, ha sido dictada en cumplimiento
del mandato contenido en el art. 18.4 CE de limitar el
uso de la informática para garantizar ciertos derechos
fundamentales y el pleno ejercicio de los derechos de
los ciudadanos, de manera que si se considera la
actividad aquí examinada como meramente instrumental o accesoria de otras materias competenciales, es
claro que con este planteamiento se está desvirtuando
cuál es el bien jurídico constitucionalmente relevante,
que no es otro que la protección de los datos de carácter
personal frente a un tratamiento informático que pueda
lesionar ciertos derechos fundamentales de los
ciudadanos o afectar al pleno ejercicio de sus derechos,
como claramente se desprende del tenor de dicho
precepto constitucional. Lo que guarda entera
correspondencia, además, con el objeto de dicha Ley,
que no es otro, según se ha dicho, que el de establecer
un régimen legal para «limitar el uso de la informática
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
y otras técnicas y medios de tratamiento automatizado
de datos de carácter personal» que permita garantizar el
respeto o el pleno ejercicio de tales derechos (art. 1). A
lo que cabe agregar que la LORTAD también es la Ley
que ha desarrollado un derecho fundamental específico, el derecho a la protección de los datos personales
frente al uso de la informática, como antes se ha
expuesto.
De lo que se desprende, en definitiva, que el objeto de
la Ley cuyos preceptos se han impugnado no es el uso
de la informática, sino la protección de los datos
personales. De suerte que esta protección mal puede
estar al servicio de otros fines que los constitucionales
en relación con la salvaguardia de los derechos
fundamentales, ni tampoco puede ser medio o instrumento de actividad alguna.
12. La conclusión negativa a la que se ha llegado en el
fundamento jurídico precedente no excluye en modo
alguno que, como segundo paso de nuestro enjuiciamiento, examinemos el título competencial que pueda
habilitar al Estado para atribuir a la Agencia de
Protección de Datos, en orden a la adecuada protección
de datos personales, potestades de información,
inspección y sanción en relación con los ficheros de
titularidad privada radicados en el territorio de la
Comunidad Autónoma de Cataluña, tal y como se
desprende del art. 40 LORTAD y de los demás
preceptos que se impugnan. A este Tribunal corresponde, en efecto, la salvaguardia de las normas del bloque
de constitucionalidad atributivas de competencias y,
por tanto, declarar si se ha producido o no la invasión
competencial que los recurrentes denuncias (SSTC
167/1993, 329/1993, 196/1997, entre otras).
13. Pues bien, si antes se han puesto de relieve los
presupuestos que han de ser tenidos en cuenta para
nuestro enjuiciamiento del presente caso, ha de
agregarse ahora que el segundo, la creación por la
LORTAD de la Agencia de Protección de Datos para
velar por el cumplimiento de dicha ley y controlar su
aplicación, se halla estrechamente relacionado no sólo
con el mandato del art. 18.4 CE sino con el primero de
dichos presupuestos, el derecho fundamental a la
protección de datos personales frente al uso de la
informática. Una relación que resulta evidente si se
advierte que la creación de dicho ente de Derecho
público y las funciones atribuidas al mismo permiten
garantizar, como se dijo en la STC 254/1993, el
ejercicio por los ciudadanos del haz de facultades que
integra el contenido del derecho fundamental.
En efecto, la LORTAD es la ley dictada en cumplimiento del mandato del art. 18.4 CE de limitar el uso de
la informática. Como así se aprecia en su Título II sobre los principios de la protección de datos y en la parte
de su Título IV relativa a la creación, modificación o
supresión de ficheros. Pero es también, por el contenido
en particular de su Título III, relativo a los derechos de
las personas, la ley que ha desarrollado el derecho
fundamental a la protección de datos personales. Y si
nos situamos ante el Título VI, que ha creado la Agencia de Protección de Datos y el Registro General de
Protección de Datos integrado en aquélla, es suficiente
reparar en las funciones que se les han encomendado
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
119
para poder apreciar que mediante este marco institucional no sólo se ha querido velar por la puntual
observancia de los límites al uso de la informática que
la LORTAD establece para los responsables de los
ficheros de datos personales, sino también garantizar el
ejercicio por los ciudadanos del derecho fundamental
a la protección de dichos datos mediante la actuación
preventiva por parte de los citados órganos.
14. Si se proyectan estas consideraciones sobre el
conflicto competencial subyacente al presente proceso
cabe estimar, en primer lugar, que cuando la LORTAD
establece límites al uso de la informática en
cumplimiento del mandato del art. 18.4 CE, tales
límites han de ser los mismos en todo el territorio nacional ex art. 81 CE. Pues si los derechos
fundamentales y las libertades públicas que nuestra
Constitución reconoce son «fundamento del orden
político» (art. 10.1 CE) y, por tanto, constituyen el
estatuto jurídico básico de los ciudadanos, sólo
mediante esa proyección general es posible garantizar
la protección de los derechos a que se refiere el art. 18.4
CE, con independencia de que tales límites a la
informática también contribuyen a la salvaguardia del
específico derecho fundamental a la protección de
datos personales.
De igual modo, es significativo que el constituyente
haya querido introducir mediante la cláusula del art.
149.1.1 CE la garantía de los derechos fundamentales
en el pórtico del reparto competencial y, a este fin, que
haya apoderado al Estado para asegurar su respeto en
todo el territorio nacional mediante el establecimiento
de aquellas «condiciones básicas» que hagan posible
que el disfrute de tales derechos sea igual para todos los
españoles. Imponiendo así un límite a las potestades de
las Comunidades Autónomas en aquellas materias
donde éstas ostenten un título competencial. Y si bien
el alcance del art. 149.1.1 CE es «esencialmente
normativo», como hemos dicho en la reciente STC 208/
1999, de 15 de noviembre, FJ 6, por referirse a «la
regulación» de esas condiciones básicas, cabe observar,
sin embargo, que ninguna calificación adicional se ha
agregado por el constituyente respecto a la naturaleza
de tales condiciones que pueda restringir su alcance.
De lo que se desprende, en definitiva, que junto a la
normación como aspecto esencial del art. 149.1.1 CE
las regulaciones estatales dictadas al amparo de este
precepto también pueden contener, cuando sea imprescindible para garantizar la eficacia del derecho
fundamental o la igualdad de todos los españoles en su
disfrute, una dimensión institucional. Como hemos
reconocido tempranamente en la STC 154/1988, de 21
de julio, FJ 3, respecto a la regulación del censo electoral y las funciones de la Oficina del Censo Electoral,
al declarar que mediante esta regulación el Estado
había pretendido ejercer la competencia que en esta
materia «se deriva del art. 149.1.1 de la Constitución,
en relación con el art. 23 de la misma. A lo que cabe
agregar que no es infrecuente que la Ley Orgánica que
lo ha llevado a cabo haya establecido un órgano al que
encomienda la ejecución de sus preceptos, como es el
caso, por ejemplo, respecto al derecho fundamental del
art. 30.2 CE, de la creación por la Ley 48/1984, de 26
de diciembre, Reguladora de la Objeción de Conciencia
y de la Prestación Social Sustitutoria, de un Consejo
Nacional de Objeción de Conciencia al que corresponde, entre otras funciones, resolver sobre las solicitudes
de declaración de dicha objeción (STC 160/1987, de 27
de octubre, FJ 5).
De lo anterior se desprende, pues, que la exigencia
constitucional de protección de los derechos fundamentales en todo el territorio nacional requiere que éstos, en
correspondencia con la función que poseen en nuestro
ordenamiento (art. 10.1 CE), tengan una proyección
directa sobre el reparto competencial entre el Estado y
las Comunidades Autónomas ex art. 149.1.1 CE para
asegurar la igualdad de todos los españoles en su
disfrute. Asimismo, que dicha exigencia faculta al
Estado para adoptar garantías normativas y, en su caso,
garantías institucionales.
A este fin la LORTAD ha atribuido a la Agencia de
Protección de Datos diversas funciones y potestades, de
información, inspección y sanción, para prevenir las
violaciones de los derechos fundamentales antes
mencionados. Y dado que la garantía de estos derechos,
así como la relativa a la igualdad de todos los españoles
en su disfrute es el objetivo que guía la actuación de la
Agencia de Protección de Datos, es claro que las funciones y potestades de este órgano han de ejercerse
cualquiera que sea el lugar del territorio nacional donde
se encuentren los ficheros automatizados conteniendo
datos de carácter personal y sean quienes sean los responsables de tales ficheros.
15. En definitiva, es la garantía de los derechos
fundamentales exigida por la Constitución así como la
de la igualdad de todos los españoles en su disfrute la
que en el presente caso justifica que la Agencia de
Protección de Datos y el Registro Central de Protección
de Datos puede ejercer las funciones y potestades a las
que antes se ha hecho referencia respecto a los ficheros
informatizados que contengan datos personales y sean
de titularidad privada radicados en Cataluña. Y, por ello
han de decaer los reproches de inconstitucionalidad que
los recurrentes han imputado al art. 40.1 y 2 LORTAD
y, por consecuencia, los que se extendieron a los arts.
24 y 31 de dicha Ley.
FALLO
En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Constitucional, POR LA AUTORIDAD QUE LE CONFIERE LA
CONSTITUCIÓN DE LA NACIÓN ESPAÑOLA,
HA DECIDIDO
1º. Declarar, en cuanto a los arts. 6.2, 19.1, 20.3, 22.1
y 2-1, 39.1 y 2 y Disposición final tercera de la Ley
Orgánica 5/1992, de 29 de octubre, de Regulación del
Tratamiento Automatizado de los Datos de Carácter
Personal, la pérdida sobrevenida del objeto de los recursos interpuestos por los Diputados del Grupo
Parlamentario Popular y por el Defensor del Pueblo.
2º. Desestimar los recursos interpuestos por el Consejo
Ejecutivo de la Generalidad de Cataluña y el Parlamento de Cataluña contra los arts. 24, 31 y 40.1 y 2 de dicha
Ley Orgánica.
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
120
Publíquese esta Sentencia en el Boletín Oficial del
Estado.
Dada en Madrid, a treinta de noviembre de dos mil.
El secretario de justicia
VOTO PARTICULAR QUE FORMULA EL MAGISTRADO DON
MANUEL JIMÉNEZ DE PARGA Y CABRERA A LA SENTENCIA
DICTADA EN LOS RECURSOS DE INCONSTITUCIONALIDAD
ACUMULADOS NÚMS. 201/1993, 219/93, 226/93 Y 236/
93, AL QUE PRESTA SU ADHESIÓN EL MAGISTRADO DON
RAFAEL DE MENDIZÁBAL ALLENDE.
Comparto el fallo de la Sentencia, pero, como ya
expuse en las deliberaciones del Pleno, debió afirmarse
de modo explícito, en la argumentación de ella, que
nuestro Tribunal reconoce y protege ahora un derecho
fundamental, el derecho de libertad informática, que
no figura en la Tabla del texto de 1978.
A mi entender, una de las tareas importantes de los
Tribunales Constitucionales es extender la tutela a
determinadas zonas del Derecho no expresamente
consideradas en las correspondientes Constituciones,
cuando, como ocurre en el presente caso, es necesario
hacerlo para que no queden a la intemperie, sin techo
jurídico alguno, intereses esenciales de los ciudadanos.
Reconozco que en el Ordenamiento español ese
reconocimiento de nuevos derechos fundamentales
ofrece más dificultades que en otros Ordenamientos.
Pero son obstáculos de posible y conveniente
superación. Sintetizo mi razonamiento al respecto.
1. La Constitución Española no contiene una cláusula
abierta como remate o coronamiento de la lista de
derechos fundamentales.
A diferencia de lo que ocurre en otros textos
constitucionales (por ejemplo, en los de Portugal o
Argentina, siguiendo la senda de la Constitución de
Estados Unidos de América) nuestra Ley Fundamental
de 1978 no incluye una cláusula abierta, después de
haber consignado una amplia lista de derechos y
libertades.
Se olvidó, o no quiso recogerse, la norma sabia
contenida en la Enmienda IX de la Constitución
norteamericana, votada por el I Congreso, el 25 de
septiembre de 1789. Se dejó dicho allí: «La
enumeración que se hace en esta Constitución no
deberá interpretarse como denegación o menoscabo de
otros derechos que conserva el pueblo».
Pienso que el pueblo español, igual que el
norteamericano, conserva más derechos que aquéllos
enumerados en la Constitución. ¿Cómo tutelar de manera efectiva esos derechos no-escritos en el documento de 1978, esos derechos atípicos?
Luego daré mi contestación a esta pregunta. Quiero
antes recordar que en los Ordenamientos de naciones
tan próximas a nosotros, como son Portugal y Argentina, se incluyen cláusulas abiertas.
De Portugal hay que destacar el artículo 17 de su
Constitución, revisado en 1982, con una significativa
apertura: «El régimen de derechos, libertades y
garantías se aplica a los enunciados en el título II y a los
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
derechos fundamentales de naturaleza análoga». Se
habla en el país vecino, por ello, de derechos
fundamentales en sentido material y derechos
fundamentales en sentido formal, así como de derechos
extraconstitucionales y derechos fundamentales
atípicos. En definitiva, lo que quiere subrayarse es que
la Constitución incluye un catálogo inacabado, que ha
de ser completado si otros derechos reclaman, con
exigencias razonables, la tutela constitucional.
En Argentina, antes de la última reforma, la
Constitución ya contenía un artículo, el 33, del
siguiente tenor: «Las declaraciones, derechos y
garantías que enumera la Constitución no serán
entendidos como negación de otros derechos y
garantías no enumerados; pero que nacen del principio
de la soberanía del pueblo y de la forma republicana de
gobierno».
Si pasamos por alto esta concesión a «la forma republicana», tan cara a los franceses y que resulta desmentida con la presente Monarquía española, lo que nos
importa consignar es que la doctrina argentina
consideró los derechos extraconstitucionales antes de
1994. Fueron catalogados derechos explícitos,
derechos no enumerados provenientes del derecho natural y derechos imputados o creados por la
jurisprudencia.
2. La construcción jurisprudencial de la tutela de
nuevos derechos fundamentales.
La última clase de derechos (los creados por la
jurisprudencia) tiene especial relieve. Los derechos noescritos han de ser tutelados por la jurisprudencia, ya
que las Constituciones proporcionan al intérprete un
punto de apoyo, unas palabras (escasas a veces,
lapidarias), sobre los que hay que efectuar, mediante
una actividad creadora, la construcción del derecho
fundamental.
Debido al lejano momento histórico de la elaboración
de la Constitución de Estados Unidos, los jueces se han
visto allí obligados a incorporar al acervo constitucional diversos derechos que no figuran ni en los textos del
siglo XVIII ni en las Enmiendas posteriores: desde el
derecho a la presunción de inocencia al derecho de
asociación, pasando por el derecho a casarse y el de
educar libremente a los hijos. Y la jurisprudencia
norteamericana nos ofrece curiosos ejemplos de tutela
judicial que fue articulada apoyándose en otros
derechos expresamente protegidos por la Constitución.
Suele citarse una Sentencia de 1965, dictada en
Griswold v. Connecticut, donde se consideró violado el
derecho a la privacidad en el matrimonio, invocando al
efecto las Enmiendas Primera (que se refiere a varios
derechos, entre ellos el de libertad religiosa), la
Enmienda Tercera (no alojar tropas sin el consentimiento del dueño de la casa), Enmienda Cuarta
(inmunidad del hogar), Enmienda Quinta (garantías del
imputado). Con estos derechos se argumentó que proporcionar información sobre el uso de contraconceptivos, que es lo que hacía el Sr. Griswold, director de una Liga de planeamiento familiar, conculcaba el
derecho a la privacidad en el matrimonio. La Enmienda
Novena, al dejar abierta la lista de derechos
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
121
fundamentales, facilitó esta elaboración jurisprudencial
de un derecho atípico.
Algo parecido se ha llevado a cabo por las
interpretaciones constitucionales en Italia y en Alemania, cuyas Constituciones contienen unos preceptos que
han facilitado la inclusión de nuevos derechos: art. 2 de
la Constitución italiana; art. 2.1) de la Ley Fundamental
de Alemania.
3. El derecho de libertad informática en el
Ordenamiento español.
La STC 254/1993, FJ 6, mencionó, por vez primera en
nuestra jurisprudencia, la libertad informática,
entendida como un derecho fundamental «en sí
mismo». Lo subraya bien la Sentencia a la que estoy
formulando este Voto concurrente. Es un punto de
apoyo para la pertinente construcción del derecho
fundamental. Otra base firme la proporciona el art. 18.4
CE. Pero la Sentencia convierte en base principal lo que
en la Constitución es un simple mandato al legislador
para que éste limite el uso de la informática.
A mi entender, la libertad informática, en cuanto
derecho fundamental no recogido expresamente en el
texto de 1978, debe tener como eje vertebrador el art.
10.1 CE, ya que es un derecho inherente a la dignidad
de la persona. Tal vinculación a la dignidad de la persona proporciona a la libertad informática la debida
consistencia constitucional. También son preceptos que
facilitan la configuración de la libertad informática los
contenidos en los arts. 18.1 (derecho al honor, a la
intimidad personal y familiar y a la propia imagen) y
20.1 (libertad de expresión y de información), entre
otros, así como los Tratados y Acuerdos internacionales, en cuanto son guías de interpretación constitucional (art. 10.2 CE): fundamentalmente, el Convenio
Europeo para la protección de los Derechos Humanos
y las Libertades Fundamentales (1950), art. 8; el
Convenio del Consejo de Europa para la Protección de
las personas con respecto al Tratamiento Automatizado
de Datos de Carácter Personal (1981), arts. 5, 6, 8 y 9;
Directiva 95/46/CE del Parlamento Europeo y del
Consejo, de 24 de octubre de 1995, relativa a la
Protección de las Personas Físicas en lo que respecta al
Tratamiento de Datos Personales y a la libre Circulación de estos datos, art. 13.
No ha de sorprendernos que en la Constitución
Española de 1978 no se tutelase expresamente la
libertad informática. Veintidós años atrás la revolución
de la técnica en este campo apenas comenzaba y apenas
se percibía. No hemos de extrañarnos tampoco por la
omisión de esta materia en los Estatutos de Autonomía
de las Comunidades españolas. El entorno es ahora
distinto del que fue nuestro mundo en 1978. La
informática no ofrecía las actuales posibilidades para el
quehacer vital, tanto positivas como negativas, con la
adecuada protección de la dignidad de la persona. Muy
significativo al respecto es que en la recentísima Carta
de Derechos Fundamentales de la Unión Europea se
haya incluído como una de las primeras libertades (art.
8) la resultante de la protección de datos de carácter
personal.
En suma, los cimientos constitucionales para levantar
sobre ellos el derecho de libertad informática son más
amplios que los que proporciona el art. 18.4 CE.
4. La libertad informática como derecho inherente a la
dignidad de la persona.
La piedra angular, base o fundamento principal, es el
art. 10.1 CE: «La dignidad de la persona, los derechos
inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de
la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de
los demás son fundamento del orden político y de la
paz social». Las palabras clave, a mi entender, son
«fundamentos del orden político y de la paz social».
Nos hallamos, pienso, ante unos principios
constitucionales (la dignidad de la persona, los
derechos inviolables que le son inherentes, el libre
desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los
derechos de los demás). Al ser principios
constitucionales, todo el ordenamiento ha de
interpretarse conforme a esos principios. Son
principios, además, directamente vinculantes.
Estoy utilizando, ciertamente, una distinción tripartita:
valores superiores, constitucionalizados en el artículo
primero de la Constitución, que, no obstante, carecen
de especificaciones respecto a los supuestos en que
deben ser aplicados: orientan la interpretación y
aplicación de las normas. En segundo lugar, principios
generales del derecho, no recogidos en el texto de la
Constitución, o acogidos como principios rectores, los
cuales informan el ordenamiento constitucional,
además de ser faros en la tarea de interpretación y
aplicación, pudiendo ser normas subsidiarias. En tercer
lugar, pero en posición prevalente, los principios
constitucionalizados, reconocidos y protegidos por la
Constitución, que son los fundamentos mismos del sistema jurídico-político, a partir de los cuales se
despliega todo el aparato de normas. Estos principios
constitucionales y constitucionalizados poseen la
fuerza vinculante de las normas jurídicas, son fuente
normativa inmediata, en el sentido profundo de no
necesitar de la interposición de regla, o circunstancia
alguna, para alcanzar su plena eficacia.
Con estos principios constitucionales, de aplicación
directa, y el apoyo de determinados derechos
expresamente reconocidos en la Constitución de 1978,
así como en Textos internacionales, es posible extender
la tutela a ciertos derechos de singular relieve e
importancia en el actual momento de la historia. Tal es
el derecho fundamental de libertad informática.
Reitero que el reconocimiento y protección de nuevos
derechos fundamentales es un cometido importante de
la jurisdicción constitucional, la cual, con esta
ampliación de su tutela, facilita la permanencia durante
largo tiempo de las Constituciones.
Firmo este Voto particular, expresando el respeto que
me merecen los otros razonamientos de mis colegas,
coincidiendo en la parte dispositiva de la Sentencia, en
Madrid, a cuatro de diciembre de dos mil.
Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
4.87.05.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Núm. 135
122
cripció del Departament de Serveis Lingüístics des del
30/11/88 a 5/10/92 i des del 25/01/2000)
Ha de dir:
4.90.
RÈGIM INTERIOR
4.90.10.
CÀRRECS I PERSONAL
«Sra. Gemma Dalmau i Cabezuelo (en comissió de
serveis com a correctora-redactora a l’Àrea de Transcripció del Departament de Serveis Lingüístics des del
30/11/88 a 5/10/92 i des del 25/01/1999)
Reorganització del Departament de
Serveis Lingüístics i del Departament
d’Edicions
Correcció d’errades de publicació (BOPC
115)
Concurs per a la selecció d’un/una
periodista en contractació temporal
A la pàg. 128, a l’apartat 7:
Tram. 501-00007/06
On diu:
Convocatòria
«7. Adscriure amb caràcter definitiu a l’Àrea de Transcripció del Departament de Serveis Lingüístics al lloc
d’editora la funcionària Sra. Neus Pinart i Bartrolí.
Continuaran prestant serveis en aquesta Àrea, com a
correctors/es-redactors/es, en comissió de serveis la
Sra. Gemma Dalmau i Cabezuelo, la Sra. Maria Varela
i Pinart, la Sra. Georgina Nicolau i Millà i el Sr.
Joaquim Roig i Ortiz.»
Ha de dir:
«7. Adscriure amb caràcter definitiu a l’Àrea de Transcripció del Departament de Serveis Lingüístics al lloc
d’editora la funcionària Sra. Neus Pinart i Bartrolí.
Continuaran prestant serveis en aquesta Àrea, com a
correctors/es-redactors/es, en comissió de serveis la
Sra. Gemma Dalmau i Cabezuelo, la Sra. Maria Varela
i Pinart, la Sra. Georgina Nicolau i Millà i el Sr.
Joaquim Roig i Ortiz com a contractat interí que substituí el Sr. Enric Tudó i Rialp.»
A l’apartat 8, el paràgraf següent:
On diu:
Acord: Mesa
28.12.2000.
del
Parlament,
sessió
del
OFICIALIA MAJOR
La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 28 de
desembre de 2000, convoca un concurs per a la selecció i contractació laboral temporal d’un/a periodista del
Parlament de Catalunya. La modalitat del contracte
temporal és per l’acumulació de tasques que en aquest
cas es produeix en el Gabinet de Comunicació com a
conseqüència de la política comunicativa endegada per
la Mesa i la tasca d’implantació del Gabinet, en l’article 15.d) i e) dels ERGI. Les condicions de treball són
les establertes amb caràcter general a la normativa aplicable als funcionaris del Parlament. La selecció es farà
amb subjecció a les següents
BASES
Primera. Pot optar a aquesta plaça tothom qui, en la
data en què fineix el termini de presentació d’instàncies
per a prendre part a les proves selectives, compleix les
condicions següents:
a) Ésser ciutadà o ciutadana d’un estat membre de la
Unió Europea.
«El Sr. Josep Ubach i Mas, la Sra. Marta Guspí i Saiz
i el Sr. Narcís Sanjaume i Navarro, com a funcionaris/
àries interins/es (a conseqüència de les substitucions de
les editores Sra. Gemma Dalmau i Cabezuelo i Sr.
Joaquim Roig i Ortiz i de la vacant deixada per l’editora
Sra. Cati Haro i Buenaventura), i el Sr. Joaquim Roig i
Ortiz, editor interí que ocupa la plaça de la Sra. Maria
Varela i Pinart, que actualment es troba en comissió de
serveis, com a corrector-redactor.»
b) Tenir divuit anys complerts i no més de seixantacinc.
Ha de dir:
e) Tenir el títol de llicenciat/ada en Ciències de la Informació o ésser membre en actiu del Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya.
«El Sr. Josep Ubach i Mas, la Sra. Marta Guspí i Saiz
i el Sr. Narcís Sanjaume i Navarro, com a funcionaris/
àries interins/es (a conseqüència de les substitucions de
les editores Sra. Gemma Dalmau i Cabezuelo i Sra.
Maria Varela i Pinart i de la vacant deixada per l’editora Sra. Cati Haro i Buenaventura).»
On diu:
«Sra. Gemma Dalmau i Cabezuelo (en comissió de
serveis com a correctora-redactora a l’Àrea de Trans4.90.10.
4. INFORMACIÓ
c) No estar separat/ada mitjançant expedient disciplinari del servei de cap administració pública ni trobar-se
inhabilitat/ada per sentència ferma per a l’exercici de
les funcions públiques.
d) Posseir la capacitat física i psíquica necessària per a
exercir normalment la funció.
Segona. Tothom qui compleix les condicions de la base
primera i vol participar en aquest concurs ha de presentar en el Registre de l’Oficialia Major del Parlament de
Catalunya o pels procediments establerts a la legislació
sobre el procediment administratiu comú, dins un termini de deu dies hàbils comptadors a partir de l’endemà de la publicació d’aquest concurs en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya:
Núm. 135
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
29 de desembre de 2000
123
a) Una instància segons el model que s’adjunta en
l’annex I.
– Cursos de perfeccionament en matèria de comunicació audiovisual, fins a 5 punts.
b) Un currículum, en què s’han de relacionar els mèrits
al·legats i al qual s’ha d’adjuntar la documentació que
els acrediti, tenint en compte els criteris de valoració
establerts a la base cinquena.
– Coneixement d’anglès i francès, fins a 1 punt per
cada un d’aquests idiomes. El coneixement s’ha d’acreditar mitjançant les titulacions acadèmiques específiques, que el Tribunal valorarà.
c) La documentació que acrediti estar en possessió del
nivell C de la Junta Permanent de Català, o un certificat o títol equivalent o superior.
– Altres cursos de perfeccionament i titulacions acadèmiques superiors, fins a 3 punts.
Les persones aspirants que no acreditin documentalment, dins el termini de presentació d’instàncies, el
nivell de català que requereix la lletra c) han de fer una
prova que consisteix a demostrar els coneixements de
llengua catalana. Aquesta prova consta de dues parts: la
primera part avalua el domini de l’expressió escrita, per
mitjà de la redacció d’un text de 200 paraules, com a
màxim, i els coneixements pràctics de llengua, per mitjà de cinc blocs de preguntes i la segona part avalua
l’expressió oral, per mitjà de la lectura en veu alta d’un
text i una conversa sobre temes generals d’actualitat. El
temps màxim per al desenvolupament d’aquesta prova
és de trenta minuts per a la primera part i quinze minuts
per a la segona. El Tribunal fa pública la llista de les
persones aspirants que resten exemptes de fer la prova
dins dels cinc dies següents a la finalització del termini per a presentar les instàncies a què fa referència la
base segona.
Per tal de valorar l’experiència cal que aquesta sigui,
almenys, de tres anys en els darrers cinc anys.
Sisena. El Tribunal qualificador resol tots els dubtes i
totes les incidències que sorgeixin després d’haver-se
constituït, i les seves decisions s’han d’adoptar en tots
els casos per majoria de vots.
Setena. El Tribunal pot convocar els aspirants a una
entrevista per tal d’aclarir o comentar els mèrits al·legats.
Vuitena. El Tribunal ordena les persones aspirants
d’acord amb la puntuació total obtinguda. La puntuació mínima per a superar el concurs és de 25 punts.
Novena. La qualificació de les persones candidates es
fa pública en el tauler d’anuncis del Parlament. És objecte de la proposta de contractació la persona que ha
obtingut la puntuació total màxima entre les presentades.
Tercera. La no-presentació del currículum implica que
l’òrgan de selecció no el pugui tenir en compte a l’efecte de la valoració dels mèrits. D’altra banda, els mèrits
no acreditats documentalment no es tindran en compte a efectes de valoració.
Desena. Es notifica la proposta de contractació a la
persona que n’ha estat objecte perquè en el termini de
deu dies hàbils comptats des de la data de recepció de
la notificació aporti els següents documents acreditatius
de les condicions fixades per la base primera:
Quarta. El Tribunal qualificador és format per les persones següents:
a) Documents acreditatius del compliment de les condicions fixades per les lletres a) i b).
a) El president del Parlament o el vicepresident en qui
delegui.
b) Declaració de complir la condició fixada per la lletra c).
b) Un secretari o secretària de la Mesa del Parlament
c) Certificat mèdic acreditatiu de complir la condició
fixada per la lletra d).
c) L’oficiala major
d) La cap del Servei de Relacions Públiques, Protocol
i Informació, la qual pot delegar en el cap de Gabinet
de Comunicació.
e) Una persona funcionària del Parlament designada
per raó de la seva especialització per la Mesa del Parlament, d’entre una terna proposada pel Consell de
Personal.
f) El director de Personal i de Govern Interior, que actuarà com a secretari del Tribunal.
Cinquena. Les persones aspirants han d’incloure en la
instància els documents a què es refereix la base 2.b) i
c), que seran valorats pel Tribunal qualificador d’acord
amb el barem següent:
– Experiència en tasques periodístiques (redacció,
corresponsalia) en mitjans de comunicació audiovisual,
fins a 20 punts.
– Experiència com a tècnic de comunicació o periodista
al servei d’administracions o institucions públiques,
fins a 10 punts.
d) Original o fotocòpia confrontada del títol exigit com
a condició per la lletra e), o del resguard acreditatiu
d’haver-ne satisfet els drets d’expedició o de
col·legiació.
Onzena. La persona aspirant proposada que tingui la
condició de funcionari o funcionària d’alguna administració pública resta exempta d’aportar els documents a
què es refereix la base desena que li hagin estat exigits
per a accedir a la funció pública, sempre que aporti un
certificat, expedit per l’òrgan competent, que ho acrediti.
Desena. Un cop comprovada la conformitat de tots els
documents presentats, la Mesa del Parlament aprova la
contractació de la persona proposada com a periodista,
acord que es fa públic i es notifica a la persona interessada, la qual disposa d’un període de deu dies hàbils,
des que se li notifica el nomenament, per a formalitzar
la contractació. Si es produeix cap defecte en la documentació que n’impedeix la contractació o bé la persona proposada no formalitza el contracte en el termini
establert, la Mesa del Parlament pot substituir-la per la
4.90.10.
4. INFORMACIÓ
29 de desembre de 2000
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
124
persona candidata aprovada que la segueixi en puntuació en la qualificació del Tribunal, d’acord amb el que
estableix la base novena.
Palau del Parlament, 19 de desembre de 2000
Imma Folchi i Bonafonte
Oficiala major
ANNEX
MODEL D’INSTÀNCIA A PRESENTAR
............................................................................................................................................................
(noms i cognoms)
nat/nada el dia.....................de ........................................................................
de......................................................................, a......................................................
(............................................), veí/veïna de ....................................................,
que visc al carrer......................................................., núm. ....................,
pis............................, porta..........................., tel. ..............................................,
i que tinc el DNI núm...............................,
DECLARO
Que compleixo la condició requerida a la base primera del concurs per a la contractació temporal d’un periodista del Parlament de Catalunya.
Per això, us
DEMANO:
D’ésser admès/esa a l’esmentat concurs.
.........................,..........de.................................de 2000
Signatura
MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT DEL PARLAMENT
DE CATALUNYA
4.90.10.
4. INFORMACIÓ
Núm. 135