BOC 098_sumari:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd

CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 98
BOLETÍN
VIII Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 28 de setembre de 2012
SUMARIO
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
A. PROJECTES DE LLEI
A. PROYECTOS DE LEY
– Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual s’aprova la
Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana.
Dictamen de la comissió ................................................... 14.267
– Proyecto de ley, de la Generalitat, por la que se aprueba la
Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana.
Dictamen de la comisión ......................................................... 14.267
– Projecte de llei, de la Generalitat, d’Unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana. Dictamen de la
comissió ............................................................................ 14.317
– Proyecto de ley, de la Generalitat, de Uniones de hecho
formalizadas de la Comunitat Valenciana. Dictamen de la
comisión ........................................................................... 14.317
– Projecte de llei, de la Generalitat, de reconeixement de
la universitat privada Universidad Europea de Valencia,
amb seu a València (RE número 30.304, BOC número
96). Correcció d’errades ................................................... 14.340
– Proyecto de ley, de la Generalitat, de reconocimiento de la
universidad privada Universidad Europea de Valencia, con
sede en Valencia (RE número 30.304, BOC número 96).
Corrección de errores .............................................................. 14.340
– Projecte de llei de mesures urgents per a l’impuls de
l’activitat comercial i l’eliminació de càrregues administratives (procedent del Decret llei 5/2012, de 6 de juliol).
Ordenació d’esmenes. Correcció d’errades ...................... 14.341
– Proyecto de ley de medidas urgentes para el impulso de
la actividad comercial y la eliminación de cargas administrativas (procedente del Decreto ley 5/2012, de 6 de julio).
Ordenación de enmiendas. Corrección de errores ............. 14.341
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
– Proposició de llei valenciana de transparència i d’accés
a la informació pública (RE número 23.525). Criteri del
Consell .............................................................................. 14.341
– Proposición de ley valenciana de transparencia y de
acceso a la información pública (RE número 23.525).
Criterio del Consell ........................................................... 14.341
– Proposició de llei de proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció
davant els procediments d’execució hipotecària de l’habi-
– Proposición de ley de proposición de ley de medidas
contra el sobreendeudamiento personal y familiar y de
protección ante los procedimientos de ejecución hipoteca-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.261
tatge habitual, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 31.448) ...................................... 14.344
ria de la vivienda habitual, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 31.448) .............. 14.344
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
– Proposta de reforma de l’article 161.1 i de supressió de
l’article 161.2 del Reglament de les Corts, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 30.592) 14.356
– Propuesta de reforma del artículo 161.1 y de supresión del
artículo 161.2 del Reglamento de Les Corts, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 30.592)
14.356
– Proposta de reforma de l’article 48 del Reglament de les
Corts, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 30.984) ................................................................. 14.359
– Propuesta de reforma del artículo 48 del Reglamento de
Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 30.984) ...................................... 14.359
– Proposta de reforma dels articles 45 i 50 del Reglament
de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 31.585) ......................................................... 14.361
– Propuesta de reforma de los artículos 45 y 50 del
Reglamento de Les Corts, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 31.585) ...................... 14.361
– Proposta de reforma dels articles 45, 47, 48 i 50 i de
supressió dels articles 46 i 49 del Reglament de les Corts,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 31.978) ............................................................................ 14.365
– Propuesta de reforma de los artículos 45, 47, 48 y 50 y de
supresión de los artículos 46 y 49 del Reglamento de Les
Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 31.978) ................................................ 14.365
– Proposició no de llei sobre la construcció immediata
del nou col·legi 103 de València, a l’avinguda de les
Balears, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 28.177) ................................................................ 14.372
– Proposición no de ley sobre la construcción inmediata del
nuevo colegio 103 de Valencia, en la avenida de las
Baleares, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.177) ...................................... 14.372
– Proposició no de llei sobre l’inici dels tràmits administratius i tècnics per a la construcció d’una secció pública
de l’Institut Camp de Túria de Llíria, a la localitat de
Casinos, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 28.179) ......................................................... 14.373
– Proposición no de ley sobre el inicio de los trámites administrativos y técnicos para la construcción de una sección
pública del Instituto Camp de Túria de Llíria, en la localidad de Casinos, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.179) ...................................... 14.373
– Proposició no de llei sobre la recuperació dels fons del
catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya confiscats a
persones i institucions valencianes entre 1707 i 1715 i
després de la Guerra Civil Espanyola de 1936, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.180) .. 14.374
– Proposición no de ley sobre la recuperación de los fondos
del catálogo de la Biblioteca Nacional de España confiscados a personas e instituciones valencianas entre 1707 y
1715 y después de la Guerra Civil de 1936, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.180)
14.374
– Proposició no de llei sobre el reconeixement a títol pòstum per les Corts Valencianes a la figura d’Antoni Tàpies
i Puig, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 28.191) ................................................................ 14.375
– Proposición no de ley sobre el reconocimiento a título
póstumo por las Corts Valencianes a la figura de Antoni
Tàpies i Puig, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.191) ...................................... 14.375
– Proposició no de llei sobre el desenvolupament urgent
de la disposició final primera de la Llei 8/2007, d’ordenació de centres superiors d’ensenyaments artístics amb el
traspàs efectiu de béns i serveis, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 28.196) ................. 14.377
– Proposición no de ley sobre el desarrollo urgente de la
disposición final primera de la Ley 8/2007, de ordenación
de centros superiores de enseñanzas artísticas con el traspaso efectivo de bienes y servicios, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 28.196) .............. 14.377
– Proposició no de llei sobre la gratuïtat total dels llibres
de text, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 28.243) ......................................................... 14.378
– Proposición no de ley sobre la gratuidad total de los libros
de texto, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.243) ...................................... 14.378
– Proposició no de llei sobre la constitució d’una fundació Joan Fuster, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 28.277) ............................... 14.379
– Proposición no de ley sobre la constitución de una fundación Joan Fuster, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.277) ................................ 14.379
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un estudi
sobre l’assetjament escolar que pateix l’alumnat LGTB
als centres escolars, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 28.294) ...................................... 14.380
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un estudio
sobre el acoso escolar que sufre el alumnado LGTB en los
centros escolares, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.294) ...................................... 14.380
– Proposició no de llei sobre la construcció immediata de
l’IES Francesc Gil de Canals, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 28.295) ................ 14.381
– Proposición no de ley sobre la construcción inmediata del
IES Francesc Gil de Canals, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 28.295) .............. 14.381
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.262
– Proposició no de llei sobre l’actuació immediata per a la
rehabilitació del museu de Belles Arts Sant Pius V de
València, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.323) ............................................... 14.385
– Proposición no de ley sobre la actuación inmediata para
la rehabilitación del museo de Bellas Artes San Pío V de
Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.323) ................................................
14.385
– Proposició no de llei sobre la presentació d’un pla de
viabilitat per a les col·leccions entomològica Torres Sala i
malacològica Siro de Fez, acollides al Museu Valencià
d’Història, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.326) ............................................... 14.386
– Proposición no de ley sobre la presentación de un plan de
viabilidad para las colecciones entomológica Torres Sala y
malacológica Siro de Fez, acogidas en el Museo
Valenciano de Historia, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.326) ........
14.386
– Proposició no de llei sobre la instauració de La muixeranga en els actes públics de la festivitat del 9 d’Octubre, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.330) .................................................................................... 14.388
– Proposición no de ley sobre la instauración de La muixeranga en los actos públicos de la festividad del 9
d’Octubre, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.330) ................................
14.388
– Proposició no de llei sobre l’emissió d’un informe desfavorable al canvi d’ús de la parcel·la de l’antiga llotja de
fruites i verdures d’Alacant, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.331) .......... 14.389
– Proposición no de ley sobre la emisión de un informe desfavorable al cambio de uso de la parcela de la antigua lonja
de frutas y verduras de Alicante, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.331) ........
14.389
– Proposició no de llei sobre la conversió de l’IES Ràdio
Exterior d’Alacant en un centre propi i independent de
l’IES Platja de Sant Joan, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.336) ........... 14.390
– Proposición no de ley sobre la conversión del IES Radio
Exterior de Alicante en un centro propio e independiente
del IES Playa de San Juan, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.336) ........
14.390
– Proposició no de llei sobre la represa de les obres del
col·legi públic San Roc, d’Alacant, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.338) .......... 14.391
– Proposición no de ley sobre la reanudación de las obras del
colegio público San Roque, de Alicante, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.338)
14.391
– Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte que
el Consell manté a través de l’empresa pública Castelló
Cultural amb José Luis Gimeno, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.339) ........... 14.392
– Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato que
el Consell mantiene a través de la empresa pública
Castellón Cultural con José Luis Gimeno, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.339)
14.392
– Proposició no de llei sobre l’exigència al Govern
d’Espanya dels 7 milions d’euros del préstec destinat al
Campus d’Excel·lència de la Universitat Jaume I de
Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.344) .............................................. 14.392
– Proposición no de ley sobre la exigencia al Gobierno de
España de los 7 millones de euros del préstamo destinado
al Campus de Excelencia de la Universitat Jaume I de
Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.344) ................................................
14.392
– Proposició no de llei sobre el manteniment d’unitats
educatives a les zones rurals de les comarques de
Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.345) .............................................. 14.393
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de unidades educativas en las zonas rurales de las comarcas de
Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.345) ................................................
14.393
– Proposició no de llei sobre la supressió del Masters de
golf de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 28.347) ............................... 14.394
– Proposición no de ley sobre la supresión del Masters de
golf de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.347) ................................
14.394
– Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou edifici per a l’IES Honori García de la Vall d’Uixó, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE núme- 14.395
ro 28.348) ..............................................................................
– Proposición no de ley sobre la construcción de un nuevo
edificio para el IES Honori García de La Vall d’Uixó, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.348) ..................................................................
14.395
– Proposició no de llei sobre la dotació d’estudis de formació professional a l’IES Miquel Peris i Segarra del
Grau de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 28.351) ................................ 14.395
– Proposición no de ley sobre la dotación de estudios de
formación profesional al IES Miquel Peris i Segarra del
Grau de Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.351) ................................
14.395
– Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou aulari independent amb dues aules d’infantil al CEIP Eliseo
Vidal, de València, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 28.353) ................................ 14.396
– Proposición no de ley sobre la construcción de un nuevo
aulario independiente con dos aulas de infantil en el CEIP
Eliseo Vidal, de Valencia, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.353) ........
14.396
– Proposició no de llei sobre l’execució immediata de les
obres de l’IES Playa Flamenca d’Oriola, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.354)
14.397
– Proposición no de ley sobre la ejecución inmediata de las
obras del IES Playa Flamenca de Orihuela, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.354)
14.397
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.263
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Castelló de la Ribera,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.355) ................................................................ 14.398
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Villanueva de
Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.355) ................................................ 14.398
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa del municipi de Torrent, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.356).. 14.399
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa del municipio de Torrent, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.356)
14.399
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa del municipi de Sant Vicent del Raspeig,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.357) ................................................................. 14.400
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa del municipio de San Vicente del Raspeig,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.357) .................................................................. 14.400
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació
educativa per al municipi de Benifaió, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.358) ................ 14.401
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Benifaió, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.358) 14.401
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació
educativa per al municipi de Muro d’Alcoi, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.359) ..... 14.402
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación
educativa para el municipio de Muro d’Alcoi, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.359) ...... 14.402
– Proposició no de llei sobre la dotació d’un centre públic
d’educació infantil al municipi de Setaigües, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.360) ...... 14.403
– Proposición no de ley sobre la dotación de un centro público de
educación infantil en el municipio de Siete Aguas, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.360) .. 14.403
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació
educativa per al municipi de Vila-real, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.361) ............ 14.404
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Vila-real, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.361) 14.404
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació
educativa per al municipi de Riba-roja, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.362) ............ 14.406
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Riba-roja, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.362) 14.406
– Proposició no de llei sobre planificació educativa per al
municipi d’Ontinyent, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 28.363) .................................... 14.407
– Proposición no de ley sobre planificación educativa para
el municipio de Ontinyent, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.363) ........ 14.407
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació
educativa per al municipi de Catarroja, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.364) ............... 14.408
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Catarroja, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.364) 14.408
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació
educativa per al municipi de Mutxamel, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.365) ............... 14.409
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Mutxamel, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.365) 14.409
– Proposició no de llei sobre el pagament pel Consell de
tots els deutes que té amb les societats musicals de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 28.381) ..................................... 14.409
– Proposición no de ley sobre el pago por el Consell de
todas las deudas que tiene con las sociedades musicales de
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 28.381) .............. 14.409
– Proposició no de llei sobre l’adopció de totes les mesures possibles per evitar el tancament de l’Escola
Universitària de Relacions Laborals de la ciutat d’Elda,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.383) ......................................................................... 14.410
– Proposición no de ley sobre la adopción de todas las
medidas posibles para evitar el cierre de la Escuela
Universitaria de Relaciones Laborales de la ciudad de Elda,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 28.383) .................................................................. 14.410
– Proposició no de llei sobre la promoció de la fase final de
les excavacions, l’estudi i les obres de restauració del castell d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 28.387) ........................................ 14.411
– Proposición no de ley sobre la promoción de la fase final
de las excavaciones, el estudio y las obras de restauración
del castillo de Oropesa del Mar, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 28.387) .............. 14.411
– Proposició no de llei sobre la construcció immediata d’un
nou IES al barri Jesús-Patraix de València, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.388) ......... 14.412
– Proposición no de ley sobre la construcción inmediata de
uno nuevo IES al barrio Jesús-Patraix de Valencia, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.388) 14.412
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.264
– Proposició no de llei sobre la construcció immediata del
col·legi públic Cardenal Tarancón de Borriana, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.389) .. 14.412
– Proposición no de ley sobre la construcción inmediata del
colegio público Cardenal Tarancón de Burriana, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.389)
14.412
– Proposició no de llei sobre la dotació d’un altre mestre de
pedagogia terapèutica al municipi de Cocentaina, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.449) 14.413
– Proposición no de ley sobre la dotación de otro maestro de
pedagogía terapéutica al municipio de Cocentaina, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.449)
14.413
– Proposició no de llei sobre el manteniment de la subvenció a l’escola d’educació infantil d’Albalat de la Ribera,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.450) .................................................................... 14.413
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de la subvención a la escuela de educación infantil de Albalat de la
Ribera, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.450) ................................................
14.413
– Proposició no de llei sobre l’execució immediata de les
obres de reforma i ampliació del CEIP Carraixet
d’Almàssera, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.451) .................................................. 14.414
– Proposición no de ley sobre la ejecución inmediata de las
obras de reforma y ampliación del CEIP Carraixet de
Almàssera, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.451) ................................
14.414
– Proposició no de llei sobre la licitació i l’execució de les
obres de millora en l’escola d’educació infantil de Xelva,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.452) ................................................................... 14.415
– Proposición no de ley sobre la licitación y ejecución de
las obras de mejora en la escuela de educación infantil de
Chelva, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.452) ................................................
14.415
– Proposició no de llei sobre la renúncia a l’assumpció per
la Generalitat del deute de Valmor Sports i de qualsevol
altra empresa privada, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 28.453) .................................. 14.416
– Proposición no de ley sobre la renuncia a la asunción por
la Generalitat de la deuda de Valmor Sports y de cualquier
otra empresa privada, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.453) ........
14.416
– Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta
Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a En Manuel
Sanchis Guarner, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 28.533) ........................................... 14.417
– Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta
Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a En Manuel
Sanchis Guarner, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 28.533) ..........................................
14.417
– Proposició no de llei sobre el rebuig clar i contundent de
la política de grans esdeveniments, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 29.808) ............. 14.418
– Proposición no de ley sobre el rechazo claro y contundente
de la política de grandes acontecimientos, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 29.808)
14.418
– Proposició no de llei sobre la declaració com a bé d’interès cultural (BIC) dels dotze cotxes vagons, els dos cotxes
cafeteria i les tres màquines de tracció del tren històric i
turístic Limón Express, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 29.927) ........................................... 14.419
– Proposición no de ley sobre la declaración como bien de
interés cultural (BIC) de los doce coches vagones, los dos
coches cafetería y las tres máquinas de tracción del tren histórico y turístico Limón Express, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 29.927) ..................
14.419
– Proposició no de llei sobre la realització de gestions perquè el llegat de Vicent Blasco Ibáñez reste a disposició de
la ciutadania en institucions valencianes, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 30.068) .......... 14.420
– Proposición no de ley sobre la realización de gestiones para
que el legado de Vicente Blasco Ibáñez quede a disposición
de la ciudadanía en instituciones valencianas, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.068) ..
14.420
– Proposició no de llei sobre la liquidació efectiva dels deutes acumulats amb les escoletes infantils i els jardins d’infants, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 30.279) ................................................................... 14.421
– Proposición no de ley sobre la liquidación efectiva de las
deudas acumuladas con las guarderías infantiles y los jardines de infancia, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 30.279) ......................................
14.421
– Proposició no de llei sobre el manteniment de l’horari
d’obertura al públic ininterromput de les biblioteques provincials gestionades directament per la Conselleria de
Turisme, Cultura i Esport, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 30.378) ...................... 14.421
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento del horario
de apertura al público ininterrumpido de las bibliotecas
provinciales gestionadas directamente por la Conselleria de
Turismo, Cultura y Deporte, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 30.378) ..................
14.421
– Proposició no de llei sobre la protecció del conjunt format pel mur conegut com el Paredón de España i les fosses
comunes del cementeri municipal de Paterna, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.379) ....... 14.423
– Proposición no de ley sobre la protección del conjunto
formado por el muro conocido como el Paredón de España
y las fosas comunes del cementerio municipal de Paterna,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 30.379) ..................................................................
14.423
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.265
– Proposició no de llei sobre el pagament del deute de la
Generalitat amb les llibreries de la Comunitat, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.380) ....... 14.424
– Proposición no de ley sobre el pago del deuda de la
Generalitat con las librerías de la Comunitat, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.380) 14.424
– Proposició no de llei sobre la resolució immediata del
conveni subscrit entre la Societat de Projectes Temàtics de
la Comunitat Valenciana, SA, i l’empresa privada Terra
Natura, SA, i el cobrament del cànon, presentada Grup
Parlamentari Socialista (RE número 30.382) ...................... 14.425
– Proposición no de ley sobre la resolución inmediata del
convenio suscrito entre la Sociedad de Proyectos Temáticos
de la Comunitat Valenciana, SA, y la empresa privada Terra
Natura, SA, y el cobro del canon, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 30.382) .................. 14.425
– Proposició no de llei sobre l’impuls d’un acord amb els
hereus de Miguel Hernández, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 30.383) ....................... 14.426
– Proposición no de ley sobre el impulso de un acuerdo con
los herederos de Miguel Hernández, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.383) ...... 14.426
– Proposició no de llei sobre la construcció del CEIP Nou
Pedro Alcázar de Nules, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 30.385) ............................................ 14.427
– Proposición no de ley sobre la construcción del CEIP
Nou Pedro Alcázar de Nules, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 30.385) .................. 14.427
– Proposició no de llei sobre les unitats específiques d’educació especial, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 30.444) ............................................................ 14.428
– Proposición no de ley sobre las unidades específicas de
educación especial, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 30.444) ............................................ 14.428
– Proposició no de llei sobre l’aprofitament dels recursos
culturals com a reforç de l’atractiu turístic de la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 30.445) ................................................................... 14.429
– Proposición no de ley sobre el aprovechamiento de los
recursos culturales como refuerzo del atractivo turístico de
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 30.445) ...................... 14.429
– Proposició no de llei sobre el batxillerat per a majors de
vint anys, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 30.446) .................................................................... 14.430
– Proposición no de ley sobre el bachillerato para mayores
de veinte años, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 30.446) ............................................ 14.430
– Proposició no de llei sobre el suport de Les Corts a la
declaració de 2012 com a Any Marià Benlliure de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 30.447) ............................................... 14.431
– Proposición no de ley sobre el apoyo de Les Corts a la
declaración de 2012 como Año Mariano Benlliure de la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 30.447) ...................... 14.431
– Proposició no de llei sobre la declaració de les Falles de
València com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 30.448) .......................................... 14.433
– Proposición no de ley sobre la declaración de las Fallas
de Valencia como patrimonio cultural inmaterial de la
humanidad de la UNESCO, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 30.448) ...................... 14.433
– Proposició no de llei sobre el centre cultural de
Benidorm, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 30.454) ............................................................ 14.435
– Proposición no de ley sobre el centro cultural de
Benidorm, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 30.454) .......................................... 14.435
– Proposició no de llei sobre la modificació del caràcter
festiu del dia de Sant Josep, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 30.533) ................... 14.436
– Proposición no de ley sobre la modificación del carácter
festivo del día de San José, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 30.533) .............. 14.436
– Proposició no de llei sobre el manteniment d’interins i la
dotació dels recursos humans necessaris en la biblioteca
Fernando Loazes d’Oriola, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 30.680) ....................... 14.436
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de interinos y la dotación de los recursos humanos necesarios en la
biblioteca Fernando Loazes de Orihuela, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.680) ...... 14.436
– Proposició no de llei sobre l’impuls a una nova modalitat
de formació professional de caràcter dual, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 30.778) ................. 14.438
– Proposición no de ley sobre el impulso a una nueva modalidad de formación profesional de carácter dual, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 30.778) .. 14.438
– Proposició no de llei sobre la realització d’un acord amb
el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de València que permeta la reunificació de les diferents peces disperses del
retaule El judici final del pintor Vrancke van der Stock per
a exhibir-lo unitàriament, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 30.993) ............................................ 14.439
– Proposición no de ley sobre la realización de un acuerdo
con el Ministerio de Cultura y el Ayuntamiento de Valencia
que permita la reunificación de las diferentes piezas dispersas del retablo El juicio final del pintor Vrancke van der
Stock para exhibirlo unitariamente, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.993) ...... 14.439
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.266
– Proposició no de llei sobre la dotació d’una línia pressupostària per a la restauració i la consolidació del campanar
de l’església de Torreblanca, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 31.126) .................. 14.440
– Proposición no de ley sobre la dotación de una línea presupuestaria para la restauración y consolidación del campanario de la iglesia de Torreblanca, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 31.126) ..............
14.440
– Proposició no de llei sobre la supressió dels concerts amb
els centres educatius privats que segreguen l’alumnat per
sexes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 31.481) ................................................................... 14.440
– Proposición no de ley sobre la supresión de los conciertos con los centros educativos privados que segregan al
alumnado por sexos, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 31.481) ..............
14.440
IV. SINDICATURA DE COMPTES
IV. SINDICATURA DE COMPTES
– Acord de 12 de setembre de 2012 del Consell de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana pel
qual s’aprova la constitució i es regula el funcionament de
la seu electrònica d’aquesta institució ................................. 14.441
– Acuerdo de 12 de septiembre de 2012, del Consell de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, por el
que se aprueba la constitución y se regula el funcionamiento de la sede electrónica de esta institución ......................
14.441
– Acord de 12 de setembre de 2012, del Consell de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana pel qual
es crea i es regula el registre electrònic d’aquesta institució 14.443
– Acuerdo de 12 de septiembre de 2012, del Consell de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, por el que
se crea y se regula el registro electrónico de esta institución ..
14.443
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.267
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
A. PROJECTES DE LLEI
A. PROYECTOS DE LEY
Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual s’aprova
la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana.
Dictamen de la comissió
Proyecto de ley, de la Generalitat, por la que se aprueba
la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana. Dictamen de la comisión
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
De conformitat amb allò establert en l’article 95.1 del
RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les
Corts del Dictamen de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat sobre
el Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual s’aprova la
Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana.
De confirmidad con lo establecido en el artículo 95.1 del
RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts
del Dictamen de la Comisión de Coordinación, Organización
y Régimen de las Instituciones de la Generalitat sobre el Proyecto de ley, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta
de Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana.
Palau de les Corts
València, 20 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 20 de septiembre de 2012
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
La Comissió de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions de la Generalitat, reunida el dia 20 de setembre de 2012, en la sala de comissions del Palau de les
Corts, una vegada debatut el Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Carta de Drets Socials de la
Comunitat Valenciana, i també les esmenes presentades, de
conformitat amb els articles 116, 117, 118 i 119 del RC,
tramet el dictamen següent, acompanyat de les esmenes
que es pretenen defensar davant el Ple de les Corts.
La Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de
las Instituciones de la Generalitat, reunida el día 20 de septiembre de 2012, en la sala de comisiones del Palau de Les Corts,
una vez debatido el Proyecto de ley, de la Generalitat, por la
que se aprueba la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat
Valenciana, así como las enmiendas presentadas al mismo, de
acuerdo con los artículos 116, 117, 118 y 119 del RC, remite el
siguiente dictamen, acompañado de las enmiendas que se pretenden defender en el Pleno de Les Corts.
PROJECTE DE LLEI, DE LA GENERALITAT,
PER LA QUAL S’APROVA LA CARTA DE DRETS
SOCIALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
PROYECTO DE LEY, DE LA GENERALITAT,
POR LA QUE SE APRUEBA LA CARTA DE DERECHOS
SOCIALES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
I
I
Les diferents declaracions internacionals de drets han
reconegut drets socials que, per la seua vinculació al
progrés econòmic i social, han ampliat i reforçat la protecció social, jurídica i econòmica. La Constitució Espanyola
de 1978 ha consagrat, així mateix, estos drets, fonamentalment en el capítol III, denominat «Dels principis rectors de
la política social i econòmica», del títol I dedicat als drets i
deures fonamentals.
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establix un nou marc de garantia i protecció de la ciutadania.
S’introduïx un nou títol II sobre els drets de les valencianes
i els valencians, ambiciós i complex al mateix temps pel
que fa a elevar la garantia dels drets subjectius, aconseguir
Las diferentes declaraciones internacionales de derechos
han reconocido derechos sociales que, por su vinculación al
progreso económico y social, han ido ampliando y reforzando
la protección social, jurídica y económica. La Constitución
Española de 1978 ha consagrado, asimismo, dichos derechos,
fundamentalmente en el capítulo III, denominado «De los
principios rectores de la política social y económica», del título I dedicado a los derechos y deberes fundamentales.
El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establece un nuevo marco de garantía y protección de la ciudadanía. Se introduce un título II sobre los derechos de los
valencianos y las valencianas novedoso, ambicioso y complejo al mismo tiempo en cuanto a elevar la garantía de los
BOC número 98
28.09.2012
la universalitat de protecció a la ciutadania i respondre a les
demandes creixents de la societat actual.
Este reconeixement implica no sols una meta que calia
aconseguir atés el desenrotllament econòmic, social i cultural que s’ha produït en la Comunitat Valenciana des de la
seua creació, sinó també un punt de partida per a la consecució d’una major qualitat de vida en el nostre territori.
En este sentit, l’article 10.2 de l’Estatut d’Autonomia de
la Comunitat Valenciana determina que, a través d’una llei
de les Corts, s’elaborarà una carta de drets socials de la Comunitat Valenciana «que contindrà el conjunt de principis,
drets i directrius que informen l’actuació pública de la Generalitat en l’àmbit de la política social».
D’acord amb la dita previsió i a fi de consagrar la rellevància dels drets socials en la vida de la Comunitat Valenciana, la present llei té com a objecte l’aprovació de la
Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana.
Pàg. 14.268
derechos subjetivos, alcanzar la universalidad de protección a la ciudadanía y responder a las demandas crecientes
de la sociedad actual.
Dicho reconocimiento supone no sólo una meta que había
que alcanzar dado el desarrollo económico, social y cultural
que se ha producido en la Comunitat Valenciana desde su
creación, sino también un punto de partida para la consecución de una mayor calidad de vida en nuestro territorio.
En este sentido, el artículo 10.2 del Estatut d’Autonomia
de la Comunitat Valenciana determina que, a través de una
ley de Les Corts, se elaborará una carta de derechos sociales
de la Comunitat Valenciana «que contendrá el conjunto de
principios, derechos y directrices que informen la actuación
pública de la Generalitat en el ámbito de la política social».
De acuerdo con dicha previsión y con el fin de consagrar la relevancia de los derechos sociales en la vida de la
Comunitat Valenciana, la presente Ley tiene por objeto la
aprobación de la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana.
II
II
En la mesura que l’objecte de la carta és l’establiment
del conjunt de principis, drets i directrius que informen
l’actuació pública de la Generalitat en l’àmbit de la política
social, s’ha optat, en termes generals, per l’enunciació dels
drets i, si és el cas, de les mesures que en tot cas hauran de
ser adoptades per a garantir-los, remetent-ne el desplegament a les normes específiques que regulen cada un dels
drets.
Pel que fa al desplegament ulterior, s’ha de tindre en
compte que, en alguns casos, la Comunitat Valenciana ja
compta amb una regulació específica, com la Llei que regula l’Estatut de les Persones amb Discapacitat, la Llei de
Protecció Integral de la Infància i Adolescència, la Llei
d’Igualtat entre Hòmens i Dones, la Llei d’Integració de les
Persones Immigrants, la Llei de Protecció a la Maternitat o
la Llei de Joventut.
Al seu torn, s’ha garantit la participació de la ciutadania
en l’elaboració no sols del present text normatiu i de les
seues eventuals modificacions, sinó també en el disseny i
l’execució de les polítiques que siguen aplicables en desplegament dels drets socials que es reconeixen en la Carta
de Drets Socials de la Comunitat Valenciana.
En la medida en que el objeto de la carta es el establecimiento del conjunto de principios, derechos y directrices
que informen la actuación pública de la Generalitat en el
ámbito de la política social, se ha optado, en términos generales, por la enunciación de los derechos y, en su caso, de
las medidas que en todo caso habrán de ser adoptadas para
la garantía de los mismos, remitiendo su desarrollo a las
normas específicas que regulen cada uno de los derechos.
En lo que se refiere al desarrollo ulterior, se ha de tener
en cuenta que, en algunos casos, la Comunitat Valenciana
ya cuenta con una regulación específica, como la Ley que
regula el Estatuto de las Personas con Discapacidad, la Ley
de Protección Integral de la Infancia y Adolescencia, la
Ley de Igualdad entre Hombres y Mujeres, la Ley de Integración de las Personas Inmigrantes, la Ley de Protección a
la Maternidad o la Ley de Juventud.
A su vez, se ha garantizando la participación de la ciudadanía en la elaboración no sólo del presente texto normativo y
de sus eventuales modificaciones, sino también en el diseño y
ejecución de las políticas que resulten de aplicación en desarrollo de los derechos sociales que se reconocen en la Carta de
Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana.
III
III
El títol preliminar establix les disposicions generals,
com ara l’objecte de la carta, els principis generals
d’actuació de la Generalitat en relació amb els drets socials, els principis informadors de l’actuació dels poders
públics de la Comunitat Valenciana a l’efecte d’aconseguir
la protecció social de determinats col·lectius o les previsions relatives al desenrotllament, interpretació i aplicació
de la carta i a la prohibició d’utilització d’un llenguatge no
discriminatori per part de les institucions i administracions
de la Generalitat.
El título preliminar establece las disposiciones generales, tales como el objeto de la carta, los principios generales de actuación de la Generalitat en relación con los derechos sociales, los principios informadores de la actuación
de los poderes públicos de la Comunitat Valenciana a los
efectos de lograr la protección social de determinados colectivos, o las previsiones relativas al desarrollo, interpretación y aplicación de la carta y a la prohibición de utilización de un lenguaje no discriminatorio por parte de las
instituciones y administraciones de la Generalitat.
IV
IV
El títol I conté els drets, principis i directrius en l’àmbit
de la política social, prenent com a referència no sols els
textos jurídics internacionals més rellevants en la matèria,
El título I contiene los derechos, principios y directrices en
el ámbito de la política social, tomando como referencia no
sólo los textos jurídicos internacionales más relevantes en la
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.269
com són l’article 25 de la Declaració Universal de Drets
Humans, l’article 14 de la Carta Social Europea o la Carta
dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, sinó també les
normes que respecte d’això es contenen en els articles 9.2 i
10.1 de la Constitució Espanyola i en l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
En este marc, el títol I de la present llei establix els
drets, principis i directrius en l’àmbit dels servicis socials,
d’acord amb la competència exclusiva que correspon a la
comunitat autònoma en esta matèria, segons l’actual article
49.1.24.ª de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (abans, article 34.24.ª), a l’empara de la qual es va
aprovar la Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat, de
Servicis Socials.
materia, como lo son el artículo 25 de la Declaración Universal
de Derechos Humanos, el artículo 14 de la Carta Social Europea, o la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, sino también las normas que al respecto se contienen en
los artículos 9.2 y 10.1 de la Constitución Española y en el Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
En este marco, el título I de la presente ley establece los
derechos, principios y directrices en el ámbito de los
servicios sociales, de acuerdo con la competencia exclusiva
que le corresponde a la comunidad autónoma en esta materia, según el actual artículo 49.1.24.ª del Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (antes, artículo
34.24.ª), al amparo de la cual se aprobó la Ley 5/1997, de
25 de junio, de la Generalitat, de Servicios Sociales.
V
V
El títol II es dedica a la igualtat de dones i hòmens.
D’acord amb la regulació continguda en l’article 14 de
la Constitució Espanyola i en els articles 10.3 i 11 de
l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, el títol II
té com a objecte la igualtat entre dones i hòmens, si bé este
títol no esgota les diferents manifestacions de la igualtat de
dones i hòmens en la mesura que el dit principi es projecta
en la regulació d’altres drets, fonamentalment en l’àmbit
familiar, laboral i educatiu, en els quals se n’es-tablixen les
corresponents manifestacions.
El título II se dedica a la igualdad de mujeres y hombres.
De acuerdo con la regulación contenida en el artículo 14 de
la Constitución Española y en los artículos 10.3 y 11 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, el título II tiene
por objeto la igualdad entre mujeres y hombres, si bien este título no agota las diferentes manifestaciones de la igualdad de
mujeres y hombres en la medida en que dicho principio se
proyecta en la regulación otros derechos, fundamentalmente
en el ámbito familiar, laboral y educativo, en los que se establecen sus correspondientes manifestaciones.
VI
VI
La protecció de la família és una constant en les declaracions de drets, com la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i
Culturals, la Carta Social Europea o la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
La Constitució Espanyola disposa en l’article 39 que els
poders públics asseguren la protecció social, econòmica i
jurídica de la família. D’acord amb això, l’article 10 de
l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana inclou,
en primer lloc, dins dels àmbits d’actuació primordial de la
Generalitat, la defensa integral de la família.
En este marc, el títol III de la carta es dedica a la defensa integral de la família. S’hi s’inclouen, entre altres aspectes, els principis informadors de l’actuació per a la protecció de les famílies, així com disposicions relatives a la
protecció de la maternitat i a la protecció de les famílies
nombroses.
De la mateixa manera, es reconeix la protecció de les situacions d’unió legalitzades, en desplegament del que preceptua respecte d’això l’article 10 de l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
La protección de la familia es una constante en las
declaraciones de derechos, como la Declaración Universal de
Derechos Humanos, el Pacto Internacional de Derechos
Económicos, Sociales y Culturales, la Carta Social Europea o
la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea.
La Constitución Española dispone en su artículo 39 que los
poderes públicos aseguran la protección social, económica y
jurídica de la familia. De acuerdo con ello, el artículo 10 del
Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana incluye, en
primer lugar, dentro de los ámbitos de actuación primordial de
la Generalitat, la defensa integral de la familia.
En este marco, el título III de la carta se dedica a la defensa integral de la familia. En el mismo se incluyen, entre
otros aspectos, los principios informadores de la actuación
para la protección de las familias, así como disposiciones
relativas a la protección de la maternidad y a la protección
de las familias numerosas.
De igual modo, se reconoce la protección de las situaciones de unión legalizadas, en desarrollo de lo preceptuado al respecto por el artículo 10 del Estatut d’Autonomia
de la Comunitat Valenciana.
VII
VII
El títol IV es referix a les persones amb discapacitat.
De conformitat amb la normativa de caràcter internacional i de la Unió Europea, així com estatal, l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana garantix en
l’actual article 13 la protecció dels drets a les persones amb
discapacitat. En particular, s’establix que l’actuació de la
Generalitat ha de comprendre, necessàriament, els aspectes
que s’indiquen a continuació. En primer lloc, la Generalitat
El título IV se refiere a las personas con discapacidad.
De conformidad con la normativa de carácter internacional
y de la Unión Europea, así como estatal, el Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana garantiza en su actual artículo 13 la protección de los derechos a las personas
con discapacidad. En particular, se establece que la actuación
de la Generalitat ha de comprender, necesariamente, los aspectos que se indican a continuación. En primer lugar, la Genera-
BOC número 98
28.09.2012
procurarà la igualtat d’oportunitats, la integració i
l’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat,
per mitjà de la implantació de mesures d’acció positiva, i
impulsarà l’accessibilitat espacial per a instal·lacions, edificis i servicis públics. En segon lloc, la Generalitat haurà de
regular les prestacions i ajudes previstes en l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i que es puguen
establir per a les persones amb discapacitat.
Pàg. 14.270
litat procurará la igualdad de oportunidades, la integración y la
accesibilidad universal de las personas con discapacidad, mediante la implantación de medidas de acción positiva, e impulsará la accesibilidad espacial para instalaciones, edificios y
servicios públicos. En segundo lugar, la Generalitat deberá regular las prestaciones y ayudas previstas en el Estatut
d´Autonomia de la Comunitat Valenciana y que se puedan establecer para las personas con discapacidad.
VIII
El títol V es dedica a les persones immigrants.
L’article10.3 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana, en descriure els àmbits en què la Generalitat
centrarà els seus esforços en polítiques socials d’integració,
assenyala que en «tot cas, l’actuació de la Generalitat se
centrarà primordialment en els àmbits següents: [...] drets i
atenció social de les persones immigrants amb residència
en la Comunitat Valenciana». I tot això en plena consonància amb el que disposa l’article 9.2 de la Constitució i amb
les polítiques públiques europees, en les quals la integració
de les persones immigrants en les societats d’acollida s’ha
convertit en una qüestió clau.
És per això que s’inclouen en esta llei les persones immigrants com un dels col·lectius que mereixen especial
protecció social per part de la Generalitat.
VIII
El título V se dedica a las personas inmigrantes.
El artículo 10.3 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, al describir los ámbitos en los que la Generalitat centrará sus esfuerzos en políticas sociales de integración, señala que «en todo caso, la actuación de la
Generalitat se centrará primordialmente en los siguientes
ámbitos: [...] derechos y atención social de las personas inmigrantes con residencia en la Comunitat Valenciana». Y
todo ello en plena consonancia con lo dispuesto en el
artículo 9.2 de la Constitución y con las políticas públicas
europeas, en las que la integración de las personas inmigrantes en las sociedades de acogida se ha convertido en
una cuestión clave.
Es por ello que se incluye en esta ley a las personas inmigrantes como uno de los colectivos que merecen especial
protección social por parte de la Generalitat.
IX
El títol VI de la carta regula el sistema de garanties que,
d’acord amb les competències de la Comunitat Valenciana,
poden establir-se per a fer efectius els drets reconeguts en
la carta i salvaguardar la regulació continguda en esta.
IX
El título VI de la carta regula el sistema de garantías
que, de acuerdo con las competencias de la Comunitat Valenciana, pueden establecerse para hacer efectivos los derechos reconocidos en la carta y salvaguardar la regulación
contenida en la misma.
X
X
Finalment, i pel que fa a les competències de la Comunitat Valenciana per a aprovar la present Carta de Drets Socials, els articles 49.1.4.ª, 9.ª, 12.ª, 23-28.ª; 49.3.16.ª; 50.6;
53 i 54 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atribuïxen a la Generalitat la competència sobre les
matèries objecte d’esta carta.
Finalmente, y en lo que se refiere a las competencias de
la Comunitat Valenciana para aprobar la presente Carta de
Derechos Sociales, los artículos 49.1.4.ª,9.ª,12.ª,23-28.ª,
49.3.16.ª, 50.6; 53 y 54 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atribuyen a la Generalitat la competencia sobre las materias objeto de esta carta.
TÍTOL PRELIMINAR
DISPOSICIONS GENERALS
TÍTULO PRELIMINAR
DISPOSICIONES GENERALES
Article 1
Objecte de la carta
Artículo 1
Objeto de la carta
La Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana té
com a objecte articular el conjunt de principis, drets i directrius que informen l’actuació pública de la Generalitat en
l’àmbit de la política social, i és expressió de la convivència social de les valencianes i els valencians.
La Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana tiene por objeto articular el conjunto de principios,
derechos y directrices que informan la actuación pública de
la Generalitat en el ámbito de la política social, siendo expresión de la convivencia social de los valencianos y las
valencianas.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.271
Article 2
Els drets socials
Artículo 2
Los derechos sociales
D’acord amb el que preveu l’article 10 de l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, els drets socials
de les valencianes i els valencians representen un àmbit inseparable del respecte dels valors i drets universals de les
persones i constituïxen un dels fonaments cívics del
progrés econòmic, cultural i tecnològic de la Comunitat Valenciana.
De acuerdo con lo previsto en el artículo 10 del Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, los derechos sociales de los valencianos y las valencianas representan un
ámbito inseparable del respeto de los valores y derechos
universales de las personas y constituyen uno de los fundamentos cívicos del progreso económico, cultural y tecnológico de la Comunitat Valenciana.
Article 3
Principis generals d’actuació
Artículo 3
Principios generales de actuación
1. La Generalitat defendrà i promourà els drets socials
de les valencianes i els valencians i vetlarà pel compliment dels seus deures. Així mateix, en el marc de les
seues competències, promourà les condicions necessàries
perquè els drets socials de cada persona i dels grups i
col·lectius en què s’integren siguen objecte d’una aplicació real i efectiva.
2. L’actuació de la Generalitat, en l’àmbit de la Carta de
Drets Socials de la Comunitat Valenciana, estarà sotmesa
als principis i les directrius següents:
a) Principi de vinculació dels poders públics als drets i
les llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola, la
Carta Social Europea i en aquells altres instruments internacionals de protecció dels drets humans, individuals i
col·lectius vàlidament ratificats per Espanya.
b) Principi de transversalitat, segons el qual les polítiques socials que es deriven dels drets socials arreplegats en
esta llei resultaran d’aplicació transversal sobre el conjunt
de l’actuació de l’Administració de la Generalitat.
c) Principi de participació ciutadana, per mitjà del qual
es garantirà la participació de la ciutadania en el disseny i
l’execució de les polítiques que siguen aplicables en el desenrotllament dels drets socials. La participació s’articularà
de conformitat amb allò que s’ha disposat en la normativa
autonòmica en matèria de participació ciutadana.
1. La Generalitat defenderá y promoverá los derechos
sociales de los valencianos y las valencianas y velará por el
cumplimiento de sus deberes. Asimismo, en el marco de
sus competencias, promoverá las condiciones necesarias
para que los derechos sociales de cada persona y de los
grupos y colectivos en que se integren sean objeto de una
aplicación real y efectiva.
2. La actuación de la Generalitat, en el ámbito de la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana, estará
sometida a los siguientes principios y directrices:
a) Principio de vinculación de los poderes públicos a los derechos y libertades reconocidos en la Constitución Española, la
Carta Social Europea y en aquellos otros instrumentos internacionales de protección de los derechos humanos, individuales y
colectivos válidamente ratificados por España.
b) Principio de transversalidad, según el cual las políticas sociales que se deriven de los derechos sociales recogidos en esta
ley resultarán de aplicación transversal sobre el conjunto de la
actuación de la Administración de la Generalitat.
c) Principio de participación ciudadana, mediante el que
se garantizará la participación de la ciudadanía en el diseño
y ejecución de las políticas que resulten de aplicación en el
desarrollo de los derechos sociales. La participación se articulará de conformidad con lo dispuesto por la normativa
autonómica en materia de participación ciudadana.
Article 4
Igualtat
Artículo 4
Igualdad
1. La Generalitat garantirà la igualtat de drets i deures
en tot el territori de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat instarà els poders de l’Estat perquè
procuren la igualtat de drets i deures de totes les persones
espanyoles en tot el territori nacional, amb independència
de la comunitat autònoma en què residisquen.
1. La Generalitat garantizará la igualdad de derechos y
deberes en todo el territorio de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat instará a los poderes del Estado para
que procuren la igualdad de derechos y deberes de todas las
personas españolas en todo el territorio nacional, con independencia de la comunidad autónoma en que residan.
Article 5
Prohibició de discriminació
Artículo 5
Prohibición de discriminación
1. Es prohibix qualsevol discriminació en l’exercici dels
drets, així com en el compliment dels deures regulats en la
present carta.
2. No obstant això, podran establir-se mesures de discriminació positiva a favor de persones o grups necessitats
d’especial protecció.
1. Se prohibe toda discriminación en el ejercicio de los
derechos, así como en el cumplimiento de los deberes regulados en la presente carta.
2. No obstante, podrán establecerse medidas de discriminación positiva a favor de personas o grupos necesitados
de especial protección.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.272
Article 6
De la promoció i defensa
de les persones menors d’edat
Artículo 6
De la promoción y defensa
de las personas menores de edad
1. La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències,
vetlarà pel compliment dels drets civils, polítics, socials,
econòmics i culturals de les persones menors d’edat, fomentant la seua integració real i efectiva en la societat.
2. L’interés superior de les persones menors d’edat serà
considerat de manera primordial en totes les mesures que
els afecten que adopten les administracions públiques de la
Comunitat Valenciana, així com les institucions privades.
3. Les entitats públiques promouran les accions i mesures necessàries per a facilitar a les persones menors d’edat
que patisquen una malaltia prolongada, o algun tipus de
discapacitat, la seua integració i atenció en els àmbits familiar, escolar, social, laboral i sanitari.
4. La protecció integral de les persones menors d’edat
en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana
s’efectuarà d’acord amb les mesures establides a este efecte
en la legislació vigent, en especial per la protecció de la salut, prevenció de la malaltia i per una atenció sanitària integral, pel dret a una educació plural i de qualitat, a un medi
ambient protegit, a una protecció social suficient i a una vivenda adequada.
5. Les entitats públiques competents en matèria de protecció
jurídica de les persones menors d’edat, d’àmbit local i autonòmic, adoptaran les mesures oportunes per a la seua protecció en
situació de risc o desemparament, d’acord amb el que disposa la
legislació específica de protecció a la infància. Les altres entitats
públiques, en l’àmbit de les seues competències, col·laboraran
en l’exercici de les mesures adoptades.
6. La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències,
emprendrà les actuacions i adoptarà els instruments necessaris per a combatre l’absentisme i l’abandó escolar, així
com per a garantir l’adequada col·laboració entre la família
i les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
1. La Generalitat, en el ámbito de sus competencias, velará
por el cumplimiento de los derechos civiles, políticos, sociales, económicos y culturales de las personas menores de edad,
fomentando su integración real y efectiva en la sociedad.
2. El interés superior de las personas menores de edad será
considerado de manera primordial en todas las medidas que
les afecten que adopten las administraciones públicas de la
Comunitat Valenciana, así como las instituciones privadas.
3. Las entidades públicas promoverán las acciones y
medidas necesarias para facilitar a las personas menores de
edad que padezcan una enfermedad prolongada, o con
algún tipo de discapacidad, su integración y atención en los
ámbitos familiar, escolar, social, laboral y sanitario.
4. La protección integral de las personas menores de
edad en el ámbito territorial de la Comunitat Valenciana se
efectuará de acuerdo con las medidas establecidas al efecto
en la legislación vigente, en especial por la protección de la
salud, prevención de la enfermedad y por una atención sanitaria integral, por el derecho a una educación plural y de
calidad, a un medioambiente protegido, a una protección
social suficiente y a una vivienda adecuada.
5. Las entidades públicas competentes en materia de protección jurídica de las personas menores de edad, de ámbito local y
autonómico, adoptarán las medidas oportunas para su protección en situación de riesgo o desamparo, conforme a lo dispuesto en la legislación específica de protección a la infancia. Las
demás entidades públicas, en el ámbito de sus competencias,
colaborarán en el ejercicio de las medidas adoptadas.
6. La Generalitat, en el ámbito de sus competencias, emprenderá las actuaciones y adoptará los instrumentos necesarios para combatir el absentismo y abandono escolar, así como
para garantizar la adecuada colaboración entre la familia y las
administraciones públicas de la Comunitat Valenciana.
Article 7
De la protecció de la joventut
Artículo 7
De la protección de la juventud
1. La Generalitat desenrotllarà polítiques específiques per
a garantir la participació de la joventut en el desenrotllament
polític, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana. Així mateix, la normativa autonòmica garantirà la participació de la joventut en la planificació i l’execució de polítiques transversals en matèria de joventut.
2. Els principis informadors de les polítiques de la Generalitat en matèria de joventut seran la universalitat de les
actuacions, el desenrotllament de valors democràtics, el foment de la participació ciutadana i la solidaritat, la igualtat
d’oportunitats, el foment de la llengua i la cultura valenciana, així com la integració social.
1. La Generalitat desarrollará políticas específicas para
garantizar la participación de la juventud en el desarrollo
político, social, económico y cultural de la Comunitat Valenciana. Asimismo, la normativa autonómica garantizará
la participación de la juventud en la planificación y ejecución de políticas transversales en materia de juventud.
2. Los principios informadores de las políticas de la Generalitat en materia de juventud serán la universalidad de
las actuaciones, el desarrollo de valores democráticos, el
fomento de la participación ciudadana y la solidaridad, la
igualdad de oportunidades, el fomento de la lengua y la
cultura valenciana, así como la integración social.
Article 8
De la protecció de les persones majors
Artículo 8
De la protección de las personas mayores
1. Les persones majors tenen dret a la participació en la
vida social, política, econòmica i cultural de la Comunitat
Valenciana, en els termes que preveu la normativa autonòmica sobre participació ciutadana.
2. Les persones grans tenen dret a rebre dels poders públics una protecció i una atenció integral per a la promoció
de la seua autonomia personal i de l’envelliment actiu, en
totes les seues possibilitats, que els permeta una vida digna
1. Las personas mayores tienen derecho a la participación en la vida social, política, económica y cultural de la
Comunitat Valenciana, en los términos previstos en la normativa autonómica sobre participación ciudadana.
2. Las personas mayores tienen derecho a recibir de los
poderes públicos una protección y una atención integral
para la promoción de su autonomía personal y del envejecimiento activo, en todas sus posibilidades, que les permita
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.273
i independent i el seu benestar social i individual, com
també a accedir a una atenció gerontològica adequada, en
l’àmbit sanitari, social i assistencial, i a percebre prestacions i serveis garantits en els termes que establisquen les
lleis.
3. La protecció integral de les persones majors, en
l’àmbit de la Comunitat Valenciana, tindrà com a finalitat
garantir els drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals, així com el dret a la seua autonomia personal, d’acord
amb el que es dispose en la legislació vigent.
4. Les polítiques de la Generalitat en esta matèria tindran un caràcter transversal, especialment en l’àmbit sanitari, social i cultural.
una vida digna e independiente y su bienestar social e individual, así como a acceder a una atención gerontológica
adecuada, en el ámbito sanitario, social y asistencial, y a
percibir prestaciones y servicios garantizados en los términos que establezcan las leyes.
3. La protección integral de las personas mayores, en el
ámbito de la Comunitat Valenciana, tendrá como finalidad garantizar los derechos civiles, políticos, sociales, económicos y
culturales, así como el derecho a su autonomía personal, de
acuerdo con lo que se disponga en la legislación vigente.
4. Las políticas de la Generalitat en esta materia tendrán
un carácter transversal, especialmente en el ámbito sanitario, social y cultural.
Article 9
De la protecció de les persones
en situació de dependència
Artículo 9
De la protección de las personas
en situación de dependencia
1. La Generalitat garantirà, en l’àmbit de les seues competències, el dret de les persones en situació de dependència a la no-discriminació i a la igualtat d’oportunitats, així
com a la seua participació en la vida política, econòmica,
cultural i social de la Comunitat Valenciana.
2. Les persones en situació de dependència tenen dret a
accedir a les prestacions i a serveis de qualitat que els permeta gaudir d’una digna qualitat de vida que estiguen prevists en la legislació estatal, com també en la normativa autonòmica que la desenvolupe.
3. La protecció dels drets de les persones en situació de
dependència es garantirà de conformitat amb les mesures
establides en la legislació vigent.
1. La Generalitat garantizará, en el ámbito de sus competencias, el derecho de las personas en situación de dependencia a la no discriminación y a la igualdad de oportunidades, así como a su participación en la vida política,
económica, cultural y social de la Comunitat Valenciana.
2. Las personas en situación de dependencia tienen derecho a acceder a las prestaciones y a servicios de calidad
que les permita disfrutar de una digna calidad de vida que
estén previstos en la legislación estatal, así como en la normativa autonómica que la desarrolle.
3. La protección de los derechos de las personas en situación de dependencia se garantizará de conformidad con
las medidas establecidas en la legislación vigente.
Article 10
Desenrotllament, interpretació i aplicació
Artículo 10
Desarrollo, interpretación y aplicación
Els drets i principis continguts en la present carta no podran ser desenrotllats, interpretats o aplicats de manera que
limiten o reduïsquen els drets o principis reconeguts per la
Constitució Espanyola, l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana o pels tractats i convenis internacionals ratificats per Espanya.
Los derechos y principios contenidos en la presente carta no podrán ser desarrollados, interpretados o aplicados de
forma que limiten o reduzcan los derechos o principios reconocidos por la Constitución Española, el Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana o por los tratados y
convenios internacionales ratificados por España.
Article 11
Del llenguatge
Artículo 11
Del lenguaje
D’acord amb el que establix la disposició addicional quarta
de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, les institucions i administracions de la Generalitat evitaran utilitzar
un llenguatge que implique discriminació, menyscabament o
minusvaloració per a qualsevol persona o col·lectiu.
De acuerdo con lo dispuesto en la disposición adicional
cuarta del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana,
las instituciones y administraciones de la Generalitat evitarán
utilizar un lenguaje que suponga discriminación, menoscabo o
minusvaloración para cualquier persona o colectivo.
TÍTOL I
DELS PRINCIPIS, DRETS I DIRECTRIUS
EN L’ÀMBIT DE LA POLÍTICA SOCIAL
TÍTULO I
DE LOS PRINCIPIOS, DERECHOS Y DIRECTRICES
EN EL ÁMBITO DE LA POLÍTICA SOCIAL
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
Article 12
Dels drets en relació amb els servicis socials
Artículo 12
De los derechos en relación con los servicios sociales
La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències,
garantirà:
La Generalitat, en el ámbito de sus competencias, garantizará:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.274
1. El dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions dels servicis socials.
2. El dret a rebre informació completa sobre les prestacions dels servicis socials.
1. El derecho a acceder en condiciones de igualdad a las
prestaciones de los servicios sociales.
2. El derecho a recibir información completa sobre las
prestaciones de los servicios sociales.
Article 13
Principis rectors de la política de la Generalitat
en l’àmbit dels servicis socials
Artículo 13
Principios rectores de la política de la Generalitat
en el ámbito de los servicios sociales
La Generalitat, en l’àmbit social, realitzarà la seua actuació a fi d’establir un sistema de servicis socials que contribuïsca al benestar i al desenrotllament de les persones i
dels grups en què s’integren. Així mateix, la dirigirà a la
promoció de la convivència, la integració i la cohesió social, la detecció de les necessitats personals i socials i el repartiment equitatiu dels recursos.
La Generalitat, en el ámbito social, desarrollará su actuación con el fin de establecer un sistema de servicios sociales
que contribuya al bienestar y al desarrollo de las personas y
de los grupos en que se integran. Asimismo, dirigirá la misma
a la promoción de la convivencia, la integración y la cohesión
social, la detección de las necesidades personales y sociales y
el reparto equitativo de los recursos.
Article 14
Principis d’actuació en l’àmbit
dels servicis socials
Artículo 14
Principios de actuación en el ámbito
de los servicios sociales
En les actuacions relatives als servicis socials, els poders públics valencians actuaran d’acord amb els principis
de responsabilitat pública, participació ciutadana, igualtat i
universalitat, globalitat, integració i descentralització, desconcentració, transversalitat i coordinació en la gestió.
En las actuaciones relativas a los servicios sociales, los
poderes públicos valencianos actuarán de acuerdo con los
principios de responsabilidad pública, participación ciudadana, igualdad y universalidad, globalidad, integración y
descentralización, desconcentración, transversalidad y coordinación en la gestión.
Article 15
Seguretat i vinculació al territori
Artículo 15
Seguridad y vinculación al territorio
1. La Generalitat durà a terme la seua política social atenent la seua aplicació territorial.
2. A més, reconeixerà a les valencianes i als valencians
el dret:
a) A la seguretat en el territori, davant dels riscos naturals i induïts i davant de l’absència de recursos hídrics suficients per al consum humà i el desenrotllament de les activitats econòmiques i socials.
b) A disfrutar d’un medi adequat i del paisatge com a
actiu cultural, econòmic i identitari.
c) A l’equitat territorial i a acréixer la cohesió social.
d) I a disfrutar d’una vivenda digna, adequada i accessible, sense que això implique el desarrelament de l’entorn a
què està associat el desenrotllament de la seua personalitat.
1. La Generalitat desarrollará su política social atendiendo a su aplicación territorial.
2. Además reconocerá a las valencianas y los valencianos el derecho:
a) A la seguridad en el territorio, frente a los riesgos naturales e inducidos y frente a la ausencia de recursos hídricos suficientes para el consumo humano y el desarrollo de
las actividades económicas y sociales.
b) A disfrutar de un medio adecuado y del paisaje como
activo cultural, económico e identitario.
c) A la equidad territorial y a acrecentar la cohesión social.
d) Y a disfrutar de una vivienda digna, adecuada y accesible, sin que ello suponga el desarraigo del entorno al que
está asociado el desarrollo de su personalidad.
CAPÍTOL II
DRETS I PRINCIPIS D’ACTUACIÓ
CONTRA LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL
CAPÍTULO II
DERECHOS Y PRINCIPIOS DE ACTUACIÓN
CONTRA LA POBREZA Y LA EXCLUSIÓN SOCIAL
Article 16
De les persones que patisquen marginació,
pobresa o exclusió i discriminació social
Artículo 16
De las personas que sufran marginación,
pobreza o exclusión y discriminación social
1. Els poders públics de la Comunitat Valenciana orientaran les seues polítiques públiques a l’atenció social a persones que patisquen marginació, pobresa o exclusió i discriminació social, a fi d’aconseguir la seua integració
social, laboral i econòmica.
2. A fi de lluitar contra la pobresa i facilitar la inserció
social, la Generalitat garantix el dret de les valencianes i
els valencians amb majors necessitats a la solidaritat.
1. Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana
orientarán sus políticas públicas a la atención social a personas que sufran marginación, pobreza o exclusión y discriminación social, con el fin de lograr su integración social, laboral y económica.
2. Con el fin de luchar contra la pobreza y facilitar la inserción social, la Generalitat garantiza el derecho de los valencianos y las valencianas con mayores necesidades a la
solidaridad.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.275
Article 17
De la renda de ciutadania
Artículo 17
De la renta de ciudadanía
1. La Generalitat garantix el dret de la ciutadania a una
renda mínima, en els termes que preveu la llei.
2. La renda de ciutadania es configura com una prestació econòmica de caràcter universal, que permet afavorir la
inserció sociolaboral de les persones que no tinguen recursos suficients per a mantindre un adequat benestar personal
i familiar, atenent principis d’igualtat, solidaritat, subsidiarietat i complementarietat.
3. La renda de ciutadania serà gestionada per la xarxa
pública de servicis socials, i la seua prestació queda vinculada al compromís de les persones destinatàries de promoure de manera activa la seua inserció sociolaboral.
1. La Generalitat garantiza el derecho de la ciudadanía a
una renta mínima, en los términos previstos en la ley.
2. La renta de ciudadanía se configura como una prestación económica de carácter universal, que permite favorecer la inserción sociolaboral de las personas que carezcan
de recursos suficientes para mantener un adecuado bienestar personal y familiar, atendiendo a principios de igualdad,
solidaridad, subsidiariedad y complementariedad.
3. La renta de ciudadanía será gestionada por la red pública de servicios sociales, y su prestación queda vinculada
al compromiso de las personas destinatarias de promover
de modo activo su inserción sociolaboral.
TÍTOL II
DE LA IGUALTAT ENTRE DONES I HÒMENS
TÍTULO II
DE LA IGUALDAD ENTRE MUJERES Y HOMBRES
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
Article 18
De la igualtat entre dones i hòmens
Artículo 18
De la igualdad entre mujeres y hombres
1. La Generalitat vetlarà, en tot cas, perquè les dones i
els hòmens puguen participar plenament en la vida laboral,
social, cultural, familiar i política sense discriminació de
cap tipus i garantirà que ho facen en igualtat de condicions,
d’acord amb el que preveu a este efecte la normativa vigent.
2. Els poders públics de la Comunitat Valenciana garantiran la transversalitat del principi d’igualtat entre dones i
hòmens en totes les seues polítiques.
1. La Generalitat velará, en todo caso, para que las mujeres y los hombres puedan participar plenamente en la
vida laboral, social, cultural, familiar y política sin discriminación de ningún tipo y garantizará que lo hagan en
igualdad de condiciones, de acuerdo con lo previsto al
efecto en la normativa vigente.
2. Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana garantizarán la transversalidad del principio de igualdad entre
mujeres y hombres en todas sus políticas.
Article 19
Prohibició de discriminació per raó de sexe
Artículo 19
Prohibición de discriminación por razón de sexo
1. Es prohibix qualsevol tipus de discriminació per raó
de sexe, ja siga directa o indirecta.
2. A estos efectes, s’entén per:
a) Discriminació directa: la situació en què es troba una
persona que siga, haja sigut o puga ser tractada per raó del
seu sexe de manera menys favorable que una altra de distint sexe en situació comparable.
b) Discriminació indirecta: la situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutra posa persones
d’un sexe determinat en desavantatge particular respecte de
persones de l’altre sexe, llevat que esta disposició, criteri o
pràctica puga justificar-se objectivament en atenció a una
finalitat legítima i que els mitjans per a aconseguir la dita
finalitat siguen adequats i necessaris.
1. Se prohíbe cualquier tipo de discriminación por razón
de sexo, ya sea directa o indirecta.
2. A estos efectos, se entiende por:
a) Discriminación directa: la situación en que se encuentra una persona que sea, haya sido o pudiera ser tratada
por razón de su sexo de manera menos favorable que otra
de distinto sexo en situación comparable.
b) Discriminación indirecta: la situación en que una disposición, criterio o práctica aparentemente neutra pone a
personas de un sexo determinado en desventaja particular
con respecto a personas del otro sexo, salvo que dicha disposición, criterio o práctica pueda justificarse objetivamente en atención a una finalidad legítima y que los medios
para alcanzar dicha finalidad sean adecuados y necesarios.
Article 20
Prohibició de discriminació
a causa de l’orientació sexual
Artículo 20
Prohibición de discriminación
a causa de la orientación sexual
1. Totes les persones tenen dret a no ser discriminades
per raó de la seua orientació sexual, i que esta se’ls respecte.
2. Els poders públics de la Comunitat Valenciana desenrotllaran polítiques a fi que es garantisca este dret.
1. Todas las personas tienen derecho a no ser discriminadas por razón de su orientación sexual, y a que se respete
la misma.
2. Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana desarrollarán políticas con el fin de que se garantice dicho derecho.
BOC número 98
28.09.2012
Article 21
Principis i directrius informadors de l’actuació
dels poders públics de la Comunitat Valenciana
Pàg. 14.276
Artículo 21
Principios y directrices informadores de la actuación
de los poderes públicos de la Comunitat Valenciana
1. La Generalitat integrarà els principis d’igualtat de
tracte i no-discriminació en el desenrotllament de les seues
polítiques públiques i adoptarà les mesures que siguen necessàries per a evitar la segregació laboral i per a aconseguir la igualtat retributiva.
2. Els poders públics de la Comunitat Valenciana
col·laboraran per a fer efectiu el principi d’igualtat entre
dones i hòmens. Així mateix, l’Administració de la Comunitat Valenciana col·laborarà amb l’Administració General
de l’Estat i amb els ens locals perquè es faça efectiu el dit
principi d’igualtat.
3. Els poders públics de la Comunitat Valenciana fomentaran l’adopció d’instruments de cooperació entre les
administracions públiques i els agents socials, així com
amb les associacions i altres entitats privades, per a fer
efectiu el principi d’igualtat entre dones i hòmens.
4. La Generalitat adoptarà mesures per a aconseguir la
plena implantació del llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu, així com per a la seua extensió a altres àmbits
socials, culturals i artístics.
5. La Generalitat tindrà en consideració les dificultats
específiques que en matèria d’igualtat entre hòmens i dones
poden trobar les dones per pertànyer a col·lectius vulnerables.
1. La Generalitat integrará los principios de igualdad de
trato y no discriminación en el desarrollo de sus políticas
públicas, adoptando las medidas que sean necesarias para
evitar la segregación laboral y para alcanzar la igualdad retributiva.
2. Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana colaborarán para hacer efectivo el principio de igualdad entre
mujeres y hombres. Asimismo, la Administración de la Comunitat Valenciana colaborará con la Administración General del Estado y con los entes locales para que se haga
efectivo dicho principio de igualdad.
3. Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana fomentarán la adopción de instrumentos de cooperación entre
las Administraciones Públicas y los agentes sociales, así como
con las asociaciones y otras entidades privadas, para hacer
efectivo el principio de igualdad entre mujeres y hombres.
4. La Generalitat adoptará medidas para lograr la plena
implantación del lenguaje no sexista en el ámbito administrativo, así como para su extensión a otros ámbitos sociales,
culturales y artísticos.
5. La Generalitat tendrá en consideración las dificultades específicas que en materia de igualdad entre hombres y
mujeres pueden encontrar las mujeres por pertenecer a colectivos vulnerables.
Article 22
Desplegament
Artículo 22
Desarrollo
La legislació de la Comunitat Valenciana sobre igualtat
de dones i homes haurà de contemplar mesures que, de
conformitat amb les competències assumides, tinguen com
a objecte garantir de forma real i efectiva la conciliació de
la vida personal, familiar i professional, i també
l’eradicació de la violència de gènere, a través de polítiques
preventives i assistencials.
La legislación de la Comunitat Valenciana sobre igualdad de mujeres y hombres deberá contemplar medidas que,
de conformidad con las competencias asumidas, tengan
como objeto garantizar de forma real y efectiva la conciliación de la vida personal, familiar y profesional, así como la
erradicación de la violencia de género, a través de políticas
preventivas y asistenciales.
CAPÍTOL II
DEL PRINCIPI D’IGUALTAT
EN L’ÀMBIT LABORAL
CAPÍTULO II
DEL PRINCIPIO DE IGUALDAD
EN EL ÁMBITO LABORAL
Article 23
Del principi d’igualtat en l’àmbit laboral
Artículo 23
Del principio de igualdad en el ámbito laboral
La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències i
d’acord amb el que establisca la legislació de l’Estat, garantirà:
1. La igualtat de drets d’hòmens i dones en matèria
d’ocupació i treball.
2. El dret de totes les persones a un treball en condicions
d’igualtat, que permeta la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i el desenrotllament humà i professional.
La Generalitat, en el ámbito de sus competencias y de
acuerdo con lo que establezca la legislación del Estado, garantizará:
1. La igualdad de derechos de hombres y mujeres en
materia de empleo y trabajo.
2. El derecho de todas las personas a un trabajo en condiciones de igualdad, que permita la conciliación de la vida personal, familiar y laboral y el desarrollo humano y profesional.
Article 24
Principis rectors dels poders públics valencians
en l’àmbit laboral
Artículo 24
Principios rectores de los poderes públicos valencianos
en el ámbito laboral
Els poders públics valencians, en l’àmbit de les seues
competències i d’acord amb el que preveu la legislació de
l’Estat, fomentaran:
Los poderes públicos valencianos, en el ámbito de sus
competencias y de acuerdo con lo previsto en la legislación
del Estado, fomentarán:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.277
1. La participació de les dones i els hòmens en la vida
laboral, sense discriminació de cap tipus i en igualtat de
condicions.
2. La participació de les dones en el mercat de treball.
3. L’accés igual de les persones jóvens, dones i hòmens,
al món laboral, incentivant-ne la creativitat i l’esperit emprenedor a través de l’educació superior, la formació professional i la investigació.
4. L’impuls i el foment de la responsabilitat social empresarial.
5. Polítiques actives de conciliació laboral i familiar que
aposten per la corresponsabilitat familiar i garantesquen el
principi d’igualtat d’oportunitats.
1. La participación de las mujeres y los hombres en la
vida laboral, sin discriminación de ningún tipo y en igualdad de condiciones.
2. La participación de las mujeres en el mercado de trabajo.
3. El acceso de las personas jóvenes, mujeres y hombres, por igual, al mundo laboral, incentivando su creatividad y espíritu emprendedor a través de la educación superior, la formación profesional y la investigación.
4. El impulso y fomento de la responsabilidad social
empresarial.
5. Políticas activas de conciliación laboral y familiar
que apuesten por la corresponsabilidad familiar y garanticen el principio de igualdad de oportunidades.
Article 25
Del principi d’igualtat en l’ocupació pública
Artículo 25
Del principio de igualdad en el empleo público
La legislació reguladora de la funció pública valenciana
considerarà, com un dels seus principis informadors, el
d’igualtat de tracte entre hòmens i dones.
La legislación reguladora de la función pública valenciana contemplará, como uno de sus principios informadores, el de igualdad de trato entre hombres y mujeres.
CAPÍTOL III
DEL PRINCIPI D’IGUALTAT
EN EL SISTEMA EDUCATIU
CAPÍTULO III
DEL PRINCIPIO DE IGUALDAD
EN EL SISTEMA EDUCATIVO
Article 26
Del principi d’igualtat en el sistema educatiu
Artículo 26
Del principio de igualdad en el sistema educativo
1. La Generalitat garantirà el mateix dret a l’educació de
dones i hòmens.
2. El sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, per a
fer efectiu este principi d’igualtat de drets de dones i hòmens, inclourà la formació en valors, que rebutjarà qualsevol forma de discriminació entre dones i hòmens, allunyada
d’estereotips sexistes, a través d’una orientació acadèmica i
professional que garantisca la igualtat d’oportunitats per a
dones i hòmens.
3. La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències, dedicarà, en els diferents currículums educatius i formatius, una
atenció especial al principi d’igualtat de dones i hòmens.
1. La Generalitat garantizará un igual derecho a la educación de mujeres y hombres.
2. El sistema educativo de la Comunitat Valenciana,
para hacer efectivo este principio de igualdad de derechos
de mujeres y hombres, incluirá la formación en valores, rechazando toda forma de discriminación entre mujeres y
hombres, alejada de estereotipos sexistas, a través de una
orientación académica y profesional que garantice la igualdad de oportunidades para mujeres y hombres.
3. La Generalitat, en el ámbito de sus competencias, dedicará,
en los diferentes currículos educativos y formativos, una atención especial al principio de igualdad de mujeres y hombres.
TÍTOL III
DE LA DEFENSA INTEGRAL DE LA FAMÍLIA
TÍTULO III
DE LA DEFENSA INTEGRAL DE LA FAMILIA
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
Article 27
De la defensa integral de la família
Artículo 27
De la defensa integral de la familia
1. La Generalitat garantirà la defensa integral de la família,
per a la qual cosa s’adoptaran, en l’àmbit de les seues competències, les mesures necessàries per a la seua protecció.
2. La Generalitat impulsarà el reconeixement institucional de la família per mitjà dels instruments adequats.
1. La Generalitat garantizará la defensa integral de la familia, para lo que se adoptarán, en el ámbito de sus competencias, las medidas necesarias para su protección.
2. La Generalitat impulsará el reconocimiento institucional de la familia mediante los instrumentos adecuados.
Article 28
Principis informadors de la protecció de la família
Artículo 28
Principios informadores de la protección de la familia
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, a fi de fomentar la promoció i protecció de la família, dirigiran les seues actuacions a promoure el reconeixe-
1. Las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana, con el fin de fomentar la promoción y protección de
la familia, dirigirán sus actuaciones a promover el recono-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.278
ment de la importància social de les famílies, així com del
valor social de la maternitat i la paternitat, i a facilitar als
membres de les famílies l’exercici de les seues responsabilitats i l’exercici dels seus drets. De la mateixa manera,
també dirigiran les seues actuacions a promoure la coresponsabilitat de les mares i els pares en relació amb les filles
i els fills i a afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
2. Així mateix, es reconeix el dret de les famílies a participar en la concreció de les polítiques que els afecten a
través de les associacions que treballen en este àmbit.
cimiento de la importancia social de las familias, así como
del valor social de la maternidad y la paternidad, y a facilitar a los miembros de las familias el desempeño de sus responsabilidades y el ejercicio de sus derechos. Del mismo
modo, también dirigirán sus actuaciones a promover la corresponsabilidad de los padres y las madres en relación con
sus hijos e hijas y a favorecer la conciliación de la vida personal, familiar y laboral.
2. Así mismo, se reconoce el derecho de las familias a
participar en la concreción de las políticas que les afecten a
través de las asociaciones que trabajan en este ámbito.
Article 29
De la protecció de la maternitat i la paternitat
Artículo 29
De la protección de la maternidad y la paternidad
1. La Generalitat adoptarà les mesures de suport necessàries per a fomentar i protegir la maternitat i la paternitat.
2. Les polítiques socials familiars subratllaran la importància, en interés dels fills i les filles, de l’exercici
d’una maternitat i una paternitat responsables.
1. La Generalitat adoptará las medidas de apoyo necesarias para fomentar y proteger la maternidad y la paternidad.
2. Las políticas sociales familiares subrayarán la importancia, en interés de los hijos e hijas, del ejercicio de una
maternidad y paternidad responsables.
Article 30
Directrius i principis informadors relatius a la conciliació de la vida familiar i professional
Artículo 30
Directrices y principios informadores relativos a la conciliación de la vida familiar y profesional
1. La Generalitat garantirà, en l’àmbit de les seues competències, la conciliació de la vida familiar i professional.
2. Als efectes previstos en l’apartat anterior, la Generalitat adoptarà, en l’àmbit de les seues competències, entre altres, les mesures següents:
a) La promoció, d’acord amb els agents socials i econòmics, de la flexibilització dels horaris.
b) L’adopció de mesures per a afavorir la coresponsabilitat de les dones i els hòmens en l’atenció dels seus fills i
les seues filles i les persones en situació de dependència.
3. La Generalitat promourà el desenrotllament de la xarxa de servicis socials que atén les persones menors d’edat,
les persones majors, les persones amb discapacitat i les persones en situació de dependència, a l’efecte de garantir la
compatibilitat de la vida familiar i professional i la seua
millor atenció.
4. Així mateix, el Consell promourà l’adopció, per part
de les administracions municipals, de mesures que permeten compatibilitzar la vida familiar i professional.
5. Les mesures de compatibilitat de la vida familiar i
professional aplicables al personal al servici de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana
s’adoptaran d’a-cord amb el que establix respecte d’això la
normativa vigent.
1. La Generalitat garantizará, en el ámbito de sus competencias, la conciliación de la vida familiar y profesional.
2. A los efectos previstos en el apartado anterior, la Generalitat adoptará, en el ámbito de sus competencias, entre
otras, las siguientes medidas:
a) La promoción, de acuerdo con los agentes sociales y
económicos, de la flexibilización de los horarios.
b) La adopción de medidas para favorecer la corresponsabilidad de las mujeres y los hombres en el cuidado de sus
hijos e hijas y las personas en situación de dependencia.
3. La Generalitat promoverá el desarrollo de la red de
servicios sociales que atiende a las personas menores de
edad, a las personas mayores, a las personas con discapacidad y a las personas en situación de dependencia, a los
efectos de garantizar la compatibilidad de la vida familiar y
profesional y su mejor atención.
4. Asimismo, el Consell promoverá la adopción, por
parte de las administraciones municipales, de medidas que
permitan compatibilizar la vida familiar y profesional.
5. Las medidas de compatibilidad de la vida familiar y
profesional aplicables al personal al servicio de las administraciones Públicas de la Comunitat Valenciana se adoptarán de acuerdo con lo establecido al respecto por la normativa vigente.
Article 31
Drets de conciliació
de la vida familiar i professional
Artículo 31
Derechos de conciliación
de la vida familiar y profesional
La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències i
dins del respecte a la legislació bàsica estatal en la matèria,
garantirà els drets següents:
1. El dret de tota persona treballadora a ser protegida per la
llei davant de l’acomiadament motivat per la maternitat.
2. El dret de tota persona treballadora a un permís retribuït per causa de maternitat o paternitat en la forma en què
determine la llei, amb motiu del naixement d’un fill o filla,
adopció o acolliment.
La Generalitat, en el ámbito de sus competencias y dentro del respeto a la legislación básica estatal en la materia,
garantizará los siguientes derechos:
1. El derecho de toda persona trabajadora a ser protegida por la ley frente al despido motivado por la maternidad.
2. El derecho de toda persona trabajadora a un permiso
retribuido por causa de maternidad o paternidad en la forma en que determine la ley, con motivo del nacimiento de
un/a hijo/a, adopción o acogimiento.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.279
3. El dret de tota persona a les prestacions socials que
s’establisquen per a garantir la compatibilitat de la vida familiar i professional.
3. El derecho de toda persona a las prestaciones sociales
que se establezcan para garantizar la compatibilidad de la
vida familiar y profesional.
Article 32
De les famílies nombroses
Artículo 32
De las familias numerosas
Els poders públics de la Comunitat Valenciana adoptaran
les mesures normatives i econòmiques necessàries per a atendre les necessitats específiques de les famílies nombroses,
d’acord amb allò que s’ha establit en la legislació vigent.
Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana adoptarán las medidas normativas y económicas necesarias para
atender las necesidades específicas de las familias numerosas, de acuerdo con lo establecido por la legislación vigente.
Article 33
Dels drets de les persones menors d’edat
en relació amb la família
Artículo 33
De los derechos de las personas menores de edad
en relación con la familia
1. Les persones menors d’edat tindran dret a créixer i viure
amb els seus pares, si ambdós manifesten voluntat i aptitud
per a la criança, i es procurarà en els casos de separació dels
progenitors una convivència igualitària amb els dos.
2. Els poders públics vetlaran per la protecció del principi de corresponsabilitat en la cura i l’educació dels menors d’edat.
3. En qualsevol cas, les persones menors d’edat tindran
dret a mantindre relació amb els seus pares, i es protegirà
especialment el dret de les que estiguen separades d’un o
d’ambdós a mantindre relacions personals i contacte directe
amb ambdós progenitors de manera regular. Així mateix,
tindran dret a mantindre relació amb els seus germans/es,
iaios/es i la resta de parents pròxims o acostats.
4. Sobre les relacions familiars dels fills i les filles els progenitors dels quals no conviuen, caldrà ajustar-se al que dispose la normativa vigent de la Generalitat en esta matèria.
5. En el cas de situacions de risc per a les persones menors d’edat, caracteritzades per l’existència d’un perjuí que
no tinga la gravetat suficient per a justificar-ne la separació
del nucli familiar, els poders públics hauran d’intervindre
per a intentar eliminar, dins de la institució familiar, els
factors de risc. En les situacions de desemparament, on la
gravetat dels fets aconselle la separació de la família,
l’entitat pública haurà d’adoptar preferentment la mesura
de protecció que possibilite la permanència en un ambient
familiar.
6. En l’observança d’estos drets prevaldrà sempre el
major interés de la persona menor d’edat i la incidència que
cada situació puga tindre en el seu desenrotllament psicològic i social.
1. Las personas menores de edad tendrán derecho a crecer
y vivir con sus padres, si ambos manifiestan voluntad y aptitud para la crianza, procurándose en los casos de separación
de los progenitores una convivencia igualitaria con ambos.
2. Los poderes públicos velarán por la protección del
principio de corresponsabilidad en el cuidado y educación
de los menores de edad.
3. En cualquier caso, las personas menores de edad
tendrán derecho a mantener relación con sus padres, y se protegerá especialmente el derecho de las que estén separadas de
uno o ambos a mantener relaciones personales y contacto directo con ambos progenitores de modo regular. Asimismo,
tendrán derecho a mantener relación con sus hermanos/as,
abuelos/as y demás parientes próximos o allegados.
4. Sobre las relaciones familiares de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven, se estará a lo que disponga
la normativa vigente de la Generalitat en esta materia.
5. En el caso de situaciones de riesgo para las personas
menores de edad, caracterizadas por la existencia de un
perjuicio que no alcance la gravedad suficiente para justificar su separación del núcleo familiar, los poderes públicos
deberán intervenir para intentar eliminar, dentro de la institución familiar, los factores de riesgo. En las situaciones de
desamparo, donde la gravedad de los hechos aconsejara la
separación de la familia, la entidad pública deberá adoptar
preferentemente la medida de protección que posibilite la
permanencia en un ambiente familiar.
6. En la observancia de estos derechos prevalecerá
siempre el mayor interés de la persona menor de edad y la
incidencia que cada situación pueda tener en su desarrollo
psicológico y social.
CAPÍTOL II
DE LES SITUACIONS D’UNIÓ LEGALITZADES
CAPÍTULO II
DE LAS SITUACIONES DE UNIÓN LEGALIZADAS
Article 34
De les situacions d’unió legalitzades
Artículo 34
De las situaciones de unión legalizadas
Seran titulars, en tot cas, dels drets i beneficis que se’ls
reconega en la present carta i en les normes que els regulen, les persones que convisquen en parella, de forma lliure, pública i notòria, vinculades de manera estable, almenys
durant un període ininterromput de dotze mesos, havent-hi
una relació d’afectivitat, sempre que voluntàriament decidisquen sotmetre’s a esta per mitjà de la inscripció de la unió
en el Registre Administratiu d’Unions de Fet de la Comunitat
Valenciana.
Serán titulares, en todo caso, de los derechos y beneficios que se les reconozca en la presente carta y en las normas que los regulen, las personas que convivan en pareja,
de forma libre, pública y notoria, vinculadas de forma estable, al menos durante un período ininterrumpido de doce
meses, existiendo una relación de afectividad, siempre que
voluntariamente decidan someterse a la misma mediante la
inscripción de la unión en el Registro Administrativo de
Uniones de Hecho de la Comunidad Valenciana.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.280
Article 35
Dret d’inscripció
Artículo 35
Derecho de inscripción
Les persones que convisquen en parella tenen dret a inscriure en un registre públic la seua opció de convivència.
Las personas que convivan en pareja tienen derecho a
inscribir en un registro público su opción de convivencia.
Article 36
Dret a la realització de pactes de convivència
Artículo 36
Derecho a la realización de pactos de convivencia
Les persones que es troben en una situació d’unió legalitzada tenen dret a establir en escriptura pública els pactes
que consideren convenients per a regular les seues relacions econòmiques durant la convivència i per a liquidarles després del cessament d’esta, amb els límits establits en
la normativa de dret civil aplicable. Els dits pactes podran
ser inscrits en el registre públic corresponent.
Las personas que se encuentren en una situación de
unión legalizada tienen derecho a establecer en escritura
pública los pactos que consideren convenientes para regular sus relaciones económicas durante la convivencia y para
liquidarlas tras su cese, con los límites establecidos en la
normativa de derecho civil aplicable. Dichos pactos podrán
ser inscritos en el Registro público correspondiente.
Article 37
Normativa valenciana de dret públic
Artículo 37
Normativa valenciana de derecho público
Els drets i obligacions establits en la normativa valenciana de dret públic seran aplicables als membres de la
unió de fet, en especial, en matèria pressupostària, de subvencions i de tributs propis.
Los derechos y obligaciones establecidos en la normativa valenciana de derecho público serán de aplicación a los
miembros de la unión de hecho, en especial, en materia
presupuestaria, de subvenciones y de tributos propios.
TÍTOL IV
DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
TÍTULO IV
DE LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
Article 38
Principis rectors de l’actuació de la Generalitat
en matèria de discapacitat
Artículo 38
Principios rectores de la actuación de la Generalitat
en materia de discapacidad
1. La Generalitat, d’acord amb el que disposen els articles 9.2, 10, 14 i 49 de la Constitució Espanyola i els articles 10 i 13 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, garantirà a les persones amb discapacitat i les
seues famílies la no-discriminació i els seus drets a la
igualtat d’oportunitats, a la integració i a l’accessibilitat
universal en qualsevol àmbit de la vida pública, social, educativa o laboral.
2. Els poders públics de la Comunitat Valenciana garantiran la transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitat.
3. Les administracions públiques de la Generalitat, en
tot cas, adequaran les seues actuacions en esta matèria als
principis de no-discriminació, autonomia, participació, integració, igualtat d’oportunitats i responsabilitat pública.
4. Els poders públics de la Generalitat impulsaran polítiques específiques de prevenció de les discapacitats, d’acord
amb el que disposa la legislació vigent.
1. La Generalitat, conforme a lo dispuesto en los artículos 9.2, 10, 14 y 49 de la Constitución Española y en los
artículos 10 y 13 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana, garantizará a las personas con discapacidad y
sus familias la no discriminación y sus derechos a la igualdad de oportunidades, a la integración y a la accesibilidad
universal en cualquier ámbito de la vida pública, social,
educativa o laboral.
2. Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana garantizarán la transversalidad de las políticas en materia de
discapacidad.
3. Las administraciones públicas de la Generalitat, en todo
caso, adecuarán sus actuaciones en esta materia a los principios de no discriminación, autonomía, participación, integración, igualdad de oportunidades y responsabilidad pública.
4. Los poderes públicos de la Generalitat impulsarán
políticas específicas de prevención de las discapacidades,
de acuerdo con lo dispuesto en la legislación vigente.
Article 39
Participació
Artículo 39
Participación
Als efectes de garantir els drets, així com el principi de
transversalitat previstos en l’article anterior, es reconeix el
dret de les persones amb discapacitat a participar en la definició de les polítiques que els afecten a través de les associacions representatives dels seus interessos.
A los efectos de garantizar los derechos, así como el principio de transversalidad previstos en el artículo anterior, se reconoce el derecho de las personas con discapacidad a participar
en la definición de las políticas que les afecten a través de las
asociaciones representativas de sus intereses.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.281
Article 40
Drets de les persones amb discapacitat
en matèria educativa
Artículo 40
Derechos de las personas con discapacidad
en materia educativa
En qualsevol de les etapes educatives, obligatòries i no
obligatòries, en centres de titularitat pública de la Generalitat, centres d’una altra titularitat pública amb conveni amb
la Generalitat o centres privats concertats amb la Generalitat, a les persones amb discapacitat se’ls garantiran els
drets següents:
1. Dret de les persones amb necessitats educatives especials a la seua inclusió efectiva en el sistema educatiu,
d’acord amb el que disposen les lleis, per mitjà de l’atenció
educativa específica que per les seues necessitats especials
requerisquen.
2. Dret a la detecció, identificació i atenció primerenca
de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
3. Dret a disposar dels recursos humans, materials i
didàctics necessaris per a l’efectiva inclusió de l’alumnat
amb necessitats educatives especials.
4. Dret a l’orientació psicopedagògica, acadèmica i professional durant el seu procés educatiu.
En cualquiera de las etapas educativas, obligatorias y no
obligatorias, en centros de titularidad pública de la Generalitat, centros de otra titularidad pública convenidos con la
Generalitat o centros privados concertados con la Generalitat, a las personas con discapacidad se garantizarán los siguientes derechos:
1. Derecho de las personas con necesidades educativas
especiales a su efectiva inclusión en el sistema educativo,
de acuerdo con lo que dispongan las leyes, mediante la
atención educativa específica que por sus necesidades especiales requieran.
2. Derecho a la detección, identificación y atención temprana del alumnado con necesidades educativas especiales.
3. Derecho a disponer de los recursos humanos, materiales y didácticos necesarios para la efectiva inclusión del
alumnado con necesidades educativas especiales.
4. Derecho a la orientación psicopedagógica, académica
y profesional durante su proceso educativo.
Article 41
De l’accessibilitat
Artículo 41
De la accesibilidad
D’acord amb el que establix l’article anterior i en
l’àmbit de les competències de la Comunitat Valenciana,
els poders públics de la Comunitat Valenciana establiran
les mesures necessàries per a garantir el dret a
l’accessibilitat universal en qualsevol àmbit de la vida pública, social, educativa o econòmica i, específicament,
l’accessibilitat espacial en les instal·lacions, edificis i servicis públics.
De acuerdo con lo establecido en el artículo anterior y
en el ámbito de las competencias de la Comunitat Valenciana, los poderes públicos de la Comunitat Valenciana establecerán las medidas necesarias para garantizar el derecho
a la accesibilidad universal en cualquier ámbito de la vida
pública, social, educativa o económica y, específicamente,
la accesibilidad espacial en las instalaciones, edificios y
servicios públicos.
CAPÍTOL II
DE LES AJUDES I PRESTACIONS
CAPÍTULO II
DE LAS AYUDAS Y PRESTACIONES
Article 42
Ajudes
Artículo 42
Ayudas
La Generalitat establirà les ajudes necessàries per a fer
efectius els drets reconeguts en l’articulat de la present carta. Les dites ajudes podran consistir en prestacions econòmiques, assistències tècniques, assistència personal, servicis especialitzats i ajudes i servicis auxiliars per a la
comunicació.
La Generalitat establecerá las ayudas necesarias para
hacer efectivos los derechos reconocidos en el articulado
de la presente carta. Dichas ayudas podrán consistir en
prestaciones económicas, asistencias técnicas, asistencia
personal, servicios especializados y ayudas y servicios auxiliares para la comunicación.
Article 43
De les prestacions per a les persones
afectades de discapacitat
Artículo 43
De las prestaciones para las personas
afectadas de discapacidad
La Generalitat establirà mesures econòmiques, socials o
altres necessàries per a aquelles persones amb algun tipus
de discapacitat que contribuïsquen a fomentar la seua autonomia personal, la seua integració socioprofessional i la
seua participació en la vida social de la comunitat.
La Generalitat establecerá medidas económicas, sociales
u otras necesarias para aquellas personas con algún tipo de
discapacidad que contribuyan a fomentar su autonomía
personal, su integración socioprofesional y su participación
en la vida social de la comunidad.
BOC número 98
28.09.2012
CAPÍTOL III
DE LA LLENGUA DE SIGNES
Pàg. 14.282
CAPÍTULO III
DE LA LENGUA DE SIGNOS
Article 44
Garantia del seu ús
Artículo 44
Garantía de su uso
D’acord amb el que disposa l’article 13 de l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat
garantirà l’ús de la llengua de signes pròpia de les persones
sordes, que haurà de ser objecte d’ensenyança, protecció i
respecte.
De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 13 del Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat
garantizará el uso de la lengua de signos propia de las personas sordas, que deberá ser objeto de enseñanza, protección y respeto.
Article 45
Desplegament normatiu
Artículo 45
Desarrollo normativo
1. Als efectes previstos en l’article anterior, la Generalitat, en l’àmbit de les seues competències, dictarà totes les
disposicions que siguen necessàries per a garantir a la ciutadania l’exercici del dret a l’ús de la llengua de signes,
així com la seua ensenyança, protecció i respecte, i regularà
l’adopció de les mesures necessàries per a promoure l’ús
dels mitjans de suport a la comunicació oral.
2. La dita regulació s’inspirarà, entre altres, en els principis de transversalitat de les polítiques sobre l’exercici del
dret a l’ús de la llengua de signes i mitjans de suport a la
comunicació oral, accessibilitat universal, llibertat
d’elecció, no-discriminació i normalització.
3. En tot cas, la dita regulació inclourà mesures en
l’educació, formació i ocupació, salut, cultura, esport i oci,
transports, relacions amb les administracions públiques de
la Comunitat Valenciana i mitjans de comunicació social,
telecomunicacions i societat de la informació.
1. A los efectos previstos en el artículo anterior, la Generalitat, en el ámbito de sus competencias, dictará cuantas
disposiciones sean necesarias para garantizar a la ciudadanía el ejercicio del derecho al uso de la lengua de signos,
así como su enseñanza, protección y respeto, y regulará la
adopción de las medidas necesarias para promover el uso
de los medios de apoyo a la comunicación oral.
2. Dicha regulación se inspirará, entre otros, en los principios de transversalidad de las políticas sobre el ejercicio
del derecho al uso de la lengua de signos y medios de apoyo a la comunicación oral, accesibilidad universal, libertad
de elección, no discriminación y normalización.
3. En todo caso, dicha regulación incluirá medidas en la
educación, formación y empleo, salud, cultura, deporte y
ocio, transportes, relaciones con las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana y medios de comunicación
social, telecomunicaciones y sociedad de la información.
TÍTOL V
DE LES PERSONES IMMIGRANTS
TÍTULO V
DE LAS PERSONAS INMIGRANTES
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
Article 46
Principis rectors de l’actuació de la Generalitat
en matèria d’integració de les persones immigrants
Artículo 46
Principios rectores de la actuación de la Generalitat
en materia de integración de las personas inmigrantes
1. El principi general és el de ple respecte a la dignitat
igual de totes les persones i la garantia de no-discriminació
per raó de la condició de persona immigrant.
2. Es reconeix l’equiparació de drets socials entre les
persones que ostenten la condició jurídica de valencians o
valencianes i les persones immigrants que residesquen a la
Comunitat Valenciana, en els termes establerts en la legislació estatal i autonòmica aplicable. Es desenvoluparan
polítiques actives d’integració a favor dels immigrants que
es troben en territori de la Comunitat Valenciana.
3. En aquells àmbits en què la condició de persona immigrant puga comportar una situació objectiva de desigualtat es podran aplicar mesures d’acció positiva.
4. S’afavoriran polítiques efectives de participació social per a aconseguir la màxima interrelació i el màxim coneixement mutu.
1. El principio general es el de pleno respeto a la igual
dignidad de todas las personas y la garantía de no discriminación por razón de la condición de persona inmigrante.
2. Se reconoce la equiparación de derechos sociales entre
las personas que ostenten la condición jurídica de valencianos
o valencianas y las personas inmigrantes que residan en la Comunitat Valenciana, en los términos establecidos en la legislación estatal y autonómica aplicable. Se desarrollarán políticas
activas de integración a favor de los inmigrantes que se encuentren en territorio de la Comunitat Valenciana.
3. En aquellos ámbitos en los que la condición de persona inmigrante pueda comportar una situación objetiva de
desigualdad se podrán aplicar medidas de acción positiva.
4. Se favorecerán políticas efectivas de participación social para conseguir la máxima interrelación y conocimiento
mutuo.
BOC número 98
28.09.2012
CAPÍTOL II
DRETS SOCIALS
DE LES PERSONES IMMIGRANTS
Pàg. 14.283
CAPÍTULO II
DERECHOS SOCIALES
DE LAS PERSONAS INMIGRANTES
Article 47
Drets socials de les persones immigrants
Artículo 47
Derechos sociales de las personas inmigrantes
1. Es garantix a les persones immigrants el gaudi dels
drets socials reconeguts en la present carta, d’acord amb
allò que s’ha establit en la normativa estatal sobre drets i
llibertats dels estrangers a Espanya, així com en la normativa autonòmica en matèria d’integració de les persones immigrants a la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat adoptarà les mesures oportunes a fi
d’assegurar el compliment dels drets establits en el paràgraf anterior.
1. Se garantiza a las personas inmigrantes el disfrute de
los derechos sociales reconocidos en la presente Carta, de
acuerdo con lo establecido por la normativa estatal sobre derechos y libertades de los extranjeros en España, así como por
la normativa autonómica en materia de integración de las personas inmigrantes en la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat adoptará las medidas oportunas al objeto de asegurar el cumplimiento de los derechos establecidos en el párrafo anterior.
TÍTOL VI
DEL SISTEMA DE GARANTIES
TÍTULO VI
DEL SISTEMA DE GARANTÍAS
Article 48
Vinculació dels poders públics
Artículo 48
Vinculación de los poderes públicos
1. Els drets reconeguts en la present carta vincularan a
tots els poders públics a la Comunitat Valenciana i comptaran amb la garantia arreplegada en l’article 53.3 de la
Constitució Espanyola.
2. El Síndic de Greuges, com a institució de la Generalitat que té encomanada la defensa dels drets i llibertats reconeguts en la present Carta de Drets Socials, garantirà
l’efectivitat d’estos drets davant dels poders públics autonòmics, en l’àmbit competencial i territorial de la Comunitat Valenciana.
1. Los derechos reconocidos en la presente Carta vincularán a todos los poderes públicos en la Comunitat Valenciana y contarán con la garantía recogida en el artículo 53.3
de la Constitución Española.
2. El Síndic de Greuges, como institución de la Generalitat que tiene encomendada la defensa de los derechos y libertades reconocidos en la presente Carta de Derechos Sociales, garantizará la efectividad de estos derechos ante los
poderes públicos autonómicos, en el ámbito competencial y
territorial de la Comunitat Valenciana.
Article 49
Garanties econòmiques
Artículo 49
Garantías económicas
Els pressupostos de la Generalitat, en el marc de les
disponibilitats anuals, contindran els recursos suficients
per al compliment efectiu dels drets continguts en la present carta.
Los presupuestos de la Generalitat, en el marco de las
disponibilidades anuales, contendrán los recursos suficientes para el cumplimiento efectivo de los derechos contenidos en la presente carta.
Article 50
Informes
Artículo 50
Informes
El Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Comité Econòmic i Social i el Consell València de
Cultura emetran informe, d’acord amb les seues competències respectives, de les normes de desplegament de la present carta que ho requerisquen.
El Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Comité Econòmic i Social y el Consell Valencià de
Cultura informarán, de acuerdo con sus respectivas competencias, las normas de desarrollo de la presente carta que lo
requieran.
Article 51 (nou)
Artículo 51 (nuevo)
Les administracions públiques valencianes garantiran i
fomentaran el dret de les persones valencianoparlants a ser
ateses en la seua llengua en tot l’àmbit lingüístic del territori valencià.
Las administraciones públicas valencianas garantizarán
y fomentarán el derecho de las personas valencianoparlantes a ser atendidas en su lengua en todo el ámbito lingüístico del territorio valenciano.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.284
DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Habilitació competencial
Primera
Habilitación competencial
La present llei es dicta a l’empara de les competències
que corresponen a la Generalitat d’acord amb el que disposen els articles 49.1.4. a , 9. a , 12. a , 23. a -28. a ; 49.3.16. a ;
50.6; 53 i 54 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com d’acord amb l’habilitació continguda en
l’article 10.2 i 3 de l’esmentada norma.
La presente ley se dicta al amparo de las competencias
que corresponden a la Generalitat de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 49.1.4.ª, 9.ª, 12.ª, 23.ª-28.ª,
49.3.16.ª, 50.6; 53 y 54 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, así como conforme a la habilitación
contenida en el artículo 10.2 y 3 de la citada norma.
Segona
Desplegament reglamentari
Segunda
Desarrollo reglamentario
S’autoritza el Consell perquè dicte totes les disposicions
que siguen necessàries per a desplegar i aplicar la present llei.
Se autoriza al Consell para que dicte cuantas disposiciones
sean necesarias para desarrollar y aplicar la presente ley.
Tercera
Entrada en vigor
Tercera
Entrada en vigor
L’entrada en vigor de la present llei tindrà lloc l’endemà
de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana.
La entrada en vigor de la presente ley tendrá lugar el día
siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
ESMENES QUE ES PRETENEN DEFENSAR
DAVANT EL PLE DE LES CORTS
ENMIENDAS QUE SE PRETENDEN DEFENDER
ANTE EL PLENO DE LES CORTS
A l’article 1
Esmena número 1
Al artículo 1
De supressió
Enmienda número 1
De supresión
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal suprimir el text següent:
i és expressió de la convivència social de les valencianes i els valencians.
Hay que suprimir el siguiente texto:
y es expresión de la convivencia social de las valencianas y los valencianos.
Esmena número 2
Enmienda número 2
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal substituir el text actual pel següent:
La Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana té
com a objectiu reforçar la protecció dels drets fonamentals,
dotar-los de major presència i articular el conjunt de principis, drets i directrius que informen l’actuació pública de la
Generalitat en l’àmbit de la política social, amb la finalitat
de garantir l’accés per a tothom a l’exercici dels seus drets
i llibertats en el marc de la consecució d’una vida digna.
Hay que sustituir el texto actual por el siguiente:
La Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana tiene como objeto reforzar la protección de los derechos fundamentales, dotándolos de mayor presencia y articulando el conjunto de principios, derechos y directrices
que informan la actuación pública de la Generalitat en el
ámbito de la política social, con la finalidad de garantizar
el acceso para todo el mundo al ejercicio de sus derechos y
libertades en el marco de la consecución de una vida digna.
Esmena número 3
Enmienda número 3
De modificació
GP Compromís
On diu: La Carta de Drets Socials [...] i els valencians,
De modificación
GP Compromís
Donde dice: La Carta de Derechos Sociales [...] y los valencianos,
BOC número 98
28.09.2012
Ha de dir:
1. La Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana
té per objectiu proclamar el conjunt de drets socials i
econòmics i l’accés al mercat de treball dels ciutadans i les
ciutadanes que seran garantits per la Generalitat.
Pàg. 14.285
3. Amb aquesta finalitat, s’estableixen els mecanismes
d’actuació necessaris per a plantar cara a les situacions de
dualització, pobresa i exclusió social, com també les obligacions de les administracions i les obligacions i els drets
dels ciutadans i les ciutadanes.
Debe decir:
1. La Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Valenciana tiene por objeto proclamar el conjunto de derechos
sociales y económicos y el acceso al mercado de trabajo de
los ciudadanos y ciudadanas que serán garantizados por la
Generalitat.
2. Al mismo tiempo la presente ley articula el conjunto
de principios y directrices que informan la actuación de los
poderes públicos en el ámbito de la política social y económica, orientados al cumplimiento de los derechos sociales
y económicos de la ciudadanía como expresión de la convivencia y la justicia social.
3. A tal fin, se establecen los mecanismos de actuación
necesarios para plantar cara a las situaciones de dualización, pobreza y exclusión social, así como las obligaciones
de las administraciones y las obligaciones y derechos de los
ciudadanos y ciudadanas.
A l’article 2
Al artículo 2
2. Alhora aquesta llei articula el conjunt de principis i
directrius que informen l’actuació dels poders públics en
l’àmbit de la política social i econòmica, orientats al compliment dels drets socials i econòmics de la ciutadania com
a expressió de la convivència i la justícia social.
Esmena número 4
De supressió
Enmienda número 4
De supresión
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal suprimir el text següent:
i constituïxen un dels fonaments cívics del progrés
econòmic, cultural i tecnològic de la Comunitat Valenciana.
Hay que suprimir el siguiente texto:
y constituyen uno de los fundamentos cívicos del progreso económico, cultural y tecnológico de la Comunitat
Valenciana.
Esmena número 5
Enmienda número 5
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
On diu: de les persones i constituïxen un dels fonaments
cívics del progrés econòmic, cultural i tecnològic de la Comunitat Valenciana,
Ha de dir: de les persones i que s’han de fonamentar en
l’actuació davant les creixents situacions de dualització social
i les que posen les persones en situació d’exclusió social. La
base per a accedir a l’exercici ple dels seus drets de ciutadania per a totes les persones seran les obligacions de les
administracions de possibilitar a tothom l’accés al treball i
a la garantia d’una renda bàsica.
Donde dice: de las personas y constituyen uno de los
fundamentos cívicos del progreso económico, cultural y
tecnológico de la Comunitat Valenciana,
Debe decir: de las personas y que se deben fundamentar
en la actuación ante las crecientes situaciones de dualización social y las que pongan a las personas en situación de
exclusión social. La base para acceder al ejercicio pleno de
sus derechos de ciudadanía para todas las personas serán
las obligaciones de las administraciones de posibilitar a
todo el mundo el acceso al trabajo y a la garantía de una
renta básica.
Esmena número 6
Enmienda número 6
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
On diu: D’acord amb el [...] i tecnològic de la Comunitat
Valenciana,
Ha de dir: Desenvolupant allò que emana de l’article 10 de
l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, els drets socials de les valencianes i els valencians representen drets
subjectius inseparables dels drets humans universals i el seu
compliment constitueix un dels fonaments cívics del progrés
econòmic i social, com també el fonament de la pau social, i
seran objecte de respecte i promoció per part dels poders públics de la Comunitat Valenciana.
Donde dice: De acuerdo con el [...] y tecnológico de la
Comunitat Valenciana,
Debe decir: En desarrollo de lo que emana del artículo 10
del Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana, los
derechos sociales de las valencianas y valencianos representan derechos subjetivos inseparables de los derechos humanos universales y su cumplimiento constituye uno de los
fundamentos cívicos del progreso económico y social, así
como el fundamento de la paz social, y serán objeto de respeto y promoción por parte de los poderes públicos de la
Comunitat Valenciana.
BOC número 98
Esmena número 7
28.09.2012
D’addició
Enmienda número 7
Pàg. 14.286
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Del text següent al final de l’article:
Finalment, s’entenen com a part indissoluble de
l’exercici dels drets socials i, consequentment, objectes de
regulació per part de la present carta, els drets de manifestació pública i lliure expressió de la ciutadania.
Del texto siguiente al final del artículo:
Finalmente, se entienden como parte indisoluble del ejercicio de los derechos sociales y, consecuentemente, objetos de
regulación por parte de la presente carta, los derechos de manifestación pública y libre expresión de la ciudadanía.
A l’article 3
Al artículo 3
Esmena número 8
De modificació
Enmienda número 8
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 1
On diu: La Generalitat [...] i d’una aplicació real i
efectiva,
Ha de dir: La Generalitat complirà i vetllarà pel compliment dels drets socials i econòmics, i les obligacions que
se’n deriven, dels valencians i les valencianes. Alhora, en
el marc de les seues competències garantirà les condicions
necessàries perquè els drets socials i econòmics de cada
persona i dels grups i col·lectius en què s’integra siguen reals i efectius.
Punto 1
Donde dice: La Generalitat [...] y de una aplicación real
y efectiva,
Debe decir: La Generalitat cumplirá y velará por el
cumplimiento de los derechos sociales y económicos de los
valencianos y las valencianas, y las obligaciones que se derivan, de los valencianos y valencianas. Al mismo tiempo,
en el marco de sus competencias garantizará las condiciones necesarias para que los derechos sociales y económicos
de cada persona y de los grupos y colectivos en que se integra sean reales y efectivos.
Esmena número 9
Enmienda número 9
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1
Cal afegir al final: vetllar pel manteniment, la garantia i
el sosteniment econòmic, en l’àmbit de les competències
que té, de l’estat de benestar i remoure tots els obstacles
que hi impedesquen l’accés.
Punto 1
Hay que añadir al final: velando por el mantenimiento,
garantía y sostenimiento económico, en el ámbito de sus
competencias, del estado de bienestar removiendo todos los
obstáculos que impidan su acceso.
Esmena número 10
Enmienda número 10
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
D’un apartat d al punt 2:
d) Principi de transparència, per mitjà del qual es garantiran la transparència i l’accés a la informació pública en
matèria de drets socials. Una llei autonòmica regularà el
procediment i les garanties per a exercir el dret a saber per
part de la ciutadania.
De un apartado d al punto 2:
d) Principio de transparencia, mediante el cual se garantizarán la transparencia y el acceso a la información pública
en materia de derechos sociales. Una ley autonómica regulará el procedimiento y las garantías para ejercer el derecho
a saber por parte de la ciudadanía.
A un article nou
A un nuevo artículo
Esmena número 11
D’addició
Enmienda número 11
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou després de l’article 3.
Promoció de l’ocupació.
1. Tenint en compte que enfront de l’atur la principal solució passa per la creació neta d’ocupació, totes les mesu-
Hay que añadir un nuevo artículo después del artículo 3.
Promoción del empleo.
1. Teniendo en cuenta que frente al paro la principal solución pasa por la creación neta de empleo, todas las medi-
BOC número 98
28.09.2012
res de promoció de l’ocupació que a continuació s’indiquen
s’entendran com complementàries o correctores, si escau,
de les polítiques generals dirigides al desenvolupament
econòmic general.
2. Les administracions públiques valencianes competents
promouran l’ocupació mitjançant les mesures següents:
a) La introducció, mitjançant acords entre els agents socials, de mecanismes de repartiment d’ocupació basats fonamentalment en la combinació de la reducció del temps de
treball, l’eliminació d’hores extraordinàries, la introducció
de mecanismes flexibles d’organització i la promoció de
noves contractacions.
b) La identificació i el desenvolupament de nous jaciments d’ocupació, com també de nous sectors econòmics
amb especial atenció als nous jaciments relacionats amb
l’ocupació ecològica: energies renovables, gestió ecològica
de residus, transport públic, turisme sostenible, recuperació
de zones de l’interior, etc., i als jaciments d’ocupació relacionats amb el desenvolupament social i cultural (promoure
l’autonomia personal, fomentar la cultura de base, etc.).
Pàg. 14.287
c) Mesures d’acció positiva destinades a afavorir la integració laboral dels col·lectius més desfavorits, i en particular de les dones, dels joves i les joves, de les persones desocupades de llarga durada, de les persones discapacitades i
de totes les persones que tinguen dificultats especials
d’inserció laboral per trobar-se en situació d’exclusió social.
d) Mesures d’acció positiva a favor de zones geogràfiques afectades especialment per la crisi econòmica o tradicionalment deprimides.
e) Mesures d’acció positiva destinades a facilitar la conciliació de les responsabilitats familiars professionals.
3. Les administracions públiques valencianes regularan
les relacions laborals del personal al seu servei, sobre la
base dels acords assolits en el procés de negociació amb els
agents socials, en els termes següents:
a) Promovent la subscripció de contractes de substitució
o de relleu.
b) Suprimint les hores extraordinàries, que en els supòsits de realització inevitable seran compensades amb temps
lliure.
das de promoción del empleo que a continuación se indican
se entenderán como complementarías o correctoras, en su
caso, de las políticas generales dirigidas al desarrollo
económico general.
2. Las administraciones públicas valencianas competentes promoverán el empleo mediante las siguientes medidas:
a) La introducción, mediante acuerdos entre los agentes
sociales, de mecanismos de reparto de empleo basados fundamentalmente en la combinación de la reducción del tiempo de trabajo, la eliminación de horas extraordinarias, la introducción de mecanismos flexibles de organización y la
promoción de nuevas contrataciones.
b) La identificación y el desarrollo de nuevos yacimientos de empleo, así como de nuevos sectores económicos
con especial atención a los nuevos yacimientos relacionados con el empleo ecológico: energías renovables, gestión
ecológica de residuos, transporte público, turismo sostenible, recuperación de zonas del interior, etc. y a los yacimientos de empleo relacionados con el desarrollo social y
cultural (promover la autonomía personal, fomentar la cultura de base, etc.).
c) Medidas de acción positiva destinadas a favorecer la
integración laboral de los colectivos más desfavorecidos, y
en particular de las mujeres, de los y las jóvenes, de las
personas desempleadas de larga duración, de las personas
discapacitadas y de cuantas personas tengan especiales dificultades de inserción laboral por encontrarse en situación
de exclusión social.
d) Medidas de acción positiva a favor de zonas geográficas especialmente afectadas por la crisis económica o tradicionalmente deprimidas.
e) Medidas de acción positiva destinadas a facilitar la conciliación de las responsabilidades familiares profesionales.
3. Las administraciones públicas valencianas regularán
las relaciones laborales del personal a su servicio, sobre la
base de los acuerdos alcanzados en el proceso de negociación con los agentes sociales, en los siguientes términos:
a) Promoviendo la suscripción de contratos de sustitución o de relevo.
b) Suprimiendo las horas extraordinarias, que en los supuestos de realización inevitable serán compensadas con
tiempo libre.
A l’article 4
Al artículo 4
Esmena número 12
De supressió
Enmienda número 12
De supresión
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 2
Cal suprimir el text següent:
espanyoles en tot el territori nacional, amb independència de la comunitat autònoma en què residisquen.
Punto 2
Hay que suprimir el siguiente texto:
españolas en todo el territorio nacional, con independencia de la comunidad autónoma en que residan.
Esmena número 13
Enmienda número 13
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 2:
On diu: La Generalitat instarà els poders de l’Estat perquè procuren la igualtat de drets i deures de totes les persones espanyoles en tot el territori nacional, amb independència de la comunitat autònoma en què residesquen,
Punto 2:
Donde dice: La Generalitat instará a los poderes del Estado
para que procuren la igualdad de derechos y deberes de todas
las personas españolas en todo el territorio nacional, con independencia de la comunidad autónoma en que residan,
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.288
Ha de dir: La Generalitat instarà els poders de l’Estat
perquè possibiliten la igualtat de drets i deures de totes les
persones residents en tot el territori nacional, amb independència de la comunitat autònoma en què s’ubiquen.
Debe decir: La Generalitat instará a los poderes del Estado para que posibiliten la igualdad de derechos y deberes
de todas las personas residentes en todo el territorio nacional, con independencia de la comunidad autónoma en que
se ubiquen.
Esmena número 14
Enmienda número 14
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2
On diu: La Generalitat instarà els poders públics de
l’Estat perquè procuren la igualtat de drets [...] què residisquen,
Ha de dir: La Generalitat es coordinarà amb la resta de
comunitats autònomes, els poders de l’Estat i de l’àmbit
europeu amb l’objectiu d’harmonitzar el reconeixement de
drets socials i econòmics i la seua aplicació en l’àmbit continental.
Punto 2
Donde dice: La Generalitat instará a los poderes públicos del Estado para que procuren la igualdad de derechos
[...] que residan,
Debe decir: La Generalitat se coordinará con el resto de
comunidades autónomas, los poderes del Estado y del ámbito europeo con el objetivo de armonizar el reconocimiento de derechos sociales y económicos y su aplicación en el
ámbito continental.
A l’article 5
Al artículo 5
Esmena número 15
D’addició
Enmienda número 15
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir el text següent d’aclariment al final del
punt 2:
(dones, immigrants, transsexuals, persones amb discapacitat, dependents, etcètera).
Hay que añadir el siguiente texto de aclaración al final
del punto 2:
(mujeres, inmigrantes, transexuales, personas con discapacidad, dependientes, etcétera).
A l’article 6
Al artículo 6
Esmena número 16
De modificació
GP Esquerra Unida
De modificación
GP Esquerra Unida
Punt 3
On diu: promouran,
Ha de dir: establiran.
Esmena número 17
Enmienda número 16
Punto 3
Donde dice: promoverán,
Debe decir: establecerán.
De modificació
Enmienda número 17
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 3
On diu: Les entitats públiques promouran les accions i
mesures necessàries per a facilitar a les persones menors
d’edat que patisquen una malaltia prolongada, o algun tipus
de discapacitats, la seua integració i atenció en els àmbits
familiar, escolar, social, laboral i sanitari,
Ha de dir: La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències, garantirà les mesures necessàries per tal que les
persones menors d’edat que patesquen una malaltia prolongada o algun tipus de discapacitat tinguen assegurades la
integració i l’atenció en els àmbits familiar, escolar, social,
laboral i sanitari.
Punto 3
Donde dice: Las entidades públicas promoverán las acciones y medidas necesarias para facilitar a las personas
menores de edad que sufran una enfermedad prolongada, o
algún tipo de discapacidades, su integración y atención en
los ámbitos familiar, escolar, social, laboral y sanitario,
Debe decir: La Generalitat, en el ámbito de sus competencias, garantizará las medidas necesarias para que las personas menores de edad que sufran una enfermedad prolongada o algún tipo de discapacidad tengan asegurada su
integración y atención en los ámbitos familiar, escolar, social, laboral y sanitario.
BOC número 98
Esmena número 18
28.09.2012
De modificació
Enmienda número 18
Pàg. 14.289
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 4
On diu:
4. La protecció [...] adequada,
Ha de dir:
4. Les persones menors d’edat tenen dret a rebre dels
poders públics de la Comunitat Valenciana la protecció,
l’atenció i la prevenció integral necessàries per al desenvolupament de la seua personalitat i per al seu benestar en
l’àmbit familiar, escolar i social; a percebre les prestacions
socials que establisquen les lleis; com també a la protecció
de la salut i la prevenció de la malaltia a través d’una atenció sanitària integral; dret a una educació plural i de qualitat; a un medi ambient protegit i a un habitatge adequat.
Punto 4
Donde dice:
4. La protección [...] adecuada,
Debe decir:
4. Las personas menores de edad tienen derecho a recibir de los poderes públicos de la Comunitat Valenciana la
protección, la atención y prevención integral necesarias
para el desarrollo de su personalidad y para su bienestar en
el ámbito familiar, escolar y social; a percibir las prestaciones sociales que establezcan las leyes; así como a la protección de la salud y prevención de la enfermedad a través de
una atención sanitaria integral; derecho a una educación
plural y de calidad; a un medioambiente protegido y a una
vivienda adecuada.
Esmena número 19
Enmienda número 19
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 4
On diu: La protecció integral de les persones menors
d’edat en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana
s’efectuarà d’acord amb les mesures establertes a aquest
efecte en la legislació vigent, en especial per la protecció
de la salut, per la prevenció de la malaltia i per una atenció
sanitària integral, pel dret a una educació plural i de qualitat, a un medi ambient protegit, a una protecció social suficient i a una vivenda adequada,
Ha de dir: La protecció integral de les persones menors
d’edat en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana
s’efectuarà d’acord amb les mesures establertes a aquest
efecte en la legislació vigent, en especial per la protecció
de la salut, per la prevenció de la malaltia i per una atenció
sanitària integral i pública, pel dret a una educació pública,
plural i de qualitat, a un medi ambient protegit, a la garantia d’una protecció social suficient i d’un habitatge digne.
Punto 4
Donde dice: La protección integral de las personas menores de edad en el ámbito territorial de la Comunitat Valenciana se efectuará de acuerdo con las medidas establecidas a este
efecto en la legislación vigente, en especial por la protección
de la salud, la prevención de la enfermedad y por una atención sanitaria integral, por el derecho a una educación plural
y de calidad, a un medio ambiente protegido, a una protección social suficiente y a una vivienda adecuada,
Debe decir: La protección integral de las personas menores de edad en el ámbito territorial de la Comunitat Valenciana se efectuará de acuerdo con las medidas establecidas a este efecto en la legislación vigente, en especial por
la protección de la salud, la prevención de la enfermedad y
por una atención sanitaria integral y pública, por el derecho
a una educación pública, plural y de calidad, a un medio
ambiente protegido, a la garantía de una protección social
suficiente y de una vivienda digna.
Esmena número 20
Enmienda número 20
De modificació
GP Compromís
De modificación
GP Compromís
Punt 4
On diu: pel dret a una educació plural i de qualitat,
Ha de dir: pel dret a una educació pública, gratuïta i en
valencià.
Punto 4
Donde dice: por el derecho a una educación plural y de
calidad,
Debe decir: por el derecho a una educación pública, gratuita y en valenciano.
A l’article 7
Al artículo 7
Esmena número 21
De modificació
Enmienda número 21
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 2
On diu: Els principis informadors de les polítiques de la
Generalitat en matèria de joventut seran la universalitat de
Punto 2
Donde dice: Los principios informadores de las políticas
de la Generalitat en materia de juventud serán la universali-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.290
les actuacions, el desenvolupament de valors democràtics,
el foment de la participació ciutadana i la solidaritat, la
igualtat d’oportunitats, el foment de la llengua i la cultura
valencianes, així com la integració social,
Ha de dir: Els principis per a garantir les polítiques de la
Generalitat en matèria de joventut seran la universalitat de
les actuacions, el desenvolupament de valors democràtics,
el foment de la participació ciutadana, la pau i la solidaritat, la igualtat de gènere, la llibertat d’orientació i identitat
sexuals, la multiculturalitat, el foment de la llengua i la cultura valencianes, i també la integració social dels sectors
socials més desfavorits.
dad de las actuaciones, el desarrollo de valores democráticos, el fomento de la participación ciudadana y la solidaridad, la igualdad de oportunidades, el fomento de la lengua
y la cultura valencianas, así como la integración social,
Debe decir: Los principios para garantizar las políticas
de la Generalitat en materia de juventud serán la universalidad de las actuaciones, el desarrollo de valores democráticos, el fomento de la participación ciudadana, la paz y la
solidaridad, la igualdad de género, la libertad de orientación e identidad sexuales, la multiculturalidad, el fomento
de la lengua y la cultura valencianas, así como la integración social de los sectores sociales más desfavorecidos.
Esmena número 22
Enmienda número 22
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Punt 2
Cal afegir al final: i la lluita contra el sexisme, la xenofòbia, l’homofòbia i el bel·licisme, especialment, mitjançant l’educació en valors que fomenten la igualtat, la tolerància, la llibertat i la solidaritat.
Punto 2
Hay que añadir al final: y la lucha contra el sexismo, la
xenofobia, la homofobia y el belicismo, especialmente, mediante la educación en valores que fomenten la igualdad, la
tolerancia, la libertad y la solidaridad.
Esmena número 23
Enmienda número 23
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2
Cal afegir, després de: valors democràtics,
El text següent: el foment del respecte i el valor de la diferència, com a condicions per al lliure desenvolupament
de la personalitat [...].
Punto 2
Hay que añadir, después de: valores democráticos,
El siguiente texto: el fomento del respeto y valor de la
diferencia, como condiciones para el libre desarrollo de la
personalidad [...].
Esmena número 24
Enmienda número 24
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un punt nou:
3. Per a fer complir aquests compromisos, es garantirà
la dotació pressupostària necessària.
Hay que añadir un nuevo punto:
3. Para hacer cumplir estos compromisos, se garantizará
la dotación presupuestaria necesaria.
Esmena número 25
Enmienda número 25
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou, després del punt 2, amb el text
següent:
Per a aquesta finalitat la Generalitat comptarà amb la participació del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana,
que informarà preceptivament sobre el desenvolupament normatiu dels drets socials i econòmics de la joventut valenciana.
Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 2,
con el siguiente texto:
A tal fin la Generalitat contará con la participación del Consejo de la Juventud de la Comunitat Valenciana, que preceptivamente informará sobre el desarrollo normativo de los derechos
sociales y económicos de la juventud valenciana.
A l’article 8
Al artículo 8
Esmena número 27
D’addició
Enmienda número 27
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un punt nou:
5. Es reconeix el dret a declarar la voluntat vital anticipada que haurà de respectar-se, en els termes que establesca la llei.
Hay que añadir un nuevo punto:
5. Se reconoce el derecho a declarar la voluntad vital
anticipada que deberá respetarse, en los términos que establezca la ley.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.291
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a la plena dignitat en el procés de la mort.
Todas las personas tienen derecho a recibir un adecuado
tratamiento del dolor y cuidados paliativos integrales y a la
plena dignidad en el proceso de su muerte.
Esmena número 28
Enmienda número 28
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un punt nou:
5. Per a fer complir aquests compromisos, es garantirà
la dotació pressupostària necessària.
Hay que añadir un nuevo punto:
5. Para hacer cumplir estos compromisos, se garantizará
la dotación presupuestaria necesaria.
Esmena número 29
Enmienda número 29
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir, després del punt 4, un punt nou, amb el text
següent:
La Generalitat garantirà a les persones grans que ho requeresquen i ho sol·liciten una plaça de residència pública i
gratuïta, una plaça de centre de dia o un recurs d’assistència a
domicili, amb la fi de protegir-los adequadament i afavorir al
màxim la seua autonomia i dignitat personals.
Hay que añadir, después del punto 4, un nuevo punto,
con el siguiente texto:
La Generalitat garantizará a las personas mayores que
así lo requieran y soliciten una plaza de residencia pública
y gratuita, una plaza de centro de día o un recurso de asistencia a domicilio, con el fin de protegerles adecuadamente
y favorecer al máximo su autonomía y dignidad personales.
Esmena número 30
Enmienda número 30
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou, després del punt 5, amb el text
següent:
La Generalitat crearà un consell de participació de la
gent gran que informarà preceptivament sobre el desenvolupament normatiu dels drets socials i econòmics de la gent
gran a través de la representació del teixit associatiu, sindical, de consumidors i usuaris, de pensionistes i jubilats, etc.
Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 5,
con el siguiente texto:
La Generalitat creará un consejo de participación de la
gente mayor que preceptivamente informará sobre el desarrollo normativo de los derechos sociales y económicos de
la gente mayor a través de la representación del tejido asociativo, sindical, de consumidores y usuarios, de pensionistas y jubilados, etc.
A l’article 9
Al artículo 9
Esmena número 31
De modificació
Enmienda número 31
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 1
On diu: a la no-discriminació i a la igualtat
d’oportunitats,
Ha de dir: a les garanties d’accessibilitat plena a
l’exercici dels seus drets.
Punto 1
Donde dice: a la no discriminación y a la igualdad de
oportunidades,
Debe decir: a las garantías de accesibilidad plena al
ejercicio de sus derechos.
Esmena número 33
Enmienda número 33
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Del punt 2
On diu: Les persones en situació de dependència tenen
dret a accedir a les prestacions i servicis previstos en la legislació estatal, així com en la normativa autonòmica que
la desenvolupe,
Ha de dir: La Generalitat Valenciana garantirà a les persones en situació de dependència el dret a accedir a les
prestacions i els serveis establerts en la legislació estatal i
autonòmica, com també a seguir avançant en la seua accessibilitat universal, i en la col·laboració amb els municipis i
Del punto 2
Donde dice: Las personas en situación de dependencia
tienen derecho a acceder a las prestaciones y servicios previstos en la legislación estatal, así como en la normativa
autonómica que la desarrolle,
Debe decir: La Generalitat Valenciana garantizará a las
personas en situación de dependencia su derecho a acceder
a las prestaciones y servicios establecidos en la legislación
estatal y autonómica, así como a seguir avanzando en su
accesibilidad universal, y en la colaboración con los muni-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.292
els seus serveis socials, en el seu paper d’administracions
més properes a les persones i a les seues necessitats segons
el principi de subsidiarietat.
cipios y sus servicios sociales, en su papel de administraciones más próximas a las personas y a sus necesidades
según el principio de subsidiariedad.
Esmena número 34
Enmienda número 34
De supressió
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal suprimir el punt 3.
Esmena número 35
De supresión
Hay que suprimir el punto 3.
D’addició
Enmienda número 35
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un punt nou:
4. Per a fer complir aquests compromisos, es garantirà
la dotació pressupostària necessària.
Hay que añadir un nuevo punto:
4. Para hacer cumplir estos compromisos, se garantizará
la dotación presupuestaria necesaria.
A l’article 10
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 10
No hay enmiendas presentadas.
A l’article 11
Al artículo 11
Esmena número 37
D’addició
Enmienda número 37
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir el text següent al final de l’article:
amb especial atenció al llenguatge de caràcter sexista,
homòfob o xenòfob.
Hay que añadir el siguiente texto al final del artículo:
con especial atención al lenguaje de carácter sexista,
homófobo o xenófobo.
Esmena número 38
Enmienda número 38
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Després de: persona o col·lectiu,
Cal afegir: i emprarà un llenguatge inclusiu que visibilitze sense discriminacions els col·lectius minoritaris o minoritzats.
Después de: persona o colectivo,
Hay que añadir: y empleará un lenguaje inclusivo que
visibilice sin discriminaciones a los colectivos minoritarios
o minorizados.
A l’article 12
Al artículo 12
Esmena número 39
D’addició
Enmienda número 39
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou al principi de l’article:
Uns serveis socials dignes, dotats econòmicament i presents en tots els municipis valencians, que atenguen les situacions d’exclusió social i previnguen les situacions de
risc d’exclusió socials dels habitants i les habitants al territori valencià.
Hay que añadir un nuevo punto al principio del artículo:
Unos servicios sociales dignos, dotados económicamente y presentes en todos los municipios valencianos, que
atiendan a las situaciones de exclusión social y prevengan
las situaciones de riesgo de exclusión sociales de los y las
habitantes en el territorio valenciano.
Esmena número 40
Enmienda número 40
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou, després del punt 1, amb el text
següent:
Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 1,
con el siguiente texto:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.293
La Generalitat garantirà el finançament suficient, atès el
nombre d’habitants, dels serveis socials de tots els municipis valencians.
La Generalitat garantizará la financiación suficiente, teniendo en cuenta el número de habitantes, de los servicios
sociales de todos los municipios valencianos.
A l’article 13
Al artículo 13
Esmena número 41
De modificació
Enmienda número 41
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Cal substituir l’última i de l’article per una coma, de
manera que el text quede: la detecció de les necessitats personals i socials, el repartiment equitatiu dels recursos.
Hay que sustituir la última y del artículo por una coma, de
manera que el texto quede: la detección de las necesidades
personales y sociales, el reparto equitativo de los recursos.
Esmena número 42
Enmienda número 42
D’addició
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir al final de l’article el text següent:
i la redistribució de la riquesa existent o generada.
A l’article 14
Esmena número 43
De adición
Hay que añadir al final del artículo el siguiente texto:
y la redistribución de la riqueza existente o generada.
Al artículo 14
De modificació
Enmienda número 43
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Cal substituir l’última i de l’article per una coma, de
manera que el text quede:
transversalitat, coordinació en la gestió.
Hay que sustituir la última y del artículo por una coma,
de manera que el texto quede:
transversalidad, coordinación en la gestión.
Esmena número 44
Enmienda número 44
D’addició
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir el text següent al final de l’article:
de proximitat i subsidiarietat entre les administracions.
Esmena número 45
D’addició
GP Compromís
Hay que añadir el siguiente texto al final del artículo:
de proximidad y subsidiariedad entre las administraciones.
Enmienda número 45
De adición
GP Compromís
Cal afegir al final de l’article:
i la dotació i solvència econòmiques.
Hay que añadir al final del artículo:
y la dotación y solvencia económicas.
A un article nou
Esmena número 46
De adición
A un nuevo artículo
D’addició
Enmienda número 46
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou, darrere l’article 14
1. La Generalitat Valenciana assegurarà la promoció de
l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació
de dependència amb caràcter prioritari a d’altres polítiques,
i implementarà un sistema d’informació transparent i eficaç, per a garantir el compliment del dret subjectiu i universal i millorar les condicions de vida de milions
d’afectats i les seues famílies.
2. La Generalitat Valenciana complirà l’obligatorietat de
resoldre les ajudes en el termini de sis mesos. El silenci administratiu tindrà efectes positius per a la persona afectada.
Hay que añadir un nuevo artículo, detrás el artículo 14
1. La Generalitat Valenciana asegurará la promoción de
la autonomía personal y la atención a las personas en situación de dependencia con carácter prioritario a otras políticas, implementando un sistema de información transparente y eficaz, para garantizar el cumplimiento del derecho
subjetivo y universal y mejorar las condiciones de vida de
millones de afectados y sus familias.
2. La Generalitat Valenciana cumplirá la obligatoriedad de
resolver las ayudas en el plazo de seis meses. El silencio administrativo tendrá efectos positivos para la persona afectada.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.294
3. Integrar els serveis de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència en la xarxa de serveis socials municipals de gestió directa.
4. La Generalitat garantirà el pagament, en els cinc primers dies de cada mes, de les prestacions econòmiques o
de serveis del mes anterior vençut, i contribuirà així a la seguretat, l’estabilitat i la tranquil·litat de les persones afectades (dependents, familiars, cuidadors i cuidadores, professionals del sector, etc.).
3. Integrar los servicios de promoción de la autonomía
personal y atención a la dependencia en la red de servicios
sociales municipales de gestión directa.
4. La Generalitat garantizará el pago, en los cinco primeros días de cada mes, de las prestaciones económicas o
de servicios del mes anterior vencido, contribuyendo así a
la seguridad, estabilidad y tranquilidad de las personas
afectadas (dependientes, familiares, cuidadores y cuidadoras, profesionales del sector, etc.).
A l’article 15
Al artículo 15
Esmena número 47
De modificació
Enmienda número 47
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Cal substituir tot el text per:
Dret a un habitatge digne, un territori habitable i un
medi ambient saludable
1. La Generalitat garantirà l’accés dels ciutadans i les
ciutadanes a un habitatge digne. Amb aquesta finalitat posarà a disposició de la ciutadania habitatges socials el cost
de lloguer dels quals no supere el 25 % de la renda disponible de la unitat familiar.
2. Es reconeix el dret a un territori habitable, urbanitzat
harmònicament i en funció de les necessitats de la població, no disseminat, i es prohibeix expressament
l’especulació amb el preu de l’habitatge.
3. Es reconeix el dret a un medi ambient saludable no
contaminat atmosfèricament o lumínicament i el dret als recursos naturals adients, mitjançant la depuració de totes les
aigües residuals, la reutilització hídrica i el consum responsable i racional de l’aigua.
4. Es reconeix al dret a la igualtat en l’accés als serveis
sense que puga hi haver discriminació pel lloc de residència, i es procurarà la cohesió social i l’equilibri entre les
zones costaneres i les d’interior.
5. Es reconeix el dret al paisatge i es prohibeix expressament la destrucció de paisatges d’alt valor natural o cultural.
Hay que sustituir todo el texto por:
Derecho a una vivienda digna, un territorio habitable y
un medio ambiente saludable
1. La Generalitat garantizará el acceso de los ciudadanos y ciudadanas a una vivienda digna. A tal fin pondrá a
disposición de la ciudadanía viviendas sociales cuyo coste
de alquiler no supere el 25 % de la renta disponible de la
unidad familiar.
2. Se reconoce el derecho a un territorio habitable, urbanizado armónicamente y en función de las necesidades de
la población, no diseminado, prohibiendo expresamente la
especulación con el precio de la vivienda.
3. Se reconoce el derecho a un medio ambiente saludable no contaminado atmosféricamente o lumínicamente y el
derecho a los recursos naturales convenientes, mediante la
depuración de todas las aguas residuales, la reutilización
hídrica y el consumo responsable y racional del agua.
4. Se reconoce al derecho a la igualdad en el acceso a
los servicios sin que pueda existir discriminación por el lugar de residencia, procurando la cohesión social y el equilibrio entre las zonas costeras y las de interior.
5. Se reconoce el derecho al paisaje prohibiendo expresamente la destrucción de paisajes de alto valor natural o
cultural.
Esmena número 48
Enmienda número 48
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 1
On diu: La Generalitat durà a terme la seua política social atenent la seua aplicació territorial,
Ha de dir: La Generalitat durà a terme la seua política
social atenent la seua aplicació territorial com també el
principi de la Carta Europea d’Ordenació del Territori de
1983, que exigeixen evitar que l’ordenació territorial estiga
sobredeterminada per objectius econòmics a curt termini
sense tenir en compte els aspectes socials, culturals i ambientals.
Punto 1
Donde dice: La Generalitat llevará a cabo su política social atendiendo a su aplicación territorial,
Debe decir: La Generalitat llevará a cabo su política social atendiendo a su aplicación territorial así como al principio de la Carta Europea de Ordenación del Territorio de
1983, que exigen evitar que la ordenación territorial esté
sobredeterminada por objetivos económicos a corto plazo
sin tener en cuenta los aspectos sociales, culturales y ambientales.
Esmena número 49
Enmienda número 49
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Apartat a del punt 2
On diu: A la seguretat en el territori, davant dels riscos
naturals i induïts i davant de l’absència de recursos hídrics
Apartado a del punto 2
Donde dice: A la seguridad en el territorio, ante los riesgos naturales e inducidos y ante la ausencia de recursos hí-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.295
suficients per al consum humà i el desenvolupament de les
activitats econòmiques i socials,
Ha de dir: A la seguretat en el territori, davant dels riscs
naturals i els induïts per l’activitat humana, a la garantia
del dret humà a l’aigua, al sanejament i a la seguretat alimentària.
dricos suficientes para el consumo humano y el desarrollo
de las actividades económicas y sociales,
Debe decir: A la seguridad en el territorio, ante los riesgos
naturales y los inducidos por la actividad humana, a la garantía del derecho humano al agua, al saneamiento y a la seguridad alimentaria.
Esmena número 50
Enmienda número 50
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Apartat b del punt 2. Ha de dir:
A gaudir d’un medi ambient natural sa i del seu paisatge
com a patrimoni cultural i identitari.
Apartado b del punto 2. Debe decir:
A gozar de un medio ambiente natural sano y de su paisaje como patrimonio cultural e identitario.
Esmena número 51
Enmienda número 51
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Apartat c del punt 2. Ha de dir:
L’ordenació territorial i mediambiental ha d’incloure un
compromís ampli quant als objectius de justícia social que
s’han d’assolir en allò relatiu a equitat i cohesió social i
territorial. L’equilibri en la distribució de la població sobre
el territori és un valor ambiental, cultural i social que les
administracions públiques han de promoure i, en aquesta
tasca, la demarcació de les comarques prevista en l’Estatut
d’autonomia i la seua recuperació en l’ordenació territorial
és un dret social i cultural de la identitat pròpia.
Apartado c del punto 2. Debe decir:
La ordenación territorial y medioambiental debe incluir
un amplio compromiso en cuanto a los objetivos de justicia
social a alcanzar en lo relativo a equidad y cohesión social
y territorial. El equilibrio en la distribución de la población
sobre el territorio es un valor ambiental, cultural y social a
promover desde las administraciones públicas y, en esa tarea, la demarcación de las comarcas prevista en el Estatuto
de autonomía y su recuperación en la ordenación territorial
es un derecho social y cultural de la identidad propia.
Esmena número 52
Enmienda número 52
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Apartat d del punt 2. Ha de dir:
El territori és un patrimoni comú sobre el qual
s’estableixen, en part, usos privatius que en qualsevol cas
estan supeditats al bé comú i a la funció social de la propietat establerts en la Constitució espanyola. És, per tant, el
compromís de les administracions garantir l’accessibilitat
als drets socials en tot el territori valencià, protegint en especial el dret a no emigrar i a l’habitatge digne per a totes
les persones. En aquesta tasca comptarà amb la redistribució dels rendiments que produeixen els usos econòmics i
privatius d’aquest territori comú i sempre que siguen compatibles amb la sostenibilitat d’aquest patrimoni comú i la
conservació dels seus valors ambientals, paisatgístics i culturals, els quals, en conjunt, constitueixen un fet identitari.
Apartado d del punto 2. Debe decir:
El territorio es un patrimonio común sobre el que se establecen, en parte, usos privativos que en cualquier caso
están supeditados al bien común y a la función social de la
propiedad establecidos en la Constitución española. Es, por
tanto, el compromiso de las administraciones el garantizar
la accesibilidad a los derechos sociales en todo el territorio
valenciano, protegiendo en especial el derecho a no emigrar y a la vivienda digna para todas las personas, contando
en esa tarea con la redistribución de los rendimientos que
producen los usos económicos y privativos de este territorio común y siempre que sean compatibles con la sostenibilidad de este patrimonio común y la conservación de sus
valores ambientales, paisajísticos y culturales, los cuales,
en conjunto, constituyen un hecho identitario.
A un article nou
A un nuevo artículo
Esmena número 53
D’addició
Enmienda número 53
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Article nou tot just a continuació de l’article 15 i dins
del capítol I:
De la denúncia pública com a garantia ciutadana de
compliment dels drets socials.
La Generalitat Valenciana vetllarà per l’exercici ampli
dels drets consolidats de lliure expressió i manifestació pública com a salvaguarda ciutadana dels drets socials reco-
Nuevo artículo justo a continuación del artículo 15 y
dentro del capítulo I:
De la denuncia pública como garantía ciudadana de
cumplimiento de los derechos sociales.
La Generalitat Valenciana velará por el ejercicio amplio
de los derechos consolidados de libre expresión y manifestación pública como salvaguarda ciudadana de los derechos
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.296
neguts en aquesta carta, en considerar que ambdós drets
polítics són fonamentals perquè la ciutadania puga exercir
un control democràtic crític i ininterromput de l’aplicació
dels dits drets socials com també, si fóra el cas, la denúncia
pública, en base a una interpretació lliure i subjectiva dels
individus, d’aquells eventuals casos en què les autoritats limiten o vulneren la Carta.
sociales reconocidos en esta carta, al considerar que ambos
derechos políticos son fundamentales para que la ciudadanía pueda ejercer un control democrático crítico e ininterrumpido de la aplicación de dichos derechos sociales así
como, si fuera el caso, la denuncia pública, en base a una
interpretación libre y subjetiva de los individuos, de aquellos eventuales casos en que las autoridades limitaran o vulneraran la Carta.
A l’article 16
Al artículo 16
Esmena número 54
De modificació
Enmienda número 54
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 1
Ha de dir: Les administracions valencianes guiaran totes
les seues actuacions pel compromís amb la justícia i la cohesió social i evitaran que, per la seua acció o omissió, es
produesquen de forma directa o de manera induïda situacions de dificultat en l’accessibilitat als drets de les persones, i evitaran la discriminació, marginació, pobresa o exclusió social mitjançant l’aplicació de polítiques actives per
a una efectiva integració social, laboral i econòmica.
Punto 1
Debe decir: Las administraciones valencianas guiarán todas sus actuaciones por el compromiso con la justicia y la cohesión social y evitarán que, por su acción u omisión, se produzcan de forma directa o de manera inducida situaciones de
dificultad en la accesibilidad a los derechos de las personas, y
evitarán la discriminación, marginación, pobreza o exclusión
social mediante la aplicación de políticas activas para una
efectiva integración social, laboral y económica.
Esmena número 55
Enmienda número 55
De modificació
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 2
On diu: el dret [...] solidaritat,
Ha de dir: garantirà el dret de les persones a un sistema
de benestar públic eficaç, amb especial atenció als
col·lectius i les zones més desafavorits socialment i econòmicament, per a facilitar-ne la integració plena en la societat, i propiciar-ne així la superació de l’exclusió social.
Punto 2
Donde dice: el derecho [...] solidaridad,
Debe decir: garantizará el derecho de las personas a un
eficaz sistema de bienestar público, con especial atención a
los colectivos y zonas más desfavorecidos social y económicamente, para facilitar su integración plena en la sociedad, propiciando así la superación de la exclusión social.
Esmena número 56
Enmienda número 56
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 2
On diu: A fi de lluitar contra la pobresa i facilitar la inserció social, la Generalitat garanteix el dret de les valencianes i els valencians amb majors necessitats a la solidaritat,
Ha de dir: A fi de lluitar contra la pobresa i facilitar la
inserció social, la Generalitat garanteix el dret de les persones residents al territori valencià amb majors necessitats a
una vida digna.
Punto 2
Donde dice: Con el fin de luchar contra la pobreza y facilitar la inserción social, la Generalitat garantiza el derecho de las valencianas y los valencianos con mayores necesidades a la solidaridad,
Debe decir: Con el fin de luchar contra la pobreza y facilitar la inserción social, la Generalitat garantiza el derecho de las personas residentes en el territorio valenciano
con mayores necesidades a una vida digna.
A l’article 17
Al artículo 17
Esmena número 57
De modificació
Enmienda número 57
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 1
On diu: La Generalitat [...] en la llei,
Ha de dir:
Els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a disposar d’uns
ingressos dignes. Amb aquesta finalitat la Generalitat garantirà a la ciutadania una renda mínima.
Punto 1
Donde dice: La Generalitat [...] en la ley,
Debe decir:
Los ciudadanos y ciudadanas tienen derecho a disponer
de unos ingresos dignos. A tal fin la Generalitat garantizará
a la ciudadanía una renta mínima.
BOC número 98
Esmena número 58
28.09.2012
De supressió
Enmienda número 58
Pàg. 14.297
De supresión
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 3
Cal suprimir el text següent:
i la seua prestació queda vinculada al compromís de les
persones destinatàries de promoure de manera activa la
seua inserció sociolaboral.
Punto 3
Hay que suprimir el siguiente texto:
y su prestación queda vinculada al compromiso de las
personas destinatarias de promover de manera activa su inserción sociolaboral.
Esmena número 59
Enmienda número 59
De modificació
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 3
On diu: i la prestació [...] sociolaboral,
Ha de dir: i la prestació puntual queda vinculada al compromís de les persones destinatàries de promoure de manera activa la seua inserció sociolaboral amb l’ajuda dels programes socials que s’establesquen.
Punto 3
Donde dice: y su prestación [...] sociolaboral,
Debe decir: y su prestación puntual queda vinculada al
compromiso de las personas destinatarias de promover de
modo activo su inserción sociolaboral con la ayuda de los
programas sociales que se establezcan.
Esmena número 60
Enmienda número 60
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 3
On diu: La renda de ciutadania serà gestionada per la
xarxa pública de servicis socials, i la seua prestació queda
vinculada al compromís de les persones destinatàries de
promoure de manera activa la seua inserció sociolaboral,
Ha de dir: La renda de ciutadania serà gestionada per la
xarxa pública de serveis socials.
Punto 3
Donde dice: La renta de ciudadanía será gestionada por
la red pública de servicios sociales, y su prestación queda
vinculada al compromiso de las personas destinatarias de
promover de manera activa su inserción sociolaboral,
Debe decir: La renta de ciudadanía será gestionada por
la red pública de servicios sociales.
Esmena número 61
Enmienda número 61
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou:
4. La renda de ciutadania ha de garantir els ingressos
necessaris per tal d’eliminar les situacions de pobresa.
Hay que añadir un nuevo punto:
4. La renta de ciudadanía debe garantizar los ingresos
necesarios para eliminar las situaciones de pobreza.
Esmena número 62
Enmienda número 62
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou, darrere del punt 4, amb el text
següent:
La quantia de la renda de ciutadania no podrà ser menor
del 75 % del salari mínim interprofessional anual, repartit en
dotze mensualitats, a sumar un 25 % per a la segona persona i
un 10 % més per a cada persona a partir de la tercera.
Hay que añadir un nuevo punto, detrás del punto 4, con
el siguiente texto:
La cuantía de la renta de ciudadanía no podrá ser menor
del 75 % del salario mínimo interprofesional anual, repartido
en doce mensualidades, a sumar un 25 % para la segunda persona y un 10 % más para cada persona a partir de la tercera.
A un capítol nou
A un nuevo capítulo
Esmena número 63
D’addició
Enmienda número 63
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un capítol i article nous:
Capítol III
Drets i principis d’actuació per a una educació pública i
de qualitat
Hay que añadir un capítulo y artículo nuevos:
Capítulo III
Derechos y principios de actuación para una educación
pública y de calidad
BOC número 98
28.09.2012
Article nou
Del dret a l’educació i de l’accés en igualtat de condicions
1. Es garanteix, mitjançant un sistema educatiu públic i
de qualitat, el dret constitucional de tots a una educació
permanent i de caràcter compensatori.
2. Tots tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als
centres educatius sostinguts amb fons públics. Per a aquest
fi, s’establiran els criteris d’admissió corresponents per tal
de garantir-la en condicions d’igualtat i no discriminació.
Pàg. 14.298
6. Les universitats públiques de la nostra comunitat hi
garantiran, en els termes que establesca la llei, l’accés en
les mateixes condicions d’igualtat.
7. Les persones amb necessitats educatives especials tindran dret a la integració efectiva en el sistema educatiu general d’acord amb el que hi haja disposat en les lleis.
Artículo nuevo
Del derecho a la educación y del acceso en igualdad de
condiciones
1. Se garantiza, mediante un sistema educativo público
y de calidad, el derecho constitucional de todos a una educación permanente y de carácter compensatorio.
2. Todos tienen derecho a acceder en condiciones de
igualdad a los centros educativos sostenidos con fondos públicos. A tal fin, se establecerán los correspondientes criterios de admisión al objeto de garantizarla en condiciones de
igualdad y no discriminación.
3. Se fomentará la escolarización pública de 0 a 3 años
como garantía del principio de igualdad de oportunidades y
como medida para la conciliación laboral y familiar.
4. Se garantiza la gratuidad de la enseñanza en los niveles obligatorios y, en los términos que se establezca en la
ley, en la educación infantil. Todos tienen el derecho a acceder, en condiciones de igualdad, al sistema público de
ayudas y becas al estudio en los niveles no gratuitos.
5. Todos tienen derecho a acceder a la formación profesional y a la educación permanente en los términos que establezca la ley.
6. Las universidades públicas de nuestra comunidad garantizarán, en los términos que establezca la ley, el acceso a
las mismas en condiciones de igualdad.
7. Las personas con necesidades educativas especiales
tendrán derecho a su efectiva integración en el sistema educativo general de acuerdo con lo que dispongan las leyes.
Esmena número 64
Enmienda número 64
3. Es fomentarà l’escolarització pública de 0 a 3 anys
com a garantia del principi d’igualtat d’oportunitats i com a
mesura per a la conciliació laboral i familiar.
4. Es garanteix la gratuïtat de l’ensenyament en els nivells obligatoris i, en els termes que establesca la llei, en
l’educació infantil. Tots tenen el dret a accedir, en condicions d’igualtat, al sistema públic d’ajudes i beques a
l’estudi en els nivells no gratuïts.
5. Tots tenen dret a accedir a la formació professional i a
l’educació permanent en els termes que establesca la llei.
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un capítol i article nous:
Capítol IV
Drets i principis d’actuació per a una sanitat pública,
universal i de qualitat
Article nou
Del dret a la sanitat i a la protecció de la salut
1. Es garanteix el dret constitucional previst en l’article 43
de la Constitució espanyola a la protecció de la salut mitjançant un sistema sanitari públic de caràcter universal.
2. Els pacients i els usuaris del sistema valencià de salut
tindran dret a:
a) Accedir a totes les prestacions del sistema.
b) La lliure elecció de metge i de centre sanitari.
c) La informació sobre els serveis i prestacions del sistema, com també dels drets que els assisteixen.
d) Ser adequadament informats sobre els seus processos
de malaltia i abans d’emetre el consentiment per a ser sotmesos a tractament mèdic.
e) El respecte a la seua personalitat, dignitat humana i
intimitat.
f) La garantia d’un temps màxim per a l’accés als serveis i tractaments.
g) L’accés a cures pal·liatives.
h) La confidencialitat de les dades relatives a la seua salut i les seues característiques genètiques, com també
l’accés al seu historial clínic.
i) Rebre assistència geriàtrica especialitzada.
3. Les persones amb malaltia mental, les que patesquen
malalties cròniques i invalidants i les que pertanguen a
grups específics reconeguts sanitàriament como de risc, tindran dret a actuacions i programes sanitaris especials i preferents.
Hay que añadir un capítulo y artículo nuevos:
Capítulo IV
Derechos y principios de actuación para una sanidad pública, universal y de calidad
Artículo nuevo
Del derecho a la sanidad y a la protección de la salud
1. Se garantiza el derecho constitucional previsto en el
artículo 43 de la Constitución española a la protección de la salud mediante un sistema sanitario público de carácter universal.
2. Los pacientes y usuarios del sistema valenciano de
salud tendrán derecho a:
a) Acceder a todas las prestaciones del sistema.
b) La libre elección de médico y de centro sanitario.
c) La información sobre los servicios y prestaciones del
sistema, así como de los derechos que les asisten.
d) Ser adecuadamente informados sobre sus procesos de
enfermedad y antes de emitir el consentimiento para ser sometidos a tratamiento médico.
e) El respeto a su personalidad, dignidad humana e intimidad.
f) La garantía de un tiempo máximo para el acceso a los
servicios y tratamientos.
g) El acceso a cuidados paliativos.
h) La confidencialidad de los datos relativos a su salud
y sus características genéticas, así como el acceso a su historial clínico.
i) Recibir asistencia geriátrica especializada.
3. Las personas con enfermedad mental, las que padezcan enfermedades crónicas e invalidantes y las que pertenezcan a grupos específicos reconocidos sanitariamente
como de riesgo, tendrán derecho a actuaciones y programas
sanitarios especiales y preferentes.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.299
4. D’acord amb la llei, s’establiran els termes, les condicions i els requisits de l’exercici dels drets prevists en els
apartats anteriors.
4. Con arreglo a la ley, se establecerán los términos,
condiciones y requisitos del ejercicio de los derechos previstos en los apartados anteriores.
A l’article 18
Al artículo 18
Esmena número 65
De modificació
GP Esquerra Unida
Enmienda número 65
De modificación
GP Esquerra Unida
Punt 1
On diu: sense discriminació de cap tipus i garantirà que,
Ha de dir: sense discriminació de cap tipus per raó del
seu gènere o orientació sexual i garantirà que.
Punto 1
Donde dice: sin discriminación de ningún tipo y garantizará que,
Debe decir: sin discriminación de ningún tipo por razón
de su género u orientación sexual y garantizará que.
A l’article 19
Al artículo 19
Esmena número 66
De modificació
Enmienda número 66
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2.a
On diu: a) Discriminació directa [...] comparable,
Ha de dir: a) Discriminació directa: la situació en què es
troba una dona que siga, haja estat o puga ser tractada per
raó del seu sexe de manera menys favorable.
Punto 2.a
Donde dice: a) Discriminación directa [...] comparable,
Debe decir: a) Discriminación directa: la situación en la
que se encuentra una mujer que sea, haya sido o pueda ser
tratada por razón de su sexo de manera menos favorable.
Esmena número 67
Enmienda número 67
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2.b
On diu: b) Discriminació indirecta [...] necessaris,
Ha de dir: b) Discriminació indirecta: la situació en què
una disposició, criteri o pràctica aparentment neutra posa a
una dona o les dones en general en desavantatge particular
o col·lectiu.
Punto 2.b
Donde dice: b) Discriminación indirecta [...] necesarios,
Debe decir: b) Discriminación indirecta: la situación en
la que una disposición, criterio o práctica aparentemente
neutra pone a una mujer o a las mujeres en general en desventaja particular o colectiva.
A l’article 20
Al artículo 20
Esmena número 68
D’addició
GP Socialista
De adición
GP Socialista
En el títol de l’article
Després de: l’orientació,
Cal afegir: i de la identitat.
Esmena número 69
Enmienda número 68
En el título del artículo
Después de: la orientación,
Hay que añadir: y de la identidad.
D’addició
Enmienda número 69
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Al títol
Ha de dir: Prohibició de discriminació per raó
d’orientació i identitat sexuals.
Al título
Debe decir: Prohibición de discriminación por razón de
orientación e identidad sexuales.
BOC número 98
Esmena número 70
28.09.2012
De modificació
Pàg. 14.300
Enmienda número 70
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Al títol
On diu: Prohibició de discriminació a causa de
l’orientació sexual,
Cal afegir: Prohibició de discriminació a causa de
l’orientació i la identitat sexuals.
Al título
Donde dice: Prohibición de discriminación a causa de la
orientación sexual,
Hay que añadir: Prohibición de discriminación a causa
de la orientación e identidad sexuales.
Esmena número 71
Enmienda número 71
De modificació
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 1
On diu: per raó de la seua orientació sexual,
Ha de dir: per raó de la seua orientació i identitat sexuals.
Esmena número 72
D’addició
GP Socialista
Punto 1
Donde dice: por razón de su orientación sexual,
Debe decir: por razón de su orientación e identidad sexuales.
Enmienda número 72
De adición
GP Socialista
Punt 1
Després de: l’orientació,
Cal afegir: i la identitat.
Esmena número 73
De modificación
Punto 1
Después de: su orientación,
Hay que añadir: e identidad.
D’addició
Enmienda número 73
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Punt 1:
On diu: Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons de la seua orientació sexual, i que esta se’ls
respecte,
Cal afegir: Es prohibeix qualsevol tipus de discriminació per raons de la seua orientació o identitat sexuals.
Punto 1:
Donde dice: Todas las personas tienen derecho a no ser
discriminadas por razones de su orientación sexual, y a que
esta se les respete,
Hay que añadir: Se prohíbe cualquier tipo de discriminación por razones de su orientación o identidad sexuales.
Esmena número 74
Enmienda número 74
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2
On diu: Els poders públics de la Comunitat Valenciana
desenvoluparan polítiques a fi que,
Ha de dir: Els poders públics de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, vetllaran pel
compliment d’aquest dret i sancionaran qui l’incomplesca.
Punto 2
Donde dice: Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana desarrollarán políticas para que,
Debe decir: Los poderes públicos de la Comunitat Valenciana, en el ámbito de sus competencias, velarán por el
cumplimiento de este derecho y sancionarán a quien lo incumpla.
Esmena número 75
Enmienda número 75
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt nou
3. Els poders públics del País Valencià desenvoluparan
polítiques actives específiques per garantir els drets de les
persones transsexuals amb la finalitat de prevenir i eradicar
les situacions de discriminació que puguen produir-se contra aquest col·lectiu en l’accés als seus drets socials i de
ciutadania.
Nuevo punto
3. Los poderes públicos del País Valenciano desarrollarán políticas activas específicas para garantizar los derechos de las personas transexuales con la finalidad de prevenir y erradicar las situaciones de discriminación que
puedan producirse contra este colectivo en el acceso a sus
derechos sociales y de ciudadanía.
BOC número 98
Esmena número 76
28.09.2012
D’addició
Pàg. 14.301
Enmienda número 76
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou, amb el text següent:
La Generalitat crearà el Consell Assessor de Lesbianes,
Gais i Transexuals i Bisexuals de la Comunitat Valenciana,
on estaran representades les organitzacions LGTB de la
Comunitat Valenciana.
Hay que añadir un nuevo punto, con el siguiente texto:
La Generalitat creará el Consejo Asesor de Lesbianas,
Gays y Transexuales y Bisexuales de la Comunitat Valenciana, donde estarán representadas las organizaciones
LGTB de la Comunitat Valenciana.
A l’article 21
Al artículo 21
Esmena número 77
De modificació
Enmienda número 77
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Al punt 1
On diu: d’igualtat de tracte i no-discriminació en el desenvolupament,
Ha de dir: d’igualtat de tracte i no-discriminació en funció del seu sexe o orientació sexual en el desenvolupament.
Al punto 1
Donde dice: de igualdad de trato y no discriminación en
el desarrollo,
Debe decir: de igualdad de trato y no discriminación en
función de su sexo u orientación sexual en el desarrollo.
Esmena número 78
Enmienda número 78
D’addició
GP Socialista
GP Socialista
Punt 3
Després de: entitats privades,
Cal afegir: o en qualsevol altre àmbit.
Esmena número 80
De adición
Punto 3
Después de: entidades privadas,
Hay que añadir: o en cualquier otro ámbito.
D’addició
GP Esquerra Unida
Enmienda número 80
De adición
GP Esquerra Unida
Cal afegir com a conclusió del punt 4 el text següent:
amb especial atenció a l’educació dels joves tant en
l’educació reglada com en la informal.
Hay que añadir como conclusión del punto 4 el siguiente texto:
con especial atención a la educación de los jóvenes tanto en la educación reglada como en la informal.
A l’article 22
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 22
No hay enmiendas presentadas.
A un article nou
A un nuevo artículo
Esmena número 82
D’addició
Enmienda número 82
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Article nou, dins del capítol II i abans de l’article 23,
amb el text següent:
Els principis informadors de la Generalitat Valenciana a
l’hora d’escometre una política d’ocupació parteixen de
criteris de creació d’ocupació però també del seu caràcter
de bé cada vegada més escàs estructuralment com a conseqüència del desenvolupament de les forces productives i
dels límits d’un planeta finit i ple, la qual cosa requereix un
repartiment equitatiu del treball existent i la reducció progressiva de les jornades laborals, com també la necessitat
de valoració de l’imprescindible treball reproductiu o de
cures, i de la seua necessària compatibilització amb el tre-
Nuevo artículo, dentro del capítulo II y antes del
artículo 23, con el siguiente texto:
Los principios informadores de la Generalitat Valenciana
a la hora de acometer una política de empleo parten de criterios de creación de empleo pero también de su carácter de
bien cada vez más escaso estructuralmente como consecuencia del desarrollo de las fuerzas productivas y de los límites
de un planeta finito y lleno, lo cual requiere de un reparto
equitativo del trabajo existente y de la progresiva reducción
de las jornadas laborales así como de la necesidad de valoración del imprescindible trabajo reproductivo o de cuidados, y
de su necesaria compatibilización con el trabajo remunerado.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.302
ball remunerat. Per tot això es fa necessària la reducció i la
reordenació del temps de treball, la supressió i el control de
les hores extraordinàries, tot sense perjudici de les actuacions conseqüents amb els principis de solidaritat i de
igualtat entre persones i grups socials, que han de garantir
l’accés de tota la ciutadania a un treball digne.
Por todo ello se hace necesaria la reducción y reordenación
del tiempo de trabajo, la supresión y control de las horas extraordinarias, todo sin perjuicio de las actuaciones consecuentes con los principios de solidaridad y de igualdad entre personas y grupos sociales, que deben garantizar el acceso de
toda la ciudadanía a un trabajo digno.
Esmena número 83
Enmienda número 83
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Article nou, dins del capítol II i abans de l’article 23,
amb el text següent:
Davant la situació d’atur estructural que pateix la ciutadania valenciana i, en especial, les joves i les dones, com
també les persones majors de 55 anys, i també a la situació
d’aturats de llarg termini, la principal solució ha de ser la
creació neta d’ocupació. En aquesta línia i per tal de complir els drets d’aquesta carta, es fa imprescindible establir
mesures de promoció de l’ocupació, que hauran de ser enteses com a complementàries o correctores, si escau, de les
polítiques generals aplicades per les conselleries amb competències en les matèries d’economia i ocupació.
Nuevo artículo, dentro del capítulo II y antes del
artículo 23, con el siguiente texto:
Ante la situación de paro estructural que sufre la ciudadanía valenciana y, en especial, las jóvenes y las mujeres, así
como las personas mayores de 55 años, y también la situación de parados de largo plazo, la principal solución debe ser
la creación neta de empleo. En esa línea y para cumplir los
derechos de esta carta, se hace imprescindible establecer medidas de promoción del empleo, que deberán ser entendidas
como complementarias o correctoras, en su caso, de las políticas generales aplicadas por las consellerias con competencias en las materias de economía y empleo.
Esmena número 84
Enmienda número 84
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Article nou, dins del capítol II i abans de l’article 23,
amb el text següent:
La Generalitat Valenciana promourà l’ocupació mitjançant les mesures següents:
a) La introducció, mitjançant acords entre els agents socials, de mecanismes de repartiment d’ocupació basats fonamentalment en la combinació de la reducció del temps de
treball, l’eliminació d’hores extraordinàries, la millora de
l’organització del treball i la promoció de noves contractacions i nínxols d’ocupació, amb especial atenció a la professionalització de les tasques de cures.
b) La identificació i el desenvolupament de nous jaciments d’ocupació, tant en nous sectors econòmics com recobrant els tradicionals, amb especial atenció a la combinació de característiques d’innovació, valor afegit i el
caràcter extensiu en ocupació, com també a les característiques de «desmaterialització» amb poc ús de recursos i a les
sinèrgies induïdes en les economies locals i de proximitat
entre producció i consum.
c) Mesures d’acció positiva dirigides a afavorir la integració laboral dels col·lectius més desfavorits i, en particular, de les dones, dels joves, dels aturats de llarga duració,
de les persones amb disfuncions físiques o psíquiques i de
totes les persones que tinguen dificultats especials
d’inserció laboral pel fet de trobar-se en situació d’exclusió
social.
d) Mesures d’acció positiva en favor de zones geogràfiques especialment afectades per la crisi econòmica, amb
especial atenció a la recuperació de les produccions agrícoles i ramaderes extensives, que fixen població en zones de
menor densitat i ajuden a una economia d’escala per a equiparar el seues serveis.
e) Mesures d’acció positiva dirigides a facilitar la conciliació de les responsabilitats familiars i professionals, amb
especial atenció a la cura professional, que crea ocupació i
Nuevo artículo, dentro del capítulo II y antes del
artículo 23, con el siguiente texto:
La Generalitat Valenciana promoverá el empleo mediante las siguientes medidas:
a) La introducción, mediante acuerdos entre los agentes
sociales, de mecanismos de reparto de empleo basados fundamentalmente en la combinación de la reducción del tiempo de trabajo, la eliminación de horas extraordinarias, la
mejora de la organización del trabajo y la promoción de
nuevas contrataciones y nichos de empleo, con especial
atención a la profesionalización de las tareas de cuidado.
b) La identificación y el desarrollo de nuevos yacimientos de empleo, tanto en nuevos sectores económicos como
recobrando los tradicionales, con especial atención a la
combinación de características de innovación, valor añadido y su carácter extensivo en empleo, así como a las características de «desmaterialización» con poco uso de recursos
y a las sinergías inducidas en las economías locales y de
proximidad entre producción y consumo.
c) Medidas de acción positiva dirigidas a favorecer la
integración laboral de los colectivos más desfavorecidos y,
en particular, de las mujeres, de los jóvenes, de los parados
de larga duración, de las personas con disfunciones físicas
o psíquicas y de todas las personas que tengan especiales
dificultades de inserción laboral por el hecho de encontrarse en situación de exclusión social.
d) Medidas de acción positiva en favor de zonas geográficas especialmente afectadas por la crisis económica, con
especial atención a la recuperación de las producciones
agrícolas y ganaderas extensivas, que fijan población en
zonas de menor densidad y ayudan a una economía de escala para equiparar sus servicios.
e) Medidas de acción positiva dirigidas a facilitar la
conciliación de las responsabilidades familiares y profesionales, con especial atención al cuidado profesional, que
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.303
allibera les dones d’aquestes tasques no remunerades fins
ara i que són, tanmateix, imprescindibles per a la reproducció social.
crea ocupación y libera a las mujeres de estas tareas no remuneradas hasta ahora y que son, sin embargo, imprescindibles para la reproducción social.
Esmena número 85
Enmienda número 85
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Article nou, dins del capítol II i abans de l’article 23,
amb el text següent:
La Generalitat Valenciana regularà les relacions laborals
del personal al seu servei sobre la base dels acords assolits
en el procés de negociació amb els agents socials, i segons
els termes següents:
a) Estenent la reducció de la jornada laboral fins a un
màxim de 35 hores setmanals.
b) Promovent la subscripció de contractes de substitució
o de relleu.
c) Suprimint les hores extraordinàries, que en els casos
de realització inevitable hauran de ser compensades sempre
amb temps lliure.
Nuevo artículo, dentro del capítulo II y antes del
artículo 23, con el siguiente texto:
La Generalitat Valenciana regulará las relaciones laborales del personal a su servicio sobre la base de los acuerdos
alcanzados en el proceso de negociación con los agentes
sociales, y según los siguientes términos:
a) Extendiendo la reducción de la jornada laboral hasta
un máximo de 35 horas semanales.
b) Promoviendo la suscripción de contratos de sustitución o de relevo.
c) Suprimiendo las horas extraordinarias, que en los casos de inevitable realización deberán ser compensadas
siempre con tiempo libre.
Esmena número 86
Enmienda número 86
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Atès l’interès general i la justícia social, en la negociació col·lectiva entre els agents socials les administracions
regularan l’adopció dels acords i les mesures necessaris per
a l’execució real i efectiva dels drets regulats en aquesta
llei.
Considerando el interés general y la justicia social, en la
negociación colectiva entre los agentes sociales las administraciones regularán la adopción de los acuerdos y medidas necesarios para la ejecución real y efectiva de los derechos regulados en esta ley.
A l’article 23
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 23
No hay enmiendas presentadas.
A l’article 24
Al artículo 24
Esmena número 87
De modificació
GP Esquerra Unida
De modificación
GP Esquerra Unida
On diu: fomentaran,
Ha de dir: garantiran.
Esmena número 88
Enmienda número 87
Donde dice: fomentarán,
Debe decir: garantizarán.
De modificació
Enmienda número 88
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
On diu: Els poders públics valencians, en l’àmbit de les
seues competències i d’acord amb el que preveu la legislació de l’Estat, fomentaran,
Ha de dir: Els poders públics valencians, en l’àmbit de
les seues competències i d’acord amb el que preveu la legislació de l’Estat, garantiran.
Donde dice: Los poderes públicos valencianos, en el
ámbito de sus competencias y de acuerdo con lo previsto en
la legislación del Estado, fomentarán,
Debe decir: Los poderes públicos valencianos, en el ámbito de sus competencias y de acuerdo con lo previsto en la
legislación del Estado, garantizarán.
Esmena número 89
Enmienda número 89
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 3
On diu: incentivant-ne la creativitat i l’esperit emprenedor a través de l’educació superior, la formació professional i la investigació,
Punto 3
Donde dice: incentivando la creatividad y el espíritu
emprendedor a través de la educación superior, la formación profesional y la investigación,
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.304
Ha de dir: incentivant-ne la vocació professional fomentant l’accés igualitari a través de l’educació superior, la formació professional i la investigació garantides per les institucions educatives públiques.
Debe decir: incentivando la vocación profesional, fomentando el acceso igualitario a través de la educación superior, la formación profesional y la investigación garantizadas por las instituciones educativas públicas.
Esmena número 90
Enmienda número 90
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Punt 3
Cal afegir al final: Amb aquesta finalitat, els poders públics valencians garantiran la gratuïtat en l’accés a la universitat a aquelles persones la renda dels quals, dividits els
ingressos bruts familiars per membres de la unitat familiar,
no supere dues vegades el salari mínim interprofessional.
Punto 3
Hay que añadir al final: A tal fin, los poderes públicos
valencianos garantizarán la gratuidad en el acceso a la universidad a aquellas personas cuya renta, divididos los ingresos brutos familiares por miembros de la unidad familiar, no supere dos veces el salario mínimo interprofesional.
Esmena número 91
Enmienda número 91
De supressió
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal suprimir el punt 4.
Esmena número 92
De supresión
Hay que suprimir el punto 4.
De modificació
Enmienda número 92
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 4
Ha de dir: La promoció i desenvolupament de la responsabilitat social i ambiental en tota activitat econòmica.
Punto 4
Debe decir: La promoción y desarrollo de la responsabilidad social y ambiental en toda actividad económica.
A l’article 25
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 25
No hay enmiendas presentadas.
A l’article 26
Al artículo 26
Esmena número 94
De modificació
Enmienda número 94
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 1
Ha de dir: La Generalitat garantirà el mateix dret a
l’educació pública de dones i homes, com també, en tot el
sistema educatiu públic o que reba fons públics, la coeducació de xiquetes i xiquets en totes les franges d’edat.
Punto 1
Debe decir: La Generalitat garantizará el mismo derecho
a la educación pública de mujeres y hombres, así como, en
todo el sistema educativo público o que reciba fondos públicos, la coeducación de niñas y niños en todas las franjas
de edad.
Esmena número 95
Enmienda número 95
De modificació
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 2
On diu: entre dones i hòmens,
Ha de dir: en funció del seu gènere o orientació sexual.
Al títol III
Esmena número 96
De modificación
Punto 2
Donde dice: entre mujeres y hombres,
Debe decir: en función de su género u orientación sexual.
Al título III
De modificació
GP Compromís
On diu: Títol III De la defensa integral de la família,
Ha de dir: Títol III De la defensa de les famílies diverses.
Enmienda número 96
De modificación
GP Compromís
Donde dice: Título III De la defensa integral de la familia,
Debe decir: Título III De la defensa de las familias diversas.
BOC número 98
28.09.2012
A l’article 27
Esmena número 97
Pàg. 14.305
Al artículo 27
De modificació
Enmienda número 97
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir el preàmbul següent:
La concepció del fet familiar s’entén en el seu sentit
més ampli i coherent amb l’actual realitat social i, per tant,
sense possibilitat d’exclusió o discriminació de les persones per raó de la seua identitat, orientació sexual o estat civil. En concordança amb aquest principi, la defensa integral de la família suposa el següent:
Hay que añadir el siguiente preámbulo:
La concepción del hecho familiar se entiende en su sentido más amplio y coherente con la actual realidad social y,
por tanto, sin posibilidad de exclusión o discriminación de
las personas por razón de su identidad, orientación sexual o
estado civil. En concordancia con este principio, la defensa
integral de la familia supone lo siguiente:
Esmena número 98
Enmienda número 98
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 1
On diu: La Generalitat garantirà la defensa integral de la
família,
Ha de dir: La Generalitat garantirà la defensa integral de
les famílies independentment de la forma d’unitat de convivència matrimonial o no, del fet o no de tenir descendència i dels tipus de família amb descendència: heteroparental, homoparental o monoparental. Alhora es procuraran la
visibilitat i el respecte de totes les formes de família.
Punto 1
Donde dice: La Generalitat garantizará la defensa integral de la familia,
Debe decir: La Generalitat garantizará la defensa integral de las familias independientemente de la forma de unidad de convivencia matrimonial o no, del hecho o no de tener descendencia y de los tipos de familia con
descendencia: heteroparental, homoparental o monoparental. Al mismo tiempo se procurarán la visibilidad y respeto
de todas las formas de familia.
Esmena número 99
Enmienda número 99
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1
Cal afegir al final: atesa la diversitat familiar que hi ha
en l’actualitat i destinar-hi recursos públics per a la protecció en condicions d’igualtat.
Punto 1
Hay que añadir al final: teniendo en cuenta la diversidad
familiar existente en la actualidad y destinando recursos
públicos para la protección de todas ellas en condiciones de
igualdad.
Esmena número 100
Enmienda número 100
De modificació
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2
On diu: la família,
Ha de dir: les famílies.
Punto 2
Donde dice: la familia,
Debe decir: las familias.
A l’article 28
Esmena número 101
De modificación
Al artículo 28
De modificació
Enmienda número 101
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1
On diu: i la paternitat [...] laboral,
Ha de dir: lliurement decidida, i la corresponsabilitat de
les famílies amb relació als seus fills i filles i a afavorir la
conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Punto 1
Donde dice: y la paternidad [...] laboral,
Debe decir: libremente decidida, y la corresponsabilidad
de las familias en relación con sus hijos e hijas y a favorecer la conciliación de la vida personal, familiar y laboral.
BOC número 98
Esmena número 102
28.09.2012
De modificació
Pàg. 14.306
Enmienda número 102
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Cal substituir el punt 1 per:
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, a fi de fomentar la promoció, la protecció i el respecte a la diversitat familiar, dirigiran les seues actuacions a
promoure la llibertat en l’elecció del model de família, a
protegir per igual tot tipus de famílies i a visibilitzar-ne la
diversitat. Facilitaran l’exercici de les responsabilitats familiars i la coresponsabilitat d’homes i dones en l’àmbit familiar i domèstic per a afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.
Hay que sustituir el punto 1 por:
1. Las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana, con el fin de fomentar la promoción, protección y
respeto a la diversidad familiar, dirigirán sus actuaciones a
promover la libertad en la elección del modelo de familia, a
proteger por igual a todo tipo de familias y a visibilizar su
diversidad. Facilitarán el ejercicio de las responsabilidades
familiares y la corresponsabilidad de hombres y mujeres en
el ámbito familiar y doméstico para favorecer la conciliación de la vida laboral, familiar y personal.
Esmena número 104
Enmienda número 104
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou, després del punt 2, amb el text
següent:
Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana protegiran especialment les famílies que, per les
seues condicions econòmiques, per la seua composició o
per tractar-se de col·lectius minoritzats, poden patir més
discriminacions socials o tenir més dificultats. Així prestaran especial atenció a famílies monoparentals, famílies homoparentals, famílies nombroses o reconstituïdes.
Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 2,
con el siguiente texto:
Las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana protegerán especialmente a las familias que, por sus
condiciones económicas, por su composición o por tratarse
de colectivos minorizados, pueden sufrir más discriminaciones sociales o tener más dificultades. Así prestarán especial atención a familias monoparentales, familias homoparentales, familias numerosas o reconstituidas.
Esmena número 105
Enmienda número 105
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou:
1. La Generalitat establirà plans d’actuació especials per
a famílies els recursos econòmics de les quals no superen
per membre el salari mínim interprofessional.
Hay que añadir un nuevo punto:
1. La Generalitat establecerá planes de actuación especiales para familias cuyos recursos económicos no superen
por miembro el salario mínimo interprofesional.
A l’article 29
Al artículo 29
Esmena número 106
De supressió
GP Esquerra Unida
De supresión
GP Esquerra Unida
Cal suprimir l’article 29.
Esmena número 107
Enmienda número 106
Hay que suprimir el artículo 29.
De modificació
Enmienda número 107
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1
On diu: La Generalitat [...] paternitat,
Ha de dir: La Generalitat adoptarà les mesures de suport
necessàries per a fomentar i protegir la maternitat, lliurement decidida, i respectarà el dret de la dona a decidir lliurement i responsablement sobre la seua sexualitat, inclosa
la salut sexual i reproductiva.
Punto 1
Donde dice: La Generalitat [...] paternidad,
Debe decir: La Generalitat adoptará las medidas de apoyo necesarias para fomentar y proteger la maternidad, libremente decidida, respetando el derecho de la mujer a decidir
libre y responsablemente sobre su sexualidad, incluida la
salud sexual y reproductiva.
BOC número 98
Esmena número 108
28.09.2012
De modificació
Enmienda número 108
Pàg. 14.307
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 1
Cal substituir el text del punt 1 pel següent:
1. La Generalitat adoptarà mesures per a garantir la lliure elecció de la maternitat i la paternitat i protegir-ne llur
exercici.
Punto 1
Hay que sustituir el texto del punto 1 por el siguiente:
1. La Generalitat adoptará medidas por garantizar la libre elección de la maternidad y paternidad y proteger su
ejercicio.
Esmena número 109
Enmienda número 109
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Cal modificar el punt 2:
2. La Generalitat promourà la maternitat i la paternitat
responsables. Amb aquesta finalitat dirigirà les seues actuacions a la planificació familiar responsable, i posarà a
l’abast de la població i promourà activament l’ús
d’anticonceptius per a la prevenció de embarassos no desitjats i transmissió d’infeccions de transmissió sexual.
Hay que modificar el punto 2:
2. La Generalitat promoverá la maternidad y paternidad
responsables. A tal fin dirigirá sus actuaciones a la planificación familiar responsable, poniendo al alcance de la población y promoviendo activamente el uso de anticonceptivos para la prevención de embarazos no deseados y
transmisión de infecciones de transmisión sexual.
Esmena número 110
Enmienda número 110
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou:
3. La Generalitat promourà actuacions específiques en
l’àmbit educatiu i l’àmbit sanitari per a prevenir els embarassos no desitjats en adolescents i joves. Amb aquesta finalitat dispensarà gratuïtament la píndola de l’endemà en
els centres sanitaris.
Hay que añadir un nuevo punto:
3. La Generalitat promoverá actuaciones específicas en
el ámbito educativo y el ámbito sanitario para prevenir los
embarazos no deseados en adolescentes y jóvenes. A tal fin
dispensará gratuitamente la píldora del día siguiente en los
centros sanitarios.
A l’article 30
Al artículo 30
Esmena número 111
D’addició
Enmienda número 111
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2.a
Després de: de la flexibilització,
Cal afegir: i reducció.
Després de: horaris,
Cal afegir: laborals.
De manera que el text quede:
a) La promoció, d’acord amb els agents socials i econòmics, de la flexibilització i reducció dels horaris laborals.
Punto 2.a
Después de: de la flexibilización,
Hay que añadir: y reducción.
Después de: horarios,
Hay que añadir: laborales.
De manera que el texto quede:
a) La promoción, de acuerdo con los agentes sociales y
económicos, de la flexibilización y reducción de los horarios laborales.
Esmena número 112
Enmienda número 112
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Apartat b del punt 2
On diu: L’adopció de mesures per a afavorir la coresponsabilitat de les dones i els hòmens en l’atenció dels seus
fills i les seues filles i les persones en situació de dependència,
Ha de dir: Les administracions públiques valencianes
garantiran, mitjançant la xarxa pública de serveis socials,
Apartado b del punto 2
Donde dice: La adopción de medidas para favorecer la
corresponsabilidad de las mujeres y los hombres en la atención de sus hijos y sus hijas y las personas en situación de
dependencia,
Debe decir: Las administraciones públicas valencianas
garantizarán, mediante la red pública de servicios sociales,
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.308
les tasques de cura dels menors de zero anys i de les persones en situació de dependència en qualsevol edat, a fi de
garantir les condicions d’exercici de la coresponsabilitat de
les dones i els hòmens en totes les circumstàncies.
las tareas de cuidado de los menores de cero años y de las
personas en situación de dependencia en cualquier edad,
con el fin de garantizar las condiciones de ejercicio de la
corresponsabilidad de las mujeres y los hombres en todas
las circunstancias.
Esmena número 113
Enmienda número 113
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Punt 2
Cal afegir un apartat nou:
c) L’adopció de mesures públiques como l’escolarització
de 0 a 3 anys com a garantia del principi d’igualtat
d’oportunitats, com també de tota la dotació de recursos públics necessaris en la consecució de l’objectiu de la conciliació laboral i familiar.
Punto 2
Hay que añadir un nuevo apartado:
c) La adopción de medidas públicas como la escolarización de 0 a 3 años como garantía del principio de igualdad
de oportunidades, así como de toda la dotación de recursos
públicos necesarios en la consecución del objetivo de la
conciliación laboral y familiar.
Esmena número 114
Enmienda número 114
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou:
1. La Generalitat garantirà places escolars públiques,
gratuïtes i en valencià als xiquets i les xiquetes de zero a
tres anys suficients per a cobrir la totalitat de la demanda.
Hay que añadir un nuevo punto:
1. La Generalitat garantizará plazas escolares públicas,
gratuitas y en valenciano a los niños y niñas de cero a tres
años suficientes para cubrir la totalidad de la demanda.
A l’article 31
Al artículo 31
Esmena número 115
De supressió
GP Compromís
Hay que suprimir el artículo 31.
A l’article 32
Al artículo 32
De supressió
GP Compromís
De supresión
Hay que suprimir el artículo 32.
A l’article 33
Al artículo 33
De supressió
GP Compromís
Enmienda número 117
De supresión
GP Compromís
Cal suprimir l’article 33.
Esmena número 118
Enmienda número 116
GP Compromís
Cal suprimir l’article 32.
Esmena número 117
De supresión
GP Compromís
Cal suprimir l’article 31.
Esmena número 116
Enmienda número 115
Hay que suprimir el artículo 33.
De modificació
Enmienda número 118
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1
On diu: i viure [...] ambdós,
Ha de dir: i viure en la unitat familiar, atesa la diversitat
actual, sempre que es garantesca el desenvolupament normal del menor, i procurar en els casos de cessament de la
convivència que el menor es mantinga allunyat de qualsevol font de conflictes, com a bé jurídic a protegir.
Punto 1
Donde dice: y vivir [...] ambos,
Debe decir: y vivir en su unidad familiar, atendiendo a
su diversidad actual, siempre que se garantice el normal desarrollo del menor, procurando en los casos de cese de la
convivencia que el menor se mantenga alejado de cualquier
fuente de conflictos, en tanto bien jurídico a proteger.
BOC número 98
Esmena número 120
28.09.2012
De modificació
Pàg. 14.309
Enmienda número 120
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 3
On diu: relació amb [...] els qui l’envolten,
Ha de dir: relacions amb tots els membres de les famílies, mentre aquesta circumstància no obstaculitze el desenvolupament evolutiu i psicològic normal del menor i tenint
sempre en compte per a la valoració, totes les circumstàncies que hi puguen concórrer, com a bé jurídic màxim a
protegir.
Punto 3
Donde dice: relación con [...] allegados,
Debe decir: relaciones con todos los miembros de sus
familias, atendiendo a que esta circunstancia no obstaculice
el normal desarrollo evolutivo y psicológico del menor y
teniendo siempre en cuenta para su valoración, todas las
circunstancias que puedan concurrir, en tanto máximo bien
jurídico a proteger.
Esmena número 121
Enmienda número 121
De modificació
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 3
On diu: En qualsevol cas,
Ha de dir: Excepte resolució judicial motivada.
A l’article 34
Esmena número 122
De supressió
Al artículo 35
De supressió
GP Compromís
De supresión
Hay que suprimir el artículo 35.
A l’article 36
Al artículo 36
De supressió
GP Compromís
Enmienda número 124
De supresión
GP Compromís
Cal suprimir l’article 36.
Hay que suprimir el artículo 36.
A l’article 37
Cal suprimir l’article 37.
Enmienda número 123
GP Compromís
Cal suprimir l’article 35.
GP Compromís
De supresión
Hay que suprimir el artículo 34.
A l’article 35
Esmena número 125
Enmienda número 122
GP Compromís
Cal suprimir l’article 34.
Esmena número 124
Punto 3
Donde dice: En cualquier caso,
Debe decir: Excepto resolución judicial motivada.
Al artículo 34
GP Compromís
Esmena número 123
De modificación
Al artículo 37
De supressió
Enmienda número 125
GP Compromís
Hay que suprimir el artículo 37.
De supresión
BOC número 98
28.09.2012
A l’article 38
Esmena número 126
Pàg. 14.310
Al artículo 38
De modificació
Enmienda número 126
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Punt 4
On diu: prevenció de les discapacitats,
Ha de dir: prevenció d’accidents o malalties que causen
discapacitat.
Punto 4
Donde dice: prevención de las discapacidades,
Debe decir: prevención de accidentes o enfermedades
que causen discapacidad.
A l’article 39
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 39
No hay enmiendas presentadas.
A l’article 40
Al artículo 40
Esmena número 127
De modificació
Enmienda número 127
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Cal substituir el text de l’article pel següent:
En qualsevulla de les etapes educatives, obligatòries i
no obligatòries, en centres de titularitat pública de la Generalitat, centres d’altra titularitat pública convinguts amb la
Generalitat o centres privats concertats amb la Generalitat,
a les persones amb discapacitat se’ls garantiran els drets
següents:
1. Dret de les persones amb necessitats educatives especials a la integració efectiva en el sistema educatiu general
normalitzat, d’acord amb el que hi haja disposat en les lleis.
2. Dret a la detecció, la identificació i l’atenció primerenca
de l’alumnat amb necessitats educatives especials a través
dels recursos socials destinats a l’efecte, com la permanència
dels recursos als centres d’estimulació primerenca.
3. Dret a disposar dels recursos humans, materials i
didàctics necessaris per a la inclusió i la normalització
efectives de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
4. Dret a l’orientació psicopedagògica, acadèmica i professional durant el procés educatiu.
Hay que sustituir el texto del artículo por el siguiente:
En cualquiera de las etapas educativas, obligatorias y no
obligatorias, en centros de titularidad pública de la Generalitat, centros de otra titularidad pública convenidos con la
Generalitat o centros privados concertados con la Generalitat, a las personas con discapacidad se garantizarán los siguientes derechos:
1. Derecho de las personas con necesidades educativas especiales a su efectiva integración en el sistema educativo general normalizado, de acuerdo con lo que dispongan las leyes.
2. Derecho a la detección, identificación y atención temprana del alumnado con necesidades educativas especiales
a través de los recursos sociales destinados a tal efecto,
como la permanencia de los recursos a los centros de estimulación temprana.
3. Derecho a disponer de los recursos humanos, materiales
y didácticos necesarios para la efectiva inclusión y normalización del alumnado con necesidades educativas especiales.
4. Derecho a la orientación psicopedagógica, académica
y profesional durante su proceso educativo.
A l’article 41
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 41
No hay enmiendas presentadas.
A l’article 42
Al artículo 42
Esmena número 128
GP Compromís
On diu: podran consistir,
Ha de dir: consistiran.
De modificació
Enmienda número 128
GP Compromís
Donde dice: podrán consistir,
Debe decir: consistirán.
A l’article 43
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 43
No hay enmiendas presentadas.
A l’article 44
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 44
No hay enmiendas presentadas.
De modificación
BOC número 98
28.09.2012
A l’article 45
Esmena número 129
Pàg. 14.311
Al artículo 45
D’addició
Enmienda número 129
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1
Cal afegir al final: amb el mateix grau d’atenció i recursos que els destinats al llenguatge de signes, ja que és fonamental treballar l’àmbit de l’educació normalitzada.
Punto 1
Hay que añadir al final: con el mismo grado de atención
y recursos que los destinados al lenguaje de signos, en tanto es fundamental trabajar el ámbito de la educación normalizada.
Al títol V
Al título V
Esmena número 130
De modificació
Enmienda número 130
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Cal substituir, en tot el títol i els articles corresponents,
el següent:
On diu: persones immigrants,
Ha de dir: persones immigrades.
Hay que sustituir, en todo el título y los artículos correspondientes, lo siguiente:
Donde dice: personas inmigrantes,
Debe decir: personas inmigradas.
A l’article 46
Al artículo 46
Esmena número 131
D’addició
Enmienda número 131
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un punt nou:
5. Es garantirà l’assistència sanitària pública i universal
a totes les persones immigrants que es troben en el territori
de la Comunitat Valenciana.
Hay que añadir un nuevo punto:
5. Se garantizará la asistencia sanitaria pública y universal a todas las personas inmigrantes que se encuentren en el
territorio de la Comunitat Valenciana.
Esmena número 133
Enmienda número 133
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un punt nou:
7. Es garantirà el retorn dels immigrants que desitgen
tornar al lloc de procedència en condicions dignes.
Hay que añadir un nuevo punto:
7. Se garantizará el regreso de aquellos inmigrantes que
deseen volver a su lugar de procedencia en condiciones
dignas.
A l’article 47
Al artículo 47
Esmena número 134
De modificació
Enmienda número 134
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal substituir el contingut sencer de l’article per aquest
altre:
1. Per a desenvolupar l’article 10.3 de l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix
com a àmbits primordials d’actuació de la Generalitat la
salvaguarda dels drets i l’atenció social de les persones immigrants, les administracions públiques valencianes garantiran a les persones immigrants el gaudi de tots els drets socials reconeguts en aquesta carta, amb l’única limitació del
seu àmbit competencial, que en matèria d’estrangeria correspon a l’Estat.
Hay que sustituir el contenido entero del artículo por
este otro:
1. Para desarrollar el artículo 10.3 del Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana, que establece como ámbitos primordiales de actuación de la Generalitat la salvaguarda de los derechos y la atención social de las personas
inmigrantes, las administraciones públicas valencianas garantizarán a las personas inmigrantes el goce de todos los
derechos sociales reconocidos en la presente carta, con la
única limitación de su ámbito competencial, que en materia
de extranjería corresponde al Estado.
BOC número 98
28.09.2012
2. L’actuació autonòmica es circumscriu a la salvaguarda dels drets socials de les persones immigrants, dins del
que hi ha previst en l’Estatut en l’article 49, apartat 27, que
atribueix a la Generalitat competència exclusiva sobre serveis socials i assistència social, competència que es fa extensiva a tothom en funció del principi constitucional de
no-discriminació en drets fonamentals de les persones que
són universals, com ara l’alimentació, la sanitat,
l’educació, l’habitatge i el treball, que són independents de
l’origen i la situació legal de les persones, i constitueixen
en la seua garantia un pilar fonamental de la cohesió social
i la convivència en la societat valenciana.
Pàg. 14.312
3. La Generalitat adoptarà les mesures legals i pressupostàries adients per tal d’assegurar el compliment dels
drets establerts en el paràgraf anterior, sempre de manera
que la integració en el teixit social valencià respecte i done
suport al dret a la diversitat cultural.
2. La actuación autonómica se circunscribe a la salvaguarda de los derechos sociales de las personas inmigrantes, dentro de lo previsto por el Estatuto en el artículo 49,
apartado 27, que atribuye a la Generalitat competencia exclusiva sobre servicios sociales y asistencia social, competencia que se hace extensiva a todo el mundo en función
del principio constitucional de no discriminación en derechos fundamentales de las personas que son universales,
como la alimentación, la sanidad, la educación, la vivienda
y el trabajo, que son independientes del origen y la situación legal de las personas, y constituyen en su garantía un
pilar fundamental de la cohesión social y la convivencia en
la sociedad valenciana.
3. La Generalitat adoptará las medidas legales y presupuestarias convenientes para asegurar el cumplimiento de
los derechos establecidos en el párrafo anterior, siempre de
manera que la integración en el tejido social valenciano
respete y apoye el derecho a la diversidad cultural.
A l’article 48
Al artículo 48
Esmena número 135
De modificació
Enmienda número 135
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 1
On diu: Els drets reconeguts en aquesta carta vincularan
a tots els poders públics a la Comunitat Valenciana i comptaran amb la garantia arreplegada en l’article 53.3 de la
Constitució espanyola,
Ha de dir: Els drets reconeguts en aquesta carta vincularan tots els poders públics al País Valencià i comptaran
amb la garantia recollida en els articles 53.1 i 53.2 de la
Constitució espanyola.
Punto 1
Donde dice: Los derechos reconocidos en la presente
carta vincularán a todos los poderes públicos en la Comunitat Valenciana y contarán con la garantía recogida en el
artículo 53.3 de la Constitución española,
Debe decir: Los derechos reconocidos en la presente
carta vincularán a todos los poderes públicos en el País Valenciano y contarán con la garantía recogida en los artículos 53.1 y 53.2 de la Constitución española.
Esmena número 136
Enmienda número 136
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un punt nou:
3. La Carta de drets socials es planteja amb la vocació
d’adaptar-se als continus canvis socials i econòmics de la
nostra comunitat. Així doncs, la Generalitat dirigirà i establirà els mecanismes necessaris per a realitzar les anàlisis
corresponents i una avaluació anual adequada dels continguts i les actuacions previstes en aquesta Carta.
Hay que añadir un nuevo punto:
3. La Carta de derechos sociales se plantea con la vocación de adaptarse a los continuos cambios sociales y económicos de nuestra comunidad. Así pues, la Generalitat dirigirá y establecerá los mecanismos necesarios para realizar
los correspondientes análisis y una adecuada evaluación
anual de los contenidos y actuaciones previstos en la presente Carta.
Esmena número 137
Enmienda número 137
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un punt nou:
La Generalitat Valenciana adoptarà les mesures oportunes a fi de garantir que la totalitat de les administracions
públiques de la Comunitat Valenciana complesquen les recomanacions del Síndic de Greuges.
Hay que añadir un nuevo punto:
La Generalitat Valenciana adoptará las medidas oportunas con el fin de garantizar que la totalidad de las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana cumplan las
recomendaciones del Síndic de Greuges.
BOC número 98
28.09.2012
A l’article 49
Esmena número 138
Al artículo 49
De supressió
GP Compromís
Enmienda número 138
De supresión
GP Compromís
Cal suprimir el text següent:
en el marc de les disponibilitats anuals.
Esmena número 139
Pàg. 14.313
Hay que suprimir el siguiente texto:
en el marco de las disponibilidades anuales.
De modificació
Enmienda número 139
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
On diu: Els pressuposts [...] Carta,
Ha de dir: La Generalitat garantirà en els pressuposts
anuals les quantitats necessàries per al compliment efectiu
dels drets continguts en aquesta Carta.
Donde dice: Los presupuestos [...] Carta,
Debe decir: La Generalitat garantizará en sus presupuestos anuales las cantidades necesarias para el cumplimiento
efectivo de los derechos contenidos en la presente Carta.
Esmena número 140
Enmienda número 140
De modificació
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Ha de dir:
Garanties econòmiques de finançament.
Els pressuposts ordinaris de les administracions valencianes, en funció del seu grau competencial, contindran les
partides pressupostàries suficients per al compliment efectiu dels drets continguts en aquesta llei.
Debe decir:
Garantías económicas de financiación.
Los presupuestos ordinarios de las administraciones valencianas, en función de su grado competencial, contendrán
las partidas presupuestarias suficientes para el cumplimiento efectivo de los derechos contenidos en la presente ley.
A l’article 50
Al artículo 50
Esmena número 141
De supressió
GP Compromís
Enmienda número 141
GP Compromís
Cal suprimir l’article 50.
Hay que suprimir el artículo 50.
A l’article 51 (nou)
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 51 (nuevo)
No hay enmiendas presentadas.
A un article nou
A un nuevo artículo
Esmena número 144
De supresión
D’addició
Enmienda número 144
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un article nou:
Article nou
Anàlisi i avaluació
La Generalitat reconeixerà el dret de participació en la
concreció de les polítiques que afecten a tots els col·lectius
susdits en aquesta Carta.
Hay que añadir un artículo nuevo:
Artículo nuevo
Análisis y evaluación
La Generalitat reconocerá el derecho de participación en
la concreción de las políticas que les afecten a todos los colectivos que se mencionan en la presente Carta.
BOC número 98
Esmena número 145
28.09.2012
D’addició
Enmienda número 145
Pàg. 14.314
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou després de l’article 51
Participació ciutadana
S’establiran mecanismes de participació de tots els sectors socials prevists en aquesta carta de drets socials, per tal
de participar en la concreció de les polítiques que els afecten, a través dels agents econòmics i socials i associacions
existents, o de nova creació, que treballen en els diferents
àmbits a què estiguen vinculats.
Hay que añadir un nuevo artículo después del artículo 51
Participación ciudadana
Se establecerán mecanismos de participación de todos los
sectores sociales contemplados en esta carta de derechos sociales, para participar en la concreción de las políticas que les
afecten, a través de los agentes económicos y sociales y asociaciones existentes, o de nueva creación, que trabajen en los
diferentes ámbitos a los que estén vinculados.
Esmena número 146
Enmienda número 146
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou després de l’article 51
Les administracions públiques valencianes garantiran i
fomentaran el dret de les persones a reunir-se i manifestar
personalment i col·lectivament lliurement les seues opinions, com també el dret a ser escoltades pels representants
públics.
Hay que añadir un nuevo artículo después del artículo 51
Las administraciones públicas valencianas garantizarán
y fomentarán el derecho de las personas a reunirse y manifestar personalmente, y colectivamente libremente sus opiniones, así como el derecho a ser escuchadas por los representantes públicos.
A la disposició final primera
No hi ha esmenes presentades.
A la disposición final primera
No hay enmiendas presentadas.
A la disposició final segona
No hi ha esmenes presentades.
A la disposición final segunda
No hay enmiendas presentadas.
A una disposició final nova
A una nueva disposición final
Esmena número 148
D’addició
GP Esquerra Unida
Cal afegir una altra disposició final amb el text següent:
Enmienda número 148
De adición
GP Esquerra Unida
Disposició final 2 bis. Rendició de comptes.
La Carta de Drets Socials haurà de tindre un caràcter
dinàmic per tal d’adaptar-se als canvis socials i econòmics.
Amb aquesta finalitat, el Consell realitzarà anualment un
informe avaluador i encarregarà una anàlisi al Comitè
Econòmic i Social (CES) sobre el grau de compliment de la
Carta. Ambdós estudis seran tramesos a la Comissió de
Política Social i Ocupació de les Corts Valencianes perquè
aquesta propose al Ple de les Corts –i aquest, al Consell–
les mesures correctores que puguen servir per a millorar el
compliment i l’aplicació efectiva de les disposicions contingudes en aquesta carta de drets socials.
Així mateix, el president del Consell compareixerà davant les Corts Valencianes, almenys una vegada a l’any, per
a donar compte del desenvolupament d’aquesta carta de
drets socials i del grau de compliment o respecte dels drets
consagrats en ella en territori valencià.
Hay que añadir otra disposición final con el siguiente
texto:
Disposición final 2 bis. Rendición de cuentas.
La Carta de Derechos Sociales deberá tener un carácter
dinámico para adaptarse a los cambios sociales y económicos. Con esta finalidad, el Consell realizará anualmente un
informe evaluador y encargará un análisis al Comité
Económico y Social (CES) sobre el grado de cumplimiento
de la Carta. Ambos estudios serán remitidos a la Comisión
de Política Social y Empleo de las Corts Valencianes para
que esta proponga al Pleno de Les Corts –y este, al
Consell– las medidas correctoras que puedan servir para
mejorar el cumplimiento y la aplicación efectiva de las disposiciones contenidas en esta carta de derechos sociales.
Asimismo, el presidente del Consell comparecerá ante
las Corts Valencianes, por lo menos una vez al año, para
dar cuenta del desarrollo de esta carta de derechos sociales
y del grado de cumplimiento o respeto de los derechos en
ella consagrados en territorio valenciano.
A la disposició final tercera
No hi ha esmenes presentades.
A la disposición final tercera
No hay enmiendas presentadas
BOC número 98
28.09.2012
A l’exposició de motius
Esmena número 149
A la exposición de motivos
De supressió
GP Esquerra Unida
Enmienda número 149
De supresión
GP Esquerra Unida
Cal suprimir la frase:
per la seua vinculació al progrés econòmic i social.
Esmena número 150
Pàg. 14.315
De modificació
Hay que suprimir la frase:
por su vinculación al progreso económico y social.
Enmienda número 150
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Cal substituir pel text següent:
La política social constitueix avui un pilar fonamental
de tota societat democràtica. Un dels seus objectius principals consisteix a promoure els ideals i els principis destinats a afavorir, en condicions d’equitat, el progrés social i
econòmic de la ciutadania i la consecució, per a tots els individus, del major nivell d’autonomia i qualitat en les seues
vides, en particular sobre la base de la defensa i el desenvolupament dels drets humans, de les llibertats fonamentals i
de la dignitat de la persona.
En les societats occidentals el treball assalariat constitueix per a la majoria l’únic mitjà d’integració social, i és
per la seua mediació com s’obtenen els recursos econòmics
necessaris per a tenir una vida digna, accés als béns socials,
a l’autoestima i a l’exercici de la plena ciutadania. Açò inclou el dret de les persones a ésser i sentir-se útils en la societat que viuen, contribució que no pot realitzar-se si es
trenca el vincle entre els individus i el treball.
Hay que sustituir por el texto siguiente:
La política social constituye hoy un pilar fundamental
de toda sociedad democrática. Uno de sus objetivos principales consiste en promover los ideales y los principios destinados a favorecer, en condiciones de equidad, el progreso
social y económico de la ciudadanía y la consecución, para
todos los individuos, del mayor nivel de autonomía y calidad en sus vidas, en particular sobre la base de la defensa y
el desarrollo de los derechos humanos, de las libertades
fundamentales y de la dignidad de la persona.
En las sociedades occidentales el trabajo asalariado
constituye para la mayoría el único medio de integración
social, siendo por su mediación como se obtienen los recursos económicos necesarios para tener una vida digna, acceso a los bienes sociales, a la autoestima y al ejercicio de la
plena ciudadanía. Esto incluye el derecho de las personas a
ser y sentirse útiles en la sociedad que viven, contribución
que no puede realizarse si se rompe el vínculo entre los individuos y el trabajo.
La Generalitat Valenciana ha impulsado ciertas políticas
sociales como la renta garantizada de ciudadanía, las ayudas para el mantenimiento de los servicios sociales generales, el servicio de ayuda a domicilio para personas mayores, los programas de servicios sociales especializados para
personas con discapacidad y enfermos mentales crónicos,
etcétera. Todas ellas se dirigen hacia el objetivo de la inserción social y laboral de las personas excluidas.
A pesar de eso, aún se mantienen muchos miles de personas en la marginación, y también como consecuencia de
la grave crisis económica, se sufre en la comunidad autónoma una tasa de paro muy alta con un incremento significativo de las personas en riesgo de exclusión social, en especial de los colectivos más desfavorecidos: menores,
mujeres, personas inmigradas, personas mayores y minorías sexuales.
Hoy en día, el consenso de las administraciones públicas
resulta indispensable para la corrección de la exclusión social
que produce la pobreza, y desde estas administraciones públicas se debe actuar para evitar el riesgo de fractura social definiendo mecanismos capaces de superar aquellas situaciones
en las que la falta de derechos sociales básicos pueda conllevar la incapacidad de ejercer la plena ciudadanía.
Debe señalarse a estos efectos que el artículo 10 del Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana ordena a
los poderes públicos valencianos que, en el ámbito de su
competencia, elaboren la Carta de Derechos Sociales de la
Comunitat Valenciana, como expresión del espacio cívico
de convivencia social de los valencianos, que contendrá el
conjunto de principios, derechos y directrices que informen
la actuación pública de la Generalitat en el ámbito de la
La Generalitat Valenciana ha impulsat unes certes polítiques socials com la renda garantida de ciutadania, les ajudes per al manteniment dels serveis socials generals, el servei d’ajuda a domicili per a persones grans, els programes
de serveis socials especialitzats per a persones amb discapacitat i malalts mentals crònics, etcètera. Totes elles es dirigeixen cap a l’objectiu de la inserció social i laboral de
les persones excloses.
A pesar d’això, encara es mantenen molts milers de persones en la marginació, i també com a conseqüència de la
greu crisi econòmica, es pateix en la comunitat autònoma
una taxa d’atur molt alta amb un increment significatiu de
les persones en risc d’exclusió social, en especial dels
col·lectius més desafavorits: menors, dones, persones immigrades, persones grans i minories sexuals.
Avui dia, el consens de les administracions públiques
resulta indispensable per a la correcció de l’exclusió social
que produeix la pobresa, i aquestes administracions públiques han d’actuar per a evitar el risc de fractura social definint mecanismes capaços de superar les situacions en les
quals la falta de drets socials bàsics puga comportar la incapacitat d’exercir la plena ciutadania.
Ha d’assenyalar-se a aquests efectes que l’article 10 de
l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana ordena
als poders públics valencians que, en l’àmbit de la seua
competència, elaboren la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana, com a expressió de l’espai cívic de
convivència social dels valencians, que contindrà el conjunt de principis, drets i directrius que informen l’actuació
pública de la Generalitat en l’àmbit de la política social. En
BOC número 98
28.09.2012
especial, se centrarà com a mínim en la defensa integral de
la família; els drets de les situacions d’unió legalitzades; la
protecció específica i la tutela social del menor; la no-discriminació i els drets de les persones amb discapacitat i les
seues famílies a la igualtat d’oportunitats, a la integració i a
l’accessibilitat universal en qualsevol àmbit de la vida pública, social, educativa o econòmica; l’articulació de polítiques que garantesquen la participació de la joventut en el
desenvolupament polític, social, econòmic i cultural; la
participació i la protecció de les persones majors i dels dependents; l’assistència social a les persones que patesquen
marginació, pobresa o exclusió i discriminació social; la
igualtat de drets d’homes i dones en tots els àmbits, en particular en matèria d’ocupació i treball; la protecció social
contra la violència, especialment de la violència de gènere i
actes terroristes, i els drets i l’atenció social dels immigrants amb residència a la Comunitat Valenciana. Així mateix, els poders públics valencians han d’impulsar una política tendent a millorar les condicions de vida i de treball,
fomentaran l’increment de l’ocupació i l’estabilitat econòmica, promouran les condicions i remouran els obstacles
perquè la llibertat i la igualtat de les persones siguen efectives i reals i facilitaran la participació de totes les ciutadanes i de tots els ciutadans en la vida política, econòmica i
cultural de la Comunitat Valenciana.
Pàg. 14.316
Per això, i en desenvolupament del precepte estatutari
esmentat, s’adopta per aquesta llei la Carta de Drets Socials, que estableix drets que tenen un caràcter universal,
l’exercici efectiu dels quals correspon garantir a les administracions públiques valencianes competents.
política social. En especial, se centrará como mínimo en la
defensa integral de la familia; los derechos de las situaciones de unión legalizadas; protección específica y tutela social del menor; la no discriminación y derechos de las personas con discapacidad y sus familias a la igualdad de
oportunidades, a la integración y a la accesibilidad universal en cualquier ámbito de la vida pública, social, educativa
o económica; la articulación de políticas que garanticen la
participación de la juventud en el desarrollo político, social, económico y cultural; la participación y protección de
las personas mayores y de los dependientes; la asistencia
social a las personas que sufran marginación, pobreza o exclusión y discriminación social; la igualdad de derechos de
hombres y mujeres en todos los ámbitos, en particular en
materia de empleo y trabajo; la protección social contra la
violencia, especialmente de la violencia de género y actos
terroristas; los derechos y atención social de los inmigrantes con residencia en la Comunitat Valenciana. Asimismo,
los poderes públicos valencianos deben impulsar una política tendente a mejorar las condiciones de vida y de trabajo,
fomentarán el incremento del empleo y la estabilidad
económica, promoverán las condiciones y removerán los
obstáculos para que la libertad y la igualdad de las personas
sean efectivas y reales y facilitarán la participación de todas las ciudadanas y de todos los ciudadanos en la vida
política, económica y cultural de la Comunitat Valenciana.
Por ello, y en desarrollo del citado precepto estatutario,
se adopta por la presente ley la Carta de Derechos Sociales,
que contempla derechos que tienen un carácter universal
cuyo ejercicio efectivo corresponde garantizar a las administraciones públicas valencianas competentes.
Esmena número 151
Enmienda número 151
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Paràgraf tercer
Cal afegir al final: com també la consolidació de l’estat
de benestar.
Párrafo tercero
Hay que añadir al final: así como la consolidación del
estado de bienestar.
Esmena número 152
Enmienda número 152
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
En l’apartat II de l’exposició de motius, en acabar el primer paràgraf cal afegir el text següent:
«En aquest sentit, cal considerar com un avanç el fet
que alguns drets socials apareguen en una llei com a carta
de drets fonamentals, atès que és un reconeixement que els
dota de major força a l’hora de ponderar-los juntament amb
altres principis d’actuació amb què puguen entrar en conflicte en situacions concretes, i així fer-los transcendir a un
rang de compromís prioritari per part de l’administració
que l’obligue a assolir les condicions que possibiliten el
seu exercici.»
En el apartado II de la exposición de motivos, al acabar
el primer párrafo hay que añadir el siguiente texto:
«En este sentido, hay que considerar como un avance el
hecho de que algunos derechos sociales aparezcan en una
ley como carta de derechos fundamentales, considerando
que es un reconocimiento que les dota de mayor fuerza a la
hora de ponderarlos junto a otros principios de actuación
con los que pudieran entrar en conflicto en situaciones concretas, y así hacerlos trascender a un prioritario rango de
compromiso por parte de la administración que la obligue a
alcanzar las condiciones que posibiliten su ejercicio.»
Palau de les Corts
València, 20 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 20 de septiembre de 2012
El president de la comissió
Rafael Maluenda Verdú
El presidente de la comisión
Rafael Maluenda Verdú
La secretària de la comissió
Eva Martínez Ruiz
La secretaria de la comisión
Eva Martínez Ruiz
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.317
Projecte de llei, de la Generalitat, d’Unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana. Dictamen de la
comissió
Proyecto de ley, de la Generalitat, de Uniones de hecho
formalizadas de la Comunitat Valenciana. Dictamen de
la comisión
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
De conformitat amb allò establert en l’article 95.1 del
RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les
Corts del Dictamen de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat sobre
el Projecte de llei, de la Generalitat, d’Unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana.
De confirmidad con lo establecido en el artículo 95.1 del
RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts
del Dictamen de la Comisión de Coordinación, Organización
y Régimen de las Instituciones de la Generalitat sobre el Proyecto de ley, de la Generalitat, de Uniones de hecho formalizadas de la Comunitat Valenciana.
Palau de les Corts
València, 20 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 20 de septiembre de 2012
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
La Comissió de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions de la Generalitat, reunida el dia 20 de setembre de 2012, en la sala de comissions del Palau de les
Corts, una vegada debatut el projecte de llei de la Generalitat, d’Unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana, i també les esmenes presentades, de conformitat amb
els articles 116, 117, 118 i 119 del RC, tramet el dictamen
següent, acompanyat de les esmenes que es pretenen defensar davant el Ple de les Corts.
La Comisión de Coordinación, Organización y Régimen
de las Instituciones de la Generalitat, reunida el día 20 de
septiembre de 2012, en la sala de comisiones del Palau de
Les Corts, una vez debatido el Proyecto de ley, de la Generalitat, de Uniones de hecho formalizadas de la Comunitat
Valenciana, así como las enmiendas presentadas al mismo,
de acuerdo con los artículos 116, 117, 118 y 119 del RC,
remite el siguiente dictamen, acompañado de las enmiendas
que se pretenden defender en el Pleno de Les Corts.
PROJECTE DE LLEI, DE LA GENERALITAT,
D’UNIONS DE FET FORMALITZADES
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
PROYECTO DE LEY, DE LA GENERALITAT,
DE UNIONES DE HECHO FORMALIZADAS
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En els últims anys han aparegut, junt amb el matrimoni,
altres formes de convivència more uxorio, cada vegada més
nombroses i més acceptades per la societat, que demanen
una regulació adequada.
El fet que dues persones, amb independència del seu
sexe, convisquen unides per un vincle d’afectivitat anàloga
a la conjugal, crea un conjunt de relacions, drets i deures
personals i patrimonials, tant entre els seus membres com
amb relació a terceres persones, que en l’actualitat no poden ser desconeguts pel dret positiu i que mereixen la protecció dels poders públics mitjançant la corresponent legislació.
A favor d’aquest reconeixement i d’aquesta protecció
s’han pronunciat tant el Consell d’Europa com distintes
institucions de la Unió Europea, per mitjà de les disposicions següents, entre d’altres: resolució d’1 d’octubre de
1981 de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell
d’Europa, resolució del Parlament Europeu de 8 de febrer
de 1984, recomanació del Consell d’Europa de 7 de maig
de 1988 que postula el reconeixement de l’eficàcia dels
pactes i contractes entre les persones convivents de fet; resolució del Parlament Europeu de 6 de febrer de 1994 i re-
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En los últimos años han aparecido, junto al matrimonio,
otras formas de convivencia more uxorio, cada vez más numerosas y más aceptadas por la sociedad, que demandan
una adecuada regulación.
El hecho de que dos personas, con independencia de su
sexo, convivan unidas por un vínculo de afectividad análoga a la conyugal, crea un conjunto de relaciones, derechos
y deberes personales y patrimoniales, tanto entre sus miembros como con relación a terceras personas, que en la actualidad no pueden ser desconocidos por el derecho positivo y que merecen la protección de los poderes públicos
mediante la correspondiente legislación.
A favor de ese reconocimiento y de esa protección se han
pronunciado tanto el Consejo de Europa como distintas instituciones de la Unión Europea, mediante las siguientes disposiciones, entre otras: resolución de 1 de octubre de 1981 de
la Asamblea de Parlamentarios del Consejo de Europa, resolución del Parlamento Europeo de 8 de febrero de 1984, recomendación del Consejo de Europa de 7 de mayo de 1988
que postula el reconocimiento de la eficacia de los pactos y
contratos entre las personas convivientes de hecho; resolución del Parlamento Europeo de 6 de febrero de 1994 y reco-
BOC número 98
28.09.2012
comanació de l’Assemblea Parlamentària del Consell
d’Europa de 26 de setembre de 2000, entre d’altres.
El Consell no ha sigut insensible a estes recomanacions
i en totes les seues actuacions normatives ha defés el principi d’igualtat i de no-discriminació. Així, per mitjà del
Decret 250/1994, de 7 de desembre, va crear el Registre
d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana,
que va ser desplegat mitjançant l’Orde de 15 de febrer de
1995, de la Conselleria d’Administració Pública.
Mereix una especial consideració la Llei 1/2001, de 6
d’abril, de la Generalitat, per la qual es regulen les unions
de fet. Esta llei va suposar un pas ferm i decidit del Consell
per a donar una solució jurídica adequada a una realitat sociològica indiscutible: l’increment de les unions de fet. La
llei va establir una regulació equilibradora i igualitària, origen de la normativa actual.
No obstant això, no pot desconéixer-se que les societats
evolucionen de mode molt ràpid en esta matèria i per això
és obligació dels poders públics dictar normes que permeten la resolució dels nous problemes que puguen derivar-se
d’esta realitat social. D’altra banda, no és discutible tampoc que les unions de fet presenten actualment un elevat
grau de vigència i acceptació social, per la qual cosa el
dret no sols ha de reconéixer-les i evitar situacions de discriminació, sinó que ha de dotar-les d’un marc jurídic que
atenga els diversos problemes que puguen produir-se en el
seu àmbit.
La finalitat d’esta llei, per tant, és establir un instrument
jurídic adequat i suficient que permeta a les parelles ordenar la seua convivència en l’aspecte personal i patrimonial,
quan no hagen contret matrimoni, d’acord amb els principis
d’igualtat i de no-discriminació.
Aquesta norma, que es dicta a l’empara de les competències exclusives que l’article 49.1.1.ª i 2.ª de l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atorga a la Generalitat, parteix del màxim respecte a la llibertat de les persones per a constituir una unió de les regulades per aquesta
i per a regular les seues relacions personals i patrimonials,
amb ple respecte a la seua intimitat i sense majors requisits
que els necessaris per a garantir la seguretat jurídica tant
dels qui conviuen com de terceres persones.
El dit principi inspira tot l’articulat de la present llei, de
manera que la configuració del règim de convivència serà
la que els seus membres hagen acordat atribuir-se voluntàriament.
La llei regula les unions de fet formalitzades, en les
quals els que conviuen manifesten de forma expressa la voluntat de constituir una unió de fet, i la formalitzen mitjançant la inscripció en el Registre d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana. Per això, la llei,
sempre en defecte de regulació particular, els reconeix un
ventall de drets i deures vinculats a aquesta convivència,
amb inevitables efectes personals i patrimonials, tant durant la seua vigència com en el moment de l’extinció.
En el sentit exposat, la llei s’inicia amb un capítol I que
conté les disposicions generals. En estes normes es contenen l’objecte de la llei, els seus principis rectors, fonamentats a evitar les situacions de discriminació, i l’àmbit
d’aplicació de la norma, que es fonamenta en el veïnat civil
valencià, com es desprén de l’article 3.4 del vigent Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Este capítol I conté a més tres preceptes dedicats a
l’acreditació i prova de les unions de fet, a les prohibicions
per a la seua constitució i als modes d’extinció.
Pàg. 14.318
mendación de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa de 26 de septiembre de 2000, entre otras.
El Consell no ha sido insensible a estas recomendaciones y en todas sus actuaciones normativas ha defendido el
principio de igualdad y de no discriminación. Así, mediante el Decreto 250/1994, de 7 de diciembre, creó el Registro
de Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana, que fue desarrollado mediante Orden de 15 de febrero de 1995, de la Conselleria de Administración Pública.
Especial consideración merece la Ley 1/2001, de 6 de
abril, de la Generalitat, por la que se regulan las uniones de
hecho. Esta ley supuso un paso firme y decidido del Consell para dar adecuada solución jurídica a una realidad sociológica indiscutible: el incremento de las uniones de hecho. La ley estableció una regulación equilibradora e
igualitaria, origen de la normativa actual.
Sin embargo, no puede desconocerse que las sociedades
evolucionan de modo muy rápido en esta materia y por ello
es obligación de los poderes públicos dictar normas que
permitan la resolución de los nuevos problemas que puedan
derivarse de esta realidad social. Por otra parte, no es discutible tampoco que las uniones de hecho presentan actualmente un elevado grado de vigencia y aceptación social,
por lo que el derecho no sólo debe reconocerlas y evitar situaciones de discriminación, sino que también debe dotarles de un marco jurídico que atienda a los diversos problemas que puedan producirse en su ámbito.
La finalidad de esta ley, por tanto, es establecer un instrumento jurídico adecuado y suficiente que permita a las parejas
ordenar su convivencia en el aspecto personal y patrimonial,
cuando no hayan contraído matrimonio, de acuerdo con los
principios de igualdad y de no discriminación.
Esta norma, que se dicta al amparo de las competencias
exclusivas que el artículo 49.1.1.ª y 2.ª del Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana otorga a la Generalitat, parte del máximo respeto a la libertad de las personas para constituir una unión de las reguladas por la misma
y para regular sus relaciones personales y patrimoniales,
con pleno respeto a su intimidad y sin mayores requisitos
que los necesarios para garantizar la seguridad jurídica tanto de quienes conviven como de terceras personas.
Dicho principio inspira todo el articulado de la presente
ley, de modo que la configuración del régimen de convivencia será la que sus miembros hayan acordado atribuirse
voluntariamente.
La Ley regula las uniones de hecho formalizadas, en las
cuales quienes conviven manifiestan de forma expresa su
voluntad de constituir una unión de hecho, formalizando la
misma mediante su inscripción en el Registro de Uniones
de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana. Por
ello, la ley, siempre en defecto de regulación particular, les
reconoce un abanico de derechos y deberes vinculados a dicha convivencia, con inevitables efectos personales y patrimoniales, tanto durante su vigencia como en el momento
de su extinción.
En el sentido expuesto, la ley se inicia con un capítulo I
que contiene las disposiciones generales. En estas normas se
contienen el objeto de la ley, sus principios rectores, fundamentados en evitar las situaciones de discriminación, y el ámbito de aplicación de la norma, que se fundamenta en la vecindad civil valenciana, como se desprende del artículo 3.4 del
vigente Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Este capítulo I contiene además tres preceptos dedicados a
la acreditación y prueba de las uniones de hecho, a las prohibiciones para su constitución y a los modos de extinción.
BOC número 98
28.09.2012
Quant a les formes d’acreditació, s’ha optat per un simple règim de manifestació expressa de la voluntat comuna, i
s’admeten les més simples i menys costoses fórmules
d’expressió per a facilitar-la. La inscripció en el Registre
d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana
es regula com un instrument de publicitat per a dotar de
certesa i efectes jurídics la unió, i es preserva així la seguretat jurídica necessària.
Les prohibicions per a constituir una unió de fet estan
inspirades en el principi de mínima intervenció, impedint
únicament la constitució de la unió en situacions de manteniment simultani d’altres vincles convivencials, minoria
d’edat sense emancipació o parentiu molt pròxim.
Finalment, també queda reflectit el principi de llibertat
individual, inspirador de la llei, per regular els supòsits
d’extinció de la unió, els seus efectes i la seua cancel·lació
en el Registre d’Unions de Fet Formalitzades.
Els capítols II i III es refereixen a la regulació de la convivència i dels aspectes patrimonials entre les persones
convivents, fonamentada en el respecte a les decisions
adoptades per aquells que integren la unió. Així, els qui
conviuen poden establir lliurement els pactes que regesquen les relacions personals i patrimonials de la seua unió,
tant durant aquesta, com després de la seua extinció, sense
més límits que la llei, la moral, l’ordre públic i la igualtat
dels seus propis drets.
La llei establix establix normes relatives al règim
econòmic que es fonamenten en el principi
d’independència patrimonial amb l’obligació d’ambdós
membres de la unió de contribuir a la satisfacció dels gastos comuns, i es determina quins tenen esta naturalesa i
s’establixen requisits per a determinats actes
d’administració i, en especial, per a la disposició de la vivenda habitual de la parella.
També regula la llei el dret d’aliments. El dret a percebre una compensació econòmica o una pensió periòdica en
cas de cessament de la convivència podrà reconèixer-se si
expressament s’haguera pactat.
Després de regular la responsabilitat dels que integren
les unions formalitzades enfront de terceres persones i atorgar a la persona convivient supervivent un dret, limitat en
el temps, d’usar l’habitatge familiar després de morir la parella, la llei estableix, en el capítol IV, referit a les relacions
personals i familiars, que els que integren una unió de fet
formalitzada es consideraran equiparats als cònjuges quant
a l’exercici de les accions relacionades amb les declaracions d’incapacitat, prodigalitat, absència, defunció i exercici de les funcions de tutela i curatela, i preveu en el capítol V, relatiu als drets successoris, el dret de qui sobreviu a
ocupar en la successió de la parella la mateixa posició que
correspon legalment al cònjuge supervivent.
El capítol VI de la llei estableix determinats supòsits
d’equiparació de les unions de fet formalitzades a les matrimonials. Aquests supòsits obeeixen a l’aplicació de les recomanacions internacionals anteriorment mencionades i tenen el propòsit d’evitar situacions de discriminació o
desigualtat injustificada. Així, en diverses matèries competència de la Generalitat la llei disposa que els qui integren les unions de fet formalitzades tindran la mateixa consideració que els qui són cònjuges.
Finalment, una disposició addicional, una disposició
transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals completen esta regulació.
Pàg. 14.319
En cuanto a las formas de acreditación, se ha optado por
un simple régimen de manifestación expresa de la voluntad
común, admitiéndose las más simples y menos costosas
fórmulas de expresión para facilitarla. La inscripción en el
Registro de Uniones de Hecho de la Comunidad Valenciana
se regula como un instrumento de publicidad para dotar de
certeza y efectos jurídicos a la unión, preservándose así la
necesaria seguridad jurídica.
Las prohibiciones para constituir una unión de hecho
están inspiradas en el principio de mínima intervención,
impidiendo únicamente la constitución de la unión en situaciones de mantenimiento simultáneo de otros vínculos convivenciales, minoría de edad sin emancipación o parentesco
muy cercano.
Finalmente, también queda reflejado el principio de libertad individual, inspirador de la ley, al regular los supuestos de extinción de la unión, sus efectos y su cancelación en el Registro de Uniones de Hecho Formalizadas.
Los capítulos II y III se refieren a la regulación de la
convivencia y de los aspectos patrimoniales entre las personas convivientes, fundamentada en el respeto a las decisiones adoptadas por quienes integran la unión. Así, quienes
conviven pueden establecer libremente los pactos que rijan
las relaciones personales y patrimoniales de su unión, tanto
durante la misma, como tras su extinción, sin más límites
que la ley, la moral, el orden público y la igualdad de sus
propios derechos.
Establece la ley normas relativas al régimen económico
que se fundamentan en el principio de independencia patrimonial con la obligación de ambos miembros de la unión
de contribuir a la satisfacción de los gastos comunes, determinándose cuáles tienen tal naturaleza y estableciendo requisitos para determinados actos de administración y, en
especial, para la disposición de la vivienda habitual de la
pareja.
También regula la ley el derecho de alimentos. El derecho a percibir una compensación económica o una pensión
periódica en caso de cese de la convivencia podrá reconocerse si expresamente se hubiera pactado.
Tras regular la responsabilidad de quienes integran la
uniones formalizadas frente a terceras personas y otorgar a
la persona conviviente supérstite un derecho, limitado en el
tiempo, de usar la vivienda familiar después de fallecer su
pareja, la ley establece, en el capítulo IV, referido a las relaciones personales y familiares, que quienes integren una
unión de hecho formalizada se considerarán equiparados a
los cónyuges en cuanto al ejercicio de las acciones relacionadas con las declaraciones de incapacidad, prodigalidad,
ausencia, fallecimiento y desempeño de las funciones de
tutela y curatela, y prevé en el capítulo V, relativo a los derechos sucesorios, el derecho de quien sobrevive a ocupar
en la sucesión de su pareja la misma posición que corresponde legalmente al cónyuge supérstite.
El capítulo VI de la ley establece determinados supuestos de equiparación de las uniones de hecho formalizadas a
las matrimoniales. Dichos supuestos obedecen a la aplicación de las recomendaciones internacionales anteriormente
mencionadas y tienen el propósito de evitar situaciones de
discriminación o desigualdad injustificada. Así, en diversas
materias competencia de la Generalitat la ley dispone que
quienes integran las uniones de hecho formalizadas tendrán
la misma consideración que quienes son cónyuges.
Finalmente, una disposición adicional, una disposición
transitoria, una disposición derogatoria y tres disposiciones
finales completan esta regulación.
BOC número 98
28.09.2012
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Pàg. 14.320
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
Article 1
Objecte i principis d’esta llei
Artículo 1
Objeto y principios de esta ley
1. L’objecte d’aquesta llei és la regulació dels drets i
deures dels qui són membres de les unions de fet formalitzades, entenent per tals les formades per dues persones que,
amb independència del seu sexe, convisquen en una relació
d’afectivitat anàloga a la conjugal, i que complesquen els
requisits d’inscripció de l’article 3 d’aquesta llei.
2. Ningú podrà ser objecte de discriminació per raó de
la naturalesa, matrimonial o no, del grup familiar del qual
forme part.
1. El objeto de la presente ley es la regulación de los derechos y deberes de quienes son miembros de las uniones de hecho formalizadas, entendiendo por tales las formadas por dos
personas que, con independencia de su sexo, convivan en una
relación de afectividad análoga a la conyugal, y que cumplan
los requisitos de inscripción del artículo 3 de esta ley.
2. Nadie podrá ser objeto de discriminación por razón
de la naturaleza, matrimonial o no, del grupo familiar del
que forme parte.
Article 2
Àmbit d’aplicació
Artículo 2
Ámbito de aplicación
1. Aquesta llei s’aplicarà a les unions de fet formalitzades d’acord amb ella, quan les parts queden subjectes a la
legislació civil valenciana, d’acord amb l’article 3.4 de
l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Si
només una de les parts estiguera subjecta al dret civil valencià, s’aplicaran les disposicions estatals sobre resolució
de conflictes de lleis.
2. La pèrdua de veïnatge civil d’un dels membres, per si
sola, no determinarà la pèrdua de la condició d’unió de fet
formalitzada.
1. La presente ley se aplicará a las uniones de hecho formalizadas conforme a ella, cuando las partes queden sujetas a la legislación civil valenciana, de acuerdo con el
artículo 3.4 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Si sólo una de las partes estuviera sujeta al derecho civil valenciano, se aplicarán las disposiciones estatales sobre resolución de conflictos de leyes.
2. La pérdida de vecindad civil de uno de los miembros,
por sí solo, no determinará la pérdida de la condición de
unión de hecho formalizada.
Article 3
Constitució de les unions de fet formalitzades
Artículo 3
Constitución de las uniones de hecho formalizadas
Són unions formalitzades aquelles en què consta la seua
existència, bé per declaració de voluntat dels seus integrants davant del funcionari encarregat o la funcionària encarregada del Registre d’Unions de Fet Formalitzades de la
Comunitat Valenciana plasmada en la corresponent inscripció o bé en un altre document públic inscrit en el mencionat
registre, sempre que complisquen els requisits que determina esta llei per a ser considerades com a tal.
La inscripció de la unió de fet en el Registre d’Unions
de Fet Formalizades de la Comunitat Valenciana té caràcter
constitutiu i es produirà mitjançant una resolució de l’òrgan
competent per a la gestió d’aquest Registre, en el termini
de tres mesos des de la sol·licitud i els efectes del silenci
administratiu seran negatius, sense perjudici de la resolució
posterior sobre aquella. Contra aquesta resolució cabrà interposar el recurs administratiu corresponent.
Son uniones formalizadas aquellas en que consta su
existencia, bien por declaración de voluntad de sus integrantes ante el funcionario encargado o la funcionaria encargada del Registro de Uniones de Hecho Formalizadas de
la Comunitat Valenciana plasmada en la correspondiente
inscripción o bien en otro documento público inscrito en el
mencionado Registro, siempre que cumplan los requisitos
que determina esta ley para ser tenidas por tales.
La inscripción de la unión de hecho en el Registro de
Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana
tiene carácter constitutivo y se producirá mediante resolución
del órgano competente para la gestión de dicho Registro, en el
plazo de tres meses desde la solicitud, siendo los efectos del
silencio administrativo negativos, sin perjuicio de la resolución posterior sobre aquélla. Contra dicha resolución cabrá interponer el correspondiente recurso administrativo.
Article 4
Prohibicions per a constituir una unió de fet
Artículo 4
Prohibiciones para constituir una unión de hecho
1. No podran formar una unió de fet, a l’efecte
d’aquesta llei:
a) Les persones menors d’edat no emancipades.
b) Els qui estiguen casats o casades amb una altra persona, sense estar separats o separades legalment d’aquesta
mitjançant sentència judicial, i els qui mantinguen una unió
de fet formalitzada amb una altra persona.
c) Els qui siguen parents en línia recta, per consanguinitat o adopció, o col·lateral, en els mateixos termes, fins al
tercer grau.
1. No podrán formar una unión de hecho, a los efectos
de esta ley:
a) Las personas menores de edad no emancipadas.
b) Quienes estén casados o casadas con otra persona, sin
estar separados o separadas legalmente de la misma mediante sentencia judicial, y quienes mantengan una unión
de hecho formalizada con otra persona.
c) Quienes sean parientes en línea recta, por consanguinidad o adopción, o colateral, en los mismos términos, hasta el tercer grado.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.321
2. No podrà pactar-se una unió de fet amb caràcter temporal o condicional.
3. Quan la unió de fet quede fora de l’àmbit d’aplicació
a què es refereix l’article 2 d’aquesta llei, com també quan
se sol·licite la unió de fet en algun dels supòsits de prohibició recollits en aquest article, es dictarà una resolució denegatòria de la inscripció per l’òrgan competent per a la gestió del Registre d’Unions de Fet Formalizades de la
Comunitat Valenciana, en el termini de tres mesos des de la
sol·licitud i els efectes del silenci seran negatius. Contra
aquesta resolució cabrà interposar el recurs administratiu
corresponent.
2. No podrá pactarse una unión de hecho con carácter
temporal o condicional.
3. Cuando la unión de hecho quede fuera del ámbito de
aplicación a que se refiere el artículo 2 de esta ley, así
como cuando se solicite la unión de hecho en alguno de los
supuestos de prohibición recogidos en este artículo, se dictará resolución denegatoria de la inscripción por el órgano
competente para la gestión del Registro de Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana, en el plazo
de tres meses desde la solicitud, siendo los efectos del silencio negativos. Contra dicha resolución cabrá interponer
el correspondiente recurso administrativo.
Article 5
Extinció de la unió de fet i cancel·lació
de la seua inscripció
Artículo 5
Extinción de la unión de hecho y cancelación
de su inscripción
1. La unió de fet s’extingeix per les causes següents:
a) Per comú acord dels seus membres.
b) Per declaració de voluntat de qualsevol d’ells o elles.
c) Quan qualsevol dels convivients o les convivients estiga incurs en un procés penal iniciat per atemptar contra la
vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la
llibertat i la indemnitat sexual de l’altre o de l’altra o dels
fills o les filles comunes o de qualsevol d’ells o d’elles, i
s’haja dictat una resolució judicial motivada en què es
constaten indicis fundats i racionals de criminalitat.
d) Per mort o declaració de defunció de qualsevol dels
seus membres.
e) Per cessament efectiu injustificat de la convivència
durant un termini mínim de tres mesos.
f) Per matrimoni de qualsevol dels seus membres.
2. En cas d’extinció de la unió de fet formalitzada, qualsevol dels membres haurà de sol·licitar, en el termini d’un
mes, la cancel·lació de la inscripció que conste en el Registre d’Unions de Fet Formalitzades.
3. La cancel·lació de la unió de fet en el Registre
d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana
es produirà mitjançant una resolució de l’òrgan competent
per a la gestió d’aquest registre, en el termini màxim de
tres mesos des de la sol·licitud, i els efectes del silenci administratiu seran positius, sense perjudici de la resolució
posterior sobre aquella. Contra la dita resolució cabrà interposar el recurs administratiu corresponent.
1. La unión de hecho se extingue por las siguientes causas:
a) Por común acuerdo de sus miembros.
b) Por declaración de voluntad de cualquiera de ellos o ellas.
c) Cuando cualquiera de los convivientes o las convivientes esté incurso en un proceso penal iniciado por atentar contra
la vida, la integridad física, la libertad, la integridad moral o la
libertad e indemnidad sexual del otro o de la otra o de los hijos
o hijas comunes o de cualquiera de ellos o de ellas, y se haya
dictado resolución judicial motivada en la que se constaten indicios fundados y racionales de criminalidad.
d) Por muerte o declaración de fallecimiento de cualquiera de sus miembros.
e) Por cese efectivo injustificado de la convivencia durante un plazo mínimo de tres meses.
f) Por matrimonio de cualquiera de sus miembros.
2. En caso de extinción de la unión de hecho formalizada, cualquiera de sus miembros deberá solicitar, en el plazo
de un mes, la cancelación de la inscripción que conste en el
Registro de Uniones de Hecho Formalizadas.
3. La cancelación de la unión de hecho en el Registro de
Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana se producirá mediante resolución del órgano competente
para la gestión de dicho Registro, en el plazo máximo de
tres meses desde la solicitud, siendo los efectos del silencio
administrativo positivos, sin perjuicio de la resolución posterior sobre aquélla. Contra dicha resolución cabrá interponer el correspondiente recurso administrativo.
Article 6
Efectes de l’extinció de la unió de fet formalitzada
Artículo 6
Efectos de la extinción de la unión de hecho formalizada
L’extinció de la unió de fet formalitzada implica la revocació automàtica dels poders que qualsevol dels seus membres haja atorgat a favor de l’altre o de l’altra durant la
unió.
Mentres no es cancel·le en el Registre d’Unions de Fet
Formalitzades de la Comunitat Valenciana l’extinció de la
unió de fet inscrita no perjudicarà terceres persones de
bona fe.
La extinción de la unión de hecho formalizada implica
la revocación automática de los poderes que cualquiera de
sus miembros hubiera otorgado a favor del otro o de la otra
durante la unión.
Mientras no se cancele en el Registro de Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana, la extinción
de la unión de hecho inscrita no perjudicará a terceras personas de buena fe.
CAPÍTOL II
REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA
CAPÍTULO II
REGULACIÓN DE LA CONVIVENCIA
Article 7
Llibertat de regulació
Artículo 7
Libertad de regulación
1. Les persones que integren la unió de fet formalitzada
podran regular lliurement les relacions personals i patrimo-
1. Quienes integren la unión de hecho formalizada
podrán regular libremente las relaciones personales y patri-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.322
nials derivades de la convivència, els drets i obligacions
respectius durant la unió, i les normes per a liquidar les
seues relacions econòmiques després de l’extinció, inclús
preveient compensacions econòmiques en cas de cessament
de la convivència. Seran nuls els acords contraris a la llei, a
la moral o a l’orde públic, o limitadors de la igualtat de
drets de les persones que conviuen.
En defecte de pacte sobre el règim econòmic, seran aplicables les normes del capítol III d’esta llei. El dret
d’aliments de l’article 9 no admet pacte en contra.
2. Perquè els dits acords produïsquen efectes enfront de
terceres persones, hauran de formalitzar-se en escriptura
pública i inscriure’s en el Registre d’Unions de Fet Formalitzades, i, en cas d’afectar immobles o béns inscriptibles,
en el Registre de la Propietat o registre corresponent a la
seua naturalesa. Encara que estos acords no estiguen documentats ni inscrits, podran perjudicar terceres persones que
en tinguen coneixement.
3. La inscripció de l’acord es produirà mitjançant una
resolució de l’òrgan competent per a la gestió d’aquest Registre, en el termini màxim de tres mesos des de la
sol·licitud, i els efectes del silenci administratiu seran negatius, sense perjudici de la resolució posterior sobre aquesta
sol·licitud. Contra l’esmentada resolució cabrà interposar el
recurs administratiu corresponent.
moniales derivadas de la convivencia, los derechos y obligaciones respectivos constante la unión, y las normas para
liquidar sus relaciones económicas tras su extinción, incluso previendo compensaciones económicas en caso de cese
de la convivencia. Serán nulos los acuerdos contrarios a la
ley, a la moral o al orden público, o limitativos de la igualdad de derechos de quienes conviven.
En defecto de pacto sobre el régimen económico, serán de
aplicación las normas del capítulo III de esta ley. El derecho
de alimentos del artículo 9 no admite pacto en contrario.
2. Para que dichos acuerdos produzcan efectos frente a
terceras personas, deberán formalizarse en escritura pública e
inscribirse en el Registro de Uniones de Hecho Formalizadas,
y, caso de afectar a inmuebles o bienes inscribibles, en el Registro de la Propiedad o Registro correspondiente a la naturaleza de los mismos. Aunque tales acuerdos no estuvieran documentados ni inscritos, podrán perjudicar a las terceras
personas que tuvieren conocimiento de los mismos.
3. La inscripción del acuerdo se producirá mediante resolución del órgano competente para la gestión de dicho
Registro, en el plazo máximo de tres meses desde la solicitud, siendo los efectos del silencio administrativo negativos, sin perjuicio de la resolución posterior sobre dicha solicitud. Contra la citada resolución cabrá interponer el
correspondiente recurso administrativo.
CAPÍTOL III
RÈGIM ECONÒMIC
CAPÍTULO III
RÉGIMEN ECONÓMICO
Article 8
Gastos comuns de la unió de fet formalitzada
Artículo 8
Gastos comunes de la unión de hecho formalizada
1. Són gastos comuns de la unió de fet formalitzada els
necessaris per al manteniment dels seus membres i el dels
fills i filles comunes que convisquen en la llar familiar, i en
especial:
a) Els que tinguen la consideració legal d’aliments.
b) Els de conservació o manteniment de la vivenda familiar o altres béns d’ús necessari de la parella.
2. No són gastos comuns els derivats de la gestió i defensa dels béns propis de cada membre, ni els que responguen al seu interés exclusiu.
3. Els béns dels que convisquen estan subjectes a la satisfacció de les despeses comuns de la unió. Quan qualsevol de les parts incomplira el seu deure de contribuir a
aquesta satisfacció, es podrà sol·licitar a l’autoritat judicial
que adopte les mesures cautelars que estime convenients a
fi d’assegurar-la, com també les bestretes necessàries i la
previsió de necessitats futures.
4. Qualsevol de les parts podrà realitzar actes per a atendre les necessitats ordinàries de la unió, d’acord amb les
circumstàncies d’aquesta i als usos socials.
1. Son gastos comunes de la unión de hecho formalizada
los necesarios para el mantenimiento de sus miembros y el
de los hijos e hijas comunes que convivan en el hogar familiar, y en especial:
a) Los que tengan la consideración legal de alimentos.
b) Los de conservación o mantenimiento de la vivienda
familiar u otros bienes de uso necesario de la pareja.
2. No son gastos comunes los derivados de la gestión y
defensa de los bienes propios de cada miembro, ni los que
respondan a su interés exclusivo.
3. Los bienes de quienes convivan están sujetos a la satisfacción de los gastos comunes de la unión. Cuando cualquiera de las partes incumpliere su deber de contribuir a dicha satisfacción, se podrá interesar de la autoridad judicial
que adopte las medidas cautelares que estime convenientes
a fin de asegurarla, así como los anticipos necesarios y la
previsión de necesidades futuras.
4. Cualquiera de las partes podrá realizar actos para
atender las necesidades ordinarias de la unión, conforme a
las circunstancias de la misma y a los usos sociales.
Article 9
Dret d’aliments
Artículo 9
Derecho de alimentos
Les persones que convisquen en una unió de fet formalitzada tenen l’obligació de prestar-se aliments en la forma
i quantia previstes en el Codi Civil amb preferència a qualsevol altra persona obligada a prestar-los.
Quienes convivan en una unión de hecho formalizada
tienen la obligación de prestarse alimentos en la forma y
cuantía previstas en el Código Civil con preferencia a cualquier otra persona obligada a prestarlos.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.323
Article 10
Disposició de la vivenda habitual
de la unió de fet formalitzada
Artículo 10
Disposición de la vivienda habitual
de la unión de hecho formalizada
1. Per a disposar d’algun dret sobre la vivenda habitual
de la unió de fet formalitzada o sobre els seus mobles d’ús
ordinari, la persona titular necessitarà el consentiment de
l’altra persona convivent en cada cas.
2. Si un o una convivent realitza un acte o negoci de disposició sobre un immoble que puga constituir la vivenda
habitual de la unió de fet formalitzada, haurà de manifestar
en el document en què ho formalitze si concorre esta circumstància en l’immoble objecte de l’acte o negoci. La manifestació errònia o falsa del disposador o de la disposadora
no perjudicarà qui adquirisca de bona fe.
3. En cas de negativa sense causa justa del consentiment
per part del convivent o de la convivent no titular a l’acte
dispositiu o d’incapacitat per a prestar-lo, el dit consentiment podrà ser substituït per autorització judicial.
4. L’acte de disposició sobre l’habitatge habitual de la
unió efectuat per la persona titular sense el consentiment de
l’altre o de l’altra convivent o sense autorització judicial,
podrà ser anul·lat a instància de qui no siga titular dins dels
quatre anys següents des que va tenir coneixement de tal
acte o, si no n’hi ha, des de la inscripció del document en el
Registre de la Propietat. Si abans de transcórrer aquest termini s’extingira la unió, el negoci dispositiu celebrat sense
consentiment de qui siga convivent no titular quedarà confirmat.
1. Para disponer de algún derecho sobre la vivienda habitual de la unión de hecho formalizada o sobre los muebles de
uso ordinario de la misma, la persona titular necesitará el consentimiento del otro o la otra conviviente en cada caso.
2. Si un o una conviviente realizara un acto o negocio de
disposición sobre un inmueble que pudiera constituir la vivienda habitual de la unión de hecho formalizada, habrá de
manifestar en el documento en que lo formalice si concurre
tal circunstancia en el inmueble objeto del acto o negocio.
La manifestación errónea o falsa del disponente o de la disponente no perjudicará a quien adquiera de buena fe.
3. En caso de negativa sin justa causa del consentimiento por parte del o de la conviviente no titular al acto dispositivo o de incapacidad para prestarlo, dicho consentimiento podrá ser suplido por autorización judicial.
4. El acto de disposición sobre la vivienda habitual de la
unión efectuado por la persona titular sin el consentimiento
del otro o de la otra conviviente o sin autorización judicial,
podrá ser anulado a instancia de quien no sea titular dentro
de los cuatro años siguientes desde que tuvo conocimiento
de tal acto o, en su defecto, desde la inscripción del documento en el Registro de la Propiedad. Si antes de transcurrir dicho plazo se extinguiere la unión, el negocio dispositivo celebrado sin consentimiento de quien sea conviviente
no titular quedará confirmado.
Article 11
Responsabilitat patrimonial
Artículo 11
Responsabilidad patrimonial
Les persones que convisquen tenen l’obligació de sufragar els deutes i càrregues comunes en proporció a les seues
respectives rendes i patrimonis.
Els béns comuns de les persones que integren la unió de
fet formalitzada i els de la persona que haja contret
l’obligació responen solidàriament dels gastos comuns a
què es referix l’article 8 d’esta llei, sense perjuí del dret de
qui va satisfer el deute a reclamar de la persona amb qui
conviu la part que legalment li corresponga abonar.
Quienes convivan tienen la obligación de sufragar las
deudas y cargas comunes en proporción a sus respectivas
rentas y patrimonios.
Los bienes comunes de quienes integren la unión de hecho formalizada y los de la persona que hubiera contraído
la obligación responden solidariamente de los gastos comunes a que se refiere el artículo 8 de esta ley, sin perjuicio
del derecho de quien satisfizo la deuda a reclamar de su
conviviente la parte que legalmente le corresponda abonar.
Article 12
Aixovar domèstic i ús de la vivenda
Artículo 12
Ajuar doméstico y uso de la vivienda
1. A la defunció d’un o una convivent s’adjudicaran a la
persona sobrevivent els béns que constitueixen el parament
domèstic de l’habitatge habitual de la unió de fet formalitzada i no es computarà en l’haver hereditari. No s’inclouen
els objectes d’extraordinari valor, amb relació al cabal relicte de la persona causant i amb el nivell de vida de la parella.
2. Qui sobrevisca tindrà dret a l’ús de la vivenda habitual de la unió durant un any a comptar de la defunció de la
seua parella.
En cas d’arrendament, s’aplicarà la legislació en matèria
d’arrendaments urbans.
1. Al fallecimiento de un o una conviviente se adjudicarán a la persona sobreviviente los bienes que constituyen
el ajuar doméstico de la vivienda habitual de la unión de
hecho formalizada, no computándose en su haber hereditario. No se incluyen los objetos de extraordinario valor, en
relación con el caudal relicto de la persona causante y con
el nivel de vida de la pareja.
2. Quien sobreviva tendrá derecho al uso de la vivienda
habitual de la unión durante un año a contar desde el fallecimiento de su pareja.
En caso de arrendamiento, se aplicará la legislación en
materia de arrendamientos urbanos.
BOC número 98
28.09.2012
CAPÍTOL IV
RELACIONS PERSONALS I FAMILIARS
Pàg. 14.324
CAPÍTULO IV
RELACIONES PERSONALES Y FAMILIARES
Article 13
Representació legal de la persona convivent
Artículo 13
Representación legal de la persona conviviente
Les persones que integren la unió de fet formalitzada es
consideraran equiparades als cònjuges quant a l’exercici de
les accions relacionades amb les declaracions d’incapacitat,
prodigalitat, absència, defunció i exercici de les funcions
de tutela i de curatela.
Quienes integren la unión de hecho formalizada se considerarán equiparados a los cónyuges en cuanto al ejercicio
de las acciones relacionadas con las declaraciones de incapacidad, prodigalidad, ausencia, fallecimiento y desempeño
de las funciones de tutela y de curatela.
CAPÍTOL V
DRETS SUCCESSORIS
CAPÍTULO V
DERECHOS SUCESORIOS
Article 14
Drets de la persona convivent supervivent
en la successió de la persona premorta
Artículo 14
Derechos de la persona conviviente supérstite
en la sucesión de la persona premuerta
Si durant la unió de fet formalitzada tinguera lloc la
mort o la declaració de defunció d’alguna de les persones
convivents, qui sobrevisca ocuparà en la successió la mateixa posició que correspon legalment al cònjuge supervivent.
Si durante la unión de hecho formalizada tuviere lugar
la muerte o la declaración de fallecimiento de alguna de las
personas convivientes, quien sobreviva ocupará en la sucesión la misma posición que corresponde legalmente al cónyuge supérstite.
CAPÍTOL VI
ALTRES EFECTES DE LA UNIÓ DE FET
FORMALITZADA
CAPÍTULO VI
OTROS EFECTOS DE LA UNION DE HECHO
FORMALIZADA
Article 15
Altres efectes de la unió de fet formalitzada
Artículo 15
Otros efectos de la unión de hecho formalizada
Les persones que integren les unions de fet formalitzades tindran la mateixa consideració que els cònjuges als
efectes següents:
1. La regulació de la funció pública que és competència
de la Generalitat, quant a llicències, permisos, situacions
administratives, provisió de llocs de treball i ajuda familiar.
2. Els drets i obligacions de dret públic establits per la
Generalitat en matèries de la seua competència, com ara
normes pressupostàries, indemnitzacions, subvencions i tributs autonòmics.
3. Quant als drets a percebre pensions de viudetat i a les
indemnitzacions per accidents laborals o malalties professionals, caldrà ajustar-se a allò que s’ha disposat per la legislació aplicable en cada cas.
Quienes integren las uniones de hecho formalizadas
tendrán la misma consideración que los cónyuges a los siguientes efectos:
1. La regulación de la función pública que es competencia de la Generalitat, en cuanto a licencias, permisos, situaciones administrativas, provisión de puestos de trabajo y
ayuda familiar.
2. Los derechos y obligaciones de derecho público establecidos por la Generalitat en materias de su competencia,
tales como normas presupuestarias, indemnizaciones, subvenciones y tributos autonómicos.
3. En cuanto a los derechos a percibir pensiones de viudedad y a las indemnizaciones por accidentes laborales o
enfermedades profesionales, se estará a lo dispuesto por la
legislación aplicable en cada caso.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
DISPOSICIÓN ADICIONAL
Única
Unions de fet inscrites d’acord
amb la normativa anterior
Única
Uniones de hecho inscritas conforme
a la normativa anterior
Les unions inscrites en el Registre d’Unions de Fet de la
Comunitat Valenciana d’acord amb la Llei 1/2001, de 6
d’abril, de la Generalitat, per la qual es regulen les unions
de fet, i al Decret 61/2002, de 23 d’abril, del Consell, pel
qual es va aprovar el Reglament de desenvolupament de
l’esmentada norma, passaran a regular-se per aquesta llei,
sempre que reunesquen els requisits de l’article 2 d’aquesta
i així ho acrediten davant del Registre d’Unions de Fet Formalizades de la Comunitat Valenciana, amb la petició prèvia realitzada pels interessats, en el termini dels dos anys
següents a l’entrada en vigor d’aquesta llei.
Las uniones inscritas en el Registro de Uniones de Hecho de la Comunitat Valenciana conforme a la Ley 1/2001,
de 6 de abril, de la Generalitat, por la que se regulan las
uniones de hecho, y al Decreto 61/2002, de 23 de abril, del
Consell, por el que se aprobó el Reglamento de desarrollo
de la citada norma, pasarán a regularse por la presente ley,
siempre que reúnan los requisitos del artículo 2 de la misma y así lo acrediten ante el Registro de Uniones de Hecho
Formalizadas de la Comunitat Valenciana, previa petición
realizada por los interesados, en el plazo de los dos años siguientes a la entrada en vigor de esta ley.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.325
En aquest procediment es dictarà una resolució per
l’òrgan competent per a la gestió d’aquest Registre, en el
termini de tres mesos des de la petició i els efectes del silenci administratiu seran negatius, sense perjudici de la resolució posterior sobre aquella. Contra aquesta resolució
cabrà interposar el recurs administratiu corresponent.
Les resolucions estimatòries d’aquesta petició concediran efectes retroactius a aquesta unió de fet, a la data
d’entrada en vigor d’aquesta llei.
En este procedimiento se dictará resolución por el órgano competente para la gestión de dicho Registro, en el plazo de tres meses desde la petición, siendo los efectos del silencio administrativo negativos, sin perjuicio de la
resolución posterior sobre aquélla. Contra dicha resolución
cabrá interponer el correspondiente recurso administrativo.
Las resoluciones estimatorias de dicha petición concederán efectos retroactivos a dicha unión de hecho, a la fecha de entrada en vigor de esta ley.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
DISPOSICIÓN TRANSITORIA
Única
Única
Fins que el Consell aprove el Reglament del Registre
d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana,
la inscripció prevista a l’article 3 de la present Llei es durà
a terme en el Registre Administratiu d’Unions de Fet de la
Comunitat Valenciana existent.
Hasta que el Consell apruebe el Reglamento del Registro de Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana, la inscripción prevista en el artículo 3 de la presente ley se llevará a cabo en el Registro Administrativo de
Uniones de Hecho de la Comunitat Valenciana existente.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única
Derogació normativa
Única
Derogación normativa
Queda derogada la Llei 1/2001, de 6 d’abril, de la Generalitat, per la qual es regulen les unions de fet, i totes aquelles disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que
s’oposen a la present llei.
Queda derogada la Ley 1/2001, de 6 de abril, de la Generalitat, por la que se regulan las uniones de hecho, y todas aquellas disposiciones de igual o inferior rango que se
opongan a la presente ley.
DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Títol competencial habilitant
Primera
Título competencial habilitante
La present llei es dicta a l’empara de les competències
exclusives que l’article 49.1.1.ª i 2.ª de l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atorga a la Generalitat.
La presente ley se dicta al amparo de las competencias exclusivas que el artículo 49.1.1.ª y 2.ª del Estatut d’Autonomia
de la Comunitat Valenciana otorga a la Generalitat.
Segona
Habilitació per al desplegament reglamentari
Segunda
Habilitación para el desarrollo reglamentario
1. Es faculta expressament el Consell perquè aprove les
disposicions necessàries per al desplegament i execució del
que estableix aquesta llei.
2. En el termini d’un any comptador des de l’entrada en
vigor d’aquesta llei, el Consell haurà d’aprovar el reglament d’organització i funcionament del Registre d’Unions
de Fet Formalizades de la Comunitat Valenciana.
1. Se faculta expresamente al Consell para que apruebe
las disposiciones necesarias para el desarrollo y ejecución
de lo establecido en esta ley.
2. En el plazo de un año a contar desde la entrada en vigor de esta ley, el Consell deberá aprobar el reglamento de
organización y funcionamiento del Registro de Uniones de
Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana.
Tercera
Entrada en vigor
Tercera
Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor al mes de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
La presente ley entrará en vigor al mes de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
BOC número 98
28.09.2012
ESMENES QUE ES PRETENEN DEFENSAR
DAVANT EL PLE DE LES CORTS
A l’article 1
Esmena número 2
ENMIENDAS QUE SE PRETENDEN DEFENDER
ANTE EL PLENO DE LES CORTS
Al artículo 1
De supressió
GP Socialista
Enmienda número 2
De supresión
GP Socialista
Punt 1
Cal suprimir: formalitzades.
Esmena número 4
Pàg. 14.326
Punto 1
Hay que suprimir: formalizadas.
De modificació
Enmienda número 4
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 1.
Cal afegir l’expressió «i orientació sexual» després de
«amb independència del seu sexe», quedant redactat com
segueix:
L’objecte de la present llei és la regulació dels drets i
deures dels membres de les unions de fet formalitzades, i
s’entenen per tals les formades per dos persones que, amb
independència del seu sexe i orientació sexual, convisquen
en una relació d’afectivitat anàloga a la conjugal.
Punto 1.
Después de «con independencia de su sexo»,
Hay que añadir la expresión «y orientación sexual»
Quedando redactado como sigue:
El objeto de la presente ley es la regulación de los derechos y deberes de los miembros de las uniones de hecho
formalizadas, y se entienden por tales las formadas por dos
personas que, con independencia de su sexo y orientación
sexual, convivan en una relación de afectividad análoga a
la conyugal.
Esmena número 5
Enmienda número 5
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Cal substituir l’apartat 2 pel següent:
2. Ningú no podrà ser discriminat per raó del grup familiar
del que forme part. Així tindran la mateixa consideració i
gaudiran de protecció en condicions d’igualtat, famílies sense
descendència, independentment del seu origen matrimonial o
no, de la seua nacionalitat i del sexe dels seus components;
les famílies monoparentals; les famílies amb fills i filles independentment del seu origen matrimonial o no i de la seua
composició homoparental o heteroparental.
Hay que sustituir el apartado 2 por el siguiente:
2. Nadie podrá ser discriminado por razón del grupo familiar del que forme parte. Así tendrán la misma consideración y gozarán de protección en condiciones de igualdad familias sin descendencia, independientemente de su origen
matrimonial o no, de su nacionalidad y del sexo de sus componentes; las familias monoparentales, y las familias con hijos e hijas independientemente de su origen matrimonial o
no y de su composición homoparental o heteroparental.
A l’article 2
Al artículo 2
Esmena número 7
D’addició
GP Compromís
De adición
GP Compromís
Abans del text : La present llei […],
Afegir un guarisme: 1.
Esmena número 8
Enmienda número 7
Antes del texto: La presente ley […],
Hay que añadir un guarismo: 1.
De modificació
Enmienda número 8
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
On diu:
Si només un dels […] conflicte de lleis.
Ha de dir:
2. Si només una de les persones membres de la unió de
fet formalitzada tinguera el veïnat civil valencià, l’altra
persona membre podrà optar pel veïnat civil valencià o
Donde dice:
Si solo uno de los […] conflicto de leyes,
Debe decir:
2. Si solo una de las personas miembros de la unión de
hecho formalizada tuviera la vecindad civil valenciana, la
otra persona miembro podrá optar por la vecindad civil va-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.327
mantenir el seu propi veïnat, en aquest cas s’aplicaran les
normes del Codi civil sobre resolució de conflictes de lleis.
lenciana o mantener su propia vecindad; en este caso se
aplicaran las normas del Código Civil sobre resolución de
conflictos de leyes.
Esmena número 9
Enmienda número 9
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
On diu:
La pèrdua […] fet formalitzada,
Ha de dir:
3. La pèrdua de veïnat civil d’una persona membre de la
unió de fet formalitzada, per si mateix, no determinarà la
pèrdua de la condició d’unió de fet formalitzada.
Donde dice:
La pérdida […] hecho formalizada,
Debe decir:
3. La pérdida de vecindad civil de una persona miembro de
la unión de hecho formalizada, por sí misma, no determinará
la pérdida de la condición de unión de hecho formalizada.
A l’article 3
Al artículo 3
Esmena número 11
De modificació
Enmienda número 11
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
On diu: Són unions formalitzades […] per a ser tingudes
com a tals,
Ha de dir: A l’efecte d’acreditar les unions de fet, aquestes hauran de quedar formalitzades o bé per mitjà de declaració de voluntat dels seus integrants davant del funcionari
o funcionària encarregada del Registre d’Unions de Fet de
la Comunitat Valenciana amb la inscripció corresponent o
per mitjà de document públic inscrit en el mencionat Registre, sempre que es complesquen els requisits establerts en
aquesta llei.
Donde dice: Son uniones formalizadas […] para ser tenidas por tales,
Debe decir: A los efectos de acreditar las uniones de hecho, estas deberán de quedar formalizadas o bien mediante
declaración de voluntad de sus integrantes ante el funcionario o funcionaria encargada del Registro de Uniones de Hecho de la Comunitat Valenciana con la correspondiente inscripción o mediante documento público inscrito en el
mencionado Registro, siempre que se cumplan los requisitos establecidos en la presente ley.
Esmena número 12
Enmienda número 12
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
On diu: Són unions formalitzades […] considerades
com a tal,
Ha de dir:
1. Les unions de fet formalitzades que complisquen els requisits que preveu esta llei, es constitueixen per la declaració
de voluntat de les persones que les integren, manifestada davant el Registre d’Unions de Fet de la Comunitat Valenciana i
tenen efectes front a tercers des de la seua inscripció.
2. Dita voluntat podrà manifestar-se davant de la persona funcionària del Registre en la corresponent inscripció.
3. També podrà manifestar-se en document públic que
hi haurà de ser inscrit a l’efecte, comptant en aquest cas
com a data de formalització de la unió de fet, als efectes
d’aquesta llei, la de la inscripció al Registre.
4. Reglamentàriament es desenvoluparà la creació i funcionament del Registre d’Unions de Fet formalitzades de la
Comunitat Valenciana que contemplarà la descentralització
del mateix a través de delegacions territorials.
Donde dice: Son uniones formalizadas […] consideradas como tal,
Debe decir:
1. Las uniones de hecho formalizadas que cumplan los requisitos que prevé esta ley se constituyen por la declaración
de voluntad de las personas que las integran, manifestada
ante el Registro de Uniones de Hecho de la Comunitat Valenciana, y tienen efectos frente a terceros desde su inscripción.
2. Dicha voluntad podrá manifestarse ante la persona
funcionaria del Registro en la correspondiente inscripción.
3. También podrá manifestarse en documento público
que deberá ser inscrito al efecto, contando en este caso
como fecha de formalización de la unión de hecho, a los
efectos de esta ley, la de la inscripción en el Registro.
4. Reglamentariamente se desarrollará la creación y
funcionamiento del Registro de Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana, que contemplará la descentralización del mismo a través de delegaciones territoriales.
A l’article 4
Al artículo 4
Esmena número 15
De modificació
Enmienda número 15
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1, apartat b
On diu: Els qui siguen casats o casades amb una altra
persona, sense estar-ne separats o separades legalment,
Punto 1, apartado b
Donde dice: Quienes estén casados o casadas con otra persona, sin estar separados o separadas legalmente de la misma,
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.328
Ha de dir: Els qui siguen casats o casades amb una altra
persona, sense estar-ne divorciats o divorciades.
Debe decir: Quienes estén casados o casadas con otra
persona, sin estar divorciados o divorciadas de la misma.
Esmena número 16
Enmienda número 16
De modificació
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1, apartat c
On diu: fins al tercer grau,
Ha de dir: fins al segon grau.
Esmena número 17
De modificación
Punto 1, apartado c
Donde dice: hasta el tercer grado,
Debe decir: hasta el segundo grado.
De modificació
Enmienda número 17
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
On diu:
b) Les persones casades […] amb una altra persona,
Ha de dir:
b) Les persones casades amb una altra persona, sense
estar separades legalment.
c) Les persones que mantinguen una unió de fet formalitzada amb una altra persona.
Donde dice:
b) Las personas casadas […] con otra persona,
Debe decir:
b) Las personas casadas con otra persona, sin estar separadas legalmente.
c) Las personas que mantengan una unión de hecho formalizada con otra persona.
Esmena número 18
Enmienda número 18
De modificació
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
On diu:
c) Les persones que siguen parentes en línia recta o
col·lateral, per consanguinitat o adopció, fins al tercer grau,
Ha de dir:
d) Les persones que siguen parentes en línia recta per
consanguinitat o adopció.
e) Les persones que siguen parentes en línia col·lateral,
per consanguinitat o adopció, fins el segon grau.
Donde dice:
c) Las personas que sean parientes en línea recta o colateral, por consanguinidad o adopción, hasta el tercer grado,
Debe decir:
d) Las personas que sean parientes en línea recta por
consanguinidad o adopción.
e) Las personas que sean parientes en línea colateral,
por consanguinidad o adopción, hasta el segundo grado.
A l’article 5
Al artículo 5
Esmena número 20
De modificació
GP Compromís
Enmienda número 20
De modificación
GP Compromís
On diu:
b) Declaració de voluntat de qualsevol d’ells o d’elles,
Ha de dir:
b) Declaració de voluntat unilateral de qualsevol de les
parts integrants, comunicada fefaentment a l’altra o al Registre d’Unions de Fet Formalitzades que a la seua vegada
ho comunicarà a l’altra part.
Donde dice:
b) Declaración de voluntad de cualquiera de ellos o de
ellas,
Debe decir:
b) Declaración de voluntad unilateral de cualquiera de
las partes integrantes, comunicada fehacientemente a la
otra o al Registro de Uniones de Hecho Formalizadas, que
a su vez lo comunicará a la otra parte.
Esmena número 21
Enmienda número 21
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Afegir un apartat després del b:
Quan les persones que formen la unió de fet formalitzada contrauen matrimoni entre si.
Hay que añadir un apartado después del b:
Cuando las personas que forman la unión de hecho formalizada contraen matrimonio entre sí.
BOC número 98
Esmena número 22
28.09.2012
De supressió
GP Compromís
De supresión
Hay que suprimir el apartado c.
De supressió
GP Compromís
Enmienda número 23
De supresión
GP Compromís
Cal eliminar l’apartat e.
Hay que eliminar el apartado e.
A l’article 6
Esmena número 24
Enmienda número 22
GP Compromís
Suprimir l’apartat c.
Esmena número 23
Pàg. 14.329
Al artículo 6
De modificació
Enmienda número 24
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
On diu: L’extinció de la unió […] terceres persones de
bona fe,
Ha de dir: Els efectes de l’extinció de la unió de fet formalitzada, comptaran a partir de la sol·licitud de cancel·lació en el Registre d’Unions de Fet i tindrà els efectes
següents:
1. Revocació automàtica dels poders que qualsevol dels
seus membres haguera atorgat a favor de l’altre o de l’altra
durant la unió.
2. Una pensió periòdica per al membre de la parella que
ho necessitara per a atendre adequadament el suport sempre
que es donen els supòsits següents:
a. Si la unió haguera suposat una disminució en la capacitat d’obtenir ingressos, per la seua dedicació a l’altre convivent per a poder obtenir aquests, havent-se produït una
situació de desigualtat entre el patrimoni d’ambdós que implique un enriquiment injust.
b. O s’haguera encarregat de les tasques pròpies de la
casa o de la cura i l’atenció dels fills comuns o majors a
càrrec seu.
Donde dice: La extinción de la unión […] terceras personas de buena fe,
Debe decir: Los efectos de la extinción de la unión de
hecho formalizada, contarán a partir de la solicitud de cancelación en el Registro de Uniones de Hecho y tendrá los
siguientes efectos:
1. Revocación automática de los poderes que cualquiera
de sus miembros hubiera otorgado a favor del otro o de la
otra durante la unión.
2. Una pensión periódica para el miembro de la pareja
que lo necesitara para atender adecuadamente el sustento
siempre que se den los siguientes supuestos:
a. Si la unión hubiera supuesto una disminución en la
capacidad de obtener ingresos, por su dedicación al otro
conviviente para poder obtener los mismos, habiéndose
producido una situación de desigualdad entre el patrimonio
de ambos que implique un enriquecimiento injusto.
b. O se hubiera encargado de las labores propias de la
casa o del cuidado y atención de los hijos comunes o mayores a su cargo.
Esmena número 25
Enmienda número 25
D’addició
GP Compromís
GP Compromís
Abans del text : L’extinció […],
Afegir un guarisme: 1.
Esmena número 26
De adición
Antes del texto: La extinción […],
Hay que añadir un guarismo: 1.
D’addició
Enmienda número 26
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Afegir després de:durant la unió,
El text: i en funció d’aquesta.
De manera que el text quede de la següent manera:
1. L’extinció de la unió de fet formalitzada implica la
revocació automàtica dels poders que qualsevol dels seus
membres haja atorgat a favor de l’altre o altra durant la
unió i en funció d’aquesta.
Después de: durante la unión,
Hay que añadir: y en función de esta.
De manera que el texto quede de la siguiente manera:
1. La extinción de la unión de hecho formalizada implica la revocación automática de los poderes que cualquiera
de sus miembros haya otorgado a favor del otro u otra durante la unión y en función de esta.
BOC número 98
Esmena número 27
28.09.2012
D’addició
GP Compromís
Enmienda número 27
De adición
GP Compromís
Abans del text : Mentres no […],
Afegir un guarisme: 2.
Esmena número 28
Pàg. 14.330
Antes del texto: Mientras no […],
Hay que añadir un guarismo: 2.
De modificació
Enmienda número 28
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
On diu:
Mentres no […] bona fe,
Ha de dir:
2.Mentre no es cancel·le en el Registre d’Unions de Fet
Formalitzades de la Comunitat Valenciana, l’extinció de la
unió de fet inscrita no tindrà efectes front a tercers.
Donde dice:
Mientras no […] buena fe,
Debe decir:
2. Mientras no se cancele en el Registro de Uniones de
Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana, la extinción de la unión de hecho inscrita no tendrá efectos frente a
terceros.
Esmena número 29
Enmienda número 29
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un nou paràgraf amb el següent text:
Amb l’extinció de la unió, qualsevol dels membres pot
reclamar a l’altre el pagament d’una pensió periòdica, sempre que la necessite per tal d’atendre adequadament el seu
substent i es trobe en un dels dos casos següents:
a) Que la convivència haja disminuït la capacitat del
sol·licitant per a obtindre ingressos.
b) Que la cura dels fills comuns al seu càrrec impedisca
o dificulte seriosament la realització d’activitats laborals.
La reclamació del pagament d’una pensió periòdica es farà
en el termini d’un any des de l’extinció de la unió de fet.
El dret de pensió previst en el punt 1.a s’extingeix en un
termini de tres anys, a comptar des del pagament de la primera pensió, per les causes generals d’extinció del dret
d’aliments, i en el supòsit que el receptor contrega matrimoni, constituisca una unió de fet formalitzada o convisca
en relació afectiva anàloga a la conjugal amb una altra persona.
La pensió pot ser modificada o extingida en el supòsit
de què canvien les circumstàncies que la van produir.
Hay que añadir un nuevo párrafo con el siguiente texto:
Con la extinción de la unión, cualquiera de los miembros puede reclamar al otro el pago de una pensión periódica, siempre que la necesite para atender adecuadamente su
sustento y se encuentre en uno de los dos siguientes casos:
a) Que la convivencia haya disminuido la capacidad del
solicitante para obtener ingresos.
b) Que el cuidado de los hijos comunes a su cargo impida
o dificulte seriamente la realización de actividades laborales.
La reclamación del pago de una pensión periódica se hará
en el plazo de un año desde la extinción de la unión de hecho.
El derecho de pensión previsto en el punto 1.a se extingue en un plazo de tres años, a contar desde el pago de la
primera pensión, por las causas generales de extinción del
derecho de alimentos, y en el supuesto de que el receptor
contraiga matrimonio, constituya una unión de hecho formalizada o conviva en relación afectiva análoga a la conyugal con otra persona.
La pensión puede ser modificada o extinguida en el supuesto de que cambien las circunstancias que la produjeron.
Esmena número 30
Enmienda número 30
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un nou paràgraf amb el següent text:
Amb l’extinció de la unió, qualsevol dels membres pot
reclamar una compensació econòmica quan la unió haja suposat una situació de desigualtat patrimonial entre ambdós
membres que implique un enriquiment injust i s’haja donat
un dels següents supòsits:
a) Que el convivent haja contribuït econòmicament o
amb el seu treball a l’adquisició, conservació o millora de
qualsevol dels béns comuns o privatius de l’altre membre
de la unió de fet.
b) Que el convivent s’haja dedicat amb exclusivitat o de
forma principal a la realització del treball per a la família.
Hay que añadir un nuevo párrafo con el siguiente texto:
Con la extinción de la unión, cualquiera de los miembros
puede reclamar una compensación económica cuando la
unión haya supuesto una situación de desigualdad patrimonial
entre ambos miembros que implique un enriquecimiento injusto y se haya dado uno de los siguientes supuestos:
a) Que el conviviente haya contribuido económicamente
o con su trabajo a la adquisición, conservación o mejora de
cualquiera de los bienes comunes o privativos del otro
miembro de la unión de hecho.
b) Que el conviviente se haya dedicado con exclusividad o de forma principal a la realización del trabajo para la
familia.
El pago de la compensación se deberá hacer efectivo en
un plazo máximo de tres años, con el interés legal que se
El pagament de la compensació s’haurà de fer efectiu en
un termini màxim de tres anys, amb l’interés legal que
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.331
s’haja reconegut. S’ha de pagar en metàl·lic, excepte acord
entre les parts o decisió judicial per causa justificada que
establisca el pagament en béns.
haya reconocido. Se ha de pagar en metálico, excepto
acuerdo entre las partes o decisión judicial por causa justificada que establezca el pago en bienes.
Esmena número 31
Enmienda número 31
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un nou paràgraf amb el següent text:
1. Amb l’extinció de la unió, els membres poden acordar allò que consideren oportú quant a la guarda i custòdia
dels fills i filles comunes, el règim de visites, de comunicació i d’estàncies. No obstant això, el jutge pot moderar
equitativament allò acordat, quan ho considere lesiu per a
un dels membres de la unió o dels fills o filles.
2. En defecte de pacte, el jutge ha d’acordar allò que
considere procedent respecte dels fills o filles, en el seu benefici i prèvia audiència d’aquests si tenen suficient judici
i, en tot cas, dels majors de dotze anys.
Hay que añadir un nuevo párrafo con el siguiente texto:
1. Con la extinción de la unión, los miembros pueden acordar lo que consideren oportuno en cuanto a la guarda y custodia de los hijos e hijas comunes, el régimen de visitas, de comunicación y de estancias. No obstante, el juez puede moderar
equitativamente lo acordado, cuando lo considere lesivo para
uno de los miembros de la unión o de los hijos o hijas.
2. En defecto de pacto, el juez debe acordar lo que considere procedente respecto de los hijos o hijas, en su beneficio y previa audiencia de estos si tienen suficiente juicio
y, en todo caso, de los mayores de doce años.
A un article nou
A un nuevo artículo
Esmena número 32
D’addició
Enmienda número 32
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un article nou al capítol I
Article 6 bis: Extinció de la unió de fet formalitzada
amb fills comuns menors d’edat
En cas d’extinció de la unió de fet formalitzada, la guarda i el règim de visites dels fills i filles comunes menors
d’edat, la comunicació i estada es determinarà en aplicació
de la legislació civil vigent en matèria de relacions paternofilials.
Hay que añadir un nuevo artículo al capítulo I
Artículo 6 bis: Extinción de la unión de hecho formalizada con hijos comunes menores de edad
En caso de extinción de la unión de hecho formalizada,
la guarda y régimen de visitas de los hijos e hijas comunes
menores de edad, la comunicación y estancia se determinará en aplicación de la legislación civil vigente en materia
de relaciones paternofiliales.
Al capítol II
Al capítulo II
Esmena número 33
De modificació
Enmienda número 33
De modificación
GP Compromís
GP Compromís
Canviar el títol del CAPÍTOL II REGULACIÓ DE LA
CONVIVÈNCIA
Ha de dir:
CAPÍTOL II: ACORDS PATRIMONIALS I SOBRE LA
CONVIVÈNCIA
Cambiar el título del CAPÍTULO II REGULACIÓN DE
LA CONVIVENCIA
Debe decir:
CAPÍTULO II: ACUERDOS PATRIMONIALES Y SOBRE LA CONVIVENCIA.
A l’article 7
Al artículo 7
Esmena número 34
D’addició
Enmienda número 34
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Afegir després de: persones que conviuen,
o que impliquen renuncia dels drets fonamentals i les
llibertats públiques de qualsevol de les persones integrants
o de ambdues.
Después de: personas que conviven,
Hay que añadir: o que impliquen renuncia de los derechos fundamentales y las libertades públicas de cualquiera
de las personas integrantes o de ambas.
BOC número 98
Esmena número 35
28.09.2012
De modificació
Pàg. 14.332
Enmienda número 35
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 2
On diu: hauran de formalitzar-se en escriptura pública,
Ha de dir: hauran de formalitzar-se en document públic
o privat.
Punto 2
Donde dice: deberán formalizarse en escritura pública,
Debe decir: deberán formalizarse en documento público
o privado.
A l’article 8
Al artículo 8
Esmena número 37
D’addició
Enmienda número 37
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un apartat abans de l’1 amb el següent text,
desplaçant la resta i fent un total de 5 apartats:
1. Cadascun dels membres de la unió de fet contribuirà
al substent de les càrregues familiars en proporció als seus
recursos econòmics, entenent-se com a contribució el treball per a la família.
Hay que añadir un apartado antes del 1 con el siguiente
texto, desplazando al resto y haciendo un total de 5 apartados:
1. Cada uno de los miembros de la unión de hecho contribuirá al sustento de las cargas familiares en proporción a
sus recursos económicos, entendiéndose como contribución
el trabajo para la familia.
Esmena número 38
Enmienda número 38
De modificació
GP Esquerra Unida
De modificación
GP Esquerra Unida
Punt 1. Cal afegir l’expressió «en el sentit més ampli»
en l’apartat a quedant redactat com segueix:
a) Els que tinguen la consideració legal d’aliments, en
el sentit més ampli.
Punto 1. Hay que añadir la expresión «en el sentido más
amplio» en el apartado a, quedando redactado como sigue:
a) Los que tengan la consideración legal de alimentos,
en el sentido más amplio.
Esmena número 39
Enmienda número 39
De modificació
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1, apartat b
On diu: Els de conservació o manteniment de
l’habitatge familiar,
Ha de dir: Els de conservació, manteniment o millora de
l’habitatge familiar.
Punto 1, apartado b
Donde dice: Los de conservación o mantenimiento de la
vivienda familiar,
Debe decir: Los de conservación, mantenimiento o mejora de la vivienda familiar.
Esmena número 40
Enmienda número 40
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1
Cal afegir un nou apartat:
c) Les despeses originades per atencions de previsió,
mèdiques o sanitàries.
Punto 1
Hay que añadir un nuevo apartado:
c) Los gastos originados por atenciones de previsión,
médicas o sanitarias.
Esmena número 41
Enmienda número 41
GP Esquerra Unida
Punt 1
Cal afegir un apartat c amb el següent text:
c) Els originats pel procés educatiu.
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
Punto 1
Hay que añadir un apartado c con el siguiente texto:
c) Los originados por el proceso educativo.
BOC número 98
Esmena número 42
28.09.2012
D’addició
Enmienda número 42
Pàg. 14.333
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Punt 1
Cal afegir un nou apartat:
d) Els que es contemplen dins del treball domèstic, o
d’atenció i cura de persones majors a càrrec de qualsevol
dels convivents per vincles de consanguinitat, siguen
aquests dependents o no, que convisquen en la llar familiar.
Punto 1
Hay que añadir un nuevo apartado:
d) Los que se contemplen dentro del trabajo doméstico, o de
atención y cuidado de personas mayores a cargo de cualquiera
de los convivientes por vínculos de consanguinidad, sean estos
dependientes o no, que convivan en el hogar familiar.
A l’article 9
Al artículo 9
Esmena número 45
De supressió
Enmienda número 45
De supresión
GP Compromís
GP Compromís
Cal eliminar: i quantia.
De manera que el text quede:
Les persones que convisquen en una unió de fet formalitzada tenen l’obligació de prestar-se aliments en la forma
prevista en el Codi Civil amb preferència a qualsevol altra
persona obligada a prestar-los.
Hay que eliminar: y cuantía.
De manera que el texto quede:
Las personas a que convivan en una unión de hecho formalizada tienen la obligación de prestarse alimentos en la
forma prevista en el Código Civil con preferencia a cualquier otra persona obligada a prestarlos.
A l’article 10
Al artículo 10
Esmena número 46
D’addició
Enmienda número 46
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2
Afegir després de: sobre un immoble,
del qual és titolar.
De manera que el text quede:
Si un o una convivent realitza un acte o negoci de disposició sobre un immoble del qual és titolar, que puga constituir la vivenda habitual de la unió de fet formalitzada,
haurà de manifestar en el document en que ho formalitze si
concorre esta circumstància en l’immoble objecte de l’acte
o negoci.
Punto 2
Después de: sobre un inmueble,
Hay que añadir: del que es titular
De manera que el texto quede:
Si un o una conviviente realiza un acto o negocio de disposición sobre un inmueble del que es titular, que pueda
constituir la vivienda habitual de la unión de hecho formalizada, deberá manifestar en el documento en que lo formalice si concurre esta circunstancia en el inmueble objeto del
acto o negocio.
A l’article 11
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 11
No hay enmiendas presentadas.
A l’article 12
Al artículo 12
Esmena número 49
De modificació
Enmienda número 49
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Punt 1. Queda redactat com segueix:
A la defunció d’alguna de les persones convivents
s’adjudicaran al sobrevivent o a la sobrevivent la titularitat
de la roba, mobiliaris i estris que constitueixen l’aixovar
domèstic de la vivenda habitual de la unió de fet formalitzada. No s’inclouen els objectes de valor extraordinari, en
relació amb el cabal relicte de la persona causant i amb el
nivell de vida de la parella.
Punto 1. Queda redactado como sigue:
A la defunción de alguna de las personas convivientes
se adjudicarán al sobreviviente o a la sobreviviente la titularidad de la ropa, mobiliarios y utensilios que constituyen
el ajuar doméstico de la vivienda habitual de la unión de
hecho formalizada. No se incluyen los objetos de valor extraordinario, en relación con el caudal relicto de la persona
causante y con el nivel de vida de la pareja.
BOC número 98
Esmena número 50
28.09.2012
De modificació
Pàg. 14.334
Enmienda número 50
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Punt 2
On diu: Qui sobrevisca tindrà dret […] d’arrendaments
urbans,
Ha de dir: Si qui sobrevisca no és propietari de
l’habitatge habitual de la unió, en tindrà dret a l’ús durant
un any, comptador des de la defunció de la seua parella. En
cas d’estar en règim d’arrendament, serà aplicable el que
disposa la Llei d’arrendaments urbans.
Punto 2
Donde dice: Quien sobreviva tendrá derecho […] de
arrendamientos urbanos,
Debe decir: Si quien sobreviva no es propietario de la vivienda habitual de la unión, tendrá derecho al uso de la misma durante un año, a contar desde el fallecimiento de su pareja. En caso de estar en régimen de arrendamiento, será de
aplicación lo dispuesto en la Ley de arrendamientos urbanos.
Esmena número 51
Enmienda número 51
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Punt 2
Afegir després de: tindrà dret a l’ús,
del immoble, la titularitat del qual fora de l’altra persona integrant de la unió de fet formalitzada, que haguera
constituït.
De manera que el text serà:
Qui sobrevisca tindrà dret a l’ús del immoble, la titularitat del qual fora de l’altra persona integrant de la unió de
fet formalitzada, que haguera constituït vivenda habitual de
la unió, durant un any a comptar des de la defunció de la
seua parella.
Punto 2
Después de: tendrá derecho al uso,
Hay que añadir: del inmueble, cuya titularidad fuera de
la otra persona integrante de la unión de hecho formalizada, que hubiera constituido
De manera que el texto será:
Quien sobreviva tendrá derecho al uso del inmueble,
cuya titularidad fuera de la otra persona integrante de la
unión de hecho formalizada, que hubiera constituido vivienda habitual de la unión, durante un año a contar desde
la defunción de su pareja.
A l’article 13
Al artículo 13
Esmena número 54
D’addició
Enmienda número 54
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Afegir després de: defunció,
de reconeixement de la filiació.
De manera que el text quede:
Les persones que integren la unió de fet formalitzada es
consideraran equiparables als cònjuges quant a l’exercici
de les accions relacionades amb les declaracions
d’incapacitat, prodigalitat, absència, defunció, de reconeixement de la filiació i exercici de les funcions [...].
Después de: defunción,
Hay que añadir: de reconocimiento de la filiación.
De manera que el texto quede:
Las personas que integren la unión de hecho formalizada se considerarán equiparables a los cónyuges en cuanto al
ejercicio de las acciones relacionadas con las declaraciones
de incapacidad, prodigalidad, ausencia, defunción, de reconocimiento de la filiación y ejercicio de las funciones [...].
A un capítol nou
A un nuevo capítulo
Esmena número 55
D’addició
Enmienda número 55
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un nou capítol, darrere del capítol IV, amb la
redacció següent:
Nou capítol: Adopció i acolliment
Hay que añadir un nuevo capítulo, detrás del capítulo IV,
con la siguiente redacción:
Nuevo capítulo: Adopción y acogida
A un article nou
A un nuevo artículo
Esmena número 56
GP Compromís
Cal afegir un nou article:
Nou Capítol Adopció i acolliment
Nou Article. De l’acolliment de menors
D’addició
Enmienda número 56
GP Compromís
Hay que añadir un nuevo artículo:
Nuevo capítulo. Adopción y acogida
Nuevo artículo. De la acogida de menores
De adición
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.335
Les persones membres de la unió de fet formalitzada si
així ho decideixen i sempre en els termes establits per la
normativa vigent, formalitzaran l’acolliment de menors de
forma conjunta amb iguals drets i deures que les parelles
unides per matrimoni.
Las personas miembros de la unión de hecho formalizada, si así lo deciden y siempre en los términos establecidos
por la normativa vigente, formalizarán la acogida de menores de forma conjunta con iguales derechos y deberes que
las parejas unidas por matrimonio.
Esmena número 57
Enmienda número 57
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou:
Nou capítol. Adopció i acolliment
Nou article. De l’adopció
1. Els membres de unió de fet formalitzada, siga aquesta
formada per dos persones del mateix o de diferent sexe, si
així ho decideixen, adoptaran de forma conjunta, amb
iguals drets i deures que les parelles unides per matrimoni.
2. La filla o fill adoptiu o biològic que només tinga com
a progenitor o progenitora a una de les parts de la unió de
fet formalitzada, podrà ser adoptat o adoptada per l’altra
part en el termes previstos en la legislació civil per als fills
i filles dels cònjuges, sense necessitat de proposta prèvia de
l’entitat pública competent. En aquest cas si el o la menor
adoptand té 12 anus o més haurà de prestar consentiment.
Hay que añadir un nuevo artículo:
Nuevo capítulo. Adopción y acogida
Nuevo artículo. De la adopción
1. Los miembros de unión de hecho formalizada, sea esta
formada por dos personas del mismo o de diferente sexo, si así
lo deciden, adoptarán de forma conjunta, con iguales derechos
y deberes que las parejas unidas por matrimonio.
2. La hija o hijo adoptivo o biológico que nada más tenga como progenitor o progenitora a una de las partes de la
unión de hecho formalizada, podrá ser adoptado o adoptada
por la otra parte en los términos previstos en la legislación
civil para los hijos e hijas de los cónyuges, sin necesidad de
propuesta previa de la entidad pública competente. En este
caso, si el o la menor adoptando tiene 12 años o más deberá
prestar consentimiento.
Esmena número 58
Enmienda número 58
D’addició
GP Compromís
GP Compromís
Nou capítol. Adopció i acolliment
Cal afegir un article nou:
De la inscripció dels fills i filles al Registre Civil.
Esmena número 59
De adición
D’addició
Nuevo capítulo. Adopción y acogida
Hay que añadir un nuevo artículo:
De la inscripción de los hijos e hijas en el Registro Civil.
Enmienda número 59
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou:
Nou article:
1. Els i les menors nascudes al si d’unions de fet formalitzades per dues dones podran ser inscrits al Registre Civil
amb consentiment d’ambdues, de la mateixa manera que la
legislació preveu per als i les menors nascuts al si del matrimoni de dues dones.
Hay que añadir un nuevo artículo:
Nuevo artículo:
1. Los y las menores nacidos en el seno de uniones de
hecho formalizadas por dos mujeres podrán ser inscritos en
el Registro Civil con consentimiento de ambas, de la misma manera que la legislación prevé para los y las menores
nacidos en el seno del matrimonio de dos mujeres.
Esmena número 60
Enmienda número 60
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Nou capítol. Adopció i acolliment
Cal afegir un article nou:
Nou article
2. Igualment es procedirà a la inscripció en el cas
d’unions de fet formalitzades per dos homes que disposen
d’una partida de naixement estrangera en què conste la
seua filiació conjunta respecte d’un o més menors.
Nuevo capítulo. Adopción y acogida
Hay que añadir un nuevo artículo:
Nuevo artículo
2. Igualmente se procederá a la inscripción en el caso de
uniones de hecho formalizadas por dos hombres que disponen de una partida de nacimiento extranjera en que conste
su filiación conjunta respecto de uno o más menores.
BOC número 98
28.09.2012
Al capítol V
Esmena número 61
Pàg. 14.336
Al capítulo V
De modificació
GP Socialista
Enmienda número 61
GP Socialista
On diu: drets successoris,
Ha de dir: dret successori, acolliment i adopció.
Donde dice: derechos sucesorios,
Debe decir: derecho sucesorio, acogimiento y adopción.
A l’article 14
No hi ha esmenes presentades.
Al artículo 14
No hay enmiendas presentadas.
A un article nou
A un nuevo artículo
Esmena número 63
De modificación
D’addició
Enmienda número 63
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un nou article al capítol V
Article 14 bis: De l’acolliment
Els convivents podran formalitzar acolliment de menors
de forma conjunta en els termes establerts per les normes
vigents. En els casos d’extinció d’una parella de fet que haguera rebut en acolliment familiar administratiu a una persona menor d’edat, quant a la guarda i custòdia caldrà ajustar-se al que dispose, en interès d’aquesta, l’entitat pública
competent en matèria de protecció de menors, d’acord amb
el que disposa la Llei 12/2008, de 3 de juliol, sobre protecció integral de la infantesa i l’adolescència de la Comunitat
Valenciana. En els supòsits d’acolliments familiars judicials, decidirà l’òrgan judicial competent a proposta de
l’entitat pública.
Hay que añadir un nuevo artículo al capítulo V
Artículo 14 bis: Del acogimiento
Los convivientes podrán formalizar acogimiento de menores de forma conjunta en los términos establecidos por las normas vigentes. En los casos de extinción de una pareja de hecho que hubiere recibido en acogimiento familiar
administrativo a una persona menor de edad, en lo relativo a la
guarda y custodia se estará a lo que disponga, en interés de
esta, la entidad pública competente en materia de protección
de menores, de acuerdo con lo dispuesto en la Ley 12/2008,
de 3 de julio, sobre protección integral de la infancia y la adolescencia de la Comunitat Valenciana. En los supuestos de
acogimientos familiares judiciales, decidirá el órgano judicial
competente a propuesta de la entidad pública.
Esmena número 64
Enmienda número 64
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Cal afegir un nou article al capítol V:
Article 14 bis bis: De l’adopció
Els membres de les unions de fet podran adoptar de forma conjunta. Així mateix la filla o el fill adoptiu d’una o
un dels convivents tindrà dret a ser adoptat per l’altra part.
Hay que añadir un nuevo artículo al capítulo V:
Artículo 14 bis bis: De la adopción
Los miembros de las uniones de hecho podrán adoptar
de forma conjunta. Así mismo la hija o el hijo adoptivo de
una o uno de los convivientes tendrá derecho a ser adoptado por la otra parte.
A l’article 15
Al artículo 15
Esmena número 65
De supressió
GP Compromís
De supresión
GP Compromís
Suprimir l’apartat 3.
Hay que suprimir el apartado 3.
A un article nou
Esmena número 66
Enmienda número 65
A un nuevo artículo
D’addició
Enmienda número 66
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou:
Serveis sanitaris
En l’àmbit dels serveis sanitaris, els membres de la unió
de fet formalitzada tindran els mateixos drets que la norma-
Hay que añadir un nuevo artículo:
Servicios sanitarios
En el ámbito de los servicios sanitarios, los miembros
de la unión de hecho formalizada tendrán los mismos dere-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.337
tiva sectorial sanitària atribuïsca als cònjuges i així mateix
tindran dret a obtenir, en termes comprensibles, informació
completa i continuada, verbal i escrita, sobre diagnòstic,
pronòstic i alternatives de tractament, inclosa la informació
i prestació de testimoniatge en els casos de donació i extracció d’òrgans.
Si calguera el previ consentiment escrit d’un pacient per
a la realització d’una intervenció sanitària i aquest no es
trobara capacitat per a prendre decisions, els membres de la
unió de fet formalitzada tindran el dret que la legislació sanitària reconeix als cònjuges dels usuaris del sistema sanitari valencià.
chos que la normativa sectorial sanitaria atribuya a los cónyuges, y asimismo tendrán derecho a obtener, en términos
comprensibles, información completa y continuada, verbal
y escrita, sobre diagnóstico, pronóstico y alternativas de
tratamiento, incluida la información y prestación de testimonio en los casos de donación y extracción de órganos.
Si fuera preciso el previo consentimiento escrito de un
paciente para la realización de una intervención sanitaria y
este no se encontrara con capacidad para tomar decisiones,
los miembros de la unión de hecho formalizada tendrán el
derecho que la legislación sanitaria reconoce a los cónyuges de los usuarios del sistema sanitario valenciano.
Esmena número 67
Enmienda número 67
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou:
Residències per a persones majors
Les residències per a persones majors, tant públiques
com privades, dispensaran el mateix tracte a les unions
de fet formalitzades que a les unides per matrimoni, tant
quant al seu accés al centre com en les condicions
d’estada i utilització dels serveis, inclòs l’ús compartit
d’habitacions, la possibilitat de compartir altres instal·lacions existents i qualssevol altres condicions
d’utilització i estada en el centre.
Hay que añadir un nuevo artículo:
Residencias para personas mayores
Las residencias para personas mayores, tanto públicas
como privadas, dispensarán el mismo trato a las uniones de
hecho formalizadas que a las unidas por matrimonio, tanto
en cuanto a su acceso al centro como a las condiciones de
estancia y utilización de los servicios, incluidos el uso
compartido de habitaciones, la posibilidad de compartir
otras instalaciones existentes y cualesquiera otras condiciones de utilización y estancia en el centro.
Esmena número 68
Enmienda número 68
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou:
Tràmits administratius «post mortem»
En cas de defunció d’una de les persones components de
la unió de fet formalitzada, l’altra decidirà en els tràmits i
gestions relatives a la identificació i disposició del cadàver,
soterrament, recepció d’objectes personals del difunt i
qualssevol altres que resultaren precisos, en les mateixes
condicions que les parelles casades.
Hay que añadir un nuevo artículo:
Trámites administrativos «post mortem»
En caso de defunción de una de las personas componentes de la unión de hecho formalizada, la otra decidirá en los
trámites y gestiones relativos a la identificación y disposición del cadáver, enterramiento, recepción de objetos personales del difunto y cualesquiera otros que resultaran precisos, en las mismas condiciones que las parejas casadas.
Esmena número 69
Enmienda número 69
D’addició
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Cal afegir un article nou:
Règim laboral i de la Seguretat Social
L’Administració de la Generalitat, en l’àmbit de les
seues competències en matèria social, vetlarà per la plena
equiparació de drets entre les parelles de fet i les casades
en l’aplicació de les normes laborals i de la Seguretat Social, tant es tracte del sector públic com del privat.
Hay que añadir un nuevo artículo:
Régimen laboral y de la Seguridad Social
La administración de la Generalitat, en el ámbito de sus
competencias en materia social, velará por la plena equiparación de derechos entre las parejas de hecho y las casadas
en la aplicación de las normas laborales y de la Seguridad
Social, tanto se trate del sector público como del privado.
Esmena número 70
Enmienda número 70
D’addició
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un article nou al final de l’articulat amb el
següent text:
Les unions de fet formalitzades podran adoptar conjuntament.
Hay que añadir un nuevo artículo al final del articulado
con el siguiente texto:
Las uniones de hecho formalizadas podrán adoptar conjuntamente.
BOC número 98
28.09.2012
Esmena número 71
D’addició
Pàg. 14.338
Enmienda número 71
De adición
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un article nou al final de l’articulat amb el
següent text:
Qualsevol dels membres de la unió podrà adoptar els
fills o filles de l’altre, d’acord amb les previsions del Codi
Civil.
Hay que añadir un nuevo artículo al final del articulado
con el siguiente texto:
Cualquiera de los miembros de la unión podrá adoptar a
los hijos o hijas del otro, de acuerdo con las previsiones del
Código Civil.
A la disposició addicional
A la disposición adicional
Esmena número 73
De modificació
Enmienda número 73
De modificación
GP Esquerra Unida
GP Esquerra Unida
Cal afegir un paràgraf al final amb el següent text:
En cap cas s’exigirà la presentació del Número
d’Indentificació d’Estranger (NIE) en els expedients de
sol·licitud d’inscripció en el Registre d’unions de Fet de la
Comunitat Valenciana, quan algun membre de la parella ostente una nacionalitat estrangera.
Hay que añadir un párrafo al final con el siguiente texto:
En ningún caso se exigirá la presentación del número de
identificación de extranjero (NIE) en los expedientes de solicitud de inscripción en el Registro de Uniones de Hecho
de la Comunitat Valenciana, cuando algún miembro de la
pareja ostente una nacionalidad extranjera.
A una disposició transitòria nova
A una nueva disposición transitoria
Esmena número 74
D’addició
Enmienda número 74
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Després de la disposició addicional, cal afegir:
Disposició transitòria
Única: Regulació de les unions de fet
Mentre s’aprova el desenvolupament i els reglaments
d’aquesta Llei, les inscripcions de les unions de fet regulades pel Decret 250/1994, de 7 de desembre, com l’Ordre de
15 de febrer de 1995 de la Conselleria d’Administracions
Públiques s’incorporaran d’ofici i els serà aplicables el que
disposa aquesta llei.
Después de la disposición adicional, hay que añadir:
Disposición transitoria
Única: Regulación de las uniones de hecho
Hasta en tanto se aprueba el desarrollo y los reglamentos de la presente Ley, las inscripciones de las uniones de
hecho reguladas por el Decreto 250/1994, de 7 de diciembre, como la Orden de 15 de febrero de 1995 de la Conselleria de Administraciones Públicas se incorporarán de oficio y le serán de aplicación lo dispuesto en la presente ley.
A la disposició addicional
A la disposición adicional
Esmena número 75
De modificació
GP Compromís
A la disposició transitòria
GP Compromís
On diu:
Disposicio Addicional
Única,
Ha de dir:
Disposició Transitòria
Primera.
De modificación
GP Compromís
On diu: DISPOSICIÓ ADDICIONAL,
Ha de dir: DISPOSICIONS TRANSITÒRIES.
Esmena número 76
Enmienda número 75
Donde dice: DISPOSICIÓN ADICIONAL,
Debe decir: DISPOSICIONES TRANSITORIAS.
A la disposición transitoria
De modificació
Enmienda número 76
GP Compromís
Donde dice:
Disposición Adicional
Única,
Debe decir:
Disposición Transitoria
Primera.
De modificación
BOC número 98
Esmena número 77
28.09.2012
D’addició
Enmienda número 77
Pàg. 14.339
De adición
GP Compromís
GP Compromís
On diu:
Disposició Addicional
Ha de dir:
Disposició Transitòria
Després de: qualsevol de les persones convivents manifeste davant del Registre,
El text: en el termini màxim d’un any des de l’entrada
en vigor d’aquesta llei.
De manera que el text quede:
Les unions inscrites en el Registre d’Unions de Fet de la
Comunitat Valenciana, d’acord amb la Llei 1/2011, de 6
d’abril de la Generalitat, per la qual es regulen les Unions
de Fet, i al Decret 61/2002, de 23 d’abril, del Consell, pel
qual es va aprovar el Reglament de Desplegament de
l’esmentada norma, passaran a ser regulades per la present
Llei de manera automàtica, llevat que qualsevol de les persones convivents manifeste davant del Registre en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei,
la seua oposició a l’esmentada integració i sempre que reunisquen els requisits de l’article 2 d’esta norma.
Donde dice:
Disposición Adicional
Debe decir:
Disposición Transitoria
Después de: cualquiera de las personas convivientes manifieste ante el Registro,
Hay que añadir: en el plazo máximo de un año desde la
entrada en vigor de esta ley.
De manera que el texto quede:
Las uniones inscritas en el Registro de Uniones de Hecho
de la Comunitat Valenciana, de acuerdo con la Ley 1/2011, de
6 de abril, de la Generalitat, por la que se regulan las uniones
de hecho, y el Decreto 61/2002, de 23 de abril, del Consell,
por el que se aprobó el reglamento de desarrollo de la mencionada norma, pasarán a ser reguladas por la presente ley de
manera automática, salvo que cualquiera de las personas convivientes manifieste ante el Registro, en el plazo máximo de
un año desde la entrada en vigor de esta ley, su oposición a la
mencionada integración y siempre que reúnan los requisitos
del artículo 2 de esta norma.
A la disposició derogatòria
No hi ha esmenes presentades.
A la disposición derogatoria
No hay enmiendas presentadas.
A la disposició final primera
No hi ha esmenes presentades.
A la disposición final primera
No hay enmiendas presentadas.
A la disposició final segona
A la disposición final segunda
Esmena número 82
D’addició
Enmienda número 82
De adición
GP Compromís
GP Compromís
Després del text: Registre d’Unions de Fet,
Afegir: Formalitzades.
De manera que el text quede de la següent manera:
En el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor
d’esta, el Consell haurà d’aprovar els reglaments
d’organització i desplegament del Registre d’Unions de Fet
Formalitzades de la Comunitat Valenciana.
Después del texto: Registro de Uniones de Hecho,
Hay que añadir: Formalizadas.
De manera que el texto quede de la siguiente manera:
En el plazo de un año a contar desde la entrada en vigor
de esta, el Consell deberá aprobar los reglamentos de organización y desarrollo del Registro de Uniones de Hecho
Formalizadas de la Comunitat Valenciana.
A la disposició final tercera
No hi ha esmenes presentades.
A la disposición final tercera
No hay enmiendas presentadas.
A l’exposició de motius
A la exposición de motivos
Esmena número 89
D’addició
GP Compromís
Cal afegir després del paràgraf desè el text següent:
El capítol V de la llei estableix el dret de les parelles de
fet en relació a l’acolliment i adopció de menors, amb
igualtat de drets i deures a les parelles unides per matrimo-
Enmienda número 89
De adición
GP Compromís
Después del párrafo décimo
Hay que añadir el siguiente texto:
El capítulo V de la ley establece el derecho de las parejas de hecho en relación a la acogida y adopción de menores, con igualdad de derechos y deberes que las parejas uni-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.340
ni i amb independència de si es tracta de parelles del mateix o diferent sexe. També es regula la guarda i règim de
visites dels fills en cas de dissolució de la parella.
das por matrimonio y con independencia de si se trata de
parejas del mismo o diferente sexo. También se regula la
guarda y régimen de visitas de los hijos en caso de disolución de la pareja.
Esmena número 92
Enmienda número 92
De modificació
De modificación
GP Socialista
GP Socialista
Paràgraf 19
On diu: De manera expressa es regula […] limitat en el
temps,
Ha de dir: El capítol IV regula les responsabilitats dels
membres de les unions de fet formalitzades enfront de terceres persones.
En el capítol V de manera expressa es regula la responsabilitat dels membres de les unions formalitzades enfront
de terceres persones i el seu règim successori.
Párrafo 19
Donde dice: De modo expreso se regula […] limitado
en el tiempo,
Debe decir: El capítulo IV regula las responsabilidades
de los miembros de las uniones de hecho formalizadas
frente a terceras personas.
En el capítulo V de modo expreso se regula la responsabilidad de los miembros de las uniones formalizadas frente
a terceras personas y su régimen sucesorio.
Esmena número 93
Enmienda número 93
D’addició
De adición
GP Socialista
GP Socialista
Paràgraf 19
Cal afegir al final: Com també la formalització de
l’acolliment i adopció en els termes establerts per
l’ordenament jurídic vigent.
Párrafo 19
Hay que añadir al final: Así como la formalización del
acogimiento y adopción en los términos establecidos por el
ordenamiento jurídico vigente.
Esmena número 95
Enmienda número 95
D’addició
GP Socialista
De adición
GP Socialista
Paràgraf 21
Després de: Finalment, una disposició addicional,
Cal afegir: una disposició transitòria.
Párrafo 21
Después de: Finalmente, una disposición adicional,
Hay que añadir: una disposición transitoria.
Palau de les Corts
València, 20 de setembre de 2012
Palau de Les Corts
Valencia, 20 de septiembre de 2012
El president
Rafael Maluenda Verdú
El presidente
Rafael Maluenda Verdú
La secretària
Eva Martínez Ruiz
El secretario
Eva Martínez Ruiz
Projecte de llei, de la Generalitat, de reconeixement de
la universitat privada Universidad Europea de Valencia,
amb seu a València (RE número 30.304, BOC número
96). Correcció d’errades
Proyecto de ley, de la Generalitat, de reconocimiento de
la universidad privada Universidad Europea de Valencia, con sede en Valencia (RE número 30.304, BOC número 96). Corrección de errores
Advertida una errada en el text de la Resolució de Presidència de l’11 de setembre de 2012, que ordena la publicació del Projecte de llei, de la Generalitat, de reconeixement de la universitat privada Universidad Europea de
Valencia, amb seu a València, apareguda en el BOC número 96, cal fer la correcció següent tant en el text valencià
com en el castellà:
Advertido un error en el texto de la Resolución de Presidencia de 11 de septiembre de 2012, que ordena la publicación del Proyecto de ley, de la Generalitat, de reconocimiento de la universidad privada Universidad Europea de
Valencia, con sede en Valencia, aparecida en el BOC número 96, hay que hacer la corrección siguiente tanto en el texto valenciano como en el castellano:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.341
On diu:
Els diputats i les diputades i els grups parlamentaris disposen d’un termini de 15 dies hàbils, comptadors a partir
de l’endemà de la publicació en el BOC, per a la presentació d’esmenes,
Donde dice:
Los diputados y las diputadas y los grupos parlamentarios disponen de un plazo de 15 días hábiles, a contar a partir del día siguiente al de su publicación en el BOC, para la
presentación de enmiendas,
Ha de dir:
Vista la sol·licitud presentada pel Consell, respecte a la
tramitació pel procediment d’urgència de l’esmentada iniciativa parlamentària, la Mesa ha acordat, de conformitat
amb l’article 92 del RC, aplicar aquest procediment a la
tramitació, per la qual cosa, segons s’estableix en l’article
93 del RC, els tràmits tindran una durada de la meitat dels
establerts amb caràcter ordinari.
Els diputats i les diputades i els grups parlamentaris disposen d’un termini de 8 dies hàbils, comptadors a partir de
l’endemà de la publicació en el BOC, per a la presentació
d’esmenes.
Debe decir:
Vista la solicitud presentada por el Consell, con respecto
a la tramitación por el procedimiento de urgencia de dicha
iniciativa parlamentaria, la Mesa ha acordado, de conformidad con el artículo 92 del RC, aplicar este procedimiento a
la tramitación, por lo que, según se establece en el artículo
93 del RC, los trámites tendrán una duración de la mitad de
los establecidos con carácter ordinario.
Los diputados y las diputadas y los grupos parlamentarios disponen de un plazo de 8 días hábiles, a contar a partir del día siguiente al de su publicación en el BOC, para la
presentación de enmiendas.
Projecte de llei de mesures urgents per a l’impuls de
l’activitat comercial i l’eliminació de càrregues administratives (procedent del Decret llei 5/2012, de 6 de juliol).
Ordenació d’esmenes. Correcció d’errades
Proyecto de ley de medidas urgentes para el impulso de
la actividad comercial y la eliminación de cargas administrativas (procedente del Decreto ley 5/2012, de 6 de
julio). Ordenación de enmiendas. Corrección de errores
Advertida una errada en el text de l’ordenació
d’esmenes al Projecte de llei de mesures urgents per a
l’impuls de l’activitat comercial i l’eliminació de càrregues
administratives (procedent del Decret llei 5/2012, de 6 de
juliol), publicat en el BOC número 97, cal fer les correccions següents tant en el text valencià com en el castellà:
Advertido un error en el texto de la ordenación de enmiendas al Proyecto de ley de medidas urgentes para el impulso de la actividad comercial y la eliminación de cargas
administrativas (procedente del Decreto ley 5/2012, de 6 de
julio), publicado en el BOC número 97, se procede a realizar las siguientes correcciones tanto en el texto en valenciano como en castellano:
1. Abans de «A la disposició derogatòria»,
Cal afegir:
A la disposició addicional
No hi ha esmenes presentades.
1. Antes de «A la disposición derogatoria»,
Se debe añadir:
A la disposición adicional
No hay enmiendas presentadas.
2. Abans de «A l’annex»,
Cal afegir:
A la disposició final
No hi ha esmenes presentades.
2. Antes de «Al anexo»,
Se debe añadir:
A la diposición final
No hay enmiendas presentadas.
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
Proposició de llei valenciana de transparència i d’accés
a la informació pública (RE número 23.525). Criteri del
Consell
Proposición de ley valenciana de transparencia y de acceso a la información pública (RE número 23.525). Criterio
del Consell
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 25 de setembre de 2012, ha tingut coneixement de l’acord del Consell
(RE número 33.064), en què manifesta el criteri desfavorable a la presa en consideració de la Proposició de llei valenciana de transparència i d’accés a la informació pública,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 23.525).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 25 de septiembre de 2012, ha tenido conocimiento del acuerdo del Consell
(RE número 33.064), en el que manifiesta el criterio desfavorable a la toma en consideración de la Proposición de ley valenciana de transparencia y de acceso a la información pública, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 23.525).
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.342
D’acord amb l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació de l’acord tramés pel Consell en el Butlletí Oficial de
les Corts.
De acuerdo con el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación del acuerdo remitido por el Consell en el Butlletí
Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 27 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 27 de septiembre de 2012
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
JOSÉ CISCAR BOLUFER,
CONSELLER DE PRESIDÈNCIA,
VICEPRESIDENT I SECRETARI DEL CONSELL,
CERTIFIQUE: Que el Consell, en la reunió del dia 14
de setembre de 2012, va adoptar l’acord següent:
«L’article 125.2 del Reglament de les Corts establix
que, exercida la iniciativa d’una proposició de llei, la Mesa
de les Corts n’ordenarà la publicació i la remissió al Consell, perquè manifeste el seu criteri respecte a la presa en
consideració, així com la seua conformitat o no a la tramitació, si implicara augment dels crèdits o disminució dels
ingressos pressupostaris.
El Grup Parlamentari Esquerra Unida ha presentat una
proposició de llei que té com a objecte, com arreplega
l’article 1, “regular i garantir l’exercici de la transparència i
el dret d’accés a la informació pública en la Comunitat Valenciana”.
Esta regulació s’aplicaria, tal com arreplega el text de la
iniciativa, en l’article 2, a la Generalitat, a les entitats que
integren l’administració local, a les universitats públiques
valencianes, a les Corts, i a les empreses, les fundacions, o
les entitats, públiques o privades, que presten servicis públics o actuen finançades amb fons públics.
Sense entrar a valorar estrictament el contingut de la
proposició, i a pesar de coincidir essencialment amb el seu
esperit i finalitat, s’ha d’assenyalar la coincidència temporal d’esta proposició de llei amb la tramitació en les Corts
Generals del Projecte de Llei de Transparència, Accés a la
Informació Pública i Bon Govern, aprovat pel Consell de
Ministres el passat 27 de juliol.
En este sentit, el projecte de llei estatal aclarix l’àmbit
subjectiu d’aplicació dels preceptes de la norma, que obliga
a ser transparents tots els poders de l’Estat i el conjunt de
les administracions públiques.
En efecte, l’article 2 del projecte establix expressament
que les disposicions relatives a la transparència dels poders
públics seran aplicables a les administracions de les comunitats autònomes. Per la seua banda, la disposició final octava determina que la llei (una vegada aprovada per les
Corts Generals) es dictarà a l’empara del que establixen els
articles 149.1.1.ª, 149.1.13.ª i 149.1.18.ª de la Constitució,
que arrepleguen, respectivament, la competència exclusiva
de l’Estat per a la regulació de les condicions bàsiques que
garantisquen la igualtat de tots els espanyols en l’exercici
dels seus drets, les bases i la coordinació de l’activitat
econòmica, i les bases del règim jurídic de totes les administracions públiques.
El projecte de llei es compon de tres grans blocs: d’una
banda, la publicitat activa i el dret d’accés, que constituïxen els dos vessants de la transparència, i, d’una altra, el
bon govern.
JOSÉ CISCAR BOLUFER,
CONSELLER DE PRESIDENCIA,
VICEPRESIDENTE Y SECRETARIO DEL CONSELL,
CERTIFICO: Que el Consell, en la reunión del día 14 de
septiembre de 2012, adoptó el siguiente acuerdo:
«El artículo 125.2 del Reglamento de Les Corts establece que, ejercida la iniciativa de una proposición de ley, la
Mesa de Les Corts ordenará su publicación y su remisión al
Consell, para que manifieste su criterio respecto a la toma
en consideración, así como su conformidad o no a la tramitación, si implicara aumento de los créditos o disminución
de los ingresos presupuestarios.
El Grupo Parlamentario Esquerra Unida ha presentado
una proposición de ley que tiene por objeto, como recoge
su artículo 1, “regular y garantizar el ejercicio de la transparencia y el derecho de acceso a la información pública en
la Comunitat Valenciana”.
Esta regulación sería de aplicación, tal y como recoge el
texto de la iniciativa, en su artículo 2, a la Generalitat, a las
entidades que integran la administración local, a las universidades públicas valencianas, a Les Corts, y a las empresas, fundaciones, o entidades, públicas o privadas, que prestan
servicios públicos o actúan financiadas con fondos públicos.
Sin entrar a valorar estrictamente el contenido de la proposición, y pese a coincidir esencialmente con su espíritu y
finalidad, se ha de señalar la coincidencia temporal de esta
proposición de ley con la tramitación en las Cortes Generales del Proyecto de Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno, aprobado por el Consejo de Ministros el pasado 27 de julio.
En este sentido, el proyecto de ley estatal clarifica el
ámbito subjetivo de aplicación de los preceptos de la norma, que obliga a ser transparentes a todos los poderes del
Estado y al conjunto de las administraciones públicas.
En efecto, el artículo 2 del proyecto dispone expresamente que las disposiciones relativas a la transparencia de
los poderes públicos serán de aplicación a las administraciones de las comunidades autónomas. Por su parte, la disposición final octava precisa que la ley (una vez aprobada
por las Cortes Generales) se dictará al amparo de lo dispuesto en los artículos 149.1.1.ª, 149.1.13.ª y 149.1.18.ª de
la Constitución, que recogen, respectivamente, la competencia exclusiva del Estado para la regulación de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de sus derechos, las bases y
coordinación de la actividad económica, y las bases del régimen jurídico de todas las administraciones públicas.
El proyecto de ley se compone de tres grandes bloques:
por un lado, la publicidad activa y el derecho de acceso,
que constituyen las dos vertientes de la transparencia, y,
por otro, el buen gobierno.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.343
Les disposicions de la llei relatives a la transparència
s’apliquen a totes les administracions i poders públics –al
Congrés, al Senat, al Tribunal Constitucional, al Consell
General del Poder Judicial–, així com al Consell d’Estat, al
Defensor del Poble, al Tribunal de Comptes, al Consell
Econòmic i Social i a les institucions autonòmiques anàlogues. A més, com a clàusula de tancament, totes les persones que presten servicis públics o exercisquen potestats administratives estaran obligades a subministrar a
l’administració a què estan vinculades, després del requeriment previ, tota la informació necessària per al compliment
de les obligacions previstes en esta llei.
Una de les principals novetats de la llei és l’establiment
d’una sèrie d’obligacions de publicitat activa més àmplies
que les que preveu actualment l’ordenament vigent, cosa
que implica que els poders de l’Estat i les administracions
públiques hauran de posar a la disposició de la ciutadania,
sense cap sol·licitud prèvia, informació el coneixement de
la qual es considera d’interés i, en particular, informació
institucional, d’organització, de planificació, de rellevància
jurídica i de rellevància econòmica, pressupostària i estadística.
Pel que fa al bon govern, el projecte de llei incorpora un
règim sancionador clar i complet a què estan subjectes tots
els responsables públics, amb independència de
l’administració en què presten els seus servicis.
Cal recordar, a més, que el Govern d’Espanya, junt amb
els tràmits preceptius, va incloure, de manera voluntària, un
període de consulta pública electrònica als ciutadans, entre
els dies 26 de març i 10 d’abril, de manera que estos van poder opinar sobre l’esborrany de la norma i proposar modificacions, i, posteriorment, el text es va remetre a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i al Consell d’Estat, les
observacions dels quals es van tindre en compte.
A la vista de l’argumentació que antecedix, es considera
oportú i prudent esperar fins que es complete la tramitació
en les Corts Generals del projecte de llei estatal, quant a legislació bàsica aplicable en la matèria, sense perjuí de poder complementar posteriorment esta regulació amb les
consideracions que, a nivell autonòmic, es creguen convenients.
Tot això des del convenciment, arreplegat en l’exposició
de motius del projecte de llei estatal i que, sens dubte, compartix la proposició de llei plantejada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida, que “només quan l’acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden
conéixer com es prenen les decisions que els afecten, com
es manegen els fons públics o sota quins criteris actuen les
nostres institucions, podrem parlar d’una societat crítica,
exigent i participativa.»
Per això, i a proposta del conseller de Presidència, el
Consell
Las disposiciones de la ley relativas a la transparencia
se aplican a todas las administraciones y poderes públicos
–al Congreso, al Senado, al Tribunal Constitucional, al
Consejo General del Poder Judicial–, así como al Consejo
de Estado, al Defensor del Pueblo, al Tribunal de Cuentas,
al Consejo Económico y Social y a las instituciones autonómicas análogas. Además, como cláusula de cierre, todas las personas que presten servicios públicos o ejerzan
potestades administrativas estarán obligadas a suministrar a
la Administración a la que se encuentren vinculadas, previo
requerimiento, toda la información necesaria para el cumplimiento de las obligaciones previstas en esta ley.
Una de las principales novedades de la ley es el establecimiento de una serie de obligaciones de publicidad activa
más amplias que las que contempla actualmente el ordenamiento vigente, lo que implica que los poderes del Estado y
las administraciones públicas habrán de poner a disposición
de la ciudadanía, sin solicitud previa alguna, información
cuyo conocimiento se considera de interés y, en particular,
información institucional, de organización, de planificación, de relevancia jurídica y de relevancia económica, presupuestaria y estadística.
En lo que respecta al buen gobierno, el proyecto de ley incorpora un régimen sancionador claro y completo al que se encuentran sujetos todos los responsables públicos, con independencia de la administración en la que presten sus servicios.
Hay que recordar, además, que el Gobierno de España, junto a los trámites preceptivos, incluyó, de forma voluntaria, un
periodo de consulta pública electrónica a los ciudadanos, entre
los días 26 de marzo y 10 de abril, de manera que éstos pudieron opinar sobre el borrador de la norma y proponer modificaciones, y, posteriormente, el texto se remitió a la Agencia Española de Protección de Datos y al Consejo de Estado, cuyas
observaciones han sido tenidas en cuenta.
A la vista de la argumentación que antecede, se considera oportuno y prudente esperar hasta que se complete la tramitación en las Cortes Generales del proyecto de ley estatal, en cuanto que legislación básica aplicable en la materia,
sin perjuicio de poder complementar posteriormente esta
regulación con las consideraciones que, a nivel autonómico, se crean convenientes.
Todo ello desde el convencimiento, recogido en la exposición de motivos del proyecto de ley estatal y que, sin duda,
comparte la proposición de ley planteada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de que “solo cuando la acción de
los responsables públicos se somete a escrutinio, cuando los
ciudadanos pueden conocer cómo se toman las decisiones que
les afectan, cómo se manejan los fondos públicos o bajo qué
criterios actúan nuestras instituciones, podremos hablar de una
sociedad crítica, exigente y participativa.»
Por ello, y a propuesta del conseller de Presidencia, el
Consell
ACORDA
ACUERDA
Manifestar a les Corts el criteri desfavorable a la presa
en consideració de la Proposició de Llei Valenciana de
Transparència i d’Accés a la Informació Pública».
PERQUÈ CONSTE I TINGA L’EFECTE CORRESPONENT,
EXPEDISC LA PRESENT CERTIFICACIÓ
A VALÈNCIA, EL 14 DE SETEMBRE DE 2012
Manifestar a Les Corts el criterio desfavorable a la toma
en consideración de la Proposición de Ley Valenciana de
Transparencia y de Acceso a la Información Pública».
PARA QUE CONSTE Y SURTA SUS EFECTOS,
EXPIDO LA PRESENTE CERTIFICACIÓN
EN VALENCIA, A 14 DE SEPTIEMBRE DE 2012
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.344
Proposició de llei de proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció davant els procediments d’execució hipotecària de
l’habitatge habitual, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 31.448)
Proposición de ley de proposición de ley de medidas
contra el sobreendeudamiento personal y familiar y de
protección ante los procedimientos de ejecución hipotecaria de la vivienda habitual, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 31.448)
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, d’acord amb els articles 124 i
170.1 del RC, en la reunió de l’11 de setembre de 2012, ha
acordat admetre a tràmit la Proposició de llei de proposició
de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i
familiar i de protecció davant els procediments d’execució
hipotecària de l’habitatge habitual, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 31.448).
D’acord amb el que hi ha disposat en els articles 125.2 i
95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial
de les Corts i la comunicació al Consell.
La Mesa de Les Corts, de acuerdo con los artículos 124 y
170.1 del RC, en la reunión del 11 de septiembre de 2012, ha
acordado admitir a trámite la Proposición de ley de proposición de ley de medidas contra el sobreendeudamiento personal
y familiar y de protección ante los procedimientos de ejecución hipotecaria de la vivienda habitual, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 31.448).
De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 125.2 y
95.1 del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial
de les Corts y su comunicación al Consell.
Palau de les Corts
València, 11 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 11 de septiembre de 2012
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que hi ha previst en l’article 170 del
RC, presenta la proposició de llei següent per a presentar a la
Mesa del Congrés dels Diputats amb el text següent:
Enric Morera i Català, síndico del Grupo Parlamentario
Compromís, al amparo de lo previsto en el artículo 170 del
RC, presenta la siguiente proposición de ley para presentar a
la Mesa del Congreso de los Diputados con el siguiente texto:
PROPOSICIÓ DE LLEI DE MESURES
CONTRA EL SOBREENDEUTAMENT
PERSONAL I FAMILIAR I DE PROTECCIÓ
DAVANT ELS PROCEDIMENTS
D’EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA
DE L’HABITATGE HABITUAL
PROPOSICIÓN DE LEY DE MEDIDAS
CONTRA EL SOBREENDEUDAMIENTO
PERSONAL Y FAMILIAR Y DE PROTECCIÓN
ANTE LOS PROCEDIMIENTOS
DE EJECUCIÓN HIPOTECARIA
DE LA VIVIENDA HABITUAL
Preàmbul
Preámbulo
La situació de profunda crisi econòmica que ha afectat
Espanya des de finals del 2007 ha provocat un fort impacte
en la situació de moltes famílies i persones que troben dificultats per a exercir el dret a l’habitatge digne, reconegut
per la Constitució i els estatuts d’autonomia de reforma
més recent, i que es troben, per aquesta raó, al límit de la
situació de risc d’exclusió social.
Un model de creixement econòmic basat en l’expansió
del crèdit, i fonamentalment en la dinàmica de la producció i l’adquisició d’habitatges com a principal forma de tinença o com a refugi de l’estalvi, ha col·locat les famílies
en una posició de sobreendeutament difícil de sostindre, i
situa el crèdit hipotecari com el causant immediat
d’aquesta situació.
L’esclat de la bombolla immobiliària, l’aprofundiment
de la crisi econòmica i l’augment de l’atur han provocat
que aquesta situació de sobreendeutament mostre els seus
efectes més dramàtics sobre moltes persones que abans de
la concessió del crèdit es trobaven en una posició financera
adequada i que amb el temps s’han situat en un escenari
d’insolvència a causa d’un passiu financer insostenible, al
qual han destinat la majoria dels esforços. Des prés
La situación de profunda crisis económica que ha afectado
a España desde finales del 2007 ha provocado un fuerte impacto en la situación de muchas familias y personas que encuentran dificultades para ejercer el derecho a la vivienda digna, reconocido por la Constitución y los estatutos de autonomía de
reforma más reciente, y que se encuentran, por esta razón, al límite de la situación de riesgo de exclusión social.
Un modelo de crecimiento económico basado en la expansión del crédito, y fundamentalmente en la dinámica de
la producción y la adquisición de viviendas como principal
forma de tenencia o como refugio del ahorro, ha colocado a
las familias en una posición de sobreendeudamiento difícil
de sostener, y sitúa al crédito hipotecario como el causante
inmediato de esta situación.
El estallido de la burbuja inmobiliaria, la profundización de la crisis económica y el aumento del paro han provocado que esta situación de sobreendeudamiento muestre
sus efectos más dramáticos sobre muchas personas que antes de la concesión del crédito se encontraban en una posición financiera adecuada y que con el tiempo se han situado en un escenario de insolvencia a causa de un pasivo
financiero insostenible, al que han destinado la mayoría de
BOC número 98
28.09.2012
d’esgotar els recursos, moltes famílies veuen com perden
l’habitatge i com subsisteix el deute derivat del crèdit hipotecari, i es veuen abocades a un estat d’insolvència que farà
molt més curt el trajecte cap a l’exclusió social.
La gravetat de la situació exigeix una actuació decidida
de les administracions públiques per tal de pal·liar els efectes del massiu sobreendeutament hipotecari.
Tot i que una part de la solució s’apunta a partir del conjunt de sentències judicials que consideren que el deute hipotecari queda saldat amb l’adjudicació a l’entitat financera
de l’habitatge, una visió més àmplia del problema del sobreendeutament hipotecari, que tinga també en compte les
persones que ja es troben en situació d’insolvència a causa
de la pèrdua de l’habitatge, recomana una solució que no
quede centrada exclusivament en la modificació de
l’execució hipotecària, sinó en el tractament ordenat de la
situació de sobreendeutament. Tanmateix, la regulació del
sobreendeutament és una mesura estructural que no solament busca la solució a un problema del passat, sinó que ha
d’actuar com a prevenció d’eventuals escenaris de concessió abusiva de crèdit.
La inexistència de mecanismes de segona oportunitat o
d’alliberament de deutes convertia l’ordenament jurídic espanyol en una anomalia amb relació a la pràctica totalitat
dels països de l’entorn pròxim, que inclouen aquests mecanismes, amb diferents variants, en la regulació del sobreendeutament, des dels sistemes anglosaxons, que entenen el
sobreendeutament com un risc del mercat del crèdit i ofereixen solucions del deute ràpides i àgils, fins als sistemes
continentals, que entenen que l’establiment d’un pla de pagaments que ha de complir el deutor és condició per a
l’alliberament del deute.
Es parteix, en qualsevol cas, del principi que els incidents en el mercat del crèdit han d’ésser suportats per totes
les parts implicades, no solament pel deutor. Es tracta de
models moderns i transparents, en què es busca el bé comú
i els problemes són atesos de manera que es mantinga
l’equilibri entre les parts: el deutor podrà tenir una segona
oportunitat, però alhora té incentius per a fer esforços per a
pagar els seus deutes, i pot evitar de veu re’s abocat a
l’exclusió social i a la falta de perspectives socioeconòmiques de millora a causa de l’embargament indefinit dels
seus béns i drets; el creditor veurà com el deutor s’esforça
per afrontar el pagament i no opta per una vida futura en
l’economia submergida; la societat, en conjunt, es veu beneficiada per la rehabilitació civil del deutor, que pot evitar
la situació d’exclusió social o la situació de dependència de
manera permanent dels serveis socials públics.
Aquesta llei s’orienta a consolidar en la societat el valor
de les persones que, havent patit les situacions descrites,
encaren el futur amb esperança, amb incentius per a reprendre la iniciativa personal, familiar i econòmica.
La llei, doncs, s’adreça a corregir amb urgència el buit
de la legislació vigent pel que fa a les situacions de
sobreendeutament.
Aquesta llei s’estructura en tres capítols. El capítol I estableix una sèrie de mesures per a evitar el sobreendeutament en la concessió futura de crèdits hipotecaris i modifica el procediment d’execució hipotecària, de manera
que el jutge, en un procediment declaratiu en què es tracte
sobre clàusules abusives del contracte, puga suspendre
l’execució hipotecària.
Pàg. 14.345
sus esfuerzos. Después de agotar los recursos, muchas familias ven cómo pierden la vivienda y cómo subsiste la
deuda derivada del crédito hipotecario, y se ven abocadas a
un estado de insolvencia que hará mucho más corto el trayecto hacia la exclusión social.
La gravedad de la situación exige una actuación decidida de las administraciones públicas para paliar los efectos
del masivo sobreendeudamiento hipotecario.
Aunque una parte de la solución se apunta a partir del
conjunto de sentencias judiciales que consideran que la
deuda hipotecaria queda saldada con la adjudicación a la
entidad financiera de la vivienda, una visión más amplia
del problema del sobreendeudamiento hipotecario, que tenga también en cuenta a las personas que ya se encuentran
en situación de insolvencia a causa de la pérdida de la vivienda, recomienda una solución que no quede centrada exclusivamente en la modificación de la ejecución hipotecaria, sino en el tratamiento ordenado de la situación de
sobreendeudamiento. Sin embargo, la regulación del sobreendeudamiento es una medida estructural que no solamente
busca la solución a un problema del pasado, sino que debe
actuar como prevención de eventuales escenarios de concesión abusiva de crédito.
La inexistencia de mecanismos de segunda oportunidad
o de liberación de deudas convertía el ordenamiento jurídico español en una anomalía en relación a la práctica totalidad de los países del entorno próximo, que incluyen estos
mecanismos, con diferentes variantes, en la regulación del
sobreendeudamiento, desde los sistemas anglosajones, que
entienden el sobreendeudamiento como un riesgo del mercado del crédito y ofrecen soluciones de la deuda rápidas y
ágiles, hasta los sistemas continentales, que entienden que
el establecimiento de un plan de pagos que debe cumplir el
deudor es condición para la liberación de la deuda.
Se parte, en cualquier caso, del principio que los incidentes en el mercado del crédito deben ser soportados por
todas las partes implicadas, no solamente por el deudor. Se
trata de modelos modernos y transparentes, en que se busca
el bien común y los problemas son atendidos de manera
que se mantenga el equilibrio entre las partes: el deudor
podrá tener una segunda oportunidad, pero al mismo tiempo tiene incentivos para hacer esfuerzos para pagar sus
deudas, y puede evitar verse abocado a la exclusión social
y a la falta de perspectivas socioeconómicas de mejora a
causa del embargo indefinido de sus bienes y derechos; el
acreedor verá como el deudor se esfuerza por afrontar el
pago y no opta por una vida futura en la economía sumergida; la sociedad, en conjunto, se ve beneficiada por la rehabilitación civil del deudor, que puede evitar la situación de
exclusión social o la situación de dependencia de manera
permanente de los servicios sociales públicos.
Esta ley se orienta a consolidar en la sociedad el valor
de las personas que, habiendo sufrido las situaciones descritas, encaran el futuro con esperanza, con incentivos para
reanudar la iniciativa personal, familiar y económica.
La ley, pues, se dirige a corregir con urgencia el vacío
de la legislación vigente por lo que respecta a las situaciones de sobreendeudamiento.
Esta ley se estructura en tres capítulos. El capítulo I establece una serie de medidas para evitar el sobreendeudamiento
en la concesión futura de créditos hipotecarios y modifica el
procedimiento de ejecución hipotecaria, de manera que el
juez, en un procedimiento declarativo en que se trate sobre
cláusulas abusivas del contrato, pueda suspender la ejecución
hipotecaria.
BOC número 98
28.09.2012
El capítol II articula un procediment extrajudicial de caràcter administratiu que evita que, en cas d’una insolvència
que siga causada principalment però no únicament pel sobreendeutament hipotecari, s’haja de recórrer directament a
un procediment concursal, amb la convenient desjudicialització de determinats procediments i la garantia de la tutela
dels tribunals per mitjà de meca nismes d’impugnació.
Aquest procediment extrajudicial comporta un pla de liquidació ordenada dels deutes.
En funció de la situació del deutor, el procediment pot
incloure mesures immediates, com la dació en pagament, o
altres que garantesquen la permanència en l’habitatge, com
a forma de fer efectiu el dret a l’habitatge, o pot pos sibilitar, en tot cas, la participació en el procediment de les
autoritats competents en matèria de serveis socials i
d’habitatge, perquè siguen ofertes al deutor totes les possibilitats d’ajuts per a garantir-li aquest dret.
En el procediment extrajudicial de liquidació dels deutes també es pot acordar l’exoneració del passiu pendent,
exoneració que no té caràcter automàtic, sinó que tindrà
plens efectes una vegada finit el període de seguiment del
pla, d’una durada màxima de cinc anys.
En cas que el pla de liquidació siga impugnat, o en cas
que el deutor l’incomplisca, es pot iniciar un procediment
concursal, abreujat i molt simplificat, davant el jutjat mercantil competent. En aquest sentit, la llei present modifica
la Llei concursal per introduir-hi una especialitat del procediment de concurs per als casos d’insolvència d’una persona física causats per l’adquisició anterior d’un habitatge.
Aquest procediment concursal té com a finalitat analitzar la
situació d’insolvència del deutor i permetre que, si es donen els supòsits establerts, el jutge puga atorgar-li una segona oportunitat i puga exonerar-lo dels deutes que no
s’hagen pogut satisfer en el concurs, per mitjà del corresponent pla de liquidació dels deutes. Aquesta exoneració tampoc no té caràcter automàtic, sinó que tindrà plens efectes
una vegada finit el període de seguiment del pla, d’una durada màxima de cinc anys.
El capítol III regula algunes especialitats del procediment
d’execució hipotecària d’habitatges de protecció pública.
Les disposicions addicionals introdueixen diferents mecanismes d’equilibri i transparència en la garantia del dret a
l’habitatge, en el marc del procediment d’execució hipotecària de l’habitatge habitual, amb la finalitat d’adequar a
les disposicions d’aquesta llei la resta de l’ordenament jurídic, en especial la Llei d’enjudiciament civil, amb la proposta de modificar-ne els articles 670 i 671, establint percentatges específics de postures mínimes admissibles en
segona i tercera subhasta de l’habitatge habitual, que han
de superar el 80 % del valor de taxació inicial de
l’habitatge o com a mínim de l’import total del deute vinculat a l’adquisició de l’habitatge.
La llei també deroga la lletra a de l’article 153 de la Llei
hipotecària, del 8 de febrer de 1946.
Dues de les disposicions finals fan referència a aspectes
inherents al tractament fiscal de les operacions de dació en
pagament per tal d’evitar agreujar la situació econòmica
dels deutors hipotecaris que s’acullen a aquesta modalitat,
que resultaria de considerar com a increments patrimonials
a efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques
els que es manifesten de forma aparent com a conseqüència
de la condonació de part del deute no cobert pel valor de bé
donat, i també en el cas de l’impost sobre el valor afegit
dels terrenys o les transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Pàg. 14.346
El capítulo II articula un procedimiento extrajudicial de
carácter administrativo que evita que, en caso de una insolvencia que sea causada principalmente pero no únicamente
por el sobreendeudamiento hipotecario, se tenga que recurrir
directamente a un procedimiento concursal, con la conveniente desjudicialización de determinados procedimientos y
la garantía de la tutela de los tribunales mediante mecanismos
de impugnación. Este procedimiento extrajudicial conlleva un
plan de liquidación ordenada de las deudas.
En función de la situación del deudor, el procedimiento
puede incluir medidas inmediatas, como la dación en pago, u
otras que garanticen la permanencia en la vivienda, como forma de hacer efectivo el derecho a la vivienda, o puede posibilitar, en todo caso, la participación en el procedimiento de las
autoridades competentes en materia de servicios sociales y de
vivienda, para que sean ofrecidas al deudor todas las posibilidades de ayudas para garantizarle este derecho.
En el procedimiento extrajudicial de liquidación de las
deudas también se puede acordar la exoneración del pasivo
pendiente, exoneración que no tiene carácter automático, sino
que tendrá plenos efectos una vez terminado el período de seguimiento del plan, de una duración máxima de cinco años.
En caso de que el plan de liquidación sea impugnado, o en
caso de que el deudor lo incumpla, se puede iniciar un procedimiento concursal, abreviado y muy simplificado, ante el juzgado de lo mercantil competente. En este sentido, la ley presente modifica la Ley concursal para introducir una
especialidad del procedimiento de concurso para los casos de
insolvencia de una persona física causados por la adquisición
anterior de una vivienda. Este procedimiento concursal tiene
como finalidad analizar la situación de insolvencia del deudor
y permitir que, si se dan los supuestos establecidos, el juez pueda otorgarle una segunda oportunidad y pueda exonerarlo de
las deudas que no se hayan podido satisfacer en el concurso,
mediante el correspondiente plan de liquidación de las deudas.
Esta exoneración tampoco tiene carácter automático, sino que
tendrá plenos efectos una vez terminado el período de seguimiento del plan, de una duración máxima de cinco años.
El capítulo III regula algunas especialidades del procedimiento de ejecución hipotecaria de viviendas de protección pública.
Las disposiciones adicionales introducen diferentes mecanismos de equilibrio y transparencia en la garantía del
derecho a la vivienda, en el marco del procedimiento de
ejecución hipotecaria de la vivienda habitual, con la finalidad de adecuar a las disposiciones de esta ley el resto del
ordenamiento jurídico, en especial la Ley de enjuiciamiento
civil, con la propuesta de modificar sus artículos 670 y 671,
estableciendo porcentajes específicos de posturas mínimas
admisibles en segunda y tercera subasta de la vivienda habitual, que deben superar el 80 % del valor de tasación inicial de la vivienda o como mínimo del importe total de la
deuda vinculada a la adquisición de la vivienda.
La ley también deroga la letra a del artículo 153 de la
Ley hipotecaria, del 8 de febrero de 1946.
Dos de las disposiciones finales hacen referencia a aspectos inherentes al tratamiento fiscal de las operaciones de
dación en pago para evitar agravar la situación económica
de los deudores hipotecarios que se acojan a esta modalidad, que resultaría de considerar como incrementos patrimoniales a efectos del impuesto sobre la renta de las personas físicas los que se manifiesten de forma aparente como
consecuencia de la condonación de parte de la deuda no cubierta por el valor de bien dado, y también en el caso del
impuesto sobre el valor añadido de los terrenos o transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.347
Finalment, les altres disposicions contenen mandats al
govern i altres autoritats competents perquè adopten o
promoguen mesures reglamentàries o legals que incidesquen en la transparència del mercat hipotecari que afecte
l’habitatge habitual, com ara la garantia de la trans parència i l’equitat de les taxacions immobiliàries, la independència de les empreses taxadores de les entitats de
crèdit, el foment dels habitatges de lloguer i l’atenció a
les persones que han perdut llur habitatge habitual i únic
en propietat com a conseqüència de procediments
d’execució hipotecària.
Finalmente, las otras disposiciones contienen mandatos
al gobierno y otras autoridades competentes para que adopten o promuevan medidas reglamentarias o legales que incidan en la transparencia del mercado hipotecario que afecte a la vivienda habitual, como la garantía de la
transparencia y la equidad de las tasaciones inmobiliarias,
la independencia de las empresas tasadoras de las entidades
de crédito, el fomento de las viviendas de alquiler y la atención a las personas que han perdido su vivienda habitual y
única en propiedad como consecuencia de procedimientos
de ejecución hipotecaria.
Capítol I
Mesures contra el sobreendeutament
personal i familiar
Capítulo I
Medidas contra el sobreendeudamiento
personal y familiar
Article 1
Objecte
Artículo 1
Objeto
L’objecte d’aquesta llei és establir mesures destinades a
resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i les
famílies vinculat a l’adquisició de l’habitatge habitual, amb
la inclusió expressa de la possibilitat de dació de
l’habitatge en pagament del deute hipotecari, simplificant
els procediments concursals i incidint en la regulació del
mercat hipotecari per a garantir a les persones afectades
tant el manteniment de condicions d’inclusió social com
l’accés a noves oportunitats de recuperació econòmica.
El objeto de esta ley es establecer medidas destinada a resolver el sobreendeudamiento de las personas físicas y las familias vinculado a la adquisición de la vivienda habitual, con
la inclusión expresa de la posibilidad de dación de la vivienda
en pago de la deuda hipotecaria, simplificando los procedimientos concursales y incidiendo en la regulación del mercado
hipotecario para garantizar a las personas afectadas tanto el
mantenimiento de condiciones de inclusión social como el acceso a nuevas oportunidades de recuperación económica.
Article 2
Característiques dels préstecs hipotecaris atorgables
per a l’adquisició de l’habitatge habitual
Artículo 2
Características de los préstamos hipotecarios otorgables
para la adquisición de la vivienda habitual
1. Les entitats financeres autoritzades a participar en el
mercat hipotecari només poden atorgar crèdits o préstecs a
persones físiques per a l’adquisició de l’habitatge habitual
amb garantia hipotecària constituïda sobre l’habitatge que
s’adquireix, que en tot cas ha d’ésser destinat a residència
efectiva i permanent de l’adquirent, si es compleixen les
condicions següents:
a) Que el termini d’amortització del crèdit hipotecari no
siga superior als trenta anys, salvant els períodes de suspensió temporal d’amortització del principal que es puguen
acordar.
b) Que l’import del crèdit hipotecari no supere el 90 %
del valor de taxació de l’habitatge hipotecat i no excedesca
en cap cas el 100 % del preu escripturat. En els casos
d’habi tatges subjectes a un règim de protecció pública,
l’import del crèdit pot arribar al 100 % del valor de taxació,
sempre que el valor corresponga als mòduls o preus determinats per la normativa protectora corresponent.
2. A fi d’evitar el sobreendeutament personal i familiar,
l’entitat de crèdit i el notari han d’informar el consumidor
sobre les conseqüències de perfer el negoci, inclosos els
riscs que en poden derivar en cas d’incompliment, i li han
de facilitar la documentació que estableix la legislació de
protecció dels consumidors i els usuaris.
1. Las entidades financieras autorizadas a participar en
el mercado hipotecario solo pueden otorgar créditos o préstamos a personas físicas para la adquisición de la vivienda
habitual con garantía hipotecaria constituida sobre la vivienda que se adquiere, que en todo caso debe ser destinada
a residencia efectiva y permanente del adquirente, si se
cumplen las siguientes condiciones:
a) Que el plazo de amortización del crédito hipotecario
no sea superior a los treinta años, salvando los períodos de
suspensión temporal de amortización del principal que se
puedan acordar.
b) Que el importe del crédito hipotecario no supere el 90 %
del valor de tasación de la vivienda hipotecada y no exceda en
ningún caso el 100 % del precio escriturado. En los casos de viviendas sujetas a un régimen de protección pública, el importe
del crédito puede llegar al 100 % del valor de tasación, siempre
que el valor corresponda a los módulos o precios determinados
por la normativa protectora correspondiente.
2. Con el fin de evitar el sobreendeudamiento personal y
familiar, la entidad de crédito y el notario deben informar
al consumidor sobre las consecuencias de llevar a cabo el
negocio, incluidos los riesgos que pueden derivar en caso
de incumplimiento, y le deben facilitar la documentación
que establece la legislación de protección de los consumidores y los usuarios.
3. Los intereses moratorios de los préstamos hipotecarios
para la adquisición de la vivienda habitual no pueden superar
en ningún caso el límite que sea establecido por la legislación
de protección de los consumidores y los usuarios que, en el
ámbito de sus competencias, establezcan las comunidades
autónomas o, si falta esta legislación, el límite que sea establecido por la ley de presupuestos generales del Estado.
3. Els interessos moratoris dels préstecs hipotecaris per
a l’adquisició de l’habitatge habitual no poden superar en
cap cas el límit que siga establert per la legislació de protecció dels consumidors i els usuaris que, en l’àmbit de les
seues competències, establesquen les comunitats au tònomes o, si manca aquesta legislació, el límit que siga establert per la llei de pressuposts generals de l’Estat.
BOC número 98
28.09.2012
Article 3
Clàusules abusives en els contractes
de crèdit hipotecari per a l’adquisició
de l’habitatge habitual
Pàg. 14.348
Artículo 3
Cláusulas abusivas en los contratos
de crédito hipotecario para la adquisición
de la vivienda habitual
En un procediment d’execució hipotecària s’ha d’admetre l’oposició de l’executat si es fonamenta en l’existència
de clàusules abusives en el contracte de préstec hipotecari.
En aquest cas, si el deutor s’oposa a l’execució i interposa,
en el termini de vint dies des la notificació del despatx
d’execució, una demanda de judici declaratiu, el jutge que
tramita el procediment d’execució hipotecària, si aprecia
que la demanda resulta fonamentada, pot sus pendre
l’execució fins que no es dicte la resolució del procediment
declaratiu.
En un procedimiento de ejecución hipotecaria se ha de
admitir la oposición de lo ejecutado si se fundamenta en la
existencia de cláusulas abusivas en el contrato de préstamo
hipotecario. En este caso, si el deudor se opone a la ejecución e interpone, en el plazo de veinte días desde la notificación del despacho de ejecución, una demanda de juicio
declarativo, el juez que tramita el procedimiento de ejecución hipotecaria, si aprecia que la demanda resulta fundamentada, puede suspender la ejecución hasta que no se dicte la resolución del procedimiento declarativo.
Capítol II
Mecanismes de liquidació ordenada
dels deutes personals en cas de risc
de pèrdua de l’habitatge habitual
Capítulo II
Mecanismos de liquidación ordenada
de las deudas personales en caso de riesgo
de pérdida de la vivienda habitual
Article 4
Procediment extrajudicial de liquidació
ordenada dels deutes
Artículo 4
Procedimiento extrajudicial de liquidación
ordenada de las deudas
1. Les persones físiques que, d’acord amb la legislació
concursal, es troben o es puguen trobar d’una manera imminent en una situació d’insolvència i que puguen perdre
l’habitatge habitual de resultes de l’incompliment de llurs
obligacions exigibles i les persones físiques contra les
quals s’haja iniciat un procediment d’execució d’un deute
que haja implicat o puga implicar la pèrdua de l’habitatge
habitual, poden optar per iniciar la liquidació ordenada dels
deutes per la via extrajudicial que regula l’article 5.
2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, s’entén per
habitatge habitual l’habitatge que és ocupat com a residència efectiva i permanent pel deutor, a títol de propietat, o, si
tant la propietat de l’habitatge com les obligacions derivades del préstec garantit amb la hipoteca són comunes a diverses persones físiques, l’habitatge que és ocupat com a
residència efectiva i permanent per qualsevol d’aquestes
persones.
3. L’obertura d’un procediment de liquidació ordenada
dels deutes comporta la suspensió del procediment d’execució hipotecària de l’habitatge habitual. La suspensió l’ha
de declarar el jutge que tramita el procediment d’execució
hipotecària quan se li aporte la resolució d’inici del procediment extrajudicial de liquidació ordenada dels deutes.
4. Si en obrir-se un procediment extrajudicial de liquidació ordenada dels deutes no s’ha iniciat cap procediment
d’execució hipotecària contra l’habitatge habitual, els drets
dels creditors hipotecaris s’han d’exercir dins l’esmentat
procediment extrajudicial.
5. L’obertura d’un procediment extrajudicial de liquidació ordenada dels deutes interromp la meritació d’inte ressos moratoris d’aquests deutes, inclosos els corresponents als préstecs hipotecaris.
1. Las personas físicas que, de acuerdo con la legislación
concursal, se encuentren o se puedan encontrar de una manera
inminente en una situación de insolvencia y que puedan perder
la vivienda habitual de resultas del incumplimiento de sus obligaciones exigibles y las personas físicas contra las que se haya
iniciado un procedimiento de ejecución de una deuda que haya
implicado o pueda implicar la pérdida de la vivienda habitual,
pueden optar por iniciar la liquidación ordenada de las deudas
por la vía extrajudicial que regula el artículo 5.
2. A los efectos de lo que establece el apartado 1, se entiende por vivienda habitual la vivienda que es ocupada
como residencia efectiva y permanente por el deudor, a título de propiedad, o, si tanto la propiedad de la vivienda
como las obligaciones derivadas del préstamo garantizado
con la hipoteca son comunes a varias personas físicas, la
vivienda que es ocupada como residencia efectiva y permanente por cualquiera de estas personas.
3. La apertura de un procedimiento de liquidación ordenada de las deudas conlleva la suspensión del procedimiento de ejecución hipotecaria de la vivienda habitual. La suspensión la debe declarar el juez que tramita el
procedimiento de ejecución hipotecaria cuando se le aporte
la resolución de inicio del procedimiento extrajudicial de
liquidación ordenada de las deudas.
4. Si al abrirse un procedimiento extrajudicial de liquidación ordenada de las deudas no se ha iniciado ningún procedimiento de ejecución hipotecaria contra la vivienda habitual,
los derechos de los acreedores hipotecarios se han de ejercer
dentro del mencionado procedimiento extrajudicial.
5. La apertura de un procedimiento extrajudicial de liquidación ordenada de las deudas interrumpe el devengo de
intereses moratorios de estas deudas, incluidos los correspondientes a los préstamos hipotecarios.
Article 5
Tramitació del procediment extrajudicial
de liquidació ordenada dels deutes
Artículo 5
Tramitación del procedimiento extrajudicial
de liquidación ordenada de las deudas
1. El deutor ha de demanar l’inici del procediment extrajudicial de liquidació ordenada dels deutes mitjançant
1. El deudor debe pedir el inicio del procedimiento extrajudicial de liquidación ordenada de las deudas mediante
BOC número 98
28.09.2012
una sol·licitud adreçada a la secció territorial de la comissió
de sobreendeutament corresponent. La sol·licitud s’ha de
presentar en un formulari normalitzat facilitat per la comissió i, juntament amb els documents acreditatius corresponents, ha d’incloure:
a) La relació dels béns, dels drets i de qualsevol altre
element avaluable econòmicament de què siga titular, amb
una estimació del valor que tenen en aquell moment.
b) La relació dels creditors, especificant-ne la identitat,
el domicili i l’adreça electrònica, i la quantia i el venciment
dels deutes.
c) Una proposta de pla de liquidació ordenada dels deutes, en què ha de concretar els compromisos que pot assumir per a afrontar els deutes. El pla pot incloure quitaments
i esperes en el pagament dels deutes, la condonació parcial
o total dels deutes o la liquidació de béns per al pagament
dels deutes, i també la possibilitat d’alliberament del deute
no satisfet en el període màxim de cinc anys. El pla pot
contenir també una disposició específica sobre la liquidació
del préstec amb garantia hipotecària que afecte l’habitatge
habitual, i les alternatives de permanència en l’habitatge en
cas que el deutor es vulga acollir a la dació en pagament, i
ha de determinar els recursos econòmics que el deutor es
pot reservar per a satisfer les necessitats familiars pròpies
durant la vigència del pla.
2. La comissió de sobreendeutament, una vegada verificat que la sol·licitud d’inici d’un procediment extrajudicial
de liquidació ordenada dels deutes compleix els requisits
que estableix l’apartat 1, en pren acta i, en el termini de
cinc dies, comunica l’inici del procediment a tots els creditors i als registres públics en què estiguen inscrits els béns
o drets del deutor. Qualsevol embargament, hipoteca, càrrega o gravamen posteriors a la nota marginal d’inici del procediment queden cancel·lats amb l’aprovació del pla de liquidació ordenada dels deutes.
3. La comissió de sobreendeutament, en el termini de
cinc dies des de l’obertura del procediment extrajudicial de
liquidació ordenada dels deutes, ho ha de comunicar al jutge que tramita el procediment d’execució hipotecària de
l’habitatge habitual del deutor perquè suspenga el procediment judicial.
4. La comissió de sobreendeutament, en el termini d’un
mes des de l’inici d’un procediment extrajudicial de li quidació ordenada dels deutes, ha d’elaborar un informe en
què es determinen la llista definitiva de creditors, l’in ventari de béns i drets del deutor, els motius del sobreendeutament i la proposta de pla de liquidació ordenada
dels deutes. També pot adoptar mesures de limitació de les
facultats de disposició del deutor durant la tramitació del
procediment.
5. Des l’aprovació de l’informe a què fa referència
l’apartat 4, el deutor i els creditors disposen d’un mes per a
negociar de bona fe un acord sobre el pla de liquidació ordenada dels deutes. Durant la negociació del pla, la comissió de sobreendeutament pot requerir la intervenció dels
serveis de l’administració pública competents en matèria de
dret a l’habitatge, de consum o de serveis socials perquè
presten llur assessorament a les parts i els faciliten informació sobre els recursos públics disponibles. Igualment, les
parts poden acollir-se al procediment de mediació aplicable
d’acord amb la legislació de mediació civil; en aquest cas,
el període de negociació pot tenir una durada de tres mesos.
6. En cas que, en acabar el termini de negociació del pla
de liquidació ordenada dels deutes, les parts no hagen ar-
Pàg. 14.349
una solicitud dirigida a la sección territorial de la comisión
de sobreendeudamiento correspondiente. La solicitud se ha
de presentar en un formulario normalizado facilitado por la
comisión y, junto a los documentos acreditativos correspondientes, debe incluir:
a) La relación de los bienes, de los derechos y de cualquier
otro elemento evaluable económicamente de que sea titular,
con una estimación del valor que tienen en aquel momento.
b) La relación de los acreedores, especificando su identidad, domicilio y dirección electrónica, y la cuantía y vencimiento de las deudas.
c) Una propuesta de plan de liquidación ordenada de las
deudas, en que debe concretar los compromisos que puede
asumir para afrontar las deudas. El plan puede incluir quitas y
esperas en el pago de las deudas, la condonación parcial o total de las deudas o la liquidación de bienes para el pago de las
deudas, y también la posibilidad de liberación de la deuda no
satisfecha en el período máximo de cinco años. El plan puede
contener también una disposición específica sobre la liquidación del préstamo con garantía hipotecaria que afecte a la vivienda habitual, y las alternativas de permanencia en la vivienda en caso de que el deudor se quiera acoger a la dación
en pago, y debe determinar los recursos económicos que el
deudor se puede reservar para satisfacer las necesidades familiares propias durante la vigencia del plan.
2. La comisión de sobreendeudamiento, una vez verificado
que la solicitud de inicio de un procedimiento extrajudicial de
liquidación ordenada de las deudas cumple los requisitos que
establece el apartado 1, toma acta y, en el plazo de cinco días,
comunica el inicio del procedimiento a todos los acreedores y
a los registros públicos en que estén inscritos los bienes o derechos del deudor. Cualquier embargo, hipoteca, carga o gravamen posteriores a la nota marginal de inicio del procedimiento quedan cancelados con la aprobación del plan de
liquidación ordenada de las deudas.
3. La comisión de sobreendeudamiento, en el plazo de
cinco días desde la apertura del procedimiento extrajudicial
de liquidación ordenada de las deudas, lo debe comunicar
al juez que tramita el procedimiento de ejecución hipotecaria de la vivienda habitual del deudor para que suspenda el
procedimiento judicial.
4. La comisión de sobreendeudamiento, en el plazo de
un mes desde el inicio de un procedimiento extrajudicial de
liquidación ordenada de las deudas, debe elaborar un informe en el que se determinen la lista definitiva de acreedores,
el inventario de bienes y derechos del deudor, los motivos
del sobreendeudamiento y la propuesta de plan de liquidación ordenada de las deudas. También puede adoptar medidas de limitación de las facultades de disposición del deudor durante la tramitación del procedimiento.
5. Desde la aprobación del informe al que hace referencia
el apartado 4, el deudor y los acreedores disponen de un mes
para negociar de buena fe un acuerdo sobre el plan de liquidación ordenada de las deudas. Durante la negociación del plan,
la comisión de sobreendeudamiento puede requerir la intervención de los servicios de la administración pública competentes en materia de derecho a la vivienda, de consumo o de
servicios sociales para que presten su asesoramiento a las partes y les faciliten información sobre los recursos públicos disponibles. Igualmente, las partes pueden acogerse al procedimiento de mediación aplicable de acuerdo con la legislación
de mediación civil; en este caso, el período de negociación
puede tener una duración de tres meses.
6. En caso de que, al acabar el plazo de negociación del
plan de liquidación ordenada de las deudas, las partes no ha-
BOC número 98
28.09.2012
ribat a un acord, la comissió de sobreendeutament pot aprovar el pla de liquidació ordenada dels deutes que considere
que s’ajusta a les necessitats de les parts. La re solució
d’aprovació del pla pot determinar l’alliberament del deute
no cobert en acabar la liquidació.
7. El pla de liquidació ordenada dels deutes pot acordar
la liquidació del préstec amb garantia hipotecària que afecte l’habitatge habitual, i les alternatives de permanència en
l’habitatge en cas que el deutor es vulga acollir a la dació
en pagament. En cas que l’acord comporte l’abandonament
de l’habitatge habitual, la comissió de sobreendeutament, a
petició de la persona afectada, pot requerir la intervenció
en el procediment de les administracions amb competència
en matèria de serveis socials i d’habitatge perquè adopten
les mesures que calguen per a garantir al deutor un allotjament temporal mentre no dispose d’habitatge i perquè li faciliten l’orientació, els ajuts i els avals que li puguen correspondre d’acord amb els programes d’ajut a l’habitatge.
8. El pla de liquidació ordenada dels deutes ha de determinar els recursos econòmics que el deutor es pot reservar
per a satisfer les necessitats familiars pròpies durant la
vigència del pla, i pot acordar la limitació de les facultats
de disposició del deutor durant la vigència del pla. La resolució d’aprovació del pla de liquidació ordenada dels deutes s’ha de publicar en el butlletí oficial corresponent.
9. L’alliberament del deute no cobert per la liquidació
només es pot acordar una vegada exhaurit el termini establert pel pla. Durant el període de vigència del pla, la comissió de sobreendeutament ha de comprovar el com pliment del pla de pagaments, la liquidació dels béns, si
escau, i la situació patrimonial del deutor.
10. En el termini de quinze dies des de la publicació de
l’aprovació per la comissió de sobreendeutament del pla de
liquidació ordenada dels deutes, els creditors que s’hi hagen manifestat en contra poden impugnar-lo, sempre que
llurs crèdits representen com a mínim el 20 % del passiu
del deutor. La impugnació, que s’ha de substanciar pels tràmits d’un incident concursal, s’ha de formalitzar davant el
jutge mercantil competent per a conèixer el procediment
concursal. L’estimació de la impugnació del pla de liquidació ordenada dels deutes aprovat per la comissió de sobreendeutament comporta l’obligació del deutor de sol·licitar
la declaració de concurs, que s’ha de tramitar amb les especialitats del procediment abreujat regulat per l’article 191
quater de la Llei concursal; en aquest supòsit, els pagaments ja liquidats en virtut del pla són reintegrables al patrimoni del deutor.
11. El pla de liquidació ordenada dels deutes aprovat per
la comissió de sobreendeutament esdevé ferm si no és impugnat en el termini que estableix l’apartat 10 o si la impugnació, si s’escau, és desestimada. La certificació del
pla, emesa pel secretari de la comissió de sobreen deutament competent, té la consideració de títol executiu, a
l’efecte del que estableix l’article 517 de la Llei d’enjudiciament civil.
12. El creditor que haja estat omès en la relació de
credi tors inclosa en el pla de liquidació ordenada dels
deutes aprovat per la comissió de sobreendeutament no
queda vinculat pel pla i pot exercir individualment els
seus drets com a creditor davant els tribunals, però no pot
impugnar el pla.
13. Si, en acabar el termini de negociació del pla de
liquidació ordenada dels deutes, les parts no arriben a un
Pàg. 14.350
yan llegado a un acuerdo, la comisión de sobreendeudamiento
puede aprobar el plan de liquidación ordenada de las deudas
que considere que se ajusta a las necesidades de las partes. La
resolución de aprobación del plan puede determinar la liberación de la deuda no cubierta al acabar la liquidación.
7. El plan de liquidación ordenada de las deudas puede
acordar la liquidación del préstamo con garantía hipotecaria
que afecte a la vivienda habitual, y las alternativas de permanencia en la vivienda en caso de que el deudor se quiera acoger a la dación en pago. En caso de que el acuerdo conlleve el
abandono de la vivienda habitual, la comisión de sobreendeudamiento, a petición de la persona afectada, puede requerir la
intervención en el procedimiento de las administraciones con
competencia en materia de servicios sociales y de vivienda
para que adopten las medidas necesarias para garantizar al
deudor un alojamiento temporal mientras no disponga de vivienda y para que le faciliten la orientación, las ayudas y los
avales que le puedan corresponder de acuerdo con los programas de ayuda a la vivienda.
8. El plan de liquidación ordenada de las deudas debe
determinar los recursos económicos que el deudor se puede
reservar para satisfacer las necesidades familiares propias
durante la vigencia del plan, y puede acordar la limitación
de las facultades de disposición del deudor durante la vigencia del plan. La resolución de aprobación del plan de liquidación ordenada de las deudas se ha de publicar en el
boletín oficial correspondiente.
9. La liberación de la deuda no cubierta por la liquidación solo se puede acordar una vez agotado el plazo establecido por el plan. Durante el período de vigencia del
plan, la comisión de sobreendeudamiento debe comprobar
el cumplimiento del plan de pagos, la liquidación de los
bienes, en su caso, y la situación patrimonial del deudor.
10. En el plazo de quince días desde la publicación de la
aprobación por la comisión de sobreendeudamiento del plan
de liquidación ordenada de las deudas, los acreedores que se
hayan manifestado en contra pueden impugnarlo, siempre que
sus créditos representen como mínimo el 20 % del pasivo del
deudor. La impugnación, que se ha de sustanciar por los trámites de un incidente concursal, se ha de formalizar ante el juez
de lo mercantil competente para conocer el procedimiento
concursal. La estimación de la impugnación del plan de liquidación ordenada de las deudas aprobado por la comisión de
sobreendeudamiento conlleva la obligación del deudor de solicitar la declaración de concurso, que se ha de tramitar con las
especialidades del procedimiento abreviado regulado por el
artículo 191 quater de la Ley concursal; en este supuesto, los
pagos ya liquidados en virtud del plan son reintegrables al patrimonio del deudor.
11. El plan de liquidación ordenada de las deudas aprobado por la comisión de sobreendeudamiento pasa a ser firme si no es impugnado en el plazo que establece el apartado 10 o si la impugnación, si se produce, es desestimada.
La certificación del plan, emitida por el secretario de la comisión de sobreendeudamiento competente, tiene la consideración de título ejecutivo, al efecto de lo que establece el
artículo 517 de la Ley de enjuiciamiento civil.
12. El acreedor que haya sido omitido en la relación de
acreedores incluida en el plan de liquidación ordenada de
las deudas aprobado por la comisión de sobreendeudamiento no queda vinculado por el plan y puede ejercer individualmente sus derechos como acreedor ante los tribunales,
pero no puede impugnar el plan.
13. Si, al acabar el plazo de negociación del plan de liquidación ordenada de las deudas, las partes no llegan a un acuer-
BOC número 98
28.09.2012
acord, la comissió de sobreendeutament, si no aprova un
pla, ha de dictar una resolució que tanque el procediment, i
ha d’incloure un informe final sobre el procediment seguit,
les propostes efectuades per les parts, els punts d’acord i
desacord principals entre el deutor i els creditors i, si s’escau, els informes del mediador i dels representants de les
administracions que hi hagen intervingut.
14. En cas que el procediment extrajudicial de liquidació ordenada dels deutes es tanque perquè el deutor incompleix el pla de liquidació ordenada del deute o perquè la comissió de sobreendeutament no aprova un pla, el deutor, en
el termini de dos mesos des de la resolució que tanque el
procediment, ha de sol·licitar la declaració de concurs.
Pàg. 14.351
15. El deutor, per a la tramitació d’un procediment extrajudicial de liquidació dels deutes, pot exercir el dret
d’assistència jurídica gratuïta, en els termes de l’article 6.1
de la Llei 1/1996, del 10 de gener, d’assistència jurídica
gratuïta.
do, la comisión de sobreendeudamiento, si no aprueba un
plan, debe dictar una resolución que cierre el procedimiento, y
debe incluir un informe final sobre el procedimiento seguido,
las propuestas efectuadas por las partes, los puntos de acuerdo
y desacuerdo principales entre el deudor y los acreedores y, si
se producen, los informes del mediador y de los representantes
de las administraciones que hayan intervenido.
14. En caso de que el procedimiento extrajudicial de liquidación ordenada de las deudas se cierre porque el deudor incumple el plan de liquidación ordenada de la deuda o
porque la comisión de sobreendeudamiento no aprueba un
plan, el deudor, en el plazo de dos meses desde la resolución que cierre el procedimiento, debe solicitar la declaración de concurso.
15. El deudor, para la tramitación de un procedimiento
extrajudicial de liquidación de las deudas, puede ejercer el
derecho de asistencia jurídica gratuita, en los términos del
artículo 6.1 de la Ley 1/1996, del 10 de enero, de asistencia
jurídica gratuita.
Article 6
Comissions de sobreendeutament
Artículo 6
Comisiones de sobreendeudamiento
1. Les comissions de sobreendeutament tenen àmbit
territorial autonòmic.
2. Les comissions de sobreendeutament estan formades
per un mínim de cinc membres, entre els quals hi ha
d’haver persones de prestigi reconegut o d’experiència contrastada en els àmbits jurídic, de la mediació i de
l’administració concursal, i persones en representació de
les organitzacions de consumidors i usuaris i de les entitats
financeres que participen en el mercat hipotecari en l’àmbit
territorial de la comissió. Un dels membres presideix la comissió i un altre, que ha d’ésser funcionari amb el títol de
llicenciatura o grau en dret, exerceix les funcions de secretaria, que inclouen la fe pública dels acords de la comissió.
3. Sens perjudici de l’aplicació a les comissions de sobreendeutament de les normes de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
en allò que corresponga, el desplegament normatiu de les comissions correspon a les comunitats autònomes, mitjançant
un reglament que n’ha de regular, com a mínim, la composició, dins el marc establert per aquesta llei; l’estructura territorial, ajustada al mercat hipotecari de la comunitat autònoma
respectiva, i les especialitats de les normes de funcionament i
de l’organització administrativa necessàries per a exercir les
funcions que els atribueix aquesta llei.
1. Las comisiones de sobreendeudamiento tienen ámbito
territorial autonómico.
2. Las comisiones de sobreendeudamiento están formadas
por un mínimo de cinco miembros, entre los que tiene que haber personas de prestigio reconocido o de experiencia contrastada en los ámbitos jurídico, de la mediación y de la administración concursal, y personas en representación de las
organizaciones de consumidores y usuarios y de las entidades
financieras que participan en el mercado hipotecario en el ámbito territorial de la comisión. Uno de los miembros preside la comisión y otro, que debe ser funcionario con el título de licenciatura o grado en derecho, ejerce las funciones de secretaría, que
incluyen la fe pública de los acuerdos de la comisión.
3. Sin perjuicio de la aplicación a las comisiones de sobreendeudamiento de las normas de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo
común, en lo que corresponda, el desarrollo normativo de las
comisiones corresponde a las comunidades autónomas, mediante un reglamento que tiene que regular, como mínimo, su
composición, dentro del marco establecido por esta ley; su estructura territorial, ajustada en el mercado hipotecario de la
comunidad autónoma respectiva, y las especialidades de las
normas de funcionamiento y de la organización administrativa
necesarias para ejercer las funciones que les atribuye esta ley.
Capítol III
Supòsits de subhasta del bé hipotecat quan
es tracte d’habitatge amb protecció oficial
Capítulo III
Supuestos de subasta del bien hipotecado cuando
se trate de vivienda con protección oficial
Article 7
Execucions hipotecàries d’habitatges
de protecció pública
Artículo 7
Ejecuciones hipotecarias de viviendas
de protección pública
1. Les execucions hipotecàries d’habitatges sotmesos a
qualsevol règim de protecció pública estan subjectes a les
limitacions següents:
a) El preu màxim de l’alienació no pot ésser superior al
que corresponga a l’habitatge en la seua condició d’habitatge de protecció pública.
b) L’adjudicatari de l’habitatge objecte d’execució ha de
complir tots els requisits que establesca la legislació aplicable als habitatges amb protecció oficial.
1. Las ejecuciones hipotecarias de viviendas sometidas a
cualquier régimen de protección pública están sujetas a las
siguientes limitaciones:
a) El precio máximo de la alienación no puede ser superior al que corresponda a la vivienda en su condición de vivienda de protección pública.
b) El adjudicatario de la vivienda objeto de ejecución
debe cumplir todos los requisitos que establezca la legislación aplicable a las viviendas con protección oficial.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.352
c) L’entitat responsable de l’execució ha de comunicar a
l’administració pública competent la celebració de la subhasta, la identificació completa del bé, el resultat de la subhasta i, si s’escau, la identitat de la persona adjudicatària i
el preu obtingut.
2. En les execucions hipotecàries d’habitatges sotmesos
a qualsevol règim de protecció pública, l’administració pública competent per raó de la ubicació de l’habitatge executat ha de verificar, de conformitat amb el procediment legalment establert, el compliment dels requisits a què fa
referència l’apartat 1, relatius a la persona adjudicatària i a
la idoneïtat del preu de l’alienació.
c) La entidad responsable de la ejecución debe comunicar a la administración pública competente la celebración
de la subasta, la identificación completa del bien, el resultado de la subasta y, si se produce, la identidad de la persona adjudicataria y el precio obtenido.
2. En las ejecuciones hipotecarias de viviendas sometidas a
cualquier régimen de protección pública, la administración pública competente por razón de la ubicación de la vivienda ejecutada debe verificar, de conformidad con el procedimiento
legalmente establecido, el cumplimiento de los requisitos a
que hace referencia el apartado 1, relativos a la persona adjudicataria y a la idoneidad del precio de la alienación.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera
Modificació de la Llei concursal
Primera
Modificación de la Ley concursal
L’article 191 quater de la Llei 22/2003, del 9 de juliol,
concursal, que fou afegit a la dita Llei concursal per la Llei
38/2011, del 10 de octubre, passa a ser article 191 quinquies, i s’afegeix a la llei un nou article 191 quater, amb el
text següent:
«Article 191 quater. Especialitats del procediment
abreu jat en cas de concurs de persona física que afecte
l’habitatge habitual
1. El deutor persona física pot instar la declaració de
concurs quan el procediment extrajudicial de liquidació ordenada haja conclòs sense l’aprovació d’un pla de liquidació ordenada dels deutes, o bé si la comissió de sobreendeutament ha declarat la finalització del procediment per
incompliment del pla de liquidació. També es declara el
concurs en cas que el jutge estime la impugnació del pla de
liquidació ordenada dels deutes aprovat en el procediment
extrajudicial.
2. El deutor ha d’instar el concurs per mitjà d’una
sol·licitud que té caràcter confessori i que s’ha de presentar
en un formulari normalitzat, acompanyada amb els do cuments de l’article 6.2, la resolució de la comissió conforme ha finalitzat el procediment extrajudicial i una proposta de pla de liquidació.
3. La interlocutòria de declaració de concurs també obri
la fase de liquidació. El secretari judicial ha de donar trasllat del pla de liquidació perquè siga informat en el termini
de deu dies per l’administrador concursal i perquè els creditors puguen formular-hi al·legacions.
4. La declaració del concurs suspèn el procediment
d’execució hipotecària de l’habitatge habitual, que queda
sotmès al que establesca el pla de liquidació.
5. No poden impugnar la llista de creditors els que figuren a la llista de creditors presentada al procediment extrajudicial previ i no l’hagen impugnada ni els que, havent-la
impugnada, no hagen obtingut pronunciament judicial favorable.
6. El pla de liquidació ordenada dels deutes que
s’aprove ha de tenir en compte els aspectes següents:
a) El pla ha de respectar els supòsits d’inembargabilitat
que estableixen els articles 605, 606 i 607 de la Llei
d’enjudiciament civil. La quantitat inembargable establerta
per l’article 607.1 de la Llei d’enjudiciament civil s’ha
d’incrementar en un 50 %, i s’ha d’incrementar a més amb
un 30 % del salari mínim interprofessional per cada membre del nucli familiar que no dispose d’ingressos propis regulars, de salari o de pensió. A aquests efectes, s’entén que
El artículo 191 quater de la Ley 22/2003, del 9 de julio,
concursal, que fue añadido a dicha Ley concursal por la
Ley 38/2011, del 10 de octubre, pasa a ser artículo 191
quinquies, y se añade a la ley un nuevo artículo 191 quáter,
con el siguiente texto:
«Artículo 191 quater. Especialidades del procedimiento
abreviado en caso de concurso de persona física que afecte
a la vivienda habitual
1. El deudor persona física puede instar a la declaración de
concurso cuando el procedimiento extrajudicial de liquidación ordenada haya concluido sin la aprobación de un plan de
liquidación ordenada de las deudas, o bien si la comisión de
sobreendeudamiento ha declarado la finalización del procedimiento por incumplimiento del plan de liquidación. También
se declara el concurso en caso de que el juez estime la impugnación del plan de liquidación ordenada de las deudas aprobado en el procedimiento extrajudicial.
2. El deudor debe instar al concurso mediante una solicitud que tiene carácter confesorio y que se ha de presentar
en un formulario normalizado, acompañada con los documentos del artículo 6.2, la resolución de la comisión conforme ha finalizado el procedimiento extrajudicial y una
propuesta de plan de liquidación.
3. La interlocutoria de declaración de concurso también
abre la fase de liquidación. El secretario judicial debe dar
traslado del plan de liquidación para que sea informado en
el plazo de diez días por el administrador concursal y para
que los acreedores puedan formular alegaciones.
4. La declaración del concurso suspende el procedimiento
de ejecución hipotecaria de la vivienda habitual, que queda
sometido al que establezca el plan de liquidación.
5. No pueden impugnar la lista de acreedores los que figuren en la lista de acreedores presentada al procedimiento
extrajudicial previo y no la hayan impugnado ni los que,
habiéndola impugnada, no hayan obtenido pronunciamiento judicial favorable.
6. El plan de liquidación ordenada de las deudas que se
apruebe debe tener en cuenta los siguientes aspectos:
a) El plan debe respetar los supuestos de inembargabilidad que establecen los artículos 605, 606 y 607 de la Ley
de enjuiciamiento civil. La cantidad inembargable establecida por el artículo 607.1 de la Ley de enjuiciamiento civil
se ha de incrementar en un 50 %, y se ha de incrementar
además con un 30 % del salario mínimo interprofesional
por cada miembro del núcleo familiar que no disponga de
ingresos propios regulares, de salario o de pensión. A estos
BOC número 98
28.09.2012
integren el nucli familiar del deutor el seu cònjuge o parella
de fet i els ascendents i descendents de primer grau que hi
convisquen.
b) El pla de liquidació ordenada dels deutes ha de determinar expressament la forma en què es garanteix el dret
a un habitatge adequat a les necessitats familiars del deutor,
incloent-hi l’arrendament o la cessió d’ús tempo ral de
l’habitatge per part del titular del préstec amb garantia hipotecària constituïda sobre l’habitatge habitual del deutor.
El jutge pot requerir les administracions públiques competents en matèria de serveis socials i d’habi tatge perquè
adopten les mesures que calguen per a garantir al deutor un
allotjament temporal mentre no dispose d’habitatge i perquè li faciliten l’orientació, els ajuts i els avals que li puguen correspondre d’acord amb els progra mes d’ajut a
l’habitatge.
c) Si el deutor és titular d’un únic immoble i aquest
constitueix el seu habitatge habitual, el pla pot acordar el
lliurament del bé hipotecat com a pagament alliberador del
deute reclamat i pot acordar que aquest pagament done per
satisfetes totes les quantitats que puga deure en concepte de
capital, d’interessos i de costes.
7. En cas que en la tramitació d’un procediment de
liquidació ordenada dels deutes es verifique que el deutor
no és titular de béns i drets suficients per a satisfer els crèdits, el jutge pot acordar de manera provisional l’exoneració dels deutes pendents, que tindrà efecte una vegada finit el període de seguiment del pla, d’una durada màxima
de cinc anys. La interlocutòria que acorde de manera provisional l’exoneració dels deutes pendents ha de ser publicada en el Registre Públic Concursal. El jutge ha de fixar, a
proposta de l’administració concursal, el procediment per
al seguiment del pla de liquidació, que ha d’especificar les
obligacions que ha de complir el deutor durant el període
de seguiment. Cada sis mesos, l’administració concursal ha
de presentar al jutge que tramita el concurs un informe sobre l’estat de compliment del pla, que queda de manifest a
l’oficina judicial.
8. L’exoneració del passiu pendent a què fa referència
l’apartat 7 té efectes respecte a tots els crèdits concursals,
excepte els sorgits de la responsabilitat civil derivada de
delicte.
9. Per a acordar l’exoneració dels deutes pendents, en
virtut del que estableix l’apartat 7, cal que concórreguen
acumulativament les condicions següents:
a) Que la insolvència haja estat qualificada de fortuïta.
b) Que l’origen de la situació d’insolvència haja estat el
deute derivat de l’adquisició de l’habitatge habitual.
c) Que el deutor haja complert el deure de col·laboració
amb el jutge, en els termes de l’article 42 de la Llei concursal.
d) Que el deutor no haja estat condemnat per sentència
ferma per delicte d’insolvència punible, ni es trobe sotmès
a cap dels supòsits establerts per l’article 105 de la Llei
concursal.
e) Que el deutor no haja estat objecte d’exoneració d’altres deutes en el període dels deu anys anteriors a la resolució judicial.
f) Que el deutor no haja presentat, amb dol o culpa greu,
declaracions incorrectes o incompletes sobre el seu actiu o
sobre els seus creditors.
10. Una vegada finit el període de seguiment, l’administració concursal ha de presentar al jutge del concurs un
informe sobre el compliment del pla. Les altres parts personades es pronuncien sobre l’informe i el jutge, si escau,
Pàg. 14.353
efectos, se entiende que integran el núcleo familiar del deudor su cónyuge o pareja de hecho y los ascendentes y descendientes de primer grado que convivan con él.
b) El plan de liquidación ordenada de las deudas debe
determinar expresamente la forma en que se garantiza el
derecho a una vivienda adecuada a las necesidades familiares del deudor, incluyendo el arrendamiento o la cesión de
uso temporal de la vivienda por parte del titular del préstamo con garantía hipotecaria constituida sobre la vivienda
habitual del deudor. El juez puede requerir a las administraciones públicas competentes en materia de servicios sociales y de vivienda para que adopten las medidas necesarias
para garantizar al deudor un alojamiento temporal mientras
no disponga de vivienda y para que le faciliten la orientación, las ayudas y los avales que le puedan corresponder de
acuerdo con los programas de ayuda a la vivienda.
c) Si el deudor es titular de un único inmueble y este
constituye su vivienda habitual, el plan puede acordar el
entrega del bien hipotecado como pago liberador de la deuda reclamada y puede acordar que este pago dé por satisfechas todas las cantidades que pueda deber en concepto de
capital, de intereses y de costas.
7. En caso de que en la tramitación de un procedimiento de
liquidación ordenada de las deudas se verifique que el deudor
no es titular de bienes y derechos suficientes para satisfacer los
créditos, el juez puede acordar de manera provisional la exoneración de las deudas pendientes, que tendrá efecto una vez terminado el período de seguimiento del plan, de una duración
máxima de cinco años. La interlocutoria que acuerde de manera
provisional la exoneración de las deudas pendientes debe ser
publicada en el Registro Público Concursal. El juez debe fijar, a
propuesta de la administración concursal, el procedimiento para
el seguimiento del plan de liquidación, que debe especificar las
obligaciones que debe cumplir el deudor durante el período de
seguimiento. Cada seis meses, la administración concursal debe
presentar al juez que tramita el concurso un informe sobre el estado de cumplimiento del plan, que queda de manifiesto en la
oficina judicial.
8. La exoneración del pasivo pendiente a que hace referencia el apartado 7 tiene efectos con respecto a todos los
créditos concursales, excepto los surgidos de la responsabilidad civil derivada de delito.
9. Para acordar la exoneración de las deudas pendientes,
en virtud de lo que establece el apartado 7, es necesario que
concurran acumulativamente las siguientes condiciones:
a) Que la insolvencia haya sido calificada de fortuita.
b) Que el origen de la situación de insolvencia haya sido la
deuda derivada de la adquisición de la vivienda habitual.
c) Que el deudor haya cumplido el deber de colaboración con el juez, en los términos del artículo 42 de la Ley
concursal.
d) Que el deudor no haya sido condenado por sentencia
firme por delito de insolvencia punible, ni se encuentre sometido a ninguno de los supuestos establecidos por el
artículo 105 de la Ley concursal.
e) Que el deudor no haya sido objeto de exoneración de
otras deudas en el período de los diez años anteriores a la
resolución judicial.
f) Que el deudor no haya presentado, con dolo o culpa
grave, declaraciones incorrectas o incompletas sobre su activo o sobre sus acreedores.
10. Una vez acabado el período de seguimiento, la administración concursal debe presentar al juez del concurso un informe sobre el cumplimiento del plan. Las otras partes personadas se pronuncian sobre el informe y el juez, en su caso,
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.354
dicta una interlocutòria per la qual aprova l’informe i exonera definitivament el deutor dels deutes pendents. La interlocutòria pot ser objecte de recurs per part dels creditors
que s’hagen oposat a l’exoneració.»
dicta una interlocutoria por la que aprueba el informe y exonera definitivamente al deudor de las deudas pendientes. La interlocutoria puede ser objeto de recurso por parte de los acreedores que se hayan opuesto a la exoneración.»
Segona
Modificació de la Llei d’enjudiciament civil
Segunda
Modificación de la Ley de enjuiciamiento civil
1. Es modifica l’article 670.4 de la Llei 1/2000, del 7 de
gener, d’enjudiciament civil, al capdavall del qual s’afegeix
un nou paràgraf, amb el text següent:
«No obstant el que disposen els paràgrafs anteriors, en el cas
que l’execució afecte l’habitatge habitual, les postures mínimes
admissibles han de ser de com a mínim el 80 % del valor de taxació en el moment de constitució de la hipoteca.»
2. Es modifica l’article 671 de la Llei d’enjudiciament
civil, que queda redactat de la manera següent:
Si en l’acte de la subhasta no hi ha cap postor, el creditor pot demanar l’adjudicació dels béns per una quantitat
igual o superior al 60% del seu valor de taxació.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, en el cas
que l’execució afecte l’habitatge habitual, l’executant només pot demanar l’adjudicació pel 80 % del valor de taxació en el moment de constitució de la hipoteca o per la
quantitat que se li dega per tots els conceptes, si aquesta és
superior al 80 % esmentat.
Quan el creditor, en el termini de vint dies, no faça ús
d’aquesta facultat, el secretari judicial ha d’alçar l’em bargament, a instància de l’executat.»
1. Se modifica el artículo 670.4 de la Ley 1/2000, del 7
de enero, de enjuiciamiento civil, al final del cual se añade
un nuevo párrafo, con el siguiente texto:
«No obstante lo que disponen los párrafos anteriores, en
caso de que la ejecución afecte a la vivienda habitual, las posturas mínimas admisibles deben ser de al menos el 80 % del valor
de tasación en el momento de constitución de la hipoteca.»
2. Se modifica el artículo 671 de la Ley de enjuiciamiento civil, que queda redactado de la siguiente manera:
«Si en el acto de la subasta no hay ningún postor, el
acreedor puede pedir la adjudicación de los bienes por una
cantidad igual o superior al 60% de su valor de tasación.
No obstante lo que dispone el párrafo anterior, en caso
de que la ejecución afecte a la vivienda habitual, el ejecutante solo puede pedir la adjudicación por el 80 % del valor
de tasación en el momento de constitución de la hipoteca o
por la cantidad que se le deba por todos los conceptos, si
esta es superior al 80 % mencionado.
Cuando el acreedor, en el plazo de veinte días, no haga
uso de esta facultad, el secretario judicial debe levantar el
embargo, a instancia de lo ejecutado.»
Disposició transitòria
Mesures d’allotjament per a persones
que han perdut l’habitatge habitual de resultes
d’un procediment d’execució hipotecària
Disposición transitoria
Medidas de alojamiento para personas
que han perdido la vivienda habitual de resultas
de un procedimiento de ejecución hipotecaria
Les administracions competents en matèria d’habitatge
han d’adoptar, amb caràcter prioritari, mesures d’allotjament per a resoldre la situació de les persones que, havent
sofert un procediment d’execució hipotecària de l’habitatge
habitual abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, han quedat en situació de vulnerabilitat econòmica i social pel fet
de mantenir pendent un deute important de cara al futur.
Las administraciones competentes en materia de vivienda
deben adoptar, con carácter prioritario, medidas de alojamiento
para resolver la situación de las personas que, habiendo sufrido
un procedimiento de ejecución hipotecaria de la vivienda habitual antes de la entrada en vigor de esta ley, han quedado en situación de vulnerabilidad económica y social por el hecho de
mantener pendiente una deuda importante de cara al futuro.
Disposició derogatòria
Disposición derogatoria
Es deroga la lletra a de l’article 153 bis de la Llei
hipotecària, del 8 de febrer de 1946, i qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que s’opose a aquesta llei.
Se deroga la letra a del artículo 153 bis de la Ley hipotecaria, del 8 de febrero de 1946, y cualquier otra disposición de rango igual o inferior que se oponga a esta ley.
DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Societats per a la promoció
dels habitatges de lloguer
Primera
Sociedades para la promoción
de las viviendas de alquiler
En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor
d’aquesta llei, el govern ha de presentar un projecte de llei
de reforma de la normativa de les societats cotitza des
d’inversió en el mercat immobiliari (SOCIMI) i de les societats d’arrendament d’habitatges, amb la finalitat que
aquestes societats esdevinguen autèntics instruments de
promoció i vertebració del mercat de l’habitatge en règim
En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta
ley, el gobierno debe presentar un proyecto de ley de reforma
de la normativa de las sociedades cotizadas de inversión en el
mercado inmobiliario (SOCIMI) y de las sociedades de arrendamiento de viviendas, con la finalidad de que estas sociedades pasen a ser auténticos instrumentos de promoción y vertebración del mercado de la vivienda en régimen de alquiler,
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.355
de lloguer, amb l’objectiu principal de millorar-ne el tractament fiscal i de flexibilitzar, fer més transparents i abaratir
els requisits que se’ls exigeixen per a constituir-se i operar.
con el principal objetivo de mejorar el tratamiento fiscal y de
flexibilizar, hacer más transparentes y abaratar los requisitos
que se les exigen para constituirse y operar.
Segona
Garantia de la independència i la imparcialitat
de les societats de taxació que actuen
en el mercat hipotecari
Segunda
Garantía de la independencia y la imparcialidad
de las sociedades de tasación que actúen
en el mercado hipotecario
En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor
d’aquesta llei, el govern ha de presentar un projecte de llei
que garantesca la total independència i imparcialitat de les
societats de taxació que actuen en el mercat hipotecari, especialment pel que fa a les entitats de crèdit de qualsevol
classe i a les entitats promotores i comercialit zadores
d’habitatges, i, si escau, i en el mateix termini, ha de fer les
modificacions reglamentàries que calguen amb el mateix
objectiu.
En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de
esta ley, el gobierno debe presentar un proyecto de ley que
garantice la total independencia e imparcialidad de las sociedades de tasación que actúen en el mercado hipotecario,
especialmente por lo que respecta a las entidades de crédito
de cualquier clase y a las entidades promotoras y comercializadoras de viviendas, y, en su caso, y en el mismo plazo,
debe hacer las modificaciones reglamentarias que sean necesarias con el mismo objetivo.
Tercera
Tractament fiscal de la dació de l’habitatge
habitual en pagament d’un deute hipotecari
Tercera
Tratamiento fiscal de la dación de la vivienda
habitual en pago de una deuda hipotecario
En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor
d’aquesta llei, el govern ha de presentar un projecte de llei
de modificació de la legislació de l’impost sobre la renda
de les persones físiques (IRPF) per tal d’evitar que les operacions de dació en pagament puguen interpretar-se com
guanys patrimonials subjectes a pagament per part del deutor en la part que excedesca l’escreix del valor del bé atorgat a l’habitatge habitual.
En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de
esta ley, el gobierno debe presentar un proyecto de ley de
modificación de la legislación del impuesto sobre la renta
de las personas físicas (IRPF) para evitar que las operaciones de dación en pago puedan interpretarse como ganancias
patrimoniales sujetas a pago por parte del deudor en la parte que exceda el incremento del valor del bien otorgado a la
vivienda habitual.
Quarta
Bonificació de l’impost sobre l’increment
del valor dels terrenys de naturalesa urbana
en els supòsits de dació de l’habitatge habitual
en pagament d’un deute hipotecari
Cuarta
Bonificación del impuesto sobre el incremento
del valor de los terrenos de naturaleza urbana
en los supuestos de dación de la vivienda habitual
en pago de una deuda hipotecario
En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor
d’aquesta llei, el govern ha de presentar un projecte de llei
de modificació de la legislació reguladora de les hisendes locals, per a incloure-hi una bonificació del 99 % en la determinació de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys
de naturalesa urbana generat en operacions de dació en pagament de l’habitatge habitual, i per a habilitar amb aquest objecte, simultàniament, els mecanismes prevists de compensació efectiva als ajuntaments pels menors ingressos que els
comporte l’aplicació d’aquesta bonificació.
En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de
esta ley, el gobierno debe presentar un proyecto de ley de
modificación de la legislación reguladora de las haciendas
locales, para incluir una bonificación del 99 % en la determinación del impuesto sobre el incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana generado en operaciones de dación en pago de la vivienda habitual, y para habilitar con este
objeto, simultáneamente, los mecanismos previstos de compensación efectiva a los ayuntamientos por los menores ingresos que les conlleve la aplicación de esta bonificación.
Cinquena
Desplegament reglamentari
Quinta
Desarrollo reglamentario
Es faculta el govern per a desplegar per reglament les
mesures contingudes en aquesta llei.
Se faculta al gobierno para desplegar por reglamento las
medidas contenidas en esta ley.
Sisena
Entrada en vigor
Sexta
Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l’endemà de la publicació en
el Butlletí Oficial de l’Estat.
Esta ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial del Estado.
Les Corts, 23 d’agost de 2012
Enric Morera i Català
Les Corts, 23 de agosto de 2012
Enric Morera i Català
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.356
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
Proposta de reforma de l’article 161.1 i de supressió
de l’article 161.2 del Reglament de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 30.592)
Propuesta de reforma del artículo 161.1 y de supresión
del artículo 161.2 del Reglamento de Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 30.592)
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió de l’11 de setembre
de 2012, de conformitat amb la disposició final segona del
Reglament de les Corts que regula la reforma del Reglament, i els articles 124 i 125 del mateix text, ha acordat
admetre a tràmit la Proposta de reforma de l’article 161.1 i
de supressió de l’article 161.2 del Reglament de les Corts,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 30.592).
Així mateix la Mesa, vista la sol·licitud del grup parlamentari, ha acordat, a l’empara de l’article 92.1 del RC, que
la iniciativa es tramite pel procediment d’urgència.
D’acord amb el que disposen els articles 125.2 i 95.1 del
RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les
Corts i la comunicació als grups parlamentaris.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 11 de septiembre
de 2012, de conformidad con la disposición final segunda
del Reglamento de Les Corts que regula la reforma del Reglamento, y los artículos 124 y 125 del mismo texto, ha
acordado admitir a trámite la Propuesta de reforma del
artículo 161.1 y de supresión del artículo 161.2 del Reglamento de Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 30.592).
Asimismo la Mesa, vista la solicitud del grupo parlamentario, ha acordado, al amparo del artículo 92.1 del RC, que la
iniciativa se tramite por el procedimiento de urgencia.
De acuerdo con lo que disponen los artículos 125.2 y 95.1
del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les
Corts y su comunicación a los grupos parlamentarios.
Palau de les Corts
València, 11 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 11 de septiembre de 2012
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de la disposició final segona i els articles concordants del RCV, presenta la proposició de llei següent, de reforma de l’article 161.1 i de
supressió de l’article 161.2 del Reglament de les Corts Valencianes, i en sol·licita la tramitació pel procediment especial d’urgència.
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de la disposición final
segunda y los artículos concordantes del RCV, presenta la
proposición de ley siguiente, de reforma del artículo 161.1 y
de supresión del artículo 161.2 del Reglamento de las Corts
Valencianes, y solicita su tramitación por el procedimiento
especial de urgencia.
PROPOSICIÓ DE REFORMA DE L’ARTICLE 161.1 I
DE SUPRESSIÓ DE L’ARTICLE 161.2
DEL REGLAMENT DE LES CORTS
PROPOSICIÓN DE REFORMA DEL ARTÍCULO 161.1
Y DE SUPRESIÓN DEL ARTÍCULO 161.2
DEL REGLAMENTO DE LES CORTS
Els reglaments dels parlaments sotmeten les iniciatives
parlamentàries a un tràmit previ que inicia el procediment,
que efectuen les meses i que consisteix en la qualificació i la
conseqüent admissió, o no, a tràmit.
Els reglaments parlamentaris, entre ells, el del Congrés
dels Diputats i el de les Corts Valencianes, inserits en la tradició del parlamentarisme continental europeu, configuren
les respectives meses com els seus òrgans rectors col·legiats
i els encomanen funcions arbitrals. En aquest sentit, els articles 31.1.4t del Reglament del Congrés dels Diputats i el
34.1.6è del Reglament de les Corts Valencianes, d’idèntic
tenor literal, estableixen que correspon a la Mesa la funció
de:
«Qualificar, d’acord amb el reglament, els escrits i els documents d’índole parlamentària, com també declarar-ne
l’admissibilitat o la inadmissibilitat.»
A continuació, tant l’article 31.1.5.è del Reglament del
Congrés dels Diputats com l’article 34.1.6.è del Reglament
Los reglamentos de los parlamentos someten las iniciativas parlamentarias a un trámite previo que inicia el procedimiento, que efectúan las mesas y que consiste en la calificación y consecuente admisión, o no, a trámite.
Los reglamentos parlamentarios, entre ellos, el del Congreso de los Diputados y el de las Corts Valencianes, insertos
en la tradición del parlamentarismo continental europeo,
configuran las respectivas mesas como sus órganos rectores
colegiados y les encomiendan funciones arbitrales. En este
sentido, los artículos 31.1.4º del Reglamento del Congreso
de los Diputados y el 34.1.6º del Reglamento de las Corts
Valencianes, de idéntico tenor literal, establecen que corresponde a la Mesa la función de:
«Calificar, de acuerdo con el reglamento, los escritos y
los documentos de índole parlamentaria, así como declarar
su admisibilidad o inadmisibilidad.»
A continuación, tanto el artículo 31.1.5.º del Reglamento
del Congreso de los Diputados como el artículo 34.1.6.º del
BOC número 98
28.09.2012
de les Corts Valencianes, també d’idèntic tenor literal, estableixen que correspon a la Mesa la funció de:
«Decidir la tramitació de tots els escrits i els documents
d’índole parlamentària, d’acord amb les normes establides
en aquest reglament.»
No obstant això, el Reglament de les Corts Valencianes
conté una peculiaritat pel que fa a les proposicions no de
llei que no es troba al Reglament del Congrés dels Diputats
ni a la gran majoria de reglaments de les cambres autonòmiques. Es tracta dels apartats 1 i 2 de l’article 161, que estableixen:
«1. Les proposicions no de llei hauran de presentar-se per
escrit a la Mesa de les Corts, la qual, oïda la Junta de Síndics, en decidirà l’admissibilitat; n’ordenarà, si escau, la publicació i n’acordarà la tramitació davant la comissió competent o davant el Ple, en funció que es tracte d’iniciatives de
tramitació ordinària o iniciatives de tramitació especial
d’urgència.
Quan les proposicions no de llei es referesquen a qüestions que, sense ser competència de la Generalitat, afecten
l’interès directe dels ciutadans i les ciutadanes de la Comunitat Valenciana, la Mesa sol·licitarà l’acord de la Junta de Síndics abans d’acordar-ne l’admissió a tràmit.»
Atès que, en la pràctica, el paper dels parlaments en els
sistemes polítics contemporanis ha quedat reduït fonamentalment al d’actuar com a fòrum institucional de debat en el
qual s’escenifica, d’una manera ordenada, la contesa política
entre majoria i oposició, es fa necessari conjugar de manera
adequada alguns elements que poden resultar contraposats:
en primer lloc, la llibertat en els continguts del debat, com a
exigència pròpia de la democràcia; en segon lloc, la regulació i l’ordenació del debat, com a millor garantia per a la celebració, que es realitza pel dret parlamentari; i, per últim la
participació política que, en el nostre ordenament -almenysés considerada un dret fonamental dels ciutadans i de les ciutadanes, bé siga directament o a través dels seus representants.
S’ha de tractar de trobar l’adequat equilibri entre aquests
elements i, per a això, el punt de partida ha de ser, necessàriament, l’article 23 de la Constitució espanyola.
L’apartat segon de l’article 23 ha estat entès pel Tribunal
Constitucional no sols com un dret a accedir en condicions
d’igualtat als càrrecs públics representatius, sinó també com
un dret a exercir, en condicions d’igualtat, el càrrec públic
representatiu al qual s’ha accedit com a conseqüència d’un
procés electoral democràtic. D’aquesta manera, per al Tribunal Constitucional el que l’article 23.2 CE estableix no és
sols un dret de sufragi passiu, és a dir, a presentar-se a unes
eleccions, sinó un dret a actuar com a representant de la ciutadania quan aquesta l’ha elegit.
El reconeixement del dret fonamental a exercir el càrrec
públic representatiu suposa necessàriament el reconeixement
d’una sèrie de drets que possibiliten aquest exercici i sense
els quals quedaria buit de contingut. Així, resultaria impossible exercir el càrrec representatiu sense el reconeixement del
dret a assistir a les sessions parlamentàries, del dret a participar en els debats, del dret a votar, etc. i, per suposat, del dret
a presentar iniciatives parlamentàries. D’aquesta manera, el
dret a presentar iniciatives parlamentàries ha de ser considerat com una part essencial del contingut del dret fonamental
a l’exercici del càrrec públic representatiu, atès que sense ell
–a més– resulta impossible el funcionament de la cambra
–llevat que optem per considerar-la com una institució merament ratificadora de les decisions de l’executiu– i que els
ciutadans i les ciutadanes traslladen a aquesta, a través dels
Pàg. 14.357
Reglamento de las Corts Valencianes, también de idéntico tenor literal, establecen que corresponde a la Mesa la función de:
«Decidir la tramitación de todos los escritos y los documentos de índole parlamentaria, de acuerdo con las normas
establecidas en este reglamento.»
No obstante, el Reglamento de las Corts Valencianes contiene una peculiaridad por lo que respecta a las proposiciones no de ley que no se encuentra en el Reglamento del Congreso de los Diputados ni en la gran mayoría de reglamentos
de las cámaras autonómicas. Se trata de los apartados 1 y 2
del artículo 161, que establecen:
«1. Las proposiciones no de ley deberán presentarse por
escrito a la Mesa de Les Corts, la cual, oída la Junta de Síndics, decidirá su admisibilidad; ordenará, en su caso, su publicación y acordará su tramitación ante la comisión competente o ante del Pleno, en función de que se trate de
iniciativas de tramitación ordinaria o iniciativas de tramitación especial de urgencia.
2. Cuando las proposiciones no de ley se referieran a
cuestiones que, sin ser competencia de la Generalitat, afecten
el interés directo de los ciudadanos y ciudadanas de la Comunitat Valenciana, la Mesa solicitará el acuerdo de la Junta
de Síndics antes de acordar su admisión a trámite.»
Teniendo en cuenta que, en la práctica, el papel de los parlamentos en los sistemas políticos contemporáneos ha quedado reducido fundamentalmente al de actuar como foro institucional de debate en el que se escenifica, de una manera
ordenada, la contienda política entre mayoría y oposición, se
hace necesario conjugar de manera adecuada algunos elementos que pueden resultar contrapuestos: en primer lugar, la libertad en los contenidos del debate, como exigencia propia de
la democracia; en segundo lugar, la regulación y ordenación
del debate, como mejor garantía para su celebración, que se
realiza por el derecho parlamentario; y, por último la participación política que, en nuestro ordenamiento –al menos- es considerada un derecho fundamental de los ciudadanos y ciudadanas, bien sea directamente o a través de sus representantes.
Se tiene que tratar de encontrar el adecuado equilibrio entre estos elementos y, para ello, el punto de partida debe ser,
necesariamente, el artículo 23 de la Constitución española.
El apartado segundo del artículo 23 ha sido entendido por el
Tribunal Constitucional no sólo como un derecho a acceder en
condiciones de igualdad a los cargos públicos representativos,
sino también como un derecho a ejercer, en condiciones de
igualdad, el cargo público representativo al que se ha accedido
como consecuencia de un proceso electoral democrático. De esta
manera, para el Tribunal Constitucional lo que el artículo 23.2
CE establece no es sólo un derecho de sufragio pasivo, es decir,
a presentarse a unas elecciones, sino un derecho a actuar como
representante de la ciudadanía cuando sido elegido por esta.
El reconocimiento del derecho fundamental a ejercer el
cargo público representativo supone necesariamente el reconocimiento de una serie de derechos que posibilitan este ejercicio y sin los que quedaría vacío de contenido. Así, resultaría
imposible ejercer el cargo representativo sin el reconocimiento del derecho a asistir a las sesiones parlamentarias, del derecho a participar en los debates, del derecho a votar, etc. y, por
supuesto, del derecho a presentar iniciativas parlamentarias.
De esta manera, el derecho a presentar iniciativas parlamentarias debe ser considerado como una parte esencial del contenido del derecho fundamental al ejercicio del cargo público
representativo, teniendo en cuenta que sin él –además– resulta imposible el funcionamiento de la cámara –salvo que optemos por considerarla como una institución meramente ratificadora de las decisiones del ejecutivo– y que los ciudadanos
BOC número 98
28.09.2012
seus representants, les preocupacions, els interessos i les demandes.
Avançant un pas més en aquest mateix raonament, per
dret a presentar iniciatives no podem entendre exclusivament
el dret a elaborar i registrar aquelles iniciatives que permeta
el Reglament, sinó el dret que dites iniciatives siguen substanciades per la cambra (bé en Ple, bé en comissió) o que siguen cursades les sol·licituds que es pretenguen controlar. La
finalitat del dret a presentar iniciatives, com a element indispensable del dret a exercir el càrrec públic representatiu, no
és una altra que la de traslladar a la cambra una demanda, un
interès o una preocupació en representació de la ciutadania i
quedaria desvirtuada si circumscriguérem aquest dret al simple registre administratiu d’iniciatives. Per aquesta raó, hem
de considerar l’existència d’un autèntic dret que les iniciatives registrades siguen substanciades, ja que contràriament, el
dret fonamental a l’exercici del càrrec públic representatiu
no podria ser reconegut com a tal.
Indirectament, el fet que siguen debatudes obliga la resta
de grups i els diputats a adoptar un posicionament; per la
qual cosa, des d’una altra perspectiva, podria també ser percebut aquest dret com un dret a què es posicione la resta dels
parlamentaris o els grups –a expressar l’opinió o no expressar-ne cap– amb relació a un determinat assumpte. En tot
cas, es mire des de la perspectiva que es mire, sobre el debat
polític se sustenta la democràcia, per la qual cosa ha
d’afavorir-se en lloc d’impedir-se i sotmetre’l sols a aquelles
regles que garantesquen el millor desenvolupament.
En el cas que ens ocupa no es pot considerar com a límit
d’aquest dret l’àmbit competencial orgànic (de la cambra) o
territorial (de la comunitat autònoma o de l’Estat). Certament, l’àmbit competencial impediria la vàlida aprovació
d’aquelles iniciatives el contingut de les quals el depassaren
i haurien de ser considerades antijurídiques aquelles que foren aprovades. Però hem de recordar que el dret que ens ocupa no és el dret a aprovar iniciatives, sinó a debatre-les. És
precisament durant el debat de les iniciatives on ha de posarse de manifest quin és l’àmbit competencial orgànic o territorial i, si la cambra l’estima superat, serà motiu suficient per
a justificar-ne la no aprovació. El simple debat no produeix
conseqüències extraparlamentàries, per la qual cosa res justifica que siga impedit. Així s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional diverses vegades (SSTC 124/1995 i 107/2001).
En definitiva, hem de situar en la justa mesura la capacitat de filtrat, siga en el cas de la Mesa o de la Junta de Síndics, i reduir-la al mínim indispensable per a garantir
l’ordenació dels debats i la bona marxa de la institució: primer, perquè estem parlant de l’exercici d’un dret fonamental,
sobre el qual qualsevol tipus de censura prèvia ha d’estar
plenament justificada en la configuració legal i apostar per
controls a posteriori sobre el seu exercici, una vegada efectuat aquest, si s’han superat els límits prevists; i, segon, perquè la temptació d’utilitzar motivacions polítiques (disfressades d’arguments jurídics) per a permetre o no la
substanciació de les iniciatives sempre estarà present.
En el cas de les Corts Valencianes, aquesta -no desitjablepossibilitat ha passat a convertir-se en un fet quasi quotidià,
amb l’ús reiterat de l’article 161.2 per part del grup majoritari per tal de vetar el debat d’un bon grapat d’iniciatives dels
grups de l’oposició. I n’hi ha prou amb un exemple: la Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència, presentada pel GP Esquerra Unida (RE número 18.341), sobre la reprovació del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón,
vetada en la Junta de Síndics del 17 d’abril del 2012; la Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència, presenta-
Pàg. 14.358
y ciudadanas trasladan a esta, a través de sus representantes,
sus preocupaciones, intereses y demandas.
Avanzando un paso más en este mismo razonamiento, por
derecho a presentar iniciativas no podemos entender exclusivamente el derecho a elaborar y registrar aquellas iniciativas que
permita el Reglamento, sino el derecho a que dichas iniciativas
sean sustanciadas por la cámara (bien en Pleno, bien en comisión) o que sean cursadas las solicitudes que se pretendan controlar. La finalidad del derecho a presentar iniciativas, como
elemento indispensable del derecho a ejercer el cargo público
representativo, no es otra que la de trasladar a la cámara una
demanda, interés o preocupación en representación de la ciudadanía y quedaría desvirtuada si circunscribiéramos este derecho al simple registro administrativo de iniciativas. Por esta
razón, debemos considerar la existencia de un auténtico derecho que las iniciativas registradas sean sustanciadas, ya que
contrariamente, el derecho fundamental al ejercicio del cargo
público representativo no podría ser reconocido como tal.
Indirectamente, el hecho de que sean debatidas obliga al
resto de grupos y diputados a adoptar un posicionamiento;
por lo que, desde otra perspectiva, podría también ser percibido este derecho como un derecho a que se posicione el resto de los parlamentarios o los grupos –a expresar su opinión
o no expresar ninguna– en relación con un determinado
asunto. En todo caso, se mire desde la perspectiva que se
mire, sobre el debate político se sustenta la democracia, por
lo que debe favorecerse en lugar de impedirse y someterlo
sólo a aquellas reglas que garanticen su mejor desarrollo.
En el caso que nos ocupa no se puede considerar como límite de este derecho el ámbito competencial orgánico (de la
cámara) o territorial (de la comunidad autónoma o del Estado).
Ciertamente, el ámbito competencial impediría la válida aprobación de aquellas iniciativas cuyo contenido lo ultrapasaran y
deberían ser consideradas antijurídicas aquellas que fueran
aprobadas. Pero debemos recordar que el derecho que nos ocupa no es el derecho a aprobar iniciativas, sino a debatirlas. Es
precisamente durante el debate de las iniciativas donde debe
ponerse de manifiesto cuál es el ámbito competencial orgánico
o territorial y, si la cámara lo estima superado, será motivo suficiente para justificar su no aprobación. El simple debate no
produce consecuencias extraparlamentarias, por lo que nada
justifica que sea impedido. Así se ha pronunciado el Tribunal
Constitucional varias veces (SSTC 124/1995 y 107/2001).
En definitiva, debemos situar en su justa medida la capacidad de filtrado, sea en el caso de la Mesa o de la Junta de Síndics, y reducirla al mínimo indispensable para garantizar la
ordenación de los debates y la buena marcha de la institución:
primero, porque estamos hablando del ejercicio de un derecho fundamental, sobre el que cualquier tipo de censura previa debe estar plenamente justificada en la configuración legal y apostar por controles a posteriori sobre su ejercicio, una
vez efectuado este, si se han superado los límites previstos; y,
segundo, porque la tentación de utilizar motivaciones políticas (disfrazadas de argumentos jurídicos) para permitir o no
la sustanciación de las iniciativas siempre estará presente.
En el caso de las Corts Valencianes, esta -no deseableposibilidad ha pasado a convertirse en un hecho casi cotidiano, con el uso reiterado del artículo 161.2 por parte del grupo mayoritario para vetar el debate de un buen puñado de
iniciativas de los grupos de la oposición. Y para muestra basta un botón: la Proposición no de ley de tramitación especial
de urgencia, presentada por el GP Esquerra Unida (RE número 18.341), sobre la reprobación del ministro de Justicia,
Alberto Ruiz-Gallardón, vetada en la Junta de Síndics del 17
de abril del 2012; la Proposición no de ley de tramitación es-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.359
da pel GP Esquerra Unida (RE número 21.072), sobre la
convocatòria d’un referèndum perquè la ciutadania decidesca entre monarquia i república, vetada en la Junta de Síndics
del 3 de maig del 2012; o, més recentment, la Proposició no
de llei sobre l’exempció de l’IBI en els béns immobles propietat de l’església catòlica, presentada pel GP Esquerra Unida (RE número 24.230), vetada en la Junta de Síndics del 19
de juny del 2012.
Per tot el que s’hi ha exposat, es proposa la modificació
de l’article 161.1 del Reglament de les Corts Valencianes,
que quedarà redactat com segueix:
pecial de urgencia, presentada por el GP Esquerra Unida (RE
número 21.072), sobre la convocatoria de un referéndum
para que la ciudadanía decida entre monarquía y república,
vetada en la Junta de Síndics del 3 de mayo del 2012; o, más
recientemente, la Proposición no de ley sobre la exención del
IBI en los bienes inmuebles propiedad de la iglesia católica,
presentada por el GP Esquerra Unida (RE número 24.230),
vetada en la Junta de Síndics del 19 de junio del 2012.
Por todo lo expuesto, se propone la modificación del
artículo 161.1 del Reglamento de las Corts Valencianes, que
quedará redactado como sigue:
1. Les proposicions no de llei hauran de presentar-se per
escrit a la Mesa de les Corts, que, una vegada qualificades,
n’ordenarà la publicació i n’acordarà la tramitació davant de
la comissió competent o davant del Ple, en funció que es
tracte d’iniciatives de tramitació ordinària o iniciatives de
tramitació d’especial d’urgència.
1. Las proposiciones no de ley deberán presentarse por
escrito a la Mesa de Les Corts, que, una vez calificadas, ordenará su publicación y acordará su tramitación ante la comisión competente o ante el Pleno, en función de que se trate
de iniciativas de tramitación ordinaria o iniciativas de tramitación de especial de urgencia.
Així mateix, es proposa la supressió de l’article 161.2 del
Reglament de les Corts Valencianes.
Asimismo, se propone la supresión del artículo 161.2 del
Reglamento de las Corts Valencianes.
Les Corts, 23 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 23 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposta de reforma de l’article 48 del Reglament de les
Corts, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 30.984)
Propuesta de reforma del artículo 48 del Reglamento de
Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.984)
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió de l’11 de setembre de
2012, de conformitat amb la disposició final segona del Reglament de les Corts, que regula la reforma del Reglament, i
els articles 124 i 125 del mateix text, ha acordat admetre a
tràmit la proposta de reforma de l’article 48 del Reglament
de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 30.984).
Així mateix la Mesa, vista la sol·licitud del Grup Parlamentari, ha acordat, a l’empara de l’article 92.1 del RC, que
la iniciativa es tramite per procediment d’urgència.
D’acord amb el que hi ha disposat en els articles 125.2 i
95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial
de les Corts i la comunicació als grups parlamentaris.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 11 de septiembre
de 2012, de conformidad con la disposición final segunda
del Reglamento de Les Corts, que regula la reforma del Reglamento, y los artículos 124 y 125 del mismo texto, ha
acordado admitir a trámite la propuesta de reforma del
artículo 48 del Reglamento de Les Corts, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.984).
Asimismo la Mesa, vista la solicitud del Grupo Parlamentario, ha acordado, al amparo del artículo 92.1 del RC, que la
iniciativa se tramite por procedimiento de urgencia.
De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 125.2 y 95.1
del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les
Corts y su comunicación a los grupos parlamentarios.
Palau de les Corts
València, 11 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 11 de septiembre de 2012
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Francesc Xavier Ferri i Fayos i Mònica Oltra i Jarque, diputat i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís,
de conformitat amb el que hi ha establert en la disposició final segona i articles concordants del Reglament de les Corts,
presenten la proposició de reforma següent de l’article 48 del
Reglament de les Corts, i en sol·liciten la tramitació pel procediment d’urgència.
Francesc Xavier Ferri i Fayos y Mònica Oltra i Jarque,
diputado y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de conformidad con lo establecido en la disposición
final segunda y artículos concordantes del Reglamento de
Les Corts, presentan la siguiente proposición de reforma del
artículo 48 del Reglamento de Les Corts, solicitando su tramitación por el procedimiento de urgencia.
BOC número 98
28.09.2012
PROPOSICIÓ DE REFORMA DE L’ARTICLE 48
DEL REGLAMENT DE LES CORTS
Pàg. 14.360
PROPOSICIÓN DE REFORMA DEL ARTÍCULO 48
DEL REGLAMENTO DE LES CORTS
La pràctica parlamentària ha demostrat com el funcionament de la Comissió de Peticions, regulada per l’article 48
del Reglament de les Corts, no satisfà ni les necessitats ni les
expectatives que la ciutadania té dipositades en la nostra màxima institució d’autogovern.
Amb aquesta proposició de llei de reforma del reglament
de les Corts, pretenem dotar aquesta comissió d’un sistema
de funcionament més constant i garantir que compte amb
una capacitat de treball adequada a les demandes ciutadanes
que s’adrecen cap a la institució. Així incorporem
l’obligació que la Comissió es reunesca com a mínim una
vegada cada tres mesos, i la possibilitat que la comissió convoque les persones peticionàries, com es dóna en altres parlaments autonòmics.
Per altra banda, en un context en què el treball de la sindicatura de Greuges es veu impulsat per l’augment de queixes
que presenta la ciutadania, també és necessari replantejar el
marc de treball entre les Corts i aquesta institució. Per això
proposem que els informes anuals siguen debatuts d’acord
amb un calendari de treball que permeta l’anàlisi més detinguda i detallada de diferents àmbits que mereixen la màxima
atenció, per representar una proporció important de les queixes i reclamacions presentades per la ciutadania.
La práctica parlamentaria ha demostrado cómo el
funcionamiento de la Comisión de Peticiones, regulada por
el artículo 48 del Reglamento de Les Corts, no satisface ni
las necesidades ni las expectativas que la ciudadanía tiene
depositadas en nuestra máxima institución de autogobierno.
Con esta proposición de ley de reforma del reglamento de
Les Corts, pretendemos dotar a esta comisión de un sistema
de funcionamiento más constante, garantizando que cuente
con una capacidad de trabajo adecuada a las demandas ciudadanas que se dirijan hacia la institución. Así incorporamos
la obligación de que la Comisión se reúna como mínimo una
vez cada tres meses, y la posibilidad de que la comisión convoque a las personas peticionarias, como se da en otros parlamentos autonómicos.
Por otra parte, en un contexto en el que el trabajo de la sindicatura de Greuges se ve impulsado por el aumento de quejas
que presenta la ciudadanía, también es necesario replantear el
marco de trabajo entre Les Corts y esta institución. Por eso
proponemos que los informes anuales sean debatidos de acuerdo con un calendario de trabajo que permita el análisis más detenido y detallado de diferentes ámbitos que merecen la máxima atención, por representar una proporción importante de las
quejas y reclamaciones presentadas por la ciudadanía.
Article únic
Artículo único
Modificació de l’article 48 del Reglament de les Corts, la
redacció del qual quedarà com segueix:
«Article 48
1. La Comissió de Peticions es reunirà, almenys, una volta cada tres mesos.
2. Seran membres de la Comissió de Peticions la Mesa de
les Corts més un diputat o diputada en representació de cada
grup parlamentari i, si escau, del Grup Mixt. Adoptarà les
decisions pel sistema de vot ponderat.
3. La Comissió examinarà cada petició individual o
col·lectiva que reben les Corts i n’acordarà la tramesa, quan
escaiga, mitjançant la cambra, a l’òrgan competent. En qualsevol cas, hom n’acusarà recepció i comunicarà al peticionari l’acord adoptat en el termini màxim de tres mesos de la
seua presentació.
4. A proposta d’un grup parlamentari, la Mesa de la Comissió haurà de convocar les persones peticionàries perquè
informen sobre els aspectes de la petició que consideren pertinents. També podrà convocar-les d’ofici a proposta de la
Mesa de la Comissió quan així ho sol·licite la persona o les
persones peticionaries.
5. La Comissió publicarà una memòria anual sobre les
seues activitats.
6. La Comissió tindrà com a funció específica les relacions amb el Síndic de Greuges, com també l’aprovació i la
modificació del seu reglament.
7. Per al debat sobre l’informe anual del Síndic de Greuges, la Mesa de la Comissió acordarà un calendari de treball
en què s’establesca una sessió per al debat de la totalitat de
l’informe i diferents sessions per al debat sobre els àmbits
que més queixes han generat en l’exercici, segons l’informe
del Síndic.»
Modificación del artículo 48 del Reglamento de Les
Corts, cuya redacción quedará como sigue:
«Artículo 48
1. La Comisión de Peticiones se reunirá, por lo menos,
una vez cada tres meses.
2. Serán miembros de la Comisión de Peticiones la Mesa
de Les Corts más un diputado o diputada en representación
de cada grupo parlamentario y, en su caso, del Grupo Mixto.
Adoptará las decisiones por el sistema de voto ponderado.
3. La Comisión examinará cada petición individual o colectiva que reciban Les Corts y acordará su remisión, cuando
corresponda, mediante la cámara, al órgano competente. En
cualquier caso, se acusará su recepción y se comunicará al
peticionario el acuerdo adoptado en el plazo máximo de tres
meses de su presentación.
4. A propuesta de un grupo parlamentario, la Mesa de la
Comisión deberá convocar a las personas peticionarias para
que informen sobre los aspectos de la petición que consideran pertinentes. También podrá convocarlas de oficio a propuesta de la Mesa de la Comisión cuando así lo solicite la
persona o personas peticionarias.
5. La Comisión publicará una memoria anual sobre sus
actividades.
6. La Comisión tendrá como función específica las relaciones con el Síndic de Greuges, así como la aprobación y la
modificación de su reglamento.
7. Para el debate sobre el informe anual del Síndic de
Greuges, la Mesa de la Comisión acordará un calendario de
trabajo en el que se establezca una sesión para el debate de la
totalidad del informe y diferentes sesiones para el debate sobre los ámbitos que más quejas hayan generado en el ejercicio, según el informe del Síndic.»
Les Corts, 31 de juliol de 2012
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 31 de julio de 2012
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.361
Proposta de reforma dels articles 45 i 50 del Reglament
de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 31.585)
Propuesta de reforma de los artículos 45 y 50 del Reglamento de Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 31.585)
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió de l’11 de setembre de
2012, de conformitat amb la disposició final segona del Reglament de les Corts que regula la reforma del Reglament, i
els articles 124 i 125 del mateix text, ha acordat admetre a
tràmit la Proposta de reforma dels articles 45 i 50 del Reglament de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 31.585).
Així mateix la Mesa, vista la sol·licitud del grup parlamentari, ha acordat, a l’empara de l’article 92.1 del RC, que
la iniciativa es tramite pel procediment d’urgència.
D’acord amb el que hi ha disposat en els articles 125.2 i
95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial
de les Corts i la comunicació als grups parlamentaris.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 11 de septiembre
de 2012, de conformidad con la disposición final segunda
del Reglamento de Les Corts que regula la reforma del Reglamento, y los artículos 124 y 125 del mismo texto, ha
acordado admitir a trámite la Propuesta de reforma de los
artículos 45 y 50 del Reglamento de Les Corts, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 31.585).
Así mismo la Mesa, vista la solicitud del grupo parlamentario, ha acordado, al amparo del artículo 92.1 del RC, que la
iniciativa se tramite por procedimiento de urgencia.
De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 125.2 y 95.1
del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les
Corts y su comunicación a los grupos parlamentarios.
Palau de les Corts
València, 11 de setembre del 2012
Palau de les Corts
Valencia, 11 de septiembre de 2012
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Maluenda Verdú, síndic en funcions del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha establert en la
disposició final segona del RC, presenta la següent proposició de reforma dels articles 45 i 50 del Reglament de les
Corts; al mateix temps, a l’empara del que hi ha establert en
l’article 92 del dit reglament, sol·licita que en la tramitació
s’aplique el procediment d’urgència.
Rafael Maluenda Verdú, síndico en funciones del Grupo
Parlamentario Popular, al amparo de lo establecido en la disposición final segunda del RC, presenta la siguiente proposición de reforma de los artículos 45 y 50 del Reglamento de
Les Corts; al mismo tiempo, al amparo de lo establecido en
el artículo 92 de dicho reglamento, solicita que en su tramitación sea aplicado el procedimiento de urgencia.
Exposició de motius
Exposición de motivos
L’article 45 del Reglament de les Corts estableix les comissions permanents que, en cada legislatura, s’han de constituir-se en la cambra. Així, l’apartat 1 del dit article està dedicat a les comissions permanents legislatives i l’apartat 2 a
les comissions permanents no legislatives.
En aquest moment i per mor del dit article existeixen en
les Corts onze comissions permanents legislatives amb el
mandat imperatiu de reunir-se, com a mínim, una vegada al
mes per a substanciar els punts inclosos en l’ordre del dia o,
si no n’hi ha, per a tractar les propostes que la presidència de
la comissió plantege.
Com a conseqüència de la inexistència de punts suficients
en cada comissió, resulta molt difícil que totes elles puguen
complir amb la periodicitat de reunir-se una vegada al mes
com a mínim.
En aquesta situació s’ha trobat la Comissió de Desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat València
que, en tot un any, només s’ha reunit per a constituir-se i
triar-ne la Mesa.
Amb més motiu hem d’afegir que, les possibles reformes
de l’Estatut les assumeix, tradicionalment, la Comissió Permanent Legislativa de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions de la Generalitat i les iniciatives legislatives
que desenvolupen les competències estatutàries es tramiten a
través de les comissions permanents legislatives competents
en funció de la matèria; només quedarien com a assumptes a
tramitar en la referida comissió una sèrie de compareixences
El artículo 45 del Reglamento de Les Corts establece las
comisiones permanentes que, en cada legislatura, deben
constituirse en la cámara. Así, el apartado 1 de dicho artículo
está dedicado a las comisiones permanentes legislativas y el
apartado 2 a las comisiones permanentes no legislativas.
En este momento y por mor de dicho artículo existen en
Les Corts once comisiones permanentes legislativas con el
mandato imperativo de reunirse, como mínimo, una vez al
mes para sustanciar los puntos incluidos en el orden del día
o, en su defecto, para tratar las propuestas que la presidencia
de la comisión plantee.
Como consecuencia de la inexistencia de puntos suficientes en cada comisión, resulta muy difícil que todas ellas puedan cumplir con la periodicidad de reunirse una vez al mes
como mínimo.
En esta situación se ha encontrado la Comisión de Desarrollo del Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valencia
que, en todo un año, solamente se ha reunido para constituirse y elegir su Mesa.
A mayor abundamiento hemos de añadir que, las posibles
reformas del Estatut las asume, tradicionalmente, la Comisión
Permanente Legislativa de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat y las iniciativas
legislativas que desarrollan las competencias estatutarias se
tramitan a través de las comisiones permanentes legislativas
competentes en función de la materia; solamente quedarían
como asuntos a tramitar en la referida comisión una serie de
BOC número 98
28.09.2012
referides a competències que, igualment, poden substanciarse en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions de la Generalitat.
Per tot això sembla raonable suprimir aquesta comissió
sense que això signifique, ni puga significar, cap menyscabament del fet autonòmic ni de bon tros del desenvolupament
del nostre autogovern. Es deu únicament a la duplicitat de la
comesa.
També figuren en l’article 45 del Reglament, objecte
d’aquesta reforma, concretament en l’apartat 2, les comissions permanents no legislatives. Unes es van crear per imperatiu legal i sempre han format part del Reglament; altres
van ser incorporades en posteriors reformes reglamentàries
atenent els acords adoptats pel Ple, en cada moment, al respecte. Les primeres són les que figuren ordenades de la primera a la quarta i les segones les restants.
Aquest segon grup de comissions permanents no legislatives no tenen imperatiu legal per a la seua creació ni tampoc
periodicitat per a les reunions; tan sols són convocades quan
hi ha assumptes que es tramiten a través d’elles. Per això,
són susceptibles de supressió.
És propòsit d’aquesta proposició de reforma del reglament de les Corts, precisament, suprimir aquelles comissions
que poden generar duplicitat o que l’experiència ha demostrat, per la seua nul·la o poca activitat, que són prescindibles
i les competències poden ser assumides per altres comissions
de caràcter permanent, aprimant així l’administració parlamentària en eliminar l’atenció organitzativa i funcional que
la seua permanència exigeix.
Les comissions permanents no legislatives que figuren en
l’apartat 2 de l’article 45 ordenades de primera a la quarta tenen totes elles unes competències específiques determinades
en l’ordenament jurídic i que, a més, estan arreplegades respectivament en els articles 46, 47, 48 i 49 del RC, el contingut dels quals en justifica la permanència. Igualment, podria
considerar-se necessària, encara que no imprescindible, la
continuïtat de la Comissió d’Afers Europeus ja que en formar part la Comunitat Valenciana de l’Europa de les regions
sembla convenient mantenir-la.
Quedaran reduïdes, per tant, a cinc les comissions permanents no legislatives susceptibles de ser suprimides i redistribuïdes les competències en altres de caràcter permanent legislatiu en la manera següent:
Les competències de la comissió permanent no legislativa que se suprimeix de política lingüística poden ser assumides per la Comissió Permanent Legislativa d’Educació i
Cultura.
Se suprimeix la Comissió Permanent no Legislativa de
Dona i Polítiques d’Igualtat les matèries de la qual poden
tramitar-se a través de la Comissió Permanent Legislativa de
Política Social i Ocupació.
Igualment se suprimeix la Comissió Permanent no Legislativa de Drets Humans i Tercer Món les matèries de la qual
poden ser tractades en la Comissió Permanent Legislativa de
Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la
Generalitat.
Amb la supressió de la Comissió Permanent no Legislativa de Noves Tecnologies i Societat del Coneixement, la Comissió Permanent Legislativa d’Indústria, Comerç i Turisme
pot tramitar les iniciatives relacionades amb aquestes matèries.
Se suprimeix la Comissió Permanent no Legislativa de
Seguretat Nuclear ja que els assumptes relacionats amb
aquesta matèria poden substanciar-se en la Comissió de
Medi Ambient.
Pàg. 14.362
comparecencias referidas a competencias que, igualmente,
pueden sustanciarse en la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat.
Por todo ello parece razonable suprimir esta comisión sin
que ello signifique, ni pueda significar, menoscabo alguno
del hecho autonómico ni mucho menos del desarrollo de
nuestro autogobierno. Se debe únicamente a la duplicidad de
cometido.
También figuran en el artículo 45 del Reglamento, objeto
de esta reforma, concretamente en el apartado 2, las comisiones permanentes no legislativas. Unas se crearon por imperativo legal y siempre han formado parte del Reglamento; otras
fueron incorporadas en posteriores reformas reglamentarias
atendiendo a los acuerdos adoptados por el Pleno, en cada
momento, al respecto. Las primeras son las que figuran ordenadas de la primera a la cuarta y las segundas las restantes.
Este segundo grupo de comisiones permanentes no legislativas no tienen imperativo legal para su creación ni tampoco periodicidad para sus reuniones; tan sólo son convocadas
cuando existen asuntos que se tramitan a través de las mismas. Por ello, son susceptibles de supresión.
Es propósito de esta proposición de reforma del Reglamento de Les Corts, precisamente, suprimir aquellas comisiones que pueden generar duplicidad o que la experiencia
ha demostrado, por su nula o poca actividad, que son prescindibles y sus competencias pueden ser asumidas por otras
comisiones de carácter permanente, adelgazando así la administración parlamentaria al eliminar la atención organizativa
y funcional que su permanencia exige.
Las comisiones permanentes no legislativas que figuran
en el apartado 2 del artículo 45 ordenadas de primera a la
cuarta tienen todas ellas unas competencias específicas determinadas en el ordenamiento jurídico y que, además, están
recogidas respectivamente en los artículos 46, 47, 48 y 49
del RC, cuyo contenido justifica su permanencia. Igualmente, podría considerarse necesaria, aunque no imprescindible,
la continuidad de la Comisión de Asuntos Europeos ya que
al formar parte la Comunitat Valenciana de la Europa de las
regiones parece conveniente mantenerla.
Quedarán reducidas, por tanto, a cinco las comisiones
permanentes no legislativas susceptibles de ser suprimidas y
redistribuidas sus competencias en otras de carácter permanente legislativo en la siguiente forma:
Las competencias de la comisión permanente no legislativa que se suprime de política lingüística pueden ser asumidas por la Comisión Permanente Legislativa de Educación y
Cultura.
Se suprime la Comisión Permanente no Legislativa de
Mujer y Políticas de Igualdad cuyas materias pueden tramitarse a través de la Comisión Permanente Legislativa de
Política Social y Empleo.
Igualmente se suprime la Comisión Permanente no Legislativa de Derechos Humanos y Tercer Mundo cuyas materias
pueden ser tratadas en la Comisión Permanente Legislativa
de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat.
Con la supresión de la Comisión Permanente no Legislativa de Nuevas Tecnologías y Sociedad del Conocimiento, la
Comisión Permanente Legislativa de Industria, Comercio y
Turismo puede tramitar las iniciativas relacionadas con estas
materias.
Se suprime la Comisión Permanente no Legislativa de
Seguridad Nuclear ya que los asuntos relacionados con esta
materia pueden sustanciarse en la Comisión de Medio Ambiente.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.363
Com a conseqüència de la supressió de les comissions
abans descrites, és necessari modificar també l’article 50 del
RC per a eliminar les referències que hi fa, a les dites comissions i, alhora, especificar el mode de funcionament i la
composició de la Comissió Permanent no Legislativa
d’Afers Europeus. També, es considera convenient establir
que aquesta comissió, sense perjudici del procediment regulat en l’article 181 del RC en concordança amb el 61 de
l’Estatut d’autonomia, siga informada de les iniciatives legislatives de la UE en les quals, en el marc de l’aplicació
dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat, siguen consultades les Corts.
Igualment, com a conseqüència de la modificació de
l’article 50 del RC, s’addiciona un article 50 bis que té com
a objecte mantenir una important singularitat del Reglament
de les Corts de tramitació immediata d’aquelles iniciatives
subscrites per tots els grups que estiguen referides a qüestions de drets humans.
Per tant, la present proposició de reforma dels articles 45
i 50 del Reglament de les Corts consta, a més de l’exposició
de motius, de tres articles: primer, segon i tercer; una disposició transitòria; una disposició derogatòria i una disposició
final.
Como consecuencia de la supresión de las comisiones antes descritas, es necesario modificar también el artículo 50
del RC para eliminar las referencias que en el mismo se hace
a dichas comisiones y al mismo tiempo especificar el modo
de funcionamiento y composición de la Comisión Permanente no Legislativa de Asuntos Europeos. También, se considera conveniente establecer que esta comisión, sin perjuicio del
procedimiento regulado en el artículo 181 del RC en concordancia con el 61 del Estatuto de autonomía, sea informada
de aquellas iniciativas legislativas de la UE en las que, en el
marco de la aplicación de los principios de subsidiariedad y
proporcionalidad, sean consultadas Les Corts.
Igualmente, como consecuencia de la modificación del
artículo 50 del RC, se adiciona un artículo 50 bis que tiene
por objeto mantener una importante singularidad del Reglamento de Les Corts de tramitación inmediata de aquellas iniciativas suscritas por todos los grupos que estén referidas a
cuestiones de derechos humanos.
Por tanto, la presente proposición de reforma de los artículos 45 y 50 del Reglamento de Les Corts consta, además
de exposición de motivos, de tres artículos: primero, segundo y tercero; una disposición transitoria; una disposición derogatoria y una disposición final.
Article primer
Artículo primero
Pel que es modifica l’article 45 del Reglament de les
Corts, el text del qual quedarà com segueix:
1. Són comissions permanents legislatives:
1.1 Coordinació, Organització i Règim de les Institucions
de La Generalitat.
1.2 Governació i Administració Local.
1.3 Educació i Cultura.
1.4 Economia, Pressuposts i Hisenda.
1.5 Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies.
1.6 Agricultura, Ramaderia i Pesca.
1.7 Obres Públiques, Infraestructures i Transports.
1.8 Política Social, Ocupació i Polítiques d’Igualtat.
1.9 Sanitat i Consum.
1.10 Medi Ambient, Aigua i Ordenació del Territori.
Les comissions permanents legislatives hauran de reunirse, almenys, una vegada al mes per a substanciar les iniciatives parlamentàries incloses en l’ordre del dia. Si no n’hi ha,
es reuniran per tal que els grups parlamentaris puguen manifestar el seu criteri respecte de les propostes que faça la presidència de la comissió, d’acord amb la seua mesa.
2. Són comissions permanents no legislatives aquelles
que hagen de constituir-se per disposició legal i les següents:
2.1 Reglament.
2.2 Estatut dels Diputats.
2.3 Peticions.
2.4 Govern Interior.
2.5 Afers Europeus.
3. La Mesa de les Corts haurà de constituir les comissions
permanents a què es refereixen els apartats 1 i 2 d’aquest article dins dels quinze dies següents a la sessió constitutiva de
les Corts Valencianes.
Por el que se modifica el artículo 45 del Reglamento de
Les Corts, cuyo texto quedará como sigue:
1. Son comisiones permanentes legislativas:
1.1. Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de La Generalitat.
1.2 Gobernación y Administración Local.
1.3 Educación y Cultura.
1.4 Economía, Presupuestos y Hacienda.
1.5 Industria y Comercio, Turismo y Nuevas Tecnologías.
1.6 Agricultura, Ganadería y Pesca.
1.7 Obras Públicas, Infraestructuras y Transportes.
1.8 Política Social, Empleo y Políticas de Igualdad.
1.9 Sanidad y Consumo.
1.1 Medio Ambiente, Agua y Ordenación del Territorio.
Las comisiones permanentes legislativas deberán reunirse, al menos, una vez al mes para sustanciar las iniciativas
parlamentarias incluidas en el orden del día. En su defecto,
se reunirán para que los grupos parlamentarios puedan manifestar su criterio respecto de las propuestas que haga la presidencia de la comisión, de acuerdo con su mesa.
2. Son comisiones permanentes no legislativas aquellas
que deban constituirse por disposición legal y las siguientes:
2.1. Reglamento.
2.2 Estatuto de los Diputados.
2.3 Peticiones.
2.4 Gobierno Interior.
2.5 Asuntos Europeos.
3. La Mesa de Les Corts deberá constituir las comisiones
permanentes a que se refieren los apartados 1 y 2 de este
artículo dentro de los quince días siguientes a la sesión constitutiva de Les Corts Valencianes.
Article segon
Artículo segundo
Pel qual es modifica l’article 50 del Reglament de les
Corts que quedarà amb el text següent:
1. La Comissió d’Afers Europeus, quant a la seua formació i funcionament estarà al que hi ha disposat en l’article 40
d’aquest reglament.
Por el que se modifica el artículo 50 del Reglamento de
Les Corts que quedará con el siguiente texto:
1. La Comisión de Asuntos Europeos, en cuanto a su formación y funcionamiento estará a lo dispuesto en el artículo
40 de este reglamento.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.364
2. Aquesta comissió coneixerà i tramitarà, si escau, les
iniciatives no legislatives relacionades amb la Unió Europea
que es plantegen tant pel Consell, pels grups parlamentaris o
pels diputats. Així mateix, sense perjudici del procediment
que hi ha establert en l’article 181 del Reglament, serà informada d’aquelles iniciatives legislatives de la UE sobre les
quals, en el marc de l’aplicació dels mecanismes de control
del principi de subsidiarietat i proporcionalitat a què es refereix l’article 61 de l’Estatut d’autonomia, siguen consultades
les Corts.
2. Esta comisión conocerá y tramitará, en su caso, las iniciativas no legislativas relacionadas con la Unión Europea
que se planteen tanto por el Consell, por los grupos parlamentarios o por los diputados. Así mismo, sin perjuicio del
procedimiento que establece el artículo 181 del Reglamento,
será informada de aquellas iniciativas legislativas de la UE
sobre las que, en el marco de la aplicación de los mecanismos de control del principio de subsidiariedad y proporcionalidad a los que se refiere el artículo 61 del Estatuto de autonomía, sean consultadas Les Corts.
Article tercer
Artículo tercero
Pel qual s’afegeix un article 50 bis al Reglament de les
Corts, amb el text següent:
1. Sense perjudici de la potestat que aquest reglament confereix a la Mesa de les Corts en la tramitació de documents,
aquelles iniciatives parlamentàries de caràcter no legislatiu
que afecten qüestions de drets humans, que es presenten subscrites conjuntament per tots els grups parlamentaris i que, de
forma expressa, en sol·liciten la tramitació a l’empara
d’aquest article, seran de tramitació immediata.
2. La Mesa de les Corts decidirà sobre l’admissibilitat en
la seua primera reunió després de la presentació de la iniciativa i, si és el cas, trametrà immediatament la iniciativa a la
comissió corresponent, sense perjudici de la publicació posterior. En el mateix acte, el president de les Corts, convocarà
la comissió per a substanciar la iniciativa la qual cosa haurà
de comunicar a la presidència de la comissió als efectes
oportuns.
3. Si la iniciativa fóra de les que permeten presentació
d’esmenes, s’entendrà que tots els grups parlamentaris renuncien a aquest dret i se’n procedirà al debat sense perjudici de la posterior publicació en el BOC.
Por el que se añade un artículo 50 bis al Reglamento de
Les Corts, con el siguiente texto:
1. Sin perjuicio de la potestad que este reglamento confiere a la Mesa de Les Corts en la tramitación de documentos,
aquellas iniciativas parlamentarias de carácter no legislativo
que afecten a cuestiones de derechos humanos, que se presenten suscritas conjuntamente por todos los grupos parlamentarios y que, de forma expresa, soliciten su tramitación
al amparo de este artículo, serán de tramitación inmediata.
2. La Mesa de Les Corts decidirá sobre su admisibilidad
en su primera reunión después de la presentación de la iniciativa y, en su caso, remitirá de inmediato la iniciativa a la
comisión correspondiente, sin perjuicio de su posterior publicación. En el mismo acto, el presidente de Les Corts, convocará la comisión para sustanciar la iniciativa lo cual deberá comunicar a la presidencia de la comisión a los efectos
oportunos.
3. Si la iniciativa fuera de las que permiten presentación
de enmiendas, se entenderá que todos los grupos parlamentarios renuncian a dicho derecho y se procederá a su debate sin
perjuicio de su posterior publicación en el BOC.
Disposició transitòria
Disposición transitoria
Aquelles iniciatives que, a l’entrada en vigor d’aquesta
reforma, hagen estat tramitades a alguna de les comissions
que se suprimeixen i estiguen pendents de ser substanciades,
seran reclamades per la Mesa de les Corts per a assignar-les
a la comissió que corresponga.
Aquellas iniciativas que, a la entrada en vigor de esta reforma, hayan sido tramitadas a alguna de las comisiones que
se suprimen y estén pendientes de ser sustanciadas, serán reclamadas por la Mesa de Les Corts para su asignación a la
comisión que corresponda.
Disposició derogatòria
Disposición derogatoria
Queden derogades totes les disposicions que afecten les
Corts i que estiguen en contradicció o s’oposen al que hi ah
establert en aquesta reforma del Reglament.
Quedan derogadas todas las disposiciones que afecten a
Les Corts y que estén en contradicción o se opongan a lo que
establece esta reforma del Reglamento.
Disposició final
Disposición final
La present reforma del Reglament, que té rang de llei, entrarà en vigor el dia 1 del mes següent a la publicació en el
Butlletí Oficial de les Corts. Aquesta reforma es publicarà
també en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el
Butlletí Oficial de l’Estat.
La presente reforma del Reglamento, que tiene rango de
ley, entrará en vigor el día 1 del mes siguiente a su publicación en el Butlletí Oficial de Les Corts. Esta reforma se publicará también en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana y en el Boletín Oficial del Estado.
Palau dels Borja, 29 d’agost de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Palau dels Borja, 29 de agosto de 2012
Rafael Maluenda Verdú
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.365
Proposta de reforma dels articles 45, 47, 48 i 50 i de supressió dels articles 46 i 49 del Reglament de les Corts,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 31.978)
Propuesta de reforma de los artículos 45, 47, 48 y 50 y de
supresión de los artículos 46 y 49 del Reglamento de Les
Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 31.978)
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió de l’11 de setembre de
2012, de conformitat amb la disposició final segona del Reglament de les Corts que regula la reforma del Reglament, i
els articles 124 i 125 del mateix text, ha acordat admetre a
tràmit la Proposta de reforma dels articles 45, 47, 48 i 50 i de
supressió dels articles 46 i 49 del Reglament de les Corts,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 31.978).
Així mateix la Mesa, vista la sol·licitud del grup parlamentari, ha acordat, a l’empara de l’article 92.1 del RC, que
la iniciativa es tramite per procediment d’urgència.
D’acord amb el que disposen els articles 125.2 i 95.1 del
RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts
i la comunicació als grups parlamentaris.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 11 de septiembre
de 2012, de conformidad con la disposición final segunda
del Reglamento de Les Corts que regula la reforma del Reglamento, y los artículos 124 y 125 del mismo texto, ha
acordado admitir a trámite la Propuesta de reforma de los
artículos 45, 47, 48 y 50 y de supresión de los artículos 46 y
49 del Reglamento de Les Corts, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 31.978).
Asimismo la Mesa, vista la solicitud del grupo parlamentario, ha acordado, al amparo del artículo 92.1 del RC, que la
iniciativa se tramite por procedimiento de urgencia.
De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 125.2 y 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les
Corts y la comunicación a los grupos parlamentarios.
Palau de les Corts
València, 11 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 11 de septiembre de 2012
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de la disposició final segona i articles concordants del RCV presenta la Proposició
de llei següent de reforma dels articles 45, 47, 48, i 50 i de
supressió dels articles 46 i 49 del Reglament de les Corts Valencianes, i sol·licita la seua tramitació per procediment especial d’urgència:
Rosario Margarita Sanz Alonso, sindica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de la disposición final
segunda y artículos concordantes del RCV presenta la siguiente Proposición de ley de reforma de los artículos 45,
47, 48, y 50 y de supresión de los artículos 46 y 49 del Reglamento de les Corts Valencianes, y solicita su tramitación
por procedimiento especial de urgencia:
PROPOSICIÓ DE REFORMA
DELS ARTICLES 45, 47, 48 I 50
I DE SUPRESSIÓ DELS ARTICLES 46 I 49
DEL REGLAMENT DE LES CORTS
PROPOSICIÓN DE REFORMA
DE LOS ARTÍCULOS 45, 47, 48 Y 50
Y DE SUPRESIÓN DE LOS ARTÍCULOS 46 Y 49
DEL REGLAMENTO DE LES CORTS
El Grup Parlamentari Popular ha anunciat, a través del diputat que fa el paper de síndic, Sr. Maluenda, una reforma
del Reglament de les Corts Valencianes per a suprimir sis comissions, una legislativa i unes altres cinc de caràcter no legislatiu.
El Grup Parlamentari Esquerra Unida també és partidari
d’una reorganització de les comissions parlamentàries, donada la manca de racionalitat existent en l’ordenació actual,
com també un reforçament de la Comissió de Peticions que
supose l’obertura de la cambra a la participació directa de la
ciutadania. En democràcia, no basta amb demanar-li la seua
opinió cada quatre anys, sinó que cal obrir vies a la participació ciutadana directa.
Per tot l’exposat, es proposa la modificació dels articles
45, 47, 48, i 50, i queden redactats com segueix:
El Grupo Parlamentario Popular ha anunciado, a través
del diputado que hace el papel de síndico, Sr. Maluenda, una
reforma del Reglamento de las Corts Valencianes para suprimir seis comisiones, una legislativa y otras cinco de carácter
no legislativo.
El Grupo Parlamentario Esquerra Unida también es partidario de una reorganización de las comisiones parlamentarias, dada la falta de racionalidad existente en la ordenación
actual, así como un refuerzo de la Comisión de Peticiones
que suponga la apertura de la cámara a la participación directa de la ciudadanía. En democracia, no basta con pedirle
su opinión cada cuatro años, sino que hay que abrir vías a la
participación ciudadana directa.
Por lo expuesto, se propone la modificación de los artículos 45, 47, 48, y 50, y quedan redactados como sigue:
Article 45
Artículo 45
1. Hi haurà una comissió legislativa per cadascuna de les
conselleries que integren el Consell, amb la mateixa denominació i concernents a les mateixes matèries.
1. Habrá una comisión legislativa por cada una de las
conselleries que integran el Consell, con la misma denominación y concernientes a las mismas materias.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.366
Com a excepció al paràgraf precedent, hi haurà una comissió de coordinació, organització i règim de les institucions que tractarà els assumptes relacionats amb Presidència
de la Generalitat i Conselleria de Presidència.
Les comissions legislatives hauran de reunir-se, almenys,
una volta al mes per a substanciar les iniciatives parlamentàries incloses en l’ordre del dia. En el seu defecte es reuniran
perquè els grups parlamentaris puguen manifestar el seu criteri respecte de les propostes que faça la Presidència d’acord
amb la Mesa.
2. Són comissions no legislatives aquelles que hagen de
constituir-se per disposició legal i les següents:
l) Peticions i Participació Ciutadana.
2) Estatut dels Diputats i Diputades i Govern Interior.
3) Dona i Politiques d’Igualtat.
4) Política Lingüística.
5) Drets Humans i Tercer Món.
Como excepción al párrafo precedente, habrá una comisión de coordinación, organización y régimen de las instituciones que tratará los asuntos relacionados con Presidencia
de la Generalitat y Conselleria de Presidencia.
Las comisiones legislativas deberán reunirse, por lo menos, una vez al mes para sustanciar las iniciativas parlamentarias incluidas en el orden del día. En su defecto se reunirán
para que los grupos parlamentarios puedan manifestar su criterio respecto de las propuestas que haga la Presidencia de
acuerdo con la Mesa.
2. Son comisiones no legislativas aquellas que deban
constituirse por disposición legal y las siguientes:
l) Peticiones y Participación Ciudadana.
2) Estatuto de los Diputados y Diputadas y Gobierno Interior.
3) Mujer y Políticas de Igualdad.
4) Política Lingüística.
5) Derechos Humanos y Tercer Mundo.
3. La Mesa de les Corts haurà de constituir les comissions
permanents a què es refereixen els apartats 1 i 2 dins dels
quinze dies següents a la sessió constitutiva de les Corts Valencianes.
3. La Mesa de Les Corts deberá constituir las comisiones
permanentes a las que se refieren los apartados 1 y 2 dentro
de los quince días siguientes a la sesión constitutiva de las
Corts Valencianes.
Article 47
Artículo 47
1. La Comissió d’Estatut dels Diputats i Diputades i Govern Interior la compondran la Mesa de les Corts més el síndic o, en el seu defecte, el portaveu adjunt de cada grup parlamentari i, si escau, el Grup Mixt. Adoptarà les decisions
pel sistema de vot ponderat.
2. La comissió actuarà com a òrgan preparatori de les resolucions del Ple quan aquest, d’acord amb el reglament,
haja de pronunciar-se sobre assumptes que afecten l’Estatut
dels diputats i les diputades, tret del cas que la proposta corresponga al president o presidenta o a la Mesa de les Corts.
La comissió elevarà al Ple, degudament articulades i motivades, les propostes que s’hi hagueren formulat.
3. Amb relació al Govern Interior, corresponen a la comissió les funcions següents:
l) Aprovar, d’acord amb la Mesa, el projecte de pressupost de les Corts per a la remissió al Consell.
2) Conèixer l’execució del pressupost i les modificacions, com també amb caràcter previ, les variacions patrimonials de les Corts Valencianes.
3) Conèixer les modificacions dels Estatuts de govern
de règim interior i de les normes d’accés a les plantilles, amb
caràcter previ a l’aprovació per part de la Mesa.
4) Qualsevol altra que hi encomane aquest reglament o
la Mesa de les Corts.
4. Aquesta comissió també s’encarregarà d’examinar totes aquelles qüestions relacionades amb el Reglament de les
Corts Valencianes.
1. La Comisión de Estatuto de los Diputados y Diputadas
y Gobierno Interior la compondrán la Mesa de Les Corts
más el síndico o, en su defecto, el portavoz adjunto de cada
grupo parlamentario y, en su caso, el Grupo Mixto. Adoptará
las decisiones por el sistema de voto ponderado.
2. La comisión actuará como órgano preparatorio de las resoluciones del Pleno cuando este, de acuerdo con el reglamento,
tenga que pronunciarse sobre asuntos que afecten el Estatuto de
los diputados y las diputadas, excepto el caso de que la propuesta corresponda al presidente o presidenta o a la Mesa de Les
Corts. La comisión elevará al Pleno, debidamente articuladas y
motivadas, las propuestas que se hubieran formulado.
3. Con relación al Gobierno Interior, corresponden a la
comisión las siguientes funciones:
l) Aprobar, de acuerdo con la Mesa, el proyecto de presupuesto de Les Corts para la remisión al Consell.
2) Conocer la ejecución del presupuesto y las modificaciones, así como con carácter previo, las variaciones patrimoniales de las Corts Valencianes.
3) Conocer las modificaciones de los Estatutos de gobierno de régimen interior y de las normas de acceso a las plantillas, con carácter previo a la aprobación por parte de la Mesa.
4) Cualquier otra que encargue este reglamento o la
Mesa de Les Corts.
4. Esta comisión también se encargará de examinar todas
aquellas cuestiones relacionadas con el Reglamento de las
Corts Valencianes.
Article 48
Artículo 48
1. La Comissió de Peticions i Participació Ciutadana serà
l’òrgan competent per a rebre i tramitar les peticions de la
ciutadania.
2. Qualsevol persona física o jurídica, que residesca o tinga el seu domicili social a la Comunitat Valenciana, tindrà
dret a presentar a les Corts Valencianes, individualment o associada amb altres ciutadans o persones, una petició sobre
una qüestió competència de la Generalitat, que l’afecte directament. Una petició pot consistir en una queixa o en una
1. La Comisión de Peticiones y Participación Ciudadana
será el órgano competente para recibir y tramitar las peticiones de la ciudadanía.
2. Cualquier persona física o jurídica, que resida o tenga
su domicilio social en la Comunitat Valenciana, tendrá derecho a presentar en las Corts Valencianes, individualmente o
asociada con otros ciudadanos o personas, una petición sobre
una cuestión competencia de la Generalitat, que le afecte directamente. Una petición puede consistir en una queja o en
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.367
sol·licitud i pot estar relacionada amb assumptes d’interès
públic o privat.
3. Cada grup parlamentari podrà triar dues de les peticions incloses en l’ordre del dia per tal de donar audiència
als peticionaris. La resta de peticions, una vegada examinades, seran trameses, quan escaiga, mitjançant la cambra, a
l’òrgan competent. La comissió també podrà acordar, si no
procedira la tramesa a què es refereix aquest apartat, l’arxiu
de la petició sense més tràmits. En qualsevol cas, hom
n’acusarà recepció i comunicarà al peticionari l’acord adoptat.
4. La comissió podrà adoptar resolucions, assumint totalment o parcialment el contingut de les peticions i iniciatives
examinades, i formular recomanacions sobre elles als poders
públics i institucions.
5. La Comissió de Peticions i Participació Ciutadana elevarà al Ple de la cambra i publicarà una memòria anual sobre
les seues activitats, deliberacions, acords i resolucions.
6. La Comissió de Peticions haurà de reunir-se, almenys,
una volta al mes per a substanciar les peticions incloses en
l’ordre del dia i donar audiència als peticionaris. Entre la
presentació de la petició i el tràmit d’audiència no podran
passar més de tres mesos i l’acord adoptat per la comissió
serà comunicat al peticionari en un període màxim de deu
dies naturals, des del moment de la seua tramitació.
7. La Comissió tindrà com a funció específica les relacions amb el Síndic de Greuges, com també l’aprovació i la
modificació del seu reglament.
una solicitud y puede estar relacionada con asuntos de interés público o privado.
3. Cada grupo parlamentario podrá elegir dos de las peticiones incluidas en el orden del día para dar audiencia a los
peticionarios. El resto de peticiones, una vez examinadas,
serán enviadas, cuando sea necesario, mediante la cámara, al
órgano competente. La comisión también podrá acordar, si
no procediera el envío al cual se refiere este apartado, el archivo de la petición sin más trámites. En cualquier caso, se
acusará recibo y comunicará al peticionario el acuerdo adoptado.
4. La comisión podrá adoptar resoluciones, asumiendo total o parcialmente el contenido de las peticiones e iniciativas
examinadas, y formular recomendaciones sobre ellas a los
poderes públicos e instituciones.
5. La Comisión de Peticiones y Participación Ciudadana
elevará al Pleno de la cámara y publicará una memoria anual
sobre sus actividades, deliberaciones, acuerdos y resoluciones.
6. La Comisión de Peticiones deberá reunirse, por lo menos, una vez al mes para sustanciar las peticiones incluidas en
el orden del día y dar audiencia a los peticionarios. Entre la
presentación de la petición y el trámite de audiencia no podrán
pasar más de tres meses y el acuerdo adoptado por la comisión
será comunicado al peticionario en un período máximo de
diez días naturales, desde el momento de su tramitación.
7. La Comisión tendrá como función específica las relaciones con el Síndic de Greuges, así como la aprobación y
modificación de su reglamento.
Article 50
Artículo 50
1. Les comissions no legislatives de Peticions i Participació Ciutadana; Política Lingüística; Dona i Politiques
d’Igualtat i Drets Humans i Tercer Món, quant a la seua formació i funcionament estaran d’acord amb el que disposa
l’article 40 d’aquest reglament.
2. La Comissió de Política Lingüística, a més de la potestat que els articles 43 i 44 d’aquest reglament atribueixen a
les comissions, rebrà anualment la memòria de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb relació a
l’article 19 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre.
3. Sense perjudici del que hi ha establert en l’apartat 1
d’aquest article, les iniciatives parlamentàries de caràcter no
legislatiu que afecten qüestions de drets humans o altres temes que entren en l’àmbit competencial de la Comissió Permanent no Legislativa de Drets Humans i Tercer Món, que
es presenten subscrites per tots els grups parlamentaris i, que
de forma expressa, en sol·liciten el tràmit a l’empara
d’aquest article, seran de tramitació immediata. La Mesa de
les Corts haurà de decidir sobre l’admissibilitat i, si escau,
trametre-la directament a aquesta comissió i convocar-ne alhora, d’acord amb la Presidència, la reunió perquè es puga
substanciar. Quan les iniciatives presentades per esta via foren les que permeten la presentació d’esmenes, s’entendrà
que tots els grups parlamentaris renuncien a aquest dret i es
procedirà al debat sense perjudici de la posterior publicació
en el BOC.
Així mateix, es proposa la supressió dels articles 46 i 49
del Reglament de les Corts Valencianes.
1. Las comisiones no legislativas de Peticiones y Participación Ciudadana; Política Lingüística; Mujer y Políticas de
Igualdad y Derechos Humanos y Tercer Mundo, en cuanto a
su formación y funcionamiento estarán a lo dispuesto en el
artículo 40 de este reglamento.
2. La Comisión de Política Lingüística, además de la potestad que los artículos 43 y 44 de este reglamento atribuyen
a las comisiones, recibirá anualmente la memoria de la Presidencia de la Academia Valenciana de la Lengua con relación
al artículo 19 de la Ley 7/1998, de 16 de septiembre.
3. Sin perjuicio de lo establecido en el apartado 1 de este
artículo, las iniciativas parlamentarias de carácter no legislativo que afecten a cuestiones de derechos humanos u otros
temas que entren en el ámbito competencial de la Comisión
Permanente no Legislativa de Derechos Humanos y Tercer
Mundo, que se presenten suscritas por todos los grupos parlamentarios y, que de forma expresa, soliciten su trámite al
amparo de este artículo, serán de tramitación inmediata. La
Mesa de Les Corts deberá decidir sobre la admisibilidad y,
en su caso, enviarla directamente a esta comisión y convocar
al mismo tiempo, de acuerdo con la Presidencia de esta, la
reunión para que se pueda sustanciar. Cuando las iniciativas
presentadas por esta vía fueran las que permiten la presentación de enmiendas, se entenderá que todos los grupos parlamentarios renuncian a este derecho y se procederá al debate
sin perjuicio de la posterior publicación en el BOC.
Asimismo, se propone la supresión de los artículos 46 y
49 del Reglamento de las Corts Valencianes.
Les Corts, 5 de setembre de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 5 de septiembre de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.368
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 13 de setembre de
2012, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les
proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions següents:
La Mesa de las Cortes, en la reunión del 13 de septiembre de
2012, oída la Junta de Síndics, y de conformidad con los
artículos 160 y 161 puntos 1 y 3 del RC, ha acordado enviar
las proposiciones no de ley que a continuación se especifican
en las siguientes comisiones:
Comissió d’Educació i Cultura
Comisión de Educación y Cultura
– Proposició no de llei sobre la construcció immediata del
nou col·legi 103 de València, a l’avinguda de Balears, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.177)
– Proposició no de llei sobre l’inici dels tràmits administratius i tècnics per a la construcció d’una secció pública de
l’Institut Camp de Túria de Llíria, a la localitat de Casinos
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 28.179)
– Proposició no de llei sobre la recuperació dels fons del
catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya confiscats a persones i institucions valencianes entre 1707 i 1715 i després
de la Guerra Civil de 1936, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.180)
– Proposició no de llei sobre el reconeixement a títol pòstum per les Corts Valencianes a la figura d’Antoni Tàpies i
Puig, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.191)
– Proposició no de llei sobre el desenvolupament urgent
de la Disposició Final Primera de la Llei 8/2007,
d’Ordenació de Centres Superiors d’Ensenyances Artístiques
amb el traspàs efectiu de béns i serveis, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 28.196)
– Proposició no de llei sobre la gratuïtat total dels llibres
de text, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 28.243)
– Proposició no de llei sobre la constitució d’una fundació Joan Fuster, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.277)
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un estudi sobre l’assetjament escolar que pateix l’alumnat LGTB als
centres escolars, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.294)
– Proposició no de llei sobre la construcció immediata de
l’IES Francesc Gil de Canals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.295)
– Proposició no de llei sobre l’actuació immediata per a
la rehabilitació del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 28.323)
– Proposició no de llei sobre la presentació d’un pla de
viabilitat per a les col·leccions entomològica Torres Sala i
malacològica Siro de Fez, acollides al Museu Valencià
d’Història, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 28.326)
– Proposició no de llei sobre la instauració de La muixeranga en els actes públics de la festivitat del 9 d’Octubre,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.330)
– Proposició no de llei sobre l’emissió d’un informe desfavorable al canvi d’ús de la parcel·la de l’Antiga Llotja de
Fruites i Verdures d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.331)
– Proposición no de ley sobre la construcción inmediata
del nuevo colegio 103 de Valencia, en la avenida de las Baleares, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 28.177)
– Proposición no de ley sobre el inicio de los trámites administrativos y técnicos para la construcción de una sección
pública del Instituto Camp de Túria de Llíria, en la localidad
de Casinos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.179)
– Proposición no de ley sobre la recuperación de los fondos del catálogo de la Biblioteca Nacional de España confiscados a personas e instituciones valencianas entre 1707 y
1715 y después de la Guerra Civil de 1936, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.180)
– Proposición no de ley sobre el reconocimiento a título
póstumo por las Corts Valencianes a la figura de Antoni Tàpies i Puig, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.191)
– Proposición no de ley sobre el desarrollo urgente de la
disposición final primera de la Ley 8/2007, de ordenación de
centros superiores de enseñanzas artísticas con el traspaso
efectivo de bienes y servicios, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.196)
– Proposición no de ley sobre la gratuidad total de los libros de texto, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.243)
– Proposición no de ley sobre la constitución de una fundación Joan Fuster, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.277)
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un estudio sobre el acoso escolar que sufre el alumnado LGTB en
los centros escolares, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.294)
– Proposición no de ley sobre la construcción inmediata
del IES Francesc Gil de Canals, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 28.295)
– Proposición no de ley sobre la actuación inmediata para
la rehabilitación del museo de Bellas Artes San Pío V de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.323)
– Proposición no de ley sobre la presentación de un plan
de viabilidad para las colecciones entomológica Torres Sala
y malacológica Siro de Fez, acogidas en el Museo Valenciano de Historia, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.326)
– Proposición no de ley sobre la instauración de La muixeranga en los actos públicos de la festividad del 9
d’Octubre, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.330)
– Proposición no de ley sobre la emisión de un informe
desfavorable al cambio de uso de la parcela de la antigua
lonja de frutas y verduras de Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.331)
BOC número 98
28.09.2012
– Proposició no de llei sobre la conversió de l’IES Ràdio
Exterior d’Alacant en un centre propi i independent de l’IES
Platja de Sant Joan, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.336)
– Proposició no de llei sobre la represa de les obres del
col·legi públic San Roque, d’Alacant, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.338)
– Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte que
el Consell manté a través de l’empresa pública Castelló Cultural amb José Luis Gimeno, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.339)
– Proposició no de llei sobre l’exigència al govern
d’Espanya dels 7 milions d’euros del préstec destinat al
Campus d’Excel·lència de la Universitat Jaume I de Castelló,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.344)
– Proposició no de llei sobre el manteniment d’unitats
educatives a les zones rurals de les comarques de Castelló,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.345)
– Proposició no de llei sobre la supressió del Màster de
Golf de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.347)
– Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou
edifici per a l’IES Honori Garcia de la Vall d’Uixó, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.348)
– Proposició no de llei sobre la dotació d’estudis de formació professional a l’IES Miquel Peris i Segarra del Grau
de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.351)
– Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou aulari independent amb dos aules d’infantil al CEIP Eliseo Vidal, de València, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.353)
– Proposició no de llei sobre l’execució immediata de les
obres de l’IES Playa Flamenca d’Orihuela, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.354)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Castelló de la Ribera, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.355)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa del municipi de Torrent, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.356)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa del municipi de Sant Vicent del Raspeig,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.357)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Benifaió, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.358)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Muro d’Alcoi, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.359)
– Proposició no de llei sobre la dotació d’un centre públic d’educació infantil al municipi de Siete Aguas, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.360)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Vila-real, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.361)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Riba-roja, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.362)
Pàg. 14.369
– Proposición no de ley sobre la conversión del IES Radio Exterior de Alicante en un centro propio e independiente
del IES Playa de San Juan, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.336)
– Proposición no de ley sobre la reanudación de las obras
del colegio público San Roque, de Alicante, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.338)
– Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato
que el Consell mantiene a través de la empresa pública Castellón Cultural con José Luis Gimeno, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.339)
– Proposición no de ley sobre la exigencia al Gobierno de
España de los 7 millones de euros del préstamo destinado al
Campus de Excelencia de la Universitat Jaume I de Castelló,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.344)
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de unidades educativas en las zonas rurales de las comarcas de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.345)
– Proposición no de ley sobre la supresión del Masters de
golf de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.347)
– Proposición no de ley sobre la construcción de un nuevo edificio para el IES Honori García de La Vall d’Uixó,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.348)
– Proposición no de ley sobre la dotación de estudios de
formación profesional al IES Miquel Peris i Segarra del
Grau de Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.351)
– Proposición no de ley sobre la construcción de un nuevo aulario independiente con dos aulas de infantil en el CEIP
Eliseo Vidal, de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.353)
– Proposición no de ley sobre la ejecución inmediata de las
obras del IES Playa Flamenca de Orihuela, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.354)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Villanueva de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.355)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa del municipio de Torrent, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.356)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa del municipio de San Vicente del Raspeig,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.357)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Benifaió, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.358)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Muro d’Alcoi, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.359)
– Proposición no de ley sobre la dotación de un centro
público de educación infantil en el municipio de Siete
Aguas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.360)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Vila-real, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.361)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Riba-roja, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.362)
BOC número 98
28.09.2012
– Proposició no de llei sobre planificació educativa per al
municipi d’Ontinyent, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.363)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Catarroja, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.364)
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Mutxamel, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.365)
– Proposició no de llei sobre el pagament pel Consell de
tots els deutes que té amb les societats musicals de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.381)
– Proposició no de llei sobre l’adopció de totes les mesures possibles per evitar el tancament de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de la ciutat d’Elda, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.383)
– Proposició no de llei sobre la promoció de la fase final
de les excavacions, l’estudi i les obres de restauració del
Castell d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.387)
– Proposició no de llei sobre la construcció immediata
d’un nou IES al barri Jesús-Patraix de València, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.388)
– Proposició no de llei sobre la construcció immediata del
col·legi públic Cardenal Tarancón de Borriana, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.389)
– Proposició no de llei sobre la dotació d’un altre mestre
de pedagogia terapèutica al municipi de Cocentaina, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.449)
– Proposició no de llei sobre el manteniment de la subvenció a l’escola d’educació infantil d’Albalat de la Ribera,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.450)
– Proposició no de llei sobre l’execució immediata de les
obres de reforma i ampliació del CEIP Carraixet
d’Almàssera, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.451)
– Proposició no de llei sobre la licitació i l’execució de
les obres de millora en l’escola d’educació infantil de Chelva, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.452)
– Proposició no de llei sobre la renúncia a l’assumpció
per la Generalitat del deute de Valmor Sports i de qualsevol
altra empresa privada, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.453)
– Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a En Manuel Sanchis
Guarner, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 28.533)
– Proposició no de llei sobre el rebuig clar i contundent
de la política de grans esdeveniments, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 29.808)
– Proposició no de llei sobre la declaració com a béns
d’interès cultural (BIC) dels dotze cotxes vagons, els dos
cotxes cafeteria i les tres màquines de tracció del tren històric i turístic Limón Express, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 29.927)
– Proposició no de llei sobre la realització de gestions
perquè el llegat de Vicent Blasco Ibàñez reste a disposició de
la ciutadania en institucions valencianes, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 30.068)
– Proposició no de llei sobre la liquidació efectiva dels
deutes acumulats amb les escoltes infantils i els jardins
Pàg. 14.370
– Proposición no de ley sobre planificación educativa
para el municipio de Ontinyent, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.363)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Catarroja, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.364)
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Mutxamel, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.365)
– Proposición no de ley sobre el pago por el Consell de
todas las deudas que tiene con las sociedades musicales de la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.381)
– Proposición no de ley sobre la adopción de todas las medidas posibles para evitar el cierre de la Escuela Universitaria
de Relaciones Laborales de la ciudad de Elda, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.383)
– Proposición no de ley sobre la promoción de la fase final de las excavaciones, el estudio y las obras de restauración del castillo de Oropesa del Mar, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.387)
– Proposición no de ley sobre la construcción inmediata de
uno nuevo IES al barrio Jesús-Patraix de Valencia, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.388)
– Proposición no de ley sobre la construcción inmediata del
colegio público Cardenal Tarancón de Burriana, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.389)
– Proposición no de ley sobre la dotación de otro maestro
de pedagogía terapéutica al municipio de Cocentaina, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.449)
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de la subvención a la escuela de educación infantil de Albalat de la
Ribera, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.450)
– Proposición no de ley sobre la ejecución inmediata de
las obras de reforma y ampliación del CEIP Carraixet de
Almàssera, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.451)
– Proposición no de ley sobre la licitación y ejecución de
las obras de mejora en la escuela de educación infantil de
Chelva, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.452)
– Proposición no de ley sobre la renuncia a la asunción
por la Generalitat de la deuda de Valmor Sports y de cualquier otra empresa privada, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.453)
– Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta
Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a En Manuel
Sanchis Guarner, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 28.533)
– Proposición no de ley sobre el rechazo claro y contundente de la política de grandes acontecimientos, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 29.808)
– Proposición no de ley sobre la declaración como bien
de interés cultural (BIC) de los doce coches vagones, los dos
coches cafetería y las tres máquinas de tracción del tren
histórico y turístico Limón Express, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 29.927)
– Proposición no de ley sobre la realización de gestiones
para que el legado de Vicente Blasco Ibáñez quede a disposición de la ciudadanía en instituciones valencianas, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.068)
– Proposición no de ley sobre la liquidación efectiva de
las deudas acumuladas con las guarderías infantiles y los jar-
BOC número 98
28.09.2012
d’infància, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 30.279)
– Proposició no de llei sobre el manteniment de l’horari
d’obertura al públic ininterromput de les biblioteques provincials gestionades directament per la conselleria de Turisme, Cultura i Esport, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.378)
– Proposició no de llei sobre la protecció del conjunt
format pel mur conegut com el «Paredón de España» i les
fosses comunes del cementeri municipal de Paterna, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.379)
– Proposició no de llei sobre el pagament del deute de la
Generalitat amb les llibreries de la Comunitat, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.380)
– Proposició no de llei sobre la resolució immediata del
conveni subscrit entre la Societat de Projectes Temàtics de la
Comunitat Valenciana S.A. i l’empresa privada Terra Natura
S.A i el cobrament del cànon, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.382)
– Proposició no de llei sobre l’impuls d’un acord amb els
hereus de Miguel Hernàndez, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.383)
– Proposició no de llei sobre la construcció del CEIP Nou
Pedro Alcázar de Nules, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 30.385)
– Proposició no de llei sobre les unitats específiques
d’educació especial, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 30.444)
– Proposició no de llei sobre l’aprofitament dels recursos
culturals com a reforç de l’atractiu turístic de la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 30.445)
– Proposició no de llei sobre el batxillerat per a majors de
20 anys, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 30.446)
– Proposició no de llei sobre el suport de les Corts a la
declaració de 2012 com a Any Marià Benlliure de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 30.447)
– Proposició no de llei sobre la declaració de les falles de
València com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 30.448)
– Proposició no de llei sobre el centre cultural de Benidorm, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.454)
– Proposició no de llei sobre la modificació del caràcter
festiu del dia de Sant Josep, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 30.533)
– Proposició no de llei sobre el manteniment d’interins i
la dotació dels recursos humans necessaris a la biblioteca
Fernando Loazes d’Orihuela, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.680)
– Proposició no de llei sobre l’impuls a una nova modalitat de formació professional de caràcter dual, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 30.778)
– Proposició no de llei sobre la realització d’un acord
amb el Ministeri de Cultura i l’ajuntament de València que
permeta la reunificació de les diferents peces disperses del
retaule El Judici Final del pintor Vrancke van der Stock, per
l’exhibició unitària, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.993)
– Proposició no de llei sobre la dotació d’una línia pressupostària per a la restauració i la consolidació del Campa-
Pàg. 14.371
dines de infancia, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 30.279)
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento del horario de apertura al público ininterrumpido de las bibliotecas
provinciales gestionadas directamente por la Conselleria de
Turismo, Cultura y Deporte, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.378)
– Proposición no de ley sobre la protección del conjunto
formado por el muro conocido como el Paredón de España y
las fosas comunes del cementerio municipal de Paterna, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.379)
– Proposición no de ley sobre el pago del deuda de la Generalitat con las librerías de la Comunitat, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.380)
– Proposición no de ley sobre la resolución inmediata del
convenio suscrito entre la Sociedad de Proyectos Temáticos
de la Comunitat Valenciana, SA, y la empresa privada Terra
Natura, SA, y el cobro del canon, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 30.382)
– Proposición no de ley sobre el impulso de un acuerdo
con los herederos de Miguel Hernández, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.383)
– Proposición no de ley sobre la construcción del CEIP
Nou Pedro Alcázar de Nules, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.385)
– Proposición no de ley sobre las unidades específicas de
educación especial, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 30.444)
– Proposición no de ley sobre el aprovechamiento de los
recursos culturales como refuerzo del atractivo turístico de la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 30.445)
– Proposición no de ley sobre el bachillerato para mayores de veinte años, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 30.446)
– Proposición no de ley sobre el apoyo de Les Corts a la
declaración de 2012 como Año Mariano Benlliure de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 30.447)
– Proposición no de ley sobre la declaración de las Fallas
de Valencia como patrimonio cultural inmaterial de la humanidad de la UNESCO, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 30.448)
– Proposición no de ley sobre el centro cultural de Benidorm, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 30.454)
– Proposición no de ley sobre la modificación del carácter festivo del día de San José, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.533)
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de interinos y la dotación de los recursos humanos necesarios en la
biblioteca Fernando Loazes de Orihuela, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.680)
– Proposición no de ley sobre el impulso a una nueva modalidad de formación profesional de carácter dual, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 30.778)
– Proposición no de ley sobre la realización de un acuerdo con el Ministerio de Cultura y el Ayuntamiento de Valencia que permita la reunificación de las diferentes piezas dispersas del retablo El juicio final del pintor Vrancke van der
Stock para exhibirlo unitariamente, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 30.993)
– Proposición no de ley sobre la dotación de una línea
presupuestaria para la restauración y consolidación del cam-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.372
nar de l’església de Torreblanca, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 31.126)
– Proposició no de llei sobre la supressió dels concerts
amb els centres educatius privats que segreguen l’alumnat
per sexes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 31.481)
panario de la iglesia de Torreblanca, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 31.126)
– Proposición no de ley sobre la supresión de los conciertos con los centros educativos privados que segregan al
alumnado por sexos, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 31.481)
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les
Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda
als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins
sis hores abans del començament de la reunió de la comissió
en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà
oportunament.
Para cumplir lo que hay dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les
Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo tiempo,
se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión de la comisión en que haya de debatirse, cuya fecha se
comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 13 de setembre de 2012
Palau de les Corts
Valencia, 13 de septiembre de 2012
El President
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Proposició no de llei sobre la construcció immediata del
nou col·legi 103 de València, a l’avinguda de les Balears,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.177)
Proposición no de ley sobre la construcción inmediata del
nuevo colegio 103 de Valencia, en la avenida de las Baleares, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 28.177)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El col·legi 103 de València, ubicat a l’avinguda de les Balears, té l’actualitat nou unitats d’educació infantil i 18 de
primària i reuneix més de 300 alumnes entre tres i set anys
que no disposen de les instal·lacions bàsiques necessàries per
a rebre una educació de qualitat.
No tenen biblioteca, ni laboratori, ni aula d’informàtica,
ni gimnàs, ni altres instal·lacions comunes adequades per a
una escola.
Fan classe en barracons que es van instal·lar provisionalment en un solar municipal proper a la Ciutat de les Arts i
les Ciències fa quasi quatre anys, amb la promesa que en 20
mesos es construiria un col·legi que recollirà la demanda de
places escolars.
El centre promès evidentment no s’ha construït i el problema s’agreuja amb el deterior de les instal·lacions provisionals: banys embussats, canonades rebentades, humitats,
etc.
Les mares i les pares de l’alumnat del col·legi van lliurar
dijous passat un total de 327 denúncies en la Conselleria
d’Educació, Formació i Ocupació per la situació
d’«insalubritat» dels barracons instal·lats fa quatre anys i per
exigir la construcció del centre nou.
Per tot l’exposat anteriorment, presentem la següent:
El colegio 103 de Valencia, ubicado en la avenida de las
Baleares, cuenta en la actualidad con nueve unidades de educación infantil y 18 de primaria y reúne además de 300 alumnos
de entre tres y siete años que no disponen de las instalaciones
básicas necesarias para recibir una educación de calidad.
No tienen biblioteca, ni laboratorio, ni aula de informática, ni gimnasio ni otras instalaciones comunes adecuadas
para una escuela.
Dan clase en barracones que se instalaron provisionalmente en un solar municipal próximo a la Ciudad de las Artes y las Ciencias hace casi cuatro años, con la promesa que
en 20 meses se construiría un colegio que recogerá la demanda de plazas escolares.
El centro prometido evidentemente no se ha construido y
el problema se agrava con el deterioro de las instalaciones
provisionales: baños atascados, tuberías reventadas, humedades, etc.
Las madres y padres del alumnado del colegio entregaron
el jueves pasado un total de 327 denuncias en la Conselleria
de Educación, Formación y Empleo por la situación de «insalubridad» de los barracones instalados hace cuatro años y
para exigir la construcción del centro nuevo.
Por todo lo expuesto anteriormente, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a la immediata construcció
del nou col·legi 103 de València, avinguda de les Balears,
per a substituir els barracons instal·lats de manera provisio-
1. Les Corts instan al Consell a la inmediata construcción
del nuevo colegio 103 de Valencia, avenida de las Baleares,
para sustituir los barracones instalados de manera provisional
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.373
nal fa quatre any, instal·lacions que no sols són insuficients
sinó que a més han anat deteriorant-se. El projecte del nou
centre serà licitat abans de la finalització de l’any 2012.
2. El Consell retrà compte, davant les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos des de
l’aprovació.
hace cuatro año, instalaciones que no solo son insuficientes
sino que además han ido deteriorándose. El proyecto del nuevo centro será licitado antes de la finalización del año 2012.
2. El Consell rendirá cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de tres meses desde su
aprobación.
Les Corts, 21 de maig de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 21 de mayo de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre l’inici dels tràmits administratius i tècnics per a la construcció d’una secció pública de
l’Institut Camp de Túria de Llíria, a la localitat de Casinos, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 28.179)
Proposición no de ley sobre el inicio de los trámites administrativos y técnicos para la construcción de una sección
pública del Instituto Camp de Túria de Llíria, en la localidad de Casinos, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.179)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La localitat de Casinos ha experimentat un augment considerable de població els últims anys.
D’altra banda, l’Institut d’Ensenyament Secundari Camp
de Túria a Llíria es troba massificat, ja que rep alumnes de
Llíria i d’altres poblacions. Un contingent important
d’alumnat prové de Casinos i les urbanitzacions pròximes a
aquest poble.
L’educació pública ha de ser un dels pilars bàsics de
l’estat de benestar, que ha de ser fomentada per part dels poders públics.
L’alumnat rebria una millor atenció educativa si es posara
en marxa la construcció d’una secció de l’Institut Camp de
Túria de Llíria, en la població de Casinos, ja que d’una banda, l’IES Camp de Túria no estaria tan massificat, i d’altra
banda, es reduiria la ràtio d’alumnes per aula, amb la qual
cosa s’augmentaria la qualitat de l’educació pública i es milloraria l’atenció educativa a l’estudiant.
Si es construïra la secció de l’Institut a Casinos, poblacions com ara les Alcubles podrien enviar l’alumnat a la secció de l’IES Camp de Túria de Casinos, cosa que alliberaria
igualment la pressió que sofreix l’IES Camp de Túria de Llíria.
Hi ha una gran demanda social a Casinos perquè es porte
a terme la construcció d’un centre públic de secundària en
aquesta localitat.
I és per això que presentem la següent:
La localidad de Casinos ha experimentado un aumento
considerable de población en los últimos años.
Por otro lado, el Instituto de Enseñanza Secundaria Camp
de Túria en Llíria se encuentra masificado, ya que recibe a
alumnos de Llíria y otras poblaciones. Un contingente importante de alumnado proviene de Casinos y las urbanizaciones próximas a este pueblo.
La educación pública debe ser uno de los pilares básicos
del estado de bienestar, que debe ser fomentada por parte de
los poderes públicos.
El alumnado recibiría una mejor atención educativa si se
pusiera en marcha la construcción de una sección del Instituto Camp de Túria de Llíria, en la población de Casinos, ya
que por una parte, el IES Camp de Túria no estaría tan masificado, y por otra parte, se reduciría la ratio de alumnos por
aula, con lo que se aumentaría la calidad de la educación pública y se mejoraría la atención educativa al estudiante.
Si se construyera la sección del Instituto en Casinos, poblaciones como Alcublas podrían enviar a su alumnado a la
sección del IES Camp de Túria de Casinos, lo que liberaría
igualmente la presión que sufre el IES Camp de Túria de Llíria.
Existe una gran demanda social en Casinos para que se
lleve a cabo la construcción de un centro público de secundaria en esta localidad.
Y es por eso por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a iniciar els tràmits administratius i tècnics per a la construcció d’una secció pública
de l’Institut Camp de Túria de Llíria, a la localitat de Casinos, que impartiria els diferents cursos de l’educació secundària obligatòria.
2. El Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució, davant les Corts, en el termini de sis mesos des de
l’aprovació.
1. Les Corts instan al Consell a iniciar los trámites administrativos y técnicos para la construcción de una sección pública del Instituto Camp de Túria de Llíria, en la localidad de
Casinos, que impartiría los diferentes cursos de la educación
secundaria obligatoria.
2. El Consell rendirá cuenta del cumplimiento de esta resolución, ante Les Corts, en el plazo de seis meses desde su
aprobación.
Les Corts, 20 de gener de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 20 de enero de 2012
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.374
Proposició no de llei sobre la recuperació dels fons del catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya confiscats a
persones i institucions valencianes entre 1707 i 1715 i després de la Guerra Civil Espanyola de 1936, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.180)
Proposición no de ley sobre la recuperación de los fondos
del catálogo de la Biblioteca Nacional de España confiscados a personas e instituciones valencianas entre 1707 y
1715 y después de la Guerra Civil de 1936, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.180)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 160 i concordants del RC, presente la proposició no
de llei següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y concordantes del RC, presento la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Biblioteca Nacional d’Espanya publicità el 29 de desembre passat el compliment dels 300 anys des de la seua
creació.
Va obrir les portes al març del 1712 i, el 1836, adquirí
l’actual denominació i deixà l’antiga de Reial Biblioteca Pública.
Una part substancial del nucli inicial foren fons confiscats
a nobles de diferents regnes que havien donat suport a
l’arxiduc Carles i, pel mateix fet, també a maulets valencians. Bàsicament una part important dels fons originaris fou
l’àmplia llibreria confiscada a l’arquebisbe de València, Antoni Folch de Cardona, el qual fou expatriat per haver excomunicat membres de l’exèrcit castellà, el qual «por justo derecho de conquista» estava confiscant bens eclesiàstics al,
fins aleshores, Regne de València.
També, part dels fons actuals de la Biblioteca Nacional de
Espanya (prop de 500.000 volums) procediren de confiscacions de la llavors «Junta de Incautación», i molts d’ells ho
foren d’entitats i particulars valencians.
El Decret 5/1985, de 8 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, creà la Biblioteca Valenciana, pel qual
s’estableix que «La recuperació i el desenvolupament de
les peculiaritats del poble valencià necessiten que la protecció d’aquest patrimoni [el del poble valencià] vaja acompanyat d’una política adient, que contribuesca a divulgar-ne
el contingut entre tots els qui habiten a la Comunitat, per
tal que, a través de l’aprofundiment en la nostra cultura,
siga assolit un millor coneixement d’aquells caràcters que
identifiquen i defineixen els valencians entre els altres pobles d’Espanya.»
El Decret també estableix que la finalitat principal de la
Biblioteca Valenciana «és protegir i contribuir a l’increment
del patrimoni bibliogràfic i documental valencià» i en
l’article primer, diu:
«Són finalitats de la Biblioteca Valenciana:
1. Reunir, conservar i organitzar els fons següents, amb
independència del suport material:
a) Tota la producció editorial impresa, sonora i visual que
s’haja efectuat i s’efectue a la Comunitat Valenciana, i
d’altra realitzada fora i que hi faça referència.
b) La producció d’autors originaris de la Comunitat Valenciana.
c) Qualssevol altres fons documentals i bibliogràfics que
siguen considerats d’interès cultural.»
Recentment la Llei 4/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de biblioteques de la Comunitat Valenciana, ratifica
aquestes finalitats.
La Biblioteca Nacional de España publicitó el 29 de diciembre pasado el cumplimiento de los 300 años desde su
creación.
Abrió sus puertas en marzo del 1712 y, en 1836, adquirió
su actual denominación dejando la antigua de Real Biblioteca Pública.
Una parte sustancial del núcleo inicial fueron fondos incautados a nobles de diferentes reinos que habían dado apoyo al
archiduque Carlos y, por el mismo hecho, también a maulets
valencianos. Básicamente una parte importante de los fondos
originarios fue la amplia librería confiscada al arzobispo de
Valencia, Antonio Folch de Cardona, el cual fue expatriado
por haber excomulgado a miembros del ejército castellano, el
cual «por justo derecho de conquista» estaba incautando bienes eclesiásticos en el, hasta entonces, Reino de Valencia.
También, parte de los fondos actuales de la Biblioteca Nacional de España (cerca de 500.000 volúmenes) procedieron de
incautaciones de la entonces «Junta de Incautación», y muchos
de ellos lo fueron de entidades y particulares valencianos.
El Decreto 5/1985, de 8 de enero, del Consell de la Generalitat Valenciana, creó la Biblioteca Valenciana, por el que
se establece que «La recuperación y el desarrollo de las peculiaridades del pueblo valenciano necesitan que la protección de este patrimonio [el del pueblo valenciano] vaya
acompañado de una política conveniente, que contribuya a
divulgar el contenido entre todos los que habitan en la Comunidad, para que, a través de la profundización en nuestra
cultura, sea alcanzado un mejor conocimiento de aquellos
caracteres que identifican y definen a los valencianos entre
los otros pueblos de España.»
El Decreto también establece que la finalidad principal de
la Biblioteca Valenciana «es proteger y contribuir al incremento del patrimonio bibliográfico y documental valenciano» y en su artículo primero, dice:
«Son fines de la Biblioteca Valenciana:
1. Reunir, conservar y organizar los siguientes fondos,
con independencia de su soporte:
a) Cuanta producción editorial impresa, sonora y visual
se haya efectuado y se efectúe en la Comunidad Valenciana,
y toda aquella otra realizada fuera y que se refiera a ella.
b) La producción de autores originarios de la Comunidad
Valenciana.
c) Cualesquiera otros fondos documentales y bibliográficos que se consideren de interés cultural.»
Recientemente la Ley 4/2011, de 23 de marzo, de la Generalitat, de bibliotecas de la Comunitat Valenciana, ratifica
esas finalidades.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.375
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden que el Consell inste el govern central a:
a) Ordenar a la Biblioteca Nacional de Espanya a emetre
una relació detallada dels fons del seu catàleg confiscats després de 1707 (fins a 1715) a l’antic Regne de València a Antoni Folch de Cardona i a d’altres persones pel seu suport a
l’arxiduc Carles.
b) Ordenar a la Biblioteca Nacional de Espanya a emetre
una relació detallada dels fons del seu catàleg confiscats després de la Guerra Civil Espanyola a persones i institucions
valencianes.
c) Fer els tràmits pertinents per fer efectiva la recuperació
dels fons esmentats per ser incorporats al fons bibliogràfic
valencià, per ser part del patrimoni valencià manllevat de
forma il·legítima.
Les Corts acuerdan que el Consell inste al gobierno central a:
a) Ordenar a la Biblioteca Nacional de España a emitir
una relación pormenorizada de los fondos de su catálogo incautados después de 1707 (hasta 1715) en el antiguo Reino
de Valencia a Antoni Folch de Cardona y a otros personas
por su apoyo al archiduque Carlos.
b) Ordenar a la Biblioteca Nacional de España a emitir
una relación pormenorizada de los fondos de su catálogo incautados después de la Guerra Civil a personas e instituciones valencianas.
c) Hacer los trámites pertinentes para hacer efectiva la recuperación de los mencionados fondos para ser incorporados
al fondo bibliográfico valenciano, por ser parte del patrimonio valenciano apropiado de forma ilegítima.
Les Corts, 18 de gener de 2012
Mònica Oltra Jarque
Les Corts, 18 de enero de 2012
Mònica Oltra Jarque
Proposició no de llei sobre el reconeixement a títol pòstum per les Corts Valencianes a la figura d’Antoni Tàpies
i Puig, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 28.191)
Proposición no de ley sobre el reconocimiento a título
póstumo por las Corts Valencianes a la figura de Antoni
Tàpies i Puig, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.191)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTES
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís a l’empara del que disposen els articles
160 i concordants del RC presenta la proposició no de llei de
tramitació ordinària següent.
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y concordantes del RC presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Antoni Tàpies naix a Barcelona el 1923 al si d’una família burgesa, culta i catalanista, immergida des de mitjan segle
XIX en una tradició editorial i llibretera que ben aviat desperta en l’artista un amor pels llibres i la lectura.
Aquesta predisposició es veu accentuada en la llarga convalescència d’una malaltia pulmonar, durant la qual inicia els
seus tempteigs artístics. Progressivament es dedica amb més
intensitat al dibuix i a la pintura, i acaba deixant els seus estudis de dret per dedicar-s’hi plenament. En la dècada dels
anys quaranta ja exposa les seves obres, les quals destaquen
en la panoràmica artística del moment.
Partícip d’una sensibilitat generalitzada que afecta els artistes d’ambdues bandes de l’Atlàntic arran de la Segona Guerra
Mundial i el llançament de la bomba atòmica, Antoni Tàpies
expressa des de ben aviat un interès per la matèria, la terra, la
pols, els àtoms i les partícules, que es plasma formalment en
l’ús de materials aliens a l’expressió plàstica academicista i en
l’experimentació de noves tècniques.
Durant els anys cinquanta i seixanta Antoni Tàpies anirà
elaborant un seguit d’imatges, generalment extretes del seu
entorn immediat, que apareixeran en les diferents etapes de
la seva evolució. Sovint, una mateixa imatge, a més de ser
representada de diverses maneres, tindrà una sèrie de significacions diferenciades que s’aniran superposant.
Així mateix, l’obra d’Antoni Tàpies ha estat sempre permeable als esdeveniments polítics i socials del moment. A finals dels anys seixanta i començament dels setanta, el seu
compromís polític contra la dictadura s’intensifica, i les ob-
Antoni Tàpies nace en Barcelona en 1923 en el seno de una
familia burguesa, culta y catalanista, inmersa desde mediados
siglo XIX en una tradición editorial y librera que bien pronto
despierta en el artista un amor por los libros y la lectura.
Esta predisposición se ve acentuada en la larga convalecencia de una enfermedad pulmonar, durante la que inicia
sus tanteos artísticos. Progresivamente se dedica con más intensidad al dibujo y a la pintura, y acaba dejando sus estudios de derecho para dedicarse plenamente a ello. En la década de los años cuarenta ya expone sus obras, las cuales
destacan en la panorámica artística del momento.
Partícipe de una sensibilidad generalizada que afecta a los
artistas de ambas partes del Atlántico a raíz de la Segunda
Guerra Mundial y el lanzamiento de la bomba atómica, Antoni
Tàpies expresa desde bien pronto un interés por la materia, la
tierra, el polvo, los átomos y las partículas, que se plasma formalmente en el uso de materiales ajenos a la expresión plástica
academicista y en la experimentación de nuevas técnicas.
Durante los años cincuenta y sesenta Antoni Tàpies irá
elaborando un conjunto de imágenes, generalmente extraídas
de su entorno inmediato, que aparecerán en las diferentes etapas de su evolución. A menudo, una misma imagen, además
de ser representada de varias maneras, tendrá una serie de
significaciones diferenciadas que se irán superponiendo.
Asimismo, la obra de Antoni Tàpies ha sido siempre permeable a los acontecimientos políticos y sociales del momento. A finales de los años sesenta y comienzos de los setenta, su compromiso político contra la dictadura se
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.376
res d’aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i
de protesta. Tàpies accentua el seu treball amb objectes, no
mostrant-los tal com són, sinó imprimint-los el seu segell i
incorporant-los al seu llenguatge.
També Tàpies se sent atret per una nova generació de
científics, els quals contribueixen a donar una visió de
l’univers que entén la matèria com un tot en un canvi i formació constants.
Les obres dels darrers anys constitueixen, sobretot, una
reflexió sobre el dolor, tant físic com espiritual, entès com a
part integrant de la vida. Influït pel pensament budista, Tàpies considera que un major coneixement del dolor permet
fer més dolços els seus efectes i, per tant, millorar la qualitat
de vida. El pas del temps, que sempre ha estat una constant
en l’obra de Tàpies, adquireix ara nous matisos en viure’s
com una experiència personal que comporta un millor autoconeixement i una comprensió més clara del món que
l’envolta.
Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, Tàpies
ha anat desenvolupant des de 1947 una activitat intensa en el
camp de l’obra gràfica. En aquest sentit convé destacar que
l’artista ha realitzat un gran nombre de llibres de bibliòfil i
carpetes en estreta col·laboració amb poetes i escriptors com
Alberti, Bonnefoy, Du Bouchet, Brodsky, Brossa, Daive, Dupin, Foix, Frémon, Gimferrer, Guillén, Jabés, Mestres Quadreny, Mitscherlich, Paz, Saramago, Takiguchi, Ullán, Valente i Zambrano, entre d’altres.
Així mateix, Antoni Tàpies ha desenvolupat una tasca
d’assagista que ha donat lloc a una sèrie de publicacions, algunes traduïdes a diversos idiomes: La pràctica de l’art
(1970), L’art contra l’estètica, (1974), Memòria personal
(1978), La realitat com a art (1982), Per un art modern i
progressista (1985), Valor de l’art (1993) i L’art i els seus
llocs (1999).
La plasmació dels seus desitjos, pensaments i compromisos han transcendit la seua obra, de la qual s’ha valgut com a
altaveu, però mai no ha defugit de fer-los conviure amb la
seua vivència quotidiana.
Antoni Tàpies i Puig està considerat a nivell internacional
com un dels grans artistes del segle XX i les seues obres han
estat exposades als més prestigiosos museus del món.
Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i
distincions, entre els que cal destacar el Premi de la Fundació Wolf de les Arts (1981), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Príncep d’Astúries de les
Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993) i el
Premi Velázquez d’Arts Plàstiques (2003).
Ha rebut la consideració i les medalles de les acadèmies
d’art de Berlín, de l’Ordre de les Arts et les Lletres de França, d’Àustria, de Londres, de Cambridge, com també doctor
honoris causa de les universitats Royal College de Londres,
de la de Barcelona, de Glasgow, de Balears, de Porto, Budapest, i Complutense de Madrid.
Com a reconeixement a la seva trajectòria artística el rei
Joan Carles I li va atorgar el 9 d’abril de 2010 el títol de
marqués de Tàpies.
intensifica, y las obras de este período tienen un marcado
carácter de denuncia y de protesta. Tàpies acentúa su trabajo
con objetos, no mostrándolos tal como son, sino imprimiéndoles su sello y incorporándolos a su lenguaje.
También Tàpies se siente atraído por una nueva generación de científicos, los cuales contribuyen a dar una visión
del universo que entiende la materia como un todo en un
cambio y formación constantes.
Las obras de los últimos años constituyen, sobre todo,
una reflexión sobre el dolor, tanto físico como espiritual, entendido como parte integrante de la vida. Influido por el pensamiento budista, Tàpies considera que un mayor
conocimiento del dolor permite hacer más dulces sus efectos
y, por tanto, mejorar la calidad de vida. El paso del tiempo,
que siempre ha sido una constando en la obra de Tàpies, adquiere ahora nuevos matices al vivirse como una experiencia
personal que comporta un mejor autoconocimiento y una
comprensión más clara del mundo que le rodea.
Paralelamente a la producción pictórica y objectual, Tàpies ha ido desarrollando desde 1947 una actividad intensa
en el campo de la obra gráfica. En este sentido conviene destacar que el artista ha realizado un gran número de libros de
bibliófilo y carpetas en estrecha colaboración con poetas y
escritores como Alberti, Bonnefoy, Du Bouchet, Brodsky,
Brossa, Daive, Dupin, Foix, Frémon, Gimferrer, Guillén,
Jabés, Mestres Quadreny, Mitscherlich, Paz, Saramago, Takiguchi, Ullán, Valente y Zambrano, entre otros.
Asimismo, Antoni Tàpies ha desarrollado una tarea de
ensayista que ha dado lugar a una serie de publicaciones, algunas traducidas a varios idiomas: La pràctica de l’art
(1970), L’art contra l’estètica, (1974), Memòria personal
(1978), La realitat com a art (1982), Per un art modern i
progressista (1985), Valor de l’art (1993) i L’art i els seus
llocs (1999).
La plasmación de sus deseos, pensamientos y compromisos han trascendido su obra, de la que se ha valido como altavoz, pero nunca ha rehuido de hacerlos convivir con su vivencia cotidiana.
Antoni Tàpies i Puig está considerado a nivel internacional
como uno de los grandes artistas del siglo XX y sus obras han
sido expuestas en los más prestigiosos museos del mundo.
A lo largo de su carrera ha recibido numerosos premios y
distinciones, entre los que hay que destacar el Premio de la
Fundación Wolf de las Artes (1981), la Medalla de Oro de la
Generalitat de Cataluña (1983), el Premio Príncipe de Asturias de las Artes (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO
(1993) y el Premio Velázquez de Artes Plásticas (2003).
Ha recibo la consideración y las medallas de las academias de arte de Berlín, de la Orden de las Artes y de las Letras de Francia, de Áustria, de Londres, de Cambridge, así
como doctor honoris causa de las universidades Royal College de Londres, de la de Barcelona, de Glasgow, de Baleares,
de Oporto, Budapest, y Complutense de Madrid.
Como reconocimiento a su trayectoria artística el rey
Juan Carlos I le otorgó el 9 de abril de 2010 el título de marqués de Tàpies.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden:
a) Fer públic el reconeixement, a títol pòstum, de la Generalitat Valenciana a la figura d’Antoni Tàpies i Puig per la
seua contribució a l’art i la cultura universal.
Les Corts acuerdan:
a) Hacer público el reconocimiento, a título póstumo, de
la Generalitat Valenciana a la figura de Antoni Tàpies i Puig
por su contribución al arte y la cultura universal.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.377
b) Traslladar aquest reconeixement a la família i amics de
l’artista, a la Fundació Antoni Tàpies i als governs de la Generalitat de Catalunya i d’Espanya.
b) Trasladar este reconocimiento a la familia y amigos del
artista, a la Fundación Antoni Tàpies y a los gobiernos de la
Generalitat de Cataluña y de España.
Les Corts, 7 de febrer de 2012
Mónica Oltra i Jarque
Les Corts, 7 de febrero de 2012
Mónica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre el desenvolupament urgent de
la disposició final primera de la Llei 8/2007, d’ordenació
de centres superiors d’ensenyaments artístics amb el
traspàs efectiu de béns i serveis, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 28.196)
Proposición no de ley sobre el desarrollo urgente de la
disposición final primera de la Ley 8/2007, de ordenación
de centros superiores de enseñanzas artísticas con el traspaso efectivo de bienes y servicios, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.196)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mónica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei de tramitació ordinària següent.
Mónica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 8 de març de 2007 es va publicar al DOCV la Llei
8/2007, d’ordenació de centres superiors d’ensenyaments artístics i de la creació de l’Institut Superior d’Ensenyaments
Artístics de la Comunitat Valenciana.
L’article 16 diu: «Els centres superiors d’ensenyaments
artístics de titularitat de la Generalitat i els ensenyaments artístics superiors que imparteixen, i els mitjans humans, tant
docents com d’administració i serveis, com també els mitjans materials, queden integrats orgànicament i funcionalment en l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la
Comunitat Valenciana».
Amb posterioritat, mitjançant el decret 82/2009 s’aproven
els estatuts de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics
de la Comunitat Valenciana, que en la disposició transitòria
primera diuen: 2. A partir de l’u de gener de 2010, i mitjançant ordre de la Conselleria d’Educació, amb l’informe previ
de la Conselleria d’Economia i Hisenda, podrà articular-se el
traspàs efectiu de béns i serveis, i, d’acord amb allò que
consta en l’article 2 i en l’annex II d’aquest decret, del personal docent dels cossos de catedràtics i catedràtiques de
música i arts escèniques, de professors i professors de música i arts escèniques, de catedràtics i catedràtiques d’arts plàstiques i disseny i de mestres de tallers d’arts plàstiques i disseny, i del personal d’administració i serveis al nou
organisme, als quals s’adscriurà amb els drets i els deures
que els reconeix la legislació vigent, i la conseqüent assumpció de la gestió de les nòmines de personal dels centres adscrits a l’ISEACV.
L’article 37 dels estatuts diu: Correspon al Consell, a proposta del Consell de Direcció de l’ISEACV, acordar la creació, la modificació o la supressió dels centres docents de
l’ISEACV.
Per tot això presentem la següent:
El 8 de marzo de 2007 se publicó en el DOCV la Ley
8/2007, de ordenación de centros superiores de enseñanzas
artísticas y de la creación del Instituto Superior de Enseñanzas Artísticas de la Comunitat Valenciana.
El artículo 16 dice: «Los centros superiores de enseñanzas artísticas de titularidad de la Generalitat y las enseñanzas
artísticas superiores que imparten, y los medios humanos,
tanto docentes como de administración y servicios, así como
los medios materiales, quedan integrados orgánicamente y
funcionalmente en el Instituto Superior de Enseñanzas Artísticas de la Comunitat Valenciana».
Con posterioridad, mediante el decreto 82/2009 se aprueban los estatutos del Instituto Superior de Enseñanzas Artísticas de la Comunitat Valenciana, que en la disposición transitoria primera dicen: 2. A partir del uno de enero de 2010, y
mediante orden de la Conselleria de Educación, previo informe de la Conselleria de Economía y Hacienda, podrá articularse el traspaso efectivo de bienes y servicios, y, de acuerdo
con lo que consta en el artículo 2 y en el anexo II de este decreto, del personal docente de los cuerpos de catedráticos y
catedráticas de música y artes escénicas, de profesores y profesoras de música y artes escénicas, de catedráticos y catedráticas de artes plásticas y diseño y de maestros de talleres de
artes plásticas y diseño, y del personal de administración y
servicios al nuevo organismo, a los que se adscribirá con los
derechos y los deberes que les reconoce la legislación vigente, y la consecuente asunción de la gestión de las nóminas de
personal de los centros adscritos al ISEACV.
El artículo 37 de los estatutos dice: Corresponde al Consell, a propuesta del Consejo de Dirección del ISEACV,
acordar la creación, la modificación o la supresión de los
centros docentes del ISEACV.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Desenvolupar, de manera urgent, la disposició final primera de la Llei 8/2007, d’ordenació de centres superiors
d’ensenyaments artístics fent el traspàs efectiu de béns i serveis a l’ISEA, i, d’acord amb allò que consta en l’article 2 i
en l’annex II del decret, del personal docent dels cossos de
Les Corts instan al Consell a:
1. Desarrollar, de manera urgente, la disposición final primera de la Ley 8/2007, de ordenación de centros superiores de
enseñanzas artísticas haciendo el traspaso efectivo de bienes y
servicios al ISEA, y, de acuerdo con lo que consta en el
artículo 2 y en el anexo II del decreto, del personal docente de
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.378
catedràtics i catedràtiques de música i arts escèniques, de
professors i professors de música i arts escèniques, de catedràtics i catedràtiques d’arts plàstiques i disseny i de mestres
de tallers d’arts plàstiques i disseny, i del personal
d’administració i serveis al nou organisme.
2. Definir, en el període de tres mesos, la Xarxa de Centres Superiors d’Ensenyaments Artístics, comptant amb
l’opinió de la comunitat educativa i dels agents socials.
3. Definir les plantilles de professorat necessàries per
atendre la Xarxa de Centres Superiors d’Ensenyaments Artístics, amb la negociació prèvia col·lectiva i participació
dels centres.
4. Publicar, amb urgència, l’oferta pública corresponent a
les places catalogades no ocupades per personal funcionari
de carrera i necessàries per atendre la xarxa de centres superiors d’ensenyaments artístics.
los cuerpos de catedráticos y catedráticas de música y artes
escénicas, de profesores y profesoras de música y artes escénicas, de catedráticos y catedráticas de artes plásticas y diseño y
de maestros de talleres de artes plásticas y diseño, y del personal de administración y servicios al nuevo organismo.
2. Definir, en el período de tres meses, la Red de Centros
Superiores de Enseñanzas Artísticas, contando con la opinión de la comunidad educativa y de los agentes sociales.
3. Definir las plantillas de profesorado necesarias por
atender la Red de Centros Superiores de Enseñanzas Artísticas, con la negociación previa colectiva y participación de
los centros.
4. Publicar, con urgencia, la oferta pública correspondiente a las plazas catalogadas no ocupadas por personal funcionario de carrera y necesarias para atender la red de centros
superiores de enseñanzas artísticas.
Les Corts, 3 de maig de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 3 de mayo de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre la gratuïtat total dels llibres de
text, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 28.243)
Proposición no de ley sobre la gratuidad total de los libros de texto, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 28.243)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que hi ha disposat en
l’article 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei següent de tramitació ordinària:
En el DOCV 6.806, de data 28 de juny de 2012, es publica l’Ordre 31/2012, per la qual es regulen les bases de la
convocatòria d’ajudes per a l’adquisició de llibres de text i
de material didàctic i informàtic de l’alumnat d’educació primària, educació secundària obligatòria i d’unitats d’educació
especial, escolaritzat en un centre públic o en un centre privat concertat.
És molt preocupant el costum que té el Consell
d’interpretar i desvirtuar els preceptes constitucionals.
La Constitució en l’article 27 diu:
«1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat
d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com objecte el ple desenvolupament
de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els
pares per tal que els fills reben la formació religiosa i moral
que vaja d’acord amb les seues conviccions.
4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders púbics garanteixen el dret de tothom a
l’educació, mitjançant una programació general de
l’ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.»
Per tant, complir amb el mandat constitucional significa
la gratuïtat en l’educació bàsica obligatòria.
Passar del compliment del dret a la gratuïtat al concepte
de renda per capita en les ajudes significa passar del compliment d’un dret constitucional al concepte d’ajuda per serveis
socials.
El Consell vol justificar la decisió per l’esforç econòmic
que aquest sistema comporta i que, segons el govern, obliga a prioritzar les necessitats de la societat i atendre, en pri-
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el
artículo 160 y concordantes del Reglamento de Les Corts,
presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria:
En el DOCV 6.806, de fecha 28 de junio de 2012, se publica la Orden 31/2012, por la que se regulan las bases de la
convocatoria de ayudas para la adquisición de libros de texto
y de material didáctico e informático del alumnado de educación primaria, educación secundaria obligatoria y de unidades de educación especial, escolarizado en un centro público
o en un centro privado concertado.
Es muy preocupante la costumbre que tiene el Consell de
interpretar y desvirtuar los preceptos constitucionales.
La Constitución en su artículo 27 dice:
«1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce
la libertad de enseñanza.
2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de
la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.
3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a
los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y
moral que esté de acuerdo cono sus propias convicciones.
4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.
5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a
la educación, mediante una programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores
afectados y la creación de centros docentes.»
Por tanto, cumplir con el mandato constitucional significa
la gratuidad en la educación básica obligatoria.
Pasar del cumplimiento del derecho a la gratuidad al concepto de renta per cápita en las ayudas significa pasar del
cumplimiento de un derecho constitucional al concepto de
ayuda por servicios sociales.
El Consell quiere justificar la decisión por el esfuerzo
económico que este sistema conlleva y que, según el gobierno, obliga a priorizar las necesidades de la sociedad y aten-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.379
mer lloc, els ciutadans que es troben en pitjor situació econòmica.
Tampoc és correcta la justificació. No és que ajudaran
primer les famílies més necessitades sinó que la renda per
càpita fixada en l’Ordre vol dir que només els que no arriben
ni a mileuristes cobraran el 100 % en l’ajuda.
El crèdit disponible per al curs 2011/12 era de 42.424.280
euros i el de la present ordre és de 28.748.810 euros.
No dubtem de la situació de crisi. Però les retallades cal
aplicar-les a les despeses sumptuàries i no de drets tan bàsic
com és el de l’educació obligatòria. Les famílies també pateixen la crisi i pateixen l’augment d’imposts i retallades
aplicats pel govern central i el govern valencià.
I és per això que presentem la següent:
der, en primer lugar, a los ciudadanos que se encuentren en
peor situación económica.
Tampoco es correcta la justificación. No es que vayan a
ayudar primero a las familias más necesidades sino que la
renta per cápita fijada en la Orden quiere decir que solo los
que no llegan ni a mileuristas cobrarán el 100 % en la ayuda.
El crédito disponible para el curso 2011/12 era de 42.424.280
euros y el de la presente orden es de 28.748.810 euros.
No dudamos de la situación de crisis. Pero los recortes hay
que aplicarlos a los gastos suntuarios y no de derechos tan básicos como es el de la educación obligatoria. Las familias también sufren la crisis y sufren el aumento de impuestos y recortes aplicados por el gobierno central y el gobierno valenciano.
Y es por eso que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a prendre, de manera immediata i urgent, les mesures necessàries per a garantir la
gratuïtat total dels llibres de text a tota la població escolar
que curse els estudis obligatoris en centres mantinguts amb
fons públics.
2. Les Corts insten el Consell a incloure en cadascun del
exercicis pressupostaris, començant per l’exercici 2013, les
partides pressupostàries necessàries per a garantir la gratuïtat
total dels llibres de text a tota la població escolar que curse
els estudis obligatoris en centres mantinguts amb fons públics.
3. Les Corts insten el Consell a dur endavant la corresponent modificació pressupostària i modificació de l’Ordre
21/2912 per a garantir en el curs 2012-2013 la gratuïtat total
dels llibres de text a la població escolar que curse els estudis
obligatoris en centres mantinguts amb fons públics.
1. Les Corts instan al Consell a tomar, de manera inmediata y urgente, las medidas necesarias para garantizar la
gratuidad total de los libros de texto a toda la población escolar que curse los estudios obligatorios en centros mantenidos con fondos públicos.
2. Les Corts instan al Consell a incluir en cada uno del
ejercicios presupuestarios, empezando por el ejercicio 2013,
las partidas presupuestarias necesarias para garantizar la gratuidad total de los libros de texto a toda la población escolar
que curse los estudios obligatorios en centros mantenidos
con fondos públicos.
3. Les Corts instan al Consell a llevar adelante la correspondiente modificación presupuestaria y modificación de la Orden
21/2912 para garantizar en el curso 2012-2013 la gratuidad total de los libros de texto a la población escolar que curse los estudios obligatorios en centros mantenidos con fondos públicos.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 2 de julio de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre la constitució d’una fundació
Joan Fuster, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.277)
Proposición no de ley sobre la constitución de una fundación Joan Fuster, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.277)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, síndic adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i següents i amb
el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de
llei següent:
Lluís Torró Gil, síndico adjunto del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Enguany és el cinquantè aniversari de la publicació de
Nosaltres, els valencians, l’assaig més popular de qui potser
és l’escriptor suecà més brillant, Joan Fuster, controvèrsies
politiques a banda, intel·lectual reconegut científicament i literària per les seues inestimables aportacions a la cultura valenciana i a la historiografia. L’any 2012 implica commemorar també els noranta anys del seu naixement i els vint des de
la seua mort.
Més enllà de valoracions partidistes, l’assaig de Fuster és
una fita ineludible per a la cultura valenciana i el valencianisme. L’obra del suecà, en conjunt, es va caracteritzar per un rigor analític i erudit que transcendeix àmpliament les seues
opinions i representa tota una praxi científica d’una qualitat
fora de qualsevol dubte. Entre la seua obra destaca, particu-
Este año se cumple el cincuenta aniversario de la publicación de Nosotros, los valencianos, el ensayo más popular de
quien quizá sea el escritor suecano más brillante, Joan Fuster, controversias políticas aparte, intelectual reconocido
científica y literariamente por sus inestimables aportaciones
a la cultura valenciana y a la historiografía. El año 2012 implica conmemorar también los noventa años de su nacimiento y los veinte desde su muerte.
Más allá de valoraciones partidistas, el ensayo de Fuster
es un hito ineludible para la cultura valenciana y el valencianismo. La obra del suecano, en su conjunto, se caracterizó
por un rigor analítico y erudito que trasciende ampliamente
sus opiniones y supone toda una praxis científica de una calidad fuera de cualquier duda. Entre su obra destaca, particu-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.380
larment, la historiogràfica, i en aquesta, Nosaltres els valencians brilla amb llum pròpia. És en aquesta tasca on Fuster –
voluntat d’estil i crítica– va destacar amb genialitat i amb estricta coherència d’investigador (precisió, erudició i afany totalitzador). Tot plegat, pretenia que la cultura valenciana esdevinguera una cultura normal reivindicada des de les seues
múltiples cares i reconeguda en la seua pròpia història
És precisament aquest desig de normalitat, aquesta voluntat inconscient (per acostumada) d’apropar-se a les versions
múltiples de la realitat el que encara trobem a faltar en la
praxi democràtica diària del País Valencià. Roman, en concret, una marginació flagrant envers el major pensador que la
nostra terra ha produït al llarg el segle XX, situació que només pot perdurar sostinguda de forma artificial. És a dir, institucionalment aïllada de la resta d’àmbits on el reconeixement de Fuster és efectiu i sòlid.
Cinquanta anys fa de la publicació d’un llibre imprescindible, Nosaltres, els valencians; vint de la mort de l’autor, i
noranta des del seu naixement. Ha arribat l’hora que el llegat
de Joan Fuster, la difusió i l’estudi de la seua obra, puguen
completar la realitat plural dels valencians i de les valencianes d’avui i de futur.
Per això, presentem la següent:
larmente, la historiográfica, y en ella, Nosotros, los valencianos brilla con luz propia. Es en esa tarea donde Fuster – voluntad de estilo y crítica– destacó con genialidad y con estricta coherencia de investigador (precisión, erudición y afán
totalizador). En definitiva, pretendía que la cultura valenciana fuera una cultura normal reivindicada desde sus múltiples caras y reconocida en su propia historia
Es precisamente este deseo de normalidad, esta voluntad
inconsciente (por acostumbrada) de acercarse a las versiones
múltiples de la realidad lo que aún echamos de menos en la
praxis democrática diaria del País Valenciano. Permanece, en
concreto, una marginación flagrante hacia el mayor pensador
que nuestra tierra ha producido a lo largo el siglo XX, situación que solo puede perdurar sostenida de forma artificial.
Es decir, institucionalmente aislada del resto de ámbitos donde el reconocimiento de Fuster es efectivo y sólido.
Cincuenta años hace de la publicación de un libro imprescindible, Nosotros, los valencianos; veinte de la muerte de su
autor, y noventa desde su nacimiento. Ha llegado la hora de
que el legado de Joan Fuster, la difusión y el estudio de su
obra, puedan completar la realidad plural de los valencianos
y las valencianas de hoy y de futuro.
Por ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el govern de la Generalitat a fer les gestions oportunes per tal d’arribar a un acord
amb l’Ajuntament de Sueca, l’hereu i els marmessors de
Joan Fuster, per tal de constituir una fundació Joan Fuster
que, amb seu al carrer de Sant Josep, número 10, de la ciutat
de Sueca, servesca per a l’estudi i la difusió de l’obra d’un
dels intel·lectuals més valuosos del país.
2. Dels resultats d’aquestes gestions, se’n donarà compte
a les Corts Valencianes en el termini de sis mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al gobierno de la Generalitat a realizar las gestiones oportunas para llegar a un acuerdo con el Ayuntamiento de Sueca, el heredero y los albaceas
de Joan Fuster, para constituir una fundación Joan Fuster
que, con sede en la calle de San José, número 10, de la ciudad de Sueca, sirva para el estudio y la difusión de la obra de
uno de los intelectuales más valiosos del país.
2. De los resultados de estas gestiones, se dará cuenta a
las Corts Valencianes en el plazo de seis meses.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Lluís Torró Gil
Les Corts, 2 de julio de 2012
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un estudi sobre
l’assetjament escolar que pateix l’alumnat LGTB als centres escolars, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.294)
Proposición no de ley sobre la elaboración de un estudio
sobre el acoso escolar que sufre el alumnado LGTB en los
centros escolares, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.294)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Francesc Xavier Ferri i Fayos i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari
Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles
160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
Francesc Xavier Ferri i Fayos y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’assetjament escolar o bullying constitueix una realitat
quotidiana que afecta un dels segments més vulnerables de
la nostra societat: infants i adolescents. Aquest assetjament
s’esdevé en una etapa de conformació de la personalitat, la
qual cosa comporta una major gravetat a la problemàtica.
Hi ha estudis en la matèria que apunten sectors especialment afectats per l’assetjament escolar. És el cas dels i de les
joves LGTB. L’estudi dut a terme en l’àmbit de la Comunitat
de Madrid pels investigadors Generelo, J. i Pichardo J. I.
apunta conclusions preocupants:
El acoso escolar o bullying constituye una realidad cotidiana que afecta a uno de los segmentos más vulnerables de
nuestra sociedad: niños y niñas y adolescentes. Este acoso se
produce en una etapa de conformación de la personalidad, lo
que supone una mayor gravedad a la problemática.
Hay estudios en la materia que apuntan a sectores especialmente afectados por el acoso escolar. Es el caso de los y
las jóvenes LGTB. El estudio llevado a cabo en el ámbito de
la Comunidad de Madrid por los investigadores Generelo, J.
y Pichardo J. I. apunta a conclusiones preocupantes:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.381
– Al voltant d’un 30 % dels estudiants ha portat a terme
accions LGTBfobes com ara insults o comentaris.
– Entorn a un 15 % ha comès accions més greus com ara
llançar coses, colpejar o aïllar.
– Un 3 % diu haver arribat a l’instant de participar en pallisses LGTBfobes.
– Un 6 % dels enquestats diu que és correcte tractar amb
menyspreu les persones homosexuals i un 7,4 % més que és
correcte tractar amb menyspreu les persones homosexuals en
alguns casos (en total, un 13,4 %).
Des del punt de vista de la víctima, entre els xics exclusivament homosexuals, un 65 % ha patit insults, un 30 % exclusió, un 20 % ha arribat a patir colps i un 10 % pallisses.
Aquestes xifres, situades molt per damunt de la mitjana
d’assetjament escolar, situen l’orientació sexual com un factor de risc important per a patir assetjament escolar per part
de companys i companyes.
Un estudi pilot dut a terme per l’organització LAMBDA
en IES valencians situa el percentatge de rebuig a les persones LGTB entre un 10 % i un 20 % dels adolescents.
En l’informe Jóvenes LGTB 2009 coordinat per la
FELGTB i finançat pel govern estatal, trobem una altra dada
preocupant: un 49 % dels joves LGTB valoren de manera
negativa l’àmbit educatiu quant a la seua acceptació en igualtat i un 57 % afirma haver patit algun tipus de violència per
la seua orientació sexual al seu centre educatiu, especialment
en el cas dels xics i en centres educatius situats en poblacions de menors dimensions.
En l’àmbit internacional, el Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry ha publicat diversos estudis on es relaciona de manera clara l’assetjament escolar amb la depressió i fins i tot amb el suïcidi. A l’Estat
espanyol no disposem d’estadístiques en aquest sentit, però
als Estats Units i al Canadà, mentre la taxa d’intent de suïcidi entre els joves heterosexuals es troba en un 1,1 %, entre
els i les joves LGTB aquesta xifra puja fins a un 22 %.
La manca d’estudis de caràcter general centrats en
l’àmbit valencià impedeix disposar d’informació que puga
servir per a conformar una estratègia que afronte aquesta
greu problemàtica.
Per tot això, presentem la següent:
– Alrededor de un 30 % de los estudiantes ha llevado a
cabo acciones LGTBfobas como insultos o comentarios.
– Entorno a un 15 % ha cometido acciones más graves
como lanzar cosas, golpear o aislar.
– Un 3 % dice haber llegado al instante de participar en
palizas LGTBfobas.
– Un 6 % de los encuestados dice que es correcto tratar
con menosprecio a las personas homosexuales y otro 7,4 %
que es correcto tratar con menosprecio a las personas homosexuales en algunos casos (en total, un 13,4 %).
Desde el punto de vista de la víctima, entre los chicos exclusivamente homosexuales, un 65 % ha sufrido insultos, un
30 % exclusión, un 20 % ha llegado a sufrir golpes y un
10 % palizas. Estas cifras, situadas muy por encima de la
media de acoso escolar, sitúan la orientación sexual como un
factor de riesgo importante para sufrir acoso escolar por parte de compañeros y compañeras.
Un estudio piloto llevado a cabo por la organización LAMBDA en IES valencianos sitúa el porcentaje de rechazo a las personas LGTB entre un 10 % y un 20 % de los adolescentes.
En el informe Jóvenes LGTB 2009 coordinado por la
FELGTB y financiado por el gobierno estatal, encontramos
otro dato preocupante: un 49 % de los jóvenes LGTB valoran de manera negativa el ámbito educativo en cuanto a su
aceptación en igualdad y un 57 % afirma haber sufrido algún
tipo de violencia por su orientación sexual en su centro educativo, especialmente en el caso de los chicos y en centros
educativos situados en poblaciones de menor tamaño.
En el ámbito internacional, el Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry ha publicado varios
estudios donde se relaciona de manera clara el acoso escolar
con la depresión e incluso con el suicidio. En el Estado español
no contamos con estadísticas en este sentido, pero en los Estados Unidos y Canadá, mientras la tasa de intento de suicidio
entre los jóvenes heterosexuales se encuentra en un 1,1 %, entre los y las jóvenes LGTB esta cifra sube hasta un 22 %.
La falta de estudios de carácter general centrados en el
ámbito valenciano impide contar con información que pueda
servir para conformar una estrategia que haga frente a esta
grave problemática.
Por todo ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
– Dur a terme un estudi sobre l’assetjament escolar que
pateix l’alumnat LGTB als centres escolars valencians.
– Aprovar, en el marc del Pla de prevenció de la violència
i promoció de la convivència als centres escolars de la Comunitat Valenciana, una estratègia específica contra aquest
tipus d’assetjament escolar.
– Donar compte de les mesures adoptades en un termini
de cinc mesos davant aquestes Corts.
Les Corts instan al Consell a:
– Llevar a cabo un estudio sobre el acoso escolar que sufre el alumnado LGTB en los centros escolares valencianos.
– Aprobar, en el marco del Plan de prevención de la violencia y promoción de la convivencia en los centros escolares de la Comunitat Valenciana, una estrategia específica
contra este tipo de acoso escolar.
– Dar cuenta de las medidas adoptadas en un plazo de
cinco meses ante estas Cortes.
Les Corts, 02 de juliol de 2012
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 2 de julio de 2012
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la construcció immediata de
l’IES Francesc Gil de Canals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.295)
Proposición no de ley sobre la construcción inmediata del
IES Francesc Gil de Canals, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 28.295)
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.382
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Francesc Xavier Ferri i Fayos i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la següent proposició no de llei
de tramitació ordinària.
Francesc Xavier Ferri i Fayos y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley
de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
1) La necessitat d’un nou edifici per a l’IES Francesc Gil
de Canals i la seua exigència cap a la Generalitat es remunta,
com a mínim a la legislatura 1999/2003.
De l’adequació prevista inicialment de l’IB Francesc Gil
es va passar a sol·licitar un nou edifici justificant-ho en els
informes dels tècnics municipals. En aquest sentit cal recordar que, al seu dia, l’arquitecta municipal Amparo Moreno
Gimeno va emetre un informe tècnic que assenyalava:
«Primer. Que la Conselleria de Cultura i Educació tenia
prevista l’adequació de l’IB Francesc Gil a institut
d’ensenyament secundari, sempre que el solar necessari de
13.000 m2 fóra viable tècnicament.
Segon. Que l’Ajuntament de Canals va trametre a CIEGSA un pla especial de reserva de sòl per a dotació escolar en
sòl no urbanitzable, a fi de disposar d’una parcel·la alternativa a l’actual i realitzar una nova construcció en compte de
l’adequació prevista.
Tercer. Que hi ha diverses raons per a desestimar la parcel·la actual i proposar una nova construcció:
– Els terrenys en què es troba ubicat l’actual IB Francesc
Gil tenen una superfície aproximada de 7.337,70 m2, molt
inferior als 13.000 m 2 necessaris per a un centre
d’ensenyament secundari.
– La parcel·la adjacent pel sud a l’institut, amb una superfície de 3.735,26 m2, està classificada com a sòl urbà, amb
qualificació zona verda.
– En el cas que es pogueren adquirir aquets terrenys, una
vegada modificada la qualificació, la parcel·la resultant continuaria sent insuficient per al centre d’ensenyament secundari: 11.072,96 m2.
– Tot l’anterior suposaria l’adquisició i el canvi de qualificació d’una nova parcel·la tocant a la zona verda i actualment qualificada com a dotacional aparcaments.
– L’obtenció d’aquestes parcel·les implicaria per tant dos
passos, primer la modificació del Pla general d’ordenació urbana, amb reubicació de la zona verda, i, segon, la compra o
expropiació d’aquestes parcel·les a ‘valor de mercat’ de sòl
urbà residencial.
Quart. A pesar de tots els inconvenients mencionats,
l’Ajuntament va iniciar la negociació tendent a l’adquisició
dels terrenys, sense arribar a cap acord previ amb els propietaris.
Cinquè. En vista de tots els inconvenients mencionats, es
va optar per la proposta presentada, i es va realitzar un pla
especial de reserva de sòl dotacional escolar en sòl no urbanitzable i es va proposar el canvi en l’actuació inicialment
prevista per la Conselleria de Cultura i Educació.»
2) L’arquitecta municipal, senyora Amparo Moreno Gimeno, redacta el projecte de Pla especial de reserva de sòl
per a dotació escolar en aquest municipi.
3) L’Ajuntament en ple, per mitjà de sessió de data 15
d’abril de 2003 (encara en la legislatura 1999-2003), va
acordar sotmetre el citat pla especial i document
d’homologació a informació pública, i també sol·licitar in-
1) La necesidad de un nuevo edificio para el IES Francesc Gil de Canals y su exigencia hacia la Generalitat se remonta, como mínimo a la legislatura 1999/2003.
De la adecuación prevista inicialmente del IB Francesc
Gil se pasó a solicitar un nuevo edificio justificándolo en los
informes de los técnicos municipales. En ese sentido hay que
recordar que, en su día, la arquitecta municipal Amparo Moreno Gimeno emitió un informe técnico que señalaba:
«Primero. Que la Conselleria de Cultura y Educación
tenía prevista la adecuación del IB Francesc Gil a instituto
de enseñanza secundario, siempre que el solar necesario de
13.000 m2 fuera viable técnicamente.
Segundo. Que el Ayuntamiento de Canals remitió a
CIEGSA un plan especial de reserva de suelo para dotación
escolar en suelo no urbanizable, con el fin de disponer de
una parcela alternativa a la actual y realizar una nueva construcción en lugar de la adecuación prevista.
Tercero. Que hay varias razones para desestimar la parcela actual y proponer una nueva construcción:
– Los terrenos en que se encuentra ubicado el actual IB
Francesc Gil tienen una superficie aproximada de 7.337,70
m2, muy inferior a los 13.000 m2 necesarios para un centro
de enseñanza secundario.
– La parcela adyacente por el sur al instituto, con una superficie de 3.735,26 m2, está clasificada como suelo urbano,
con calificación zona verde.
– En caso de que se pudieran adquirir estos terrenos, una
vez modificada su calificación, la parcela resultante continuaría siendo insuficiente para el centro de enseñanza secundario: 11.072,96 m2.
– Todo lo anterior supondría la adquisición y el cambio
de calificación de una nueva parcela tocando a la zona verde
y actualmente calificada como dotacional aparcamientos.
– La obtención de estas parcelas implicaría por tanto dos
pasos, primero la modificación del Plan general de ordenación urbana, con reubicación de la zona verde, y, segundo, la
compra o expropiación de estas parcelas a «valor de mercado» de suelo urbano residencial.
Cuarto. A pesar de todos los inconvenientes mencionados, se inició por parte del Ayuntamiento la negociación tendente a la adquisición de los terrenos, sin llegar a ningún
acuerdo previo con los propietarios.
Quinto. En vista de todos los inconvenientes mencionados, se optó por la propuesta presentada, realizando un plan
especial de reserva de suelo dotacional escolar en suelo no
urbanizable y proponiendo el cambio en la actuación inicialmente prevista por la Conselleria de Cultura y Educación.»
2) Por la arquitecta municipal, señora Amparo Moreno
Gimeno, se redacta el proyecto de Plan especial de reserva
de suelo para dotación escolar en este municipio.
3) El Ayuntamiento en pleno, mediante sesión de fecha
15 de abril de 2003 (aún en la legislatura 1999-2003), acordó
someter el citado plan especial y documento de homologación a información pública así como solicitar informe aque-
BOC número 98
28.09.2012
forme a aquelles administracions que resultaren afectades pel
pla especial esmentat.
4) Per mitjà d’ofici de data 27 de juny del 2003, ja en la
legislatura 2003-2007, se sol·licita informe a la Conselleria
d’Educació i Cultura, la Conselleria d’Obres Públiques, la
Conselleria de Medi Ambient i la Diputació Provincial de
València.
5) Diversos organismes emeten un informe desfavorable
al pla especial presentat, i ressalta de manera especial el del
Servei d’Avaluació Ambiental de la Generalitat, en què
s’assenyala que es tracta d’una modificació del PGOU que
afecta sòl no urbanitzable, per la qual cosa resulta preceptiva
la declaració d’impacte ambiental.
6) L’arquitecta municipal presenta un nou pla especial de
reserva de sòl per a dotació escolar de data febrer de 2004, a
fi d’esmenar les objeccions formulades per les distintes administracions.
7) L’Ajuntament en ple, per mitjà de la sessió de data 1
d’abril de 2004, va acordar sotmetre el pla especial esmentat,
document d’homologació i estudi d’impacte ambiental a informació pública, i també sol·licitar informe a aquelles administracions afectades pel pla especial esmentat, en especial a
la Conselleria d’Educació i Cultura, a la Conselleria de Medi
Ambient i a la Diputació Provincial de València.
8) L’Ajuntament en ple, en la sessió del 29 de juliol de
2004, acorda aprovar provisionalment el Pla especial de reserva de sòl per a dotació escolar, document d’homologació i
estudi d’impacte ambiental, i trametre l’expedient a la CTU
perquè l’aprove definitivament.
9) Els obstacles que va haver de salvar l’Ajuntament en la
legislatura 2003/2007, de cara a l’administració autonòmica
per a aconseguir l’informe favorable per part de les distintes
administracions, no van ser pocs. Per enumerar-ne alguns en
citarem tres:
– Que es posaren traves perquè l’accés al recinte escolar
fóra compatible amb l’actuació urbanística proposada pel
sector industrial promogut pel SEPIVA, quan l’Ajuntament
mai va plantejar al SEPIVA cap actuació sobre aquesta zona
ni tenia coneixement d’aquests plans, que, d’altra banda, mai
van ser facilitats a l’Ajuntament.
– Amb data 19 de setembre del 2005 i en la notificació de
declaració d’impacte ambiental tramès per la Conselleria de
Territori i Habitatge, es demana a l’Ajuntament de Canals un
estudi d’inundabilitat, quan els terrenys destinats al nou institut no estaven inclosos en el Patricova.
– A finals de gener de 2006, per mitjà de RE número 533,
es fa arribar a l’Ajuntament un escrit de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport en què s’exigeix una prospecció arqueològica en la zona on es pensava construir el nou institut.
10) Mentrestant, es produeix tota una sèrie d’escrits, amb
els registres d’eixida corresponents, des de l’alcaldia al president de la Generalitat informant-li puntualment de la situació de l’expedient administratiu. També altres escrits van dirigits a la llavors secretària autonòmica de Cohesió
Territorial, María Fernanda Vidal Causanilles, responsable
de fer el seguiment de les gestions i d’impulsar els processos
necessaris per a l’èxit del nou institut.
11) El Pla especial de reserva de sòl per a dotació escolar
va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial
d’Urbanisme el 31 de juliol de 2006 (DOCV número 5.624,
de data 23 d’octubre de 2007).
12) L’Ajuntament, amb data 12 de març de 2007, després
de distintes gestions a través del lletrat municipal sobre la
valoració dels terrenys a expropiar, sol·licita notes simples
del Registre de la Propietat.
Pàg. 14.383
llas administraciones que resultaran afectadas por el citado
plan especial.
4) Mediante oficio de fecha 27 de junio del 2003, ya en la
legislatura 2003-2007, se solicita informe a la Conselleria de
Educación y Cultura, la Conselleria de Obras Públicas, la
Conselleria de Medio Ambiente y la Diputación Provincial
de Valencia.
5) Por varios organismos se emite un informe desfavorable al plan especial presentado, resaltando de manera especial el del Servicio de Evaluación Ambiental de la Generalitat, en que se señala que se trata de una modificación del
PGOU que afecta a suelo no urbanizable, por lo que resulta
preceptiva la declaración de impacto ambiental.
6) Por la arquitecta municipal se presenta un nuevo plan
especial de reserva de suelo para dotación escolar de fecha
febrero de 2004, con el fin de enmendar las objeciones formuladas por las distintas administraciones.
7) El Ayuntamiento en pleno, mediante sesión de fecha 1
de abril de 2004, acordó someter el citado plan especial, documento de homologación y estudio de impacto ambiental a información pública así como solicitar informe a aquellas administraciones afectadas por el citado plan especial, en especial a
la Conselleria de Educación y Cultura, a la Conselleria de Medio Ambiente y a la Diputación Provincial de Valencia.
8) Por el Ayuntamiento en pleno, en la sesión de fecha 29
de julio de 2004, se acuerda aprobar provisionalmente el
Plan especial de reserva de suelo para dotación escolar, documento de homologación y estudio de impacto ambiental y
remitir el expediente a la CTU para su aprobación definitiva.
9) Los obstáculos que debió salvar el Ayuntamiento en la
legislatura 2003/2007, de cara a la administración autonómica para conseguir el informe favorable por parte de las distintas administraciones, no fueron pocos. Por enumerar algunos citaremos tres:
– Que se pusieran trabas para que el acceso al recinto escolar fuera compatible con la actuación urbanística propuesta por
el sector industrial promovido por el SEPIVA, cuando desde el
Ayuntamiento nunca se planteó al SEPIVA ninguna actuación
sobre esa zona ni se tenía conocimiento de esos planes, que,
por otro lado, nunca fueran facilitados al Ayuntamiento.
– Con fecha 19 de septiembre del 2005 y en la notificación
de declaración de impacto ambiental remitido por la Conselleria de Territorio y Vivienda, se pide al Ayuntamiento de Canals
un estudio de inundabilidad, cuando los terrenos destinados al
nuevo instituto no estaban incluidos en el Patricova.
– A finales de enero de 2006, mediante RE número 533, se
hace llegar al Ayuntamiento un escrito de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte en que se exige una prospección arqueológica en la zona donde se pensaba construir el nuevo instituto.
10) Mientras tanto, se produce toda una serie de escritos,
con sus correspondientes registros de salida, desde la alcaldía
al presidente de la Generalitat informándole puntualmente de
la situación del expediente administrativo. También otros escritos van dirigidos a la entonces secretaria autonómica de Cohesión Territorial, María Fernanda Vidal Causanilles, responsable de hacer el seguimiento de las gestiones y de impulsar
los procesos necesarios para el éxito del nuevo instituto.
11) El Plan especial de reserva de suelo para dotación escolar fue definitivamente aprobado por la Comisión Territorial de Urbanismo el 31 de julio de 2006 (DOCV número
5.624, de fecha 23 de octubre de 2007).
12) El Ayuntamiento, con fecha 12 de marzo de 2007,
después de distintas gestiones a través del letrado municipal
sobre la valoración de los terrenos a expropiar, solicita notas
simples del Registro de la Propiedad.
BOC número 98
28.09.2012
13) L’Ajuntament, en sessió plenària celebrada el 29 de
març de 2007, per unanimitat, acorda: Aprovar inicialment el
Projecte d’urbanització del Pla especial reserva de sòl escolar de Canals, redactat per l’enginyer tècnic d’obres públiques senyor Àlvar Escrivà i Bou, amb un pressupost
d’execució material de 652.223,74 euros, un pressupost de
contracta de 776.146,25 euros i un pressupost de licitació de
900.329,65 euros.
14) Per Acord del govern valencià de data 25 de gener de
2008 es va declarar la urgència de l’expropiació forçosa dels
béns i drets afectats pel Pla especial de reserva de sòl escolar
(DOCV número 5.690, de data 29 de gener del 2008), i la
corporació va procedir a la iniciació dels expedients individualitzats de preu just.
15) En la sessió de caràcter extraordinari i urgent de
l’Ajuntament en ple celebrada el 14 de gener de 2009 es va
acceptar la cessió de terrenys efectuada per la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Treball d’una parcel·la de 2.810,75
m2 amb destinació a vials (Pla especial de reserva de sòl escolar).
16) L’Ajuntament en ple, en sessió de data 18 d’octubre
de 2010 (plenari al qual només acudiren populars i socialistes) aprova iniciar el procediment de modificació del Pla especial de reserva de sòl escolar per a deixar sense efecte la
classificació com a sòl urbanitzable i la qualificació com a
equipament docent assignades a la parcel·la de 12.918 m2 reservada en el mencionat pla per a la construcció del nou IES
Francesc Gil, com també, si escau, per a modificar el traçat
de la ronda oest previst en el pla esmentat.
La justificació d’aquest acord apareix en l’explicació de
la moció mateixa quan diu: «En aquests moments ja no resulta necessària l’obtenció dels terrenys afectats per
l’expropiació en haver comunicat l’entitat pública CIEGSA
la intenció de procedir a la reconstrucció per reposició de
l’actual IES Francesc Gil sobre el mateix solar que ocupa en
l’actualitat, i haver desaparegut, per tant, el motiu que va donar lloc a la redacció i tramitació de l’homologació i Pla especial de reserva de sòl per a dotació escolar, l’únic objecte
de la qual era la creació d’una reserva de sòl per a la construcció del nou institut Francesc Gil, amb l’adaptació viària
corresponentg.
No obstant això no tenim coneixement, almenys els sotasignats, de cap document ni per part de CIEGSA ni de la
Conselleria de Cultura i Educació en què es comuniquen oficialment aquesta decisió i les seues raons.
17) En la mateixa sessió es va acordar desistir del procediment expropiatori incoat per l’Ajuntament per a
l’adquisició dels terrenys afectats pel Pla especial de reserva
de sòl escolar en haver desaparegut la causa d’utilitat pública
que va donar lloc a la dita incoació davant de la decisió de
l’entitat CIEGSA de no dur a terme la construcció del nou
institut sobre la parcel·la reservada a aquest efecte en el referit pla i haver optat per la reposició de l’actual institut Francesc Gil.
Cal recordar que l’alçament de les actes prèvies a
l’ocupació de les finques afectades va tenir lloc el dia 4
d’abril de 2008, i es va procedir posteriorment, en data 14
d’octubre del mateix any 2008, a l’alçament de les actes
d’ocupació, amb el pagament previ dels depòsits previs i la
indemnització dels perjudicis derivats per la ràpida ocupació.
18) En el ple ordinari del passat mes de setembre, en
l’apartat del torn obert de paraula, se li va preguntar a
l’alcalde quan disposaríem del nou IES Francesc Gil atès
que CIEGSA havia sol·licitat en dues ocasions, al juny de
2010 i al febrer de 2011, la llicència d’obres per a començar
Pàg. 14.384
13) El Ayuntamiento, en sesión plenaria celebrada el 29
de marzo de 2007, por unanimidad, acuerda: Aprobar inicialmente el Proyecto de urbanización del Plan especial reserva
de suelo escolar de Canals, redactado por el ingeniero técnico de obras públicas señor Àlvar Escrivà i Bou, con un presupuesto de ejecución material de 652.223,74 euros, un presupuesto de contrato de 776.146,25 euros y un presupuesto
de licitación de 900.329,65 euros.
14) Por Acuerdo del gobierno valenciano de fecha 25 de
enero de 2008 se declaró la urgencia de la expropiación forzosa de los bienes y derechos afectados por el Plan especial
de reserva de suelo escolar (DOCV número 5.690, de fecha
29 de enero del 2008), procediéndose por la corporación a la
iniciación de los expedientes individualizados de precio justo.
15) En la sesión de carácter extraordinario y urgente del
Ayuntamiento en pleno celebrada el 14 de enero de 2009 se
aceptó la cesión de terrenos efectuada por la Conselleria de
Economía, Hacienda y Trabajo de una parcela de 2.810,75
m2 con destino a viales (Plan especial de reserva de suelo escolar).
16) El Ayuntamiento en pleno, en sesión de fecha 18 de octubre de 2010 (plenario al que nada más acudieron populares y
socialistas) aprueba iniciar el procedimiento de modificación
del Plan especial de reserva de suelo escolar para dejar sin
efecto la clasificación como suelo urbanizable y la calificación
como equipamiento docente asignadas a la parcela de 12.918
m2 reservada en el mencionado plan para la construcción del
nuevo IES Francesc Gil, así como, en su caso, para modificar
el trazado de la ronda oeste previsto en el citado plan.
La justificación de este acuerdo aparece en la explicación
de la propia moción cuando dice: «En estos momentos ya no
resulta necesaria la obtención de los terrenos afectados por la
expropiación al haber comunicado la entidad pública CIEGSA su intención de proceder a la reconstrucción por reposición del actual IES Francesc Gil sobre el mismo solar que
ocupa en la actualidad, habiendo desaparecido, por tanto, el
motivo que dio lugar a la redacción y tramitación de la homologación y Plan especial de reserva de suelo para dotación escolar, cuyo único objeto era la creación de una reserva de suelo para la construcción del nuevo instituto Francesc
Gil, con la correspondiente adaptación viaria.
No obstante no tenemos conocimiento, por lo menos los
infrascritos, de ningún documento ni por parte de CIEGSA
ni de la Conselleria de Cultura y Educación en que se comuniquen oficialmente esta decisión y las razones de la misma.
17) En la misma sesión se acordó desistir del procedimiento expropiatorio incoado por el Ayuntamiento para la
adquisición de los terrenos afectados por el Plan especial de
reserva de suelo escolar al haber desaparecido la causa de
utilidad pública que dio lugar a dicha incoación ante la decisión de la entidad CIEGSA de no llevar a cabo la construcción del nuevo instituto sobre la parcela reservada a este
efecto en el referido plan y haber optado por la reposición
del actual instituto Francesc Gil.
Hay que recordar que el alzamiento de las actas previas a
la ocupación de las fincas afectadas tuvo lugar el día 4 de
abril de 2008, procediéndose posteriormente, en fecha 14 de
octubre del mismo año 2008, al alzamiento de las actas de
empleo, con el pago previo de los depósitos previos e indemnización de los perjuicios derivados por la rápida ocupación.
18) En el pleno ordinario del pasado mes de septiembre,
en el apartado de ruegos y preguntas, se le preguntó al alcalde cuándo dispondríamos del nuevo IES Francesc Gil dado
que CIEGSA había solicitado en dos ocasiones, en junio del
2010 y en febrero del 2011, la licencia de obras para empe-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.385
el derrocament de l’actual IES Francesc Gil, i han transcorregut més de sis mesos des de la sol·licitud de pròrroga sense
haver iniciat cap actuació. La resposta de l’alcalde va ser, encara que sincera, preocupant, en manifestar no saber-ho.
Per tot això presentem la següent:
zar el derribo del actual IES Francesc Gil, habiendo transcurrido más de seis meses desde la solicitud de prórroga sin haber iniciado ninguna actuación. La respuesta del alcalde fue,
aunque sincera, preocupante, al manifestar no saberlo.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten la Conselleria d’Educació, Formació i
Ocupació a realitzar totes les gestions oportunes per tal que
es puga iniciar de forma immediata la construcció de l’IES
Francesc Gil de Canals.
2. Les Corts insten la Conselleria d’Educació, Formació i
Ocupació a donar compte de les gestions realitzades en el
termini de tres mesos després de l’aprovació d’aquesta proposta.
1. Les Corts instan a la Conselleria de Educación, Formación y Empleo a realizar todas las gestiones oportunas para
que se pueda iniciar de forma inmediata la construcción del
IES Francesc Gil de Canals.
2. Les Corts instan a la Conselleria de Educación, Formación y Empleo a dar cuenta de las gestiones realizadas en el
plazo de tres meses después de la aprobación de esta propuesta.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 2 de julio de 2012
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre l’actuació immediata per a la
rehabilitació del museu de Belles Arts Sant Pius V de València, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.323)
Proposición no de ley sobre la actuación inmediata para
la rehabilitación del museo de Bellas Artes San Pío V de
Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.323)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTES
Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i següents del
RCV, i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes
del RCV, y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El museu de Belles Arts Sant Pius V de València és potencialment un punt estratègic per fer atractiva una programació cultural museística que difonga i pose en valor el patrimoni artístic de les valencianes i els valencians.
És pels seus fons la segona pinacoteca de l’estat i, referent a això, el Grup Parlamentari Esquerra Unida ha cridat
repetidament l’atenció al Consell sobre el seu pèssim estat
de conservació i la infrautilització del seu gran fons artístic,
que ni tan sols pot ser exhibit al públic per falta d’espai i
condicionament de les seues sales. Fins i tot, la conversió
d’aquest ric patrimoni es fa en unes condicions de precarietat
que més que lamentables resulten de risc per al seu fons de
pinacoteca.
Des d’Esquerra Unida hem criticat en el passat, que la titularitat del museu de Belles Arts Sant Pius V de València
continue sent del Ministeri de Cultura i hem demanat que
aquesta titularitat fóra transferida a la Generalitat, perquè la
gestió del Consell siga totalment responsable en la difusió,
protecció i aprofitament per a la ciutadania valenciana
d’aquest contenidor cultural que hauria de ser peça clau de la
nostra oferta cultural.
Amb major motiu hem instat el Consell per a aconseguir
la coordinació entre el ministeri i la conselleria de cara a desbloquejar la imprescindible rehabilitació integral i ampliació
d’aquest museu, hui en grau risc de literal enfonsament. Els
retards per la falta de sintonia entre el govern de l’Estat i
l’administració autonòmica han fet que se sobrepasse tot termini prudencial per a una actuació de rehabilitació imprescindible, posant en greu risc la conservació i el condiciona-
El museo de Bellas Artes San Pío V de Valencia es potencialmente un punto estratégico para hacer atractiva una programación cultural museística que difunda y ponga en valor
el patrimonio artístico de las valencianas y los valencianos.
Es por sus fondos la segunda pinacoteca del estado y, referente a eso, el Grupo Parlamentario Esquerra Unida ha llamado repetidamente la atención al Consell sobre su pésimo
estado de conservación y la infrautilización de su gran fondo
artístico, que ni tan siquiera puede ser exhibido al público
por falta de espacio y acondicionamiento de sus salas. Incluso, la conversión de este rico patrimonio se hace en unas
condiciones de precariedad que más que lamentables resultan de riesgo para su fondo de pinacoteca.
Desde Esquerra Unida hemos criticado en el pasado, que
la titularidad del museo de Bellas Artes San Pío V de Valencia continúe siendo del Ministerio de Cultura y hemos pedido que esta titularidad fuera transferida a la Generalitat, para
que la gestión del Consell sea totalmente responsable en la
difusión, protección y aprovechamiento para la ciudadanía
valenciana de este contenedor cultural que debería ser pieza
clave de nuestra oferta cultural.
Con mayor motivo hemos instado al Consell para conseguir
la coordinación entre el ministerio y la conselleria de cara a
desbloquear la imprescindible rehabilitación integral y ampliación de este museo, hoy en grave riesgo de literal hundimiento.
Los retrasos por la falta de sintonía entre el gobierno del Estado y la administración autonómica han hecho que se sobrepase
todo plazo prudencial para una actuación de rehabilitación imprescindible, poniendo en grave riesgo la conservación y el
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.386
ment d’una infrautilització dels seus fons; que va més enllà
de l’atonia generalitzada que el Consell manté enfront de
l’impuls al turisme cultural i la socialització efectiva del ric
patrimoni cultural valència. Fins ara el Consell el que ha
adoptat és una posició victimista front a la no actuació d’un
govern d’altre partit polític que el discriminava; siga o no
així, el que és cert és que en la gestió del Consell s’han sobrevalorat unes ofertes culturals i menyspreat altres, i que
ara el Consell no té excusa possible per a utilitzar el seu potencial cultural com a oportunitat.
València compta amb valors singulars i desaprofitats, per
una gestió cultural i turística que s’ha centrat en l’espectacle
i l’esdeveniment televisiu per a la promoció del País i la ciutat de València com a cap i casal, donant l’esquena a fets
com comptar amb el gran valor d’una platja urbana i un clima atractiu que permeten un turisme qualitatiu i desestacionalitzat si va acompanyat d’una oferta cultural de qualitat. El
potencial desaprofitat és patent i mereix una reflexió sobre la
seua posada en valor, una altra gestió cultural i patrimonial
no sols és possible sinó que ens resulta imprescindible, hui
més que mai si cap.
Per la qual cosa presentem la següent:
acondicionamiento de una infrautilización de sus fondos; que
va más allá de la atonía generalizada que el Consell mantiene
frente al impulso al turismo cultural y la socialización efectiva
del rico patrimonio cultural valenciano. Hasta ahora el Consell
lo que ha adoptado es una posición victimista frente a la no actuación de un gobierno de otro partido político que le discriminaba; sea o no así, lo que es cierto es que en la gestión del Consell se han supervalorado unas ofertas culturales y
menospreciado otras, y que ahora el Consell no tiene excusa
posible para utilizar su potencial cultural como oportunidad.
Valencia cuenta con valores singulares y desaprovechados, por una gestión cultural y turística que se ha centrado en
el espectáculo y el acontecimiento televisivo para la promoción del País y la ciudad de Valencia como cap i casal, dando la espalda a hechos como contar con el gran valor de una
playa urbana y un clima atractivo que permiten un turismo
cualitativo y desestacionalizado si va acompañado de una
oferta cultural de calidad. El potencial desaprovechado es
patente y merece una reflexión sobre su puesta en valor, otra
gestión cultural y patrimonial no solo es posible sino que nos
resulta imprescindible, hoy más que nunca si cabe.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell:
1. A prendre les mesures urgents més efectives per a desbloquejar amb el govern central aquest tema pendent, fent-lo
assumir la seua responsabilitat i compromís en l’aportació de
recursos per a la immediata actuació de rehabilitació del museu de Belles Arts Sant Pius V de València.
2. Que el Consell, amb el recolzament d’aquestes Corts
Valencianes reivindique davant el govern central el traspàs
de la titularitat plena del museu Sant Pius V.
3. A posar en marxa un programa cultural de difusió del
nostre important llegat patrimonial i cultural que difonga,
conserve i amplie els seus valors i que siga punt de referència de la projecció de la ciutat de València i el País Valencià
de cara a la nostra ciutadania i a l’exterior.
4. Que prenga les mesures de coordinació entre els diferents nivells de les administracions per a, de forma consensuada, maximitzar la difusió, la conservació i la posada en
valor, dels recursos culturals i patrimonials del País Valencià.
5. Que, per al bon fi d’una nova i minorada gestió cultural, d’una major defensa i conservació del nostre llegat cultural i patrimonial, cree espais de participació i diàleg a la ciutadania i a les seues associacions a l’hora de la protecció i
defensa, de la difusió i programació cultural, del patrimoni
cultural valencià.
Les Corts instan al Consell:
1. A tomar las medidas urgentes más efectivas para desbloquear con el gobierno central este tema pendiente, haciéndole
asumir su responsabilidad y compromiso en la aportación de
recursos para la inmediata actuación de rehabilitación del museo de Bellas Artes San Pío V de Valencia.
2. A que el Consell, con el apoyo de estas Corts Valencianes reivindique ante el gobierno central el traspaso de la titularidad llena del museo San Pío V.
3. A poner en marcha un programa cultural de difusión de
nuestro importante legado patrimonial y cultural que difunda, conserve y amplíe sus valores y que sea punto de referencia de la proyección de la ciudad de Valencia y el País Valenciano de cara a nuestra ciudadanía y al exterior.
4. Que tome las medidas de coordinación entre los diferentes niveles de las administraciones para, de forma consensuada, maximizar la difusión, la conservación y la puesta en
valor, de los recursos culturales y patrimoniales del País Valenciano.
5. Que, para el buen fin de una nueva y minorada gestión
cultural, de una mayor defensa y conservación de nuestro legado cultural y patrimonial, cree espacios de participación y
diálogo a la ciudadanía y a sus asociaciones a la hora de la
protección y defensa, de la difusión y programación cultural,
del patrimonio cultural valenciano.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Lluís Torró Gil
Les Corts, 2 de julio de 2012
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre la presentació d’un pla de viabilitat per a les col·leccions entomològica Torres Sala i
malacològica Siro de Fez, acollides al Museu Valencià
d’Història, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.326)
Proposición no de ley sobre la presentación de un plan de
viabilidad para las colecciones entomológica Torres Sala
y malacológica Siro de Fez, acogidas en el Museo Valenciano de Historia, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.326)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i 161 del Re-
Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y 161
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.387
glament de les Corts i previ coneixement del grup, presenta
la proposició no de llei següent:
del Reglamento de Les Corts y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En començar l’any es va produir la dissolució del Patronat de la Fundació Torres Sala que dotava de contingut el
Museu Valencià d’Història Natural i, poc després,
l’Ajuntament de València oferia el Museu Municipal de
Ciències Naturals, ubicat als Jardins de Vivers, per acollir la
col·lecció entomològica i malacològica del primer.
La regidora de Cultura de l’Ajuntament, Mayren Beneyto, va explicar aleshores que el recinte museístic de Vivers és
un espai «divinament atès, amb gent de la Universitat especialitzada» i que la intenció del consistori és traslladar els
fons perquè, en una segona fase, aquest puga exposar aquella
part del contingut «que siga possible».
L’anunci de Beneyto semblava obviar, però, bona part de
la realitat recent de les col·leccions Torres Sala i Siro de Fez
en la seua històrica exposició, ubicada al Passeig de la Petxina durant dècades. D’una banda, les limitacions d’espai
d’aquest recinte, restricció que va obligar a exhibir al públic
només el 7 % del fons total de la col·lecció conjunta (conformada per més de 200.000 mostres). Aquestes limitacions físiques no meresqueren l’atenció de l’ajuntament a l’hora
d’oferir les seues dependències museístiques de Vivers, malgrat que, ací, la col·lecció Torres Sala haurà de disputar-se
l’espai amb les exposicions preexistents; i amb una restricció
afegida: sense la possibilitat d’ampliar la mostra accessible
al públic amb els fons documentals que encara romanen emmagatzemats.
A més, la proposta de l’ajuntament no va garantir la conservació ni l’estudi de la col·lecció a càrrec d’una plantilla estable de tècnics especialitzats. Beneyto es va limitar a apuntar
la possibilitat «d’arribar a acords amb professionals» i gent
del món universitari «per seguir estudiant i investigant» el
fons documental, sense concretar res més. El fet que, a hores
d’ara, el Museu Municipal de Ciències Naturals de Vivers
manque d’una plantilla de professionals amb la qualificació
equivalent i en dedicació exclusiva obri seriosos dubtes sobre
la continuïtat òptima de la tasca conservadora, realitzada fins
fa poc pels tècnics encarregats de les col·leccions i que van
ser acomiadats.
Cap administració, tampoc l’autonòmica, no ha dit una
paraula tampoc sobre la valuosíssima tasca divulgativa i pedagògica duta a terme pel Museu Valencià d’Història Natural; més concretament pel seu personal tècnic. En destaquen
els tallers adreçats a les associacions i als milers d’escolars
que han visitat el museu, els cursos de formació per al professorat o, en un altre àmbit, la coordinació dels grups de voluntaris que han anat arreplegant dades científiques en treball
de camp per a la conselleria. El futur laboral d’aquest personal tècnic, amb funcions ben específiques, també roman incert.
Tot plegat, vista l’absència d’una alternativa seriosa que
done continuïtat a la mostra expositiva (i, per seriosa, volem
dir que estiga al nivell divulgatiu que mereix la importància
científica del material), el que crida l’atenció és l’absència
flagrant de la Generalitat quant a iniciativa pròpia a l’hora de
defensar, fermament i públicament, les col·leccions Torres
Sala i Siro de Fez; això, tot i ser l’administració pública de
major rang autonòmic i haver estat peça clau en l’extinció
del Patronat de la Fundació Torres Sala, del qual era membre
cabdal.
Al empezar el año se produjo la disolución del Patronato
de la Fundación Torres Sala que dotaba de contenido al Museo Valenciano de Historia Natural y, poco después, el Ayuntamiento de Valencia ofrecía el Museo Municipal de Ciencias
Naturales, ubicado en los Jardines de Viveros, para acoger la
colección entomológica y malacológica del primero.
La concejala de Cultura del Ayuntamiento, Mayren Beneyto, explicó entonces que el recinto museístico de Viveros
es un espacio «divinamente atendido, con gente de la Universitat especializada» y que la intención del consistorio es
trasladar los fondos porque, en una segunda fase, este pueda
exponer aquella parte del contenido «que sea posible».
El anuncio de Beneyto parecía obviar, sin embargo, buena parte de la realidad reciente de las colecciones Torres Sala
y Siro de Fez en su histórica exposición, ubicada en el Paseo
de la Pechina durante décadas. Por una parte, las limitaciones de espacio de este recinto, restricción que obligó a exhibir al público solo el 7 % del fondo total de la colección conjunta (conformada por más de 200.000 muestras). Estas
limitaciones físicas no merecieron la atención del ayuntamiento a la hora de ofrecer sus dependencias museísticas de
Viveros, a pesar de que, aquí, la colección Torres Sala deberá
disputarse el espacio con las exposiciones preexistentes; y
con una restricción añadida: sin la posibilidad de ampliar la
muestra accesible al público con los fondos documentales
que aún permanecen almacenados.
Además, la propuesta del ayuntamiento no garantizó la
conservación ni el estudio de la colección a cargo de una plantilla estable de técnicos especializados. Beneyto se limitó a
apuntar la posibilidad «de llegar a acuerdos con profesionales» y gente del mundo universitario «para seguir estudiando e
investigando» el fondo documental, sin concretar nada más. El
hecho de que, en estos momentos, el Museo Municipal de
Ciencias Naturales de Viveros carezca de una plantilla de profesionales con la calificación equivalente y en dedicación exclusiva abre serias dudas sobre la continuidad óptima de la tarea conservadora, realizada hasta hace poco por los técnicos
encargados de las colecciones y que fueron despedidos.
Ninguna administración, tampoco la autonómica, ha dicho una palabra tampoco sobre la valiosísima tarea divulgativa y pedagógica llevada a cabo por el Museo Valenciano de
Historia Natural; más concretamente por su personal técnico.
Destacan sus talleres dirigidos a las asociaciones y a los miles de escolares que han visitado el museo, los cursos de formación para el profesorado o, en otro ámbito, la coordinación de los grupos de voluntarios que han ido recogiendo
datos científicos en trabajo de campo para la conselleria. El
futuro laboral de este personal técnico, con funciones muy
específicas, también permanece incierto.
Al fin y al cabo, vista la ausencia de una alternativa seria
que de continuidad a la muestra expositiva (y, por seria, queremos decir que esté al nivel divulgativo que merece la importancia científica del material), lo que llama la atención es
la ausencia flagrante de la Generalitat en cuanto a iniciativa
propia a la hora de defender, firme y públicamente, las colecciones Torres Sala y Siro de Fez; ello, a pesar de ser la administración pública de mayor rango autonómico y haber sido
pieza clave en la extinción del Patronato de la Fundación Torres Sala, del que era miembro principal.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.388
Per tant, atès que som davant de la tercera col·lecció més
important a Espanya quant a mol·luscs i insectes, el 93 % de
la qual roman inèdita (emmagatzemada) a ulls del públic;
atesa la responsabilitat intrínseca de la Generalitat de garantir als valencians i valencianes l’accés a la cultura sense que
hi haja cap minva d’aquest dret – dret que en el cas de les
col·leccions Siro de Fez i Torres Sala s’ha vist subvertit per
la dramàtica dissolució del patronat (asfixiat, en bona mesura, pels deutes de la pròpia Generalitat, que ha pagat in extremis per a liquidar la fundació)-; i atès que la Generalitat disposa d’un valuós contenidor cultural, el Museu de les
Ciències Príncep Felip, que a dia d’avui presenta evidents
mancances des del punt de vista general del contingut científic i, en particular, de la factura autòctona de les seues mostres, presentem la següent:
Por tanto, teniendo en cuenta que estamos ante la tercera
colección más importante a España en cuanto a moluscos e insectos, cuyo 93 % permanece inédito (almacenado) a ojos del
público; teniendo en cuenta la responsabilidad intrínseca de la
Generalitat de garantizar a los valencianos y valencianas el acceso a la cultura sin que haya ninguna merma de este derecho –
derecho que en el caso de las colecciones Siro de Fez y Torres
Sala se ha visto subvertido por la dramática disolución del patronato (asfixiado, en buena medida, por las deudas de la propia Generalitat, que ha pagado in extremis para liquidar la fundación)-; y teniendo en cuenta que la Generalitat dispone de un
valioso contenedor cultural, el Museo de las Ciencias Príncipe
Felipe, que a día de hoy presenta evidentes faltas desde el punto de vista general del contenido científico y, en particular, de
la factura autóctona de sus muestras, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a presentar un pla de viabilitat que establesca uns paràmetres òptims de conservació,
estudi i exposició unitària de les col·leccions entomològica
Torres Sala i malacològica Siro de Fez, acollides històricament al Museu Valencià d’Història Natural, i que propose
una seu definitiva per a exposar una mostra permanent
d’aquestes.
Aquest pla de viabilitat haurà de:
a) Fixar les condicions museístiques de la col·lecció conjunta que garantesquen al públic l’accés, si més no, al percentatge dels fons exhibits en l’extint Museu Valencià
d’Història Natural; i planificar, alhora, la possibilitat
d’ampliar aquesta mostra.
b) Establir les condicions laborals i la qualificació tècnica
de la plantilla fixa de professionals que haurà d’encarregarse del manteniment i l’exposició de les mostres. La configuració d’aquesta plantilla laboral tindrà com a referència la
plantilla existent prèviament al Museu Valencià d’Història
Natural, encarregada de tasques equivalents.
c) Proposar com a seu definitiva de l’exposició conjunta
de les col·leccions Torres Sala i Siro de Fez el Museu de les
Ciències Príncep Felip de la ciutat de València, gestionat per
l’entitat pública CACSA, on s’habilitarà una mostra permanent de les col·leccions (segons el que estableix apartat a),
com també un programa pedagògic i divulgatiu per a la seua
difusió i estudi. La configuració d’aquest programa prendrà
com a referència les activitats equivalents realitzades pel
Museu Valencià d’Història Natural.
Acceptades les clàusules d’aquest pla per totes les parts
implicades (a dia d’avui i a banda de la Generalitat,
l’Ajuntament de València i els propietaris de les
col·leccions), s’hi establirà un termini no superior a un any
per a obrir al públic l’exposició unitària d’ambdues
col·leccions en la seu especificada.
Així mateix, el Consell retrà compte del compliment
d’aquesta resolució en un termini màxim de sis mesos.
Les Corts instan al Consell a presentar un plan de viabilidad que establezca unos parámetros óptimos de conservación, estudio y exposición unitaria de las colecciones entomológica Torres Sala y malacológica Siro de Fez, acogidas
históricamente en el Museo Valenciano de Historia Natural,
y que proponga una sede definitiva para exponer una muestra permanente de las mismas.
Este plan de viabilidad tendrá que:
a) Fijar las condiciones museísticas de la colección conjunta que garanticen al público el acceso, al menos, al porcentaje de los fondos exhibidos en el extinto Museo Valenciano de Historia Natural; y planificar, al mismo tiempo, la
posibilidad de ampliar esta muestra.
b) Establecer las condiciones laborales y la calificación
técnica de la plantilla fija de profesionales que deberá encargarse del mantenimiento y exposición de las muestras. La
configuración de esta plantilla laboral tendrá como referencia la plantilla existente previamente en el Museo Valenciano
de Historia Natural, encargada de tareas equivalentes.
c) Proponer como sede definitiva de la exposición conjunta de las colecciones Torres Sala y Siro de Fez el Museo de
las Ciencias Príncipe Felipe de la ciudad de Valencia, gestionado por la entidad pública CACSA, donde se habilitará una
muestra permanente de las colecciones (según establecido en
el apartado a), así como un programa pedagógico y divulgativo para su difusión y estudio. La configuración de este programa tomará como referencia las actividades equivalentes
realizadas por el Museo Valenciano de Historia Natural.
Aceptadas las cláusulas de este plan por todas las partes
implicadas (a día de hoy y aparte de la Generalitat, el Ayuntamiento de Valencia y los propietarios de las colecciones),
se establecerá un plazo no superior a un año para abrir al público la exposición unitaria de ambas colecciones en la sede
especificada.
Asimismo, el Consell rendirá cuenta del cumplimiento de
esta resolución en un plazo máximo de seis meses.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Lluís Torró Gil
Les Corts, 3 de julio de 2012
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre la instauració de La muixeranga en els actes públics de la festivitat del 9 d’Octubre,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.330)
Proposición no de ley sobre la instauración de La muixeranga en los actos públicos de la festividad del 9
d’Octubre, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.330)
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.389
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i 161 del RCV
i previ coneixement del grup, presenta la proposició no de
llei següent:
Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y 161
del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Enguany, l’Organització de les Nacions Unides per a
l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha declarat
patrimoni de la humanitat la festivitat de la Mare de Déu de
la Salut d’Algemesí pel seu valor cultural, que es passa de
generació en generació.
Una de les danses de la festivitat és La muixeranga que,
des d’una postura de reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat Espanyol i de la realitat diferenciada del País
Valencià, s’ha reivindicat com a himne.
Per això es proposa la següent:
Este año, la Organización de las Naciones Unidas para la
Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) ha declarado
patrimonio de la humanidad la festividad de Nuestra Señora
de la Salud de Algemesí por su valor cultural, que se pasa de
generación en generación.
Una de las danzas de la festividad es La muixeranga que,
desde una postura de reconocimiento del carácter plurinacional del Estado Español y de la realidad diferenciada del País
Valenciano, se ha reivindicado como himno.
Por ello se propone la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè, aprofitant la declaració de la UNESCO, instaure La muixeranga en els actes públics de la festivitat del 9 d’Octubre, de manera que
s’interprete juntament amb l’himne oficial.
Les Corts instan al Consell para que, aprovechando la declaración de la UNESCO, instaure La muixeranga en los actos públicos de la festividad del 9 d’Octubre, de manera que
se interprete junto al himno oficial.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Lluís Torró Gil
Les Corts, 3 de julio de 2012
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre l’emissió d’un informe desfavorable al canvi d’ús de la parcel·la de l’antiga llotja de
fruites i verdures d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.331)
Proposición no de ley sobre la emisión de un informe desfavorable al cambio de uso de la parcela de la antigua lonja de frutas y verduras de Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.331)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
respectivament, a l’empara de l’article 160 i següents del
RC, i previ coneixement del grup, presenten la proposició no
de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
síndica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida,
respectivamente, al amparo del artículo 160 y siguientes del
RC, y previo conocimiento de su grupo, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El solar de l’antiga llotja de fruites i verdures, situat al
carrer del Capità Segarra d’Alacant, està qualificat pel Pla
general vigent com d’ús docent, però hi ha actualment un estacionament provisional en superfície.
La zona central de la ciutat té una falta de centres educatius públics, per aquest motiu s’hauria d’ampliar l’escassa xarxa d’escoles infantils municipals i construir un centre de formació de persones adultes i una escola infantil, separats per
un espai públic intermedi com una plaça enjardinada.
Però, la Junta de Govern Local sembla no tenir en compte
les necessitats de la ciutadania i ha proposat, per l’acord
aprovat el 30 d’abril per urgència, iniciar l’expedient de canvi d’ús de la parcel·la qualificada en el PGMO d’ús docent,
perquè siga destinada a ús esportiu i estacionament, com
també l’informe tècnic que sustenta la proposta. Aquest canvi suposa que la zona central de la ciutat perda l’única parcel·la de què disposa per a acollir nous centres educatius públics.
El solar de la antigua lonja de frutas y verduras, situado
en la calle Capitán Segarra de Alicante, está calificado por el
Plan general vigente como de uso docente, pero hay actualmente un estacionamiento provisional en superficie.
La zona central de la ciudad tiene una falta de centros educativos públicos, por este motivo se debería ampliar la escasa red
de escuelas infantiles municipales y construir un centro de formación de personas adultas y una escuela infantil, separados por
un espacio público intermedio como una plaza ajardinada.
Sin embargo, la Junta de Gobierno Local parece no tener
en cuenta las necesidades de la ciudadanía y ha propuesto,
por acuerdo aprobado el 30 de abril por urgencia, iniciar el
expediente de cambio de uso de la parcela calificada en el
PGMO de uso docente, para que sea destinada a uso deportivo y estacionamiento, así como el informe técnico que sustenta la propuesta. Este cambio supone que la zona central
de la ciudad pierda la única parcela de la que dispone para
acoger nuevos centros educativos públicos.
BOC número 98
28.09.2012
Per la qual cosa presentem la següent:
Pàg. 14.390
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell que l’informe preceptiu que
ha d’emetre el Servei de Projectes i Construcciones Educatives sobre el canvi d’ús de la parcel·la de l’antiga llotja de
fruites i verdures, situada al carrer del Capità Segarra
d’Alacant, siga desfavorable.
Les Corts instan al Consell a que el preceptivo informe
que debe emitir el Servicio de Proyectos y Construcciones
Educativas sobre el cambio de uso de la parcela de la antigua
lonja de frutas y verduras, situada en la calle Capitán Segarra
de Alicante, sea desfavorable.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 2 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre la conversió de l’IES Ràdio
Exterior d’Alacant en un centre propi i independent de
l’IES Platja de Sant Joan, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.336)
Proposición no de ley sobre la conversión del IES Radio
Exterior de Alicante en un centro propio e independiente
del IES Playa de San Juan, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.336)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a
l’empara de l’article 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
síndica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida,
al amparo del artículo 160 y siguientes del RC, presentan la
siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La secció de l’IES Platja Sant Joan (IES Ràdio Exterior)
d’Alacant pateix greus problemes causats principalment per
la coexistència al mateix edifici d’alumnes d’educació secundària obligatòria (de 12 a 18 anys) amb xiquets i xiquetes
d’educació infantil i primària (de 3 a 11 anys).
La convivència resulta complicada a causa del soroll que
arriba a les aules orientades a l’oest que donen al pati
d’esplai dels més de 450 alumnes d’infantil. Ambdós grups
d’alumnes han de compartir el gimnàs i les pistes poliesportives, cosa que es fa impossible.
Actualment han d’utilitzar despatxos i departaments com
a aules per a grups de l’ESO, atès que els alumnes més menuts ocupen la meitat de l’institut, a més d’alguns barracons.
El proper curs aquest problema s’agreujarà, ja que es preveuen tres grups més de batxillerat, un grup de quart de PDC,
possibles cicles formatius i un o dos grups de PQPI, que no
disposaran de llocs de docència, ja que les seues aules, laboratoris i tallers els estan ocupant els xiquets i les xiquetes
d’infantil i primària. A més a més, s’ha hagut de desplaçar a
altres instituts alumnes adscrits per problemes de capacitat.
L’institut està dotat de manera excel·lent d’espais i equipament escolar, però amb la impossibilitat d’utilitzar-los. No
es disposa d’espai dedicat a biblioteca, encara que sí que hi
ha un ampli material bibliogràfic, que ha d’estar repartit en
trasters, situació paradoxal ja que l’institut està immers en el
desenvolupament del Pla de foment de la lectura.
La major part de l’assignació econòmica que rep el centre
per part de la Conselleria es dedica a sufragar els costs produïts pels alumnes d’infantil i primària (llum, aigua, calefacció...), i perjudica els alumnes de secundària, que en ocasions han de pagar el material que utilitzen.
Per últim, pel que fa a la seguretat, alumnes d’infantil han
estat a punt de patir accidents en ser atrapats per les portes
automàtiques antiincendis. Compartir espais comuns alumnes de tan diferents edats és un risc innecessari.
Per la qual cosa presentem la següent:
La sección del IES Playa San Juan (IES Radio Exterior)
de Alicante sufre graves problemas causados principalmente
por la coexistencia en el mismo edificio de alumnos de educación secundaria obligatoria (de 12 a 18 años) con niños y
niñas de educación infantil y primaria (de 3 a 11 años).
La convivencia resulta complicada a causa del ruido que
llega a las aulas orientadas al oeste que dan al patio de recreo
de los más de 450 alumnos de infantil. Ambos grupos de
alumnos tienen que compartir el gimnasio y las pistas polideportivas, lo que se hace imposible.
Actualmente deben utilizar despachos y departamentos
como aulas para grupos de la ESO, dado que los alumnos más
pequeños ocupan la mitad del instituto, además de algunos barracones. El próximo curso este problema se agravará, ya que se
prevén tres grupos más de bachillerato, un grupo de cuarto de
PDC, posibles ciclos formativos y uno o dos grupos de PCPI,
que no dispondrán de lugares de docencia, ya que sus aulas, laboratorios y talleres los están ocupando los niños y niñas de infantil y primaria. Además, se ha tenido que desplazar a otros
institutos a alumnos adscritos por problemas de capacidad.
El instituto está dotado de manera excelente de espacios y
equipamiento escolar, pero con la imposibilidad de utilizarlos.
No se dispone de espacio dedicado a biblioteca, aunque sí que
hay un amplio material bibliográfico, que debe estar repartido
en trasteros, situación paradójica ya que el instituto está inmerso en el desarrollo del Plan de fomento de la lectura.
La mayor parte de la asignación económica que recibe el
centro por parte de la Conselleria se dedicada a sufragar los
costes producidos por los alumnos de infantil y primaria (luz,
agua, calefacción...), y perjudica a los alumnos de secundaria,
que en ocasiones deben pagar el material que utilizan.
Por último, por lo que respecta a la seguridad, alumnos de infantil han estado a punto de sufrir accidentes al ser atrapados por
las puertas automáticas antiincendios. Compartir espacios comunes alumnos de tan diferentes edades es un riesgo innecesario.
Por lo que presentamos la siguiente:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.391
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Fer de l’IES Ràdio Exterior d’Alacant un centre propi i independent de l’IES Platja de Sant Joan, a tots els
efectes acadèmics i administratius a partir del pròxim curs
2012-2013.
2. Adoptar les mesures oportunes perquè es construesquen les infraestructures necessàries per a atendre la demanda d’ensenyament infantil i primària a la zona i perquè
l’IES Ràdio Exterior deixe d’albergar alumnes d’educació
infantil i primària i puga recuperar tots els espais propis i el
perfil acadèmic previst (secundària, batxillerat i cicles formatius).
3. Mantenir l’adscripció del CP El Far i la línia en valencià del CP Voramar de l’IES Ràdio Exterior.
Les Corts instan al Consell a:
1. Hacer del IES Radio Exterior de Alicante un centro
propio e independiente del IES Playa de San Juan, a todos
los efectos académicos y administrativos a partir del próximo curso 2012-2013.
2. Adoptar las medidas oportunas para que se construyan
las infraestructuras necesarias para atender la demanda de
enseñanza infantil y primaria en la zona y para que el IES
Radio Exterior deje de albergar a alumnos de educación infantil y primaria y pueda recuperar todos los espacios propios y el perfil académico previsto (secundaría, bachillerato
y ciclos formativos).
3. Mantener la adscripción del CP El Faro y la línea en
valenciano del CP Voramar del IES Radio Exterior.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre la represa de les obres del
col·legi públic San Roc, d’Alacant, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.338)
Proposición no de ley sobre la reanudación de las obras del
colegio público San Roque, de Alicante, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.338)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i següents del
RC, i amb el coneixement previ del grup, presenten la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RC, y previo conocimiento del grupo, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les obres del nou Col·legi Públic San Roc a Alacant haurien d’haver acabat a l’agost de l’any 2011.
Tanmateix, recentment, la Junta de Govern Local de la
ciutat ha aprovat per la via d’urgència una ampliació del termini d’execució – al juny de 2012– , que s’hauria de sumar a
dues ampliacions més, l’última de les quals expirava, precisament, el 31 de gener de 2012.
Entre els documents de l’expedient figura un escrit de
l’empresa adjudicatària, datat el 28 de desembre de 2011, en
el qual es denunciava l’impagament de totes les factures
emeses durant el passat any 2011, que sumen un total de
981.346 euros, i s’advertia de la possibilitat de no continuar
amb les obres en cas de no ser atès el requeriment de pagament dels deutes pendents.
Sense anar més lluny, un informe municipal de 20 de gener considera l’execució de les obres «ralentitzada i en procés de paralització, fins que s’abonen les quantitats pendents
reclamades».
Aquests impagaments podrien comportar que les obres
del nou col·legi, el finançament de les quals corre a càrrec
del Consell a través del Pla Confiança, no estiguen acabades
a l’inici del curs escolar 2012-2013.
Per tot això, es proposa la següent:
Las obras del nuevo Colegio Público San Roque a Alicante deberían haber acabado en agosto del año 2011.
Sin embargo, recientemente, la Junta de Gobierno Local
de la ciudad ha aprobado por la vía de urgencia una ampliación del plazo de ejecución – a junio de 2012– , que se debería sumar a otras dos ampliaciones, la última de las cuales
expiraba, precisamente, el 31 de enero de 2012.
Entre los documentos del expediente figura un escrito de
la empresa adjudicataria, fechado el 28 de diciembre de
2011, en el que se denunciaba el impago de todas las facturas
emitidas durante el pasado año 2011, que suman un total de
981.346 euros, y se advertía de la posibilidad de no continuar con las obras en caso de no ser atendido el requerimiento de pago de las deudas pendientes.
Sin ir más lejos, un informe municipal de 20 de enero
considera la ejecución de las obras «ralentizada y en proceso
de paralización, hasta que se abonen las cantidades
pendientes reclamadas».
Estos impagos podrían suponer que las obras del nuevo
colegio, cuya financiación corre a cargo del Consell a través
del Plan Confianza, no estén finalizadas al inicio del curso
escolar 2012-2013.
Por todo ello, se propone la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a gestionar de
forma urgent el pagament del deute contret amb l’empresa
Las Corts Valencianes instan al Consell a gestionar de
forma urgente el pago de la deuda contraída con la empresa
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.392
adjudicatària perquè acabe les obres del col·legi públic San
Roc, a Alacant, i es puga iniciar el pròxim curs 2012-2013
amb total normalitat en les noves instal·lacions.
adjudicataria para que finalice las obras del colegio público
San Roque, en Alicante, y se pueda iniciar el próximo curso
2012-2013 con total normalidad en las nuevas instalaciones.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte que el
Consell manté a través de l’empresa pública Castelló
Cultural amb José Luis Gimeno, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.339)
Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato que el
Consell mantiene a través de la empresa pública Castellón
Cultural con José Luis Gimeno, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.339)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán,
síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i següents del
RC i amb el coneixement previ del seu grup, presenten la
proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán,
síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RC y previo conocimiento de su grupo, presentan la
siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
José Luis Gimeno, de 70 anys d’edat, en qualitat de conseller delegat de Castelló Cultural, rep el sou d’un alt càrrec
de l’administració, uns 6.000 euros mensuals, i disposa de
cotxe oficial i secretari.
El 2005, Gimeno va abandonar l’alcaldia de la ciutat de
Castelló i va entrar a treballar a l’empresa pública Castelló
Cultural amb l’objectiu d’impulsar el projecte de la Ciutat de
les Llengües. Tres anys després aquest projecte no havia
avançat gens i va ser transferit de Castelló Cultural a la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana.
En l’actualitat continua exercint el seu càrrec com a conseller delegat de Castelló Cultural, sense una atribució específica ni responsabilitat concreta, després que el consell
d’administració de l’empresa pública confirmara la continuïtat de José Luis Gimeno el passat 16 de desembre de 2011.
Dins del marc de crisi econòmica i de les injustes grans
retallades practicats pel govern valencià en els serveis públics amb l’acomiadament de treballadors públics, considerem que la permanència de Gimeno és del tot insostenible,
atès que aquest càrrec en Castelló Cultural és superflu i poc
rendible.
Per la qual cosa presentem la següent:
José Luis Gimeno, de 70 años de edad, en calidad de conseller delegado de Castellón Cultural, recibe el sueldo de un
alto cargo de la administración, unos 6.000 euros mensuales,
y dispone de coche oficial y secretario.
En 2005, Gimeno abandonó la alcaldía de la ciudad de
Castellón y entró a trabajar en la empresa pública Castellón
Cultural con el objetivo de impulsar el proyecto de la Ciudad
de las Lenguas. Tres años después este proyecto no había
avanzado nada y fue transferido de Castellón Cultural a la Sociedad de Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana.
En la actualidad continúa ejerciendo su cargo como conseller delegado de Castellón Cultural, sin una atribución específica ni responsabilidad concreta, después de que el consejo de
administración de la empresa pública confirmara la continuidad de José Luis Gimeno el pasado 16 de diciembre de 2011.
Dentro del marco de crisis económica y de los injustos
grandes recortes practicados por el gobierno valenciano en
los servicios públicos con el despido de trabajadores públicos, consideramos que la permanencia de Gimeno es del
todo insostenible, dado que este cargo en Castellón Cultural
es superfluo y poco rentable.
Es por ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a rescindir el
contracte que manté a través de l’empresa pública Castelló
Cultural amb José Luis Gimeno com a assessor delegat i vicesecretari d’aquesta empresa pública.
Las Corts Valencianas instan al Consell a rescindir el
contrato que mantiene a través de la empresa pública Castellón Cultural con José Luis Gimeno como asesor delegado
y vicesecretario de esta empresa pública.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 2 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre l’exigència al Govern
d’Espanya dels 7 milions d’euros del préstec destinat al
Campus d’Excel·lència de la Universitat Jaume I de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 28.344)
Proposición no de ley sobre la exigencia al Gobierno de
España de los 7 millones de euros del préstamo destinado
al Campus de Excelencia de la Universitat Jaume I de
Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.344)
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.393
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán,
síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán,
síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El govern de l’estat ha eludit garantir els 7 milions
d’euros del préstec amb què la Generalitat Valenciana havia
de finançar el projecte de Campus d’Excel·lència de la Universitat Jaume I. Aquesta decisió ha creat malestar en la universitat pública, ja que en condiciona greument la modernització.
És per tot això que presentem la següent:
El gobierno del estado ha eludido garantizar los 7 millones de euros del préstamo con el que la Generalitat Valenciana debía financiar el proyecto de Campus de Excelencia de
la Universitat Jaume I. Esta decisión ha creado malestar en
la universidad pública, ya que condiciona gravemente su
modernización.
Es por todo ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten al Consell que exigesca al
Govern d’Espanya els 7 milions del préstec destinat al Campus d’Excel·lència de la Universitat Jaume I.
Las Corts Valencianes instan al Consell a que exija al Gobierno de España los 7 millones del préstamo destinado en el
Campus de Excelencia de la Universitat Jaume I.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre el manteniment d’unitats educatives a les zones rurals de les comarques de Castelló,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.345)
Proposición no de ley sobre el mantenimiento de unidades educativas en las zonas rurales de las comarcas de
Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.345)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán,
síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán,
síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Des del Consell es preveu tancar 22 unitats educatives de
municipis menuts, la majoria en zones rurals de les comarques de Castelló.
Entre d’altres localitats, les unitats que seran suprimides
pertanyen, 9 unitats d’educació infantil a Alfondeguilla, Culla, San Vicente de Piedrahita, Montant, Montanejos, Assuévar, Forcall i Llucena. I d’educació primària, 13 unitats a Alcossebre, Catí, Rossell, Sant Joan de Moró, la Serra d’en
Galceran i Aiòder.
Molts d’aquests pobles es troben afectats pel despoblament i el tancament de les unitats educatives agreujarà
aquesta situació, ja que la reducció de l’oferta de serveis públics redueix l’incentiu de continuar vivint en aquests pobles. Des d’Esquerra Unida considerem que en l’educació
pública no se n’ha de tenir en compte solament la rendibilitat
econòmica, sinó a més la rendibilitat social.
A més, l’accés a l’educació és un dret igual per a tots els
infants de les comarques de Castelló, visquen a la capital o
en un poblet de l’interior.
És per això que es presenta la següent:
Desde el Consell se prevé cerrar 22 unidades educativas
de municipios pequeños, la mayoría en zonas rurales de las
comarcas de Castellón.
Entre otras localidades, las unidades que serán suprimidas
pertenecen, 9 unidades de educación infantil a Alfondeguilla, Culla, San Vicente de Piedrahita, Montán, Montanejos,
Azuévar, Forcall y Lucena del Cid. Y de educación primaria,
13 unidades a Alcossebre, Catí, Rossell, Sant Joan de Moró,
Sierra Engarcerán y Ayódar.
Muchos de estos pueblos se encuentran afectados por el
despoblamiento y el cierre de las unidades educativas agravará esta situación, ya que la reducción de la oferta de
servicios públicos reduce el incentivo de continuar viviendo
en estos pueblos. Desde Esquerra Unida consideramos que en
la educación pública no se debe tener en cuenta solamente su
rentabilidad económica, sino además su rentabilidad social.
Además, el acceso a la educación es un derecho igual
para todos los niños y niñas de las comarcas de Castellón, vivan en la capital o en un pequeño pueblo del interior.
Es por ello por lo que se presenta la siguiente:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.394
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a mantenir aquestes unitats educatives a les poblacions referides.
Las Corts Valencianes instan al Consell a mantener estas
unidades educativas a las poblaciones referidas.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la supressió del Masters de
golf de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.347)
Proposición no de ley sobre la supresión del Masters de
golf de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.347)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán,
síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i següents del
RC, presenten la següent proposició no de llei:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán,
síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes
del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Castelló Masters Costa Azahar es realitza en el camp
de golf de la coma de Borriol, club del qual és president Carlos Fabra, actualment imputat per greus delictes fiscals i suborn, i va ser aprovat per Francisco Camps des de la presidència del govern valencià per a desagreujar Carlos Fabra,
després que a València organitzaren la Fórmula 1 i la Copa
de l’Amèrica, i a Alacant, la Volvo Ocean Race.
La inversió pública per la quarta edició d’aquest esdeveniment esportiu ocorregut al passat mes d’octubre ha ascendit aquest any a 3,5 milions d’euros, doblant la despesa de
l’any passat, que va ser d’1,7 milions. 3.128.000 euros han
estat aportats per la Generalitat Valenciana, i 364.000 euros
per la Diputació de Castelló.
Esquerra Unida considera inassolible un nivell de despesa
tan elevat en un esdeveniment de dubtosa rendibilitat social i
econòmica. El Patronat de Turisme mateix va reconèixer que
no sabia l’impacte econòmic del campionat de golf sobre
l’economia de Castelló, i va desmentir així les xifres anunciades pel president provincial del Partit Popular, Carlos Fabra, que el va situar en 16 milions d’euros.
A més, empresaris turístics han posat en dubte les xifres
de l’impacte econòmic de Carlos Fabra. El president mateix
de la federació turística Feiturcas, Eduardo Herreras, va afirmar que la influència del torneig en el turisme provincial ha
estat inapreciable.
Considerem que les institucions públiques han de garantir
en temps de crisi econòmica com la que estem patint la qualitat de serveis essencials, com són la sanitat i l’educació. En
canvi, des del Consell les retallades estan sent contínues en
aquestes dues àrees mentre s’augmenta quasi en un 50 % la
inversió al Masters de Golf de Castelló.
Per la qual cosa presentem la següent:
El Castelló Masters Costa Azahar se realiza en el campo de
golf de la coma de Borriol, club del que es presidente Carlos
Fabra, actualmente imputado por graves delitos fiscales y soborno, y fue aprobado por Francisco Camps desde la presidencia del gobierno valenciano para desagraviar a Carlos Fabra,
después de que en Valencia organizaran la Fórmula 1 y la
Copa del América, y en Alicante, la Volvo Ocean Race.
La inversión pública por la cuarta edición de este acontecimiento deportivo ocurrido el pasado mes de octubre ha ascendido este año a 3,5 millones de euros, doblando el gasto
del año pasado, que fue de 1,7 millones. 3.128.000 euros han
sido aportados por la Generalitat Valenciana, y 364.000 euros por la Diputación de Castellón.
Esquerra Unida considera inalcanzable un nivel de gasto
tan elevado en un acontecimiento de dudosa rentabilidad social y económica. El propio Patronato de Turismo reconoció
que no sabía el impacto económico del campeonato de golf
sobre la economía de Castellón, desmintiendo así las cifras
anunciadas por el presidente provincial del Partido Popular,
Carlos Fabra, que lo situó en 16 millones de euros.
Además, empresarios turísticos han puesto en duda las cifras del impacto económico de Carlos Fabra. El propio presidente de la federación turística Feiturcas, Eduardo Herreras,
afirmó que la influencia del torneo en el turismo provincial
ha sido inapreciable.
Consideramos que las instituciones públicas deben garantizar en tiempos de crisis económica como la que estamos sufriendo la calidad de servicios esenciales como son la sanidad
y la educación. En cambio, desde el Consell los recortes están
siendo continuos en estas dos áreas mientras se aumenta casi
en un 50 % la inversión al Masters de golf de Castellón.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell:
1) A suprimir el Master de golf de Castelló.
2) A destinar la quantia de la despesa del Master de golf a
la potenciació de l’educació i la sanitat públiques.
Les Corts instan al Consell:
1) A suprimir el Masters de golf de Castellón.
2) A destinar la cuantía del gasto del Masters de golf a la
potenciación de la educación y la sanidad públicas.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.395
Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou edifici
per a l’IES Honori García de la Vall d’Uixó, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
28.348)
Proposición no de ley sobre la construcción de un nuevo
edificio para el IES Honori García de La Vall d’Uixó,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 28.348)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán, síndica i
diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respectivament, a l’empara dels articles 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán, sindica
y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo de los artículos 160 y siguientes del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Fa un any es va detectar aluminosi a l’edifici de l’IES
Honori García de la Vall d’Uixó; amb la qual cosa tota la infraestructura educativa es va traslladar des de setembre de
2010 al recinte de Les Penyes en Festes, on es va ubicar – en
la dita zona asfaltada– un nou edifici d’aules prefabricades
per a albergar 800 alumnes, amb un pati sense ombres, ni arbratge.
Des de llavors els alumnes del centre es troben en unes
condicions molt millorables, amb una calor sufocant i suportant goteres. A més, els xiquets i les xiquetes han de creuar
una de les artèries viàries més importants de la ciutat per poder practicar l’esport al poliesportiu municipal perquè el centre provisional no té cap dotació d’aquest tipus. La tanca de
la instal·lació es troba trencada, per la qual cosa és molt fàcil
entrar o abandonar el lloc, amb el perill que comporta.
Les demandes dels pares i les mares dels alumnes de
l’institut han estat constants en els últims mesos, sense que
la Conselleria d’Educació haja pres cap decisió sobre el
tema.
Per la qual cosa presentem la següent:
Hace un año se detectó aluminosis en el edificio del IES
Honori García de La Vall d’Uixó; con lo que toda la infraestructura educativa se trasladó desde septiembre de 2010 al
recinto de Les Penyes en Festes, donde se ubicó – en dicha
zona asfaltada– un nuevo edificio de aulas prefabricadas
para albergar a 800 alumnos, con un patio sin sombras, ni arbolado.
Desde entonces los alumnos del centro se encuentran en
unas condiciones muy mejorables, con un calor sofocante y soportando goteras. Además, los niños y niñas deben cruzar una
de las arterias viarias más importantes de la ciudad para poder
practicar el deporte en el polideportivo municipal porque el
centro provisional no tiene ninguna dotación de este tipo. La
valla de la instalación se encuentra rota, por lo que es muy fácil
entrar o abandonar el lugar, con el peligro que comporta.
Las demandas de los padres y madres de los alumnos del
instituto han sido constantes en los últimos meses, sin que la
Conselleria de Educación haya tomado ninguna decisión al
respecto.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell a procedir, el
més aviat possible, a la construcció d’un nou edifici per a
l’IES Honori García de la Vall d’Uixó.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell a procedir, fins
que no es construesca el nou centre, a la millora de les actuals instal·lacions provisionals, la reparació o la instal·lació
d’una tanca funcional, una zona de descans i ombra i una
zona esportiva.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell a proceder, lo
antes posible, a la construcción de un nuevo edificio para el
IES Honori García de La Vall d’Uixó.
2. Las Corts Valencianes instan al Consell a proceder,
hasta que no se construya el nuevo centro, a la mejora de las
actuales instalaciones provisionales, la reparación o instalación de una valla funcional, una zona de descanso y sombra
y una zona deportiva.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la dotació d’estudis de formació professional a l’IES Miquel Peris i Segarra del Grau
de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 28.351)
Proposición no de ley sobre la dotación de estudios de
formación profesional al IES Miquel Peris i Segarra del
Grau de Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.351)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán, síndica i
diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respectivament, a l’empara dels articles 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán, sindica
y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo de los artículos 160 y siguientes del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.396
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Des d’EUPV hem constatat la notable mancança de places per a cursar estudis de cicles formatius a la ciutat de Castelló; com a exemple, el procés de matriculació del passat setembre, on la demanda sobrepassà àmpliament l’oferta i es
quedaren sense poder cursar estudis centenars de joves. Des
d’EUPV considerem necessari, en aquest context de crisi i
atur, fer una aposta decidida per la formació de la nostra joventut, especialment la formació professional, i augmentar
significativament les places disponibles. Un institut on considerem idònia la implementació de cicles formatius, tant de
grau mitjà com superior, és l’IES Miquel Peris i Segarra,
ubicat al Grau de Castelló, que en l’actualitat no n’imparteix
cap.
Per tot el que s’hi ha exposat, presentem la següent:
Desde EUPV hemos constatado la notable falta de plazas
para cursar estudios de ciclos formativos en la ciudad de
Castellón; como ejemplo, el proceso de matriculación del
pasado septiembre, donde la demanda sobrepasó sobradamente la oferta y se quedaron sin poder cursar estudios cientos de jóvenes. Desde EUPV consideramos necesario, en
este contexto de crisis y paro, hacer una apuesta decidida por
la formación de nuestra juventud, especialmente la formación profesional, y aumentar significativamente las plazas
disponibles. Un instituto donde consideramos idónea la implementación de ciclos formativos, tanto de grado medio
como superior, es el IES Miquel Peris i Segarra, ubicado en
el Grau de Castelló, que en la actualidad no imparte ninguno.
Por todo lo expuesto presentamos la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓN NO DE LEY
Les Corts Valencianes insten el Consell a fer totes les
gestions oportunes per dotar l’IES Miquel Peris i Segarra
d’estudis de formació professional, tant de grau mitjà com
superior.
Las Corts Valencianes instan al Consell a hacer todas las
gestiones oportunas para dotar al IES Miquel Peris i Segarra
de estudios de formación profesional, tanto de grado medio
como superior.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou aulari
independent amb dues aules d’infantil al CEIP Eliseo Vidal, de València, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.353)
Proposición no de ley sobre la construcción de un nuevo
aulario independiente con dos aulas de infantil en el
CEIP Eliseo Vidal, de Valencia, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.353)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV i previ coneixement del seu grup, presenta
la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, sindica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RCV y previo conocimiento de su grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El CEIP Eliseo Vidal del barri de Patraix de la ciutat de
València acull alumnes d’educació infantil, educació primària i primer cicle d’ESO.
Les classes destinades a educació infantil van ser habilitades l’any 1998 en un semisoterrani d’aquest col·legi públic.
Incompleixen la normativa de seguretat, accessibilitat, habilitat i salubritat que deuen de complir tots els centres que imparteixen educació infantil al País Valencià.
Aquestes aules situades en un semisoterrani tenen una
porta amb escalons que, en cas d’emergència, fa pràcticament impossible el seu desallotjament ràpidament. El gimnàs
és una sala sense ventilació i sense cap eixida d’emergència.
Els actuals requisits a totes les comunitats autònomes i
municipis espanyols sobre el disseny per als nous centres docents estableixen que no es projectaran soterranis ni semisoterranis. Només s’admetran els últims en casos molt justificats com a local d’instal·lacions i emmagatzematge i hauran
de tenir ventilació i il·luminació manual. Així es recull en
l’Ordre del 13 de novembre de 1991 que complementa els
programes de necessitats aprovats per l’Ordre ministerial
d’Educació i Ciència del 4 de novembre de 1991 (RCL
1991/2.695), entre altres.
El CEIP Eliseo Vidal del barrio de Patraix de la ciudad de
Valencia acoge alumnos de educación infantil, educación
primaria y primer ciclo de ESO.
Las clases adscritas a educación infantil fueron habilitadas en el año 1998 en un semisótano de este colegio público.
Incumplen la normativa de seguridad, accesibilidad, habilidad y salubridad que deben de cumplir todos los centros que
imparten educación infantil en el País Valenciano.
Estas aulas situadas en un semisótano tienen una puerta
con escalones que, en caso de emergencia, hace prácticamente imposible su desalojo rápidamente. El gimnasio es
una sala sin ventilación y sin ninguna salida de emergencia.
Los actuales requisitos en todas las comunidades autónomas y municipios españoles sobre el diseño para los nuevos
centros docentes establecen que no se proyectarán sótanos ni
semisótanos. Solo se admitirán los últimos en casos muy justificados como local de instalaciones y almacenamiento y
deberán tener ventilación e iluminación manual. Así se recoge en la Orden del 13 de noviembre de 1991 que complementa los programas de necesidades aprobados por la Orden
ministerial de Educación y Ciencia del 4 de noviembre de
1991 (RCL 1991/2.695), entre otras.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.397
La falta d’adequació a la normativa sobre accessibilitat és
evident al soterrani. Incompleix la legislació estatal i autonòmica vigent: la Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les
persones amb discapacitat; l’Ordre VIV561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a
l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats; el Reial
decret 505/2007, de 20 d’abril, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i la utilització dels espais públics urbans i edificacions; la Llei 1/1998, de 5 de
maig, de la Generalitat Valenciana, d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació; i el Decret 39/2004, de 4 de març, del Consell, pel
qual es desenvolupa la Llei 1/1998.
Per la qual cosa presentem la següent:
La falta de adecuación a la normativa sobre accesibilidad es
evidente en el sótano. Incumple la legislación estatal y autonómica vigente: la Ley 26/2011, de 1 de agosto, de adaptación
normativa a la Convención internacional sobre los derechos de
las personas con discapacidad; la Orden VIV561/2010, de 1 de
febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados; el Real
decreto 505/2007, de 20 de abril, por el que se aprueban las
condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las
personas con discapacidad para el acceso y utilización de los
espacios públicos urbanos y edificaciones; la Ley 1/1998, de 5
de mayo, de la Generalitat Valenciana, de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, urbanísticas y de la comunicación; y el Decreto 39/2004, de 4 de marzo, del Consell, por
el que se desarrolla la Ley 1/1998.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a la construcció d’un nou aulari independent amb dues aules d’infantil al CEIP Eliseo Vidal, que complesca amb els actuals requeriments de qualitat
que recull la legislació vigent per a l’adequada actuació docent i sanitària amb els alumnes.
Les Corts instan al Consell a la construcción de un nuevo
aulario independiente con dos aulas de infantil en el CEIP
Eliseo Vidal, que cumpla con los actuales requerimientos de
calidad que recoge la legislación vigente para la adecuada
actuación docente y sanitaria con los alumnos.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 2 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre l’execució immediata de les
obres de l’IES Playa Flamenca d’Oriola, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.354)
Proposición no de ley sobre la ejecución inmediata de las
obras del IES Playa Flamenca de Orihuela, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.354)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi d’Oriola té algunes mancances educatives arrossegades des de fa anys que necessiten una planificació i
un compromís per part de les administracions públiques implicades, la Generalitat Valenciana i l’ajuntament.
Dels tres centres educatius que es troben ubicats a Oriola
Costa, tan sols un –el CEIP Los Dolses– ha estat construït.
Les obres de l’institut d’educació secundària Playa Flamenca, aturades des de fa dos mesos, han estat adjudicades a
l’empresa Cyes Infraestructuras, SA, perquè comencen per
quarta vegada, tot i que la primera pedra es va col·locar l’any
2009.
Quant al col·legi número 18, Playas d’Oriola, s’haurien
d’haver licitat i executat les obres ja; la qual cosa encara no
ha ocorregut. En aquest col·legi, que es va crear fa deu anys,
els alumnes reben d’aleshores ençà les classes en aules prefabricades.
A més, en ple centre d’Oriola s’ubica l’institut IES Thader, massificat des de fa una dècada i que aquest curs ha hagut d’instal·lar unes quantes aules prefabricades per a acollir
tots els alumnes. El mateix problema pateix l’IES Las Espeñetas, on ja s’anuncia per al pròxim curs la instal·lació
d’aules prefabricades amb la finalitat d’acollir 200 nous
alumnes.
El municipio de Orihuela tiene algunas carencias educativas arrastradas desde hace años que necesitan de una planificación y un compromiso por parte de las administraciones públicas implicadas, la Generalitat Valenciana y el ayuntamiento.
De los tres centros educativos que se encuentran ubicados
en Orihuela Costa, tan sólo uno –el CEIP Los Dolses– ha
sido construido. Las obras del instituto de educación secundaria Playa Flamenca, paradas desde hace dos meses, han
sido adjudicadas a la empresa Cyes Infraestructuras, SA,
para que comiencen por cuarta vez, a pesar de que la primera
piedra se colocó en el año 2009.
En cuanto al colegio número 18, Playas de Orihuela, se
tendrían que haber licitado y ejecutado las obras ya; lo que
todavía no ha ocurrido. En este colegio, que se creó hace
diez años, los alumnos reciben desde entonces sus clases en
aulas prefabricadas.
Además, en pleno centro de Orihuela se ubica el instituto
IES Thader, masificado desde hace una década y que este
curso ha tenido que instalar varias aulas prefabricadas para
acoger a todos los alumnos. El mismo problema sufre el IES
Las Espeñetas, donde ya se anuncia para el próximo curso la
instalación de aulas prefabricadas con la finalidad de acoger
a 200 nuevos alumnos.
BOC número 98
28.09.2012
Per tot això presentem la següent:
Pàg. 14.398
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1) Executar immediatament les obres de l’institut
d’educació secundària Playa Flamenca d’Oriola.
2) Licitar i executar immediatament les obres del col·legi
número 18, Playas d’Oriola.
3) Licitar i executar de manera immediata les obres
d’ampliació de l’IES Thader d’Oriola.
4) Licitar i executar les obres d’ampliació de l’IES Las
Espeñetas.
Les Corts instan al Consell a:
1) Ejecutar inmediatamente las obras del instituto de educación secundaria Playa Flamenca de Orihuela.
2) Licitar y ejecutar inmediatamente las obras del colegio
número 18, Playas de Orihuela.
3) Licitar y ejecutar de manera inmediata las obras de
ampliación del IES Thader de Orihuela.
4) Licitar y ejecutar las obras de ampliación del IES Las
Espeñetas.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Castelló de la Ribera,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.355)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Villanueva de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.355)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, sindica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del RCV presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Castelló de la Ribera té una sèrie de necessitats educatives que necessiten d’una planificació i d’un
compromís per part de les administracions públiques implicades, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament.
Cal escoltar aquestes demandes i donar solució als problemes existents al municipi, com són la construcció d’un
centre d’educació per a adults.
També està pendent la construcció del nou col·legi públic
Severí Torres, que fa més d’un any que està paralitzat a falta
d’adjudicar l’obra a una empresa.
L’actual col·legi públic Severí Torres pateix greus problemes de seguretat al menjador. No hi ha cap porta
d’emergència, al pati confrontant es troben dotze bombones
de gas propà per a la cuina, i a dos metres l’aljub i la caldera
de gasoil. A més a més, les finestres estan barrades de ferro i
resulta pràcticament impossible realitzar una evacuació en
cas que es produesca un incendi a la cuina.
D’altra banda, l’institut d’ensenyament secundari Vicent
Gandia presenta una sèrie de greus deficiències tècniques i
funcionals, tals com filtracions d’humitats procedents de
l’aigua de pluja amb el consegüent perill de relliscada per als
alumnes i professors, moviments en l’estructura que poden
donar lloc a greus problemes, falta de seguretat en el sistema
elèctric amb entrada a aquest d’humitats en dies de pluja,
sistema de calefacció antiquat, falta d’aïllament tèrmic que
dificulta la docència a les aules, barreres arquitectòniques
que impedeixen l’accés a persones amb deficiències de mobilitat, entre d’altres. A més d’altres problemes que dificulten el correcte funcionament del centre, com la desproporcionalitat de la sala d’actes per les seues dimensions amb el
nombre d’alumnes usuaris, inexistència d’un lloc adequat
per a fer ús com a biblioteca o la falta d’aules que existeixen
a l’institut, on han d’ocupar espais de departament com a aules.
El municipio de Villanueva de Castellón tiene una serie
de necesidades educativas que necesitan de una planificación
y de un compromiso por parte de las administraciones públicas implicadas, la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento.
Hay que escuchar estas demandas y dar solución a los
problemas existentes en el municipio, como son la construcción de un centro de educación para adultos.
También está pendiente la construcción del nuevo colegio
público Severí Torres, que hace más de un año que está paralizado a falta de adjudicar la obra a una empresa.
El actual colegio público Severí Torres sufre graves problemas de seguridad en el comedor. No hay ninguna puerta de
emergencia, en el patio colindante hay doce bombonas de gas
propano para la cocina, y a dos metros la cisterna y la caldera
de gasóleo. Además, las ventanas están provistas de rejas de
hierro y resulta prácticamente imposible realizar una evacuación en caso de que se produzca un incendio en la cocina.
Por otra parte, el instituto de enseñanza secundario Vicent
Gandia presenta una serie de graves deficiencias técnicas y
funcionales, tales como filtraciones de humedades procedentes del agua de lluvia con el consiguiente peligro de resbalón
para los alumnos y profesores, movimientos en la estructura
que pueden dar lugar a graves problemas, falta de seguridad
en el sistema eléctrico con entrada al mismo de humedades
en días de lluvia, sistema de calefacción anticuado, falta de
aislamiento térmico que dificulta la docencia en las aulas,
barreras arquitectónicas que impiden el acceso a personas
con deficiencias de movilidad, entre otros. Además de otros
problemas que dificultan el correcto funcionamiento del centro, como la desproporcionalidad del salón de actos por sus
dimensiones con el número de alumnos usuarios, inexistencia de un lugar adecuado para hacer uso como biblioteca o la
falta de aulas que existen en el instituto, donde deben ocupar
espacios de departamento como aulas.
BOC número 98
28.09.2012
Per la qual cosa presentem la següent:
Pàg. 14.399
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Castelló de la Ribera que aborde les necessitats de centres, la
demanda d’escolarització actual i que realitze un pla
d’inversions i execucions de projectes, i un compromís detallat i quantificat amb relació a les demandes educatives del
municipi de Castelló de la Ribera.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la Conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament de
Castelló de la Ribera per tal d’establir les prioritats i les necessitats de millora de l’educació del municipi.
3. Executar immediatament la construcció del nou
col·legi públic Severí Torres.
4. Revisar immediatament el pla d’evacuació de l’actual
col·legi públic Severí Torres i prendre les mesures pertinents
per garantir la seguretat dels alumnes, el professorat i el personal de serveis.
5. Licitar i executar una reforma integral en l’institut
d’educació secundària Vicent Gandia del municipi de Castelló de la Ribera que solucione totes i cadascuna de les seues
deficiències.
Las Cortes instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Villanueva de Castellón que aborde las necesidades de
centros, la demanda de escolarización actual y que realice un
plan de inversiones y ejecuciones de proyectos, y un compromiso detallado y cuantificado con relación a las demandas educativas del municipio de Villanueva de Castellón.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la Conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento
de Villanueva de Castellón para establecer las prioridades y
las necesidades de mejora de la educación del municipio.
3. Ejecutar inmediatamente la construcción del nuevo colegio público Severí Torres.
4. Revisar inmediatamente el plan de evacuación del actual colegio público Severí Torres y tomar las medidas pertinentes por garantizar la seguridad de los alumnos, el profesorado y el personal de servicios.
5. Licitar y ejecutar una reforma integral en el instituto de
educación secundaria Vicent Gandia del municipio de Villanueva de Castellón que solucione todas y cada una de sus
deficiencias.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa del municipi de Torrent, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.356)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa del municipio de Torrent, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.356)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, sindica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Torrent té una sèrie de necessitats educatives que necessiten d’una planificació i d’un compromís per part de les administracions públiques implicades, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament.
La construcció del col·legi públic número 10, que s’hi
troba funcionant en barracons, és una reivindicació històrica
de la ciutat. El govern municipal va cedir sòl l’any 2008 per
a la seua realització i l’any 2009 la Generalitat va anunciar la
licitació de l’obra, però no va ser fins el passat 4 de febrer de
2010, quan se’n va publicar la licitació en el Butlletí Oficial
de la Unió Europea.
Des de l’Ajuntament de Torrent s’ha insistit diverses vegades que immediatament després que es conformara el nou
Consell, l’aleshores alcaldessa i avui consellera d’Educació,
Maria José Català, va reunir-se amb l’aleshores conseller
d’Educació i ara portaveu del Consell, José Císcar, per a demanar-li la construcció d’aquest col·legi, alhora que des del
grup parlamentari popular en les Corts Valencianes també se
n’havia demanat la inclusió en el pressupost de la Generalitat.
La seua adjudicació, però, va arribar el mes de desembre
de 2011, suposant una inversió de 5,9 milions d’euros. Una
Torrent tiene una serie de necesidades educativas que necesitan de una planificación y de un compromiso por parte
de las administraciones públicas implicadas, la Generalitat
Valenciana y el Ayuntamiento.
La construcción del colegio público número 10, que se
encuentra funcionando en barracones, es una reivindicación
histórica de la ciudad. El gobierno municipal cedió suelo el
año 2008 para su realización y el año 2009 la Generalitat
anunció la licitación de la obra, pero no fue hasta el pasado 4
de febrero de 2010, cuando se publicó la licitación en el Boletín Oficial de la Unión Europea.
Desde el Ayuntamiento de Torrent se ha insistido varias
veces en que inmediatamente después de que se conformara
el nuevo Consell, la entonces alcaldesa y hoy consellera de
Educación, Maria José Català, se reunió con el entonces conseller de Educación y ahora portavoz del Consell, José Císcar, para pedirle la construcción de este colegio, al mismo
tiempo que desde el grupo parlamentario popular en las
Corts Valencianes también se había pedido la inclusión en el
presupuesto de la Generalitat.
Su adjudicación, sin embargo, llegó el mes de diciembre
de 2011, suponiendo una inversión de 5,9 millones de euros.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.400
quantitat que no obstant les promeses, no està consignada en
els pressupostos de la Generalitat per al 2012.
Cal tenir en compte que, amb dades de l’INE de 2011,
Torrent té 80.610 habitants i donats els alts nivells de demanda, necessita un centre integral de formació professional.
Més enllà de les carències en les infraestructures, evidents en els dos casos citats, l’ensenyament al municipi té
una problemàtica important a la qual caldria donar solucions,
com és la distribució desigual dels centres d’acció educativa
singulars (CAES) en l’assignació als instituts de secundària
de Torrent.
Per tot això presentem la següent:
Una cantidad que no obstante las promesas, no está consignada en los presupuestos de la Generalitat para el 2012.
Hay que tener en cuenta que, con datos del INE de 2011,
Torrent tiene 80.610 habitantes y dados los altos niveles de demanda, necesita un centro integral de formación profesional.
Más allá de las carencias en las infraestructuras, evidentes
en los dos casos citados, la enseñanza en el municipio tiene
una problemática importante a la que habría que dar soluciones, como es la distribución desigual de los centros de acción educativa singulares (CAES) en la asignación a los institutos de secundaria de Torrent.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Torrent que tracte les necessitats de centres, la demanda
d’escolarització actual i que realitze un pla d’inversions i execucions de projectes, i un compromís detallat i quantificat
amb relació a les demandes educatives del municipi de Torrent.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament de
Torrent per tal d’establir les prioritats i les necessitats de millora de l’educació al municipi, com també per estudiar una
nova ordenació del mapa escolar que compense la distribució desigual dels centres d’acció educativa singulars (CAES)
en l’assignació als instituts de secundària de Torrent.
3. Executar immediatament les obres del col·legi públic
número 10 de Torrent.
4. Licitar i adjudicar les obres d’un centre integral de formació professional.
Las Cortes instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Torrent que trate las necesidades de centros, la demanda
de escolarización actual y que realice un plan de inversiones
y ejecuciones de proyectos, y un compromiso detallado y
cuantificado con relación a las demandas educativas del municipio de Torrent.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento de Torrent para establecer las prioridades y las necesidades de mejora
de la educación al municipio, así como para estudiar una nueva
ordenación del mapa escolar que compense la distribución desigual de los centros de acción educativa singulares (CAES) en la
asignación a los institutos de secundaria de Torrent.
3. Ejecutar inmediatamente las obras del colegio público
número 10 de Torrent.
4. Licitar y adjudicar las obras de un centro integral de
formación profesional.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa del municipi de Sant Vicent del Raspeig,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.357)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa del municipio de San Vicente del Raspeig, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.357)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RC i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del RC y previo conocimiento de su grupo, presenta
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Sant Vicent del Raspeig té una sèrie de necessitats educatives que necessiten una planificació i un
compromís per part de les administracions públiques implicades: la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament.
Tal com hem manifestat en diverses ocasions, no hi
ha cap escola infantil pública ni cap plaça pública al municipi.
Al gener de 2011 es va cedir a la Conselleria un solar per
a la construcció d’un col·legi d’educació infantil i primària
(anomenat Número 12), de dues línies, tot i que la necessitat
real és de tres, ja que els alumnes que «sobren» en aquests
moments en el poble estan ubicats desplaçant l’EPA del seu
edifici propi a locals provisionals i precaris.
El municipio de San Vicente del Raspeig tiene una serie
de necesidades educativas que necesitan de una planificación
y de un compromiso por parte de las administraciones públicas implicadas: la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento.
Tal y como hemos venido manifestando en varias ocasiones, no hay ninguna escuela infantil pública ni ninguna plaza
pública en el municipio.
En enero de 2011 se cedió a la Conselleria un solar para
la construcción de un colegio de educación infantil y primaria (llamado Número 12), de dos líneas, aunque la necesidad
real es de tres, ya que los alumnos que «sobran» en estos
momentos en el pueblo están ubicados desplazando al EPA
de su edificio propio a locales provisionales y precarios.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.401
D’altra banda, els quatre instituts de secundària superen
les ràtios establertes per a l’ESO i BAT i pròximament seran
desbordats en el nombre de línies adscrites des dels CEIP del
municipi. S’ocuparan tots els espais possibles i tapiaran per a
crear-ne de nous si en un parell d’anys no es construeix un
IES nou.
Fa dos anys que es realitzà un projecte per a la remodelació del centre integrat de formació professional del Canastell, a causa del deteriorament i les enormes limitacions de
les seues instal·lacions, que donen formació a més de 1.000
alumnes de la comarca en horaris de matí i vesprada. Aquest
projecte està, ara per ara, paralitzat en la Conselleria
d’Educació, sent, com és, una demanda urgent i demorada.
Pel que fa a l’ensenyament per a adults (EPA), com ja
s’ha dit, es troba desplaçat del centre construït per a aquesta
finalitat i repartit, utilitzant les instal·lacions de l’IES Número 5 per la vesprada i locals municipals provisionals pel
matí.
Per últim, cal tenir en compte que l’escola d’idiomes està
ubicada en l’IES Gaia en horari de vesprada.
Per la qual cosa presentem la següent:
Por otro lado, los cuatro institutos de secundaria superan
las ratios establecidas para la ESO y BAT y próximamente se
verán desbordados en el número de líneas adscritas desde los
CEIP del municipio. Se ocuparán todos los espacios posibles
y tabicarán para crear nuevos si en un par de años no se
construye un IES nuevo.
Hace dos años se realizó un proyecto para la remodelación del centro integrado de formación profesional del Canastell, debido al deterioro y las enormes limitaciones de sus
instalaciones, que dan formación a más de 1.000 alumnos de
la comarca en horarios de mañana y tarde. Este proyecto
está, por ahora, paralizado en la Conselleria de Educación,
siendo, como es, una demanda urgente y demorada.
Por lo que respecta a la enseñanza para adultos (EPA),
como ya se ha dicho, se encuentra desplazada del centro
construido para esta finalidad y repartida, utilizando las instalaciones del IES Número 5 por la tarde y locales municipales provisionales por la mañana.
Por último, hay que tener en cuenta que la escuela de
idiomas está ubicada en el IES Gaia en horario de tarde.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Sant Vicent del Raspeig que aborde les necessitats de centres
i la demanda d’escolarització actual, i que realitze un pla
d’inversions i execucions de projectes i un compromís detallat i quantificat amb relació a les demandes educatives del
municipi de Sant Vicent del Raspeig.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la Conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament de
Sant Vicent del Raspeig per tal d’establir les prioritats i les
necessitats de millora de l’educació al municipi.
Les Corts instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de San Vicente del Raspeig que aborde las necesidades de
centros y la demanda de escolarización actual, y que realice
un plan de inversiones y ejecuciones de proyectos y un compromiso detallado y cuantificado en relación con las demandas educativas del municipio de San Vicente del Raspeig.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la Conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento
de San Vicente del Raspeig para establecer las prioridades y
las necesidades de mejora de la educación al municipio.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Benifaió, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.358)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación
educativa para el municipio de Benifaió, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.358)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RCV y previo conocimiento de su grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Benifaió té una sèrie de necessitats educatives que necessiten d’una planificació i d’un compromís per
part de les administracions públiques implicades, la Generalitat Valenciana i l’ajuntament.
Com hem manifestat en diverses ocasions, hi ha necessitats de reforma i adequació del centre Trullàs i del Santa
Bàrbara.
En concret, el CEIP Trullàs té els accessos al centre sense
urbanitzar, la qual cosa provoca una neteja deficient dels voltants, caos en el trànsit per a accedir a l’escola, i també el
perill que això suposa per als xiquets i les xiquetes. A més,
manquen eixides d’emergència al pavelló d’educació infantil
El municipio de Benifaió tiene una serie de necesidades
educativas que necesitan una planificación y un compromiso
por parte de las administraciones públicas implicadas, la Generalitat Valenciana y el ayuntamiento.
Como hemos manifestado en varias ocasiones, hay necesidades de reforma y adecuación del centro Trullàs y del
Santa Bárbara.
En concreto, el CEIP Trullàs tiene los accesos al centro sin
urbanizar, lo que provoca una limpieza deficiente de los alrededores, caos en el tráfico para acceder a la escuela, así como
el peligro que eso supone para los niños y las niñas. Además,
faltan salidas de emergencia en el pabellón de educación in-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.402
i s’haurien d’eliminar les barreres arquitectòniques, doncs no
hi ha ascensor per a pujar a l’aulari. Caldria, per últim, remodelar els banys, perquè degut al pas del temps, l’estat dels
serveis s’ha deteriorat de manera greu.
Pel que fa al CEIP Santa Bàrbara, es tracta d’un centre
amb les instal·lacions obsoletes, que es troba en espera d’una
remodelació per part de la conselleria des de l’any 2.000.
Remodelació que, tot i estar pressupostada fa ja alguns anys
no s’ha portat a terme, quan és del tot necessària doncs hi ha
problemes amb la instal·lació elèctrica, la fontaneria, el paviment del pati – amb la conseqüent manca de seguretat per als
alumnes– , etcètera.
D’altra banda, l’institut d’ensenyament secundari Soler i
Godes pateix d’una sèrie de problemes que cal solucionar.
Tot i que el nou institut està pressupostat des de fa ja uns
anys, l’actual es troba en una zona inundable segons el Patricova. A més, els alumnes de tercer i quart d’ESO es troben
en barracons i existeix una massificació d’alguns grups per
manca de professorat. A tot això s’ha de sumar que no està
adaptat per a minusvàlids i que cal dotar-lo de personal sanitari per tal d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives
especials.
Per últim, en el centre d’ensenyaments musicals (CEM)
de grau elemental i professional de Benifaió, les instal·lacions del qual són de l’ajuntament, no hi ha cap aula insonoritzada; tampoc no hi ha accessos per a minusvàlids i té
mancança d’espai per a totes les activitats que s’hi realitzen.
Deficiències que s’agreugen amb els problemes de finançament que pateix el centre, degut a les retallades de les subvencions per part de la Conselleria de Governació (d’un
54 % en dos anys) i al retard de les ajudes municipals.
Per la qual cosa presentem la següent:
fantil y se deberían eliminar las barreras arquitectónicas, pues
no hay ascensor para subir al aulario. Habría que, por último,
remodelar los baños, porque debido al paso del tiempo, el estado de los servicios se ha deteriorado de manera grave.
Por lo que respecta al CEIP Santa Bárbara, se trata de un
centro con las instalaciones obsoletas, que se encuentra en
espera de una remodelación por parte de la conselleria desde
el año 2.000. Remodelación que, a pesar de estar presupuestada hace ya algunos años no se ha llevado a cabo, cuando es
del todo necesaria pues hay problemas con la instalación
eléctrica, la fontanería, el pavimento del patio – con la consecuente falta de seguridad para los alumnos– , etcétera.
Por otra parte, el instituto de enseñanza secundaria Soler i
Godes sufre una serie de problemas que hay que solucionar.
Aunque el nuevo instituto está presupuestado desde hace ya
unos años, el actual se encuentra en una zona inundable
según el Patricova. Además, los alumnos de tercero y cuarto
de ESO están en barracones y existe una masificación en algunos grupos por falta de profesorado. A todo eso se debe
sumar que no está adaptado para minusválidos y que hay que
dotarlo de personal sanitario para atender al alumnado con
necesidades educativas especiales.
Por último, en el centro de enseñanzas musicales (CEM)
de grado elemental y profesional de Benifaió, cuyas instalaciones son del ayuntamiento, no hay ningún aula insonorizada; tampoco hay accesos para minusválidos y tiene falta de
espacio para todas las actividades que se realizan allí. Deficiencias que se agravan con los problemas de financiación
que sufre el centro, debido a los recortes de las subvenciones
por parte de la Conselleria de Gobernación (de un 54 % en
dos años) y al retraso de las ayudas municipales.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Benifaió que tracte les necessitats de centres, la demanda
d’escolarització actual i que realitze un pla d’inversions i execucions de projectes i un compromís detallat i quantificat
amb relació a les demandes educatives del municipi de Benifaió.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament de
Benifaió per tal d’establir les prioritats i les necessitats de
millora de l’educació al municipi.
Les Corts instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Benifaió que trate las necesidades de centros, la demanda
de escolarización actual y que realice un plan de inversiones
y ejecuciones de proyectos y un compromiso pormenorizado
y cuantificado con relación a las demandas educativas del
municipio de Benifaió.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento
de Benifaió para establecer las prioridades y las necesidades
de mejora de la educación en el municipio.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Muro d’Alcoi, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.359)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Muro d’Alcoi, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 28.359)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RCV y previo conocimiento de su grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.403
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Muro d’Alcoi té una sèrie de necessitats
educatives que necessiten d’una planificació i d’un compromís per part de les administracions públiques implicades, la
Generalitat Valenciana i l’ajuntament.
Com hem manifestant en diverses ocasions, la més prioritària hauria de ser la construcció del col·legi El Bracal, que
va ser enderrocat l’any 2008 perquè patia d’aluminosi. Un
fet que va obligar a instal·lar els alumnes en barracons. Recordem que, la primavera de l’any 2010 es va adjudicar el
projecte de construcció i la primavera del 2011 l’ajuntament
del municipi va concedir la llicència d’obres, tanmateix en el
mes de setembre, la conselleria va anunciar l’ajornament
sine die de la construcció de l’escola.
A més a més, la població de Muro d’Alcoi necessita un
altre col·legi de primària degut a l’augment de la població i
una escola pública d’educació infantil.
Per la qual cosa presentem la següent:
El municipio de Muro de Alcoy tiene una serie de necesidades educativas que necesitan una planificación y un compromiso por parte de las administraciones públicas implicadas, la Generalitat Valenciana y el ayuntamiento.
Como hemos manifestando en varias ocasiones, la más
prioritaria debería ser la construcción del colegio El Bracal,
que fue derribado el año 2008 porque sufría aluminosis. Un
hecho que obligó a instalar a los alumnos en barracones. Recordemos que, en la primavera del año 2010 se adjudicó el
proyecto de construcción y en la primavera de 2011 el ayuntamiento del municipio concedió la licencia de obras, sin
embargo en el mes de septiembre, la conselleria anunció el
aplazamiento sine die de la construcción de la escuela.
Además, la población de Muro d’Alcoi necesita otro colegio de primaria debido al aumento de la población y una escuela pública de educación infantil.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Muro d’Alcoi que tracte les necessitats de centres, la demanda d’escolarització actual i que realitze un pla d’inversions i
execucions de projectes i un compromís detallat i quantificat
amb relació a les demandes educatives del municipi de Muro
d’Alcoi.
2. Executar immediatament les obres de construcció del
nou col·legi El Bracal, que substituirà el que va ser enderrocat per aluminosi.
3. Licitar i executar les obres d’un nou col·legi públic de
primària.
4. Crear una escola pública de 0 a 3 anys al municipi de
Muro d’Alcoi.
Las Cortes instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Muro d’Alcoi que trate las necesidades de centros, la demanda de escolarización actual y que realice un plan de inversiones y ejecuciones de proyectos y un compromiso pormenorizado y cuantificado con relación a las demandas
educativas del municipio de Muro d’Alcoi.
2. Ejecutar inmediatamente las obras de construcción del
nuevo colegio El Bracal, que sustituirá el que fue derribado
por aluminosis.
3. Licitar y ejecutar las obras de un nuevo colegio público
de primaria.
4. Crear una escuela pública de 0 a 3 años en el municipio
de Muro d’Alcoi.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la dotació d’un centre públic
d’educació infantil al municipi de Setaigües, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.360)
Proposición no de ley sobre la dotación de un centro público de educación infantil en el municipio de Siete
Aguas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 28.360)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 y
següents del RCV i amb el coneixement previ del seu grup,
presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RCV y previo conocimiento de su grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Setaigües té una mancança educativa significativa a la qual s’hauria de donar solució.
Concretament, i amb relació a l’educació infantil,
s’hauria de dotar el municipi d’un centre públic, amb la finalitat de cobrir les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes.
Cal tenir en compte que, en aquests moments, sols hi ha
una guarderia que, per les característiques que té, no reuneix
les condicions per adaptar-la o convertir-la en centre
d’educació infantil.
El municipio de Siete Aguas tiene una carencia educativa
significativa a la que habría que dar solución.
Concretamente, y en relación con la educación infantil,
habría que dotar al municipio de un centro público, con la finalidad de cubrir las necesidades de sus ciudadanos y ciudadanas.
Hay que tener en cuenta que, en estos momentos, sólo
existe una guardería que, por sus características, no reúne las
condiciones para su adaptación o conversión en centro de
educación infantil.
BOC número 98
28.09.2012
Per això presentem la següent:
Pàg. 14.404
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a dotar d’un centre públic
d’educació infantil el municipi de Setaigües.
Les Corts instan al Consell a dotar de un centro público
de educación infantil al municipio de Siete Aguas.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Vila-real, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.361)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Vila-real, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.361)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RC i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del RC y previo conocimiento de su grupo, presenta
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Vila-real té una sèrie de necessitats educatives que necessiten una planificació i un compromís per part
de les administracions públiques implicades: la Generalitat
Valenciana i l’Ajuntament.
Tal com hem manifestat en diverses ocasions, alguns
col·legis de la població tenen una sèrie de problemes que
caldria solucionar.
És el cas del CEIP José Soriano, un centre que imparteix
les classes en tres línies idiomàtiques (castellà, valencià i anglès). Aquesta circumstància, que en principi hauria de ser
positiva, té finalment unes conseqüències negatives, ja que
alguns alumnes que haurien d’anar a aquesta escola per proximitat no han triat aquesta opció. Sembla que des del centre
s’ha suggerit verbalment a alguns pares i mares d’alumnes,
en el moment de la preinscripció, que la despesa en els uniformes escolars és molt elevada i que els progenitors havien
de tenir coneixements d’anglès per a ser capaços de fer el seguiment dels seus fills en llengua anglesa. Uns «suggeriments» que han convertit el CEIP José Soriano en un centre
sense alumnes nouvinguts, mentre que la resta d’escoles del
municipi tenen percentatges que arriben fins al 45 %.
Pel que fa al CEIP Escultor Ortells, al pati d’infantil cal
un porxo amb sostre per a poder protegir-se en dies de pluja
o per a garantir l’ombra en dies assolellats.
Amb el canvi de l’edifici vell al nou, a més, van desinstal·lar tota la xarxa d’internet amb què comptava el centre,
que ha estat privat del servei. Cal també un gimnàs que van
prometre ja fa alguns anys i no ho han tingut en compte a
l’hora de fer la reforma del centre (la reforma és recent,
l’han acabada per a aquest curs).
Quant al CEIP Botànic Calduch, cal tenir en compte que
els fluxòmetres dels lavabos no són adequats per a l’ús d’un
alumne i que, a més, necessiten servei d’infermeria per a casos puntuals de xiquets amb malalties cròniques com la diabetis.
Amb relació al CEIP Gimeno Barón, tot i ser un centre
nou, ha patit inundacions. En aquest centre manca personal,
ja que amb l’ampliació de les instal·lacions s’han quedat
curts en la cobertura que dóna als xiquets. També hi ha mancances per a dur a terme la neteja.
El municipio de Vila-real tiene una serie de necesidades
educativas que necesitan de una planificación y de un compromiso por parte de las administraciones públicas implicadas: la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento.
Tal y como hemos venido manifestando en varias ocasiones, algunos colegios de la población tienen una serie de
problemas que habría que solucionar.
Es el caso del CEIP José Soriano, un centro que imparte
sus clases en tres líneas idiomáticas (castellano, valenciano e
inglés). Esta circunstancia, que en principio debería ser positiva, tiene finalmente unas consecuencias negativas, ya que algunos alumnos que deberían ir a esta escuela por proximidad
no han elegido esta opción. Parece que desde el centro se ha
sugerido verbalmente a algunos padres y madres de alumnos,
en el momento de la preinscripción, que el gasto en los uniformes escolares es muy elevado y que los progenitores debían
tener conocimientos de inglés para ser capaces de hacer el seguimiento de sus hijos en lengua inglesa. Unas «sugerencias»
que han convertido al CEIP José Soriano en un centro sin
alumnos recién llegados, mientras que el resto de escuelas del
municipio tienen porcentajes que llegan hasta el 45 %.
Por lo que respecta al CEIP Escultor Ortells, en el patio de
infantil se necesita un porche con techo para poder protegerse
en días de lluvia o para garantizar la sombra en días soleados.
Con el cambio del edificio viejo al nuevo, además, desinstalaron toda la red de internet con la que contaba el centro, que se ha visto privado del servicio. Es necesario también un gimnasio que prometieron ya hace algunos años y no
la han tenido en cuenta a la hora de hacer la reforma del centro (la reforma es reciente, la han acabado para este curso).
En cuanto al CEIP Botánico Calduch, hay que tener en
cuenta que los fluxómetros de los lavabos no son adecuados
para el uso de un alumno y que, además, necesitan servicio
de enfermería para casos puntuales de niños con enfermedades crónicas como la diabetes.
En relación al CEIP Gimeno Barón, aún siendo un centro
nuevo, ha sufrido inundaciones. En este centro falta personal, ya que con la ampliación de las instalaciones se han quedado cortos en la cobertura que da a los niños. También hay
deficiencias para llevar a cabo su limpieza.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.405
El mateix problema amb la neteja pateix el CEIP Pius XII,
que, a més, té problemes de seguretat en el carrer, a causa de
l’existència de tanques de contenció.
Els problemes que, per la seua banda, arrossega el CEIP
Pascual Nácher són diversos: el nivell d’educació infantil té
el pati de terra de fang, que amb pluja s’enfanga i que és
causa d’al·lèrgies; necessita la instal·lació de gas ciutat; té el
mobiliari inservible – qüestió que està sense resposta per
part de la Conselleria des de fa anys– ; un gimnàs promès
també des de fa anys, i, per últim, falten aules per al tercer
curs d’educació infantil, i han d’utilitzar les del primer pis.
També són múltiples les deficiències en el cas del CEIP
Carles Sarthou: La porta corredora està inservible, ja que és
molt vella; la clau de pas en el nivell d’educació infantil goteja; hi ha una tanca trencada per on els xiquets intenten eixir; els banys estan completament deteriorats, s’inunden i
són un focus d’infecció; el pati és de terra, i, a més, té un
mobiliari esportiu obsolet i amb perill per a la seguretat dels
xiquets.
El CEIP Angelina Abad té una sèrie de necessitats que
també haurien de ser cobertes, entre elles: la falta d’un servei
d’infermeria; unes cistelles de bàsquet deteriorades que haurien de canviar-se; la formació de tolls d’aigua quan plou; la
manca de lavabos per al professorat d’educació infantil, obligat a desplaçar-se a les instal·lacions de primària, i, per últim, el pis (rugós) de la cuina està qualificat com a insalubre
i hauria de reformar-se.
Finalment, el CEIP Concepción Arenal pateix una forta
descompensació immigrant, amb un percentatge del 45 % de
nouvinguts. De fet, hi ha classes on la proporció entre xiquets locals i nouvinguts se situa en 4 i 18, respectivament.
Caldria fer una reordenació del mapa escolar.
El principal escull que hi ha en el nivell d’educació secundària es troba en l’IES Miralcamp, amb un problema de
seguretat fora del centre.
En un nivell més general, les principals demandes del
municipi pel que fa a l’educació són, quant a infraestructures: la construcció d’un quart institut de secundària públic
per a la zona nord de Vila-real, ja que la resta es troba en els
altres punts cardinals, i la construcció d’un centre públic
d’educació infantil, ja que, tot i que la població està conformada per 52.000 habitants, sols n’hi ha un per a donar cobertura a aquest nivell educatiu.
Tanmateix, la problemàtica no se circumscriu solament a
construccions. S’ha de tenir en compte que caldria fer un increment de l’assignació pressupostària en beques de menjador i, també, la vella reivindicació de l’escola oficial
d’idiomes. Vila-real té una secció de l’EOI de Castelló on
s’estudien els nivells bàsic i intermedi de francès, anglès i
alemany. Per a poder estudiar el nivell avançat cal desplaçarse a Castelló, per la qual cosa caldria dotar el municipi d’una
vertadera seu, i no d’una secció d’EOI.
Per tot això presentem la següent:
El mismo problema con la limpieza sufre el CEIP Pío XII,
que, además, tiene problemas de seguridad en la calle, debido
a la existencia de vallas de contención.
Los problemas que, por su parte, arrastra el CEIP Pascual
Nácher son diversos: el nivel de educación infantil tiene el patio del suelo de barro, que con lluvia se embarra y que es causa
de alergias; necesita la instalación de gas ciudad; tiene el mobiliario inservible – cuestión que está sin respuesta por parte de
la Conselleria desde hace años– ; un gimnasio prometido también desde hace años, y, por último, faltan aulas para el tercer
curso de educación infantil, y deben utilizar las del primer piso.
También son múltiples las deficiencias en el caso del
CEIP Carles Sarthou: La puerta corredora está inservible, ya
que es muy vieja; la llave de paso en el nivel de educación
infantil gotea; hay una cerca rota por donde los niños intentan salir; los baños están completamente deteriorados, se
inundan y son un foco de infección; el patio es del tierra, y,
además, tiene un mobiliario deportivo obsoleto y con peligro
para la seguridad de los niños.
El CEIP Angelina Abad tiene una serie de necesidades
que también deberían ser cubiertas, entre ellas: la falta de un
servicio de enfermería; unas cestas de baloncesto deterioradas que deberían cambiarse; la formación de charcos de agua
cuando llueve; la falta de lavabos para el profesorado de
educación infantil, obligado a desplazarse a las instalaciones
de primaria, y, por último, el piso (rugoso) de la cocina está
calificado como insalubre y debería reformarse.
Finalmente, el CEIP Concepción Arenal sufre una fuerte
descompensación inmigrante, con un porcentaje del 45 % de
recién llegados. De hecho, hay clases donde la proporción entre niños locales y recién llegados se sitúa en 4 y 18, respectivamente. Habría que hacer una reordenación del mapa escolar.
El principal escollo que existe en el nivel de educación
secundaria se encuentra en el IES Miralcamp, con un problema de seguridad fuera del centro.
En un nivel más general, las principales demandas del
municipio por lo que respecta a la educación son, en cuanto
a infraestructuras: la construcción de un cuarto instituto de
secundaria público para la zona norte de Vila-real, ya que el
resto se encuentra en los otros puntos cardinales, y la construcción de un centro público de educación infantil, pues,
aunque la población está conformada por 52.000 habitantes,
solo hay uno para dar cobertura a este nivel educativo.
Sin embargo, la problemática no se circunscribe solamente
a construcciones. Se ha de tener en cuenta que habría que hacer un incremento de la asignación presupuestaria en becas de
comedor y, también, la vieja reivindicación de la escuela oficial de idiomas. Vila-real tiene una sección de la EOI de Castellón donde se estudia los niveles básico e intermedio de
francés, inglés y alemán. Para poder estudiar el nivel avanzado
hay que desplazarse a Castellón, por lo que habría que dotar al
municipio de una verdadera sede, y no de una sección de EOI.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Vila-real que aborde les necessitats de centres, la demanda
d’escolarització actual i que realitze un pla d’inversions i execucions de projectes, i un compromís detallat i quantificat
amb relació a les demandes educatives del municipi de Vilareal.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la Conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament de
Les Corts instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Vila-real que aborde las necesidades de centros, la demanda de escolarización actual y que realice un plan de inversiones y ejecuciones de proyectos, y un compromiso detallado y cuantificado en relación a las demandas educativas
del municipio de Vila-real.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la Conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.406
Vila-real per tal d’establir les prioritats i les necessitats de
millora de l’educació al municipi.
3. Construir un quart institut de secundària públic per a la
zona nord de Vila-real.
4. Construir un centre públic d’educació infantil al municipi de Vila-real.
5. Augmentar substancialment l’assignació pressupostària
en beques de menjador per tal de donar cobertura als alumnes dels centres públics de Vila-real.
6. Fer una reordenació del mapa escolar per tal d’evitar
les greus descompensacions existents en la distribució dels
xiquets i les xiquetes nouvinguts i nouvingudes al municipi
de Vila-real.
7. Dotar el municipi de Vila-real d’una escola oficial
d’idiomes.
de Vila-real para establecer las prioridades y necesidades de
mejora de la educación en el municipio.
3. Construir un cuarto instituto de secundaria público
para la zona norte de Vila-real.
4. Construir un centro público de educación infantil en el
municipio de Vila-real.
5. Aumentar sustancialmente la asignación presupuestaria
en becas de comedor para dar cobertura a los alumnos de los
centros públicos de Vila-real.
6. Hacer una reordenación del mapa escolar para evitar
las graves descompensaciones existentes en la distribución
de los niños y niñas recién llegados y recién llegadas al municipio de Vila-real.
7. Dotar al municipio de Vila-real de una escuela oficial
de idiomas.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Riba-roja, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.362)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Riba-roja, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.362)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV i previ coneixement del grup, presenta la
proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Riba-roja pateix una mancança
d’infraestructures educatives de qualitat i adequades per als
seus ciutadans i ciutadanes.
En l’actualitat, la població compta amb quatre col·legis
públics d’educació primària que es troben massificats, per la
qual cosa caldria una nova escola.
També cal dotar el municipi d’una aula CIL per a la inclusió educativa de xiquets i xiquetes amb trastorns per dèficits d’atenció; doncs ja el curs passat la inspectora va sostenir en la Junta d’Escolarització que a Riba-roja hi havia
casos suficients per a fer-ho.
Tenint en compte que hi ha dos instituts d’educació secundària, l’IES Riba-roja del Túria i l’IES El Quint, podria
aprofitar-se un dels aularis per a dotar el municipi d’una escola oficial d’idiomes i així oferir un servei públic, el de
l’aprenentatge de noves llengües, essencial en qualsevol societat contemporània.
També caldria dotar el municipi d’un centre
d’ensenyament per a persones adultes.
Pel que fa al conservatori de música i dansa, caldria que
fóra assumit per la conselleria.
Per tot això presentem la següent:
El municipio de Riba-roja sufre una falta de infraestructuras educativas de calidad y adecuadas para sus ciudadanos y
ciudadanas.
En la actualidad, la población cuenta con cuatro colegios
públicos de educación primaria que se encuentran masificados, por lo que sería necesaria una nueva escuela.
También hay que dotar al municipio de un aula CYL para
la inclusión educativa de niños y niñas con trastornos por déficits de atención; pues ya el curso pasado la inspectora sostuvo en la Junta de Escolarización que en Riba-roja había casos suficientes para hacerlo.
Teniendo en cuenta que hay dos institutos de educación
secundaria, el IES Riba-roja del Túria y el IES El Quint,
podría aprovecharse uno de los aularios para dotar al municipio de una escuela oficial de idiomas y así ofrecer un
servicio público, el del aprendizaje de nuevas lenguas, esencial en cualquier sociedad contemporánea.
También habría que dotar al municipio de un centro de
enseñanza para personas adultas.
Respecto al conservatorio de música y danza, sería necesario que fuera asumido por la conselleria.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Riba-roja que tracte les necessitats de centres, la demanda
Les Corts instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Riba-roja que aborde las necesidades de centros, la de-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.407
d’escolarització actual i que realitze un pla d’inversions i execucions de projectes i un compromís detallat i quantificat
amb relació a les demandes educatives del municipi de Ribaroja.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament de
Riba-roja per tal d’establir les prioritats i les necessitats de
millora de l’educació al municipi.
manda de escolarización actual y que realice un plan de inversiones y ejecuciones de proyectos y un compromiso detallado y cuantificado en relación con las demandas educativas
del municipio de Riba-roja.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento
de Riba-roja para establecer las prioridades y necesidades de
mejora de la educación en el municipio.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre planificació educativa per al
municipi d’Ontinyent, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.363)
Proposición no de ley sobre planificación educativa para
el municipio de Ontinyent, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.363)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV i previ coneixement del grup, presenta la
proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi d’Ontinyent pateix una mancança
d’infraestructures educatives de qualitat i adequades per als
seus ciutadans i ciutadanes.
En primer lloc i pel que fa a l’educació infantil, cal tenir
en compte la reivindicació històrica de tota la comunitat educativa de la construcció i l’adaptació, segons marca la llei, de
l’aulari o del pavelló infantil del CEIP Bonavista.
Amb relació a l’educació secundària, caldria executar una
reforma integral de l’IES L’Estació. Aquest és el primer i
més antic dels instituts a Ontinyent i ha vist passar nombroses generacions d’estudiants. Per tant, atès l’ús al llarg del
temps, s’hi troba amb moltes carències.
D’altra banda, la construcció i la posada en marxa de
l’EOI a Ontinyent és una de les necessitats educatives més
immediates de la comarca de la Vall d’Albaida, ja que
l’escola actual és una extensió de la d’Alzira i no compten
amb secretària pròpia. La posada en marxa d’aquesta secció
va suposar una novetat per a la comarca en el seu moment.
Però en l’actualitat no poden abastar les necessitats de
l’alumnat, que és – any rere any– cada vegada més nombrós.
Una altra de les velles necessitats d’Ontinyent és la construcció d’un conservatori musical que done prestació a les
necessitats dels estudiants de música del municipi i de la comarca.
Per tot això presentem la següent:
El municipio de Ontinyent sufre una falta de infraestructuras educativas de calidad y adecuadas para sus ciudadanos
y ciudadanas.
En primer lugar y por lo que respecta a la educación infantil,
hay que tener en cuenta la reivindicación histórica de toda la comunidad educativa de la construcción y adaptación, según marca la ley, del aulario o pabellón infantil del CEIP Bonavista.
En relación con la educación secundaria, habría que ejecutar una reforma integral del IES L’Estació. Este es el primero
y más antiguo de los institutos en Ontinyent y ha visto pasar
numerosas generaciones de estudiantes. Por tanto, dado su uso
a lo largo del tiempo, se encuentra con muchas carencias.
Por otro lado, la construcción y puesta en marcha de la
EOI en Ontinyent es una de las necesidades educativas más
inmediatas de la comarca de La Vall d’Albaida, ya que la escuela actual es una extensión de la de Alzira y no cuentan
con secretaria propia. La puesta en marcha de esta sección
supuso una novedad para la comarca en su momento. Pero
en la actualidad no pueden alcanzar las necesidades del
alumnado, que es – año tras año– cada vez más numeroso.
Otra de las viejas necesidades de Ontinyent es la construcción de un conservatorio musical que dé prestación a las
necesidades de los estudiantes de música del municipio y de
la comarca.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi
d’Ontinyent que tracte les necessitats de centres, la demanda
d’escolarització actual i que realitze un pla d’inversions i execucions de projectes i un compromís detallat i quantificat
amb relació a les demandes educatives del municipi
d’Ontinyent.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament
d’Ontinyent per tal d’establir les prioritats i les necessitats de
millora de l’educació al municipi.
Les Corts instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Ontinyent que aborde las necesidades de centros, la demanda de escolarización actual y que realice un plan de inversiones y ejecuciones de proyectos y un compromiso detallado y cuantificado en relación con las demandas educativas
del municipio de Ontinyent.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento
de Ontinyent para establecer las prioridades y necesidades de
mejora de la educación en el municipio.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.408
3. Construir el pavelló d’educació infantil del CEIP Bonavista, al municipi d’Ontinyent.
4. Dur a terme una reforma integral de l’IES L’Estació, al
municipi d’Ontinyent.
5. Dotar el municipi d’Ontinyent d’una escola oficial
d’idiomes pròpia.
6. Construir un conservatori musical al municipi
d’Ontinyent.
3. Construir el pabellón de educación infantil del CEIP
Bonavista, en el municipio de Ontinyent.
4. Llevar a cabo una reforma integral del IES L’Estació,
en el municipio de Ontinyent.
5. Dotar al municipio de Ontinyent de una escuela oficial
de idiomas propia.
6. Construir un conservatorio musical en el municipio de
Ontinyent.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Catarroja, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.364)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Catarroja, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.364)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV i previ coneixement del grup, presenta la
proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Catarroja té una sèrie de necessitats educatives que necessiten una planificació i un compromís per
part de les administracions públiques implicades, la Generalitat Valenciana i l’ajuntament.
Tal i com hem vingut manifestant en diverses ocasions, hi
ha necessitats de reforma i adequació de diversos centres
educatius.
En concret, els col·legis públics Jaume el Conqueridor i
Bertomeu estan pendents d’una reforma integral. En el cas
del primer, ja estan fets els plànols del projecte però
l’execució no s’ha dut a terme.
Pel que fa al centre de nova construcció Joan XXIII, cal
tenir en compte que no té calefacció als passadissos i que
l’any 2010, durant el seu primer any en marxa, va envolar-se
part del sostre dels lavabos.
Una altra mancança educativa important és la relativa al
centre número 6, on els alumnes es troben escolaritzats en
barracons. Aquest centre depèn d’un altre, el CP Via Romana, i la construcció hauria de ser una prioritat.
També està pendent de reforma integral l’institut
d’ensenyament secundari Berenguer Dalmau.
Quant als recursos humans, els centres de primària tenien
un projecte municipal de compensatòria que sempre ha estat
dotat amb mestres i ha arribat a tenir quatre mestres per a
primària. El curs passat, però, la dotació ja es va reduir a tres
i enguany sols han enviat dos mestres al CP Joan XXIII; amb
la qual cosa, ni el Bertomeu, ni el Jaume el Conqueridor, ni
La Vila, ni el número 6 tenen mestres de compensatòria per
als xiquets nouvinguts. A més a més, també s’ha reduït professorat en l’IES Berenguer Dalmau.
Per últim, el municipi de Catarroja, tot i tenir 28.000 habitants, no compta amb una escola infantil pública.
Per la qual cosa presentem la següent:
El municipio de Catarroja tiene una serie de necesidades
educativas que necesitan una planificación y un compromiso
por parte de las administraciones públicas implicadas, la Generalitat Valenciana y el ayuntamiento.
Tal y como hemos venido manifestando en varias ocasiones, hay necesidades de reforma y adecuación de varios centros educativos.
En concreto, los colegios públicos Jaume el Conqueridor
y Bertomeu están pendientes de una reforma integral. En el
caso del primero, ya están hechos los planos del proyecto
pero su ejecución no se ha llevado a cabo.
Respecto al centro de nueva construcción Juan XXIII,
hay que tener en cuenta que no tiene calefacción en los pasillos y que en el año 2010, durante su primer año en marcha,
se despegó parte del techo de los lavabos.
Otra carencia educativa importante es la relativa al centro
número 6, donde los alumnos se encuentran escolarizados en
barracones. Este centro depende de otro, el CP Via Romana,
y su construcción debería ser una prioridad.
También está pendiente de reforma integral el instituto de
enseñanza secundaria Berenguer Dalmau.
En cuanto a los recursos humanos, los centros de primaria
tenían un proyecto municipal de compensatoria que siempre ha
sido dotado con maestros y ha llegado a tener cuatro maestros
para primaria. Sin embargo, el curso pasado su dotación ya se
redujo a tres y este año solo han enviado a dos maestros al CP
Juan XXIII; con lo que, ni el Bertomeu, ni el Jaume el Conqueridor, ni La Vila, ni el número 6 tienen maestros de compensatoria para los niños recién llegados. Además, también se ha reducido profesorado en el IES Berenguer Dalmau.
Por último, el municipio de Catarroja, a pesar de tener
28.000 habitantes, no cuenta con una escuela infantil pública.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Catarroja que tracte les necessitats de centres, la demanda
Les Corts instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Catarroja que aborde las necesidades de centros, la de-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.409
d’escolarització actual i que realitze un pla d’inversions i execucions de projectes i un compromís detallat i quantificat
amb relació a les demandes educatives del municipi de Catarroja.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament de
Catarroja per tal d’establir les prioritats i les necessitats de
millora de l’educació al municipi.
manda de escolarización actual y que realice un plan de inversiones y ejecuciones de proyectos y un compromiso detallado y cuantificado en relación con las demandas educativas
del municipio de Catarroja.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento
de Catarroja para establecer las prioridades y necesidades de
mejora de la educación en el municipio.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al municipi de Mutxamel, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.365)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el municipio de Mutxamel, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 28.365)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV i previ coneixement del grup, presenta la
proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Mutxamel pateix una mancança
d’infraestructures educatives de qualitat i adequades per als
seus ciutadans i ciutadanes.
En l’actualitat, la població compta amb tres col·legis
d’educació primària que es troben massificats; per la qual
cosa caldria una nova escola.
Amb relació a l’educació infantil, caldria una escola íntegrament pública, ja que la que hi ha actualment està construïda sobre sòl públic i amb finançament públic; però, no obstant això, és de gestió privada.
Pel que fa a l’educació secundària, és notòria i manifesta
la necessitat de més mitjans humans i de més mòduls en els
dos instituts amb què compta Mutxamel.
Per la qual cosa presentem la següent:
El municipio de Mutxamel sufre una falta de infraestructuras educativas de calidad y adecuadas para sus ciudadanos
y ciudadanas.
En la actualidad, la población cuenta con tres colegios de
educación primaria que se encuentran masificados; por lo
que sería necesaria una nueva escuela.
En relación con la educación infantil, sería necesaria una
escuela íntegramente pública, ya que la que hay actualmente
está construida sobre suelo público y con financiación pública; pero, no obstante, es de gestión privada.
Respecto a la educación secundaria, es notoria y manifiesta la necesidad de más medios humanos y de más módulos en los dos institutos con los que cuenta Mutxamel.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar una planificació educativa per al municipi de
Mutxamel que tracte les necessitats de centres, la demanda
d’escolarització actual i que realitze un pla d’inversions i execucions de projectes i un compromís detallat i quantificat
amb relació a les demandes educatives del municipi de Mutxamel.
2. Convocar i mantenir una reunió conjunta de la conselleria amb el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament de
Mutxamel per tal d’establir les prioritats i les necessitats de
millora de l’educació al municipi.
Les Corts instan al Consell a:
1. Realizar una planificación educativa para el municipio
de Mutxamel que aborde las necesidades de centros, la demanda de escolarización actual y que realice un plan de inversiones y ejecuciones de proyectos y un compromiso detallado y cuantificado en relación con las demandas educativas
del municipio de Mutxamel.
2. Convocar y mantener una reunión conjunta de la conselleria con el Consejo Escolar Municipal y el Ayuntamiento
de Mutxamel para establecer las prioridades y necesidades
de mejora de la educación en el municipio.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre el pagament pel Consell de
tots els deutes que té amb les societats musicals de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 28.381)
Proposición no de ley sobre el pago por el Consell de todas las deudas que tiene con las sociedades musicales de
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.381)
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.410
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep M.ª Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària
següent.
Les societats musicals no han rebut ni un euro dels 6,4
milions assignats el 2011 i el finançament de les escoles de
música es rebaixa de 4,5 milions a 3,5 (-20,5 %) el 2012. El
conseller de Governació Serafin Castellano també va afirmar
en el Ple de les Corts Valencianes de 21 de març que «no
s’ha retallat ni un sol euro dels pactes en l’acord el 2011 ni el
2012» i que «s’està complint al 100 %». No obstant això, el
finançament no s’ha fet efectiu i passa de 6,4 milions a 5,4 el
2012. La federació va ajornar la seva reivindicació de 15,7
milions per a les societats musicals fins a 2014 per la conjuntura econòmica després d’acordar el 2010 un finançament
de 6,4 milions (-60 %) per a 2011.
Josep M.ª Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la proposición no de ley de
tramitación ordinaria siguiente.
Las sociedades musicales no han recibido ni un euro de los
6,4 millones asignados en 2011 y la financiación de las escuelas de música se rebaja de 4,5 millones a 3,5 (-20,5 %) en
2012. El conseller de Gobernación Serafin Castellano también
afirmó en el Pleno de las Corts Valencianes de 21 de marzo
que «no se ha recortado ni un solo euro de los pactos en el
acuerdo en 2011 ni en 2012» y que «se está cumpliendo al
100 %». No obstante, la financiación no se ha hecho efectiva
y pasa de 6,4 millones a 5,4 en 2012. La federación aplazó su
reivindicación de 15,7 millones para las sociedades musicales
hasta 2014 por la coyuntura económica después de acordar en
2010 una financiación de 6,4 millones (-60 %) para 2011.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a fer totes les gestions necessàries perquè la Conselleria de Governació procedesca al pagament de tots els deutes que té amb les societats musicals
de la Comunitat Valenciana.
Les Corts instan al Consell a hacer todas las gestiones necesarias para que la Conselleria de Gobernación proceda al
pago de todas las deudas que tiene con las sociedades musicales de la Comunitat Valenciana.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Josep María Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 2 de julio de 2012
Josep María Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre l’adopció de totes les mesures possibles per evitar el tancament de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de la ciutat d’Elda,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.383)
Proposición no de ley sobre la adopción de todas las medidas posibles para evitar el cierre de la Escuela Universitaria de Relaciones Laborales de la ciudad de Elda, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 28.383)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep M.ª Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent.
L’Escola Universitària de Relacions Laborals d’Elda és
una institució creada fa 50 anys, per donar cobertura a les
empreses i a les persones d’aquesta comarca i de les més
properes, per tal de garantir una qualificació professional,
necessària en la modernització, la innovació i per tant el futur de la comarques del Vinalopó. Sorprenentment,
l’Ajuntament d’Elda ha acordat el tancament definitiu de
l’Escola Universitària de Relacions Laborals adduint causes econòmiques. Tot i que el claustre de professors haja
decidit impartir les classes de forma gratuïta durant el
temps que es considere convenient, no ha estat suficient per
fer rectificar aquesta decisió, que suposa la desaparició
d’un centre que porta més de 50 anys donant servei a la comarca del Vinalopó.
El tancament de la EURLE és encara més incomprensible
després que les seues instal·lacions hagen estat les destinatàries d’una inversió de 750.000 euros provinents del Pla E.
Aquesta decisió no solament va a afectar les generacions actuals, sinó també les futures, condemnant tots els seus ciutadans al trasllat a altres ciutats si volen rebre aquesta educació
Josep M.ª Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley
de tramitación ordinaria.
La Escuela Universitaria de Relaciones Laborales de Elda
es una institución creada hace 50 años, para dar cobertura a
las empresas y a las personas de esta comarca y de las más
próximas, para garantizar una calificación profesional, necesaria en la modernización, innovación y por tanto el futuro
de la comarcas de El Vinalopó. Asombrosamente, el Ayuntamiento de Elda ha acordado el cierre definitivo de la Escuela
Universitaria de Relaciones Laborales aduciendo causas
económicas. Aunque el claustro de profesores haya decidido
impartir las clases de forma gratuita durante el tiempo que se
considere conveniente, no ha sido suficiente para hacer rectificar esta decisión, que supone la desaparición de un centro
que lleva más de 50 años dando servicio a la comarca de El
Vinalopó.
El cierre de la EURLE es aún más incomprensible después de que sus instalaciones hayan sido las destinatarias de
una inversión de 750.000 euros provenientes del Plan E. Esta
decisión no solamente va a afectar a las generaciones actuales, sino también a las futuras, condenando a todos sus ciudadanos al traslado a otras ciudades si quieren recibir esta
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.411
universitària, i deixant la ciutat d’Elda i les comarques del
Vinalopó sense poder garantir una formació tan important
com aquesta.
Per tot l’exposat, presentem la següent:
educación universitaria, y dejando a la ciudad de Elda y a las
comarcas de El Vinalopó sin poder garantizar una formación
tan importante como esta.
Por todo lo expuesto, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten la Conselleria d’Educació, Formació i
Ocupació a emprendre totes les accions que siguen necessàries per tal d’evitar el tancament de l’Escola Universitària de
Relacions Laborals de la ciutat d’Elda.
2. Es retrà compte del compliment d’aquesta resolució,
davant les Corts, en el termini de tres mesos des de la seua
aprovació.
1. Les Corts instan a la Conselleria de Educación, Formación y Empleo a emprender todas las acciones que sean necesarias para evitar el cierre de la Escuela Universitaria de
Relaciones Laborales de la ciudad de Elda.
2. Se rendirá cuenta del cumplimiento de esta resolución,
ante Les Corts, en el plazo de tres meses desde su aprobación.
Les Corts, 2 de julio de 2012
Josep María Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Josep María Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la promoció de la fase final de
les excavacions, l’estudi i les obres de restauració del castell d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.387)
Proposición no de ley sobre la promoción de la fase final
de las excavaciones, el estudio y las obras de restauración
del castillo de Oropesa del Mar, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 28.387)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de
llei següent, de tramitació ordinària.
El castell d’Orpesa té declaració de BIC (bé de interès
cultural R-I-51-0010725) i ja s’hi han efectuat diferents actuacions per part de les administracions com ara la Direcció
General de Patrimoni Artístic, la Diputació de Castelló i
l’Ajuntament d’Orpesa, dins del Pla de castells. En les darreres intervencions es van efectuar excavacions, obres de
consolidació, restauració i neteja. Cal tenir en compte que
totes aquestes intervencions han sigut positives per al Castell.
Des del grup de Compromís pensem que el castell
d’Orpesa pot promocionar-se molt més i ocupar un lloc molt
més important no sols dins del patrimoni local sinó també de
tot el país.
Entenem que cal rendibilitzar les actuacions realitzades i
per a aconseguir-ho és necessari acabar l’estudi dels castells
fent les excavacions oportunes i acabant les obres de restauració com també determinar la informació i els punts on
s’hauria de situar per facilitar i promocionar les visites.
I és per això que presentem la següent:
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
El castillo de Oropesa del Mar tiene declaración de BIC
(bien de interés cultural R-I-51-0010725) y en él ya se han
efectuado varias actuaciones por parte de las administraciones como la Dirección General de Patrimonio Artístico, la
Diputación de Castellón y el Ayuntamiento de Oropesa del
Mar, dentro del Plan de castillos. En las últimas intervenciones se efectuaron excavaciones, obras de consolidación, restauración y limpieza. Hay que tener en cuenta que todas estas intervenciones han sido positivas para el Castillo.
Desde el grupo de Compromís pensamos que el castillo
de Oropesa del Mar puede promocionarse mucho más y ocupar un lugar mucho más importante no solo dentro del patrimonio local sino también de todo el país.
Entendemos que hay que rentabilizar las actuaciones realizadas y para conseguirlo es necesario acabar el estudio de los castillos realizando las excavaciones oportunas y acabando las obras
de restauración así como determinar la información y los puntos
donde se debería situar para facilitar y promocionar las visitas.
Y es por ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport a promoure la fase final de les excavacions, l’estudi i les
obres de restauració, consolidació i promoció necessàries per
al castell d’Orpesa.
Les Corts instan a la Conselleria de Turismo, Cultura y
Deporte a promover la fase final de las excavaciones, estudio
y las obras de restauración, consolidación y promoción necesarias para el castillo de Oropesa del Mar.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 2 de julio de 2012
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.412
Proposició no de llei sobre la construcció immediata
d’un nou IES al barri Jesús-Patraix de València, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.388)
Proposición no de ley sobre la construcción inmediata de
uno nuevo IES al barrio Jesús-Patraix de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.388)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque i Josep Maria Pañella i Alcàcer,
portaveu adjunta i diputat, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no
de llei següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque y Josep Maria Pañella i Alcàcer,
portavoz adjunta y diputado, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En la ciutat de València encara hi ha sis col·legis públics
d’ensenyament primari que continuen acollint alumnat entre
12 i 14 anys a les aules, la qual cosa contravé la legislació
actual.
Aquesta situació s’ha fet recurrent als barris de Patraix i
Jesús, on la falta d’un institut de secundària obliga els
col·legis Ciutat de Bolonya, Eliseu Vidal, Jesús, Josep Soto
Micó, Sant Àngel de la Guarda i Tomàs de Villarroya a cedir
una part important del seu espai a aquest alumnat perquè puguen completar la seua formació.
Per tot això, presentem la següent:
En la ciudad de Valencia aún hay seis colegios públicos
de enseñanza primaria que continúan acogiendo alumnado
de entre 12 y 14 años en sus aulas, lo que contraviene la legislación actual.
Esta situación se ha hecho recurrente en los barrios de Patraix y Jesús, donde la falta de un instituto de secundaria
obliga a los colegios Ciudad de Bolonia, Eliseo Vidal, Jesús,
José Soto Micó, San Ángel de la Guarda y Tomàs de Villarroya a ceder una parte importante de su espacio a este alumnado para que pueda completar su formación.
Por todo ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten la Conselleria d’Educació, Formació i
Ocupació a realitzar totes les gestions oportunes per tal que
es puga fer la construcció immediata d’un nou IES al barri
Jesús-Patraix
2. Les Corts insten la Conselleria d’Educació, Formació i
Ocupació a donar compte de les gestions fetes en el termini
de tres mesos des de l’aprovació d’aquesta proposta.
1. Les Corts instan a la Conselleria de Educación, Formación y Empleo a realizar todas las gestiones oportunas para
que se pueda realizar la construcción inmediata de un nuevo
IES en el barrio Jesús-Patraix
2. Les Corts instan a la Conselleria de Educación, Formación y Empleo a dar cuenta de las gestiones realizadas en el
plazo de tres meses desde la aprobación de esta propuesta.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Les Corts, 2 de julio de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Proposició no de llei sobre la construcció immediata del
col·legi públic Cardenal Tarancón de Borriana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.389)
Proposición no de ley sobre la construcción inmediata del
colegio público Cardenal Tarancón de Burriana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 28.389)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de
llei següent, de tramitació ordinària.
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Borriana
va concedir llicència d’obres a l’empresa pública CIEGSA
(Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana) per a la construcció del col·legi. Per a això, la
corporació municipal – en sessió plenària ordinària celebrada
el 3 de desembre de 2009– va acordar per unanimitat la cessió a la Generalitat d’una parcel·la municipal de 12.000 metres quadrats, situada al sector residencial Novenes de Calatrava, al costat de l’actual col·legi, entre l’avinguda de
Dublín i el carrer de l’Haia.
Aquest mateix any, al juny de 2009, la Conselleria
d’Educació va adjudicar la redacció del projecte i direcció
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
La Junta de Gobierno Local del Ayuntamiento de Burriana concedió licencia de obras a la empresa pública CIEGSA
(Construcciones e Infraestructuras Educativas de la Generalitat Valenciana) para la construcción del colegio. Para ello,
la corporación municipal – en sesión plenaria ordinaria celebrada el 3 de diciembre de 2009– acordó por unanimidad la
cesión a la Generalitat de una parcela municipal de 12.000
metros cuadrados, situada en el sector residencial Novenes
de Calatrava, junto al actual colegio, entre la avenida de
Dublín y la calle de La Haya.
Ese mismo año, en junio de 2009, la Conselleria de Educación adjudicó la redacción del proyecto y dirección de
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.413
d’obra del col·legi Cardenal Tarancón a la unió temporal
d’empreses (UTE) Antonio Such García-Carlos Borrell Cervera, per un import de 298.219,16 euros (IVA inclòs). El projecte de construcció del col·legi es va aprovar al maig de
2010, amb un pressupost de 7.278.858 euros. Són molts els
alumnes i els pares que estan patint el retard en la tramitació
de la licitació sumat a la falta d’un compromís ferm de la
Conselleria després de l’última reunió amb responsables
d’educació del passat mes de març. Per tot això, és necessari
que es done l’últim pas i es licite ja l’obra.
obra del colegio Cardenal Tarancón a la unión temporal de
empresas (UTE) Antonio Such García-Carlos Borrell Cervera, por un importe de 298.219,16 euros (IVA incluido). El
proyecto de construcción del colegio se aprobó en mayo de
2010, con un presupuesto de 7.278.858 euros. Son muchos
los alumnos y padres que están sufriendo el retraso en la tramitación de la licitación sumado a la falta de un compromiso
firme de la Conselleria tras la última reunión con responsables de educación del pasado mes de marzo. Por todo ello, es
necesario que se dé el último paso y se licite ya la obra.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria d’Educació, Formació i
Ocupació a fer totes les gestions oportunes per tal que es
puga iniciar la construcció immediata del col·legi públic
Cardenal Tarancón de Borriana.
Les Corts instan a la Conselleria de Educación, Formación y Empleo a realizar todas las gestiones oportunas para
que se pueda iniciar la construcción inmediata del colegio
público Cardenal Tarancón de Burriana.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 2 de julio de 2012
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la dotació d’un altre mestre de
pedagogia terapèutica al municipi de Cocentaina, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.449)
Proposición no de ley sobre la dotación de otro maestro
de pedagogía terapéutica al municipio de Cocentaina,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 28.449)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RC i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RC y previo conocimiento del grupo, presenta
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Cocentaina té una sèrie de necessitats
educatives que la comunitat educativa reclama des de fa
anys.
Cal escoltar aquestes demandes i donar solució als problemes que hi ha al municipi, com són la manca d’un altre
mestre de pedagogia terapèutica i la meitat de l’horari d’un
mestre d’audició i llenguatge – a causa de la quantitat
d’alumnes que s’han d’atendre– al col·legi públic Sant Joan
Bosco i, sobretot, la necessitat d’unificació dels dos centres
en el Sant Bosco II.
Per la qual cosa presentem la següent:
El municipio de Cocentaina tiene una serie de necesidades educativas que la comunidad educativa viene reclamando desde hace años.
Hay que escuchar esas demandas y dar solución a los problemas existentes en el municipio, como son la falta de otro
maestro de pedagogía terapéutica y la mitad del horario de
un maestro de audición y lenguaje – debido a la cantidad de
alumnos que se debe atender– en el colegio público San Juan
Bosco y, sobre todo, la necesidad de unificación de los dos
centros en el San Bosco II.
Es por ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Dotar el municipi de Cocentaina d’un altre mestre de
pedagogia terapèutica, i de la meitat de l’horari d’un mestre
d’audició i llenguatge al col·legi públic Sant Joan Bosco.
2. Unificar els dos centres del col·legi públic Sant Joan
Bosco del municipi de Cocentaina en el Sant Bosco II.
Les Corts instan al Consell a:
1. Dotar al municipio de Cocentaina de otro maestro de pedagogía terapéutica, y de la mitad del horario de un maestro
de audición y lenguaje en el colegio público San Juan Bosco.
2. Unificar los dos centros del colegio público San Juan
Bosco del municipio de Cocentaina en el San Bosco II.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre el manteniment de la subvenció a l’escola d’educació infantil d’Albalat de la Ribera,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.450)
Proposición no de ley sobre el mantenimiento de la subvención a la escuela de educación infantil de Albalat de la
Ribera, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.450)
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.414
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RC i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RC y previo conocimiento del grupo, presenta
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi d’Albalat de la Ribera té una sèrie de necessitats educatives que necessiten una planificació i un compromís per part de les administracions públiques involucrades, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament.
Tal com hem manifestat moltes vegades, l’educació infantil al municipi s’ha vist greument afectada per la reducció
de la subvenció a l’escola de 0 a 3 anys, que ha passat de
44.000 a 36.000 euros.
D’altra banda, el municipi té la necessitat d’implantar
l’ensenyament per a adults (EPA), ja que els pobles de 3.500
habitants que no tenen aquest servei han de desplaçar-se a
Sueca o poblacions similars, on no totes les sol·licituds són
acceptades.
Per la qual cosa presentem la següent:
El municipio de Albalat de la Ribera tiene una serie de
necesidades educativas que necesitan de una planificación y
de un compromiso por parte de las administraciones públicas
implicadas, la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento.
Tal y como hemos venido manifestando en varias ocasiones, la educación infantil en el municipio se ha visto gravemente afectada por la reducción de la subvención a la escuela de 0 a 3 años, que ha pasado de 44.000 a 36.000 euros.
Por otro lado, el municipio tiene la necesidad de implantar la enseñanza para adultos (EPA), ya que los pueblos de
3.500 habitantes que no tienen este servicio deben desplazarse a Sueca o poblaciones similares, donde no todas las solicitudes son aceptadas.
Es por ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Mantenir la subvenció a l’escola d’educació infantil
d’Albalat de la Ribera en la quantitat de 44.000 euros.
2. Dotar el municipi d’Albalat de la Ribera del finançament suficient per tal que puguen implantar l’ensenyament
per a persones adultes.
Les Corts instan al Consell a:
1. Mantener la subvención a la escuela de educación infantil de Albalat de la Ribera en la cantidad de 44.000 euros.
2. Dotar al municipio de Albalat de la Ribera de la financiación suficiente para que puedan implantar la enseñanza
para personas adultas.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre l’execució immediata de les
obres de reforma i ampliació del CEIP Carraixet
d’Almàssera, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.451)
Proposición no de ley sobre la ejecución inmediata de las
obras de reforma y ampliación del CEIP Carraixet de
Almàssera, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.451)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RC i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y
siguientes del RC y previo conocimiento del grupo, presenta
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Tant la Coordinadora d’Educació d’Almàssera com el
Consell Escolar i l’AMPA del CEIP Carraixet, ubicat en
aquest municipi, reclamen, des de fa molt de temps, una solució als múltiples problemes que pateixen les instal·lacions
de l’escola.
El col·legi no té ni biblioteca ni gimnàs, i el menjador
escolar és molt reduït per al nombre de comensals, la qual
cosa obliga a fer tres torns a l’hora de dinar. A més, té aules
prefabricades que redueixen substancialment l’espai del
pati. Pel que fa al funcionament, no té una calefacció en
condicions òptimes i el funcionament dels lavabos és molt
deficient.
Actualment, les obres d’adequació i d’ampliació estan
pressupostades i licitades, i l’Ajuntament d’Almàssera, per
Tanto la Coordinadora de Educación de Almàssera como
el Consejo Escolar y el AMPA del CEIP Carraixet, ubicado
en este municipio, vienen reclamando, desde hace mucho
tiempo, una solución a los múltiples problemas que sufren
las instalaciones de la escuela.
El colegio no cuenta ni con biblioteca ni con gimnasio, y
el comedor escolar es muy reducido para el número de comensales, lo cual obliga a hacer tres turnos a la hora de comer. Además, tiene aulas prefabricadas que reducen sustancialmente el espacio del patio. Por lo que respecta al
funcionamiento, no tiene una calefacción en condiciones óptimas y el funcionamiento de los lavabos es muy deficiente.
Actualmente, las obras de adecuación y de ampliación
están presupuestadas y licitadas, y el Ayuntamiento de
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.415
la seua banda, ha fet totes les gestions necessàries perquè
l’obra fóra una realitat, com ara, per exemple, el desviament
de sèquies que passaven per sota el col·legi – amb un finançament municipal del 100 % de l’obra– , les obres de condicionament del solar on anirien ubicades les aules prefabricades a l’hora de fer l’obra, i també tots els tràmits
administratius en el Registre de la Propietat i Notaries sobre
la inscripció juridicopatrimonial de la parcel·la i el terrenys
de l’escola, atès que on es va construir fa trenta anys encara
no estava regularitzat. Amb data d’abril de 2010, a més,
l’Ajuntament d’Almàssera hi va atorgar la corresponent llicència d’obres.
Per la qual cosa presentem la següent:
Almàssera, por su parte, ha hecho todas las gestiones necesarias para que la obra fuera una realidad, como, por ejemplo,
el desvío de acequias que pasaban por debajo del colegio –
con una financiación municipal del 100 % de la obra– , las
obras de acondicionamiento del solar donde irían ubicadas
las aulas prefabricadas a la hora de hacer la obra, así como
también todos los trámites administrativos en el Registro de
la Propiedad y Notarías sobre la inscripción jurídico-patrimonial de la parcela y terrenos de la escuela, pues donde se
construyó hace treinta años aún no estaba regularizado. Con
fecha de abril de 2010, además, el Ayuntamiento de Almàssera otorgó la correspondiente licencia de obras.
Es por ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a executar immediatament les
obres de reforma i ampliació del CEIP Carraixet al municipi
d’Almàssera.
Les Corts instan al Consell a ejecutar inmediatamente las
obras de reforma y ampliación del CEIP Carraixet en el municipio de Almàssera.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la licitació i l’execució de les
obres de millora en l’escola d’educació infantil de Xelva,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 28.452)
Proposición no de ley sobre la licitación y ejecución de las
obras de mejora en la escuela de educación infantil de
Chelva, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 28.452)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El municipi de Xelva té algunes carències educatives que
necessiten d’una planificació i d’un compromís per part de
les administracions públiques implicades, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament.
Concretament, i amb relació a l’educació infantil, caldria
realitzar millores en les instal·lacions de la guarderia municipal, tant a les aules com al pati exterior. Pel que fa al professorat, el municipi compta amb dos professores amb gran experiència en nivell educatiu infantil, que no obstant això
necessitarien reforç certs anys, quan el nombre d’alumnes
siga molt superior a altres.
El centre disposa d’una psicòloga, amb nòmina a càrrec
de l’ajuntament, no de conselleria, i és necessari ampliar les
hores d’aquesta especialitat a causa de l’augment de xiquets
amb problemes educatius o famílies desestabilitzades.
Quant a l’educació primària, caldria realitzar millores en
les instal·lacions del col·legi públic. Així, a més d’incloure
accessos per a persones amb mobilitat reduïda, cal tenir en
compte que l’edifici del centre és antic – l’última obra
d’importància es va fer fa més de trenta anys– i caldria canviar les finestres. Sense anar més lluny, fa uns mesos va caure una finestra des del segon pis al pati on els xiquets juguen,
encara que afortunadament no hi havia ningú en aquest moment. A més, amb les actuals no s’aconsegueix un bon aïllament, circumstància que afecta l’eficiència de la calefacció
que, dit siga de pas, també hauria de ser renovada.
El centre no té instal·lacions esportives tancades per a realitzar activitats de gimnàstica en dies freds o de pluja, re-
El municipio de Chelva tiene algunas carencias educativas que necesitan de una planificación y de un compromiso
por parte de las administraciones públicas implicadas, la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento.
Concretamente, y en relación con la educación infantil,
habría que realizar mejoras en las instalaciones de la guardería municipal, tanto en las aulas como en el patio exterior.
Por lo que respecta al profesorado, el municipio cuenta con
dos profesoras con gran experiencia en nivel educativo infantil, que sin embargo necesitarían refuerzo ciertos años,
cuando el número de alumnos sea muy superior a otros.
El centro dispone de una psicóloga, con nómina a cargo
del ayuntamiento, no de conselleria, y es necesario ampliar
las horas de esta especialidad debido al aumento de niños
con problemas educativos o familias desestabilizadas.
En cuanto a la educación primaria, habría que realizar mejoras en las instalaciones del colegio público. Así, además de
incluir accesos para personas con movilidad reducida, hay que
tener en cuenta que el edificio del centro es antiguo – la última
obra de importancia se hizo hace más de treinta años– y habría
que cambiar las ventanas. Sin ir más lejos, hace unos meses
cayó una ventana desde el segundo piso al patio donde los
niños juegan, aunque afortunadamente no había nadie en ese
momento. Además, con las actuales no se consigue un buen
aislamiento, circunstancia que afecta a la eficiencia de la calefacción que, dicho sea de paso, también debería ser renovada.
El centro carece de instalaciones deportivas cerradas para
realizar actividades de gimnasia en días fríos o de lluvia, rea-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.416
alitzades de forma habitual a l’aire lliure al pati. Les canastres i porteries estan molt deteriorades, i no es pot practicar
un altre tipus d’esport, amb la importància que té aquest des
de la infantesa.
Hi ha al centre, a més, elements que suposen un perill,
com és el pavimentat de tot l’edifici que es desenganxa i
s’alça, mentre que els cantons de les parets estan xapades, ja
que no estan protegides. Els sanitaris són tan antics que ja no
es troben recanvis per a reparar-los i quan plou, els sòls dels
banys es converteixen en grans tolls.
També els banys del pati pateixen el mateix problema
que els de l’interior del col·legi i, encara que es va aconseguir que es pavimentara per part de l’ajuntament, es va fer
de formigó, per la qual cosa té un acabat massa rugós i propici per a ferir els xiquets encara en petites caigudes. El
pati té murs també molt antics que es van posant pegats
però que en algunes ocasions ha calgut falcar per perill de
despreniments.
En general, hi ha unes quantes aules de grandària molt reduït en les quals els xiquets reben les seues classes sense tenir un espai suficient.
Quant a l’ensenyament musical, caldria escometre una
ampliació de les aules de música per a educands i suport en
professorat, ambdós aspectes necessaris per al seu correcte
aprenentatge. Cal tenir en compte que molts xiquets i joves
estudien música a la població, que compta amb grups de música de distint caràcter (banda de música, jotes, corda, grup
musical de vent, etc.) i cor polifònic.
Per tot això, presentem la següent:
lizadas de forma habitual al aire libre en el patio. Las canastas y porterías están muy deterioradas, no pudiéndose practicar otro tipo de deporte, con la importancia que este tiene
desde la infancia.
Hay en el centro, además, elementos que suponen un peligro,
como es el pavimentado de todo el edificio que se despega y se
levanta, mientras que las esquinas de las paredes están chapadas,
ya que no están protegidas. Los sanitarios son tan antiguos que
ya no se encuentran repuestos para repararlos y cuando llueve,
los suelos de los baños se convierten en grandes charcos.
También los baños del patio sufren el mismo problema
que los del interior del colegio y, aunque se consiguió que se
pavimentara por parte del ayuntamiento, se hizo de hormigón, por lo que tiene un acabado demasiado rugoso y propicio para herir a los niños aún en pequeñas caídas. El patio
tiene muros también muy antiguos que se van parcheando
pero que en algunas ocasiones ha habido que arriostrar por
peligro de desprendimientos.
En general, hay varias aulas de tamaño muy reducido en
las que los niños reciben sus clases sin tener un espacio suficiente.
En cuanto a la enseñanza musical, habría que acometer
una ampliación de las aulas de música para educandos y apoyo en profesorado, ambos aspectos necesarios para su correcto aprendizaje. Hay que tener en cuenta que muchos niños y
jóvenes estudian música en la población, que cuenta con grupos de música de distinto carácter (banda de música, jotas,
cuerda, grupo musical de viento,etc.) y coro polifónico.
Por todo ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Licitar i executar les obres de millora necessàries en
l’escola d’educació infantil del municipi de Xelva.
2. Licitar i executar una reforma integral al col·legi públic
del municipi de Xelva que solucione totes i cadascuna de les
seues deficiències.
3. Licitar i executar les obres d’ampliació de l’aulari a
l’escola de música.
4. Dotar el municipi de Xelva de professorat de suport suficient en tots els nivells educatius per a fer front als períodes d’augment de la demanda d’escolarització de manera òptima.
Les Corts instan al Consell a:
1. Licitar y ejecutar las obras de mejora necesarias en la
escuela de educación Infantil del municipio de Chelva.
2. Licitar y ejecutar una reforma integral en el colegio público del municipio de Chelva que solucione todas y cada
una de sus deficiencias.
3. Licitar y ejecutar las obras de ampliación del aulario en
la escuela de música.
4. Dotar al municipio de Chelva de profesorado de apoyo
suficiente en todos los niveles educativos para hacer frente a
los períodos de aumento de la demanda de escolarización de
manera óptima.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 3 de julio de 2012
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei sobre la renúncia a l’assumpció per
la Generalitat del deute de Valmor Sports i de qualsevol
altra empresa privada, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.453)
Proposición no de ley sobre la renuncia a la asunción por
la Generalitat de la deuda de Valmor Sports y de cualquier otra empresa privada, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 28.453)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, diputat i portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i
següents del RCV i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent:
Lluís Torró Gil, diputado y portavoz adjunto del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos
160 y siguientes del RCV y previo conocimiento de su grupo, presenta la siguiente proposición no de ley
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El divendres 9 de desembre de l’any 2011, la llavors portaveu del Consell, Lola Johnson, va anunciar en roda de
El viernes 9 de diciembre del año 2011, la entonces portavoz del Consell, Lola Johnson, anunció en rueda de prensa la
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.417
premsa la intenció del govern valencià d’adquirir la totalitat
de les participacions socials de Valmor Sports – la societat
participada per Bankia, Fernando Roig i Jorge Martínez, Aspar– , a través de l’empresa pública Circuit del Motor i Promoció Esportiva, per a organitzar la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 a València per un preu «simbòlic».
Segons que va explicar la consellera de Turisme, el fet de
concentrar la gestió dels esdeveniments relacionats amb el
motor «suposaria un estalvi superior al milió d’euros anuals,
als quals se’n sumen uns altres cinc en concepte d’IVA».
Tanmateix, no va concretar si l’empresa pública assumiria el
deute de Valmor, perquè estava pendent l’auditoria corresponent al 2011.
Quan expire el contracte que Valmor Sports va signar per
a organitzar la Fórmula 1, les pèrdues d’aquesta empresa en
el GP d’Europa se situaran, almenys, en 30 milions (que deu
Valmor a Bankia i a Circuit del Motor i Promoció Esportiva); que haurien de sumar-se als 20 milions del cànon de
l’any 2011 i als 60 dels tres anys que queden de Gran Premi
d’Europa a València (a raó de 20 milions d’euros per edició
fins l’any 2014).
Aquesta operació suposaria una política basada en la perversa lògica de la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues, que ens sembla intolerable en un context
de greu crisi social i econòmica com la que estem patint la
majoria de valencians i valencianes.
Per tot això, es proposa la següent:
intención del gobierno valenciano de adquirir la totalidad de
las participaciones sociales de Valmor Sports – la sociedad
participada por Bankia, Fernando Roig y Jorge Martínez, Aspar– , a través de la empresa pública Circuito del Motor y
Promoción Deportiva, para organizar la celebración del Gran
Premio de Fórmula 1 en Valencia por un precio «simbólico».
Según explicó la consellera de Turismo, el hecho de concentrar la gestión de los acontecimientos relacionados con el
motor «supondría un ahorro superior al millón de euros
anuales, a los que se suman otros cinco en concepto de
IVA». Sin embargo, no concretó si la empresa pública asumiría la deuda de Valmor, porque estaba pendiente la auditoría correspondiente a 2011.
Cuando expire el contrato que Valmor Sports firmó para
organizar la Fórmula 1, las pérdidas de esta empresa en el
GP de Europa se situarán, por lo menos, en 30 millones (que
debe Valmor a Bankia y a Circuito del Motor y Promoción
Deportiva); que deberían sumarse a los 20 millones del canon del año 2011 y a los 60 de los tres años que quedan de
Gran Premio de Europa en Valencia (a razón de 20 millones
de euros por edición hasta el año 2014).
Esta operación supondría una política basada en la perversa lógica de la privatización de los beneficios y la socialización de las pérdidas, que nos parece intolerable en un contexto de grave crisis social y económica como la que
estamos sufriendo la mayoría de valencianos y valencianas.
Por todo eso, se propone la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell que renuncie definitivament i
totalment a assumir el deute de Valmor Sports i de qualsevol
altra empresa privada.
Les Corts instan al Consell para que renuncie definitiva y
totalmente a asumir la deuda de Valmor Sports y de cualquier otra empresa privada.
Les Corts, 3 de juliol de 2012
Lluís Torró Gil
Les Corts, 3 de julio de 2012
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a En Manuel Sanchis Guarner, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 28.533)
Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta
Distinción de la Generalitat, a título póstumo, a En Manuel Sanchis Guarner, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 28.533)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
María Vicenta Crespo Domínguez i Carmen Ninet Peña,
diputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista,
d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició
no de llei següent:
María Vicenta Crespo Domínguez y Carmen Ninet Peña,
diputada y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente la proposición no de ley
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L‘any 2011, concretament el 9 de setembre, es van complir els 100 anys del naixement d’En Manuel Sanchis Guarner, alhora que també es compleixen 30 anys des que va faltar.
Humanista del segle XX i filòleg, fou el firmant més jove
de les Normes de Castelló de 1932.
Dedicà la seua vida a la docència, però també a escriure
llibres com La llengua dels valencians, què vuitanta anys
després encara és un dels llibres que s’edita, però, sobre tot,
que molts valencians continuem comprant i llegint.
Sempre defensà una visió científica de la unitat de la llengua, la qual cosa li causà més d’un disgust (atemptat amb
bomba, inclòs), com també la dimissió de Lo Rat Penat.
El año 2011, concretamente el 9 de septiembre, se cumplieron los 100 años del nacimiento de En Manuel Sanchis
Guarner, al mismo tiempo que también se cumplen 30 años
desde que faltó.
Humanista del siglo XX y filólogo, fue el firmante más
joven de las Normes de Castelló de 1932.
Dedicó su vida a la docencia, pero también a escribir libros como La llengua dels valencians, qué ochenta años después aún es uno de los libros que se edita, pero, sobre todo,
que muchos valencianos continuamos comprando y leyendo.
Siempre defendió una visión científica de la unidad de la
lengua, lo cual le causó más de un disgusto (atentado con
bomba, incluido), así como su dimisión de Lo Rat Penat.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.418
Fou un apassionat de la ciutat de València, i la crònica La
Ciutat de València: síntesi d’història i geografia urbana és,
sens dubte, la seua obra més coneguda i divulgada.
El seu compromís amb la llengua és sobradament conegut
per tots els valencians i, sempre des del rigor científic, mantenint-la viva i sempre utilitzant-la, com a lingüista que fou,
en les més de 100 publicacions que té entre llibres, articles,
informes, etc.
És ben cert que ja li va ser concedida, pel Decret
259/1997, de 8 d’octubre, la distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural i que, l’Ajuntament de València,
d’altra banda, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, però
hi ha raons més que justificades perquè el Grup Parlamentari
Socialista presente la següent:
Fue un apasionado de la ciudad de Valencia, y la crónica
La Ciutat de València: síntesi d’història i geografia urbana
es, sin duda, su obra más conocida y divulgada.
Su compromiso con la lengua es sobradamente conocido
por todos los valencianos y, siempre desde el rigor científico,
manteniéndola viva y siempre utilizándola, como lingüista
que fue, en las más de 100 publicaciones que tiene entre libros, artículos, informes, etc.
Es cierto que ya le fue concedida, por el Decreto
259/1997, de 8 de octubre, la distinción de la Generalitat Valenciana al Mérito Cultural y que, el Ayuntamiento de Valencia, por otro lado, lo nombró hijo predilecto de la ciudad,
pero hay razones más que justificadas para que el Grupo Parlamentario Socialista presente la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Atorgar l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a En Manuel Sanchis Guarner.
2. Mitjançant la conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, juntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,
editar i distribuir materials didàctics sobre l’obra i la figura
d’En Manuel Sanchis Guarner amb l’objectiu d’acostar-lo a
les generacions més joves.
3. Convidar l’Ajuntament de València perquè se sume a
aquestes iniciatives, atès que es tracta d’un fill predilecte de
la ciutat.
Las Cortes Valencianas instan al Consell a:
1. Otorgar la Alta Distinción de la Generalitat, a título
póstumo, a En Manuel Sanchis Guarner.
2. Mediante la conselleria de Educación, Formación y
Empleo, junto con la Acadèmia Valenciana de la Llengua,
editar y distribuir materiales didácticos sobre la obra y la figura de En Manuel Sanchis Guarner con el objetivo de acercarlo a las generaciones más jóvenes.
3. Invitar al Ayuntamiento de Valencia para que se sume a
estas iniciativas, dado que se trata de un hijo predilecto de la
ciudad.
Corts Valencianes, 3 de juliol de 2012
María Vicenta Crespo Domínguez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 3 de julio de 2012
María Vicenta Crespo Domínguez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre el rebuig clar i contundent de
la política de grans esdeveniments, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 29.808)
Proposición no de ley sobre el rechazo claro y contundente
de la política de grandes acontecimientos, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 29.808)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, diputat i portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i 161
del RC, presenta la proposició no de llei següent:
Lluís Torró Gil, diputado y portavoz adjunto del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos
160 y 161 del RC, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En la celebració del sisè aniversari de la visita del papa
Benet XVI a València, que pot ser considerada com el primer gran esdeveniment organitzat pel Consell, i atesa la situació de crisi econòmica que assola el País Valencià, es fa
necessari, ara i ací, un compromís clar i rotund per part del
govern valencià de trencar amb aquelles polítiques que continuen apostant pels grans esdeveniments.
Aquests fasts són, a hores d’ara, totalment prescindibles, i
si en algun lloc cal aplicar l’austeritat és en les despeses
sumptuàries que suposa un gran esdeveniment – siga del tipus que siga: esportiu, religiós o festiu– , i no en les polítiques socials.
Per la qual cosa, Esquerra Unida presenta la següent:
En la celebración del sexto aniversario de la visita del papa
Benedicto XVI a Valencia, que puede ser considerada como el
primer gran acontecimiento organizado por el Consell, y dada la
situación de crisis económica que asola el País Valenciano, se
hace necesario, ahora y aquí, un compromiso claro y rotundo
por parte del gobierno valenciano de romper con aquellas políticas que continúen apostando por los grandes acontecimientos.
Estos fastos son, en estos momentos, totalmente prescindibles, y si en alguna parte hay que aplicar la austeridad es
en los gastos suntuarios que supone un gran acontecimiento
– sea del tipo que sea: deportivo, religioso o festivo– , y no
en las políticas sociales.
Por lo que Esquerra Unida presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a rebutjar de forma clara i
contundent la política de grans esdeveniments, a considerar-
Les Corts instan al Consell a rechazar de forma clara y
contundente la política de grandes acontecimientos, a consi-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.419
los prescindibles i, conseqüentment, a comprometre’s a no
invertir més diners públics en cap d’ells.
derarlos prescindibles y, consecuentemente, a comprometerse a no invertir más dinero públicos en ninguno de ellos.
Les Corts, 6 de juliol de 2012
Lluís Torró Gil
Les Corts, 6 de julio de 2012
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre la declaració com a bé
d’interès cultural (BIC) dels dotze cotxes vagons, els dos
cotxes cafeteria i les tres màquines de tracció del tren històric i turístic Limón Express, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 29.927)
Proposición no de ley sobre la declaración como bien de
interés cultural (BIC) de los doce coches vagones, los dos
coches cafetería y las tres máquinas de tracción del tren
histórico y turístico Limón Express, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 29.927)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Francesc de Borja Signes Núñez, Juan Soto Ramírez i
Carmen Ninet Peña, diputats i portaveu adjunta del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
Francesc de Borja Signes Núñez, Juan Soto Ramírez y
Carmen Ninet Peña, diputados y portavoz adjunta del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Actualment, la província d’Alacant, a causa de l’enorme
crisi econòmica i financera, pateix una pèrdua de visitants
nacionals i internacionals que està afectant seriosament el
sector turístic. La indústria del turisme de sol i platja ha de
competir amb destinacions europees i de la resta del món
molt competitius.
És per això que, en aquest moment de diversificació internacional de les destinacions turístiques i aparició de productes comercials en l’àmbit de la indústria del turisme, la
Comunitat Valenciana ha d’apostar decididament per la consolidació del seu patrimoni i cultura.
La línia ferroviària Alacant-Dénia, al pas per les comarques de la Marina Baixa i la Marina Alta, és un dels reclams
turístics, paisatgístics, culturals i gastronòmics més concorregut actualment i interessant de la província d’Alacant. El
traçat de la línia que travessa els camps de la Marina Baixa i
que discorre paral·lela al mar té un atractiu inqüestionable
per als milers de turistes que s’apropen a la Comunitat Valenciana.
Amb la idea de la projecció internacional, la bellesa del
paisatge i la riquesa cultural i gastronòmica, el promotor turístic David Simpson recuperà el 1970 cinc vagons de fusta,
de principis del segle XX, procedents de la línia CarcaixentGandia, els quals va restaurar i traslladar a Alacant. El 1971
es posa en marxa el primer viatge del tren que va denominar
Limón Expréss i que es va convertir en el primer tren turístic
d’Espanya. El recorregut, al pas per les estacions de Benidorm, Altea, Calp, Benissa i Teulada, va rebre una gran acollida i multitud de viatgers, i fou titular de nombrosos periòdics d’Europa, com Anglaterra o Alemanya, de tradició
ferroviària.
La Comunitat Valenciana, com a referent internacional
del turisme i principal destinació mundial, ha de preservar el
seu patrimoni, la seua cultura i les seues tradicions. En
aquest sentit, el tren històric turístic Limón Expréss, el seu
recorregut i estacions, pioner a Espanya, forma part d’aquest
patrimoni cultural valencià.
Amb totes aquestes dades, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
Actualmente, la provincia de Alicante, debido a la enorme crisis económica y financiera, sufre una pérdida de visitantes nacionales e internacionales que está afectando seriamente al sector turístico. La industria del turismo de sol y
playa debe competir con destinos europeos y del resto del
mundo muy competitivos.
Es por eso que, en este momento de diversificación internacional de los destinos turísticos y aparición de productos
comerciales en el ámbito de la industria del turismo, la Comunitat Valenciana debe apostar decididamente por la consolidación de su patrimonio y cultura.
La línea ferroviaria Alacant-Dénia, a su paso por las comarcas de La Marina Baixa y La Marina Alta, es uno de los
reclamos turísticos, paisajísticos, culturales y gastronómicos
más concurrido actualmente e interesante de la provincia de
Alicante. El trazado de la línea que atraviesa los campos de
La Marina Baixa y que discurre paralela al mar tiene un
atractivo incuestionable para los miles de turistas que se
acercan a la Comunitat Valenciana.
Con la idea de la proyección internacional, la belleza del
paisaje y la riqueza cultural y gastronómica, el promotor
turístico David Simpson recuperó en 1970 cinco vagones de
madera, de principios del siglo XX, procedentes de la línea
Carcaixent-Gandia, los cuales restauró y trasladó a Alicante.
En 1971 se pone en marcha el primer viaje del tren que denominó Limón Expréss y que se convirtió en el primer tren
turístico de España. El recorrido, a su paso por las estaciones
de Benidorm, Altea, Calp, Benissa y Teulada, recibió una
gran acogida y multitud de viajeros, y fue titular de numerosos periódicos de Europa, como Inglaterra o Alemania, de
tradición ferroviaria.
La Comunitat Valenciana, como referente internacional
del turismo y principal destino mundial, debe preservar su
patrimonio, su cultura y sus tradiciones. En este sentido, el
tren histórico turístico Limón Expréss, su recorrido y estaciones, pionero en España, forma parte de ese patrimonio
cultural valenciano.
Con todos estos datos, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.420
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell, d’acord amb el
que hi ha establert en la Llei 4/1998, de patrimoni cultural
valencià, a:
1. Declarar bé immoble d’interès cultural (BIC):
a) Els dotze cotxes vagons, els dos cotxes cafeteria i les
tres màquines de tracció del Limón Express, que estan en dipòsit en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana a Alacant,
en els tallers del Campello i de la Marina.
b) Els seus edificis ferroviaris, tals com molls de càrrega,
dipòsits i estacions (Altea, Calp, Benissa, Teulada i Gata de
Gorgos), que formen part del paisatge i la cultura valencians.
2. Declarar bé d’interès cultural i immaterial el trajecte
des de l’estació de Benidorm fins a l’estació de Gata de Gorgos.
Las Corts Valencianes instan al Consell, de acuerdo con
lo establecido en la Ley 4/1998, de patrimonio cultural valenciano, a:
1. Declarar bien inmueble de interés cultural (BIC):
a) Los doce coches vagones, los dos coches cafetería y
las tres máquinas de tracción del Limón Express, que están
en depósito en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en
Alicante, en los talleres de El Campello y de La Marina.
b) Sus edificios ferroviarios, tales como muelles de carga,
depósitos y estaciones (Altea, Calp, Benissa, Teulada y Gata de
Gorgos), que forman parte del paisaje y la cultura valencianos.
2. Declarar bien de interés cultural e inmaterial el trayecto desde la estación de Benidorm hasta la estación de Gata
de Gorgos.
Corts Valencianes, 9 de juliol de 2012
Francesc de Borja Signes Núñez
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 9 de julio de 2012
Francesc de Borja Signes Núñez
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la realització de gestions
perquè el llegat de Vicent Blasco Ibáñez reste a disposició de la ciutadania en institucions valencianes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 30.068)
Proposición no de ley sobre la realización de gestiones
para que el legado de Vicente Blasco Ibáñez quede a disposición de la ciudadanía en instituciones valencianas,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 30.068)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposen els articles
160 i concordants del RC, presente la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y concordantes del RC, presento la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Vicent Blasco Ibáñez fou el fundador del diari El Pueblo,
diputat de les Corts Espanyoles en diverses ocasions, novel·lista insigne que es va convertir en un referent a nivell
mundial en llengua castellana, llengua familiar pel seu origen aragonès, tot i escriure alguns relats en valencià.
És una figura reconeguda que transcendeix l’àmbit territorial valencià i s’ha convertit en una icona popular representativa de les característiques i la història del nostre poble.
La Casa Museu Blasco Ibáñez, de propietat municipal, alberga una part important del seu llegat i el MUVIM ha estat
dipositari de material vinculat a aquesta persona.
Recentment s’ha tingut coneixement del trasllat del material del MUVIM a una institució de Madrid.
Pel que s’hi ha dit amb anterioritat, el Grup Parlamentari
Compromís presenta la següent:
Vicente Blasco Ibáñez fue el fundador del diario El Pueblo, diputado de las Cortes Españolas en varias ocasiones,
novelista insigne que se convirtió en un referente a nivel
mundial en lengua castellana, lengua familiar por su origen
aragonés, a pesar de escribir algunos relatos en valenciano.
Es una figura reconocida que trasciende el ámbito territorial valenciano y se ha convertido en un icono popular representativo de las características e historia de nuestro pueblo.
La Casa Museo Blasco Ibáñez, de propiedad municipal,
alberga una parte importante de su legado y el MUVIM ha
sido depositario de material vinculado a esta persona.
Recientemente se ha tenido conocimiento del traslado del
material del MUVIM a una institución de Madrid.
Por lo dicho con anterioridad, el Grupo Parlamentario
Compromís presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden que el Consell:
1. Realitze les gestions adients per garantir que el llegat
d’una de les figures emblemàtiques valencianes estiga a disposició de la ciutadania en general i, més concretament, dels
valencians i les valencianes en institucions pròpies.
2. Medie, si s’escau, entre la família i l’Ajuntament de
València per garantir la viabilitat de la casa museu i del llegat en ella dipositat i ampliar el fons material.
Les Corts acuerdan que el Consell:
1. Realice las gestiones convenientes para garantizar que el
legado de una de las figuras emblemáticas valencianas esté a
disposición de la ciudadanía en general y, más concretamente,
de los valencianos y valencianas en instituciones propias.
2. Medie, en su caso, entre la familia y el Ayuntamiento
de Valencia para garantizar la viabilidad de la casa museo y
del legado en ella depositado y ampliar el fondo material.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.421
3. Adopte, per part de la conselleria corresponent, de forma immediata, les mesures per evitar la pèrdua de patrimoni
material de les figures representatives del nostre poble, com
la d’aquest cas i d’altres semblants.
3. Adopte, por parte de la conselleria correspondiente, de
forma inmediata, las medidas para evitar la pérdida de patrimonio material de las figuras representativas de nuestro pueblo, como la de este caso y otros semejantes.
Les Corts, 11 de juliol de 2012
Mònica Oltra Jarque
Les Corts, 11 de julio de 2012
Mònica Oltra Jarque
Proposició no de llei sobre la liquidació efectiva dels deutes acumulats amb les escoletes infantils i els jardins
d’infants, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 30.279)
Proposición no de ley sobre la liquidación efectiva de las
deudas acumuladas con las guarderías infantiles y los
jardines de infancia, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.279)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposen els articles
160 i concordants del RC, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
L’infant comença el seu coneixement del món a partir d’ell
mateix, de les seues sensacions i les primeres conductes motrius. Aquests elements el portaran cap a l’activitat amb ell mateix
i amb les coses i és així com començarà la seva experimentació
del món. És una etapa clau en el desenvolupament dels xiquets i
les xiquetes per la importància cognitiva i biològica.
També és un servei que afavoreix la conciliació de la vida
familiar i laboral i fer efectiva la igualtat que totes les forces
polítiques defensen, sense oblidar la generació de llocs de
treball directes i indirectes.
El sistema educatiu públic pateix un important buit en
aquesta etapa i només els convenis amb la iniciativa privada
han pal·liat aquesta mancança que palesa un dèficit en
l’aposta per una educació integral.
A més a més, a hores d’ara, moltes de les escoletes conveniades i subvencionades són un clam pels deutes que arrossega la Generalitat amb elles, que pot esdevenir en tancaments i reduccions de la ja per si escassa oferta educativa.
Cal també assenyalar que en aquesta legislatura ja s’ha
pogut evidenciar la preocupació del conjunt de la ciutadania
per aquest tema amb la presentació d’una iniciativa popular,
amb un important suport, que reivindicava l’educació de 0 a
3 anys, pública i gratuïta.
Per això presentem la següent:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y concordantes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
El niño empieza su conocimiento del mundo a partir de él
mismo, de sus sensaciones y sus primeras conductas motrices. Estos elementos lo llevarán hacia la actividad con él
mismo y con las cosas y es así como empezará su experimentación del mundo. Es una etapa clave en el desarrollo de
los niños y niñas por la importancia cognitiva y biológica.
También es un servicio que favorece la conciliación de la
vida familiar y laboral y hacer efectiva la igualdad que todas
las fuerzas políticas defienden, sin olvidar la generación de
puestos de trabajo directos e indirectos.
El sistema educativo público sufre un importante vacío en
esta etapa y solo los convenios con la iniciativa privada han
paliado esta falta que pone de manifiesto un déficit en la
apuesta por una educación integral.
Además, en estos momentos, muchas de las guarderías
conveniadas y subvencionadas son un clamor por las deudas
que arrastra la Generalitat con ellas, que convertirse en cierres y reducciones de la ya por sí escasa oferta educativa.
También hay que señalar que en esta legislatura ya se ha
podido evidenciar la preocupación del conjunto de la ciudadanía por este tema con la presentación de una iniciativa popular, con un importante apoyo, que reivindicaba la educación de 0 a 3 años, pública y gratuita.
Por ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
Fer efectiva la liquidació dels deutes acumulats amb
aquests centres i regularitzar, de manera immediata, els futurs pagaments amb les escoletes i els jardins d’infants conveniats per evitar futurs deutes.
Adoptar mesures per incrementar l’oferta educativa de 0
a 3 anys amb el caràcter d’educació pública i gratuïta.
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Hacer efectiva la liquidación de las deudas acumuladas
con estos centros y regularizar, de manera inmediata, los futuros pagos con las guarderías y los jardines de infancia conveniados para evitar futuras deudas.
2. Adoptar medidas para incrementar la oferta educativa
de 0 a 3 años con el carácter de educación pública y gratuita.
Les Corts, 12 de juliol de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 12 de julio de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre el manteniment de l’horari
d’obertura al públic ininterromput de les biblioteques
provincials gestionades directament per la Conselleria de
Turisme, Cultura i Esport, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.378)
Proposición no de ley sobre el mantenimiento del horario
de apertura al público ininterrumpido de las bibliotecas
provinciales gestionadas directamente por la Conselleria
de Turismo, Cultura y Deporte, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 30.378)
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.422
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo
con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El passat 1 de febrer, el Grup Parlamentari Popular registrava en Les Corts una proposició no de llei ordinària sobre
la promoció de la lectura a la Comunitat Valenciana. La proposta, que es debatrà en una propera Comissió d’Educació i
Cultura i que pretén, entre d’altres finalitats, fomentar l’hàbit
lector a les biblioteques i agències de lectura públiques, acaba proposant instar el Consell a continuar treballant en la
promoció del foment de la lectura i millorar i consolidar els
índex de lectura per habitant.
La primera mesura del pla de foment de la lectura, abans
d’aprovar-se, ha estat reduir dràsticament l’horari
d’obertura de les biblioteques provincials de Castelló, Oriola i València.
A la biblioteca de València del carrer Hospital, la resposta
dels usuaris al seu tancament ha estat de profund malestar, el
qual s’aguditza a l’hora de veure’s obligats a abandonar els
centres al migdia de manera arbitrària i injustificada. És un
exercici de cinisme polític presentar un pla de foment de la
lectura per part del partit del govern i degradar i reduir
l’horari d’una biblioteca que supera les 565.000 visites
d’usuaris el 2011, una xifra que suposa un increment espectacular de més del 38 % sobre l’any anterior. Els més de
2.000 usuaris de mitjana que acudeixen diàriament són víctimes de l’aplicació del decret de retallades, ja que la impossibilitat del personal de poder atendre l’horari ininterromput
de 9 a 20 hores, és conseqüència de la reducció de jornada i
de sou als interins, que en nombre d’11 representen més del
30 % del total de la plantilla.
Aquesta actuació significa un menyspreu al paper insubstituïble de servei públic que tenen les biblioteques, especialment en temps de crisi, donat que els usuaris que acudeixen
a fer préstecs de llibres, estudiar, llegir o utilitzar internet,
procedeixen de tots els sectors socials i econòmics de la societat. Per a molts valencians, les biblioteques són un recurs
fonamental per accedir als llibres o a la informació que ofereix internet.
La insensibilitat demostrada per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport ha produït efectes molt perjudicials per
a tot el col·lectiu d’usuaris de biblioteques públiques, en reduir en més d’una quarta part l’horari d’obertura a València i
altres ciutats de la nostra Comunitat.
Cal que, mentre no es resolga de manera definitiva aquesta situació, s’aplique el punt 5 de l’article 3 del decret que
autoritza el Consell a mantenir, amb caràcter excepcional, la
jornada i les retribucions del personal interí en supòsits imprescindibles. En aquest sentit, considerem que les biblioteques són un servei públic bàsic de prestació imprescindible,
tal i com es fa en gran part d’Europa, i què només des de
l’arbitrarietat es pot atemptar contra el dret d’accés a un servei cultural bàsic.
Per tot l’exposat, el Grup Parlamentari Socialista presenta
la següent:
El pasado 1 de febrero, el Grupo Parlamentario Popular
registraba en Les Corts una proposición no de ley ordinaria
sobre la promoción de la lectura en la Comunitat Valenciana.
La propuesta, que se debatirá en una próxima Comisión de
Educación y Cultura y que pretende, entre otras finalidades,
fomentar el hábito lector en las bibliotecas y agencias de lectura públicas, acaba proponiendo instar al Consell a continuar trabajando en la promoción del fomento de la lectura y
mejorar y consolidar los índice de lectura por habitante.
La primera medida del plan de fomento de la lectura, antes de aprobarse, ha sido reducir drásticamente el horario de
apertura de las bibliotecas provinciales de Castellón, Orihuela y Valencia.
En la biblioteca de Valencia de la calle Hospital, la respuesta de los usuarios a su cierre ha sido de profundo malestar, el cual se agudiza a la hora de verse obligados a abandonar los centros al mediodía de manera arbitraria e
injustificada. Es un ejercicio de cinismo político presentar un
plan de fomento de la lectura por parte del partido del gobierno y degradar y reducir el horario de una biblioteca que supera las 565.000 visitas de usuarios en 2011, una cifra que supone un incremento espectacular de más del 38 % sobre el año
anterior. Los más de 2.000 usuarios de media que acuden diariamente son víctimas de la aplicación del decreto de recortes,
ya que la imposibilidad del personal de poder atender el horario ininterrumpido de 9 a 20 horas es consecuencia de la reducción de jornada y de sueldo a los interinos, que en número
de 11 representan más del 30 % del total de la plantilla.
Esta actuación significa un menosprecio al papel insustituible de servicio público que tienen las bibliotecas, especialmente en tiempo de crisis, dado que los usuarios que acuden a hacer préstamos de libros, estudiar, leer o utilizar
internet, proceden de todos los sectores sociales y económicos de la sociedad. Para muchos valencianos, las bibliotecas
son un recurso fundamental para acceder a los libros o a la
información que ofrece internet.
La insensibilidad demostrada por la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte ha producido efectos muy perjudiciales para todo el colectivo de usuarios de bibliotecas públicas,
al reducir en más de una cuarta parte el horario de apertura
en Valencia y otras ciudades de nuestra Comunitat.
Es necesario que, mientras no se resuelva de manera definitiva esta situación, se aplique el punto 5 del artículo 3 del
decreto que autoriza al Consell a mantener, con carácter excepcional, la jornada y retribuciones del personal interino en
supuestos imprescindibles. En este sentido, consideramos
que las bibliotecas son un servicio público básico de prestación imprescindible, tal y como se hace en gran parte de Europa, y qué solo desde la arbitrariedad se puede atentar contra el derecho de acceso a un servicio cultural básico.
Por todo el expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.423
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell que, tenint en
compte el caràcter de servei públic de prestació imprescindible de les biblioteques públiques, aplique el supòsit
d’excepcionalitat previst al punt 5 de l’article 3 del decret
1/2012, de 5 de gener, de mesures urgents per a la reducció
del dèficit a la Comunitat Valenciana, mantenint l’horari ininterromput d’obertura al públic de les biblioteques provincials gestionades directament per la Conselleria de Turisme,
Cultura i Esport, mantenint la jornada i el sou al seu personal
interí.
Las Corts Valencianes instan al Consell a que, teniendo
en cuenta el carácter de servicio público de prestación imprescindible de las bibliotecas públicas, aplique el supuesto
de excepcionalidad previsto en el punto 5 del artículo 3 del
decreto 1/2012, de 5 de enero, de medidas urgentes para la
reducción del déficit en la Comunitat Valenciana, manteniendo el horario ininterrumpido de apertura al público de las bibliotecas provinciales gestionadas directamente por la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte, manteniendo la
jornada y el sueldo a su personal interino.
Corts Valencianes, 10 de juliol de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 10 de julio de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la protecció del conjunt format pel mur conegut com el Paredón de España i les
fosses comunes del cementeri municipal de Paterna,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.379)
Proposición no de ley sobre la protección del conjunto
formado por el muro conocido como el Paredón de España y las fosas comunes del cementerio municipal de
Paterna, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.379)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo
con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’Ajuntament de Paterna acaba d’aprovar una moció, presentada pel Grup Municipal Socialista, en virtut de la qual
«l’Ajuntament de Paterna es compromet a iniciar els tràmits
pertinents per a declarar el Paredón de España i els voltants
bé d’interès cultural, en la categoria de lloc històric; i,
d’aqueixa manera, englobar-los dins del règim general de
protecció de béns declarats d’interès cultural».
Aquest espai de la memòria ja fou inclòs com a lloc a
protegir en el programa europeu Landscapes of war, gestionat per la Federació de Municipis i Províncies, per a catalogar i protegir els llocs relacionats amb la memòria i el patiment de les guerres i les postguerres.
Més de 2.200 persones de totes les ideologies democràtiques, perseguides per la dictadura franquista, foren afusellades al costat d’aquest mur i soterrades en les fosses clandestines del cementeri situat als voltants.
La sensibilitat històrica i democràtica demostrada per
l’Ajuntament Paterna en proposar el màxim nivell de protecció patrimonial per a aquest lloc exigeix la implicació de les
institucions valencianes més representatives en la defensa i
el suport de la declaració patrimonial com a bé d’interès cultural d’un dels majors referents de la repressió de la dictadura al nostre país; declaració que hauria de fer-se extensiva al
conjunt format pel mur i les fosses comunes per a interpretar
adequadament aquests episodis de la nostra història recent.
Aquesta declaració contribuiria, a més, a honrar i recuperar
la memòria de les víctimes de la dictadura franquista, alhora
que reconeixeria la incansable lluita de les associacions de
familiars.
El millor antídot contra les temptacions autoritàries al
nostre país per tal d’evitar que la història puga tornar a repetir-se algun dia passa, inevitablement, per promoure la peda-
El Ayuntamiento de Paterna acaba de aprobar una moción,
presentada por el Grupo Municipal Socialista, en virtud de la
cual «el Ayuntamiento de Paterna se compromete a iniciar los
trámites pertinentes para declarar el Paredón de España y los
alrededores bien de interés cultural, en la categoría de lugar
histórico; y, de esa manera, englobarlos dentro del régimen general de protección de bienes declarados de interés cultural».
Este espacio de la memoria ya fue incluido como lugar a
proteger en el programa europeo Landscapes of war, gestionado por la Federación de Municipios y Provincias, para catalogar y proteger los lugares relacionados con la memoria y
el sufrimiento de las guerras y posguerras.
Más de 2.200 personas de todas las ideologías democráticas, perseguidas por la dictadura franquista, fueron fusiladas
junto a este muro y soterradas en las fosas clandestinas del
cementerio situado en sus alrededores.
La sensibilidad histórica y democrática demostrada por el
Ayuntamiento Paterna al proponer el máximo nivel de protección patrimonial para este lugar exige la implicación de
las instituciones valencianas más representativas en la defensa y el apoyo de la declaración patrimonial como bien de interés cultural de uno de los mayores referentes de la represión de la dictadura en nuestro país; declaración que debería
hacerse extensiva al conjunto formado por el muro y las fosas comunes para interpretar adecuadamente estos episodios
de nuestra historia reciente. Esta declaración contribuiría,
además, a honrar y recuperar la memoria de las víctimas de
la dictadura franquista, al mismo tiempo que reconocería la
incansable lucha de las asociaciones de familiares.
El mejor antídoto contra las tentaciones autoritarias en
nuestro país para evitar que la historia pueda volver a repetirse algún día pasa, inevitablemente, por promover la peda-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.424
gogia democràtica i formar ciutadans lliures, crítics, conscients i pacífics. Recuperar els espais de la ignomínia, perquè els valencians i les valencianes, especialment els més joves, puguen apropar-se a la veritat històrica, no només a
través dels llibres sinó coneixent directament els llocs on es
violaren els més elementals drets humans dels seus conciutadans és una experiència insubstituïble.
Ateses totes aquestes consideracions, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
gogía democrática y formar ciudadanos libres, críticos, conscientes y pacíficos. Recuperar los espacios de la ignominia,
para que los valencianos y valencianas, especialmente los
más jóvenes, puedan acercarse a la verdad histórica, no solo
a través de los libros sino conociendo directamente los lugares donde se violaron los más elementales derechos humanos
de sus conciudadanos es una experiencia insustituible.
Teniendo en cuenta todas estas consideraciones, el Grupo
Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Turisme,
Cultura i Esport a promoure la protecció patrimonial del
conjunt format pel mur conegut com el Paredón de España
i les fosses comunes ubicades al cementeri municipal de
Paterna en la categoria de BIC Lloc històric, d’acord amb
el que preveu l’article 26.d, de la Llei 4/98, de patrimoni
cultural valencià, modificada per la Llei 7/2004, de 19
d’octubre.
Las Corts Valencianes instan a la Conselleria de Turismo,
Cultura y Deporte a promover la protección patrimonial del
conjunto formado por el muro conocido como el Paredón de
España y las fosas comunes ubicadas en el cementerio municipal de Paterna en la categoría de BIC Lugar histórico,
según lo previsto en el artículo 26.d, de la Ley 4/98, de patrimonio cultural valenciano, modificada por la Ley 7/2004, de
19 de octubre.
Corts Valencianes, 10 de juliol de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 10 de julio de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre el pagament del deute de la
Generalitat amb les llibreries de la Comunitat, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.380)
Proposición no de ley sobre el pago del deuda de la Generalitat con las librerías de la Comunitat, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.380)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo
con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La irresponsabilitat del govern del PP a la Comunitat Valenciana ha obligat les llibreries valencianes a assumir i anticipar, directament amb càrrec al seu propi patrimoni, els 105
euros de cada beneficiari del bo llibre, que són els alumnes
de primer a sisè de primària.
El menyspreu del govern valencià a la xarxa de llibreries
de la nostra Comunitat demostra, una vegada més, una greu
insensibilitat amb un sector clau en la nostra indústria cultural i en la promoció i el foment de la lectura i de la cultura en
general.
Aquesta situació insostenible està asfixiant i posant en
perill la supervivència de moltes llibreries valencianes que
s’han convertit en financeres de la Generalitat Valenciana i
que, a data de hui, continuen sense cobrar o han rebut una
mínima part del deute.
Atesa l’exposició anterior, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
La irresponsabilidad del gobierno del PP en la Comunitat
Valenciana ha obligado a las librerías valencianas a asumir y
anticipar, directamente con cargo a su propio patrimonio, los
105 euros de cada beneficiario del bono libro, que son los
alumnos primero a sexto de primaria.
El menosprecio del gobierno valenciano a la red de librerías de nuestra Comunitat demuestra, una vez más, una
grave insensibilidad con un sector clave en nuestra industria
cultural y en la promoción y fomento de la lectura y cultura
en general.
Esta situación insostenible está asfixiando y poniendo en
peligro la supervivencia de muchas librerías valencianas que
se han convertido en financieras de la Generalitat Valenciana
y que, a fecha de hoy, continúan sin cobrar o han recibido
una mínima parte de la deuda.
Teniendo en cuenta la exposición anterior, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell al pagament i la
cancel·lació immediata de tot el deute que té assumit la Generalitat Valenciana amb les llibreries de la Comunitat, amb
Las Corts Valencianes instan al Consell al pago y la cancelación inmediata de toda la deuda que tiene asumida la Generalitat Valenciana con las librerías de la Comunitat, con la
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.425
la finalitat d’acabar amb la greu situació econòmica que està
comprometent-ne, seriosament, la supervivència.
finalidad de acabar con la grave situación económica que
está comprometiendo, seriamente, su supervivencia.
Corts Valencianes, 10 de juliol de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 10 de julio de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la resolució immediata del
conveni subscrit entre la Societat de Projectes Temàtics
de la Comunitat Valenciana, SA, i l’empresa privada Terra Natura, SA, i el cobrament del cànon, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.382)
Proposición no de ley sobre la resolución inmediata del
convenio suscrito entre la Sociedad de Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana, SA, y la empresa privada
Terra Natura, SA, y el cobro del canon, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.382)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Eva Martínez Ruiz i Rafael Rubio Martínez, diputada i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RCV,
presenten la proposició no de llei següent:
Eva Martínez Ruiz y Rafael Rubio Martínez, diputada y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Comissió Executiva de la Societat Projectes Temàtics
de la Comunitat Valenciana, SAU, en la reunió de 27 de juliol de 2009, va acordar –pel que fa al deute que mantenia
l’empresa privada Terra Natura, SA, amb aquesta societat
pública– que se subscriguera un conveni per a compensar
l’import d’aquest deute amb entrades al parc temàtic i repartir-les, suposadament, entre els centres educatius i els
col·lectius de discapacitats.
Basant-se en açò, amb data 31 de maig de 2011, es va firmar un conveni entre la Conselleria de Benestar Social i la
Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana ,
SA, (SPTCV), en el qual es fixen les condicions per les
quals SPTCV posa a disposició d’aquesta conselleria els
usos derivats del conveni de compensació firmat amb Terra
Natura, SA, i la conselleria s’adjudica 9.100 entrades anuals,
segons informació facilitada per la Conselleria de Turisme,
Cultura i Esport en data 7 de novembre de 2011.
Cal dir sobre això que aquest grup parlamentari no disposa de còpia del conveni esmentat, ni d’informació contrastada referida a l’ús donat a aquestes entrades i a les persones o
els col·lectius que han estat adjudicataris, malgrat haver-ho
sol·licitat, d’acord amb el RCV, a través d’iniciatives parlamentàries.
Però la veritat és que l’Informe de la Sindicatura de
Comptes de l’exercici 2010, textualment, diu «Les entrades
se sol·liciten i reben per les diverses conselleries de la Generalitat, sense que SPTCV obtinga informació sobre l’efectiva
disposició, la finalitat, l’ús i el destí». I afegeix el síndic:
«Finalment, cal indicar que les formes de cobrament exposades, tant en aquest punt com en l’anterior, comporten que la
Societat realitze un lliurament a canvi d’una compensació.
Per això, hauria d’instaurar algun mecanisme alternatiu que
permetera el control sobre els ingressos provinents del cànon, com també de l’efectivitat».
Per una altra banda i atesa la situació d’extrema gravetat i
falta absoluta de liquiditat en què es troba la Generalitat, resulta intolerable que una empresa privada es veja afavorida
amb aquest tipus de compensació, haja de rescabalar les pèrdues amb diners dels valencians i tinga tracte de favor davant de moltes altres empreses valencianes que es troben en
un estat de precarietat absoluta.
A més, la visita a un parc temàtic per part de discapacitats
o escolars no constitueix un servei públic bàsic, ans al con-
La Comisión Ejecutiva de la Sociedad Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana, SAU, en la reunión de 27 de
julio de 2009, acordó –respecto a la deuda que mantenía la
empresa privada Terra Natura, SA, con esta sociedad pública– que se suscribiera un convenio para compensar el importe de dicha deuda con entradas al parque temático, repartiéndolas, supuestamente, entre los centros educativos y
colectivos de discapacitados.
En base a lo anterior, con fecha 31 de mayo de 2011, se
firmó un convenio entre la Conselleria de Bienestar Social y la
Sociedad de Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana
, SA, (SPTCV), en el que se fijan las condiciones por las cuales SPTCV pone a disposición de dicha conselleria los usos
derivados del convenio de compensación firmado con Terra
Natura, SA, adjudicándose la conselleria 9.100 entradas anuales, según información facilitada por la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte en fecha 7 de noviembre de 2011.
Hay que decir al respecto que este grupo parlamentario
no dispone de copia del mencionado convenio, ni de información contrastada referida al uso dado a dichas entradas y a
las personas o colectivos que han sido adjudicatarios, pese a
haberlo solicitado, de acuerdo con el RCV, a través de iniciativas parlamentarias.
Pero lo cierto es que, el Informe de la Sindicatura de
Comptes del ejercicio 2010, textualmente, dice «Las entradas se solicitan y reciben por la diversas conselleries de la
Generalitat, sin que SPTCV obtenga información sobre su
efectiva disposición, finalidad, uso y destino». Y añade el
síndico: «Finalmente, debe indicarse que las formas de cobro
expuestas, tanto en este punto como en el anterior, conllevan
que la Sociedad realice una entrega a cambio de una compensación. Por ello, debería instaurar algún mecanismo alternativo que permitiese el control sobre los ingresos provenientes del canon, así como de su efectividad».
Por otro lado y teniendo en cuenta la situación de extrema
gravedad y falta absoluta de liquidez en la que se encuentra
la Generalitat, resulta intolerable que una empresa privada se
vea favorecida con este tipo de compensación y tenga que
resarcir sus pérdidas con dinero de los valencianos, teniendo
trato de favor frente a otras muchas empresas valencianas
que se encuentran en un estado de precariedad absoluta.
Además, la visita a un parque temático por parte de discapacitados o escolares no constituye un servicio público básico,
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.426
trari. Pareix més aviat un present, ja que amb aquests
col·lectius és just complir amb les prestacions socials bàsiques i d’ajuda a la dependència a les quals tenen legítim dret
i realitzar inversions en educació i pagament de medicines i
prestacions sanitàries; per a la qual cosa podria destinar-se la
quantitat de 1.051.880 euros, més els 262.970 euros anuals
fins a 2013, que han estat objecte de compensació.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
sino todo lo contrario. Parece más bien una dádiva, ya que con
estos colectivos es de justicia cumplir con las prestaciones sociales básicas y de ayuda a la dependencia a las que tienen
legítimo derecho, realizando inversiones en educación y pago
de medicinas y prestaciones sanitarias, para lo que podría destinarse la cantidad de 1.051.880 euros, más los 262.970 euros
anuales hasta 2013, que han sido objeto de compensación.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta
la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Resoldre, de forma immediata, el conveni subscrit per
la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana,
SA, amb l’empresa privada Terra Natura, SA, que té com a
objecte la compensació del deute mantingut per aquesta amb
SPTCV en concepte de cànon de dret de superfície i la durada de la qual està prevista fins al 2013.
2. Procedir al cobrament del cànon de l’exercici 2012 a
l’empresa Terra Natura, SA.
3. Retre compte a aquestes Corts del grau de compliment
d’aquesta resolució en el termini de tres mesos.
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Resolver, de forma inmediata, el convenio suscrito por
la Sociedad Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana, SA, con la empresa privada Terra Natura, SA, que tiene
por objeto la compensación de la deuda mantenida por ésta
con SPTCV en concepto de canon de derecho de superficie y
cuya duración está prevista hasta el 2013.
2. Proceder al cobro del canon del ejercicio 2012 a la empresa Terra Natura, SA.
3. Dar cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de
la presente resolución en el plazo de tres meses.
Corts Valencianes, 10 de juliol de 2012
Eva Martínez Ruiz
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 10 de julio de 2012
Eva Martínez Ruiz
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre l’impuls d’un acord amb els
hereus de Miguel Hernández, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.383)
Proposición no de ley sobre el impulso de un acuerdo con
los herederos de Miguel Hernández, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.383)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Antonio Torres Salvador, Juan Soto Ramírez, José Manuel Sánchez Asencio i Modesta Salazar Agulló, síndic, diputats i diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Antonio Torres Salvador, Juan Soto Ramírez, José Manuel Sánchez Asencio y Modesta Salazar Aguijón, síndico,
diputados y diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 15 de juliol de 2011, la Junta de Govern Local de
l’Ajuntament d’Elx acordà iniciar els tràmits per a la resolució del conveni subscrit per l’anterior corporació municipal amb els hereus de Miguel Hernández Gilabert, per al
dipòsit a la ciutat d’Elx del seu llegat cultural. Es tracta
d’una decisió unilateral del govern municipal del PP fonamentada, segons el propi acord, per raons d’estalvi pressupostari derivat de la difícil situació econòmica. Una coartada grossera per ocultar les autèntiques raons d’índole
ideològica, que expressa una manca de sensibilitat i un menyspreu intolerable a un dels llegats literaris més importants de les lletres espanyoles.
Amb l’anul·lació del vigent conveni, Elx perd grans oportunitats de projecció i promoció cultural i turística, de convertir-se en el centre neuràlgic de la investigació i divulgació
hernandiana i consolidar-se com a referència internacional
en aquest camp. En aquest sentit, l’impacte cultural, social,
turístic i econòmic d’aquesta aposta cultural compensa àmpliament les contraprestacions econòmiques fixades al conveni.
Per tal d’evitar i reparar les greus conseqüències
d’aquesta injustificada decisió, considerem important que la
El 15 de julio de 2011, la Junta de Gobierno Local del
Ayuntamiento de Elche acordó iniciar los trámites para la resolución del convenio suscrito por la anterior corporación
municipal con los herederos de Miguel Hernández Gilabert,
para el depósito en la ciudad de Elche de su legado cultural.
Se trata de una decisión unilateral del gobierno municipal
del PP fundamentada, según el propio acuerdo, por razones
de ahorro presupuestario derivado de la difícil situación
económica. Una coartada grosera para ocultar las auténticas
razones de índole ideológica, que expresa una falta de sensibilidad y un menosprecio intolerable a uno de los legados literarios más importantes de las letras españolas.
Con la anulación del vigente convenio, Elche pierde grandes oportunidades de proyección y promoción cultural y
turística, de convertirse en el centro neurálgico de la investigación y divulgación hernandiana y consolidarse como referencia internacional en este campo. En este sentido, el impacto cultural, social, turístico y económico de esta apuesta
cultural compensa sobradamente las contraprestaciones
económicas fijadas en el convenio.
Para evitar y reparar las graves consecuencias de esta injustificada decisión, consideramos importante que la Genera-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.427
Generalitat Valenciana, titular de les màximes competències
en matèria de protecció del patrimoni cultural valencià, assolesca un acord amb els hereus de Miguel Hernández per tal
d’assumir les responsabilitats abandonades pel govern municipal d’Elx.
Ens preocupen les informacions amb relació al trasllat del
llegat fora de la Comunitat Valenciana i amb açò volem acollir-nos a les paraules de la consellera d’Educació, Formació
i Ocupació que manifestaven la voluntat de reconduir
l’actual situació perquè el llegat es quede a la nostra Comunitat.
Ateses aquestes consideracions, el Grupo Parlamentari
Socialista presenta la següent:
litat Valenciana, titular de las máximas competencias en materia de protección del patrimonio cultural valenciano, alcance un acuerdo con los herederos de Miguel Hernández para
asumir las responsabilidades abandonadas por el gobierno
municipal de Elche.
Nos preocupan las informaciones en relación con el traslado del legado fuera de la Comunitat Valenciana y con esto
queremos acogernos a las palabras de la consellera de Educación, Formación y Empleo que manifestaban la voluntad
de reconducir la actual situación para que el legado se quede
en nuestra Comunitat.
Teniendo en cuenta estas consideraciones, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell perquè, mitjançant la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, impulse un
acord amb els hereus de Miguel Hernández amb la finalitat
d’assumir el dipòsit, la conservació, la investigació, la promoció i la difusió de la figura i del llegat literari del poeta.
Las Corts Valencianes instan al Consell para que, mediante
la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte, impulse un
acuerdo con los herederos de Miguel Hernández con la finalidad de asumir el depósito, conservación, investigación, promoción y difusión de la figura y del legado literario del poeta.
Corts Valencianes, 10 de juliol de 2012
Juan Soto Ramírez
Modesta Salazar Agulló
José M. Sánchez Asencio
Antonio Torres Salvador
Corts Valencianes, 10 de julio de 2012
Juan Soto Ramírez
Modesta Salazar Aguijón
José M. Sánchez Asencio
Antonio Torres Salvador
Proposició no de llei sobre la construcció del CEIP Nou
Pedro Alcázar de Nules, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.385)
Proposición no de ley sobre la construcción del CEIP Nou
Pedro Alcázar de Nules, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.385)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
M.ª José Salvador Rubert i Carmen Ninet Peña, diputada
i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord
amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
M.ª José Salvador Rubert y Carmen Ninet Peña, diputada
y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Durant sis anys, la Conselleria d’Educació ha planejat la
construcció d’un edifici nou per al CEIP Nou Pedro Alcázar
de Nules. Sis anys de diversos anuncis i promeses incomplides de l’inici de les obres. L’obra ha quedat ajornada sine
die.
Des de l’ajuntament s’han complit tots els requisits prevists per a la construcció del centre escolar i ara només queda la decisió de la conselleria per a començar les obres.
En aquests sis anys, la falta d’un edifici s’ha substituït per
la instal·lació d’aules prefabricades; la qual cosa suposa un
cost elevat pel lloguer d’aquests mòduls que, alhora, són instal·lacions inadequades. La rehabilitació i el condicionament
de l’antic centre educatiu potser haguera estat una bona opció, però això es va desestimar a causa de l’imminent inici
de les obres del centre nou, que sis anys més tard encara no
ha començat.
Per tot açò, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
Durante seis años, la Conselleria de Educación ha planeado la construcción de un edificio nuevo para el CEIP Nou
Pedro Alcázar de Nules. Seis años de varios anuncios y promesas incumplidas del inicio de las obras. La obra ha quedado aplazada sine die.
Desde el ayuntamiento se han cumplido todos los requisitos
previstos para la construcción del centro escolar y ahora sólo
queda la decisión de la conselleria para empezar las obras.
En estos seis años, la falta de un edificio se ha sustituido
por la instalación de aulas prefabricadas; lo que supone un
coste elevado por el alquiler de estos módulos que, al mismo
tiempo, son instalaciones inadecuadas. La rehabilitación y
acondicionamiento del antiguo centro educativo quizá hubiera sido una buena opción, pero se desestimó a causa del inminente inicio de las obras del nuevo centro, que seis años
más tarde aún no ha empezado.
Por todo esto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta
la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Licitar, el més aviat possible, el projecte de construcció
del CEIP Nou Pedro Alcázar de Nules.
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Licitar, a la mayor brevedad posible, el proyecto de
construcción del CEIP Nou Pedro Alcázar de Nules.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.428
2. Iniciar en 2012 les obres del nou centre educatiu esmentat.
3. Donar compte a les Corts, en un termini màxim de tres
mesos, del grau de compliment d’aquesta resolució.
2. Iniciar en 2012 las obras del nuevo centro educativo
mencionado.
3. Dar cuenta en Les Corts, en un plazo máximo de tres
meses, del grado de cumplimiento de esta resolución.
Corts Valencianes, 11 de juliol de 2012
M.ª José Salvador Rubert
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 11 de julio de 2012
M.ª José Salvador Rubert
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre les unitats específiques
d’educació especial, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 30.444)
Proposición no de ley sobre las unidades específicas de
educación especial, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 30.444)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Maluenda Verdú, síndic en funcions del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles
160 i 161 del Reglament de les Corts, té l’honor de presentar
la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, sobre les unitats específiques d’educació especial.
Rafael Maluenda Verdú, síndico en funciones del Grupo
Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de
presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre las unidades específicas de educación especial.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’educació especial ha experimentat en els últims anys
profunds canvis que l’han portat a avançar des de posicions
segregadores fins a altres plantejaments que aposten clarament per incloure-la en el sistema educatiu.
El final de la dècada dels noranta – coincident amb la Declaració de Salamanca, que utilitza per primera vegada el terme «inclusió»– i l’inici del segle XXI suposen una evolució
conceptual del que s’entén per integració.
Des d’aleshores l’educació especial ja no es concep com
l’educació d’un determinat tipus d’alumnat en un lloc concret i apartat del nucli urbà, sinó com el conjunt de recursos
personals i materials posats a disposició del sistema educatiu
perquè aquest puga respondre adequadament a les necessitats educatives especials dels alumnes.
A la nostra Comunitat els processos d’integració escolar
iniciats a partir de l’any 1985 han permès avançar significativament en la integració de persones amb discapacitat en
l’escola, especialment pel que fa als ensenyaments
d’educació infantil i educació primària.
No obstant això, amb massa freqüència, els i les alumnes
que s’han beneficiat d’aquesta integració en les primeres etapes no aconsegueixen prosseguir els estudis en l’educació
secundària obligatòria amb la resta de companys de la seua
mateixa edat i són derivats a centres específics d’educació
especial.
Per tot el que s’hi ha exposat i amb la finalitat de garantir
la continuïtat de la majoria de l’alumnat amb discapacitat en
centres ordinaris que ofereixen ensenyaments d’educació secundària obligatòria en un context de màxima normalització,
el Grup Popular presenta la següent:
La educación especial ha experimentado en los últimos
años profundos cambios que la han llevado a avanzar desde
posiciones segregadoras hasta otros planteamientos que
apuestan claramente por su inclusión en el sistema educativo.
El final de la década de los noventa – coincidente con la
Declaración de Salamanca, que utiliza por primera vez el término «inclusión»– y el inicio del siglo XXI suponen una
evolución conceptual de lo que se entiende por integración.
Desde entonces la educación especial ya no se concibe
como la educación de un determinado tipo de alumnado en un
lugar concreto y apartado del núcleo urbano, sino como el conjunto de recursos personales y materiales puestos a disposición
del sistema educativo para que éste pueda responder adecuadamente a las necesidades educativas especiales de los alumnos.
En nuestra Comunitat los procesos de integración escolar
iniciados a partir del año 1985 han permitido avanzar significativamente en cuanto a la integración de personas con discapacidad en la escuela, especialmente en lo que hace referencia
a las enseñanzas de educación infantil y educación primaria.
Sin embargo, con demasiada frecuencia, los alumnos y
las alumnas que se han beneficiado de dicha integración en
las primeras etapas no logran proseguir sus estudios en la
educación secundaria obligatoria con el resto de compañeros
de su misma edad, siendo derivados a centros específicos de
educación especial.
Por todo lo anteriormente expuesto y con la finalidad de
garantizar la continuidad de la mayoría del alumnado con
discapacidad en centros ordinarios que ofertan enseñanzas de
educación secundaria obligatoria en un contexto de máxima
normalización, el Grupo Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden instar el Consell a adoptar, en l’àmbit
educatiu, les mesures següents:
– Aprofundir en la implantació d’unitats específiques
d’educació especial en l’educació primària.
– Promoure l’existència d’unitats específiques d’educació
especial en els centres ordinaris que oferesquen ensenyaments d’educació secundària obligatòria i escolaritzen alumnat amb discapacitat.
Les Corts acuerdan instar al Consell a adoptar, en el ámbito educativo, las siguientes medidas:
– Profundizar en la implantación de unidades específicas
de educación especial en la educación primaria.
– Promover la existencia de unidades específicas de educación especial en los centros ordinarios que oferten enseñanzas de educación secundaria obligatoria y escolaricen
alumnado con discapacidad.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.429
– Impulsar una campanya de sensibilització cap a la comunitat educativa en favor de la inclusió.
– Dissenyar un pla global de formació en matèria de discapacitat dirigit al professorat – també al personal no docent– que imparteix els ensenyaments en l’educació secundària obligatòria.
– Impulsar una campaña de sensibilización hacia la comunidad educativa en favor de la inclusión.
– Diseñar un plan global de formación en materia de discapacidad dirigido al profesorado – también al personal no
docente– que imparte sus enseñanzas en la educación secundaria obligatoria.
Palau dels Borja, 17 de juliol de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Palau dels Borja, 17 de julio de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Proposició no de llei sobre l’aprofitament dels recursos
culturals com a reforç de l’atractiu turístic de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 30.445)
Proposición no de ley sobre el aprovechamiento de los recursos culturales como refuerzo del atractivo turístico de
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 30.445)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Maluenda Verdú, síndic en funcions del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de
presentar la proposició no de llei següent de tramitació ordinària sobre l’aprofitament dels recursos culturals com a reforç de l’atractiu turístic de la Comunitat Valenciana.
Rafael Maluenda Verdú, síndico en funciones del Grupo
Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de
presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el aprovechamiento de los recursos culturales como
refuerzo del atractivo turístico de la Comunitat Valenciana.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Des de l’inici de la present legislatura, el Consell ha treballat decididament en la complementació de totes les polítiques vinculades al turisme, la cultura i l’esport, amb el clar
objectiu d’aprofitar les sinergies existents entre ells i obtenir
la major rendibilitat social d’aquesta relació directa.
La Comunitat Valenciana és una de les destinacions turístiques que més ha crescut en els últims mesos. Ha registrat
un increment d’un 7,2 % en el nombre de turistes estrangers
i d’un 1,6 % en els nacionals. Així mateix, destaca
l’augment pròxim al 9 % en la despesa turística dels turistes
estrangers, que han augmentat d’un 2,4 punts les pernoctacions hoteleres i més de 5 punts les extrahoteleres. Aquestes
dades confirmen que el 2011 ha estat l’any de la recuperació
de l’activitat turística en les destinacions de la Comunitat
Valenciana, amb uns nivells semblants als anteriors a l’inici
de la crisi.
La Comunitat Valenciana rep més de tres milions de visites anuals per motius estrictament culturals, la qual cosa evidencia la potencialitat dels productes culturals valencians
com una alternativa turística molt potent al mercat tradicional de sol i platja. La cultura i el turisme han estat dos sectors prioritaris per a la Generalitat des de 1995. Ambdós són
sectors claus per a promocionar i difondre l’excel·lència de
la Comunitat Valenciana, que posseeix una llarga història
gràcies a la qual comptem amb un extraordinari patrimoni
material i immaterial que està íntimament lligat a la nostra
identitat i forma de vida.
A més, la cultura i el turisme són sectors vitals en la recuperació econòmica i en el desenvolupament de la nostra terra, ja que suposen el 16 % del PIB i un volum de negoci superior als 15.000 milions d’euros.
L’aposta pel turisme cultural ha estat un element destacat
de la presència de la Comunitat Valenciana a la Fira Internacional del Turisme (FITUR). En els últims anys s’ha incorporat a aquesta oferta turística una àmplia xarxa d’espais expositius, una completa agenda d’esdeveniments culturals i un
extens repertori de festes d’interès turístic de gran tradició i
rellevància.
Desde el inicio de la presente legislatura, el Consell ha trabajado decididamente en la complementación de todas las
políticas vinculadas al turismo, la cultura y el deporte, con el
claro objetivo de aprovechar las sinergias existentes entre ellos
y obtener la mayor rentabilidad social de esta relación directa.
La Comunitat Valenciana es uno de los destinos turísticos
que más ha crecido en los últimos meses. Ha registrado un
incremento del 7,2 % en el número de turistas extranjeros y
un 1,6 % en los nacionales. Así mismo, destaca el aumento
cercano al 9 % en el gasto turístico de los turistas extranjeros, habiendo aumentado en 2,4 puntos las pernoctaciones
hoteleras y en más de 5 puntos las extrahoteleras. Estos datos confirman que el 2011 ha sido el año de la recuperación
de la actividad turística en los destinos de la Comunitat Valenciana, alcanzando unos niveles semejantes a los anteriores
al inicio de la crisis.
La Comunitat Valenciana recibe más de tres millones de
visitas anuales por motivos estrictamente culturales, lo que
evidencia la potencialidad de los productos culturales valencianos como una alternativa turística muy potente al mercado tradicional de sol y playa. La cultura y el turismo han
sido dos sectores prioritarios para la Generalitat desde 1995.
Ambos son sectores claves para promocionar y difundir la
excelencia de la Comunitat Valenciana, que posee una larga
historia gracias a la cual contamos con un extraordinario patrimonio material e inmaterial que está íntimamente ligado a
nuestra identidad y forma de vida.
Además, la cultura y el turismo son sectores vitales en la
recuperación económica y en el desarrollo de nuestra tierra,
ya que suponen el 16 % del PIB y un volumen de negocio
superior a los 15.000 millones de euros.
La apuesta por el turismo cultural ha sido un elemento
destacado de la presencia de la Comunitat Valenciana en la
Feria Internacional del Turismo (FITUR). En los últimos
años se ha incorporado a esta oferta turística una amplia red
de espacios expositivos, una completa agenda de eventos
culturales y un extenso repertorio de fiestas de interés turístico de gran tradición y relevancia.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.430
A més, la Generalitat ha anunciat, com a part del Pla director de turisme d’interior de la Comunitat Valenciana, la
creació d’un nou club de producte de turisme cultural, encarregat de realçar la nostra riquesa cultural i que servirà per a
dinamitzar l’activitat turística d’una gran part dels municipis
de la Comunitat Valenciana.
El Pla nacional i integral de turisme 2012-2015, aprovat
recentment pel Consell de Ministres, estableix que: la Secretaria Autonòmica de Turisme, a través de Turespaña, posarà
a disposició dels gestors públics del patrimoni el seu coneixement i la seua capacitat d’interlocució per a incrementarne l’atractiu turístic, millorar la gestió turística, col·laborar
amb el sector turístic privat i ajudar la sostenibilitat financera amb l’atracció de turistes. En aquest pla, es desenvolupen
actuacions l’objectiu principal de les quals és l’atracció dels
potencials turistes a través d’una promoció activa durant tot
l’any, aprofitant especialment els períodes de vacances de
mercats emissors que no coincideixen amb els nostres. Per a
això, i en cooperació amb les comunitats autònomes, el Ministeri de la Presidència (Patrimoni Nacional) i el Ministeri
d’Educació, Cultura i Esport, es realitzaran diverses activitats de promoció de l’oferta turística cultural incloent en els
calendaris els esdeveniments musicals, exposicions singulars
i altres activitats que no descansen únicament en el patrimoni jacent, sinó en el dinamisme de les arts en el panorama
contemporani espanyol. Per a millorar aquesta promoció, es
desenvoluparà un paquet d’actuacions per a la integració del
patrimoni cultural en què les diferents entitats treballen en
xarxa, per segments, d’acord amb un protocol únic d’àmbit
nacional.
Pel que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
Además, la Generalitat ha anunciado, como parte del Plan
director de turismo de interior de la Comunitat Valenciana, la
creación de un nuevo club de producto de turismo cultural,
encargado de realzar nuestra riqueza cultural y que servirá
para dinamizar la actividad turística de una gran parte de los
municipios de la Comunitat Valenciana.
El Plan nacional e integral de turismo 2012-2015, aprobado recientemente por el Consejo de Ministros, establece que:
la Secretaría Autonómica de Turismo, a través de Turespaña,
pondrá a disposición de los gestores públicos del patrimonio
su conocimiento y su capacidad de interlocución para incrementar su atractivo turístico, mejorar la gestión turística, colaborar con el sector turístico privado y ayudar a su sostenibilidad financiera con la atracción de turistas. En este plan, se
desarrollan actuaciones cuyo objetivo principal es la atracción
de los potenciales turistas a través de una promoción activa
durante todo el ario, aprovechando especialmente los periodos
vacacionales de mercados emisores que no coinciden con los
nuestros. Para ello, y en cooperación con las comunidades
autónomas, el Ministerio de la Presidencia (Patrimonio Nacional) y el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, se realizarán diversas actividades de promoción de la oferta turística
cultural incluyendo en sus calendarios los eventos musicales,
exposiciones singulares y otras actividades que no descansen
únicamente en el patrimonio yacente, sino en el dinamismo de
las artes en el panorama contemporáneo español. Para mejorar
esta promoción, se desarrollará un paquete de actuaciones
para la integración del patrimonio cultural en el que las diferentes entidades trabajen en red, por segmentos, con arreglo a
un protocolo único de ámbito nacional.
Por lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario
Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden manifestar el seu suport al Consell en
les actuacions següents:
La consolidació de les polítiques que es duen a terme en
matèria turística i la seua vinculació amb l’esforç desenvolupat per la Generalitat en l’àmbit cultural.
El foment de la recuperació econòmica a través de polítiques que conduesquen a l’augment del nombre de visitants
que acudeixen a la Comunitat Valenciana per motius culturals.
La col·laboració amb el govern central perquè aquest consensue amb les comunitats autònomes les mesures que puguen afectar el desenvolupament del turisme cultural.
Les Corts acuerdan manifestar su apoyo y respaldo al
Consell en las siguientes actuaciones:
La consolidación de las políticas que se están llevando a
cabo en materia turística y su vinculación con el esfuerzo desarrollado por la Generalitat en el ámbito cultural.
El fomento de la recuperación económica a través de
políticas que conduzcan al aumento del número de visitantes
que acuden a la Comunitat Valenciana por motivos culturales.
La colaboración con el gobierno central para que éste
consensue con las comunidades autónomas las medidas que
puedan afectar al desarrollo del turismo cultural.
Palau dels Borja, 17 de juliol del 2012
Rafael Maluenda Verdú
Palau dels Borja, 17 de julio de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Proposició no de llei sobre el batxillerat per a majors de
vint anys, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 30.446)
Proposición no de ley sobre el bachillerato para mayores
de veinte años, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 30.446)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Maluenda Verdú, síndic en funcions del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de
presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària
següent, sobre batxillerat per a majors de vint anys.
Rafael Maluenda Verdú, síndico en funciones del Grupo
Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de
presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre bachillerato para mayores de veinte años.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.431
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix en l’article 69.4 que les administracions educatives, en
l’àmbit de les seues competències, organitzaran periòdicament proves per a obtenir directament el títol de batxiller,
sempre que demostren haver assolit els objectius establits,
com també els fixats en els aspectes bàsics del currículum
respectiu. Per a presentar-se a les proves per a l’obtenció del
títol de batxiller es requereix tenir vint anys.
El Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual
s’estableix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana, en la disposició addicional quarta, apartat 2, estableix que els alumnes i les alumnes que no obtinguen el títol
després de cursar els ensenyaments del batxillerat en règim
ordinari, en règim nocturn o a distància, podran optar a les
proves per a majors de vint anys que periòdicament organitzarà la conselleria competent en matèria d’educació.
L’administració educativa de la Comunitat Valenciana,
mitjançant l’Ordre 1/2012, de 4 de gener, de la Conselleria
d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula la
prova per a persones majors de vint anys per a l’obtenció directa del títol de batxiller a la Comunitat Valenciana, ha regulat les característiques i l’estructura de la prova esmentada, els requisits d’accés, la convocatòria, els òrgans
encarregats de l’elaboració i la correcció, com també la resta
d’aspectes organitzatius i de gestió. Així mateix, ha procedit
a convocar la prova per al curs 2011-2012, la qual es va
efectuar el dia 21 d’abril de 2012 amb quasi 400 persones
inscrites.
Una vegada posada en marxa aquesta iniciativa, que pretén incrementar les taxes de població que han obtingut una
titulació de l’educació secundària postobligatòria i augmentar les expectatives d’ocupabilitat i promoció professional de
la població valenciana, s’han de potenciar les proves esmentades mitjançant l’impuls de diferents iniciatives polítiques
en l’àmbit del Consell.
Per això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent:
La Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación, establece en el artículo 69.4 que las administraciones educativas,
en el ámbito de sus competencias, organizarán periódicamente
pruebas para obtener directamente el título de bachiller, siempre que demuestren haber alcanzado los objetivos establecidos, así como los fijados en los aspectos básicos del currículo
respectivo. Para presentarse a las pruebas para la obtención
del título de bachiller se requiere tener veinte años.
El Decreto 102/2008, de 11 de julio, del Consell, por el que
se establece el currículo del bachillerato en la Comunitat Valenciana, en la disposición adicional cuarta, apartado 2, establece que los alumnos y las alumnas que no obtengan el título
tras cursar las enseñanzas del bachillerato en régimen ordinario, en régimen nocturno o a distancia, podrán optar a las pruebas para mayores de veinte años que periódicamente organizará la conselleria competente en materia de educación.
La administración educativa de la Comunitat Valenciana,
mediante la Orden 1/2012, de 4 de enero, de la Conselleria
de Educación, Formación y Empleo, por la que se regula la
prueba para personas mayores de veinte años para la obtención directa del título de bachiller en la Comunitat Valenciana, ha regulado las características y estructura de la mencionada prueba, los requisitos de acceso, la convocatoria, los
órganos encargados de su elaboración y corrección, así como
el resto de aspectos organizativos y de gestión de la misma.
Asimismo, ha procedido a convocar la prueba para el curso
2011-2012, la cual se efectuó el día 21 de abril de 2012 con
casi 400 personas inscritas.
Una vez puesta en marcha esta iniciativa, que pretende
incrementar las tasas de población que han obtenido una titulación de la educación secundaria postobligatoria y aumentar
las expectativas de empleabilidad y promoción profesional
de la población valenciana, se deben potenciar las mencionadas pruebas mediante el impulso de diferentes iniciativas
políticas en el ámbito del Consell.
Por ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden instar el Consell a:
– Incrementar el nombre de convocatòries anuals de la
prova per a l’obtenció directa del títol de batxiller per a persones majors de vint anys, de manera que es realitzen dues
convocatòries anuals.
– Realitzar programes formatius complementaris de preparació per a les proves esmentades en els instituts
d’educació secundària i en els centres d’educació de persones adultes.
– Facilitar la realització de les proves per part dels ciutadans mitjançant la seua realització en els instituts d’educació
secundària de la localitat o la comarca en què residesquen.
Les Corts acuerdan instar al Consell a:
– Incrementar el número de convocatorias anuales de la
prueba para la obtención directa del título de bachiller para
personas mayores de veinte años, de forma que se realicen
dos convocatorias anuales.
– Realizar programas formativos complementarios de
preparación para las citadas pruebas en los institutos de educación secundaria y en los centros de educación de personas
adultas.
– Facilitar la realización de las pruebas por parte de los
ciudadanos mediante su realización en los institutos de educación secundaria de la localidad o comarca en que residan.
Palau dels Borja, 17 de juliol de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Palau dels Borja, 17 de julio de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Proposició no de llei sobre el suport de Les Corts a la declaració de 2012 com a Any Marià Benlliure de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 30.447)
Proposición no de ley sobre el apoyo de Les Corts a la declaración de 2012 como Año Mariano Benlliure de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 30.447)
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.432
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Maluenda Verdú, síndic en funcions del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de
presentar la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, sobre el suport de Les Corts a la declaració de 2012
com a Any Marià Benlliure de la Comunitat Valenciana:
Rafael Maluenda Verdú, síndico en funciones del Grupo
Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de
presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el apoyo de Les Corts a la declaración de 2012
como Año Mariano Benlliure de la Comunitat Valenciana:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El passat 5 d’abril de 2012, el Ple del Consell, reunit a
Elx, va acordar la declaració de l’any 2012 com a Any Marià
Benlliure de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu
d’impulsar al màxim les activitats commemoratives del naixement de l’artista i participar en les iniciatives que
s’organitzen per a promoure l’estudi i la difusió de la vida i
l’obra de Marià Benlliure en el 150 aniversari del seu naixement.
Amb aquesta declaració, el Consell acostarà l’obra de
l’insigne escultor a totes les comarques de la Comunitat Valenciana perquè es conega de primera mà la sensibilitat i la
imaginació de l’artista valencià.
Marià Benlliure (València, 1862-Madrid, 1947) és l’últim
gran mestre del realisme espanyol i un dels més famosos escultors espanyols del segle XX, en què va desenvolupar una
intensa i àmplia producció cultural. Benlliure va ser un artista de prestigi universal, esplèndid representant de la sensibilitat mediterrània i un gran referent de l’escultura valenciana.
Amb la seua vasta producció artística repartida per Espanya i
Iberoamèrica, va ser fidel notari de la vida social i els esdeveniments polítics de la segona meitat del segle XIX i primera
del XX.
L’obra de Marià Benlliure és molt extensa i variada, i
comprèn tots els gèneres i tècniques de l’escultura. Tan sols
en escultura monumental va fer més de cinquanta obres destinades a les principals ciutats espanyoles i hispanoamericanes.
Va assumir importants càrrecs públics relacionats amb el
món de la cultura i de les belles arts: entre 1901-1903 va ser
director de l’Acadèmia d’Espanya a Roma; de 1917 a 1919,
director general de Belles Arts, i de 1917 a 1931, director del
Museu d’Art Modern de Madrid – actualment integrat al
Museu del Prado. Va pertànyer a diferents acadèmies de belles arts: San Fernando de Madrid, Sant Carles de València,
San Telmo de Màlaga, San Luca de Roma, Brera de Milà,
Carrara i París, i va rebre importants condecoracions, com
ara la Legió d’Honor de França, Comanador de l’Ordre de la
Corona d’Itàlia o la Gran Creu d’Alfons X d’Espanya. A
més, va ser president de l’Associació d’Escriptors i Artistes
Espanyols durant el període comprès entre 1929 i 1947.
És per això pel que el Grup Parlamentari Popular formula
la següent:
El pasado 5 de abril de 2012, el Pleno del Consell, reunido en Elche, acordó la declaración del año 2012 como Año
Mariano Benlliure de la Comunitat Valenciana con el objetivo de impulsar al máximo las actividades conmemorativas
del nacimiento del artista y participar en las iniciativas que
se organicen para promover el estudio y la difusión de la
vida y obra de Mariano Benlliure en el 150 aniversario de su
nacimiento.
Con esta declaración, el Consell va a acercar la obra del
insigne escultor a todas las comarcas de la Comunitat Valenciana para que se conozca de primera mano la sensibilidad e
imaginación del artista valenciano.
Mariano Benlliure (Valencia, 1862-Madrid, 1947) es el
último gran maestro del realismo español y uno de los más
famosos escultores españoles del siglo XX, en el que desarrolló una intensa y amplia producción cultural. Benlliure
fue un artista de prestigio universal, espléndido representante
de la sensibilidad mediterránea y un gran referente de la escultura valenciana. Con su vasta producción artística repartida por España e Iberoamérica, fue fiel notario de la vida social y los acontecimientos políticos de la segunda mitad del
siglo XIX y primera del XX.
La obra de Mariano Benlliure es muy extensa y variada, y
abarca todos los géneros y técnicas de la escultura. Tan sólo
en escultura monumental realizó más de cincuenta obras destinadas a las principales ciudades españolas e hispanoamericanas.
Asumió importantes cargos públicos relacionados con el
mundo de la cultura y las bellas artes: entre 1901-1903 fue director de la Academia de España en Roma; de 1917 a 1919, director general de Bellas Artes, y de 1917 a 1931, director del
Museo de Arte Moderno de Madrid – actualmente integrado en
el Museo del Prado. Perteneció a diversas academias de bellas
artes: San Fernando de Madrid, San Carlos de Valencia, San
Telmo de Málaga, San Luca de Roma, Brera de Milán, Carrara
y París, y recibió importantes condecoraciones, como la Legión
de Honor de Francia, Comendador de la Orden de la Corona de
Italia o la Gran Cruz de Alfonso X de España. Además, fue presidente de la Asociación de Escritores y Artistas Españoles durante el período comprendido entre 1929 y 1947.
Es por ello por lo que el Grupo Parlamentario Popular
formula la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden donar suport a la declaració de l’any
2012 com a Any Marià Benlliure de la Comunitat Valenciana impulsat pel Consell.
2. Les Corts insten el Consell a impulsar les activitats
commemoratives del 150 aniversari del naixement de
1. Les Corts acuerdan respaldar la declaración del año
2012 como Año Mariano Benlliure de la Comunitat Valenciana impulsado por el Consell.
2. Les Corts instan al Consell a impulsar las actividades
conmemorativas del 150 aniversario del nacimiento del es-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.433
l’escultor i a participar en les iniciatives que s’organitzen per
a promoure l’estudi i la difusió de la vida i l’obra de Marià
Benlliure.
cultor y a participar en las iniciativas que se organicen para
promover el estudio y la difusión de la vida y obra de Mariano Benlliure.
Palau dels Borja, 17 de juliol de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Palau dels Borja, 17 de julio de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Proposició no de llei sobre la declaració de les Falles de
València com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 30.448)
Proposición no de ley sobre la declaración de las Fallas
de Valencia como patrimonio cultural inmaterial de la
humanidad de la UNESCO, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 30.448)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Maluenda Verdú, síndic en funcions del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de
presentar la proposició no de llei següent de tramitació ordinària sobre la declaració de les Falles de València com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
Rafael Maluenda Verdú, síndico en funciones del Grupo
Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de
presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la declaración de las Fallas de Valencia como patrimonio cultural inmaterial de la humanidad por la UNESCO.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El patrimoni cultural no sols comprèn els monuments i
les col·leccions d’objectes. Comprèn també tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com tradicions orals, arts de
l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements
i pràctiques relatius a la naturalesa i l’univers, o coneixements i tècniques tradicionals de fabricació d’objectes artesanals.
Aquests elements constitueixen el patrimoni cultural immaterial, una forma viva del patrimoni que es recrea contínuament i evoluciona a mesura que adaptem els nostres usos
i tradicions al món que ens envolta.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la
Ciència i la Cultura (UNESCO) és l’organisme especialitzat
de les Nacions Unides que s’ocupa de qüestions relacionades
amb l’educació, les ciències socials o naturals, la cultura i la
comunicació, a fi de promoure la cooperació internacional en
aquestes esferes per a aconseguir un món més pacífic. La
UNESCO, amb 193 estats membres i 6 membres associats,
és l’únic organisme especialitzat de les Nacions Unides amb
un mandat exprés en l’àmbit de la cultura, i procura crear les
condicions necessàries per al diàleg basat en el respecte pels
valors compartits i fomentar la cooperació internacional.
L’organització fa més de 60 anys que treballa en l’àmbit del
patrimoni cultural immaterial i aquesta tasca ha culminat el
2003 amb l’adopció de la Convenció per a la salvaguarda del
patrimoni cultural immaterial.
A València, la festa de les Falles constitueix la màxima
expressió d’una tradició festiva i cultural que ha perviscut a
les arrels del nostre poble fins l’actualitat. Aquesta tradició
festiva no sols s’ha circumscrit als límits de la ciutat de València, sinó que s’ha estès a nombroses poblacions de la Comunitat Valenciana i, més enllà, a moltes localitats tant a Espanya com a l’estranger on, per motius d’emigració, s’hi han
assentat colònies de valencians.
El bagatge cultural i els ritus que comporta la festa de
les Falles sorprenen a propis i estranys. La implicació de
nombroses professions artesanals, totes amb reminiscències
en els antics gremis de la València antiga, (seders, orfebres,
teixidors, fusters), altres la història dels quals es remunta
un o dos segles cap enrere (artistes fallers, versadors, poe-
El patrimonio cultural no sólo comprende los monumentos y las colecciones de objetos. Abarca también tradiciones
o expresiones vivas heredadas de nuestros antepasados y
transmitidas a nuestros descendientes, como tradiciones orales, artes del espectáculo, usos sociales, rituales, actos festivos, conocimientos y prácticas relativos a la naturaleza y el
universo, o conocimientos y técnicas tradicionales de fabricación de objetos artesanales.
Dichos elementos constituyen el patrimonio cultural inmaterial, una forma viva del patrimonio que se recrea continuamente y evoluciona a medida que adaptamos nuestros
usos y tradiciones al mundo que nos rodea.
La Organización de las Naciones Unidas para la Educación,
la Ciencia y la Cultura (UNESCO) es el organismo especializado de las Naciones Unidas que se ocupa de cuestiones relacionadas con la educación, las ciencias sociales o naturales, la cultura y la comunicación, con objeto de promover la cooperación
internacional en estas esferas para conseguir un mundo más
pacífico. La UNESCO, con 193 estados miembros y 6 miembros asociados, es el único organismo especializado de las Naciones Unidas con un mandato expreso en el ámbito de la cultura, y procura crear las condiciones necesarias para el diálogo
basado en el respeto por los valores compartidos y fomentar la
cooperación internacional. La organización lleva trabajando
más de 60 años en el ámbito del patrimonio cultural inmaterial
y esta labor ha culminado en 2003 con la adopción de la Convención para la salvaguardia del patrimonio cultural inmaterial.
En Valencia, la fiesta de las Fallas constituye la máxima expresión de una tradición festiva y cultural que ha pervivido en
las raíces de nuestro pueblo hasta la actualidad. Esta tradición
festiva no sólo se ha circunscrito a los límites de la ciudad de
Valencia, sino que se ha extendido a numerosas poblaciones de
la Comunitat Valenciana y, más allá, a muchas localidades tanto en España como en el extranjero donde, por motivos de emigración, se han asentado colonias de valencianos.
El bagaje cultural y los ritos que conlleva la fiesta de las
Fallas sorprenden a propios y extraños. La implicación de
numerosas profesiones artesanales, todas con reminiscencias
en los antiguos gremios de la Valencia antigua, (sederos, orfebres, tejedores, carpinteros), otras cuya historia se remonta
uno o dos siglos hacia atrás (artistas falleros, versadores, po-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.434
tes festius, mestres coeters). Manifestacions culturals pròpies en l’àmbit de les lletres que han mantingut i transmès
l’ús de la nostra llengua, com són les obres de teatre popular propi de la festa de les Falles (sainets, apropòsits), les
publicacions festives autòctones (llibrets, auques, revistes
falleres).
La notorietat derivada de la dita inscripció en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, patrocinada per la UNESCO, donarà a conèixer millor el
patrimoni cultural immaterial que comporta la festa de les
Falles. S’aconseguirà que se’n prenga major consciència de
la importància i hi propiciarà el diàleg. Així mateix, contribuirà al reconeixement i l’estimació de grups minoritaris i,
fins i tot, realçarà l’autoestima i el prestigi dels valencians
com a dipositaris i usuaris de l’element del patrimoni inscrit.
En aquest sentit, l’Ajuntament de València, en la sessió
plenària de 28 de gener del 2011, va aprovar una moció en
què s’acordava impulsar l’expedient per a iniciar el procediment per a inscriure la festa de les Falles en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat
de la UNESCO.
En aquest context, la Conselleria de Turisme, Cultura i
Esport, a través del Decret 44/2012, de 9 de març, del Consell, va declarar com a bé d’interès cultural immaterial la festa de les Falles de València. En aquest decret es reflecteix
que les Falles de València «reuneixen un inequívoc valor patrimonial, en estar vertebrada per tots els mecanismes de
connexió entre festa i patrimoni, enquadrant-se clarament
dins de la figura de patrimoni immaterial, previst en tots els
marcs jurídics patrimonials d’ordre mundial, europeu, espanyol, autonòmic i local. Són l’expressió viva i popular d’un
poble, festes d’origen veïnal, sorgides i perfeccionades a través del temps pel poble valencià, com a manifestació artística, cultural i satírica expressada en les seues falles amb la
singular plantà, exposades als carrers i places». Amb aquesta
declaració de les Falles de València com a BIC, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport donava resposta a una llarga
reivindicació de la societat valenciana, que sent les Falles
com un bé comú.
El passat 9 de març de 2102, el Consell de Patrimoni Històric, reunit a Tarragona, va seleccionar la candidatura de les
Falles perquè siga presentada pel Govern d’Espanya davant
la UNESCO per a ser inscrita en la Llista representativa del
patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Per a la redacció de la candidatura esmentada s’ha dut a terme una exhaustiva tasca de documentació, investigació i elaboració de materials per part de la Junta Central Fallera de València, en
estreta col·laboració amb els tècnics de la Direcció General
de Patrimoni Cultural.
Per això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent:
etas festivos, maestros coheteros). Manifestaciones culturales propias en el ámbito de las letras que han mantenido y
transmitido el uso de nuestra lengua propia, como son las
obras de teatro popular propio de la fiesta de las Fallas (sainetes, apropósitos), las publicaciones festivas autóctonas (libretos, aucas, revistas falleras).
La notoriedad derivada de dicha inscripción en la lista representativa del patrimonio cultural inmaterial de la humanidad, auspiciada por la UNESCO, dará a conocer mejor el patrimonio cultural inmaterial que conlleva la fiesta de las
Fallas. Se logrará que se tome mayor conciencia de su importancia y propiciará el diálogo. Asimismo, contribuirá al reconocimiento y el aprecio de grupos minoritarios e, incluso, realzará la autoestima y el prestigio de los valencianos como
depositarios y usuarios del elemento del patrimonio inscrito.
En este sentido, el Ayuntamiento de Valencia, en sesión
plenaria de 28 de enero de 2011, aprobó una moción en la
que se acordaba impulsar el expediente para iniciar el procedimiento para inscribir la fiesta de las Fallas en la lista representativa del patrimonio cultural inmaterial de la humanidad
de la UNESCO.
En este contexto, la Conselleria de Turismo, Cultura y
Deporte, a través del Decreto 44/2012, de 9 de marzo, del
Consell, declaró como bien de interés cultural inmaterial la
fiesta de las Fallas de Valencia. En este decreto se refleja que
las Fallas de Valencia «reúnen un inequívoco valor patrimonial, al estar vertebrada por todos los mecanismos de conexión entre fiesta y patrimonio, encuadrándose claramente
dentro de la figura de patrimonio inmaterial, contemplado en
todos los marcos jurídicos patrimoniales de orden mundial,
europeo, español, autonómico y local. Son la expresión viva
y popular de un pueblo, fiestas de origen vecinal, surgidas y
perfeccionadas a través del tiempo por el pueblo valenciano,
como manifestación artística, cultural y satírica expresada en
sus fallas con la singular plantà, expuestas en las calles y
plazas». Con esta declaración de las Fallas de Valencia como
BIC, la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte daba respuesta a una larga reivindicación de la sociedad valenciana,
que siente las Fallas como un bien común.
El pasado 9 de marzo de 2102, el Consejo de Patrimonio
Histórico, reunido en Tarragona, seleccionó la candidatura
de las Fallas para que sea presentada por el Gobierno de España ante la UNESCO para ser inscrita en la Lista representativa del patrimonio cultural inmaterial de la humanidad.
Para la redacción de la mencionada candidatura se ha llevado
a cabo una exhaustiva tarea de documentación, investigación
y elaboración de materiales por parte de la Junta Central Fallera de Valencia, en estrecha colaboración con los técnicos
de la Dirección General de Patrimonio Cultural.
Por ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts abonen la decisió del Consell i mostren el seu
suport a la candidatura de les Falles de València elaborada
per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport i
l’Ajuntament de València perquè la UNESCO inscriga
aquesta singular festa en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Les Corts respaldan la decisión del Consell y muestran su
apoyo a la candidatura de las Fallas de Valencia elaborada
por la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte y el Ayuntamiento de Valencia para que la UNESCO inscriba esta singular fiesta en la Lista representativa del patrimonio cultural
inmaterial de la humanidad.
Palau dels Borja, 17 de juliol de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Palau dels Borja, 17 de julio de 2012
Rafael Maluenda Verdú
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.435
Proposició no de llei sobre el centre cultural de Benidorm, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 30.454)
Proposición no de ley sobre el centro cultural de Benidorm, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 30.454)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo
con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Des del 2007, any d’inici de les obres del centre cultural
de Benidorm, el govern de la Generalitat Valenciana no ha
fet més que posar excuses com a cortina de fum per amagar
les vertaderes causes d’aquesta paralització. Les veritables
causes són, a més de la situació de fallida de la Generalitat,
la penalització i el càstig a una de les ciutats més dinàmiques
de la nostra Comunitat, que, alhora, es configura com un autèntic motor econòmic i turístic en aquests moments de dificultat.
Per això, paralitzar projectes com el centre cultural és una
decisió traumàtica, no només per a Benidorm sinó per a tota
la Comunitat. És, per tant, una visió mesquina injustificable
que no té cap raó, ja que en la Generalitat hi ha diners per
allò que es vol.
Dels fons de projectes temàtics, el Consell ha sabut trobar-ne per a comprar empreses ruïnoses, com és el cas de
Valmor, i assumir-ne tot el deute. Aquesta quantitat haguera
estat suficient per a acabar el centre cultural i així poder
complementar l’oferta turística amb el turisme de congrés.
A tot açò cal afegir que els veïns i les veïnes de Benidorm, que tant contribueixen a generar riquesa per a tota la
Comunitat Valenciana, tenen el dret a comptar amb instal·lacions dignes per a canalitzar-ne la creativitat i el talent a
través de la música, la dansa, el teatre i tota una oferta variada d’activitats culturals.
La cultura, com a oci creatiu, contribueix a fer ciutats millors, amb més bellesa, més convivència i més cohesió. La
Generalitat té el deure d’invertir en aquest projecte: ho deu a
la ciutadania de Benidorm.
El Grup Municipal Socialista de Benidorm, amb una actitud responsable i sensata, ha posposat l’execució del projecte
per fases independents que permeten l’entrada en funcionament del centre de manera progressiva.
Atès tot el que s’hi ha exposat i assumint aquesta iniciativa, el Grupo Parlamentari Socialista presenta la següent:
Desde el 2007, año de inicio de las obras del centro cultural de Benidorm, el gobierno de la Generalitat Valenciana no
ha hecho más que poner excusas como cortina de humo para
esconder las verdaderas causas de esta paralización. Las verdaderas causas son, además de la situación de fallida de la
Generalitat, la penalización y el castigo a una de las ciudades
más dinámicas de nuestra Comunitat, que, al tiempo, se configura como un auténtico motor económico y turístico en estos momentos de dificultad.
Por ello, paralizar proyectos como el centro cultural es
una decisión traumática, no solo para Benidorm sino para
toda la Comunitat. Es, por tanto, una visión mezquina injustificable que no tiene ninguna razón, ya que en la Generalitat
hay dinero para lo que se quiere.
De los fondos de proyectos temáticos, el Consell ha sabido encontrar para comprar empresas ruinosas, como es el
caso de Valmor, y asumir toda la deuda. Esta cantidad hubiera sido suficiente para acabar el centro cultural y así poder
complementar la oferta turística con el turismo de congreso.
A todo esto hay que añadir que los vecinos y vecinas de
Benidorm, que tanto contribuyen a generar riqueza para toda
la Comunitat Valenciana, tienen el derecho a contar con instalaciones dignas para canalizar su creatividad y talento a
través de la música, la danza, el teatro y toda una oferta variada de actividades culturales.
La cultura, en tanto que ocio creativo, contribuye a hacer
ciudades mejores, con más belleza, más convivencia y más
cohesión. La Generalitat tiene el deber de invertir en este
proyecto: lo debe a la ciudadanía de Benidorm.
El Grupo Municipal Socialista de Benidorm, con una actitud responsable y sensata, ha pospuesto la ejecución del
proyecto por fases independientes que permiten la entrada en
funcionamiento del centro de manera progresiva.
Teniendo en cuenta todo lo expuesto y asumiendo esta iniciativa, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Acabar de manera immediata una primera fase del centre cultural de Benidorm que incloga un auditori, com també
les instal·lacions del conservatori de música i de dansa, i habilitar el pressupost necessari per executar-ho.
2. Fixar un calendari d’execució de la totalitat del projecte que permeta acabar les obres el més aviat possible.
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Acabar de manera inmediata una primera fase del centro cultural de Benidorm que incluya un auditorio, así como
las instalaciones del conservatorio de música y de danza, y
habilitar el presupuesto necesario para ejecutarlo.
2. Fijar un calendario de ejecución de la totalidad del proyecto que permita acabar las obras con la mayor brevedad posible.
Corts Valencianes, 10 de juliol de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 10 de julio de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.436
Proposició no de llei sobre la modificació del caràcter festiu del dia de Sant Josep, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 30.533)
Proposición no de ley sobre la modificación del carácter
festivo del día de San José, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.533)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposen els articles
160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les falles són una festa molt sentida arreu de les nostres
terres – principalment, a les comarques centrals– i mouen
una gran activitat social i econòmica, amb transcendència ineludible en la imatge i repercussió de la nostra idiosincràsia,
fins i tot a nivell mundial.
Els principals actors són els milers de ciutadans i ciutadanes que dia rere dia al llarg de l’any treballen per aconseguir
el bon funcionament de la festa i que, sense ells, malgrat el
que disposen les institucions, res podria fer-se efectiu.
El president de la Generalitat ha anunciat la modificació
del dia festiu de Sant Josep (19 de març), festa de disposició
autonòmica, per traslladar-lo a dilluns.
Per això presentem la següent:
Las fallas son una fiesta muy sentida por todas nuestras
tierras – principalmente, en las comarcas centrales– y mueven una gran actividad social y económica, con trascendencia ineludible en la imagen y repercusión de nuestra idiosincrasia, incluso a nivel mundial.
Los principales actores son los miles de ciudadanos y ciudadanas que día tras día a lo largo del año trabajan para conseguir
el buen funcionamiento de la fiesta y que, sin ellos, a pesar de lo
que disponen las instituciones, nada podría hacerse efectivo.
El presidente de la Generalitat ha anunciado la modificación del día festivo de San José (19 de marzo), fiesta de disposición autonómica, para trasladarlo a lunes.
Por ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell perquè, prèviament a qualsevol acord de modificació del caràcter festiu del dia de San
Josep i el seu possible trasllat, òbriga un procés de consulta
amb les comissions de falla i les juntes locals falleres i consensue amb elles aquesta possible modificació.
2. El Consell retrà compte a les Corts de les consultes i el
resultat pertinent en un termini de sis mesos.
1. Les Corts instan el Consell para que, previamente a
cualquier acuerdo de modificación del carácter festivo del
día de San José y su posible traslado, abra un proceso de
consulta con las comisiones de falla y juntas locales falleras
y consensue con ellas esta posible modificación.
2. El Consell rendirá cuenta en Les Corts de las consultas
y resultado pertinente en un plazo de seis meses.
Les Corts, 16 de juliol de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 16 de julio de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre el manteniment d’interins i la
dotació dels recursos humans necessaris en la biblioteca
Fernando Loazes d’Oriola, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.680)
Proposición no de ley sobre el mantenimiento de interinos
y la dotación de los recursos humanos necesarios en la biblioteca Fernando Loazes de Orihuela, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.680)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició
no de llei següent.
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la
proposición no de ley siguiente.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
A Oriola només hi ha una biblioteca pública, la biblioteca
pública estatal Fernando Loazes, que formava part de la xarxa de biblioteques públiques de l’Estat i va ser transferida al
seu dia a la Conselleria de Cultura.
Aquesta biblioteca sempre ha patit de falta de personal,
per la qual cosa fins a l’1 de març només prestava els seus
serveis de dilluns a divendres en horari de 10.30 a 14.00 hores i de 16.30 a 19.30 hores, i romania tancada al migdia, els
caps de setmana i bona part de l’horari en període de vacances, i oferia un servei insuficient i discriminatori negativa-
En Orihuela sólo existe una biblioteca pública, la biblioteca pública estatal Fernando Loazes, que, formando parte de
la red de bibliotecas públicas del Estado, fue transferida en
su día a la Conselleria de Cultura.
Esta biblioteca siempre ha padecido de falta de personal,
por lo que hasta el 1 de marzo sólo prestaba sus servicios de
lunes a viernes en horario de 10.30 a 14.00 horas y de 16.30
a 19.30 horas, permaneciendo cerrada a mediodía, los fines
de semana y buena parte del horario en periodo vacacional,
ofreciendo un servicio insuficiente y negativamente discri-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.437
ment en comparació amb l’horari d’atenció en altres centres
pertanyents a la mateixa xarxa.
Aquesta situació excepcional, reconeguda per la Sindicatura de Greuges i pel Consell de la Generalitat mateix, va
motivar la Resolució 474/VII, per la qual les Corts Valencianes van instar literalment a la Conselleria de Cultura «a fer
les gestions oportunes perquè la biblioteca pública Fernando
Loazes adapte els horaris a les necessitats dels usuaris».
A pesar de tal resolució i de les circumstàncies excepcionals que concorren a Oriola – un municipi considerat com a
Gran Ciutat i amb una població de 88.714 habitants– , amb
data 1 de març, i en aplicació del Decret llei 1/2012, de 5 de
gener, del Consell, es van retallar encara més els serveis
d’atenció al públic, que quedaven limitats a l’horari de 9.00
a 14.00 hores de dilluns a divendres i de 11.00 a 14.00 en la
sala infantil.
Aquesta situació significa un menyspreu al paper insubstituïble de servei públic que tenen les biblioteques, especialment, en els temps de crisi, ja que els usuaris que acudeixen
al préstec de llibres, a estudiar, llegir o utilitzar internet, procedeixen de tots els sectors socials i econòmics de la societat. Per a molts oriolans, la biblioteca és un recurs fonamental per a accedir als llibres o a la informació que ofereix
internet.
La insensibilitat demostrada per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport ha produït efectes molt perjudicials en
els usuaris d’aquesta biblioteca pública Fernando Loazes en
eliminar l’horari de vesprades, restringir greument la seua
utilització per a molts ciutadans i comprometre greument la
igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura dels oriolans i
oriolanes.
Per tot allò que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
minatorio en comparación con el horario de atención en
otros centros pertenecientes a la misma red.
Esta situación excepcional, reconocida por la Sindicatura
de Greuges y por el propio Consell de la Generalitat, motivó
la Resolución 474/VII, por la que las Corts Valencianes instaron literalmente a la Conselleria de Cultura «a hacer las gestiones oportunas para que la biblioteca pública Fernando Loazes adapte los horarios a las necesidades de los usuarios».
A pesar de tal resolución y de las circunstancias excepcionales que concurren en Orihuela – un municipio considerado
como Gran Ciudad y con una población de 88.714 habitantes– , con fecha 1 de marzo, y en aplicación del Decreto ley
1/2012, de 5 de enero, del Consell, se recortaron todavía más
los servicios de atención al público, quedando limitados al
horario de 9.00 a 14.00 horas de lunes a viernes y de 11.00 a
14.00 en la sala infantil.
Esta situación significa un menosprecio al papel insustituible de servicio público que tienen las bibliotecas, especialmente, en tiempos de crisis, ya que los usuarios que acuden a préstamo de libros, a estudiar, leer o utilizar internet,
proceden de todos los sectores sociales y económicos de la
sociedad. Para muchos oriolanos, la biblioteca es un recurso
fundamental para acceder a los libros o a la información que
ofrece internet.
La insensibilidad demostrada por la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte ha producido efectos muy perjudiciales en los usuarios de esta biblioteca pública Fernando Loazes al eliminar el horario de tardes y restringir gravemente su
utilización para muchos ciudadanos, comprometiendo gravemente la igualdad de oportunidades en el acceso a la cultura
de los oriolanos y oriolanas.
Por todo lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
perquè:
1. La Conselleria de Turisme, Cultura i Esport aplique, en
el cas de la biblioteca pública Fernando Loazes d’Oriola, el
punt 5 de l’article 3 del Decret llei 1/2012, en què s’estableix
que «amb caràcter excepcional, el Consell podrà autoritzar el
manteniment de la jornada del funcionari interí en aquells
supòsits considerats imprescindibles per a l’exercici de les
competències atribuïdes, amb un informe previ motivat de
l’òrgan de l’òrgan competent en matèria de personal a què
estiguera adscrit, i l’informe favorable de la conselleria que
tinga atribuïdes les competències en matèria d’hisenda», i
això a fi de restituir l’horari d’atenció al públic previ a
l’aplicació del decret.
2. En compliment de la Resolució 474/VII, de les Corts
Valencianes, dote provisionalment la biblioteca pública
Fernando Loazes del personal necessari per a ampliar els
horaris d’atenció al públic anteriors a l’1 de març de 2012,
especialment en èpoques d’exàmens i en períodes de vacances.
3. Reta compte a aquesta Cambra del grau de compliment
d’aquesta resolució en el termini màxim d’un mes.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
para que:
1. La Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte aplique,
en el caso de la biblioteca pública Fernando Loazes de
Orihuela, el punto 5 del artículo 3 del Decreto ley 1/2012, en
que se establece que «con carácter excepcional, el Consell
podrá autorizar el mantenimiento de la jornada del funcionario interino en aquellos supuestos considerados imprescindibles para el ejercicio de las competencias atribuidas, previo
informe motivado del órgano del órgano competente en materia de personal al que estuviera adscrito, y el informe favorable de la conselleria que tenga atribuidas las competencias
en materia de hacienda», y ello con el fin de restituir el horario de atención al público previo a la aplicación del decreto.
2. En cumplimiento de la Resolución 474/VII, de las
Corts Valencianes, dote provisionalmente a la biblioteca pública Fernando Loazes del personal necesario para ampliar
los horarios de atención al público anteriores al 1 de marzo
de 2012, especialmente en épocas de exámenes y en periodos vacacionales.
3. Dé cuenta a esta Cámara del grado de cumplimiento de
la presente resolución en el plazo máximo de un mes.
Corts Valencianes, 25 de juliol de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 25 de julio de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.438
Proposició no de llei sobre l’impuls a una nova modalitat
de formació professional de caràcter dual, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 30.778)
Proposición no de ley sobre el impulso a una nueva modalidad de formación profesional de carácter dual, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 30.778)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Maluenda Verdú, síndic en funcions del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de
presentar la proposició no de llei següent de tramitació ordinària relativa a impulsar una nova modalitat de formació
professional de caràcter dual.
Rafael Maluenda Verdú, síndico en funciones del Grupo
Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor
de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria relativa a impulsar una nueva modalidad de
formación profesional de carácter dual.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Comunitat Valenciana presenta una taxa de desocupació juvenil d’un 42 % , semblant a l’espanyola, mentre que
la mitjana de la UE és d’un 22 %. Es fa per tant necessari reforçar la formació professional a la nostra comunitat autònoma amb l’objectiu de millorar la capacitat d’ocupació dels
joves. Resulta imprescindible dotar-la d’una major consideració entre els alumnes, revalorar-ne el paper en la societat, i
orientar-la d’una manera eficaç cap a l’ocupació, amb
l’establiment d’incentius per a això.
La formació dels joves s’ha d’adequar a les necessitats de
les empreses perquè disposen de treballadors qualificats que
permeten la permanència i el progrés d’aquestes en un entorn cada vegada més competitiu i global.
El nostre sistema productiu reclama cada vegada més persones qualificades per a poder integrar-se en el món de les
empreses. Per a això, resulta imprescindible vincular la formació professional al món empresarial.
A la Comunitat Valenciana hi ha més llicenciats universitaris que titulats en formació professional. En el curs
2011/2012 es van matricular 70.198 estudiants en formació
professional mentre que la xifra d’alumnes universitaris ascendia a 146.758 alumnes.
A la Comunitat Valenciana només un 23,2 % de la població activa acredita la titulació de segona etapa d’educació secundària, xifra lleugerament superior al 21,1 de la mitjana
estatal, enfront del 48 % de la mitjana de la Unió Europea o
al 59 % d’Alemanya. Font: (Informe OCDE any 2011. Panorama de l’educació.)
La formació dual és el model de formació professional
que durant anys han aplicat alguns països europeus amb resultats satisfactoris com és el cas d’Alemanya.
El model de formació dual consisteix en el fet que els estudiants puguen adquirir aquesta formació des dels 16 anys
amb cursos de dos o tres anys de durada. Aquest model es
diferencia de l’aprenentatge escolar típic per la combinació
de formació teòrica amb la formació directa en centres de
treball.
Per tot el que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Popular
presenta les següents:
La Comunitat Valenciana presenta una tasa de paro juvenil del 42 %, similar a la española, mientras que la media de
la UE es del 22 %. Se hace por tanto necesario reforzar la
formación profesional en nuestra comunidad autónoma con
el objetivo de mejorar la capacidad de empleo de los jóvenes. Resulta imprescindible dotarla de una mayor consideración entre los alumnos, revalorizar su papel en la sociedad, y
orientarla de un modo eficaz hacia el empleo, estableciendo
incentivos para ello.
La formación de los jóvenes se debe adecuar a las necesidades de las empresas para que dispongan de trabajadores
cualificados que permitan su permanencia y progreso en un
entorno cada vez más competitivo y global.
Nuestro sistema productivo reclama cada vez más personas cualificadas para poder integrarse en el mundo de las
empresas. Para ello, resulta imprescindible vincular la formación profesional al mundo empresarial.
En la Comunitat Valenciana hay más licenciados universitarios que titulados en formación profesional. En el curso
2011/2012 se matricularon 70.198 estudiantes en formación
profesional mientras que la cifra de alumnos universitarios
ascendió a 146.758 alumnos.
En la Comunitat Valenciana sólo un 23,2 % de la población activa acredita la titulación de segunda etapa de educación secundaria, cifra ligeramente superior al 21,1 de la media estatal, frente al 48 % de la media de la Unión Europea o
al 59 % de Alemania. Fuente: (Informe OCDE año 2011. Panorama de la educación.)
La formación dual es el modelo de formación profesional
que durante años han venido aplicando algunos países europeos con resultados satisfactorios como es el caso de Alemania.
El modelo de formación dual consiste en que los estudiantes puedan adquirir esta formación desde los 16 años
con cursos de dos o tres años de duración. Este modelo se diferencia del aprendizaje escolar típico por la combinación de
formación teórica con la formación directa en centros de trabajo.
Por todo lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular presenta las siguientes:
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el Govern de la Nació a adoptar les mesures següents en
l’àmbit educatiu:
Les Corts instan al Consell para que éste, a su vez, inste
al Gobierno de la Nación a adoptar las siguientes medidas en
el ámbito educativo:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.439
1. Realitzar una anàlisi de diagnòstic sobre els problemes
que ofereix la formació professional, acompanyada d’un estudi de viabilitat per a la integració d’un model de formació
professional basat en el sistema dual.
2. Impulsar una nova modalitat de formació professional,
inspirada en el sistema dual, on es combine la formació teòrica amb la formació pràctica a l’empresa, aprofitant la legislació vigent, principalment el contracte per a la formació i
l’aprenentatge, que permeta als joves exercir dins del procés
formatiu una primera experiència laboral.
1. Realizar un análisis de diagnóstico sobre los problemas
que ofrece la formación profesional, acompañado de un estudio de viabilidad para la integración de un modelo de formación profesional basado en el sistema dual.
2. Impulsar una nueva modalidad de formación profesional,
inspirada en el sistema dual, donde se combine la formación
teórica con la formación práctica en la empresa, aprovechando
la legislación vigente, principalmente el contrato para la formación y el aprendizaje, que permita a los jóvenes desempeñar
dentro del proceso formativo una primera experiencia laboral.
Palau dels Borja, 27 de juliol de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Palau dels Borja, 27 de julio de 2012
Rafael Maluenda Verdú
Proposició no de llei sobre la realització d’un acord amb
el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de València que
permeta la reunificació de les diferents peces disperses
del retaule El judici final del pintor Vrancke van der
Stock per a exhibir-lo unitàriament, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 30.993)
Proposición no de ley sobre la realización de un acuerdo
con el Ministerio de Cultura y el Ayuntamiento de Valencia que permita la reunificación de las diferentes piezas
dispersas del retablo El juicio final del pintor Vrancke van
der Stock para exhibirlo unitariamente, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.993)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la
siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Una de les obres més emblemàtiques i simbòliques del
nostre patrimoni pictòric i cultural, El judici final del pintor
flamenc Vrancke van der Stock, encarregada pels jurats de la
ciutat de València l’any 1494, segueix fragmentada i dividida en dos museus de la capital.
Aquesta aberració artística, que impedeix contemplar el
conjunt unitari de l’obra, ha d’ésser superada i resolta amb
caràcter immediat.
Mentre la taula central, propietat de l’Ajuntament de València, s’exposa al Museu Històric Municipal, els quatre panells laterals, propietat de l’Estat espanyol, s’exhibeixen al
Museu de Belles Arts de València Sant Pius V. Totes les peces que conformen l’obra pertanyen des de fa més d’una dècada a les dues administracions públiques, es troben en museus de la ciutat i, per tant, no hi ha cap raó per a seguir
mantenint aquesta anomalia històrica i artística i continuar, a
dia d’avui, amb la separació de l’obra.
I encara que la prioritat siga la seua unificació, per raons
de legitimitat històrica, correspondria de manera preferent
que, ja complet, el retaule fos exposat i exhibit per
l’Ajuntament de València.
Per tot açò, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
Una de las obras más emblemáticas y simbólicas de nuestro patrimonio pictórico y cultural, El juicio final del pintor
flamenco Vrancke van der Stock, encargada por los jurados
de la ciudad de Valencia el año 1494, sigue fragmentada y
dividida en dos museos de la capital.
Esta aberración artística, que impide contemplar el conjunto unitario de la obra, debe ser superada y resuelta con
carácter inmediato.
Mientras la tabla central, propiedad del Ayuntamiento de
Valencia, se expone en el Museo Histórico Municipal, los cuatro paneles laterales, propiedad del Estado español, se exhiben
en el Museo de Bellas Artes de Valencia San Pío V. Todas las
piezas que conforman la obra pertenecen desde hace más de
una década a las dos administraciones públicas, se encuentran
en museos de la ciudad y, por tanto, no hay ninguna razón
para seguir manteniendo esta anomalía histórica y artística,
continuando, a día de hoy, con la separación de la obra.
Y aunque la prioridad sea su unificación, por razones de
legitimidad histórica, correspondería de manera preferente
que, ya completo, el retablo fuera expuesto y exhibido por el
Ayuntamiento de Valencia.
Por todo esto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta
la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport promoga un acord amb el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament
de València que permeta, mitjançant la forma jurídica més
adient, la reunificació de les diferents peces disperses del retaule El judici final del pintor flamenc Vrancke van der
Stock, per a exhibir-lo unitàriament.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat para que la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte
promueva un acuerdo con el Ministerio de Cultura y el
Ayuntamiento de Valencia que permita, mediante la forma
jurídica más conveniente, la reunificación de las diferentes
piezas dispersas del retablo El juicio final del pintor flamenco Vrancke van der Stock, para exhibirlo unitariamente.
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.440
2. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquestes
Corts del grau de compliment de la present resolució, en el
termini de sis mesos.
2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts
del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el
plazo de seis meses.
Corts Valencianes, 26 de juliol de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 26 de julio de 2012
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la dotació d’una línia pressupostària per a la restauració i la consolidació del campanar de l’església de Torreblanca, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 31.126)
Proposición no de ley sobre la dotación de una línea presupuestaria para la restauración y consolidación del campanario de la iglesia de Torreblanca, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 31.126)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep M.ª Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que disposen els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació
ordinària.
L’església parroquial de Torreblanca (Plana Alta) ha iniciat una campanya de captació de fons per millorar la situació del campanar. Aquesta inversió està fixada en un pressupost de 53.000 euros.
La torre del campanar necessita una reforma urgent. S’ha
de canviar la instal·lació elèctrica, s’han de retirar les herbes
que han danyat la seua estructura, per descomptat, restaurar
els danys, a més de rehabilitar la sala de les campanes;
l’estat de la qual és un autèntic perill. A més, fa ja més d’un
any que les campanes no poden sonar per la situació en què
estan.
Tot i que estem en temps molts durs, l’edificació s’ha de
rehabilitar per ser una edificació històrica, arrelada a
l’historia i als sentiments de les persones torreblanquines.
Josep M.ª Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley
de tramitación ordinaria.
La iglesia parroquial de Torreblanca (La Plana Alta) ha
iniciado una campaña de captación de fondos para mejorar la
situación del campanario. Esta inversión está fijada en un
presupuesto de 53.000 euros.
La torre del campanario necesita una reforma urgente. Se
debe cambiar la instalación eléctrica, se deben retirar las
hierbas que han dañado su estructura, por supuesto, restaurar
los daños, además de rehabilitar la sala de las campanas;
cuyo estado es un auténtico peligro. Además, hace ya más de
un año que las campanas no pueden sonar por la situación en
la que están.
Aunque estamos en tiempos muy duros, la edificación se
debe rehabilitar por ser una edificación histórica, arraigada a la
historia y a los sentimientos de las personas torreblanquinas.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport a dotar una línia pressupostària per a efectuar les obres
de restauració i consolidació del campanar de l’església parroquial de Torreblanca, com també els estudis previs pertinents a l’efecte.
Les Corts instan a la Conselleria de Turismo, Cultura y
Deporte a dotar una línea presupuestaria para efectuar las
obras de restauración y consolidación del campanario de la
iglesia parroquial de Torreblanca, así como los estudios previos pertinentes al efecto.
Les Corts, 6 d’agost de 2012
Josep M.ª Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 6 de agosto de 2012
Josep M.ª Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la supressió dels concerts amb
els centres educatius privats que segreguen l’alumnat per
sexes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 31.481)
Proposición no de ley sobre la supresión de los conciertos
con los centros educativos privados que segregan al
alumnado por sexos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 31.481)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposen els articles
160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Tribunal Suprem ja ha fallat dues sentències en què es
nega la possibilitat que els col·legis que segreguen per sexe
reben subvencions públiques. El principal argument del Su-
El Tribunal Supremo ya ha fallado dos sentencias en las
que se niega la posibilidad de que los colegios que segregan
por sexo reciban subvenciones públicas. El principal argu-
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.441
prem per a rebutjar aquests concerts és la Llei orgànica
d’educació (LOE), de 2006, en la qual es prohibeix la discriminació per qualsevol raó en el procés d’escolarització dels
centres sostinguts amb fons públics.
Ateses les sentències de l’alt tribunal referents a una llei
que afecta tot el territori espanyol, considerem que és més
adient adoptar ja les mesures necessàries en la direcció de les
sentències i suprimir els concerts a centres que segreguen
l’alumnat que esperar que es presente recurs i puguen ser declarats il·legals.
Per això presentem la següent:
mento del Supremo para rechazar estos conciertos es la Ley
orgánica de educación (LOE), de 2006, en la que se prohíbe
la discriminación por cualquier razón en el proceso de escolarización de los centros sostenidos con fondos públicos.
Teniendo en cuenta las sentencias del alto tribunal referentes a una ley que afecta a todo el territorio español, consideramos que es más conveniente adoptar ya las medidas necesarias en la dirección de las sentencias y suprimir los
conciertos a centros que segregan al alumnado que esperar a
que se presente recurso y puedan ser declarados ilegales.
Por ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a prendre les mesures adients
per suprimir els concerts – i, per tant, el finançament– amb
els centres educatius privats que segreguen l’alumnat per sexes.
Les Corts instan al Consell a tomar las medidas convenientes para suprimir los conciertos – y, por tanto, la financiación– con los centros educativos privados que segregan al
alumnado por sexos.
Les Corts, 24 d’agost de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 24 de agosto de 2012
Mònica Oltra i Jarque
IV. SINDICATURA DE COMPTES
IV. SINDICATURA DE COMPTES
Acord de 12 de setembre de 2012 del Consell de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana pel qual
s’aprova la constitució i es regula el funcionament de la
seu electrònica d’aquesta institució
Acuerdo de 12 de septiembre de 2012, del Consell de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, por
el que se aprueba la constitución y se regula el
funcionamiento de la sede electrónica de esta institución
La Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels
Ciutadans als Serveis Públics consagra el dret d’aquests a
comunicar-se amb les administracions públiques pels mitjans
electrònics, la qual cosa, correlativament, és una obligació
per a les dites administracions que s’han de dotar dels mitjans perquè es puga exercir aqueix dret.
Al seu torn, la Llei 3/2010, de 5 de maig, de la Generalitat, d’Administració Electrònica de la Comunitat Valenciana,
considera que l’actual estadi d’evolució de les administracions públiques es tradueix en el fet que externament ha
d’impulsar la introducció de les tecnologies de la informació
i la comunicació en les relacions de caràcter instrumental
que mantenen amb els ciutadans.
Entre altres, la llei té com a objecte el desenvolupament
del dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb
les administracions públiques de la Comunitat Valenciana,
per a accedir als serveis públics i a la tramitació dels procediments administratius, la regulació del règim jurídic de
l’administració electrònica, i l’impuls de la plena incorporació de les tecnologies per a afavorir una major transparència
en l’activitat administrativa.
D’acord amb el seu article 2.1.b, la llei és aplicable a la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana. I per
això, basada en el concepte de tecnologia social i amb ple
respecte als principis d’administració electrònica reconeguts
legalment, és objecte de la present regulació, prosseguint
amb l’objectiu d’establir una progressiva implantació dels
seus mitjans electrònics i informàtics, constituir la seu electrònica de la Sindicatura de Comptes i establir el seu règim
de funcionament en els termes que recull aquest acord:
La Ley 11/2007, de 22 de junio, de Acceso Electrónico de
los Ciudadanos a los Servicios Públicos consagra el derecho
de estos a comunicarse con las administraciones públicas a
través de medios electrónicos, lo que correlativamente es
una obligación para tales administraciones, que deben dotarse de los medios para que ese derecho pueda ejercerse.
A su vez, la Ley 3/2010, de 5 de mayo, de la Generalitat,
de Administración Electrónica de la Comunitat Valenciana,
considera que el actual estadio de evolución de las administraciones públicas se traduce en que externamente debe impulsarse la introducción de las tecnologías de la información
y la comunicación en las relaciones de carácter instrumental
que mantienen con los ciudadanos y ciudadanas.
Entre otros, la ley tiene como objeto el desarrollo del derecho de los ciudadanos y ciudadanas a relacionarse electrónicamente con las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana, para acceder a los servicios públicos y en la
tramitación de los procedimientos administrativos, la regulación del régimen jurídico de la administración electrónica, y el
impulso de la plena incorporación de las tecnologías para favorecer una mayor transparencia en la actividad administrativa.
De conformidad con su artículo 2.1.b, la ley es aplicable a la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana. Es por ello
que, sustentada en el concepto de tecnología social y con pleno
respeto a los principios de administración electrónica reconocidos legalmente, es objeto de la presente regulación, prosiguiendo
con el objetivo de establecer una progresiva implantación de sus
medios electrónicos e informáticos, constituir la sede electrónica
de la Sindicatura de Comptes y establecer su régimen de
funcionamiento en los términos que recoge este acuerdo:
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.442
Primer
Primero
El present acord té per objecte la creació de la seu electrònica de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, a fi de donar compliment al que estableix la lletra b de
l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 3/2010, de 5 de maig, de la
Generalitat, d’Administració Electrònica de la Comunitat
Valenciana.
En qualsevol cas, a més del que estableix aquest acord,
resultarà aplicable el que disposa l’esmentada llei de la Generalitat.
El presente acuerdo tiene por objeto la creación de la sede
electrónica de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat
Valenciana, con el fin de dar cumplimiento a lo establecido
en la letra b) del apartado 1 del artículo 2 de la Ley 3/2010,
de 5 de mayo, de la Generalitat, de Administración Electrónica de la Comunitat Valenciana.
En todo caso, además de lo establecido en este acuerdo,
resultará de aplicación lo dispuesto en la mencionada ley de
La Generalitat.
Segon
Segundo
L’àmbit de la seu que es crea s’estén exclusivament a la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, a fi
que els ciutadans puguen relacionar-s’hi per mitjans electrònics.
El ámbito de la sede que se crea se extiende exclusivamente a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, con la finalidad de que los ciudadanos puedan relacionarse con ella por medios electrónicos.
Tercer
Tercero
La direcció electrònica de la seu de la Sindicatura de
Comptes
de
la
Comunitat
Valenciana
és
<http://www.sindicom.gva.es/web/wdweb.nsf/menu/sede_el
ectronica>.
Segons el que disposa l’article 11 de la Llei 3/2010, de 5
de maig, de la Generalitat, la seu electrònica de la Sindicatura de Comptes quedarà integrada dins de la seu electrònica de la Generalitat en els termes que s’establisquen reglamentàriament i d’acord amb la normativa pròpia de la
institució.
En qualsevol cas, la seu electrònica de la Sindicatura de
Comptes informarà del seu caràcter d’institució de la Generalitat i disposarà d’un vincle visible i fàcilment accessible
en la seu electrònica de la Generalitat.
La dirección electrónica de la sede de la Sindicatura de
Comptes
de
la
Comunitat
Valenciana
es
<http://www.sindicom.gva.es/web/wdweb.nsf/menu/sede_el
ectronica>.
De conformidad con lo dispuesto en el artículo 11 de la
Ley 3/2010, de 5 de mayo, de la Generalitat, la sede electrónica de la Sindicatura de Comptes quedará integrada dentro
de la sede electrónica de La Generalitat en lo términos que se
establezcan reglamentariamente y de acuerdo con la normativa propia de la institución.
En todo caso, la sede electrónica de la Sindicatura de
Comptes informará de su carácter de institución de la Generalitat y dispondrá de un vínculo visible y fácilmente accesible a la sede electrónica de la Generalitat.
Quart
Cuarto
La titularitat de la seu electrònica correspon a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
La gestió tecnològica de la seu correspon a la Secretaria
General de la Sindicatura, la qual serà responsable dels continguts i els serveis posats a disposició dels ciutadans.
La titularidad de la sede electrónica corresponde a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
La gestión tecnológica de la sede corresponde a la Secretaría
General de la Sindicatura, quien será responsable de los contenidos y los servicios puestos a disposición de los ciudadanos.
Cinquè
Quinto
La seu contindrà informació sobre les distintes formes
que els ciutadans poden accedir als procediments i documents de caràcter públic que hi puguen estar disponibles per
no tenir el caràcter de reservats o secrets, de conformitat amb
el que estableix el Reglament de Règim Interior de la Sindicatura de Comptes, aprovat per l’Acord de 19 de setembre
de 1986, de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat i de les Corts Valencianes. També cal tenir present el que disposa l’article 37 de
la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu
Comú.
Entre els canals d’accés per part dels ciutadans, cal esmentar els següents:
a) L’accés electrònic per mitjà d’Internet amb l’ús de
l’adreça electrònica esmentada en el punt tercer.
b) L’atenció presencial en les oficines de la Institució al
carrer de sant Vicent, 4, de València, sense perjudici
La sede contendrá información sobre las distintas formas
por las que los ciudadanos pueden acceder a los procedimientos y documentos de carácter público que en ella puedan estar disponibles al no tener el carácter de reservados o
secretos de conformidad con lo establecido en el Reglamento
de Régimen Interior de la Sindicatura de Comptes, aprobado
por acuerdo de 19 de septiembre de 1986, de la Comisión de
Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones
de la Generalitat y de les Corts Valencianes, y teniendo presente lo dispuesto en el artículo 37 de la Ley 30/1992, de 26
de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones
Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
Entre los canales de acceso por parte de los ciudadanos
cabe mencionar los siguientes:
a) El acceso electrónico a través de internet, con la utilización
de la dirección electrónica que se menciona en el punto tercero.
b) La atención presencial en las oficinas de la Institución
en la calle de Sant Vicent, 4, de Valencia, sin perjuicio de la
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.443
d’utilitzar el sistema de registres previst en l’article 38 de la
Llei 30/1992.
c) L’atenció telefònica per mitjà dels serveis d’informació
que figuraran publicats en la mateixa seu.
d) L’atenció per escrit, en els termes que es consideren en
el capítol I del títol IV de la Llei 30/1992.
e) Qualsevol altre que es puga establir en el futur.
utilización del sistema de registros previsto en el artículo 38
de la Ley 30/1992.
c) La atención telefónica, a través de los servicios de información que figurarán publicados en la propia sede.
d) La atención por escrito, en los términos que se contemplan en el Capítulo I del Título IV de la Ley 30/1992.
e) Cualquier otro que pueda establecerse en el futuro.
Sisè
Sexto
La seu electrònica de la Sindicatura de Comptes haurà de
contenir almenys els aspectes següents:
a) La identificació de la seu, així com la de l’òrgan responsable de la gestió.
b) La informació sobre els continguts que es posen a disposició mitjançant la seu.
c) La informació necessària sobre la utilització de la seu,
que inclourà el seu mapa o informació similar.
d) La relació de sistemes de signatura electrònica que són
admesos o utilitzats en la seu.
e) El registre electrònic de la Sindicatura de Comptes que
es regirà per la seu normativa reguladora, la qual, a l’igual
que la present regulació, figurarà al mateix temps en la seu.
f) Els procediments o les parts d’aquests que siguen susceptibles d’ús per mitjans electrònics.
g) La informació relativa a la protecció de dades de caràcter personal, tot incloent-hi una remissió a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
h) El perfil de contractant, d’acord amb el que estableix la
normativa de contractes del sector públic.
i) Els informes de fiscalització de la Sindicatura de
Comptes i els programes anuals d’actuació, una vegada
aprovats pels òrgans competents.
j) Qualssevol altres que el Consell de la Sindicatura de
Comptes estime convenient que s’hi incloguen.
La sede electrónica de la Sindicatura de Comptes contendrá al menos los siguientes aspectos:
a) La identificación de la sede, así como la del órgano
responsable de la gestión.
b) La información sobre los contenidos que se ponen a
disposición a través de la sede.
c) La información necesaria acerca de la utilización de la
sede, que incluirá el mapa de la misma o información similar.
d) La relación de sistemas de firma electrónica que son
admitidos o utilizados en la sede.
e) El registro electrónico de la Sindicatura de Comptes,
que se regirá por su normativa reguladora, la cual, al igual
que la presente regulación, figurará a su vez en la sede.
f) Los procedimientos o las partes de ellos que sean susceptibles de utilización por medios electrónicos.
g) La información relativa a la protección de datos de
carácter personal, incluyendo una remisión a la Agencia Española de Protección de Datos.
h) El perfil de contratante, de conformidad con lo establecido en la normativa de contratos del sector público.
i) Los informes de fiscalización de la Sindicatura de
Comptes y los programas anuales de actuación, una vez
aprobados por los órganos competentes.
j) Cualesquiera otras que el Consell de la Sindicatura de
Comptes estime conveniente que se incluyan.
Setè
Séptimo
La Sindicatura de Comptes disposarà dels sistemes
següents per a formular suggeriments respecte a la seu electrònica:
a) Presentació presencial o per correu postal davant del
registre general de la Institució o dels òrgans administratius
prevists en l’article 38 de la Llei 30/1992.
b) Presentació mitjançant el registre electrònic disponible
en la seu electrònica de la Sindicatura de Comptes.
La Sindicatura de Comptes dispondrá de los siguientes
sistemas para formular sugerencias con respecto a la sede
electrónica:
a) Presentación presencial o por correo postal ante el registro general de la Institución o de los órganos administrativos previstos en el artículo 38 de la Ley 30/1992.
b) Presentación a través del registro electrónico disponible en la sede electrónica de la Sindicatura de Comptes.
Vuitè
Octavo
Aquest acord entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Butlletí Oficial de les Corts i en el Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana.
Este acuerdo entrará en vigor el mismo día de su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts y en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana.
València, 12 de setembre de 2012
Valencia, 12 de septiembre de 2012
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
El síndico mayor
Rafael Vicente Queralt
Acord de 12 de setembre de 2012, del Consell de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana pel
qual es crea i es regula el registre electrònic d’aquesta
institució
Acuerdo de 12 de septiembre de 2012, del Consell de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, por
el que se crea y se regula el registro electrónico de esta
institución
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.444
La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
ha aprovat en data d’avui la constitució i la regulació de la
seu electrònica de la Institució, seguint així el procés
d’implantació dels mitjans electrònics que faciliten
l’exercici de les seues funcions i la comunicació en les relacions de caràcter instrumental que manté amb els ciutadans.
L’acord pel qual s’ha dut a terme l’esmentada constitució
i regulació, s’ha adoptat tenint en compte les previsions de la
Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, dictada amb la finalitat
d’incrementar l’actuació de les administracions públiques en
l’àmbit de les tecnologies de la informació.
L’article 25 de la dita llei, pel que fa als registres electrònics, exigeix l’aprovació d’una normativa reguladora que
serà publicada en el diari oficial corresponent. La regulació
ha d’incloure com a mínim l’òrgan o unitat responsable de la
gestió del sistema, així com indicar la data i l’hora oficial en
què s’efectua el registre i els dies declarats com a inhàbils a
efecte del còmput dels terminis.
Al seu torn, l’article 23 de la Llei 3/2010, de 5 de maig,
de la Generalitat, d’Administració Electrònica de la Comunitat Valenciana, regula els registres electrònics que hauran de
tenir les distintes administracions públiques d’accés lliure i
gratuït en la seu electrònica.
Segons la normativa indicada, l’objecte d’aquesta regulació és constituir el registre electrònic de la Sindicatura de
Comptes i reglar el seu règim de funcionament en els termes
que recull aquest acord:
La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
ha aprobado en fecha de hoy la constitución y la regulación
de la sede electrónica de la Institución, siguiendo de esta manera su proceso de implantación de los medios electrónicos
que facilitan el ejercicio de sus funciones y la comunicación
en las relaciones de carácter instrumental que mantiene con
los ciudadanos y ciudadanas.
El acuerdo por el que se ha llevado a cabo la mencionada
constitución y regulación se ha adoptado teniendo en cuenta las
previsiones de la Ley 11/2007, de 22 de junio, de Acceso
Electrónico de los Ciudadanos a los Servicios Públicos, dictada
con la finalidad de incrementar la actuación de las administraciones públicas en el ámbito de las tecnologías de la información.
El artículo 25 de la ley, por lo que respecta a los registros
electrónicos, exige la aprobación de una normativa reguladora que será publicada en el diario oficial correspondiente. La
regulación debe incluir como mínimo el órgano o unidad responsable de la gestión del sistema, así como indicar la fecha
y la hora oficial en que se efectúa el registro y los días declarados como inhábiles a efectos del cómputo de plazos.
Por su parte, el artículo 23 de la Ley 3/2010, de 5 de
mayo, de la Generalitat, de Administración Electrónica de la
Comunitat Valenciana, regula los registros electrónicos que
deberán disponer las distintas administraciones públicas, de
acceso libre y gratuito en la sede electrónica.
De conformidad con la normativa que se ha indicado, es
objeto de la presente regulación constituir el registro electrónico de la Sindicatura de Comptes y regular su régimen de
funcionamiento en los términos que recoge este acuerdo:
Primer
Primero
L’objecte d’aquesta normativa és crear i regular el règim
de funcionament del registre electrònic de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana.
Es objeto de esta normativa la creación y regulación del
régimen de funcionamiento del registro electrónico de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
Segon
Segundo
En l’àmbit de la seu electrònica de la Sindicatura de
Comptes i com una manera alternativa d’accés al registre general, es constitueix el registre electrònic de la Institució.
Aquest registre és l’encarregat de la recepció i, si escau, de
la tramesa de tots els documents, sol·licituds, escrits i comunicacions que es remeten i lliuren mitjançant signatura electrònica.
El registre electrònic s’integra a tots els efectes en el registre general de la Sindicatura de Comptes, i accedir-hi és
de caràcter gratuït.
En el ámbito de la sede electrónica de la Sindicatura de
Comptes y como un modo alternativo de acceso al registro
general, se constituye el registro electrónico de la Institución. Este registro es el encargado de la recepción y, en su
caso, la remisión de los documentos, solicitudes, escritos y
comunicaciones que se remitan y expidan mediante firma
electrónica.
El registro electrónico se integra a todos los efectos en el
registro general de la Sindicatura de Comptes y el acceso al
mismo es de carácter gratuito.
Tercer
Tercero
El registre electrònic sols està habilitat per a la recepció i,
si s’escau, l’eixida de les sol·licituds, escrits i comunicacions
relatius a actuacions i procediments de competència de la
Sindicatura de Comptes que hauran de figurar en la seu electrònica de la Institució. A més de la relació actualitzada dels
documents que es puguen presentar en el registre, en la dita
seu també figurarà la relació de suports, mitjans i aplicacions
informàtiques compatibles per a fer efectiva la recepció i, si
és el cas, l’eixida de documents, escrits i comunicacions, així
com els sistemes operatius i navegadors que poden ser utilitzats i el format electrònic admissible.
En qualsevol cas, qualsevol document podrà ser rebut i, si
cal, tramés, mitjançant el registre general, si s’acompleix el
que estableix l’article 38 de la de la Llei 30/1992, de 26 de
El registro electrónico sólo está habilitado para la recepción
y, en su caso, salida de las solicitudes, escritos y comunicaciones relativos a actuaciones y procedimientos de competencia
de la Sindicatura de Comptes, que deberán figurar en la sede
electrónica de la Institución. En dicha sede también figurará,
además de la relación actualizada de los documentos que pueden presentarse en el registro, la relación de soportes, medios y
aplicaciones informáticas compatibles para hacer efectiva la recepción y, en su caso, salida de documentos, escritos y comunicaciones, así como los sistemas operativos y navegadores que
pueden ser utilizados y el formato electrónico admisible.
En todo caso, cualquier documento podrá ser recibido o,
en su caso, remitido a través del registro general, con observancia de lo establecido en el artículo 38 de la Ley 30/1992,
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.445
novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
Quart
Cuarto
L’accés al registre electrònic es realitzarà per mitjà de la
direcció electrònica <http://www.sindicom.gva.es/web/wdweb.nsf/menu/sede_electronica>.
El acceso al registro electrónico se realizará a través de la
dirección electrónica <http://www.sindicom.gva.es/web/wdweb.nsf/menu/sede_electronica>.
Cinquè
Quinto
Únicament seran admissibles en el registre electrònic
aquells documents que continguen una signatura electrònica
degudament reconeguda d’acord amb la normativa vigent i
que figure en la relació de sistemes de signatura electrònica
que són admesos o utilitzats en la seu electrònica de la Sindicatura de Comptes.
Únicamente serán admisibles en el registro electrónico
aquellos documentos que contengan una firma electrónica
debidamente reconocida de conformidad con la normativa
vigente, y que figure en la relación de sistemas de firma
electrónica que son admitidos o utilizados en la sede electrónica de la Sindicatura de Comptes.
Sisè
Sexto
En estar integrat en el registre general, la gestió del registre electrònic és competència de la Secretaria General de la
Institució, i serà el Departament d’Informàtica el responsable
de garantir-ne la seguretat, així com dur a terme l’adequat
seguiment per a establir les mesures de protecció perquè el
sistema funcione correctament. En el cas d’interrupció del
servei per raons tècniques previsibles, s’anunciarà
l’eventualitat en la seu electrònica de la Sindicatura de
Comptes.
Atesa la possibilitat d’accedir al registre general per mitjans no electrònics, tal com estableix l’apartat tercer, paràgraf segon d’aquest acord, en cap cas, una interrupció del
servei per raons tècniques, siguen o no previsibles, autoritzarà a incomplir els terminis establits per a presentar
sol·licituds, escrits i d’altra documentació.
Al estar integrado en el registro general, la gestión del registro electrónico es competencia de la Secretaría General de
la Institución, siendo el departamento de informática el responsable de garantizar su seguridad, así como de llevar a
cabo el adecuado seguimiento para establecer las medidas de
protección en aras al correcto funcionamiento del sistema.
En caso de interrupción del servicio por razones técnicas
previsibles, se anunciará la eventualidad en la sede electrónica de la Sindicatura de Comptes.
Dada la posibilidad de acceder al registro general por medios no electrónicos, tal como se establece en el apartado tercero, párrafo segundo, de este acuerdo, en ningún caso una
interrupción del servicio por razones técnicas, sean o no previsibles, autorizará a incumplir los plazos establecidos para
presentar solicitudes, escritos y demás documentación.
Setè
Séptimo
El registre que permetrà presentar documents,
sol·licituds, escrits i comunicacions tots els dies de l’any durant les vint-i-quatre hores, es regirà pel calendari de dies inhàbils vigent a la Comunitat Valenciana.
A l’efecte de computar els terminis, la presentació en un
dia inhàbil es considerarà efectuada el primer dia hàbil
següent.
Els documents que es presenten es consideraran que han
ingressat de conformitat amb l’hora oficial de València, seu
de la Sindicatura.
El registro, que permitirá presentar documentos, solicitudes, escritos y comunicaciones todos los días del año durante
las veinticuatro horas, se regirá por el calendario de días
inhábiles vigente en la Comunitat Valenciana.
A los efectos de computar los plazos, la presentación en
día inhábil se considerará efectuada el primer día hábil siguiente.
Los documentos que se presenten se considerarán que
han ingresado de conformidad con la hora oficial en Valencia, sede de la Sindicatura.
Vuitè
Octavo
El registre informàtic lliurarà als interessats un resguard
acreditatiu de la presentació del document, sol·licitud, escrit
o comunicació de què es tracte, tot indicant-hi les dades
identificatives que el remitent ha facilitat. El resguard també
contindrà la data i l’hora en què es va produir la presentació,
així com una clau identificativa de la transmissió.
El registro informático expedirá a los interesados un resguardo acreditativo de la presentación del documento, solicitud, escrito o comunicación de que se trate, con indicación de los datos
identificativos del remitente facilitados por éste. El resguardo
también contendrá la fecha y la hora en que se produjo la presentación, así como una clave identificativa de la transmisión.
Novè
Noveno
El registre electrònic començarà a operar el mateix dia
que es publique aquest acord en el Butlletí Oficial de les
Corts i en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
El registre telemàtic previst en l’Acord del Consell de la
Sindicatura de Comptes de 26 d’abril de 2007 (DOCV, núm.
El registro electrónico comenzará a operar el mismo día
de la publicación de este acuerdo en el Butlletí Oficial de les
Corts y en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
El registro telemático previsto en el Acuerdo del Consell
de la Sindicatura de Comptes de 26 de abril de 2007 (DOCV
BOC número 98
28.09.2012
Pàg. 14.446
5521, de 28 de maig de 2007), que regula la rendició de
comptes de les entitats locals, una vegada siga operatiu el registre electrònic, s’integrarà en aquest.
n.º 5521 de 28 de mayo de 2007), que regula la rendición de
cuentas de las Entidades Locales, una vez sea operativo el
registro electrónico, se integrará en éste.
València, 12 de setembre de 2012
Valencia, 12 de septiembre de 2012
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
El síndico mayor
Rafael Vicente Queralt
BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
[email protected]
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depòsit legal: V-319-1983
BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
[email protected]
Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depósito legal: V-319-1983