Vertebrats # Vertebrados
Anuncio
VERTEBRATS • PEIXOS: • CICLÒSTOMS • CONDRICTIS • OSTEÏCTIS • AMFIBIS: • ANURS • URODELS • RÈPTILS: • OFIDIS • QUELONIS • SAURES • CROCODILIANS • AUS: • RAPINYAIRES • CICONIFORMES • GAL·LIFORMES • PASSERIFORMES • ANSERIFORMES • MAMÍFERS: • PROTOTERIS • METATERIS • EUTERIS: • DERMÒPTERS • QUIRÒPTERS • CARNÍVORS • TUBULIDENTALS • ROSEGADORS • FOLIDOTS • LAGOMORFS • UNGULÍGRADS • DESDENTATS • CETACIS • PROBOCÍDIS • HIRACOIDEUS • SIRENIS • ARTIODÀCTILS • PERISODÀCTILS • PRIMATS: 1 • PROSIMIS • ANTOPOIDES: • HOMÍNIDS ELS VERTEBRATS • Cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l'extrem anterior. • Són recoberts per un tegument format per una epidermis exterior i un derma intern o còrion. • Presenten l'endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d'apèndixs articulars. • Tenen els músculs fixats a l'esquelet. • Tenen el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral, el sistema circulatori, constituït per un cor ventral i amb sistema vascular sanguini, tancat, etc. • PEIXOS • Són vertebrats aquàtics amb respiració branquial, encara que alguns han adquirit una respiració mitjançant pulmó rudimentari connectat a l'aparell digestiu. • Viuen a l'aigua i són de sang freda. • Són sempre animals mandibulats. • CICLÒSTOMS • Són els peixos més primitius: tenen boca el forma circular sense mandíbula i el seu esquelet és cartilaginós. − Llamprea • Pon 20.000 ous • És de tamany mitja medeix 41 cm i pesa uns 60 g • Viu al mar i als rius Europeus • Té la boca rodona i succionadora. • CONDRICTIS • Tenen l'esquelet cartilaginós, la boca ventral, cua heterocerca, i, sovint , es reprodueixen per fecundació interna. No tenen opercle ni bufeta natatòria. − Tauró alfombra • Viu als coralls del mar del Japó • És vivípar de fecundació interna • De gran pot medir 1 m • OSTEÏCTIS • Tenen l'esquelet ossi, escates i un opercle que cobreix les brànquies. • Els més evolucionats tenen boca terminal, aletes amb radis i una cua homocerca. • Sovint es reprodueixen per fecundació externa, encara que hi ha casos de fecundació interna. 2 • Tenen bufeta natatòria. − Truita • Viu als rius d'Euroasia i Nord−americà • És ovípara i pon de 1.000 a 5.000 ous • La incubació dura 40 dies i les cries arriben a la maduresa sexual als 2 o 3 anys • Pesen fins a 7 kg i poden medir 70 cm • AMFIBIS • Són els primers vertebrats amb 4 extremitats de tipus quiridi i acabades amb 5 dits. • Tenen varietats de respiració: en fase larvària, branquial; en els adults, respiració cutània, pulmonar i, en algunes espècies, respiració branquial com a la fase larvària. • Poden tenir cua (anurs) o no (urodels) quan són adults. • Ponen ous sense closca a l'aigua, després d'un procés de fecundació generalment externa. • ANURS • No tenen cua en estat adult. • Les seves potes posteriors són molt potents i actuen com a palanques que permeten que l'animal salti o nedi activament. − Gripau • Viu als boscos d'Euroasia • És ovípar i pon de 2.000 a 7.000 ous, incuba de 12 a 18 dies • D'adult pot medir 18 cm • Pot viure 36 anys i la femella és més gran que el mascle • URODELS • Tenen cua en estat adult. • Tenen el cos allargat , amb 4 potes (e alguns grups les de radere tenen 4 dits i les de davant 5) • Tenen numeroses glàndules mocoses a la pell, l'esquelet es ossi i cartilaginós − Salamandra negra • Viu a les aigües dels Alps • Medeix 12 cm i té el cos negre • Pon 3 o 4 cries que medeixen 4 o 5 cm • RÈPTILS • Són vertebrats, tetràpodes, amniotes i pecilotems. • Estan recoberts d'escates epidèrmiques amb ceratina, que en els crocodilians i quelonis estan unides a plaques òssies. • Es mouen reptant a causa del tipus d'unió de les potes al cos; els ofidis no tenen potes. • Són ovípars, amb alguns casos d'ovoviviparisme (escurçons). • No regulen la temperatura del cos. • Tenen circulació doble i parcialment incompleta. 3 • OFIDIS • No tenen potes. • Tenen una llengua bífida molt llarga que funciona com a òrgan sensorial que capta els olors del medi. • Són depredadores i, quan capturen la presa, poden obrir molt la boca gràcies al fet que la unió de la mandíbula amb el crani es fa mitjançant un lligament i al fet que els ossos que formen la mandíbula inferior es poden separar. − Cobra de gold • És ovípara • Medeix de 2'15 a 2'75 m • Viu als boscos de el centre d'Àfrica • És negra i groga, colors que signifiquen perill • QUELONIS • Tenen closca i potes gruixudes. • No tenen dents sinó un bec dur de naturalesa còrnia que els permet triturar l'aliment. • Hi ha tortugues terrestres i aquàtiques, les marines ponen els ous enterrats a la sorra de la costa. − Tortuga radiada • És ovípara i incuba de 155 a 270 dies • El diàmetre dels ous és de 4 cm • Viu més de 150 anys • Pot pesar 16 kg i medir 50 cm • Viu a Moçambique • SAURES • Tenen 4 potes i una cua llarga. • Tenen el cos allargat cobert amb escames còrnies i de vegades òssies. • Són ovípars. • En estacions desfavorables hivernen. • Tenen la possibilitat de l'autoamputació de la cua, la qual poden regenerar amb facilitat. − Agama • És ovípara i pon de 6 13 ous el quals incuba uns 60 dies • Pot arribar a medir 30 cm • Pot viure 10 anys • Via las matolls dels països aràbics • CROCODILIANS • Es diferencien dels saures en el fet que el cor dels crocodilians té 4 cavitats separades, la cua és vertical, la boca és allargada amb dents implantades en alvèols i tenen plaques òssies sota algunes esquames epidèrmiques. • Es mouen amb més facilitat a l'aigua que a la terra gràcies a la seva cua. • La posició dels ulls a la part de dalt cal considerar−la una adaptació que els facilita moure's per l'aigua. 4 − Fals gavial • És ovípar i pon l'ou gran com el d'una oca • Pot arribar a medir 4'80 m • Viu a les zones pantanoses d'Indonèsia • AUS • Són vertebrats homeopters. • Tenen el cos cobert de plomes, els facilita el vol: sacs aeris, ossos plens d'aire i un sol ovari i oviducte funcional. • Són tetràpodes amb les extremitats anteriors transformades en ales. • Són ovípares. • Tenen les mandíbules sense dents i perllongades en un bec recobert de ceratina. • Aparell digestiu: pap (emmagatzema aliments) i pedrer (els tritura). • A la cloaca i va a parar aparell excretor, digestiu i genital. • Tenen circulació doble i completa. • Fecundació interna, normalment, per juxtaposició de cloaques. • Migració a àrees de clima benigne i amb més aliment. • RAPINYAIRES • Tenen un bec molt robust corbat cap avall i unes urpes molt fortes, això els serveix per capturar i esquinçar les preses. − Àguila rapaç • Incuba uns 45 dies i pon d'1 a 3 ous • Les cries volen als 60 dies • Pot medir 80 cm i pesar 4'8 kg. La seva envergadura es de 1'75 a 2 m • Viu a les regions pantanoses Africanes • CICONIFORMES • Tenen el bec allargat i les potes força llargues i primes. • Hi ha espècies que viuen en aiguamolls o llacunes i gràcies a aquest bec poden fitorar amfibis i altres preses; les potes llargues els permeten tenir les potes dintre l'aigua mentre caminen sobre el fang del fons. − Garceta • Pon 4 ous i els incuba de 21 a 25 dies • Pesa 650 g i medeix 60 cm • Els nascuts poden volar a les 5 setmanes • Viu a les regions pantanoses • GAL·LIFORMES • Tenen el bec dur i curt i les potes robustes amb ungles endurides per furgar el terra, on solen fer el niu. • Les ales són curtes i generalment el vol és pesat. 5 − Pintada vulturina • Incuba 1 mes i pon 10 ous • Pot medir 74 cm • Viu a les sabanes de la costa del nord est d'Àfrica • PASSERIFORMES • Són generalment petits i de formes variades. • N'hi ha que són petits i tenen el bec cònic i gros apte per menjar gra altres són de mida mitjana i tenen el bec fort. − Gorrió • Incuba d'11 a 14 dies i pon de 4 a 7 ous • L'ou pesa de 2'1 a 3'3 g i d'adult pesa un màxim de 35 g • Medeix 15 cm i la envergadura màxima es de 25 cm • Les cries abandonen el niu entre els 13 i 17 dies • Viu a les teulades • ANSERIFORMES • Estan adaptats a nedar gràcies a una membrana que uneix els dits de les potes. − Eider • Incuba de 28 a 30 dies i ponen de 4 a 7 ous • Pesen fins a 2'2 kg i poden medir 55 cm • L'envergadura màxima es de 95 cm • Viu a les regions nòrdiques • MAMÍFERS • Tenen el cos cobert de pèl. • Alimenten a les cries alletant−les. • La majoria són vivípars. • Tenen una gran part d'espècies placentàries. • Són homeoterms, com els ocells. • Tenen circulació doble i completa. • Tenen el diafragma separat del tòrax, amb els pulmons, de l'abdomen. • Tenen més complexitat al sistema nerviós que els ocells. • PROTOTERIS • Tenen una cloaca en que desemboquen el seu tub digestiu, l'aparell excretor i els conductes sexuals. • Tenen el morro recobert d'una estructura semblant al pic de les aus. • Ponen ous. − Equidna comú • És ovípara i pon només un ou • Al néixer medeix 12 mm i d'adult 53 cm (la cua 9 cm) 6 • Viu 50 anys • Viu a les sabanes australianes • METATERIS • Són mamífers no placentaris: tenen una bossa, el marsupi, on les cries completen el seu desenvolupament. − Cangur vermell • Viu als matolls d'Austràlia • Té la gestació de 30 a 40 dies i pon una cria que pesa 1 g • A la bossa es desarrollen duran 7 o 8 mesos • Viu 20 anys • Pot pesar 70 kg i el cos medeix 1'60 m, la cua 1'10 m • EUTERIS • Tenen les cries duran un temps a l'úter on s'alimenten per mitjà d'una placenta formada per al·lantoides. • Tenen caràcters cranials i de dentadura específics. • INSECTÍVORS • No mengen sols insectes. • Són petits i es creu que foren els primers mamífers. − Eriçó • Gesta 5 setmanes i té de 2 a 8 cries • Es madur sexualment a l'any i pot viure 10 anys • Pesa 450 g i medeix 25 cm (màx.) • DERMÒPTERS • Medeixen uns 40 cm. • Tenen una membrana que s'exten desde els costats del coll fins a la cua que fan servir com a paracaigudes. • Solen estar penjats en les branques com els rat−penats. • La dentició es com els insectívors. − Ciconicefal volador • Viu als boscos • Gesta 60 dies i té una cria • Pot pesar 1'75 kg i medir 42 cm, la cua 27 cm • QUIRÒPTERS • Mengen insectes. • Estan adaptats al vol amb les extremitats anteriors de falanges molt desenvolupades i embolcallades d'una membrana de pell, el patagi. 7 • Quan volen emeten ultrasons que els humans no podem percebre i que els permeten guiar−se. − Vampir • Gesta 205 dies i pon 1 ou • Lacta 9 mesos i pesa 7 g al néixer • Als 9 mesos pesen 90 g • Pot arribar a medir 9'5 cm • Pot volar desde les 8−10 setmanes • CARNÍVORS • Tenen una alimentació a base de carn, per al qual tenen els ullals ben desenvolupats i unes molars agudes i tallants. − Jaguar • Viu als boscos del sud d'Americà • Gesta de 95 a 111 dies i té 4 cries • Al néixer pesen fins a 990 g • Viuen 22 anys • Pot pesar 114 kg i medir 1'60 m • TUBULIDENTALS • Les dents són formades per dentinai tenen formaprismàtica hexagonal. • Són de costums nocturns. − Ós formiguer • S'alimenta de termits • Té el musell allargat, la llengua llarga i la boca rodona • El cervell es molt petit i rudimentari • Té un olfacte molt fi • Les dents són formades per dentinai tenen formaprismàtica hexagonal. • ROSEGADORS • La seva dentició els fa menjadors de gra, fruita i herba encara que poden menjar cucs. − Rata de montanya • Gesta 23 dies i té 9 cries • Són madures sexualment a les 8 setmanes i viuen 4 anys • Pesen 28 g el cos medeix 11 cm i la cua 11'5 cm • Viu als boscos • FOLIDOTS • Tenen el cos, excepte a la regió ventral i a la cara interna de les potes, recobert d'escates còrnies, epidèrmiques i imbricades. • El cap és petit i cònic, sense orelles; les potes pendàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van 8 provenides d'ungles molt fortes per poder escarvar. • En cas de perill es cargola, amb la cua envoltant el cos. • L'aparell digestiu es mancat de dents i amb una llengua llarga. − Pangolí • Viu a les selves • Té una sola cria que pesa 100 g • D'adult pesa 4'5 kg i medeix 75 cm • Devora 200 g d'insectes cada nit • LAGOMORFS • Tenen dos parells d'incisives grans a la mandíbula superior. − Llebre • Gesta 44 dies i té 5 cries • Viu 13 anys • Al néixer pesa 80 g i d'adult 7 kg • Medeix 68 cm i la cua 11 cm • Arriba als 60 km/h • UNGULÍGRADS • Poden tenir un nombre imparell de dits o un nombre parell. • Trituren l'herba gràcies a les crestes d'esmalt de les seves pre−molars i molars. − Porc • Té el cos rabassut i les potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme. • El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l'aliment entre la terra o entre les deixalles; té els ulls petits i les orelles grosses. • La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs (les cerres), i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa (la cansalada). • DESDENTATS • No tenen dents. − Armadillo • Gesta uns 2 mesos i té 2 cries • Viu 16 anys • La closca té 18 bandes òssies • El cos medeix 28 cm i la cua 10 cm • CETACIS • Són mamífers aquàtics amb forma de peix. • L'aleta caudal és paral·lela a la superfície de l'aigua, a diferència d'un peix, que la té perpendicular. 9 • Les extremitats posteriors han desaparegut. • Tenen els orificis nasals a la part dorsal. − Cetacis • Gesta 360 dies i les cries al néixer medeixen 2'5 m • D'adult pesen 4 t • Medeix 9 m de llarg i l'aleta dorsal fa 1'8 m • Va a 20 km/h però pot arribar a 64 km/h • PROBOCÍDIS • Tenen 5 dits units per una membrana. • Tenen una gran trompa olfactiva degut a la fusió del nas i el llavi superior. • Les incisives superiors formen unes defenses que poden arribar a medir 3'5 cm. • La pell és gruixuda i amb poc pèl. • És herbívor. • Gesta de 17 a 28 i neix una cria que pot pesar uns 90 kg i 1 m. − Elefant asiàtic • Gesta 641 dies i té 1 sola cria que pesa 90 kg i medeix 1 m • Viu 60 anys i es madur sexualment als 12 anys • Pesa 5 t i pot arribar a medir 7'9 m (amb cua) • HIRACOIDEUS • Tenen el cos massís i el cap poc separat del cos i les orelles curtes. • No tenen cua, les potes són curtes i acabades amb dits i amb la dentadura mancada de canines, una incisiva, 4 pre−molars i tres molars a cada hemimandíbula. • Són herbívors. − Daman • Viu a l'Àrtic • Gesta 225 dies i té 3 cries • Pot medir 55 cm i pesar 20 kg • Viu uns 7 anys • SIRENIS • Són mamífers adaptats a la vida aquàtica amb el cos de forma aerodinàmica entre 2'5 i 4'5 m de longitud, recobert de poc pel. • Les potes anteriors grosses amb els cinc dits palmats i de manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d'aleta horitzontal. • El cap arrodonit i aplanat te dos característics orificis nasals en posició dorsal. • Poden tenir fins a 20 dents. • L'estómac es complet i l'intestí molt llarg. • Els pulmons són llargs i proveïts de sacs aeris interns. • Tenen un cor petit i un sistema sanguini molt dens. • Les cries naixen a l'aigua i s'alimenten de les mamelles pectorals. 10 − Foca • Viu a l'Antàrtida • La cria es amamantada durant 3 o 6 setmanes • Pesa 90 kg i medeix 1'60 m • ARTIODÀCTILS • Tenen un nombre parell de dits a les extremitats. • Són animals adaptats a la marxa o a la carrera. • La complicació de l'estómac els caracteritza. • Tenen banyes frontals i una bona dentadura per menjar herba. − "Guanaco" • Gesta de 10 a 11 mesos i té una sola cria • Viu 20 anys • Pesa 96 kg i medeix 1'75 m • Pot córrer a 56 km/h • PERISODÀCTILS • Tenen les extremitats allargades i en el tercer dit recau el seu pes. • No tenen clavícula. • Són herbívors. − Rinoceront indi • Gesta de 484 a 488 dies i té una cria que lacta 2 anys • Pesa 4 t i medeix 4'95 m (amb cua) • Viu 47 anys • PRIMATS • Provenen dels insectívors primitius. • Tenen els ulls en posició frontal, mans prènsils i peus plantígrads. • Les potes tenen 5 dits i les ungles solen ser planes. • Són omnívors. • PROSIMIS • Són els més primitius. • Tenen l'aspecte d'un gos però amb la posició dels ulls i les extremitats pròpies d'un primat. − "Capuchino" • Viu a les selves • Gesta 6 mesos i té 1 cria • Viu 32 anys • Pesa 4 kg i medeix 38 cm (amb cua 88 cm) • ANTOPOIDES 11 • No tenen cua. • Tenen les extremitats anteriors més desenvolupades que les posteriors, no tenen bosses a les galtes ni callositats a les natges. • Poden adaptar posició bípeda o quatrípeda. • HOMÍNIDS • La capacitat cranial és superior a 750 cm3. • La postura és bípeda en posició erecta. • Poden fer la pinça amb els dits. 13 7 −7− 12
