Secundarias porque el centro de interés no son las acciones del

200002 Ciències Socials i Salut
CURS 2014-2015
Dades generals de l’assignatura
6 ECTS
Curs 1r/ 2n semestre/ FB (Grups M1/N1)
Marta Fernàndez Prat [email protected]
Doctora en Sociologia. Llicenciada en Sociologia. Llicenciada en Filosofia
i Lletres
Montserrat Suriñach [email protected]
Llicenciada en antropologia social y cultural. Diplomada en infermeria.
Descripció general de l’assignatura
Aquesta assignatura té dos grans objectius.
El primer és dotar les persones que la cursen d’un mínim de coneixement de les principals ciències socials
sobre la salut i la malaltia, tenint en compte la futura aplicació d’aquests coneixements i competències a
la feina d’infermer o infermera.
El segon és estudiar els principals temes que afecten la construcció social de la salut, i les consideracions
pràctiques que se’n deriven, des de la utilització dels serveis de salut fins a les desigualtats socials que en
aquest camp poden aparèixer.
Competències
Competències generals
CG3 Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.
Competències transversals
CT5 Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.
Competències específiques
CE4. Demostrar que comprèn el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o
comunitat, dins del seu context social i multicultural.
CE7 Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics,
psicològics i socials, com a individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves
opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimidat, a través de la confidencialitat i el secret
professional.
Resultats d'aprenentatge
CE4.13. Explicar el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat,
dins de seu context social i multicultural.
CE7.15. Descriure els fets de la realitat i dimensió social
Recomanacions
S’aconsella participar i assistir regularment a les sessions, així com ser constant en el seguiment del
sistema d’avaluació continuada per poder assolir les competències de l’assignatura.
Fundació Universitària del Bages
Marta Fernàndez Prat
Montserrat Suriñach i Pérez
Blocs didàctics
Bloc 1
1.
El procés de socialització en la salut
a. Importància de la família
b. Socialització primària i secundària
c. Altres institucions en l’educació per a la salut
d. Xarxes socials i salut
e. L’adaptació a nous marcs culturals i socials: salut i immigració
2.
Construcció social de la salut
a. La construcció social de la realitat
b. Definició de Salut de l’OMS
c. La construcció social del dolor
d. La construcció social de la malaltia i la salut
3.
La salut com a cultura
a. La institucionalització de la imatge de salut: les síndromes culturalment delimitades
b. Models històrics i culturals
f. Diferències culturals davant els serveis sanitaris, la salut i la malaltia
Bloc 2
4.
Tradicions de salut
a. Etnomedicina
b. Folk medicina
c. Medicina científica
d. La medicalització de la societat
5.
Relacions professional-malalt
a. El rol de malalt
i. La conducta de malaltia
ii. La conducta de salut
iii. L’hospitalització
b. El rol de professional:
i. La relació assistencial
ii. L’adherència terapèutica
c. Agents que intervenen en la cura de les persones
d. Estereotips, prejudicis, estigma, rumors.
6.
Gènere i salut. Desigualtats socials davant la salut
a. Explicacions teòriques
b. Casos pràctics
Metodologia general
L’assignatura es durà a terme a partir de diferents modalitats docents:
treballs en grup
classe magistral
treball individual
El Campus virtual serà utilitzat com a eina d’aprenentatge.
Activitats formatives
Activitat
Hores
Competències generals i transversals
Resultats d’aprenentatge
Dirigida i
supervisada
12h/cr.
CG3; CT5
CE4.13; CE7.15
Autònoma
12h/cr.
CE4.13; CE7.15
Avaluació
1h/cr.
CE4.13; CE7.15
Fundació Universitària del Bages
Marta Fernàndez Prat
Montserrat Suriñach i Pérez
Avaluació de l’assignatura
La nota de l’avaluació continuada s’obtindrà de:
•
Proves escrites que valorin l’assoliment de la temàtica treballada a classe.
•
Exercicis que valorin l’assoliment de les lectures i activitats autònomes i supervisades dutes
a terme per l’alumnat.
•
Treballs individuals o/i grupals.
•
Al final de cada bloc s’efectuarà una prova escrita individual que valdrà el 25% de la nota del
bloc. En cas de treure una nota inferior a 5 caldrà recuperar aquesta.
Cada bloc pondera un 50% de la nota de l’assignatura
Cada una de les activitats d’avaluació continuada serà avaluada independentment i no serà recuperable
per l’alumne. Si en finalitzar l’assignatura, la mitjana ponderada de totes les activitats és inferior a 5,
l’alumne podrà optar a una única prova final del conjunt de l’assignatura dins del mateix període docent.
Els alumnes que no optin a l’avaluació continuada podran presentar-se a una prova final única del conjunt
de l’assignatura dins el mateix període docent.
Bibliografia
BÀSICA

Roma F. Introducción a la Sociología de la Salud. Madrid: Bubok; 2010.

Galanti GA. Caring for patients from different cultures. 3rd ed. Philadelphia: University of
Pennsylvania Press; 2004. (Alternativament es pot visitar el web http://ggalanti.com/)

Groopman J. ¿Me está escuchando, doctor?: un viaje por la mente de los médicos. Barcelona:
RBA; 2008.

Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari [monografia a internet].
Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2005 [consultat el 23/06/11]. Disponible a:
http://www.bioeticanet.info/relacion/guiaPluRelhosp06.pdf

Iborra EG. Anécdotas de enfermeras. Barcelona: Styria; 2008.

Spector RE. Las culturas de la salud. Madrid[etc.]: Prentice Hall; 2003.

Guia pràctica per a l’agent antirumor. Com combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat
cultural a Barcelona. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2011 [consultat 1/7/13]
Disponible a: http://www.bcnantirumors.cat/sites/default/files/Guia%20antirumor.pdf
RECOMANADA

Adam P, Herzlich C. Sociologie de la maladie et de la médecine. Paris : Nathan; cop. 1994

Antropologia i salut : Salut i Societat, Seminari 2. Barcelona: Fundació Caixa Pensions; 1984

Baur S. Hipocondría : [cómo evitar una vida miserable provocada por las enfermedades
imaginarias]. Barcelona: Gedisa; 2005.

Bermann S. El cos i la salut al Marroc. Barcelona : Proyecto Local; 2003.

Blech J. Los inventores de enfermedades. Destino; 2005.

Cardús S, coord. La mirada del sociòleg. Proa; 2001.

Cockerham W. Sociología de la medicina. 8a ed. Madrid [etc.] : Prentice Hall; 2002.
















Coe RM. Sociología de la medicina. 3a. ed. Madrid : Alianza; 1984.
Donati P. Manual de sociología de la salud. Madrid: Díaz de Santos; cop. 1994.
Drouard JP. Module sciences humaines: des soins infirmiers et des cultures. Paris: Ellipses; 2002.
Durán MA. Desigualdad social y enfermedad. Madrid: Tecnos; 1983.
Freidson E. La profesión médica: un estudio de sociología del conocimiento aplicado. Península;
1978.
Goffman E. Internados: ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. 2a ed.
Madrid: Amorrortu; 1992.
Guez E, Troianovski P. Sciences humaines et soins infirmiers. París: Lamarre Poinat; 2000.
Herzlich C. Médecine, maladie et société. París: Mouton; 1970.
Latorre Postigo JM, coord. Ciencias psicosociales aplicadas. Madrid: Síntesis; 1995.
Le Breton D. Antropología del dolor. Barcelona: Seix Barral; 1999.
Lupton D. Medicine as culture: illness, disease and the body in western societies. London [etc.]:
Sage; 1998.
Llor B, Abad MA, García M, Nieto J. Ciencias psicosociales aplicadas a la salud. Madrid:
Interamericana McGraw-Hill; 1997.
Martorell, M. A, Comelles JM, Bernal M (eds.) Enfermería y antropología : padeceres, cuidadores
y cuidados : un homenaje a Dina Garcés I. Barcelona : Icaria : Institut Català d'Antropologia,
2009
Mechanic D. Medical sociology. New York : Free Press; cop. 1978.
Parsons T. El sistema social. Madrid: Alianza; 1985. (capítol 10).
Rodríguez JA. Salud y Sociedad: análisis sociológico de la estructura y la dinámica del sector
sanitario español. Madrid: Tecnos; 1987.
Fundació Universitària del Bages
Marta Fernàndez Prat
Montserrat Suriñach i Pérez