Í^g3sc| Los pobrecitos pobres

ANY II
SANT P E K E DE R I B A S , 1 6 D'AGOST DE 1917
NÚM. 4 8
Í^g3sc|
p E R I Ó D I C SETMANAL
; ; REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ
•;«
CARRER DEL PONT, 1
L o s pobrecitos pobres
t
: :
PREUS DE SUBSCRIPCIÓ
Ribas, trimestre . . 1 pesscta
Fóra,
»
. . 1*25 »
Siguin o no publicables, no's retornen els
origináis.—Deis treballs que's publiquin
ne son responsables sos respectius autors.
Hemos visto músico callejero en
Madrid que pagaba una pensión
de 24 duros mensuales; sabemos
de algún barcelonés que posee dos
o tres torres y su familia vive con
verdadero desahogo: mismamente
cuando es¿eii,búaar>si -esJLvts líneas acabamos (íle presenciar un caso verdaderamente de mofa más que de
sentimuento humanitario. Se trata
de esa familia «musical» que todos
venís padeciendo en la puerta del
café. Un pseudo ciego y una mamá
que debe tener una vista de águila,
acompañados de una pollita morena, guapa, que toca la bandurria.
La niña, que ya tiene unos ojos picaros y os maestra en la coquetería, sonríe de un modo singular a
los parroquianos y sabe escuchar
los galanteos que le dirigen a su
cuerpo prematuramente desarrollado: la niña tiene ya esa iniciación del amor y ese adiestramiento
necesario para saber donde están
los buenos, los excelentes parroquianos y ante ellos se para en la
puerta de los cafés, y toca su bandurria, haciendo gala de sus formas de nubil y jugando sus ojos
picaros: mientras tanto el papá y
la mamá admirablemente vestidos,
sonríen con satisfacción a la niña
cortejada y esperando el momento
en que ésta, metiéndose por entre
las mesas, vuelve i»Non un bu* 1 puñado de calderillapque les pH Siita
continuar su vidaWácil, cói^hfh y
regalada.
pos
Pero lo más notable es lo que acabamos de presenciar: el papá, elegantemente vestido de cake, calzado con su lindo zapato veraniego;
la mamá, bien ataviada, asimismo
se han parado ante nosotros: la
niña nos sonríe y tocan una pieza
estúpida: piden, y al ser la recaudación exigua, se mofan de todos
los presentes, y se alzan un tanto
airados para irse cop la música a
otra parte... Pero en esto, vemos
con el natural regocijo, que un
criado, pulcramente limpio y vestido, se llega hasta las elegantes
banquetas de rejilla y madera curvada, asiento de estos pobrecitos
pobres, y las recoge ceremonioso
para trasladarlas de café en café...
Después de este espectáculo dado
con la mayor frescura y desahogo
por quienes viven de la caridad
pública, después de ver este caso
de orgullo en quienes han de llevar
por divisa la humildad, hubiéramos
tenido que hacer unos comentarios
muy amargos para ese papá y esa
mamá que así pasean los ojos parleros de una niña nubil por las mesas del café, para vivir ellos una
vida cómoda y regalada, para sentarse en banquetas lujosas, para
tener criados que ceremoniosos las
recojan y se las lleve en esa peregrinación industriosa caritativa...
Díganme ahora si hay derecho
a consentir estos alardes de desahogo y mucho menos a padecer
postulantes así.
Mientras tanto, entre éstos, habrán otros mendigantes pobres que
En Madrid se consiente el juego
para evitar la mendicidad.
En Barcelona se consiente el
juego y hemos de padecer la mendicidad.
Inútil es hablar de nada serio en
la puerta de un café, ni tomar un
refresco con tranquilidad, ni menos
cenar con apetito: en lo mejor de
la cena os meterán un muflón repugnante, outta llaga, ^ iwtcitrumpirán cada medio minuto vuestra
conversación con sus letanías petitorias, acudirán como moscas si
les dais limosna, os insultarán SÍ
no le dais...
Esto es el espectáculo ncuriaiece
Barcelona, graoktá'rtWa
t de
las autoridades.
Pero aún hay un tipo peor del
mendigante. Tal es el músico. El
músico callejero que destroza vuestros oídos con una tocata fea, antipática, y la dice mal, y desafina
cuando ejecuta haciéndoos retorcer en vuestra silla, porque tenéis
un oído musical un tanto delicado:
el músico que después de destrozar
vuestro tímpano, aún pide y molesta también. Además, y esto es
lo más notable, es lo más falso en
el terreno de la postulación, es lo
más artificioso y menos digno de
la caridad de las gentes. Estos
son los que menos pueden inspirar
nuestra lástima: éstos los que menos deben merecer la tolerancia
de las autdadlades para gozar de
El caso no es nuevo; hac Ntas
esa licencia me molestar al público. años que lo vcnimo4;prcsenct )n Vlo.
2
tendrán hambre y no les daremos
una limosna, cansados de padecer
a estos pobrecitos pobres que toleran las autoridades.
Y creemos que ha llegado el momento de hacer una clasificación,
ya que no se evita la mendicidad,
con los ingresos del juego, tal y
como se hace en la Corte.
(Del Heraldo Nacional.)
WILLIAM WORDSWORTH
1770-1850
Era una bella'Imagen del Placer...
Era una bella imagen del Placer
Cuando a mi vista fulguró un momento;
Una agradable Aparición venida
Para ser de un instante el ornamento.
Sus ojos como estrellas del crepúsculo,
También crepuscular su cabellera,
Mas sus otros encantos cual surgidos
Del alba y de la alegre primavera.
Una Forma danzante, todo gozo,
Todo susto, alegría y alborozo.
La contemplé más tarde más de cerca.
Va un Espíritu, casi una Mujer,
Con instintos ligeros, amplios, libres.
Con virgen-libertad en el deber;
Un continente en donde se reunían
Recuerdos y crisálidas sin cuento;
Una Criatura no muy apropósito
Para la vida del vulgar sustento:
Para olvidar aprisa los sucesos:
Culpas, amor, sonrisas, llanto o besos.
Con serena mirada veo ahora
La máquina en su pulso verdadero
Un Sér, que, pensativo el tiempo acoge.
—De la vida a la muerte viajero—.
Serena voluntad en razón firme,
Paciencia, previsión, fuerza, destreza
Para advertir, para alentar, para mandar;
Mujer perfecta, en fin, todo nobleza,
Y a más suave Espíritu, en el cual
Brilla un dulce claror angelical.
Trad. F H R N A . M I O M A K I S T A N V .
DE R E B O T
Amb aquest títol publica nostre
confrare Germano)de
Malgrat,
lo següent:
«No'm voldría pendrer la molestia per a contestar amb justicia i
dignament a la menudencia que
per un error de la Redacció del
Castell de Ribas que fou comentat en el nombre passat de Gemíanor amb el nom de «Sempre hi ha
qui bada», si no fos que després
de la culpabilitat pretengui dita
Redacció esborrar 1'error, i talxant el comentan amb el títol «De
peus a la galleda».
Tinguin per entés els redaclors
del Castell de Ribas que nostra
intenció no fou per corretgir-los ni
ofendre'ls, ja que per poc humorista que un sía i sense íicar-se de
peus a la galleda ni despreciant
ses qualitats, dita nota era mereixedora del comentan ¿Qué hi tenim que veure.r nosaltres si a segonsquf del poblé de Sant Pere de
Ribas se'l t í d'enténdrer per lo que
vol dir? Sobradament comprenguérem l'intenció de la seva nova local,
peró 1'humor que'ns caracteritza
fou causant de l'agravi sens motiu
que s'ha pres dita Redacció. Per
nostra part no queda disolta la
mala copia (com diu el Castell de
Ribas) ja que les comes que hi pos a r a n és perque hi feien falta, ni
tampoc desfarem el jutjat comentari, abans s'és fet més sólid, tota
vegada que per voslra soberanía
consideren de desplante la realitat
compresa íins per un párvul del
collegi.
Per la Redacció, Telurac.»
El c a n t del corb
Quan les aus canten dalt de la serra
jo faig ma via cap a la guerra,
cerco dissort.
1 al vol suavíssim del li plomatge
liento a la térra mon crit salvatge:
¡Visca la Mort!
La Mort deixonda los meus sentits;
hi veig frisances, goigs infinits
que ella eternitza;
i en llurs angoixes, el moribond
veu-me sinistre damunt del front
quan agonitza.
Eixa agonía m'atrau i encanta,
respira un hálil de carn sagnanta
dolc i suau
din> de mes venes de goig inllades;
per mi les guerres ni son enbades
ni vull la pau.
¡Visca la guerra! ¡Visca el bolí!
segur presagi del boíl festí
que m'encoratja,
ont en un comble d'abundament
bateguen ansies d'un frisament
tot ell carnatge!
L'odi deis honies encén la guerra,
l'oi gull l'escampa; crema la térra
com un volcíi,
i el bronze brama potent i trona
i amb la feresa peí món ressona,
d'un huracít.
I a inils els homes espaordits
cauen exánims morts o ferits.
. ¡Dissort funesta!
Mes per mi cania tot eixa allau
de erils agñnics «pie tant me plau,
un cant de festa!
(,)ué hi fa que reslin prop deis cadavres
canons, desferreS, fusells i sabres:
Res me destorb!
So l'au sinistra d'urpada forta
t|ue sent frelura de la carn moría.
lo soc el corb.
EMILI.
A TOTS ELS RIBATANS
Se vos convida a una reunió que
tindrá 1 loe diumenge vinent, dia 19,
a la Casa del Poblé, a les sis en
punt de la tarde, per acordar definitivament la forma de conducció
i instaliació de l'energía eléctrica
en aquest poblé. És d'esperar que
no hi fareu falta tots quants tingau
interés en la realització de tan desitjada millora.
NOVES LOCALS
L'Alcalde accidental ha donat
ordre aquesta setmana íle fer pregonar que's tinga molt cuidado en
la llimpiesa, i sobre tot, que no's
tirin les aigües brutes al carrer,
que s'emblanquinin Jes habitíteions
i que passara la Junta de Sanitat
per a inspeccionar si tot está segons aqüestes disposicions doflades
per l'Autoritat.
Sembla que és una bona disposició, peró també hem de manifestar
al senyor Alcalde o a qui sigui de
sa incumbencia, que per a la llimpiesa de tot, primerament se necessita aigua i, per ara i tant, d'aigua
no'n ve; ja estem cansats de dír-ho
i també n'está cansat tot el poblé,
de que la Companyía «Acueducto
Príncipe Alfonso» sembla que se'n
rigui, i no obstant ningú pren cap
mida.
A tot arreu s'ordena que's reguin
els carrers.; peró ¿amb qué els regarem nosaltres, si'ns falta lo principa
mblanquin
)é es
nece
:al?P
De i
que
atan
es necessu« aigua
i no ..
, haurem d'esperar a
que plugui.
* * *
Convidáis préviament peí president de 1'Ateneu D. Cristófol Cuadras, assistírem el passat diumenge
al Innch que tingué lloc en el saló
d'actes d'aquella entitat cultural.
Dit lunch fou ofert per alguns
socis ais senvors professors i conferenciants d'aquella casa.
Hi assistí bona concorrencia, encar que'l local resulta insuficient
peí- a celebrar-hi actes d'aquesta
naturalesa, de lo qual ja'ns ne fem
cárrec fins i tant que les circumstancies canvíin i puga donar-se
LA VEU DE RIBAS
més aixamplis a lo que avui és sois
un local reduit, donat el poc temps
de sa existencia.
Durant l'acte regná la més completa eonfraternitat entre els reunits, brindant el senyor President
D. Cristófol Cuadras, el senyor
Regent de nostra parroquia D. Andreu Malgá; D. Josep Giralr, el
Rvnt. Dr. D. Ramón Puig, D. Miquel Bertrán en calitat de secret a n , D. Eugeni Giralt, D. Salvador Miret, D. Josep Santacana, don
Joan Milk i alguns altres.
Tots ells dedicaren paraules de
elogi ais professors i conferenciants per sos treballs esmer^ats
en bé de l'entitat i majorment del
poblé en general per les lligons de
proíitosos resultáis en pió de la
cultura i instrucció ribatanes, ponderant en gran manera el bé que
reporta a nostre poblé l'Ateneu i
a lo que está destinat per a més
endavant.
No podem ménys que associarnos a les mostres de simpatíes donaaes peí poblé de Ribas envers
ais professors i conferenciants de
aquella casa, ais qui endrecem novament nostra més entusiasta enhorabona.
* • *
Nostre volgut compatrici don
Francisco Marcer i demés apreciable familia es troben des del dijous
prop-passat en sa pintoresca finca
«Masía de cán Coll» p e r a estiuejnr, desitjant-los-hi que'ls aires de
aqüestes encontrades els hi sien
grat.
* * *
¿Quí és que en el poblé té de vet]lar pels seus interessos? Tots ho
sabem. No cal dir-ho.
¿Qué és lo que fa la Companyía
de les aigües? ¿Se porta bé o malament?
Desvetlla't, poblé, d'una vegada
i exerceix de jutge en un assumpte
que tant t'interessa i que tants perjudicis pot portar-te.
enérgicament a aquells joves de
primera volada que mouen la Hebra i anatematitzará ais que se la
mengen (la Hebra).
Qué hi farem? serení un més a la
colla. Mentrestant preguem pels
que van errats de comptes.
t> *
*
Tenim en cartera un bonic árdele titolat «Porta la perruca torta»,
rebut un cop compaginat el present
nombre. Lo publicarem en el vinent.
* * *
Nostre volgut sotscriptor don
Amadeu Albareda i sa senyora
esposa D. a María Carbonell, es
troben entre nosaltres i passarán
una temporada d'estiueig en ses
pintoresques finques de Ribas i
Olivella.
Desitjcm que'ls hi provi Testada.
* * *
El col legi de la Divina Pastora
aquest any també está de vacacions; les alumnes están molt contentes i el poblé també está satisfet
perque en aquest temps de calors
és millor que els col'legis resten
tancats.
* * *
Dissabte últim contragué matrimoni en l'esglesia del poblé de Prat
de Llobregat, nostra benvolguda
compatricia Na Ramona Soler Almirall amb l'industrial de dita població D. Josep Amat.
Rebin dita parella nostra enhorabona i que'l nou estat els hi siga
ben falaguer.
# * *
Ha reaparegut a l'estadi de la
premsa, nostre estimat confrare
Baluart de Sitges, sospés temporalment per ordre governativa,
amb motiu de la campanya de l'Assamblea de parlamentaris del 19 de
Juliol prop-passat.
Desitgem que no torni a ensopegar.
* * *
Tot el poblé en general veuría
* * *
amb bons ulls que's perdés la cosSegons rumors, dintre de poc, tum que hi ha de quan se mor algún
diu que sortirá un nou periódic; veí no se'l passegi tant; ens referim
peró a nostre enténdrer será quan principalment ais de les masíes,
les circumstancies canvíin, aixó és, que tenint l'esjfflosin vulla aprop
quan el paper no estiga tant varS Jci Cementiri se'n podría sortir
els impressors no vulgan cobrar d'un cop cantant les absoltes allí
tant aviat... Tornem a lo quedéiem: mateix i s'evitaría anar i venir del
aquest periódic, es diu q u e n o m é s poblé, que causa molestia no sois
parlará de 1'amor, o milP r dit > ais portants del cadávre sí que
será defensor deis intere^ o s de també ais de la comitiva, sobre tot
l'amor; será clá i catalá; d ¿ e n s a r & en aquest temps d'excessiva calor.
Francament, no agrada gaire
tanta estona carrega) amb el morí.
(I que se'ns perdoni
• * * la •frase.)
A la matinada del prop-passat
diumenge morí a Barcelona, a la
edat de 18 anys, nostre amic i compatrici En Jaume Almirall, fill d'En
Josep Almirall Bertrán, del caseriu
de Puigmoltó.
Rebi la familia del finat nostre
més sentit pésam, mentres encomanem a Deu l'ánima del jove Almirall.— R. 1. P.
* * *
Sempre se'n saben de noves.
Diu que ara en nostre poblé secanviarán els noms d'algunes coses, com per exemple, d'uñ cantí
se'n dirá un porta-aigüa o un portavi; d'un enterra-morts, un enterrávius; a un que estiga massa gras
se 1¡ dirá un home infelig, etc., etc.
Per ara no'n sabem cap més.
A mida que'n sapiguem de noves
ja les anirem dient.
* * *
,
*
Dissabte prop-passat molts de
nostres compatricis es traslladaren a la veí'na població de Sitges,
aon l'eminent actor D. Enric'Bórrás donava una escollida funció
dramática en el teatre del «Prado
Suburense».
L'obra que's representá fou El
alcalde de Zalamea, en la que tota
la companyía se portá admirablement, surtint el públic en extrem
satisfet.
Per aquesta setmana s'anuncía
en l'esmentat teatre l'aplaudidíssima comedia d'en Santiago Rusiñol nomenada L'auca del senyor
Esleve.
* * *
La festa major de Sitges aquest
any durará quatre dies, i diuen que
será de les millors que s'haurán
celebrat, peró nosaltres creiem que
si fa o no fa deurá ser igual a la
deis altres anys.
La qüestió és que hi vagin forasters, lo demés son qüentos. ¿No és
aixó?
* * *
Advertim ais nostres agricultors
que'l vi torna a fer puja, pagant-se
a 2'50 pessetes grau-cárrega, esperant-se que dintre poc es cotitzará
a més bon preu.
1
***
• - i *•
LA VEU DE RIBAS
Nostre confrare Fructidor, de
Vilafranca del Penedés, diu que
l'Ajuntament de dita vila ofereix
mil pessetes a les persones que vulguin ésser administradores de la
festa major, i encara més: paga
dos vestits nous per a lluir-los durant aquells dies.
D'aixó s'en diu ser esplondid.
!mp. Social: Santa Madrona, 21 : Vilanova í Geltrú
ALIMENT DE PRIMER
Hotel Restaurant Cataluña
( a n t e s Massagué)
Calle lie Sania Una. 24 (junio a k fallía y Plaza de Cataluña). teléfono 3197. II
BARCELONA
Servicio a la carta y por cubiertos. — Timbres e iluminación eléctrica.
Magníficas habitaciones. — Cuarto de bailo.
Lavabos con agua corriente. — Pensión completa desde 6 pesetas.
ORDRE
ESTIMULANT NERVIOS
REGULADOR DEL COR
GLIKOLARSOL BERTRÁN
TEJIDA M COMESTIBLES IULTRAMARINS
T T U S T I Ó
Glicerofosfats-Kola-Arrenal
Conté fots eJs principis actius de la
Nóu de Kola
associats ais glicerofosfats i arrenal.
Cada culleradeta conté 0'25 gr., de
glicerofosfats i 0'02 gr. de arrenal.
M. BERTRÁN VIDAL
DE
• • • • • • ESTAN ISLAU P A S C U A L
a a o D D D
En aquesta vostra casa hi trobareu els articles de bona calitat.
Oli pur. — Savons. — Pesca salada variada. — Tocino.
C A R R E R DE S A N T P E R E , 5 = S A N T P E R E DE R I B A S
FARMACÉUTIC
SANT PERE DE RIBAS
ORQUESTRA
Sastrería de
J^QIG
Extens i variat assortit en genres propis per a la present temporada.
Especialitat en trajos de fil per a nois de tres a deu anys.
PERFECCIÓ I ECONOMÍA
PROMPTITUT EN LOS ENCÁRRECS
Teléfons públics : 553 i 545
Carrer Nou : Sant Pere de Ribas
Impremía Social
LAMPISTERIA ILLAUNERÍA DE JAUME BARRIL
DE
JOSEP IVERN SALVÓ
Santa Madrona, 21 * * Vilanova i Geltrú
TELÉFON 560
En aquest establiment se fan impressions de totes classes, des de
les més senzilles a les més luxoses.
Gran assortit en targetes de visita
a preus reduidíssims.
Invitacions per a festes religioses
i civils, a varíes tintes.
Títols de soci.
Gran assortit en sobres comerciáis
de color, blancs i de dol.
Carnets per a participacions
de bodes i naixements.
,
Paper per a cartes.
Variada coHecció de rclleus per a
programes de ball.
Llibres, Memories i Reglaments.
Representan! en Sant Pere de Ribas:
•
D S A L V A D O R
P U J O L
o •
Instaliacions eléctriques.
Instal lacions per a aigua i gas.
Cristalls i vidres de totes classes i mides.
Extens assortit en objectes de llauncría i bateríes per a les cuines.
Reparacions en tota classe de desperfectos.
CARRER DE SANT PERE
SANT PERE DE RIBAS
INSTITUT ORTOPÉDIC
$ m U
I XUHJfNY
7, Canuda, 7, (prop de la Rambla) : BARCELONA
GABINÉT D'APLICACTÓ : ¡ '>E 9
'
A 11
™3 *7
FESTIUS DE 9 A 1
B r a p r s • F a i i e s venlrals • C « s Artificiáis • C o t i s m e c á i i e s
Construcció especial de tota classe d'aparells
per a corretgir els defectes fisics del cós humá
ARTICLES HIGIÉNIC-MEDICALS