ANY II SANT P E K E DE R I B A S , 1 6 D'AGOST DE 1917 NÚM. 4 8 Í^g3sc| p E R I Ó D I C SETMANAL ; ; REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ •;« CARRER DEL PONT, 1 L o s pobrecitos pobres t : : PREUS DE SUBSCRIPCIÓ Ribas, trimestre . . 1 pesscta Fóra, » . . 1*25 » Siguin o no publicables, no's retornen els origináis.—Deis treballs que's publiquin ne son responsables sos respectius autors. Hemos visto músico callejero en Madrid que pagaba una pensión de 24 duros mensuales; sabemos de algún barcelonés que posee dos o tres torres y su familia vive con verdadero desahogo: mismamente cuando es¿eii,búaar>si -esJLvts líneas acabamos (íle presenciar un caso verdaderamente de mofa más que de sentimuento humanitario. Se trata de esa familia «musical» que todos venís padeciendo en la puerta del café. Un pseudo ciego y una mamá que debe tener una vista de águila, acompañados de una pollita morena, guapa, que toca la bandurria. La niña, que ya tiene unos ojos picaros y os maestra en la coquetería, sonríe de un modo singular a los parroquianos y sabe escuchar los galanteos que le dirigen a su cuerpo prematuramente desarrollado: la niña tiene ya esa iniciación del amor y ese adiestramiento necesario para saber donde están los buenos, los excelentes parroquianos y ante ellos se para en la puerta de los cafés, y toca su bandurria, haciendo gala de sus formas de nubil y jugando sus ojos picaros: mientras tanto el papá y la mamá admirablemente vestidos, sonríen con satisfacción a la niña cortejada y esperando el momento en que ésta, metiéndose por entre las mesas, vuelve i»Non un bu* 1 puñado de calderillapque les pH Siita continuar su vidaWácil, cói^hfh y regalada. pos Pero lo más notable es lo que acabamos de presenciar: el papá, elegantemente vestido de cake, calzado con su lindo zapato veraniego; la mamá, bien ataviada, asimismo se han parado ante nosotros: la niña nos sonríe y tocan una pieza estúpida: piden, y al ser la recaudación exigua, se mofan de todos los presentes, y se alzan un tanto airados para irse cop la música a otra parte... Pero en esto, vemos con el natural regocijo, que un criado, pulcramente limpio y vestido, se llega hasta las elegantes banquetas de rejilla y madera curvada, asiento de estos pobrecitos pobres, y las recoge ceremonioso para trasladarlas de café en café... Después de este espectáculo dado con la mayor frescura y desahogo por quienes viven de la caridad pública, después de ver este caso de orgullo en quienes han de llevar por divisa la humildad, hubiéramos tenido que hacer unos comentarios muy amargos para ese papá y esa mamá que así pasean los ojos parleros de una niña nubil por las mesas del café, para vivir ellos una vida cómoda y regalada, para sentarse en banquetas lujosas, para tener criados que ceremoniosos las recojan y se las lleve en esa peregrinación industriosa caritativa... Díganme ahora si hay derecho a consentir estos alardes de desahogo y mucho menos a padecer postulantes así. Mientras tanto, entre éstos, habrán otros mendigantes pobres que En Madrid se consiente el juego para evitar la mendicidad. En Barcelona se consiente el juego y hemos de padecer la mendicidad. Inútil es hablar de nada serio en la puerta de un café, ni tomar un refresco con tranquilidad, ni menos cenar con apetito: en lo mejor de la cena os meterán un muflón repugnante, outta llaga, ^ iwtcitrumpirán cada medio minuto vuestra conversación con sus letanías petitorias, acudirán como moscas si les dais limosna, os insultarán SÍ no le dais... Esto es el espectáculo ncuriaiece Barcelona, graoktá'rtWa t de las autoridades. Pero aún hay un tipo peor del mendigante. Tal es el músico. El músico callejero que destroza vuestros oídos con una tocata fea, antipática, y la dice mal, y desafina cuando ejecuta haciéndoos retorcer en vuestra silla, porque tenéis un oído musical un tanto delicado: el músico que después de destrozar vuestro tímpano, aún pide y molesta también. Además, y esto es lo más notable, es lo más falso en el terreno de la postulación, es lo más artificioso y menos digno de la caridad de las gentes. Estos son los que menos pueden inspirar nuestra lástima: éstos los que menos deben merecer la tolerancia de las autdadlades para gozar de El caso no es nuevo; hac Ntas esa licencia me molestar al público. años que lo vcnimo4;prcsenct )n Vlo. 2 tendrán hambre y no les daremos una limosna, cansados de padecer a estos pobrecitos pobres que toleran las autoridades. Y creemos que ha llegado el momento de hacer una clasificación, ya que no se evita la mendicidad, con los ingresos del juego, tal y como se hace en la Corte. (Del Heraldo Nacional.) WILLIAM WORDSWORTH 1770-1850 Era una bella'Imagen del Placer... Era una bella imagen del Placer Cuando a mi vista fulguró un momento; Una agradable Aparición venida Para ser de un instante el ornamento. Sus ojos como estrellas del crepúsculo, También crepuscular su cabellera, Mas sus otros encantos cual surgidos Del alba y de la alegre primavera. Una Forma danzante, todo gozo, Todo susto, alegría y alborozo. La contemplé más tarde más de cerca. Va un Espíritu, casi una Mujer, Con instintos ligeros, amplios, libres. Con virgen-libertad en el deber; Un continente en donde se reunían Recuerdos y crisálidas sin cuento; Una Criatura no muy apropósito Para la vida del vulgar sustento: Para olvidar aprisa los sucesos: Culpas, amor, sonrisas, llanto o besos. Con serena mirada veo ahora La máquina en su pulso verdadero Un Sér, que, pensativo el tiempo acoge. —De la vida a la muerte viajero—. Serena voluntad en razón firme, Paciencia, previsión, fuerza, destreza Para advertir, para alentar, para mandar; Mujer perfecta, en fin, todo nobleza, Y a más suave Espíritu, en el cual Brilla un dulce claror angelical. Trad. F H R N A . M I O M A K I S T A N V . DE R E B O T Amb aquest títol publica nostre confrare Germano)de Malgrat, lo següent: «No'm voldría pendrer la molestia per a contestar amb justicia i dignament a la menudencia que per un error de la Redacció del Castell de Ribas que fou comentat en el nombre passat de Gemíanor amb el nom de «Sempre hi ha qui bada», si no fos que després de la culpabilitat pretengui dita Redacció esborrar 1'error, i talxant el comentan amb el títol «De peus a la galleda». Tinguin per entés els redaclors del Castell de Ribas que nostra intenció no fou per corretgir-los ni ofendre'ls, ja que per poc humorista que un sía i sense íicar-se de peus a la galleda ni despreciant ses qualitats, dita nota era mereixedora del comentan ¿Qué hi tenim que veure.r nosaltres si a segonsquf del poblé de Sant Pere de Ribas se'l t í d'enténdrer per lo que vol dir? Sobradament comprenguérem l'intenció de la seva nova local, peró 1'humor que'ns caracteritza fou causant de l'agravi sens motiu que s'ha pres dita Redacció. Per nostra part no queda disolta la mala copia (com diu el Castell de Ribas) ja que les comes que hi pos a r a n és perque hi feien falta, ni tampoc desfarem el jutjat comentari, abans s'és fet més sólid, tota vegada que per voslra soberanía consideren de desplante la realitat compresa íins per un párvul del collegi. Per la Redacció, Telurac.» El c a n t del corb Quan les aus canten dalt de la serra jo faig ma via cap a la guerra, cerco dissort. 1 al vol suavíssim del li plomatge liento a la térra mon crit salvatge: ¡Visca la Mort! La Mort deixonda los meus sentits; hi veig frisances, goigs infinits que ella eternitza; i en llurs angoixes, el moribond veu-me sinistre damunt del front quan agonitza. Eixa agonía m'atrau i encanta, respira un hálil de carn sagnanta dolc i suau din> de mes venes de goig inllades; per mi les guerres ni son enbades ni vull la pau. ¡Visca la guerra! ¡Visca el bolí! segur presagi del boíl festí que m'encoratja, ont en un comble d'abundament bateguen ansies d'un frisament tot ell carnatge! L'odi deis honies encén la guerra, l'oi gull l'escampa; crema la térra com un volcíi, i el bronze brama potent i trona i amb la feresa peí món ressona, d'un huracít. I a inils els homes espaordits cauen exánims morts o ferits. . ¡Dissort funesta! Mes per mi cania tot eixa allau de erils agñnics «pie tant me plau, un cant de festa! (,)ué hi fa que reslin prop deis cadavres canons, desferreS, fusells i sabres: Res me destorb! So l'au sinistra d'urpada forta t|ue sent frelura de la carn moría. lo soc el corb. EMILI. A TOTS ELS RIBATANS Se vos convida a una reunió que tindrá 1 loe diumenge vinent, dia 19, a la Casa del Poblé, a les sis en punt de la tarde, per acordar definitivament la forma de conducció i instaliació de l'energía eléctrica en aquest poblé. És d'esperar que no hi fareu falta tots quants tingau interés en la realització de tan desitjada millora. NOVES LOCALS L'Alcalde accidental ha donat ordre aquesta setmana íle fer pregonar que's tinga molt cuidado en la llimpiesa, i sobre tot, que no's tirin les aigües brutes al carrer, que s'emblanquinin Jes habitíteions i que passara la Junta de Sanitat per a inspeccionar si tot está segons aqüestes disposicions doflades per l'Autoritat. Sembla que és una bona disposició, peró també hem de manifestar al senyor Alcalde o a qui sigui de sa incumbencia, que per a la llimpiesa de tot, primerament se necessita aigua i, per ara i tant, d'aigua no'n ve; ja estem cansats de dír-ho i també n'está cansat tot el poblé, de que la Companyía «Acueducto Príncipe Alfonso» sembla que se'n rigui, i no obstant ningú pren cap mida. A tot arreu s'ordena que's reguin els carrers.; peró ¿amb qué els regarem nosaltres, si'ns falta lo principa mblanquin )é es nece :al?P De i que atan es necessu« aigua i no .. , haurem d'esperar a que plugui. * * * Convidáis préviament peí president de 1'Ateneu D. Cristófol Cuadras, assistírem el passat diumenge al Innch que tingué lloc en el saló d'actes d'aquella entitat cultural. Dit lunch fou ofert per alguns socis ais senvors professors i conferenciants d'aquella casa. Hi assistí bona concorrencia, encar que'l local resulta insuficient peí- a celebrar-hi actes d'aquesta naturalesa, de lo qual ja'ns ne fem cárrec fins i tant que les circumstancies canvíin i puga donar-se LA VEU DE RIBAS més aixamplis a lo que avui és sois un local reduit, donat el poc temps de sa existencia. Durant l'acte regná la més completa eonfraternitat entre els reunits, brindant el senyor President D. Cristófol Cuadras, el senyor Regent de nostra parroquia D. Andreu Malgá; D. Josep Giralr, el Rvnt. Dr. D. Ramón Puig, D. Miquel Bertrán en calitat de secret a n , D. Eugeni Giralt, D. Salvador Miret, D. Josep Santacana, don Joan Milk i alguns altres. Tots ells dedicaren paraules de elogi ais professors i conferenciants per sos treballs esmer^ats en bé de l'entitat i majorment del poblé en general per les lligons de proíitosos resultáis en pió de la cultura i instrucció ribatanes, ponderant en gran manera el bé que reporta a nostre poblé l'Ateneu i a lo que está destinat per a més endavant. No podem ménys que associarnos a les mostres de simpatíes donaaes peí poblé de Ribas envers ais professors i conferenciants de aquella casa, ais qui endrecem novament nostra més entusiasta enhorabona. * • * Nostre volgut compatrici don Francisco Marcer i demés apreciable familia es troben des del dijous prop-passat en sa pintoresca finca «Masía de cán Coll» p e r a estiuejnr, desitjant-los-hi que'ls aires de aqüestes encontrades els hi sien grat. * * * ¿Quí és que en el poblé té de vet]lar pels seus interessos? Tots ho sabem. No cal dir-ho. ¿Qué és lo que fa la Companyía de les aigües? ¿Se porta bé o malament? Desvetlla't, poblé, d'una vegada i exerceix de jutge en un assumpte que tant t'interessa i que tants perjudicis pot portar-te. enérgicament a aquells joves de primera volada que mouen la Hebra i anatematitzará ais que se la mengen (la Hebra). Qué hi farem? serení un més a la colla. Mentrestant preguem pels que van errats de comptes. t> * * Tenim en cartera un bonic árdele titolat «Porta la perruca torta», rebut un cop compaginat el present nombre. Lo publicarem en el vinent. * * * Nostre volgut sotscriptor don Amadeu Albareda i sa senyora esposa D. a María Carbonell, es troben entre nosaltres i passarán una temporada d'estiueig en ses pintoresques finques de Ribas i Olivella. Desitjcm que'ls hi provi Testada. * * * El col legi de la Divina Pastora aquest any també está de vacacions; les alumnes están molt contentes i el poblé també está satisfet perque en aquest temps de calors és millor que els col'legis resten tancats. * * * Dissabte últim contragué matrimoni en l'esglesia del poblé de Prat de Llobregat, nostra benvolguda compatricia Na Ramona Soler Almirall amb l'industrial de dita població D. Josep Amat. Rebin dita parella nostra enhorabona i que'l nou estat els hi siga ben falaguer. # * * Ha reaparegut a l'estadi de la premsa, nostre estimat confrare Baluart de Sitges, sospés temporalment per ordre governativa, amb motiu de la campanya de l'Assamblea de parlamentaris del 19 de Juliol prop-passat. Desitgem que no torni a ensopegar. * * * Tot el poblé en general veuría * * * amb bons ulls que's perdés la cosSegons rumors, dintre de poc, tum que hi ha de quan se mor algún diu que sortirá un nou periódic; veí no se'l passegi tant; ens referim peró a nostre enténdrer será quan principalment ais de les masíes, les circumstancies canvíin, aixó és, que tenint l'esjfflosin vulla aprop quan el paper no estiga tant varS Jci Cementiri se'n podría sortir els impressors no vulgan cobrar d'un cop cantant les absoltes allí tant aviat... Tornem a lo quedéiem: mateix i s'evitaría anar i venir del aquest periódic, es diu q u e n o m é s poblé, que causa molestia no sois parlará de 1'amor, o milP r dit > ais portants del cadávre sí que será defensor deis intere^ o s de també ais de la comitiva, sobre tot l'amor; será clá i catalá; d ¿ e n s a r & en aquest temps d'excessiva calor. Francament, no agrada gaire tanta estona carrega) amb el morí. (I que se'ns perdoni • * * la •frase.) A la matinada del prop-passat diumenge morí a Barcelona, a la edat de 18 anys, nostre amic i compatrici En Jaume Almirall, fill d'En Josep Almirall Bertrán, del caseriu de Puigmoltó. Rebi la familia del finat nostre més sentit pésam, mentres encomanem a Deu l'ánima del jove Almirall.— R. 1. P. * * * Sempre se'n saben de noves. Diu que ara en nostre poblé secanviarán els noms d'algunes coses, com per exemple, d'uñ cantí se'n dirá un porta-aigüa o un portavi; d'un enterra-morts, un enterrávius; a un que estiga massa gras se 1¡ dirá un home infelig, etc., etc. Per ara no'n sabem cap més. A mida que'n sapiguem de noves ja les anirem dient. * * * , * Dissabte prop-passat molts de nostres compatricis es traslladaren a la veí'na població de Sitges, aon l'eminent actor D. Enric'Bórrás donava una escollida funció dramática en el teatre del «Prado Suburense». L'obra que's representá fou El alcalde de Zalamea, en la que tota la companyía se portá admirablement, surtint el públic en extrem satisfet. Per aquesta setmana s'anuncía en l'esmentat teatre l'aplaudidíssima comedia d'en Santiago Rusiñol nomenada L'auca del senyor Esleve. * * * La festa major de Sitges aquest any durará quatre dies, i diuen que será de les millors que s'haurán celebrat, peró nosaltres creiem que si fa o no fa deurá ser igual a la deis altres anys. La qüestió és que hi vagin forasters, lo demés son qüentos. ¿No és aixó? * * * Advertim ais nostres agricultors que'l vi torna a fer puja, pagant-se a 2'50 pessetes grau-cárrega, esperant-se que dintre poc es cotitzará a més bon preu. 1 *** • - i *• LA VEU DE RIBAS Nostre confrare Fructidor, de Vilafranca del Penedés, diu que l'Ajuntament de dita vila ofereix mil pessetes a les persones que vulguin ésser administradores de la festa major, i encara més: paga dos vestits nous per a lluir-los durant aquells dies. D'aixó s'en diu ser esplondid. !mp. Social: Santa Madrona, 21 : Vilanova í Geltrú ALIMENT DE PRIMER Hotel Restaurant Cataluña ( a n t e s Massagué) Calle lie Sania Una. 24 (junio a k fallía y Plaza de Cataluña). teléfono 3197. II BARCELONA Servicio a la carta y por cubiertos. — Timbres e iluminación eléctrica. Magníficas habitaciones. — Cuarto de bailo. Lavabos con agua corriente. — Pensión completa desde 6 pesetas. ORDRE ESTIMULANT NERVIOS REGULADOR DEL COR GLIKOLARSOL BERTRÁN TEJIDA M COMESTIBLES IULTRAMARINS T T U S T I Ó Glicerofosfats-Kola-Arrenal Conté fots eJs principis actius de la Nóu de Kola associats ais glicerofosfats i arrenal. Cada culleradeta conté 0'25 gr., de glicerofosfats i 0'02 gr. de arrenal. M. BERTRÁN VIDAL DE • • • • • • ESTAN ISLAU P A S C U A L a a o D D D En aquesta vostra casa hi trobareu els articles de bona calitat. Oli pur. — Savons. — Pesca salada variada. — Tocino. C A R R E R DE S A N T P E R E , 5 = S A N T P E R E DE R I B A S FARMACÉUTIC SANT PERE DE RIBAS ORQUESTRA Sastrería de J^QIG Extens i variat assortit en genres propis per a la present temporada. Especialitat en trajos de fil per a nois de tres a deu anys. PERFECCIÓ I ECONOMÍA PROMPTITUT EN LOS ENCÁRRECS Teléfons públics : 553 i 545 Carrer Nou : Sant Pere de Ribas Impremía Social LAMPISTERIA ILLAUNERÍA DE JAUME BARRIL DE JOSEP IVERN SALVÓ Santa Madrona, 21 * * Vilanova i Geltrú TELÉFON 560 En aquest establiment se fan impressions de totes classes, des de les més senzilles a les més luxoses. Gran assortit en targetes de visita a preus reduidíssims. Invitacions per a festes religioses i civils, a varíes tintes. Títols de soci. Gran assortit en sobres comerciáis de color, blancs i de dol. Carnets per a participacions de bodes i naixements. , Paper per a cartes. Variada coHecció de rclleus per a programes de ball. Llibres, Memories i Reglaments. Representan! en Sant Pere de Ribas: • D S A L V A D O R P U J O L o • Instaliacions eléctriques. Instal lacions per a aigua i gas. Cristalls i vidres de totes classes i mides. Extens assortit en objectes de llauncría i bateríes per a les cuines. Reparacions en tota classe de desperfectos. CARRER DE SANT PERE SANT PERE DE RIBAS INSTITUT ORTOPÉDIC $ m U I XUHJfNY 7, Canuda, 7, (prop de la Rambla) : BARCELONA GABINÉT D'APLICACTÓ : ¡ '>E 9 ' A 11 ™3 *7 FESTIUS DE 9 A 1 B r a p r s • F a i i e s venlrals • C « s Artificiáis • C o t i s m e c á i i e s Construcció especial de tota classe d'aparells per a corretgir els defectes fisics del cós humá ARTICLES HIGIÉNIC-MEDICALS