Jornada Internacional Infància i espai públic

Jornada
Internacional
Infància i espai públic:
un diàleg entre art,
educació i espai urbà
6 i 7 de Juliol
CosmoCaixa
Barcelona
PART I CI P E N
Clara Eslava, Nancy Vansielehem, Pascale Legué, Liene Lefaivre, Alfredo Hoyuelos, Lars Bang Larsen, Susana Cortés, Claus
Jensen, Maria Carmen Silveira Barbosa, Claudia Hummel,
Rosina Malagrida, Mara Davoli, César Muñoz, Bia Goulart,
Straddle3, LaFundició, Les Salonnières, Pau Faus, a77, Pedro
Pineda de MakerLab Barcelona, Clara Nubiola, Urbanitas Berlin-Barcelona, Repensant Cruïlles, ID:Idensitat, estudiants del
Màster de Disseny i producció d’espais UPC-CCCB.
* per llegir més sobre els ponents feu click sobre els noms
I dea i c o ncepte de
Maria Muñoz Duyos
Organit z E N
C o l·l ab o r E N
PAT RO C INA
"Infància i espai púbic" proposa
una sèrie de mirades i experiències
sobre escenaris concrets de la infància a la ciutat. Una trobada
de la pràctica urbanística, l'experiència educativa i les pràctiques artístiques com a eixos vertebradors.Un fòrum de diàleg
entre professionals d'Alemanya,
França, Dinamarca, Austria, Bèlgica, Itàlia, España, Catalunya
i Brasil. Unes jornades que s'articulen des de la recepció de continguts i des de la dinamització del
coneixement en taules rodones
i tallers. Tallers que ens conviden
a circular per espais de Barcelona,
d'exercir una mirada etnogràfica
i lúdica sobre l’entorn, de participar en una intervenció a un espai
públic de Ciutat Vella.
P re s entaci ó
L’objectiu de la jornada és
pensar la ciutat en relació a la
cultura de la infància. La ciutat com un espai social, material i cultural.
Convidar a professionals de
l’arquitectura, el disseny urbà,
la pedagogia, l’art i les ciències socials a repensar els espais de la infància.
Una oportunitat per posar
en circulació formes d’entendre la nostra pràctica professional en relació amb la infància, buscar noves fórmules
d’actuació i de col·laboració
entre experts i professionals,
institucions i comunitats educatives, entre professionals i
els mateixos infants.
La ciutat és per a la infància
una suma d’espais formals i no
formals que configuren i possibiliten la seva relació amb el
món, la trobada amb l’altre;
per on circulen els seus temps
per el descobriment, l’aprenentatge, el joc, la cultura.
La importància de la relació
de la infància amb la espacialitat radica en què la infància
es construeix de maneres diferents en temps i espais diversos. Es des de l’accès i en la
circulació per diferents formes i
tipus d’espais des d’on la infàn-
cia fa i desfà la seva identitat.
L’accès a l’espai públic de
les ciutats, el carrer, el barri,
els espais de joc, permet a la
infància experimentar la naturalesa de les relacions efímeres però significatives, el sentit
de la comunitat i la col.lectivitat. Des de l’accès als espais
d’aprenentatge i per a la cultura, la infància participa de
la vida social de les ciutats.
La ciutat és l’expressió també
de nous paradigmes i valors: la
cultura participativa, el valor de
la creativitat i dels processo artístics en l’apranentatge, la importància de l’experiència d’un
temps lliure de qualitat. Un ciutat que es perfila cada cop més
porosa, on es difumina la separació entre espais i temps per a
l’aprenentatge, l’oci, la cultura,
entenent-se com espais interdependents en diàleg constant.
Famílies, professionals de
diferents àmbits, comunitats
educatives i culturals, es reconeixen en la necessitat de
repensar els espais de la infància. Espais on la infància pugui
desenvolupar la seva activitat
des de la complexitat que ella
proposa, des del seu sentit, per
desenvolupar i construir els
seus propis territoris.
P re s entaci ó
Infància i espai públic vol convidar-nos a pensar en com
potenciar la presència de la
infància en la vida social de la
ciutats:
– com exercitar una mirada
que ens reveli la complexitat
de les seves accions
– com aproximar-nos a les
formes que la infància té de
construir la seves relacions
amb l’entorn
– què ens revela la seva performativitat, les seves "formes de fer"
– amb quina sensibilitat projectar, dissenyar, pensar i
compartir espais des de i amb
la infància
– quines col·laboracions, quins
processos i dinàmiques poden
recolzar i acompanyar la cultura de la infància a la ciutat
P ro g ra m a
Dissabte 6 de juliol
8.45h Arribada
9.00h Benvinguda.
Irene Balaguer, Associació
de Mestres Rosa Sensat.
Maria Muñoz Duyos,
Urbanitas Berlin–Barcelona.
9.15h – 11.00h
Tres mirades
Àmbits i territoris de la infància: pre-posicions, pre-figuracions, pre–sentits amb
Clara Eslava.
La idea d’educació com a
renovación del món amb
Nancy Vansieleghem.
La infància, la ciutat oblidada del segle XXI? amb Pascale
Legué.
11.00h–11.30h Pausa cafè
11.30h–13.30h Taules
rodones simultànies
Taula 1 Escenaris habitats
per la infància:
El nen, la ciutat i el poder del
joc, o el principi PIP amb Liane
Lefaivre.
Formes poètiques d’habitar i
observar els espais de la infància amb Alfredo Hoyuelos.
La proposta de Palle Nielsen,
un espai infantil d’aventures al
interior d’un museu amb Lars
Bang Larsen.
Taula 2 Formes d’apropiació de
l’espai públic:
Mobilitats: pràctiques i experiències de moviment en la vida
quotidiana dels infants amb
Susana Cortés Morales.
La plaça, espai de trobada
amb Claus Jensen.
La infància i la ciutat amb
Pascale Legué.
Infància, ciutat i imatge
amb Maria Carmen Silveira
Barbosa.
Taula 3 Pedagogia i pràctiques
artístiques:
El programa per infants i joves "Aushecken" a la documenta(13) de Kassel am Claudia
Hummel.
Filosofia amb nens de Cambodja com un exercici de Parrhesia amb Nancy Vansieleghem.
El rol de l’art a l’escola i la
vinculació amb l’espai públic
amb Mara Davoli.
Apropar la recerca a la infància amb Rosina Malagrida.
Taula 4 Processos participatius:
La participació imprescindible de la infància en la creació
P ro g ra m a
d’allò nou amb César Muñoz.
Escenaris Pedagògics amb
Bia Goulart.
SK8+U : disseny participatiu
per un espai de joc, entre infància, administració i professionals amb David Juarez de
Straddle3.
Open Roullote 45 : una infraestructura d’aconteixement
per una escola que explota
amb Mariló Fernández i Francisco Rubio de LaFundició.
Factoria Piedra Buena amb
Les Salonnières, Pau Faus i a77.
l’Eixample. Generació d’idees
per la creació d’estratègies
per activar la participació de
la infància. Dinamitza Repensant Cruïlles i ID: IDENSITAT.
Taller 5 Bellvitge antimodulor.
Visita al barri i trobada amb
infants. Dinamitza LaFundició.
13.30h – 14.30h Pausa per dinar
Taller 6 Presentació i organització de la proposta per la
intervenció a l’espai públic del
diumenge a La Plaça Nova de
Ciutat Vella. Dinamitza Màster
de Disseny i producció d’espais
UPC–CCCB.
14.30h – 17.00h
Tallers simultànis
17.30h – 19.00h Conclusions
dels tallers i Conclusions finals.
Taller 1 Disseny per a la infància? Dinamitza Pedro Pineda
Maker–Lab Barcelona–Berlin.
Diumenge 7 de Juliol
Taller 2 Deriva Urbana: el joc
com a eina d’apropiació de
l’espai públic. Dinamitza Clara
Nubiola i Pau Faus.
Taller 3 L’escola com a context? Generació d’idees per repensar l’escola des de les pràctiques artístiques. Dinamitza
Urbanitas Berlin–Barcelona.
Taller 4 Projecte Germanetes a
11.00h – 13.00h
Intervenció a l’espai públic
ocupant la plaça Nova de
Ciutat Vella. Acció dirigida
pels estudiants del Màster
Disseny i producció d’espais
de la UPC–CCCB. Visita a l’exposició dels projectes de final
de Màster al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
* per llegir més sobre les
activitats feu click sobre elles.
T re s m irade s
Tau l e s ro d o ne s
Un recorregut transversal per espais conceptuals i concrets
de la infància. Formes de desenvolupar el seu espai primigeni;
l’educació entesa com a una forma de construcció d’un espai
propi; la relació de la infància amb l’espai material i sensible
de la ciutat.
Taula 1 Escenaris habitats per la infància
Una mirada transversal des del factor material i ambiental en
la producció i disseny d’espais. Què podem rescatar de la història del disseny quan el joc s’entenia com un fenòmen urbà?
Com aproximar-nos a la producció d’espais des de la observació de les dinàmiques de la infància? Què hi ha en la proposta
de Palle Nielsen, un espai de joc exclusiu per infants a l’interior
d'un museu?
Àmbits i territoris de la infància: pre-posicions, pre-figuracions, pre-sentits amb Clara Eslava, arquitecte, professora
d’Estètica i Història del Disseny Industrial a la Universitat
Antonio de Nebrija de Madrid.
La idea d’educació com a renovació del món amb Nancy
Vansieleghem, directora d’Educació de l’Escola d’Arts LUCA.
Gent, Bèlgica.
La infància, la ciutat oblidada del segle XXI? amb Pascale
Legué, doctora en Antropologia i Urbanista. Museu Nacional
d’Història Natural de Paris.
* per llegir més sobre els ponents feu click sobre els noms
El nen, la ciutat i el poder del joc, o el principi PIP amb Liane
Lefaivre, teòrica de l’arquitectura, professora de Història i Teoria
a la Universitat d’Arts Aplicades de Viena.
Formes poètiques d’habitar i observar els espais de la infància amb Alfredo Hoyuelos, doctor Europeu en Filosofia i Ciències de l’Educació.
La proposta de Palle Nielsen, un espai infantil d’aventures al
interior d’un museu amb Lars Bang Larsen, Historiador de l’Art
a la Universitat de Copenhagen.
Taula 2 Formes d’apropiació de l’espai públic
Com apareix la infància a l’espai urbà de les ciutats? Què ens
diuen les seves formes de circular, de relacionar-se amb l’entorn, jocs informals i espontànis? Com construeixen urbanitat i
sociabilitat les "formes de fer" de la infància?
Mobilitats: pràctiques i experiències de moviment en la vida
quotidiana dels infants amb Susana Cortés Morales, doctoranda
a l’Institut d’Educació de la Universitat de Warwick, Regne Unit.
La plaça, espai de trobada amb Claus Jensen, pedagog.
Aarhus. Dinamarca.
La infància i la ciutat amb Pascale Legué, doctora en Antropologia i Urbanista. Museu Nacional de Història Natural de Paris.
Infància, ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Barbosa, professora de Pedagogia a la Universitat Federal de Rio
Grande do Sul. Brasil.
Tau l e s ro d o ne s
Ta l l er s
Taula 3 Pedagogia i pràctiques artístiques
Com poden les pràctiques artístiques establir nous vincles entre
la infància i el seu entorn, el seu context o els seus espais d’aprenentatge i coneixement? Com impulsar nous formats, noves formes de mediació i producció de continguts des de la infància?
Son espais per pensar i posar en circulació idees i solucions possibles a escenaris concrets de Barcelona. Des de dinàmiques creatives i des del coneixement compartit dels participants.
El programa per infants i joves "Aushecken" a la documenta(13) de Kassel amb Claudia Hummel, artista i professora de la
Universitat de les Arts de Berlin.
Filosofia amb nens de Cambodja com un exercici de Parrhesia amb Nancy Vansieleghem, directora d’Educació de l’Escola
d’Arts LUCA. Gent, Bèlgica.
El rol de l’art a l’escola i la vinculació amb l’espai públic amb
Mara Davoli, "tallerista" a l’escola Pablo Neruda
de Reggio Emilia.
Apropar la recerca a la infància amb Rosina Malagrida, cap de comunicació a l’Institut de Recerca de la Sida a l’IrsiCaixa Barcelona.
Taula 4 Processos participatius
Apunts sobre formes de col·laboració en el disseny d’espais.
Quina transcendència tenen aquests processos de creació compartida en la transformació dels espais, en la creació d’una sociabilitat, una col·lectivitat per a la infància?
La participació imprescindible de la infància en la creació
d’allò nou amb César Muñoz, consultor Internacional d’Infància, Juventut i Participació Ciutadana. Barcelona.
Escenaris Pedagògics amb Bia Goulart, arquitecta, Sao Paulo.
SK8+U : disseny participatiu per un espai de joc amb David
Juarez, Straddle3.
Open Roullote 45 : una infraestructura d’aconteixement per
una escola que explota amb Mariló Fernández i Francisco Rubio
de LaFundició, Barcelona.
Factoria Piedra Buena amb Les Salonnières, Pau Faus i a77
Barcelona – Buenos Aires.
* per llegir més sobre els ponents feu click sobre els noms
Taller 1 Disseny per a la infància?
Dinamitza Pedro Pineda, MakerLAb Barcelona-Barlin.
Des de la presentació d'escenaris concrets de la ciutat, volem
generar visions, esquemes, formes efímeres, que facilitin i possibilitin la presència de la infància als espais públics, que potenciïn la relació de els espais escolars amb els espais de la ciutat,
la vinculació dels centre d'art amb el carrer i amb l'escola.
Mostrarem diversos treballs, prototips ja realitzats a diferents
ciutats i generarem idees sobre com, des del disseny, des de la
creació d'una forma senzilla però subtil, es poden connectar espais, reactivar-los, reinterpretarlos també, tenint a la infància
com a teló de fons.
Taller 2 Deriva Urbana: El joc com a eina d'apropiació de l'espai.
Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus
Les creixents mesures de seguretat vinculades a tot allò que envolta a la infància i l'augment de regularització en l'ús de l'espai
públic, limiten considerablement la realització d'espais de joc a
ciutats com Barcelona. Malgrat tot, aquestes restriccions lúdiques són sovint ignorades i molts espais públics destinats a altres
usos (o a cap) són ràpidament transformats en camps de futbol, pistes de ball o skateparks entre molts altres exemples. En
aquest taller reflexionarem sobre aquest tipus d'apropiacions (i
reinterpretacions) de l'espai públic. Mostrarem diversos treballs
realitzats al respecte i visitarem algun entorn proper de ciutat per
imaginar col·lectiva i lliurement les seves potencialitats lúdiques.
Ta l l er s
Ta l l er s
Taller 3 L'escola com a context? Generació d'idees
per repensar l'escola des de les pràctiques artístiques.
Dinamitza Ubanitas Berlin-Barcelona
Taller 5 Bellvitge antimodulor.
Visita al barri i trobada amb els infants.
Dinamitza LaFundició
Claudia Hummel, professora del Màster Kunst im Kontext de la
Universitat de les Arts de Berlin (UDK), presentarà el programa
de formació per artistes i educadors "KontextSchule".
KontextSchule es una iniciativa impulsada per l'Associació de
Kunst im Kontext (Art i context). Un programa de formació que
ofereix una sèrie d'estratègies i tàctiques per, conjuntament,
educadors i artistes, desenvolupar projectes artístics en el marc
escolar, per pensar l'escola en relació als seus contextos.
L'objectiu del taller es conèixer de la mà de la Claudia Hummel el programa i l'experiència berlinesa. Contrastar i exposar
experiències similars que s'apliquen al nostre context. Generar
idees per imaginar estratègies semblants i pensar en el sentit
d'un programa com KontextSchule dins l’oferta formativa. Pensar en possibles canals per impulsar-lo.
Bellvitge és un barri de L'Hospitalet situat a l'àrea metropolitana
de Barcelona i construït als anys 60 per acollir l'onada migratòria
d'aquells anys, amb un urbanisme característic de les ciutats
dormitori. La lluita dels veïns i veïnes pels serveis i espais públics
l'ha transformat en un entorn habitable.
Des de fa uns mesos LaFundició ha estat generant converses
amb els infants del barri per tal d'explorar, mirar i analitzar el territori des dels sabers, les tàctiques i estratègies amb que l'habiten.
L'objectiu del taller és visitar el barri de Bellvitge per conèixer
el testimoni dels infants i establir un diàleg "in situ" sobre el
context i l'espai públic amb els propis nens i nenes.
Taller 4 Projecte Germanetes al barri de l'Eixample.
Generació d'idees per activar la participació de la infància.
Dinamitza Recreant Cruïlles i ID:IDENSITAT
El col·lectiu Recreant Cruïlles treballa per a l'alliberament de
l'espai del solar de Germanetes, mentre segueixi sense desenvolupar-se el planejament urbanístic de Barcelona per a aquest
espai. El col·lectiu parteix de la idea que els espais buits al barri són un malbaratament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els aprofiti i els gestioni. Per a dur a terme aquestes reivindicacions, el grup fa una crida a la participació de
veïns, veïnes i associacions del barri, per a elaborar un projecte
d'autogestió de l'espai i fer-lo.
El taller té com objectiu pensar la possibles formes de participació de la infància en aquest escenari concret de Barcelona
Taller 6 Presentació de les propostes generades pels alumnes del
Màster de Disseny i producció d'espais del CCCB i la UPC.
Dinamitza els estudiants del Màster.
L'objectiu del taller és conèixer els projectes elaborats pels alumnes del Màster i en concret, l'acció que han pensat realitzar el
diumenge al matí per l'apropiació de l'espai a la Plaça Nova de
Ciutat Vella. La idea es convidar als participants del taller a formar part en el desplegament de l'acció del diumenge, compartint tot el procés de realització i implantació de l'acció
* per llegir més sobre els ponents feu click sobre els noms
participant s
Clara Eslava
seny industrial a la Universitat
Antonio de Nebrija de Madrid.
Col·labora de manera habitual
amb la Universitat de Navarra
i la Universitat Complutense de
Madrid. Crea l’estudi Eslava i
Tejada Arquitectes l’any 2004.
Nancy Vansieleghem
Clara Eslava és arquitecta i
investigadora al voltant de
l'experiència de l'espai en la
infància, els vincles entre arquitectura i pedagogia, o els
espais de joc com camp d'experimentació. Ha publicat a
diverses revistes pedagògiques,
d'arquitectura i d'estètica .
És coordinadora i coautora
del llibre "Territoris de la infància. Diàlegs entre pedagogia i arquitectura ", llibre amb
menció especial del Ministeri
d'Educació i Cultura d'Espanya al millor llibre educatiu de
l'any 2006.
Desenvolupa la seva tesi
doctoral titulada "Àmbits primigenis. L'empremta de la
infància en l'impuls creatiu",
dirigida per l'arquitecte i artista Juan Navarro Baldeweg, a
ETSAM- UPM, Madrid.
Actualment és professora
d’Estètica i Història del dis-
participant s
Juntament amb David Kennedy va editar el llibre "Filosofia en transició. Problemes
i perspectives". Ha publicat
diversos articles sobre el diàleg, la filosofia, la infància,
l’experimentació i el cinema.
És coautora del documental
"Dis-order – conversations with
children on ADHD".
En l’actualitat el seu interès
de recerca inclou els moments
de transició com a prototip
dels nous enfocaments educatius en l’educació artística.
Pascale Legué
És des de l’any 2012 directora
d’educació de l’Escola d’Arts
Luca – Campus Saint-Lucas Visual Arts a Gent, Bèlgica.
Des de llavors està afiliada al Departament d’educació i societat a la Universitat
Catòlica de Lovaina. Abans
va treballar com assistent de
post-doctorat al Departament
de fundacions d’educació de
UGent. El 2006 va obtenir el
seu doctorat "El diàleg com
experiència límit. Una anàlisi
de la filosofia amb nens com a
projecte educatiu", sota la direcció de Marc Spoelders i Jan
Masschelein.
És doctora en antropologia
(EHESS) urbanista, consultora
i investigadora al Museu Nacional d’Història Natural de
Paris.
Els principals temes de les
seves reflexions són l’urbà i el
litoral.
Els estudis en els quals participa tenen com a perspecti-
va la resolució de problemes
socials, però també la renovació, l "organització i la creació
de nous llocs de vida. La dimensió mediambiental creua
el conjunt de la seva recerca.
L’enfocament antropològic, fruit de converses i de l
"observació "in situ", li permet copsar els llocs (la ciutat,
el barri, la casa, el espais de
treball) a través de la mirada dels que l’habiten, creen i
creuen els espais. Mirades que
incorpora en els seus estudis.
Pascale Legué ha incorporat
en el seu treball antropològic
la mirada de l’infant al voltant
de la ciutat. Els seus estudis
sobre infància i urbanisme posen en evidència el discurs dominant sobre la ciutat, generalment elaborat des del món
adult. Pascale tria treballar
amb la infància perquè considera el seu punt de vista original i poc habitual. Ha publicat
articles i llibres al voltant del
tema de l’infant i la ciutat.
participant s
Liane Lefaivre
És professora i catedràtica
d'Història i Teoria de l'Arquitectura de la Universitat d'Arts
Aplicades de Viena. Lefaivre ha
estat investigant les àrees de
joc durant anys. Des del seguiment de l'arxiu de parcs urbans
que Aldo van Eyck li va donar a
conèixer abans de la seva mort,
va crear una exposició sobre
parcs infantils i disseny per a
la infància al museu Stedelijk
d’Amsterdam el 2002. Ha escrit
nombrosos llibres sobre arquitectura, parcs infantils i sobre
l’obra de Van Eyck.
En un dels seus llibres més
destacat ha estat "Groundup city. Play as a design Tool".
El llibre planteja un recorregut històric per les estratègies
del disseny urbà per el joc a la
ciutat. Una panoràmica sobre
el sentit del joc i d’allò lúdic en
l'art, l'arquitectura i el disseny
urbà. Es fixa particularment en
els espais de jocs de la postguerra realitzats a Amsterdam
per Aldo van Eyck, Cornelis van
Eesteren i Jakoba Mulder. Ha
estat professora visitant en el
MIT i a la Universitat Nacional
de Singapur i actualment és
investigadora de la Universitat
Tècnica de Delft. Ha impartit
classes a universitats d’arreu
del món. Els seus articles han
estat publicats a una llarga
llista de revistes internacionals.
Alfredo Hoyuelos
És diplomat en Educació Infantil i doctor Europeu en Filosofia i Cièncias de l’Educació.
Desenvolupa la seves investigacions i documentacions
sobre diversos aspectes relacionats amb la qualitat i competència expressiva dels nens i
nenes menors de 6 anys. La se-
participant s
va tesis doctoral ens convida a
entendre l’obra de pedagog italià Loris Malaguzzi, escrita sota
el títol "El pensament i obra de
Loris Malaguzzi i la seva repercussió en la Educació Infantil".
Ha publicat diversos llibres
i articles sobre temes relacionats amb la infància i es formador en diversos centres de
l’Estat Espanyol, alguns països
d’Europa i Llatinoamèrica.
Treballa com Coordinador
dels Tallers d’Expresió de les
Escoles Infantils Municipals de
Pamplona i es professor del
Departament de Psicologia i
Pedagogia de la Universitat
Pública de Navarra. Es membre acitu de la Plataforma Cicle Educatiu 0-3 anys a Navarra, de la Plataforma Estatal en
defensa del 0-6 i del Consell de
Redacció de Navarra de la Revista Infancia.
Lars Bang Larsen
Va néixer a Silkeborg, Dinamarca i és Historiador de l'Art a la
Universitat de Copenhaguen.
Estudia en profunditat l’obra
de l’activista Palle Nielsen.
Aquest va proposar l’any 1968,
al Museu d’Art Modern d’Estocolm, un espai infantil d’aventures al seu interior.
Sota el nom "El Model per una
societat qualitativa", la proposta de Nielsen oferia un espai de
joc exclusiu per la infància, sense adults ni educadors.
Actualment es curador de
l’exposició "La societat sense
atributs" que forma part del
projecte "El nou Model".
Amb aquesta reprèn algunes
de les preocupacions de la dècada de 1960, com l'educació,
la militància, la planificació
urbana experimental, l'infant
com un subjecte històric actiu i
l'ús crític de la institució artís-
participant s
tica. L'exposició també s'ocupa
de la representació de la infància en l'art i la societat.
Susana Cortés
torat, realitza un estudi etnogràfic al Regne Unit, sobre
diferents formes de mobilitat
i interacció involucrades en
la vida quotidiana d’infants
d’un poble d’Anglaterra.
participant s
María Carmen Silveria Barbosa
Clàudia Hummel
Claus Jensen
És antropòloga social de la
Universitat de Xile i actualment desenvolupa el seu doctorat a l’Institut d’Educació
de la Universitat de Warwick,
Regne Unit.
L’observació de les primeres exploracions del seu fill a
l’espai va portar a la Susana
a interessar-se per la relació entre la infantesa i l’espai, trobant en l’antropologia de la infància, una forma
d’aproximar-se a l’estudi de
la vida quotidiana dels infants. Ha desenvolupat investigació etnogràfica a la ciutat de Santiago de Xile, en el
marc del projecte "Mobilitat
quotidiana i exclusió social a
santiago, Xile ". Actualment,
i en el context del seu doc-
És pedagog a Dinamarca i
Màster en Antopologia Pedagògica. Ha estudiat durant
molts anys els espais per a la
infància. Analitza l’arquitectura a través de l’observació
de l’organització dels espais i
de les seves tipologies. També
ha desenvolupat la seva tasca
a altres països europeus. Ha
participat diversos anys a l’Escola d’estiu de Rosa Sensat.
tigació que du a terme des de
la Revista Infància, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat,
de Barcelona i realitzant entrevistes amb mestres i gestors
d’educació.
Professora de la Facultat de
Pedagogia de la Universitat
Federal do Rio Grande do Sul,
Porto Alegre, Brasil.
El 2009, una investigació
sobre els currículums per a
l’educació infantil va ser utilitzada per la legislació d’educació del Brasil.
L’any 2012 realitza una investigació sobre la situació de
l’educació infantil en zona rural, que du a terme a partir de
dades recollides en 30 municipis brasilers i un qüestionari
per a 1.500 Municipis. Pertany
al MIEBIB, Moviment Interfòrums d'Educació Infantil, del
Brasil.
A Barcelona i a través d’una
beca del ministeri d’educació del brasil, està estudiant la
formació de mestres per a les
escoles infantils amb la professora Montserrat Benlloch,
de la Universitat de Vic. Inves-
És artista i curadora de projectes de mediació d’art. Des de
l’any 2009 es professora de la
Universitat de les Arts de Berlín, especialitzada en el treball
artístic amb grups socials. Al
mateix temps es directora del
programa KontextSchule (l’escola com a context) de la mateixa universitat.
L'enfocament dels seus treballs, projectes i investigacions es troben entre els camps
de l'educació, les arts, la societat i les situacions quotidianes amb un enfocament en
el desenvolupament informal,
individual i social.
participant s
Va dirigir l'estiu del 2007 a
la documenta(13) de Kassel, el
programa d'educació artística
per a infància i joves sota el títol "Aushecken" (Inventar).
participant s
Rosina Malagrida
César Múñoz
És llicenciada en ciències químiques per la Universitat de
Barcelona i Màster en Comunicació científica per l’Imperial College London. Està
especialitzada en la divulgació científica i en l’organització d’activitats d’educació no
formals, principalment en el
camp de la recerca biomèdica. Actualment és responsable de comunicació i difusió
de la ciència a l’Institut de
Recerca de la Sida IrsiCaixa
a Barcelona, on coordina el
portal europeu educatiu XploreHealth.Eu i un programa
de difusió i prevenció sobre la
Sida. Alhora també participa
al projecte europeu Nanopinion. Prèviament va treballar
al Parc Científic de Barcelona
i als Museus de les Ciència de
Londres i Barcelona.
Va néixer a Tetuan (Marroc) on
va viure la seva infància i adolescència amb el privilegi de poder
conviure entre la cultura àrab i
jueva. D’aquesta convivència, incorpora elements vitals que més
tard, transforma en els conceptes
bàsics de la "Pedagogia de la Vida
Quotidiana", que crea, investiga i
concreta en diversos llibres, documents i activitats de formació a
nivell Estatal, Europeu i Llatinoamericà.
Consultor Internacional d'Infància, Joventut i Participació Ciudadana. Un apassionat re-pensador
l'Humanisme de vocació pedagògica des del Magisteri, l'Educació
Social i la Sociologia.
Assessor-formador dels equips
responsables dels Pressupostos
Participatius d’Infància, Adolescencia i Juventud a Sao Paulo, Fortalesa, Sevilla i Trofa (Porto); i de
l'Assessoria de Participació Protagónica i Participativa de la Pre-
Mara Davoli
Ha estat "tallerista" a l’escola Pablo Neruda de Reggio
Emilia durant més de 30 anys.
Actualment col·labora amb
Reggio Children fent tasques
de formació en diferents països del món. Participa a l’Escola d’estiu de Rosa Sensat i
a diferents jornades d’educació infantil organitzades per
la revista Infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
des de l’any 2005.
sidència del Govern de Paraguai
(fins l’any 2011, que a ser enderrocat el president demòcrata Fernando Lugo).
Ponent sobre temes d'educació
i participació de IAJ, en els Fòrums
Mundials d'Educació de Sao Paulo
i Porto Alegre, i en el Fòrum Social
Mundial de Porto Alegre.
Coordinador, a Catalunya, del
Programa Dapnhe de prevenció de
la violència infantil i juvenil, de la
Comissió Europea. Va ser proposat
pel Consell d'Europa, com a membre del seu equip d'Experts en Polítiques d'Infància.
Autor entre d’altres de títols de:
"Pedagogía da Vida Cotidiana e
Participaçao Cidadá", editat per
l’Ajuntament i Universitat de Sao
Paulo amb la col·laboració de l’Institut Paulo Freire.
Beatriz Goulart
Arquitecte i urbanista, desenvolupa investigacions i projectes participatius a espais
participant s
escolars i urbans.
Es dedica a la millora de la
qualitat de l’educació i la vida
urbana, aproximant l’escola a
la ciutat, a través de l’articulació de l’educació integral i el
concepte de ciutat educadora, on va sorgir la proposta del
"barri-escola".
Actualment és consultora del Ministeri d’Educació
del Brasil, investigadora a la
Universitat de Rio de Janeiro
i coordinadora del despatx
d’arquitectura "Escenaris pedagògics" de São Paulo, desenvolupant projectes en diverses regions brasileres.
Straddle3
postes mitjançant reciclatge
i autoconstrucció. Respecte a
l'espai públic han desenvolupat diverses estratègies, des
de condicionar espais en desús
amb estructures desmuntables, a transformar elements
de rebuig per convertir-los en
mobiliari urbà, passant per la
redacció d’una guia jurídica
per a l’activació d’espais. La
major part dels processos han
estat duts a terme en entorns
de col·laboració oberta en què
es dissolen els límits entre promotors, dissenyadors, constructors, gestors o usuaris dels
espais. Actualment treballen,
juntament amb altres grups,
en el desenvolupament d’eines
digitals per a la xarxa arquitectures col·lectives.
LaFundició
És un col·lectiu interdisciplinari
que ha desenvolupat diversos
treballs sobre temes d’habitatge, espai públic, domini públic
digital i urbanisme participaEl treball de laFundició es situa
tiu. En matèria d’habitatge
a la cruïlla de les pràctiques
han construït diverses pro-
participant s
artístiques i culturals i l’educació, enteses com a activitats
de controvèrsia. Actualment
la seva principal línia d’actuació es fonamenta en processos col·laboratius de continuïtat amb diferents col·lectius,
grups d’acció i institucions.
Des de 2013 laFundició disposa d’un espai físic al barri de
Bellvitge (l’Hospitalet) que
proposa una oportunitat on
experimentar amb formes col·
lectives, horitzontals i transfrontereres per construir i posar en circulació la cultura i el
coneixement, entesos com a
recursos d’ús comú.
LaFundició és una cooperativa, un mitjà per regularitzar
la nostra situació com treballadors, dins l’esfera cultural.
Una forma horitzontal d’organització, sensible al retorn
social del nostre treball, que
ens permet posar en marxa
processos col·lectius de construcció de coneixement i que
potenciïn el bé de tots els individus implicats.
Pau Faus
Arquitecte i artista visual. Explorador de la quotidianitat
urbana i de les pràctiques autònomes i contestatàries dins
la ciutat contemporània. Amb
els seus projectes proposa mecanismes de representació i/o
interacció que facin aflorar
els conflictes i les particularitats intransferibles del lloc on
es troba. La majoria dels seus
treballs són obres realitzades
"in situ’, en col·laboració amb
agents locals i altres professionals del món de l’arquitectura,
la fotografia, l’antropologia o
les arts visuals i escèniques.
Ha estat professor de la
Universitat d’Arquitectura del
Vallès i ha format part del
col·lectiu interdisciplinar d’exploració urbana "Observatori
nòmada-stalker’. Ha impartit
tallers, desenvolupat projectes
i exposat la seva obra a diversos centres d’art contemporani
locals i de l’estranger.
participant s
Pedro Pineda
Clara Nubiola
participant s
autora del llibre "La guía de les
rutes incertes’. Barcelona, editorial BsideBooks (2011).
Urbanitas Berlin–Barcelona
Estudia disseny i tecnologia a
Londres i ara viu a Berlín on
desenvolupa els seus propis
projectes comissionats, dissenya experiències i promou
xarxes socials.
Pedro dinamitza Makerlabs,
impulsa la creació de festes i
intervencions públiques,donant especial importància al
procés que l’usuari està vivint.
El MakerLab és un entorn
d'aprenentatge nòmada,
una incubadora de processos, oberta a tots i sempre en
desenvolupament. Un moviment ampli cap a la producció intel·ligent i col·laborativa. La naturalesa modular
del MakerLab li permet adaptar-se al seu entorn local i els
seus recursos. Els instruments i
processos són flexibles, i fàcils
per aprendre i dominar-los.
Tot el que genera està obert a
nous participants, habilitats i
procediments.
Dissenyadora gràfica. Màster
en Antropologia Social i Urbana i Postgrau en Arquitectura
del Territori, actualment és responsable del projecte "Els buits
urbans", treball que combina
amb encàrrecs d’il·lustració.
Utilitzant principalment el
dibuix i sense deixar de banda
altres eines com l’escriptura
i la fotografia, Clara Nubiola
explora el territori, urbà i rural
i ho relata a través d’una visió
crítica, diaris de ruta, postals
domèstiques, reflexions urbanes i escenes de ciutat.
Ha realitzat tallers d’il·lustració i derives, exposicions i
convocatòries a la xarxa, relacionades amb espai públic
i participació ciutadana. Ha
col·laborat amb diverses universitats donant conferències i
tallers sobre paisatge, territori,
derives i il·lustració.
Ha participat en diverses
exposicions col·lectives i és
Urbanitas Berlin-Barcelona és
una gència de projectes per el
desenvolupament de la ciutat, amb seu a les dues ciutats.
Fundada l’any 2006 per Maria
Muñoz Duyos, investigadora i
productora cultural i Florian Schmidt sociòleg urbà.
Urbanitas entén el treball
amb l’urbanisme des d’una
perspectiva holística, com
una suma de processos de cooperació, de diàleg i transferències entre coneixements i
formes de fer.
La seva pràctica es troba
en la transició d’escales i àmbits: entre el context urbà i
l’arquitectura, entre els possibles públics i la producció
cultural, entre l’espai urbà i
els seus practicants. Per això
dissenyen conceptes urbans
integrals, impulsen iniciatives
culturals i moderen processos de diàleg. Creant diferents
formats de comunicació, d’investigació i creació compartida, de participació.
Els mètodes d’investigació
propis de les ciències socials
i els llenguatges de les pràctiques artístiques i culturals,
conviuen de forma orgànica en
l’anàlisis i pràctica d’Urbanitas.
Urbanitas col·labora amb un
ampli ventall de professionals.
creant una xarxa continuada
de col·laboradors que formen
part dels seus projectes: l’administració pública, fundacions, universitats i professionals
independents; associacions,
col·lectius i societat civil.
Recreant cruïlles
Recreant cruïlles és un projecte
col·lectiu que treballa per l’alli-
participant s
berament de l’espai del solar de
germanetes, mentre segueixi
sense desenvolupar-se el planejament urbanístic de barcelona
per a aquest espai. El col·lectiu
parteix de la idea que els espais
buits al barri són un malbaratament de recursos i que ha de
ser el mateix barri qui els aprofiti i els gestioni. Per a dur a
terme aquestes reivindicacions,
el grup fa una crida a la participació de veïns, veïnes i associacions del barri, per elaborar un
projecte d’autogestió de l’espai
i portar-lo a terme.
Id Idensitat
accions o intervencions, impulsa processos, configura exposicions, edita publicacions.
Reuneix un conglomerat d’estratègies creatives per dur a
terme una activitat o un conjunt d’activitats.
Amb l’expressió "experimentar amb el lloc per a transformar les pràctiques artístiques
i experimentar amb les pràctiques artístiques per a transformar el lloc", vol fer evident la
funció activa que té l’art en el
context social. Idensitat ha col·
laborat amb nombrosos artistes i creadors de diversos àmbits, posant-los en relació amb
persones o col·lectius que treballen en els contextos locals.
Les Salonnières
És un projecte d’art que experimenta formes d’incidir en
el territori en les seves dimensions espaial, temporal i social, mitjançant propostes creatives. Des del seu inici el 1999,
ha anat evolucionant fins esdevenir un sistema complex
que incorpora altres projectes,
Són un col·lectiu artístic indisciplinar format per Laura
Cardona, Ester G. Mecías, Cèlia Prats, Meritxell Romanos i
Marta Xibillé que des de 2006
participant s
desenvolupen projectes artístics i educatius. A partir del
seu cos i l’actitud, creen escenaris desinhibits en els que
interactuen amb el públic per
a provocar i qüestionar, amb
petites disrupcions en el dia a
dia, comportaments i pensaments preestablerts relacionats amb la identitat personal
i col·lectiva entesa des del seu
caràcter performatiu.
INSCRIPCIÓ
Del 16 de maig al 15 de juny
a www.rosasensat.org
INFO
[email protected]
E M P L AÇ A M E N T
CosmoCaixa
c. Isaac Newton 26, Bcn
TA R I F E S
8 0 €*
Subscriptors: 72 €*
Socis: 64 €*
*El preu inclou esmorzar
i dinar del dia 6