Breve revisión de unos hechos

Anuncio
ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEÑOR
Redacción y Administración:
San Salvador, 2 - Arta
Abril de 1975
I I época - Año 1975 - Núm. 66
Director:
Juan Servera Riera
Breve revisión de unos hechos
QUERIDOS
feligreses:
Recién
Ya antes de Semana Santa se había nombrado una
acabadas las celebraciones de la
Comisión Gestora con el fin y propósito de enjugar el
Semana Santa, frescos aún en
déficit que todavía arrastra la Cofradía, déficit que
el recuerdo de todos los entra-
quedó notablemente reducido al recibirse unos dona-
ñables y siempre tan emotivos
tivos bastante sustanciosos. Con las aportaciones pacien-
acontecimientos
de estos días
temente alcanzadas por los componentes de la Gestora
conviene tener una serena re-
estamos seguros que prácticamente se anulará el dé-
flexión y hacer un breve repaso para situar en su
justo lugar cuanto se hizo y se ha logrado.
Ya de entrada podemos decir que nos sentimos^ sinceramente satisfechos de todos los actos en general,
sin olvidar, no obstante, nuestra obligación de esforzarnos sin cansancio an el noble empeño de superarnos.
La asistencia de fieles, muy ordenada y bastante numerosa en todos los actos litúrgicos. Hemos procurado
ficit.
En estos momentos se trabaja en la elaboración de
unos Estatutos que, una vez presentados y discutidos
por el pleno, se harán llegar a la autoridad eclesiástica
para su aprobación. A partir de entonces la Cofradía
de S'Endavallament posiblemente será la encargada de
organizar toda la Semana Santa en sus partes no litúrgicas.
que dichas celebraciones se realizaran con la dignidad
inherente a su carácter sagrado. En relación a los actos
Gratísima novedad de este año ha sido la bendición
no litúrgicos, la numerosísima asistencia que a lo largo
y puesta en funcionamiento, el Domingo de Ramos, de
de nuestras calles se congregó el Jueves Santo para
estas 32 magníficas farolas que, a la par que ilumina-
contemplar el desfile procesional, se convirtió en apo-
rán la escalinata de San Salvador, serán un bello mo-
teòsica aglomeración el Viernes Santo. Francamente uno
tivo ornamental añadido a tan hermoso lugar. Muchos
no se explica como puede acomodarse tal gentío en San
"ernes para quienes, tíe modo tan desinteresado, se
Salvador. Necesariamente han ide ser muchos los visi-
esforzaron para realizar una obra tan interesante como
tantes que se quedan sin ver el espectáculo. Pero este
necesaria. Si un día, como está programado, se logra
hecho nos obliga a todos a procurar una perfección y
la iluminación exterior del templo parroquial y del re-
una continuidad sin fallos ni cansancio. Por el buen
cinto amurallado de San Salvador, podemos asegurar
nombre de Arta pero, principalmente, por lo que su-
que se habrá alcanzado algo sencillamente maravilloso.
pone de emoción religiosa para muchos asistentes S'En-
Creo que todos podemos felicitarnos Ue lo alcanzado
davallament. En nuestros días de predominio de lo au-
hasta hoy. Todo ello es exponente de lo que puede un
diovisual, no debe la Iglesia privarse de estos medios
pueblo cuando hay personas sacrificadas que saben mo-
tan aptos y eficaces para llegar a la sensibilidad del
ver voluntades. Porque no es únicamente en el aspecto
hombre de hoy. Precisamente porque tenemos interés
que hoy comentamos que se lograron magníficas rea-
en poner las cosas en su punto es por lo que no con-
lizaciones que están en el recuerdo de todos. Pensemos
viene olvidemos que el ser humano no es sólo razón
en las últimas inauguraciones tenidas en Arta y se verá
sino también imaginación, sentimiento y capacidad de
como, dentro de unas posibilidades muy limitadas, exis-
admiración.
te un honrado afán de superación.
Q
Abril 1975
BELLPUIG
286
PERSONATGES
Es capvespre d'aquest mateix dia, se
D'ARTÀ
Es «Mestre Segundo»
Dos
dies
ben senyalats
començava
així
com anaven
acabant
esclusiu.
Quan feia ja una sèrie d'anys que havia deixada j o s'escola de don Segundo,
allà
don Seguiíuo. U n era dia primer de ju-
ets al·lots sa seva tasca, li besaven ses
començà ell a anar xerec
ny, dia de San Segundo, i, p e r tant, dia
mans i partien, a fi de n o f e r nosa en
s'adobaria, llogà una casa a sa Colònia,
en que es mestre feia festa. S'altre era
es qui venguesin
on ets aires són sanitosos. P e r ò , ¡ca!, no
SA
i
que du-
temps meu, p'ets al·lots de s'escola de
es dia en que venia a s'escola sa Junta
prop,
de s'estiu
d es Missalges, o sia, fins dia 9 de setembre,
de bondeveres. Es mestre solia estar per
hi havia, a
es punt
rava fins es dilluns de la Mare de Déu
darrera.
VINGUDA
DE
SA
JUNTA.
—
P e r veure si
hi hagué res que fer. A poc a poc, anà
Escolar. Ets al·lots sols dèiem "Sa Jun-
Aquesta Junta que, com he indicat, te-
pitjorant, i, a la fi, dia 24 de Juny de
ta". Sa paraula
nia es nom de "Junta
l'any
"Escolar"
la
deixàvem
Escola",
estava
1918, confortat amb sos sants sos
a un costat. Es que j o crec que, fins i
encarragada
de mirar p'es bé de s'en-
Sagraments, i, després de pronunciar ses
tot,
així.
sanyança a ses escoles nacionals. L a for-
paraules: "Muero tranquilo, porque he
Aquests dos dies, tots ets al·lots de s'es-
maven es batle, es rector, es jutge i uns
cumplido con mi deber", entrega
cola
quants senyors més que, ara, no record
ma a Déu.
no
sabíem
que
s'anomenà
de don Segundo,
gravats
los teniem ben
dins sa mollera.a.
Ara,
vos diré
quatre
se calçaven
ment consagrada a s'ensenyança, la ma-
ets al·lots en qüestions d'estudis, venia,
jor part d'ella — 2 2 a n y s — a Artà, amb
un pic cada any, a s'escola. Sempre ve-
gran satisfacció de tothom. P e r això és
tit
sobre
cadascun d'aquests mateixos dos dies:
DIA
DE S A N " S E G U N D O " . — C o m
examen,
de quin
punt
és natural, aquest dia era dia de gala
nia dins sa primera
p'ets
de juliol, i a sa part d'es matí.
al·lots
de don Segundo.
S'escola
estava ben tancada amb clau, sense que
quinzena
se feia
tenien al·lots en aquesta mateixa esco-
totes ses coses en orde.
un regal
li regalaven
gallina;
an es mestre.
un pollllastre;
altres
una
Unes
s'escola
ben neta
gro-
ssa; altres, una o dues botellas de suo;
menatge a tan bon mestre, confo.mie an
que
es següent
no estigués
més retgirat
que un
gens de renou i més serio que una pa-
que s'a-
deixeble de
tots ets al·lots, ben nets i amb so ves-
estava assegut en es seu lloc, sense f e r
procuraven
estat
tit millor que teniem. N o n'hi havia cap
nostra
ses famílies
rreía, el qual havia
don Segundo, se celebrà, a Artà, un ho-
cuc, per por de no quedar bé. Cada qual
Totes
Es dies 12 i 13 de juny de l'any 192,3,
a proposta de don Joan Sancho (a) Ga-
li regalaven tabac, etc. Es regal d e ca
ets anys, una gallina.
cementeri, com a n'es funeral, hi
assistí l o que se diu una gran gentada.
i se posaven
altres, sabent que era e l l molt fumador,
era, tots
que, tant a sa conducció d'es cadàver a
n'es
Es mateix dia de sa vinguda, acudíem
altres, una
ensaimada
d'es mes
Dos o tres dies abans de sa vinguda,
s'obrís p e r ningú. Totes ses famílies, que
la, feien
Sa vida de don Seguido estigué total-
quins eren. P e r veure, mediant un pe-
paraules
s'àni-
tata,
esperant
que arribas
s'hora. Tan
programa:
Dia 12. —• Es capvespre, ses campanes
de la parròquia tocaren de mort.
Dia 13. — A les vuit i mitja d'es matí
—aleshores
sols hi havia
misses es
matins—, hi hagué, a la mateixa parrò-
nimal que regalaven an es mestre esti-
prompte
gués ben gras, a fi de quedar bé. C o m
se posava més dret que un fus, tenint
quia,
se pot suposar, ses famílies, que tenien
es braços plegats i dient, en veu forta
amb túmul especial i assistència de to-
dos al·lots a s'escola
i
tas ses autoritats. Acabat l'ofici,
aquestes—
Es
— n o eren
sols feien
mateixos
moltes
dúiem,
semitonada,
ses
sa porta,
paraules:
Una
personal-
vegada
tots, allà, així com arribàvem, de xoco-
d'una hora i mitja
lata amb ensaimada. I vos assegur que
sa
tothom
mençava
funció
se co-
durava
mis a tots ets al·lots
sistint
aquests
de s'escola,
mateixos
premis
A
con-
en lli-
conventual
molt
solemne,
mani-
de condol a sa casa de sa se-
viuda
d'es mestre.
les quatre
lloc,
Aquest dia hi havia repartició de pre-
estar
nyora
cosa
o dues.
que
podeu
assegut,
que
mos ne desfeiem bé. N o n'hi havia cap
En
"¡Buenos
ofici
festació
ment, es regal a ca's mestre, berenant,
fes s'empegueit.
tothom
días!".
un regal.
al·lots
com s'obria
d'es capvespre,
en es teatre
necrològica,
tingué
principal, una tarde
amb ocasió
d'esser
entre-
gáis retrates de don Segundo a ses escoles
nacionals.
Va f e r s'entrega, com
bres i estampes. Cada qual tenia es pre-
antic alumne, mossèn A n d r e u
mílies que tenien més d'un al·lot a s'es-
mi
o
cola, sols feien un regal an es mestre;
A r a no record
sa que
den A n d r e u Ferrer, en nom des mestres
pero també és v e r e que a n'es berenar
los repartia o si era es mestre, després
nacionals. Es mateix don Andreu Ferrer
hi
d'haver-se'n
ben segurs d'això. Es v e r e que ses fa-
anaven
mestre
tots.
Tant
sa senyora
com sa neboda, D .
s:e desteixinaven
a
Pepa
per atendre
d'es
Sullà
a tothom
que corresponia
an ets seus punts.
si era sa Junta
anada
sa
mateixa
Junta.
sia, es c; pellà
en feu ofrena
Garameu,
Caselles,
rebent-los
a n'ets alumnes
Fos així com fos, l o cert és que hi havia
teza Picó.Tots ets senyors, que he citat,
repartició
general
de premis.
feren
l'alumne
de s e ;
escoles aceptantlos
un discurset
adequat.
Joan
For-
L'amo En
Jran Alzamora s'adherí a l'acte, en nom
d'es
Bar-Restaurante
Paseo M a r í t i m o , s/n. (cerca H o t e l Talayot)
dirección
de antes
(Son Servera)
SERVICIO
—
damunt
un nuevo
local,
ses seccions majors
d'ets
alumnes
de flors que tiraren damunt sa mateixa
tomba.
Tal fou don Segundo Díaz Cordero,
mestre
nacional
d'Artà.
SELECCIÓN
PROFESIONAL
R e s e r v e su mesa al número 56 72 52 de Son S e r v e r a
Piadosament
hem de creure que ja és en el Cel. Mes,
p'es cas de que encara
CARNES
EXQUISITA
ren
de ses escoles nacionals amb canastres
y a la vista de los señores Clientes
PESCADOS Y
Rubí, s'hi va
sa tomba de don Segundo. L'acompanya-
Mariscos en vivero propio
INTERNACIONAL
Cano,
Acabat s'acte, sa comisió organitzado-
CALA MILLOR
le ofrece
D. Joan
ra anà a depositar una corona
más amplio, más cómodo.
COCINA
D. Daniel
r. d herir, en nom de ses autoritats.
DE N U E V O A B R I Ó S U S P U E R T A S
misma
locals,
ra, i es rector,
LOS T O R O S
La
deixebles
en nom d'es deixebles qui vivien a fo-
fos en es lloc
de s'e^piació, això és, en el Purgatori,
prec a tots es qui aquestes retxes
geixen,
resin
un Parenostro
cans etern de sa seva
lle-
p'es des-
ànima.
En Pep de Sa Clota
Abril 1975
Datos
ECOS ARTANENSES
sobre
«S'Endavallament»
Hemos
sación
NACIMIENTOS
Día 21 febrero. David-Salomón T e l l o Palacios hijo de Pascual y Esperanza-Socorro, " M o l í deu C o r o n é " .
Día 25 febrero. Bárbara F e r r e r Moragues hija de Ramón y
Antonia en calle Argentina, 25.
Día 3 marzo. Antonio A r t o Camarena hijo de Antonio y
Virtudes en calle Batlesa, 30.
Día 3 marzo. Mateo Sureda Santos hijo de Mateo y Elena
en calle Botovant, 22.
Día 2 marzo. María-Angela Alzamora Pastor hija de Juan
y Catalina en calle Gran Vía, 38.
Día 6 marzo. Debrah-Jacqueline Williams hija de Gareth-John y Pauline-Margaret en calle G. Franco, 5.
Día 9 marzo. María V i e j o F e r r e r hija de Salvador y Francisca en calle Bellpuig, 14.
Día 14 marzo. M i g u e l Piris Castellano hijo de Francisco y María en calle Taulera, 15.
Día 15 marzo. María d e l Carmen T o r r e s Roca hija Lorenzo y L e o n o r en calle
General Mola, 6.
Día 10 marzo. Josefina González F e r r e r hija de Seraf'n y Catalina en calle G e neral Aranda, 86.
Día 24 marzo. María del Carmen Infante Sureda hija de Julio-Rafael y María
en calle M . Blanes, 27.
Día 28 marzo. Filomena Donoso Massanet hija de Marcelino y de Francisca
en calle Barracas, 14.
e
287
BELLPUIG
mantenido
una breve
con don Antonio
conver-
Brunet
F i au
como Presidente de la gestora de "S'Endavallament"
unos
para
cuantos
que
datos
nos
aportase
desconocidos
muchos lectores de " B e l l p u i g " ,
por
dispu's
de esta restructuración sufrida este año
y que tan buenos frutos parece que ya
da.
La
Gestora
está formada por:
El Presidente don Antonio Frau.
Tesorero don Cristóbal
Vocales
Lliteras.
don Juan Sard,
Femenías,
doña
Antonia
doña
María
Lliteras, don
P e d r o Riera y don Juan Massanet.
Preguntado por los objetivos
nos di-
j o el Sr. Brunet que al n o haber una
junta constituida responsable de " S ' E n
MATRIMONIOS
Día 8 marzo. Francisco Lliteras P o m a r con Bárbara Vaquer A m o r ó s en la Iglesia Parroquial y bendijo la unión el
Rdo. Juan Servera Riera.
Día 11 marzo. G a b r i e l Moya Vicens con Bárbara Servera
Nebot en el Santuario de San Salvador y bendijo la unión ^1
Rdo. Juan Servera Riera.
Día 22 marzo. Jaime Alzamora Massanet con Sylvia-Erika
Neujahr en el Santuario de San Salvador y bendijo la unión
el Rdo. M i g u e l M u l e t Bujosa.
Día 22 marzo. Pascual Tebar Meléndez con Juana-Ana Alzamora Massanet en
el Santuario de San Salvador y bendijo la unión el Rdo. M i g u e l M u l e t Bujosa.
Día 22 marzo. Antonio Juan Tous con María Juan Sancho en el Santuario de
San Salvador y bendijo la unión el Rdo. A n t o n i o Gili F e r r e r .
davallament",
su propósito
fue
hacer
una campaña para hacer socios y poder
constituir dicha junta, al mismo t i e m p o
que resolver
el problema
económico.
Tras la campaña hay apuntados más
de 200 socios que abonan
voluntarias
desde
cien
unas
pesetas
cuotas
mínimo
a un máximo de mil. El patrimonio actual
de " S ' E n d a v a l l a m e n t "
oscila
alre-
dedor de las quinientas m i l pesetas. E .
1
DEFUNCIONES
Día 27 f e b r e r o . Catalina Pastor V i v e s a la edad de 85 años
en calle R. Blanes, 58.
Día marzo. María G e l a b e r t Jordá a la edad de 87 años en
calle San Francisco i 4.
Día 2 marzo. P e d r o Lliteras T o r r e s a la edad de 67 años
en calle P. Plana, 12.
Día 10 marzo. Margarita Bonnín Fuster a la edad de 75
años en calle General Aranda, 56.
Día 21 marzo. Agustina L ó p e z Peraita a la edad de 15 años
en calle R. Blanes, 28.
Día 26 marzo. Gabriel Ginard G i l a la edad de 79 años en calle J. Antonio, 14.
Día 29 marzo. A n t o n i o Tous Sureda a la edad de 77 años en calle General
Goded, 29.
déficit,
que ya encontró
la gestora
de
pasado sanos, son unas ochenta m i l pesetas, e l cual esperan
amortizar en el
plazo de un año.
En cuanto a planes futuros
Brunet
expresó
cubierto
el
deseo
el déficit,
puedan
elegir
de, una vez
presentar
sión de la gestora
la ilusión
la
dimi-
para que los socios
democráticamente
nueva Junta. En un futuro
hay
el señor
una
más lejano
de completar
el Jueves
Santo con el Viernes.
CONFECCIONES DE PALMITO, MIMBRE Y RAFIA
Al
final
el Presidente
nos manifestó
su satisfacción por el trabajo
£>GL
A N T O N I O BRUNET FRAU
al mismo tiempo
que aprovecha
pacio
en
concedido
Careta, 7 - Tel. 25
Atia (d3aUc¡AQ4.) C a ^ t T " 18
BELLPUIG
el espara
agradecerlo a todos los socios y demás
colaboradores
DESPACHO:
realizado,
de
algo
como ya es en Arta
tan
entrañable
"S'Endavallament".
G. P. - C. C
o.
288
DONATIVOS PARA LA
I L U M I N A C I Ó N DE L A
ESCALINATA
DE S A N S A L V A D O R
Iluminación
de la escalinata del
Santuario
San
En
(Continuación)
de
Salvador
nuestra
edición
del
M i g u e l Barceló
pasado
mes
un grupo de artanenses se habían proiluminar
Salvador. Y
la
escalinata
gracias al
que elaboraron
A R T A
Ptas.
de diciembre, dábamos la noticia de que
puesto
Abril 1975
BELLPUIG
de
San
entusiasmo
el proyecto, ha
con
llegado
Juan
1000
Sard
Antonio
1O00
Brunet
M g u e l Fuster
Juan Llinás
—2
1000
— 2 botellas de cognac
500
a buen puerto antes de lo previsto. La
Familia Solivellas-Blanes
5000
inauguración de las nuevas farolas, que
José Bernat
A n d r é s F e r r e r Pons
han sido colocadas acertadamente, coincidió con la noche
o sea, con
del
Viernes
Santo;
se
convertido
propusieron,
en realidad
es
don
revivir
la
se iluminaba
calinata que conduce a nuestro
—Sabemos
acogida,
que
la
—Envío
Juan Sard Pujadas
1000
es-
farolas
buena
¿no es así?
— E n efecto, una gran mayoría de artanenses vieron muy eficaz la instalación
de las farolas en la escalinata y en seguida
brindaron su colaboración.
—.¿Cuántas farolas
—Treinta
y
se han
das por Juan Ginard F e r r e r
—¿Cuál
—Aún
tetal;
instalado?
dos. Todas ellas
realiza
"Sarasate".
no
hemos
en
el
calculado
próximo
el
coste
número
Ï3ELLPUIG les podremos facilitar
ción detallada
de todos
de
rela-
los gastos, así
como de las aportaciones que
vayamos
recibiendo.
—.¿Confían
Llull
recibir donativos
suficien-
Riera
300
(en materiales)
Mateo
500
Quetglas
Anónimo
Peluquería
Caty
Rdo. don Juan
de 1.200 pesetas, rebajado
1000
1000
1000
2000
Anónimo
1000
Anónimo
1000
Mesquida
Juan Mas
(segundo
2000
donativo)
Jaime Cassellas
(segundo donativo)
1000
2000
donativo)
Hnos. Sureda
(segundo donativo)
ciones recibidas
se unirán
las de
chos
han
con
visto
mu-
buenos
ojos la colocación de las farolas.
Finalmente
lista
de
nos
facilitan
bollos de lana, ganchillos, agujas, etc.
—Un
médico:
2 cajas
grandes de me-
— U n amigo de Burundi: un kg. de "bessó"
— O t r o amigo: medio kg
—Un
particular para
de "bessó".
sus hermanos de
Burundi:
1 botella
quete
cigarrillos, 2 americanas
de
2
pantalones
—En
la Caja
P i e d a d hay
de cognac, 1 pa-
la
segunda
donativos.
¡Enhorabuena!
de Ahorros y
2.000 pesetas
para que Juan disponga
Monte
de
depositadas
cuando ven-
1000
(Continuará)
Gracias!!!
Debemos dar gracias a Dios porque la
Buena Nueva de su Salvación puede lle-
POR
FAVOR
Si conoce la dirección de
un familiar o amigo interesado por las cosas de Arta,
comuníquelo a BELLPUIG.
L e s misioneros trasmiten a todas
ELÉCTRICA
Exclusivas
Televisión RADIOLA
ARTA
LUX
en su parroquia...
Nosotros haremos todo lo posible p;.ra que nunca les falte
el aliento para
llevar la obra de Dios a todos los hombres.
Si Vd. se alegra
al
recibir
BELLPUIG
DIFÚNDALO
ENTRE
INVITÁNDOLES
KELVINATOR
ks
gentes la fe que vivieron en su familia,
Arta, Pascua de 1975.
Frigoríficos
y
caballero.
gar a todos los rincones del Mundo.
—>No dudamos de que a las colaboraque
Damián.
de costura para labores,
ga.
tes para liquidar e l coste?
otros
paquete
a 800 por
dicina.
Bisquerra
Carrió
felicita-
grupo.
-—Obsequio al P.
—Un
1000
Rdo. don A n t o n i o Esteva
de su onomástica:
ción en nombre de todos y un jersey
un amigo del
Servera
Ferragut
en el día
2000
Riera
Julián
setas.
1000
Anónimo
Guillermo
Total 385 pesetas.
— E n v í o de dos sacos de ropa: 1.500 pe— O b s e q u i o de los " A m i g o s de Burundi"
Celler Ca'n Faro
(segundo
es el coste total?
pero
Total 826 pesetas.
1000
Santua-
tuvo
de
Juan Serra Alzamora
instaladas.
idea
cajas
—."Especies"
ne el poder subir con la necesaria iluestuviesen constantemente
sardinas
— 2 botes de aceitunas
1000
la
en que las
—4
1000
Anónimo
rio. P e r o , viendo las ventajas que supominación, se pensó
1000
1000
Jorge
anchoas
mejillones
Anónimo
sensación
totalmente
de
que
agradable que ocasionaba tiempos atrás
cuando
cajas
— 3 cajas de
Carrió
En p r i m e r lugar nos dijo...
—Deseábamos
—2
—"Piebe"
ve diálogo.
condensada
— 4 botes pequeños de leche condensada
2000
Mesquida, con el que sostuvimos un bre-
cigarros
— 2 botes grandes de leche
7000
lo
Julián
de
Caja de Ahorros
Uno de los promotores que han conseguido
cajas
Banesto
S'Endavallament".
"Amigos
año 1975.
2000
500
M a t e o Esteva
Relación de la actividad de
de Burundi" en el primer trimestre del
¡CUANTOS
MÁS
A
SUS
AMIGOS
SUSCRIBIRSE.
SUSCRIPTORES
SEAMOS
Calle Costa y Llobera, 8 - T e l . 115
MEJOR
ARTA
Y MAS
SERÁ
ECONÓMICO
NUESTRO
BELLPUIG!
Abril 1975
BELLPUIG
CONEGUEM CA NOSTRA
Sa Duaia d Abaix (El Puig Figuer)
SA
FONT
Roques
INTERLUDI
SOBERANA
resecades,
dos pins doblegáis... Com
cantava
l'aigua
baixant cap el vall
Com
cantava
l'aigua.
i petjades
d'homes
tan sols molt avall.
i una esquella
fosca
11
molt
que els ocells no hi volen
sols corbs i milans.
Montanyes
acompassat,
Avui ja no belen
han vingut
senyala les egos
d'abaix
molt
un bel esglaiat
per dins les felgueres
la coma
brolla gota a gota
porucs els remats.
que...
Es tan grandiosa
i tan sols un raig
Un blat que vol créixer
Cercant comellars.
dret cap a mar.
Avui jar no canta,
dindolejant
lluny,
pesturant.
els homes
homes ciutadans
que amb màquines
groses
fan els putxos plans
i fan carreteres
i embruten els camps.
La font muntanyenca
seguia
ratjant.
Com cantava
l'aigua
bruncint cao el vall
pelades,
La Font
Soberana
Poc a poc ratjant
sols treu una llàgrima
que
neix.
tremolant.
recorts de focs grands.
TRESCAIRES
Hidrología subterránea
Aguas subterráneas se las descubriremos con el nuevo sistema del
contrato de garantía. HIDROLOGÍA S U B T E R R Á N E A paga todos
los gastos de excavaciones o perforaciones, si no entrega la cantidad
de agua garantizada en el contrato de garantía.
Para más informes solicite folleto de instrucciones en:
Ponterró, 33 - A R T A (Baleares)
Joyería y Relojería
Platería
VICTORIA
(Pep d'Alcúdia)
VENTA Y COMPOSTURAS EN GENERAL
Antonio Blanes, 26
ARTA
Sin el correspondiente ticket no se entregará
ninguna compostura.
Suscríbase &
BELLPUIG
Q
BELLPUIG
290
Ses
Abril 1975
ieuleres
P e r situar dins s'història es coneexei-
arreigada de s'us d'es fanc, i que tenia
ments que tenim, encara vigents, de sa
amb
tècnica
de sa ceràmica, no queda
molt mes forta, que s'imposà en lo que
remolí
que
remontarnos
a sa
mes
Mesopo-
tamia Neolíca, a ont neix aquest art
mes
de sa seva
cultura,
en aquest cas de una gran
cia.
Cuant
queologies,
s'estodian
d'un
es
estrat
roma,
se
blanquinosa, feta
pero
ont trobam formes
"vasi
ar-
de moldures
tòria
repetí
es
cia
i
de se que p o r e m dir que quasi tots es
acentúa
sa
de
sa
ceràmica
nostra
que
tembé
que
d'es
nostre
de tradeions romana
a s'Edad
Mit-
Perfils de ses formes mes conegudes:
una ceràmica
1, jerra; 2, jerra de bevedor; 3, jidriola;
eminentment
a unirse,
nían
un
popular.
mallorquina
ve-
mateix
punt
de
partida,
que
després prenen camins diferents, i que
sanias que forman part, a tots es pobles
se troben de bell nou cuant se mesclen
des seu sustrat cultural. L o que mos ha
s'es costums d'es moros amb sa de sa
arribat a noltros com a tradició, de sa
gent
tècnica de fer
formes, i en part de sa tècnica.
tísser
lo
mes
pero
elemental
Mallorca
d'aquesta
ha tengut
ques de fer, a dins el món
un
paper
camp, tat
d'influenciadora
soseieix
in-
Se
èpo-
Mediterrá,
amb
a s'Edad
de
aquest
Mitge,
de
S'invasió
a
presenta una revolució dins es món
estave
encontacte
directe
amb
se "teule
enverniza; i
à r a b e " voltada. S'unic
proce-
diment per redui se porosidad des fanc,
entre
se
és
mes
primitu,
pasa
sa
ma
banyada
de coure, que afecta mes a sa calitat que
ralment
a sa forma
aquest traball, pero mes en lo acciden-
Ahia
d'es vasos. Es árabes intro-
a Mallorca
ceràmica
refinades.
dos tipos
popular;
en
de
taller
es primer
li
re-
diuen j e r r e r i a , que es propi d'un
de
satje urba, i a ont si fan feines de fanc
sa cerámica. Aquesta gent nove que ve,
domes si fa ses for-
per damunt sa pesa encare crua. Natu-
de
Espanya,
fundamental
moltes
pràcticament, are
mes mes sencillas i sense
ceràmica árabe i sa romana es sa forma
calitats i posibilitáis mes
"mao-
procedencia.
musulmana
diferència
àmb
si fan també teules, de ont li ve es nom
mes
complicades
envernizades.
paít-
S'altre
Meso-
es sa teulera, que es lo que tenim a Ar-
potamia que tenia una tradició molt mes
tà, mes propi d'un paisatje rural, a ont
sa
maquenització
tal que en lo
peretures mes altes, i que done per tant
porten escudelles de reflejos metálics a
y ò l i c a " per se seva
coincidint
duiexen un tipo de forn que cou a tem-
cuant es documents mos diven que exItalia, ¿qué es italians enomenen
indigene,
4, caduf; 5, cosiol; 6, ribell.
dues tradicions, que te-
Ce ceràmica es un'altre de ses arte-
dustria,
3
ge, a dins es poble. I noltros parlam d?
nen
sió.
cuita, no pase
2
accen-
encare
part
Dins aqueste artesenia
pobles des Mediterrá en tenen una ver-
terra
1
sustrat cultural, ¿qué es se superviven-
es
a ses nostres teuleres,
a
portant, f o r m e
vius des vasos o des tets, que avui veim
aneare
coure
amb un moment donat sigui menos im-
a
en
de
dencia árabe, i s'olvida una part de s'his-
troba
comuni"
manera
Cuant se parla de terre-cuite ahia una
tendència
amb torn, que es ar-
anomenam
la
personalitat
gudes d'orient.
un tipo de ceràmica ordinari, de calidad
queòlecs
a
una
fanc, du tècniques noves, i formes ven-
trescenden-
materials
aspecta
se r e f e r e i x
i
de ont p e r e i x que se difundeix, com un
element
aquest
ha
efectat
fundamental.
Calitat formes i decorats, son ses tres
característiques
que
definexen
un tipo
d e ceràmica. Sa nostra pasta es d'argila blanca un poc rosada, bastant porosa,
que
farà
s'aigua
de
dins
se
jerre
mes fresque. Se cou per oxidació
amb
un foc molt intens i fent pasà corrents
d'aire forsat. Actualment
corrent
s'agafa
s'argila
no es lo mes
d'Artà
meteix.
En cuant a formes, dins ses nostres
teuleres si fonen dues tradisions que se
Discoteca
CALA
M A N I X
RATJADA
fan ben patents a nes vasos, aneara que
tenguin un mateix punt de partida, que
es
es torn,
bles
Bail
ido
ses formes
neixen
e.i
part de ses necesidats tècniques. Es poque
no
coneixen
sa
roda
no co-
neixen es torn i neurà de cerca se perfecció de ses formes per altres camins.
Ses formes árabes tendeixen mes a dei-
Sábados, a partir de las 21'15
Domingos y festivos, a partir de las 16'30
xa volar s'imaginació;
sa nostra tradic-
ció conserve d'aquestes formes, tals c o o
es bevedor de gallines, ses gidrioles, se
teule voltada, se eufabi, es caduf de sinia, etc. En canvi
n'ahian
daltres
que
estan mes aprop de sa tradició ibero-romana, com es se forma
des ribell, des
cosi, des test per ses plantes, etc. que
tenen unes moldures en es viu que son
de clara influència
BAUZA
ira
MudL· B A U Z A
DAMIÁN
BAUZA
Exposiciones: C/. Gral, Franco, 26 - Tel. 550350 C/. 18 de Julio - Tel. 550585
Fábrica: C/. Bajo Riera, 10 y 12.
MANACOR (Mallorca)
En
clásica.
cuant a decorats se cose no pot
ésser mes sencilla, se redueix
ment
a sa incisió,
que
pràctica-
es sa
primera
forma de decoració. De modo que s'art
esta més amb dona elegneia a sa forma,
que es a la vegada que decorativa, expresió plàstica
de s'e=perit
d'un
poble.
Maria Francesca Sureda
Abril 1975
291
BELLPUIG
BOLETÍN
INFORMATIVO
ABRIL
Noies
i.
Santa Maria ae
1975
històriques
Bellver
JOSÉ
sia que des de temps antic
ven.
El nom de Santa Maria designa l'an-
totes
formes,
la
novella
església
la Bula del Papa Innocenci I V , de l'any
prendria per titular el Màrtir Sant L l o -
1248, i també així apareix en el nome-
renç i deixaria el nom de Santa Maria.
nament de síndics de la Ciutat i Parrò-
Des de
llevors, comença
portància
de Bellver, ajuntant-se de cada dia més
Anfós
homenatges
a
N'
civil
i
im-
de
i prestar
l'aspecte
a perdre
quies foranes, en 1285, per fer jurament
fidelitat
(
esglesiàstic
a la batlia i parròquia de Manacor.
d'Aragó.
Dia 5 d'octubre de 1399, Joan Tartra,
Tot el segle X I I I i gran part del següent conservaria
tal
rector de l'església de Sant L l o r e n ç
denominació.
Bellver,
Segons un document, datat a 14 d'abril de 1317, el rector de Santa
de
la
parròquia
v e n al p r e v e r e
Maria
Seu,
Gordiana pel preu de 60 lliures reals de
rereix al rector Jaume
Mallorca.
Jaume
Ametler,
Perdines i al
d'aquest
any, amb
d'aquesta
marmessoria,
Ge-
seu especial.-
Sant L l o r e n ç de
al poble que creix al voltant de l'església, se prendrà e l "des
Pere
creure, que aquest
"des
Cardassar"
—camp
determinaon hi
ha
ter
de
l'alqueria
Adsona, dins el
qual
concedí permís el Rei per edificar-hi un
de la parròquia de Santa Maria de Bell-
temple.
Precisament a l'arxiu parroqual
ver, perquè fassin una església amb ce-
d'Ar-
mentiri i casa pel rector, a un tros de
tà es guarda una petita llibreta de 1591
terra de l'alqueria Adsona, d'En Berem-
qui ¿j. registra el nom complet de Sant
guer d'Oms.
Llorenç
L'edificació
del nou temple fou
con-
de Semana
Por
cuarta
rrera
les
vez
Santa
consecutiva
José
ha ganado el concurso de
de
Semana
nuestro
del
Club.
jurado
breve
Santa
Al
enterarnos
con
carte-
organizado
calificador
diálogo
Ca
del
por
fallo
sostuvimos
el
realizador
un
de
la
premiada.
— P e p e , ¿satisfecho por el record conseguido?
— E n la cabeza tengo subido el orgullo de ser humildemente humilde. Y lógicamente, estoy muy satisfecho de ha-
Cardassar".
concedeix llicència als jurats i prohoms
3
d e carteles
ber
logrado
de
que no se m e
nuevo
el
premio.
¿Es
adivina?
cardasses— es refereix al tros o semen-
Un fet important té lloc, dia 7 de desembre de 1360, quan el Rei En
d'un
Quan es voldrà donar un determinatiu
tiu
Bellver
indicador
terme, arriba a desaparèixer del tot, lo-
Es d e
II.
Bellver,
calitzant-se solament a una possessió.
l'autoritat
constitueix
rald Petro, procurador
Sant L l o r e n ç des Cardassar
El topònim
mateix
dels seus bens. Dia 2
de juliol
• i *
g a n a d o r del concurso
composición
III.
mort l'any 1329, en fou marmessor junla Seu, En P e r e
anomenada
ja
tament amb En Gerald Petro, domer de
temps detenidor
esclava
la
Antoni
rector,
una
Manacor,
de
de la vila de Porreres. (Tal volta es reD'aquest
Juan,
de
i setmaner
de
de Bellver ven unes cases a un habitant
Ametler).i
FERNANDEZ
(i
De
tiga parròquia de B e l l v e r constituida per
freqüenta-
CARRERA
des
Cardassar.
Diu
així
l'en-
capçalament: " A q u e s t llibre de albarans
—Aparentemente
semblante
falta
no,
esa
ya
alegría
que
en
que
es tu
el
arma de guerra. ¿A qué se debe tal recaimiento?
— A la crisis que hace más de un año
estoy
padeciendo
por una falsa
acusa-
trastada pels Perdines, qui dins la seva
es del sènior en joan badia del lloch de
ción que una... criatura lanzó contra mi
propietat — a v u i Son V i v e s — tenien l'es-
St
persona.
glésia
de
Santa
Maria
de
Bellver,
hi acabava de fundar un benefici,
1350, En P e r e P e r d i n e s .
on
l'any
llorens
Però no solament els Perdines
s'opo-
del
cardaçar
sufragánea
de manacr quil trobarà fara d e
tornar
ley pque li fara molta fretura y el no
sen
4
dit
pora
aprofitar
fet
a
7 de
fabrer
1597".
T r e i m a rotllo aquestes notes històri-
saven al nou temple. Dia 30 de setembre de 1389, Montserrat A r i t g e s de Po-
ques per fer veure com són de justifica-
cafarina, jurat,
de
des
les
Bellver en nom seu i dels altres conju-
nen
a posar en grafia
rats acudeix al governador dient que al-
topònim de Sant L l o r e n ç des Cardassar.
aquell
any del
lloc
gestions
oficials
que
correcta
guns ciutadans qui tenen possessions a
l'antic
A. Gili, P r e .
Bellver no volen pagar en dos talls novament fets per l'obra
s'encami-
de l'església. El
>
A . H . M . — C . et P.F. N.° 346 F. 230.
~
A.H.M.—Cartes
Reials
de
església i també era objecte de contra-
3
4
dicció. Elisenda de Perdines, juntament
Corpus
de
Toponímia
de
5
B . S A . L . T. 23 Pág. 473.
fi
Arta en el siglo X I V . L.
la tassa, que se les ha imposat per la
construcció del nou temple, posant
per
excusa de v o l e r seguir usant de l'esglé-
Mallorca.
T. I I I . Pág. 1377.
la seva possessió, es neguen
tanto...
— T a l falsa acusación me ha afectado
moral, social y
profesionalmente.
—Deseamos
a José
cuentre solución
que
en-
a lo que nos ha
Carrera
ma-
nifestado y que esa falsa
obstaculice
siempre
—Lo
A . C A . Registre 1420 F. 171v.
amb altres propietaris i comfrontants de
a abonar
para
sus
el
pasos
¿Cómo
y
acusación
no
finalmente
le
técnica
emplea;
rotulador?
Manacor.
F. 221v.
5
El 1399 encara era construïda la nova
será
preguntamos:
governador mana que los ciutadans sien
forçats a pagar.
—No
hacer
que
es
empleo
mucho
como
gasto,
delicado
trabajarlo
nemos a mi forma
Lliteras.
Pág. 52.
sistema
aunque
de
para
no
considero
si nos
ate-
dibujar.
Felicitamos a José Carrera, quien con
"
A . C . M . Prot. not. G u i l l e m Juan.
constante inquietud sabe ir solo por el
s
A . H . M . Prot. not. Francesc
camino del
Sabet.
Arte.
BELLPUIG
Abril 1975
Estatutos d e l « C l u b Llevant»
5)
6)
DEL PRESIDENTE
1) Representar a la Asociación y
suscribir sus documentos.
2) Presidir las reuniones y dirigir los debates.
3) Ejecutar y hacer cumplir los
acuerdos de la Asamblea General y de
la Junta Directiva y convocar a ésta
cuando lo estime oportuno.
4) Decretar con su firma cuantos actos hayan de hacerse según los
acuerdos tomadlos.
5) Ordenar el pago de las cuentas aprobadas por la Junta Directiva.
6) Convocar la Asamblea General cuando proceda.
7) Decidir con su voto los casos
de empate en las elecciones.
8) Disponer en casos urgentes
cuanto considere ha de hacerse en beneficio de la Asociación, dando cuenta
de ello a la Junta Directiva en su primera reunión.
DEL SECRETARIO
Art. 30.°—Son funciones del Secretario:
1) Llevar el fichero y libro registro de los nombres, apellidos, profesión y domicilio de los asociados.
2) Llevar el libro de actas, extender éstas y procurar que sean suscritas por quien corresponda.
3) Llevar los demás libros o ficheros que se consideren útiles.
4) Custodiar toda la documentación de la Asociación
5) Expedir y timbrar las papeletas para los actos públicos de la Asociación.
6) Formar y rectificar el inventario de los bienes de la Asociación.
7) Formar la lista de los electores en cada caso.
8) Expedir las certificaciones de
la Asociación.
Urbanización "Montfarrutx"
COLONIA DE SAN PEDRO
VENTA DE SOLARES
Precios económicos
—
Facilidades pago
Informes: Parras, 12, ARTA, y en la misma urbanización.
Todos los días incluso sábados y domingos.
ELECTRODOMÉSTICOS
RADIO Y TELEVISIÓN
COMERCIAL
SANSALONI
Bicicletas - Velomotores - Motos y Motores Riego
Objetos regalo y Juguetería
Calle Recta, 2 - Teléfono 100
TRABAJOS
ARTA (Mallorca)
DE
FONTANERIA
Lavabos, Bidets, waters, platos ducha y bañeras "Roca" y "Sangra".
"Griferías Buades" y todas clases de grifería. Tubos hierro y plomo.
Termos eléctricos y butano.
JORGE LLULL RIERA
Rafael Blanes, 53 - Teléfono 90 - Arta (Mallorca)
Imprenta Politécnica - Troncoso, 9 - Palma de Mallorca
ACUERDOS DE L A
JUNTA DIRECTIVA:
Hacer público el pésame a los familiares del recientemente fallecido don
Llorenç Garcías i Font, hijo de la villa
y socio del Club.
Aceptar las irrevocables dimisiones de
los directivos Juan Mesquida Muntaner
y Aurelio Conesa Ruiz y se propuso y
aceptó para ocupar una de las bajas a
José Bernat Llull.
Se acordó que en las excursiones que
organice el Club se tomen fotos para
diapositivas, las cuales quedarían en poder del club para su archivo y posteriores proyecciones.
Se autorizó conceder una subvención
a la sección de Tenis de Mesa y deportes en general para hacer frente a los
gastos que ocasionare dicha sección.
Agradecer por escrito al Director del
Museo Histórico de Mallorca (Museo de
Cera) por la gentileza que tuvo para
con el Club, al permitir gratis el acceso
y visita al Museo a los componentes de
la excursión del día 16 de Marzo.
Se remitió a una Agencia de Madrid
los datos necesarios para tramitar la
legalización del boletín del Club.
El día 2 de marzo se hizo una excur
sión a pie a Es Verger y "arenalet d'Aubarca" y vuelta por es Coill den Pelegrí.
El día 16 de marzo se hizo otra excursión en autocar hasta el caserío de
Orient con asistencia a la misa de rito
Bizantino y seguidamente se prosiguió
a pié hasta el Castell d'Alaró y bajada
al pueblo del mismo nombre y posterior visita al Museo de Cera de Historia
d» Mallorca.
Día 23 de marzo inauguración de la
exposición de Carteles de Semana Santa en los locales de la Caja de Pensiones.
Para principios de abril próximo está
proyectado celebrar en el teatro Principal una velada a cargo de la Coral del
Tele-Club Piloto de Sineu y Masa Coral de Binisalem. También actuación del
Ballet del Club Llevant.
Para el 16 de abril está programada
una conferencia a cargo de don Clemente Garau Arbona qu eversará sobre Ecología.
Para principios de mayo se ha proyectado una excursión fin de semana a
Menorca. A tal efecto se desplazaron ?1
Club dos representantes de la agencia
de viajes Kontiki de Manacor les cuales harán un estudio de los detalles, precio, etc.
Para mediados de Mayo e^t acordado celebrar en el Teatro Prmcipil una
velada a cargo de danzas rnallirauinas
(b;vll de nagés) a cargo de una agrupación artanense.
A
Depósito Legal P. M. 57 - 1969
Descargar