ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEÑOR Redacción y Administración: San Salvador, 2 - Arta Abril de 1975 I I época - Año 1975 - Núm. 66 Director: Juan Servera Riera Breve revisión de unos hechos QUERIDOS feligreses: Recién Ya antes de Semana Santa se había nombrado una acabadas las celebraciones de la Comisión Gestora con el fin y propósito de enjugar el Semana Santa, frescos aún en déficit que todavía arrastra la Cofradía, déficit que el recuerdo de todos los entra- quedó notablemente reducido al recibirse unos dona- ñables y siempre tan emotivos tivos bastante sustanciosos. Con las aportaciones pacien- acontecimientos de estos días temente alcanzadas por los componentes de la Gestora conviene tener una serena re- estamos seguros que prácticamente se anulará el dé- flexión y hacer un breve repaso para situar en su justo lugar cuanto se hizo y se ha logrado. Ya de entrada podemos decir que nos sentimos^ sinceramente satisfechos de todos los actos en general, sin olvidar, no obstante, nuestra obligación de esforzarnos sin cansancio an el noble empeño de superarnos. La asistencia de fieles, muy ordenada y bastante numerosa en todos los actos litúrgicos. Hemos procurado ficit. En estos momentos se trabaja en la elaboración de unos Estatutos que, una vez presentados y discutidos por el pleno, se harán llegar a la autoridad eclesiástica para su aprobación. A partir de entonces la Cofradía de S'Endavallament posiblemente será la encargada de organizar toda la Semana Santa en sus partes no litúrgicas. que dichas celebraciones se realizaran con la dignidad inherente a su carácter sagrado. En relación a los actos Gratísima novedad de este año ha sido la bendición no litúrgicos, la numerosísima asistencia que a lo largo y puesta en funcionamiento, el Domingo de Ramos, de de nuestras calles se congregó el Jueves Santo para estas 32 magníficas farolas que, a la par que ilumina- contemplar el desfile procesional, se convirtió en apo- rán la escalinata de San Salvador, serán un bello mo- teòsica aglomeración el Viernes Santo. Francamente uno tivo ornamental añadido a tan hermoso lugar. Muchos no se explica como puede acomodarse tal gentío en San "ernes para quienes, tíe modo tan desinteresado, se Salvador. Necesariamente han ide ser muchos los visi- esforzaron para realizar una obra tan interesante como tantes que se quedan sin ver el espectáculo. Pero este necesaria. Si un día, como está programado, se logra hecho nos obliga a todos a procurar una perfección y la iluminación exterior del templo parroquial y del re- una continuidad sin fallos ni cansancio. Por el buen cinto amurallado de San Salvador, podemos asegurar nombre de Arta pero, principalmente, por lo que su- que se habrá alcanzado algo sencillamente maravilloso. pone de emoción religiosa para muchos asistentes S'En- Creo que todos podemos felicitarnos Ue lo alcanzado davallament. En nuestros días de predominio de lo au- hasta hoy. Todo ello es exponente de lo que puede un diovisual, no debe la Iglesia privarse de estos medios pueblo cuando hay personas sacrificadas que saben mo- tan aptos y eficaces para llegar a la sensibilidad del ver voluntades. Porque no es únicamente en el aspecto hombre de hoy. Precisamente porque tenemos interés que hoy comentamos que se lograron magníficas rea- en poner las cosas en su punto es por lo que no con- lizaciones que están en el recuerdo de todos. Pensemos viene olvidemos que el ser humano no es sólo razón en las últimas inauguraciones tenidas en Arta y se verá sino también imaginación, sentimiento y capacidad de como, dentro de unas posibilidades muy limitadas, exis- admiración. te un honrado afán de superación. Q Abril 1975 BELLPUIG 286 PERSONATGES Es capvespre d'aquest mateix dia, se D'ARTÀ Es «Mestre Segundo» Dos dies ben senyalats començava així com anaven acabant esclusiu. Quan feia ja una sèrie d'anys que havia deixada j o s'escola de don Segundo, allà don Seguiíuo. U n era dia primer de ju- ets al·lots sa seva tasca, li besaven ses començà ell a anar xerec ny, dia de San Segundo, i, p e r tant, dia mans i partien, a fi de n o f e r nosa en s'adobaria, llogà una casa a sa Colònia, en que es mestre feia festa. S'altre era es qui venguesin on ets aires són sanitosos. P e r ò , ¡ca!, no SA i que du- temps meu, p'ets al·lots de s'escola de es dia en que venia a s'escola sa Junta prop, de s'estiu d es Missalges, o sia, fins dia 9 de setembre, de bondeveres. Es mestre solia estar per hi havia, a es punt rava fins es dilluns de la Mare de Déu darrera. VINGUDA DE SA JUNTA. — P e r veure si hi hagué res que fer. A poc a poc, anà Escolar. Ets al·lots sols dèiem "Sa Jun- Aquesta Junta que, com he indicat, te- pitjorant, i, a la fi, dia 24 de Juny de ta". Sa paraula nia es nom de "Junta l'any "Escolar" la deixàvem Escola", estava 1918, confortat amb sos sants sos a un costat. Es que j o crec que, fins i encarragada de mirar p'es bé de s'en- Sagraments, i, després de pronunciar ses tot, així. sanyança a ses escoles nacionals. L a for- paraules: "Muero tranquilo, porque he Aquests dos dies, tots ets al·lots de s'es- maven es batle, es rector, es jutge i uns cumplido con mi deber", entrega cola quants senyors més que, ara, no record ma a Déu. no sabíem que s'anomenà de don Segundo, gravats los teniem ben dins sa mollera.a. Ara, vos diré quatre se calçaven ment consagrada a s'ensenyança, la ma- ets al·lots en qüestions d'estudis, venia, jor part d'ella — 2 2 a n y s — a Artà, amb un pic cada any, a s'escola. Sempre ve- gran satisfacció de tothom. P e r això és tit sobre cadascun d'aquests mateixos dos dies: DIA DE S A N " S E G U N D O " . — C o m examen, de quin punt és natural, aquest dia era dia de gala nia dins sa primera p'ets de juliol, i a sa part d'es matí. al·lots de don Segundo. S'escola estava ben tancada amb clau, sense que quinzena se feia tenien al·lots en aquesta mateixa esco- totes ses coses en orde. un regal li regalaven gallina; an es mestre. un pollllastre; altres una Unes s'escola ben neta gro- ssa; altres, una o dues botellas de suo; menatge a tan bon mestre, confo.mie an que es següent no estigués més retgirat que un gens de renou i més serio que una pa- que s'a- deixeble de tots ets al·lots, ben nets i amb so ves- estava assegut en es seu lloc, sense f e r procuraven estat tit millor que teniem. N o n'hi havia cap nostra ses famílies rreía, el qual havia don Segundo, se celebrà, a Artà, un ho- cuc, per por de no quedar bé. Cada qual Totes Es dies 12 i 13 de juny de l'any 192,3, a proposta de don Joan Sancho (a) Ga- li regalaven tabac, etc. Es regal d e ca ets anys, una gallina. cementeri, com a n'es funeral, hi assistí l o que se diu una gran gentada. i se posaven altres, sabent que era e l l molt fumador, era, tots que, tant a sa conducció d'es cadàver a n'es Es mateix dia de sa vinguda, acudíem altres, una ensaimada d'es mes Dos o tres dies abans de sa vinguda, s'obrís p e r ningú. Totes ses famílies, que la, feien Sa vida de don Seguido estigué total- quins eren. P e r veure, mediant un pe- paraules s'àni- tata, esperant que arribas s'hora. Tan programa: Dia 12. —• Es capvespre, ses campanes de la parròquia tocaren de mort. Dia 13. — A les vuit i mitja d'es matí —aleshores sols hi havia misses es matins—, hi hagué, a la mateixa parrò- nimal que regalaven an es mestre esti- prompte gués ben gras, a fi de quedar bé. C o m se posava més dret que un fus, tenint quia, se pot suposar, ses famílies, que tenien es braços plegats i dient, en veu forta amb túmul especial i assistència de to- dos al·lots a s'escola i tas ses autoritats. Acabat l'ofici, aquestes— Es — n o eren sols feien mateixos moltes dúiem, semitonada, ses sa porta, paraules: Una personal- vegada tots, allà, així com arribàvem, de xoco- d'una hora i mitja lata amb ensaimada. I vos assegur que sa tothom mençava funció se co- durava mis a tots ets al·lots sistint aquests de s'escola, mateixos premis A con- en lli- conventual molt solemne, mani- de condol a sa casa de sa se- viuda d'es mestre. les quatre lloc, Aquest dia hi havia repartició de pre- estar nyora cosa o dues. que podeu assegut, que mos ne desfeiem bé. N o n'hi havia cap En "¡Buenos ofici festació ment, es regal a ca's mestre, berenant, fes s'empegueit. tothom días!". un regal. al·lots com s'obria d'es capvespre, en es teatre necrològica, tingué principal, una tarde amb ocasió d'esser entre- gáis retrates de don Segundo a ses escoles nacionals. Va f e r s'entrega, com bres i estampes. Cada qual tenia es pre- antic alumne, mossèn A n d r e u mílies que tenien més d'un al·lot a s'es- mi o cola, sols feien un regal an es mestre; A r a no record sa que den A n d r e u Ferrer, en nom des mestres pero també és v e r e que a n'es berenar los repartia o si era es mestre, després nacionals. Es mateix don Andreu Ferrer hi d'haver-se'n ben segurs d'això. Es v e r e que ses fa- anaven mestre tots. Tant sa senyora com sa neboda, D . s:e desteixinaven a Pepa per atendre d'es Sullà a tothom que corresponia an ets seus punts. si era sa Junta anada sa mateixa Junta. sia, es c; pellà en feu ofrena Garameu, Caselles, rebent-los a n'ets alumnes Fos així com fos, l o cert és que hi havia teza Picó.Tots ets senyors, que he citat, repartició general de premis. feren l'alumne de s e ; escoles aceptantlos un discurset adequat. Joan For- L'amo En Jran Alzamora s'adherí a l'acte, en nom d'es Bar-Restaurante Paseo M a r í t i m o , s/n. (cerca H o t e l Talayot) dirección de antes (Son Servera) SERVICIO — damunt un nuevo local, ses seccions majors d'ets alumnes de flors que tiraren damunt sa mateixa tomba. Tal fou don Segundo Díaz Cordero, mestre nacional d'Artà. SELECCIÓN PROFESIONAL R e s e r v e su mesa al número 56 72 52 de Son S e r v e r a Piadosament hem de creure que ja és en el Cel. Mes, p'es cas de que encara CARNES EXQUISITA ren de ses escoles nacionals amb canastres y a la vista de los señores Clientes PESCADOS Y Rubí, s'hi va sa tomba de don Segundo. L'acompanya- Mariscos en vivero propio INTERNACIONAL Cano, Acabat s'acte, sa comisió organitzado- CALA MILLOR le ofrece D. Joan ra anà a depositar una corona más amplio, más cómodo. COCINA D. Daniel r. d herir, en nom de ses autoritats. DE N U E V O A B R I Ó S U S P U E R T A S misma locals, ra, i es rector, LOS T O R O S La deixebles en nom d'es deixebles qui vivien a fo- fos en es lloc de s'e^piació, això és, en el Purgatori, prec a tots es qui aquestes retxes geixen, resin un Parenostro cans etern de sa seva lle- p'es des- ànima. En Pep de Sa Clota Abril 1975 Datos ECOS ARTANENSES sobre «S'Endavallament» Hemos sación NACIMIENTOS Día 21 febrero. David-Salomón T e l l o Palacios hijo de Pascual y Esperanza-Socorro, " M o l í deu C o r o n é " . Día 25 febrero. Bárbara F e r r e r Moragues hija de Ramón y Antonia en calle Argentina, 25. Día 3 marzo. Antonio A r t o Camarena hijo de Antonio y Virtudes en calle Batlesa, 30. Día 3 marzo. Mateo Sureda Santos hijo de Mateo y Elena en calle Botovant, 22. Día 2 marzo. María-Angela Alzamora Pastor hija de Juan y Catalina en calle Gran Vía, 38. Día 6 marzo. Debrah-Jacqueline Williams hija de Gareth-John y Pauline-Margaret en calle G. Franco, 5. Día 9 marzo. María V i e j o F e r r e r hija de Salvador y Francisca en calle Bellpuig, 14. Día 14 marzo. M i g u e l Piris Castellano hijo de Francisco y María en calle Taulera, 15. Día 15 marzo. María d e l Carmen T o r r e s Roca hija Lorenzo y L e o n o r en calle General Mola, 6. Día 10 marzo. Josefina González F e r r e r hija de Seraf'n y Catalina en calle G e neral Aranda, 86. Día 24 marzo. María del Carmen Infante Sureda hija de Julio-Rafael y María en calle M . Blanes, 27. Día 28 marzo. Filomena Donoso Massanet hija de Marcelino y de Francisca en calle Barracas, 14. e 287 BELLPUIG mantenido una breve con don Antonio conver- Brunet F i au como Presidente de la gestora de "S'Endavallament" unos para cuantos que datos nos aportase desconocidos muchos lectores de " B e l l p u i g " , por dispu's de esta restructuración sufrida este año y que tan buenos frutos parece que ya da. La Gestora está formada por: El Presidente don Antonio Frau. Tesorero don Cristóbal Vocales Lliteras. don Juan Sard, Femenías, doña Antonia doña María Lliteras, don P e d r o Riera y don Juan Massanet. Preguntado por los objetivos nos di- j o el Sr. Brunet que al n o haber una junta constituida responsable de " S ' E n MATRIMONIOS Día 8 marzo. Francisco Lliteras P o m a r con Bárbara Vaquer A m o r ó s en la Iglesia Parroquial y bendijo la unión el Rdo. Juan Servera Riera. Día 11 marzo. G a b r i e l Moya Vicens con Bárbara Servera Nebot en el Santuario de San Salvador y bendijo la unión ^1 Rdo. Juan Servera Riera. Día 22 marzo. Jaime Alzamora Massanet con Sylvia-Erika Neujahr en el Santuario de San Salvador y bendijo la unión el Rdo. M i g u e l M u l e t Bujosa. Día 22 marzo. Pascual Tebar Meléndez con Juana-Ana Alzamora Massanet en el Santuario de San Salvador y bendijo la unión el Rdo. M i g u e l M u l e t Bujosa. Día 22 marzo. Antonio Juan Tous con María Juan Sancho en el Santuario de San Salvador y bendijo la unión el Rdo. A n t o n i o Gili F e r r e r . davallament", su propósito fue hacer una campaña para hacer socios y poder constituir dicha junta, al mismo t i e m p o que resolver el problema económico. Tras la campaña hay apuntados más de 200 socios que abonan voluntarias desde cien unas pesetas cuotas mínimo a un máximo de mil. El patrimonio actual de " S ' E n d a v a l l a m e n t " oscila alre- dedor de las quinientas m i l pesetas. E . 1 DEFUNCIONES Día 27 f e b r e r o . Catalina Pastor V i v e s a la edad de 85 años en calle R. Blanes, 58. Día marzo. María G e l a b e r t Jordá a la edad de 87 años en calle San Francisco i 4. Día 2 marzo. P e d r o Lliteras T o r r e s a la edad de 67 años en calle P. Plana, 12. Día 10 marzo. Margarita Bonnín Fuster a la edad de 75 años en calle General Aranda, 56. Día 21 marzo. Agustina L ó p e z Peraita a la edad de 15 años en calle R. Blanes, 28. Día 26 marzo. Gabriel Ginard G i l a la edad de 79 años en calle J. Antonio, 14. Día 29 marzo. A n t o n i o Tous Sureda a la edad de 77 años en calle General Goded, 29. déficit, que ya encontró la gestora de pasado sanos, son unas ochenta m i l pesetas, e l cual esperan amortizar en el plazo de un año. En cuanto a planes futuros Brunet expresó cubierto el deseo el déficit, puedan elegir de, una vez presentar sión de la gestora la ilusión la dimi- para que los socios democráticamente nueva Junta. En un futuro hay el señor una más lejano de completar el Jueves Santo con el Viernes. CONFECCIONES DE PALMITO, MIMBRE Y RAFIA Al final el Presidente nos manifestó su satisfacción por el trabajo £>GL A N T O N I O BRUNET FRAU al mismo tiempo que aprovecha pacio en concedido Careta, 7 - Tel. 25 Atia (d3aUc¡AQ4.) C a ^ t T " 18 BELLPUIG el espara agradecerlo a todos los socios y demás colaboradores DESPACHO: realizado, de algo como ya es en Arta tan entrañable "S'Endavallament". G. P. - C. C o. 288 DONATIVOS PARA LA I L U M I N A C I Ó N DE L A ESCALINATA DE S A N S A L V A D O R Iluminación de la escalinata del Santuario San En (Continuación) de Salvador nuestra edición del M i g u e l Barceló pasado mes un grupo de artanenses se habían proiluminar Salvador. Y la escalinata gracias al que elaboraron A R T A Ptas. de diciembre, dábamos la noticia de que puesto Abril 1975 BELLPUIG de San entusiasmo el proyecto, ha con llegado Juan 1000 Sard Antonio 1O00 Brunet M g u e l Fuster Juan Llinás —2 1000 — 2 botellas de cognac 500 a buen puerto antes de lo previsto. La Familia Solivellas-Blanes 5000 inauguración de las nuevas farolas, que José Bernat A n d r é s F e r r e r Pons han sido colocadas acertadamente, coincidió con la noche o sea, con del Viernes Santo; se convertido propusieron, en realidad es don revivir la se iluminaba calinata que conduce a nuestro —Sabemos acogida, que la —Envío Juan Sard Pujadas 1000 es- farolas buena ¿no es así? — E n efecto, una gran mayoría de artanenses vieron muy eficaz la instalación de las farolas en la escalinata y en seguida brindaron su colaboración. —.¿Cuántas farolas —Treinta y se han das por Juan Ginard F e r r e r —¿Cuál —Aún tetal; instalado? dos. Todas ellas realiza "Sarasate". no hemos en el calculado próximo el coste número Ï3ELLPUIG les podremos facilitar ción detallada de todos de rela- los gastos, así como de las aportaciones que vayamos recibiendo. —.¿Confían Llull recibir donativos suficien- Riera 300 (en materiales) Mateo 500 Quetglas Anónimo Peluquería Caty Rdo. don Juan de 1.200 pesetas, rebajado 1000 1000 1000 2000 Anónimo 1000 Anónimo 1000 Mesquida Juan Mas (segundo 2000 donativo) Jaime Cassellas (segundo donativo) 1000 2000 donativo) Hnos. Sureda (segundo donativo) ciones recibidas se unirán las de chos han con visto mu- buenos ojos la colocación de las farolas. Finalmente lista de nos facilitan bollos de lana, ganchillos, agujas, etc. —Un médico: 2 cajas grandes de me- — U n amigo de Burundi: un kg. de "bessó" — O t r o amigo: medio kg —Un particular para de "bessó". sus hermanos de Burundi: 1 botella quete cigarrillos, 2 americanas de 2 pantalones —En la Caja P i e d a d hay de cognac, 1 pa- la segunda donativos. ¡Enhorabuena! de Ahorros y 2.000 pesetas para que Juan disponga Monte de depositadas cuando ven- 1000 (Continuará) Gracias!!! Debemos dar gracias a Dios porque la Buena Nueva de su Salvación puede lle- POR FAVOR Si conoce la dirección de un familiar o amigo interesado por las cosas de Arta, comuníquelo a BELLPUIG. L e s misioneros trasmiten a todas ELÉCTRICA Exclusivas Televisión RADIOLA ARTA LUX en su parroquia... Nosotros haremos todo lo posible p;.ra que nunca les falte el aliento para llevar la obra de Dios a todos los hombres. Si Vd. se alegra al recibir BELLPUIG DIFÚNDALO ENTRE INVITÁNDOLES KELVINATOR ks gentes la fe que vivieron en su familia, Arta, Pascua de 1975. Frigoríficos y caballero. gar a todos los rincones del Mundo. —>No dudamos de que a las colaboraque Damián. de costura para labores, ga. tes para liquidar e l coste? otros paquete a 800 por dicina. Bisquerra Carrió felicita- grupo. -—Obsequio al P. —Un 1000 Rdo. don A n t o n i o Esteva de su onomástica: ción en nombre de todos y un jersey un amigo del Servera Ferragut en el día 2000 Riera Julián setas. 1000 Anónimo Guillermo Total 385 pesetas. — E n v í o de dos sacos de ropa: 1.500 pe— O b s e q u i o de los " A m i g o s de Burundi" Celler Ca'n Faro (segundo es el coste total? pero Total 826 pesetas. 1000 Santua- tuvo de Juan Serra Alzamora instaladas. idea cajas —."Especies" ne el poder subir con la necesaria iluestuviesen constantemente sardinas — 2 botes de aceitunas 1000 la en que las —4 1000 Anónimo rio. P e r o , viendo las ventajas que supominación, se pensó 1000 1000 Jorge anchoas mejillones Anónimo sensación totalmente de que agradable que ocasionaba tiempos atrás cuando cajas — 3 cajas de Carrió En p r i m e r lugar nos dijo... —Deseábamos —2 —"Piebe" ve diálogo. condensada — 4 botes pequeños de leche condensada 2000 Mesquida, con el que sostuvimos un bre- cigarros — 2 botes grandes de leche 7000 lo Julián de Caja de Ahorros Uno de los promotores que han conseguido cajas Banesto S'Endavallament". "Amigos año 1975. 2000 500 M a t e o Esteva Relación de la actividad de de Burundi" en el primer trimestre del ¡CUANTOS MÁS A SUS AMIGOS SUSCRIBIRSE. SUSCRIPTORES SEAMOS Calle Costa y Llobera, 8 - T e l . 115 MEJOR ARTA Y MAS SERÁ ECONÓMICO NUESTRO BELLPUIG! Abril 1975 BELLPUIG CONEGUEM CA NOSTRA Sa Duaia d Abaix (El Puig Figuer) SA FONT Roques INTERLUDI SOBERANA resecades, dos pins doblegáis... Com cantava l'aigua baixant cap el vall Com cantava l'aigua. i petjades d'homes tan sols molt avall. i una esquella fosca 11 molt que els ocells no hi volen sols corbs i milans. Montanyes acompassat, Avui ja no belen han vingut senyala les egos d'abaix molt un bel esglaiat per dins les felgueres la coma brolla gota a gota porucs els remats. que... Es tan grandiosa i tan sols un raig Un blat que vol créixer Cercant comellars. dret cap a mar. Avui jar no canta, dindolejant lluny, pesturant. els homes homes ciutadans que amb màquines groses fan els putxos plans i fan carreteres i embruten els camps. La font muntanyenca seguia ratjant. Com cantava l'aigua bruncint cao el vall pelades, La Font Soberana Poc a poc ratjant sols treu una llàgrima que neix. tremolant. recorts de focs grands. TRESCAIRES Hidrología subterránea Aguas subterráneas se las descubriremos con el nuevo sistema del contrato de garantía. HIDROLOGÍA S U B T E R R Á N E A paga todos los gastos de excavaciones o perforaciones, si no entrega la cantidad de agua garantizada en el contrato de garantía. Para más informes solicite folleto de instrucciones en: Ponterró, 33 - A R T A (Baleares) Joyería y Relojería Platería VICTORIA (Pep d'Alcúdia) VENTA Y COMPOSTURAS EN GENERAL Antonio Blanes, 26 ARTA Sin el correspondiente ticket no se entregará ninguna compostura. Suscríbase & BELLPUIG Q BELLPUIG 290 Ses Abril 1975 ieuleres P e r situar dins s'història es coneexei- arreigada de s'us d'es fanc, i que tenia ments que tenim, encara vigents, de sa amb tècnica de sa ceràmica, no queda molt mes forta, que s'imposà en lo que remolí que remontarnos a sa mes Mesopo- tamia Neolíca, a ont neix aquest art mes de sa seva cultura, en aquest cas de una gran cia. Cuant queologies, s'estodian d'un es estrat roma, se blanquinosa, feta pero ont trobam formes "vasi ar- de moldures tòria repetí es cia i de se que p o r e m dir que quasi tots es acentúa sa de sa ceràmica nostra que tembé que d'es nostre de tradeions romana a s'Edad Mit- Perfils de ses formes mes conegudes: una ceràmica 1, jerra; 2, jerra de bevedor; 3, jidriola; eminentment a unirse, nían un popular. mallorquina ve- mateix punt de partida, que després prenen camins diferents, i que sanias que forman part, a tots es pobles se troben de bell nou cuant se mesclen des seu sustrat cultural. L o que mos ha s'es costums d'es moros amb sa de sa arribat a noltros com a tradició, de sa gent tècnica de fer formes, i en part de sa tècnica. tísser lo mes pero elemental Mallorca d'aquesta ha tengut ques de fer, a dins el món un paper camp, tat d'influenciadora soseieix in- Se èpo- Mediterrá, amb a s'Edad de aquest Mitge, de S'invasió a presenta una revolució dins es món estave encontacte directe amb se "teule enverniza; i à r a b e " voltada. S'unic proce- diment per redui se porosidad des fanc, entre se és mes primitu, pasa sa ma banyada de coure, que afecta mes a sa calitat que ralment a sa forma aquest traball, pero mes en lo acciden- Ahia d'es vasos. Es árabes intro- a Mallorca ceràmica refinades. dos tipos popular; en de taller es primer li re- diuen j e r r e r i a , que es propi d'un de satje urba, i a ont si fan feines de fanc sa cerámica. Aquesta gent nove que ve, domes si fa ses for- per damunt sa pesa encare crua. Natu- de Espanya, fundamental moltes pràcticament, are mes mes sencillas i sense ceràmica árabe i sa romana es sa forma calitats i posibilitáis mes "mao- procedencia. musulmana diferència àmb si fan també teules, de ont li ve es nom mes complicades envernizades. paít- S'altre Meso- es sa teulera, que es lo que tenim a Ar- potamia que tenia una tradició molt mes tà, mes propi d'un paisatje rural, a ont sa maquenització tal que en lo peretures mes altes, i que done per tant porten escudelles de reflejos metálics a y ò l i c a " per se seva coincidint duiexen un tipo de forn que cou a tem- cuant es documents mos diven que exItalia, ¿qué es italians enomenen indigene, 4, caduf; 5, cosiol; 6, ribell. dues tradicions, que te- Ce ceràmica es un'altre de ses arte- dustria, 3 ge, a dins es poble. I noltros parlam d? nen sió. cuita, no pase 2 accen- encare part Dins aqueste artesenia pobles des Mediterrá en tenen una ver- terra 1 sustrat cultural, ¿qué es se superviven- es a ses nostres teuleres, a portant, f o r m e vius des vasos o des tets, que avui veim aneare coure amb un moment donat sigui menos im- a en de dencia árabe, i s'olvida una part de s'his- troba comuni" manera Cuant se parla de terre-cuite ahia una tendència amb torn, que es ar- anomenam la personalitat gudes d'orient. un tipo de ceràmica ordinari, de calidad queòlecs a una fanc, du tècniques noves, i formes ven- trescenden- materials aspecta se r e f e r e i x i de ont p e r e i x que se difundeix, com un element aquest ha efectat fundamental. Calitat formes i decorats, son ses tres característiques que definexen un tipo d e ceràmica. Sa nostra pasta es d'argila blanca un poc rosada, bastant porosa, que farà s'aigua de dins se jerre mes fresque. Se cou per oxidació amb un foc molt intens i fent pasà corrents d'aire forsat. Actualment corrent s'agafa s'argila no es lo mes d'Artà meteix. En cuant a formes, dins ses nostres teuleres si fonen dues tradisions que se Discoteca CALA M A N I X RATJADA fan ben patents a nes vasos, aneara que tenguin un mateix punt de partida, que es es torn, bles Bail ido ses formes neixen e.i part de ses necesidats tècniques. Es poque no coneixen sa roda no co- neixen es torn i neurà de cerca se perfecció de ses formes per altres camins. Ses formes árabes tendeixen mes a dei- Sábados, a partir de las 21'15 Domingos y festivos, a partir de las 16'30 xa volar s'imaginació; sa nostra tradic- ció conserve d'aquestes formes, tals c o o es bevedor de gallines, ses gidrioles, se teule voltada, se eufabi, es caduf de sinia, etc. En canvi n'ahian daltres que estan mes aprop de sa tradició ibero-romana, com es se forma des ribell, des cosi, des test per ses plantes, etc. que tenen unes moldures en es viu que son de clara influència BAUZA ira MudL· B A U Z A DAMIÁN BAUZA Exposiciones: C/. Gral, Franco, 26 - Tel. 550350 C/. 18 de Julio - Tel. 550585 Fábrica: C/. Bajo Riera, 10 y 12. MANACOR (Mallorca) En clásica. cuant a decorats se cose no pot ésser mes sencilla, se redueix ment a sa incisió, que pràctica- es sa primera forma de decoració. De modo que s'art esta més amb dona elegneia a sa forma, que es a la vegada que decorativa, expresió plàstica de s'e=perit d'un poble. Maria Francesca Sureda Abril 1975 291 BELLPUIG BOLETÍN INFORMATIVO ABRIL Noies i. Santa Maria ae 1975 històriques Bellver JOSÉ sia que des de temps antic ven. El nom de Santa Maria designa l'an- totes formes, la novella església la Bula del Papa Innocenci I V , de l'any prendria per titular el Màrtir Sant L l o - 1248, i també així apareix en el nome- renç i deixaria el nom de Santa Maria. nament de síndics de la Ciutat i Parrò- Des de llevors, comença portància de Bellver, ajuntant-se de cada dia més Anfós homenatges a N' civil i im- de i prestar l'aspecte a perdre quies foranes, en 1285, per fer jurament fidelitat ( esglesiàstic a la batlia i parròquia de Manacor. d'Aragó. Dia 5 d'octubre de 1399, Joan Tartra, Tot el segle X I I I i gran part del següent conservaria tal rector de l'església de Sant L l o r e n ç denominació. Bellver, Segons un document, datat a 14 d'abril de 1317, el rector de Santa de la parròquia v e n al p r e v e r e Maria Seu, Gordiana pel preu de 60 lliures reals de rereix al rector Jaume Mallorca. Jaume Ametler, Perdines i al d'aquest any, amb d'aquesta marmessoria, Ge- seu especial.- Sant L l o r e n ç de al poble que creix al voltant de l'església, se prendrà e l "des Pere creure, que aquest "des Cardassar" —camp determinaon hi ha ter de l'alqueria Adsona, dins el qual concedí permís el Rei per edificar-hi un de la parròquia de Santa Maria de Bell- temple. Precisament a l'arxiu parroqual ver, perquè fassin una església amb ce- d'Ar- mentiri i casa pel rector, a un tros de tà es guarda una petita llibreta de 1591 terra de l'alqueria Adsona, d'En Berem- qui ¿j. registra el nom complet de Sant guer d'Oms. Llorenç L'edificació del nou temple fou con- de Semana Por cuarta rrera les vez Santa consecutiva José ha ganado el concurso de de Semana nuestro del Club. jurado breve Santa Al enterarnos con carte- organizado calificador diálogo Ca del por fallo sostuvimos el realizador un de la premiada. — P e p e , ¿satisfecho por el record conseguido? — E n la cabeza tengo subido el orgullo de ser humildemente humilde. Y lógicamente, estoy muy satisfecho de ha- Cardassar". concedeix llicència als jurats i prohoms 3 d e carteles ber logrado de que no se m e nuevo el premio. ¿Es adivina? cardasses— es refereix al tros o semen- Un fet important té lloc, dia 7 de desembre de 1360, quan el Rei En d'un Quan es voldrà donar un determinatiu tiu Bellver indicador terme, arriba a desaparèixer del tot, lo- Es d e II. Bellver, calitzant-se solament a una possessió. l'autoritat constitueix rald Petro, procurador Sant L l o r e n ç des Cardassar El topònim mateix dels seus bens. Dia 2 de juliol • i * g a n a d o r del concurso composición III. mort l'any 1329, en fou marmessor junla Seu, En P e r e anomenada ja tament amb En Gerald Petro, domer de temps detenidor esclava la Antoni rector, una Manacor, de de la vila de Porreres. (Tal volta es reD'aquest Juan, de i setmaner de de Bellver ven unes cases a un habitant Ametler).i FERNANDEZ (i De tiga parròquia de B e l l v e r constituida per freqüenta- CARRERA des Cardassar. Diu així l'en- capçalament: " A q u e s t llibre de albarans —Aparentemente semblante falta no, esa ya alegría que en que es tu el arma de guerra. ¿A qué se debe tal recaimiento? — A la crisis que hace más de un año estoy padeciendo por una falsa acusa- trastada pels Perdines, qui dins la seva es del sènior en joan badia del lloch de ción que una... criatura lanzó contra mi propietat — a v u i Son V i v e s — tenien l'es- St persona. glésia de Santa Maria de Bellver, hi acabava de fundar un benefici, 1350, En P e r e P e r d i n e s . on l'any llorens Però no solament els Perdines s'opo- del cardaçar sufragánea de manacr quil trobarà fara d e tornar ley pque li fara molta fretura y el no sen 4 dit pora aprofitar fet a 7 de fabrer 1597". T r e i m a rotllo aquestes notes històri- saven al nou temple. Dia 30 de setembre de 1389, Montserrat A r i t g e s de Po- ques per fer veure com són de justifica- cafarina, jurat, de des les Bellver en nom seu i dels altres conju- nen a posar en grafia rats acudeix al governador dient que al- topònim de Sant L l o r e n ç des Cardassar. aquell any del lloc gestions oficials que correcta guns ciutadans qui tenen possessions a l'antic A. Gili, P r e . Bellver no volen pagar en dos talls novament fets per l'obra s'encami- de l'església. El > A . H . M . — C . et P.F. N.° 346 F. 230. ~ A.H.M.—Cartes Reials de església i també era objecte de contra- 3 4 dicció. Elisenda de Perdines, juntament Corpus de Toponímia de 5 B . S A . L . T. 23 Pág. 473. fi Arta en el siglo X I V . L. la tassa, que se les ha imposat per la construcció del nou temple, posant per excusa de v o l e r seguir usant de l'esglé- Mallorca. T. I I I . Pág. 1377. la seva possessió, es neguen tanto... — T a l falsa acusación me ha afectado moral, social y profesionalmente. —Deseamos a José cuentre solución que en- a lo que nos ha Carrera ma- nifestado y que esa falsa obstaculice siempre —Lo A . C A . Registre 1420 F. 171v. amb altres propietaris i comfrontants de a abonar para sus el pasos ¿Cómo y acusación no finalmente le técnica emplea; rotulador? Manacor. F. 221v. 5 El 1399 encara era construïda la nova será preguntamos: governador mana que los ciutadans sien forçats a pagar. —No hacer que es empleo mucho como gasto, delicado trabajarlo nemos a mi forma Lliteras. Pág. 52. sistema aunque de para no considero si nos ate- dibujar. Felicitamos a José Carrera, quien con " A . C . M . Prot. not. G u i l l e m Juan. constante inquietud sabe ir solo por el s A . H . M . Prot. not. Francesc camino del Sabet. Arte. BELLPUIG Abril 1975 Estatutos d e l « C l u b Llevant» 5) 6) DEL PRESIDENTE 1) Representar a la Asociación y suscribir sus documentos. 2) Presidir las reuniones y dirigir los debates. 3) Ejecutar y hacer cumplir los acuerdos de la Asamblea General y de la Junta Directiva y convocar a ésta cuando lo estime oportuno. 4) Decretar con su firma cuantos actos hayan de hacerse según los acuerdos tomadlos. 5) Ordenar el pago de las cuentas aprobadas por la Junta Directiva. 6) Convocar la Asamblea General cuando proceda. 7) Decidir con su voto los casos de empate en las elecciones. 8) Disponer en casos urgentes cuanto considere ha de hacerse en beneficio de la Asociación, dando cuenta de ello a la Junta Directiva en su primera reunión. DEL SECRETARIO Art. 30.°—Son funciones del Secretario: 1) Llevar el fichero y libro registro de los nombres, apellidos, profesión y domicilio de los asociados. 2) Llevar el libro de actas, extender éstas y procurar que sean suscritas por quien corresponda. 3) Llevar los demás libros o ficheros que se consideren útiles. 4) Custodiar toda la documentación de la Asociación 5) Expedir y timbrar las papeletas para los actos públicos de la Asociación. 6) Formar y rectificar el inventario de los bienes de la Asociación. 7) Formar la lista de los electores en cada caso. 8) Expedir las certificaciones de la Asociación. Urbanización "Montfarrutx" COLONIA DE SAN PEDRO VENTA DE SOLARES Precios económicos — Facilidades pago Informes: Parras, 12, ARTA, y en la misma urbanización. Todos los días incluso sábados y domingos. ELECTRODOMÉSTICOS RADIO Y TELEVISIÓN COMERCIAL SANSALONI Bicicletas - Velomotores - Motos y Motores Riego Objetos regalo y Juguetería Calle Recta, 2 - Teléfono 100 TRABAJOS ARTA (Mallorca) DE FONTANERIA Lavabos, Bidets, waters, platos ducha y bañeras "Roca" y "Sangra". "Griferías Buades" y todas clases de grifería. Tubos hierro y plomo. Termos eléctricos y butano. JORGE LLULL RIERA Rafael Blanes, 53 - Teléfono 90 - Arta (Mallorca) Imprenta Politécnica - Troncoso, 9 - Palma de Mallorca ACUERDOS DE L A JUNTA DIRECTIVA: Hacer público el pésame a los familiares del recientemente fallecido don Llorenç Garcías i Font, hijo de la villa y socio del Club. Aceptar las irrevocables dimisiones de los directivos Juan Mesquida Muntaner y Aurelio Conesa Ruiz y se propuso y aceptó para ocupar una de las bajas a José Bernat Llull. Se acordó que en las excursiones que organice el Club se tomen fotos para diapositivas, las cuales quedarían en poder del club para su archivo y posteriores proyecciones. Se autorizó conceder una subvención a la sección de Tenis de Mesa y deportes en general para hacer frente a los gastos que ocasionare dicha sección. Agradecer por escrito al Director del Museo Histórico de Mallorca (Museo de Cera) por la gentileza que tuvo para con el Club, al permitir gratis el acceso y visita al Museo a los componentes de la excursión del día 16 de Marzo. Se remitió a una Agencia de Madrid los datos necesarios para tramitar la legalización del boletín del Club. El día 2 de marzo se hizo una excur sión a pie a Es Verger y "arenalet d'Aubarca" y vuelta por es Coill den Pelegrí. El día 16 de marzo se hizo otra excursión en autocar hasta el caserío de Orient con asistencia a la misa de rito Bizantino y seguidamente se prosiguió a pié hasta el Castell d'Alaró y bajada al pueblo del mismo nombre y posterior visita al Museo de Cera de Historia d» Mallorca. Día 23 de marzo inauguración de la exposición de Carteles de Semana Santa en los locales de la Caja de Pensiones. Para principios de abril próximo está proyectado celebrar en el teatro Principal una velada a cargo de la Coral del Tele-Club Piloto de Sineu y Masa Coral de Binisalem. También actuación del Ballet del Club Llevant. Para el 16 de abril está programada una conferencia a cargo de don Clemente Garau Arbona qu eversará sobre Ecología. Para principios de mayo se ha proyectado una excursión fin de semana a Menorca. A tal efecto se desplazaron ?1 Club dos representantes de la agencia de viajes Kontiki de Manacor les cuales harán un estudio de los detalles, precio, etc. Para mediados de Mayo e^t acordado celebrar en el Teatro Prmcipil una velada a cargo de danzas rnallirauinas (b;vll de nagés) a cargo de una agrupación artanense. A Depósito Legal P. M. 57 - 1969