los bailes reales de las villas de mallorca

Anuncio
BSAL, 54 (1998), 7-44.
LOS BAILES REALES DE LAS
VILLAS DE MALLORCA
ANTONÍO PLANAS ROSSELLÓ
I. O R I G E N D E L O S B A I L E S
E n ios l i e m p o s i n m e d i a t o s a la C o n q u i s t a , tanto el m o n a r c a c o m o los m a g n a t e s
p o r c i o n e r o s d e s i g n a r o n u n o s oficiales ordinarios, ios bailes, q u e ejercían la j u r i s d i c c i ó n en
los t é r m i n o s de las p a r r o q u i a s foráneas y tenían e n c o m e n d a d a la d e f e n s a d e los intereses
e c o n ó m i c o s de s u s respectivos s e ñ o r e s . Si en un p r i m e r m o m e n t o la a d m i n i s t r a c i ó n de los
intereses regios en la z o n a rural se ejerce d e s d e las instancias c i u d a d a n a s , en la d é c a d a d e
1240 a p a r e c e n u n o s oficiales q u e rigen ciertas d e m a r c a c i o n e s en la p a n e foránea. E n esta
é p o c a las bailías no se a d a p t a n e s t r i c t a m e n t e a las c i r c u n s c r i p c i o n e s e s p o n t á n e a s , q u e
c o i n c i d e n con las p a r r o q u i a s . D u r a n t e el siglo XIII las bailías no se ciñen a su t é r m i n o , sino
q u e la j u r i s d i c c i ó n de ¡os bailes se extiende a varias de ellas. La d o c u m e n t a c i ó n alude a las
bailías de Sineu, Petra, L l u c m a j o r , Monluiri y C a s t c l l i t x , Felanitx, C a m p o s , S a n t a n y í y
P o r r e r e s , B u n y o l a y Valldemossa,- etc. El p r i m e r baile de Inca se d o c u m e n t a en 1 2 4 7 , la
m i s m a f e c h a en la q u e e n c o n t r a m o s un baile de M o n t u i r i y C a p o c o r p . A q u e l l a bailía
c o m p r e n d e el t e r m i n o de G u i n y e n l en 1 2 7 6 . P o c o d e s p u é s , en 1284, d i c h o t é r m i n o
pertenece a la nueva bailía de A l c u d i a . En 1279 se d o c u m e n t a la bailía d e C a n a r r o s s a .
1
2
1
4
5
6
7
8
D u r a n t e el s i g l o XIII la o r g a n i z a c i ó n d e la A d m i n i s t r a c i ó n del rey no está bien
d e l i m i t a d a . El Baile d e M a l l o r c a , q u e a v e c e s se titula baile y p r o c u r a d o r , e j e r c e la
administración de los bienes y d e r e c h o s de la C o r o n a , y los bailes foráneos le rinden cuentas
de su administración en los distritos c o r r e s p o n d i e n t e s . A s í parece q u e son los e n c a r g a d o s de
r e c a u d a r el d i e z m o , m o t i v o por el cual son r e m u n e r a d o s con el r e t r o d i e z m o . V e m o s a los
bailes percibir l a ú d e n n o s por la venta de p r o p i e d a d e s en alodio r e g i o , etc. N o r m a l m e n t e , la
P r o c u r a c i ó n v e n d e los d e r e c h o s del m o n a r c a p o r un p r e c i o a l z a d o , d e f o r m a q u e la
r e c a u d a c i ó n c o r r e s p o n d e al c o m p r a d o r . En las ventas se excluyen los d e r e c h o s de justicia de
las bailías y, g e n e r a l m e n t e , el d i e z m o del g a n a d o . En m a r z o de 1297 el lugarteniente y baile
v e n d e a Pere Vidal de Artà todos los d e r e c h o s del rey en este t é r m i n o . A s í , v e m o s a d i c h o
P e r e V i d a l a u t o r i z a r las v e n t a s de bienes en a l o d i o r c a l , S i g n i f i c a t i v a m c n t e , en 1298
e n c o n t r a m o s una figura institucional confusa: Arnau Guasc autoriza ventas y
9
!í>
B . F O N T OBRADOR: Historiàdé Llucmajor, I, Palma. 1972. 100.
R. ROSSELLÓ V A Q U E R : Porreres en el segle XII!, Palma. 1995, ¡i.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : Bunyol» en el segle XII!, Palma, 1995, 56.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : Inca i Selva en el seglc XIII, Palma. 1978. I I
A R M . ECR. 343, f. >81v.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : Apunaría ¡i la Història d'Alcúdia El xegfc XIII, Felaniix. 1995. 13.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : Santa Eugènia. Segle XIII, Palma. 1997, 7.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E U : Aportació a ¡ti Història d'Alcúdia. Et segle XIII. 15.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : Bunyola en el segle XIII, 58.
L. LL1TERAS: Arta en el sigla XIII, Pal ma, 1967,216-217.
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
8
e s t a b l e c i m i e n t o s d e i n m u e b l e s c o m o baile y p r o c u r a d o r real d e B u n y o l a , o s i m p l e m e n t e
c o m o p r o c u r a d o r real de B u n y o l a . Us decir, los bailes intervienen en la a d m i n i s t r a c i ó n d e
los d e r e c h o s del m o n a r c a , p o r c u e n t a del baile o p r o c u r a d o r real, p e r o g e n e r a l m e n t e se
l i m i t a n a asistir a los c o m p r a d o r e s d e dichos d e r e c h o s . S a n t a m a r í a afirma q u e los bailes
recaudan las rentas del realengo en las c o m a r c a s foráneas c o m o delegados del baile general y,
por lo c o m ú n , son arrendatarios por el p r o c e d i m i e n t o de subasta de d i c h a s rentas, d e forma
q u e se a c o s t u m b r a a o t o r g a r la bailía a los arrendatarios p o r el t i e m p o de la r e c a u d a c i ó n ,
A u n q u e la afirmación d e d i c h o autor responde en m u c h o s c a s o s a una realidad, no es posible
i d e n t i f i c a r al baile c o n el a r r e n d a t a r i o de d e r e c h o s . En m u c h o s c a s o s no s e d a esta
c o i n c i d e n c i a , en otros el baile c o m p r a los d e r e c h o s m a n c o m u n a d a m e n t e c o n otra p e r s o n a o,
a d q u i e r e los d e r e c h o s m á s alia d e los límites de su b a i l í a , '
11
12
3
L o s h a d e s deben velar por la observancia de las o r d e n a n z a s , i m p o n i e n d o multas {bans
) a los c o n t r a v e n t o r e s , instruyen a l g u n a s c a u s a s p e n a l e s p o r d e l e g a c i ó n d e las instancias
superiores, y ejercen cierta jurisdicción civil a u n q u e sin el carácter de j u e c e s ordinarios.
L a identificación entre bailía y p a r r o q u i a no se p r o d u c e hasta el siglo X I V , c o m o
fruto d e la política d e u r b a n i z a c i ó n de la parte foránea e m p r e n d i d a p o r J a i m e I I , L o s
p r i m e r o s bailes reales de las villas se d o c u m e n t a n a partir de los últimos a ñ o s de la p r i m e r a
d é c a d a del siglo. El e s t u d i o s i s t e m á t i c o de los m i s m o s se refiere p r i n c i p a l m e n t e a los bailes
d e las villas, a partir del siglo X I V .
1 4
II. C O M P E T E N C I A S D E E O S B A I L E S
L o s bailes reales de las villas constituyen los ó r g a n o s peculiares de la administración
real inferior en M a l l o r c a . ' ' S o n oficiales reales que ejercen sus atribuciones en el distrito de
una villa. El m u n i c i p i o se halla r e p r e s e n t a d o y a d m i n i s t r a d o p o r los j u r a d o s y el Consell de
la u n i v e r s i d a d d e la villa, mientras que los bailes son ó r g a n o s locales de la a d m i n i s t r a c i ó n
central, c o n ciertas facultades de intervención en el gobierno municipal.
1
L o s bailes e j e r c e n a t r i h u e i o n e s d e l e g a d a s p o r el g o b e r n a d o r y otras a u t o r i d a d e s
s u p e r i o r e s . En este sentido, son el i n s t r u m e n t o m e d i a n t e el q u e sus m a n d a t o s se ejecutan en
todos tos distritos de la isla Los b a i l o deben publicar y Llar electividad a las disposiciones y
m a n d a t o s c u r s a d o s p o r el g o b e r n a d o r y otros oficiales superiores. A s í son los e n c a r g a d o s de
dar publicidad a las o r d e n a n z a s , llamar m e d i a n t e b a n d o a los c r i m i n a l e s y m o r o s o s al fisco,
m a n t e n e r el o r d e n p ú b l i c o m e d i a n t e m e d i d a s p r e v e n t i v a s y r e p r e s i v a s , p o n e r e n
c o n o c i m i e n t o de las a u t o r i d a d e s superiores aquellos h e c h o s que sean de su i n c u m b e n c i a , y
c u i d a r d e q u e se presten los servicios y cargas dispuestos por ellos.
1
R. ROSSELLÓ VAQUER: Bunyola en el
XIII. 66
A. SANTAMARÍA: Fuentes relativas a tus islas Huleares. Cuna tle la Gobernación y Procuración de!
Real Patrimonio, Florencia, 1984. 173-174
'
Por ejemplo los derechos reales en la porción ilc Bernat de Sania Eugènia son adquiridos en 1285 por
Guillem Figuera, baile de Canarrossa desde 127 J. junio con Jaume de Terrades. La porción mencionada se
extiende no sólo a la villa de la que el primero es baile, sino también a una parte de la ciudad (vid. R.
ROSSELLÓ VAQUER: Sonta Eugènia. Segle XIII. 7-9).
A. RIERA MKLIS: "Mallorca 1298-131 I, un ejemplo de planificación económica en la época de plena
expansión". Estudias Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos. V (1977). 199-243. G,
ALOMAR ESTEVE: Urbanismo regional en la F.dad Media. Las ordinat iones de Jaime III IMM¡I en el Reino
de Mallorca, Barcelona, 1975. J. F. LÓPEZ BONET: "Les ordi nacions de Jaume II per a l'esiablimenl de
noves viles a Mallorca (1300)", en Estudis Baleárica, 6 (1982), 131-156.
R. PINA HOMS: 1:1 Derecho histórico del Reino de Mallorca. Palma, 1993, 186.
l
1
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
9
U n g r u p o de c o m p e t e n c i a s p o d e m o s definirlo c o m o de a s i s i e n c i a g e n e r a l a la
a d m i n i s t r a c i ó n . D e b e n facilitar las noticias para la formación de c e n s o s c i n f o r m a c i o n e s d e
su p o b l a c i ó n . A d e m á s deben auxiliar a los oficiales e n v i a d o s por c u a l e s q u i e r a ó r g a n o s de
la administración real o del reino en el c u m p l i m i e n t o de sus c o m e t i d o s .
Ifl
L o s distintos ó r g a n o s de la administración real pueden acudir a ellos para la ejecución
de sus mandatos. Por ejemplo, deben o b e d e c e r los m a n d a t o s del Procurador Real practicando
e m b a r g o s en su n o m h r e y a u x i l i a n d o a s u s oficiales en el ejercicio d e s u s c o m p e t e n c i a s ,
t a m b i é n deben prestar auxilio al Juez Ejecutor de la Juraría para la práctica d e los e m b a r g o s
d e c r e t a d o s c o n t r a los d e u d o r e s de la U n i v e r s i d a d del R e i n o , así c o m o a los S í n d i c o s
C l a v a r i o s d e la Universidad Foránea para la p e r c e p c i ó n de las tallas a d m i n i s t r a d a s por éstos
en dicha universidad.
L a s c o m p e t e n c i a s de ¡os bailes n o siguen una e v o l u c i ó n lineal. En el siglo X I V se
p r o d u c e una a m p l i a c i ó n d e sus a t r i b u c i o n e s en d e t r i m e n t o de las d e los oficiales de la
jurisdicción intermedia -especialmente el veguer foráneo- en aras de una m a y o r a u t o n o m í a de
las villas r e s p e c t o a las instancias c i u d a d a n a s . P a r a l e l a m e n t e , la aparición d e los mostassafs
de l a s v i l l a s les p r i v a d e a l g u n a s c o m p e t e n c i a s q u e se c o n c e n t r a n en este oficial
e s p e c i a l i z a d o . T a m b i é n la r e e s t r u c t u r a c i ó n del s i s t e m a d e f e n s i v o les p r i v a de a l g u n a s
atribuciones en materia militar, ya q u e la dirección d e las tropas q u e d a e n c o m e n d a d a a unos
n u e v o s oficiales, los c a p i t a n e s de a r m a s . Por ú l t i m o , d u r a n t e la F d a d M o d e r n a , p i e r d e n
también algunas c o m p e t e n c i a s en materia penal, por el deseo de la G o b e r n a c i ó n d e controlar
m á s d i r e c t a m e n t e el orden público en las villas.
A continuación e s t u d i a r e m o s sus principales atribuciones.
II. 1 Atribuciones judiciales:
II. 1. 1. La jurisdicción penal.
L a s c o m p e t e n c i a s de los bailes en materia penal eran m u y reducidas. El c o n o c i m i e n t o
de las c a u s a s penales por delitos c o m e t i d o s en la p a n e foránea correspondía g e n e r a l m e n t e al
v e g u e r de fora, y c x c c p c i o n a l m e n l e al baile g e n e r a l -los d e l i t o s c o m e t i d o s p o r los
ciudadanos en la parle f o r á n e a - o al gobernador.
l7
C u a n d o los ó r g a n o s j u r i s d i c c i o n a l e s tenían c o n s t a n c i a de la c o m i s i ó n de un delito
d e b í a n i n i c i a r u n p r o c e d i m i e n t o p a r a a v e r i g u a r la a u t o r í a y c a s t i g a r al c u l p a b l e . El
p r o c e d i m i e n t o penal m a l l o r q u í n , d e c a r á c t e r inquisitivo, c o n s t a b a de d o s fases. En una
p r i m e r a fase, que p o d e m o s d e n o m i n a r ofensiva, el ó r g a n o jurisdiccional debía llevar a c a b o
una serie d e a c t u a c i o n e s escritas y secretas, q u e reciben el n o m b r e de inquisición o sumaria,
a través d e las cuales se pretendía a c u m u l a r t e s t i m o n i o s y pruebas contra el i n c u l p a d o . U n a
v e z c o n c l u i d o el s u m a r i o se l o m a b a confesión al reo. Si el procurador fiscal c o n s i d e r a b a q u e
d e los m é r i t o s de la s u m a r i a r e s u l t a b a p r o b a d a su c u l p a b i l i d a d se le d a b a t r a s l a d o de la
inquisición iniciándose así una s e g u n d a fase, q u e p o d e m o s d e n o m i n a r defensiva, durante la
cual el reo podría presentar sus defensas.
'.
Por ejemplo, del número de hombres de armas, de cautivos turcos y griegos o bautizados, número de
eenove.çcs que hay en su le'rmino, etc.
Según se confirma por sentencia del gobernador [Jemal de Tnus en 136.1 (ARM E, O. 7, ff. 142-144;
Pub. A. PLANAS ROSSüt.!.(): "El Veguer de Fora. 1301-1450", HSA1.. Ll (199S). t i l ) ,
AMTON10 PLANAS ROSSELLÓ
10
R e s p e c t o a los d e l i t o s c o m e t i d o s en la parle foránea, p o r r a z o n e s d e e c o n o m í a de
m e d i o s , los bailes q u e d a r o n e n c a r g a d o s de la instrucción de las inquisiciones o s u m a r i a s , de
las q u e d e b í a n d a r traslado al j u e z c o m p e t e n t e p o r razón d e la materia p a r a q u e siguiese el
p r o c e d i m i e n t o hasta d i c t a r s e n t e n c i a o c o n c e d e r u n a c o m p o s i c i ó n . E n su c a s o , los bailes
l o c a l e s recibían un tercio de la c o m p o s i c i ó n c o m o r e m u n e r a c i ó n p o r la instrucción de la
enquesta.
1
x
L a primera inquisición practicada p o r un baile local la h e m o s d o c u m e n t a d o en 1263.
El baile de Inca instruyó el s u m a r i o sobre un p r e s u n t o a s e s i n a t o del q u e se inculpó a Joan
B a t í a t , c o m o a u t o r m a t e r i a l , y a B c r c n g u e r a , m u j e r d e C i r e r o l , c o m o i n d u c t o r a . El
L u g a r t e n i e n t e real p o r falta d e p r u e b a s o t o r g ó c o m p o s i c i ó n a la i n c u l p a d a .
D e forma
s i s t e m á t i c a la p r á c t i c a d e i n q u i s i c i o n e s p o r l o s b a i l e s l o c a l e s e s t á d o c u m e n t a d a d e s d e
1317
2
0
L a sentencia del g o b e r n a d o r Guillem d e Llagostera, de 2 9 de j u l i o de 1355. confirmó
a los bailes d e las villas su facultad de instruir e! s u m a r i o de las causas penales, que deberían
e l e v a r al v e g u e r foráneo. C u a n d o se tratase de delitos leves (injúries, batalles,
traitement
d.armes e nafres simples ), los bailes podrían dejar a los i n c u l p a d o s en libertad bajo fianza,
r e m i t i e n d o al veguer la c a n t i d a d d e p o s i t a d a en tal c o n c e p t o , m i e n t r a s q u e si se trataba d e
delitos g r a v e s , d e b í a n prender a los inculpados y remitirlos a la cárcel real d e la c i u d a d . El
e d i c t o del virrey C e b r i á n de 1671 privó a los bailes de la facultad de dejar a los d e l i n c u e n t e s
en libertad bajo fianza, salvo q u e contasen c o n la licencia de la Real A u d i e n c i a .
21
22
N o o b s t a n t e , la instrucción d e las c a u s a s no era u n a c o m p e t e n c i a e x c l u s i v a d e los
bailes foráneos. C o m o señala la citada sentencia del g o b e r n a d o r Llagostera, offici de baile
cesa per la presencia del veguer. P o r c o n s i g u i e n t e , el v e g u e r podía a s u m i r la instrucción de
las c a u s a s , r e l e v a n d o d e e s t a s a los b a i l e s d e las villas. S ó l o e n algún c a s o , c o n c a r á c t e r
a b s o l u t a m e n t e e x c e p c i o n a l , el v e g u e r d e l e g a b a e x p r e s a m e n t e en el baile d e la villa la
facultad d e absolver, c o n d e n a r o c o m p o n e r al inculpado en su n o m b r e .
2 3
L o s bailes n o p o d í a n a c t u a r m á s allá del territorio d e su distrito. C u a n d o el d e l i t o e s
c o m e t i d o en u n a d e t e r m i n a d a villa por p e r s o n a s de u n a o varias villas distintas e s el j u e z
ordinario quien distribuye la tarca de instrucción o n o m b r a un comisario para q u e se desplace
a los diferentes l u g a r e s para r e c o g e r las testificales. Por e j e m p l o , cierta inquisición del a ñ o
1385 a c e r c a d e u n a s lesiones c a u s a d a s a un oficial real en la villa d e Petra p o r p e r s o n a s d e
M a n a c o r se inicia m e d i a n t e d e n u n c i a presentada ante el baile de Petra, el cual loma algunas
d e c l a r a c i o n e s y o r d e n a al baile de M a n a c o r q u e t o m e declaración a sus districtualcs y que le
d é t r a s l a d o d e las m i s m a s . P o s t e r i o r m e n t e el g o b e r n a d o r e n v í a un c o m i s a r i o para q u e
'"
Clr. por ejemplo BGLl.. Uibre de inquisicions crimináis de tu parròquia tie Rubines IS53-I356. f. 16v.
R. ROSSELLÓ VAQUER: inca i Selva en el segle XIII. 17.
"
AMPo, Uibre de inquisicions criminals de la parròquia de Pollença 1317-13IX. reg. 309.
ARM. Utbre del Sindicat de Fora. XIV. f. 4üv y XV, f 56 ; Pub. A. PONS PASTOR: Constitucions e
ordinacions del regne de Mallorca (S. XIII-XV). I. Palma, 1932, 80. Hemos localizado un caso en que el
veguer reprende a cieno baile local por haber dejado en libertad bajo fianza a un inculpado, y te ordena
que lo ponga a su disposición en la cárcel real de la ciudad (B.G.LI... Uibre de inquisicions criminals de la
parròquia de Rubines ¡404-1407. f 135v).
FRANCESC CEIiRIAN: Edictes Reals felas per lo lllm señor Don Juan Francisco Cebruín. Conde de
Fonlclara. Virrey y Capitán General en lo present Regne de Mallorca. Mallorca. 1671, 18.
Por ejemplo, en 1353 el veguer foráneo Berenguer Robert otorga esta facultad al baile de Pollença
(ARM. Códice 94, Uibre de inquisicions criminals de tu parròquia de Pollença, f. 35).
1 9
2
2 1
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DP. MALLORCA
c o m p l e t e el s u m a r i o , q u e finalmente
ante los distintos ó r g a n o s .
I 1
q u e d a r á integrado por las a c t u a c i o n e s llevadas a c a b o
2 4
C u a n d o las c o m p e t e n c i a s del veguer foráneo en materia criminal fueron transferidas a
la c u r i a de la G o b e r n a c i ó n , los bailes perdieron su facultad de instruir las i n q u i s i c i o n e s .
D e s d e e n t o n c e s se limitaron a procurar la captura del i m p u t a d o , secuestrar sus bienes y dar
a v i s o a la curia para q u e e n v i a s e un c o m i s a r i o e n c a r g a d o d e instruir la causa. E n m u c h a s
o c a s i o n e s los r e p r e s e n t a n t e s de la parte foránea se q u e j a r o n de los g r a n d e s g a s t o s q u e
s u p o n í a el traslado d e la c u r i a a la villa para instruir la c a u s a , e s p e c i a l m e n t e c u a n d o se
trataba d e delitos leves. En la Práctica Criminal de la Real Audiencia, de principios del siglo
XVII. queda manifiesta la desconfianza de los j u e c e s de corte hacia los informes elevados por
los bailes d e las villas ^ En m u c h a s ocasiones, los bailes ocultaban el v e r d a d e r o a l c a n c e d e
las riñas, para evitar los costes y las rigurosas penas previstas en c a s o de efusión de s a n g r e ,
si e s q u e ellos m i s m o s no se hallaban e n v u e l t o s en los h e c h o s c r i m i n a l e s o formaban parte
m u y activa de una de las facciones.
L o s e j e m p l o s d e ello son a b u n d a n t e s . En 1438 c! baile de Felanitx t u v o q u e p a g a r
u n a c o m p o s i c i ó n de 5 0 0 £ p o r s o c o r r e r a f o r a j i d o s .
En 1510 el b a i l e d e S i n e u fue
c o n d e n a d o a pagar 16 £ por no h a b e r d a d o aviso de los c a s o s o c u r r i d o s en la villa, y su
s u c e s o r , en 1511, fue privado del c a r g o por no dar aviso de una riña sucedida entre sus hijos
y otras p e r s o n a s . En 157Í4 se p r o c e s ó al baile de Sóller, Macià C a n a l s , p o r dejar huir a
ciertos b a n d o l e r o s , 2(S
2 7
K
En un intento, p r o b a b l e m e n t e infructuoso, d e resolver la situación, el virrey C c h r i á n
d i s p u s o en 1671 q u e los bailes o sus lugartenientes que fuesen negligentes en dar aviso d e la
c o m i s i ó n d e un d e l i t o serían c a s t i g a d o s con pena de privación del oficio, c i n c o a ñ o s d e
destierro y multa de cien libras, ejecutables en c a s o de c o n t u m a c i a .
2t)
L a s infracciones d e los e s c l a v o s sólo eran de la c o m p e t e n c i a d e los bailes locales
c u a n d o llevaban aparejadas p e n a s pecuniarias o corporales leves. Las fugas y otras acciones
c a s t i g a d a s con pena de muerte o d e mutilación de m i e m b r o debían ser remitidas al mestre de
g u a i t a . En la parte foránea las d e n u n c i a s de fugas debían dirigirse al haile de la villa o al
e s c r i b a n o d e la curia, según se d i s p o n e en las o r d e n a n z a s de 1420,-" p e r o e s t o s oficiales
debían dar traslado al mestre. El mestre d e guaita dirigía las tareas de b ú s q u e d a y c a p t u r a d e
los fugitivos, a u n q u e las a u t o r i d a d e s de las villas p o d í a n p r o c e d e r a su d e t e n c i ó n . En
a l g u n o s c a s o s los bailes instruían el p r o c e d i m i e n t o d a n d o cuenta al mestre. A s í se d e s p r e n d e
d e c i e r t o d o c u m e n t o del a ñ o 1425 en el q u e cl mestre de guaita ordena al baile de P o l l e n ç a
q u e le t r a n s m i t a la inquisición a c e r c a de un intento de fuga per tant que per justícia
hi
puxam
provekir
En otros c a s o s el mestre se d e s p l a z a b a a la villa partí s e g u i r el
3 0
3 2
R. ROSSELLÓ VAQUER: "Inquisició criminal contra Jaume Llull i el seu cunyat Arnau Gener de
Manaeor(l3K5.)", I-.R.B., II. 161-180.
2
5
2
6
2 7
2 8
2
9
í
0
ARM. R.P. 2150, f. 546.
l
P. X A M E N A ; R. ROSSEI.t.O VAOUl·IR:, Història de Felanitx, I. Palma. l J76, 147,
B. MULET; R. ROSSELLÓ VAOUER; J M. SALÓN!: Sineu aixeca una nova església. Segle XVI, Sineu,
1996, 20.
ARM. A.A. "411
M.
FRANCESC CEHRIAN: Edictes Reals.... 75.
A. PLANAS ROSSELLÓ: "El Mestre de Guaila v la custodia de los esclavos en Mallorca". BSAL. Lll
(19%), 95-128.
3 1
ARM. A.H. 423. f. IX Dicho capítulo lúe confirmado por el rey Juan ti en 1468 (L.R. 72. f. 14).
3 2
M. ROÍ GER: Historia de Pollensu. I. Palma, 18.98, 112.
I2
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
p r o c e d i m i e n t o . En 1449 nos c o n s t a un p r o c e s o i n s t r u i d o p o r cl m e s t r e en la villa d e
Sóller.
1 1
II. 1. 2. Jurisdicción civil.
D u r a n t e el siglo XIII el haile de la ciudad fue el j u e z c o m p e t e n t e p a r a resolver los
p l e i t o s c i v i l e s de los h a b i t a n t e s d e la parte foránea. En el inicio d e la s e g u n d a fase del
r e i n a d o d e J a i m e il se c r e ó un n u e v o oficial, el v e g u e r d e fora, c o n el c a r á c t e r de j u e z
o r d i n a r i o en los pleitos civiles entre foráneos. Sin e m b a r g o , p a u l a t i n a m e n t e se le fueron
s u s t r a y e n d o tales c o m p e t e n c i a s en beneficio de los bailes locales. M u y t e m p r a n o , en I 3 2 2 ,
el rey S a n c h o d i s p u s o q u e los bailes foráneos pusqtteti de ¡oís fets civils
composicions
degudes fer, e de tots batis , - A u n q u e el alcance de este privilegio no está c l a r o , indica q u e
les c o r r e s p o n d í a , c u a n d o m e n o s , la conciliación en los pleitos civiles.
4
P e d r o IV e n l o s i n i c i o s d e su r e i n a d o o t o r g ó a los f o r á n e o s un c o n j u n t o d e
privilegios m e d i a n t e los c u a l e s se a m p l i ó la j u r i s d i c c i ó n de los bailes de las villas.
E n 1 3 4 3 l e s c o n c e d i ó la c o m p e t e n c i a e n m a t e r i a de t u t e l a s y c ú r a t e l a s , q u e
c o r r e s p o n d í a hasta e n t o n c e s al veguer f o r á n e o , En 1358 se a m p l i a r o n las a t r i b u c i o n e s de
los b a i l e s a todas a q u e l l a s m a t e r i a s q u e r e q u i r i e s e n d e c r e t o j u d i c i a l . D e esta forma el
v e g u e r f o r á n e o q u e d ó p r i v a d o d e la c o m p e t e n c i a s o b r e la c u e s t i o n e s d e j u r i s d i c c i ó n
voluntaria.
111
1 6
E n d i c i e m b r e d e 1344 A r n a u d'Erill, a la vista d e cierta carta del rey J a i m e III en la
q u e se o r d e n a b a q u e en las c u e s t i o n e s q u e no sobrepasasen de 2 0 sueldos se p r o c e d i e s e sin
figura de j u i c i o y v e r b a l m e n t c . c o n c e d i ó al baile de Arla, en atención a la distancia de esta
villa d e la ciudad, q u e pudiese resolver tales cuestiones con el consejo de seis p r o h o m b r e s .
17
En 1343 P e d r o IV d i s p u s o q u e las c u e s t i o n e s relativas a lindes y s e g r e g a c i o n e s d e
t é r m i n o s , c a m i n o s y fincas fuesen c o n o c i d a s p o r los bailes y j u r a d o s d e las villas, sin
p o s i b i l i d a d d e a p e l a c i ó n . L o s j u r a d o s c o m p a r l e n , en esta cuestión, la j u r i s d i c c i ó n de los
b a i l e s . En tales c a s o s d e b e n ejercer un papel a n á l o g o al de los p r o h o m b r e s . N o d e b e ser el
ú n i c o c a s o de atribuciones c o m p a r t i d a s . En algún m o m e n t o los j u r a d o s de las villas gozaron
d e j u r i s d i c c i ó n para determinados a s u n t o s . Así, en 1343, P e d r o IV ratificó la validez de las
sentencias dictadas p o r é s t o s , con el c o n s e j o de los prohombres.-^*
1K
E n 1 3 7 2 la c o m p e t e n c i a m e n c i o n a d a se e x t e n d i ó a l o s p l e i t o s s o b r e
a p r o v e c h a m i e n t o s y servidumbres de a g u a s y p a s t o s . " En 1 3 7 3 l o s s í n d i c o s f o r á n e o s
e x p u s i e r o n a P e d r o IV q u e , c u a n d o tales litigios afectaban a bienes de alodio real o poseídos
en f e u d o o enftlcusis del m o n a r c a , el g o b e r n a d o r , c o m o j u e z del Real P a t r i m o n i o , pretendía
4
J RUI.LAN: Historia de Sóltcr m su relación cu» la general de Mallorca. I. Palma. 1876. 328-330,
3 4
3 5
ARM Mitre deis Reis. f. 121.
ARM llibre del Sindicat de l-ora. XIV. t. I3v y XV, f. I9v ; P. CATL'UK A: Política v finanzas.... 270¬
271.
™
ARM I.libre del Sindicat de Hora. XIV, f. 30 y XV, f. 43 ; P. CATLURA: Política y finanzas del Reino de
Mallorca bajo Pedro IV de Aragón. Palma. I9H2, 321)
L. LLITERAS: Arta en el siglo XIV. Palma, I J71. 379-380.
ARM. IMbre de! Sindical de lora. XIV, 1'. 16 y XV, f, 23 : P. CATEURA: Política y finanzas... 272.
ARM. Uibred'en Sant Pere. I' 28 , P. CATLURA, Política y finamos... 266.
ARM. ¡.libre del Sindicat de Pora, XIV. I. .59 y XV. I 7Sv. P. CATLURA: Política y Jinanras .441
3 7
1 S !
4
0
l
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
13
intervenir, y se d e s p l a z a b a al lugar con su asesor, o c a s i o n a n d o un e l e v a d o coste de dictas.
En a t e n c i ó n a tal i n c o n v e n i e n t e el m o n a r c a d i s p u s o q u e d i c h a s c u e s t i o n e s fuesen resueltas
por los bailes con el c o n s e j o del Procurador R e a l .
4 1
L o s vegueres foráneos debieron interferir en la jurisdicción de los bailes, p r e t e n d i e n d o
privarles d e sus c o m p e t e n c i a s en materia civil c u a n d o se hallasen presentes en las villas. El
conflicto fue resuello por el g o b e r n a d o r Llagostera quien en 1355 falló en favor d e los bailes
d e las villas, limitando las a t r i b u c i o n e s del v e g u e r a los c a s o s de negligencia o
defalliment
de justícia
de a q u e l l o s .
42
P o r fin, en 1380 P e d r o IV a m p l i ó definitivamente las c o m p e t e n c i a s de los bailes d e
las villas, al d i s p o n e r q u e todos los pleitos civiles entre foráneos fuesen r e s u e l l o s p o r ellos
en p r i m e r a instancia. De esta forma, las atribuciones civiles del v e g u e r foráneo q u e d a r o n
notablemente m e n g u a d a s . - La sentencia de la Real A u d i e n c i a de 27 de abril d e 1651 dictada
en c i e r t o pleito entre M a t e u F e r r e r y A n t o n i M a s de C a m p o s afirma q u e Bajuli
forenses
sunt jttdices
primarum
instantiarum
subditorum
suae bajuliae
el non potest
incipere
judicium
a Batido
Civiiatis.
4
1
i4
El h e c h o de q u e los bailes tuvieran q u e ser habitantes de la villa, y q u e ejerciesen su
j u r i s d i c c i ó n sobre u n a p o b l a c i ó n r e d u c i d a m o t i v a b a q u e f r e c u e n t e m e n t e p u d i e s e n s e r
s o s p e c h o s o s de parcialidad. En c a s o de inhibitoria o recusación se d e s i g n a b a un baile o j u e z
p r o v i s i o n a l para q u e j u z g a s e el l i t i g i o . L a d e s i g n a c i ó n del sustituto e r a c o m p e t e n c i a
exclusiva del g o b e r n a d o r . *
4 5
4
L o s b a i l e s d i c t a b a n s u s s e n t e n c i a s c o n el c o n c u r s o d e d o s p r o h o m b r e s n o
s o s p e c h o s o s a las p a r t e s . El e s c r i b a n o d e la c o r t e a c t u a b a c o m o e l e m e n t o t é c n i c o ,
a s e s o r a n d o a los m i e m b r o s de tal tribunal. En la Edad M o d e r n a no es infrecuente q u e los
bailes a c u d a n al c o n s e j o de un asesor letrado a la hora de dictar sentencia en d e t e r m i n a d o s
pleitos. La Práctica V u l g a r de Serra M a u r a recoge la fórmula utilizada en tales c a s o s .
4 7
4Í<
L o s particulares podían a c t u a r en los pleitos por sí m i s m o s ,
a u n q u e los litigantes
solían a c u d i r , va q u e no a un a b o g a d o , a p e r s o n a s c o n o c e d o r a s del d e r e c h o para q u e les
r e p r e s e n t a s e n c o m o p r o c u r a d o r e s ante la curia del baile. Los libros de curia real del siglo
XIV revelan que ta representación mediante procurador estaba generalizada. Debían a b u n d a r
en las villas p e r s o n a s q u e , con una deficiente p r e p a r a c i ó n t é c n i c a , se g a n a b a n la v i d a
l l e v a n d o pleitos ajenos.
4 1
ARM. Uibre del Sindical de Fora. XIV, f. 73v XV. f. 88v; P. CATF.U RA: Potinca y
4
2
4
3
A, PONS PASTOR: Constitucions..., 1.81.
ARM. Uibre del Sindicat de Fora. XIV, f. 12) v y XV, f. 1.17 : P. CATEURA: Política v finanzas.... SW-
4
4
4
^
finanzas..,45¿
510.
L. F10L Y FLOR: Ejemplares Regiae Atidienliae. f. .10 IBP.M,, Ms. 566).
Los ejemplos son muy numerosos. Vid. por ejemplo, los citados por R. ROSSELLÓ VAQUER; A. LÓPEZ
PONS: Historia de Campanel. Palma, 1982, 72.
^
Así, en 1,145 el gobernador revocó el nombramiento de un juez provisional que babía otorgado el
veguer de fora tras admitir la recusación del baile de Artà (L. Ll.ITERAS. Arló en el siglo XIV. 380). La
competencia para conocer las causas de recusación correspondía al gobernador, según se confirma en las
Ordinacions de Pclay Uniç de 1413 (Pub. A, Mol.l.: Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuts i bons
usos del regne de Mullaria. Palma, 166.1. 6-7)
M. SERRA MAURA: Practica vutgatis... (B.P.M.. Ms. 558).
Las ordenanzas de Pelay Uniç de 1413 disponen que los principales possinl eorton causas per se ipsos
ducere (A. MOLE: Ordinacions y suman dels privilegis consuetuts \ hons usos del regne de Mallorca,
Palma, 1663.5).
4 7
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
i4
u
IZn I 3 ó cl g o b e r n a d o r m e d í a n l e circular o r d e n ó a los bailes de las villas q u e no
p e r m i l i e s e n q u e nadie p r o c u r a s e anle sus c u r i a s sin ser l e t r a d o y h a b e r s i d o e x a m i n a d o .
Según la carta, a b u n d a b a n los procuradores iletrados que no sabían litigar de a c u e r d o con las
o r d e n a n z a s reales y por su impericia p r o l o n g a b a n los pleitos o los suscitaban sobre d e r e c h o s
p r e s c r i t o s . El g o b e r n a d o r o r d e n ó q u e en el futuro n o se permitiese ejercer c o m o tales a
q u i e n e s n o fuesen letrados y c o n o c e d o r e s del m o d o de litigar, e x a m i n a d o s y h o m b r e s d e
b u e n a fe, a c o n o c i m i e n t o del baile y los j u r a d o s de la villa.
4 9
P e r o el p r o b l e m a de los p r o c u r a d o r e s iletrados no q u e d ó resuello a través de aquella
disposición. T o d a v í a en 1481 se dictó una o r d e n a n / a prohibiendo ejercer la procura a quienes
no s u p i e s e n escribir, a tenor d e la cual se tuvo que ordenar a Gabriel A l g u e r de Felanitx que
cesase en dicho ejercicio.so
II. 1.3. La apelación de sus sentencias.
Las s e n t e n c i a s d i c t a d a s por los bailes foráneos no constituían c o s a j u z g a d a . C a b í a la
posibilidad de apelar ante instancias superiores de la j u r i s d i c c i ó n regia. S ó l o sus s e m e n c i a s
en los p l e i t o s s o b r e t é r m i n o s , c a m i n o s y d e s l i n d e s se d e c l a r a r o n i n a p e l a b l e s en 1343,
a u n q u e p o c o d e s p u é s , ante las quejas de los j u r a d o s de la ciudad, se lijaron cuatro causas por
las que tales sentencias podrían ser apeladas.sl
El c o n o c i m i e n t o d e las a p e l a c i o n e s a las s e n t e n c i a s de los b a i l e s f o r á n e o s
c o r r e s p o n d í a a los v e g u e r e s y el baile de M a l l o r c a . S e g ú n la s e n t e n c i a d i c t a d a por el
g o b e r n a d o r Bernat de T o u s en I 363, para resolver una contención entre aquellos oficiales, la
d e t e r m i n a c i ó n del ó r g a n o c o m p e t e n t e c o r r e s p o n d í a a la parte apelante, q u e p o d í a dirigirse
indistintamente a cualquiera de los tres ó r g a n o s de la jurisdicción real i n t e r m e d i a . Por otra
parte, por p r i v i l e g i o del a ñ o 1378 se c o n f i r m ó entre las a t r i b u c i o n e s del g o b e r n a d o r el
c o n o c i m i e n t o de las a p e l a c i o n e s de las sentencias de los bailes de las villas, s i e m p r e que no
fuesen e x p r e s a m e n t e apeladas ante un oficial o r d i n a r i o .
52
51
En 1450, en los m i s m o s c a p í t u l o s a través d e los c u a l e s se o b t u v o la supresión del
v e g u e r de lora, los foráneos solicitaron q u e las a p e l a c i o n e s d e las s e n t e n c i a s de los bailes
fuesen c o n o c i d a s por un tribunal m i e g r a d o por el propio baile y los j u r a d o s d e la v i l l a .
Sin e m b a r g o , sólo en 1468 se a d m i t i ó q u e los bailes foráneos p u d i e s e n n o m b r a r un j u e z
d e l e g a d o para c o n o c e r las a p e l a c i o n e s a sus s e n t e n c i a s , y aun e n t o n c e s tal posibilidad se
limitó a los pleitos de c u a n t í a inferior a 15 £ ¿ " De a c u e r d o con el privilegio, s ó l o c u a n d o
a m b a s sentencias no fuesen cimcordes se podría apelar ante el gobernador.
5 4
T r a s la d e s a p a r i c i ó n del v e g u e r f o r á n e o , en la s e g u n d a mitad del siglo X V , el
c o n o c i m i e n t o de las apelaciones de las sentencias de los bailes en pleitos de cuantía superior
ARM. IMbre de! Sindical de Fura. XIV. f. 96 y XV. f 109; P CATIiURA: Política y finanzas... 411.
R. ROSSELLÓ VAQUER:Cri>nia>felanitxer, f, Felanitx. 1984. 166.
P. CATEURA: Política y finanzas:.., docs. 12 y 18.
ARM. I. O. 7. ff. 142-144 : Putv A. PLANAS ROSSELLÓ: "El Veguer de Fura (1301-1450)", 81-83.
A. PONS PASTOR: Règim politic de Mallorca. Palma. 1928. 35.
M. ROTGF.R: Historia de Pollen.sa. III. p. LIX
ARM l.libre de molts e bons privilegia, f. 51 = Ap doe. 4.
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
15
a la indicada, c o r r e s p o n d í a al baile general d e Mallorca. A s í se señala, a principios del siglo
XVIII, en el informe del caballero d ' A s p b e l d , y la M e m o r i a del doctor Miquel M a l o n d a .
íh
5 7
L a s s e n t e n c i a s del baile d e M a l l o r c a dictadas en a p e l a c i ó n de las d e los bailes de las
villas p o d í a n ser o b j e t o d e una s e g u n d a a p e l a c i ó n ante ¡a Real A u d i e n c i a . U n a
ordtnació
nova d e C a n e t , M c s q u i d a y Zaforteza señala en 1622 q u e d e s d e algún t i e m p o atrás se ha
i n t r o d u c i d o la c o s t u m b r e d e que las p r i m e r a s a p e l a c i o n e s se eleven a la Real A u d i e n c i a y
p r o p o n e que en el futuro las c o n o z c a el baile general de Mallorca, c o m o está e s t a b l e c i d o .
58
II. 1.4. Ejecución de sentencias civiles de los oficiales superiores.
L a e j e c u c i ó n de las s e n t e n c i a s civiles del v e g u e r de fora y d e los d e m á s oficiales
o r d i n a r i o s se e n c o m e n d a b a g e n e r a l m e n t e a tos bailes d e las v i l l a s . En 1386 el m o n a r c a
t u v o q u e p r o h i b i r e x p r e s a m e n t e a los bailes foráneos q u e a d m i t i e s e n a p e l a c i o n e s a los
m a n d a t o s del baile d e la ciudad sobre ejecución de c e n s o s , cosa que i r r e g u l a r m e n t e venían
haciendo.
La m i s m a c u e s t i ó n fue objeto d e regulación en 139K p u e s h a s t a e n t o n c e s , a
p e s a r d e la prohibición anterior, se habían producido m u c h o s abusos.
w
f i 0
El virrey A n g l e s o l a d i s p u s o m e d i a n t e p r a g m á t i c a q u e el baile llevase a c a b o la
ejecución de a c u e r d o con las cartas ejecutorias, de forma q u e , en su c a s o , el e j e c u t a d o s ó l o
p u d i e s e a p e l a r ante el oficial q u e o r d e n ó la e j e c u c i ó n . En c a s o de q u e el baile c o n s i d e r e
razonables las alegaciones del ejecutado, deberá e x p o n e r l o al oficial que o r d e n ó la ejecución.
En c a s o de que este le o r d e n e practicar la ejecución no contrastantes las razones aducidas, el
baile d e b e r á hacerlo. Si aun en este c a s o se retrasa en la ejecución, el oficial le m a n d a r á una
tercera carta apercibiéndole de q u e si no ejecuta enviará dos capdeguaitcs para q u e lo hagan a
sus e x p e n s a s . " '
En 1454 el rey Alfonso V c o n c e d i ó a los foráneos el privilegio d e q u e las ejecuciones
d e los c e n s o s c o r r e s p o n d i e s e n a los bailes de las v i l l a s / ' De esta forma s e redujeron los
gastos d e e j e c u c i ó n , a u n q u e persistiesen tos o c a s i o n a d o s por los p o r t a d o r e s d e las cartas
ejecutorias, que fueron limitados por los g o b e r n a d o r e s en diversas ocasiones.
2
II. 2. Facultad sancionadora : ejecución de las ordenanzas.
L o s bailes d e b í a n ejecutar en su distrito las o r d e n a n z a s a d m i n i s t r a t i v a s d i c t a d a s por
las a u t o r i d a d e s s u p e r i o r e s , en las q u e se p r o h i b í a n ciertas c o n d u c t a s y a c t i v i d a d e s , y se
establecían m u l l a s para s u s t r a n s g r e s o r e s . En este sentido, c o r r e s p o n d í a a los bailes velar
por el c u m p l i m i e n t o de las o r d e n a n z a s sobre la caza, el j u e g o , las p r o h i b i c i o n e s de portar
'
S. SANPERE I MIQUEL: "Papeles sobre el nuevo reglamento para el gobierno del reino de Mallorca".
BSAL, XI. 158
'
J. JUAN VIDAL: "Informe y descripción de las instituciones de gobierno y de administración de
justicia...", F.R.B.. III, 272.
•
A, PLANAS ROSSF.LLO: Recopilación del Derecho de Mallorca. 1622. Palma. I996. 136
Por ejemplo en 1337 el veguer foráneo ordena al baile de Ana que ejecute los bienes de Margarita de
Orpí en virtud de una sentencia en la que se le condena a satisfacer cierta deuda (L L L J T E R A S , Arta en el
sigla XIV. 347).
'
ARM. Uibre de jurisdiccions i slils. í. 15 ; P. CATEURA: Política y ftnatmis.... 535.
A. PONS PASTOR: Constitucions.... II. 164-166.
•
ARM. Llibre de molts i bons privilegis, ff. 90-92. Los bailes llevaban a cabo la ejecución por medio de
los propios portadores o por sus sayones (A PLANAS ROSSELLÓ: Recopilación.... 197).
1
I6
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
a r m a s , l a s exportat; ion es i l e g a l e s , etc., e x c e p t o en a q u e l l o s c a s o s en los q u e d i c h a s
c o n d u c t a s pasaron a ser castigadas mediante penas graves.
Especial importancia tenía la aplicación de las o r d e n a n z a s de carácter municipal. Los
j u r a d o s y p r o h o m b r e s de las villas podían formar o r d e n a n z a s q u e entraban en vigor tras ser
s a n c i o n a d a s p o r el g o b e r n a d o r con el c o n s e j o d e su a s e s o r . C u a n d o tales o r d e n a n z a s
prohibían d e t e r m i n a d a s c o n d u c t a s y establecían mullas para los transgresores, correspondía a
los bailes reales la ejecución d e las m i s m a s .
L o s bailes no intervenían en la formación de las o r d e n a n z a s . Las o r d e n a n z a s de Inca
de 1428 d i s p o n e n q u e regirán a voluntad de tos jurados y p r o h o m b r e s , a q u i e n e s atribuyen
a s i m i s m o la facultad de interpretarlas : .vi alcana cosa duptosa o scura en algun dels dits
capítols serà, que pusquen aquell declarar, corregir e smenar e
enterpretar.
El baile real a n u a l m e n t e debía renovar la publicación de las o r d e n a n z a s vigentes. Las
m i s m a s o r d e n a n z a s prevén q u e los dits capítols casciin any sian publicats palesament
en la
quariera de la dita vila per lo corredor de la cort ab veu de trompa en lo comensament
del
oftei de la fíatlia Reyal.
Las o r d e n a n z a s de Inca fueron aprohadas por el g o b e r n a d o r y su asesor haut col·loqui e
deliberació
ab lo Procurador
Real. Este oficial debía garantizar que tales d i s p o s i c i o n e s no
p e r j u d i c a s e n al P a t r i m o n i o , regalías y j u r i s d i c c i ó n del rey. En 1614 el virrey p r o h i h i ó al
b a i l e d e F e l a n i t x q u e a p l i c a s e las p e n a s s e ñ a l a d a s en u n p r e g ó n q u e h a b í a p u b l i c a d o
r e c i e n t e m e n t e porque tales ordenanzas debían ser censuradas por el A b o g a d o Fiscal -el asesor
ordinario del Procurador Real- de a c u e r d o con una carta real de 5 de julio de 1 6 1 0 / ^
En 1322, el rey S a n c h o d i s p u s o q u e los bailes foráneos pasquen de tots fels
civils
composicions
degudes fer. e de tots bans^
Podían llegar a una c o m p o s i c i ó n sobre las
m u l t a s , a u n q u e a l g u n a s o r d e n a n z a s locales, c o m o las de Felanitx de 1453, les privan de la
facultad de r e m i t i r l a s / *
II. 3. Intervención en el sistema municipal.
El baile, c o m o oficial real, tiene una a c t i v a i n t e r v e n c i ó n en la vida m u n i c i p a l . L a
r e p r e s e n t a c i ó n de la universidad de la villa reside en los j u r a d o s y su consejo. P e r o el baile
interviene en la habilitación y elección de tales c a r g o s , les toma el j u r a m e n t o necesario para
a c c e d e r a ellos, y ejecuta los acuerdos adoptados por la corporación.
El baile no intervenía en las sesiones del Consell de la villa, a u n q u e en el siglo XIV
e r a el r e s p o n s a b l e d e su c o n v o c a t o r i a . A i n s t a n c i a s de los j u r a d o s d e b í a o r d e n a r su
convocatoria de forma automática, de manera que carecía de facultad para vetar las reuniones.
A s í c o n o c e m o s de una queja de los j u r a d o s de Pollença, en 1379, porque el baile se n e g a b a a
c o n v o c a r el c o n s e l l p e s e a las r e i t e r a d a s p e t i c i o n e s de é s t o s , a l e g a n d o q u e d e b í a n
c o m u n i c a r l e el m o t i v o de la reunión. El g o b e r n a d o r d i s p u s o q u e siempre q u e los j u r a d o s le
1
A POMS PASTOR: Uibre del Mostassa! de Mallorca. Palma, 1949, 263-270.
'
O. VAOUüR BLNNASSAR. Untí saciedad del Amigui) Régimen, Felanitx y Mallorca en el siglo XV!, It,
Palma, 1988, 929.
\
ARM. Uibre deis Reis, f. 121.
A. PONS PASTOR: Uibre del Mnsuissaf, 311
1
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
1 7
6 7
requiriesen para c o n v o c a r el c o n s e j o debiese hacerlo tola dilució remoguda
M á s tarde, el
c o n s e j o d e la villa será c o n v o c a d o libremente por los j u r a d o s , a u n q u e no faltan e j e m p l o s de
intromisiones irregulares por parte de los bailes. En 1442 el g o b e r n a d o r tuvo que recordar al
baile de M a n a c o r q u e sia lícit e permès als jurats, sens alatna licencia, així segons forma de
dret com en altra manera, ajustar e tenir consell dels actes de la dita parròquia.^
Un intento
de prohibir la reunión del c o n s e j o municipal p r o t a g o n i z a d o por el haile de Alcudia en 1680,
se saldó con una d u r a reprensión del v i r r e y .
69
El baile debía estar presente en la insaculación y habilitación de personas para ocupar
los c a r g o s m u n i c i p a l e s . Esta regla se mantiene s i e m p r e , a u n q u e la forma de su intervención
varía según el sistema de elección de cada época.
D u r a n t e la v i g e n c i a del s i s t e m a d e franqueza, en q u e la e l e c c i ó n c o r r e s p o n d í a por
c o o p t a c i ó n a los j u r a d o s salientes, la presencia del baile parece q u e no era obligatoria. Así,
en 1351 a instancias de los p r o h o m b r e s de A l a r ó . el g o b e r n a d o r dictó un m a n d a t o especial
p a r a q u e el baile e s t u v i e s e p r e s e n t e en la e l e c c i ó n d e los j u r a d o s de la v i l l a . D e forma
similar, en 1359 ante las d i s p u l a s que se h a b í a n p r o d u c i d o el año anterior, el g o b e r n a d o r
o r d e n ó al baile de Felanitx que anual mente procediese a la elección tle los j u r a d o s de la villa
j u n t o con los j u r a d o s s a l i e n t e s y a q u e l l o s p r o h o m b r e s q u e c o n s i d e r a s e s u f i c i e n t e s e
i m p a r c i a l e s . En 1404 a c u d i e r o n a la ciudad los bailes y c u a t r o p r o h o m b r e s de c a d a villa
p a r a elegir a los j u r a d o s y c o n s e j e r o s d e c a d a una de e l l a s . En 1427 se h i z o lo m i s m o al
implantarse de nuevo el sistema de f r a n q u e z a .
7 0
7 1
7 2
73
L a p r e s e n c i a del b a i l e era i m p r e s c i n d i b l e para g a r a n t i z a r la r e c t i t u d de las
h a b i l i t a c i o n e s e insaculaciones en los sistemas de sorteo, lili 1484 los j u r a d o s de Llucmajor
se o p u s i e r o n a la presencia del baile en d i c h o acto, y el g o b e r n a d o r h u b o d e o r d e n a r q u e se
r e s p e t a s e la n o r m a . La participación del haile era activa. En 1 550 t u v o un confiicio con
los j u r a d o s d e Esporles p o r q u e se o p u s o a la insaculación de personas iletradas para el c a r g o
d e c o n s e j e r o , m i e n t r a s q u e los j u r a d o s alegaban que en la villa había m u y p o c a s p e r s o n a s
que supiesen leer y e s c r i b i r .
7 4
75
A s i m i s m o debía estar presente en la elección del mostassaf. Según el p r i v i l e g i o del
a ñ o 1336 por el que se crearon los m o s l a s s a í s foráneos, a n u a l m e n t e los p r o h o m b r e s de cada
villa debían designar cuatro personas, entre las que el g o b e r n a d o r debía n o m b r a r al titular del
oficio. En 1341 el baile d e B u ñ o l a e n c a r c e l ó a varios h o m b r e s por reunirse para realizar la
elección sin su p r e s e n c i a .
76
6
7
6
S
6
9
7
0
71
72
73
7
4
7
5
76
M ROTGER: Historia de Pollensa. I. 61,
R. ROSSELLÓ VAQUER: Historia de Manacor. Segle XV. Palma, 1979.40.
P. VENT A VOL, Historia de Alcudia. 1, Palma, 1927. 390
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història dAlaró. Segles XIH-XIV. Palma. 1979. 26.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Crónico felunitxer. I, 160.
R. ROSSELLÓ VAQUER-Cronicó felunitxer. II. FdanilX, 1975. 15;
R. ROSSELLÓ VAQVER-.Cronicófelaniuer,
II. 60
B. FONT O B R A D O R : Historia de Llucmajor. II. Palma. 1974, 281.
J. ALBERTÍ; R ROSSELLÓ VAQUER: Història d'Esporles Segles XIII-XVI, Palma, 1996, 272.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Bunyola ni el segle XIV. Palma. 199.S. 19.
18
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
A s i m i s m o el baile d e b í a t o m a r j u r a m e n t o a t o s oficiales m u n i c i p a l e s - j u r a d o s ,
c l a v a r i o , oidores d e cuentas, tasadores- electos a n u a l m e n t e y, por delegación del gobernador,
podía recibir el j u r a m e n t o del mostassaf.
77
D u r a n t e el siglo X I V intervino a s i m i s m o e n la e l e c c i ó n d e los r e p r e s e n t a n t e s de las
villas e n el G r a n i G e n e r a l C o n s e l l . En e n e r o de 1356 los j u r a d o s d e la C i u d a d y R e i n o
d i r i g i e r o n u n a c i r c u l a r a los bailes d e las villas r c q u i r i c n d o l c s , c o n o c a s i ó n d e c e l e b r a r
a s a m b l e a plenària, a q u e elisia! cascan en vostres batlius tíos prohòtncns
íes quals nos
iremetats [..,] e si per ventura en vostres batlius haurà alguns síndichs, tramatet.nos
aquells
en compta dels dits prohamensP^
M á s a d e l a n t e , el 26 d e a g o s t o d e 1358, el g o b e r n a d o r
dirige u n a circular a todos los bailes en la q u e les ordena q u e , para celebrar pie Consell dins
efora, obliguen a acudir a la ciudad a aquells promens que.Is jurats de las vostras
parroquias
volran tremetre a Consell .7* D e s d e e n t o n c e s la e l e c c i ó n q u e d ó al arbitrio d e los j u r a d o s y
c o n s e j e r o s de las v i l l a s .
s o
II. 4. Orden público
El baile e r a el e n c a r g a d o del m a n t e n i m i e n t o del orden público en su distrito. D e b í a
h a c e r r o n d a s y servicios de vigilancia o r d i n a r i o s para prevenir la d e l i n c u e n c i a , y dirigir la
persecución d e los delincuentes al son del via fora..
L o s bailes hacían ronda n o c t u r n a p o r la villa a c o m p a ñ a d o s de u n o o d o s s a y o n e s .
A u n q u e el deber d e rondar era p e r m a n e n t e , las diversas disposiciones que ordenan a los bailes
q u e lleven a c a b o las r o n d a s , indican que solían d e s e n t e n d e r s e d e este c o m e t i d o e x c e p t o en
las é p o c a s en q u e el d e t e r i o r o del orden p ú h l i c o les o b l i g a b a a actuar c o n m a y o r diligencia.
E n 1401 el g o b e r n a d o r o r d e n ó al baile d e Felanitx q u e hiciese ronda todas las n o c h e s c o n
d i e z h o m b r e s para d e t e n e r a q u i e n e s portasen tirinas o fuesen s o s p e c h o s o s de p r o m o v e r
b a n d o s i d a d e s . " ' En 1556 c! virrey o r d e n ó a los bailes foráneos q u e d i a r i a m e n t e hiciesen
r o n d a s nocturnas c o n diez h o m b r e s . La m i s m a obligación fue reiterada en febrero de 1567.
a u n q u e fue revocada en abril del m i s m o a ñ o .
8 2
8 3
C o n c a r á c t e r p r e v e n t i v o , l o s b a i l e s t e n í a n la o b l i g a c i ó n d e i n c a u t a r las a r m a s
p r o h i b i d a s . Ciertas a r m a s podían ser poseídas pero no portadas fuera del d o m i c i l i o , salvo en
c a s o s d e e m e r g e n c i a . O t r a s se hallaban v e d a d a s t o t a l m e n t e . Esta atribución d e b i ó serle
8 4
7 7
85
1. GARAU LLOMPART: El Mostassa/de Pollença (1393-1413). Pollença, 1987, 19.
ARM. Llibre del Sindicat de Fora. XIV. f. 35v y XV. f. 49. Pub. por P. CATEURA, Política y finanzas....
7 8
309.
7
9
8
0
8 1
8 2
8 3
ARM. Llibre de! Sindical de Fora, XtV. f. 36 y XV, r, 49v. Pub, por P. CATEURA, Ibid.. 322.
Constan otros ejemplos de libre elección por los jurados de las villas, en octubre de 1359 (ARM. Llibre
del Sindicat de Fora. XIV. f 34 y XV. f 4 8 ) y en octubre de 1360 I ARM. Llibre del Sindical de Pora. XIV,
f. 35 y XV, f. 49),
R. ROSSELLÓ VAQUER: Cranicófelanitxer.
II. 9.
O. VAQUER, Una saciedad del Antigua Régimen. II, 942.
O. VAQUER, Una sociedad del Antiguo Régimen, II. 648.
Podían llevar armas los oficiales reales, los hombres de paratge
y las gentes de su compañía, otros
colectivos privilegiados, como los cirujanos y médicos (R ROSSELLÓ VAQUER: Història d'Inca. 1350-1516,
80), los notarios y sus macips ilbid.. 105), los compradores de diezmos, y aquellas personas a quienes se
hubiese otorgado un privilegio personal A menudo se plantean quejas porque el baile ha privado de sus
a m a s a tales personas
El Virrey Zanoguera prohibió en 1595 los pedreñales y dispuso que sus poseedores debiesen
entregarlos a los bailes en un plazo de seis días, para que éstos los aportasen a un doctor de la Real
Audiencia (J. A. VIDAL RETTIC11: "Los pregones del virrey D. Hernando Çanoguera". BSAL XL. 227),
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
I 9
d i s p u t a d a p o r el v e g u e r d e fora, c u a n d o se hallaba presente en un d e t e r m i n a d o m u n i c i p i o .
Para resolver el conflicto e n 1355 el g o b e r n a d o r Llagostera d i s p u s o mediante o r d e n a n z a q u e
el c u a n d o el veguer de fora se hallase en una villa, s ó l o podría incautar las a r m a s prohihidas
en c a s o de q u e el baile, h a b i e n d o s i d o r e q u e r i d o para h a c e r l o , fuese n e g l i g e n t e en el
c u m p l i m i e n t o d e su oh ligación.'* G e n e r a l m e n t e los bailes se q u e d a b a n c o n las a r m a s
i n c a u t a d a s , de forma q u e constituían un lucrativo d e r e c h o del c a r g o . En 1389 Juan I d i s p u s o
q u e d e b i e s e n dar c u e n t a al P r o c u r a d o r Real d e las a r m a s que d e c o m i s a s e n . T a l e s a r m a s eran
v e n d i d a s en p ú b l i c a s u b a s t a , e x c e p t o a q u e l l a s que el g o b e r n a d o r o r d e n a b a q u e fuesen
destruí d a s . El oficial que las había confiscado percibía una parle del producto de su venta.
6
K 7
A d e m á s d e e f e c t u a r las r o n d a s p r e v e n t i v a s o r d i n a r i a s , el b a i l e d e b í a d i r i g i r la
p e r s e c u c i ó n d e los d e l i n c u e n t e s . C u a l q u i e r persona que tuviese c o n o c i m i e n t o d e un delito o
advirtiese la presencia de un forajido en la villa e s t a b a o b l i g a d a a d a r el via fora y p o n e r l o
en c o n o c i m i e n t o del baile, quien d e b í a iniciar la persecución al frente d e la gente necesaria.
A l g u n a s o r d e n a n z a s del siglo X V I a d m i t e n q u e los b a i l e s , e x c e p c i o n a l m e n t e , p u e d a n
p e r s e g u i r a los forajidos m á s allá d e los límites de su distrito, a y u d á n d o s e m u t u a m e n t e ,
8 8
En 1641 se dictaron unas o r d e n a n z a s dirigidas a los bailes locales para la persecución
de los b a n d o l e r o s . En ellas se d i s p u s o q u e los bailes t u v i e s e n s i e m p r e un c e n t i n e l a en el
c a m p a n a r i o de la iglesia para que diese aviso de la presencia de bandoleros a r m a d o s tocando
el via fora. E n tal s u p u e s t o el baile debía partir en su p e r s e c u c i ó n c o n un g r u p o d e veinte
h o m b r e s q u e debían estar de g u a r d i a p e r m a n e n t e en la plaza d e la villa p o r turno entre las
c o m p a ñ í a s , a r m a d o s c o n a r c a b u c e s . L o s c a p i t a n e s d e las c o m p a ñ í a s o sus l u g a r t e n i e n t e s
d e b í a n a c u d i r e n a u x i l i o de d i c h a fuerza. En su c a s o , los bailes p o d í a n p r o s e g u i r la
persecución y captura en otros términos m u n i c i p a l e s .
89
El edicto del virrey Cebrián de 1671 dispone que toda persona q u e tenga noticia d e la
c o m i s i ó n de un delito p o r b a n d o l e r o s o acuadrillados d e b e r á p o n e r l o en c o n o c i m i e n t o del
baile d e la villa o su lugarteniente, el cual d e b e r á hacer repicar las c a m p a n a s y p o n e r el grito
de viafora c ir con gente a r m a d a en su p e r s e c u c i ó n , incluso lucra de su t é r m i n o , y q u e los
bailes de los términos vecinos deberán unirse a la p e r s e c u c i ó n , t o d o ello s o p e n a de 2 5 £ y
un a ñ o de destierro d e la isla en c a s o de n e g l i g e n c i a , ^
9
II. 5. Atribuciones en materia de defensa
E n la é p o c a m e d i e v a l los bailes intervenían a c t i v a m e n t e en el s i s t e m a d e defensa.
Para la defensa d e la Parte Foránea el g o b e r n a d o r n o m b r a b a unos capitanes c o n m a n d o sobre
d e t e r m i n a d a s z o n a s m i l i t a r e s , q u e s u e l e n c o i n c i d i r c o n z o n a s m a r í t i m a s (marines),
y
e n g l o b a r los t é r m i n o s de varias villas. Por e j e m p l o , en 1346 el g o b e r n a d o r n o m b r a a Pere
d ' O m s capitán de A n d r a t x , C a l v i à y P u i g p u n y e n t . L o s c a p i t a n e s d e las villas solían s e r
caballeros o d o n c e l e s propietarios en su término municipal, a u n q u e por lo general residentes
en la ciudad.
91
A. PONS PASTOR: Constitucions..,, I. 79-80.
ARM. R. P. 57, f 219v
J. A. VtDAI. RtïTTICH: "Los pregones del virrey O. Hernando Çanogaera". BSAL XL, 21.1.
ARM. A. A 2.10, ff. 158-164.
FRANCESC CF.BRtfN:, Edictes Rcuis.., 30-31.
R. R O S S E L L Ó VAQUER; J. BOVER PUJOL: Història d'Andratx. Segles XIil-XIV, Palma, 1978, 125.
20
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
Sin e m b a r g o , en algún c a s o los capitanes son elegidos por los j u r a d o s y el consell de
la villa. E n 1435 ante el t e m o r d e un ataque de los g e n o v e s e s se o r d e n a a a l g u n a s villas que
n o m b r e n un c a p i t á n y lo e n v í e n con cierto n ú m e r o d e h o m b r e s d e a r m a s a d e f e n d e r la
c i u d a d , m i e n t r a s q u e el g o b e r n a d o r y los j u r a d o s del r e i n o d e s i g n a n a los c a p i t a n e s de
A l c ú d i a y de A n d r a t x (en este ú l t i m o c a s o es d e s i g n a d o el baile de la villa. G u i l l e m
Serio!).
9 2
L o s bailes se e n c a r g a b a n de o r g a n i z a r m i l i t a r m e n t e a los h a b i t a n t e s de las villas en
d e c e n a s y c i n c u e n t e n a s , m a n d a d a s respectivamente por un d e c e n e r o y un cincucntencro. Así,
en 1346 el g o b e r n a d o r se dirige al baile de A l a r ó d i c i é n d o l e q u e no o b l i g u e a d e t e r m i n a d o
vecino a actuar c o m o jefe de d e c e n a . ^
En los m o m e n t o s de peligro el g o b e r n a d o r o los c a p i t a n e s o r d e n a b a n a los bailes d e
tas villas d e cada distrito q u e a c u d i e s e n al frente de un d e t e r m i n a d o n ú m e r o de h o m b r e s a
d e f e n d e r los p u n t o s estratégicos. De esta forma, los bailes, que acudían al frente de la hueste
p o r t a n d o el estandarte real, tenían m a n d o militar a u n q u e s u b o r d i n a d o al capitán. En 1338 se
o r d e n ó al baile d e M u r o que acudiese al frente de los h o m b r e s de a m i a s de la villa a defender
A l c u d i a , d o n d e se h a b í a n o m b r a d o capitán a R a m o n de Sani M a r t í . En 1349. con ocasión
del d e s e m b a r c o de J a i m e III para recuperar su reino, se ordenó a varios bailes que acudiesen a
Inca al frente de t o d o s los h o m b r e s c a p a c e s de portar a r m a s , a pie o a c a b a l l o . De h e c h o , el
baile d e F e l a n i t x , J a u m e C a l a n y , falleció en la batalla d e L l u c m a j o r c o m b a t i e n d o a su
a n t i g u o m o n a r c a . E n 1358 se m a n d ó a los bailes de M o n l u i r i , Porreres y Felanitx q u e
a c u d i e s e n con los h o m b r e s d e a r m a s a d e f e n d e r la costa de Felanitx, d o n d e había g a l e r a s
enemigas.*
y 4
E n la E d a d M o d e r n a la r e o r g a n i z a c i ó n d e las c a p i t a n í a s priva a los bailes d e s u s
c o m p e t e n c i a s en la m a t e r i a , p u e s c a d a villa c u e n t a con un capitán y un teniente n o m b r a d o
p o r é s t e , q u e ostentan el m a n d o directo sobre la t r o p a . ' Los bailes, sin e m b a r g o , mantienen
a l g u n a s atribuciones en auxilio d e los m a n d o s militares. Debían acudir j u n t o a los j u r a d o s a
las m u e s t r a s de las c o m p a ñ í a s . L a s o r d e n a n z a s del s i g l o X V I p a r a la villa d e Inca
d i s t r i b u y e n las o b l i g a c i o n e s militares entre las diversas a u t o r i d a d e s en c a s o d e d e s e m b a r c o
e n e m i g o . L o s c a p i t a n e s m a r c h a b a n a! frente de la h u e s t e , m i e n t r a s q u e el baile d e b í a
p e r m a n e c e r en la p o b l a c i ó n para obligar a m a r c h a r a q u i e n e s r e h u s a s e n , o e n c a r c e l a r l e s en
caso contrario, "
1
7
9
L a s villas c o s t e r a s e s t a b a n d o t a d a s d e un s i s t e m a d e vigilancia m a r í t i m a d i u r n a y
n o c t u r n a a t r a v é s d e las l l a m a d a s talaies y escoltes.
La o r g a n i z a c i ó n d e tales s e r v i c i o s
c o r r e s p o n d í a a los bailes, con el c o n c u r s o de los j u r a d o s de la villa.
III. L O S C O N F L I C T O S
OFICIALES.
DE
JURISDICCIÓN
CON
ARM. E.O 13. ff. 7v. 11 y 13.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història d'Alarà. Segles XIIIX1V. 50.
G. ALOMAR: R ROSSELLÓ VAQUER: Història ite Mum. II. Palma, 19X9, 213.
R ROSSELLÓ VAQUEK: Cronhó felunitxer. I. 134.
R ROSSELLÓ VAQUER:
Crónicofclanitxer.
1.157.
A. F. PETERSON: "La defensa de Mallorca bajo r-cfipe IV". F.R.B., III. 227-234.
A. CAMPANER: "Curiosiuades históricas", en Musen Balear, II (1876), 92-95.
OTROS
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
2 I
L a s atribuciones de los bailes foráneos no fueron ejercidas siempre de forma pacífica.
La c o n c u r r e n c i a de oirás j u r i s d i c c i o n e s sobre el t é r m i n o de las villas fue c a u s a de ciertos
conflictos jurisdiccionales.
III. 1. Conflictos con el Mostassaf
99
En 1336 J a i m e III d i s p u s o que las p a r r o q u i a s foráneas contasen c o n un m o s t a s s a f .
L a c r e a c i ó n de los m o s l a s s a f s foráneos n o s u p u s o ú n i c a m e n t e privar al m o s t a s s a f d e la
c i u d a d d e sus c o m p e t e n c i a s en la parte foránea. E v i d e n t e m e n t e m u c h a s de las funciones
p r o p i a s de la m o s i a s s a f i a hasta e n t o n c e s no h a b í a n s i d o e j e c u t a d a s p o r el m o s t a s s a f
c i u d a d a n o , cosa que no hubiera sido operativa, sino que habían sido de la c o m p e t e n c i a d e los
bailes. D e h e c h o , en P o l l c n s a , el c o n t e n c i o s o entre la j u r i s d i c c i ó n real y la señorial a c e r c a
del m o s t a s s a f de la villa hizo q u e durante u n o s a ñ o s sus c o m p e t e n c i a s se transfiriesen a los
bailes.
1 0 0
L a creación d e los moslassafs foráneos s u p u s o un d e t r i m e n t o en las c o m p e t e n c i a s de
l o s b a i l e s , y p o r e l l o d u r a n t e el s i g l o X I V se d o c u m e n t a n n u m e r o s o s c o n f l i c t o s de
j u r i s d i c c i ó n . A u n q u e el m o s t a s s a f tenía a u t o n o m í a para r e s o l v e r las c u e s t i o n e s d e su
c o m p e t e n c i a , los bailes interfirieron a m e n u d o en las m i s m a s . A d e m á s , e x c e p t o en m a t e r i a
d e p e s a s y m e d i d a s , las r e s t a n t e s c o m p e t e n c i a s de los m o s l a s s a f s se fueron d e f i n i e n d o
p a u l a t i n a m e n t e . En 1338 el g o b e r n a d o r h u b o de o r d e n a r al baile de Arta q u e no impidiese al
m o s t a s s a f de la villa el ejercicio de su o f i c i o . " " En 1347 el m o s t a s s a f se q u e j a de q u e el
baile autorice rifas de c a r n e s , mientras que el baile responde que esta facultad le c o r r e s p o n d e
nam dictum officium mostassaferie
solum expectat
atque extendii super ponderibus
et
mensuris."
En 1354 había diferencias entre el baile y el m o s t a s s a f de I n c a . ' ™ En 1358 el
g o b e r n a d o r dictó u n a s e n t e n c i a que resuelve los conflictos entre a m b o s . La resolución e s
c a s u í s t i c a : C o r r e s p o n d e al baile c o n o c e r acerca d e los j u d í o s que trabajan e n d o m i n g o o
fiesta q u e tenga vigilia, de las i n m u n d i c i a s de los cerdos q u e van sueltos p o r la villa y de las
m u l t a s d e c a m i n o s , y al M o s t a s s a f c o r r e s p o n d e c o n o c e r d e las a g u a s y la l i m p i e z a de los
a b r e v a d e r o s y c a m i n o s q u e van al vinyet.
L a disposición del m i s m o a ñ o , q u e e q u i p a r a al
m o s t a s s a f f o r á n e o c o n el de la c i u d a d , c o n t r i b u y e a d i l u c i d a r tales c u e s t i o n e s . ^ Sin
e m b a r g o , en 1360 el mostassaf d e Andratx se queja d e que el baile no permite q u e el sayón
ejecute sus órdenes y le i m p i d e c o n o c e r acerca de las r e p a r a c i o n e s de c a m i n o s . * " En 1381
los j u r a d o s de Inca se quejaban al g o b e r n a d o r p o r q u e el baile se entrometía en c u e s t i o n e s de
la c o m p e t e n c i a del mostassaf, c o m o el agua de los c a r n i c e r o s .
En 1408 el g o b e r n a d o r
o r d e n ó al m o s t a s s a f de P o l l c n s a q u e hiciese limpiar un c a m i n o de la villa, pese a q u e el
baile se lo había p r o h i b i d o , com adobar las camins perlanga a offict de
mostassaf.
)7
104
1
10
1 0 7
108
9
9
[00
101
102
103
1 0 4
1 0 5
1 0 6
1 0 7
1 0 8
A . PONS PASTOR: Uibre delMostassaf. 178.
M ROTOER: Historia de Patlensa. 1,77-78.
L . LL1TERAS: Artà en el siglo XIV. 358
P A SANCHO: "Sobre el vicio del juego". USAL VII. 446-448
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història d'Inca. 1350-1516. Palma, 1997. 79.
R. ROSSELLOVAQUER: Història d'Inca. 1350-1516, 83.
P. C A T E U R A : Política y finamos..., doc. 62.
R. ROSSELLÓ VAQUER; J. BOVER PUJOL: Història d'Andratx. Segles XIIIXIV. 33.
R ROSSELLÓ VAQUER: Història d'Inca. 1350-1516. 95
I. GARALI LLOM PART: El Mostassa/de Pollença ILW3-N13), 84
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
22
A pesar d e que las competencias de a m b o s oficiales debieron quedar fijadas a través de
los s u c e s i v a s r e g l a m e n t a c i o n e s y por vía c o n s u e t u d i n a r i a , las fricciones s i g u i e r o n s i e n d o
frecuentes.
109
En 1660 los j u r a d o s de A l a r ó elaboraron sendas o r d e n a n z a s d e n o m i n a d a s o r d e n a n z a s
del baile y o r d e n a n z a s del m o s t a s s a ! ' d e la villa. De esta m a n e r a se resueven c a s u í s t i c a m e n t e
las c o m p e t e n c i a s de u n o y otro oficial en el c u m p l i m i e n t o de sus p r e s c r i p c i o n e s .
I I I . 2. Conflictos con los bailes señoriales.
E n aquellas villas d o n d e existen j u r i s d i c c i o n e s señoriales, las fricciones entre el baile
real y el señorial son m u y frecuentes. Los bailes reales eran los oficiales q u e tenían q u e
h a c e r frente en p r i m e r a instancia a los hailes s e ñ o r i a l e s d e las c a b a l l e r í a s s i t u a d a s en su
t é r m i n o . P a r a a f i r m a r las c o m p e t e n c i a s d e la j u r i s d i c c i ó n real, i n c l u s o se n o m b r a b a n
l u g a r t e n i e n t e s del b a i l e en a q u e l l o s n ú c l e o s del t é r m i n o m u n i c i p a l q u e se h a l l a b a n
s o m e t i d o s a s e ñ o r í o . A s í se n o m b r ó un lugarteniente del baile d e B u n y o l a en Orient y un
lugarteniente del baile de Esporles en B a n y a l b u í a r . que tuvieron que vencer la resistencia de
los s e ñ o r e s respectivos. N o s i e m p r e caracterizó a los bailes la m i s m a firmeza en la defensa
d e la j u r i s d i c c i ó n regia. En 1375 el baile de C a m p o s i n c a u t ó las a r m a s al baile de la
c a b a l l e r í a del Palmer, p o r q u e autorizaba el j u e g o p r o h i b i d o , en el i c r m i n o de su caballería.
En c a m b i o , en 1412 el g o b e r n a d o r l u v o que reprender a) baile real por permitir que el baile
del P a l m e r ejerciese jurisdicción civil, en perjuicio de los derechos del r e y . " "
L o s c o n f l i c t o s d e c o m p e t e n c i a s e n t r e la j u r i s d i c c i ó n real y las s e ñ o r i a l e s e r a n
r e s u e l t o s p o r el g o b e r n a d o r , con c) c o n s e j o de su asesor, o í d o s e) a b o g a d o y el p r o c u r a d o r
fiscal.
111
En las villas s o m e t i d a s al señorío del o b i s p o de B a r c e l o n a tos posibles conflictos se
e v i t a r o n a través de un s i s t e m a c o n o c i d o c o m o parkilse.
Por c o n v e n i o s u s c r i t o en 1323
e n t r e el m o n a r c a y el o h i s p o de B a r c e l o n a , los b a i l e s locales de tales villas p a s a r o n a
r e p r e s e n t a r a a m b a s a u t o r i d a d e s de forma paritaria. Los bailes debían ser e l e g i d o s anual y
a l t e r n a t i v a m e n t e por el m o n a r c a -o el g o b e r n a d o r - y el O b i s p o de B a r c e l o n a , y tenían que
j u r a r el c a r g o en poder del g o b e r n a d o r y del procurador del Obispo. Debían rendir sus cuentas
a m e el P r o c u r a d o r Real y el P r o c u r a d o r del O b i s p o y entregar las c a n t i d a d e s resultantes por
mitades.
1
III. 3. Conflictos entre bailes.
Por ejemplo, en 1 4 0 4 se practico una inquisición contra el mostassa!' de Inca por agresión al haite IR
R O S S E L L Ó V A Q U E R : Història d'inca. 6 4 ) En I 4 0 6 el haile de Felanitx incautó sus armas al mostassa!'de la
villa que. como oficial real, eslaba autorizado a portarlas (P X A M I N A ; R R O S S E L L Ó V A Q U E R : Història de
Felanitx, I, 1 4 7 ) .
1 0
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : Història de Campus. I. Campos. 1 9 7 7 , ¡ 4 5 .
^
Cfr. por ejemplo la sentencia que dirime un conflicto entre el baile rea) y el señorial de Santa
Margarita en materia de jurisdicción civil en 1 3 7 0 (ARM AH. . 1 5 . , ff. 7 3 - 7 4 )
Cfr. cl convenio en R ROSSELLÓ VAQUER; J. ROVER PU)(>L; Història d'Andratx. Segles XII! i XIV,
2 1 0 - 2 13 ; J. ENSENA'!' PUJO!.: Historia de ta Haronía de los señores Obispos de Barcelona en Mullaria.
Palma. 1 9 1 9 .
1
1 2
23
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
Las c o m p e t e n c i a s sobre las causas por delitos c o m e t i d o s por p e r s o n a s de un distrito
en el término de otro, o las relaciones civiles entre p e r s o n a s d e diferentes villas, dan lugar a
ciertos conflictos entre bailes, q u e deben ser resueltos por el g o b e r n a d o r .
1 1 3
IV. E S T A T U T O
ORGÁNICO
IV. 1. Nombramiento y mandato.
El s i s t e m a d e d e s i g n a c i ó n d e los b a i l e s l o c a l e s d u r a n t e el s i g l o XIII es p o c o
c o n o c i d o . L o s p r i m e r o s bailes, d o c u m e n t a d o s en 1247, rinden c u e n t a s al baile de M a l l o r c a
por los e m o l u m e n t o s de la bailía q u e han regido en su n o m b r e . Parece q u e en esta é p o c a
ejercen u n a lugartenencia del baile g e n e r a l , y son n o m b r a d o s p o r é s t e " . L a m i s m a fórmula
se d o c u m e n t a en 1251. M á s tarde, el título d e baile por el Infante J a u m e o el S e ñ o r R e y ,
indican q u e el c a r g o está institucionalizado y que su n o m b r a m i e n t o d e b e p r o c e d e r d e é s t o s .
En 1274 el Infante J a i m e , heredero de Mallorca, o r d e n ó al L u g a r t e n i e n t e y Baile General
P e r e d e C a l d é s q u e n o m b r a s e a S a n c h o de S á d a b a baile d e S i n e u , Petra, L l u c m a j o r ,
M o n t u i r i y C a s t e l l i t x . El n o m b r a m i e n t o se o t o r g ó a b e n e p l á c i t o , c o n las m i s m a s
a t r i b u c i o n e s que sus a n t e c e s o r e s , y se le atribuyeron las rentas de la bailía c o m o m e d i o de
a m o r t i z a c i ó n de una d e u d a q u e el Infante h a b í a c o n t r a í d o c o n e l .
C o n o c e m o s un
n o m b r a m i e n t o r e g i o de baile de C a m p o s y Felanitx o t o r g a d o a s i m i s m o a b e n e p l á c i t o en
1297
A finales d e la c e n t u r i a h a l l a m o s un c a s o d e e n a j e n a c i ó n . En 1299 G u i l l e m de
Puigdorfila, teniendo plenos poderes del rey Jaime II, vendió la bailía de Arla por dos a ñ o s a
Bernat Pascual y le c o n c e d i ó la cuarta parte de los derechos de j u s t i c i a .
4
115
1 1 6
1 1 7
1 1 8
D u r a n t e l o s p r i m e r o s d e c e n i o s del s i g l o X I V t i e n e l u g a r la o r g a n i z a c i ó n
a d m i n i s t r a t i v a de la parte foránea, de forma que cada una de las villas pasa a c o n t a r con un
baile real, d e s i g n a d o por el rey o su lugarteniente. T e n e m o s constancia de un n o m b r a m i e n t o
d e baile p o r el g o b e r n a d o r en 1 3 3 8 .
C o m o en la e t a p a anterior, n o e x i s t e u n a n o r m a
general que determine la duración del mándalo. Por ejemplo, Berenguer Sunyer d e s e m p e ñ a el
oficio d e baile d e Felanitx entre 1316 y 1 3 2 5
o B e r e n g u e r Cardell de L l u c m a j o r durante
los p e r i o d o s 1 3 2 4 - 1 3 3 0 y 1 3 3 5 - 1 3 3 9 .
1 1 9
1 2 0
1 2 1
El s i s t e m a de e l e c c i ó n de los bailes se r e g u l ó d u r a n t e el r e i n a d o de P e d r o IV. El
n o m b r a m i e n t o c o r r e s p o n d e al rey o su l u g a r t e n i e n t e y. por p r i v i l e g i o d e 31 d e m a y o d e
1343, su m a n d a t o d e b e ser a n u a l .
1 2 2
El m o n a r c a recibía p e t i c i o n e s y c o n c e d í a la bailía libremente. En a l g u n o s c a s o s el
texto del n o m b r a m i e n t o e x p r e s a que se o l o r g a en gratitud por algún servicio a r m a d o . P e r o
' "
En 1406 el gobernador ordenó al baile de Sineu que compareciese ante su presencia para resolver
cierto contraste con el baile de Seneelles. cuya causa no hemos podido averiguar (A H. 86. f. 151).
ARM, E.C.R. 343, ff. 180-182.
L. LLITERAS: Arta en el siglo XIII. 171.
'
P. C A T E U R A : "Mallorca a la segona meitat del segle XIII (aspectes polines i financers fins a 1276)".
1 1 4
1
,
5
Estudis Balearles, 17. 76
1 1 7
1 1 8
1
,
9
1
2
0
1 2 1
1 2 2
R. ROSSELLÓ VAQUER: Felanitx a la segona meitat de! segle XIII. Felanitx, 1973, 37.
L. LL1TER AS:Ar/« en el siglo XIII. 219.
P. CATEURA: Política y finanzas. , 98.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Crónico Felanitxer. I, 85
B, FONT OBRADOR: Historia de Llucmajor, I, 232.
ARM, Uibre d'en Sant Pere, f. 2óv ; P. CATEURA: Política y finanzas.... 264.
24
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
las m á s d e las v e c e s se d e b í a c o n c e d e r a c a m b i o de un s e r v i c i o e c o n ó m i c o q u e no q u e d a
reflejado en el n o m b r a m i e n t o , A veces el m o n a r c a antes d e otorgar el c a r g o solicitaba un
informe al g o b e r n a d o r acerca de la aptitud y suficiencia del candidato. Por e j e m p l o , en 1374
c o n s u l t ó el parecer del g o b e r n a d o r sobre la p e r s o n a de Bernat Palou, q u e había solicitado el
cargo de baile de I n c a . 12
1
M á s frecuentemente la elección la llevaba a c a b o el g o b e r n a d o r , q u e se informaba de
la aptitud de los c a n d i d a t o s con el p a r e c e r del P r o c u r a d o r R e a l , los J u r a d o s del R e i n o y los
S í n d i c o s F o r á n e o s . En 1381 P e d r o IV d i s p u s o q u e , p a r a e v i t a r l o s t u m u l t o s q u e se
formaban por el gran n ú m e r o de p e r s o n a s q u e estaban presentes en la elección de los hailes
d e las villas, c o n s u l t a s e p r e v i a m e n t e y por s e p a r a d o con los j u r a d o s d e ! reino y los síndicos
f o r á n e o s , para p r o c e d e r a la e l e c c i ó n .
Sin e m b a r g o , en los años s i g u i e n t e s , el a c t o de
d e s i g n a c i ó n de los b a i l e s s i g u i ó s i e n d o m u l t i t u d i n a r i o . Por e j e m p l o , en 1426 e s t a b a n
p r e s e n t e s c! g o b e r n a d o r y su a s e s o r , el p r o c u r a d o r real, el baile general y los v e g u e r e s con
sus r e s p e c t i v o s a s e s o r e s , los j u m ó o s del reino con su a b o g a d o y su e s c r i b a n o , los síndicos
foráneos y plttribus aliis haminibus
tam militibus tptam civibus .
1 2 4
En 1382 el m o n a r c a d i s p u s o q u e si en el futuro, a petición de s u s familiares y
d o m é s t i c o s , d e s i g n a b a baile a una persona inhábil, e n d e u d a d a o pobre, el g o b e r n a d o r debería
d e s a t e n d e r tal n o m b r a m i e n t o y otorgar el c a r g o a uno de los mejores y c o n t i n u o s habitantes
de la villa, tras c o n s u l t a r con los s í n d i c o s foráneos o a q u e l l a s p e r s o n a s q u e c o n s i d e r a s e
oportuno.
1 2 6
L o s n o m b r a m i e n t o s regios daban lugar, en o c a s i o n e s , a una duplicidad de bailes, que
resultaba ciertamente c o n f l i c t i v a .
En a l g u n o s c a s o s c u a n d o el g o b e r n a d o r había d a d o
p o s e s i ó n del c a r g o ex officto, se recibía fuera d e plazo un n o m b r a m i e n t o r e g i o .
En otros
era el p r o p i o m o n a r c a quien c o n c e d í a el cargo a dos personas distintas.
1 2 7
1 2 í t
A u n q u e , c o m o h e m o s s e ñ a l a d o , en 1343 se d i s p u s o q u e el m a n d a t o tuviese carácter
a n u a l , se d o c u m e n t a n a l g u n a s e x c e p c i o n e s . Por e j e m p l o , Francesc Ros es baile de Sóller
entre 1 3 9 5 y 1 3 9 7
y F r a n c e s c T a u l e r , de C a l v i à entre 1388 y 1 3 9 4 .
1 2 9
1 3 0
Un c o m p e n d i o d e irregularidades constituye la c o n c e s i ó n por el m o n a r c a de la bailía
de L l u c m a j o r , en 1396, a Bartomeu C a m p a n e r , carpintero de ribera de la ciudad de Mallorca,
con c a r á c t e r vitalicio, y con la posibilidad de regirla m e d i a n t e l u g a r t e n i e n t e . - El titular
d e s i g n ó c o m o sustituto a J a u m e Prats, de Llucmajor, q u e rigió el c a r g o d u r a n t e aquel año.
Sin e m b a r g o , el privilegio real q u e d ó luego sin efecto y los s u c e s i v o s bailes fueron elegidos
según el p r o c e d i m i e n t o habitual.
1
123
124
125
126
1 2 7
128
1!
R ROSSEU.O VAQUER: Història d'Inca IS50-1516. Palma. 1997, 21
ARM. Uibre del Sindical de Fora. XIV. f. 127, XV. f. I44v; P. CATEURA: Política y finanzas...
ARM. fi.O. 12. f. 18.
ARM. Uibre del Sindical de Fora. XIV. f. 128 y XV, [. I45v. = Ap. doc. 2.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història d'Inca. LISO-1516, 28 ; 99.
513.
Un interesante pleito por la concesión de la badia de Inca por el monarca fuera de plazo en ARM. E O.
II ff. 100 y ss.
129 J. RULLAN: Historia de Sóller. I. 829.
130
R ROSSELLÓ VAQUER: Notes històriques de Calvià. Segles XIIIXVI, Calvià, 1987, 126.
B. FONT OBRADOR: Historia de Llucmajor. I, 283.
1 3 1
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
25
En 1459 los síndicos foráneos soliciiaron al m o n a r c a que la elección de los bailes se
llevase a c a b o e n t r e tres o c u a t r o n o m b r e s e x t r a í d o s por suerte de un s a c o en el q u e se
d e b e r í a n introducir unas c é d u l a s con los n o m b r e s de las personas c o n s i d e r a d a s hábiles por
los j u r a d o s y consejo d e cada villa. El monarca d e l e g ó en el g o b e r n a d o r la resolución de esta
p e t i c i ó n . L o s j u r a d o s del reino se o p u s i e r o n a la instauración de tal s i s t e m a d e e l e c c i ó n ,
p o r q u e d i s m i n u í a su capacidad de i n t e r v e n i r e n el n o m b r a m i e n t o . P o r fin en 1463 Juan II
a c o g i ó la pretensión de las villas. M e d i a n t e privilegio o t o r g a d o el 9 de m a y o d e aquel año,
o r d e n ó q u e la elección de los bailes, se llevase a c a b o m e d i a n t e un s i s t e m a de insaculación,
similar al q u e d e s d e antiguo se seguía para la e l e c c i ó n de los moslassafs foráneos. En c a d a
villa se d e b í a n insacular las p e r s o n a s aptas para el c a r g o , entre las c u a l e s a n u a l m e n t e se
d e b e r í a n e x t r a c r c u a t r o n o m b r e s q u e serían p r e s e n t a d o s al rey o su l u g a r t e n i e n t e p a r a q u e
d e s i g n a s e al b a i l e . " En el a c t o de elección del baile debían intervenir las m i s m a s p e r s o n a s
q u e a n t e r i o r m e n t e , a u n q u e s ó l o se p o d í a o p t a r p o r u n o d e l o s c u a t r o n o m b r e s
presentados.
1
114
Sin e m b a r g o , n o faltaron las transgresiones de la regla indicada. En j u l i o d e ¡ 4 7 3 los
s í n d i c o s foráneos e x p u s i e r o n a Juan II que a pesar del m e n c i o n a d o p r i v i l e g i o , el m o n a r c a ,
per importunitat
de suegestió de alguns liòntens de la Cinta!, había d e s i g n a d o a l g u n o s bailes
q u e n o figuraban e n t r e los c u a t r o e l e c t o s por i n s a c u l a c i ó n , y s o l i c i t a r o n q u e no se
o b s e r v a s e n tales n o m b r a m i e n t o s , a u n q u e Nevasen la cláusula de non obstante . ' ^
3
Vacancia.
D u r a n t e el siglo X I V frecuentemente los bailes s ó l o g u a r d a b a n un a ñ o d e v a c a n c i a
p a r a p o d e r v o l v e r a ejercer el c a r g o . Así, en Inca, entre 1351 y 1357 se a l t e r n a r o n en el
c a r g o Joan Reboll y Bernal Palou, y entre 1383 y 1389 A n d r e u Salt o c u p ó la bailía c a d a
dos años.
En ¡ 3 5 9 los r e p r e s e n t a n t e s del reino solicitaron ai m o n a r c a q u e e s t a b l e c i e s e un
p e r i o d o de v a c a n c i a d e tres a ñ o s , c o m ú n con los r e s t a n t e s oficios r e a l e s d o t a d o s d e
j u r i s d i c c i ó n . Esta pretensión, q u e fue d e n e g a d a por Pedro I V ,
se vio satisfecha en 1398,
por disposición d e la p r a g m á t i c a de abreviación de pleitos del virrey A n g l e s o l a . ' ' A u n q u e
su tenor sólo se refería a los oficiales de la jurisdicción intermedia, en la práctica t a m b i é n
fue a p l i c a d a a los bailes d e las villas. Por e j e m p l o , en 1415 el g o b e r n a d o r d e s e s t i m ó una
p r o v i s i ó n real del oficio, en la villa d e A r t à , p o r q u e el d e s i g n a d o n o h a b í a g u a r d a d o la
vacancia e s t a b l e c i d a . '
1 3 6
1
38
ARM.A.H. 4 2 5 1 . A . 6 .
ARM. L.R. 70. r. 93. = Ap. (loe. 3.
El gobernador tras recibir el privilegio citado dipuso que ta insacúlala') e extractin tiels bailes de la part
forana sia feta en la forma contentada en lo dit privilegi, en axf emperò que en la eleclió e admissió a
repulsió que.s haurà a fer dels dits baties e eiecíió de ells haiun a sabre los honorables jurats de la present
ciutat e illa e los sindichs e altres persones que.y lian a sabre, e que.s lutia a fer iuxlu forma de les
franqueses del Regne (Ibid., f. 94).
3 3
3
4
3 5
ARM. L. R. 73, í. 174 ; A, PLANAS ROSSELLÓ; El Sindical de Fora. Corporación
villas de Mallorca. Palma, 1995, 378
P. C\TEVR\.ralilica
y finanzas..., 329.
A. PONS PASTOR: Constitucions.... 11, 161.
A. GILI FERRER: Arlti en el segle XV. Palma. 198.3. 46.
3 6
3 7
3 8
representativa
de las
26
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
Extinción del m a n d a t o
En la é p o c a e n q u e el c a r g o se o t o r g a a b e n e p l á c i t o el m a n d a t o se e x t i n g u e p o r
m u e r t e , r e n u n c i a o r e m o c i ó n . F r e c u e n t e m e n t e se a c u d e a esta ú l t i m a fórmula m e d i a n t e un
n u e v o n o m b r a m i e n t o q u e d i s p o n e q u e se d e p o s e s i ó n del c a r g o al titular, r e m o v i é n d o s e a
quien lo venía o c u p a n d o hasta el m o m e n t o .
C u a n d o la d u r a c i ó n del m a n d a t o se regulariza, la forma n o r m a l
cumplimiento del periodo, aunque también se extingue por muerte
a d m i t i d a por el g o b e r n a d o r . f i n o c a s i o n e s se e x t i n g u e c u a n d o el baile
c a r g o i n c o m p a t i b l e . En 1436 el baile d e Sineu c e s ó en el c a r g o p o r q u e
síndico d e la Universidad en las Cortes generales d e M o n z ó n .
d e extinción e s el
y r e n u n c i a , si e s
e s e l e g i d o para un
fue e l e g i d o c o m o
1 4 0
IV. 2. Requisitos.
IV. 2. 1. Naturales de la villa
L o s bailes reales debían ser naturales d e la villa y pertenecer a la m a n o m a y o r d e la
m i s m a . Y a en el siglo XIII parece que los bailes son p e r s o n a s h a c e n d a d a s en su distrito. Por
e j e m p l o , Pere C a l d e r o , baile de Felanitx y C a m p o s , e s el titular d e la i m p o r t a n t e alquería
La G a l e r a
y Pere d e M o n t s ó , baile d e Arta, d e la T o r r e d e C a n y a m e l .
1 4 1
1 4 2
En 1357 P e d r o IV d i s p u s o q u e se eligiera a una p e r s o n a idónea, a p t a y suficiente ex
hotnitt'tbtts dicte parroqitiue.
Sin e m b a r g o , durante aquella centuria fueron frecuentes las
e x c e p c i o n e s a d i c h a regla. En 1363 y 1364 o c u p a r o n la bailía d e Felanitx un natural d e
C a m p o s y otro d e M a n a c o r .
En 1363 el g o b e r n a d o r a m o n e s t ó al baile d e Buñola, Pere
B u s q u c t , p o r q u e p e r m a n e c í a en su villa d e Scncclles y regía el oficio m e d i a n t e s u s t i t u t o .
Entre 1355 y 1375 o c u p a r o n la bailía d e Sineu a l g u n o s c i u d a d a n o s d e M a l l o r c a , e incluso
un c i u d a d a n o de B a r c e l o n a .
En Inca son bailes en estas fechas diversos d o n c e l e s . En 1360
se c o n c e d e la hailía al doncel Pere Arnau d e Sant M i q u e l , por haberse d i s t i n g u i d o con l a s
a r m a s e n la c o n q u i s t a d e M a l l o r c a y la d e C c r d e ñ a .
En 1366 fue n o m b r a d o baile d e
L l u c m a j o r el c i u d a d a n o V i c e n ç G o d o f r c
y en 1367 Arnau d e Fluvià, c i u d a d a n o , haile d e
Muro.
U n o s m e s e s m á s larde el m o n a r c a , ante l a s protestas d e los r e p r e s e n t a n t e s d e las
v i l l a s , o r d e n ó q u e e n el futuro n o se v o l v i e s e n a c o n c e d e r l o s oficios a c i u d a d a n o s o
p e r s o n a s residentes en otras villas, s i n o a los m á s aptos d e entre los h a b i t a n t e s c o n t i n u o s d e
las m i s m a s . ™ Parece q u e d e s d e esta lecha se d e b i ó respetar d i c h o requisito. En 1375 el rey
r e v o c ó el n o m b r a m i e n t o d e J a u m e D u r a n c o m o baile d e I n c a p o r q u e n o residía en la
villa.
143
1 4 4
1 4 5
14fl
1 4 7
l 4 ! í
1 4 9
1
1 5 1
1 3 9
Vid ejemplos de renuncia en P C A T E U R A : Política v finanms, 99 y R ROSSELLÓ V A Q U E R :
d'Alaró. Segles XIII-XIV. 21
B. M U L E T ; R. ROSSELLÓ V A Q U E R ; J. M SALOM: Ui crisi de lu vilo de Sineu. Sineu, 1995. 65.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : Felanitx o la segona menut del segle XIII. 9-10.
L. LLITERAS: Arta en el sigla XIII. 103.
P C A T E U R A : Política y finanzas... doc. 60.
1 4 0
1 4 1
1 4 2
1 4 1
1
4
4
1 4 5
1
4
6
1 4 7
1
4
8
1 4 9
1
5
0
1 5 1
P. X A M E N A y R R O S S E L L Ó V A Q U E R . Historia de Felanitx. 1. 84.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : fíunyolu en el segle XIV. 32
B. M U L E T ; R. R O S S E L L Ó V A Q U E R ; J. M , S A L O M : I M capitalitat
de Sineu, Sineu. 1994. 168 y 172.
R. R O S S E L L Ó V A Q U E R : Història d'Inca. 1350-1516. 14
B. F O N T O B R A D O R : llistaria de Llucmajor, t, 282.
G. A L O M A R ; R. ROSSELLÓ V A Q U E R : Història de Muro. III. Palma, 1990. 242.
A R M . Llibre del Sindical de Fora. X I V , f. 93 y X V . f. 105. s Ap. doc. I
R. ROSSELLÓ V A Q U E R : Història d'Inca. 1350-1516. 22.
Història
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
11
El baile d e b e p e r t e n e c e r a la m a n o m a y o r , e s decir, d e b e ser una de las p e r s o n a s m á s
ricas d e la población. Tal requisito se señala en d i v e r s o s textos. La p o b r e z a se c o n s i d e r a un
o b s t á c u l o para el r e c t o e j e r c i c i o del c a r g o . C i e r t o privilegio del a ñ o 1382 s e ñ a l a q u e se
deberá rccha/.ar a aquellos que estén oprimidos por la p o b r e / a , aunque sean d e s i g n a d o s por el
rey,
En 1581 los electos para la bailía de M a n a c o r contaban con una riqueza media cifrada
en la c o n s i d e r a b l e c a n t i d a d de 2.486 £, m i e n t r a s q u e la riqueza media de los propietarios d e
la villa a s c e n d í a a 384 f, 1 5 2
15
1
IV. 2. 2. Posesión de caballo y armas
L a p r a g m á t i c a de abreviación de pleitos d e 1398 d i s p u s o q u e los bailes d e las villas
p r i n c i p a l e s -Inca, S i n e u , Sóller, M a n a c o r , A l c u d i a , P o l l c n s a , L l u c m a j o r y F c l n n i t x e s t u v i e s e n o b l i g a d o s a p o s e e r a r m a s y c a b a l l o sobre los quals se pogttessen
suficientment
armar, com sia molt necessària
cosa als dits oficis per perseguir,
encalcar e prendre
los
malfactors e per altres exequcions dels dits oficis e en altra manera per donar honor a aquells
.
Sin e m b a r g o , esta disposición venía d e m á s a n t i g u o . En 1392 el g o b e r n a d o r o r d e n ó a
los bailes de las villas d e Sóller, Inca. M a n a c o r . Alcudia, Llucmajor y Sineu q u e a c u d i e s e n
a baccr m u e s t r a de! rocín p u e s no la habían h e c h o en el p l a z o legal de q u i n c e d í a s tras su
t o m a d e p o s e s i ó n . ' La obligación pesaba sobre aquellas villas en las q u e existía suficiente
n ú m e r o de p e r s o n a s con c a p a c i d a d e c o n ó m i c a para p o s e e r un c a b a l l o . En 1362 h a b í a en la
villa d e I n c a s e s e n t a p e r s o n a s a las q u e , p o r su r i q u e z a p a t r i m o n i a l , se o r d e n ó q u e
adquiriesen u n o por razón de la guerra con C a s t i l l a .
I S 4
1
5
I S 6
IV. 2. 3. Compatibilidades
El oficio de baile es i n c o m p a t i b l e con el de c o n s e j e r o del O r a n i G e n e r a l C o n s e l l .
P o r disposición de la R e i n a M a r í a del a ñ o 1437 q u e d a h a a arhitrio del e l e g i d o renunciar al
p r i m e r c a r g o o no a s u m i r el s e g u n d o . ' ' Este m i s m o a ñ o el baile de S i n e u , J o a n R e a l ,
r e n u n c i ó a su oficio por esta razón y el g o b e r n a d o r n o m b r ó a su sustituto hasta la p r ó x i m a
quincuagésima. -'*
1
7
1
Por el contrario, el c a r g o era c o m p a t i h l e con el d e c o n s e j e r o del Consell del Sindicat,
a u n q u e n o con el d e s í n d i c o c l a v a r i o de la Part F o r a n a .
Esta distinción d e j ó d e tener
sentido d e s d e q u e en 1447 se unificó la planta del Consell del Sindicat con la representación
foránea en el Gran i General C o n s e l l .
l s y
i { M
A s i m i s m o el oficio de baile es incompatible con el de j u r a d o de la villa. En 1390 los
p r o h o m b r e s d e Artà suplicaron al g o b e r n a d o r q u e cl haile Pere Jordà pudiese p e r m a n e c e r en
el c a r g o y q u e se extrajese otra p e r s o n a para el oficio de j u r a d o . Sin e m b a r g o , el g o b e r n a d o r
d e n e g ó la petición por ser contraria a lo d i s p u e s t o por las p r a g m á t i c a s , a u n q u e d e s i g n ó haile
al hijo d e P e r e J o r d à p e n s a n d o q u e con ello satisfaría los d e s e o s de los p r o h o m b r e s de la
1
5
2
1 5 3
1 5 4
1 5 5
1
5
6
1 5 7
1 5 8
1 5 9
1
6
0
ARM. Uibre del Sindical de Fora. XIV. f. 128 y XV. f. I45v. = Ap. doc 2
R. ROSSELLÓ VAQUER; O VAQUER: Història de Manacor. El segle XVI. Palma, 1991. 61.
A. PONS PASTOR: Constitucions... II. 161.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Historia de Manacor. Segle XIV. Palma. 1978. 54
R ROSSELLÓ VAQUER: Història d'Inca. USO-1516. 88
ARM. Uibre de n Abelló, i 71
B. MULET; R. ROSSELLÓ VAQUER; J M SALOM: Ui crisi de la vila de Sineu. 65.
ARM. Suplicación.* 38. f. I33v.
A. PLANAS ROSSELLÓ: El Sindicat de Fora.... 125
28
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
161
villa.
L a solución contraria se adopta en la m i s m a lecha en Inca, por e x p r e s o m a n d a t o del
monarca,
en 1393 en B u n y o l a , " y e n ¡ 4 6 2 en F e l a n i t x . " ' En tales c a s o s ios bailes
p e r m a n e c i e r o n en s u s cargos y se n o m b r a r o n otros j u r a d o s .
l f l 2
1
1
4
T a m b i é n es i n c o m p a t i b l e con el cargo de mostassa!'. En 1427 el m o s t a s s a ! de M u r o
d e s i g n a d o el m e s de febrero, resultó elegido baile el 6 de j u n i o y, en lugar de declararse su
incompatibilidad, c e s ó en el primer cargo y p a s ó a ejercer la bailía. ^
[V, 2. 4. Juramento y fianzas.
Los bailes debían prestar j u r a m e n t o en la ciudad, en poder del gobernador. En algunos
c a s o s d e forma e x c e p c i o n a l se les permite prestarlo en la villa. En 1471 el haile e l e c t o d e
Sóller presta el j u r a m e n t o en poder del e s c r i b a n o de la villa y realiza un n u e v o j u r a m e n t o en
la iglesia parroquial, sobre los Santos E v a n g e l i o s ,
A s i m i s m o Joan R a b a s s a , lo o t o r g a en
1490 en p o d e r del e s c r i b a n o real de la villa de S i n e u ,
lí,fl
1 6 7
L o s bailes d e b e n j u r a r q u e rendirán c u e n t a s al p r o c u r a d o r real, q u e se s o m e t e r á n a
j u i c i o d e taula y q u e , en c a s o de q u e c o m e t a n un delito, n o alegarán tonsura para aforarse
ante la curia eclesiástica. A s i m i s m o j u r a n e x p r e s a m e n t e la o b s e r v a n c i a de a l g u n a s de las
o r d e n a n z a s q u e dehen aplicar, c o m o las que regulan el j u e g o o las que prohiben portar ciertas
armas.
1 6 8
L o s bailes electos debían presentar fiadores q u e se obligaban solidariamente a estar a
d e r e c h o c o n e l l o s . L a c u a n t í a de la fianza e s v a r i a b l e s e g ú n la i m p o r t a n c i a d e los
e m o l u m e n t o s que genera cada villa
IV. 3. Remuneración
En el siglo XIII los bailes perciben una parte de los e m o l u m e n t o s d e s u s bailías. La
p o r c i ó n percibida es el r e t r o d i e z m o , que en Inca asciende a 100 sueldos en 1276 y a 109 en
1279.
En 1284 el baile d e Bunyola, Joan de Ripoll, percibe un octavo de las rentas d e la
bail/a p o r c o n c e s i ó n r e g i a . " En 1297 se c o n c e d e al baile de Felanitx y C a m p o s un salario
de 2 0 0 sueldos barceloneses a n u a l e s .
1 6 9
1 7
1 7 1
D u r a n t e el siglo X I V la r e m u n e r a c i ó n es d e s i g u a l . En 1341 s ó l o tres bailes reciben
un s a l a r i o satisfecho p o r la Procuración Real : el de Inca, q u e percibe 100 £ anuales, el d e
A l c u d i a , 4 5 £ y el d e Sineu, 4 2 £. El de M a n a c o r percibía 25 £ algunos a ñ o s m á s tarde. L o s
1 6 1
L: LLITERAS: Arla en el siglo XIV, 444
1350-1516,2x
1 6 2
R. R O S S E L L Ó V A Q U E * : / / / * / » ™ d ' l n c a .
1
6
3
R . R O S S E L L Ó V A Q U E R : Bunyola en el segle XIV, 3 8 .
1
6
4
R. ROSSELLÓ VAQUER: Crónicofelanitxer.
II. 132.
1 6 5
C. ALOMAR; R. ROSSELLÓ VAQUER: Historia de Muro. III. 260.
1 6 6
J RULEAN.Historia de Sóller, I, 828.
1 6 7
li MUÍ IT'; K KOSSf I LO V \QI i[ K, J M SAI OM" hi < n\i de la vita de Sineu. f>6.
1 6 8
Se puede consultar la fórmula del juramento en 1454 en A. PONS PASTOR: Constitución» -•
en 1472 en B. MULET ; R ROSSELLÓ VAQUER ; J.M. SALOM. Ui crisi de la vilu de Sineu. 72.
1 6 9
R ROSSELLÓ VAQUER: Inca i Selva en el segle XIII. 22 y 24.
1
R ROSSELLÓ VAQUER: Bunyola en el segle XIII, 56.
7
0
1 7 1
R ROSSELLÓ VAQUER hcianttx a la segona meitat del segle XIII. 37
395 ; y
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
29
1 7 2
r e s t a n t e s d e b e n p a g a r s e c o n los e m o l u m e n t o s d e s u s c u r i a s .
En este s e n t i d o , los bailes
percibían 4 d i n e r o s p o r libra del p r o d u c t o de las s u b a s t a s .
y un tercio de las m u l t a s q u e
i m p o n í a n , d e b i e n d o entregar, según las o r d e n a n / a s , un tercio al a c u s a d o r y el restante a la
Procuración R e a l .
A s i m i s m o recibían un tercio de las c o m p o s i c i o n e s d e los delitos c u y a
inquisición i n s t r u í a n . a u n q u e n o siempre lo percibían sin o p o s i c i ó n .
1 7 1
1 7 4
17S
,7fi
A s i m i s m o los bailes p e r c i b í a n d i e t a s p o r s u s d e s p l a z a m i e n t o s para a d m i n i s t r a r
justicia. P o r e j e m p l o , en 1341 le c o r r e s p o n d í a percibir d o c e dineros p o r d í a c u a n d o asistía a
los deslindes de t i e n a s . '
7 7
IV.4. Responsabilidad.
1 7 8
L o s b a i l e s d e b í a n s o m e t e r s e a j u i c i o d e t a u l a al a c a b a r su m a n d a t o
Dicha
o b l i g a c i ó n está d o c u m e n t a d a d e s d e el a ñ o 1 3 4 5 .
C o n esta finalidad, a n u a l m e n t e se
p u b l i c a b a un p r e g ó n o t o r g a n d o un p l a z o de diez días para e x p o n e r las d e m a n d a s ante los
j u e c e s d e taula, t r a n s c u r r i d o s los c u a l e s las injurias q u e d a b a n p r e s c r i t a s . R e s p e c t o a los
bailes d e las villas d i c h o plazo se e m p e z a b a a contar desde la fecha de publicación del pregón
en cada localidad. Por razones d e s c o n o c i d a s durante el siglo X I V los bailes de algunas villas,
c o m o P o l l c n s a y M u r o , n o estaban sujetos a dicha o b l i g a c i ó n .
1 7 9
1811
D u r a n t e el siglo XIII n o s c o n s t a q u e los bailes rendían de los e m o l u m e n t o s de su
hailía ante el baile general de Mallorca. El p l a z o para rendir cuentas n o aparece r e g l a d o .
E n el s i g l o X I V e s t a b a n o b l i g a d o s a rendir c u e n t a s a n u a l m e n t e al P r o c u r a d o r Rea! en el
p l a z o de un m e s d e s d e q u e cesaban en el c a r g o . E n 1426 c! p l a z o es de d o s m e s e s .
Los
bailes d e b í a n ingresar en la P r o c u r a c i ó n Real el producto de los e m o l u m e n t o s d e s u s curias,
d e d u c i d o s los gastos g e n e r a d o s p o r su actividad y, en ocasiones, las pensiones a s i g n a d a s p o r
el m o n a r c a s o b r e los m i s m o s . A s í , en 1380 el m o n a r c a c o n c e d i ó a la v i u d a de A r n a u
T o r r e l l a 100 sueldos sobre la bailía de M a n a c o r .
y en 1405 u n a pensión de 1 0 £ a n u a l c s
s o b r e la de S i n e u . En 1 4 4 5 se c o n s t i t u y ó una p e n s i ó n q u e g r a v a b a a t o d a s las b a i l í a s
foráneas, distribuida en proporción a sus e m o l u m e n t o s .
1 8 1
1 8 2
1 8 1
1 8 4
IV, 5. Condición de aforados
1 7 2
P. CATEURA, Política y finanzas..., 100
J. RULLAN Historia de Sóller. ] , 267.
As( se dispone en las ordenanzas para et haile de Alarci de septiembre de 1660 (A.H. 435, ff 206-207).
^
Por ejemplo en 1425 el baile de Felanitx reclama el tercio de las composiciones y Jas armas incautadas
jxir el veguer de lora a cienos inculpados cuyas inquisiciones instruyó en 1423 (R ROSSELLÓ VAQUER:
Crónico felanitxer, II, 55-56).
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història d'lnca. 1350-1516. 31.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Crónica felanitxer. I, 112.
17R
P. A. SANXO 1 VICENS: "Responsabilidad de los oficiales que ejercían junsdicción en Mallorca. (Siglos
XIII al XVI)'' en BSAL, VI, 160-163.
1 7 3
1 7 4
1 7
1 7 6
1 7 7
1
7
9
A . P O N S PASTOR: Uihre del Mostassiif
1
8
0
ARM. E.O, 12, f. 19v
199.
IÜ1
Por ejemplo en 1273 Borras Sa Bassa rinde cuernas de la balita por el periodo 1272-1273 ante el Baile
General, Pere de Caldés, y en 1273 rinde cuentas por el biemo 1273-1275 (R. ROSSELLÓ VAQUER: Inca i
Selva en el segle XIII. 20 y 21).
ARM. EO. 12. f 18.
! 8 2
1 8 3
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història de Manacor. Segle XIV, 52
1 8 4
B, MULET.R ROSSELLÓ VAQUER; J M. SALOM: L I crisi de la vila de Sinen. 64-65.
30
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
Las causas p e n a l e s c o n t r a los bailes de las villas, c o m o las seguidas contra cualquier
oficial real, eran c o m p e t e n c i a del g o b e r n a d o r . Por e j e m p l o , el baile de M u r o Arnau Frigola
fue e n c a r c e l a d o y j u z g a d o por la curia del g o h e r n a d o r en 1 3 4 8 .
L o s pleitos civiles en los
q u e e r a parte se s u s t a n c i a b a n ante la j u r i s d i c c i ó n o r d i n a r i a . C u a n d o la c o m p e t e n c i a
c o r r e s p o n d í a a la curia real de la villa el g o b e r n a d o r d e s i g n a b a un baile o j u e z provisional,
para evitar que fuese j u e z y p a r t e . "
1 8 5
1
6
IV. 6. Protección penal
P o r su c a r á c t e r d e oficial del rey, el baile g o z a d e s i n g u l a r p r o t e c c i ó n p e n a l . L a
r e s i s t e n c i a a sus ó r d e n e s y la violencia contra su persona constituyen delitos e s p e c i a l m e n t e
g r a v e s , c u y o c o n o c i m i e n t o c o r r e s p o n d e al g o b e r n a d o r . Fl a s e s i n a t o de un baile c o n s t i t u y e
un d e l i t o d e lesa m a j e s t a d . F u m u c h o s c a s o s los bailes se p r e v a l e n de este r é g i m e n para
c o m e t e r ciertos a b u s o s . L a a m e n a z a n t e frase " no seréis iots temps bolle " dirigida al baile
de L L u c m a j o r , según se recoge en cierta inquisición del año 1369, y que d a título a una
p u b l i c a c i ó n del P. Gabriel Llomparl, refleja de forma m u y gráfica la especial protección d e
q u e está d o t a d o el c a r g o .
1 8 7
IV. 7. Preeminencias.
E n la é p o c a m e d i e v a l los bailes c a r e c í a n de t r a t a m i e n t o honorífico. C o m o s e ñ a l a
C a l e u r a , s ó l o d e s d e los inicios del siglo X V I reciben el tratamiento de ' h o n r a t ' .
1 8 8
El baile portaba u n a vara con las a r m a s reales c o m o atributo de su oficio. Se trata de
una vara larga q u e se distingue de la vara corta propia de los bailes s e ñ o r i a l e s . L o s bailes
e l e g i d o s p o r el s i s t e m a d e pciriatge entre el m o n a r c a y un s e ñ o r llevaban u n a vara m a r c a d a
con las a r m a s de a m b o s c o - s e ñ o r e s . A s í se d i s p u s o en el c o n v e n i o entre el m o n a r c a y el
o b i s p o d e B a r c e l o n a , r e s p e c t o a tas villas s o m e t i d a s a) s e ñ o r í o d e é s t e , y lo m i s m o se
o b s e r v ó en Felanitx, durante el b r e v e p e r i o d o en q u e c o m p a r t i ó la j u r i s d i c c i ó n con el señor
Guillem V a l e n t í .
L o s bailes reales s ó l o podían portar la vara en el t é r m i n o de su distrito.
E x c e p c i o n a l m e n t c , el E m p e r a d o r c o n c e d i ó en 1523 al baile de Alcudia el privilegio de portar
su vara p o r todo el reino, sin q u e esto significase una a m p l i a c i ó n de su j u r i s d i c c i ó n .
1 8 9
1 9 0
1 9 1
E n las s o l e m n i d a d e s de las villas el baile debía o c u p a r la presidencia. En 1450 los
foráneos solicitaron al g o b e r n a d o r B e r e n g u e r D o m s q u e en las s o l e m n i d a d e s de las villas los
c a b a l l e r o s y c i u d a d a n o s hubiesen de ocupar el lugar asignado por los j u r a d o s de la villa, para
evitar conflictos entre aquellos y los bailes y j u r a d o s r u r a l e s . El 2 0 de n o v i e m b r e de 1477
ante los a b u s o s d e c a b a l l e r o s y c i u d a d a n o s q u e pretendían la p r e c e d e n c i a sobre los bailes
J u a n II d e t e r m i n ó q u e s ó l o p u d i e s e n p r e c e d e r l e s el g o b e r n a d o r , el P r o c u r a d o r Real y el
V e g u e r F o r á n e o si lo hubiera.
1 9 2
1 8 5
1
8
G. ALOMAR, R. ROSSELLÓ VAQUER: Història 'le Muro. II. 207.
6
R. ROSSELLÓ VAQUER: Sant toan. Segles XIII-XVI. Sani Joan. 1985, 65
C I.LOMPART: No seréis lots temps baile Instantáneas de la vida cotidiana del Llucmajor
medieval.
Palma. 1995, 29.
188 P. CATEURA, Sociedad, jerarquía y poder en la Mallorca medieval. Palma, 1984.91.
1X9
P. DE MONTANER; "Les cavalleries mallorquines", en Terra, treball i propietat. Barcelona. 1986, 56.
P. XAMENA; R. ROSSELLÓ VAQUER: Història de Felanitx, I. 94
191 p VEN TA YOL: Histo na de Alcudia. 1, 24 3.
1 8 7
1
9
0
1 9 2
1 9 í
M. ROTGER: Historia de Pollcnsa. 111. p. LV
J RUl.UN: Historia de Sóller. I. 267.
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
1 I
Sin e m b a r g o , esta d i s p o s i c i ó n no s o l u c i o n ó la p r e c e d e n c i a del baile r e s p e c t o a los
c a p i t a n e s d e a r m a s , q u e fue causa de e n c o n a d o s pleitos. En 1594 el virrey c o m u n i c ó al baile
d e A r t à q u e debía respetar la p r e c e d e n c i a d e ! capitán de la v i l l a .
En 1601 los s í n d i c o s
foráneos se dirigieron al virrey solicitando que fijase una n o r m a al r e s p e c t o , para evitar ios
c o n t i n u o s conflictos q u e se p r o d u c í a n p o r este a s u n t o ,
En 1613 el m o n a r c a d i s p u s o q u e
se respetase la p r e c e d e n c i a de los bailes n o m b r a d o s m e d i a n t e real p r o v i s i ó n .
P e r o no se
t e r m i n ó a q u í la c u e s t i ó n . Rn 1625 la u n i v e r s i d a d d e S ó l l e r l i t i g a b a p o r este m o t i v o ,
o p o n i é n d o s e a u n a orden del v i r r e y ,
y en 1637 la pretensión fue e x p u e s t a al m o n a r c a a
través del e m b a j a d o r del Sindicato F o r á n e o en la c o r t e .
1 9 4
1 9 5
1 9 6
1 9 7
1 9 8
IV. 8. Ejercicio mediante lugartenientes y
sotsballes.
El baile p o d í a d e l e g a r s u s a t r i b u c i o n e s en un l u g a r t e n i e n t e , c u y o n o m b r a m i e n t o
c o r r e s p o n d í a al titular del oficio, a u n q u e el g o b e r n a d o r podía intervenir en el c a r g o . Por lo
general sólo lo hacía en c a s o de conflicto y c o n carácter puntual. Así, en 1442 el g o b e r n a d o r
o r d e n ó al baile de Felanitx q u e c u a n d o hubiese de n o m b r a r lugarteniente lo hiciese c o n el
c o n s e j o d e los j u r a d o s , p u e s e n el p a s a d o había n o m b r a d o p e r s o n a s i n e f i c i e n t e s , ^ y en
1516 el g o b e r n a d o r suspendió en el c a r g o al lugarteniente del baile de Sant Joan.- *
9
0
1
L a facultad d e actuar a través d e lugarteniente fue limitada p o r el G o b e r n a d o r . En
1365 el g o b e r n a d o r o r d e n a al baile d e A l a r ó que en lo s u c e s i v o no d e l e g u e su oficio e n un
s o t s b a t l e o l u g a r t e n i e n t e , m i e n t r a s se e n c u e n t r e e n su d i s t r i t o , a u n q u e le a u t o r i z a a
e n c o m e n d a r su c a r g o a tal persona que sia apta e sufftcient a regir lo dit ojfici, c u a n d o tenga
n e c e s i d a d de salir del t é r m i n o de su b a i l í a . " El a b s e n t i s m o de los bailes e r a m o t i v o d e
frecuentes quejas. En 1423 el g o b e r n a d o r o r d e n ó al baile q u e p e r m a n e c i e s e en la villa d e
L l u c m a j o r ejerciendo el c a r g o p e r s o n a l m e n t e y c o n d i l i g e n c i a . Incluso en 1445 el baile de
L l u c m a j o r intentó vender la bailía, m o t i v a n d o las protestas de los j u r a d o s .
21
202
2 0 3
L a s i m p o r t a n t e s o b l i g a c i o n e s de los bailes en m a t e r i a d e orden p ú b l i c o d u r a n t e la
E d a d M o d e r n a h i c i e r o n i n s u f i c i e n t e la a s i s t e n c i a d e un s o l o l u g a r t e n i e n t e c o n q u i e n
c o m p a r t i r sus funciones. L a s o r d e n a n z a s de 1556, q u e dispusieron que d i a r i a m e n t e el baile
h u b i e s e d e efectuar u n a ronda n o c t u r n a p o r la villa, al frente de un g r u p o de diez h o m b r e s
a r m a d o s , le autorizaron a n o m b r a r cuantos lugartenientes considerase precisos para distribuir
esta c a r g a .
D e esta forma la d e l e g a c i ó n en lugartenientes de baile se llegó a p r o d i g a r de
f o r m a a b u s i v a . En 1648 el virrey h u b o d e o r d e n a r al baile de Sóller q u e d i s m i n u y e s e su
n ú m e r o p u e s habían llegado a ser cuarenta y o c h o p e r s o n a s , 2 0 5
2 0 4
1 9 4
1 9 5
1
9
6
1 9 7
1 9 8
1 9 9
2
0
0
2 0 1
2
0
2
2
0
3
2
0
4
2
0
5
A GILÍ FERRER: Artà en et segle XVI. Palma, 1993. 185.
ARM. A.H. 4251, A 14.
ARM. Códice 172, f. 21.
J. RULLáN: Historia de Sóller, I. 277
A. PLANAS ROSSELLÓ: El Sindical de Forn , 4 1 5
R. ROSSELLÓ VAQUER: Crónico felanitxer. II, 89.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Sant Joan segles XIII-XVI. 64.
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història d Alará. Segles Xlll-XIV. 23.
B. FONT OBRADOR: Historia de Llucmajor. II, 281
B. FONT OBRADOR: Historia de Lluc majo i. 11. 2 S 2
O. VAQUER: Una sociedad del Antiguo Régimen, II. 942.
J. RULLAN: Historia de Solter, I, 268.
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
32
En las villas q u e c o n t a b a n c o n varios n ú c l e o s importan Ics de p o b l a c i ó n cl haile real,
c u y a curia r a d i c a b a en el n ú c l e o principal, d e l e g a b a s u s a t r i b u c i o n e s en un satsbatie
que
hacía sus veces en el n ú c l e o secundario.
L o s s u b b a i l e s no son p r o p i a m e n t e l u g a r t e n i e n t e s , p u e s sus a t r i b u c i o n e s se ejercen
c o n c a r á c t e r p e r m a n e n t e s o b r e un á m b i t o e s p a c i a l d e t e r m i n a d o . El s u b b a i l c e j e r c e la
j u r i s d i c c i ó n propia del haile m i e n t r a s este no se halle presente en el núcleo. Una s e n t e n c i a
del g o b e r n a d o r A r n a u d'Erill en 1344 d i s p o n e que el subbailc de C a p d e p e r a , bajo el oficio
d e l baile d e Artà, ejerza la j u r i s d i c c i ó n civil y criminal propia d e a q u e l en su a u s e n c i a de)
t e r m i n o , p e r o q u e su o f i c i o c e s e c u a n d o el haile se halle p r e s e n t e .
El s u b b a i l e e s
d e s i g n a d o p o r el baile real de la villa y d e b e s e r habitante del n ú c l e o s e c u n d a r i o . El c a r g o
tiene c a r á c t e r a n u a l , c o m o el del p r o p i o baile. A s í , en 1355 el g o b e r n a d o r o r d e n ó al baile de
Arta, q u e había c o n f i r m a d o al subbaile de C a p d e p e r a del a ñ o anterior, q u e lo d e p u s i e s e y
n o m b r a s e a otra p e r s o n a .
El oficio de sotx-batle
podía ser objeto d e r e n u n c i a , q u e d e b í a
ser a c e p t a d a p o r el g o b e r n a d o r .
L a s curias de los subbailes carecían d e e s c r i b a n o p r o p i o ,
d e f o r m a q u e los a c t o s y p r o c e s o s eran c o n t i n u a d o s p o r el e s c r i b a n o del n ú c l e o p r i n c i p a l ,
q u e p e r c i b í a ciertas dictas p o r su d e s p l a z a m i e n t o . C o n t a b a n , sin e m b a r g o , con sus p r o p i o s
sayones.
2 0 6
2 0 7
2 0 8
H e m o s d o c u m e n t a d o la e x i s t e n c i a d e s u b b a i l e s en los l u g a r e s d e C a p d e p e r a y d e
B a n y a l b u f a r . A s i m i s m o e x i s t i ó una sotsbatlia de B u n y o l a en el lugar de Orient. En 134H.
ante las q u e j a s del señor de la caballería, Berenguer de Galiana, el g o b e r n a d o r d i s p u s o que el
s u b b a i l e s ó l o i n t e r v e n i e s e en los h e c h o s y c r í m e n e s p e r t e n e c i e n t e s a la j u r i s d i c c i ó n r e a l .
L a a u s e n c i a de otras noticias sobre el particular hace pensar que tal s u b b a i l í a t u v o u n a vida
efímera.
2 0 9
El baile d e E s p o r l e s d e s i g n a b a un subbaile en Banyalbufar. El p r i m e r n o m b r a m i e n t o
se d o c u m e n t a en 1347 tras varios intentos fallidos p o r la oposición del baile señorial d e la
b a r o n í a d e B a n y a l b u f a r q u e lo c o n s i d e r a lesivo p a r a s u j u r i s d i c c i ó n .
M á s t a r d e , se
establece un turno entre a m b o s núcleos para la elección del baile, de forma que s e n o m b r a r á
un sostsbatlc e n el núcleo q u e c a r e c e d e 61.
2 1 0
A s i m i s m o en 1344 fue c r e a d o el oficio de sotsbatíe de C a p d e p e r a para evitar q u e los
h a b i t a n t e s d e e s t e lugar t u v i e s e n q u e d e s p l a z a r s e hasta la villa d e A n a para q u e se les
administrase justicia.
P e r o la solución p a r e c i ó insuficiente a los h o m b r e s de C a p d e p e r a .
En 1352 solicitaron ta s e g r e g a c i ó n de la villa, para evitar los salarios y dietas q u e percibían
el baile y s u s oficiales c u a n d o se d e s p l a z a b a n a aquel n ú c l e o para ejercer su j u r i s d i c c i ó n en
l u g a r del s o i s b a l l e .
T a l p r e t e n s i ó n no fue a c e p t a d a , d e forma q u e las fricciones s e
s i g u i e r o n m a n i f e s t a n d o en las centurias s i g u i e n t e s . ' '
2 1 1
2 1 2
21
2
0
6
2 0 7
2
R. ROSSELLÓ VAQUER; J ALBERTO Història d'Esporles. Segles XIII-XVI, 1 5 4
R ROSSELLÓ VAQUER -.Bunyola en el segle XIV. 23
R. ROSSELLÓ VAQUER:: J: ALHERÏÏ: Història ite Banyalbufar. Segles XIII-XVI. Palma. 1995. 83-84.
L. LLITERAS: Artà en el siglo XIV. 379.
L. LLITERAS: Arla en el siglo XIV, 403,
'-^
En 1414 los prohombres de Capdepera se quejaron al gobernador de que el baile de la villa
embarazaba la j u r i s d i c c i ó n del soisballe ( A . GILI FERRER:A>fii en et segle XV, 121-122), y en 1532
plantearon una cuesiión semejanle (A Gil.J FERRER; Artà en el segle XVI. 77)
0
8
2 0 9
2 1 0
2 1 1
2 1 2
2
1. LLITERAS: Arla en el siglo XIV, 379.
L. L1.1TF.RAS: Arta en el siglo XIV, 4 0 7
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
33
V. LA CURIA
Para el ejercicio de sus a t r i b u c i o n e s los bailes c o n t a b a n con el a u x i l i o de d i v e r s o s
oficiales. A diferencia de las curias de la j u r i s d i c c i ó n intermedia, no existen en la del baile
los oficios d e a s e s o r y de a b o g a d o fiscal. Por lo d e m á s , la complejidad de las curias locales
d e p e n d e de la i m p o r t a n c i a d e la villa y, por tanto, del v o l u m e n d e trabajo y d e ingresos d e
las m i s m a . U n a de las curias m á s c o m p l e j a s deber ser la de Inca. Ya liemos i n d i c a d o q u e su
baile recibía la m á s alta remuneración de la Procuración Real.
V. 1. El escribano
El e s c r i b a n o e s un e l e m e n t o t é c n i c o - b u r o c r á t i c o d e la curia. D e b í a ser n o t a r i o y
m a y o r de 2 5 a ñ o s . - Juan II, a instancias de los s í n d i c o s de la parte foránea, c o n f i r m ó en
1468 q u e las e s c r i b a n í a s debía ser a r r e n d a d a s a notarios a u t o r i z a d o s , hábiles y e x p e r t o s .
E n p r i n c i p i o , los c l é r i g o s tenían v e d a d o el a c c e s o a d i c h o oficio. En 1347 fue d e s t i t u i d o de
su c a r g o el e s c r i b a n o de S c n c c l l c s P c r c R a f a l , por ser c l é r i g o t o n s u r a d o , a u n q u e fue
r e s t a b l e c i d o p o c o d e s p u é s , al c o m p r o h a r s c q u e no g o z a h a d e privilegio clerical por estar
casado.
1 4
2 1 í
2 1 6
Las escribanías reales de las villas eran c o n c e d i d a s por el m o n a r c a o a r r e n d a d a s por la
P r o c u r a c i ó n Real a c a m b i o de u n a p e n s i ó n a n u a l . En 1344 los p r o c u r a d o r e s r e a l e s
p r o c e d i e r o n a la venta d e las escribanías, con las siguientes c o n d i c i o n e s : el c o m p r a d o r debía
ser un escribano apto y suficiente, debía asegurar la c o m p r a , cobrará las escrituras d e a c u e r d o
c o n las tasaciones reales y pagará el precio por plazos de c u a t r o m e s e s .
Esta es la primera
d i s p o s i c i ó n e n la q u e , d e forma s i s t e m á t i c a , se r e g u l a la c u e s t i ó n . C o n p o s t e r i o r i d a d las
e s c r i b a n í a s fueron c o n c e d i d a s p o r el m o n a r c a o el p r o c u r a d o r real a t e r m i n o , c o n c a r á c t e r
v i t a l i c i o o a h c n e p l á c i t o . La p e n s i ó n a n u a l v a r i a b a e n función d e los e m o l u m e n t o s
e s t i m a d o s de cada una de e l l a s .
2 1 7
2 1 8
L o s titulares de las e s c r i b a n í a s podían d e s i g n a r un sustituto para el ejercicio d e sus
f u n c i o n e s , a r r e n d á n d o l a p o r u n a p e n s i ó n a n u a l . F;llo p e r m i t í a q u e a l g u n o s n o t a r i o s
a c u m u l a s e n d i v e r s a s e s c r i b a n í a s . En 1368 P e d r o IV d i s p u s o q u e los e s c r i b a n o s reales no
p u d i e s e n ser titulares de las e s c r i b a n í a s de los m a g n a t e s ,
y en 1375 p r o h i b i ó q u e fuesen
a r r e n d a d a s varias e s c r i b a n í a s a un s o l o n o t a r i o , c o m o se había h e c h o hasta e n t o n c e s .
A u n q u e esta d i s p o s i c i ó n se d i c t ó con la finalidad de q u e hubiesen de regir p e r s o n a l m e n t e la
e s c r i b a n í a , en la p r á c t i c a el e j e r c i c i o m e d i a n t e s u s t i t u t o i d ó n e o s i g u i ó s i e n d o el m á s
frecuente.
2 1 9
2 2 0
2
1
4
2
1
6
Por disposición de 1 i de octubre de I 247 (E K AGUILÓ: "Franqueses i pnvilegis de) regne", en BSA!..
V ( I 8 9 3 ) . 108.
71S
ARM R.P 4ft, f. 118. Los foráneos afirmaban que en los últimos tiempos se habían otorgado algunas
escribanías a personas ¡leñadas.
R. ROSSELLÓ VAQUER; O. VAQUER: Historia de Senceiles i Costitx 1229-HM), Palma, 1993, 104.
J. MUNTANER: J. VICH: Documenta Regui Maioricarum (miscelánea).
Colección de documentos
inéditos para la historia de! Antiguo Reino de Mallorca 11229-1349), Palma, 1945, 199.
TÍO
En 1395 la pensión de 100 £ anuales que satisfacía la escribanía de Inca fue rebajada a la mitad por el
gran descenso de los emolumentos que se produjo tras la destrucción del cali judío de la villa (R. ROSSELLÓ
VAQUER: Historia d'lnca, 31).
719
ARM. R.P. 31. ff. 72-73. La disposición se dicta a raí/ del caso del nolario Pere Planes, que había
acumulado la concesión de la escribanía real con las de diversas curias señoriales de la villa de Sóller
ARM. R.P. 32, f. 55.
2
2
0
34
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
El e s c r i b a n o era el e n c a r g a d o de redactar toda la d o c u m e n t a c i ó n e m a n a d a d e la curia
del baile, y d e autenticarla c o n el sello d e su oficio. El g o b e r n a d o r Bernat de T o u s d i s p u s o
q u e los e s c r i b a n o s de las curias reales de las villas debiesen llevar un libro d o n d e anotar las
d e n u n c i a s , y las m u l t a s , c o m p o s i c i o n e s y d e t e r m i n a c i o n e s relacionadas c o n ellas, para p o d e r
f o r m a r l a s c u e n t a s d e e m o l u m e n t o s de las bailías. q u e d e b e r í a n trasladar a n u a l m e n t e al
P r o c u r a d o r Real. Dicha disposición fue confirmada p o r Pedro IV en I 3 8 6 .
221
P e r o el e s c r i b a n o n o se limitaba a la mera redacción d e la d o c u m e n t a c i ó n , sino q u e
p r e s t a b a a s e s o r a m i c n t o técnico-jurídico al b a i l e . - De esta manera se suplía la c a r e n c i a de
c o n o c i m i e n t o s j u r í d i c o s del baile, ya q u e éste, a u n q u e ejercía cierta j u r i s d i c c i ó n , c a r e c í a d e
asesor letrado. L a trascendencia de las actuaciones del escribano hace q u e pueda ser r e c u s a d o
por causa d e s o s p e c h a s .
En el siglo XVII se a c o s t u m b r a a s o m e t e r las c u e s t i o n e s d e
m a y o r i m p o r t a n c i a al c o n s e j o de un jurista. S ó l o en 1790 se d i s p u s o q u e los bailes debiesen
p r o c e d e r e n todas las cuestiones con consejo d e asesor l e t r a d o .
22
1
2 2 í
2 2 4
El P r o c u r a d o r Real d i s p u s o en el siglo X V I q u e las e j e c u c i o n e s p o r su m a n d a t o no se
p u d i e s e n llevar a c a b o p o r el baile, sino por el e s c r i b a n o d e la curia real, c o m o lugarteniente
del baile, y un s a y ó n , a q u i e n e s se r e m u n e r a r í a c o n un salario de 6 s u e l d o s y 6 d i n e r o s
respectivamente. ''
22
L o s e s c r i b a n o s d e la curia del h a d e redactaban a s i m i s m o la d o c u m e n t a c i ó n e m a n a d a
de la curia del m o s t a s s a f .
A d e m á s redactaban las actas d e las r e u n i o n e s d e los j u r a d o s y
sus c o n s e j e r o s . En 1406 los j u r a d o s d e Sineu atribuyeron d i c h a s funciones a otro notario, de
forma q u e el g o b e r n a d o r les o r d e n ó q u e c o n s e r v a s e n al e s c r i b a n o d e la c u r i a , Jordi d e
P c r t e g à s , e n su p o s e s i ó n .
El d e r e c h o d e los j u r a d o s a d e s i g n a r su p r o p i o e s c r i b a n o e r a
e n t o n c e s c o n t r o v e r t i b l e . L o cierto e s q u e en las actas m u n i c i p a l e s se encuentran
d e t e r m i n a c i o n e s de los c o n s e j o s de las villas en las q u e se a p r u e b a el p a g o d e un salario al
e s c r i b a n o real de la villa p o r regir la e s c r i b a n í a d e la U n i v e r s i d a d .
En el siglo X V I los
jurados ya nombran a sus escribanos con toda normalidad.
226
2 2 7
2 2 8
L o s i n s t r u m e n t o s de a l i e n a c i o n e s de bienes i n m u e b l e s q u e estuviesen bajo a l o d i o o
feudo real debían s e r a u t o r i z a d o s n o p o r tales e s c r i b a n o s d e las villas s i n o p o r el e s c r i b a n o
del Real P a t r i m o n i o , q u e estaba radicado e n la c i u d a d .
2 2 9
L o s e s c r i b a n o s e s t a b a n s o m e t i d o s a j u i c i o d e taula, al finalizar a n u a l m e n t e el
m a n d a t o del baile.
2
2
2
2
1
ARM. I..H 34. f. 249
Así. en 1425 el gobernador manda al baile que resuelva un pleilo con el consejo del escribano de la
cuna real (M. DANÚS: I M vila de Santanyí i el seu terme Estudi historie (1391-1479),
Palma. 1990, 9.3).
2
773
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
Por ejemplo, en 1390 el gobernador ordena al baile de Arla que nombre un escribano para los asuntos
civiles y criminales de Bartomeu Cardona, que tiene firmado homenaje con el titular (L, LLlTBRAS:4rtá en
el siglo X I V , 489).
ARM. A. A. 2 8 / 2 0 6 4 .
ARM R.P 1242, sf.
I. GARAU LLOMPART: El Mostassa}de
Pollença (1393-1413), 25.
B. M U L E T : R R O S S E L L Ó V A O U L K , J. M. S A L O M : I M eran de la vila de Sineu , 79.
Por ejemplo en 1470 el consell municipal de Sóller aprueba satisfacer 10 £ al escribano de la curia real
per regir e administrar la scrivama de la dita universitat e vila. e encara per totes e qualsevols messions de
letres que vendran contra la dita universitat, e altres qualsevols escriptures (A.M.So , reg. I. f. 2).
ARM R.P, 30. f. I3v ; R.P. 42, f, 79,
4
5
6
7
9
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
35
V. 2. El depositario.
En j u l i o do 1343 Podro IV d i s p u s o q u e los bailes de las villas, con el c o n s e j o de los
p r o h o m b r e s , p u d i e s e n n o m b r a r un d e p o s i t a r i o al q u e se confiasen las c a n t i d a d e s q u e se
i n g r e s a b a n en sus curias c o m o p r o d u c t o de las subastas y otros c o n c e p t o s . ' " ' Sin e m b a r g o ,
los b a i l e s d e b i e r o n h a c e r c a s o o m i s o a tal m a n d a t o y d i c h o s fondos s i g u i e r o n s i e n d o
c u s t o d i a d o s por ellos m i s m o s o sus e s c r i b a n o s . En 1372 el m o n a r c a , a i n s t a n c i a s de los
síndicos de la universidad foránea, o r d e n ó a los bailes q u e procediesen a designar depositarios
y q u e se abstuviesen d e recibir tales c a n t i d a d e s .
Sin e m b a r g o , en los a ñ o s s i g u i e n t e s el
propio m o n a r c a otorgó los oficios con carácter vitalicio, p r i v a n d o a los hailes y p r o h o m b r e s
d e su facultad de d e s i g n a r l o s . - U n a n u e v a e m b a j a d a foránea c o n s i g u i ó en 1379 la
r e v o c a c i ó n do tales n o m b r a m i e n t o s y la confirmación del privilegio de 1 3 4 3 .
2
2 3 1
2 1
2 3 3
E n el siglo X V los bailes p i e r d e n la facultad de d e s i g n a r d e p o s i t a r i o s . El oficio e s
o t o r g a d o en todos los c a s o s por el m o n a r c a o por el g o b e r n a d o r . Los n o m b r a m i e n t o s tienen
s i e m p r e carácter vitalicio y, a u n q u e no h e m o s l o c a l i z a d o n i n g u n a d i s p o s i c i ó n q u e así lo
prescriba, recaen s i e m p r e en notarios. En algún caso, la designación por el g o b e r n a d o r tiene
c a r á c t e r p r o v i s i o n a l , en e s p e r a de un n o m b r a m i e n t o r e g i o . Por e j e m p l o , en 1484 el
g o b e r n a d o r otorga interinamente el oficio de depositario de Felanitx hasta que el rey otorgue
el c a r g o .
N o o b s t a n t e , el régimen n o r m a l es el n o m b r a m i e n t o por el g o b e r n a d o r . En
1555 el P r o c u r a d o r Real d i s p u t ó sin éxito al g o b e r n a d o r la c o m p e t e n c i a para d e s i g n a r tales
depositarios de las v i l l a s .
2 3 4
2 3 5
El depositario percibía c o m o remuneración un porcentaje d e las cantidades que poseía
en d e p ó s i t o . En 1438 tal comisión se cifraba en dos dineros por l i b r a . 2
16
V. 3. Los elementos ejecutivos.
Las c u r i a s de los bailes c o n t a b a n con u n o o varios s a y o n e s , q u e a c t u a b a n c o m o
p r e g o n e r o s y oficiales e j e c u t o r e s . L o s s a y o n e s eran d e s i g n a d o s por el baile, ante quien
d e b í a n j u r a r haberse bien y Icalmcnte en c! ejercicio del c a r g o y g u a r d a r s e c r e t o d e las
i n q u i s i c i o n e s y otros actos de la curia, o b l i g á n d o s e en su p e r s o n a y b i e n e s .
En a l g u n o s
c a s o s el oficio era intervenido por el gobernador. Así, en 1419 el g o b e r n a d o r o r d e n ó al baile
de M u r o q u e privase del oficio a Bernat Pujol y pusiese en su lugar a Bernat Mascarcll
2 3 7
2 1 8
N o siempre era fácil para los bailes hallar p e r s o n a s d i s p u e s t a s a aceptar el oficio de
s a y ó n . L a c a r e n c i a d e tales oficiales, q u e s u p o n í a una paralización de la a d m i n i s t r a c i ó n d e
j u s t i c i a , n o era infrecuente. En tal c i r c u n s t a n c i a c o r r e s p o n d í a a los j u r a d o s de la villa
proporcionarle a los sujetos a d e c u a d o s . En 1351 el bailo do Sant Joan so quejó al g o b e r n a d o r
d e q u e los j u r a d o s d e la villa n o le había a s i g n a d o un sayón a p e s a r d e s u s r e i t e r a d o s
2 3 0
2
'
2
3
2
3
2
3
2
3
4
2 3 5
2
3
2
3
2
3
P. CATEUKA: Política yfutamos.-., doc. 11
P. CATEU R A: Ptdilit a V finanzas..., doc. 172
Por ejemplo, en 1378, el rey designa a Mant Galí depositano de la curia de Inca, con carácter vitalicio
(R ROSSELLÓ VAQUER. Historia d'lnca. 13501516. 23)
ARM. Uibre del Sindical de Fora. XIV. f. 117v y XV. f 132v
R. ROSSELLÓ VAQUER: Crónicofelanitxer.
II, 174.
ARM. R.P. 57, f. 221 v.
AMSo, rcg. 4860. f. 3v.
M. ROTGER: Historia de Potlensa. I. 54.
G. ALOMAR; R. ROSSELLÓ VAQUER: Història de Muro. 11.211
1
6
7
8
36
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
2
19
l
r e q u e r i m ien t u s . - Del m i s m o m o d o en 13 J4 el g o b e r n a d o r o r d e n ó a los j u r a d o s d e Pollensa
q u e e n el p l a z o d e q u i n c e d í a s reclutasen una p e r s o n a para ejercer c o m o sayón en la curia
real, bajo pena de 2 5 £ .
Los j u r a d o s contribuían con al g u n as cantidades a la r e m u n e r a c i ó n
d e los s a y o n e s ,
2 4 ( )
2 4 1
El baile satisfacía un salario anual a los s a y o n e s . El sai% de A n d r a t x p e r c i b í a 1 £ 5
s u e l d o s en 1364
. y 3 £ en 1418 y 1 4 2 4 .
2 4 2
2 4 1
C o m o el e s c r i b a n o , el sayón de la curia era c o m p a r t i d o por el baile y el mostassaf d e
la v i l l a .
M á s s o r p r e n d e n t e resulta el h e c h o de q u e en 1370 el g o b e r n a d o r o r d e n a s e al
s a y ó n d e la c u r i a real de S a n t a M a r g a r i t a q u e e j e c u t a s e los m a n d a m i e n t o s y e m b a r g o s
s i e m p r e q u e fuese requerido para ello por el baile señorial de aquella c a b a l l e r í a .
2 4 4
245
S ó l o en la villa d e Inca h e m o s d o c u m e n t a d o la e x i s t e n c i a de un oficial e j e c u t o r de
superior r a n g o , cl capdeguaiia.
con m a n d o s o b r e los s a y o n e s . En 1363 fue d e s i g n a d o por el
m o n a r c a p o r un p l a z o d e c i n c o a ñ o s , y e n 1368 se le p r o r r o g ó en el c a r g o durante un n u e v o
quinquenio.
En 1400 el titular se quejaba de que el baile no le permitía ejercer su oficio,
o r d e n a b a a los s a y o n e s q u e no le o b e d e c i e s e n , le i m p e d í a percibir el t e r c i o q u e le
c o r r e s p o n d í a sobre las multas por c a s a s d e j u e g o , y no le permitía hacer g u a r d i a s .
2 4 6
2 4 7
El c o r r e d o r d e la c u r i a e s el e n c a r g a d o de r e a l i z a r las s u b a s t a s d e los b i e n e s
c o n f i s c a d o s por la curia y de llevar a c a b o los p r e g o n e s o crides, a son d e trompeta. A u n q u e
e n o c a s i o n e s e s t o ú l t i m o lo hacía un s a y ó n .
El oficio era a r r e n d a d o por la P r o c u r a c i ó n
R e a l a c a m b i o de una p e n s i ó n anual, En algún c a s o es d e s i g n a d o por el rey, c o n carácter
vitalicio. Por e j e m p l o el de Inca, e n 1 3 9 0 .
El c o r r e d o r de Inca se queja en 1421 de q u e el
baile le o b l i g a a ir a b r i é n d o l e p a s o a son de t r o m p e t a c u a n d o se d e s p l a z a para impartir
justicia. "
2 4 f <
2 4 9
2
El c a r c e l e r o e s el oficial e n c a r g a d o de la c u s t o d i a de la prisión real de la villa. S u e l e
p r o v e e r l o el m o n a r c a c o n c a r á c t e r vitalicio o a b e n e p l á c i t o . En L l u c m a j o r c o n s t a en 1346
q u e su salario es de un m o r a b a t í n de V a l e n c i a y o c h o s u e l d o s m a l l o r q u i n e s a n u a l e s . - La
c á r c e l d e la villa era una d e p e n d e n c i a de la c u n a , c u y a s o b r a s eran s u f r a g a d a s por la
P r o c u r a c i ó n R e a l , a u n q u e a v e c e s los j u r a d o s d e la villa a p o r t a b a n c a n t i d a d e s para su
mantenimiento.
5 1
2 5 2
2
3
2
4
2
4
2
4
9
ARM A.H. 62. f. 98v.
M. ROTCliR:Wwwrifl de Potlensu. I. 54
En Sani Joan la cantidad ascendía en 1.185 a 6 0 sueldos IR ROSSELLÓ VAQUER, Sant Joan. Segles
XIII-XVI. 67
R. ROSSELL LO VAQUER J: B O V E R PUJOL: Història d'Andratx, Segles XIII i XIV. Palma, 1979,23.
0
1
2
1 A y
2
4
R. ROSSELLÓ VAQUER; J. B O V E R PU1JOL: Història d'Andratx. Segle XV. Palma, 1979,30.
En 1360 cl mostassaf de Andratx elevó una queja al gobernador porque e! baile no permitía que el
sayón ejecutase sus órdenes (R ROSSELLÓ VAQUER; J MOVER PUJOL: Història d'Andratx. Segles XIIIXIV. 33).
ARM.A.H. 35. f. 82
4
2
4
2
4
6
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història it'Innt
1350-1516.
17.
2
4
7
R.ROSSELLOVAQUER:W;j7ri™(/7n<íJ.
1350-1516.
IOS
2
4
8
B. M U L E T ; R. R O S S E L L Ó V A Q U E R ; J M SAI.OM: Ut frisi de la vita de Sineu. 75.
2
4
9
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història d'lma.
1350-1516.
28.
2
5
0
R. ROSSELLÓ VAQUER: Història dineu.
1350-1516.
116.
2
5
2
5
5
1
2
B FONT OBRADOR: Historia de Ulli major. I. 289.
P. XAMENA; R. ROSSELLÓ VAQUER: Història de Felanitx . I. 206.
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
2
37
3
L o s oficios d e c o r r e d o r * y de c a r c e l e r o , a m e n u d o se a c u m u l a b a n con el de s a y ó n .
S e pretendía con ello d o t a r de una r e m u n e r a c i ó n suficiente a ias personas que ejercían tales
oficios.
V. 4. Los prohombres
El baile, c o m o los restantes j u e c e s de la isla, debía administrar justicia con el auxilio
d e los p r o h o m b r e s de la l o c a l i d a d . - Los d o c u m e n t o s de aplicación n o s revelan q u e solía
a c t u a r con el auxilio de d o s o tres p r o h o m b r e s no s o s p e c h o s o s a las partes.
2
54
L a intervención de tales p r o h o m b r e s , según diversas disposiciones, d e b í a ser gratuita.
En 1412 los j u r a d o s d e Felanitx recurrieron al g o b e r n a d o r p o r q u e el baile d e la localidad
exigía q u e se les a b o n a s e un s a l a r i o .
2 5 5
VI.
L O S BAILES T R A S LA N U E V A P L A N T A DE G O B I E R N O
El oficio d e baile real fue r e s p e t a d o por la N u e v a Planta de G o b i e r n o . El arí. 10 del
D e c r e t o de 28 de n o v i e m b r e de 1715 d i s p o n e q u e los bailes ejerzan j u r i s d i c c i ó n civil y
c r i m i n a l en p r i m e r a instancia, con a p e l a c i ó n a la Real A u d i e n c i a . R e s p e c t o a los d e l i t o s
graves podrán d e t e n e r a los d e l i n c u e n t e s y dar noticia a la A u d i e n c i a para que envíe un j u e z
p e s q u i s i d o r , p u e s en las causas criminales
ha de tener la Audiencia
libre y
superior
autoridad.
L a n o r m a t i v a del D e c r e t o no introduce i n n o v a c i o n e s sustanciales p u e s , en la práctica,
d e s d e m e d i a d o s del siglo X V I los bailes ya habían p e r d i d o la facultad de instruir el s u m a r i o
d e las c a u s a s por delitos graves. S ó l o podían hacerlo por especial comisión d e la A u d i e n c i a ,
c o m o siguieron haciéndolo durante el n u e v o p e r i o d o . - "
5
R e s p e c t o a los p l e i t o s c i v i l e s m a n t i e n e n s u s c o m p e t e n c i a s y s u s s e n t e n c i a s son
d i r e c t a m e n t e apelables ante la Real Audiencia. Según Ricard Urgell, tales apelaciones son de
hecho muy numerosas.
D e s d e 1790 deben dictar sus r e s o l u c i o n e s con el c o n s e j o de un
asesor letrado que será r e m u n e r a d o a expensas de la parte v e n c i d a .
2 5 7
258
L a puesta en práctica del n u e v o s i s t e m a no tuvo lugar hasta 1718. U n a resolución de
la Real A u d i e n c i a d i s p u s o el 24 de m a y o de aquel a ñ o q u e el baile real y los j u r a d o s
p r e s e n t a s e n una l e r n a -los tres sujetos que se hallarán más a propósito y que tengan las
calidades de buenos vasallos y, si puede ser, que sepan leer y escribir, y el mayor
pondrán
delante de la terna. L a Real A u d i e n c i a debía elegir uno de los tres p r o p u e s t o s para el c a r g o
d e b a i l e . En 1781 se especifica q u e los d e s i g n a d o s para el c a r g o d e b e r á n ser hábiles y
c a p a c e s , no ser p a r i e n t e s entre sí, n o s e r d e u d o r e s o t e n e r c u e n t a s p e n d i e n t e s con la
2
5
3
2 5 4
K R O S S E L L Ó V A Q U E R : Sani Joan. Segles XIH-XVl. 67-fi8.
~
A . PLANAS ROSSELLÓ: "La participación popular en la administración de justicia del reino de
Mallorca", en A.H.D.E., L X V [ ( ! 9 9 6 ) . 150-1 HI.
2
5
5
2
5
6
2
5
2
5
R,
ROSSELLÓ VAQUER:
Crónicofelanitxer, 11.31,
Así por ejemplo el hailc de Manacor en 1777 instruye una sumaria por hurtos (A.A. 950 / 3).
R. URGELL: "Introducción al estudio de la Audiencia de Mallorca como institución judicial (siglos XVIXfX", EsiadU Balearas. 3(1. 28
7
8
ARM. A.A. 2 8 / 2 0 6 4 .
38
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
u n i v e r s i d a d de la villa, y no g o z a r de fuero p r i v i l e g i a d o ,
elegidos será trienal durante t o d o el periodo.
2 5 9
El m a n d a t o d e los bailes a s í
E n el s i s t e m a i n s t a u r a d o p o r la N u e v a Planta, los hailes tienen u n a intervención m á s
a c t i v a en la vida del m u n i c i p i o , pues ¡es c o r r e s p o n d e presidir los cabildos m u n i c i p a l e s . Por
o r d e n d e la Real A u d i e n c i a , d e 21 de o c t u b r e d e 1718, c o m u n i c a d a a las villas días m á s
t a r d e , se d i s p u s o q u e los b a i l e s , o s u l u g a r t e n i e n t e , p r e s i d i e s e n las s e s i o n e s d e los
a y u n t a m i e n t o s d e r e g i d o r e s , a u n q u e sólo d i s p o n d r í a n de v o t o en c a s o d e e m p a t e .
La
iniciativa la siguió c o n s e r v a n d o el regidor mayor.
2 6 0
L a s n o r m a s sobre v a c a n c i a s e o b s e r v a b a n r i g u r o s a m e n t e , a pesar d e a l g u n o s intentos
en contrario. A s í , e n 1775 el baile saliente de Llucmajor fue m u l t a d o con 2 5 £ p o r p r o p o n e r
para la terna a un c u ñ a d o y p r i m o s u y o .
2 6 1
P o r resolución d e la Real A u d i e n c i a del a ñ o 1721 los bailes p e r d i e r o n la facultad de
d e s i g n a r lugartenientes o xotxbatlcx, que d e s d e d e s d e e n t o n c e s pasaron a ser n o m b r a d o s p o r
aquel tribunal. L o s bailes de c a d a villa debían e n v i a r una relación de los vecinos aptos para
el c a r g o , r a z o n a n d o las c a u s a s d e su i d o n e i d a d , y ¡as razones d e la e x c l u s i ó n d e los otros
c o n v e c i n o s . Santamaría, ba analizado tales informes de los que se d e d u c e q u e las condiciones
a d e c u a d a s eran la situación e c o n ó m i c a a c o m o d a d a , la pericia en el m a n e j o d e las a r m a s , la
b u e n a c o n d u c t a personal y la posibilidad de d e d i c a r al cargo el tiempo n e c e s a r i o .
262
L o s bailes m a n t i e n e n s u s rasgos e s e n c i a l e s basta la e n t r a d a en vigor de las reformas
c o n s t i t u c i o n a l e s durante la siguiente centuria. La C o n s t i t u c i ó n de 1812 en sus d o s p r i m e r o s
p e r i o d o s d e v i g e n c i a s u p r i m e a los a n t i g u o s b a i l e s y l o s c o n v i e r t e e n a l c a l d e s
c o n s t i t u c i o n a l e s , d o t a d o s d e ciertas facultades j u r i s d i c c i o n a l e s . A s í , según el R e g l a m e n t o de
9 d e o c t u b r e de 1812, les c o r r e s p o n d e la c o n c i l i a c i ó n en los n e g o c i o s civiles y c a u s a s d e
i n j u r i a s , c o n el a u x i l i o de d o s h o m b r e s b u e n o s d e la villa d e s i g n a d o s p o r las p a r t e s .
A s i m i s m o pueden resolver los pleitos civiles de cuantía inferior a los 5 0 0 reales de vellón y
las c a u s a s c r i m i n a l e s p o r injurias y faltas leves c a s t i g a d a s c o n alguna c o r r e c c i ó n ligera. S u s
s e n t e n c i a s en tales c a s o s son inapelables. P o r ú l t i m o p u e d e n d e t e n e r a los d e l i n c u e n t e s y
llevar a c a b o las p r i m e r a s diligencias de la sumaria, d a n d o inmediata c u e n t a de ello al Juez
letrado d e ! P a r t i d o .
2 5 3
El R e g l a m e n t o P r o v i s i o n a l para la A d m i n i s t r a c i ó n de J u s t i c i a d e 1835 y el
c o r r e l a t i v o D e c r e t o para el arreglo provisional de los A y u n t a m i e n t o s del R e i n o , de 23 d e
j u l i o del m i s m o a ñ o , suprimieron las c o m p e t e n c i a s judiciales d e los alcaldes
c o n s t i t u c i o n a l e s d e las c i u d a d e s q u e c o n t a s e n con un J u z g a d o de P r i m e r a I n s t a n c i a y
redujeron a su ínfima expresión las de los alcaides de las localidades que careciesen de e l .
2 6 4
2 5 9
2 6 0
ARM. A.A. 9.S / fi.
AMSo. reg. 16, f 12.
2 f > 1
2
6
B. FONT OBRADOR://t.vfenii de Llucmajor, V, Palma. 1986. 474.
A SANTAMAR1: Nueva Planta de Gobierno de Mallorca. P.nfueusis urbana y Real Cabrevación.
Palma! 1989.526-527
ARM. A. A. X X I / 1875.
2
1.
2 6 3
2
6
4
T R FERNANDEZ; J. A. SANTAMARÍA: Legislación administrativa española del siglo XIX Madrid.
1977. 178 . J SAINZ GUERRA: U Administración de Justicia en España tlXIO-tMt». Madrid. 1992,
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
39
APÉNDICE DOCUMENTAL
Doc.
1
1367, diciembre, IS. Barcelona.
Pedro IV, reconoce
que, a pesar de los privi le ¡(ios concedidos
en el pasado
o las
villas
foráneas,
muchas
veces, a instancias
de sus familiares
y domésticos
ha concedido
las
bailías
foráneas
a personas
no residentes
en la villa, lo que ha sido causa de notables
perjuicios.
El
monarca ordena que en el futuro anualmente
se elija como baile de coda vtlla a uno de los
mejores
habitantes
de la misma, que resido personalmente
en ella de forma
continua.
A . R . M . . Uibre
del Sindicat
de Fora.
XIV, f. 93 y XV, t, 105.
Nos Peirus Dei gracia Rcx Aragonum, Valencie. Maioricarum, Sardinic ct Corsice,
C o m e s q u c íïarehinonae, Rossilionis et Ceritanie. Attendemcs nos rctroactis temporibus
privilegia concessimus L i n i v e r s i t a t i h u s parrochiarum. villarum. locorum el castrorum forensium
Maioricarum quod annis singulis sil baiulus euiuslibel dictarum parrochiarum, et loeorum aliquis
de melioribus ct sul'fieienlibus habitaioribus ipsius parrochic. Attendentes etiam pro p a n e
dictarum uní versi tatú ni fuisse coram nobis exposilum reverenter quod pluries eoncessimus
official bajuliarum dictarum parrochiarum et locorum aliquibus extrañéis personis non
habitanlibus in diclis parrochiis atque loéis ct hoe conira privilegia ct conccssioncs nostras
predictas quod íeeisse multoeiens reeordamur ex imporlunitate aliquorum domestieorum et
familiarium noslromm super hiis nobis supphcantium ex quibus sequilur lesionem ct prciudicium
ac evidentis nocimentum universitatihus antcdiclis et nobis ae nostris regaliis et juribus regiis
dedecus ct non modicum detrimentum plurihus causis et rationibus in nostra presentía deelaratis et
signanter quare dicta offieia eonceduntur per nos personis insuffkieniibus el indignis ad dicta
offieia exereenda ac pauperibus qui plunhus modis incongruis coloribus exquisitis et cautelis
molestant, vexant, gravant et inquietant habitatores dictarum parrochiarum tam cxlorquendo
pecunias ab eisdem quam alias diversimode predictis abuicndo olficiis. Pro tanto, volentes sicut
tenemur nostri ct dicti Regni Maioricarum ac parrochiarum predietarum prout convenit
indempnitatibus obviare ct tollere ac lotaliter providerc ut nobis decelero cl officiahbus nostris
talia faciendi manera seu opporiuniías non oeeurat, lenore presentis privilegií nostri firmiter
duraturi siamimus, iiidulgemus ei ordinauuis et ex cena seiemia et consulte quod deinceps
perpetuo in qualibet parrochia predietarum tlai ct ehgatur ac f'ieri el eligi habeat annis singulis in
baiulum ipsius parrochic aliquis de melioribus parroehic cisdem et decelero non eligantur baiuü
diciarum purrocliiaruni tiee l'ien seu eligí valeani modo aliquo personis extrañéis s e u liabitantibus
in Civitate, locis, villis seu parrochiis alienis, immo necesario baiulus euiuslibct dietarum
parrochiarum. villarum ei locorum sil et esse habcat habitator coniinuus eiusdem parrochic et qui
in ipsa parrochia consueverit feci residenciam personalcm et domicilium tenuisse, quibuscumque
provisionibus, ordinaiionibus seu eoncesionibus litteris seu rescriptis in premissorum
contrarium quod nos aul alios nostro nomine faetis, concessis et eoneedendis sub quacunque
forma vel expressionc verborum faclc fuerint quas rcvoeamus cum presenti el pro revocatis habere
volumus obsistentibus nulki modo Mandantes firmiler et expresse ínclito cl magnifico Infante
Johanni primogenilo nostro carissimo, Duci Gerunde et Comiti Cervarie, Gubernator Ocnerali in
ómnibus lerris et locis nostre dominalioni suhiectts cl gerentibus viees suas aliisque ofïeíalibus
nostris presentibus et íuiuris quatenus presens nostrum privilegium quod plenam obtinere
volumus dc cclcro Hrmitatem et omnia contenta in codem implcant tolaliter et observem ac
faciant inviolabilitcr observari et non eoniravcniani seu aliquem coniravcnrc permitan! iure
40
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
aliquo sive causa. In cuius rei lestimonium prescnlem cartam itide fieri iussimus magestatis nostre
sigil lo pendente munitam. Data Rai; tiinone X VIII die decembris anno a Natívitaie Domini M"
CCC* sexagésimo séptimo, regnique nostri tricésimo secundo. = Visa Ro|ma],
Doc.
2
1382, mayo. 25. Valencia.
Pedro IV concede que si, por desconocimiento, designa a una persona inhábil para regir el
oficio de baile, el gobernador no debe darle posesión del cargo sino que deberá designar en su
lugar a una persona idónea.
A.R.M.,
Llibre del Sindicat de Fora, XIV. I'. 128 y XV. í. I45v.
Nos Petrus Dci gracia Rex Aragonum, Valeneie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
Comesque Barehinonae, Rossi 1 ¡«nis el Ceritanie, Dilecto noslro Gerenli viees Gubernatoris ¡n
Regno Maioricarum presenti et qui pro lcniporc fuerii, saluteni et dilcctionem. Quia sepissime
conlingit quod nos, ad supplicationcm quorutndam tamiliarium Ct domestico ruin nosirorujtt qui
pcrsonarum insule Maioricarum illarum vtdelicet forensium notitiam non liabent, damus et
eoneedimus officiis dicte insule aliquibus personis paupcribus et modici status que ta ni.i m
pretexto debitorum quod debeni quam ratione censuutn vcl aliorum eontraclum quantum etiam
nimia sunt paupertate oppresse et aliquibus eliam alus personis ineptis et minus sufficientibus ad
regimine offieiorum predictorum propler quod non leve datnpnum proculdubius scquilur non
solum Patrimonio Regalis ct juribus noslris. verum etiam rei puhlice parrochiarum seu locorum
forensium dicti Regni, et preiudieium etiam non modicum cuiusdam privilegi per nos
univcrsitaiibus proborum htiminuní forensium eiusdem Regni quibusdam certis et iustis de causis
eonccssi datum Barchinone XVIII die scptcmbri.s anno a Nativitate Domini M* CCC* sexagésimo
sexto, per quod Ínter alia habetur quod haiuli ctiiuslibet parrochiarum predictarum sini el habeant
eligi de melioribus ipsarum parrochiarum quod sini habiíaiores veri el continuï carum. El propter
ea fucril nobis per sindici universitalum predictarum humiliter supplieatum ul de predictis
dignaremur de benignitate regia debite providere. Ideireo supplieatione huiusmodi velut congrua
rationi suscepta benigne et indempnitali patrimonii, regaliarum el jurium noslrorum ae rei
publice locorum scu parrochiarum forensium predieutrum providerc volentcs, vobis dicimus et
mandamus de certa scientia et expresse, sub pena müle morabalinomm auri a vobis el bonis
vestris si contrarium feceritis irremissihiliier hahendorum el nostro erario aplicandorum,
quatenus si eontingerit amodo nos aliquas provisiones seu concesiones predictorum offieiorum
faceré seu concederé predictis personis pauperibtts el modiei status vel alus ineptis et
insuffieicntibus quod csset contra í'ormam privilegií predicti. illas mínime observetis quinimo
habita primitus per vos deliberationc el acordió unacum sindicis universiiaium forensium
predictarum vel eum illis personis quihus vobis melius videhitur providealis de predictis officiis
personis aplis et sufficientibus ae melioribus dictarum parrochiarum iuxta modum et formam in
suppradiete privilegio exprcssaiam vesiram seu hiis conscient i am onerando. et hce fieri per vos
volumus ómnibus apellatione et eonsuliatione remotis quibusvis literis aul provisionibus per
nos in contrarium lactis vel fiendis sub quacumque forma vcl expresione verborum etiam
derogatoriorum faetc vel concepte sini quod maiiu nostra propia fore suhsignaie. quas huius serie
de certa scientia pro observatione dicti privilegi revoeamus el pro revocatis el nullis haheri
volumus et iabemus ohsislentibus ntillomodo.
Data Valenlie vicésima quinta die madii anno a nativiíate Domini M" C C C LXXX"
secundo.
LOS BAILES REALES DE LAS Vil .LAS DE MALLORCA
Doc.
4 I
3.
1463, mayo, 9. Zaragoza.
Juan II dispone
que la elección
de los bailes locales se lleve a cubo anualmente
por el
monarca
o su lugarteniente,
entre cuatro nombres
extraídos
de un saco en el que deben
ser
introducidos
en cada villa los nombres de las personas
hábiles para ejercer el cargo.
A . R . M . , L.R.
70.
f.
93.
Nós Don Joan, por la gràcia de Déu Rey d.Aragó, de Navarra, de Sicilia, de Valencia, de
Mallorques, de Cerdenya c de Còrsega, Comte de Barehelona, Dueh de Alhenas c de Neopàtria e
encara Comie de Rosselló c de Cerdanya. A humil supplieaeió a nosira Maiesiat per los fccls
nostres en Guillem Surcda e Johan Ballester, noiari, síndiehs de les Universitats e hòmens de la
parí forana del Regne de Mallorques, la qual exhigints los mèrits e serveis volem proseguir de
gràcies e favors, ab lenor del present privilegi a bcniplàcil de la real dignitat durador, de nosira
certa scieneia e deliberadament slaluhim, provehim c ordenata e a las universitats dels lochs c
parròquies de la dita pan forana alorgam que d.aquí avant tan! quant proeehirà de bcniptàcít de la
real dignitat los baties dels dits lochs e parròquies sien elegits e provehils en la forma c manera
seguenls, ço és que ans de la festa de Pemaeosia primer vinent en cascun loch c parròquia de la dita
part forana per los jurats e persones cicles a fer los officis sien elegides e meses en redolins.
sachs o boscs unes aquelles persones quc.ls seran vistes àbils, idònecs c sufíicicnis a regir e
exercir lo ofíici de baile en los dits lochs e parròquies o los noms do aquelles, com es acostumat
fer de altres officis, e de aquells en redolins, sachs o bosses, com dit és. mesos ne sien de
continent irets quatre de cascun loch c parròquia en la forma e manera que.s trau e acostuma iraure
lo Mustaçaf. Los quals quatre que, com dit és, seran estats trets de easeun loch o parròquia sien
presentats lo divendres ans de la festa de Pcntacosta a nostre Loetinent o Portanivcus de General
Governador o a son loctinem cn lo dit Regne, per lo qual ne haia ésser pres hu de easeuna querna
presentada li serà c provchil del offici de halle per aquell loch o parròquia que serà estat presentat,
e per temps de hun any scgucnl e comentant a córrer lo diumenge de Peniheeosie lo qual los baties
dels lochs c parròquies de la dila part forana comencen regir e exercir lurs officis. E fetes la
primera cleciió e provisió de halles en los dils loelis e parròquies en !a forma dessús dita, si.s
porà fer e lo lemps hi baslarà, d.aquí avant la dita electió c extractin de les dites quatre persones
cascun any faedora en caseu dels dits lochs e parròquies dels dils sachs e bosses en ta forma
acostumada se faça e haia a fer lo dia o festa de Epifania vulgarment dila Apparici. e la presentació
de aquelles a nós o nosircs succesors si presents serem en lo dil regne e sinó al Loclincnt de Rey
si n.i haurà e sinó al Portantvcus de General Governador cn lo dit Regne e a son loclinent lo
divendres abans de la dita fesia de Pcntacosta, e per nós o nosires succesors o aquells dels dits
offïcials al qual seran presentats haien ésser presos e provehils sengles de cascuna les dites
q u e m e s aquells que ben vist li seran, salves tostemps los manaments nostres e de nostres
succesors los quals sobre açò si n,i haurà se haien observar, E axí, d.aquí avant cascun any en los
térmens dessús dits sia fel e observat tant quant proeehirà de bcniplàcil de la real dignitat. E nan
obstant la brevetat del temps per la primera vegada les dites coses cu la forma dessús dita no.s
puxen deduhir a cffcctc ans dc la dila festa de Pcntacosta primera vtnem noresmenys aquelles se
puxen fer e deduhir a degul cffcctc apres c per tos anys subsegüents cascun any cn los térmens
dessús dils, ço és la electió de persones àhtls, idònecs e sufficients per los dits officis de balles
tota hora que als jurats e persones electes per fer los officis serà ben vist la extractió faedora dels
sachs o bosses dels dits quairc q u e s haurà a presentar per cascun loch o parròquia lo dia o festa dc
Epifania vulgarment dita Apparici c la presentació c provisió dc aquells cn la forma acostumada c
com demunt és dit lo divendres ans dc Pcntacosta. Los quals balles axí elets, presentats e
provehits regesquen e excreesquen cascun en lo loch parròquia hon serà elegit lo dit offici de
baile per hun any començant a córrer la primera festa de Penlaeosta com alias és acostumat.
Manam per ço als magníffichs c arnats consellers e loetinents nostres Mossèn Vidal
Castclladoriz e dc Blancs, Portanlveus de Genera) Governador e altres qualsevol oíficials nostres
en lo dit Regne c a lurs loetinents presents e esdevenidors que lo present nostre privilegi e toles e
ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ
42
sengles coses en aquell eonienguiles, durant lo dit beniplàeii tinguen e observen e tenir e
observar facen e no.y contravinguen ni algú contravenir permetan per alguna causa e rano, En
testimoni de la qual cosa havem manat fer lo present privilegi ab nostra segel comú enpendent
segellat.
Dada en la ciutat de Çaragoca a nou dies del mes de maig del any mil quatrecents sexanta e
tres, del Regne nostre de Navarra any XXXV1I1 e dels altres regnes nostres any sis. = Rex
Joannes. = Vidit Petrus Torrelles. Conscrvator.
Doc.
4
146JÍ, noviembre, 16.
Juan II dispone que en tas villas las causas civiles sean
los bailes locales con prohombres
y. si son de cuantío inferior
un juez elegido por el baile, cuya sentencia
será inapelable
si
caso contrario,
sólo será apelable ante el Lugarteniente
General
A . K M . , Llibre
de molts
e bons
privilegis,
juzgadas
en primera
instancia
por
a quince libras, en apelación
ante
es concorde
con la primera y, en
o su asesor.
í. 5 1 .
Noverint universi quod die lune XXVI mensis septembris anno a Nativitate Domini
Millessimo quadrigentesimo septuagésimo quarto, eoram spectabili et magniffico domino
Locumiencnti Ocnerali et Guhernatore Rcgrti Maioricarum ct linnorahili Jacobo Monianyans.
legum doctore, sui magnifici assessoris locumteneme. si muí in castro regio presentís Civitatis
Maioricarum sttanlibus audienttamque tcncntibUS eomparuerc venerahilis Johannes Remiro,
notarius. illorum procurator et nomine lolius Parlis Poranee oblulerunl el presenlarunl ac pro me,
Martinus Tcrrers, alterum ex seribis Curie Gubernationts Maioricarum legi et intimari feeerunl el
requisiverunt eisdem spectabili domino Loeumtenenti Generalis suoque locumtenenti assessoris,
q u o d d a m privilegium manu Sercnissimi domini nostri Regis signatum sigilloque regio
impendenti aliisque sollcmnitatibus munito, tenor euius sequitur prout eccc :
Nós Don Johan, per la gràcia de Déu Rey de Aragó, de Navarra, de Sicília, de Valèneie, de
Mallorques, de Cerdenya e de Córcega. Compta de Barchclona, Duch de Attenes e de Neopatric. e
encara Compia de Rosselló e de Cerdanya, per quant per part de vosaltres arnats e f aclis nostres
síndichs e prohòmens de la pan forana del Regne de Mallorques és estat a nostra maiestat
humilment signifficat que los pagesos de la dita pan axí en dcmananl com en deffenent entre ells
menen qüestions, e per les malícies de les paris la una o I.altre se apellen del juy del batic han a
venir en a dita ciutat e abans que sien hoyts per lo President o per son assessor qui a vagades té
lanías ocupacions que no.y poden enlendre, perden molls lemps e axí reporten hun gran dan e
venen a total destruetió, ço que redunda en no poch detriment de la cesa públicha del dil noslre
Regne. Ah tenor del present noslre privilegi a beniplàcil de la dignitat reyal durador volents a la
utilitat del dit nostre poble degudameni proveyr e aquell de dans e despeses preservar, volem,
provehim e ordenani que de qui avam qualsevol qüestió que sia entre ells que no sobrepuig de
quinze lliures en sus dege ésser finida c determenada entre les pans per dues sentènúas, so és la
primera per lo batle de la vila hon serà a consell de prohòmens, e si de aquella serà appellat per
alguna de Ics parts que lo dit batle elegescha hun jutge qui ab consell de prohòmens sentencie en
la dita causa de appelació, E si tal sentència concorda ab la sentència que havia donada lo dil
batle, de aquella no sia lícit pus appellar, E si no,y serà concorda pusea appelarse a Nós o al
nostre Loelinenl General en lo dil noslre Regne, e lo que serà per aquell sentenciat sia exceuiai
iota apellado remoguda, Manam ab la prcseni al speetable, magnífiehs c arnats consellers
nostres lo noslre Loeiincnt General c assessor de aquell c altre qualsevol president, Procurador
Rcyal, Baties, Jurats e allres qualsevol officials e persones del nostre Regne qui vuy són e per
temps seran, de nostra scièntia e expressament sots ineorriment de nostra ira e indignació c pena
de HI mil florins d.or dels béns de qualsevol contra!ahent havedors e a nostres coffrens
aplicadors, que lo prescni noslre privilegi e concessió tant com plaenls a la dignilal reyal
LOS BAILES REALES DE LAS VILLAS DE MALLORCA
43
tenguen fermament e observen tenir e observar fassen inviolablement per tols, e no eontrafassan
o contravingan, contrafer o contravenir permeten per qualsevol causa e rahó. En testimoni del
qual mana ésser feta la present carta ab nostra segell comú enpendent segellada.
Dat en Çaragossa a XVI dies dc novembre del any dc la Nativitat dc Nostre Senyor Mil
CCCLXVIII e del nostre Regne de Navarra any de quoranta tres e dels altres regnes nostres XI. =
Rex Joannes = Vidit Petrus Torrelles, Conscrvator.
Quo siquidem regio privilegio sit ut primittum preséntalo, lectoque et intimato statim
prefatti speetabilis ct magniffici Regius Locumtcncns ct cius locumlcncns assessoris tenorc
illtus peraudito obtulcrunt se prestos cx videlicet recepto cum quibus decet reverentia ct honore
regic eelsitudinis rcgiis obedirc mandatis, ct inde fuit expedite litera huiusmodi tenoris:
En Ffranceseli Berenguer de Blanes, etc. Als arnats tots e sengles halles reyals c de
magnats qualsevol en les parròquies e lochs de ta part forana constitutius, consliluhidors per
avant o altres loetinents dc aquells, saluts c dilecció. Com cn los dics proppassats sia stat a nós
presentat e inmediadamcnt intimat per part dels honorables síndichs dc la dita pari forana hun
privilegi e letra reyal de la tenor qui.s segueix Nos Don Jòhan per la gràcia de Déu Rey de Aragó,
etc. inservatus lotus sui tenor. E nós aquell rabut ab aquella honor, submissió e reverentia que.s
pertany a la reyal celsitud, per hobeyr c obtemperar als dits manaments reyals admetent lo dii
privilegi haiam prnvehit, ab consell del magníffieh nostre loeiineni de assessor, aquell ésser mes
en execució e deure surtir son degui effeete, c axí per això esser fetes Ics presents, per lani
suplicáis per part dels dits honorables síndichs e vosalires dits bailes e qualsevol de vosaltres
deym e stretament manam que sots les penas demuni expressadas que encontine.nl vistes les
presents posant e metent en pràtica la forma del indicar demuni contenguda e per les qüestions no
sobrepuiants la quantitat dessús dita de XV lliures tengan e serveu aquell iuxia la sua sèrie e tenor e
fessau per lo poder vostre diligentment c ab tota cura a tol hom observar, ne hi contravengan ne
permateu en manera alguna hi sia coniraffet ni lo tenor de aquell tergiversar o ampliar, per quant
desitjau la dita pena e privatió de vosires officis no incórrer. Dat en Mallorca a VII de novembre
any MCCCCLXXIIII. = Francesch Berenguer de Blancs. = Montanyans.
ABREVIATURAS
A.A.
A.H.
A.M.So.
A.R.M.
B.G.LL.
B.P.M
E.C.R
EO.
L.R.
R.P.
Arxiu Audiència
Arxiu Històric
Arxiu Municipal de Sóller
Arxiu del Regne dc Mallorca
Biblioteca Gabriel Llabrés
Biblioteca Pública de Mallorca
Escrivania dc Carles Reials
Exiraceió d'oficis
Lletres Reials.
Reial Patrimoni
AtvnüNlO PLANAS ROSSELLÓ
44
RESUMEN
El artículo estudia la figura de los bailes reales de las villas desde sus inicios
hasta su sustitución por los alcaldes constitucionales en el siglo XIX. Tras
analizar sus orígenes institucionales, a través de los bailes districtualcs del siglo
XIII, se procede a un estudio sistemático de su régimen orgánico y de sus
competencias administrativas y judiciales. Se examinan sus relaciones con los
distintos oficiales reales y señoriales, y los medios de que se sirven para el
ejercicio de sus atribuciones. Con ello se nos ofrece una visión más ajustada de los
mecanismos del poder regio en la Parte Foránea de Mallorca.
ABSTRACT
The article sludies the figure of the royal bailes oi the villagcs from thc
beginings until their substitutiun by the constitutional alcaldes
in the XIX
ecntury. After analy^ing their institutional origins, through thc disirict bailes of
the X 1 M eentury. a syslematieal study of their orgamc rcgiine and their judicial and
administrat i ve competences ¡S carried oul.The work also studics their rclationship
wiih the royal and segnorial offieers and thc médiums Ihey use for the exercise of
their atlribulions. In conclusión, the study offers an aecurale visión of the royal
power mechanisms in ihe rural part of Majorca.
Descargar