FONT NOVA 19110730 - Arxiu Comarcal del Ripollès

PERIÓDICH
ÏN'riílIKSOS
Ï)K
GA)Jnl(H)ü^^
SUSCRIPCIO
^3^;^
Redacció y Admillislnició
l'óO ptoü., trimestre.
H12Í1
Plnssa del Dr. Robert, n." 11
ANY VIII
- ^ XO
DKFKNSOR DKIS
CAMPHODON. 30 DE JULIOL DE 1911
«'-^<£-
Nuestra diana...
De D. Alfonso de Oliveda
D. Alfonso de Oliveda ha tingut la bondat de donarnos a conèixer la seva magnífica obra, qual títol
encapsala aquestes ratlles, y que per tot arreu ha merescut l'aplauso y la aprobació dels intelectuals. A part
de la bella iniciativa del senyor Oliveda, de portar a
cap la proclanació de la Verge del Collell patrona dels
cassadors, iniciativa amparada per altes personalitats
y aplaudida per tothom, es la seva obra tot un poema,
un devassall de sentiments delicadíssims aont s"hi admira un gran amor a la Puríssima Reina y a la grandesa de la nostre pàtria; la anyoransa per la filla, fugida
del mon pera fer cor ab les verges de les celestials regions, fa saltar de la ploma del nostre amich hermosíssims paràgrafs, de tendríssima ternura, aont el cor
del pare amantíssim fa presentable a la Reina del Cel
del sacrifici del seu mes gran y mes pur de tots els
amors.
A continuació copiem un fracment del notabilíssim
trevall del Sr. Oliveda ab lo qual, a mes de honrar les
columnes de nostre modesta publicació, creiem fer un
obsequi a nostres llegidors que assaboriran ab fruició
tan correcta y bella prosa.
<<Carta apologètica del Arte-Caza
Proclamacióii dn Niiestra Senora del Collell,
Patrona de los cazadorcs
Yo...^;el Noguer, del Torn, de nuestros tiemposP
Jiyo, como espfritu del Mensajero del amor de Dics,
jMorgadesj corresponderme hacer tal proclamacíón,
en fiesta presidida por el Exmo. sefior D. Valeriana
Weyler, Capitàn General de Catalana? Como fantasea V. amigo mío: ni como Miguel Nog'uer, del
Torn, ni como espfritu (qjalà pudiese serio...) de
aquel respetable amigo mío, de aquel gran Prelado
que inculco en nuestra Cataluiïa la devoción al
Sagrado Corazón de Jesús, edificando en Puig-Agut
eu primer templo, de aqunl egrégio patricio quo
regalo à nuestra querida Espaüa una de las mas
graiides obras de arte, restaurando el jMonasterio de
Ripoll! me cabé tal honra: yo tan solo soy,
como he consignado en alguno de mis escrites, un
verdadero admirador de ese arte <i.que tiene lacondición a proximarnos,
de ponernos en es piritual
relación con el màsgrande de los artistas,
//Dios,
autor de todo lo creaddh: yo realmente, como
dicen cuantos cazHdores me conocen, siento al practicar este higénico ejercicio, la «monomania de las
altiíudes» y tiene explicaión plausible mi deseo,
fruición, amor ó monomania por llegar à la cumbre
de los màs elevades montes, pues solo—después de
tenaz persecución à codiciadas piezas de caza,—descanaando material y morahnunte ea lo mas alto deia
« Torreta de St. Juan de Hermy>, ò en la de «Bascardn», títi «Puig de BastimentST>, «Gra de faj'oh,
«Puigmal», «Marangcst,, 6 «Sierra de Cadi^ es
cufindo en tales soledades separació del mundannl
ruido, aprecio en toda su intensidad la gran obra del
Senor, agradeciéndolo una vez niàf< nos hicieso à semejanzii siiya: en aquelles instante experimenta mi
fatigado cuerpo inconcebible bien estar y se traslada ,
mi imaginación no embotada en esas ocnaiones por '
las luchas de la vida, d otras épocas, à otras regió- \
iies..., a otros montes, a los que podenios llamar
íMontes sagrades! y veo in mentc, lo que la ciència
niega aún íil cenocimiento humano, veo lo que por
su misma giandiosidad...resulta inesplicable; veo...
la inmensa «Arca de Noé», guardadora temporalmcnte de todas las espècies crcadas,
descansando
de su larga navegacion, en la «Montaüa de la Armeniay. veo la colosal figura de Moisès en la «Montaüa del Sinaí» recibiendo de manos de jDios Nuestro Sehorl, las «Tablas de la Ley»; veo otros montes de mi queridos, en los que solo se respiran aires
puro8...jfe, esperanza y caridad, como «Puig-Agutr>,
«Montserrat», «Núria»; veo..., sintiéndolas mi ahna
como baisamo milagroso cicatrizador de heridas
morales ..,1HS «Montanas del Tabor y del Calvario»...
y, desdes ellas me sietjto transportado a jLoreto! y...
nve postro en el umbral de lajSantacasa de Nazaretl,
bendiciendü una y otra vez el noble «Arte-Caza», ya
que el me conduce à ser un ferviente admirador de
jjjesús, José y Maria!!; yo, haeiéndome mía aquella
hermosa frase de Zinmerman afirmo quc:=«Solo en
la calma y en la soledad de los montes se encuentra
la planta que cura las heridas del corazón»; yo es
verdad que considero el cazar, como la ílerecilla «no
me olvides», qne se cria en nuestros montes y nos
hace amar lo sencillo y tener presentes à los seres
que nos son queridos; yo, es cierto que califico el
iiArte cinegético^, de «Archivo de la fé pues cazar,
es tenerla en ..jun roàs allà!; yo jporqué nogarlo?,
aprecio y conceptuo ese sport, como à «panacea de
todos los males», pues cazando so tonifica el cuerpo,
y..,i8e eleva el alma! Cazar, es tener jesperanza!...
felices, pues los cazadores.
Con certeza, amigo mío, si yo no fiiese tan
amante
de hermanar
el reilismo
con el
idealismo, si à la par que mi fruición estètica no me
atrajese lo analítico y fuese de aquelles soHadores
que ciertos llamados triunfos les ciegan (y consideremos como à tales, los triunfos cinegéticos), como
à V. le ciega su buena amistad hacia mi, llegaria à
embotarse mi entendimiento y juzgar como à finalidad de mi paso por este mundo, no lo poco ó mucho
por mi realizado en interès de mis semejantes, y si,
el haber hecho un verdadero sacerdocio de mi afición
por el jArte-caza!..., rty quien sabé buen amigo, si lo
que yo califico, si lo que V. juzga, si lo que consideramos todos los buenos cazadores. de..;la mas sublime de laa artes!, haya quien lo califique àQ...chifladura, ó quizi peor aún, de desequilibrio de nuestras
facultades mentalesP Mas no ahondenios en este
punto, pues las presentes cuartillas se convertirían
en un infolium y de entrar en tales consideraciónes,
ellas me llevarian à entrar à su vcz en cl campo ma»
rr^i^
Y SA COMAKCV
Anuncis y Esqr.eles
l'ri'ii.·' (·oiivcn(·i()ri;il.K
Núiii. 305
vasto de la inve8tigHCÍ()n, on el do la moral y este es
un estudio qun nui asustii, me anonaila. cr)nveeido ('e
mi escasez de facultades [lara veriíiearie. Kii verdad,
811 proposieión é peticiíín censigiiada en el MENSAJF;RO LAUKETANO, preeisiííïienle ii'ir la ^-raiide.sa de
riiiras que enlrafia, es, eu el pi·esent si^le XX, suma/Wí///e c.ïcaZ'ro.Sí?; tiene (ioüíro (le lo piofüiio, de lo
material, una tiiialiditd estèticii religiosa, quo ino
enamora, que me encanta; UÜÍS...pregunto yo: atendria legitima, suprema autoridad, una tan iiiipertanle y trascendental proclamacióii hecha por nií. en
mis calidades de caz.idor, de Preaidento de la Sociedad de «Monteros de Sierra Morena» y do socio do
mérito de la «Real Aseciación de cazadores de Barcelona?: conceptuo no ea dubitatoria la respuesta:
adoleceríu del vicio de falta, de personalidad y por
tanto antes de darse valor alguno a mis modcstas
npreciacienes, creo procedo elevailas y someterlaa li
la aprobaeión del miís preclaro di! la Diòcesi? de Loreto, de Monseíior don Antonio Vico, dignisimo representanto en Espana de S. S. Fio X, Vicario de
Cristo en el mundo catélico; y, solo en el caso de inerecer su Bendición Apostòlica, eniprender la belli»ima ciuzada de proclamar urbi et orbi ii la Sanlísimu
Viro-en, Patrona de ln8 cazadores y espeeiiiliiiente do
les cazadores piriniiiees a Xue.stra Senora del Collell,
ya que la Reina de cielos y tierra en ese Santuario,
tuvo à bien aparccerse al cazador Miquel Noguer,
del Torn.
Despuès de lo antedicho quizàs juzgue V., quizas
juzguen esas dístinguidas entidades que me honran
con tan elevado cometido, que, con mi anterior indicación hecha dentro de la mas sana moral, trato de evadir el exponer mi parecer sobre tan excelsa proclamacíón, que rehuyo el convertirme en campeón de su
hermosísimo pensamiento: que tal vez temo entrar en
este terreno verdaderamente resbaladizo hoy dia, dadas las tendencias materialistas é irreligiosas que tratan dearroUar àlos verdaderos creyentes...; màs no
es asi, ya que, no obstante ser eclético, por mi caràcter vehemente, quizàs exento en determinades casos
de la reflexión debida—pues es en p.r;uicio propio,—
digo siempre lo que siento, aún cuando muchas veces
deploràndolo, exprese mal lo que trato de decir: al
contrario... iporqué no confesarlo?... me alhaga en alto grado como à creyente, como Caballero y... como
cazador, el nombramiento de «Abanderado^ en tan
zublime cruzada, ya que, sin duda por gràcia especial
de Dios, noconocijamàs el temor... recor/·/e/ií/o/errenos escabrosos; y menos debò sentirlo en el presente caso, siendo el motivo enaltecer y proclamar
Patrona de los cazadores, à la que ÍSIEMPRE LO FUÉ
MlA...!, à la màs pura, à la mas bella, a la mas humilde
siendo la mas grande, à la màs abnegada, ú la màs excelsa de las mujeres de estirpe Real; à la descendiente
de Nathàm y Salomon, desposada a los 13 aüos y tres
meses con el màs casto de los varones, descendiente
también del rey David, el augusto Patriarca San José,
Patrón de la Iglesia Catòlica; jà la única mujer en el
mundo! que mereció hace XIX siglos, ser saludada en
J^A FONT-NOVA
Nazaret por el Arcàngel San Grabiel, con là màs
encomiastica y sentida de las elocuciones: = «;W(7ríí?,
Dios te salve, llena de gràcia: el Senor es contigo;
y tu eres bendita entre todas las mujeres^; à la que
deade aquel momento, siendo virgen, concibió sin
contacte humano al Verbo eterno en sus entrauas y
fué verditdera jmadre de Dios!; de ese Dios que à la
edad de 19 aiios y 13 días se despedió de su madre y
luego predico al mundo la màs socialista, sana y
consoladora de las doctrinas; de ese Dios que solo se
hizo hombrepara redimirnos à todos, vertiendo su
sangre en el monte Calvario. No, senor de Madirolas:
no respatables y ReverendossenoresDon José Corcoy
y Don Lorenzo Arbussa, Directores del «SeminarioColegio de Nuestra Senora del Collell» y del MENSAJERO LAURETANO: no, Excmo. Sr. D. Valeriano
Weyler,Capitàn General de Catalufia... no rehuyo el
alto honor con que se me disting-ue però si temo que
se juzgue, como yo lo considero, que no soy persona
bastante autorizada para llevar à cabo tan grandiosa
y sublimo idea, mas recordando aquellas pítlabras de
Jesucristo, «
los últimos s e r a n los p r i m e roB», me hago cargo de que, por ser el ultimo, hanme escígido à mf, para que dé ejemplo de humildad
siendo el primero en postrarme à los pies de la Santísima Virgen, para impetrarla se digne iiuminarme
en tan ideal y para mi, sin su auxilio, difícil cometido; y, à la vez para se digne admitir, ser considerada
é invocada por jos cazadores del mundo como à su
Patrona, sin perjuicio de que por derecho indiscutible se halla ser la j R e g i n a s a n c t o r u m o m n l u m ! ,
continuen prestàndono» su protectión en ese deporte
mundial y nos permita también los invoqnemos como
à segnros intermediarios cerca di'^ Ella, los basta lioy
considerades nuestros Patronos, San Eust^quio y
Sta. Bàrbara en Espàna y Repiiblicas iboro aruMicanas, San Huberto en Francia y Estados Unidos, San
Enrique en Alemania, y deniàs Santos protectores
de ese nobilísimo arte.
Hecha la anterior indispensable digreción, ó
manifestación expontànea de lo que siento y pienso
respecto à que sea yo quien en el Santuario de PuigAgut—al inaugurarse próximamente gracias à los es
fuerzos del Magnifico Ayuntamiento de Manlleu, «el
segundo Poste, que con honores de monumento
descubrirà el Excmo. Capitan General de Caraluna
iara dar su propio nombre à la carretera desde Manleu hasta la Avenida de Puig-Agut, donde se construye el Facsímil de la Santa Casa de Nazaret y Loreto»—, tenga la honra de iniciar la proclamación
de lu Santísima Vii·gen del Coilell como à e>pecial·
Patrona de los cazadores piranàicos considerando ya
previamente à la jMadre de Píos!, Patrona de todos
los cazadores del mundo, ya me serà dable, ó mas
fàcil, entrar en matèria, apreciando de... preómbulo,
ó base de la finalidad que venimos
persiguiendo,
algo de lo consjgnado en anteriores jiàrrafos de la
presente « c a r t a a p o l o g è t i c a » , que de merecer algun dia ser calificada como «Alocución» ó P r o clama» al verificarse Deo volenteen lo lejano plazo
la efectiva proclamación en oi propio Santuario del
CollelI—/>or quien realmente corrcsponda
verificaria—, serà para mi el niejor titulo d i cazador y
de montero, pues aaí como dijo hablando de nucstro
sport, un eininente sociólogo:—«todos lo» seres en
este mundo cazan...,ya que la araria caza à la mosca,
el gato à la rata. .,A artista la fama..., el polítioo un
acta, el sacerdote almas para el Cielo,» yo habrti cazado para mi, la màs grande de las satisfacciones
humanas. ó sea ver agrupados à todos los cazadores
del murdo sin distinción de gerarquías, bajo una
misma bandera y esta do color níveo y con el mas
bello de los lemas.—ÍEB l a S a n t í s i m a V i r g e n
n u e s t r a Diana: nos a m a m o s los unos à los
otros!»...
r
VISITA PASTORAL
Inauguració de la restaurada iglesia del Carme
La rebuda que tributà aquesta població a n'el nostre venerable Sr. Bisbe l'Ilm. y Rvdm. Dr. de Pol, en
lo dia 15 d'aquet mes, ab motiu de la seva entrada oficial pera practicar la Santa Visita Pastoral, fou de les
més entusiastes y respectuoses que aquí es poden presenciar, lo que evidencia una vegada més els piadoses
sentiments dels seus habitants y palesament las moltes
simpatías que aquí disfruta el nostre digne prelat.
Serian la una de la tarde aproximadament d' aquell
dia quant un tritlleig general de campanes anunciaven
l'arribada del Sr. Bisbe, qui venia en automóvil cedit
generosament per el nostre distingit estiuejant D. Antón Serra y acompanyat del secretari de visita el Reverent D. Ramon Pérez y el capellà familiar Reverent
D. Joaquim Ginés. Una volta a l'entrada d'aquesta vila y entre les harmonioses notes de la Marxa Reial
va ésser el Sr. Bisbe objecte d'una gran ovació per
part de la gernació allí reunida, entre la qual s'hi veia
I lo més distingit de la nostre colònia estiuenca. Acte
i seguit y previ les presentacions degudes, saludaren
al il-lustre Prelat, el nostre digne Ecónomo D. Joan
Morer ab el clero parroquial y de la comarca, l'Ajuntament ab el seu alcalde-president D. Joan Cuatrecasas, el jutje municipal D. Jaume Vila, el tinent de Carabiners D. Toribi Crespo, 1' Administrador d' aquesta
Aduana D. Geroni Pozuelo, la Junta reconstructora de
r iglesia del Carme, entre quins individuos recordem
D. Joseph Vila y Claret, D. Francisco Torrents y don
Francisco Moncanut, y altres personalitats d'aquesta
localitat y colònia estiuenca que no consignem per no
fer interminable aquesta llista.
També acudiren a rébrel, precedits tots ells dels
seus propis pendonts, els colegis municipals de nens y
nenas acompanyats dels seus respectius mestres don
Joseph Serra y D." Antònia Ferrer; el de Sant Lluis
ab el seu professor D. Lluis Benito y el de Religioses
del P. C. de Maria. En representació de cada un de
aquets colegis, un de sos alumnes respectius, recitaren
à n'el Sr. Bisbe hermosos discursos de benvinguda que
per lo ben dits y per llur tendresa, conmoveren visiblement a n' els oients. El chor de senyoretes de P.
C. de M. cantà l'antifona de rúbrica Sacerdos et pontífex de Fray Hamma, que và agradà moltissim per la
seva poderosa entonació y sabor mistich, essent per
lo tant molt aplaudit.
Formada la comitiva y acompanyat el Sr. Bisbe de
les autoritatt referides y dels senyors D. Alfons OliI veda, qui ostentaba la representació de la «Creu Ro\ ja» y del ex-senador D. Isidro Gassoll, encaminantse
cap à l'iglesia parroquial de Santa Maria, ahont Sa
Sria. llma. practicà ab el ceremonial de rito sa solemne entrada. Desde '1 cancell del temple fins al presbiteri del altar major, fou acompanyat el Sr. Bisbe baix
tàlam, sostingut aquest per regidors del nostre Ajuntament. El Sr. Bisbe desde aquell Uoch y després de
la lectura per el capellà familiar d'una alocució al poble fiel, esplicativa del fi de la Santa Visita, pronuncià breus però eloqüentissimas paraules d' agrahiment
per la manifestació de Fé y simpatia de que era otíjecte.
Els carrers per ahont passà la comitiva^ estaban
engalanats ab rematge y guirnaldas de flors, lluhint
els balcons domassos y altres colgadures què per la
varietat de colors produíeu aquells un' cop de Vista al-,
tament simpàtich y festiu.
Ab gust fém constà també, que 'n la propera finca
coneguda pel Peiró, qual hermosa possessió, fou en vida del nostre encare avuy plorat amich y entussista
admirador d' aquestes terres, l'llustre Rvnt. Dr. don
Narcís Vilarrasa y avui propietat del seu senyor germà Mossèn Miquel, estimat amich nostre, và ésser el
Dr. de Pol objecte d'una carinyosa acuUida, essent saludat ab continuos disparos de morterets.
En la tarde del mateix dissapte, tingué lloch en
r iglesia parroquial, el religiós acte d'administrar el
Sant Sacranient de la Confirmació à n'els nens y nenes
d'aquesta vila y Frexanet, havent sigut padrins D. Ricart Mayà, tinent alcalde y D.** Franciscà Genis, Vda.
de Cuatrecasas.
Altre dels fins que ha motivat honrarnos ab la seva visita el Sr. Bisbe, ha sigut !a benedicció y inauguració de la nostre restaurada iglesia del Carme,
quals religioses ceremonias se realisàren el diumenge
dia 16, festivitat de la Verge. Com era de preveurer,
aquell dia fou per aquesta.culta vila jorn d' alegria y
d'espansió religiosa, com també per tots nosaltres fetxa de feliz é inesborrable memòria, per haberse pogut
restablir ja, després d'uns quatre anys y mitj y en sa
pròpia casa, el fervorós cuito que aquet poble sempre
ha tributat a sa excelsa Mare, Ntra. Sra. del Carme.
Els cultes anunciats pera celebrar aquesta religiosa festa, foren tan sumptuosos com plens defervor católich per part dels numerosos fidels que a n'ella assistiren.
'
La missa de Comunió general, la primera que's celebrà després de la benedicció de dit temple com acció de gracias à là Verge per haberse pogut portar felisment a terme l'esmentada restauració, va resultar
solemnissima. Fou celebrant el Sr. Bisbe qui pronuncià una plàtica tant enterneixedora com plena d'unció
evangèlica. L'acte de la distribució de les Sagrades
Formes, que les repartiren l'Ilustre prelat y el seu Secretari de visita, durà uns tres quarts d'hora, lo que
diu molt alt a favor dels habitants d'aquesta localitat
y de la colònia estiuenca que'ns honra.
Durant aquest piadós acte, el chor de les Religioses del P. C. de Maria, va cantar ab acompanyament
d'harmoniuni escullides llitúrgiques lletreíes.
|
Així mateix revestí gran solemnitat el diví ofici que
ab exposició del Santíssim Sagrament, va celebrarse a
les 10. Oficià el reverent Ecónomo D. Joan Morer, haventhi assistit, ocupant distints sitials a n'el presbiteri,
el Sr. Bisbe ab els seus familiars, el Magnífich Ajuntament y el Sr. Jutje municipal. També hi assistiren,
tinguent Uochs de preferència, els senyors de les Juntes reconstructora y recaudadora. Ocupà la Càtedra
del Esperit Sant el P. Carmelita D. Àngel Fàbrega,
qui ensalçà les glòries de la Verge del Carmelo.
L' ofici fou cantat magistralment a grans veus y
acompanyat d'instruments de corda per la Capella de
Santa Maria, dirigida per l'inteligent mestre D. Francisco Mir. Entre aquells instruments, hi figuraben alguns tocats admirablement per distingits senyors de
la colònia estiuenca.
Durant l'ofertori se cantà VAve Verum de Victoria
a quatre veus mixtes, que per la delicadesa d' entonació y ajust, và agradar moltissim al números concurs
de fidels que omplia el temple.
Acabada la Missa, el Sr. Bisbe, després dels cants
de rúbrica, donà la benedicció a n'els fiels.
Com a coronament a n'aquets religiosos cultes, tingué lloch en la tarde del esmentat dia, un solemne Trisagi de la Mare de Deu, compost pel notable mestre
Mossèn Eudalt Serra y cantat pel chor de senyoretes
del P. C. de M.
Ressenyada ja la festa inaugural de la restauració
de nostra iglesia del Carme, creyém oportú fer constar que les referides obres, responen completament a
n'el seu primitiu estil gótich y destacan notablement
per la sencilla y esbaltez de línies arquitectòniques,
molt hàbilment dirigides y executades respectivament
pel distingit arquitecte de Barcelona D. Antón Coll y
pel qui fou en vida l'inteli^ent contractista d' obres,
molt apreciat fill d' aquesta vila, D. Joan Pagès (a)
Faustina.
Com a fills aimants d'aquesta vila y per lo tant
com un deute de gratitut, no podem clourer aquestes
ratlles, sens dedicar algunes paraules a la Junta reconstructora que tant y tant s' ha desvetllat per 1' èxit
de l'empresa que dignament els confià el nostre venerable prelat l'Ilm. Sr. Dr. de Pol y aquelles no son altres que tots els individúus que la forman, juntament
ab el nostre dignissim Ecónomo Mossèn Moner, mereixen tota classe d'elogis y, la nostre més sincera felici.tactópelzel y activitat,desplegats.en les <Jite§ ^obreg.
de reedificació.
V.
A lostre 1 . ï Rii . Uw Bí
Ja heu visitat les típiques cimades
del Pirinéu, o aimable y august Pastor;
n'heu vist l'esmalt, els murs, past y remades
que en feliç jorn vos foren confiades...
•.- •
Com agrahius tant senyalat favor?
Si els veinats tots vos deuen mil lloances,
est Camprodon vos deu la fruïció
d'obrir Sant Lloch, d'hont els prechsy ovirançes
n'éran fugits per tristes malaurançes
de l'enderróch protervo en embrió!
Gràcies al Cel, diu nostra Vila aimable;
molt bé, molt t é , sos Mdsos dihuen tots:
Vos sou consol, alè, espill inefable
de gran virtut: la guia indesviable
que al fort Capdill acerca fiels devots...!
Bé n'haja Qui, per de son Deu la glòria,
vingué a enfortir serena charitat;
a llançar mals, a fe'ns plena memòria
dels Héroes sants que obtingueren victòria
per son valor, fermesa y llealtatü
Héuvos mogut per vies poch galanes,
per mals camins, pujades y estrets solchs; ;••'
per colls y cims. hojit les torsps humanes
no prenen brill; sens respectà'ns le.s cànes,
ni témer sol, tempestas, fatals volchs...
Llanas, Faytús, La Roca, Vilallonga,
Beya, Jonents, l'cltivol Tragoni,
Setcases fret, Molló ab quant se perlonga,
Rocabruna, Baget, Bolós... Que'us donga
vida el Senyor per podé'n recorda!!!
Essent al cap, vos marxàu dcsseguida... .
D'aquell venir quéda'ns la gratitut...
Vos tornareu pr'alenà'ns en fiel vida...
Bons Montanyenclis, cridémne en despedida: ,
VISCA EL PRELAT EXÍMI Y BENVOLGUT!!!
/ Co.'ita, Phre.
Camprodon 25 de Juliol de 1911.
LA FONT-NOVA
De Teatre
Era'l 18 de septembre que en aquestes mateixes
columnes donava, nh el cor ben ple de dol, l'adeii
de despedida a n'ol.s artistes de la companyia Casals
Cazorla. De caJa un delís ne feia una petita nota
biogràfica que al contemplaria ara mateix, aquell
desconsol que aliavors sentia, se'm torna ÍÍOÍÍÍ- y
frueixo ab deliri la llista de noms coneg-ut-:, d'artistes de g-ran fama, que avui omplen de nou el buit
que havien deixat en aquesta alta niontanya.
Tornem a tenir de nou, a la compauyi.i GasalsCazorla qui ens porta una munió d'artistes, reconeguts per sos mèrits en l'art de Talía. Cal ficsarse
sinó ab els noms:
Actrius: Maria Cazorla, Paqiiila Roca, Asunipcio Casals^ Paxdina Villalba y Cristina Llavuyol.
Actors: Eiirich Casals, Miquel Sirveiil, Pascasi
Mas^ Juan Cazorla^ Juan Bonet, Antoni Aguiló, Josepfí Subirana, y Manel Pdegri.
Aquesta companyia que tan grats recorts deixa,
l'any passat, ve, aquest, ab el propòsit de treballar
de ferm com així ho demostren les dos obres representades fins avui.
En son debut que fou el diumenge passat, ens
donà a conèixer l'obra Inglesa Els Ilipocriles, traduïda per en Salvador Vilaregut.
A hores d'ara voldria ésser un cronista de remar
ca pera brodar com se mereix aquesta modesta ressenya que tindria d'anar plena d'elogis envers la
companyia Casals-Cazorla, quina la forma notabilitats que fan enorgullir a n'aquest poble. El meu
alcans es petit pera dir que la Sra. Cazorla feu una
Senyora Wilmore acabadíssima, remarcablement
acabadíssima. El meu talent es petit pera demostrar
que la Srta. Casals, en son pape de Helene Plugenet, se'ns transformà en artista de cartell, y que la
Sra. Roca feu una Raquel Neve sublim, y que la senyora Villalba sortí molt airosa de La senyora Blancy. Jo prou desitjaria tenir habilitat en la meva
pésima pluma, pera recalcar la gaia figura de J*/
vevent Edgar, magistralment interpretada pel director Sr. Casals. Voldria també fer elogis tal com se
mereixen a n'els Sres. Mas, Sirvent y Cazorla en los
papers de El senyor Wilmore, El recerent Eoerarl y
Lleonart Wilmore, respectivament. També diria
que'ls Sres. Bonet y Aguiló arrodoniren admirablement el conjunt. Més que ho diguin per mi els elogis, unànims de tot^ol publich (^ue hi assistí y qne
aplaudí freneticament a tótsells, aplausos ben merescuts per cert, en quins hi afeixeixo el meu. Avui
podem diir que en nostra vila s'hi fa veritable art.
El dia de Sant Jaume, se representà devant de
nombrosa concorrencia l'obra mondial de D. Àngel
Guimerà, Terra baixa,. Fou una verdadera creació
per tots els artistes espesialment el Sr. Casals, qui
ens feu un Manclioh de remarca, y la Srta. Cazorla,
una Murla de talent conciensut y sublim, ^y la
Nuril Es una de les creacions predilectes de hi simpàtica Assumpció Casals. El Sr. Cazorla ab l'aspre
figura de'n Sebastià ne tragué bon partit; el Sr. Mas
ens feu wnToinàs admirable, el Sr. Sirvent, un Joííjo/í sublim y ple de vís-cóinica; el Sr. Bonet, un
bon J/oíí(?« y el Sr. Aguiló ben encaixonat ab ei
X(?a;(7. També mereixen grans elogis les senyores
Roca y Villalba ab sos respectius papers de Antònia
y Pepa.
Dijous, devant de distingida concorrencia, se re
presentà la comèdia en tres actes. Bon Gjnz'/lo ó
l'orgull del gcch.
Tots els artistes demostraren ver amor treballant
ab tota voluntat, essent molt aplaudits per lo mes
distingit de la colònia quina omplenaba'l teatreMOSTASSA .
JOCS F L O R A L S D E L A BISBAL
Organisòts per la Associació
L'ESCUT
Regionalista
EMPORITA
El segon dia de nostra Festa Major que s'escau el 16 d'Agost se celebrarà la poètica festa en la qual seran adjudicats els
premis següents:
I VEnglantina
oferta per el M. I. Ajuntament
d'aquesta Ciutat a l'autor de la millor composició
en vers sobre fets històrics o gestes glorioses de
Catalunya o bé sobre usatges y costums de nostra benvolguda terra
II La Viola, ofrena del Reverent senyor Rector d'aquesta Parròquia, Mossèn Agustí Planas y
Verdaguer; s'en farà entrega a l'autor de la millor
poesia relligiosa o moral.
III La Flor Natural, premi nomenat d'honor y
cortesia, ofert per L'ESCUT EMPORITA, s' adjudicarà a la mellor composició, en vers, sobre
tema que's deixa al bon gust y franch escuUiment
del poeta. Seguint antiga y bella costum, el qui
obtingui aquest premi deurà ferne present a la
dama de sa elecció, la qual, proclamada Reina
de la festa entregarà'ls demés premis als qui en
siguin guanyadors.
PREMIS EXTRAORDINARIS
IV. 50 pessetes,
ofertes per Don Bartomeu
Bosch y Puig, Senador del Regne, a la millor composició en vers o prosa de tema'lliure.
V. Un obgecte d'art, ofert per D. Salvador
Albert, Diputat a Corts, a una bona poesia de tema lliure.
VI. 100 pessetes, que ofereix un aymador de
les Lletres Pàtries a la millor poesia de tema lliure.
Vil. Un obgecte d'art, ofrena dels Diputats
provincials D. Ferran Torró, D. Albert de Quintana, D. Miquel Matas y D. Joseph Iria a la poesia de tema lliure que, a judici del Jurat, ne sigui
mereixedora.
VIII. Una estatuela
(La Cortisana) original
de l'exími escuiptor olotí Joseph Clara ofrena de\
distinguit publicista D. Artur Vinardell Roig a 1'
autor de la millor poesia en versos sàf ichs consagrada a r exaltament de l'art helénich.
IX. Un obgecte d'art, ofert per l'ex-Diputat
a Corts D. Bonaventura Sabater a l'autor del millor estudi de l'obra de la «Víctor Català».
X. Un obgecte artístich, que ofereix el Centro Republicano a la composició en prosa que millor expliqui els beneficis que l'humanitat reporta el progrés en ses diverses manifestacions.
(.Seran admeses totes les composicions que obtin
an aquest premi y siguin escrites en qualsevulva
dels llenguatges regionals.)
XI Un obgecte d'art ofert per l'Associacio
Catalana Autonomista de San Feliu de Güixols a
l'Estudi sobre '1 mjilor sistema escolar pera la formació del jovent en una població com la nostra,
sens deixar de tenir en compte sa formació industrial tapera y plantejament dels medis mès pràctichs pera sa adequada realisació.
XII. 50pessetes
o\Q.xie% \iG.r el «Sindicat Agricol de La Bisbal y sa Comarca» al millor trevall de tema lliure però qu'estigui relacionat ab
l'Agricultura general o particularment.
XIII. Uií obgecte arlislich, ofrena del reputat ceramista bisbalench D. Sebastià Padrós, a la mes inspirada poesia patriòtica.
XIV. Una esctUptura d'islil romànich original
del donant el jove artista bisbalench D.Joan B. Coromina al qui millor estudihi la «genealogia dels prelats
de la Diòcesis Geronina.
XV. Un llibre de cada autor català dels qui siguin avui viverUs, ofrena de D. Ramon Masifern, al
qui presenti un recull més complert de trevalls en prosa y vers que parlin del nostre ball empordanès y nacional català La Sardana.
XVI. Uu obgecte d'art ofert per un aymador de
les Lletres Catalanes, a la millor poesia festiva.
XVII. (Tema musical) 100 pessetes, que ofereix
un aymador de les Gayes Festes, a l'autor de la millor
sardana de cayent poputar pera cobla empordanesa y
ab reducció a piano.
Formen el JURAT QUALIFICADOR: D. Francesch Maihea, President.—D. Frederich
Rakola,
Vis-president.—ü. Miquel Roger y Crosa, D. Prudenci Bertrana, vocals.—D. Miquel de Palol, Secreteri.
Formen el Jurat Musical: D. Joan Brauget Massanet, D. Joseph M."^ Soler y D. Marian Vinas.
La Bisbal, Juliol de 1911.
NOVES
Ab motiu de l'inauguració de les obres de restauració de r iglesia del Carme, solemnisada en
lo dia de sa festa Patronal, els vehins d' aquella
barriada, odornaren el carrer y la plassa de dit
nom, ab archs de fullatge y guirnaldes de boix,
figuranthi tainbé bonicas penjarelles ab dedicatò-
ries alusives a la festa. Durant el matí, tarde y
nit d'aquell dia, se ballaren sardanas tocades per
la notable orquesta I'«Antigua Camprodonina»,
realisantse en els intermedis, variats jochs infantils.
En la tarde del dia 19, va desencadernarse a
n'els termes de Espinabell y Favert, una violenta
tempestat d'aigua y pedra, causant grans perjudicis a n'els camps de blat y de patates y havent
quedat alguns d'ells desposseïts de terra y plantes.
Diàriament van arribant, fugint dels excessius
calors de Barcelona, moltes famílies ab ganes de
fruir els aires frescos que aquí's respiren.
La temperatura marcada pel termòmetre durant aquesta última quincena, ha sigut a la sombra
26 graus màxima y 13 mínima.
»•&«
El dimars dia 25, sortí d'aquesta vila pera regresar a Girona, el Sr. Bisbe de la diòcesis l'Ilustríssim Dr. de Pol, després d'haver recorregut els
pobles de Llanàs, Vilallonga, Tregorà, Setcases,
Molló, Rocabruna, Baget y Botós, en quals parròquies practicà la Santa Visita. En totes aquestes
poblacions, el nostre digne prelat, ha sigut entussiasta y afectuosament rebut per totes les autoritats y el poble en massa. Tenim notfcias que 'I
Sr. Bisbe ha quedat altament satisfet de totes les
poblacions que ha visitat.
Segueix algun tant millorat de la seva llarga
malaltia, el nostre estimat amích, metje d'aquesta
vila, D. Joan Morer. Fém vots per sa completa
curació.
AMI*
S' estan acabant els treballs de la gran pista
de sport que'ls nostres benvolguts amichs senyors Carulla, han fet construir al devant de la seva casa-torre. Probablement dintre la setmana entrant, tindrà Iloch la inauguració de dit camp ab
importants partits de tennis que continuaran jugantse durant tot l'estiu, lo que contribuirà en
gran manera a que la present temporada sigui
molt més divertida y animada que la dels demés
anys.
m^mm.
En la diada de Sant Jaume, s'inaugurà la tanda de
sardanes que tots els estius s'acostumen a ballar
a la sortida de la Missa major, en el xamós passeig de la «Font-Nova». La concurrència, com
sempre, molt nombrosa y escullida, figuranthi entre aquella, elegants senyoretes ataviades a la
derniere mode. La orquesta «La Antigua Camprodonina», tocà exquisides sardanes, moltes
d' elles del nou repertori.
Segons noticies, sembla que alguns socis que
fundaren el «Cassino de la Llauna», avui extingir,
tenen el propòsit de crearne un altre ab tots els
atractiuS'possibles.
Ja que estem en plé estiu, seria molt convenient que s'arreglessin per qui correspongui y
quant antes, les fonts y camins dels entorns, ja
que alguns d'ells estan en molt mal estat. També
seria molt ben vist per tothom, que la plassa de
can Moy, estigués ben neta y sense aigua en la
propera festa o aplech de la Mare de Deu d'Agost,
com succeheix quasi cada any. iSerém escoltats?
Tenim la satisfacció de comunicar a n'els nostres lectors, que'l nostre distingit estiuejant don
Isidre Gasol, està ja completament restablert de
la sobtada indisposició soferta dies enrera.
Desde mítjants de mes que està obert, ab bona fonda el Xalet-refugi d' Ull de Ter. A hores
d'are son molts els excursionistes de la nostre colònia estiuenca que 1' han visitat, havent tornat
molt contents dels serveis que allí s'hi dona.
4
LA FONT-NOVA
MERCAT DE CAMPRODON
Blat de moro (quartera)
Ordi,
Fasols del país
Fasols forasters
Setgla
Faves
Favons
Nous
(quintà)
Blat trullat
üsarda
Patates (càrreg-a)
Patates bufe nano
Naps
(una roba)
Formatje (lliura)
a 14'50 ptes.
a iroo
de 30'00 a 32'00
. . . a32'00
. . . a iroo
.
de
.
,
.
. . a 15'30
16'50 a 17'00
. .
12'00
. .
16'00
. . a 05'75
. . . . 13'00
. , . . OO'OO
, , . a02'50
, , . .
0'80
Porchs grassos
(carnicera)
Carns magres
n
Sagí
V
Llard (greix)
"
Cansalada salada (quintà)
Nodrissos
(un) .
Gorrins de llet "
;
Xais de l'any (arroba)
Xais de llet
»
Ovelles (una)
Cabrits (lliura) .
Conills
(parell)
Pollastres
"
Gallines
"
de 25'00 a
de 25-00 a
. . .
. . .
de ló'OO a
. . . .
de 2'00 a
de 3'OOa
de 6'OOa
2'12 V
2'50 ptcs.
2'75 «
2'50
fiO'OO
50'00
30-00
lO'OO
10'50
·20'00
0-40
4'00
5'00
7'00
Aneclis
"
. , .
do 4'()(; a 5-00 ))
Ous (dotzena)
. . .
. . . . 00-80 ptes.
Llana (quinta) . . . .
. . .
(•)5'0() »
Polls de xai (dotzena) .
de 27-00 a 28-00 «
Pells de cabrit
v
. . .
IS-OO V
(Carriu/IJe) freixa (carga)
. . .
29'00 »
(Boloiiit) freixa (al parell)
. úr. .'i a .5'00 »
Llenya: Alzina
(25 quin tas) . . .
22-00 T
Roure
r
. .
l.S-00 «
Faig
n
. .
15-00 «
Carbó veí,'·etal: Alzina (eàr rega)
14-00 •)
Faig
10'50 V
Roura
09'50 »
^ * ^ * ^ 1 Í * -A. ]Nr TU ]Nr C I S
*^Stl-*
CASA EN VENTA
M o b l e s , j u g u e t s j objectes tornejats; gran assurtit en l l i t s y cadires
Carrer de V a l e n c i à , 37
CAMPRODON
Sal d'aiguajsotaMpobledeMoIIò
Imppenta üa pont |4ova
Postals de totes menes
ïMPElSïé BE TOTES SLISSES EI MííEIY COLORS
TINTA NEGRA SUPERIOR
CSPAÍIOLA
LA MUTUIIL
AITORíMBA 1 AFROBàBA LKeiLmiííTE I I 16 DE AQOSTO DE iUZ
mmimjk
BAJO LA
mspsccmoi
QmSGTOR (SSISEAL,
M CA ADHmsTRACMH. EXHIO- SR. D. MATEO SILVELA
Creación à cada uno de sus sòcies de un capital, mediante enlrega»
mmm m m mmMm.
"^desde 5 pesetas al mes, duraate diez auos.
EDID DE TEES i M S Jk LA DE 53
D O T E S para los hijos. C A P I T A L para el obrero. L I B R A M I E N T O de quinta. CRÉDITO para establccerse. R E T I R O para la vojez.
H E R È N C I A para la família.
IPHESEmNTE EN ESTA LOCALMD B. l i l l M I I T i l à S à S M à l i S , . . . .
»)