L`OBC i La Infància de Jesús de BERLIOZ
Anuncio
O B C Núm. 09 Orquestra simfònica de barcelona i nacional de catalunya 2012-2013 PABLO GONZÁLEZ, DIRECTOR TITULAR L’OBC i La Infància de Jesús de BERLIOZ 20, 21 i 22 DE desembre DE 2013 Sala 1 / PAU CASALS pablo gonzález director www.obc.cat Lepant 150 08013 Barcelona www.auditori.cat L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors Segueix-nos a PABLO GONZÁLEZ director titular / EMMANUEL KRIVINE principal director convidat L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados. D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres. L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. Per a més informació consulteu el web www.obc.cat PRIMERS VIOLINS: Geneviève Laurenceau*, concertino invitada / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer SEGONS VIOLINS: Alexandra Presaizen, solista / Pär Näsbom*, solista invitat / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Inés Sanchis* / Marina Surnacheva* VIOLES: Ashan Pillai, solista / David Quiggle*, solista invitat / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr VIOLONCELS: José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda D’oliveira / Jean-Baptiste Texier CONTRABAIXOS: Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Albert Prat FLAUTES: Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS: Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS: Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS: Silvia Coricelli, solista / Guillermo Salcedo*, solista invitat / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES: Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / Juan Conrado García, assistent solista / David Bonet / David Rosell, assistent TROMPETES: Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Javier Navasquillo* / Angel Serrano, assistent TROMBONS: Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix / Vicente E. Boix*, trombó baix TUBA: Pablo Manuel Fernández PERCUSSIÓ: Roxan Jurkevich, assistent . Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA: Magdalena Barrera ORGUE: Dolors Cano* ENCARREGAT D’ORQUESTRA: José Valentín Centenero RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL: Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC: Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA: Joan Luis * col·laboradors 2 CONCERT 09 desembre 2013 DIvendres 20 20.30h DISSABTE 21 19h DIUMENGE 22 11h PABLO GONZÁLEZ DIRECTOR MARIA RICCARDA WESSELING MEZZOSOPRANO AGUSTÍN PRUNELL-FRIEND TENOR ALEXANDRE DUHAMEL BARÍTON PAUL GAY BAIX MARC PUJOL BAIX COR LIEDER CÀMERA (Elisenda Carrasco directora) COR MADRIGAL (Mireia Barrera directora) 1/ HECTOR BERLIOZ La Côte-SaintAndré 1803 París 1869 La infància de Jesús. Trilogia sagrada, op. 25 (1850-1854) 94 min. I. El somni d’Herodes II. La fugida a Egipte III. L’arribada a Saïs El temps i la durada del concert són aproximats. Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll. El concert de dissabte serà emès en directe per www.medici.tv i en streamig gratuït durant 3 mesos. 3 COMENTARI Va ser només després d’aquella segona audició de l’obra, que l’autor va decidir ampliar-la afegint-hi una obertura i una ALBERT TORRENS La infància de Jesús és una de les moltes composicions musicals que han passat a la història vinculades a una anècdota: la de la seva autoria apòcrifa. peça per a tenor. Tot plegat, ho va titular La fugida a Egipte, misteri en estil antic, i ho va estrenar, assumint-ne ja l’autoria, a Leipzig, l’any 1853. L’últim pas per al naixement de La infància de Jesús va ser convertir aquest conjunt en la part central d’una trilogia, ampliar-la amb una primera part que explica la massacre dels innocents per part d’Herodes –més contrastada i teatral, fins i tot violenta en algunes escenes– i acabar-la amb una L’any 1850, durant un moment d’avorriment en una celebració –segons explica el mateix compositor a les seves memòries–, Héctor Berlioz va escriure, a petició d’un amic, una petita peça a quatre veus i la va atribuir a un autor fictici, un tal Pierre Ducré, suposat director de música de la Sainte-Chapelle al segle xvii. Paradoxalment, tots els presents s’ho van creure, potser perquè, després de la Revolució, els francesos havien perdut consciència de la seva pròpia tradició musical. Berlioz, un home irònic que feia sovint aquest tipus de bromes, no es va molestar per aquesta circumstància i, pocs mesos més tard, va programar aquell mateix cor en un dels seus concerts, sense admetre’n encara l’autoria. Novament, l’obra va ser un èxit, i només alguns crítics van sospitar que la modulació que inclou, entre altres característiques, no podia ser pròpia del segle xvii. Aquest famós cor, que més endavant es va titular «L’adéu dels pastors a la Sagrada Família», va donar origen a La infància de Jesús de Berlioz. 4 conclusió, «L’arribada a Saïs». Aquest final explica la manera com Josep, Maria i Jesús són acollits per una família ismaelita en arribar a Egipte després de creuar el desert, exhaustos i famolencs. I tot, en un estil deliberadament afectat i arcaic, i sobre adaptacions pròpies dels textos que expliquen la història del Nadal que obvien algunes escenes i reflexions que Berlioz no va voler musicar. Al final, un epíleg pretén induir un efecte de distanciament de l’acció per convertir la narració dels fets en una meditació final sobre el significat universal de l’arribada de Crist enmig de la pobresa i la persecució. Les melodies sinuoses, els ritmes capriciosos i irregulars, i la melancolia que traspuen moltes pàgines de La infància de Jesús són típiques de Berlioz, que no podia deixar de ser dramàtic i, fins i tot, en algun moment, operístic. Va fer moltes referències a autors anteriors, però pocs d’ells francesos: «L’adéu dels pastors», per exemple, recorda més aviat Bach que no pas Lully o Charpentier, mentre que a la resta de l’obra sembla preponderant la influència de Gluck, i el cor final a cappella apel·la directament a les sonoritats del set solistes vocals i cor, però una orquestra Renaixement. molt més petita que la d’altres peces, dista Tot i ser un escèptic des del punt de vista confessional, Berlioz va afrontar la història cristiana amb el màxim respecte i sensibilitat, i, sobretot, va recordar les primeres experiències religioses que ell mateix havia viscut de petit. molt de les obres de caràcter i dimensions grandioses de Berlioz, però mostra la mateixa mescla d’acció dramàtica i reflexió filosòfica de composicions aparentment tan allunyades com La condemnació de Faust. La infància de Jesús va adquirir la forma definitiva el 28 de juliol de 1854 i es va estrenar el 10 de desembre d’aquell mateix any –el dia abans que l’autor fes 51 anys– a SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS Sant Eustaqui de París. Berlioz estava segur L’FNAC RECOMANA que seria un èxit, perquè l’obra era més HECTOR BERLIOZ simple i accessible que altres. Efectivament, → L’Enfance du Christ va aconseguir emocionar l’audiència, entre ORCHESTRE SYMPHONIQUE DE MONTREAL Charles Dutoit director la qual hi havia grans noms de la música del moment, com ara Giuseppe Verdi, Charles DECCA (2012) Gounod i l’esposa de Franz Liszt amb les seves filles Blandine i Còsima –que més tard va ser Còsima Wagner. De seguida es van fer moltes representacions de l’obra tant a França com a l’estranger. A Alemanya, el compositor Peter Cornelius va traduir l’obra a l’alemany, també amb un gran èxit. Aquesta bona acollida per part del públic i la crítica va retornar la confiança a l’autor. busca l’auditori a la xarxa Comenta aquest concert amb l’etiqueta #OBCNadal La seva música mai no havia generat tant d’entusiasme ni unanimitat, però, al mateix temps, Berlioz no va estar d’acord amb el fet que la gent veiés en aquesta obra un canvi facebook.com/auditoribarcelona facebook.com/orquestraobc estilístic: ell hauria escrit la mateixa música sobre aquesta història vint anys abans, ja que l’arcaisme de La infància de Jesús prové del @lauditori @OrquestraOBC tema que tracta. I, sobretot, el compositor veia l’èxit del seu oratori –tot i que ell mai no el va anomenar així, sinó trilogia sacra– com un insult a les seves altres obres. youtube.com/auditoribarcelona youtube.com/orquestraobc És cert que La infància de Jesús, que requereix 5 hector berlioz La infància de Jesús. trilogia sagrada première partie primera part 1. Le songe d’Hérode Le récitant Dans la crèche, en ce temps, Jésus venait de naître. Mais nul prodige encor ne l’avait fait connaître; et déjà les puissants tremblaient, déjà les faibles espéraient, tous attendaient... Or apprenez, Chrétiens, quel crime épouvantable au roi des Juifs alors suggéra la terreur, et le céleste avis que, dans leur humble étable, aux parents de Jésus envoya le Seigneur. 1. El somni d’Herodes El recitador En aquell temps, Jesús acabava de néixer al pessebre. Però cap prodigi encara no feia que fos conegut; i els poderosos ja tremolaven, i els febles tenien esperança, tots esperaven... Escolteu, Oh cristians, el terrible crim que el terror va suggerir al rei dels Jueus, i l’avís celestial que, dins de l’humil estable, el Senyor va enviar als pares de Jesús. SCÈNE 1 Une rue de Jérusalem. Un corps de garde. Soldats romains faisant une ronde de nuit ESCENA 1 Un carrer de Jerusalem. La guàrdia. Soldats romans fent una patrulla nocturna 2. Marche nocturne Un centurion Qui vient? 2. Marxa nocturna Un centurió Qui hi ha? Polydorus Rome! Polidor Roma! Un centurion Avancez! Un centurió Endavant! Polydorus Halte! Polidor Atureu-vos! Le centurion Polydorus! Je te croyais déjà, soldat, aux bords du Tibre! El centurió Polidor! I jo que em pensava que ja series a la vora del Tíber, soldat! Polydorus J’y serais en effet si Gallus, notre illustre Préteur, m’eût enfin laissé libre. Mais il m’a sans raison imposé pour prison cette triste cité pour y voir ses folies, et d’un roitelet juif garder les insomnies. Polidor De fet, ja hi seria si Gal·lus, el nostre il·lustre Pretor, m’hagués deixat anar lliure. Però sense raó m’ha imposat la presó d’aquesta trista ciutat per veure-hi la seva ximpleria, i d’un reietó jueu mantenir l’insomni. Le centurion Que fait Hérode? El centurió Que fa Herodes? Polydorus Il rêve, il tremble, Polidor Somia, tremola, 6 Il voit partout des traîtres, il assemble son conseil chaque jour; et du soir au matin il faut sur lui veiller; il nous obsède enfin. Veu traïdors arreu, reuneix cada dia el Consell; i des del vespre fins a l’alba fa que el vetllem; ras i curt, està obsessionat. Le centurion Ridicule tyran! Mais va, poursuis ta ronde. El centurió Tirà ridícul! Vinga, segueix la teva ronda. Polydorus Il le faut bien. Adieu! Jupiter le confonde! Polidor Així ha de ser. A reveure! Júpiter el confongui! La patrouille se remet en marche et s’éloigne La Patrulla reinicia la marxa i s’allunya SCÈNE 2 ESCENA 2 3. Air d’Hérode Intérieur du palais d’ Hérode Hérode Toujours ce rêve! Encore cet enfant qui doit me détrôner! Et ne savoir que croire de ce présage menaçant pour ma vie et ma gloire! O misère des rois! Régner et ne pas vivre! À tous donner des lois, et désirer de suivre le chevrier au fond des bois! O nuit profonde qui tiens le monde dans le repos plongé! À mon sein ravagé donne la paix une heure, et que ton voile effleure mon front d’ennuis chargé! Effort stérile! Le sommeil fuit; et ma plainte inutile ne hâte point ton cours, interminable nuit! Herodes Sempre aquest somni! Altra volta aquest nen que em destronarà! I no saber què creure d’aquest presagi amenaçador per ma vida i ma glòria! Oh, misèria dels reis! Regnar i no viure! Donar lleis a tothom, i desitjar seguir el cabrer al fons del bosc! Oh, nit fosca! Que vols el món sumit en el descans! Al meu pit esquinçat dóna-li una hora de pau, i que el teu vel toqui el meu front carregat de problemes! Esforç infructuós! Fuig la son; i la meva queixa inútil no apressa el teu curs, nit sense fi! SCÈNE 3 ESCENA 3 Polydorus Seigneur! Polidor Senyor! Hérode Lâches, tremblez! Je sais tenir encore une épée! Herodes Covards tremoleu! Encara puc sostenir una espasa! Polydorus Arrêtez! Polidor Atureu-vos! Hérode Ah! c’est toi, Polydore. Que viens-tu m’annoncer? Herodes Ah! Ets tu, Polidor. Què em vens a dir? 3. Estances d’Herodes Interior del palau d’Herodes 7 Polydorus Seigneur, le devins juifs viennent de s’assembler par vos ordres. Polidor Senyor, els endevinaires jueus s’han reunit Seguint les vostres ordres. Hérode Enfin! Herodes Per fi! Polydorus Ils sont là. Polidor Ara hi són. Hérode Qu’ils paraissent. Herodes Què et sembla. SCÈNE 4 ESCENA 4 4. Le devins Les Devins Les sages de Judée, ô roi, te reconnaissent pour un prince savant et généreux; ils te sont dévoués; parle, qu’attends-tu d’eux? 4. Els endevinaires Els endevinaires Els savis de Judea, oh rei, et tenen Per un erudit i generós príncep; Estan a la teva disposició; parla, què esperes d’ells? Hérode Qu’ils veuillent m’éclairer, est-il quelque remède au souci dévorant qui dès longtemps m’obsède? Herodes Vull que m’aclareixin: hi ha cap remei Per la meva preocupació devoradora que fa temps que m’obsessiona? Les Devins Quel est-il? Els endevinaires Quina és aquesta preocupació? Hérode Chaque nuit le même songe m’épouvante; toujours une voix grave et lente me répète ces mots: «Ton heureux temps s’enfuit, un enfant vient de naître qui fera disparaître ton trône et ton pouvoir». Puis-je de vous savoir si cette terreur qui m’accable est fondée, et comment ce danger redoutable peut être détourné? Herodes Totes les nits El mateix somni m’aterra; Sempre una veu profunda i lenta Repeteix aquestes paraules: «El teu temps de felicitat s’envola, Acaba de néixer un infant Que farà desaparèixer El teu tron i el teu poder.» Com puc saber Si aquest terror que m’aclapara Té cap fonament, i com aquest perill formidable Pot ser esquivat? Les Devins Les esprits le sauront, Et, par nous consultés, bientôt ils répondront. Els endevinaires Els esperits ho sabran, I, consultats per nosaltres, ells aviat respondran. (Les devins font des évolutions cabalistiques et precedent à la conjuration) (Els endevinaires fan les seves evolucions cabalístiques i inicien el conjur) Les Devins La voix dit vrai, seigneur. Un enfant vient de naître qui fera disparaître ton trône et ton pouvoir. Mais nul ne peut savoir. ni son nom, ni sa race. Els endevinaires La veu diu la veritat, Senyor. Ha nascut un infant que farà desaparèixer el teu tron i el teu poder. Però ningú no en pot saber ni el nom ni la raça. 8 Hérode Que faut-il que je fasse? Herodes Què he de fer, doncs? Les Devins Tu tomberas, à moins que l’on ne satisfasse les noirs esprits, et si, pour conjurer le sort, des enfants nouveaux-nés tu n’ordonnes la mort. Els endevinaires Cauràs, llevat que satisfacis els esperits obscurs, i si, per canviar el teu destí, dels infants nounats ordenes la mort. Hérode Eh bien... eh bien! par le fer qu’ils périssent! Je ne puis hésiter. Que dans Jérusalem, à Nazareth, à Bethléem, sur tous le nouveaux-nés mes coups s’appesantissent! Malgré les cris, malgré les pleurs de tant de mères éperdues, des rivières de sang vont être répandues. Je serai sourd à ces douleurs. La beauté, la grâce, ni l’âge ne feront faiblir mon courage: iI faut un terme à mes terreurs! Herodes Bé... bé! Periran per l’espasa! No puc dubtar. Que a Jerusalem, a Natzaret, a Betlem, a tots els nounats els meus cops descarreguin! Malgrat els crits, malgrat les llàgrimes de tantes mares angoixades, rius de sang s’escamparan. Seré sord al dolor. Ni la bellesa, ni la gràcia, ni l’edat no debilitaran la meva força: cal posar fi als meus temors! Les Devins Oui, oui! Par le fer qu’ils périssent! N’hésite pas. Que dans Jérusalem, à Nazareth, à Bethléem, sur tous les nouveaux-nés tes coups s’appesantissent! Malgré les cris, malgré les pleurs de tant de mères éperdues, les rivières de sang qui seront répandues, demeure sourd à ces douleurs! Que rien n’ébranle ton courage! Et vous, esprits, pour attiser sa rage, redoublez ses terreurs. Els endevinaires Sí, sí! Periran per l’espasa! No dubtis. Que a Jerusalem, a Natzaret, a Betlem, a tots els nounats els teus cops descarreguin! Malgrat els crits, malgrat les llàgrimes de tantes mares angoixades, rius de sang que s’escamparan, resta sord a aquest dolor! Que res no menyscabi la teva força! I vosaltres, esperits, per avivar la seva ira, redobleu-li els terrors. SCÈNE 5 ESCENA 5 5. L’étable de Béthléem L’étable de Bethléem. La vierge Marie, saint Joseph, l’enfant Jésus 5. L’estable de Betlem L’estable de Betlem. La Verge Maria, sant Josep, el nen Jesús Marie O mon cher fils, donne cette herbe tendre a ces agneaux qui vers toi vont bêlant; ils sont si doux! Laisse, laisse-les prendre. Ne les fais pas languir, ô mon enfant. Maria Oh, estimat fill, dóna aquesta herba tendra a aquests bens que se t’apropen belant; són tan dolços! Deixa, deixa que l’agafin. No els facis patir, fill meu. Marie, Joseph Répands encor ces fleurs sur leur litière. Ils sont heureux de tes dons, cher enfant; vois leur gaîté, vois leurs jeux, vois leur mère tourner vers toi son regard caressant. Maria, Josep Aboca també aquestes flors al seu llit. Són feliços amb els teus regals, estimat fill; mira la seva alegria, mira els seus jocs, mira la seva mare que gira cap a tu el seu esguard acaronador. Marie Oh! sois béni, mon cher et tendre enfant! Maria Oh! Beneït sigues, estimat i dolç fill meu! 9 Joseph Oh! sois béni, divin Enfant! Josep Oh! Beneït sigues, Infant diví! SCÈNE 6 ESCENA 6 6. Cœur d’Anges invisibles 6. Cor d’àngels invisibles Les Anges Joseph! Marie! Écoutez-nous! Els àngels Josep! Maria! Escolteu-nos! Marie, Joseph Esprits de vie, est-ce bien vous? Maria, Josep Esperits de la vida, sóu vosaltres? Les Anges II faut sauver ton fils, qu’un grand péril menace,Marie! Els àngels Has de salvar el teu fill, un gran perill l’amenaça, Maria! Marie O ciel, mon fils! Maria Oh cel, el meu fill! Les Anges Oui, vous devez partir et de vos pas bien dérober la trace; dès ce soir au désert, vers l’Égypte il faut fuir. Els àngels Sí, heu d’anar-vos-en I el rastre de les vostres passes amagar-lo bé; aquesta mateixa nit al desert que mena a Egipte heu de fugir. Marie, Joseph À vos ordres soumis, purs esprits de lumière, avec Jésus, au désert nous fuirons. Mais accordez à notre humble prière la prudence, la force, et nous le sauverons. Maria, Josep Ens presentem a les vostres ordres, esperits de llum purs, Amb Jesús fugirem al desert. Concediu-nos, però, amb la nostra humil pregària la prudència, la fortalesa, que nosaltres la guardarem. Les Anges La puissance céleste saura de vos pas écarter toute encontre funeste. Els àngels El poder celestial desviarà del vostre camí qualsevol encontre funest. Marie, Joseph En hâte allons tout préparer. Maria, Josep Afanyem-nos a preparar-ho tot. Les Anges Hosanna! Hosanna! Els àngels Hosanna! Hosanna! DEUXIÈME PARTIE SEGONA PART 7. La fuite en Égypte Ouverture Les bergers se rassemblent devant l’étable de Bethléem 7. La fugida cap a Egipte Obertura Els pastors s’ajunten davant l’estable de Betlem 8. Adieux des bergers à la Sainte Famille 8. Comiat dels pastors a la Sagrada Família 10 Cœur des Bergers Il s’en va loin de la terre où dans l’étable il vit le jour. De son père et de sa mère qu’il reste le constant amour! Qu’il grandisse, qu’il prospère et qu’il soit bon père à son tour! Cor de pastors Ell s’allunya de la terra on hi ha l’estable en què va néixer. Del seu pare i de la seva mare li roman l’amor constant! Que es faci gran i prosperi i que sigui un bon pare al seu torn! Oncques si, chez l’idolâtre, iI vient à sentir le malheur, fuyant la terre marâtre. Chez nous qu’il revienne au bonheur! Que le pauvreté du pâtre reste toujours chère à son coeur! Si algun dia, a casa de l’idòlatra, arriba a sentir infelicitat, bo i fugint de la madrastra terra. Que torni a casa nostra a la felicitat! Que la pobresa dels pastors resti sempre cara al seu cor! Cher enfant, Dieu te bénisse! Dieu vous bénisse, heureux époux! Que jamais de l’injustice vous ne puissiez sentir les coups! Qu’un bon ange vous avertisse des dangers planant sur vous! Estimat fill, Que Déu et beneeixi! Que Déu us beneeixi, espòs feliç! Que mai de la injustícia no hagueu de sentir els cops! I que un bon àngel us avisi dels perills que us planin al damunt! 9.Le repos de la Sainte Famille Le récitant Les pèlerins étant venus en un lieu de belle apparence, où se trouvaient arbres touffus et de l’eau pure en abondance, saint Joseph dit: «Arrêtez-vous! Près de cette claire fontaine. Après si longue peine ici reposons-nous» L’enfant Jésus dormait. Pour lors Saint Marie, arrêtant l’âne, répondit: “Voyez ce beau tapis d’herbe douce et fleurie, Le Seigneur pour mon fils au désert l’etendit». Puis s’étant assis sous l’ombrage de trois palmiers au vert feuillage, l’âne paissant, l’enfant dormant, les sacrés voyageurs quelque temps sommeillèrent, bercés par des songes heureux, et les anges du ciel, à genoux autour d’eux, le divin enfant adorèrent. 9. El descans de la Sagrada Família Narrador Els pelegrins havien arribat a un lloc d’aspecte bonic, amb arbres esponerosos i aigua pura en abundància, sant Josep va dir: «Aturem-nos! A prop d’aquesta font clara. Després d’aquesta llarga condemna aquí descansarem». El nen Jesús dormia. Aleshores Santa Maria, aturant l’ase va contestar: «Mireu aquesta preciosa catifa suau d’herba i flors, que el Senyor ha estès per al meu fill al desert». Després es van asseure a l’ombra de tres palmeres amb fullatge verd, l’ase pastura, el nen dorm, els viatgers sagrats capcinegen a estones, Amanyagats per somnis feliços, i els àngels del cel, de genolls al seu voltant, el nen diví adoren. Cœur des Anges Alleluia! Alleluia! Cor d’àngels Al·leluia! Al·leluia! TROISIÈME PARTIE TERCERA PART 10. L’arrivée à Saïs Le récitant Depuis trois jours, malgré l’ardeur du vent, ils cheminaient dans le sable mouvant. La pauvre serviteur de la famille sainte, l’âne, dans le désert était déjà tombé; et bien avant de voir d’une cité l’enceinte, de fatigue et de soif son maître eût succombé 10. L’arribada à Sais Narrador Durant tres dies, malgrat la calor del vent van caminar per la sorra mai quieta. El pobre servent de la Sagrada Família, l’ase, al desert havia ja caigut; i molt abans de veure d’una ciutat els murs de fatiga i de set el seu amo hauria sucumbit 11 sans le secours de Dieu. Seule Sainte Marie Marchait calme et sereine, et de son doux enfant la blonde chevelure et la tête bénie semblaient la ranimer sur son coeur reposant. Mais bientôt ses pas chancelèrent. Combien de fois les époux s’arrêtèrent! Enfin pourtant, ils arrivèrent a Saïs, haletants, presque mourants. C’était une cité dès longtemps réunie à l’Empire romain, pleine de gens cruels, au visage hautain. Oyez combien dura la navrante agonie des pèlerins cherchant un asile et du pain. Sense l’ajuda de Déu. Només santa Maria caminava tranquil·la i serena, I del seu dolç nen els cabells rossos i el cap beneït semblaven reviure el seu cor calmat. Però aviat els seus passos van vacil·lar. Quantes vegades els esposos es van aturar! Finalment, però, van arribar a Sais, panteixant, gairebé moribunds. Era una ciutat unida des de feina molt a l’Imperi romà, plena de gent cruel, de cara altiva. Escolteu com es va perllongar l’agonia punyent dels pelegrins que buscaven asil i pa. SCÈNE 1 ESCENA 1 11. Duo L’intérieur de la ville de Saïs 11. Duet Interior del poble de Sais Marie Dans cette ville immense où le peuple en foule s’élance, quelle rumeur! Joseph! J’ai peur! Je n’en puis plus... las!... Je suis morte... Allez frapper à cette porte. Maria En aquesta gran ciutat on les persones s’aglomeren en multituds, quin soroll! Josep! Tinc por! no puc més... Ai las!... Estic morta... Truca aquesta porta. Joseph Ouvrez, ouvrez, secourrez-nous! Laissez-nous reposer chez vous! Que l’hospitalité sainte soit accordée à la mère, à l’enfant. Hélas! De la Judée nous arrivons à pied. Josep Obriu, obriu, socorreu-nos! Deixeu-nos reposar a casa vostra! Apel·lem a la santa hospitalitat per a la mare per al nen. Ai! De Judea arribem a peu. Cœur de Romains Arrière, vils Hébreux! Les gens de Rome n’ont que faire de vagabonds et de lépreux! Cor de romans Torneu per on heu vingut, vils hebreus! El poble de Roma no vol tenir res a veure amb vagabunds i leprosos! Marie Mes pieds de sang teignent la terre! Maria Els meus peus de sang tenyeixen la terra! Joseph Seigneur! Ma femme est presque morte! Josep Senyor! La meva dona és gairebé morta! Marie Jésus va mourir... c’en est fait; mon sein tari n’a plus de lait! Maria Jesús està a punt de morir... és així; el meu pit s’ha assecat i ja no té llet! Joseph Frappons encore à cette porte! Oh! par pitié, secourez-nous! Laissez-nous reposer chez vous! Que l’hospitalité sainte soit accordée Josep Truquem aquesta altra porta! Oh! Per compassió, ajudeu-nos! Deixeu-nos descansar a casa vostra! Apel·lem a la santa hospitalitat 12 à la mère, à l’enfant! Hélas! De la Judée nous arrivons à pied. per a la mare per al nen. Ai! De Judea arribem a peu. Cœur de Romains Arrière, vils Hébreux! Les gens d’Égypte n’ont que faire de vagabonds et de lépreux! Cor de romans Torneu per on heu vingut, vils hebreus! El poble d’Egipte no vol tenir res a veure amb vagabunds i leprosos! Joseph Seigneur! Sauvez la mere! Marie expire… c’en est fair… Et son enfant n’a plus de lait votre maison, cruels, reste fermée! Vos coeurs sont durs! Sous la ramée De ces sycomores, l’on voit tout à l’écart un humble toit!...Frappons encore… Mais qu’à ma voix unie, Votre voix si deuce Marie, tente aussi de les attendrir. Josep Senyor! Salveu la mare! Maria expira... no és just ... i el seu fill ja no té llet. La vostra casa, oh cruels, roman tancada! Els vostres cors són durs! Sota les branques d’aquests sicòmors, tot sembla llunyà Un sostre humil!... Tornem a trucar... Però a la meva veu uneix la teva veu dolça Maria, potser els entendrirà. Marie Hèlas! Nous aurons à souffrir partout l’insulte et l’avanie. Je vais tomber… Maria Ai las! Hem de patir arreu l’insult i l’ofensa. Estic a punt de caure... Joseph et Marie Oh! Par pitié! Secourez-nous! Laissez-nous, reposer chez vous! Que l’hospitalité Sainte sois accordée aux parents, à l’enfant! Hèlas! De la Judée nous arrivons à pied. Josep i Maria Oh! Compassió! Socorreu-nos! Deixeu-nos reposar a casa vostra! Apel·lem a la santa hospitalitat per als pares, per al nen. Ai! De Judea arribem a peu. SCÈNE 2 ESCENA 2 12. Choeur d’Ismaélites L’intérieur de la maison des Ismaélites 12. Cor d’Ismaïlites Interior de la casa dels ismaïlites Le père de famille Entrez, entrez, pauvres Hébreux! La porte n’est jamais fermée, Chez nous, aux malheureux. Pauvres Hébreux, entrez, entrez, entrez. El pare de família Entreu, entreu, pobres hebreus! La porta no mai no és tancada, A casa nostra, per als menys afortunats. Pobres hebreus, entreu, entreu, entreu. Joseph et Marie entrent Josep i Maria entren Le père de famille Grands Dieux! Quelle détresse! Qu’autour d’eux on s’empresse! Filles et fils et serviteurs, montrez la bonté de vos coeurs! Que de leurs pieds meurtris on lave les blessures; donnez de l’eau, donnez du lait, des grappes mûres; préparez à l’instant une couchette pour l’enfant. El pare de família Grans Déus! Quina angoixa! Afanyeu-vos tots a atendre’ls! Filles i fills i servents, mostreu la bondat dels vostres cors! Renteu, dels seus peus ferits, les ferides; doneu-los aigua, doneu-los llet, raïm madur; prepareu immediatament un bressol per al nen. Cœur d’ Ismaélites Que de leurs pieds meurtris on lave les blessures! Cor d’ismaïlites Rentem, dels seus peus ferits, les ferides! 13 Donnons de l’eau, donnons du lait, des grappes mûres; préparons à l’instant une couchette pour l’enfant. Les jeunes Ismaélites et leurs serviteurs se dispersent dans la maison, exécutant les ordres divers du Père de famille Donem-los aigua, donem-los llet, raïm madur; preparem immediatament un bressol per al nen. Els joves ismaïlites i els seus servents s’escampen per la casa, executant les diferents ordres del pare de la família Le père de famille Sur vos traits fatigués la tristesse est empreinte. Ayez courage, nous ferons ce que nous pourrons pour vous aider. Bannissez toute crainte; les enfants d’Ismaël sont frères de ceux d’Israël. Nous avons vu le jour au Liban,en Syrie. Comment vous nomme-t-on? El pare de família Al vostre posat cansat la tristesa s’hi reflecteix. Tingueu força, farem tot el que puguem per ajudar-vos. Desterreu qualsevol temor; els fills d’Ismael són germans dels israelites. Hem vist sortir el sol al Líban i a Síria. Com us dieu? Joseph Elle a pour nom Marie, Je m’appelle Joseph, et nous nommons l’enfant Jésus. Josep El seu nom és Maria, jo sóc Josep, i al nadó l’anomenem Jesús. Le père de famille Jésus! quel nom charmant! Dites, que faites-vous pour gagner votre vie? Oui, quel est votre état? El pare de família Jesús! quin nom tan bonic! Digues, què fas per guanyar-te la vida? Sí, quina és la seva situació? Joseph Moi, je suis charpentier. Josep Sóc fuster. Le père de famille Eh bien, c’est mon métier; vous êtes mon compère. Ensemble nous travaillerons, bien des deniers nous gagnerons. Laissez faire! Près de nous Jésus grandira, puis bientôt il vous aidera, et la sagesse il apprendra. Laissez, laissez faire! El pare de família Que bé, és el meu ofici; ets el meu col·lega. Junts treballarem, molts de dinars guanyarem. Deixeu-me fer! Jesús al nostre costat creixerà, i aviat t’ajudarà, i de la teva saviesa aprendrà. Deixeu-me fer! Cœur d’ Ismaélites Laissez, laissez faire! Près de nous Jésus grandira, puis bientôt il vous aidera et la sagesse il apprendra... Cor d’Ismaïlites Deixeu, Deixeu-li fer! Jesús al nostre costat creixerà, i aviat t’ajudarà, i de la teva saviesa aprendrà.... Le père de famille Pour bien finir cette soirée et réjouir nos hôtes, employons la science sacrée, le pouvoir des doux sons! Prenez vos instruments, mes enfants; toute peine cède à la flûte unie à la harpe thébaine! El pare de família Per arrodonir aquesta vesprada i delectar els nostres hostes, fem servir la ciència sagrada, el poder dels sons més dolços! Agafeu els instruments, fills meus i que totes les penes cedeixin a la flauta i a l’arpa de Tebes! 14 13.Trio Trio pour deux flûtes et harpe (exécuté par les jeunes Ismaélites) 13.Trio Trio per a dues flautes i arpa (tocat per joves ismaïlites) Allegro moderato. Andante expresivo. Allegro vivo. Andante Allegro moderato. Andante expresivo. Allegro vivo. Andante 14. Final Le père de famille (à Marie) Vous pleurez, jeune mère... Douces larmes, tant mieux! Allez dormir, bon père, bien reposez, Mal ne songez, plus d’alarmes; que les charmes de l’espoir du bonheur rentrent en votre cœur. 14. Final El pare de família (a Maria) Plores, jove mare... Llàgrimes dolces, molt millor! Aneu a dormir, bon pare, descanseu bé, no penseu en el mal, prou d’alarmes; que els encants de l’esperança de la felicitat tornin a entrar al vostre cor. Marie, Joseph Adieu, merci, bon père, déjà ma peine amère semble s’enfuir. S’évanouir plus d’alarmes! Que les charmes de l’espoir du bonheur rentrent en notre cœur. Maria, Josep Adéu-siau, gràcies, bon pare, ja el meu amarg dolor sembla que s’escapa. Es dissol prou d’alarmes! Que els encants de l’esperança de la felicitat tornin a entrar al nostre cor. Cœur Allez dormir, bon père, déjà ma peine amère… Cor Aneu a dormir, bon pare, ja el meu amarg dolor... 15. Epilogue Le récitant Ce fut ainsi que par un infidèle fut sauvé le Sauveur. Pendant dix ans Marie, et Joseph avec elle, virent fleurir en lui la sublime douceur, la tendresse infinie, a la sagesse unie. Puis enfin de retour au lieu qui lui donna le jour, il voulut accomplir le divin sacrifice qui racheta le genre humain de l’éternel supplice, et du salut lui fraya le chemin. 15. Epíleg Narrador Va ser així com un infidel va salvar el Salvador. Durant deu anys, Maria i Josep amb ell, van veure florir en ell la dolçor més sublim, la tendresa infinita, a la saviesa unida. Llavors, finalment, quan van tornar al lloc que l’havia vist néixer, ell va voler dur a terme el sacrifici diví que redimiria la humanitat dels suplicis eterns, i de la salvació va fresar el camí. Le récitant, le Cœur O mon âme, pour toi que reste-t-il à faire, qu’à briser ton orgueil devant un tel mystère! Ô mon coeur, emplis-toi du grave et pur amour qui seul peut nous ouvrir le céleste séjour. Amen. Narrador, Cor Oh ànima meva, què et queda per fer, només esmicolar el teu orgull davant un misteri tan gran! Oh, cor meu, omple’t de l’amor pur i cert l’únic que pot menar-nos a la nostra casa celestial. Amén. Traductor: Jacint Bofias i Alberch · Qmunica.com 15 PABLO GONZÁLEZ director Al marge del seu compromís amb l’OBC, Pablo González desenvolupa una carrera ascendent. Propers projectes inclouen dirigir com a convidat les filharmòniques de Varsòvia, Països Baixos i Ràdio Alemanya de Saarbrücken Kaiserlautern, Simfònica de Bournemouth o l’Orquestra de la Suïssa Italiana. També té previst debutar amb la Filharmònica de Malàisia, la Simfònica de Queensland, la SWR de Baden Baden i la BBC de Gal·les. Pablo González és el director titular de l’OBC des de la temporada 2010-2011 La temporada 2012/13 va debutar als EUA amb la Simfònica de Dallas i la 2011/12 ho va fer al Concertgebouw dirigint la Filharmònica dels Països Baixos i al Japó amb la Simfònica de la NHK. González ha dirigit les principals orquestres espanyoles i altres orquestres europees com la Simfònica de Londres i la Tonkünstler al Musikverein. A més de L’Elisir d’amor amb Glyndebourne on Tour el 2013, en l’àmbit operístic properament dirigirà l’OBC en un programa doble amb La Voix Humaine de Poulenc i Una voce in off de Montsalvatge al Liceu. Altres produccions inclouen Carmen, Don Giovanni, La flauta màgica, Daphne i Rienzi. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R.Capuçon, Hagner, Mullova, Gerhardt. Nascut el 1975 a Oviedo, va estudiar a la Guildhall School de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i l’any 2006, va guanyar el premi Internacional de Direcció de Cadaqués. www.pablogonzalez.eu Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per Catalunya Música i Radio Clásica de RNE. 16 MARIA RICCARDA AGUSTÍN PRUNELL-FRIEND WESSELING mezzosoprano tenor Wesseling actua en escenaris que van des de Nova York fins a París, Berlín i Londres. Durant aquesta temporada 2013- 14 interpretarà la Marguerite de La Damnation de Faust de Berlioz a València i a Stuttgart, i el rol protagonista de l’Orfeu i Eurídice de Gluck al Real de Madrid i a l’Òpera de París. Els seus darrers concerts inclouen una gira amb Les Nuits d’été i la Royal Concertgebouw Orchestra, Alma Mahler Songs amb l’orquestra de la Welsh National Opera, la Simfonia núm. 1 de Hartmann amb la Radio Orchestra de Copenhaguen, la Passió segons sant Joan de Bach a Baden-Baden i Bachfest Leipzig, un recital de Brahms a l’Òpera Nacional de Burdeus i recitals de cançons a la Gewandhaus de Leipzig, a la Tonhalle de Zuric i a Venècia. Agustín Prunell-Friend ha actuat a festivals i sales de concert de tant prestigi com la Royal Opera House Covent Garden, el Wigmore Hall i el Royal Festival Hall de Londres, la Salle Pleyel de París, l’Accademia Santa Cecilia i l’Òpera de Roma o la Fenice de Venècia, a més de les principals sales espanyoles. Del seu repertori barroc ha cantat Bach amb el mestre Frans Brüggen, Händel amb Alan Curtis i l’Akademie für Alte Musick de Berlín, i Monteverdi amb William Christie i Les Arts Florissants. També ha cantat amb orquestres tan prestigioses com la Rundfunkorchester de Berlín, les filharmòniques de Bergen, Oslo i Los Angeles, i la Dresdner Philharmonie, amb directors com sir Neville Marriner, Rafael Frühbeck de Burgos o Esa Pekka-Salonen. Maria Riccarda Wesseling va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada al novembre del 2010 interpretant els Kindertotenlieder de Gustav Mahler. www.agustinprunell.com Agustín Prunell-Friend col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert. 17 ALEXANDRE DUHAMEL PAUL GAY baix baríton Fotografia → © Marianne_Rosenstiehl Nominat en la categoria de “Revelació lírica” del premi Victoires de la musique classique 2011, premi líric del Cercle Carpeaux i de l’Arop 2011, aquesta temporada Alexandre Duhamel fa el seu debut a La Scala de Milà amb Les Troyens (Pantheus) i interpretarà, entre d’altres, La Fanciulla del West (Jake Wallace) a l’Opéra de París i Carmina Burana al festival Chorégies d’Orange. Després de destacar per la seva interpretació de Zurga a Les Pêcheurs de Perles la temporada 2012-2013 a la Salle Pleyel amb Roberto Alagna i Nino Machaidze, tornarà a interpretar el mateix paper a l’Opéra de Massy. Les seves qualitats musicals i interpretatives li han obert les portes dels millors escenaris europeus, on ha cantat, entre d’altres rols, el Rellotge i el Gat a L’Enfant et les sortilèges, Mercutio a Romeu i Julieta, Valentin a Faust, Leporello a Don Giovanni, el Guardabosc a La Guineueta astuta i Belcore a L’elisir d’amore. Nascut a París, va estudiar cant al CNSMDP abans de perfeccionar-se a Colònia amb K. Moll. Després del debut en companyia a Osnabrück (Alemanya) i a l’Òpera Nacional de Lió, on ha cantat Alidoro, Basilio, Golaud, Rangoni i Collatinus, s’ha donat a conèixer als principals escenaris europeus : Faust de Gounod (Mefistòfil) a l’Opéra de París, Sant Francesc d’Assís de Messiaen al Staatsoper de Munic, o Rodelinda (Garibaldo) al Festival de Glyndebourne. També ha interpretat Parsifal (Klingsor) a Frankfurt, Lulú (l’atleta) al Real de Madrid, i Don Giovanni a Berna. Recentment, ha interpretat L’Heure Espagnole (Don Iñigo) amb S. Ozawa (CD Decca) i Achilla (Giulio Cesare in Egitto de Händel) a París. Entre els seus projectes destaquen: Le Cid (Golaud i Don Diego) de Massenet a París, Lakmé (Nilakantha) a l’Òpera Còmica de París, i Chateau de Barbe-Bleue de Bartók a Burdeus. Alexandre Duhamel col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert. Paul Gay col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert. 18 MARC PUJOL baix Nascut a Barcelona, estudia cant amb M. Pueyo, M. Pinkas i E. Moser. Participa a L´Acedémie Musical de Villcroze, on treballa amb L. Nubar, i el repertorista D. Baldwin, amb qui perfecciona i realitza diversos recitals de Lied. Durant el curs 2006 -2007 treballa a la Bayerisches Staatsoper de Munic i el 2008 és semifinalista al concurs Operalia. L’any 2009 guanya el Concurs Internacional Boris Christoff. Pujol ha treballat amb Kent Nagano, Ivor Bolton, Daniel Oren, Harry Bicket, Christopher Hogwood, Antoni Ros-Marbà, Victor-Pablo Pérez, Patrick Fournillier, Yutaka Sado i Renato Palumbo, entre d’altres. A més, ha format part del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Jordi Casas, amb el qual també ha col·laborat com a solista. Marc Pujol va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada al desembre del 2012 interpretant El Pesebre de Pau Casals. Lieder Càmera Elisenda Carrasco directora Fundat a Sabadell el 1990, els seus cantaires tenen una sòlida formació i una gran experiència. Pastrana és el seu director i J. Vila i Casañas en va ser el fundador, el director titular i, posteriorment, l’artístic. L’han dirigit mestres de prestigi, ha col·laborat amb nombroses orquestres nacionals i internacionals i ha participat en festivals com el de Peralada. La temporada 2010-11 va participar en l’espectacle Joan Maragall, la llei d’amor al TNC, un recorregut per l’obra literària del poeta català. Ha enregistrat dos CD amb cançons populars i tradicionals catalanes, un altre amb repertori per a cor i piano i un amb poemes musicats de M. Desclot. El 2010, amb motiu del 20è aniversari del cor, van enregistrar un CD amb una selecció de peces de la Nova Cançó. Des de la temporada 2012-13 és Cor adscrit a L’Auditori. El Cor Lieder Càmera va col·laborar per darrera vegada amb l’OBC el mes de novembre d’aquest mateix 2013 interpretant Els planetes de Holst. cor madrigal Mireia Barrera directora Fundat per Manuel Cabero el 1951, el 1993 Mireia Barrera en va assumir la direcció. Ha estat dirigit per mestres com Celibidache, Cambreling, Mc Creesh, Decker, King, Pinnock, Pons i Rostropóvitx. Mentre Manuel Cabero hi va ser al capdavant va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla. De les darreres temporades cal remarcar diverses produccions al Gran Teatre del Liceu, gires amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia i amb l’Staatskapelle Weimar. La temporada 2011-12 el cor va iniciar una residència artística a l’Auditori de Vilafranca i des de la temporada 2012-13 és cor adscrit de L’Auditori. El Cor Madrigal compta amb la col·laboració de l’Institut Català d’Empreses Culturals. El Cor Madrigal va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes d’octubre d’aquest mateix 2013 interpretant obres de Mozart i Schubert. 19 L’auditori i L’Obc us desitgen un 2014 ple de música
